sÈrie 2 - arquidonia.files.wordpress.com · 7 del document de concreció del currículum, el...

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5PAU 2001

Pautes de correcció LOGSE: Història

SÈRIE 2Opció A

Exercici 1: Text del Congrés de la Federació de la Regió Espanyola de l’AIT (1872)

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 1, 3, 22 i 28 que escorresponen amb el bloc de continguts conceptuals 1.3 i amb els de continguts procedimentals 1.1,1.4, 2.1, 3.1, 4.1, 4.2, 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 2 del document deconcreció del currículum (La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer,1834-1875).

Les puntuacions parcials de totes les preguntes són indicatives. El corrector o correctora valoraràpositivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat itindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò quedeixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i laclaredat en l’exposició.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent:

1) 1 punt

L’alumnat ha de resumir les idees principals del text: el rebuig a les teories que volien recloure ladona a l’àmbit estrictament familiar i la defensa aferrissada de la incorporació de la dona al món deltreball industrial (0,50 punts). En la segona part de la pregunta l’alumnat ha de situar les dades en elperíode de la revolució industrial i el moviment obrer durant el Sexenni (0,50). El corrector ocorrectora valorarà molt positivament que l’alumnat identifiqui correctament les sigles AIT.

2) 1,5 punts

A la segona pregunta l’alumnat ha de descriure les pèssimes condicions laborals dels obrers al segleXIX i haurà de fer esment explícit de l’explotació del treball infantil i femení (0,75 punts). En lasegona part de la pregunta, caldrà comentar la situació d’absoluta subordinació social, política,cultural i econòmica de la dona a Espanya al llarg del segle XIX (0,75 punts). El corrector valoraràmolt positivament que l’alumnat faci referències a altres àmbits coetanis (com ara els avenços delsufragisme o la incorporació de la dona a la Universitat al món anglosaxó), o bé als avenços de lacondició femenina a l’Espanya del segle XX.

3) 2,5 punts

A la tercera pregunta l’alumnat ha d’exposar els orígens i l’evolució del moviment obrer a Espanyaal llarg del segle XIX. Haurà de distingir les primeres formes d’associacionisme obrer i explicar laseva precarietat per l’existència d’un marc legal repressiu (1 punt). També haurà d’explicar latranscendència que va tenir el període històric del Sexenni Democràtic en l’organització delmoviment obrer espanyol i la seva incardinació en un context internacional (0,50 punts), i,finalment, l’aparició de dues tendències divergents vertebrades entorn de l’anarquisme bakuninià iel marxisme, així com l’escissió del moviment obrer peninsular (1 punt). El corrector o correctoravalorarà molt positivament el fet que l’alumnat esmenti la localització geogràfica del movimentobrer espanyol i la implantació territorial de cada una de les dues grans tendències de l’obrerismepeninsular, així com la identificació de les principals organitzacions i dirigents més significatius.



Exercici 2: RESULTATS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYACELEBRADES EL 20 DE NOVEMBRE DE 1932

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 7 i 9 que es corresponenfonamentalment amb el bloc de continguts conceptuals 2.2 i 2.3. També es proposa la verificaciódel contingut del document de concreció del currículum al punt 5 La Segona República (1931-1936)


L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent:

1) 1 punt L’alumnat ha de descriure el gràfic, és a dir, ha de dir que s’hi representa el resultat de les eleccionsal Parlament de Catalunya en nombre d’escons i valorar els resultats dels diferents partits, totdestacant que ERC tenia majoria absoluta i que la Lliga era la primera força de l’oposició (0,5punts). També ha de situar el gràfic en el seu context històric, tot esmentant l’establiment de laGeneralitat, la data de les eleccions (20 de novembre de 1932) i que es van celebrar en el període dela Segona República (1931-1936) (0,5 punts) 2) 1,5 punts

L’alumnat ha de descriure les característiques dels dos partits més importants: la seva ideologia(conservadora, la de la Lliga i progressista la d’ERC) i la seva base social (rabassaires, treballadors ipetita burgesia a Esquerra Republicana de Catalunya i burgesia, professions liberals, professionals,propietaris, sectors eclesiàstics a la Lliga) (1 punt), així com esmentar els seus principals dirigents(Macià, Companys a ERC i Francesc Cambó a la Lliga) (0,5 punt).

3) 2,5 punts

L’alumnat ha d’explicar l’evolució política a Catalunya durant la Segona República (1931-1936).Ha de realitzar una periodificació de l’etapa (abril 1931-octubre 1934; octubre 1934-febrer 1936 ifebrer-juliol de 1936). En cada un període ha de citar els fets polítics més importants: l’aprovació del’Estatut d’Autonomia de 1932, els fets d’octubre de 1934 i la suspensió de l’Estatut, i les eleccionsde febrer de 1936 i el restabliment de la Generalitat (1,5 punts). També ha de comentar l’obra delgovern de la Generalitat durant el període 1931-1936 (1 punt). La concreció de problemàtiquesdiverses, com les relacions amb el moviment obrer o el conflicte rabassaire, serà valorada moltpositivament pel corrector o correctora.



OPCIÓ B

Exercici 1: Text Marcelino Camacho sobre el moviment obrer

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 14 i 15 que es corresponamb el bloc de continguts conceptuals 3.3 i, parcialment, amb els blocs de contingutsprocedimentals 1.3, 1.4, 2.1, 2.3, 3.3, 4.2 i 4.5. També es verifica els aprenentatges referits al punt7 del document de concreció del currículum, El franquisme (1939-1975)


L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la següent manera:

1) 1 punt

L’alumnat ha se resumir les idees principals del text: inici de la lluita espontània obrera dins delfranquisme segons les reivindicacions que es plantejaven i l’estabilitat de les comissions obreres apartir del 1964; així com la combinació de la lluita legal i extralegal (aspecte que ha d’explicar a lapregunta 2) (0,5 punts). També ha de situar el text en el context històric de la dictadura franquista(0,25) i es valorarà que ho faci entre la segona meitat de la dècada dels anys cinquanta i la dècadadels seixanta. (0,25 punts). El corrector o correctora valorarà molt positivament l’aplicació delvocabulari històric de forma precisa, per exemple tot definint el conceptes “jurado” o “ enlace deempresa”.

2) 1,5 punts

L’alumnat ha d’expressar de manera explícita que el concepte “feixisme” del text es refereix alfranquisme (0,5 punts). També ha d’explicar el sentit de la frase “Els nostre objectiu era combinarla lluita legal amb l’extralegal”, és a dir, que hi havia sindicalistes demòcrates que, a l’hora ques’organitzaven clandestinament en sindicats de classe clandestins, també realitzaven la seva pràcticasindical dins el Sindicat Vertical, com a delegats dels sindicats franquistes. (0,5 punts). Finalment,l’alumnat ha d’explicar que Comissions Obreres, a finals dels anys cinquanta i en la dècada delsseixanta, va ser una organització de treballadors que lluitava per millorar les condicions de vida dela classe obrera, contra el franquisme i a favor de la democràcia. (0,5 punts).

3) 2,5 punts

L’alumnat ha d’exposar l’oposició política al franquisme a Espanya durant el període 1960-1975.Ha de fer referència al moviment democràtic antifranquista: partits democràtics en la clandestinitat(PCE, POSE, d’altres), campanyes de protesta contra el règim, creació d’organitzacions d’oposiciódemocràtica (Junta Democràtica o d’altres) (1 punt); també ha de fer referència a la lluita armadad’organitzacions com ETA i el FRAP (0,25 punts). Per altra banda, l’alumnat ha d’exposar tambél’oposició social al franquisme durant el mateix període, tot explicant les lluites obreres, com lesvagues (0,25 punts), i les seves organitzacions (com Comissions Obreres o Unió Sindical Obrera)



(0,25 punts). Així mateix, ha de fer referència al moviment estudiantil de la Universitat, ambexemples com la Caputxinada (0,25 punts), i als nous corrents dins l’Església sota la influència delConcili Vaticà II (0,25 punts). Es valorarà molt positivament que l’alumnat citi la reacció repressivadel govern davant les mobilitzacions polítiques i socials contra el règim, com la proclamació del’estat d’excepció (0,25 punts).

Exercici 2: Mapa de l’obra de la Mancomunitat

L’exercici 2 es proposa la verificació dels següents objectius terminals: 5 i 12, que es corresponenamb el bloc de continguts conceptuals 1.5, 2.1, 2.2 i amb els de continguts procedimentals 2.1, 2.2,3.1, 3.2, 3.3, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referits al punt 4 del document deconcreció curricular (El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució, 1833-1931)

Cal tenir present que les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valoraràpositivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat itindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que noesmenta. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i laclaredat en l’exposició.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la següent manera:

1) 1 punt

L’alumnat ha de fer una descripció del mapa, llegint la informació que proposa, basada enl’extensió de l’obra cultural i educativa de la Mancomunitat (0,5 punts), i situar el context històricde la Mancomunitat, com a resultat de la pressió del catalanisme de la Lliga, entre els anys 1914 i1925, dos anys després del cop d’estat de Primo de Rivera. (0,5 punts)

2) 1,5 punts

L’alumnat ha de reflectir a la seva exposició l’esforç modernitzador que impulsà la Mancomunitatsota la direcció dels seus presidents Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. També haurà de destacarl’acció en el terreny cultural (biblioteques, excavacions arqueològiques, l’Institut d’EstudisCatalans, etc.); educatives (les escoles actives, la normalització de la llengua, l’Escola del Treball,l’Escola Superior d’Agricultura, xarxa d’escoles rurals, etc.) (0,5 punts); d’infrastructures (milloresde carreteres, xarxa telefònica, etc.); i sanitàries (xarxa sanitària antituberculosa, entre d’altres) (0,5punts). Cal que destaqui que les limitacions més importants van ser la manca de competències i dediners i que les limitacions en la gestió econòmica impedien l’aprovació d’uns pressupostosrealment autònoms (0,5 punts).

3) 2,5 punts

L’alumnat ha de exposar, de forma ordenada, els principals fets polítics i socials que afecten elcatalanisme del primer terç del segle XX. Tot i que pot ser variable la relació d’aquests fets,apuntem els que es poden considerar més rellevants. Després de la crisi del sistema de laRestauració i del fracàs del regeneracionisme, la derrota electoral dels partits dinàstics el 1906marca l’inici del catalanisme polític amb representació a Madrid a través de la Solidaritat Catalana(0,75 punts). L’esclat d’una nova fase de la guerra del Marroc i la Setmana Tràgica, el juliol del



1909, trenca l’aparent unitat del catalanisme que, a partir d’aquest moment, quedarà dividit entre elconservador (Lliga) i el d’esquerres, minoritari (0,75 punts). La dictadura de Primo radicalitza elssectors més nacionalistes que, de la mà de Macià creen l’Estat Català i protagonitzen el complot dePrat de Molló, el 1926 (0,5 punts). Finalment, la crisi general de la monarquia coincideix amb laformació d’Esquerra Republicana de Catalunya integrada per sectors populars, rurals i urbans (0,5punts).



SÈRIE 4

Opció A

Exercici 1: discurs de Carrero Blanco

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 12, 14, 15, 16 i 21 quecorresponen fonamentalment amb els continguts de fets conceptes 3.1, 3.2 i 3.5 i amb els blocsde continguts de procediments 1.4, 2.1, 3.1 i 4.4. També es pretén comprovar l’assoliment delque s’exposa en el document de concreció del currículum al punt 7 El franquisme (1939-1975).


L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manerasegüent:

1) 1 punt

L’alumnat haurà d’indicar la definició política que d’ell mateix fa Carrero Blanco: identificaciótotal amb la figura política del general Franco i amb les lleis fonamentals del règim. També hauràde fer referència a la lleialtat de Carrero envers el successor de Franco -Juan Carlos de Borbón-i de la seva equidistància política respecte a les diferents famílies polítiques que formaven elrègim. (0,50). L’alumnat haurà de situar el text en la fase de descomposició política del règimfranquista i farà referència a la conjuntura política: deteriorament físic del general Franco que apoc a poc va deixant part del seu poder en mans dels més fidels, en aquest cas en CarreroBlanco, que és el primer president del govern espanyol durant la dictadura de Franco. Durantaquests anys el règim de Franco intentava preparar la perpetuació del règim franquistaprovocant grans tensions polítiques entre els anomenats sectors immobilistes i aperturistes.(0,50)

2) 2 punts

L’alumnat haurà de destacar les continuïtats del règim polític al llarg de tot el període: dictadurapersonal de Franco, que sempre va acumular tots els càrrecs fonamentals de l’Estat: cap del’Estat, cap dels exèrcits i cap del partit únic (Falange Española Tradicionalista y de las JONS oMovimiento Nacional) (0,50). Per altra banda, l’alumnat també haurà de diferenciar les etapes delrègim: a) durant la Segona Guerra Mundial: caràcter plenament feixista del règim i relació estretaamb l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista, tot destacant la forta repressió contra qualsevol oposició;b) postguerra mundial: de l’aïllament al reconeixement internacional en el context de la guerrafreda, tot destacant l’abandonament dels alguns aspectes feixistes i l’acostament entre Espanya iels EUA a partir del 1953 (0,75); c) període 1960-1973: lleus canvis polítics (Ley Orgánica delEstado), ascens dels tecnòcrates i designació del príncep Joan Carles com a successor; d)període 1973-1975: descomposició del règim i fort enduriment del seu caràcter repressiu (0,75).



3) 2 punts

L’alumnat haurà de fer esment d’alguns dels conflictes del règim amb els sectors catòlics mésprogressistes sobre tot a partir del Concili Vaticà II: moviments apostòlics obrers (JOC i HOAC),declaracions de l’Abat de Montserrat, campanya Volem bisbes catalans, tensions amb algunsbisbes i capellans de parròquies obreres, etc. (0,50). També haurà de fer esment de lapersecució constant del moviment obrer durant la dictadura, sobre tot de CCOO que van serdeclarades il·legals en 1968 i durament reprimides (Proceso 1.001 del TOP) (0,50). També hauràde fer esment de les lluites dels estudiants universitaris espanyols que van aconseguir ladesaparició del SEU i la creació d’organitzacions pròpies com el Sindicat Democràticd’Estudiants de la Universitat de Barcelona. També haurà de fer esment de les manifestacions iprotestes dels estudiants –importants les de 1968- en les universitats espanyoles que, en moltesocasions, van provocar l’entrada de la policia en els recintes universitaris, l’expulsió delsestudiants més combatius i la d’alguns dels professors que es van solidaritzar amb aquesteslluites (0,50). L’alumnat també haurà de fer esment d’alguns dels principals conflictes amb elsnacionalistes del País Basc (Consell de guerra a militants d’ETA) i amb els nacionalistescatalans (Fets del Palau) (0,50).

Exercici 2: Quadres de la indústria catalana l’any 1856

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 1, 3, 22 i 28 que escorresponen amb el bloc de continguts conceptuals 1.3 i amb els de continguts procedimentals1.1, 1.4, 2.1, 3.1, 4.1, 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 2 del document deconcreció del currículum (La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer,1834-1875).



1) 1 punt

L’alumnat ha de descriure els quadres estadístics: la composició, per sectors, de la indústriacatalana i el pes abassegador del sector tèxtil (0,25), així com la participació percentual de laindústria catalana en el conjunt de la indústria espanyola (0,25). En la segona part de la preguntal’alumnat ha de situar les dades en el període de la primera revolució industrial (0,50).

1,5 puntsA la segona pregunta l’alumnat ha d’explicar el pes que tenien els sectors industrials modernsen el conjunt de la indústria catalana (0,50 punts) i les dues formes d’organització de la indústriatèxtil catalana: la colònia industrial (0,50) i el vapor (0,50).

2) 2,5 punts

A la tercera pregunta l’alumnat ha d’explicar els orígens, les dificultats i l’evolució del procésd’industrialització de Catalunya al llarg del segle XIX (1,25 punts), així com les condicions detreball de la classe obrera (0,50) i l’aparició d’un moviment obrer organitzat (0,75 punts). Elcorrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat esmenti l’explotació de la mà d’obra



infantil i femenina, així com les diverses fases de l’evolució del moviment obrer i les duesbranques fonamentals de l’obrerisme vuitcentista.

OPCIÓ B

Exercici 1: El pistolerisme segons Pestaña

L’exercici 1 es proposa la verificació dels següents objectius terminals: 3 i 12, que escorresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.1, 2.2 i amb els de contingutsprocedimentals 1.4, 2.1, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referitsal punt 3 del document de concreció curricular (La Restauració: evolució política, social,econòmica i demogràfica).


1) 1,5 punts

L’alumnat ha de fer un resum de les idees del text, centrat en l’acció terrorista a Barcelona, apartir del 1919 (0.5 punts) i en la perspectiva d’un dirigent sindical que acusa la policia i la justíciade perseguir els sindicalistes (0,5 punts). Cal concretar el context en l’etapa coneguda com apistolerisme, d’enfrontaments entre nuclis anarquistes i grups pagats per la patronal (SindicatLliure) (0,5 punts)

2) 1,5 punts

L’alumnat ha de fer referència a l’enfortiment de la lluita sindical a partir de la crisi del 1917, delCongrés de Sants de la CNT del 1918 i de la vaga de la Canadiense, del 1919 (0,5 punts). Lapresència creixent del comitès d’obrers serà contrarestada pel Sindicat lliure, finançat pelspatrons, encarregat d’atemptar contra la integritat i les vides dels principals dirigents sindicals(0,5 punts). La relació entre acció-reacció i l’augment del nombre d’atemptats, per una i una altrabanda, desemboquen en un període caracteritzat pel pistolerisme que significa l’escapçamentdel moviment sindical (0,5 punts).

3) 2 punts

L’alumnat ha d’explicar com la tradició obrera catalana arrenca de l’anarquisme de finals del XIX(0,5 punts). La radicalització social i la manipulació del republicanisme lerrouxista explota en laSetmana Tràgica, del 1909 (0,25 punts), que acaba amb una repressió indiscriminada contra elsgrups anarquistes. L’esclat de la 1ª Guerra Mundial significa un període de creixement industrialque no es manifesta en un augment salarial. Les vagues del 1916, del 1917, el Congrés de laCNT del 1918 i la vaga del 1919 (anomenada de la Canadiense) representen l’enfortiment delsindicalisme anarquista a Catalunya (0,75 punts). El pistolerisme del Sindicat Lliure de lapatronal i la proclamació de la dictadura de Primo, el 1923, significa la desvertebració delmoviment obrer a Catalunya, recuperat novament amb la República. (0,5 punts).



Exercici 2:Mapa de la guerra civil espanyola el 1938

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 10, 11, 12 i 13 quecorresponen fonamentalment amb els continguts de fets conceptes 2.4 i 2.5 i amb els blocs decontinguts de procediments 1.1, 1.2, 1.4, 2.1, 3.2, 3.4, 4.3 i 4.4 i també del document deconcreció del currículum en els apartats del punt 6: La guerra civil (1936-1939)



1) 1 punt

L’alumnat haurà d’indicar el control per part dels insurrectes de la zona nord d’Espanya(Astúries, Cantàbria i País Basc) que van ser fidels al govern legítim de la II República. (0,25).També assenyalarà les ofensives dels insurrectes que van aconseguir arribar a Vinaròs al junyde 1938, aïllant d’aquesta manera a Catalunya de la resta de la zona republicana. (0,25).Igualment haurà de comentar la importància de les batalles de Terol i de l’Ebre. (0,25). L’alumnattambé farà esment del context històric ressaltant principalment l’enfortiment del poder militar ipolític dels insurrectes i la divisió política i feblesa militar del bàndol republicà. També haurà defer esment de la conjuntura internacional caracteritzada per l’expansionisme agressiu delnazisme alemany i el feixisme italià davant la feblesa i indecisió de les democràcies occidentals,sobre tot d’Anglaterra i França. (0,25).

2) 1,5 punts

L’alumnat haurà de fer esment de l’ofensiva contra Catalunya dels insurrectes -molt nombrosos iben armats- que van aconseguir trencar el front per diferents punts i controlar tot el territori enpoc temps malgrat la resistència dels republicans. (0,50). L’alumnat també haurà de ferreferència a les dificultats del govern republicà presidit per Negrín de defensar el territorirepublicà: divisió de les forces polítiques republicanes, demoralització de les tropes, falta desuport i ajuda internacional, etc.(0,50). L’alumnat haurà de fer esment de les conseqüència a curti llarg termini de la derrota republicana: repressió, exili, depuracions, execucions, etc. i a laimplantació d’un règim totalitari que va abolir tot tipus de drets i llibertats personals i nacionals ique es va mantenir en el poder durant quasi quaranta anys. (0,50).

3) 2,5 punts

L’alumnat haurà de fer esment a les causes remotes de la guerra (profunda divisió social, políticai ideològica de la societat espanyola, protagonisme de l’exèrcit espanyol en les qüestionspolítiques, notable retard del procés de modernització econòmica, etc (0,50). També haurà de ferreferència a les causes més immediates (radicalització social i política, deteriorament de l’ordrepúblic amb una considerable espiral de violència –assassinats de Castillo i Calvo Sotelo-,conspiració dels militars feixistes, etc.(0,50). L’alumnat haurà de fer esment de la intervencióestrangera a la guerra explicant la posició de les potències occidentals –França i Anglaterra- queno es van comprometre amb la República i van acabar reconeixent al govern del general Francoal febrer de 1939 i a la participació militar –en homes i armament- de l’Alemanya nazi i de laItàlia feixista. (0,75). L’alumnat també haurà d’explicar la participació de les BrigadesInternacionals i l’ajut militar de l'URSS. (0,75).



1

SÈRIE 3

OPCIÓ A

Exercici 1: Discurs de Sagasta al Congrés de Diputats, 27 d’abril de 1898

Per a totes les preguntes:

Les puntuacions parcials de cada pregunta són indicatives. El corrector o correctora valoraràpositivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnati tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allòque deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte iprecís i la claredat en l’exposició.

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 4 i 28, que escorresponen amb el bloc de continguts conceptuals 1.4. i amb els de contingutsprocedimentals 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 3del document de concreció curricular (La Restauració: evolució política, social, econòmica idemogràfica).


1) 1 punt

A la primera pregunta l’alumnat ha de resumir les idees principals del text: es tracta d’undiscurs parlamentari en el qual el seu autor, Sagasta, justifica amb diversos arguments ladeclaració de guerra als Estats Units d’Amèrica (0,5 punts). A la segona part de la pregunta,l’alumnat ha de situar el text en el context històric de l’Espanya de la Restauració i les guerrescolonials de 1895-98 (Cuba i Filipines) (0,5 punts). El corrector valorarà positivament el fetque l’alumnat parli de la Regència de Maria Cristina.

2) 1,5 punts

A la segona pregunta l’alumnat ha d’identificar qui era Sagasta: líder del partit liberal i,aleshores, cap del govern d’Espanya i un dels fonaments, juntament amb Cánovas, del sistemapolític de la Restauració (0,5 punts). Tot seguit, l’alumnat ha de comentar breument les causesde la guerra hispanoamericana: desig autonomista dels cubans, negativa de la metròpolid’atorgar-li l’autonomia, creixent intervencionisme econòmic a l’illa dels Estats Units (0,25punts), així com els fets més destacats (desfeta de la marina de guerra espanyola) (0,25 punts)i les conseqüències de la guerra (pèrdua de les colònies, dificultats d’alguns sectorsexportadors, fallida de la Hisenda pública, aparició del regeneracionisme i la generació del 98,consolidació del catalanisme polític, etc.) (0,5 punts). El corrector valorarà molt especialmentque l’alumnat relacioni la desfeta de 1898 amb l’emergència del regeneracionisme com aprograma polític i de la consolidació del catalanisme polític, així com que esmenti lesanteriors lluites d’independència cubanes.



2

3) 2,5 punts

A la tercera pregunta l’alumnat ha d’explicar els fonaments organitzatius del sistema políticde la Restauració: Constitució de 1876, model britànic basat en l’arbitratge de la monarquia,bipartidisme, caciquisme, falsejament sistemàtic de les eleccions i de la vida política (aspecteque es valorarà sobre 1,25 punts). També ha d’esmentar quins eren els dos grans partitsdinàstics i quines les forces socials que van donar suport a la Restauració (burgesia terratinent,burgesia industrial, Església, aristocràcia) (0,5 punts) i, finalment, les forces d’oposiciópolítica (carlins, republicans, socialistes, catalanistes) i social (moviment obrer socialista ianarquista) al règim (aspecte que es valorarà sobre 0,75 punts). El corrector valorarà moltpositivament el fet que l’alumnat esmenti alguns dirigents polítics i socials del període itambé el fet que assenyali l’emergència del catalanisme polític com un estat d’opinió contrarial marc polític dissenyat per Cánovas.

Exercici 2: quadre sobre l’origen geogràfic dels immigrants a la província de Barcelonal’any 1970.

A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 14, 15, 16, 17 i 21,que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3.3 i 3.4 i amb els de contingutsprocedimentals 1.4, 2.1, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatgesreferits al punt 6 del document de concreció curricular (El franquisme).



1) 1 punt

A la primera pregunta l'alumnat haurà de descriure la procedència geogràfica dels immigrantsa la província de Barcelona l’any 1970, tot destacant la importància dels immigrantsprocedents d’Andalusia, Castella-Lleó i Extremadura, regions agrícoles i molt pocdesenvolupades econòmicament en aquells anys, i la immigració procedent de les zonesagrícoles i menys desenvolupades de la pròpia Catalunya (aspecte que es valorarà sobre 0,50punts). També ha de dir que les dades es poden situar en l’època de creixement de l’economiaespanyola (etapa del “desarrollismo”) i, molt especialment, de l’economia catalana. (0,50punts).



3

2) 1,5 punts

A la segona pregunta l'alumnat ha d'explicar les conseqüències d’aquesta immigració per aCatalunya: demogràfiques (augment del nombre d’habitants i de la taxa de natalitat irejoveniment de la població catalana) (0,5 punts), econòmiques (creixement del nombre detreballadors de la indústria; augment de la demanda de tot tipus de productes, de la producciói de la construcció) (0,5 punts) i socials (especulació del sòl i creixement urbanísticdesordenat, amb barris mancats de tot tipus de serveis) (0,5 punts). El corrector valorarà moltpositivament que l'alumnat faci referència a les aportacions positives que la immigració hatingut per a Catalunya, així com la seva integració i el grau de convivència assolit.

3) 2,5 punts

Cal que l’alumnat centri l’exposició de la qüestió a partir de la nova orientació econòmicainiciada a partir del Pla d’Estabilització del 1959 i la política dels Plans de Desenvolupamentdels anys 60, tot exposant els aspectes principals de la nova orientació econòmica (la reduccióde l’intervencionisme estatal en els afers econòmics, l’afavoriment de les exportacions il’alliberament de les importacions, així com la crida a la inversió estrangera, el control deldèficit públic i la fixació del valor de la pesseta en relació al dòlar) (0,5 punts) i els seusefectes sobre la població, l’agricultura, la indústria, el comerç, les importacions energètiques ila balança comercial (clarament deficitària) (0,5 punts). També es referirà a les causesprofundes d’aquest desenvolupament: energia a bon preu, inversions estrangeres, mà d’obrajove i barata (degut a la repressió del moviment obrer), context internacional favorable a lesexportacions (degut al creixement de les economies europees occidentals) (0,5 punts) i a comes compensava el dèficit de la balança comercial (aportacions del turisme i ingressos dedivises dels emigrants) (0,5 punts). Finalment, esmentarà com tot aquest procés entra en unadavallada important a partir de la crisi del petroli del 1973. (0,5 punts)

OPCIÓ B

Exercici 1: Text sobre la insurrecció militar de juliol de 1936 a Barcelona

A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 10, 11, 12, i 13 que escorresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.4, 2.5 i amb els de contingutsprocedimentals 1.4, 2.1, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatgesreferits al punt 6 del document de concreció curricular (La Guerra Civil).

Les puntuacions parcials de cada pregunta. El corrector o correctora valorarà positivamentl’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà mésen compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa dedir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i laclaredat en l’exposició.



4

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent:1) 1 punt

L’alumnat ha de resumir les idees principals del text: la detenció del general Goded i lesparaules de Companys i del mateix Goded en el moment de la seva detenció el juliol del 1936a Barcelona. (0,5 punts). El text cal situar-lo en els inicis de la Guerra Civil i el general Godedcom a cap militar de l’aixecament a Catalunya, detingut en el moment de la seva arribada aBarcelona des de Mallorca. (0,5 punts)

2) 2 punts

L’alumnat s’ha de referir a les característiques de la resistència popular (encapçalada per laCNT-FAI i amb d’altres forces d’esquerres) i la lluita amb les columnes militars als carrers deBarcelona; i també ha de destacar l’entusiasme revolucionari que desfermà a Barcelona, iCatalunya per extensió, l’inici de la Guerra Civil (0,5 punts). Per altra banda, s’ha de referir ala formació del Comitè de Milícies Antifeixistes, amb participació de tots els partits i sindicatsd’esquerra (tot diferenciant els grups democràtics que defensaven les institucions republicanes–ERC- dels sectors revolucionaris – CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM) i esmentar algunacaracterística del seu funcionament (0,5 punts). També ha d’esmentar la repressióindiscriminada iniciada per sectors revolucionaris radicals (fonamentalment la FAI) contrapersones acusades de donar suport als militars revoltats (eclesiàstics, catòlics practicants,persones adinerades o de clara significació dretana). (0,5 punts). Finalment, també es referiràals inicis de la revolució social: la col·lectivització espontània de les empreses que s’havienquedat sense dirigents per la desaparició o fugida de molts empresaris. (0,5 punts)

3) 2 punts

L’alumnat ha de fer un desenvolupament, per força, sintètic. Cal, però, que marqui algunesetapes principals: a) des dels inicis de la guerra fins als fets del maig del 1937, en la que totsels sectors polítics i sindicals participen en la defensa i organització del model republicà is’aplica el decret de col·lectivitzacions (0,5 punts); b) la ruptura d’aquesta unitat republicana apartir dels enfrontaments del maig del 1937 (0,5 punts); c) l’increment del protagonisme delPSUC i d’ERC amb la centralització de les decisions polítiques per part del govern de Negríni la pèrdua d’influència de la CNT-FAI i la repressió del POUM (0,5 punts); d) la davalladafinal a partir de la pèrdua en la Batalla de l’Ebre, a finals del 1938 i la conquesta de Catalunyaper l’exèrcit franquista en els mesos de gener i febrer del 1939, fins a la fi de la guerra l’abrildel mateix any. (0,5 punts)Si l’alumne incideix més en els aspectes estrictament militars - a) expedició a Mallorca,defensa del front d’Aragó; b) entrada de les tropes franquistes en territori català ibombardeigs sistemàtics sobre la població civil; c) batalla de l’Ebre; d) enfonsament militar iocupació franquista de Catalunya- el corrector/a ho considerarà també correcte i aplicarà ladistribució de punts indicada anteriorment.



5

Exercici 2: Mapa de les colònies industrials a la conca del Llobregat

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 1, 2 i 3 quecorresponen fonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 1.3 i amb els blocs decontinguts de procediments 1.4, 2.1, 3.1, 3.2 i 4.4.



1) 1 punt

L’alumnat haurà d’indicar la localització geogràfica de les colònies i descriure el traçat de laxarxa ferroviària posant de relleu la relació entre aquesta xarxa i la ubicació de les colònies.(0,5). També haurà de situar aquest mapa a la segona meitat del segle XIX i explicar les raonsper les quals els industrials catalans traslladen la producció tèxtil a la conca dels rius. (0,50)

2) 1,5

L’alumnat haurà de fer esment de les instal·lacions relacionades amb la producció (la fàbrica, elsmagatzems, les oficines, etc.) i dels equipaments (els habitatges dels obrers, la casa de l’amo,l’Església, l’escola, l’economat, etc.) (0,50). També haurà d’exposar els avantatges (gratuïtat dela font d’energia, una mà d’obra barata i constantment controlada, beneficis fiscals...) (0,5) i delsinconvenients (dependència del cabal d’aigua del riu, cost del transport i de la construcció de lesinstal·lacions annexes a la fàbrica...) (0,5).

3) 2,5

L’alumnat haurà d’exposar els factors que van afavorir el procés d’industrialització (iniciativaempresarial, abundant mà d’obra, mecanització, proteccionisme...) (0,75). També hauràd’exposar la importància de la indústria tèxtil en el procés d’industrialització sobre tot a partirde l’ús del cotó (0,5) i la millora de la producció amb la introducció de noves tecnologies(selfactines) i noves formes de producció (vapors i colònies industrials) (0,5). També hauràde fer esment de la indústria metal·lúrgica (Bonaplata, Maquinista, Vulcano...); de la indústriaquímica (adobs, colorants, estampacions...); de la indústria tapera, explotació mines de carbó,etc. (0,75).



SÈRIE 1

OPCIÓ A

Exercici 1: L’Assemblea Nacional accepta la renúncia al tron d'Amadeu I

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 1, 2 i 22 que corresponenfonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 1.1, 1.2 i amb els blocs de continguts deprocediments 1.1, 1.3, 1.4, 3.1, 3.3, 4.2 i 4.4.

1) 1 puntL’alumnat haurà de fer esment de la comprensió i respecte mostrat pel president de les Corts vers lafigura del rei Amadeu de Savoia que va exercir el seu càrrec dins de la legalitat. També haurà de feresment de l’actuació de les Corts que sempre van respectar les seves competències, establertes a laConstitució de 1869. (0,5). L’alumnat haurà de situar el text dins del Sexenni Democràtic al final delregnat d’Amadeu de Savoia (0,5).

2) 1,5 puntsL’alumnat haurà d’exposar els trets fonamentals de la Constitució de 1869: sobirania nacional, sufragiuniversal, monarquia com a forma de govern, reconeixent un ampli ventall de llibertats públiques(reunió, expressió, associació, llibertat religiosa, etc.), dues cambres (Congrés i Senat), etc. (0,75).També haurà de fer referència a la forma de govern monàrquic que es va adoptar a la Constitució de1869 i a les gestions que van fer els membres del govern per trobar candidats per ocupar el tron queestava vacant després de l’expulsió d’Isabel II al setembre de 1868. (0,75).

3) 2,5 puntsL’alumnat haurà d’exposar una seqüència cronològica del Sexenni Democràtic (0,5) i fer una breuexplicació dels fets més rellevants: Revolució de 1868 –La Gloriosa-, formació de JuntesRevolucionàries que van ser dissoltes pel Govern provisional format únicament per progressistes(Prim) i unionistes (Serrano), que van ser els impulsors de la Constitució monàrquica de 1869 (0,5);nomenament d’Amadeu de Savoia com rei d’Espanya el qual va regnar amb gran dificultats (oposicióde l’Església, carlins, republicans i moderats; tercera guerra carlina, situació a Cuba, insurreccionsfederalistes, etc.) (0,5); renúncia al tron d’Amadeu de Savoia i proclamació de la I Repúblicaespanyola, període que es va caracteritzar per una gran inestabilitat política i curta durada. (0,5).L’alumnat també haurà de fer esment dels principals partits polítics i al paper que van desenvolupardurant el Sexenni Democràtic: progressistes, demòcrates i unionistes (que signaren el Pacted’Ostende i que, amb el suport dels republicans, van fer possible la revolució de 1868), l’oposiciópolítica de republicans (federals i unitaris) i al paper que van jugar a la I República i dels grupsd’oposició més conservadora (carlins i moderats, partidaris de la monarquia borbònica) que vancontribuir a incrementar la inestabilitat política (0,50).

La puntuació parcial de les tres qüestions és indicativa. El corrector/a valorarà positivament l’ordre del’exposició, la precisió i adequació del llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte allò quel’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir.

Exercici 2: Nombre de morts provocats pels bombardeigs franquistes a Catalunya durant la GuerraCivil (1936-1939)

A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 10, 11 i 13, que escorresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.4 i 2.5 i amb els de continguts procedimentals1.4, 2.1, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referits al punt 6 deldocument de concreció curricular (La Guerra Civil: les fases militars de la guerra i la guerra civil aCatalunya ).

Les puntuacions de totes les preguntes són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivamentl’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en



compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. Tambévalorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició.


1) 1 puntL’alumnat ha de dir que el quadre mostra les comarques catalanes que van tenir més morts pelsbombardeigs dels franquistes i situar les dades en el context de la Guerra Civil espanyola a Catalunya(1936-1939).

2) 2 puntsL’alumnat ha de destacar que els bombardeigs el va protagonitzar l’aviació de l’exèrcit sollevat contrala República, l’exèrcit franquista, i que en ells també va tenir un protagonisme important la marina il’aviació italiana, que tenia la seva base d’operacions situada a l’illa de Mallorca (0,75 punts). Tambés’ha de referir a que els franquistes volien debilitar les zones properes a la frontera amb Aragó (abansd’ocupar-les), aterrir la població i minar la seva moral, experimentar noves armes i eliminar lespersones que volien fugir cap a França (en el cas dels darrers bombardeigs contra algunescomarques gironines). (0,5 punts). Finalment, l’alumnat ha de comentar el terror i les penúries quevan causar els bombardeigs i com incidien sobre la vida quotidiana (destrucció d’edificis id’infraestructures, sirenes d’avis, construcció de refugis….) (0,75 punts). El corrector o correctoravalorarà molt especialment que l’alumne posi exemples, tant si es refereixi al cas de Barcelona, queva ser bombardejada moltíssims cops, com si parla d’altres llocs on els bombardeigs van ser intensos(Tortosa, Tarragona, Reus, Lleida, Granollers, Badalona, Figueres, etc.).

3) 2 puntsL’alumnat ha d’explicar com va fracassar el cop d’estat del juliol de 1936 a Barcelona i com el país vapassar a ser controlat per Comitè de Milícies Antifeixistes (0,5 punts). Després s’ha de referir al’organització de milícies que anaven a defensar Madrid i al front d’Aragó i a l’expedició fracassadaper recuperar Mallorca (0,5 punts). L’alumnat també ha d’explicar com les tropes franquistes vanentrar a Catalunya a l’abril del 1938 i com van anar ocupant diversos territoris lleidatans, entre els quehi havia els llocs on estaven situades les centrals hidroelèctriques del Pirineu (0,5 punts). Finalment,s’ha de referir a com, després de la batalla de l’Ebre, les tropes franquistes van ocupar amb relativafacilitat la resta de Catalunya i com van arribar a la frontera francesa al febrer del 1939 (0,5 punts). Elcorrector o correctora valorarà molt positivament que l’alumne aporti dades concretes sobre algunespoblacions catalanes.

OPCIÓ B

Exercici 1: Discurs d’Azaña sobre la qüestió religiosa

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 7 i 9 que escorrespon amb el bloc de continguts conceptuals 2.3 i, parcialment, amb els blocs de contingutsprocedimentals 2.1, 2.3, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 5del document de concreció del currículum, La Segona República (1931-1936) .

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent:

1) 1 puntL’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules el text (0,5 punts), i situar-lo en el contexthistòric de la Segona República Espanyola (1931-1936) (0,5 punts).



2) 1,5 puntsL’alumnat ha de comentar la frase “España ha dejado de ser católica” en el sentit de destacarl’aconfessionalitat del règim de la Segona República (0,5 punts). També ha de dir que quan Azañautilitza l’expressió “el Estado antiguo” fa referència a la monarquia d’Alfons XIII o dels Borbons. (0,5punts). Finalment, l’alumnat ha de destacar que en la Constitució de 1931 s’estableix que l’Estatespanyol no té religió oficial (article 3) i per tant, és laic; iguala a totes les confessions religioses(article 26) i proclama la llibertat de consciència i el dret a professar i practicar lliurement qualsevolreligió en el territori espanyol (article 27) i per tant s’iguala els drets de l’Església Catòlica a les altresreligions (0,5 punts).

3) 2,5 puntsL’alumnat ha de situar les diferents etapes polítiques dins la Republicà: el bienni reformista, el bienniconservador o “negre” i el govern del Front Popular (1 punt), tot destacant la Constitució de 1931 (0,5punts). Ha de citar els esforços de modernització i reformes, principalment en els camps de lapropietat de la terra (Reforma Agrària), l’estructura de l’exèrcit, el paper de l’Església en la societat il’educació (0,5 punts). També ha de fer referència a les resistències que des de determinats sectorssocials, com el grans latifundistes, o la dreta més conservadora i catòlica de la societat, es van produirdavant aquestes reformes (0,5 punts).

Exercici 2: Mapa de les associacions obreres al sector tèxtil a la província de Barcelona (1843 i 1855)

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 1, 2 , 3 i 22 que corresponenfonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 1.2 i 1.3 i amb els blocs de continguts deprocediments 1.1, 1.3, 1.4, 3.1, 3.2, 3.4, 4.3 i 4.4.

1) 1 puntL’alumnat haurà d’indicar la localització geogràfica de les associacions obreres a Catalunya i destacar elfort increment de l’associacionisme obrer. (0,5). També haurà de fer esment dels moments històrics –Regència d’Espartero (1840-1843) i Bienni Progressista (1854-1856) durant els quals l’associacionismeobrer tenia més llibertat d’acció. (0,50).

2) 1,5 puntsL’alumnat haurà d’exposar les dures condicions de vida dels obrers (alimentació deficient, habitatgesinsalubres, analfabetisme, baixa esperança de vida, etc) (0,50) i les característiques de la vida laboral(llargues jornades, baixos salaris, manca de seguretat i higiene, etc) (0,50). També haurà de fer esmentde les condicions especials de vida i de treball de les dones (discriminació salarial, llocs de treball menysqualificats, treball domèstic i atenció als fills a més del treball a fàbrica, etc) i del treball infantil. (0,5).

3) 2,5 puntsL’alumnat haurà de fer esment del caràcter defensiu i protector que van tenir les primeres associacionsobreres –federacions d’oficis- a Catalunya (Associació Mútua de Teixidors de Barcelona –1840-) fins ales de caràcter més reivindicatiu (Tres Classes del Vapor –1868-) (0,5). L’alumnat també haurà de feresment del marc polític general que va afavorir l’evolució del moviment obrer (Regència d’Espartero,Bienni Progressista i Sexenni Democràtic) i de la dura oposició de la patronal i dels governs delsmoderats. (0,5). També haurà de fer esment de la influència del socialisme utòpic i del republicanisme(0,5) i de l’arribada a Catalunya durant el Sexenni Democràtic de les idees de la AIT (fundació de laFederació Regional Espanya de l’AIT (0,5). Finalment l’alumnat haurà de fer esment de la crisi de l’AIT ide la divisió entre anarquistes –partidaris de les idees de Bakunin- i socialistes –partidaris de les idees deMarx- (0,5).

La puntuació parcial de les tres qüestions és indicativa. El corrector/a valorarà positivament l’ordre del’exposició, la precisió i adequació del llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte allò quel’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir.

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 4 PAU 2003 Pautes de correcció Història

SÈRIE 2 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A EXERCICI 1: Discurs de Cánovas del Castillo A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 1 i 4 que corresponen fonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 1.4 i amb els blocs de continguts de procediments 1.4, 2.1 i 4.2 L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat haurà d’explicitar que entén Cánovas per política i com i perquè defensa el sistema monàrquic. (0,5). L’alumnat haurà de situar el text en la primera fase de la Restauració amb la tornada dels Borbons al tron espanyol en la persona d’Alfons XII, retorn propiciat per Cánovas del Castillo. (0,5) 2) 1,5 punts L’alumnat haurà de fer esment als dos partits dinàstics –liberals i conservadors- i al seus líders polítics, Cánovas i Sagasta (0,5). També haurà de fer esment del procés de formació i de les característiques ideològiques d’aquests dos partits (0,5) així com dels sectors socials que els van donar suport.(0,5). 3) 2,5 punts L’alumnat haurà de fer esment de les característiques fonamentals de la Constitució de 1876: sobirania compartida entre les Corts i el Rei, estat confessional, la concreció del tipus de sufragi es deixa per a lleis posteriors – censatari per als conservadors i universal per als liberals -, ampli reconeixement de drets i llibertats que són restringit a la pràctica, etc. (1 punt). L’alumnat també haurà de fer esment dels fets més rellevants: tornada del rei Alfons XII a Espanya , final de les guerres carlines i pau de Zanjón (0,5); Memorial de Greuges, mort d’Alfons XII i Pacte del Pardo (0,5); assassinat de Cánovas, guerra de Cuba i Filipines. (0,5)


EXERCICI 2: Mapa dels sectors i principals empreses industrials (principi anys setanta). A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 14 i 15, que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3.2. i 3.3. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 2.1., 3.2., 4.1. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 (El franquisme, 1939-1975) del document de concreció curricular. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1punt A la primera pregunta l’alumnat ha de descriure la informació que facilita el mapa: la localització d’un seguit de sectors i principals empreses industrials a l’Espanya de primers dels anys setanta (0,50 punts). També ha de dir que la informació que subministra el mapa s’ha de situar a les acaballes del desarrollisme franquista (0,50 punts). El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat assenyali que hi ha diversos sectors industrials de tipus tradicional (tèxtil, indústria de la pell, etc.) que no apareixen en el mapa o que només apareixen parcialment (mineria). 2) 1,5 punts A la segona pregunta l’alumnat ha de situar la localització de la indústria automobilística en la geografia d’Espanya (0,50 punts) i també ha d’assenyalar la vinculació i dependència d’aquesta indústria en relació a les grans companyies automobilístiques multinacionals, Ford, Citröen, Renault, etc. (0,50 punts). A la darrera part de la pregunta l’alumnat ha de situar geogràficament la localització de la indústria petroquímica i les refineries de petroli, així com de les primeres centrals nuclears (0,50 punts). 3) 2,5 punts Cal que l’alumnat centri l’exposició de la qüestió a partir de la nova orientació econòmica iniciada a partir del Pla d’Estabilització del 1959 i la política dels Plans de Desenvolupament dels anys 60 dels ministres tecnòcrates, tot exposant els aspectes principals de la nova orientació econòmica (la reducció de l’intervencionisme estatal en els afers econòmics, l’afavoriment de les exportacions i l’alliberament de les importacions, així com la crida a la inversió estrangera, el control del dèficit públic i la fixació del valor de la pesseta en relació al dòlar) (0,50 punts) i els seus efectes sobre la població, l’agricultura, la indústria, el comerç, les importacions energètiques i la balança comercial (clarament deficitària) (0,50 punts). L’alumnat també s’haurà de referir a les causes profundes d’aquest desenvolupament: energia a bon preu, inversions estrangeres, mà d’obra barata (deguda a la repressió del moviment obrer), context internacional favorable a les exportacions (degut al creixement de les economies europees occidentals) (0,50 punts) i a com es compensava el dèficit de la balança comercial (aportacions del turisme i ingressos de divises dels emigrants) (0,50 punts). Finalment, esmentarà com tot aquest procés entra en una davallada important a partir de la crisi del petroli del 1973 (0,50 punts).


