Dossier de premsa 1

DOSSIER DE PREMSA

Dossier de premsa 2

LATRACCI DEL TERROR

La por no procedeix de lexterior. Est en nosaltres mateixos.

Segons H. P. Lovecraft, la diferncia entre E. A. Poe i els seus illustres predecessors consisteix en que aquests havien treballat a les fosques, sense comprendre la base psicolgica de latractiu del terror. Poe comprn el mecanisme i la fisiologia de la por i del que s estrany, estudia la ment humana ms que els usos de la ficci gtica.

El sentiment o sensaci de terror sembla consubstancial a lhome, quelcom lligat a la seva condici o naturalesa animal.

Els antics terrors romanen amagats en el ms profund de nosaltres. El que s terrorfic espanta per a la vegada atrau.

La literatura de terror s aquella que busca, a travs de la producci de la por, arribar al plaer esttic.

De la presncia de la mort en prov un ingredient formal bsic: la temptaci de conquistar la immortalitat, la set de perdurar eternament. Aquest desig de transgredir la llei humana de la mortalitat Drcula, Frankenstein- s el fil que lliga el terror amb el que s sagrat.

Dossier de premsa 3

LAUTOR

La trajectria vital de lescriptor nord-americ Edgar Allan Poe (1809-1849) fou tan breu com tormentada. La seva preco orfandat, els enfrontaments amb el pare adoptiu, les dificultats econmiques, laddicci a lalcohol i a les drogues, i la seva peculiar relaci amb les dones, van deixar una empremta inconfusible en la seva obra .

Entre els molts honors que corresponen a Poe hi ha el dhaver elevat el gnere de misteri a la categoria dart.

En Poe es dna tant el terror negre, macabre i truculent, com el terror blanc, psicolgic i potic; per tots els seus relats tenen com a denominador com un gust pel que s sobrenatural que enllaa directament amb la novella gtica dorigen anglosax.

En La caiguda de la Casa Usher, un dels contes centrals del nostre muntatge, es troba un dels temes favorits de Poe: la no-mort dels morts.

Els personatges de les obres de Poe estan regulats a semblana dels dun drama musical. El sentiment de lhorror, de la por, de labatiment, aix com el dalegria desenfrenada i salvatge, sn per a Poe com daltres tantes tonalitats musicals amb les quals organitza lestructura dels seus drames.

Potser laspecte ms fascinant de lobra de Poe, per a un lector contemporani, sigui la manera com illumina el mn de la ment humana.

La vivacitat de les impressions de Poe resideix en la seva estranya habilitat per implicar al lector en els turments espirituals i psicolgics dels seus personatges.

Dossier de premsa 4

En els contes de Poe lespant i lhorror que envolten el lector, sn, amb freqncia, el resultat duna exploraci psicolgica del subconscient: la indagaci en els racons ms foscos de la ment humana.

Dossier de premsa 5

POE AMB P DE POR

Noms he aconseguit estimar all on la Mort mesclava el seu al amb la Bellesa. (Poe, Poesies).

De tots els temes tristos, quin, segons el concepte general de la humanitat, s el ms trist? La resposta s evident: la mort. I quan el ms trist dels temes s el ms potic? Quan sajunta amb la bellesa: per tant, la mort duna dona bonica s sens dubte el tema ms potic que pot donar-se en el mn. (Poe, Philosophy of Composition).

POE, lespectacle musical que la