OPCIÓ B EXERCICI 1: text de l’Església espanyola i la Guerra Civil A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 10, 11, 12, 14 i 28 que es correspon amb els blocs de continguts conceptuals 2.4, 2.5 i 3.1 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 1.4, 2.1, 2.3, 3.5, 3.6, 4.1, 4.2 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 6 del document de concreció del currículum, La guerra civil (1936-1939). . L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de resumir les idees principals de text (0,5 punts) i situar-lo en el context històric de la guerra civil (1936-1939) (0,5 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’analitzar els motius del suport de bona part de l’Església Catòlica al bàndol nacional durant la Guerra Civil, tot remarcant els fets violents que van succeir durant les primeres setmanes de guerra en la zona republicana, com ara assassinats de sacerdots i religiosos i de persones d’idees catòliques i conservadores, així com la crema de convents i esglésies, en un context de Revolució Social i de manca de control per part de les autoritats republicanes (1 punt). Així mateix cal que l’alumne/a faci esment que en el bàndol nacional hi havia les forces polítiques més conservadores de la societat i amb una forta arrel catòlica, com els tradicionalistes, els monàrquics i els conservadors (0,5 punts). Es valorarà molt positivament que l’alumnat faci referència al caràcter conservador de la major part de l’Església Catòlica de l’època, que es va posar en evidència per les actituds i manifestacions dels seus màxims dirigents, com són els bisbes. 3) 2,5 punts L’alumnat ha de descriure les característiques de l’organització política i social en el bàndol nacional durant la Guerra Civil, tot indicant que es va dotar d’una organització, fortament centralitzada i jeràrquica (unificació de la Falange Espanyola i els Tradicionalistes) i la integració d’aquestes milícies a l’exèrcit (0,5). L’alumnat ha de fer esment al progressiu poder que va anar acumulant el general Franco (0,25 punts). Per altra banda, ha d’explicar quines eren les mentalitats i ideologies dominants en el bàndol franquista, tot citant el falangisme, el tradicionalisme i el fort component catòlic i conservador. (0,5 punts). L’alumnat ha de fer el mateix amb les característiques de l’organització política i social en el bàndol republicà, tot fent referència als partits democràtics i d’esquerres que li donaven suport, però també a la força dels sindicats obrers i a la importància de les milícies en els primers mesos de guerra (0,5 punts). Tanmateix ha de fer esment a les ideologies i les mentalitats dominants en el bàndol republicà, tot citant el socialisme, el comunisme i l’anarquisme, així com els nacionalismes, principalment el català i el basc (0,5 punts). Es valorarà molt positivament que faci referència a la continuïtat de la legitimitat democràtica que suposava la República (0,25 punts).


EXERCICI 2: gràfiques sobre el treball femení A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 1, 3, 6, 8, 22, 25 i 28 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 1.3 i 2.1 i amb els de continguts procedimentals 1.2, 1.3, 2.1, 2.2, 2.3, 3.1, 3.3, 4.1 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referits al punt 3 del document de concreció curricular (La Restauració: evolució política, socials, econòmica i demogràfica, 1876-1931). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de descriure uns gràfics que fan referència a l’ocupació femenina en el conjunt dels treballadors de serveis i industrials. Primer cal que constati que l’ocupació en cap cas supera el 30 % de l’ocupació total (representa 1/3 sobre el total) i que aquesta xifra tot i que no equipara la dona a la resta dels seus companys masculins representa un avenç i portant en la transformació socials dels primers trenta anys del segle XX (0,5 punts). El context, doncs, és el del període 1900-1930, caracteritzat per un desenvolupament industrial important, amb sectors destacats com el tèxtil, el siderúrgic el químic i l’elèctric. (0,5 punts) 2) 1,5 punts Cal que l’alumnat expliqui que les diferències territorials responen als diferents graus d’industrialització: així Catalunya i, especialment, Barcelona tenen un nivell d’incorporació femenina major que la resta de l’Estat Espanyol (0,5 punts); la presència de la dona en les fàbriques significa, entre d’altres, un canvi radical en l’estructura familiar, de manera que s’inicia el trànsit cap a un model demogràfic modern: a la reducció de la mortalitat segueix una disminució de la natalitat (0,5 punts); les condicions seran molt difícils: les dones cobraven la meitat que els homes per feines comparables, sense gaire garanties legals ni prestacions socials (0,5 punts) 3) 2,5 punts Cal que l’alumnat expliqui les característiques de les transformacions industrials basades en la progressiva substitució del carbó i el vapor per l’electricitat (0,5 punts); en la introducció del petroli i dels seus derivats en les activitats industrials (0,5 punts); i en l’aparició d’un conjunt de sectors com el químic, el cimenter, el paperer, i el del moble i la joguina, junt amb el desenvolupament dels sectors tradicionals com el tèxtil de la llana i del cotó i el siderúrgic (1 punt); emmarcat tot plegat amb moments importants com ara la Primera Guerra Mundial que permet incrementar la producció, tot i que serà una ocasió perduda per a millorar les condicions de productivitat. (0,5 punts)

ficina de Coordinació i d'Organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 5PAU 2003

Pautes de correcció Història

SÈRIE 3

Per a totes les preguntes:Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivamentl’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà mésen compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa dedir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i laclaredat en l’exposició.

OPCIÓ A

EXERCICI 1: Escrit que 90 sacerdots van lliurar a la Prefectura de Policia

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 14, 15, 16, 22 i 28,que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3.1., 3.3. i 3.5. i amb els decontinguts procedimentals 1.1., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatgesreferits al punt 7 (El franquisme, 1939-1975) del document de concreció curricular.


1) 1punt

A la primera pregunta l’alumnat ha de resumir les idees principals del text: es tracta d’unacarta adreçada per 90 sacerdots catalans a Antonio Juan Creix, aleshores cap de la Brigadad’Investigació Social, en la qual expressen el seu més absolut rebuig als maltractamentsrebuts per un estudiant per part de la policia franquista (0,50 punts). A la segona part de lapregunta, l’alumnat ha de situar el text en el context històric de la dictadura franquista i,concretament, de l’etapa del Desarrollisme, en el moment de la tímida obertura que significàla llei de premsa, i els fets de la Caputxinada i la manifestació de capellans (0,50 punts). Elcorrector valorarà positivament el fet que l’alumnat esmenti que el text es recolza des d’unpunt de vista argumental en diversos documents: la Declaració Universal dels Drets del’Home, l’encíclica Pacem in Terris i el Concili Vaticà II.

2) 2 punts

A la segona pregunta l’alumnat ha d’identificar la Brigada de Investigació Social com una deles peces que constituïen l’entramat de la repressió franquista (0,25 punts) i ha de descriureels fets de la Caputxinada (constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitatde Barcelona), la forta repressió policial que suscità i, finalment, l’ampli moviment desolidaritat ciutadana que sorgí, com ara la manifestació de capellans (0,75 punts). A la segonapart de la pregunta l’alumnat ha de comentar de manera general l’evolució de les relacionsentre l’Església i l’estat franquista des de la fi de la guerra civil fins a la mort de Franco: desdel col·laboracionisme gairebé incondicional del nacionalcatolicisme fins al distanciament i lacrítica, especialment per part dels sectors més renovadors de l’Església identificats amb els



postulats del Concili Vaticà II (1 punt). El corrector valorarà molt positivament el fet quel’alumnat esmenti l’existència del Concili Vaticà II i els aires de renovació que comportà itambé l’afer Escarré.

3) 2 punts

A la tercera pregunta l’alumnat ha d’exposar l’oposició política i social al franquisme aCatalunya durant el període 1959-1975. Ha de fer referència al moviment democràticantifranquista: partits democràtics en la clandestinitat: PSUC, MSC, ERC, FNC, PSAN,UDC, etc. i altres grups organitzats com ara els C. C., així com alguna actuació antifranquistasignificativa (0,50 punts). També ha d’esmentar les plataformes unitàries d’aquells anys: laComissió de Forces Polítiques a Catalunya i, sobretot, l’Assemblea de Catalunya des de 1971(0,50 punts). Per altra banda, l’alumnat ha d’exposar també l’oposició social al franquismedurant el mateix període, tot explicant les lluites obreres (organitzacions i vagues) (0,25punts), el moviment estudiantil, l’actitud de l’Església (molt breument perquè ja ha estattractat en la segona pregunta) i d’altres col·lectius (0,25 punts). Finalment, l’alumnat had’esmentar diverses formes de resistència cultural (Nova Cançó, l’edició en català, ÒmniumCultural, etc.) (0,50 punts).



EXERCICI 2: Mapa entitats catalanistes

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 2, 4, 5 i 22 quecorresponen fonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 1.2 i 1.5 i amb els blocs decontinguts de procediments 1.4, 2.2, 3.3 i 4.4.


1) 1 punt

L’alumnat haurà d’indicar que el mapa mostra que hi ha moltes entitats catalanistes al lesdarreres dècades del segle XIX, posant així de manifest la implantació social del catalanisme.També pot fer comentaris sobre la localització del major nombre d’entitats catalanistes aBarcelona. (0,5). L’alumnat haurà de situar el mapa en la primera fase de la Restauraciócaracteritzada per l’alternança política dels dos partits dinàstics –liberal i conservador- il’aparició d’una oposició social i política cada vegada més important de la que el catalanisme ésun exemple.(0,5)

2) 1, 5 punts

L’alumnat haurà de fer esment de la voluntat popular de mantenir l’ús de la llengua catalana, del’impuls cultural de la Renaixença, dels interessos de la burgesia catalana (proteccionisme) etc.(0,50). També haurà de fer esment de la reacció contra el fort centralisme de l’estat liberal i lainfluència del federalisme (0,50) així com de la influència de l’Església catòlica i el carlisme.(0,50)

3) 2,5 punts

L’alumnat haurà de definir el catalanisme polític com el resultat de la transformació delcatalanisme social i cultural en organitzacions polítiques que volen intervenir en les activitatspolítiques i institucions del país. (0,5). També haurà de fer esment de les principalsorganitzacions polítiques catalanistes –Centre Català, Lliga de Catalunya, Unió Catalanista, etc.-(0,5); d’algunes de les publicacions més rellevants: Diari Català, La Veu de Montserrat, LaRenaixença (0,50).També haurà de fer esment d’alguns fets més importants com el Memorial deGreuges, Missatge a la reina regent Maria Cristina, Bases de Manresa, etc. (0,5). També haurà defer esment d’alguns dels personatges més representatius del catalanisme com Torres i Bages,Valentí Almirall, etc. (0,5)



OPCIÓ B

EXERCICI 1: text sobre les veritables causes del terrorisme

A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 1, 3, 6, 22 i 28 que escorresponen amb els blocs de continguts conceptuals 1.3 i 2.1 i amb els de contingutsprocedimentals 1.3, 2.1, 2.3, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, i 4.4 . També es verifica els aprenentatgesreferits al punt 3 del document de concreció curricular (La Restauració: evolució política,socials, econòmica i demogràfica, 1876-1931).


1) 1 puntL’alumnat ha de resumir les idees principals, entre d’altres possibles: detenció d’implicats enactes de terrorisme; presència constant d’aquests actes anarquistes a Barcelona; faltad’eficàcia policial; nivell de vida elevat a Barcelona; necessitat de trobar les causes queexpliquen l’activisme. Es valorarà la capacitat de comprensió del text si l’alumnat fareferència a la connivència entre l’activista Rull i la mateixa policia: era confident de lamateixa. (0,5 punts)El context en què s’emmarca aquest editorial de La Vanguardia és el de la primera dècada delsegle XX, amb la crisi política i social del sistema de la Restauració i l’aparició d’alternativespolítiques a Catalunya (Solidaritat Catalana) i, especialment, l’aparició de la SolidaritatObrera el 1907, que preocupa molt les autoritats i el poder (0,5 punts)

2) 2 puntsL’alumnat s’ha de referir a l’activisme anarquista de finals del XIX i principis del XX (desdels atemptats al Liceu i a la processó de Corpus fins a la Setmana Tràgica) que actua amb unprincipi que s’anomena de propaganda pel fet (0,5 punts) i que pretenia castigar els símbolsdel poder capitalista (atemptats contra bisbes, empresaris, militars, etc.) (0,5 punts) Barcelonaserà anomenada la rosa de foc per la constant presència d’aquests actes i serà el principalfocus dels activistes degut a la seva industrialització i l’arrelament del moviment obreranarquista. (0,5 punts) Les autoritats responen amb una repressió indiscriminada contra tot elmoviment obrer i, sovint, infiltrant elements en les organitzacions sindicals per tal dedesactivar actes de protesta o sabotatge (0,5 punts)

3) 2 puntsL’alumnat ha d’explicar l’existència de les dues corrents del moviment obrer: per una banda,la socialista, minoritària a Catalunya però majoritària a Madrid, Astúries i el País Basc queconstitueix la UGT(1888), sindicat vinculat al PSOE(1879), partit socialista que es presenta ales eleccions polítiques i aconseguirà millores socials (0,75 punts) i l’anarquista dividida enels partidaris de la propaganda pel fet i l’acció directa amb atemptats contra autoritats i elsanarcosindicalistes, partidaris de formar organitzacions sindicals que preparin la vagageneral, però contraris a la violència indiscriminada (0,75 punt). Tot plegat emmarca unperíode d’enfortiment i conscienciació de les organitzacions socials que desembocarà en



l’esclat d’episodis de violència, com la Setmana Tràgica, el 1909, relacionats amb la crisigeneral del sistema de la Restauració. (0,5 punts)

EXERCICI 2: Dades del comerç exterior espanyol de 1935 a 1947

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 15 i 28 que escorrespon amb el bloc de continguts conceptuals 3.2 i, parcialment, amb els blocs decontinguts procedimentals 2.1, 2.2, 2.3, 3.3, 3.6, i 4.4. També es verifica els aprenentatgesreferits al punt 7 del document de concreció del currículum El franquisme (1919-1975).


1) 1 punt

L’alumnat ha de descriure les dades de la sèrie estadística (0,5 punts) i situar-les en el contexthistòric de la postguerra (1939-1947) (0,5 punts).

2) 1,5 punts

L’alumnat ha d’analitzar les possibles causes del descens del comerç internacional: de lesexportacions, tot citant la caiguda de la producció i de la productivitat agrària i industrial percausa de la destrucció d’infrastructures i dels estralls demogràfics que va causar la GuerraCivil (0,5 punts); i de les importacions, tot citant, per una banda, la manca de diners perfinançar la compra de productes a l’exterior que tenia el nou Estat donada la situació depenúria econòmica (0,5 punts) i, per d’altra, la situació de guerra que va viure Europa de 1939a 1945, i es valorarà molt positivament que l’alumnat faci esment que la victòria aliada en laSegona Guerra Mundial va suposar l’aïllament internacional del règim de Franco (0,5 punts).

3) 2,5 punts

L’alumnat ha d’exposar les línies generals de l’evolució econòmica durant la postguerra(1939-1959), tot citant, en primer lloc, els efectes demogràfics i els danys econòmics que laguerra havia causat (0,5 punts); a continuació ha d’explicar la política econòmica del governfranquista durant aquest anys, caracteritzada per l’autarquia i l’intervencionisme estatal (0,5punts). Cal que faci referència a l’escassetat i al racionament, així com a l’estraperlo i lacorrupció (0,5 punts). Per altra banda, l’alumnat ha d’explicar la política social, tot fentreferència a l’escassa conflictivitat social fruit de la repressió, a la prohibició del dret de vaga,dels sindicats de classe i la creació del sindicat vertical (Central Nacional Sindicalista, CNS),en el que treballadors i empresaris estaven obligats a afiliar-se (0,5 punts). Es valorarà quefaci referència a les dures condicions de vida de la majoria de la població durant aquests anys,principalment pel que fa als baixos salaris, a la deficient alimentació i a l’habitatge (0,5punts).

Oficina d'Organització de Proves d'Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2004 Pautes de correcció Història

SÈRIE 3 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1. A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 7, 9 i 31 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 2.2, 2.4 i 2.5 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 1.3, 2.1, 2.3, 3.3, 3.6, 4.1 i 4.2. També es verifica els aprenentatges referits al punt 4 del document de concreció del currículum, El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha d’identificar les idees principals del text (0.5 punts) i situar-lo en el context històric dels orígens del catalanisme polític al segle XIX (0.5 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’assenyalar la importància de Valentí Almirall dins el moviment catalanista del segle XIX. Es valorarà que remarqui l’evolució d’Almirall des del republicanisme federal fins al catalanisme i que posi de manifest els trets fonamentals del seu pensament polític: laic, democràtic i d’esquerres (0.5 punts). Així mateix es valorarà que hom faci esment a la seva aportació teòrica i que s’esmenti la seva obra més important que recull el seu pensament polític -Lo Catalanisme (1886)- i molt positivament que citi la fundació i direcció del primer diari en llengua catalana, el Diari Català (1879-1881) (0.5 punts). També es valorarà que l’alumnat faci esment a l’acció política de Valentí Almirall, tot citant algun dels fets més destacats en els que va participar, com ara la fundació del Centre Català (1882), la primera entitat política catalanista, o a la redacció del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII (1885) (0.5 punts). 3) 2,5 punts L’alumnat ha d’exposar el tema del catalanisme polític, des dels orígens fins al 1900. Es valorarà que faci referència a la Renaixença literària i cultural i als diferents corrents ideològics que conflueixen en el catalanisme, com són el tradicionalisme i el pensament catòlic i conservador, per una banda; i el republicanisme federal, per una altra (0.5 punts). Es valorarà que esmenti ideòlegs i líders destacats del catalanisme -a més de Valentí Almirall- com Torras i Bages, i es valorarà molt especialment que citi alguna de les seves obres, com La tradició catalana (1892), o intel·lectuals compromesos amb la llengua catalana, com Àngel Guimerà o Jacint Verdaguer; també es valorarà molt positivament que esmenti alguna publicació periòdica catalanista, com La Veu de Montserrat (1878-1900) o el Diari Català (1879-1881) (0.5 punts). L’alumnat també ha d’enumerar algunes de les primeres accions del catalanisme, com van ser el Primer Congrés Catalanista (1880), el Memorial de Greuges (1885) i el Missatge a la Reina Regent (1888); així com la fundació d’entitats i organitzacions catalanistes, com ara el Centre Català (1882), la Lliga


de Catalunya (1887) i la Unió Catalanista (1891) (1 punt). També es valorarà que esmenti els sectors socials que donaven més suport al catalanisme, així com les polítiques que aquest corrent de pensament defensava; en aquest sentit es valorarà molt positivament que faci referència a les Bases de Manresa (1882) i al programa polític que s’hi va aprovar (0.5 punts). Exercici 2: Primera etapa del franquisme a Espanya, 1939-1959 . A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 19, 20, 21 i 25 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 4.1 i 4.2 i amb els de continguts procedimentals 1.4, 2.1, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció curricular (El franquisme). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de descriure el contingut de la taula a partir de les dades de l’ajut nord-americà al franquisme en el període 1951-59 (0,5 punts) indicant en general en què s’ajudava a l’Estat espanyol. El context en què es produeix és el de l’inici de l’obertura del règim franquista a l’exterior i l’entrada de l’ajut nord-americà a canvi de bases militars, dins del conjunt de relacions internacionals de la guerra freda (0,5 punts) 2) 2 punts Cal que l’alumnat destaqui que les principals partides són de tipus agrari per les dificultats de subministrament alimentari que patia la societat espanyola, definides encara pel manteniment de la política econòmica autàrquica (0,5 punts). L’arribada d’aliments nord-americans a Espanya va permetre la millora general dels mercats i l’accés a millors aliments a preus més barats, la qual cosa va significar la fi de l’autarquia i, en part, del mercat negre per la desregulació dels preus (0,5 punts). Els EUA tenien un gran interès en mantenir Franco en el poder pel seu caràcter anticomunista i per la posició privilegiada de la península, entre l’Atlàntic i la Mediterrània, en un període en què la guerra freda estava en el seu punt més àlgid (1 punt). 3) 2 punts L’alumnat ha de fer referència a les dificultats econòmiques de postguerra i a la definició d’una política econòmica de l’estat espanyol basada en l’autarquia i el proteccionisme més estrictes. Cal que analitzi la situació de l’economia espanyola a partir de la reducció de les exportacions i les dificultats d’importació de matèries primeres de tota mena (1 punt). El racionament alimentari i energètic i la creació de l’INI (0,5 punts) seran altres aspectes que cal explicar. Finalment caldrà que s’exposin les causes de l’esgotament de l’autarquia (problemes de l’agricultura, creixement de la inflació, tancament dels mercats, corrupció, dificultats industrials, etc) (0,5 punts).


OPCIÓ B Exercici 1: Textos de Clara Campoamor i El Diluvio A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 14, 17, 26 i 27 que corresponen fonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 3.3 i amb els blocs de continguts de procediments 1.4, 2.1, 3.3 i 4.2. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat haurà d’indicar la defensa del dret al vot femení de Clara Campoamor i el rebuig a l’exercici d’aquest dret per part del diari El Diluvio. També haurà de fer esment dels arguments: per una qüestió de principis (Clara Campoamor) i per raons d’oportunitat política (El Diluvio). (0,5). L’alumnat haurà de situar aquests dos textos en el període constituent de la II República espanyola. (0,5). 2) 1,5 punts L’alumnat haurà de fer referència als partits polítics situats en l’espectre polític de l’esquerra – PSOE i PCE- exposant el nom d’alguns dels líders més destacats (Largo Caballero i Dolores Ibárruri) (0,5); al partits de centredreta –Partido Radical de Alejandro Lerroux- i als partits de centre esquerra – Izquierda Republicana de Manuel Azaña- (0,5); als partits de dreta –CEDA de José Maria Gil Robles- i d’extremadreta –Falange Espñola de José Antonio Primo de Rivera- (0,5). Aquesta pregunta és força oberta i el/la corrector/a valorarà la precisió i amplitud de la resposta. D’acord amb això tindrà molt en compte la descripció més precisa de la ideologia de cadascun d’aquests partits polítics així com la referència a altres formacions polítiques i dirigents. 3) 2,5 punts L’alumnat haurà de fer esment de la victòria electoral de les forces polítiques de dretes i a la formació d’un govern de centredreta presidit pel líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux (0,5). També haurà d’exposar algunes de les causes que expliquen el triomf d’aquestes forces polítiques –divisió de les forces d’esquerra, descontentament d’amplis sectors socials per raons diverses, campanya abstencionista dels anarquistes, etc.- (0,5) així com de les principals accions del nou govern –paralització del programa de reformes del govern de centre esquerra anterior i aprovació d’una Llei d’amnistia que va permetre alliberar als militars que van protagonitzar l’intent de cop d’estat de 1932, etc.- (0,5). L’alumnat també haurà de fer referència als fets d’octubre de 1934 a Catalunya i Astúries (0,5) i a la forta repressió contra els opositors polítics i a l’escàndol de l’estraperlo que va accelerar la crisi del govern i la convocatòria de noves eleccions que va guanyar el Front Popular i la conseqüent pujada de la tensió política que culmina amb l’inici de la insurrecció militar del 17/18 de juliol de 1936. (0,5).


Exercici 2. Dades estadístiques: Màquines actives a la indústria cotonera catalana, del 1835 al 1861. A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part de l’objectiu terminal 8 que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.3. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 2.1., 3.1., 4.1. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 2 (La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer, 1834-1875) del document de concreció curricular. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1)1 punt L’alumnat ha de resumir la informació que proporciona el quadre estadístic, tot remarcant el progressiu increment de la maquinària mecànica i la davallada de la de tipus manual [0,50 punts]. A la segona part de la pregunta, l’alumnat ha de situar les dades estadístiques en el context de la industrialització catalana, període que correspon, des d’un punt de vista polític, a la implantació de l’Estat liberal a Espanya [0,50 punts]. 2)1,5 punts A la primera part de la pregunta l’alumnat ha d’explicar en poques paraules en què consistien les operacions de la filatura i el tissatge [0,50 punts]. A la segona part de la pregunta ha de comentar què eren les colònies industrials (font d’energia que emprava, localització geogràfica i equipaments) [0,50 punts] i què eren els vapors (fabriques que empraven l’energia del vapor i que, normalment, s’ubicaven a les ciutats [0,50 punts]. El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat esmenti els condicionants i les conseqüències socials d’ambdues formes de producció industrial. 3)2,5 punts L’alumnat haurà d’exposar els factors que van afavorir el procés d’industrialització (iniciativa empresarial, acumulació prèvia de capital, abundant mà d’obra, mecanització, proteccionisme...) [0,75 punts]. També haurà d’exposar la importància de la indústria tèxtil en el procés d’industrialització de Catalunya sobretot a partir de l’ús del cotó [0,50 punts] i la millora de la producció amb la introducció de noves tecnologies (selfactines) i noves formes de producció (vapors i colònies industrials) [0,50 punts]. El corrector valorarà positivament que l’alumnat situï correctament la localització de la indústria en la geografia catalana. També haurà de fer esment de les dificultats de bastir una gran indústria metal·lúrgica degut a la manca de matèries primeres (carbó i ferro). El corrector valorarà positivament que l’alumnat esmenti breument l’existència d’altres sectors industrials (química, tapera, etc.) [0,75 punts].


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1: Text de la Primera proclama de l’Exèrcit de Cadis (1820). A l’exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu terminal 6 que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.1. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 1.4., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 1 (De l’Antic Règim a l’Estat liberal, 1808-1874) del document de concreció curricular. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1)1 punt L’alumnat ha de resumir la informació que proporciona el text: un pronunciament militar a favor de la Constitució de 1812, el respecte per la Monarquia i la persona de Ferran VII, el manteniment de la religió i de la propietat privada. Tot plegat en un to conciliador i prudent i amb un marcat to preregeneracionista [0,50 punts]. En la segona part de la pregunta, l’alumnat ha de situar el document en el context de la Monarquia absolutista de Ferran VII i l’inici del Trienni Liberal [0,50 punts]. El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat faci alguna referencia a la Guerra del Francès que s’esmenta de manera implícita en el text. 2)1,5 punts A la segona pregunta l’alumnat ha de definir què era un pronunciament militar [0,50 punts] i tot seguit ha de resumir les característiques bàsiques de la Constitució de 1812: sobirania nacional, divisió de poders, monarquia constitucional, principals drets reconeguts, oficialitat de la religió catòlica [0,50 punts]. A la tercera part de la pregunta l’alumnat ha d’apuntar els aspectes bàsics del període històric del Trienni Liberal: l’entrada en vigor de la Constitució de 1812 i la reposició de la legislació de les Corts de Cadis, l’actitud obstruccionista del monarca, l’aixecament de les partides reialistes i la regència d’Urgell, la intervenció de la Santa Aliança (Els cent mil fills de Sant Lluís) i, finalment, la repressió absolutista [0,50 punts]. El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat identifiqui altres pronunciaments militars anteriors o posteriors al de Riego. 3)2,5 punts A la tercera pregunta l’alumnat ha d’explicar els fets polítics més destacats produïts a Espanya entre 1808 i 1868. El corrector tindrà en compte posivitament el fet que l’alumnat situï correctament la cronologia bàsica de les principals etapes del període (Guerra del Francès i constitució de Cadis, retorn de Ferran VII i restauració de l’absolutisme, parèntesi del Trienni Liberal, Regència i primera legislació liberal, carlisme, Dècada moderada, Bienni Progressista i Sexenni) [1 punt]. El corrector també valorarà el fet que l’alumnat comenti la instauració de l’Estat liberal i les seves característiques fonamentals (divisió de poders, igualtat jurídica dels ciutadans, sufragi censatari, unitarisme i centralització de


l’Estat...) [1 punt], així com la lluita contra l’absolutisme (carlisme) i la divisió dels liberals en diversos agrupaments [0,50 punts]. En qualsevol cas, segurament l’alumnat posarà èmfasi en aquells aspectes que més ha treballat a classe, de manera que el corrector haurà de valorar de quina manera exposa i justifica els aspectes que destaca i no fixar-se tant en les coses que es deixa (cal tenir en compte que totes aquestes qüestions estan recollides en un únic objectiu terminal en el primer nivell de concreció). Exercici 2: Quadres estadístics sobre l’escolarització a Catalunya durant la II República. A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 14, 17 i 27 que corresponen fonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 3.4 i amb els blocs de continguts de procediments 1.4, 2.1 i 3.3. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat haurà d’indicar les dades més rellevants dels dos quadres estadístics (diversitat del tipus d’escoles, la important taxa d’escolarització, el considerable esforç de la Generalitat per a la construcció d’aules, etc.) (0,5). L’alumnat ha de situar aquestes dades a la II República espanyola com reflex de l’esforç i preocupació dels governs progressistes catalans i espanyols per l’educació de les classes populars. (0,5). 2) 1,5 punts L’alumnat haurà de fer referència no només a la quantitat d’escoles que es van construir a Catalunya sinó a l’increment del nombre de mestres i la reforma de l’Escola Normal on aquests es formaven, a les innovacions pedagògiques que ens van introduir en el camp educatiu seguint el mètodes de Maria Montessori; a les colònies d’estiu, a la creació de l’Institut-Escola per millorar l’organització de l’ensenyament secundari o a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com a la creació de les Escoles del Treball per millorar i potenciar la formació professional d’homes i dones, etc., així com a la formació del Consell de Cultura de la Generalitat que no només es preocupava dels aspectes relacionats amb l’educació sinó que també va potenciar la creació d’arxius, biblioteques, museus, etc... També haurà de fer esment de la política lingüística a l’ensenyament i als mitjans de comunicació –premsa escrita i ràdio- i edició de llibres en català, que es va incrementar notablement. (0,75). L’alumnat també haurà de fer esment de les millores que es van fer al camp de la sanitat –campanyes de vacunació, Inspecció Sanitària, creació de nous hospitals, reorganització del sistema d’atenció primària, etc.- així com als canvis legislatius –dret matrimonial, llei de divorci, etc.- que milloraven la consideració de la dona. (0,75) 3) 2,5 punts L’alumnat haurà de fer esment a la proclamació de la República catalana feta per Francesc Macià i als primers conflictes que aquesta proclamació va provocar amb el govern provisional de Madrid (0,5). També haurà de fer especial referència al procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: participants i contingut de l’Estatut de Núria (0,5); aprovació en referèndum a Catalunya i procés de discussió a les Corts espanyoles dins d’un context hostil per par de sectors importants de les formacions polítiques espanyoles dretanes i aprovació final de l’Estatut per la intervenció decisiva de Manuel Azaña. (0,5). L’alumnat també haurà de fer esment dels aspectes més rellevants de l’Estatut d’Autonomia finalment aprovat (0,5) i de l’organització del poder autònom, resultats de les


primeres eleccions autonòmiques i altres accions del govern català presidit per Francesc Macià. (0,5). OPCIÓ B Exercici 1. Text: Manifest del Poder Executiu de la República a la Nació. A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part de l’objectiu terminal 6 que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.1. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 1.4., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2., i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 1 (De l’Antic Règim a l’Estat liberal, 1808-1874) del document de concreció curricular. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) punt L’alumnat ha d’identificar les idees principals del text: segons els autors del manifest l’estat d’anarquia en què es vivia a Espanya, l’aixecament carlí i la revolta cantonalista, feien inevitable el cop d’estat. El Poder Executiu de la República té com a objectiu la pacificació del país i el retorn, quan això sigui possible, i després d’un període de dictadura, a la Constitució de 1869 [0,50 punts]. A la segona part de la pregunta l’alumnat ha de situar el text en els anys del Sexenni Democràtic i, de manera particular, en el període immediatament posterior al cop d’estat de Pavía, la República unitària i dictatorial del general Serrano [0,50 punts]. 2) 1,5 punts A la primera part de la pregunta l’alumnat haurà de resumir els aspectes fonamentals de la Constitució de 1869: Monarquia constitucional, sobirania nacional, sufragi universal masculí, ampli reconeixement de drets, separació de poders, llibertat religiosa [1 punt]. A la segona part de la pregunta l’alumnat ha d’identificar breument les figures del general Serrano (militar prestigiós, antic dirigent de la Unió Liberal, un dels caps de la revolució de setembre de 1868, cap del Govern Provisional i regent) [0,25 punts] i de Sagasta, antic polític progressista i futur cap del Partit Liberal o Fusionista durant la Restauració [0,25 punts]. 3) 2,5 punts A la tercera pregunta l’alumnat ha d’explicar els fets polítics i socials més destacats produïts a Espanya entre 1868 i 1874. El corrector tindrà en compte positivament el fet que l’alumnat situï correctament, en ordre cronològic, les principals etapes del període del Sexenni Democràtic: Pronunciament militar, juntisme, Govern Provisional, Constitució de 1869, Regencia, Monarquia d’Amadeu I, Primera República, Cop d’Estat de Pavía, Govern Serrano i, finalment, cop d’estat del general Martínez Campos [1,5 punts]. L’alumnat també haurà d’esmentar algunes de les convulsions del període: aixecaments federals, organització del moviment obrer, tercera guerra carlina, aixecament cantonalista, primera guerra d’independència cubana [1 punt]. De tota manera, el corrector haurà de tenir molt en compte que totes aquestes qüestions estan recollides en un únic objectiu terminal en el primer nivell de concreció, per la qual cosa l’exposició de l’alumnat tindrà, segurament, un caràcter molt generalista.


Exercici 2: evolució de la població activa espanyola A l'exercici es proposa la verificació d'una part dels objectius terminals 20, 21 i 25, que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 (El franquisme (1939-1975)) del document de concreció curricular. 1) 1,5 punts A la primera pregunta l'alumnat ha de descriure la informació proporcionada per les dades: estancament de la població activa (aspecte valorat de 0,25 punts) i canvis en els sectors productius: disminució percentual del sector primari i creixement dels sectors secundari i terciari (aspecte valorat de 0,75 punts). L'alumnat ha d'explicar també el seu context històric: el franquisme, i en concret els anys de desenvolupament econòmic iniciats amb el Pla d'Estabilització (aspecte valorat de 0,5 punts). 2) 1,5 punts A la segona pregunta l'alumnat ha d'explicar el contingut del Pla d'Estabilització (0,5 punts) i dels plans de desenvolupament (0,5 punts) i les seves causes, les circumstàncies en què van donar-se i les seves conseqüències (0,5 punts). 3) 2 punts A la tercera pregunta l'alumnat ha de caracteritzar el període com una etapa de creixement econòmic i de modernització (0,5 punts) i ha de referir-se a diversos aspectes concrets: el creixement de la inversió estrangera i la industrialització (0,25 punts), l'extensió del turisme (0,25 punts) i els corrents d'emigració i de migracions interiors (0,25 punts). També ha de referir-se a l'evolució social sorgida d'aquests canvis: urbanització, ampliació de les classes mitjanes, noves mentalitats, conflictivitat social, etc. (0,75 puns).

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2005 Pautes de correcció Història

SÈRIE 4

Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició.

OPCIÓ A Exercici 1. Text de Manuel Azaña A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 13, 14, 17, 27 i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3.3 i 3.4 i amb els de continguts procedimentals 1.4, 2.1, 2.3, 3.3, 4.2 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al bloc 5 del document de concreció curricular (La IIª República espanyola). L’exercici es valorarà globalment en 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat haurà de demostrar que ha entès el text i que és capaç d’assenyalar quines són les principals idees: la dificultat històrica de relació entre Catalunya i Espanya i la necessitat de trobar una solució definitiva a aquest problema polític (0,5 punts). El context històric d’aquest discurs és el debat sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que s’estava realitzant en el Parlament espanyol l’any 1932 (0,5 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat haurà d’assenyalar que Manuel Azaña, principal líder polític del primer bienni republicà, era partidari de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia català, tot i les crítiques dels partidaris del centralisme (0,5 punts). Aquests es van manifestar en el Parlament a través de veus com Ortega i Gasset i la dels representants dels partits agraris i tradicionalistes, contraris a les pretensions autonomistes, que tenien el suport majoritari de la societat catalana. El debat sobre l’organització territorial de l’Estat es mantindrà latent al llarg del període republicà i serà utilitzat com un dels arguments que justificaran la Guerra Civil per part dels insurgents (1 punt). 3) 2,5 punts Cal que l’alumnat faci una petita referència cronològica a les etapes de la Generalitat republicana. Es podrà considerar que són correctes diverses combinacions que poden tenir com a referents la Generalitat anterior a l’Estatut (1931-32) i la posterior (32-36); la dels dos presidents (l’etapa Macià, 1931-33) i la de Companys (1933-36) o la que divideix el període en abans del bienni reaccionari i la dissolució de la institució (1931-34) i la recuperada després de la victòria del Front d’Esquerres el febrer del 1936 (0,5 punts). Pel que fa a les realitzacions, cal que l’alumnat assenyali algunes de les obres de la Generalitat en els àmbits que es proposen: en el polític, poden explicar la modernització del país, l’aprovació de l’Estatut Interior de Catalunya o l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu (0,5 punts); en el social, les mesures per a la igualtat de la dona o la majoria d’edat als 21 anys o les normes de sanejaments i de millores higièniques i de seguretat al treball (0,5 punts); pel que fa a cultura, les millores de les escoles i l’ampliació de la xarxa de biblioteques, o les mesures de protecció de la llengua (0,5 punts), i en les econòmiques, les obres de planificació i de construcció d’infrastructures i de creació d’escoles tècniques (0,5 punts).


Exercici 2. Escons obtinguts en el Congrés dels Diputats a les eleccions de 1977, 1979 i 1982 A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 22 i 27 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 5.1 i 5.3 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 1.4, 2.1, 2.3, 3.3, 4.1 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 8 del document de concreció del currículum, La transició i la democràcia (1975-1986). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de descriure la informació que proporcionen les dades estadístiques, tot esmentat que es tracta dels resultats de les eleccions generals dels anys 1977, 1979 i 1982, amb el nombre d’escons que va obtenir cada un dels partits i coalicions més importants, tot comentant que en les dues primeres va guanyar la UCD per majoria relativa i l’any 1982 la victòria electoral va ser per al PSOE amb majoria absoluta (0.5 punts). A més, l’alumnat ha de situar el document en el context històric de la transició política espanyola des de la mort de Franco (1975) fins l’any 1982 (0.5 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’identificar els partits que van obtenir més escons en aquestes tres eleccions: la Unión del Centro Democrático (UCD), el Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE), el Partido Comunista de Espanya (PCE) que es presentava aliat amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), a Catalunya, Alianza Popular (AP) i Convergència i Unió (CiU) (0,5 punts). L’alumnat ha d’indicar els principals aspectes de la ideologia política de cada un d’ells: la UCD era un partit que agrupava sectors molts diferents del centre dreta, des dels reformistes del règim franquista, la democràcia cristiana i liberals, fins a socialdemòcrates; el PSOE era un partit d’ideologia socialista; el PCE i el PSUC eren partits comunistes: Aliança Popular era un partit conservador en el que s’integraven importants sectors que provenien del franquisme i, finalment, Convergència i Unió, que era una coalició catalanista de ideologia centrista (0,5 punts). Els dirigents més destacats d’aquestes partits eren: de l’UCD, Adolfo Suárez; del PSOE, Felipe González; del PCE, Santiago Carrillo; d’Alianza Popular, Manuel Fraga, i de Convergència i Unió, Jordi Pujol i Miquel Roca. (0,5 punts). Es valorarà molt positivament el fet que l’alumnat esmenti altres partits, com el PNB, que descrigui les seves ideologies o esmenti altres líders polítics. 3) 2,5 punts L’alumnat ha d’exposar el tema de la transició política espanyola. L’alumnat ha d’explicar les primeres eleccions generals de juny de 1977 i el seu resultat, amb la victòria de la UCD i el manteniment d’Adolfo Suárez com a president del Govern (1 punt). També ha de referir-se a la Constitució de 1978, al consens que va presidir la seva discussió i aprovació entre les forces polítiques més importants, i la seva aprovació definitiva en referèndum al mes de desembre (0,5 punts). Així mateix, ha d’explicar les dificultats per a mantenir la incipient democràcia per la crisi econòmica, els atemptats terroristes d’ETA i els GRAPO, i els intents d’involució dels sectors d’extrema dreta, que van acabar amb l’intent de cop d’Estat de febrer de 1981 (0,5 punts). Finalment, l’alumnat ha de referir-se a la crisi de la UCD, amb la substitució d’Adolfo Suárez per Calvo Sotelo, les eleccions de 1982 que van donar el triomf al PSOE i la constitució del primer govern presidit per Felipe González, que va engegar un programa de reformes econòmiques i de modernització del país que va possibilitar que el 1986 Espanya s’integrés a la C.E.E., l’actual Unió Europea. (0,5 punts).


OPCIÓ B Exercici 1. Text de Joan Garcia Oliver A l’exercici 3 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 15, 16, 17 i 18, que es corresponen amb els continguts de fets i conceptes 3.5. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha d’assenyalar que el text explica que un grup d’anarquistes armats es va presentar davant del president de la Generalitat, Lluís Companys, després d’haver contribuït de forma decisiva, amb la contribució dels guàrdies i dels mossos d’esquadra, a derrotar els militars sollevats a Barcelona. Companys es va posar a la seva disposició i els va demanar que col·laboressin amb ell i amb el seu partit a derrotar els militars que s’havien sollevat a molts llocs d’Espanya. (0,5 punts). Per altra banda, l’alumnat ha de situar el text al juliol de 1936, després que a Barcelona fracassés la insurrecció militar que va donar origen a la guerra civil espanyola (0,5 punts). 2) 2 punts L’alumnat s’ha de referir al fracàs de la revolta franquista a Barcelona i a la decisiva intervenció en els fets de grups anarquistes armats que controlaven el carrer (0,5 punts), a la constitució del Comitè de Milícies Antifeixistes i a les col·lectivitzacions espontànies (0,5 punts); a la violència i repressió espontània practicada pels anarquistes radicalitzats contra els que consideraven responsables de la insurrecció (persones conservadores i catòliques i eclesiàstics) (0,5 punts), i a la constitució del nou govern de la Generalitat a finals se setembre (0,5 punts). 3) 2 punts L’alumnat s’ha de referir al decret de col·lectivitzacions i com va ser aplicat (0,5 punts); al conflicte entre els seguidors d’Esquerra Republicana de Catalunya i els comunistes del PSUC amb els anarquistes i el POUM, sobre la intenció d’aquests d’aprofitar la guerra per a dur a terme una revolució social (0,5 punts); als Fets de Maig de 1937 i a les seves conseqüències (0,5 punts); a l’establiment del govern republicà a Barcelona i a la marginació política que va passar el govern de la Generalitat (0,5 punts). El corrector o correctora valorarà també les referències que l’alumne introdueixi sobre els aspectes militars de la guerra a Catalunya.


Exercici 2. Evolució de la producció agrària i de la població espanyola entre 1800 i 1890 A l’exercici es proposa la verificació de l’objectiu terminal 8, que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.3 i amb els apartats procedimentals b i d. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1,5 punts L’alumnat ha de descriure la informació de la taula estadística (0,5 punts) i situar-la en el context dels canvis econòmics i socials esdevinguts a Espanya al segle XIX, caracteritzats per una industrialització desigual i insuficient (0,5 punts). L’alumnat ha de demostrar al llarg de l’exposició el coneixement del significat de l’indicador “índex 100” (0,5 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’explicar els principals canvis esdevinguts a l’estructura de propietat de la terra i al seu règim jurídic, amb una especial atenció a les desamortitzacions i a les seves conseqüències econòmiques i socials (0,5 punts). Haurà de referir-se a la continuïtat dels conreus tradicionals, en algunes zones, i dels problemes derivats del latifundisme i del minifundisme, tot i aportant concrecions territorials (0,5 punts). Haurà de referir-se a la manca d’innovacions tècniques, cosa que va suposar el manteniment d’una productivitat escassa (0,5 punts). Es valoraran positivament les concrecions sobre conreus i zones de caràcter més competitiu, amb producció destinada a l’exportació, i sobre la crisi agrària de la fi del segle. 3) 2 punts L’alumnat ha de caracteritzar, de manera global, la industrialització espanyola del segle XIX com un procés no reeixit, tot i explicar la seva realització més àmplia a Catalunya (0,5 punts). Haurà de referir-se a la indústria catalana i especialment a la indústria tèxtil i a les colònies industrials (0,5 punts). L’alumnat ha d’especificar les zones on es desenvoluparan els sectors miner i siderúrgic i explicar que va implicar la construcció de la xarxa ferroviària (0,5 punts). Finalment, haurà de descriure els canvis, però també de les continuïtats, en la demografia i en la societat espanyola (0,5 punts).


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1. Text de Diego Martínez Barrio A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 15, 16, 17 i 19, que es corresponen amb l’apartat 3.5 dels continguts de fets i conceptes. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat haurà d’indicar que l’autor considera que els militars s’han sollevat contra un govern legal i democràtic i que defensen els privilegis d’una classe social i, a més, que a tot el territori espanyol hi predomina la legalitat democràtica (0,5 punts). Per altra banda, l’alumnat haurà de situar el text a l’inici de la guerra civil espanyola (0,5 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat haurà d’assenyalar que l’autor considera que les veritables causes de la guerra civil cal buscar-les en la intenció dels militars sollevats de defensar els interessos de la classe social superior, que volia recuperar els privilegis que havia tingut fins a la proclamació de la República (0,5 punts). Per altra banda, els insurrectes es justificaven dient que el govern no era legítim i volia implantar un règim comunista i que amb la seva acció volien salvar Espanya de l’amenaçada d’esfondrament (0,5 punts). Finalment, l’alumnat ha d’indicar que l’autor considera que els sollevats no tenien ni autoritat ni legitimitat i que s’havien revoltat contra un govern democràtic (0,5 punts). 3) 2,5 punts L’alumnat ha d’explicar els trets principals de l’evolució de la zona republicana: Quan es va produir el cop d’estat el govern republicà va lliurar armes a les organitzacions obreristes perquè col·laboressin a derrotar els militars revoltats (0,25 punts); una gran part del territori fidel a la República va quedar controlat per diferents organitzacions i grups que van imposar mesures revolucionàries i que impedien que el govern imposés la seva autoritat (0,25 punts); hi va haver una gran controvèrsia entre els que pensaven que calia centrar els esforços en guanyar la guerra i deixar els canvis socials més o menys revolucionaris per més endavant (republicans, socialistes, comunistes) i els grups que creien que calia aprofitar la situació creada per la guerra per implantar una revolució socials (anarquistes i comunistes dissidents) (0,25 punts); grups radicalitzats van actuar violentament contra persones adinerades, conservadores i contra els eclesiàstics, tot i que el govern va estar sempre contra aquests actes de violència (0,25 punts); el govern republicà es va traslladar a València i, a poc a poc, va anar controlant millor la situació política (0,25 punts); l’alumnat també haurà de comentar els Fets de Maig de 1937 a Barcelona i les seves conseqüències a nivell espanyol (canvi de govern i trasllat a Barcelona) (0,25 punts). Pel que fa al bàndol insurrecte, l’alumnat ha de comentar el següent: El general Franco va esdevenir cap de l’Espanya nacionalista (0,25 punts); es va imposar l’Estat de guerra i hi va haver una forta repressió contra els partidaris de la república (0,25 punts); a l’Espanya controlada pels insurrectes es van eliminar tortes les reformes impulsades pels governs de la republicà (0,25 punts); es va constituir una força política única (FET y de las JONS); i, finalment, que


Franco acumulava tots els càrrecs de poder de l’Estat (cap de l’Estat, del govern, del partit únic i de les forces armades) (0,25 punts). Exercici 2. Els obrers de la ciutat de Barcelona (1856) A l’exercici es proposa la verificació de l’objectiu terminal 8, que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.3 i amb els apartats procedimentals b i d. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1,5 punts A la primera pregunta, l’alumnat ha de descriure la gran importància numèrica que ja aleshores tenia la classe obrera de la ciutat de Barcelona, el gran contingent de dones treballadores i la important presència de treball infantil (0,75 punts). També ha d’explicar les diferències en la qualificació laboral d’homes (majoritaris en la categoria d’oficials) i de dones (majoritàries en la categoria de peons). Finalment, ha de situar les dades en el context dels avanços en la Revolució Industrial que aleshores es produïa a Catalunya (0,75 punts). 2) 1,5 punts A la segona pregunta, l’alumnat ha de descriure les condicions de treball i de vida de la classe treballadora: llargues jornades laborals, sous baixos, precarietat, manca de previsió social, insalubritat, habitatge, alimentació, etc. (0,75 punts). Ha d’explicar també la problemàtica específica de les dones treballadores: salaris i condicions laborals inferiors, comptabilitzar el treball i les tasques domèstiques, inferioritat legal, etc. (0,75 punts). L’examinador valorarà positivament les referències a les diferents condicions de treball als vapors i les colònies industrials. 3) 2 punts. A la tercera pregunta, l’alumnat ha de descriure les condicions de vida de la naixent classe obrera al segle XIX (0,25 punts); els orígens del moviment obrer (ludisme i associacionisme) (0,5 punts); les diverses ideologies socialistes: utòpics, marxistes i anarquistes (0,5 punts); i el moviment obrer durant el Sexenni democràtic, amb una atenció preferent a la Federació Regional Espanyola de l’AIT (0,75 punts). Es valorarà positivament la relació entre l’evolució del moviment obrer i les diverses etapes polítiques: legalització en els períodes progressistes, clandestinitat en els moderats.


OPCIÓ B Exercici 1. Acord sobre el programa de sanejament i reforma de l’economia. A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 22 i 27 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 5.1 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 2.1, 2.3, 3.6 i 4.2. També es verifica els aprenentatges referits al punt 8 del document de concreció del currículum, La transició i la democràcia (1975-1986). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de reconèixer el text com el document que concreta els anomenats Pactes de la Moncloa (0.25 punts) i ha d’identificar les idees principals del text, que tracta en primer lloc d’una descripció de la situació de l’economia espanyola en aquell moment, caracteritzada per una alta inflació, una caiguda de les inversions, un augment de l’atur i un desequilibri de la balança comercial, en un context econòmic internacional sense signes de recuperació (0,25 punts); per altra banda cal assenyalar que el govern i els partits polítics parlamentaris volen col·laborar per a superar aquesta situació i, amb aquest objectiu, acorden una sèrie de mesures per a intentar superar la crisi (0.25 punts). A més, l’alumnat ha de situar el document en el context històric de la transició política espanyola. (0,25 punts). 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’identificar els personatges que signen el document: Adolfo Suárez, president del Govern i líder de la UCD; Felipe González, Joan Reventós i Josep Maria Triginer eren representants dels socialistes, la primera força política de l’oposició, González era el líder del PSOE i Reventós del PSC; Manuel Fraga era el líder d’Aliança Popular; Tierno Galván del Partit Socialista Popular; Juan Ajuriaguerra era el representant del PNB, Miguel Roca de Convergència Democràtica de Catalunya, Leopoldo Calvo-Sotelo de la UCD i Santiago Carrillo del PCE. (0,75 punts). L’alumnat ha d’explicar la importància que van tenir els Pactes de la Moncloa, donat que van ser un acord entre totes les forces polítiques parlamentàries amb l’objectiu de fer front a la difícil situació econòmica i consolidar així el naixent sistema democràtic (0,75 punts).

3) 2,5 punts L’alumnat ha d’exposar el tema de la Transició Política espanyola des de la mort de Franco fins l’any 1982. S’ha d’exposar la situació política que hi havia: continuïtat de les institucions franquistes (Corts i Govern) i la proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya; i explicar els passos que van conduir al desmantellament legal del franquisme: destitució per part del Rei de Carlos Arias Navarro com a president del govern i nomenament d’Adolfo Suárez i el programa de reforma política d’aquest, amb la legalització dels partits democràtics i la Llei de Reforma Política aprovada en el Referèndum de desembre de 1976 (0,5 punts). L’alumnat també ha d’explicar les primeres eleccions generals de juny de 1977 i el seu resultat, amb la victòria de la UCD i el manteniment d’Adolfo Suárez com a president del Govern (0,5 punts). També ha de referir-se a la Constitució de 1978, el consens que va presidir la seva discussió i aprovació entre les forces polítiques més importants, i la seva aprovació definitiva en Referèndum al mes de desembre (0,5 punts). Així mateix, ha de fer referència a les dificultats que es van produir per a mantenir el sistema democràtic, com la crisi econòmica, els atemptats terroristes d’ETA i els GRAPO, i els intents d’involució per part de sectors d’extrema dreta, que van acabar amb l’intent de cop d’Estat de febrer de 1981 (0,5 punts). Per acabar, l’alumnat ha de fer referència a les eleccions generals de 1979, a la substitució d’Adolfo Suárez per Leopoldo Calvo Sotelo com a president de govern i, finalment, a les eleccions de 1982, que van donar el triomf al PSOE, i a la constitució del primer govern presidit per Felipe González. (0,5 punts).


Exercici 2. Gràfic sobre catalanisme polític A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 7, 9, 27 i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.2, 2.4 i 2.5 i amb els de continguts procedimentals 1.3, 1.4, 2.1, 2.3, 1.3, 3.3, 3.6, 4.1 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referits al bloc 4 del document de concreció curricular (El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució, 1833-1931). L’exercici es valorarà globalment en 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1 punt L’alumnat haurà de demostrar la seva capacitat de lectura d’un mapa conceptual o gràfic sobre quins són els quatre principals elements que alimenten el procés de definició i consolidació del catalanisme com a moviment polític, diferenciant les seves dues principals branques (0,5 punts). Pel que fa al context històric cal situar el naixement del catalanisme polític al llarg de la segona meitat del segle XIX i, molt especialment, durant les dues darreres dècades del segle XIX. (0,5 punts) 2 punts Cal que l’alumnat relacioni cadascun dels quatre aspectes amb la formació del moviment polític del catalanisme. Així, la influència dels nacionalismes europeus fa coincidir la Renaixença catalana amb d’altres moviments similars a Europa, dins del corrent general del romanticisme (0,5 punts); també el grau desigual de desenvolupament entre Catalunya i Espanya, pel que fa al procés d’industrialització, més ràpid a Catalunya, i les seves conseqüències socials (0,5 punts); igualment, l’existència prèvia de moviments anticentralistes (carlistes i republicans federals) (0,5 punts) i, finalment, la pròpia incapacitat de l’Estat espanyol per a construir un projecte nacional unitari (0,5 punts) 2 punts Es demana que l’alumnat desenvolupi l’evolució del catalanisme polític a partir del Sexenni democràtic (1868-1873) fins a la creació de la Lliga Regionalista (1901), primer partit catalanista amb representació parlamentària. En aquest sentit, cal relacionar el sorgiment del catalanisme progressista de la mà de figueres històriques com Valentí Almirall i la seva rellevància com a pont entre el republicanisme federal i el catalanisme (0,5 punts) i la importància de la seva obra política al voltant de la creació del Diari Català (1879) i del Centre Català (1882) i dels diferents congressos catalanistes i, alhora la seva participació en la redacció del Memorial de Greuges, presentat davant Alfons XII el 1885 (0,5 punts); igualment, l’aparició de la Unió Catalanista i la redacció de les Bases de Manresa i la seva significació (0,5 punts) i el procés de maduració amb les crisis del 1898 i del tancament de caixes i amb la creació de la Lliga Regionalista, dirigida per Enric Prat de la Riba, el 1901 (0,5 punts).


SÈRIE 3 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1. Text de la Constitució de la Monarquia espanyola, 30 de juny de 1876 A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 6 i 9, que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.4. i amb els de continguts procedimentals 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al primer apartat del punt 3 del document de concreció curricular (La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de resumir les idees principals del text: es tracta de la Constitució que ha estat en vigència més temps en la història contemporània d’Espanya i va ser la veritable clau de volta del sistema polític de la Restauració. Els articles reproduïts fan referència al caràcter confessional de l’Estat, als drets dels espanyols i al poder legislatiu (0,5 punts). A la segona part de la pregunta, l’alumnat ha de situar el text en el context històric dels inicis de l’Espanya de la Restauració (0,5 punts). El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat esmenti el polític conservador Cánovas del Castillo com a veritable arquitecte del sistema polític de la Restauració, i que assenyali algunes diferències d’aquesta Constitució respecte de la de 1869. 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’assenyalar el caràcter confessional de la Espanya de la Restauració i, alhora, la tolerància envers altres confessions religioses (0,50 punts). El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat faci referències a com va ser tractada la qüestió religiosa en constitucions anteriors. A la segona part de la pregunta, l’alumnat haurà d’explicar que el poder legislatiu era bicameral: Congrés dels Diputats i Senat (de caràcter més conservador), i que tenien una composició ben diferent l’una de l’altra (0,50 punts). Finalment, a la tercera part de la pregunta, l’alumnat ha d’explicar que durant la Restauració es va utilitzar inicialment per elegir els diputats el sufragi censatari i, des de 1890, el sufragi universal masculí (0,50 punts). El corrector valorarà molt especialment que l’alumnat expliqui que l’existència del caciquisme pervertia el sufragi i falsificava els processos electorals.


3) 2,5 punts L’alumnat ha d’explicar els fonaments organitzatius del sistema polític de la Restauració que seguia el model britànic basat en l’arbitratge de la monarquia, el bipartidisme, Constitució de 1876 i el caciquisme (1 punt). Ha d’esmentar quins eren els dos grans partits dinàstics (els conservadors d’Antonio Cánovas del Castillo i els liberals de P. Mateo Sagasta) i quines les forces socials que van donar suport a la Restauració (burgesia terratinent, burgesia industrial, Església, aristocràcia) (0,50 punts). També s’ha d’explicar quines eren les forces d’oposició política (carlistes, republicans, catalanistes) i social (moviment obrer) al règim (0,50 punts). Finalment, a la tercera part de la pregunta, l’alumnat ha d’assenyalar fets com la fi de la tercera guerra carlista, el fracàs dels pronunciaments republicans, la regència de Maria Cristina i, especialment, les guerres colonials (a Cuba i a les Filipines) i la guerra de 1898 amb els EUA (0,50 punts). El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat identifiqui correctament alguns dirigents polítics i socials del període, així com que exposi amb claredat el falsejament sistemàtic de les eleccions i de la vida política. També es valorarà positivament el fet que l’alumnat esmenti l’emergència del catalanisme polític com un estat d’opinió contrari al marc polític dissenyat per Cánovas. Exercici 2. Dades estadístiques sobre distribució sectorial de l’economia (1960-1973) A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 19, 20, 25 i 27, que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 i amb els de continguts procedimentals 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció curricular (El franquisme (1939-1975)). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) punt. L’alumnat haurà d’indicar les diferències en la distribució de l’ocupació entre Catalunya i Espanya i els canvis que s’han produït entre 1960 i 1973. També haurà d’establir les diferències del PIB entre Catalunya i Espanya així com l’evolució entre 1960 i 1973. (0,5 punts). L’alumnat haurà de situar la informació del quadre en l’etapa de la dictadura franquista al període del l’anomenat desarrollismo. (0,5 punts). 1,5) punts L’alumnat haurà de fer esment dels canvis que es van produir en la població espanyola i catalana (augment de la població, moviments migratoris interns i externs, canvis en l’estructura de la població, etc.) (0,75 punts). També haurà de fer esment dels desequilibris demogràfics i de la proliferació de barris perifèrics a les zones industrials d’Espanya (0,75 punts). És una pregunta força oberta i, per tant, el corrector/a haurà de valorar positivament altres aspectes socials que pugui introduir l’alumnat així com del desenvolupament més ampli d’alguns dels aspectes abans


esmentats, sempre que a la resposta hi hagi algun dels ítems anteriorment assenyalats. 2,5) punts L’alumnat haurà d’esmentar el Pla d’Estabilització –objectius, polítics que l’impulsaren, conseqüències, etc.- (0,5 punts). També haurà de fer esment dels Planes de Desarrollo i de les seves conseqüències. (0,5 punts). L’alumnat també haurà de fer esment de les causes que van possibilitar el fort creixement econòmic dels anys seixanta –exportació de mà d’obra, inversions estrangeres i turisme- (0,5 punts) així com dels canvis que es van produir a l’estructura productiva del país –fort procés d’industrialització, modernització del sector agrari i millora de la productivitat- i l’increment de l’activitat comercial, tant de les exportacions com de les importacions (0,5 punts). Finalment, l’alumnat haurà de fer esment de les causes i conseqüències de la crisi de 1973 (0,5 punts). El corrector/a valorarà positivament qualsevol altre aportació de l’alumnat així com l’aprofundiment de qualsevol dels aspectes esmentats en aquestes pautes. OPCIÓ B Exercici 1. Textos del diari Arriba (1941) i de Franco (1940). A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 19, 20 i 27, que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 4.1 i 4.2, i amb els de continguts procedimentals 2.1., 3.1., 4.1. i 4.2. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció curricular (El franquisme (1939-1975)). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt. L’alumnat haurà d’esmentar la total adhesió de Franco i del diari Arriba (òrgan oficial de la Falange) als ideals nazis i feixistes així com el convenciment de que els països de l’Eix sortiran vencedors en la II guerra mundial i de que el nou règim espanyol és un model en la lluita contra el comunisme. (0,5 punts). L’alumnat haurà de situar els textos en els anys de la postguerra civil espanyola i dels inicis de la II guerra mundial. (0,5 punts).


2) 1,5 punts L’alumnat haurà de fer esment de la posició del govern espanyol durant la II guerra mundial –neutralitat, no bel·ligerància, neutralitat- (0,5 punts). També haurà de fer esment de la no admissió d’Espanya a l’ONU i de la retirada dels ambaixadors de la major part de la comunitat internacional, després de la fi de la Segona Guerra Mundial (0,5 punts). L’alumnat també haurà d’esmentar la fi de l’època de l’aïllament, la progressiva entrada d’Espanya als organismes internacionals i els acords amb els Estats Units i el Vaticà. (0,5 punts). El corrector/a haurà de valorar positivament altres aspectes de la política internacional que pugui introduir l’alumnat així com del desenvolupament més ampli d’alguns dels aspectes abans esmentats. 3) 2,5 punts L’alumnat haurà d’esmentar els diferents qualificatius que utilitzen els historiadors/es per definir la naturalesa del franquisme –feixisme, dictadura, totalitarisme, etc.- així com de la seva capacitat per adequar-se al context internacional sense perdre la seva naturalesa repressiva. (0,75 punts). En aquest punt el corrector/a valorarà molt positivament l’ús de vocabulari històric així com la seva capacitat per argumentar la seva definició del règim franquista. L’alumnat també haurà de fer esment de les principals lleis que van configurar l’estructura i funcionament del règim – Fuero del Trabajo, Fuero de los Españoles, Ley de Referèndum, Ley de Sucesión - (0,75 punts) així com la intensa activitat repressiva contra qualsevol tipus d’oposició –social, política o cultural- (0,5 punts). Finalment, l’alumnat haurà de fer esment dels instruments legals de caràcter repressiu (Ley de Responsabilidades Políticas i Ley de Represión de la Masonería i el Comunismo o dels consells de guerra als civils). (0,5 punts). El corrector/a haurà de valorar positivament l’exposició per part de l’alumne d’altres aspectes de la política del règim franquista durant tot aquest període, així com del desenvolupament més ampli d’alguns dels aspectes abans esmentats. Exercici 2. Dades estadístiques sobre la balança de pagaments, índex de preus i vagues (1914-1921) A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 11, 12 i 17 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3.1 i 3.2. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 2.1., 3.1., 4.1., 4.4. També es verifica els aprenentatges referits als punts 2, 4 i 5 del document de concreció del currículum (La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de descriure les tres taules, que una és de tipus econòmic (la balança comercial espanyola entre 1912 i 1921) i dues de caràcter econòmicosocial (l’evolució de l´índex de preus a Barcelona i el nombre de vagues a Espanya entre 1914 i 1920). En línies generals, l’alumnat ha d’explicar que el saldo comercial va ser clarament positiu en el període 1915-1919, durant la primera guerra mundial, tot i que els preus van assolir importants increments i la conflictivitat laboral tingué una tendència alcista


(0,50 punts). A la segona part de la pregunta, l’alumnat ha de situar el quadre en el context històric de la primera guerra mundial i de la crisi de l’Estat de la Restauració (0,50 punts). El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat utilitzi de manera correcta els conceptes “importacions”, “exportacions”, “saldo comercial” o “índex 100”. 2) 1,5 punts L’alumnat ha de relacionar de manera precisa la neutralitat espanyola durant la primera guerra mundial amb l’existència d’un creixent saldo comercial positiu de l’economia espanyola degut a la disminució de les importacions i a l’increment significatiu de les exportacions. Aquesta tendència es trencà gairebé immediatament després d’acabada la guerra (0,50 punts). A la segona part de la pregunta, l’alumnat ha de relacionar l’increment de les exportacions amb l’alça de preus (0,50 punts) i com aquest fet va incidir clarament en un deteriorament de les condicions de vida de les classes treballadores i en una creixent conflictivitat social (0,50 punts). El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat identifiqui els sindicats més remarcables de l’època i que esmenti l’aparició de la violència social i el pistolerisme. 3) 2,5 punts A la tercera pregunta l’alumnat ha d’explicar els dos corrents majoritaris del moviment obrer espanyol del primer terç del segle XX, tot diferenciant el moviment sindical (anarquisme, CNT, i socialisme, UGT) del polític (PSOE) (0,75 punts). També haurà de distingir la localització geogràfica dels dos corrents ideològics principals i la seva conversió en veritables moviments de masses moderns (1 punt). Caldrà que destaqui el protagonisme de l’obrerisme en diversos episodis d’aquells anys, com els fets de la Setmana Tràgica o la vaga general revolucionària de 1917, així com l’aparició de nous partits polítics obrers (PCE) i la repressió duta a terme per la dictadura de Primo de Rivera (0,75 punts). El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat esmenti correctament els noms d’alguns dirigents obrers i polítics de l’època (Pablo Iglesias, el Noi del Sucre, Dato, etc) i faci esment d’altres formes de sindicalisme obrer (catòlic, catalanista), o, també, de la presència obrera en altres formacions polítiques no específicament obreristes (republicanisme radical).


SÈRIE 1 OPCIÓ A Exercici 1. Text del Memorial de Greuges Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 6, 7, 9, 10, 27 i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.2., 2.4. i 2.5. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 1.4., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 4 (El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució) i a l’apartat primer del punt 3 (Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica) del document de concreció del currículum. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la següent manera:

1) 1 punt L’alumnat ha d’identificar el Memorial de Greuges com un dels textos fonamentals del primer catalanisme polític, en el qual, per primera vegada, el naixent catalanisme –amb el suport dels sectors representatius de la societat civil catalana- feia arribar algunes de les seves reivindicacions al rei d’Espanya, Alfons XII (0,25 punts). L’alumnat ha de diferenciar clarament els greuges exposats: descentralització administrativa, reivindicació de la llengua catalana, proteccionisme econòmic, defensa del dret civil (0,50 punts). Finalment, haurà de situar el context històric de l’aparició del catalanisme polític de finals del segle XIX en el marc de l’Espanya de la Restauració (0,25 punts).

2) 1,5 punts L’alumnat haurà d’explicar la reivindicació descentralitzadora que traspua el document: una nova organització políticoterritorial d’Espanya de caràcter descentralitzat que els autors del Memorial de Greuges no pensaven limitar de manera exclusiva a Catalunya i que entroncava amb l’organització federativa de l’antiga Corona Catalanoaragonesa (0,75 punts). El corrector valorarà molt positivament que l’alumnat esmenti altres documents del primer catalanisme polític relacionats amb el Memorial de Greuges, com ara les Bases de Manresa i/o el Missatge a la Reina Regent. A la segona part de la pregunta, l’alumnat ha d’identificar Valentí Almirall, el principal ponent del Memorial, com un dels ideòlegs més destacats del primer catalanisme. Es valorarà que remarqui l’evolució d’Almirall des del republicanisme federal intransigent fins al catalanisme i que posi de manifest els trets fonamentals del seu pensament polític: laic, democràtic i progressista. Així mateix, també es valorarà molt positivament que s’esmenti la seva obra política més important, Lo Catalanisme, 1886, o que citi fets com ara la fundació del “Diari Català” o la fundació de l’associacionisme polític catalanista, amb el Centre Català el 1882 (0,75 punts).

3) 2,5 punts L’alumnat ha d’explicar el redreçament cultural de Catalunya, fent referència a la Renaixença i al procés de recuperació de la llengua catalana i els inicis del catalanisme polític fins al 1901 (0,50 punts). L’alumnat haurà d’esmentar alguns aspectes com ara el llegat del republicanisme federal, l’aparició de portaveus, com ara “La Renaixensa” i “La Veu de Catalunya”; la fundació d’entitats arreu de Catalunya, com el Centre Català, la Lliga de Catalunya, la Unió Catalanista, entre d’altres; alguns episodis rellevants, com el Memorial de Greuges, el Missatge a la Reina Regent, l’Exposició Universal de Barcelona, la campanya contra el Codi Civil, les Bases de Manresa, l’impacte de la guerra hispanoamericana, la divisió de la Unió Catalanista i la fundació de la Lliga Regionalista el 1901 (1 punt). El corrector valorarà positivament que l’alumnat esmenti i situï correctament alguns dels


protagonistes del primer catalanisme polític, com Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Torras i Bages, Prat de la Riba, entre d’altres (0.50 punts). Així mateix, tindrà en compte que l’alumnat hagi esmentat que abans de 1901 el catalanisme, llevat d’alguna provatura ocasional, no va prendre part activa en les eleccions que es convocaven i que era un moviment molt limitat a les classes mitjanes (0.50 punts). Exercici 2. A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 15 i 28 que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 3.2 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 2.1, 2.2, 2.3, 3.3, 3.6, i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció del currículum El franquisme (1939-1975). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) (1 punt) L’alumnat ha de descriure les dades de la sèrie estadística de la població activa catalana, tot destacant principalment que l’any 1940, tot just finalitzada la Guerra Civil espanyola la població activa del sector secundari era molt inferior a la de 1930 (0,5 punts) i situar-les en el context històric de la postguerra (0,5 punts). 2) (1,5 punts) L’alumnat ha de relacionar les conseqüències de la Guerra Civil espanyola amb la caiguda de la població activa del sector secundari en la postguerra. En primer lloc, hauria de destacar la destrucció física d’infrastructures de transport (vies de tren, ports, ponts, etc) i de les fàbriques com a conseqüència directa de la guerra (0,5 punts). També és important que assenyali les repercussions de la guerra a nivell demogràfic, el gran nombre de morts i ferits, així com de presos i d’exiliats que va suposar, amb la conseqüent pèrdua de població activa (0,5 punts). Finalment hauria de relacionar la pèrdua de pes específic de la indústria, com a conseqüència de la destrucció generada per la guerra, amb la caiguda de la població activa del sector secundari en els anys de la postguerra (0,5 punts). 3) (2,5 punts) L’alumnat ha d’exposar les línies generals de l’evolució econòmica durant la postguerra (1939-1959), tot citant, en primer lloc, els efectes demogràfics i els danys que la Guerra Civil havia causat, amb una caiguda de la producció; a continuació cal explicar que els primers anys de la postguerra es van caracteritzar per una disminució dels intercanvis comercials amb l’estranger, tant de les exportacions com de les importacions de matèries primeres, una davallada general de la riquesa del país i del poder adquisitiu de la majoria de la població (0,5 punts). En aquest sentit es valorarà que és faci referència a les dures condicions de vida de la majoria de la població durant aquests anys, que es reflecteix en els baixos salaris, la deficient alimentació i el dèficit d’habitatges dignes (0,5 punts). A continuació ha d’explicar la política econòmica del govern franquista durant aquests anys, caracteritzada per l’autarquia, el proteccionisme i el dirigisme econòmic, i pot citar mesures com la creació de l’Instituto Nacional de Industria (INI) i el fixament del preu de venda de productes agraris; així com l’escassetat de la producció i que aquesta política van portar al racionament i a l’aparició de l’estraperlo. Finalment, caldrà que exposi les causes de l’esgotament del model econòmic autàrquic: problemes de l’agricultura i de la indústria, la corrupció, el creixement de la inflació, entre d’altres, que donaran pas al Pla d’Estabilització (0,5 punts). Per altra banda, l’alumnat ha d’explicar la política social, tot referint-se a la gairebé nul·la conflictivitat social com a conseqüència de la repressió, a la prohibició del dret de vaga, dels sindicats obrers i la creació del sindicat vertical (Central Nacional Sindicalista, CNS). L’alumnat també ha de comentar les principals característiques de la societat espanyola d’aquella època, com són la repressió que va exercir el règim franquista en els àmbits, tant en el social com en el cultural, amb instruments com la censura, la manca de llibertats, el pes de la religió i de la moral catòliques, la influència social de l’Església, i el pes de les institucions polítiques del règim i de l’Exèrcit, entre d’altres. (1 punt).


OPCIÓ B Exercici 1. Text de la Declaració de la Junta Democràtica de España, 1974


Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament

l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició.

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 11, 17, 19, 20 i 31

que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 4.3, 4.4, 4.5 i amb els de continguts procedimentals 1.1, 1.4, 2.1, 2.2, 3.1, 4.1, 4.2, 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 (El franquisme. 1939-1975) del document de concreció del currículum.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la següent manera: 1)1 punt

Cal que l’alumnat faci un petit resum sobre les reivindicacions del text sense tornar-lo a reproduir demostrant que és capaç de sintetitzar i extreure les idees més importants (0’5 punts) i situar-lo en el context històric de la crisi del règim franquista (0’5 punts).

2)1,5 punts

L’alumnat haurà d’explicar quins partits i associacions van impulsar la creació d’aquesta Plataforma, sobretot el PCE de Santiago Carrillo, també hi van participar el Partit del Treball, els carlistes dirigits per Carles Hug, el Partit Socialista Popular de Tierno Galván i les Comissions Obreres, a més de diverses personalitats, i esmentar l’absència del PSOE, destacant l’evolució ideològica que dels partits polítics en els últims anys del franquisme (0’5 punts). S’haurà d’explicar la proposta de reformes que el PCE assumia – l’eurocomunisme -; la reorganització del PSOE a Suresnes el 1974 i la reorganització dels partits nacionalistes i del socialisme democràtic a Catalunya (1 punt).

3)2’5 punts

L’alumnat haurà d’explicar la creixent conflictivitat laboral dels anys setanta i les protestes dels estudiants universitaris destacant la fundació l’any 1966 del Sindicat Democràtic d’Estudiants. També haurà d’esmentar els partits polítics i sindicats, com el PCE, el PSUC, les CCOO, el PSOE, la UGT, la CNT, la USO; els partits nacionalistes i la seva reorganització, com la CDC, la UDC i el PNB (1 punt). Es valorarà que es citin els noms dels principals dirigents polítics i sindicals i una explicació sobre la ideologia dels partits, més que la simple enumeració de les forces polítiques (0,75 punts). Es valorarà positivament que l’alumnat expliqui la resistència cultural dels primers anys del franquisme, els fets del Palau de la Musica, la Caputxinada o l’Assemblea de Catalunya, entre d’altres (0,75 punts) Exercici 2 A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 11 i 12, que es corresponen amb els apartats 3.1 i 3.2 dels continguts de fets i conceptes. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de descriure les dades, tot destacant a la gran quantitat de vagues i de vaguistes que hi va haver durant aquests anys i la seva evolució durant el període (0,5 punts). També haurà de situar les dades en el context de la Primera Guerra Mundial, en la qual Espanya es va mantenir neutral (0,5 punts).


2) 1,5 punts L’alumnat ha d’explicar que durant la Primera Guerra Mundial Espanya exportava molts productes, però l’increment de les exportacions va provocar un gran augment dels preus, per la qual cosa els exportadors en van sortir molt beneficiats, mentre que els sectors populars van empitjorar les seves condicions de vida (0,5 punts). A continuació, l’alumnat ha d’explicar els aspectes socials de la crisi de 1917, la vaga general revolucionària i la posterior vaga de la Canadenca (0,5 punts) i els fets coneguts amb el nom de pistolerisme que afectaren especialment a la societat catalana fins al 1923 (0,5 punts). 3) 2,5 punts L’alumnat ha d’explicar l’evolució del moviment obrer durant l’últim terç del segle XIX. Quant el desenvolupament del anarquisme es valorarà positivament que expliqui que els llibertaris es dividiren en dues tendències: els partidaris de l’acció sindical i els que preferien les accions violentes. Aquests van ser els responsables del terrorisme anarquista de finals del segle XIX que va afectar especialment a Barcelona, com l’atemptat contra el general Martínez Campos, l’atemptat del Liceu o el del carrer de Canvis Nous (1 punt); l’evolució del socialisme i el naixement del PSOE i de la UGT (0,5 punts). A continuació, l’alumnat haurà d’explicar els fets més destacats del moviment obrer durant els primers anys del segle XX, les conseqüències de la Setmana Tràgica o la fundació de la CNT, entre d’altres (1 punt).


SÈRIE 3 OPCIÓ A Exercici 1. Text dels Principios del Movimiento Nacional (17 maig de 1958) Per a totes les preguntes:

Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament

l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició

A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 14, 15 i 28 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3. i 3.2 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 1.4, 2.1, 2.2, 2.3, 3.1, 3.3, 3.5, 3.6, 4.2 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció del currículum El franquisme (1939-1975). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt

L’alumnat ha de resumir les idees principals del text, en primer lloc caldria esmentar que es tracta d’una de les lleis fonamentals del franquisme i que en ella s’enumeren els principis o fonaments del Movimento Nacional, que es defineix en el preàmbul. Entre els principis cal destacar la unitat d’Espanya, el pes de l’Església Catòlica en el règim i la subordinació de les persones al concepte de nació. D’altra banda, cal que l’alumnat situï el text en el context històric del final de la primera etapa del franquisme (1939-1959). 2) 1’5 punts

L’alumnat ha d’explicar que el Movimiento Nacional era una organització que agrupava tots els partidaris del règim franquista, i establia un sistema polític de partit únic (0,5 punts). També ha d’explicar que les Leyes Fundamentales eren les grans lleis en què es basava el règim franquista i suposaven els seus fonaments jurídics i ideològics. Es valorarà molt positivament que l’alumne/a en citi algunes, com el Fuero del Trabajo (1938), el Fuero de los Españoles (1945), la mateixa Ley de sucesión a la jefatura del Estado (1947) i la Ley de principios fundamentales del Movimiento Nacional (1958). Finalment, l’alumnat ha de contestar que en la Ley de Sucesión es va establir que Espanya que era un Estat catòlic, social i representatiu que es constituïa en regne, atorgava a Franco el poder vitalici i deixava a les seves mans el nomenament del seu successor, que ho seria a títol de rei.

3) 2’5 punts L’alumnat ha d’exposar el tema de l’evolució política d’Espanya des de 1939 a 1959. En primer lloc ha d’explicar els fonaments i les característiques del règim franquista, que ja es van iniciar durant la Guerra Civil, tot definint el sistema polític del franquisme com una Dictadura. Cal destacar que en aquest no hi havia divisió de poders (característica dels sistemes democràtics), sinó una concentració de poder en mans de Franco (Caudillo), donat que era cap d’estat, cap de govern, cap del Movimiento Nacional i generalíssim dels exèrcits. En aquesta sistema el poder executiu en mans de Franco predominava sobre el legislatiu i el judicial. També ha d’explicar que hi havia un únic partit polític permès, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, una única organització sindical, l’Organización Sindical Española. Cal que s’esmenti el suport que el règim de Franco va rebre de l’Església Catòlica, amb fets com el Concordat de 1953 i algunes de les anomenades lleis fonamentals del franquisme, com el Fuero de los Españoles (1945) i la Ley de principios fundamentales del Movimiento Nacional (1958). També cal que l’alumnat expliqui l’evolució de les relacions internacionals del règim franquista entre 1939 i 1959. Hauria d’explicar que en una primera fase, que coincidiria amb la Segona Guerra Mundial, el règim de Franco va ser clarament partidari de l’Alemanya nazi i de l’Itàlia feixista, i Espanya va passar de declarar-se “neutral” a considerar-se “no bel·ligerant”; va ajudar els països de l’Eix amb l’enviament de la Divisió Blava al front oriental (la URSS) i amb el subministrament matèries primeres a Alemanya. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, el règim de Franco va viure uns anys d’aïllament internacional, i hauria d’explicar que Espanya no va ser


admesa a l’ONU i es van retirar els ambaixadors (1946) pel caràcter no democràtic del règim franquista. En el context de la Guerra Freda, entre els EUA i la URSS, la situació va canviar substancialment, donat que els EUA consideraven l’Espanya de Franco un aliat pel caràcter anticomunista del règim franquista, així es va signar el pacte de Madrid (1953) pel qual Espanya cedia bases militars als EUA i aquests aportaven ajut econòmic i militar, i, finalment l’any 1955 Espanya va ser admesa a l’ONU. Exercici 2 Distribució dels escons dels districtes de Catalunya al Congrés dels Diputats (1901-1923)

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 6, 7, 9, 10, 27 i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.2., 2.4. i 2.5. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 1.4., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 4 (El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució) i a l’apartat segon del punt 3 (Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica) del document de concreció del currículum.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 4) 1 punt

L’alumnat ha de descriure la taula, és a dir, ha d’esmentar que s’hi representa el resultat de les eleccions al Congrés de Diputats d’Espanya a Catalunya en diverses convocatòries electorals, de 1901 a 1923, i ha de distingir les forces polítiques representades, tot i destacar la progressiva davallada dels partits dinàstics i la irrupció d’altres forces polítiques, particularment dels catalanistes conservadors i dels republicans. També ha de situar la taula en el seu context històric, la crisi de la Restauració canovista, caracteritzada per l’esmicolament dels dos grans partits dinàstics. 5) 1,5 punts

L’alumnat haurà d’identificar els trets ideològics fonamentals i esmentar algun dirigent polític dels partits dinàstics (Maura, Canalejas, Romanones, Dato), la Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó), el Tradicionalisme (Vázquez de Mella, no imprescindible) i el republicanisme (Salmerón, Sunyol, Carner i, sobretot, Lerroux). L’alumnat també ha de relacionar la caiguda dels partits dinàstics en les eleccions de 1907 amb l’aclaparadora victòria de la coalició Solidaritat Catalana. El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat esmenti correctament les causes que van propiciar la formació d’aquesta coalició. 6) 2,5 punts

L’alumnat ha d’exposar, de forma ordenada els principals esdeveniments polítics i socials que afecten el catalanisme del primer terç del segle XX. L’exposició ha de deixar clar que el catalanisme, de la mà de la nova Lliga Regionalista (1901), assolí convertir-se en un veritable moviment de masses arran de la mobilització general que acompanyà la Solidaritat Catalana i que suposà l’enfonsament dels partits dinàstics a Catalunya i la fi del caciquisme si més no en els grans nuclis urbans. A més, l’exposició ha de recordar els fets de la Setmana Tràgica i el trencament gairebé immediat de l’aparent unitat del catalanisme que, ja de manera definitiva, quedarà a partir d’aquest moment dividit entre el conservador (que té com a pal de paller la Lliga Regionalista) i el d’esquerres (CNR, UFNR...). L’alumnat ha d’esmentar l’existència de la Mancomunitat des de 1914 i de la seva obra de govern basada en la potenciació de la llengua catalana, la política cultural i educativa, la creació d’infrastructures. Així com l’assemblea de parlamentaris de 1917 amb la posterior entrada de la Lliga al govern i els inicis de la radicalització catalanista, amb la creació de partits com Acció Catalana o Estat Català que impulsarien la creació d’ERC l’any 1931.


OPCIÓ B Exercici 1. Discurs d’Arias Navarro el 1974. Diari de Sessions de les Corts espanyoles, 12 de febrer de 1974.


Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 11, 17, 19, 20 i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 4.3 i amb els de continguts procedimentals 1.1, 1.4, 2.1, 2.2 3.1, 4.1, 4.2, 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 (El franquisme. 1939-1975) del document de concreció del currículum. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la següent manera: 1)1 punt L’alumnat haurà de senyalar quines són les idees principals que es desprenen del text que pretenia introduir moderades reformes – “el espíritu del 12 de febrero” –, i situar-lo en el context històric de la crisi del règim franquista. Es valorarà que l’alumnat expliqui que era la Ley Orgánica del Estado i altres lleis citades en el text. 2)1’5 punts L’alumnat haurà d’explicar que la crisi del règim s’accelerà després de l’assassinat de l’anterior president del govern, Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, a mans d’ETA; cal que expliqui qui era Arias Navarro, quin càrrec polític tenia en aquells moments i que defensava. Cal que comenti els trets més importants de la presidència d’Arias Navarro, com les promeses d’atorgar una moderada reforma política, i l’enfrontament entre els partidaris d’una reforma moderada i els que volien mantenir la continuitat del règim franquista. Es valorarà que es faci referència a la creació de la Unión Militar Democrática, la publicació de la Llei Antiterrorista de l’agost del 1975, els problemes amb les colònies i la repressió que encara exercia el règim que es va concretar en l’afusellament de Puig Antich. 3)2,5 punts L’alumnat haurà de fer referència als grups ideològics que imperaven dins del règim franquista destacant la seva heterogeneïtat, que anava des de monàrquics a carlistes, sense oblidar els falangistes. També hauria d’explicar l’evolució d’aquests grups, sobretot dels monàrquics. Haurà de comentar l’ascens dels “tecnòcrates”, que representaven la generació de postguerra i que eren professionals qualificats procedents majoritàriament de l’Opus Dei. Es valorarà que es concreti l’explicació amb els noms d’alguns dels polítics més destacats del franquisme, com López Rodó, López Bravo, López de Letona, Alberto Ullastres o Manuel Fraga, i també que citi les lluites internes pel poder que es van posar en manifest en escàndols com el de Matesa. També haurà de parlar de la progressiva consolidació de l’oposició al règim per part de grups i persones que inicialment havien col·laborat amb aquest, com els monàrquics i els demòcrata-cristians.


Exercici 2. Taules estadístiques: la societat espanyola segons el cens de 1860 i Taxes de natalitat i mortalitat a Espanya.

A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 8, i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.1, 2.3 i amb els de continguts procedimentals 1.1, 1.4, 2.1, 3.1, 4.1, 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 2 (La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer (1834-1875) del document de concreció del currículum.

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la següent manera: 1)1 punt

L’alumnat ha de descriure la informació que proporcionen les taules estadístiques. Es valorarà que resumeixi la distribució de les ocupacions i oficis al segle XIX i expliqui els alts percentatges que encara hi havia tant en la taxa de natalitat com en la de mortalitat. També haurà de situar les taules en el seu context històric, observant que les dates van des de 1857 a 1870 (Alternança de governs entre el partit Moderat i la Unión Liberal (1856-1868) i els dos primers anys del Sexenni Revolucionari). 2)1,5 punts

L’alumnat haurà d’explicar el desenvolupament de la demografia a Espanya i Catalunya explicant els canvis en les taxes de natalitat i mortalitat, esmentant les principals epidèmies que hi va haver en el XIX, per exemple el còlera i la febre groga, i incidint en els alts nivells de mortalitat infantil. També haurà d’explicar la distribució de la població senyalant els desequilibris territorials que la industrialització va comportar en el fenomen migratori i l’augment de la població urbana sobretot de ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla o València. Es valorarà que l’alumnat parli també de la distribució de la població activa per sectors econòmics.

3)2,5 punts

L’alumnat haurà d’esmentar les transformacions que els grups socials van patir a Espanya i a la Catalunya en el segle XIX, fins al 1875, amb la desaparició de l’antiga organització estamental pròpia de l’Antic Règim. També hauran d’explicar el paper de la noblesa i el clergat en el XIX i l’ascens de la burgesia. L’alumnat haurà de destacar les diferències socials i econòmiques que caracteritzaven a la heterogènia burgesia del segle XIX. Quant a les classes populars haurà de comentar l’aparició i l’ascens del proletariat industrial a Catalunya. Pel que fa a la pagesia també haurà de destacar la manca d’homogeneïtat d’aquest col·lectiu, i distingir entre propietaris, masovers, parcers i jornalers.


SÈRIE 4 Per a totes les preguntes: El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1. Text de la Constitució de 1869 A l’exercici 4 es proposa la verificació d’una part de l’objectiu terminal 6 que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.1. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 1.4., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2., i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 1 (De l’Antic Règim a l’Estat liberal, 1808-1874) del document de concreció curricular. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1)1 punt L’alumnat ha d’identificar les idees principals del text: assemblea constituent elegida per sufragi universal masculí, sobirania nacional, separació de poders, Monarquia constitucional, ampli reconeixement de drets individuals, estat confessional catòlic, però amb el reconeixement de l’exercici públic i privat de qualsevol religió. A la segona part, l’alumnat ha de situar el text als anys del Sexenni democràtic, durant el Govern Provisional de Serrano i Prim. 2)1,5 punts L’alumnat haurà d’explicar que l’article 21 de la Constitució es referia a la qüestió religiosa, un dels aspectes que més va condicionar la vida política de l’Espanya del segle XIX: l’Estat mantenia el seu caràcter confessional i la religió catòlica gaudia de l’aixopluc econòmic del poder polític. Això no obstant, la Constitució de 1869 establia per primera vegada a Espanya una completa llibertat religiosa (bé que amb una redacció innecessàriament complexa), tant per als espanyols com per als estrangers residents a Espanya. Aquest fet va motivar les queixes de molts sectors catòlics, que no volien la llibertat de cultes, i de molts lliurepensadors que defensaven el caràcter aconfessional de l’Estat. Quant a l’article 32, l’alumnat haurà d’identificar clarament el concepte de sobirania nacional (derivació de la teorització de l’il·lustrat suís J.J. Rousseau) com una reivindicació pròpia dels progressistes i demòcrates, enfrontada al concepte de sobirania compartida Rei-Nació que defensaven els conservadors. El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat faci referències a altres constitucions espanyoles, anteriors o posteriors a la de 1869, en relació als dos articles esmentats, com ara que en la Constitució de 1812 la pràctica del catolicisme era una obligació per als espanyols i com, a poc a poc, es va anar obrint pas en el constitucionalisme espanyol la idea de la tolerància religiosa fins arribar a la separació Església-Estat fixada en la constitució republicana de 1931. 3)2,5 punts L’alumnat ha d’explicar els fets polítics i socials més destacats produïts a Espanya entre 1868 i 1874: revolució de setembre de 1868, moviment juntista, Constitució de 1869 (només esmentada atès que s’ha explicat en les dues qüestions precedents), parlamentarisme monàrquic, aixecaments federals, organització del moviment obrer, tercera guerra carlista, revolta cantonalista, primera guerra d’independència cubana, Cop d’estat de Pavia... El corrector valorarà positivament el fet que l’alumnat situï correctament, en ordre cronològic, les principals etapes del període del Sexenni Democràtic: Pronunciament militar, juntisme, Govern Provisional, Constitució de 1869, Regència, Monarquia d’Amadeu I, Primera República, Cop d’Estat de Pavía, Dictadura de Serrano i, finalment, cop d’estat del general Martínez Campos, així com el fet que identifiqui alguns dels protagonistes del període


(Serrano, Prim, Sagasta, Pi i Margall, Castelar, etc). De tota manera, el corrector haurà de tenir molt en compte que totes aquestes qüestions estan recollides en un únic objectiu terminal en el primer nivell de concreció, per la qual cosa l’exposició de l’alumnat tindrà, segurament, un caràcter molt generalista. Exercici 2: moviment de la població a Catalunya (1961-1970). A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 15, 21 i 28 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 3.3 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 2.1, 2.2, 2.3, 3.3, 3.6, 4.1 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció del currículum, El franquisme (1939-1975). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha de descriure la informació de la sèrie estadística, en la que pot destacar en quins anys es va produir l’arribada de més immigrants, també ha d’explicar els conceptes de creixement vegetatiu (diferència entre natalitat i mortalitat) i de saldo migratori (diferència entre immigració i emigració), i finalment ha de situar les dades en el context històric del “desarrollismo” (anys 60 del segle XX) dins de l’època del Franquisme. 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’exposar les principals característiques de l’evolució demogràfica a Catalunya durant els anys seixanta del segle XX, tot remarcant l’alta natalitat i l’alt creixement vegetatiu que es va donar durant aquests anys; per altra banda, l’alumnat ha de destacar la gran immigració que es va produir paral·lelament, tot fent esment a les zones d’origen (Andalusia, Extremadura i Castella, principalment) i a la migració interior dins Catalunya, del camp a la ciutat, així com fent esment a les zones on es van assentar (principalment les grans ciutats industrials). El corrector valorarà molt positivament que l’alumnat relacioni la immigració de població jove amb l’augment de la natalitat en les zones d’acollida, així com que faci una descripció global del creixement demogràfic, sumant el creixement vegetatiu i el saldo migratori. 3) 2,5 punts L’alumnat ha d’exposar el tema de l’evolució de l’economia catalana durant el període 1959-73, destacant el creixement del sector secundari, esmentant el creixement de la indústria (la tipologia i la localització), el sector terciari, principalment el gran creixement del turisme, i les transformacions que el desenvolupament va implicar en àmbits com la sanitat i l’ensenyament, entre d’altres, especialment a les ciutats. Per altra banda, l’alumnat ha d’explicar breument les característiques principals de la societat catalana en el mateix període, i remarcar els canvis socials i culturals, impulsats per l’arribada a l’edat adulta d’una generació que no havia viscut directament la guerra i la postguerra, pel creixement econòmic, la influència del turisme i dels grans mitjans de comunicació (televisió), l’evolució de l’Església catòlica, amb el concili Vaticà II, l’extensió de l’escolarització bàsica, entre d’altres.


OPCIÓ B Exercici 1. Manifest de l’Aliança de la Democràcia Socialista A l’exercici es proposa la verificació de l’objectiu terminal 8, que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.3 i amb els apartats procedimentals b i d. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha d’identificar les idees principals del text; relacionar-les amb la ideologia anarquista, i situar-les en el context del Sexenni Democràtic (1868-1874), etapa en què es va constituir i va poder actuar legalment la Federació Regional Espanyola de l’AIT. 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’explicar les característiques generals de les ideologies anarquista i marxista, les seves principals similituds i diferències i la seva desigual implantació territorial. També s’ha de referir al triomf de les tesis apolítiques a la Federació Regional Espanyola després del Congrés Obrer de Barcelona de 1870. Es valoraran positivament les concrecions sobre l’AIT, la seva Federació Regional Espanyola, i els seus dirigents . 3) 2,5 punts L’alumnat ha de descriure les condicions de vida de la naixent classe obrera al segle XIX; els orígens del moviment obrer (ludisme i societats de resistència); les diverses ideologies socialistes (utòpics, marxistes i anarquistes), i el moviment obrer durant el Sexenni democràtic, amb una atenció preferent a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. Es valorarà positivament la relació entre l’evolució del moviment obrer i les diverses etapes polítiques (legalització en els períodes progressistes, clandestinitat en els moderats). Exercici 2. Evolució de la població activa (1930-1950) A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 15, 21 i 28. que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 3.2 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 2.1, 2.2, 2.3, 3.3, 3.6, 4.1 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 7 del document de concreció del currículum, El franquisme (1939-1975). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) 1 punt L’alumnat ha descriure les dues sèries estadístiques. En la primera, ha de remarcar principalment el fet que la població activa del sector primari l’any 1940 el percentatge és superior al de l’any 1930, i que al sector secundari, en els mateixos anys, baixa el percentatge de població activa. Quant a la segona sèrie estadística l’alumnat ha de descriure les dades tot remarcant que a partir de l’any 1940 la renda nacional és inferior a la de l’any 1935. L’alumnat ha de relacionar també la informació de l’evolució del percentatge de població activa amb les dades de l’evolució de la renda nacional, remarcar la disminució del percentatge de població activa en el sector secundari o l’augment del pes del sector primari i relacionar-ho amb la disminució de la riquesa del país. Finalment, l’alumnat ha de situar les sèries estadístiques en els anys quaranta, en el context històric de la postguerra, després de la Guerra Civil Espanyola. 2) 1,5 punts L’alumnat ha d’explicar les causes de la disminució de la Població Activa del sector secundari l’any 1940, en relació a 1930, i de la caiguda de la Renda Nacional l’any 1940, en relació a 1935, i remarcar


que entre mig de les dues dades hi ha hagut la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Per altra banda, ha d’explicar les conseqüències de la Guerra Civil, com són la destrucció del teixit industrial i de comunicacions, la caiguda de l’activitat econòmica, la mortalitat generada per la guerra, l’exili i la repressió, entre d’altres. 3) 2’5 punts L’alumnat ha d’exposar les característiques principals de l’economia de l’Espanya de la postguerra fins al Pla d’Estabilització (1959), com són la caiguda de la producció i de la riquesa del país i del poder adquisitiu de la majoria de la població, així com la disminució dels intercanvis comercials amb l’estranger; la política econòmica del govern, caracteritzada per l’autarquia i el dirigisme econòmic, amb mesures com la creació de l’Instituto Nacional de Industria, i el fixament del preu de venda de productes agraris. L’escassetat de la producció i aquesta política van portar al racionament i a l’aparició del mercat negre (l’estraperlo). L’alumnat també ha de comentar les principals característiques de la societat espanyola d’aquella època, com la repressió política i cultural que va exercir el règim franquista, la manca de llibertats, el pes i la influència de la religió i de la moral catòliques, l’hegemonia social de l’Església catòlica, i el pes de les institucions polítiques del règim i de l’Exèrcit, entre d’altres.


SÈRIE 2 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i l’adequació del llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1: Finalitats de la llei de Reforma Agrària A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 11, 13, 14, 17, que es corresponen amb els apartats 3.1 i 3.3 dels continguts de fets i conceptes, i amb el bloc 5 del document de concreció del currículum per a les PAU. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) Citeu les principals idees del text i situeu-les en el seu context històric. [1 punt] Cal que l’alumnat resumeixi amb paraules pròpies els tres objectius que es proposava la reforma agrària: solucionar l’atur agrari, redistribuir la propietat de la terra i la racionalització dels conreus i que les situï en el context del bienni d’esquerres o azañista de la segona República espanyola. 2) Comenteu el fragment següent: «Ya sabemos que este problema, como el religioso, tenía que

levantar tempestades sobre los hombres que los impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de régimen». Expliqueu en què va consistir i quina oposició va tenir la reforma agrària del primer bienni republicà. [1,5 punts]

L’alumnat ha de comentar el fragment amb les seves pròpies paraules i relacionar la reforma agrària i la qüestió religiosa com dos dels aspectes que van provocar l’animadversió dels sectors socials més conservadors cap a la República. També ha d’explicar la polèmica entre els laïcistes i els partidaris de la confessionalitat catòlica d’Espanya, durant la segona República (especialment durant la discussió de la Constitució de la República de 1931) Quant a l’oposició a la reforma agrària, l’alumnat ha d’explicar la gran oposició amb què va ser rebuda aquesta llei pels propietaris agrícoles i com la timidesa i lentitud amb què va ser aplicada va defraudar als anarquistes que optaren per l’ocupació de terres i per les insurreccions armades. Es valorarà positivament quan expliquin els motius del Govern republicà per a impulsar la reforma agrària, i els seus objectius bàsics (redistribució de la propietat i millor aprofitament agrari) i les seves mesures principals (expropiació sense indemnització de les terres dels Grandes de Espanya i amb indemnització de la gran propietat o de les terres mal conreades, protecció dels arrendataris i dels camperols sense terra...). 3) Expliqueu les etapes i els principals esdeveniments de la Segona República espanyola (1931-

1936). [2,5 punts] L’alumnat ha de dividir el període en etapes: el Govern provisional, el bienni d’esquerres o azañista, el bienni conservador o radical-cedista, i el Govern del front popular. Es valorarà positivament que es descrigui les principals característiques de cada etapa, les forces polítiques predominants i els principals protagonistes polítics (Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña, Alejandro Lerroux, Gil Robles, entre d’altres). Quant els principals esdeveniments haurien d’explicar l’elaboració de la Constitució de 1931, amb les disputes entre els laïcistes i els partidaris de la confessionalitat catòlica d’Espanya o el sufragi femení; les principals reformes del primer bienni, especialment la reforma agrària i la descentralització d’Espanya amb el debat de l’Estatut d’autonomia català; la revolució d’Astúries i els fets d’octubre de 1934 a Barcelona (la detenció del Govern de la Generalitat presidit per Companys i la suspensió de l’autogovern català); les eleccions de 1936 amb la victòria del Front Popular i l’inici de


la Guerra Civil. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta. Exercici 2: Els espanyols amb dret al vot amb sufragi censatari i amb sufragi universal masculí A l’exercici 2 es proposa la verificació de l’objectiu terminal 6, que es correspon amb l’apartat 2.1 dels continguts de fets i conceptes, i amb el bloc 1 del document de concreció del currículum per a les PAU. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de descriure les dades i destacar que hi ha grans oscil·lacions en el nombre de votants i remarcar el canvi que es produeix el 1868. També ha de situar les dades en el seu context, establiment de liberalisme, predomini del liberalisme moderat amb Isabel II, revolució de 1868 i Sexenni Democràtic. 2) Definiu els dos tipus de sufragi que es van donar a l’Espanya del segle XIX; expliqueu les raons de

les oscil·lacions en el nombre de votants entre 1839 i 1865. [1,5 punts] L’alumnat ha de definir sufragi censatari que limitava el nombre d’electors per raons de sexe, només podien votar els homes majors d’edat i de riquesa, establerta per les contribucions que pagaven. En canvi, el sufragi universal masculí atorgava el dret de vot a tots els homes majors d’edat. Quant a les oscil·lacions en el nombre de votants entre 1839 i 1865, l’alumnat ha d’explicar que el nombre d’electors variava segons governessin els moderats o els progressistes. 3) Expliqueu les etapes i els esdeveniments polítics més importants del període anomenat Sexenni

Democràtic (1868-1874). [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar les principals etapes del període del Sexenni Democràtic: Pronunciament militar, juntisme, Govern Provisional, Constitució de 1869, Regència, Monarquia d’Amadeu I, Primera República, Cop d’Estat de Pavía, Govern Serrano i, finalment, cop d’estat del general Martínez Campos, amb la Restauració de la monarquia. També haurà d’esmentar alguns dels esdeveniments més importants del període: aixecaments federals, tercera guerra carlina, aixecament cantonalista, la guerra dels deu anys a Cuba. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta.


OPCIÓ B Exercici 1: Fragment de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932 A l’exercici es proposa la verificació dels objectius terminals 14, 17 i 27 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 3.3 i 3.4 i amb els de continguts procedimentals 2.1, 2.2, 3.1,3.3, 4.1, 4.2 i 4.4 i que es relacionen els continguts del bloc 5: La segona República (1931-1936) L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de destacar la capacitat del Govern de la Generalitat de crear la seva pròpia xarxa educativa i cultural (amb l’excepció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó) i que la Universitat podia ser Autònoma, sempre que garantís la igualtat de tracte entre les dues llengües oficials. Pel que fa al context històric, cal situar el text en el procés d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1932, en el període de la segona República espanyola. 2) Expliqueu quins van ser els principals objectius i quines les realitzacions del Govern de la

Generalitat als àmbits educatiu i cultural durant el període republicà. [1,5 punts] L’alumnat ha d’explicar que entre els principals objectius del Govern de la Generalitat als àmbits educatiu i cultural hi havia l’impuls de l’alfabetització del país, la normalització del català, especialment l’escrit, a través de la normativa fabriana, la millora de la pedagògica, i la millora dels estudis superiors, entre d’altres. Entre les principals realitzacions, cal citar l’impuls per a desenvolupar les escoles catalanes, especialment amb la constitució de moltes escoles rurals; la contractació de milers de mestres i professors, la creació de l’Escola Normal per a la formació de nous mestres; la construcció i desenvolupament de la xarxa de biblioteques populars, així com l’impuls del teatre i intervencions per a recuperar i millorar el patrimoni arqueològic i artístic. A més de potenciar l’activitat literària i científica. 3) Expliqueu les principals etapes, fets i realitzacions polítiques dels Governs de la Generalitat de

Catalunya entre els anys 1931 i 1936. [2,5 punts] L’alumnat haurà d’explicar, ordenadament, que les principals etapes dels Governs de la Generalitat, entre 1931 i 1936, van ser: la presidència de Macià, fins la seva mort al desembre de 1933; la seva substitució per Companys i els fets d’octubre de 1934 (amb la detenció del Govern català i la suspensió de la Generalitat), i la recuperació de l’autogovern amb la victòria del Front Popular. Quant a les principals realitzacions polítiques dels Governs de la Generalitat no cal que es repeteixi el que ja s’ha explicat en la pregunta anterior, però l’alumnat hauria d’explicar que el Govern autonòmic català potencià el cooperativisme i el mutualisme, impulsà una nova legislació laboral, una nova redistribució de la propietat de la terra, amb la Llei de Contractes de Conreus, i la igualtat de gèneres, entre d’altres. Exercici 2: Resultats de les eleccions al Congrés dels Diputats (1876-1899) A l’exercici 2 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 9, 12, 27 i 31, que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.4. i amb els de continguts procedimentals 2.1., 3.1., 3.3., 4.1., i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 3 (Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica) i, de manera parcial, al punt 4 (El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució) del document de concreció del currículum. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent:


1) Identifiqueu la informació que proporciona el quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de descriure les dades que ens mostren el resultat de les eleccions al Congrés de Diputats d’Espanya, en nombre d’escons, entre 1876 i 1899, i remarcar l’hegemonia aclaparadora dels dos partits dinàstics, conservadors i liberals, que es tornaven en el Govern i esmentar la presència testimonial dels republicans i d’altres formacions polítiques marginals com els carlistes. També ha de situar les dades en el seu context, en el marc de la primera part de la Restauració que inclou el regnat d’Alfons XII i la Regència de Maria Cristina. 2) Expliqueu breument la ideologia i esmenteu algun líder destacat de les següents forces polítiques:

partit conservador, partit liberal i partits republicans. [1,5 punts] L’alumnat ha d’identificar clarament els dos partits dinàstics, conservador i liberal o fusionista. Explicar que ambdues formacions polítiques eren partidàries de la monarquia parlamentària (que havia acabat amb la I República, amb la restauració de la dinastia dels Borbons, amb el regnat d’Alfons XII) i del sistema polític creat per Cánovas del Castillo (legitimat en la Constitució de 1876 i fonamentat en un sistema bipartidista que es basava en l’oligarquia, el clientalisme i el caciquisme). El corrector valorarà positivament que l’alumnat identifiqui les diferències fonamentals que hi havia entre conservadors i liberals en matèria econòmica, lliurecanvisme i proteccionisme, i política, els fusionistes defensaven la liberalització del marc polític existent amb mesures com l’ampliació del dret d’associació, la llibertat d’expressió i el sufragi universal masculí. En canvi, els republicans eren contraris al règim polític monàrquic i volien proclamar una nova república, però estaven dividits en diverses forces polítiques, amb projectes polítics i doctrinals divergents i contraposats. Les principals formacions polítiques republicanes eren els posibilistes (partidaris d’arribar a acords amb els liberals per a impulsar la democratització d’Espanya), els radicals (partidaris d’acabar amb la monarquia a través d’un cop d’estat), els centralistes (partidaris d’unir les diferents opcions polítiques republicanes) i els federals (que volien canviar la forma de govern i l’organització territorial espanyola amb la substitució de la monarquia centralista espanyola per una república federal). Els dirigents més destacats dels conservadors eren Antonio Cánovas del Castillo, Romero Robledo, Silvela o Maura; dels liberals, Práxedes Mateo Sagasta, Segismundo Moret o José Canalejas, i dels republicans, Castelar (dels posibilistes), Ruiz Zorrilla (dels radicals), Salmeron (dels centralistes) i Pi i Margall (dels federals). No és imprescindible que l’alumnat citi totes les característiques ideològiques i tots els dirigents polítics anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta. 3) Exposeu breument els principals esdeveniments polítics dels anys del període de la Restauració

que van de 1875 a 1899. [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar entre els principals esdeveniments polítics de la primera part de la Restauració que inclou el regnat d’Alfons XII i la Regència de Maria Cristina. Es valorarà molt positivament que l’alumnat esmenti i situï correctament alguns dirigents polítics i socials del període, així com que exposi amb claredat el falsejament sistemàtic de les eleccions i de la vida política, a través del clientalisme i el caciquisme. També haurà d’explicar que en els inicis del període de la Restauració aconseguiren un període relativament llarg d’estabilitat política, amb la fi de la tercera guerra carlista i de la guerra dels deu anys a Cuba. A més, la promulgació de la Constitució de 1876, establí el marc legal entre 1876 i la dictadura de Primo de Rivera, i es consolidà el sistema bipartidista, amb el pacte del Pardo. Quant els esdeveniments polítics que portaren a la crisi del règim polític canovista hauria de comentar la consolidació de l’obrerisme, amb la constitució del PSOE i els atemptats anarquistes (1893 i 1897); els inicis de la consolidació del catalanisme polític, amb les Bases de Manresa de 1892 o el moviment que portarà al sorgiment de la Lliga Regionalista (Tancament de Caixes, els partidaris de Polavieja...), i els trets fonamentals de la crisi colonial de 1895-1898. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta.


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició.

OPCIÓ A Exercici 1: La Guerra Civil a Catalunya. A l’exercici es proposa la verificació dels següents objectius terminals 15, 16, 17, i 18 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 3.5 i amb els de continguts procedimentals 1.4, 2.1, 3.1, 3.3, 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4 . També es verifica els aprenentatges referits al punt 6 del document de concreció curricular (La Guerra Civil). L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de descriure les idees principals del text, és a dir, la situació en què es trobava Barcelona, després del fracàs de la insurrecció de las tropes colpistes. Es valorarà positivament que l’alumnat expliqui la rellevància de la CNT-FAI a Barcelona i la seva influència en el Govern de la Generalitat presidit per Companys. El context històric cal centrar-lo en els dos dies següents a l’esclat de la Guerra Civil a Barcelona, després de frenar la insurrecció de les forces colpistes. 2) Per quina raó Companys afirma davant els membres de la CNT-FAI que són «els amos de la

ciutat»? [1,5 punts] L’alumnat explicarà l’expressió del president Companys a partir del fet que van ser els anarquistes els que van participar més activament, al comptar amb la milícia més nombrosa, en la derrota dels colpistes a Barcelona. Aquesta va permetre els anarquistes que iniciessin el seu projecte de revolució social. 3) Expliqueu breument l’organització de la Catalunya revolucionària entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui que un cop produït el cop militar contra el Govern de la II República espanyola i la resposta dels treballadors pels carrers de Barcelona i d’altres ciutats catalanes, la revolució social s’inicia amb la constitució de comitès revolucionaris, que en moltes ocasions substituïren els ajuntaments i que culminà amb la formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA). Aquest es mantingué actiu fins al setembre del 1936, moment en que els anarquistes entraren al Govern de l’Estat i de la Generalitat. L’actuació revolucionària es concretà en l’economia, amb el decret de col·lectivitzacions, en la creació d’una indústria de guerra i en la col·lectivització de les terres i també afectà a la justícia, a la sanitat i al paper de la dona. S’haurà d’explicar la rellevància dels fets del maig de 1937 en la governabilitat catalana, donat que implicà el triomf dels partidaris de la legalitat republicana (PSUC, UGT, ERC) sobre els defensors de vincular la Guerra Civil amb les seves esperances de revolució social.


Exercici 2. Quadre estadístic dels presidents del govern espanyol durant la primera etapa de la Restauració (1874-1898) A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 9 i 27 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.4 i, parcialment, amb els blocs de continguts procedimentals 1.1, 2.1, 3.3, 3.4, 3.6 i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 3 del document de concreció del currículum, La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931) L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) Descriviu la informació del quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de descriure les dades que li proporciona el quadre dels presidents del Govern durant la primera etapa de la Restauració i situar aquestes dades en el context històric del període que va de 1874 a 1898, és a dir, la primera etapa de la Restauració. 2) Expliqueu per què gairebé sempre governaven els mateixos partits. [1,5 punts] L’alumnat ha d’explicar que durant la Restauració dos partits, liberals i conservadors, monopolitzaven el poder polític i s’alternaven pacíficament en el Govern. Es valorarà que desenvolupi els conceptes de bipartidisme i alternança. També han d’explicar com funcionava el sistema polític de la Restauració un sistema parlamentari bipartidista, basat en el clientalisme i el caciquisme, i descriure com (a través dels anomenats «lázaros», els «cuneros», el «encasillado», les «partidas de la porra», les «actes en blanco»...) desvirtuaven la voluntat popular. Es valorarà molt positivament que l’alumnat esmentí els principals dirigents dels conservadors i dels liberals o fusionistess: Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, respectivament, i les característiques ideològiques de les principals formacions polítiques de la Restauració. 3) Expliqueu breument els principis fonamentals de la Constitució de 1876, en la qual es basava el

sistema polític de la Restauració (1874-1898), i esmenteu els fets polítics més destacats del període. [2,5 punts]

L’alumnat ha d’exposar els trets més destacats de la Constitució de 1876, com són el reconeixement dels drets individuals (reunió, expressió, associació), la separació de poders (el legislatiu, amb dues cambres, el Congrés i el Senat; l’executiu i el judicial), la sobirania compartida entre el Rei i les Corts i el paper del rei, que es convertia en l’àrbitre del sistema polític; així com el caràcter catòlic de l’Estat, però amb tolerància cap a les altres religions. L’alumnat també ha d’explicar els esdeveniments polítics més rellevants del període, com ara les dues etapes en què es divideix, d’una banda, el regnat d’Alfons XII fins a la seva mort (1885) i, de l’altra, la regència de Maria Cristina. També hauria de citar la fi de la Guerra Carlina, la fi de la guerra dels deu anys a Cuba (1868-1878); l’establiment del mecanisme pacífic d’alternança entre conservadors i liberals amb el Pacto del Pardo i el reinici de la Guerra de Cuba (1895-1898), el període dels grans atemptats anarquistes (1893-1897) i la guerra amb els Estats Units. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per respondre correctament la pregunta. OPCIÓ B Exercici 1: Article de Rovira i Virgili publicat a La Humanitat del 15 de març de 1936. A l’exercici es proposa la verificació d’una part dels Objectius terminals 17 i 27 que corresponen fonamentalment amb els continguts de fets i conceptes 3.4 i amb els blocs de continguts de procediments 1.4, 2.1, 3.3 i 4.2. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent:


1) Descriviu les idees més importants del text i situeu-lo en el se context històric. [1 punt] L’alumnat haurà d’explicar la situació de relativa pau a Catalunya dins del context polític de l’Estat espanyol, alhora que no es podien desentendre de la situació de la resta d’Espanya per les conseqüències que podia tenir per al país. Haurà de situar el text al darrer període de la II República, després de les eleccions del febrer del 36 que van donar la victòria a les forces d’esquerra i l’increment de la violència política que va culminar en la insurrecció militar del juliol de 1936. 2) Expliqueu les principals polítiques desenvolupades pel Govern de la Generalitat durant la Segona

República en els àmbits social, econòmic i d’organització territorial de Catalunya. [1,5 punts] L’alumnat haurà d’explicar que el Govern de la Generalitat va fomentar el cooperativisme, va constituir centres d’experimentació agrícola, l’Institut d’Investigacions Econòmiques, les Caixes de Dipòsits, l’Institut contra l’Atur Forçós o el Consell del Treball, amb la finalitat de millorar la situació social i econòmica del país. També haurà de mencionar la Llei de Contractes de Conreu, com a mitjà per a intentar solucionar el conflicte al camp català. Quant el procés per a establir l’ordenació del territori i el seu resultat final, haurà d’explicar que la llei que regulava l’ordenació del territori, en comarques i vagueries, va ser aprovada l’agost de 1936, quan ja havia començat la guerra civil. No és imprescindible que l’alumnat faci una referència concreta a totes les institucions esmentades en aquestes pautes de correcció. 3) Expliqueu l’evolució política de Catalunya des del novembre de 1933 fins al 18 de juliol de 1936.

Feu referència a les relacions amb el Govern i altres institucions de l’Estat espanyol. [2,5 punts] L’alumnat haurà d’esmentar els canvis en la política catalana que es concretaren en els resultats de les eleccions generals, on la Lliga obtingué més diputats que ERC. Així com la rellevància del nomenament de Lluís Companys com a President de la Generalitat de Catalunya per la mort de Francesc Macià el Nadal de 1933. Haurà de referir-se a l’increment de les tensions i dels conflictes polítics entre el Govern autonòmic, en mans d’ERC, i l’espanyol, dirigit per una coalició radical-cedista, que es poden exemplificar en l’oposició del Govern central a l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu. Ha d’explicar la greu crisi d’octubre de 1934 que implicà la detenció del Govern de la Generalitat presidit per Companys i la pèrdua de l’autogovern català. També ha de mencionar la polarització de la política catalana que es concretarà en la constitució de dues grans coalicions electorals: el Front Català d’Ordre i el Front Popular, i el resultat de les eleccions del febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular que va permetre recuperar l’autogovern i que Companys recuperés la presidència de la Generalitat. Exercici 2. Gràfic: Evolució de preus i salaris de la industria cotonera a Barcelona entre 1849 i 1862. A l’exercici es proposa la verificació d’una part de l’objectiu terminal 8 que es correspon amb el bloc de continguts conceptuals 2.3. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 2.1., 3.1., 4.1. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 2 (La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer, 1834-1875) del document de concreció curricular. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) Descriviu la informació que proporciona el gràfic i situeu-la en el seu context històric. Definiu el

concepte índex 100. [1 punt]

L’alumnat ha de descriure breument la informació que descriu el gràfic; situar-lo en el context històric de la industrialització catalana i de la implantació a Espanya de l’estat liberal i definir el concepte Índex 100, entès com el valor de referència que permet establir amb facilitat comparacions estadístiques d’una sèrie.


2) Expliqueu les condicions laborals dels treballadors de la indústria al segle XIX. [1,5 punts] L’alumnat ha d’exposar les precàries condicions de treball a la indústria del segle XIX: jornada laboral, migradesa dels salaris, manca de seguretat i d’higiene en els llocs de treball, entre d’altres. També haurà de mencionar l’explotació del treball infantil i femení, així com la inexistència d’una legislació laboral que protegís els treballadors, a Espanya, durant la major part del segle XIX. 3) Expliqueu, a grans trets, la formació, l’evolució i les principals tendències ideològiques del moviment obrer català des de començaments del segle XIX fins al 1874. [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar els orígens i l’evolució del moviment obrer a Catalunya al llarg del segle XIX. Haurà de distingir les primeres formes de protesta (ludisme) i d’associacionisme obrer (primeres societats de resistència que s’organitzaven localment i vinculades a un ofici) i exposar la seva precarietat per l’existència d’un marc legal molt restrictiu i, gairebé sempre repressiu (que prohibia la sindicació dels obrers i el dret de vaga). També haurà d’explicar la transcendència que va tenir el període històric del Sexenni Democràtic en l’organització del moviment obrer espanyol i la seva incardinació en el context internacional amb la constitució de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors (FRE de l’AIT). Finalment, caldrà esmentar l’aparició de dues tendències divergents vertebrades entorn de l’anarquisme bakuninià i el marxisme, així com l’escissió del moviment obrer espanyol. El corrector valorarà molt positivament el fet que l’alumnat faci referències a l’obrerisme de tot l’Estat espanyol i, de manera particular, la correcta localització geogràfica del moviment obrer a Espanya i la implantació territorial de cada una de les dues grans tendències ideològiques de l’obrerisme espanyol, anarquistes i marxistes, així com la identificació de les seves principals organitzacions i algun dels seus dirigents.


SÈRIE 3 Per a totes les preguntes: Les puntuacions parcials són indicatives. El corrector o correctora valorarà positivament l’ordre de l’exposició, la precisió i adequació de llenguatge emprat per l’alumnat i tindrà més en compte i valorarà positivament allò que l’alumnat aporti, més que no pas allò que deixa de dir. També valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. OPCIÓ A Exercici 1: Manifest als catalans de la Unió Catalanista del 12 de juny de 1898 A l’exercici 1 es proposa la verificació d’una part dels objectius terminals 6, 7, 9, 10, 27 i 31 que es corresponen amb el bloc de continguts conceptuals 2.2., 2.4. i 2.5. i amb els de continguts procedimentals 1.1., 1.4., 2.1., 3.1., 4.1., 4.2. i 4.4. També es verifica els aprenentatges referits al punt 4 (El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució) i a l’apartat primer del punt 3 (Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica) del document de concreció del currículum. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) Identifiqueu les principals idees del text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de resumir amb les seves pròpies paraules les principals idees del text. Aquest mostra el convenciment dels catalanistes que la guerra amb els Estats Units estava perduda i calia negociar la pau, i recordaven que si el Govern espanyol hagués atorgat una àmplia autonomia els cubans es podria haver evitat el conflicte. També ha de situar les dades en el context històric de la crisi de la Restauració, en la guerra amb els nord-americans de 1898 i la consolidació del catalanisme polític, durant la Regència de Maria Cristina. 2) Assenyaleu les conseqüències fonamentals que tingué per a Espanya la guerra de Cuba.

[1,5 punts] L’alumnat haurà d’esmentar les principals conseqüències que la guerra amb els independentistes cubans (1895-1898) i amb els Estats Units (1898) tingueren per Espanya, com la pèrdua de la major part de l’imperi colonial espanyol (amb el Tractat de París entre espanyols i nord-americans, on el govern d’Espanya cedí la sobirania de Cuba, Puerto Rico i les Filipines els Estats Units i, el 1899, la venda de l’arxipèlag de les Carolines als alemanys). També ha de citar que la pèrdua de la major part de les possessions ultramarines espanyoles incentiva un important moviment regeneracionista (la generació del 98, Joaquin Costa, el partidaris del general Palvieja...), l’impacte econòmic de la pèrdua del mercat antillà o la consolidació del catalanisme polític (tancament de caixes, constitució de la Lliga Regionalista...).


3) Expliqueu els trets fonamentals de l’evolució del catalanisme des del seu origen fins al 1901. [2,5 punts]

L’alumnat ha d’explicar el redreçament cultural de Catalunya fent referència a la Renaixença i al procés de recuperació de la llengua catalana des de començaments del segle XIX tant des d’un vessant erudit (Jocs Florals) com popular (Corals de Clavé o el teatre de Serafí Pitarra, és a dir, Frederic Soler). També haurà d’esmentar la influència del republicanisme federal i del carlisme anticentralista, l’aparició de portaveus periodístics (com ara La Renaixensa, El Diari Català i La Veu de Catalunya), la fundació d’entitats arreu de Catalunya (Centre Català, Lliga de Catalunya, Unió Catalanista, entre d’altres), la divisió del primer catalanisme en diversos corrents doctrinals; alguns episodis rellevants (Memorial de Greuges, Missatge a la Reina Regent, Exposició Universal de Barcelona, campanya contra el Codi Civil, Bases de Manresa, l’impacte de la guerra hispanoamericana i la divisió de la Unió Catalanista, entre d’altres), i la fundació de la Lliga Regionalista el 1901. El corrector valorarà molt positivament que l’alumnat esmenti i situï correctament alguns dels protagonistes del primer catalanisme polític, com Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Torras i Bages o Prat de la Riba, entre d’altres. També s’ha d’esmentar que en la seva etapa inicial el catalanisme centrava el seu activisme en l’àmbit cultural i, llevat d’alguna provatura ocasional, no va prendre part activa en les eleccions de la primera etapa de la Restauració. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments i personatges anotats a la pauta per a respondre correctament la pregunta. Exercici 2: L’atur a Espanya, 1932-1936 Exercici: L’atur a Espanya, 1932-1936 A l’exercici es proposa la verificació dels objectius terminals 11, 14, 17 i 25 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 3.3 i amb els de continguts procedimentals 1.3, 1.4, 2.2, 3.3, 4.3 i 4.4 i que es relacionen els continguts del bloc 5: La segona República (1931-1936) L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) Descriviu la informació del quadre i situeu-la en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de descriure la informació que ofereix el quadre, consistent en l’evolució de l’atur entre els anys 1932 i 1936 a Espanya, destacant que els punts àlgids d’aquesta evolució, entre el desembre del 1933 i el juny del 1936. Quant al context històric s’ha de situar en el període de la II República. 2) Per quines raons es produeixen els increments de l’atur entre el 1932 i el 1933 i entre el

1935 i 1936? [1,5 punts] L’alumnat haurà de relacionar l’increment de l’atur amb la gran depressió econòmica internacional iniciada amb el crack de la borsa de Wall Street, el 1929. La lentitud en l’aplicació de la reforma agrària i la inestabilitat política i social (ocupacions de finques, enfrontaments a Castilblanco, Arnedo i Casas Viejas, la insurrecció anarquista al Baix Llobregat i un intent de cop d’estat, la sanjurjada, mentre es discutia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) també contribuïren a incrementar l’atur. Quant al període 1935-1936 hauria de citar el manteniment de la depressió econòmica internacional, que es concretà amb l’adopció


generalitzada de polítiques econòmiques proteccionistes, la supressió de gran part de les mesures reformistes del primer bienni republicà, l’accentuació de la inestabilitat (la corrupció va acabar amb el Govern de Lerroux) i de la polarització política a Espanya es concretaren en una elevada taxa d’atur. 3) Expliqueu les característiques del període de Govern republicà entre 1934-1936, conegut

com a bienni negre. [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar que el bienni radical-cedista, o bienni negre va implicar la suspensió i l’intent de supressió de les reformes iniciades durant el primer bienni republicà: aturaren la reforma agrària, restabliren les relacions amb els sectors eclesiàstics catòlics contraris al laïcisme, alliberen els militars implicats en l’intent de cop d’estat de Sanjurjo. En síntesi, impulsaren una contrareforma política i social. L’entrada de Gil Robles cap de la CEDA (partit considerat propera al feixisme) en el Govern va ser el precipitant de la revolució dels miners asturians (reprimits duríssimament per la legió) i dels fets d’octubre de 1934 a Barcelona (la detenció de Companys i la major part del seu Govern). Les discrepàncies entre els radicals i els cedistes, conjuntament amb l’escàndol de “l’estraperlo”, implicaren la crisi definitiva i la convocatòria d’eleccions. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per a respondre correctament la pregunta, però es valorarà positivament que la exposició sigui clara i ordenada. OPCIÓ B Exercici 1: Constitució de 1812 A l’exercici 1 es proposa la verificació de l’objectiu terminals 6, que es correspon amb l’apartat 2.1. dels continguts de fets i conceptes, i amb el bloc 1 del document de concreció del currículum per a les PAU. L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, distribuïts de la manera següent: 1) Expliqueu què és una Constitució i situeu la de 1812 en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha de definir que en el sistema polític liberal la Constitució és la norma fonamental que estableix l’ordenament jurídic vigent i situar la de 1812 en el seu context, a la guerra del Francès, com a resultat de la tasca de les Corts de Cadis. 2) Expliqueu la definició de sobirania, els drets i deures dels espanyols, el tractament de la

qüestió religiosa i de la divisió de poders que establia la Constitució de 1812. [1,5 punts] L’alumnat ha d’explicar que vol dir sobirania (poder sense dependències) i explicar la diferència entre la sobirania reial de l’Antic Règim, on la font del poder era el monarca, i la sobirania nacional de l’Estat liberal, on el poder és del conjunt de ciutadans, sense distinció de privilegis. Quant els drets ha de referir-se a la llibertat civil, la propietat, i la igualtat davant la llei i dels deures ha de citar l’obligació a contribuir a les despeses de l’Estat en funció dels ingressos, sense el privilegi d’exempció. També ha de destacar que no s’establia la llibertat de cultes, sinó que mantenia la confessionalitat catòlica d’Espanya. Finalment, ha de dir que s’estableix la divisió de poders formulada per Montesquieu (legislatiu, executiu i judicial), tot i especificar que el monarca intervenia en el poder legislatiu i que calien uns requisits econòmics per a poder ser diputat.


3) Expliqueu breument les etapes i els principals esdeveniments del procés d’establiment del liberalisme a Espanya entre els anys 1808 i 1868. [2,5 punts]

L’alumnat ha d’explicar les principals etapes del període: Guerra del Francès i constitució de Cadis, retorn de Ferran VII i restauració de l’absolutisme, parèntesi del Trienni Liberal, Regència i primera legislació liberal, carlisme, Dècada moderada, Bienni Progressista i Revolució de 1868. Es valorarà positivament que l’alumnat comenti la instauració de l’Estat liberal i les seves característiques fonamentals (divisió de poders, igualtat jurídica dels ciutadans, sufragi censatari, unitarisme i centralització de l’Estat...); la lluita entre liberals i carlistes (especialment la primera guerra carlista 1833-1840/41); la divisió dels liberals en diverses tendències polítiques, especialment moderats i progressistes; la utilització del pronunciamiento com a mecanisme d’alternança de govern (1840, 1855 i 1868) i la importància dels militars en la política del període (Espartero, Narvaez, O’Donnell, Serrano, Prim...). No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per a respondre correctament la pregunta, però es valorarà positivament que la exposició sigui clara i ordenada. Exercici 2: Les eleccions a Corts espanyoles del 19 de novembre del 1933 a Catalunya A l’exercici es proposa la verificació dels objectius terminals 14 i 17 que es corresponen amb els blocs de continguts conceptuals 3.4 i amb els de continguts procedimentals 2.1, 2.2, 3.1 i 4.4 i que es relacionen els continguts del bloc 5: La segona República (1931-1936) L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que han de ser distribuïts de la manera següent: 1) Descriviu la informació de la taula i situeu-la en el seu context històric. [1 punt] L’alumnat ha d’interpretar la informació de la taula sobre els resultats electorals a Barcelona ciutat, Barcelona districte, Girona, Lleida i Tarragona, remarcant la victòria dels homes de la Lliga Catalana. El context històric és el de Bienni radical-cedista o negre de la segona República. 2) Relacioneu els resultats electorals que s’observen a la taula amb la situació política del

període. [1,5 punts] Les eleccions les guanyaren les dretes, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. La Lliga Catalana va ser la força més votada a les eleccions generals de 1933 a Catalunya és la força política més votada. Durant les eleccions, el Govern de la Generalitat estava en mans d’ERC i presidit per Francesc Macià. En el conjunt d’Espanya, la victòria electoral va ser dels radicals de Lerroux i la CEDA (partit considerat propera al feixisme) de Gil Robles. L’entrada d’aquest com a ministre de defensa va ser el precipitant de la revolució dels miners asturians (reprimits duríssimament per la legió) i dels fets d’octubre de 1934 a Barcelona (la detenció de Companys i la major part del seu Govern).


3) Expliqueu les principals etapes i esdeveniments de l’evolució política catalana durant la Segona República espanyola. [2,5 punts]

L’alumnat ha d’explicar la proclamació de la República Catalana dins de la federació ibèrica des del balcó de la Generalitat, el 14 d’abril del 1931, per Francesc Macià; les negociacions posteriors amb el Govern central que donen pas a la redacció del projecte d’Estatut, conegut com Estatut de Núria. L’oposició d’alguns sectors socials i polítics espanyols a l’autonomia catalana, les dificultats en la tramitació de l’estatut (malgrat l’ampli consens de la societat catalana) i el canvis duts a terme durant la tramitació al Parlament espanyol. La recuperació de la Generalitat i algunes de les principals institucions que preveu l’Estatut (Presidència, Consell, Parlament i Tribunal de Cassació) i algunes de les realitzacions del govern autònom (escoles rurals, canvis legislatius laborals i d’integració de la dona, etc.). Haurà de mencionar la mort de Macià el Nadal de 1933 i la seva substitució per Companys; els fets d’octubre del 1934, amb la proclamació de la República catalana dins de la federació espanyola i la detenció del Consell Executiu en ple, amb Companys al davant; la “congelació de l’autonomia catalana fins a les eleccions del febrer del 1936. Finalment, la victòria del Front d’Esquerres permet la recuperació de l’autonomia i la continuïtat de les reformes socials, fins a la derrota final durant la Guerra Civil espanyola. No és imprescindible que l’alumnat citi tots els esdeveniments anotats a la pauta per a respondre correctament la pregunta, però es valorarà positivament que la exposició sigui clara i ordenada.


Sèrie 2 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1

a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts)

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una sèrie estadística extreta d’un llibre d’Història (0’25 punts), sèrie que tracta de la conflictivitat laboral a Espanya entre els anys 1915 i 1930 especificant per a cada un dels anys el nombre d’obrers que participaren en vagues (0’25 punts).

b) Digueu quin és el context històric de les dades contingudes en la font. (0’75 punts)

L’alumnat ha de situar històricament els anys 1915-1930, fent esment de la Primera Guerra Mundial, del període de forta inestabilitat laboral dels anys 1918-21 (que alguns autors denominen el Trienni Bolxevic), dels anys del pistolerisme i dels de la Dictadura de Primo de Rivera. Són els anys de la guerra, anys de forta inestabilitat laboral, com també ho són els del període posterior a la seva finalització, una situació que l’establiment de la Dictadura de Primo de Rivera talla de soca-rel.

c) Deduïu de la font els períodes de major i menor conflictivitat laboral. (0’75 punts)

L’alumnat ha de ser capaç de deduir l’increment de la conflictivitat laboral que s’observa a partir de 1916, conflictivitat que s’accelera a les acaballes de la guerra i arriba al seu màxim el 1920, durant el període de la vaga de “La Canadenca”. La conflictivitat torna durant els tres anys posteriors fins a 1923 aproximadament als nivells de l’època de la guerra, per disminuir de manera dràstica arran de l’establiment del règim dictatorial de Primo de Rivera. L’últim any de la dictadura, el 1930, mostra un retorn a un dels nivells més alts de la sèrie, en concret als de 1919.


Pregunta 2 a) Expliqueu els efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’economia i la societat

espanyoles, la Crisi de 1917 i l’evolució de la situació social i política fins al 1923. (1’50 punts)

El redactat de l’alumnat hauria d’incloure una explicació de l’efecte positiu que per a la producció i exportacions espanyoles tingué la guerra mundial, així com de les tendències inflacionàries i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu que generà i la conflictivitat laboral que es produí (0’50 punts); hauria d’explicar la crisi de 1917 en tant que confluència de l’Assemblea de Parlamentaris, l’agitació de les Juntes de Defensa i la Vaga General; l’extremada conflictivitat laboral i social dels anys 1918-1921/23 (0’50 punts); la descomposició del sistema polític, amb la pervivència del torn i l’existència de dos governs de concentració amb participació de la Lliga; i l’agudització del problema militar del Marroc, amb el Desastre d’Annual de 1921 (0’50 punts). b) Expliqueu per què es va donar, què va ser i com va acabar la dictadura del general Miguel

Primo de Rivera (1’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar el conjunt de causes que portaren a Primo a fer-se amb el poder (responsabilitats de Marroc, conflictivitat social i pistolerisme, reivindicacions catalanistes) (0’50 punts); com es va organitzar la Dictadura (partit Unión Patriótica, Directori Militar, Directori Civil, Assemblea Nacional Consultiva); les seves realitzacions (Alhucemas, política econòmica intervencionista, política de prestigi) (0’50 punts); la seva política anticatalanista i les seves relacions desiguals amb els sindicats amb l’objectiu de crear una organització corporativa; els opositors a la Dictadura; i el final del Règim (0’50 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50)

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un text de caire polític, un discurs fet a les Corts espanyoles pel president del Consell de Ministres Manuel Azaña (0’25 punts) en el qual defensa el projecte de llei d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya (0’25 punts). b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el discurs en el si del debat parlamentari de l’Estatut del maig de 1932, sent Azaña president del Consell de Ministres d’un govern de coalició republicano-socialista dintre del primer bienni republicà (1931-1933). c) Expliqueu les idees principals que conté la font. (0’75 punts) L’explicació de l’alumnat hauria de referir-se a l’explicació que fa Azaña de l’origen de la reivindicació catalana, que comença amb una al·lusió a Felip V, explica els orígens romàntics del catalanisme i acaba fent referència a la conversió en nacionalisme; cal també que expliqui el plantejament de la situació d’aquell moment que fa Azaña, consistent en destacar la legitimitat del fet que el poble de Catalunya, fent ús al dret que li concedeix la Constitució de la República, hagi elaborat un Estatut que s’està en aquells moments debatent a les Corts espanyoles.


Pregunta 2 a) Expliqueu les característiques fonamentals de l’Estatut d’autonomia del 1932 i de l’obra de

govern de la Generalitat fins al 1936. (1’50 punts) L’alumnat hauria de caracteritzar i explicar l’Estatut de 1932, fent referència a la definició de Catalunya en tant que regió autònoma, amb dues llengües oficials, manteniment de la Generalitat, creació del Parlament, algunes competències sobre tribunals de justícia, creació del Tribunal de Cassació, competències de la Generalitat sobre ordre públic i seguretat interior, possibilitat de crear centres d’ensenyament propis, sobre dret civil català, entre d’altres (0’75 punts). Igualment, l’alumnat hauria d’explicar l’obra de govern i legislativa de la Generalitat referida al foment de l’ensenyament primari i secundari i al moviment de renovació pedagògica, a la creació de la Universitat Autònoma, a la creació del Consell del Treball, d’organismes d’assistència social i de foment agrari, i, sobretot, a la Llei de Contractes de Conreu de 1934 que venia a resoldre el principal conflicte agrari, així com el conflicte que es produí arran de la declaració de la seva inconstitucionalitat i nova aprovació pel Parlament i entrada en vigor el 1936 després de la suspensió de l’Estatut arran dels Fets d’Octubre de 1934 (0’75 punts). b) Expliqueu les causes i desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934 a Catalunya i les

seves conseqüències fins al 1936. (1’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar les causes, desenvolupament i conseqüències per a l’autonomia de Catalunya dels Fets d’Octubre de 1934. Entre les primeres cal destacar el progressiu enrariment de la situació política arran de la victòria de les dretes en les eleccions espanyoles de novembre de 1933, el conflicte amb la Llei de Contracte de Conreu i l’accés de ministres de la CEDA al govern central. (0’75 punts). L’explicació del desenvolupament hauria d’incloure els Fets en sí, la proclamació del president Companys i el sufocament dels mateixos, així com l’explicació del que suposà la suspensió de l’Estatut, processament i empresonament del govern, i posterior restabliment de l’Estatut i del govern arran de la victòria del Frente Popular i del Front d’Esquerres a les eleccions de febrer de 1936 (0’75 punts). OPCIÓ B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de text es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts)

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un fragment d’un document públic de caire jurídico-constitucional (0’25 punts) on es planteja un model d’organització política per a Catalunya dins l’Estat espanyol, les denominades Bases de Manresa (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric del text. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï les Bases de Manresa, de 1892, en el context del naixement el 1891 i primeres actuacions de la Unió Catalanista, situant com precedents, per part de la Lliga de Catalunya el Missatge a la Reina Regent (1882) i la campanya en defensa del dret català (1889).


c) Expliqueu l’organització política per a Catalunya que conté la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat dedueixi de la font una organització política basada en una Constitució regional pròpia, amb poder legislatiu per a un parlament propi, les Corts Catalanes, els antecedents de les quals són les antigues medievals, formades no per sufragi censatari o universal sinó corporatiu, i tenint Catalunya una única llengua oficial, la catalana. Pregunta 2 a) Expliqueu els orígens del catalanisme així com els seus diferents corrents ideològics fins al

1901. (1’50 punts)

L’alumnat hauria de fer un redactat on es refereixi i emmarqui cronològicament els orígens culturals del catalanisme a partir de la Renaixença, tant en el seu vessant més elitista com en el de caire més popular; posteriorment, hauria de diferenciar entre el catalanisme d’arrel federalista i els seus protagonistes més destacats, entre els que destaca Valentí Almirall, del d’arrels catòliques articulat entorn de la tradició vigatana amb la figura central del bisbe Torras i Bages; haurà igualment de fer esment als projecte conservador de la Lliga de Catalunya, així com al de la Unió Catalanista, amb la seva polèmica interna entre partidaris i no partidaris de l’acció política; finalment, hauria de fer referència a la incorporació de destacats sectors econòmics i industrials a través Unió Regionalista i al seu projecte, al del Centre Nacional Català i a la confluència d’ambdós el 1901 en la Lliga Regionalista. b) Expliqueu els fets principals del catalanisme fins al 1901. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament fets com la fundació del Centre Català i l’impuls dels dos congressos catalanistes per part de Valentí Almirall, així com la redacció i presentació del Memorial de Greuges; hauria de fer igualment referència al Missatge a la Reina Regent i a la campanya per la defensa del Dret Civil català, a la fundació de la Unió Catalanista i les Bases de Manresa; hauria de destacar l’impacte del Desastre de 1898 i l’esperó que significà per al moviment catalanista; haurà de fer referència a la formació de la Unió Regionalista, al Centre Nacional Català, a la candidatura dels quatre presidents i la seva victòria, i a la formació de la Lliga Regionalista. Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta (0’50 punts)

Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia que mostra dos cartells de caire propagandístic-electoral reproduïda d’un llibre d’història (0’25 punts) en concret cartells de propaganda de la Unión de Centro Democrático en les eleccions del 15 de juny de 1977. (0’25 punts) b) Contextualitzeu el contingut de la font històricament (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi els cartells en el context de la campanya electoral de les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democràtiques després de la guerra civil i de l’aprovació de la Ley para la Reforma Política de 1976 per les Corts franquistes i posteriorment per referèndum popular; unes eleccions, les del 15 de juny, que obriran la porta a l’elaboració de la Constitució de 1978 i a l’establiment d’un autèntic Estat democràtic.


c) Comenteu els missatges “La vía segura a la democràcia”, “Unión de Centro Democrático” i “Democracia-Cristiana, Liberales, Independientes, Partido Popular, Social-Democracia”. (0’75 punts) El comentari de l’alumnat hauria d’incloure referències al caire intern políticament plural de la “Unión de Centro Democrático” (“Democracia-Cristiana, Liberales, Independientes, Partido Popular, Social-Democracia”); a l’esmentada “vía segura a la democràcia”, en tant que posa l’accent en la “seguretat” genèrica d’un canvi que es dirigeix des d’un partit el líder del qual és el propi president del govern i, per contra, presenta un missatge subjacent de que els altres partits són “menys segurs”; mentre expressa una voluntat de canvi polític (“via (…) a la democràcia”). Pregunta 2 a) Expliqueu els trets fonamentals del període que va des de la mort de Franco fins a les

primeres eleccions democràtiques. (1’50 punts)

El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament la mort de Franco, la proclamació de Joan Carles de Borbó com a rei, la continuació del govern presidit per Arias Navarro, la seva dimissió del juliol de 1976, la designació d’Adolfo Suárez com president i l’endegament del procés de reforma política; les accions de l’oposició democràtica durant el mateix període, tractant d’aconseguir la ruptura amb l’Estat autoritari; l’aprovació de la Llei per la Reforma Política per les Corts franquistes el novembre de 1976 -amb el seu caràcter de dissolució del Règim des de les seves pròpies institucions-, i la posterior en referèndum del 15 de desembre del mateix any i com això posà les bases per a un procés d’acostament govern-oposició del qual se’n derivaren una amnistia política i una negociació amb els organismes unitaris de l’oposició que portaria a la convocatòria de les eleccions del 15 de juny de 1977; esmentar que el procés fou de gran dificultat i tensions, fites del qual foren les accions de l’extrema dreta, la continuació d’atemptats per part d’ETA i GRAPO, la legalització del PCE-PSUC i subsegüents tensions amb els militars que provocà; la dissolució del Movimiento Nacional i de l’Organización Sindical; la formació de la Unión de Centro Democrático en tant que coalició de grups de centre dreta articulats a l’entorn del propi president Suárez i d’Alianza Popular, la dreta conservadora i bona part dels sectors franquistes; i als resultats comentats de les eleccions del 15 de juny, amb alta participació i victòria de la UCD (34% dels vots), que no obtingué majoria absoluta, seguida pel PSOE (28’9%), PCE-PSUC (9%), AP (8%), Pacte Democràtic (2’8%) i PNB (1’7%), entre d’altres. b) Expliqueu els trets fonamentals del període que va des de les primeres eleccions

democràtiques fins al intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament la formació del primer govern de la democràcia, presidit per Adolf Suárez i format per ministres de la UCD; la reivindicació unitària de les forces polítiques catalanes amb representació a les Corts de restabliment de la Generalitat; l’actuació de Suárez propiciant el retorn del president Tarradellas de l’exili i la constitució d’una Generalitat provisional; el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; l’anàlisi del que foren els Pactes de la Moncloa; les eleccions legislatives de l’1 de març de 1979 i la nova victòria de la UCD; l’aprovació dels estatuts d’autonomia per Catalunya i pel País Basc; les eleccions municipals de 1979; les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya i al País Basc el 1980; i finalitzar amb la crisi interna de la UCD, la dimissió del president Suárez i l’intent de cop d’Estat del 23 de Febrer de 1981.


Sèrie 5 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals de la prova d’Història, aquesta ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània de l’època), un text públic de tipus polític o jurídico-polític, una Constitució, la de 1876 (0’25 punts), els articles que apareixen son els referits a la confessionalitat de l’Estat, a les llibertats d’expressió, reunió, associació i petició, al poder legislatiu i la divisió del parlament en dues cambres. (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la Constitució després del Sexenni Revolucionari i en tant que peça legislativa que pretén donar estabilitat al sistema polític i que tindrà una llarg durada, tot i els règims d’excepció que es donaren durant la seva vigència. c) Analitzeu els articles 11, 13 i 18 i expliqueu a què fan referència. (0’75 punts) Cal que l’alumnat expliqui que l’article 11 institueix la confessionalitat de l’Estat, al temps que la llibertat religiosa, si bé que prohibint-se les manifestacions públiques de cultes diferents del catòlic (tolerància de cultes); que l’article 11 fa referència a la llibertat d’expressió, sense censura prèvia, al de reunió, al d’associació i al de petició; i que l’article 19 fa referència a la separació del poder legislatiu en dues cambres, Congrés i Senat.


Pregunta 2 a) Expliqueu com va sorgir i com funcionava el sistema canovista, fent referència als dos partits principals, als seus líders, al torn pacífic i a les forces de l’oposició. (1’50 punts). El redactat de l’alumnat hauria d’explicar el sorgiment del règim de la Restauració a partir del pronunciamiento de Martínez Campos de 1874; la Constitució de 1876; els partits conservador i liberal i els seus líders (0’75 punts) així com el sistema de torn pacífic i les forces que composaven l’oposició al sistema (republicans, federals, carlins i posteriorment socialistes i nacionalistes perifèrics) (0’75 punts). b) Expliqueu el falsejament del sistema electoral i el caciquisme durant la Restauració. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’explicar el falsejament del sistema electoral a partir de la descripció dels sistemes i mètodes que s’utilitzaven, i explicar la relació entre aquell i el caciquisme imperant a bona part del país. Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia, de Manel Armengol (0’25 punts) que mostra una escena de la repressió franquista, en concret durant la manifestació pacífica proamnistia de l’1 de febrer de 1976 al passeig de Sant Joan de Barcelona. (0’25 punts) b) Contextualitzeu el contingut de la font històricament (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi la fotografia en el període posterior a la mort de Franco, quan l’oposició democràtica catalana, a través de plataformes unitàries i consignes també unitàries, com l’Assemblea de Catalunya i la lluita per una amnistia política, tractava de forçar una ruptura democràtica i topava amb la repressió de les forces policials del govern Arias Navarro i del seu ministre de la Gobernación Fraga Iribarne. c) Comenteu breument el contingut de la font. (0’75 punts) El comentari de la fotografia hauria d’anar en el sentit de constatar la repressió del Règim franquista després de la mort de Franco, la seva brutalitat –tal i com mostra la fotografia-, l’acció de l’oposició, etc. Pregunta 2 a) Expliqueu la transició cap a la democràcia des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament la mort de Franco, la proclamació de Joan Carles de Borbó com a rei, la continuació del govern presidit per Arias Navarro, la seva dimissió del juliol de 1976, la designació d’Adolfo Suárez com president i l’endegament del procés de reforma política; les accions de l’oposició democràtica durant el mateix període, tractant d’aconseguir la ruptura amb l’Estat autoritari; l’aprovació de la Llei per la Reforma Política per les Corts franquistes el novembre de 1976 -amb el seu caràcter de dissolució del Règim des de les seves pròpies institucions-, i la posterior en referèndum del 15 de desembre del mateix any i com això posà les bases per a un procés d’acostament govern-


oposició del qual se’n derivaren una amnistia política i una negociació amb els organismes unitaris de l’oposició que portaria a la convocatòria de les eleccions del 15 de juny de 1977; esmentar que el procés fou de gran dificultat i tensions, fites del qual foren les accions de l’extrema dreta, la continuació d’atemptats per part d’ETA i GRAPO, la legalització del PCE-PSUC i subsegüents tensions amb els militars que provocà; la dissolució del Movimiento Nacional i de l’Organización Sindical; la formació de la Unión de Centro Democrático en tant que coalició de grups de centre dreta articulats a l’entorn del propi president Suárez i d’Alianza Popular, la dreta conservadora i bona part dels sectors franquistes; i als resultats comentats de les eleccions del 15 de juny, amb alta participació i victòria de la UCD (34% dels vots), que no obtingué majoria absoluta, seguida pel PSOE (28’9%), PCE-PSUC (9%), AP (8%), Pacte Democràtic (2’8%) i PNB (1’7%), entre d’altres. b) Expliqueu el procés de recuperació de l’autonomia de Catalunya fent esment al retorn del president Tarradellas, a la Generalitat provisional i a l’Estatut de 1979. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’incloure i emmarcar cronològicament els resultats de les eleccions de 1977 a Catalunya, la constitució de l’Assemblea de Parlamentaris, la importància de la Diada de l’Onze de Setembre de 1977, l’acció del president Suàrez i el retorn del president Tarradellas, la restauració d’una Generalitat provisional amb molt poc poder efectiu, el procés d’elaboració de l’Estatut a Catalunya –el denominat de Sau- i el procés d’aprovació de l’Estatut a les Corts i posteriorment en referèndum; hauria d’explicar les característiques fonamentals de l’Estatut de 1979. Opció B Exercici 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) de tipus públic de caràcter social consistent en un informe de la Comisión de Reformas Sociales (0’25 punts) on es detallen les condicions de treball que s’han detectat a fàbriques de diferents localitats catalanes després de realitzar una inspecció per ordre del govern (0’25 punts). b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï l’informe durant la Restauració i l’ha de relacionar amb les mesures que des del govern s’imposaren per tal de conèixer i millorar les condicions de treball i de vida de la classe obrera, en una manifestació del reformisme del Partit Liberal. c) Deduïu de la font les condicions de treball infantil a la indústria tèxtil catalana (0’75 punts) Cal que l’alumnat ressenyi les condicions de treball a la qual estaven sotmesos els infants a les fàbriques inspeccionades, referides a llurs jornades laborals, baixos salaris, desplaçament fins al lloc de feina i maltractes per part dels encarregats. Pregunta 2 a) Expliqueu el desenvolupament de la indústria tèxtil i les característiques dels diferents establiments fabrils a Catalunya durant el segle XIX (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria de destacar la indústria tèxtil majoritària, la cotonera, explicar els seus antecedents, la introducció de la màquina de vapor, les causes i forma de la mecanització de la filatura, la dependència energètica, la localització, el procés de mecanització del tissatge, i el sorgiment, expansió i característiques i localització de les colònies industrials. Igualment s’haurien de fer referències a la indústria llanera.


b) Expliqueu les característiques fonamentals del moviment obrer durant la Restauració i fins a la fi del segle XIX, fent esment a la divisió de l’anarquisme en dues corrents, i al socialisme (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les condicions canviats de repressió i permissibilitat en les quals es mogué el moviment obrer es aquest període; a l’evolució de la Federació Regional Espanyola i a la divisió de l’anarquisme en les tendències anarcosindicalista i anarcocomunista, amb les actuacions més destacades de cada una i els seus efectes; i a l’evolució dels corrents marxistes, amb la formació del PSOE i de la UGT i llurs àrees d’influència. Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre extret d’un llibre d’història (0’25 punts) on es mostren els nombres de generals, caps i oficials de l’exèrcit espanyol en dues dates diferents, 1931 i 1932. (0’25 punts). b) Contextualitzeu històricament el contingut de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi les dades contingudes al quadre en el marc de les primeres mesures reformistes adoptades per la República, en concret dins la reforma militar d’Azaña (1931-1932), que contenia un decret de retirs voluntaris que provocà la reducció que palesen les dades del quadre (0’75 punts) c) Deduïu de la font l’abast del canvi d’efectius militars (0’75 punts) Cal que l’alumnat destaqui les importants reduccions, gairebé de dos terços, del nombre de generals, coronels i tinent coronels; la molt més acusada d’alferes; la més moderada de comandants i capitans; i la més escassa del nombre de tinents. Pregunta 2 a) Expliqueu dues de les reformes del primer Bienni de la Segona República (1’50 punts) El redactat de l’alumnat ha de resultar de l’opció per dues del conjunt de les reformes del primer Bienni (reforma militar, la territorial –Estatut-, l’agrària, la laboral, la religiosa i educativa) i explicar què van ser i quins van llurs resultats. b) Expliqueu el denominat Bienni Negre, els esdeveniments més destacats que s’hi donaren i llurs conseqüències. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les eleccions de novembre de 1933, la formació del govern Lerroux, l’exclusió inicial de la CEDA, l’aturada de les reformes del primer Bienni i el conflicte amb la Llei de Contractes de Conreu catalana; hauria igualment d’explicar les causes i desenvolupament de la Revolució i dels Fets d’Octubre de 1934, així com llurs conseqüències al conjunt de l’Estat i a Catalunya; així com l’obra de govern del govern central durant 1935; finalment, hauria d’explicar la crisi del Partit Radical i les seves causes i la convocatòria de noves eleccions legislatives pel febrer de 1936.

Oficina d�Organització de Proves d�Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4 PAU 2008 Pautes de correcció Història

SÈRIE 4 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d�Història ha de servir tant per a que l�alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d�aprenentatge. En funció d�això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l�alumnat a l�hora d�elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l�hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l�alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d�Història són d�ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d�aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l�alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d�haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0�50 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets), un document de caire polític-social, en concret un escrit de peticions reproduïda per un llibre d�història (0�25 punts) on els obrers catalans fan una sèrie de demandes relacionades amb les seves condicions socials i de treball al General Espartero el 1855 (0�25 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat situï el text dins del Bienni Progressista (1854-1856), que va significar un curt període de permissibilitat envers l�associacionisme obrer i al mateix temps va veure l�eclosió d�una sèrie de conflictes laborals a Barcelona, que van desembocar en la vaga general de Barcelona del mateix any. (0�75 punts) c) Digueu quines reivindicacions estan contingudes de la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat resseny les peticions de reducció de jornada laboral a 10 hores, d�inspecció dels locals de les fàbriques per tal de verificar si compleixen condicions higièniques suficients, de creació d�escoles industrials, de guarderies a les fàbriques i de prohibició del treball dels infants menors de 10 anys. Pregunta 2 a) Expliqueu el desenvolupament de la indústria tèxtil a Catalunya fins al 1875 (1�50 punts) El redactat de l�alumnat hauria de destacar la indústria tèxtil majoritària, la cotonera, explicar els seus antecedents, la introducció de la màquina de vapor, les causes i forma de la mecanització de la filatura, la dependència energètica, la localització a la vora dels ports, el procés de mecanització del tissatge, i el sorgiment, expansió i característiques de les colònies industrials. Igualment s�hauria de fer alguna menció a la indústria llanera.


b) Expliqueu les condicions de vida del proletariat i les primeres formes del moviment obrer a Catalunya i Espanya fins al 1875 (1�50 punts). El redactat de l�alumnat hauria en primer lloc d�explicar les condicions de vida del proletariat dintre dels establiments fabrils, atenent a la durada de les jornades laborals (12-14 hores), a les condicions dels establiments fabrils, al règim de disciplina laboral, als baixos salaris, a les condicions del treball infantil i femení, a les inferiors retribucions d�aquests respecte dels homes, a la manca d�assegurances d�accident, mort o malaltia; i a les condicions de vida en allò relacionat amb l�alimentació i habitatge (0�75 punts); segonament, hauria d�explicar les primers manifestacions del moviment obrer en la forma de ludisme, el naixement dels primers sindicats i societats de protecció mútua a Barcelona en el període 1840-1843 i les seves lluites, l�etapa d�expansió i repressió durant el Bienni Progressista, l�influència del democratisme i el republicanisme i el socialisme utòpic sobre el moviment obrer, la nova etapa expansiva iniciada el 1868, l�orientació republicanista federal, l�arribada de l�AIT a Espanya i l�actuació bakuninista durant la I República. Exercici 2 L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta (0�50 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com dos quadres estadístics elaborats a partir de la informació publicada en un diari anglès, �The Manchester Guardian�, el dia 27 de juliol de 1939 (0�25 punts) on es ressenyen el nombre de consells de guerres, de condemnes i d�execucions celebrades a Barcelona durant una setmana, la de l�1 al 6 de maig de 1939 (0�25 punts). b) Contextualitzeu seu contingut de la font històricament (0�75 punts) Cal que l�alumnat situï les informacions sobre la repressió a Barcelona en el marc de la labor repressiva que estaven portant a terme les autoritats franquistes, en concret les autoritats militars, encarregades de la repressió a través dels consells de guerra i, en el seu cas, el compliment de les penes de mort. c) Expliqueu el ritme, l�abast de condemnes i d�execucions que mostra la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat senyali la gran proporció de condemnes a mort en relació amb el nombre de persones jutjades en consell de guerra i la baixa proporció d�imposició d�altres tipus de penes; igualment, cal que senyali l�elevat de nombre de penes de mort executades diàriament a Barcelona. Pregunta 2 a) Expliqueu quin tipus d�Estat era el franquista i expliqueu la repressió que va exercir sobre els vençuts. (1�50 punts) L�alumnat hauria d�explicar l�Estat franquista en tant que dictadura �amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis-; de caràcter feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador (0�75 punts); quant a la repressió, hauria d�incidir sobre els diferents tipus de repressió que el Règim franquista imposà als vençuts, destacant la protagonitzada per les autoritats judicials militars a través dels consells de guerra, amb expressió dels seus resultats; l�econòmica a través de la Llei de Responsabilitats Polítiques; la repressió de caire ideològic i literari a través de la censura; el clima de por instaurat a través del sistema repressió, l�actuació de les forces policials i del partit únic, la col·laboració en la repressió de part de la població a través de les denúncies. (0�75 punts) b) Expliqueu quines foren les institucions polítiques principals del Franquisme fins al 1959 i quina va ser la política econòmica del Règim fins al 1959. (1�50 punts) L�explicació de l�alumnat hauria de fer referència al govern dictatorial, al partit únic, als sindicats verticals, a les Cortes, als governs civils, diputacions i ajuntaments (0�75 punts). Hauria d�explicar igualment la política econòmica autàrquica i extremadament intervencionista que aplicà el Règim a partir dels seus inicis, el racionament i el seu correlat de l�estraperlo i els desastrosos efectes que aquesta política tingué per a l�economia i la majoria de la població, i quins sectors en sortiren beneficiats. Igualment s�haurien d�explicar les causes del progressiu abandó d�aquesta política al llarg dels anys cinquanta i la importància del Pla d�Estabilització (0�75 punts).


OPCIÓ B Exercici 1 L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0�50 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània de l�època), un text públic de tipus polític o jurídico-polític, una Constitució, la de 1837 (0�25 punts), els articles que apareixen son els referits a la llibertat d�impremta, la relació amb l�Església catòlica, la potestat legislativa, la divisió del parlament en dues cambres i a la milícia nacional (0�25 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi la font en el primer període en què els progressistes estigueren al poder, a partir de 1835, sent aprovada després d�un any de discussions el 1837. c) Analitzeu els articles 2, 11 i 77 i expliqueu a què fan referència. (0�75 punts) Cal que l�alumnat expliqui que l�article 2 institueix la llibertat d�impremta, sense censura, així com que la qualificació dels delictes d�impremta l�hauran de fer jurats. Que l�article 11 obliga l�Estat a mantenint el culte i clergat catòlics, expressant alhora que aquesta és la religió dels espanyols. I que l�article 77 institueix la Milícia Nacional, alhora que en restringeix la utilització que en pugui fer el rei sense permís de les Corts a l�àmbit d�una sola província. Pregunta 2 a) Expliqueu tres de les diferències polítiques entre progressistes i moderats. (1�50 punts) El redactat de l�alumnat podrà utilitzar tres d�aquelles referides al concepte de sobirania, al poder del rei, a la relació Església-Estat, al tractament constitucional i efectiu dels drets dels ciutadans, a l�abast del sufragi censatari, o al major o menor interès en l�impuls de mesures desamortitzadres, entre d�altres. b) Digueu quins foren els dos períodes de govern en els quals els progressistes impulsaren les seves principals reformes polítiques, econòmiques i socials i expliqueu-les. (1�50 punts) El redactat de l�alumnat hauria de fer referència als anys 1835-1837 i als del Bienni Progressista (1854-1856); hauria igualment d�explicar la Constitució de 1837, les reformes progressistes referides a la propietat i al règim jurídic de la propietat de la terra (desamortització de béns religiosos de 1836, dissolució del règim senyorial de 1836, de desvinculació de 1836, desamortització general de 1855) i la Llei General de Ferrocarrils de 1855, entre d�altres, com la llei de Bancs, la d�arrendaments agraris i la de llibertat de preus de 1836.


Exercici 2 L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0�50) Cal que l�alumnat identifiqui la font com un quadre extret d�un llibre d�història (0�25 punts) on es reflexen els resultats de les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 especificant les cinc circumscripcions catalanes de les dues grans candidatures (Front d�Esquerres i Front Català d�Ordre), amb expressió del tant per cent de vots i de diputats obtinguts per cada una d�elles (0�25 punts). b) Contextualitzeu històricament les dades contingudes a la font, del 16 de febrer de 1936. (0�75 punts) Cal que l�alumnat situï les eleccions del 16 de febrer de 1936 en tant que les últimes de tipus legislatiu que es donaren durant la Segona República (1931-1936) amb el panorama polític dividit en dos blocs irreconciliables, abans de la Guerra Civil, i en destaqui la importància cabdal que tingueren després de la Revolució i els Fets d�Octubre de 1934 i en funció dels seus resultats ja que, en possibilitatr l�accés al poder de les candidatures del Frente Popular, encaminaren sectors de la dreta i l�ultradreta i sectors de l�exèrcit cap a l�intent de cop d�Estat. c) Comenteu les dades contingudes en la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat destaqui en la seva resposta l�ampli marge d�avantatge en el nombre de vots obtingut pel Front d�Esquerres a les dues circumscripcions de Barcelona, i , per contra, la distància menys gran a Lleida; cal comentar igualment la diferència de nombre de diputats obtinguts, que no es correspon amb la proporcionalitat dels vots en ser el sistema electoral de la República de tipus majoritari i no proporcional. Pregunta 2 a) Expliqueu l�adveniment de la República a Catalunya, la Generalitat provisional i la seva actuació i el debat, aprovació i característiques de l�Estatut de 1932. L�explicació de l�alumnat hauria de comprendre les eleccions d�abril de 1931 a Catalunya, l�establiment de la Generalitat provisional, l�elaboració i aprovació de l�Estat de Núria (0�75 punts); seguidament, hauria de caracteritzar i explicar l�Estatut de 1932, fent referència a la definició de Catalunya en tant que regió autònoma, amb dues llengües oficials, manteniment de la Generalitat, creació del Parlament, algunes competències sobre tribunals de justícia, creació del Tribunal de Cassació, competències de la Generalitat sobre ordre públic i seguretat interior, possibilitat de crear centres d�ensenyament propis, sobre ret civil català, entre d�altres (0�75 punts). b) Expliqueu les causes i desenvolupament dels Fets d�Octubre de 1934 i l�evolució de l�autonomia de Catalunya des d�aleshores fins al juliol de 1936. (1�50 punts) L�explicació de l�alumnat hauria de referir-se a les causes, desenvolupament i conseqüències per a l�autonomia de Catalunya dels Fets d�Octubre de 1934. Entre les primeres caldria destacar el progressiu enrariment de la situació política arran de la victòria de les dretes en les eleccions espanyoles de novembre de 1933, el conflicte amb la Llei de Contracte de Conreu i l�accés de ministres de la CEDA al govern central. (0�75 punts). L�explicació del desenvolupament hauria d�incloure els Fets en sí, la proclamació del president Companys i el sufocament dels mateixos, així com l�explicació del que suposà la suspensió de l�Estatut, processament i empresonament del govern i posterior restabliment de l�Estatut i del govern arran de la victòria del Frente Popular i del Front d�Esquerres a les eleccions de febrer de 1936 (0�75 punts).


SÈRIE 4 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en document públic de caràcter polític, el Programa del Tívoli de la Solidaritat Catalana (1907) (0’25 punts) on es defineix el programa de demanda de major atribucions per a les regions i municipis que els parlamentaris catalans es comprometen a impulsar. (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text en el període post 1898, d’intents regeneracionistes i consolidació del catalanisme polític, amb diferents opcions, que, degut a un incident específic –el del “¡Cu-cut!”- i a l’establiment de la llei de Jurisdiccions, convergiran en la Solidaritat Catalana el 1906, el programa electoral del qual és el Programa del Tívoli. (0’75 punts).


c) Digueu quines reivindicacions apareixen a la font. (0’75 punts) L’alumne ha de deduir de la font la demanda de funcions administratives per a la regió i municipis en allò referit a ensenyament, beneficència i obres públiques, així com a la de dotació de recursos econòmics propis. (0’75 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu les característiques de la situació política a Catalunya entre 1901 i la crisi de la Solidaritat Catalana. (1’50 punts). El redactat de l’alumnat s’hauria de referir a la creació de la Unió Regionalista, la Unió Catalanista i, sobretot, la Lliga Regionalista, explicar la seva composició social, ideari i l’hegemonia que dins del catalanisme mantingué fins 1923; a les diverses tendències del republicanisme, distingint entre el de signe catalanista i l’espanyolista de Lerroux i el Partido Radical (0’75 punts); l’incident del “¡Cu-cut!” de 1905 i establiment de la llei de Jurisdiccions i la formació de la Solidaritat Catalana, la victòria d’aquesta a les eleccions del 1907, la formació de la Solidaritat Obrera i a la crisi de la Solidaritat Catalana arran de la Setmana Tràgica (1’50 punts). b) Expliqueu l’origen, desenvolupament i conseqüències de la Setmana Tràgica. (1’50 punts) L’alumnat s’hauria de referir a la política marroquina del governs de Madrid, a les derrotes militars, a la crida de reservistes i a la impopularitat d’aquesta mesura i de la guerra entre les classes populars. Als incidents produïts arran de l’embarcament de tropes al port de Barcelona i a l’esclat el 26 de juliol de 1909 d’una vaga general que iniciarà la Setmana Tràgica, amb crema d’esglésies i convents i alçament de barricades. Hauria de fer esment a l’anticlericalisme i les seves causes, així com a la duríssima repressió que seguí la Setmana Tràgica, fent referència als empresonaments, a la mort del mestre i pedagog Ferrer i Guàrdia i a les conseqüències que aquesta repressió tingué al interior –campanya anti Maura, radicalització del moviment obrer i de la patronal- i a l’exterior (1’50 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell de propaganda política republicana, en concret de la Junta Delegada de Defensa de Madrid (0’25 punts) on es denúncia la presència de tropes italianes entre els enemics de la República (0’25 punts). b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el cartell durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i dins la intervenció de potències estrangeres al costat del bàndol franquista, en concret de l’ajut feixista italià (0’75 punts).


c) Expliqueu quin missatge transmet la font. (0’75 punts) El comentari de l’alumnat hauria de fer referència a la consigna “Levantaos contra la invasión italiana de España” en tant que crida a la població de l’Espanya republicana a la participació en la guerra contra els franquista apel·lant a la lluita contra un invasor estranger, en aquest cas, el que representa Itàlia (0’75 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu el procés d’internacionalització de la Guerra Civil fent esment al paper de les potències europees i a la No Intervenció. (1’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure els suports que els dos bàndols trobaren a l’exterior, fent esment al que l’Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Portugal salazarista prestaren al bàndol rebel, amb reconeixement diplomàtic, enviament de tropes i venda d’armes; i al suport de la URSS i de Mèxic a la República, amb venda d’armes, enviament de tècnics i creació de les Brigades Internacionals -després d’una crida a l’efecte de la Internacional Comunista (0’75 punts). Hauria també de fer referència a la política de No Intervenció auspiciada per Anglaterra i França, amb l’establiment d’un Comitè Internacional de No Intervenció i a les raons subjacents a aquesta política per part d’anglesos i francesos, (fonamentalment la voluntat d’evitar que el conflicte espanyol es convertís en una nova guerra a Europa, així com la defensa dels propis interessos econòmics a Espanya). (0’75 punts). b) Sintetitzeu les fases de la guerra civil des del punt de vista militar. (1’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria de sintetitzar les principals fases de la guerra civil des del punt de vista bèl·lic, situant-les alhora cronològicament: La fase inicial (pas de l’Estret, Andalusia, Extremadura, Toledo) (juliol-octubre de 1936), Madrid i les batalles als seus voltants (novembre 1936-març de 1937), conquesta del Nord (març-octubre de 1937), batalla de Terol, tall de la zona republicana en dues parts i atac a València (desembre 1937-juny de 1938), batalla de l’Ebre i conquesta final de Catalunya (juliol de 1938-febrer de 1939) i ocupació de la zona centre (març de 1939) (1’50 punts).


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un mapa històric (0’25 punts) referit al aturs laborals produïts durant la vaga de 1917 (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi la font referida a la vaga general de 1917 enmig del clima de malestar provocat per l’empitjorament de les condicions de vida de les classes més desfavorides pel procés inflacionari existent en el context dels efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’economia espanyola i la actuació decidida dels sindicats UGT i CNT (0’75 punts) c) Descriviu les àrees i nuclis on la paralització laboral va ser més important. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui les àrees de Barcelona, Biscaia, Astúries i Lleó i els nuclis de Saragossa, La Corunya, València, Madrid, Yecla, Villena, Linares, La Carolina i Rio Tinto (0’75 punts) Pregunta 2 a) Expliqueu la crisi de 1917 i els seus efectes sobre la societat i la política espanyoles. Feu esment als anys del pistolerisme. (1’50 punts). Cal que l’alumnat expliqui la crisi de 1917 en el context del malestar polític existent amb el sistema polític de la restauració i la demanda encapçalada per la Lliga d’una nova Constitució; al malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la Primera Guerra Mundial i al malestar de l’exèrcit i la conformació dins d’aquest de les Juntas de Defensa; a l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera, a la repressió per part del govern Dato (0’75); a l’evolució política i sindical posterior, fins al 1923, fet esment al creixement de la CNT, la Vaga de La Canadenca, la lluita patronal i els Sindicats Lliures, el Desastre d’Annual i l’adveniment de la dictadura del general Primo de Rivera (0’75 punts). b) Expliqueu l’adveniment i les principals realitzacions de la Dictadura del general Primo de Rivera. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’explicar l’establiment de la Dictadura, la repressió de la CNT, la depuració i supressió de la Mancomunitat i repressió de l’ús de la llengua catalana i altres manifestacions i la solució de la situació al Marroc (0’75 punts); l’establiment del Directori Civil, la política econòmica intervencionista; l’oposició al règim i la seva fi (0’75 punts).


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50). Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un document públic de caràcter polític, una ordre del governador civil de Tarragona del 1939 (0’25 punts) referida a l’ús públic del castellà i la prohibició del català (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) L’alumnat ha de contextualitzar la font en els primers temps de l’establiment del règim franquista a Catalunya i poc temps després del final de la guerra civil (0’75 punts). c) Expliqueu el contingut de l’ordre. (0’75 punts). Cal que l’alumnat expliqui que l’ordre mana que tot tipus de rètols, inclosos els noms dels carrers, etc. estiguin redactats en castellà, de la qual cosa es deduirà que cal treure els existents escrits en català i que del compliment de l’ordre el governador en fa responsables els alcaldes (0’75 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu les formes, les característiques i els elements de la repressió franquista fent especial esment a l’exercida contra la llengua i la cultura catalana. (1’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la repressió franquista sobre els vençuts, el consells de guerra, la llei de Responsabilidades políticas i la de Represión de la Masonería y el Comunismo, l’abast de la repressió i les seves formes (0’75 punts); cal fer esment igualment a la repressió sobre la llengua i la cultura catalana, amb la prohibició d’ús públic i de l’edició de cap mena de text en català fins a la segona etapa del Règim (0’75 punts). b) Expliqueu el desarrollismo i els canvis econòmics, socials i polítics del règim franquista a partir de 1959 fins a 1973. (1’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la influència política creixent del grup tecnòcrata en la segona meitat dels anys cinquanta, la seva vinculació a l’Opus Dei, la seva influència a l’hora de la formulació del canvi de política econòmica en el sentit de l’abandó de la política autàrquica i l’establiment d’una liberalització econòmica iniciada amb el Pla d’Estabilització (1959), el salt endavant en la industrialització, urbanització i migracions interiors i exteriors, així com l’evolució política del Règim fins al 1973, amb el creixent enfrontament entre els tecnòcrates i els sectors afectes al Movimiento. Cal fer esment al paper cabdal jugar per Carrero Blanco y a lleis com la de Principis del Movimiento Nacional (1958), Llei de Premsa (1966), Llei Orgànica de l’Estat (1966) i a la designació de Joan Carles com a Príncipe de España (1969). (1’50 punts).


SÈRIE 3 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en document públic de caràcter polític, una proclama de la Junta Provisional Revolucionària de Sevilla del 20 de setembre de 1868 (0’25 punts) on es plantegen les reivindicacions en contra de la dinastía regnant i la Constitució vigent i a favor d’unes Corts Constituents que n’elaborin una de nova mitjançant el sufragi universal (masculí) directe i la instauració de les llibertats d’impremta, ensenyament i cultes (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text en els dies de la Revolució de Setembre de 1868 denominada “Gloriosa”, iniciada arran d’un pronunciamiento militar del dia 19 a Cadis però que s’extengué els dies següents per diverses ciutats espanyoles, entre elles Sevilla, constituint-se juntes revolucionàries com la de Sevilla. L’alumne ha de situar el text com a indicador de l’inici del període històric denominat el Sexenni Revolucionari, que s’iniciï precisament amb la Revolució de Setembre. c) Expliqueu els punts primer, segon i tercer de la proclama. (0’75 punts) Cal que l’alumnat expliqui les reivindicacions del sufragi universal (masculí), de la llibertat d’impremta i la llibertat de cultes (0’75 punts).


Pregunta 2 a) Expliqueu les causes i els resultats de la revolució de 1868. (1’50 punts). El redactat de l’alumnat s’hauria de referir i explicar les causes econòmiques (crisi financera, crisi industrial, crisi agrícola), socials (crisi de subsistències) i polítiques (desgast del règim); a l’establiment del govern provisional, dissolució de les juntes i eleccions legislatives subsegüents que portaran a l’elaboració de la nova Constitució. b) Digueu en quins períodes polítics es divideix el Sexenni Revolucionari (1868-1874) i expliqueu breument els conflictes principals que s’hi donaren. (1’50 punts) L’alumnat hauria de ressenyar els diferents períodes que formen el Sexenni (govern provisional, regnat d’Amadeu I, I República), datant-los i donar una visió general dels conflictes que marcaren el període (conflictivitat agrària, urbana contra la inflació, quintes i consums; insurreccions republicanes i federalistes, guerra carlina, insurrecció cantonalista). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 Font: Cartell del Partit Socialista Unificat de Catalunya. 1938. Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell de propaganda política del PSUC de 1938 (0’25 punts) on es fa una al·legoria de l’Onze de Setembre, festa nacional de Catalunya a través de la consigna “Dia de l’afermament de la voluntat de resistir i vèncer per les llibertats dels homes i dels pobles”, una representació de l’estàtua de Rafael de Casanova i les banderes catalana, soviètica i espanyola (0’25 punts). b) Contextualitzeu la font històricament (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï cronològicament el cartell en la segona part de la guerra, en plena batalla de l’Ebre, en un mes en el qual també es celebra la Conferència de Munich, que frustrarà les esperances de l’esclat d’un conflicte europeu que pugui alleugerir la situació de les armes republicanes. c) Expliqueu quin missatge transmet la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat expliqui que el missatge del cartell del PSUC inclou tant una consigna que busca destacar el caràcter de la Guerra Civil en tant que lluita per la preservació de les llibertats dels pobles –en aquest cas el català- i de les llibertats en general, en un missatge fonamentalment defensiu i de resistència, com ressaltar l’amistat i suport que la Unió Soviètica està donant al bàndol republicà.


Pregunta 2 a) Expliqueu dues de les causes de la Guerra Civil espanyola. (1’50 punts) La resposta de l’alumnat pot incloure des de causes de fons de la guerra (com l’existència de masses de pagesos sense terra al sud i sud-oest d’Espanya, l’agudització de la crisi econòmica i les creixents tensions socials, entre d’altres) fins altres més conjunturals (com la no acceptació per part de les dretes espanyoles i les oligarquies econòmiques de la seva derrota electoral de febrer de 1936, la creixent crispació política i social de la primavera de 1936 o el fracàs de l’alçament o cop d’Estat que pretenia prendre el poder i que, en fracassar a tota una part del país, portà a la Guerra Civil. b) Sintetitzeu l’esclat revolucionari de juliol de 1936 a Catalunya i l’evolució de la situació política, econòmica i social fins als Fets de Maig de 1937, i expliqueu aquests fets. (1’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’explicar i enquadrar cronològicament el fracàs de l’alçament militar, la constitució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la seva assumpció de poders, la pèrdua de poder de la Generalitat, la repressió -el seu caràcter, protagonistes i efectes-, el procés de col·lectivitzacions, la creació de la Comissió d’Indústries de Guerra, l’enviament de columnes als fronts, així com la progressiva recuperació del poder per la Generalitat amb el Govern Tarradellas, la promulgació del decret de col·lectivitzacions i la conformació d’una situació dual de poder entre la Generalitat i les forces que li donaven suport, entre elles, destacadament el PSUC, i forces com la CNT-FAI i el POUM, situació que acabarà portant als Fets de Maig de 1937, dels quals s’explicaran els trets bàsics.


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un mapa que mostra la situació de les colònies industrials situades a la vora del riu Llobregat (0’50 punts). b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi la font durant la segona meitat del segle XIX, amb un increment notable de colònies a l’últim quart del mateix (0’75 punts). c) Deduïu la localització geogràfica de les colònies industrials segons la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui com rius aprofitats per les colònies el Llobregat, el Cardener i l’Anoia. (0’75 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu les característiques de la indústria tèxtil catalana atenent a la seva localització, organització, capitals i mercats. (1’50 punts) Cal que l’alumnat es refereixi a la concentració geogràfica a la costa i al costat de rius, als tipus de fàbriques, destacant la importància de les colònies fabrils (0’75 punts), a la importància de la indústria en el context català, al procés de concentració financera i progressiva constitució de societats anònimes, a l’exigu mercat interior i al mercat antillà, al proteccionisme i al cop que suposà la pèrdua de les darreres colònies americanes (0’75 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en document públic de caràcter jurídico-polític, una Constitució, la de la II República, de 1931 (0’25 punts) de la qual se’n reprodueixen l’article primer i tercer, referits a la definició del tipus d’Estat i símbols, i el tercer, referit a la inexistència de religió oficial (0’25 punts).


b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la Constitució de 1931 després de les eleccions a diputats a Corts del mes de juny d’aquell any i com la principal de les realitzacions de les Corts del primer bienni del nou règim (0’75 punts). c) Comenteu breument els articles primer i tercer. (0’75 punts) Cal que l’alumne destaqui la definició que la República fa d’ella mateixa, la seva definició en tant que Estat integral, la definició d’una bandera específica i la no existència de cap religió oficial (0’75 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu les circumstàncies de la proclamació de la Segona República, identifiqueu alguns dels dirigents polítics del període i comenteu els aspectes més rellevants de la Constitució de 1931. (1’50 punts) Cal que l’alumne es refereixi a l’adveniment de la República en el context d’unes eleccions municipals el 12 d’abril de 1931, a les proclamacions de la República a diversos indrets del país, a l’abandó del país del rei, a la formació d’un govern provisional i a la proclamació de la República catalana a Barcelona i posteriors negociacions que portaren a l’establiment de la Generalitat. S’hauria de fer referència a Alcalá Zamora, Azaña, Macià i Companys, entre d’altres (0’75 punts); s’hauria de destacar la definició que fa la República d’ella mateixa a l’article 1er destacant els seus aspectes socialitzants, l’existència d’una sola cambra al Parlament, la figura del President de la República, la definició com Estat integral i la possibilitat d’existència de regions autònomes, la importància dels drets individuals i els articles referits a l’Església Catòlica, entre d’altres. (0’75 punts) b) Expliqueu l’acció reformista dels governs del bienni d’esquerres 1931-1933. (1’50 punts) L’alumne hauria de fer referència als decrets de reforma laboral i llei de términos municipales de 1931, la llei Azaña de reforma militar de 1931 (0’75 punts); a la llei de Reforma Agrària de 1932 i a l’impuls de l’ensenyament i de la cultura, amb la creació d’escoles i institucions educatives (0’75 punts).


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre extret d’un llibre (0’25 punts) i que tracta dels pronunciaments més rellevants del segle XIX amb expressió dels seus protagonistes militars, el grau d’aquests, el lloc on es produïren, el seu signe polític i resultats. (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui el període 1814-1874 com aquell en el que es donaren la pugna per l’establiment de l’Estat liberal, la consolidació d’aquest, amb la successió de períodes moderats i progressistes i el denominat Sexenni Revolucionari c) Exposeu les vostres conclusions després d’analitzar la font. (0’75 punts) L’alumnat hauria de reflexionar sobre la importància dels pronunciaments militars a l’hora de determinar canvis de govern i de signe polític (tant en la pugna liberalisme-absolutisme com la que enfrontà les diferents tendències liberals) en el període al qual es refereix el quadre.


Pregunta 2 a) Expliqueu la Constitució i l’obra de les Corts de Cadis. (1’50 punts). El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les característiques fonamentals de la Constitució de 1812 (entre les quals es troben el tipus de sufragi, l’assignació de poders, la declaració de drets i les relacions de l’Estat amb l’Església) (0’75 punts); i de l’obra de les Corts de Cadis (dins de la qual es troben la supressió de les senyories, de la Inquisició, dels gremis i una desamortització) (0’75 punts). b) Expliqueu les principals diferències dels programes polítics i de les accions de govern de progressistes i moderats. (1’50 punts). L’explicació de l’alumnat hauria d’incloure les diferències de programa (entre les quals es troben les referides al concepte de sobirania, a la relació Església-Estat, al desigual tractament dels drets dels ciutadans o a l’abast del sufragi censatari) (0’75 punts); i on distingeixi les accions de govern de moderats (entre les quals es troben accions tendents a la centralització i uniformització de l’Estat com la Llei d’Administració Local o la Llei Moyano; i la seva preocupació per l’ordre públic amb la creació de la Guàrdia Civil i el nou Codi Penal, entre d’altres) i progressistes (entre les quals es troben les reformes referides a la propietat i règim jurídic de la terra –dissolució del règim senyorial, desvinculació, dues desamortitzacions-, lleis d’importància econòmica –de Ferrocarrils- i social –llei del Treball-) (0’75 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un text de caire polític o polític-administatiu, una ordre reproduïda d’un llibre d’Història (0’25 punts) que tracta de les instruccions que el Departamento de Patrullas de Control dóna als diferents membres de les patrulles referides a com procedir amb els detinguts una vegada han estat arrestats (0’25 punts). b) Contextualitzeu la font històricament (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la data de la font (4 de setembre de 1936) com dels primers temps de la Guerra Civil, quan el poder efectiu a Catalunya romania en mans del Comitè de Milícies Antifeixistes, del qual depenia l’ordre públic, i el Departamento de Patrulles de Control. Cal que l’alumnat situï la font enmig del context revolucionari i, sobretot, repressiu dels primers mesos de la guerra i el paper exercit per partits i sindicats obrers, destacant, entre d’altres, el de la CNT-FAI. c) Expliqueu les ordres que inclou la font. (0’75 punts) L’alumnat ha explicar les instruccions contingudes en la ordre, que estan referides en concret a l’obligació d’aixecar atestats i per tant deixar constància escrita de l’actuació de la patrulla;


a l’obligació de lliurar els detinguts a la seu de les patrulles; una crida a que l’actuació de la patrulla respongui a criteris justificats i sigui controlada des de la direcció; i a la necessitat de controlar les denúncies que es reben en contra d’elements presumptament feixistes per tal de poder verificar-ne la veracitat mitjançant careigs. En general es desprèn del text una voluntat de controlar i acabar amb abusos de tot signe de les patrulles de control per part de la direcció de les mateixes. Pregunta 2 a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polítics, econòmics i socials fins als Fets de Maig de 1937. (1’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’explicar i enquadrar cronològicament el fracàs de l’alçament militar, la constitució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la seva assumpció de poders, la pèrdua de poder de la Generalitat, la repressió -el seu caràcter, protagonistes i efectes-, el procés de col·lectivitzacions, la creació de la Comissió d’Indústries de Guerra, l’enviament de columnes als fronts, així com la progressiva recuperació del poder per la Generalitat amb el Govern Tarradellas, la promulgació del decret de col·lectivitzacions i la conformació d’una situació dual de poder entre la Generalitat i les forces que li donaven suport, entre elles, destacadament el PSUC, i forces com la CNT-FAI i el POUM, situació que acabarà portant als Fets de Maig de 1937, dels quals s’explicaran els fets bàsics. b) Expliqueu el significat de la Batalla de l’Ebre en el procés del final de la guerra a Catalunya. (1’50 punts) L’alumnat hauria de situar cronològicament la batalla de l’Ebre dins la guerra i explicar les causes, desenvolupament i desenllaç de la batalla; hauria de ser també capaç de relacionar la derrota republicana a la batalla de l’Ebre amb la subsegüent debilitat de l’exèrcit popular republicà per fer front a l’ofensiva final franquista (que haurà de situar també cronològicament) contra el Principat; s’hauria igualment de referir al pas de la frontera francesa de centenars de milers de combatents i civils i a llurs vicissituds.


OPCIÓ B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’50 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un document públic de caire polític, en concret un escrit o memorial (0’25 punts) que es presenta al rei Alfons XII i on es recullen tota una sèrie de queixes sobre la situació político-administrativa, lingüística i legal de Catalunya. (0’25 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat sigui capaç de situar el Memorial de 1885 dins del regnat d’Alfons XII i dins del període de la Restauració; l’ha de situar igualment a l’entorn de la figura de Valentí Almirall i del Centre Català i de la voluntat d’ajuntar sectors econòmics, culturals i polítics catalanistes a l’entorn del manifest -el propi Memorial- que recollí per primera vegada les reivindicacions catalanistes de manera unitària. c) Expliqueu tres de les reivindicacions que conté la font. (0’75 punts) L’explicació de l’alumnat hauria de referir-se a tres de les següents: la queixa que conté el fragment, referida a la pèrdua de les institucions catalanes i la seva substitució per les castellanes; queixa referida a la impossibilitat de l’ús de la llengua catalana en tant que oficial, tant a les escoles com als tribunals; al perill d’adulteració del Dret Civil català; als problemes que suposen per a la indústria catalana els tractats de signe lliurecanvista. Pregunta 2 a) Expliqueu què va ser i quina és la importància històrica del Memorial de Greuges. Expliqueu qui va ser Valentí Almirall i valoreu la importància de la seva obra. (1’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar el Memorial com a resposta a la unificació del dret civil a tot l’estat i un tractat comercial amb França i Anglaterra en preparació a Madrid. Així com el paper jugat per Valentí Almirall i la campanya posterior en defensa del dret civil català (0’75 punts). L’explicació d’Almirall hauria d’incloure una referència a la seva figura cabdal del catalanisme federalista i formulació d’un catalanisme de tipus progressista; s’haurien de destacar les seves actuacions principals, a més a més de participar destacadament en l’elaboració del Memorial: l’organització del Primer Congrés Catalanista (1880) i la fundació del Centre Català (0’75 punts). b) Expliqueu les característiques principals i els fets més rellevants del catalanisme polític des del Missatge a la Reina Regent (1888) fins a la fi de la guerra de Cuba (1898). (1’50 punts) L’explicació de l’alumnat hauria de referir-se al Missatge a la Reina Regent, a la decadència del Centre Català, a la fundació de la Unió Catalanista i al contingut i importància històrica de les Bases de Manresa (1892), així com a l’enfortiment del moviment catalanista a finals de segle XIX. (1’50 punts).


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’50) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell de propaganda política franquista (0’25 punts) que representa la victòria en la Guerra Civil (0’25 punts). b) Contextualitzeu històricament la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el cartell en un 1939 que és l’any de la victòria franquista en la Guerra Civil espanyola. Cal igualment que el situï en el context de la celebració d’aquesta victòria militar. c) Comenta la consigna que transmet la font i les imatges que hi apareixen. (0’75 punts) El comentari de l’alumnat hauria de fer referència a la consigna “España resucita”, en tant que mostra d’un suposat renaixement de la nació després d’haver estat a punt de desaparèixer com a tal a mans dels enemics “rojo-separatistas”, o després d’una possibilitat de desaparició de les suposades essències pàtries en el cas d’una victòria republicana; hauria també de referir-se a la representació de la victòria alada que domina el cartell, a l’al·legoria dels exèrcits de terra, mar i aire que han portat a la victòria; a les banderes d’Espanya, de Falange i dels carlins; al nou escut nacional, amb l’àliga negra de ressonàncies imperials, i a l’escut falangista del jou i les fletxes, símbol del nou partit únic del Règim. Pregunta 2 a) Expliqueu les característiques de l’Estat franquista i quines foren les seves institucions polítiques principals fins al 1959. (1’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar l’Estat franquista en tant que dictadura –amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis-; de caràcter feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador (0’75 punts). Hauria de fer referència i enquadrar cronològicament institucions com el partit únic FET y de las JONS i els seus departaments; l'Organització Sindical i les Cortes no democràtiques; igualment, s’hauria de referir a lleis com el Fuero de los Españoles, la de Referèndum i la de Successió i a la llei de Principios del Movimiento Nacional, i a lleis repressives com la de Responsabilitats Polítiques. (0’75 punts). b) Expliqueu quina va ser la política econòmica del Règim franquista fins al 1959. (1’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar la política econòmica autàrquica i extremadament intervencionista que aplicà el Règim a partir dels seus inicis; el racionament i el seu correlat de l’estraperlo; i els desastrosos efectes que aquesta política tingué per a l’economia i la majoria de la població, així com quins sectors en sortiren beneficiats. També hauria d’explicar les causes del progressiu abandó d’aquesta política al llarg dels anys cinquanta i la importància del Pla d’Estabilització (0’75 punts).


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en una proclama o discurs del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys on trenca amb el govern central, proclama l’Estat Català dins d’un República Federal i on convida a l’establiment a Catalunya d’un govern provisional de l’esmentada República Federal. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text l’octubre de 1934 (0’25 punts) com part del moviment de protesta i rebel·lió en contra del nomenament d’un nou govern central produïda tres dies abans i on per primera vegada es donava entrada, pel cap del consell de ministres i del Partit Radical A.Lerroux, a ministres de la CEDA, tres en concret. El moviment fracassà i on reeixí -Catalunya i Astúries- fou aixafat per l’exèrcit. (0’50 punts).


c) Expliqueu dues de les idees principals contingudes a la font (1 punt) Les idees que l’alumnat ha d’explicar seran puntuades amb 0’50 punts cadascuna i poden fer referència a l’acusació d’amenaça a la pervivència dels ideals republicans; a l’assumpció d’un nou poder per part de la Generalitat; a la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal; o al basament a Catalunya del govern provisional d’aquesta República Federal. Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels fets d’octubre de 1934 a Catalunya i les seves conseqüències sobre l’autonomia fins a l’esclat de la Guerra Civil. (2’50 punts). El redactat de l’alumnat s’hauria de referir i explicar a la política contrareformista dels governs radicals des de novembre de 1933, a la situació de la CEDA, que no participava en el govern tot i haver estat la força més votada, a com les pressions del seu líder Gil-Robles portaren el 3 d’octubre de 1934 al nomenament de tres ministres en un gabinet presidit pel líder radical Lerroux, a com això fou vist per les esquerres com el senyal de l’inici de la fi de la República democràtica i a la crida a la vaga general, que fou seguida per la UGT i no per la CNT i per la proclamació per part del President Companys de l’Estat Català dins la República Federal Espanyola (1’25 punts); al fracàs de la vaga a Barcelona i les seves causes, a l’empresonament i condemna del govern de la Generalitat, a la destitució de molts alcaldes, a la creació del Consell de la Generalitat amb un governador general i a la suspensió de fet de l’autonomia fins a les eleccions generals de febrer de 1936 (1’25 punts) b) Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, l’Estatut, els fets fonamentals de la vida política catalana entre 1931 i els fets d’octubre de 1934, no comenteu aquests darrers (2’50 punts). L’alumnat hauria de fer esment als antecedents de la proclamació de la República, a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, als resultats d’aquestes eleccions a Catalunya, a la victoria d’ERC, a les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià, al viatge dels ministres del Govern Provisional i l’establiment de la Generalitat. Hauria igualment d’explicar el procès d’aprovació de l’Estatut fent esment a la Constitució, al procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut de Núria i al debat de l’Estatut a les Corts, amb l’aprovació el setembre de 1932 (1’25 punts); a la posada en marxa i funcionament de la Generalitat fins als fets d’octubre de 1934, fent referència específica a la labor cultural i d’ensenyament, entre d’altres, i tractant del conflicte que suposà l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions que provocà amb els propietaris agraris i el conflicte d’inconstitucionalitat, i posterior nova aprovació de la llei pel Parlament (1’25 punts).


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com quadre estadístic (0’25 punts) on es mostren els resultats electorals en nombre d’escons al congrés dels diputats a les eleccions generals de 1977 i de 1982. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumne contextualitzi les dades de la font com referides a dues de les eleccions generals més importants de la transició democràtica espanyola, les primeres, les de 1977, i les terceres, les de 1982, les del triomf del PSOE i primera alternància política. (0’75 punts) c) Deduiu tres característiques diferencials entre els resultats de 1977 i 1982. (1 punt) L’alumne hauria d’esmentar tres de les característiques diferencials, que seran puntuades cadascuna amb un terç de la puntuació de la pregunta: l’enorme baixada de la UCD; el fortíssim increment electoral del PSOE, que gairebé doblà el nombre d’escons en cinc anys; la minva significativa d’escons aconseguits pel PCE-PSUC; l’espectacular avenç d’Alianza Popular, amb el major increment del nombre d’escons de tota la font; i l’estabilitat dels resultats de les forces nacionalistes catalana i basca. Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre 1977 i 1982. (2’50 punts). El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a les eleccions del 15 de juny de 1977 i als seus resultats; a la llei d’Amnistia de 1977, al procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; als seus continguts bàsics (1’25 punts), a l’acció de govern del President Suárez, als Pactes de La Moncloa, i a les reformes legislatives; a les eleccions municipals i sindicals; al desenvolupament de l’Estat de les Autonomies, al problema del terrorisme; a la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i als problemes interns de la UCD que portaran al propi Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del mateix any i a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts).


b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre 1979 i 1986. (2’50 punts). El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i als problemes interns de la UCD, que acabaran portant Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del mateix any i a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts). Igualment, hauran de fer referència a l’àmplia victòria del PSOE en els comicis de 1982, a l’accés a la presidència de González i a l’acció legislativa i de govern portada a terme fins 1986, fent referència igualment a l’ingrès a la Comunitat Econòmica Europea i a l’OTAN de 1986 i a la lluita antiterrorista i al tema del GAL. (1’25 punts).


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre, obra de José Moreno Carbonero (0’25 punts) que representa una escena del desembarcament d’Alhucemas. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric del contingut de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situi el contingut de la font com pertanyent a la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (0’75 punts). c) Expliqueu la importància del desembarcament d’Alhucemas. (1 punt) punts) Cal que l’alumnat situi el desembarcament com fonamental a l’hora d’aconseguir la derrota de la insurrecció dels rifenys que havia portat a derrotes com la d’Annual de 1921, i que es completaria el 1927. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, l’obra política d’aquest règim, l’oposició i com va acabar. (2’50 punts). El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les causes de l’establiment de la Dictadura (crisi social i pistolerisme, crisi política i decadència dels partits dinàstics, problema de les responsabilitats pel desastre d’Annual, creixent presencia dels militars en la vida política), la repressió de la CNT, la depuració i supressió de la Mancomunitat així com la repressió de l’ús de la lengua catalana i altres manifestacions anticatalanistes. Hauria també de fer referència a la solució del conflicte del Protectorat espanyol al Marroc després del desembarcament d’Alhucemas (1’25 punts). Igualemnt, a l’establiment del Directori Civil, a la política econòmica intervencionista i a la política de prestigi; hauria d’explicar quines foren les forces de l’oposició així com les circumstàncies de la fi del règim. (1’25 punts) b) Expliqueu la Primera Guerra Mundial i Espanya, la crisi de 1917 i els anys del pistolerisme fins al 1923. (2’50 punts). Cal que l’alumnat expliqui l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, a nivell econòmic i de divisió entre partidaris d’un i altre contendent; a la crisi de 1917 en el context del malestar polític existent amb el sistema polític de la Restauració i de demanda encapçalada per la Lliga d’una nova Constitució; al malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra mundial i al malestar de l’Exèrcit i la


conformació dins d’aquest de les Juntas de Defensa (1’25 punts); a l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera, a la repressió per part del govern Dato; a l’evolució política i sindical posterior, fins al 1923, fent esment al creixement de la CNT, la vaga de La Canadenca, la lluita patronal i els Sindicats Lliures, el desastre d’Annual i l’adveniment de la Dictadura del general Primo de Rivera. (1’25 punts) Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25 punts) consistent en un document públic de caràcter militar, un “parte” o comunicat de guerra de l’exèrcit republicà on es descriuen les operacions de pas del riu Ebre i els avenços i captures d’homes i material aconseguits. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) L’alumnat ha de situar la font durant la Guerra Civil, en concret el 25 de juliol de 1938 de l’inici de la Batalla de l’Ebre, que durarà fins al mes de novembre següent. (0’75 punts) c) Comenta breument les referències al creuament del riu Ebre i a l’aviació contingudes a la font. (1 punt) El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a les característiques del creuament –per sorpresa o vencent la resistència-, al seu èxit (0’50 punts) i als enfrontaments aèris entre la que qualifica expressament d’aviació ítalo-alemanya i la defensa antiaèria. (0’50 punts) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya i els principals esdeveniments polítics, econòmics i socials fins als Fets de Maig de 1937, incloent-hi aquests últims. (2’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’enquadrar cronològicament el fracàs de l’alçament militar, la constitució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la seva assumpció de poders, la pèrdua de poder de la Generalitat, l’aparició de comitès a nivell local, l’esclat revolucionari, la repressió -el seu caràcter, protagonistes i efectes-, el procès de col.lectivitzacions, la creació de la Comissió d’Indústries de Guerra, l’enviament de columnes als fronts (1’25 punts), així com la progressiva recuperació del poder per la Generalitat, la promulgació del decret de col.lectivitzacions i la conformació d’una situació dual de poder entre la Generalitat i les forces que li donaven suport, entre elles, destacadament ERC i el PSUC, i forces com la CNT-FAI i el POUM, situació que acabarà portant als Fets de Maig de 1937, dels quals s’explicaran els trets bàsics. (1’25 punts).


b) Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des dels Fets de Maig (sense explicar-los) fins al final de la guerra. (2’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure les conseqüències dels Fets de Maig de 1937, incloent-hi la pèrdua d’influència de la CNT i la il.legalització del POUM, la formació d’un nou govern presidit també per Companys, el trasllat del govern de la República a Barcelona d’octubre del mateix any, amb el retall de poders de la Generalitat que suposà, les dues ofensives franquistes sobre Catalunya –la de març/abril de 1938 i la de desembre de 1938-, enmig de les quals es donà la Batalla de l’Ebre (1’25 punts), els bombardeigs franquistes, la qüestió dels refugiats, l’ocupació de Catalunya en dues fases, la derogació de l’Estatut i el pas de la frontera francesa del govern de la Generalitat i de la República, així com centenars de milers de civils i de combatents (1’25 punts).


SÈRIE 4 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment d’un document públic de caire jurídico-constitucional on es planteja un model d’organització política per a Catalunya dins l’Estat espanyol, les denominades Bases de Manresa. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï les Bases de Manresa, de 1892, en el context del naixement el 1891 i primeres actuacions de la Unió Catalanista, situant com precedents, per part de la Lliga de Catalunya el Missatge a la Reina Regent (1888) i la campanya en defensa del dret català (1889). (0’75 punts) c) Expliqueu tres de les peticions contingudes a la font. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui tres de les peticions contingudes a la font, que es puntuaran amb un terç de punt cadascuna, que poden ser aquestes: la demanda d’un “sistema regional” de govern; l’ús del català a nivell oficial, incloent-hi a l’escola i tribunals; el manteniment del Dret Civil català; o algun tipus de protecció per a la indústria del Principat.


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu els fets fonamentals del catalanisme durant la Restauració fins a les Bases de Manresa (1892), incloses. (2’50 punts). L’alumnat hauria de referir-se al catalanisme tant en el seu vessant més elitista com en el de caire més popular; hauria de diferenciar entre el catalanisme d’arrel federalista i els seus protagonistes més destacats, entre els que destaca Valentí Almirall, del d’arrels catòliques articulat entorn de la tradició vigatana amb la figura central del bisbe Torras i Bages el catalanisme romàntic del grup del periòdic "La Renaixensa" (amb A. Guimerà al capdavant); hauria d’incloure i emmarcar cronològicament fets com la fundació del Centre Català i l’impuls dels dos congressos catalanistes per part de Valentí Almirall (1’25 punts); hauria igualment de fer esment als projecte conservador de la Lliga de Catalunya, així com a la redacció i presentació del Memorial de Greuges, el Missatge a la Reina Regent i a la campanya per la defensa del Dret Civil català. També, a la campanya proteccionista duta a cap sota l’aixopluc del Centre Català. Igualment, a la fundació de la Unió Catalanista i aprovació de les Bases de Manresa, explicant-les. (1’25 punts). b) Expliqueu els fets fonamentals del catalanisme des de les Bases de Manresa (1892), explicant-les, fins al 1901. (2’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’incloure l’expansió del catalanisme per comarques, la crida a la fi de la guerra de Cuba per part de la Unió Catalanista, l’impacte del Desastre de 1898 i l’esperó que significà per al moviment catalanista; a l’experiència polaviejista i al Tancament de Caixes, a la incorporació de destacats sectors econòmics i industrials a través Unió Regionalista i al seu projecte (1’25 punts); al trencament de la Unió Catalanista i aparició del Centre Nacional Català, a la confluència de la UR i el CNC el 1901 en la formació de la Lliga Regionalista i a la candidatura dels quatre presidents i la seva victòria (1’25 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) reproduïda de la revista “Semana” que mostra la imatge de la mare d’un soldat de la “División Azul” amb la condecoració rebuda pel seu fill, mort en combat. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi la font, datada el 31 de març de 1942, durant la intervenció en la lluita contra la Unió Soviètica de la División Azul, durant la Segona Guerra Mundial, en l’època de vigència de la “No Bel·ligerància” espanyola. (0’75 punts).


c) Comenteu el peu de la fotografia, que diu: LA CRUZ DE HIERRO A LA MADRE DE UN HEROICO CAÍDO DE LA DIVISIÓN AZUL. La Cruz de Hierro, la condecoración alemana representativa de la abnegación; la cinta y el diploma concedidos a su hijo por el Führer Canciller de Alemania, le ha sido impuesta, en una emocionante ceremonia, a doña Aurora Vega Lozano, madre del heroico caído de la División Azul, cabo Nemesio García Vega, muerto gloriosamente en el frente ruso luchando por la grandes ideas de la civilización occidental y por el espíritu de España. (1 punt) Cal que l’alumnat faci esment en el seu comentari al fet d’haver-se-li concedit al caporal de la División Azul mort una condecoració militar alemanya en tant que membre de l’exèrcit alemany (0’50 punts) així com a la menció que es fa al text de que la lluita es fa en favor de l’anomenada “civilización occidental” i per l’”espíritu de España” explicant què signifiquen aquestes expressions. (0’50 punts) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu quin tipus de Règim va ser el franquista i les principals característiques de la seva política interior, econòmica, social i internacional en el període 1939-1945. (2’50 punts). L’alumnat hauria d’explicar l’Estat franquista en tant que dictadura –amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis-; de caràcter feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador; hauria igualment de fer esment a la repressió dels vençuts i a la política econòmica autàrquica i intervencionista, amb els seus efectes com l’escassetat i l’estraperlo, (1’25 punts); a la política social i a l’Organització Sindical i a la política internacional, especificant l’amistat amb Itàlia i Alemanya, l’etapa de la No Bel.ligerància i de l’enviament de la División Azul, el paper del ministre Serrano Suñer i, després, el tomb cap a la Neutralitat de 1943 i les seves causes. (1’25 punts). b) Expliqueu quin tipus de Règim va ser el franquista i les principals característiques de la seva política internacional, interior i econòmica entre 1945 i 1959. (2’50 punts). L’alumnat hauria d’explicar les sancions internacionals que rebè el Règim després del 1945 així com la seva reacció “desfeixistitzadora” i escorament catòlic, que, junt amb l’inici de la Guerra Freda, l’ajut dels Estats Units i del Vaticà, li permetria entrar a l’ONU i sortir de l’aïllament. Hauria també de fer referència als pactes amb EEUU i al Concordat, ambdós del 1953 (1’25 punts). Hauria de fer referència al Fuero de los Españoles, a la Llei de Bases de Règim Local i a la de Principios del Movimiento; igualment, a la continuació de la politica econòmica d’autarquia i intervencionisme però també a l’inici del canvi d’orientació i al Pla d’Estabilització (1959). (1’25 punts).


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) que mostra cartells de caire polític reproduïda d’un llibre d’història, en concret cartells que demanen la participació en el referèndum de l’Estatut del 2 d’agost de 1931. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi la font en els primers mesos de la II República a Catalunya, quan després d’haver-se elaborat un projecte d’Estatut (el denominat de Núria), es sotmeté a referèndum del poble de Catalunya, resultant aprovat per amplíssima majoria. Posteriorment al referèndum, la nova Constitució republicana reconegué el dret a la l’autonomia regional i l’any següent, 1932, s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, modificant-se l’aprovat en referèndum. (0’75 punts) c) Expliqueu la consigna que apareix a la font: “Fa mig segle que els nostres avis i pares començaren la lluita per l’Autonomia de Catalunya. Nosaltres hem d’acabar-la amb la victòria votant l’Estatut de Catalunya”. (1 punt) Cal que alumnat faci referència al caràcter de l’Estatut en tant que culminació d’unes reivindicacions per l’autonomia iniciades en l’últim quart del segle XIX. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l’obra de govern de la Generalitat fins al 1936. (2’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria d’explicar l’obra de govern i legislativa de la Generalitat referida al foment de l’ensenyament primari i secundari i al moviment de renovació pedagògica, a la creació de la Universitat Autònoma, a la creació del Consell del Treball, d’organismes d’assistència social i de foment agrari (1’25 punts) i a la Llei de Contractes de Conreu de 1934 que venia a resoldre el principal conflicte agrari, així com el conflicte que es produí arran de la declaració de la seva inconstitucionalitat i nova aprovació pel Parlament i entrada en vigor el 1936 després de la suspensió de l’Estatut arran dels Fets d’Octubre de 1934. (1’25 punts) b) Expliqueu les causes i desenvolupament dels Fets d’octubre de 1934 a Catalunya i les conseqüències que van tenir fins al 1936. (2’50 punts)


El redactat de l’alumnat hauria d’explicar les causes, desenvolupament i conseqüències per a l’autonomia de Catalunya dels Fets d’octubre de 1934. Entre les primeres cal destacar el progressiu enrariment de la situació política arran de la victòria de les dretes en les eleccions espanyoles de novembre de 1933, el conflicte amb la Llei de Contractes de Conreu i l’accés de ministres de la CEDA al govern central. (1’25 punts). L’explicació del desenvolupament hauria d’incloure els Fets en sí, la proclamació del president Companys i el sufocament dels mateixos, així com l’explicació del que suposà la suspensió de l’Estatut, processament i empresonament del govern, i posterior restabliment de l’Estatut i del govern arran de la victòria del Frente Popular i del Front d’Esquerres a les eleccions de febrer de 1936.(1’25 punts). Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment d’un document públic de caire jurídic la Llei per a la Reforma Política que regula la celebració d’eleccions democràtiques . (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) L’alumnat ha d’inserir el contingut de la font en el període de Transició a la Democràcia, i en concret en el primer govern del President Suárez, que fou qui impulsà la llei i n’aconseguí l’aprovació primer per les Corts franquistes i després en referèndum, a l’últim trimestre de 1976 (0’75 punts) c)Expliqueu tres de les disposicions que inclou la font. (1 punt) L’alumnat haurà d’explicar tres de les següents disposicions: la definició del règim com democràtic i l’apel·lació a la sobirania popular; la inviolabilitat dels drets i l’obligació de l’Estat de respectar-los; l’assignació a les Corts de la potestat legislativa; la de sanció i promulgació de les lleis del rei; la convocatòria d’eleccions parlamentàries, a dues cambres i per sufragi universal, directe i secret, si bé que a la Cambra Alta o Senat hi ha senadors de designació reial i per tant no escollits per sufragi universal; i el fet que la llei té rang de Llei Fonamental, amb el que això suposa dins del Règim franquista. Cada una de les tres disposicions explicada per l’alumnat serà puntuada amb un terç de punt. Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i la celebració de les primeres eleccions democràtiques. (2’50 punts) El redactat de l’alumnat haurà de fer referència a la mort de Franco i a l’inici del regnat del rei Joan Carles I; al primer govern de la monarquia, encapçalat per Arias Navarro, i la seva acció de govern i limitacions; al segon govern de la monarquia, d’Adolfo Suárez, a la formulació del projecte reformista i a les mesures reformistes que va adoptant (decret llei d’amnistia, dret de vaga, nova llei electoral) que culminaran en la llei de Reforma Política (1’25 punts), als problemes generats pels sectors intransigents


del Règim; als generats per la crisi econòmica i el terrorisme; i, fonamentalment, al paper de l’oposició democràtica, als seus principals partits i líders, a les plataformes que creà i a la pressió fonamental que exercí per aconseguir una autèntica democratització, el primer pas de la qual foren les eleccions del 15 de juny de 1977. (1’25 punts) b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la celebració de les primeres eleccions democràtiques fins al triomf electoral del PSOE. (2’50 punts) El redactat de l’alumnat hauria de fer referència a les eleccions del 15 de juny de 1977 i als seus resultats; al procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; als seus continguts bàsics (1’25 punts), a l’acció de govern del President Suárez, als Pactes de La Moncloa, i a les reformes legislatives; al problema del terrorisme; a la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i als problemes interns de la UCD que portaran al propi Suárez a la dimissió el 1981, a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer del mateix any i a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts).


SÈRIE 2 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en document públic de caràcter polític (0’25 punts), l’estatut de la Mancomunitat de Catalunya (1914) incloent els seus articles 1, 2 i 4 on es defineix la Mancomunitat, es declaren algunes de les seves competències i òrgans de representació (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text en el període del regeneracionisme polític posterior al Desastre del 98, en concret en el dels caps de govern liberals Canalejas i Dato, que recolliren i feren possible l’aprovació del projecte de Prat de la Riba (0’75 punts).


c) Deduïu de la font l’estructura i competències que tenia la Mancomunitat. (1 punt) L’alumnat ha de deduir de la font la unió de les quatre diputacions catalanes, l’existència d’una presidència, una assemblea i un consell permanent i l’assumpció de totes les competències de les diputacions, així com d’aquelles altres que les lleis permetien mancomunar. (1 punt). Pregunta 2 a) Expliqueu què era el regeneracionisme així com l’evolució dels partits dinàstics i dels partits d’oposició tant a Espanya com a Catalunya entre 1898 i 1914. Esmenteu els dirigents més destacats de tots aquests partits. (2’50 punts). El redactat de l’alumnat s’hauria de referir i explicar el regeneracionisme en general i fonamentalment el de tipus polític que portaren a terme amb èxit desigual fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial els partits conservador i liberal. S’hauria de fer referència al govern Silvela, a la llei de Jurisdiccions de Moret de 1906, a la “revolució des de dalt” de Maura i la seva llei de Reforma de l’Administració Local, a les reformes de l’etapa Canalejas, amb la llei de reclutament y “del Candado”, i a l’etapa Dato, amb la llei de Mancomunitats i creació de la catalana, així com a la progressiva manca d’unitat interna del partit conservador i del liberal.(1’25 punts). S’hauria igualment de referir a l’oposició que representaren els partits republicans al conjunt d’Espanya i a Catalunya, fent referència a la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana, a la Solidaritat Catalana i, destacadament, a la fundació, objectius i actuació del Partido Radical de Lerroux; així com a la creació i actuació de la Lliga de Catalunya liderada per Prat de la Riba; igualment, a l’oposició presentada pel PSOE i la conjunció republicano-socialista des del 1909, i pel Partit Nacionalista Basc (1’25 punts). L’alumnat hauria d’incloure en el seu redactat els noms dels líders de les forces polítiques esmentades. b) Expliqueu la creació de la Mancomunitat de Catalunya, la seva obra de govern i la seva desaparició. (2’50 punts). L’alumnat s’hauria de referir a la formulació del projecte per part de Prat de la Riba, a l’intent d’aprovació d’una llei mancomunitats per Canalejas, a l’aprovació d’un decret en el mateix sentit per Dato, a l’aprovació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, a la seva actuació respecte de les obres públiques, formació de funcionaris i tècnics, i a la tasca educativa i de promoció cultural (1’50 punts); als seus dos presidents Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, a la redacció el 1918 de les Bases per a l’Autonomia de Catalunya; i a la depuració i supressió final durant la dictadura de Primo de Rivera el 1925. (1 punt).


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un mapa històric (0’25 punts) de la guerra civil espanyola on es mostren les diferents extensions de la “zona nacional” a cinc moments diferents així com les principals ofensives militars llançades des d’ambdues zones. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumne contextualitzi la font referida a la guerra civil espanyola que es donà entre el 18 de juliol de 1936 i l’1 d’abril de 1939 en la qual s’enfrontaren la República amb els militars i civils sublevats en un intent de cop d’Estat que, en fracassar, portà a la guerra (0’75 punts) c) Descriviu breument l’eixamplament de la “zona nacional” al llarg de la guerra segons la font. (1 punt) Cal que l’alumnat dedueixi de la font les successives ampliacions del territori “nacional” fins a desembre de 1936 (a Castella, Andalusia i Extremadura principalment), fins a desembre de 1937 (al Nord) (0’50 punts); fins a desembre de 1938 (a l’Aragó, País Valencià i Catalunya) i fins a febrer de 1939 (a Catalunya) (0’50 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu l’inici de la guerra, la composició política i social dels dos bàndols i l’esclat revolucionari a la zona republicana. (2’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure una explicació de l’intent de cop d’Estat, les zones on els militars sublevats triomfaren i on no, els suports civils dels sublevats i la conformació de les dues Espanyes (1’25 punts) i l’esclat revolucionari a la zona republicana, amb referència a l’aparició de formes de poder alternatiu en forma de nous òrgans; comitès locals i patrulles de control; a la repressió, incautacions i debilitament de l’estat (1’25 punts). b) Expliqueu l’evolució militar de la guerra civil. (2’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure una breu descripció de les principals etapes militars de la guerra civil: les de la zona centre que tenien per objectiu final la presa de la capital, la conquesta del Nord, la batalla de Terol i la partició de la zona republicana (1’25 punts), així com la Batalla de l’Ebre, ocupació de Catalunya i ocupació de la zona centre (1’25 punts) fent esment igualment a les principals batalles o fets bèl·lics que es donaren dins cadascuna. (La partició de la puntuació d’aquesta pregunta és indicativa. Es valorarà amb la màxima qualificació qualsevol redactat que inclogui les etapes citades)


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un mapa històric (0’25 punts) dels resultats electorals de les eleccions de 1936 detallats per províncies i on s’assenyalen les províncies on guanyà les eleccions el Front Popular, el centre i les dretes (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï les eleccions de febrer de 1936 en el context del final del període final de la II República abans de l’esclat de la guerra civil i que són les terceres legislatives que es celebraren des de 1931. (0’75 punts). c) Expliqueu a partir de la font a quines parts d’Espanya triomfà el Front Popular i a quines altres els partits de dretes. (1 punt). L’alumne hauria de ser capaç de deduir de la font les províncies on triomfaren les candidatures del Front Popular (les d’Astúries, Madrid, País Valencià, Catalunya, la majoria de províncies andaluses, Extremadura) (0’50 punts) i aquelles altres on les dretes (les de les dues Castelles, La Rioja, Navarra, Cantàbria, Saragossa i Terol) (0’50 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu la Revolució d’Octubre de 1934 a Astúries i a Catalunya: Causes, desenvolupament i conseqüències. (2’50 punts) Cal que l’alumnat es refereixi al resultat de les eleccions de 1933, amb el triomf de la CEDA i del Partit Radical i al fet que fins octubre de 1934 el partit de Gil Robles no participà en el govern. En exigir fer-ho i aconseguir-ho, tant al conjunt d’Espanya com a Catalunya les esquerres ho interpretaren com a traïció de la idea republicana i respongueren amb una vaga general que fracassà, excepte a Astúries, on s’inicià un moviment revolucionari; i a Catalunya el 6 d’octubre el president Companys proclamà l’Estat Català dins la República Espanyola (1’25 punts); cal que expliqui la repressió del moviment a Astúries i a Catalunya, la suspensió de l’Estatut i el judici contra el govern de la Generalitat, així com l’efecte que aquesta repressió tingué en la victòria de les esquerres en les eleccions de 1936 (1’25 punts).


b) Expliqueu les eleccions del 16 de febrer de 1936, els seus resultats i les característiques del període polític del Front Popular fins al 18 de juliol de 1936. (2’50 punts) L’alumnat hauria de fer referència a la formació de candidatures d’esquerres (Front Popular a Espanya -Front d’Esquerres a Catalunya-) enfront d’unions de dretes i del Front Català d’Ordre, a la victòria de les primeres, el seu abast i causes, a la formació d’un govern estrictament republicà, a l’amnistia, retorn del govern de la Generalitat i restauració plena d’aquesta (1’25 punts); a les ocupacions de terres al sud, a la represa de la reforma agrària, al deteriorament de l’ordre públic, a l’acció del falangistes i l’extrema dreta per tal de desestabilitzar la República i a la preparació del cop d’Estat militar del 18 de juliol (1’25 punts). Exercici 2 Pregunta 1 a)Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) consistent en un document públic de caràcter político-militar (0’25 punts), un ban del general en cap de l’exèrcit que acaba d’ocupar la ciutat de Barcelona mitjançant el qual s’anul·len totes les accions de govern i nomenaments de les autoritats republicanes i s’implanta el dret i el govern “nacional” (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text en el mateix dia de l’ocupació de Barcelona, el 26 de gener de 1939, ocupació produïda durant l’ofensiva sobre Catalunya iniciada a finals de desembre de 1938 i que culminarà el mes de febrer amb el completament de la conquesta de la resta del territori català. (0’75 punts). c) Expliqueu els continguts de la font. (1 punt) L’alumnat s’ha de referir als tres articles que conté la font, on respectivament es declara reintegrada la ciutat de Barcelona a l’Espanya “nacional”; on s’anul·len totes les disposicions i nomenaments de les autoritats republicanes; i on s’implanta el dret del règim franquista i el govern franquista, fent esment a “l’honor” que això representa per Catalunya. (1 punt)


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a)Expliqueu les característiques de l’ocupació franquista de Catalunya i les característiques de la repressió durant la primera etapa del Franquisme. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui l’ocupació de Catalunya com a resultat de l’ofensiva militar llançada a l’efecte així com l’exili a França que va provocar; cal que expliqui la repressió franquista sobre els vençuts, els consells de guerra, la llei de Responsabilidades políticas i la de Represión de la Masonería y el Comunismo i les depuracions (1’50 punts); cal que faci igualment esment a la repressió específica sobre les llengües no castellanes i específicament sobre la llengua i la cultura catalana, amb la prohibició d’ús públic i de l’edició de cap mena de text en català fins a la segona etapa del Règim, la prohibició de retolacions en català (1 punt). b) Expliqueu la política econòmica del Règim de Franco fins al 1959, inclòs. (2’50 punts) L’explicació de l’alumnat hauria d’explicar la política econòmica autàrquica i extremadament intervencionista que aplicà el Règim a partir dels seus inicis, el racionament i el seu correlat de l’estraperlo i els desastrosos efectes que aquesta política tingué per a l’economia i la majoria de la població, i quins sectors en sortiren beneficiats (1’50). També hauria d’explicar les causes del progressiu abandó d’aquesta política al llarg dels anys cinquanta i la importància del Pla d’Estabilització (1 punt).


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment del llibre de Valentí Almirall Lo Catalanisme, publicat el 1886 on critica l’estructura centralista de l’Estat i aboga per una de nova, on no hi hagi centralisme i basada en la solidaritat de les regions. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text durant el període de la Restauració del segle XIX (0,25 punts) en tant que una de les primeres manifestacions del catalanisme polític (0’50 punts). c)Expliqueu el paràgraf següent: El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’Estat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les institucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions en general i a Catalunya en particular recobrar el lloc a què el deure les crida en el concert dels pobles avançats i aspira a destruir aquella organització suplint-


la per una altra que es basi en fonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui en primer lloc que l’Estat centralista no està disposat a concedir poder a les regions i per això mateix cal destruir-lo i substituir-lo per un altre que parteixi d’uns principis diferents i basats en una relació entre iguals (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu la importància de Valentí Almirall en la història del catalanisme i les seves actuacions més rellevants. Expliqueu les diferents tendències del primer catalanisme. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la trajectòria d’Almirall, des del seu republicanisme federalista i proximitat a Pi i Margall durant el Sexenni i posteriorment fins a la seva separació el 1881 en adoptar una posició més catalanista. Cal que s’esmenti el Primer Congrés Catalanista, la fundació del Centre Català i les causes de la redacció del Memorial de Greuges el 1885, així com les característiques d’aquest. (1’25 punts). Cal que l’alumnat expliqui les diferències entre el catalanisme federalista i el conservador, contraposant al primer la concepció essencialista, catòlica i conservadora del segon fins l901. (1’25 punts) b) Expliqueu els fets més rellevants del catalanisme durant la Restauració i fins al 1901, inclòs. (2’50 punts). Cal que l’alumnat expliqui en primer lloc les actuacions del catalanisme progressista, el Primer Congrés Catalanista el 1880, la fundació del Centre Català el 1882 i les causes de la redacció i redacció mateixa del Memorial de Greuges (1885) així com la seva presentació a Madrid (1885) i a la campanya de defensa del Dret Civil Català de 1889. També cal que esmenti l’obra del bisbe Torras i Bages “La Tradició catalana” (1’25 punts). Cal que expliqui igualment la fundació de la Unió Catalanista el 1891 i a la redacció de les Bases de Manresa el 1892, el contingut d’aquestes en tant que formulació d’un model d’Estat federal que concediria amplis poders a Catalunya en sentit autonòmic, compatible amb un sufragi restringit. Cal igualment que expliqui la posició del catalanisme a la guerra de Cuba, el tancament de caixes, l’escissió de la Unió Catalanista i la creació de la Lliga Regionalista el 1901 (1’25 punts)


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell de propaganda institucional (0’25 punts) referit a les eleccions del 15 de juny de 1977 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0, 75 punts] Cal que l’alumnat situï el cartell en el període de la Transició cap a la democràcia, en concret després del referèndum del 15 de desembre de 1976 i abans de les eleccions del 15 de juny de 1977. (0’75 punts). c) Relacioneu les dues consignes contingudes en la font: Referèndum nacional del 15 de diciembre de 1976. Los españoles decidieron que la soberania reside en el pueblo i 15 de junio. El pueblo expresará su voluntad soberana mediante el voto. [1 punt] Cal que l’alumnat expliqui la primera frase en el sentit de que per als autors de la propaganda institucional el referèndum del 15 de desembre de 1976 ja ha significat l’adopció de la soberania popular per part de la població després del seu vot afirmatiu (0’50 punts) i la segona en el sentit de que per als autors de la mateixa propaganda a les eleccions del 15 de juny següents aquesta sobirania ja podrà expressar-se mitjançant el vot en unes eleccions plenament democràtiques. Afirmen d’aquesta manera l’establiment de la democràcia a Espanya (0’50 punts). Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a)Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i l’aprovació de la Constitució (explicant-la). [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar la mort de Franco i la proclamació del seu successor amb el títol de rei, la presidència del govern d’Arias Navarro i la pressió de l’oposició democràtica agrupada des de 1976 en Coordinación Democrática. La dimissió d’Arias i el nomenament d’Adolfo Suárez com president del govern el juliol de 1976. L’elaboració de la Llei de Reforma Política, l’aprovació per les Corts franquistes de la mateixa, i el referèndum del 15 de desembre de 1976 (1’25 punts). Haurà igualment d’explicar les pressions de l’oposició per obtenir un canvi realment democràtic, i es valoraran les referències que faci: al conjunt de lleis del període (d’Amnistia, de llibertat sindical), a la legalització dels partits, a la qüestió clau de la legalització del Partit Comunista, al paper de l’exèrcit, i el fet del terrorisme. Haurà d’explicar les eleccions del 15 de juny de 1977 i els seus resultats, amb la continuació en la presidència del


govern de Suárez ara en tant que líder de la Unión de Centro Democrático i guanyador dels comicis, els Pactes de la Moncloa, el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978 i els seus continguts bàsics, entre els que caldrà destacar, els títols referits a la definició de l’Estat, la divisió de poders, la possibilitat de concessió d’estatuts d’autonomia i les llibertats individuals, entre d’altres (1’25 punts). b)Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de l’aprovació de la Constitució (sense explicar-la) i 1986. [2,5 punts] L’alumnat haurà d’explicar la segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979, les eleccions municipals, l’aprovació dels primers estatuts, la persistència del problema del terrorisme i el descontentament militar. Els problemes interns de la UCD, que acabaran portant Suárez a la dimissió el 1981, i l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 així com la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo (1’25 punts). Haurà d’explicar l’àmplia victòria del PSOE en els comicis de 1982, l’accés a la presidència de Felipe González i l’acció legislativa i de govern portada a terme fins 1986, fent referència a la política econòmica, a l’Estat de Benestar, a l’ingrès a la Comunitat Econòmica Europea, a l’OTAN i a la lluita antiterrorista. (1’25 punts).


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta (0’75 punts). Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment del llibre de memòries d’Antoni Maura Treinta y cinco años de vida pública, 1902-1913, publicat el 1917, on explica el seu ideari polític (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el contingut de la font en el context de la Restauració, i dins d’ella, dels intents regeneracionistes portats a terme per diferents polítics a partir i com a reacció al Desastre de 1898, en concret en el marc del regeneracionisme de tipus conservador. (0’75 punts) c) Expliqueu dues de les idees contingudes en font. (1 punt) L’alumnat ha de fer referència a dues de les idees del text com la necessitat de restablir la confiança entre governants i governats; la necessitat d’emprendre una “revolució des del govern”; la necessitat d’oposar totes les dretes unides a les esquerres; o la necessitat de l’adopció de procediments democràtics per la política conservadora, entre d’altres i explicar-les. Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu el Desastre de 1898 i les seves conseqüències polítiques: El Regeneracionisme i els seus principals protagonistes a Espanya fins 1914. [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar el Desastre de 1898 en el context de la guerra amb Estats Units, el seu enorme impacte i el Regeneracionisme, fent esment al govern Silvela-Polavieja i a com acabà topant amb la burgesia catalana portant al “Tancament de caixes” i altres expressions de protesta (1’25 punts); al govern conservador de Maura i a la seva doctrina de la “revolució des de dalt”, a les seves realitzacions legislatives com la Llei d’Administració Local, ben poc democràtica i al problema del Marroc que es al darrera de la “Setmana Tràgica” amb la que es clou el govern de Maura (1909); i, per últim, govern liberal de José Canalejas i les seves realitzacions, entre les que destaquen la Llei del Cadenat i l’inici del procés que portarà a la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1’25 punts).


b) Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial i els principals fets econòmics, socials i politics a Espanya fins 1923. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, a nivell econòmic i de divisió entre partidaris d’un i altre contendent; a la crisi de 1917 en el context del malestar polític existent amb el sistema polític de la Restauració i de demanda encapçalada per la Lliga d’una nova Constitució; al malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra mundial i al malestar de l’Exèrcit i la conformació dins d’aquest de les Juntas de Defensa (1’25 punts); a l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera, a la repressió per part del govern Dato; a l’evolució política i sindical posterior, fins al 1923, fent esment al creixement de la CNT, la vaga de La Canadenca, la lluites socials i el pistolerisme, el Desastre d’Annual i l’adveniment de la Dictadura del general Primo de Rivera. (1’25 punts) Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) on es mostra una imatge del general Franco a Barcelona, el 1970, arran d’una seva visita oficial, enrevoltat de gent (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0, 75 punts] Cal que l’alumnat situï la visita de Franco en la segona part del Franquisme, en l’època dels govern tecnocràtics i del “Desarrollismo”, i en els últims anys de la vida del dictador. (0’75 punts). c) Comenteu el contingut de la font. [1 punt] Cal que l’alumnat comenti la imatge atenent a, la mateixa figura de Franco junt amb les autoritats, l’expectació i “bany de masses” que suposa, la protecció policial del dictador, o el públic amb presencia de molts braços alçats amb salutació feixista. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu les característiques fonamentals del Règim franquista fins al 1959 i les característiques de la repressió que va aplicar, fent especial esment a la que patí Catalunya. [2,5 punts] L’alumnat hauria d’explicar l’Estat franquista en tant que dictadura –amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis-; de caràcter


feixista o inspirada en els feixismes, de caire centralista i uniformitzador, anorreadora dels nacionalismes perifèrics (1’25 punts); Cal que faci esment a la repressió (militar amb els consell de guerra, depuracions, Llei de Responsabilitats Polítiques, Llei de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme) i a l’especial repressió que patí Catalunya en tot allò referit a la llengua, símbols i cultura pròpies (1’25 punts). b) Expliqueu la política econòmica “desarrollista” del Règim franquista, la seva cronologia i característiques, esmentant les conseqüències que tingué a Catalunya. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui l’abandó de la política autàrquica i l’establiment d’una liberalització econòmica iniciada amb el Pla d’Estabilització (1959) i l’ascens del sector tecnòcrata que l’impulsava als governs. Cal que expliqui les característiques del creixement que la nova política tingué en la industrialització, urbanització i migracions interiors i exteriors, al turisme i inversió estrangera (1,25 punts); als “Planes de Desarrollo”. Cal igualment que faci esment al creixement econòmic experimentat al Principat durant el període citat, a la forta incidència de la immigració, al creixement urbanístic –sempre acompanyat de manca o insuficiència d’equipaments i serveis-, al creixement econòmic i a les disfuncions i problemes socials que el creixement comportà (1’25 punts)


SÈRIE 4 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa.

Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Digueu quin tipus de font és i de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en una part del Tractat de París amb la qual es clogué la guerra entre Espanya i Estats Units, signat el 10 de desembre de 1898 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el Tractat de París dins el període de la Restauració i com a cloenda de la guerra Espanya-Estats Units de 1898, guerra que tingué com escenaris Cuba I les Illes Filipines (0’75 punts)


c) Comenteu els articles 1, 3 i 4 del Tractat. [1 punt] Cal que l’alumne comenti l’article 1 en el sentit que Cuba és ocupada per Estats Units, no incorporada al seu territori, i es compromet a protegir vides i hisendes. L’article 3 en el sentit que Espanya cedeix les Filipines a Estats Units a canvi d’una compensació econòmica de 20 milions de dòlars. I l’article 4 en el sentit que Estats Units, nou propietari de Filipines, permetrà el comerç espanyol en les mateix condicions que el nord-americà. (Cada una es puntuarà amb un màxim d’un terç de punt i un total d’1 punt). Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a)Expliqueu els conflictes de Cuba i Filipines, la guerra amb Estats Units, la pèrdua de les colònies i les conseqüències que tingué en el pla econòmic i polític. [2,50 punts] Cal que l’alumnat expliqui les causes del proteccionisme duaner envers les colònies, els problemes que va generar a les elits econòmiques criolles, les causes de la insurreccions cubana i filipina el 1895 i 1896 respectivament, les causes de la guerra amb Estats Units i el desenvolupament i desenllaç d’aquesta. El Tractat de París 1898 (1’25 punts). El “Desastre” de 1898 i les seves conseqüències a Espanya, el regeneracionisme,. (1’25 punts) b) Expliqueu la Dictadura del General Primo de Rivera: Antecedents, característiques, realitzacions i final. [2,50 punts] Cal que l’alumne expliqui les causes de l’establiment (crisi social i pistolerisme, crisi política i decadència dels partits dinàstics, problema de les responsabilitats pel desastre d’Annual, creixent presencia dels militars en la vida política), les característiques del Regim, la repressió de la CNT, la depuració i supressió de la Mancomunitat així com la repressió de l’ús de la llengua catalana i altres manifestacions anticatalanistes. La solució del conflicte del Protectorat espanyol al Marroc després del desembarcament d’Alhucemas (1’25 punts). L’establiment del Directori Civil, la política econòmica intervencionista i la política de prestigi, així com quines foren les forces de l’oposició i les circumstàncies de la fi del règim. (1’25 punts)


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell (0’25 punts) de propaganda de la Generalitat de Catalunya que conté dues consignes referides al treball agrícola durant la guerra.(0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi la font l’any 1937, durant el primer any de la Guerra Civil en la que Catalunya lluita contra el bàndol rebel o franquista (0’75 punts). c) Comenteu les consignes contingudes en la font. [1 punt] Cal que l’alumnat comenti la primera consigna en el sentit de la necessitat de no deixar que el treball al camp disminueixi i per tant la seva producció quan una part dels pagesos han marxat al front i la segona en el sentit complementari de l’anterior i referida a la necessitat de suplir la mà d’obra agrícola que ha marxat al front precisament per lluitar per la llibertat i el benestar de la població. (=’50 cada comentari, 1 punt en total) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, l’etapa revolucionària i la dualitat de poders, l’organització de l’economia i els Fets de Maig. [2,50 punts] a)Expliqueu l’esclat de la Guerra Civil a Catalunya, l’etapa revolucionària i la dualitat de poders, l’organització de l’economia i els Fets de Maig. Cal que l’alumnat expliqui el fracàs de l’alçament militar, la constitució del Comitè de Milícies Antifeixistes i la seva obra, la pèrdua de poder de la Generalitat, l’aparició de comitès a nivell local, l’esclat revolucionari, la repressió -el seu caràcter, protagonistes i efectes-, el procés de col·lectivitzacions, l’enviament de columnes als fronts (1’25 punts). La progressiva recuperació del poder per la Generalitat, la promulgació del decret de col·lectivitzacions i la conformació d’una situació dual de poder entre la Generalitat i les forces que li donaven suport, entre elles, destacadament ERC i el PSUC, i forces com la CNT-FAI i el POUM, situació que acabarà portant als Fets de Maig de 1937, dels quals s’explicaran els trets bàsics. (1’25 punts).


b) Expliqueu els fets d’armes a Catalunya durant la Guerra Civil, incloent fronts de guerra, batalles i bombardeigs. [2,50 punts] Cal que l’alumnat expliqui, quant a fets d’armes, l’enviament de milícies al front d’Aragó de 1936, l’ocupació franquista de part de les províncies de Tarragona i de Lleida i l’arribada al mar. La Batalla de l’Ebre de la segona meitat de 1938 i l’ocupació final de Catalunya de desembre a febrer de 1939 i la marxa cap a l’exili. Els bombardejos que va patir el Principat durant la contesa. (2’50 punts). Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumne identifiqui la font com una gràfica o diagrama semicircular (0’25 punts) on es mostren els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts] L’alumnat ha de situar el contingut de la font després de l’aprovació de l’Estatut a les Corts espanyoles el setembre de 1932 en el marc del bienni d’esquerres, i en tant que primeres eleccions al Parlament autònom del mes de novembre següent. (0’75 punts). c) Comenteu els resultats electorals que conte la font. [1 punt] Cal que l’alumnat comenti l’aclaparadora victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb 62 dels 90 escons, el segon lloc de la dreta conservadora catalanista de la Lliga Regionalista (amb 16 escons), la tercera posició, a distància de les dues anteriors de l’esquerra socialista catalanista de la USC, que anava en coalició amb ERC, els 4 del Partit Catalanista Republicà-Acció Catalana Republicana les posicions molt minoritàries de la resta de formacions, incloent la UDC i el Partit Radical. (1 punt).


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu els conflictes socials a Catalunya durant la República; el 6 d’Octubre de 1934 i les seves conseqüències fins a l’esclat de la Guerra Civil. [2,50 punts] Cal que l’alumne expliqui el context de crisi econòmica en què visqué la República així com la forta conflictivitat social i política que es donà arreu i a Catalunya, amb vagues generals i l’intent revolucionari anarcosindicalista de l’Alt Llobregat de 1932; el conflicte agrari a Catalunya, amb la Llei de Contractes de Conreu i les tensions al camp entre rabassaires i arrendataris i propietaris; (1’25 punts). Els Fets d’Octubre de 1934, explicant la seva gestació i desenvolupament, i les seves conseqüències (processament del govern de la Generalitat, suspensió de l’Estatut i repressió). Així com les eleccions del 16 de febrer de 1936 i la victòria del Front d’Esquerres. (1’25 punts). b) Expliqueu l’elaboració i aprovació de l’Estatut, les seves característiques i l’evolució de la política catalana fins als fets d’octubre de 1934, explicant-los [2,50 punts] L’alumnat ha d’explicar el procés d’elaboració de l’Estatut fent esment a la Constitució, a l’aprovació de l’Estatut de Núria i al debat de l’Estatut a les Corts, amb l’aprovació el setembre de 1932 així com les seves característiques fonamentals i competències més importants, inclosa la de l’ordre públic (1’25 punts). La posada en marxa i funcionament de la Generalitat fins als fets d’octubre de 1934, fent referència específica a la labor cultural i d’ensenyament, entre d’altres, i tractant del conflicte que suposà l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions que provocà amb els propietaris agraris i el conflicte inconstitucionalitat, així com les causes i desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934. (1’25 punts). Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en el text del missatge retransmès per televisió la nit del 23 al 24 de febrer de 1981 i adreçat a la població en general i també a l’exèrcit, revoltat o expectant. (0’50 punts).


b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts] L’alumnat ha de situar el contingut de la font durant la Transició, en la nit del 23 de febrer de 1981, després que aquella mateixa tarda s’hagués iniciat un intent de cop d’Estat durant la votació d’investidura del nou president del govern Calvo-Sotelo, d’UCD, després de la dimissió de l’anterior president Adolfo Suárez (UCD). (0’75 punts). c) Comenteu el paràgraf següent: [1 punt] Cal que l’alumne comenti l’afermament que fa el rei del seu compromís en la defensa de la Constitució de 1978 votada pel poble enfront dels militars revoltats, que pretenen interrompre la seva vigència per la força. (1 punt). Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a)Expliqueu la situació política general a Espanya entre l’aprovació de la Constitució (explicant-la) fins al triomf electoral del PSOE (també explicant-lo), fent esment al 23-F, als seus antecedents i conseqüències. [2,50 punts] Cal que l’alumnat expliqui l’aprovació de la constitució el 1978, explicant-ne les característiques generals, les eleccions generals de 1979 i els seus resultats; Es valorarà la seva explicació, entre d’altres, d’aspectes com els problemes econòmics, les tensions socials, el problema del terrorisme i les tensions amb els militars (1’25 punts). Es farà referència a la dimissió de Suárez de 1981 i les seves causes, i a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer, el seu caràcter i conseqüències; a la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, i ulterior convocatòria d’eleccions el 1982, explicant el triomf del PSOE. (1’25 punts). b) Expliqueu l’evolució política, social i econòmica espanyola des de la Llei de Reforma Política fins a la signatura dels Pactes de la Moncloa, explicant-los. [2,50 punts] L’alumnat ha d’explicar l’accés al govern el juliol de 1976 d’Adolfo Suárez, a l’elaboració de la Llei de Reforma Política, aprovació per les Corts franquistes de la mateixa, el referèndum del 15 de desembre de 1976 i la situació econòmica i social que es vivia. (1’25 punts). Es valoraran les referències a alguna de les lleis aprovades aleshores (d’Amnistia, de llibertat sindical) així com a la legalització dels partits, inclosa la problemàtica del Partit Comunista. L’alumnat haurà d’explicar les eleccions del 15 de juny de 1977, la continuació en la presidència del govern de Suárez ara en tant que líder de la Unión de Centro Democrático (UCD), els Pactes de la Moncloa i el seu contingut. (1’25 punts).


SÈRIE 2 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets (0’25 punts) consistent en un text de caràcter polític, el discurs de proclamació de la República Catalana, per part de Francesc Macià el 14 d’abril de 1931 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el text en el moment de la desaparició de la monarquia arran de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i del triomf de les candidatures republicanes a les principals ciutats d’Espanya, incloses les catalanes, que comporta la proclamació a tota una sèrie d’elles, en aquest cas Barcelona, d’un nou règim republicà que en aquest cas Macià proclama en tant que República Catalana (0’75 punts).


c) Expliqueu el paràgraf següent (1 punt): Cal que l’alumnat expliqui la crida que fa Macià a la resta de pobles d’Espanya i del món en demanda de solidaritat i a l’oferta que fa de contribució a la pau mundial des d’un punt de vista sobirà de Catalunya. Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a)Expliqueu l’adveniment de la República a Catalunya, la Generalitat provisional, les principals forces polítiques catalanes així com l’elaboració, aprovació i característiques de l’Estatut. [2,5 punts]

Cal que l’alumnat expliqui els antecedents de la proclamació de la República, les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, els resultats d’aquestes eleccions a Catalunya, la victòria d’ERC, les dues proclamacions de la República a Barcelona per part de Companys i de Macià, al viatge dels ministres del Govern Provisional i l’establiment de la Generalitat. (1’25 punts). Ha d’explicar igualment quines eren les principals forces polítiques catalanes així com el procés d’aprovació de l’Estatut, fent esment a la Constitució, al procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut de Núria i al debat de l’Estatut a les Corts, amb l’aprovació el setembre de 1932 i a les característiques d’aquest. (1’25 punts)

b)Expliqueu els principals esdeveniments de la vida política a Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut fins a l’esclat de la Guerra Civil.

[2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui la posada en marxa i funcionament de la Generalitat fins als fets d’octubre de 1934, el conflicte que suposà l’aprovació de la Llei de Contractes de Conreu, amb les fortes tensions amb els propietaris agraris i les tensions entre el govern conservador de Madrid i el d’esquerres català; i els Fets d’Octubre de 1934, explicant-los (1’25 punts); Cal que expliqui igualment la repressió posterior als Fets, amb la suspensió de l’Estatut i el judici contra el govern de la Generalitat. La victòria del Front d’Esquerres el febrer de 1936 i les tensions polítiques i socials a Catalunya fins l’esclat de la Guerra Civil. (1’25 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumne identifiqui la font com un quadre (0’25 punts) on es mostren tres dels acords socials o laborals entre govern, empresaris i sindicats, o entre partits, en tres diferents moments, 1977, 1981 i 1985 (0’50 punts).


b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0, 75 punts] Cal que l’alumnat situï els tres acords en moments diferenciats de la història de la democràcia: el primer després de les eleccions del 15 de juny de 1977 i sent president Suárez (UCD); el segon el 1981, sent president Calvo-Sotelo (UCD); i el tercer durant la primera legislatura del PSOE, sent president González (0’75 punts). c) Comenteu: (1 punt) 1) Cal que l’alumnat compari l’evolució de l’IPC i de les bandes salarials pactades observant el descens continuat de l’IPC i l’oscil·lació de les bandes, no sempre descendent, en els tres moments considerats. (0’50 punts). 2) Cal que l’alumnat mostri com els signants són diferents, sent els primers partits polítics, els segons govern, empresaris i sindicats i el tercer govern, empresaris i només el sindicat socialista UGT, no signant CCOO (0’50 punts). Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a)Expliqueu l’evolució econòmica, social i política espanyola entre el 15 de juny de 1977 i 1982. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui la situació de crisis econòmica en que es trobava el país, les eleccions del 15 de juny de 1977, els seus resultats, els Pactes de la Moncloa, el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978; i les eleccions municipals (1’25 punts). La segona victòria electoral de Suárez i la UCD de 1979 i els problemes interns de la UCD, la dimissió de Suárez de 1981 i les seves causes i l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer; la presidència i acció de govern de Calvo-Sotelo, així com a l’ulterior convocatòria d’eleccions el 1982 (1’25 punts). b) Expliqueu l’evolució econòmica, social i política d’Espanya entre 1982 i 1986. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui la situació de crisi econòmica, les eleccions de 1982 i àmplia victòria del PSOE, l’accés a la presidència de González i l’acció legislativa i de govern portada a terme fins 1986, incloent les reformes econòmiques (reconversió industrial) i laborals, l’enfortiment de l’Estat del Benestar (1’25 punts), l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea i a l’OTAN de 1986 i al problema del terrorisme. (1’25 punts).


OPCIÓ B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment d’un document que conté queixes per la situació en què es troba Catalunya presentat al rei Alfons XII el 1885, el denominat “Memorial de Greuges”. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0, 75 punts] Cal que l’alumnat situï el Memorial de Greuges el 1885, en el context de la Restauració. (0’75 punts) c) Comenteu dues de les idees contingudes a la font. [1 punt] Cal que l’alumne expliqui dues idees del conjunt present a la font, com la crítica al centralisme i defensa de les regions, la necessitat d’enfortir la unitat d’Espanya a partir de l’expansió de la vida provincial, la queixa per la pèrdua de l’autogovern, la substitució d’aquest per sistemes administratius castellans o francesos o la queixa per la manca de l’oficialitat de la llengua pròpia. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a)Expliqueu què va ser el Memorial de Greuges, qui en fou el redactor i quines altres actuacions protagonitzà. Raoneu les diferències entre el Memorial i les Bases de Manresa, explicant alhora què foren aquestes i quins els seus promotors. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui què va ser el Memorial de Greuges destacant el seu caràcter alhora reivindicatiu i de protesta per la manca d’atenció tant administrativa com política de la monarquia envers Catalunya, en demanda del respecte i la restitució de llibertats perdudes i també de protesta contra mesures concretes del govern i de defensa del proteccionisme. S’ha de destacar l’autoria de Valentí Almirall, i es valorarà que l’alumnat faci referència a fets com la fundació per aquest del Centre Català (1882) i anterior organització del I congrés Catalanista (1881) (1’25 punts); L’alumnat haurà d’explicar que foren les Bases de Manresa de 1892, en el marc de les actuacions de la Unió Catalanista i en tant que Constitució Regional Catalana que formulava un projecte autonomista, molt conservador i amb sufragi restringit. Cal que es diferenciï entre el Memorial, un document reivindicatiu que conté queixes general i conjunturals i les Bases, carta constitucional regional (1’25 punts).


b)Expliqueu els fets més importants del catalanisme entre 1898 i l’establiment de la Mancomunitat, explicant l’obra d’aquesta. [2,5 punts] L’alumnat ha d’explicar el creixement del catalanisme, la crida a la fi de la guerra de Cuba per part de la Unió Catalanista, l’impacte del Desastre de 1898 i l’esperó que significà per al moviment catalanista; el Tancament de Caixes, el trencament de la Unió Catalanista i la formació de la Lliga Regionalista el 1901 (1’25 punts). S’explicarà la candidatura dels quatre presidents i la seva victòria, el que va ser la Solidaritat Catalana i el seu final, la Setmana Tràgica, la tasca de Prat de la Riba per aconseguir la Mancomunitat, la creació d’aquesta el 1914 i les principals realitzacions d’aquesta fins la seva dissolució. (1’25 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts] Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) que mostra a Joan Carles de Borbó fent un discurs a les Corts franquistes durant l’acte en el que és proclamat oficialment com successor de Franco com a cap de l’Estat el 22 de juliol de 1969 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0, 75 punts] Cal que l’alumnat situï la font en el context de l’etapa final del període franquista, que es clourà amb la mort del dictador el 1975 i la desaparició del règim el 1977, en concret l’any 1969, de predomini dels tecnòcrates de l’Opus Dei en el govern i de la política “desarrollista” (0’75 punts). c) Descriviu i comenteu el contingut de la font. [1 punt] Cal que l’alumnat comenti la fotografia, situant-la a l’hemicicle de les Corts franquistes, amb un cap de l’Estat i un Joan Carles vestits de militars, i contrastant la diferència d’edat entre ambdós (1 punt)


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a)Expliqueu l’evolució política espanyola entre 1945 i 1975. [2,5 punts] Cal que l’alumnat expliqui el context de la postguerra i el canvi que suposa per la situació internacional del Regim, els canvis polítics superficials que efectuà Franco en el moment de la victòria aliada, valorant-se que comenti lleis com, entre d’altres, el Fuero de los Españoles (1945), la Llei de Referèndum (1945) o la de Successió (1947) així com l’entrada del sector “catòlic” en el govern. (1’25 punts). Després, caldrà que expliqui l’entrada del sector tecnòcrata opusdeísta al govern, el paper central de Carrero Blanco i la pugna amb els sectors del Movimiento. La proclamació de Joan Carles com a successor, la incidència de la crisis de 1973, les mobilitzacions de l’oposició, l’assassinat de Carrero i la conjuntura dels anys 1974-1975, amb el problema del terrorisme, el problema del Sàhara i la mort de Franco el 1975. (1’25 punts). b)Compareu la política econòmica del Primer Franquisme i la política econòmica que “desarrollista”, explicant les característiques de cadascuna. [2,5 punts] Cal que l’alumnat compari les característiques de la política autàrquica i intervencionista, les causes de l’adopció d’aquesta, el problema del mercat negre i les baixes condicions de vida de la població així com el paper de l’INI. Les raons del canvi de política econòmica i què va ser el Pla d’Estabilització (1959) (1’25 punts). Amb la política “Desarrollista”, les seves premisses, el creixement i moviments de població que provocà, els “Planes de Desarrollo” i la incidència de la crisi de 1973 (1’25 punts).


SÈRIE 3 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d�Història ha de servir tant per a que l�alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d�aprenentatge. En funció d�això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l�alumnat a l�hora d�elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l�hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l�alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d�Història són d�ús obligatori i s�han de fer constar al costat de cada resposta corregida. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d�aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l�alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d�haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0�25 punts) consistent en un document públic de caràcter polític on es descriuen algunes de les bases del programa de la UFNR. (0�50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi el text el 1910, en el procés d�agrupació de les forces republicanes catalanistes que porta a la unió dels republicans catalanistes amb els federals després de la Setmana Tràgica (0�75 punts). c) Expliqueu aquests dos fragments del text (1 punt): -L�Unió es proposa treballar pel reconeixement de la nacionalitat catalana Cal que l�alumnat expliqui la referència a l�aconseguiment del reconeixement de la nacionalitat de Catalunya(0�50 punts) -L�Unió Federal, continuant l�obra social d�en Pi i Margall incorpora al seu credo (�) la creació d�institucions públiques protectores del treballador, reforma de les lleis civils per la humanització del contracte de treball, assegurança de les classes proletàries en quant als accidents, malalties, vellesa i atur forçós. Cal que l�alumnat expliqui l�accent que fa el programa en millores de tipus socials, explicant què significa cada una. (0�50 punts)


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu l�evolució de la vida política a Catalunya entre 1898 i l�esclat de la Setmana Tràgica (1909) i expliqueu aquest esdeveniment. (2�50 punts) El redactat de l�alumnat s�hauria de referir a l�impacte del 1898 a Catalunya, a la col·laboració i posterior ruptura amb el govern regeneracionista de Silvela i el general Polavieja així com al Tancament de Caixes; s�hauria de referir igualment a la creació del Centre Nacional Català, a la Unió Regionalista i, sobretot, a la Lliga Regionalista, explicar la seva composició social, ideari i l�hegemonia que dins del catalanisme mantingué fins 1923; a les diverses tendències del republicanisme, distingint entre el de signe catalanista i l�espanyolista de Lerroux i el Partido Radical (1�25 punts); l�incident del �¡Cu-cut!� de 1905 i la formació de la Solidaritat Catalana, la victòria d�aquesta a les eleccions del 1907 i la seva crisi arran de la Setmana Tràgica. Igualment, hauria de referir-se a la política marroquina del governs de Madrid en el post 1898, a la vaga general de 1909 en protesta per l�enviament de tropes a la guerra del Rif, a la crema d�esglésies i convents i a la repressió per part del govern Maura. (1�25 punts) b) Expliqueu l�impacte de la Primera Guerra Mundial, la crisi de 1917 i la situació econòmica, social i política de Catalunya fins al 1923. (2�50 punts) Cal que l�alumnat expliqui l�impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya i Catalunya a nivell econòmic, així com la divisió social entre partidaris d�un i altre contendent; la crisi de 1917 en el context del malestar polític existent amb el sistema polític de la Restauració i de demanda encapçalada per la Lliga Regionalista d�una nova Constitució; al malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra mundial i al malestar de l�Exèrcit i la conformació dins d�aquest de les Juntas de Defensa (1�25 punts); a l�Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera, a la repressió per part del govern Dato; a l�evolució política i sindical a Catalunya fent referència al creixement de la CNT i a les seves divisions internes, a la campanya pro-Estatut, a la Vaga de la Canadenca, a l�increment de la lluita obrera i patronal, al pistolerisme, als Sindicats Lliures i l�adveniment de la Dictadura del general Primo de Rivera. (1�25 punts)


Exercici 2. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una fotografia (0�25 punts) on es mostra una imatge d�un carrer de Madrid el 1936 amb una gran pancarta on es pot llegir la consigna ¡No pasarán! (0�50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi la font durant la Guerra Civil, el mes de novembre de 1936 i enmig de l�ofensiva franquista per prendre la capital d�Espanya. (0�75 punts). c) Comenteu els textos de la pancarta: ¡NO PASARÁN!; El Fascismo quiere conquistar Madrid; Madrid será la tumba del Fascismo. (1 punt) Cal que l�alumnat comenti les frases en el sentit de ser consignes que busquen mobilitzar la població de Madrid envers la resistència enfront dels atacs franquistes (NO PASARÁN! ) i d�un enemic qualificat de Fascismo, així com també que la resistència portarà a la victòria (la tumba del Fascismo) (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu l�evolució política de l�Espanya republicana durant la Guerra Civil. (2�50 punts) La resposta de l�alumnat ha d�explicar la situació revolucionària que es desferma a partir de l�esclat de la guerra, incloent la repressió, les col·lectivitzacions, el govern presidit per Largo Caballero i la importància creixent del Partit Comunista (1,25 punts); Igualment, ha de fer referencia als governs de Negrín des de maig de 1937, a la reorganització i enfortiment de l�Estat; a l�Exèrcit Popular; a l�estratègia de Negrín; i a la desfeta de la zona republicana des de finals de 1938, que portarà a la derrota. n(1,25 punts). b) Expliqueu la Guerra Civil des del punt de vista militar, destacant les diferents fases i explicant DOS dels fets d�armes més importants. (2�50 punts) L�alumnat ha de fer esment a les dues zones, descrivint-les, a l�avenç franquista de l�estiu de 1936; als intents de presa de Madrid; a les batalles de Brunete, Guadalajara i Belchite; a l�ofensiva contra Catalunya, cap a València i a la Batalla de l�Ebre, a l�ocupació de Catalunya i a l�ocupació de la zona centre (1,25) explicat breument dos fets d�armes dels anteriors (1,25 punts).


Opció B Exercici 1. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una il·lustració o dibuix contenint un acudit, o, simplement, com un acudit (0�25 punts), publicat en un periòdic català, el setmanari �La Campana de Gràcia�, el 1901. (0�50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi la font durant l�anomenada Crisi de la Restauració, posterior al 1898, enmig del qüestiona ment que diferents sectors polítics catalanistes, republicans, socialistes i àdhuc part dels partits dinàstics, fan del sistema polític de la Restauració. (0�75 punts). c) Expliqueu la imatge i el diàleg. (1 punt) Cal que l�alumnat sigui capaç d�identificar la il·lustració i el diàleg en tant que crítica a la corrupció electoral imperant durant el període de la Restauració, amb freqüents tupinades i pràctiques com la d�introduir a les urnes vots de persones mortes, com reflecteix l�acudit (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu el sistema polític de la Restauració, el �torn pacífic� i la corrupció electoral entre 1875 y 1898. (2�50 punts) L�alumnat hauria d�explicar el fet de la restauració de la monarquia borbònica, la constitució de 1876 i les seves característiques (1,25 punts), el sistema de �torn pacífic�, els dos partits dinàstics, fent esment als seus líders i a la corrupció electoral, consubstancial amb el sistema, explicant en concret els seus mecanismes de funcionament (1,25 punts). b) Expliqueu les condicions de vida de la classe obrera, l�associacionisme obrer i els diferents corrents ideològics que va tenir fins al 1898. (2�50 punts) Cal que l�alumnat expliqui el treball a les fabriques, la durada de les jornades de treball, el treball infantil i en general les condicions de vida de la classe obrera. La clandestinitat de l�associacionisme obrer fins a l�aprovació de la Llei d�Associacions de 1887 (1,25 punts); l�anarquisme i les seves tendències diferenciades, sindicalistes i antisindicalistes i llurs actuacions; igualment, cal fer esment del socialisme, amb la fundació de la UGT el 1888 i llur actuació fins 1898 (1,25 punts)


Exercici 2. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com de tipus primari (contemporània dels fets) (0,25 punts) un text públic de tipus jurídico-polític consistent en una ordre de l�Inspección Provincial de Enseñanza de Lleida, publicada en el �Boletín Oficial de la Provincia de Lérida� el 23 de Febrer de 1939, ordenant la retirada de les escoles dels llibres escrits en llengua catalana. (0�50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) L�alumnat hauria de situar la font durant la Guerra Civil, en els seus últims mesos, a una província de Lleida que s�ha acabat d�ocupar completament aleshores i amb unes autoritats d�ensenyament que s�esmercen per esborrar el català i en general les llengües no castellanes de la vida pública i l�ensenyament. (0,75 punts) c) Comenteu el contingut de l�article 2 i el significat de les expressions los sin Dios y sin Patria; los rojos; y los separatistas. (1 punt) Cal que l�alumnat comenti la prohibició de les llengües no castellanes de l�escola com part del procés espanyolitzador del Franquisme (0,50 punts) i que identifiqui als sin Dios y sin Patria com els ateus i als antifranquistes, denotats tots ells pels franquistes com presumptes no espanyols, als rojos en tant que sinònim dels anteriors i als separatistas com els nacionalistes catalans, bascos i gallecs (0,50 punts). Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu la implantació del règim franquista a Catalunya i la seva política repressiva general, incloent-hi la repressió cultural i lingüística. (2�50 punts) Cal que l�alumnat expliqui la implantació del règim a Catalunya, la supressió de l�Estatut d�autonomia i de la Generalitat, i les noves autoritats; la política repressiva general que aplicà sobre els vençuts, fent esment a les diferents legislacions d�aquest tipus (1,25 punts) igualment, cal que expliqui la repressió cultural i lingüística aplicada a Catalunya, la supressió del català com a llengua oficial, l�espanyolització de l�administració, la prohibició de l�ús públic, l�espanyolització de la premsa, edicions, etc i en general l�anticatalanisme de la política franquista (1,25 punts) b) Expliqueu la política econòmica �desarrollista� del règim franquista, fent referència als efectes que tingué a Catalunya. (2�50 punts) Cal que l�alumnat expliqui el canvi de política econòmica després del Pla d�estabilització de 1959, explicant què va ser aquest i quina liberalització econòmica comportà, cal igualment que l�alumnat expliqui els �planes de desarrollo� i la nova política econòmica, així com els seus efectes econòmics i socials (1,25 punts); l�alumnat ha d�explicar els canvis demogràfic, econòmic i social viscuts a Catalunya per efecte de l�aplicació de l�esmentada política �desarrollista� (1,25 punts)


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d�Història ha de servir tant per a que l�alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d�aprenentatge. En funció d�això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l�alumnat a l�hora d�elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l�hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l�alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d�Història són d�ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d�aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l�alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d�haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Opció A Exercici 1. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una de tipus secundària (no contemporània dels fets) consistent en un text de caràcter històrico-polític (0�25 punts) en concret un llibre de l�expresident de la República Manuel Azaña on explica les males condicions i problemes en què es troba l�agricultura i la condició dels agricultors a tota una part del país. (0�50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi les dades que proporciona la font en el període de la Segona República, en concret a la seva etapa inicial 1931-1933, quan els governs abordaren el problema agrari amb mesures de tipus reformista. (0�75 punts). c) Expliqueu les referències que fa la font a l�agricultura i a l�atur. (1 punt) L�alumnat s�ha de referir a les referències a la desigual estructura agrària existents a algunes zones del país �excessiva fragmentació al nord-est i enormes propietats agràries al sud i est- (0�50 punts) així com al problema de l�atur agrari, amb només treball estacional i llargs períodes d�inactivitat i de no cobrament de jornals cada any (0�50 punts)


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l�adveniment de la República, la Constitució de 1931 i el Bienni 1931-1933. (2�50 punts) El redactat de l�alumnat s�hauria de referir i explicar l�adveniment de la República després de les eleccions municipals el 12 d�abril de 1931, l�abandó del país del rei, la formació d�un govern provisional i l�elaboració i aprovació de la Constitució republicana, amb l�extensió del vot a les dones, l�existència d�una sola cambra al Parlament, la possibilitat d�existència de regions autònomes, la separació Església-Estat i els articles referits a l�Església, el dret al divorci, entre d�altres. (1�25 punts); Hauria d�explicar el primer bienni, amb la coalició republicano-socialista en el poder, les reformes militar, laboral, la qüestió de l�Església i als problemes d�ordre públic i revolucionaris, explicant el final del bienni (1,25 punts) b) Expliqueu el bienni 1933-1936 fins a l�esclat de la Guerra Civil, sense explicar-lo. (2�50 punts) L�alumnat hauria de fer referència a les eleccions de novembre de 1933 i als seus resultats, als governs del Partido Radical, a la contrareforma, a l�entrada de ministres de la CEDA al govern l�octubre de 1934 (1,25 punts) i als fets d�Astúries i Catalunya, explicant-los, fent esment a la repressió i a la suspensió de la Generalitat. Hauria de fer referència igualment a les eleccions de febrer de 1936 i la fi del bienni, sense explicar aquelles. (1�25 punts) Exercici 2. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com un mapa (0�25 punts) en el qual hi son representant el nombre de morts per la violència revolucionària dels mesos de juliol, agost i setembre de 1936 a Catalunya per comarques. (0�50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi les dades que proporciona la font en el període de la Guerra Civil a Catalunya, en concret en els seus primers tres mesos, quan esclatà i tingué la seva màxima virulència la violència revolucionària desfermada en el territori, que havia romàs addicte a la República. (0�75 punts). c) Digueu les comarques amb 201 morts i més, i les de menys de 50 i comenteu les possibles causes del diferent número de morts. (1 punt) Cal que l�alumnat citi les comarques amb més de 201 morts (el Barcelonès en primer lloc, l�única amb més de 1.000 morts,i després el Segrià, Osona, el Bages i el Vallès Occidental) i les de menys de 50 (Val d�Aran, Pallars sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès i Urgell) i que apunti com a possibles causes la demogràfica i les majors o menors activitats obrera i/o pagesa.


Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l�esclat de la Guerra Civil a Catalunya, la violència revolucionària, què va ser el Comitè de Milícies Antifeixistes i l�evolució de la situació política i econòmica al Principal fins als Fets de Maig, sense explicar-los. (2�50 punts) La resposta de l�alumnat ha d�incloure el fracàs de l�alçament militar a Catalunya, l�esclat de violència revolucionària, les seves causes, protagonistes i víctimes, la qüestió del poder amb el Comitè de Milícies Antifeixistes, el procés de col·lectivitzacions (1,25 punts) i la progressiva recuperació del control per part del Govern Tarradellas, el Decret de Col·lectivitzacions i la creació d�una dualitat de poders de fet entre la Generalitat i les forces que li donaven suport, com ERC i el PSUC entre d�altres i forces com la CNT-FAI i el POUM (1,25 punts) b) Expliqueu els Fets de Maig i l�evolució política i militar de la Guerra Civil a Catalunya fins al seu final. (2�50 punts) La resposta de l�alumnat ha d�incloure una explicació de les causes dels Fets de Maig, el seu desenvolupament i conseqüències així com el trasllat del govern republicà a Barcelona i les relacions amb la Generalitat (1,25 punts) així com els fets de guerra al principal, incloent l�enviament de columnes a l�Aragó, la Batalla de l�Ebre i l�ocupació franquista del territori, esmentant la retirada i pas de la frontera i situant aquests fets cronològicament (1, 25 punts).


Opció B Exercici 1. L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1. a) Descriviu de quin tipus de font es tracta i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una primària (contemporània dels fets) (0,25 punts) en concret un document de tipus públic i polític, el denominat �Programa del Tívoli� del 14 de maig de 1907, programa electoral de la Solidaritat Catalana. (0�50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi les dades que proporciona la font en el període de la denominada Crisi de la Restauració, a Catalunya, enmig de les tensions provocades per la llei de jurisdiccions, davant la qual es va formar una gran coalició electoral, la Solidaritat Catalana, de la qual el text és part del programa per les eleccions del 1907, que van ser guanyades per aquesta coalició c) Expliqueu el significat de les frases: Davant de l�amenaça d� una violació legislativa del dret públic modern (�), dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona i Els qui només com a defensa de la justícia l�havien concebuda de manifestació contra la hostilitat a un projecte de llei, el de les jurisdiccions. (1 punt) Cal que l�alumnat relacioni la primera frase amb els fets que portaren al plantejament de la llei de jurisdiccions (0,50 punts) i la segona amb les raons que segons la font assisteix als oponents a l�esmentada llei. (0,50 punts) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu l�evolució política a Catalunya entre 1901 i 1911, fent esment al catalanisme polític, al republicanisme, l�associacionisme obrer i a la Setmana Tràgica. (2�50 punts) La resposta de l�alumnat ha d�incloure una explicació de la formació de la Lliga Regionalista (1901), el seu programa i la figura de Prat de la Riba; de la Unió Federal Nacionalista Republicana; i del Partido Radical, explicant el seu programa i la figura de Lerroux (1,25 punts); cal també que expliqui la vaga de 1902 i què va ser la Solidaritat Obrera, així com els fets del �¡Cu-cut!�, la llei de Jurisdicciones, la Solidaritat Catalana i les causes, desenvolupament i conseqüències de la dita Setmana Tràgica (1909) (1, 25 punts) b) Expliqueu què va ser la Mancomunitat de Catalunya, la seva creació, l�obra que desenvolupà i quan i com acabà. (2�50 punts) Cal que l�alumnat expliqui la proposta de Prat de la Riba en tant que president de la Diputació Provincial de Barcelona i com el 1913 el govern Dato aprovà finalment un decret que permetia unificar serveis i recursos a les diputacions; com Catalunya fou l�únic territori on es crea una mancomunitat de diputacions, quines competències tingué l�organisme; quins foren els seus dos presidents (1,25 punts) quina obra desenvolupà i quan i com fou suprimida (1,25 punts)


Exercici 2 L�exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0�75 punts) Cal que l�alumnat identifiqui la font com una fotografia (contemporània dels fets) (0,25 punts) de 1941 on es mostren una sèrie de membres de la denominada �División Azul� amb una bandera espanyola. (0�50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0�75 punts) Cal que l�alumnat contextualitzi les dades que proporciona la font en el Franquisme, en concret en l�any 1941, durant la Segona Guerra Mundial i en l�existència d�una unitat militar espanyola enviada a lluitar contra la URSS dins les forces de l�Eix (0,75 punts) c). Comenteu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l�alumnat identifiqui que els soldats vesteixen uniforme Alemany però porten igualment distintius espanyols a l�uniforme, així como una bandera (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu quin tipus de règim era el règim franquista, què era el partit únic, quines foren les institucions del règim fins al 1945 i quines relacions va tenir amb l�Alemanya nazi i la Itàlia feixista. (2�50 punts) L�alumnat ha d�explicar el règim en tant que dictadura �amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis-; de caràcter feixista o inspirada en els feixismes; de caire centralitat i uniformitzador; amb un partit únic denominat Falange Española Tradicionalista y de las JONS de caire feixista amb finalitats de control i mobilització de la població i també de repressió (1,25 punts); ha de fer esment al govern, al Fuero del Trabajo, al Consejo Nacional de FET, als sindicats verticals; i ha d�explicar els forts vincles que des de la Guerra Civil l�unien amb Alemanya i Itàlia, fent esment als intents d�Espanya per entrar en la guerra mundial dins l�Eix i a què va ser la División Azul (1,25 punts). b) Expliqueu les dues polítiques econòmiques diferents que aplicà el règim franquista entre 1939 i la crisi dels anys setanta. (2�50 punts) L�explicació de l�alumnat s�ha de referir, explicar i valorar tant la política econòmica autàrquica i intervencionista, al racionament i a l�estraperlo (1,25 punts); així com al canvi de política econòmica a partir dels anys cinquanta i l�adopció, després del Pla d�Estabilització (1959) d�una política �desarrollista�, explicant què van ser els �planes de desarrollo� i els seus resultats fins a la crisi de 1973 (1,25 punts)


SÈRIE 4 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa.


Opció A Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus secundari (no contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment del llibre de Miquel Izard El segle XIX. Burgesos i proletaris on es descriu la vida dels obrers de les colònies fabrils. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumne situï la font a la segona meitat del segle XIX a Catalunya, en el món de les colònies fabrils tèxtils que proliferaren a partir d’aquella època, expressió del creixement industrial d’un sector del qual el Principal era capdavanter i fins i tot hegemònic arreu de l’Estat. (0’75 punts). c) Expliqueu el que diu la font. (1 punt) Cal que l’alumnat faci referència a les condicions de vida en les quals treballen i viuen els obrers i llurs famílies a les colònies tèxtils; a com els empresaris reingressen els salaris que paguen per la via de cobrar els lloguers de les vivendes de les colònies de les quals són propietaris, així com de les botigues, els estancs, etc.; la baixa qualitat dels productes que els subministren; i el catolicisme del qual impregnen la vida dins la colònia. (1 punt) Pregunta 2 a) Expliqueu les característiques de la indústria catalana, els tipus d’establiments existents, les condicions de vida i treball que es donaven i les tendències de l’associacionisme obrer durant la Restauració fins 1898. (2’50 punts) L’alumnat hauria de fer referència a les fonts d’energia, a la indústria metal·lúrgica i, sobretot, a la tèxtil cotonera i llanera; a la seva localització; a les fàbriques i colònies fabrils; a les duríssimes condicions de treball que es donaven a les indústries, fent referència a les llargues jornades laborals, al treball de les dones i dels nens i a la insalubritat dominant (1,25 punts); a l’associacionisme obrer, fent esment a les diferents tendències que s’hi donaven entre les quals cal destacar l’anarquista –a la vegada subdividida en sindicalista i antisindicalista- i la socialista, fent esment a la fundació de la Unió General de Treballadors a Barcelona el 1888. (1,25 punts)


b) Expliqueu l’evolució del moviment obrer i els conflictes socials a Catalunya entre 1900 i la Dictadura de Primo de Rivera, sense explicar-la. (2’50 punts) L’alumnat hauria de fer referència a la vaga general de 1092, a la Solidaritat Obrera del 1909, a l’impacte del lerrouxisme sobre el moviment obrer, a la Setmana Tràgica del mateix any i les seves conseqüències; a la creació de la Confederació Nacional del Treball el 1910 (1,25 punts); a l’impacte econòmic i social de la Primera Guerra Mundial a Catalunya; a la vaga general de 1917, al Congrés de Sants (1918), a les diferents tendències dins la CNT, a la vaga general de 1919, fent esment dels Sindicats Lliures i al terrorisme patronal i obrer dels anys 1917 a 1922, fent esment dels líders obrers Salvador Seguí i Francesc Layret (1,25 punts). Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) del 1939 on apareix el general Franco acompanyat d’un bisbe i altres alts càrrecs eclesiàstics i per autoritats civils del Règim. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumne situï la font l’any 1939, any en el qual acaba la Guerra Civil i comença el Franquisme sobre la totalitat del territori de l’Estat espanyol (0’75 punts). c)Descriviu els personatges i les actituds que apareixen en la font. (1 punt) Cal que l’alumnat descrigui la presència del general Franco –Generalíssim i cap de l’Estat i del partit únic- així com d’altres autoritats eclesiàstiques i civils (0’50 punts), en una escena on per una banda es veu l’ús de la salutació feixista adoptada pel Règim i també l’actitud de pleitesia de les autoritats eclesiàstiques envers Franco. (0’50 punts) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues opcions: a) Expliqueu quin tipus de Règim va ser el franquista, quins eren els seus suports principals i quines lleis, partit i institucions creà fins al 1947. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar l’Estat franquista en tant que dictadura –amb una extrema concentració de poders en mans de Franco, inclòs el de dictar lleis-; de caràcter feixista o inspirada en els feixismes; el seu caire centralista i uniformitzador, així com els seus suports entre la burgesia, propietaris agraris, exèrcit, església i també sectors de les classes mitjanes i populars catòliques (1’25 punts); hauria de fer referència i


enquadrar cronològicament institucions com el partit únic FET y de las JONS i els seus departaments; l’Organització Sindical; i les Corts no democràtiques; les lleis repressives com la de Responsabilitats Polítiques o la de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, i a altres com el Fuero de los Españoles, la de Referèndum i la de Successió. (1’25 punts). b) Expliqueu l’oposició al Règim durant tot el Franquisme. (2’50 punts) L’alumnat hauria de fer referència a les dificultats de l’oposició per la repressió existent; als maquis, què foren i quan foren rellevants (1,25 punts); a la conflictivitat laboral creixent en els anys del “desarrollismo”; als Sindicats Verticals i a l’estratègia de l’oposició obrera d’infiltrar-s’hi; a l’agudització de les lluites obreres, estudiantils i de barris dels anys 1970-1975 de la crisi del règim; i a la qüestió del terrorisme, explicant que eren l’ETA i altres grups (1 punt).


Opció B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0,75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un fragment d’un document públic de caràcter polític que va ser adreçat a Jordi I Rei de Grècia el març 1897. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0, 75 punts) Cal que l’alumnat situï el Missatge dels Catalans al rei Jordi I de Grècia en el context de la Restauració, de les accions i reivindicacions catalanistes i en tant que una de les accions del catalanisme polític situada després de la redacció de les Bases de Manresa i abans de la creació de la Lliga Regionalista. (0’75 punts) c) Comenteu DUES de les idees que conté la font. (1 punt) Cal que l’alumne comenti dues de les idees que inclou la font, tals i com la referència a les arrels gregues de “la raça catalana”; l’empremta grega sobre la cultura catalana arran de la fundació d’Empúries; les relacions històriques entre Catalunya i la Grècia sotmesa als turcs; les èpoques d’enfrontament entre catalans i grecs; i, sobretot, l’admiració dels catalans pel Rei arran de la seva acció en favor de Creta. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu l’evolució del catalanisme polític durant la Restauració i fins al Memorial de Greuges (1885), explicant què va ser i la seva importància, així com la figura de Valentí Almirall. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar els antecedents del regionalisme federalista i, després, la figura de Valentí Almirall, explicant qui era i què escriví i fent esment al Primer Congrés Catalanista (1880), a la fundació del Centre Català el 1882 (1,25 punts); i al procés que portà a la redacció del Memorial de Greuges, a qui s’adreçà; el seu caràcter alhora reivindicatiu i de protesta per la manca d’atenció tant administrativa com política de la monarquia envers Catalunya, en demanda del respecte i restitució de llibertats perdudes i també de protesta contra mesures concretes del govern i de defensa del proteccionisme (1,25 punts) b) Expliqueu les característiques principals i els fets més rellevants del catalanisme polític des del Memorial de Greuges (sense explicar-lo) fins al 1901. (2’50 punts)


Cal que l’alumnat expliqui què va ser Missatge a la Reina Regent de 1888 i la campanya de defensa del Dret Civil Català de 1889; l’obra del bisbe Torras i Bages “La Tradició Catalana” de 1892, la fundació de la Unió Catalanista el 1891 i la redacció de les Bases de Manresa el 1892, destacant el contingut d’aquestes en tant que formulació d’un model d’Estat federal que concediria amplis poders a Catalunya en sentit autonòmic, compatible amb un sufragi restringit (1’50 punts); caldrà també que expliqui l’oposició del catalanisme a la guerra de Cuba, el tancament de caixes, l’escissió de la Unió Catalanista i la creació de la Lliga Regionalista el 1901 (1 punt) Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un cartell (0’25 punts) de propaganda política republicana, en concret de la Junta Delegada de Defensa de Madrid on es fa referència a l’existència de l’Exèrcit Popular que inclou totes les milícies (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat contextualitzi el cartell durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en concret en relació amb la creació de l’Exèrcit Popular de la República (0’75 punts). c) Comenteu el missatge i els símbols continguts a la font. (1 punt) El comentari de l’alumnat ha de referir-se a la creació o existència d’un Exèrcit Popular que inclou les milícies de partits i sindicats (0’50 punts); així com a la simbologia de les banderes regionals i d’organitzacions polítiques i sindicals i de la República representades a la font (0’50 punts). Pregunta 2 a) Expliqueu l’evolució política de l’Espanya de Franco durant la Guerra Civil.(2,5 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure la designació de Franco com Cap de l’Estat i Generalísimo; la supressió de les llibertats i de la democràcia, així com la supressió de les reformes republicanes; la creació del partit únic Falange Española Tradicionalista y de las JONS per unificació de falangistes i carlins i la seva importància (1’25 punts); la formació del primer govern el 1938; què va ser el Fuero del Trabajo (1938) i com s’organitzà el control i l’enquadrament de la població (1,25 punts)


b) Expliqueu l’evolució militar de la Guerra Civil. (2’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’incloure una breu descripció de les principals etapes militars de la guerra civil: les de la zona centre que tenien per objectiu final la presa de la capital, la conquesta del Nord, la batalla de Terol i la partició de la zona republicana (1’25 punts), així com la Batalla de l’Ebre, ocupació de Catalunya i ocupació de la zona centre (1’25 punts) fent esment igualment a les principals batalles o fets bèll.ics que es donaren dins cadascuna. (L’alumnat podrà aconseguir la màxima puntuació amb qualsevol resposta que inclogui les fases esmentades, independentment de la puntuació parcial indicada)


SÈRIE 4 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Igualment, el fet de que les respostes de les preguntes número 2, especialment quan siguin del tipus Compareu o altres, no siguin tan extenses com les del tipus Expliqueu no ha d’impedir en absolut que obtinguin la màxima qualificació. Opció A Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts). Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un text, de caràcter públic i polític-religiós, o polític, extret del llibre del bisbe de Vic Josep Torras i Bages La tradició catalana. Estudi del valor ètic i racional del regionalisme català publicat el 1892. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el text en el període la Restauració, a Catalunya, i com a part primordial del moviment catalanista conservador conegut com vigatanisme. (0’75 punts)


c) Expliqueu la idea principal continguda en la font (1 punt). Cal que l’alumnat expliqui com per a Torras la religió catòlica és l’autèntica vertebradora del regionalisme, ja que l’amor a la terra només adquireix consistència a través de la religió. D’altra manera, s’esvaeix per qüestions mundanes, com el luxe o els plaers. Qualsevol versió de l’alumnat que expliqui la supremacia de la religió en el regionalisme ha de ser valorada de la mateixa manera. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu el catalanisme catòlic conservador, el seu principal personatge i dos dels fets principals del catalanisme en general fins al 1898. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui el catalanisme d’arrel catòlica i conservadora i el seu accent en un catalanisme basat la família, la propietat i la religió, de defensa de les tradicions com a fonament de l’esperit català. Cal que expliqui la figura del bisbe de Vic Josep Torras i Bages i el seu llibre principal, La Tradició catalana, de 1892 (1’25 punt). Cal igualment que expliqui dos dels fets principals del catalanisme, d’entre el Primer Congrés Catalanista (1880), la Constitució per a l’Estat Català (1883), el Memorial de Greuges (1885), el Missatge a la Reina Regent (1888), la campanya de defensa del Dret Civil català (1889), la fundació de la Unió Catalanista (1891) o les Bases de Manresa (1892), contextualitzant-los i fent referència a alguns de llurs protagonistes principals (1’25 punts). b) Expliqueu raonadament DUES de les causes del sorgiment del moviment catalanista durant el segle XIX. (2’50 punts) Cal que l’alumnat faci referència a dues d’aquestes: La influència del moviment literari-cultural, de represa dels sentiments regionalistes, amb exponents com el grup La Renaixença i altres, així com d’un catalanisme d’arrel popular; el moviment polític que sorgeix de la mà del republicanisme federalista, amb figures com Francesc Pi i Margall, Valentí Almirall i Vallès i Ribot i derivarà cap al catalanisme progressista; la mixtura de la renaixença cultural amb el pensament catòlic en determinats sectors de l’Església de Catalunya. (2’50 punts).


Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts). Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) on apareixen Franco i Hitler a Hendaya (França) el 23 d’octubre de 1940. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font durant el Franquisme, un any després de la fi de la Guerra Civil i ja durant la Segona Guerra Mundial, enmig de les bones relacions existents entre Espanya, l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista. (0’75 punts). c) Expliqueu el contingut de la font. (1 punt) L’alumnat haurà de comentar la imatge on apareixen Franco i Hitler passant revista a tropes alemanyes a Hendaya (França) en el sentit de destacar la sintonia i amistat entre els dos Estats dictatorials (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu les característiques del règim franquista fins el 1945. Seguidament, expliqueu la política exterior del règim també fins al 1945. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui el règim franquista en tant que dictadura en mans d’un general, dictadura de caire feixista o inspirada en els feixismes, centralista i uniformitzadora; una dictadura de partit únic, denominat FET y de las JONS i amb un fort poder de l’Església catòlica i dels sectors econòmicament dominants; una dictadura fortament repressiva (1,25 punts); cal igualment que s’expliqui l’oscil·lació de la política exterior franquista des de la neutralitat a la no bel·ligerància, i després retorn a la neutralitat, explicant les relacions amb l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista, els intents per entrar en la Segona Guerra Mundial dins l’Eix i fent referència a la División Azul (1,25 punts). b) Compareu l’oposició al règim franquista durant les dues etapes següents: el període 1939-1959 i el període 1960-1975. (2’50 punts) La comparació de l’alumnat es pot referir, per a la primera etapa, a la menor incidència dels grups opositors, donades les extremades condicions repressives que dificulten llurs actuacions, a la presència més important dels maquis, així com a fets com algunes de les primeres vagues –d’incidència menor que les de l’etapa posterior- i la dels tramvies de Barcelona i altres (1’25). Quant a la segona etapa, els grups opositors tenen moltes més importància, amb un moviment obrer reorganitzat, amb CCOO i altres forces, amb l’estratègia “entrista” dins del Sindicat Vertical, a fets cabdals com el procés de Burgos; a la reorganització i major incidència dels partits de l’oposició; a l’aparició de grups com ETA i FRAP; al moviment estudiantil, molt més massiu que el de l’etapa anterior, a la lluita als barris; i fent esment a l’etapa 1970-75 com la de major contestació, durament reprimida. (1,25 punts).


Opció B Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una reproducció, o una fotografia, o la primera pàgina del periòdic “La Campana de Gràcia” del 10 de març de 1923 on es dóna la notícia de l’assassinat de Salvador Seguí, “El Noi del Sucre”. (0’75 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el contingut de la font en l’etapa de crisi de la Restauració, a Catalunya, enmig de l’època de forta inestabilitat econòmica, social, política i laboral que es visqué arran dels últims anys de la Primera Guerra Mundial i que acabaren amb l’establiment de la Dictadura de Primo de Rivera. (1 punt) c) Descriviu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l’alumnat descrigui el contingut de la pàgina del diari, on apareixen il·lustracions que mostren el cadàver de Seguí a l’Hospital Clínic i una reconstrucció dels fets, junt amb la capçalera i data del periòdic (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu raonadament les conseqüències de la Primera Guerra Mundial a Espanya així com la conflictivitat social i política que s’hi visqué fins al 1923. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, a nivell econòmic i social, la crisi política i social de 1917, el malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra i al descontentament de l’Exèrcit amb la conformació de les Juntas de Defensa; l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera i repressió subsegüent (1,25 punts); l’evolució política i sindical posterior, fins al 1923, fent esment al creixement de la CNT, la vaga de La Canadenca, la lluita patronal, el pistolerisme i els Sindicats Lliures, i el desastre d’Annual. (1’25 punts) b) Expliqueu l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, les diferents polítiques que aplicà i els motius del seu final. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la situació del 1923, amb el tema de les responsabilitats pel desastre d’Annual, l’agitació social i la nacionalista como rerefons del cop d’Estat de Primo de Rivera; les polítiques envers el Protectorat, amb el desembarcament d’Alhucemas (1,25 punts); la supressió de la Mancomunitat i la política envers el català; la repressió política i sindical; la política d’obres públiques; i el desgast final del dictador per l’oposició rebuda d’intel·lectuals i republicans, i també per la manca de suport d’una part de l’Exèrcit, i finalment del rei Alfons XIII (1,25 punts).


Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un text de caràcter polític, en concret un informe del Comitè Nacional de la CNT presentat a València, el 6 de juny de 1937. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï l’informe durant el primer any de la Guerra Civil en relació amb les tensions que han esclatat el maig de 1937 a Catalunya entre la CNT i altres forces i la Generalitat, el PSUC i ERC entre d’altres, Fets en els quals la CNT ha perdut una part important dels poders que mantenia des de l’esclat de la guerra. (1 punt) c) Expliqueu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui la versió dels fets que dona el Comitè Nacional de la CNT d’un esdeveniment central dels Fets de Maig de 1937, la presa de l’edifici de la Telefònica de Barcelona per les forces del PSUC i d’Estat Català, que s’interpreten en clau d’una batalla general contra el poder de la CNT (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu l’evolució econòmica i política de Catalunya durant la Guerra Civil, fent esment a la dualitat de poder del 1936, a les col·lectivitzacions, als Fets de Maig de 1937, a l’establiment del govern central a Barcelona i al problema dels refugiats. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la dualitat de poders a Barcelona entre el govern de la Generalitat i el Comitè de Milícies Antifeixistes, així com la progressiva recuperació del poder per la Generalitat amb el Govern Tarradellas, la promulgació del decret de col·lectivitzacions (1’25 punts); a les causes dels Fets de Maig de 1937 i llurs conseqüències, a l’establiment del govern central a Barcelona i al fet de l’arribada creixent de refugiats d’altres parts de la zona republicana (1’25 punts). b) Expliqueu el final de la Guerra Civil a Catalunya i esmenteu, explicant-les raonadament, TRES de les causes de la derrota republicana. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui l’ofensiva franquista de finals de desembre de 1938 i el progressiu i ràpid avenç cap a la frontera francesa, amb els bombardejos i èxode a França (1’25). Cal igualment que raoni les causes de la derrota republicana esmentant tres de les seves possibles causes, com la desproporció en l’ajut extern als dos bàndols; la major desorganització dins del bàndol republicà; les tensions internes també dins del bàndol republicà; la diferència en l’eficàcia militar dels dos exèrcits; entre d’altres, que es valoraran (1’25 punts).


SÈRIE 3 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Igualment, el fet de que les respostes de les preguntes número 2, especialment quan siguin del tipus Compareu o altres, no siguin tan extenses com les del tipus Expliqueu no ha d’impedir en absolut que obtinguin la màxima qualificació. Opció A Exercici 1 Pregunta 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts). Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en document públic de caire polític, el Missatge a la Reina Regent de 1888 que conté una sèrie de peticions. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el Missatge amb la presència de la Reina Regent a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, en el context del desenvolupament del catalanisme conservador en la dècada dels vuitanta del segle XIX i en tant que una de les primeres actuacions de la Lliga de Catalunya. (0’75 punts).


c) Expliqueu breument TRES de les peticions que conté la font. (1 punt) L’alumnat haurà d’explicar tres de les reivindicacions, que estan referides a la demanda d’un Parlament i govern propis, el català en tant que llengua oficial, l’ensenyament en llengua catalana i nomenament de càrrecs de l’Estat en la persona de catalans (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Raoneu DUES de les diferències entre el catalanisme conservador i el catalanisme progressista fins al 1898, i esmenteu-ne alguns dels seus dirigents. (2’50 punts) L’alumnat hauria de fer esment a dues de les diferències entre el catalanisme progressista federalista -amb el seu plantejament del reconeixement de la personalitat de Catalunya i els seus trets diferencials, la defensa del seu dret específic i la intervenció a Espanya des de postures regeneracionistes i federalistes-, sent la figura més important del qual Valentí Almirall (1’25 punts) i el catalanisme d’arrel catòlica i conservadora representat pel bisbe Torras i Bages amb el seu accent, no en el progressisme federalista, sinó en un catalanisme basat la família, la propietat i la religió, i la seva defensa de les tradicions com a fonament de l’esperit català. (1’25 punts). b) Expliqueu els principals fets i realitzacions del catalanisme polític en el període de la Restauració (1875-1898) (2’50 punts). L’alumnat hauria d’explicar i contextualitzar fets i realitzacions com la reunió del Primer Congrés Catalanista (1880), la fundació del Centre Català (1882) i el Memorial de Greuges (1885), així com el Missatge a la Reina Regent (1888), la campanya de defensa del Dret Civil català (1889) (1’25 punts); igualment, la fundació de la Unió Catalanista (1891) i les Bases de Manresa (1892) (1’25 punts). Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts). Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) presa el 23 de febrer de 1981 al Congrés dels Diputats a Madrid que mostra un oficial de la Guàrdia Civil i altres membres de la mateixa en actitud amenaçadora. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de la Transició a la democràcia, en concret el 23 de Febrer de 1981, quan s’estava fent la votació de nou president del govern després de la dimissió del president Suárez. (0’75 punts).


c) Expliqueu el contingut de la font i identifiqueu el personatge que hi apareix d’una manera més destacada. (1 punt) L’alumnat haurà d’explicar la imatge, on apareix en primer pla el tinent coronel de la Guàrdia Civil Tejero a la tribuna dels oradors del Congrés dels Diputats, esgrimint una pistola, així com altres membres de la mateixa Guàrdia Civil apuntant als diputats. (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu la figura d’Adolfo Suárez, el paper que va tenir durant la Transició espanyola cap a la democràcia i durant l’etapa democràtica fins a la seva dimissió, que també heu d’explicar. (2’50 punts). Cal que l’alumnat expliqui qui era Suárez i el seu accés a la presidència del govern després d’Arias Navarro. Cal també que faci esment a l’aprovació de la Llei de Reforma Política per les Corts franquistes i en referèndum el 15 de desembre de 1976; la llei d’Amnistia; la legalització de la major part dels partits opositors i a la creació pel mateix Suárez i altres de la Unión de Centro Democrático (UCD) (1,25 punts); cal que s’esmentin la seva victòria i de la UCD en les eleccions del 15 de juny de 1977, la seva acció de govern –especialment els Pactes de La Moncloa- i altres, i la segona victòria electoral el 1979. Igualment la seva dimissió el gener de 1981 en relació amb les pressions militars i altres, incloent les provinents de la pròpia UCD. (1, 25 punts). b) Expliqueu què va ser el 23-F i l’evolució política espanyola entre el 1981 i el 1986. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui què va ser l’intent de cop d’Estat dels 23-F, les seves causes i desenvolupament (1 punt); el govern de Calvo-Sotelo, les eleccions de 1982 i la victòria del PSOE amb Felipe González al capdavant; la gestió d’aquest fins al 1986 de l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea, fent esment a les mesures econòmiques adoptades i als avenços realitzats en la construcció de l’Estat del Benestar. (1’5 punts)


Opció B Exercici 1. L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts), de tipus polític, o polític-econòmic, consistent en un article de Pablo Iglesias publicat al setmanari “El Socialista” referit a l’explotació econòmica de Cuba pels espanyols i als interessos d’Estats Units, que busca també aprofitar-se’n. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font durant la Restauració, en concret durant la Regència de Maria Cristina, poc abans de l’esclat de la guerra entre Espanya i Estats Units de 1898. (0’75 punts). c) Comenteu la primera frase de la font i, seguidament, expliqueu breument DUES de les idees principals que conté la font. (1 punt) L’alumnat hauria d’explicar la frase on es diu que la causa del conflicte de Cuba és econòmica i que la causa de tots els conflictes és d’aquest tipus. Seguidament, hauria d’explicar breument DUES de les idees contingudes en la font, d’entre les que apareixen: que la classe dominant espanyola ha pretès sempre monopolitzar el mercat cubà; que la lluita per l’autonomia o la independència dels cubans busca donar sortida als seus productes i adquirir-ne fora d’altres en les millors condicions econòmiques per a ells; i que EEUU ajuda als insurrectes no per llurs llibertats i per promoure llur prosperitat sinó per controlar el mercat cubà. (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu les condicions de treball i de vida de les classes treballadores entre el 1875 i el 1900, així com les diferents tendències de l’associacionisme obrer d’aquest període. (2’50 punts). El redactat de l’alumnat hauria en primer lloc d’explicar les condicions de vida del proletariat dintre dels establiments fabrils, atenent a la durada de les jornades laborals, a les condicions dels establiments fabrils, al règim de disciplina laboral, als baixos salaris, a les condicions del treball infantil i femení, a les inferiors retribucions d’aquests respecte dels homes, a la manca d’assegurances d’accident, mort o malaltia; i a les condicions de vida en allò relacionat amb l’alimentació i habitatge, incloent la insuficient dieta; i a la manca d’escolarització (1’25 punts); segonament, hauria d’explicar les dues tendències de l’associacionisme obrer, de l’anarquisme i el socialisme, amb la fundació de la UGT el 1888. (1’25 punts)


b) Expliqueu DOS conflictes en els quals participaren les classes treballadores, succeïts entre el 1901 i el 1923. (2’50 punts) Cal que l’alumne expliqui dos conflictes d’entre la Vaga General de 1902, la Setmana Tràgica de 1909, la Vaga de 1917, la de La Canadenca de 1919, o el fenomen del pistolerisme y la lluita amb la patronal i els Sindicats Lliures fins al 1923, assignant-se la meitat de la puntuació total (1,25 punts) a cadascun fins a sumar els 2,50. Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) presa el 23 d’octubre de 1940 a l’aeròdrom del Prat de Llobregat pel Josep Brangulí on es mostra al dirigent nazi Heinrich Himmler que acaba de baixar de l’avió. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font el 1940, un any després d’acabada la Guerra Civil y després d’un primer any de Segona Guerra Mundial (0’50 punts); i el 23 d’octubre, el mateix dia en què, a Hendaia, estaven reunits Hitler i Franco (0’25 punts). c) Comenteu el contingut de la font. (1 punt) L’alumnat ha de fer esment al moment de l’arribada, per avió, a Barcelona, d’Himmler, quan acaba de rebre un ram de flors per part d’una noia de la Secció Femenina de FET y de las JONS i enrevoltat d’autoritats militars espanyoles i alemanyes (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Compareu un aspecte de tipus econòmic, un de tipus social i un de tipus polític del règim franquista en dos moments diferents, els anys 40 y els anys 60. (2’50 punts). L’alumnat pot comparar les dues polítiques econòmiques o un aspecte diferencial de la situació econòmica en els dos moments; igualment, a nivell social, fent esment a aspectes demogràfics o de canvi social; i un aspecte polític -una llei o institució característica de cada moment, o un tret diferencial dels governs, o del partit, etc. A cadascuna de les tres comparacions se li assignarà un terç de la puntuació total, 2’50 punts. b) Expliqueu la política del règim franquista envers Catalunya i comenteu-ne els efectes econòmics, socials, polítics i culturals. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar la política del règim franquista envers Catalunya des del moment de la seva implantació -amb la supressió de l’Estatut d’autonomia, la castellanització forçada de l’Administració i de l’ensenyament i la repressió de la cultura catalana- (1’25 punts). Igualment, hauria d’explicar els efectes de la imposició de la política econòmica autàrquica i intervencionista sobre les condicions de vida de la població i sobre l’economia catalana; el canvi en la situació econòmica i social experimentada els anys seixanta; el canvi demogràfic; i la persistència de la política anticatalanista. (1,25 punts).


SÈRIE 1 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Igualment, el fet de que les respostes de les preguntes número 2, especialment quan siguin del tipus Compareu o altres, no siguin tan extenses com les del tipus Expliqueu no ha d’impedir en absolut que obtinguin la màxima qualificació. Opció A Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) de la primera plana de “Mundo Gráfico” del 28 de setembre de 1932 contenint una imatge de la rebuda pel president de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià del president del govern espanyol, Manuel Azaña, que acaba d’arribar a Barcelona (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï cronològicament la font en el primer Bienni republicà, després de l’aprovació per les Corts de l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya (0’75 punts).


c) Expliqueu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui l’escena de l’arribada del president Azaña a l’estació de Barcelona i la seva rebuda pel president Macià, envoltats ambdós per una massa de fotògrafs i de gent, enmig de gran entusiasme i a l’inici del trajecte en cotxe dels dos cap al Palau de la Generalitat (1 punt). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu com va quedar organitzat el poder a Catalunya després de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia. Expliqueu la importància i els idearis de la Lliga Catalana, d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la Confederació Nacional del Treball, i esmenteu-ne els líders principals. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui que la Generalitat constava del Parlament, que detenia el poder legislatiu i escollia el president de la Generalitat, que designava el Consell Executiu, amb el poder executiu; que el poder judicial, en els àmbits de la seva competència, estava en mans del Tribunal de Cassació (1 punt); cal que expliqui la importància de la Lliga Catalana en tant que principal partit catalanista conservador; la cabdal d’Esquerra Republicana de Catalunya en tant que partit hegemònic, explicant el seu republicanisme catalanista d’esquerres; i la CNT anarcosindicalista i els seu ideari. Cal també que esmenti els líders respectius, Francesc Cambó, Francesc Macià, Lluís Companys, Federica Montseny i d’altres. (1’50 punts) b) Expliqueu el procés d’elaboració i aprovació de l’Estatut a Catalunya i a les Corts, la seva suspensió l’octubre de 1934 i el restabliment posterior el 1936. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui l’elaboració de l’Estatut de Núria, la seva aprovació en plebiscit, la discussió a les Corts i la seva aprovació el setembre de 1932, després del fracassat pronunciament del general Sanjurjo (1 punt); la suspensió de l’Estatut i a la figura d’un governador general designat pel govern de Madrid després dels Fets d’Octubre, mentre el president de la Generalitat i el consell estaven empresonats (0’75 punts); i a la recuperació de la plena vigència arran de les eleccions de Febrer de 1936 i la victòria de les esquerres a Catalunya i Espanya (0’75 punts).


Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) un text públic consistent en el missatge llegit pel rei la nit del 23 al 24 de febrer de 1981 a TVE i per a tot el país (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de la transició, després de l’aprovació de la Constitució de 1978 i de les eleccions de 1979 i durant l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, mentre el Congrés dels Diputats estava ocupat per forces de la Guàrdia Civil capitanejades pel tinent coronel Tejero. (0’75 punts). c) Expliqueu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui com el rei fa saber que ha comunicat a les diferents capitanies generals que ha ordenat a la Junta d’Estat Major i a les autoritats civils que mantinguin l’ordre dins de la Constitució. Que qualsevol mesura militar ha d’estar autoritzada per l’esmentada Junta. I que la corona no tolerarà cap acció que pretengui interrompre per la força la vigència de la Constitució, aprovada pel parlament i pel poble (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu l’aprovació i les característiques de la Constitució de 1978, i l’evolució política des d’aquest any fins a la victòria del PSOE en les eleccions de 1982, sense explicar aquesta última (2’50 punts). Cal que l’alumnat es refereixi l’ aprovació de la Constitució de 1978 i els seus continguts bàsics com els referits a la definició de l’Estat, la divisió de poders, la possibilitat de concessió d’estatuts d’autonomia i les llibertats, entre d’altres (1, 25 punts); cal que es refereixi igualment a la segona victòria de la UCD i Suárez del 1979, als primers Estatuts, al problema del terrorisme, al descontentament de sectors de l’exèrcit i a la crisi econòmica; a la dimissió de Suárez i a l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, a la presidència de Calvo-Sotelo, la LOAPA i l’entrada a l’OTAN, fins a la victòria del PSOE i Felipe González el 1982. (1,25 punts) b) Expliqueu la victòria del PSOE en les eleccions legislatives de 1982 i l’evolució econòmica, social i política espanyola entre 1982 i 1986. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la victòria del PSOE i Felipe González en les eleccions de 1982, les mesures econòmiques que adoptà i el avenços en la construcció de l’Estat del Benestar que portà endavant (1, 25 punts); la continuació del problema del terrorisme, la corrupció i el procés d’adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. (1,25 punts)


Opció B Exercici 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) un text públic de caire polític i/o social extret de l’obra Oligarquía y caciquismo de Joaquín Costa, de 1901 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font durant el període de la Restauració, en concret després de la crisi provocada per la pèrdua de les últimes colònies el 1898. (0’75 punts). c) Comenteu l’últim paràgraf contingut a la font, el que comença per En las elecciones. (1 punt) Cal que l’alumnat faci esment al fet que segons l’autor són les classes conservadores i dominants les que falsifiquen i corrompen el sistema, fent mal ús i aprofitant-se del poder obtingut a les urnes. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Digueu en què va consistir el Regeneracionisme i expliqueu TRES de les propostes de reforma que es van fer entre el 1898 i el 1914. (2’50 punts). Cal que l’alumnat expliqui el regeneracionsime en tant que tendència o moviment que busca, oblidant-se de les glòries del passat, “regenerar” el país atenent a l’educació i al foment de la riquesa (0’50 punts). Cal que l’alumne faci esment a tres propostes d’entre l’intent del conservador Silvela i el seu ministre general Polavieja, la “Revolució des de dalt” de Maura, definint-la i criticant-la; la llei d’Administració local; la tasca de Canalejas, incloent la llei “del candau”; i l’acceptació del projecte de mancomunitats. Cal citar tres d’aquests intents, lleis o projectes per tenir els 2 punts restants. (2 punts). b) Compareu el funcionament del sistema polític de la Restauració i dels processos electorals fins al 1898 amb un sistema polític i un procés electoral veritablement democràtic. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui el sistema de torn pacífic i els mecanismes de corrupció, “encasillado”, tupinades i altres pràctiques fraudulentes en les eleccions fins al 1898, i el compari amb unes eleccions no corruptes del sistema de vot en una democràcia que funcioni correctament, oposant també el sistema democràtic al de “torn” (2’50 punts).


Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts). Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre (0’25 punts) extret del llibre Evolució econòmica 1969 referit a l’evolució de la població en alguns municipis catalans entre 1965 i 1968. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï les dades del quadre com demostratives dels fluxes migratoris que al llarg de la dècada dels 60 es donaren entre les zones amb major excedent de mà d’obra d’Espanya envers les que experimentaven en un fort procés de creixement, en aquest cas Catalunya i determinades ciutats i pobles dels voltants de la ciutat de Barcelona (0’75 punts). c) Expliqueu on es troben situats els municipis que apareixen a la font i valoreu les dades que conté. (1 punt) L’alumnat hauria de ser capaç d’identificar les ciutats i pobles on s’experimenta l’increment poblacional que mostren les dades de la font com pertanyents a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental, dins del cinturó de Barcelona, àrees que estaven experimentant un fort creixement industrial (0’50 punts); igualment, hauria de ser capaç de copsar l’espectacular creixement demogràfic experimentat per totes les localitats que apareixen a la font, destacant les de major quantia (0’50 punts). Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu la política econòmica del franquisme entre el 1959 i el 1973. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui el canvi de política econòmica del règim franquista, l’abandó de la política autàrquica i l’establiment d’una liberalització econòmica iniciada amb el Pla d’Estabilització (1959), així com el sector polític tecnòcrata que en fou el capdavanter, vinculat a l’Opus Dei (1’25 punts). Cal que expliqui també les característiques del creixement que la nova política econòmica tingué, en la industrialització, urbanització i migracions interiors i exteriors, en el turisme i en la inversió estrangera; cal fer esment als “Planes de Desarrollo” així com, per acabar, a la fi de l’etapa de creixement a partir de la crisi econòmica de 1973 (1’25 punts). b) Expliqueu l’evolució demogràfica, econòmica i social de Catalunya sota el règim franquista durant els anys seixanta i fins a la mort del dictador. (2’50 punts) Cal que l’alumnat faci esment al creixement demogràfic i a l’econòmic experimentat al Principat durant el període citat, al increment demogràfic, a la forta incidència de la immigració, al creixement urbanístic (1, 25 punts); a les millores del nivell de vida, al turisme i la inversió estrangera; i als problemes que el creixement, –sempre acompanyat de manca o insuficiència d’equipaments i serveis- anava creant entre la població (1,25 punts)

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2014 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades les proves Història

SÈRIE 3 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Igualment, el fet de que les respostes de les preguntes número 2, especialment quan siguin del tipus Compareu o altres, no siguin tan extenses com les del tipus Expliqueu no ha d’impedir en absolut que obtinguin la màxima qualificació. OPCIÓ A Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com secundària (no contemporània dels fets) (0’25 punts), com un text historiogràfic, o històric, o acadèmic, de Manuel Tuñón de Lara i altres on es fa una anàlisi de la personalitat del general Miguel Primo de Rivera (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï històricament el tema de la font com referent a l’època de la Dictadura del general Primo de Rivera, iniciada el 1923 i acabada el 1930 (0’75 punts).


c) Expliqueu TRES de les característiques del personatge al qual es refereix la font. (1 punt) Cal que l’alumnat faci esment a tres de les característiques que apareixen en el text, que són: provinència de la classe terratinent andalusa, conformisme social, provincianisme, masclisme, fascinació per la vida “alegre” de la gran ciutat i per la relació amb classes altes, “senyoritisme”, mentalitat militar, defensa de valors tòpics com honor, valor, pàtria, família o religió, entre d’altres, manca de cultura intel·lectual o artística ,caràcter obert i influenciable pels amics, o capacitat per ser alhora conservador i relativament innovador, explicant-les mínimament. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu les causes de l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, les polítiques repressives que va aplicar, l’obra de govern i les causes del final d’aquest règim polític. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar les causes de l’adveniment de la Dictadura, fent referència a la situació del 1923, amb l’Expedient Picasso i el problema del Marroc (o al problema del Marroc simplement), amb l’agitació social i la catalanista com rerefons. A les polítiques que aplicà envers el Protectorat, amb el desembarcament d’Alhucemas (1,25 punts); la supressió de la Mancomunitat i la política envers el català; la repressió política i sindical; a la Unión Patriotica; al Directori Civil; al dirigisme econòmic i política d’obres. Cal també que faci referència al desgast del dictador per l’oposició rebuda d’intel·lectuals, republicans, anarcosindicalistes, catalanistes radicals; i terroristes; per la manca de suport d’una part de l’Exèrcit i finalment del rei Alfons XIII (1,25 punts). b) Valoreu l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, així com el període 1918-1923, i esmenteu-ne els aspectes polítics, econòmics i de conflictivitat socials més destacats. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya, a nivell econòmic i social, la crisi política i social de 1917, el malestar obrer pels efectes sobre les condicions de vida de la guerra, el malestar de l’Exèrcit i Juntas de Defensa; l’Assemblea de Parlamentaris catalans i espanyols de Barcelona i la vaga general obrera i repressió subsegüent (1,25 punts); la crisi i l’evolució política –amb el govern de concentració incloent la Lliga- i sindical posterior al final de la guerra fins al 1923, fent esment a la conflictivitat, a la vaga de La Canadenca, al pistolerisme, a la lluita patronal i els Sindicats Lliures i als atemptats de la CNT. (1’25 punts)


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia d’un bitllet, o un bitllet (0,25 punts) d’una pesseta emès per l’Ajuntament d’Altafulla el 20 de novembre de 1937. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï el contingut de la font durant la Guerra Civil (1936-1939) a Catalunya, en concret el 20 de novembre de 1937. (0’75 punts). c) Descriviu i comenteu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui que es tracta d’una fotografia d’un bitllet de curs legal, d’una pesseta, bitllet emès per l’Ajuntament d’Altafulla el 20 de novembre de 1937, on consten les signatures de l’alcalde i del dipositari d’aquesta població del Tarragonès i que conté una il·lustració amb una figura i motius naturals. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu la situació de Catalunya durant la Guerra Civil. Feu esment de l’etapa revolucionària, de les col·lectivitzacions, l’economia de guerra, del problema dels refugiats i de les condicions de vida a la rereguarda. (2’50 punts) . (2’50 punts) La resposta de l’alumnat hauria d’explicar l’esclat revolucionari, el doble poder govern-Comitè de Milícies Antifeixistes, les col·lectivitzacions i el decret que les regulà, la creació de la Comissió d’Indústries de Guerra i l’economia de guerra (1’25 punts); el progressiu empitjorament dels abastiments, el problema dels refugiats i les condicions de vida a la rereguarda (1’25 punts). b) Compareu la situació política dels dos bàndols –el republicà i el franquista- durant la Guerra Civil; concretament, els dos tipus d’estat, i les condicions de vida i la repressió a la rereguarda dels dos bàndols. (2’50 punts) La resposta de l’alumnat s’ha de centrar a comparar els dos tipus d’estat, un de dictatorial i caire feixista o semi-feixista i l’altre democràtic però sense eleccions i amb diferents contrapoders; a les diferents condicions de vida, sent en general millors les condicions alimentàries a la franquista però ambdues amb problemes d’abastiments, i a les dues repressions, la franquista i l’exercida a territori republicà, i llurs diferències, essent la primera dirigida des del poder únic i l’altre menys centralitzada, i de diferents abasts. (2’50 punts)


OPCIÓ B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts), provinent de l’Axiu Aisa, on es veu al president de la Generalitat Lluís Companys empresonat, junt amb altres membres del seu govern (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font com immediatament després dels Fets del 6 d’Octubre de 1934 a Barcelona i Catalunya, dins del període de la Segona República conegut com Bienni Negre (0’75 punts). c) Descriviu el contingut de la font i identifiqueu-ne almenys un dels personatges. (1 punt) Cal que l’alumnat descrigui la imatge, de persones empresonades, identificant al president Companys o a alguns altres membres del seu govern, com Ventura i Gassol o Comorera, entre d’altres (Per tenir la màxima puntuació d’aquesta pregunta no és necessari reconèixer aquests dos últims o qualsevol altre, però sí al president Companys) (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu la conflictivitat social i política a Catalunya durant la Segona República espanyola fent esment, entre d’altres, als Fets d’Octubre de 1934, per que es produïren i quines conseqüències van tenir. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la situació econòmica i social a Catalunya durant el període republicà, fent esment a la situació de crisi econòmica per una banda i per l’altra a l’actitud combativa de les forces sindicals, especialment de la majoritària CNT, amb l’ocupació de l’Alt Llobregat de 1931, la vaga general de 1933, el conflicte rabassaire i la llei de Contracte de Conreu de 1934 (1’25 punts); les causes i desenvolupament dels Fets d’Octubre de 1934 i llurs conseqüències, com la repressió del govern de la Generalitat i de sectors populars i obrers; la suspensió de l’Estatut, la intervenció de la Generalitat i el processament del govern; les eleccions del Febrer de 1936 i la victòria del Front d’Esquerres; i les conseqüències d’això en l’àmbit social, laboral i polític. (1,25 punts)


b) Expliqueu el paper i la trajectòria d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Lliga Catalana, de la Confederació Nacional del Treball i de la Federació Anarquista Ibèrica durant la Segona República espanyola. Esmenteu el nom d’algun dirigent de cadascuna d’aquestes forces. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui què van ser i quin paper jugaren durant la República ERC, Lliga Catalana, CNT i FAI (1’25 punts), fent esment a un dirigent de cadascuna d’elles: Macià, Companys; Cambó; Peiró, García Oliver, Ascaso, Durruti, entre d’altres. (1’25 punts) Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com primària (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un text de caràcter jurídic, o polític, o jurídic-polític, part de l’articulat d’una llei, la Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado, publicada al “Boletín Oficial del Estado” el 26 de juliol de 1947. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font en el període franquista, en concret el 1947, després de la fi de la Segona Guerra Mundial (0’75 punts). c) Comenteu breument el contingut de TRES dels articles que conté la font. (1 punt) Cal que l’alumnat comenti tres dels quatre articles que apareixen en la font. Pot explicar l’1, referit a la definició del Règim que fa la llei; al 2, referit a la prefectura de l’Estat i que conté el llistat de càrrecs que exerceix el dictador; el 6, referit a la potestat de Franco per designar successor amb el títol de rei o regent; o el 9, on es detallen les condicions que haurà de complir el rei o regent per a ser designat. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu el Règim franquista des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la mort del dictador. Esmenteu-ne exclusivament als aspectes polítics. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui les iniciatives que prengué el Règim a partir de 1945 per tal d’ocultar la seva cara feixista i amiga de l’Eix, amb iniciatives legislatives com les lleis


de Referèndum i Successió, entre d’altres; els governs nacionalcatòlics; la persistència de la política repressiva, ara també contra els maquis; i els seus esforços per sortir de l’aïllament diplomàtic imposat pels Aliats; el pactes amb els EEUU i el Vaticà de 1953 (1’25 punts); els governs tecnocràtics; a la Llei Orgànica de l’Estat, al terrorisme d’ETA i altres; al creixement de l’oposició democràtica; i la crisi final del Règim fins a la mort del dictador el 1975. (1’25 punts). b) Expliqueu el Règim franquista des de la fi de la Guerra Civil fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Esmenteu-ne exclusivament als aspectes polítics. (2’50 punts) Cal que l’alumnat situï el Règim franquista en tant que dictadura, que expliqui com era, les seves institucions; al paper de l’exercit, del partit únic i de l’Església catòlica; la repressió (1’25 punts); la política d’amistat amb l’Eix, els intents d’entrar en la guerra mundial, la División Azul i com, a partir de 1943, comença un tímid gir cap a posicions més neutrals (1’25 punts).

Oficina d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2014 Pautes de correcció Història

SÈRIE 5 Per a totes les preguntes. Tal i com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant per a que l’alumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de l’alumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a l’hora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que l’alumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs. Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori. Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a la homogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen caràcter orientatiu i no han de suposar que per a que l’alumnat obtingui la màxima puntuació hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa. Igualment, el fet de que les respostes de les preguntes número 2, especialment quan siguin del tipus Compareu o altres, no siguin tan extenses com les del tipus Expliqueu no ha d’impedir en absolut que obtinguin la màxima qualificació.


Opció A Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Exercici 1 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una de tipus primari (contemporània dels fets) (0’25 punts) un text de caire polític conegut com “Manifest de Sandhurst” d’Alfons de Borbó datat l’1 de desembre de 1874. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font durant els inicis del període de la Restauració, en concret en relació amb el pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt que anà seguit de l’arribada d’Alfons i proclamació com rei d’Alfons XII. (0’75 punts). c) Expliqueu dues de les idees contingudes en la font. (1 punt) Cal que l’alumnat expliqui dues de les idees contingudes en el text, tals com la monarquia com a solució dels problemes per que travessa el país; l’autoproclamació d’Alfons com únic representant de la monarquia després de l’abdicació de la seva mare; la lloança de la mateixa monarquia que ha permès la lluita per la independència el 1812 i guanyar una guerra civil; i al progrés i al benestar que han portat les constitucions al país. (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a)Expliqueu el funcionament del sistema de la Restauració fent esment a les eleccions, als dos partits principals, a llurs diferències i als seus dirigents. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar el sistema de torn pacífic, el falsejament del sistema electoral i les eleccions (1’25 punts); els dos partits principals, conservador i liberal, els primer amb més pes entre les classes altes i el segon entre les classes mitjanes, el primer més preocupat per l’ordre públic i el segon per les llibertats individuals, i les figures dels seus dirigents Cánovas del Castillo i Sagasta (1’25 punts). b) Expliqueu l’adveniment del règim de la Restauració, el paper d’Antonio Cánovas del Castillo, i DOS dels problemes que va haver d’encarar aquest mateix règim fins al 1899. (2’50 punts) L’alumnat hauria d’explicar l’adveniment del Règim, el Manifest de Sandhurst, el paper de Cánovas com a gran organitzador (1’25 punts); i dos dels problemes que va haver d’acarar el règim d’entre el conflicte cubà, la Tercera Guerra carlina, el republicanisme i l’ascens de l’obrerisme i les seves reivindicacions (1’25 punts).


Exercici 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una fotografia (0’25 punts) de l’Aviazione Legionaria Italiana que mostra els impactes de bombes llançades des dels seus avions sobre la ciutat de Barcelona el 18 de març de 1938. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font el 1938, en plena Guerra Civil a Catalunya. (0’75 punts) c) Descriviu i comenteu el contingut de la font. (1 punt) Cal que l’alumnat descriveixi la fotografia, on s’observen els impactes de bombes sobre la ciutat i comenti la concentració d’impactes en una àrea específica (1 punt). . Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions:

a) Expliqueu quins suports internacionals tingueren els dos bàndols enfrontats en la Guerra Civil i la seva importància. Expliqueu DUES batalles de la Guerra Civil, raonant la seva importància. (2’50 punts)

L’alumnat s’hauria de referir al suport de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, entre d’altres, al bàndol franquista i la de la URSS al republicà, entre d’altres, i especificar-ne la importància en termes de material subministrat, homes (Legió Cóndor, unitats italianes, Brigades Internacionals); també es pot fer esment a l’Acord de No Intervenció i el seus incompliments (1’25 punts); l’alumne ha d’explicar seguidament dues batalles de la guerra, raonant la seva importància d’entre les relacionades amb els intents de conquesta de Madrid –Brunete, Guadalajara-; d’Aragó –Belchite-; la de Terol; o la de l’Ebre. Es qualificarà amb la meitat de la puntuació d’aquesta part de la pregunta cadascuna de les dues batalles explicades. (1’25 punts).

b) Expliqueu els diferents tipus de fets bèl·lics (batalles, retirades i bombardejos) que es donaren a Catalunya durant la Guerra Civil.

Cal que l’alumnat expliqui els fets de guerra que es donaren a Catalunya, com el principal fet de guerra -la batalla de l’Ebre-, situant-la cronològicament i explicant-la breument; l’ofensiva franquista final sobre Catalunya i la retirada i èxode provocats; i els bombardejos que va patir la població catalana.(2,50 punts).


OPCIÓ B Exercici 1 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com un plana d’un diari, o d’un periòdic, o com una fotografia d’una plana d’un diari o periòdic (0’25 punts), d’”Ahora” en concret, del dia 20 de novembre de 1933. (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font el 20 de novembre de 1933, el dia després de les eleccions generals, que portaren al triomf a les dretes, inaugurant el Bienni Negre, tot això dins del període de la Segona República (1931-1936). (0’75 punts) c) Comenteu el contingut de la font, així com, de manera crítica, el text que diu: TODAS LAS MUJERES DE MADRID HAN IDO A VOTAR. La gran sorpresa de estas elecciones ha sido la unanimidad de todas las mujeres. Desde las (…) impedidas, que han sido transportadas por sus familiares, hasta las muchachas audaces, que llenaban las calles, con su estruendosa propaganda. Las mujeres de toda clase y condición han sido el elemento más activo de la lucha electoral de ayer (1 punt) Cal que l’alumnat comenti les imatges i titulars continguts en la font, que mostren persones grans o amb problemes de locomoció sent ajudades per anar a votar, y que qüestioni les afirmacions absolutes de que totes les dones madrilenyes anaren a votar (1 punt) Pregunta 2 L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: a) Compareu els resultats de les eleccions legislatives espanyoles de novembre 1933 amb les de febrer de 1936, fent esment als partits o coalicions que les guanyaren, als seus líders, als diferents governs que es formaren i a les polítiques que s’aplicaren. (2’50 punts) Cal que l’alumnat compari els dos resultats, destacant la victòria del Partido Radical i de la CEDA el 1933 i la del Frente Popular (Front d’Esquerres a Catalunya) el 1936; cal que expliqui què eren el Partit Radical, la CEDA i el Frente Popular; així com les figures de Lerroux, Gil-Robles i Azaña (1’25 punts); als governs de Madrid sense la CEDA i amb la CEDA, al conflicte que generà; a la política de contrareforma que s’endegà; als governs republicans del Front Popular, a la represa de les reformes i als conflictes polítics i socials antecedents de l’intent de cop d’Estat de l’alçament (1’25 punts)


b) Expliqueu breument les figures de Manuel Azaña, José María Gil-Robles, Alejandro Lerroux, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero (1’25 punts); seguidament, expliqueu DUES de les reformes que es portaren a terme durant el primer Bienni (1931-1933) així com DUES característiques de la Constitució republicana. (1’25 punts) Cal que l’alumnat expliqui les figures de Manuel Azaña, José María Gil-Robles, Alejandro Lerroux, Indalecio Prieto i Francisco Largo Caballero destacant breument llurs trajectòries (1’25 punts); cal que expliqui dues de les reformes dels primers dos anys, d’entre la militar, l’agrària, la de termes municipals o la religiosa, entre d’altres; i que expliqui dues característiques de la Constitució. (1’25 punts)


Exercici 2 Pregunta 1 a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta (0’75 punts) Cal que l’alumnat identifiqui la font com una primària (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en uns llistats de sancions imposades pel governador civil de Barcelona i pel capità general de la regió militar publicades a un diari de Barcelona, “La Vanguardia Española” el 7 de maig i el 29 d’agost de 1939. (0’50 punts) b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts) Cal que l’alumnat situï la font dins del primer any de l’ocupació franquista de Barcelona, un cop acabada la Guerra Civil (1936-1939) (0’75 punts) c) Comenteu els motius de sanció inclosos a la font. (1 punt) Cal que l’alumnat faci referència a les sancions que s’imposaven a empreses i a alcaldes per posar anuncis escrits en català o en llengua no castellana, per l’ús del català en escrits oficials o a haver seguir utilitzant paper de l’època de la guerra, en el cas d’una empresa (1 punt) Pregunta 2 Contesteu només UNA de les dues qüestions: a) Expliqueu què va significar la implantació del Règim franquista a Catalunya des del punt de vista polític. Expliqueu la repressió franquista contra les persones i contra la llengua i la cultura catalanes. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui la supressió de la Generalitat i institucions polítiques catalanes i la reimplantació de les estructures provincials; la imposició del partit únic, i, en general de totes les institucions i organismes del “Nuevo Estado” (1’25 punts); Cal que l’alumnat expliqui la repressió franquista sobre els vençuts i sobre la població en general i com funcionava; igualment, l’aplicada contra la personalitat, llengua i cultura catalanes, fent esment a la supressió de l’oficialitat de la llengua catalana, de la presència pública d’aquesta en qualsevol de les seves manifestacions i dels símbols i trets catalans a tots nivells (1’25 punts) b) Expliqueu la primera, cronològicament parlant, política econòmica aplicada pel Franquisme i els seus efectes a Catalunya. (2’50 punts) Cal que l’alumnat expliqui què va ser la política autàrquica i intervencionista implantada arreu, amb els seus efectes sobre la població, l’”estraperlo” o mercat negre i el racionament (1’25 punts); cal igualment que expliqui els especials efectes que aquesta política tingué sobre un territori amb un teixit industrial (tèxtil, i d’altres) fortament depenent de les importacions de matèries primeres (cotó i altres); l’efecte de l’intervencionisme sobre l’agricultura i el comerç; i en general els efectes generals sobre l’economia catalana les classes treballadores i la població en general. (1’25 punts)

sÈrie 2 - arquidonia.files.wordpress.com · 7 del document de concreció del currículum, el...

Documents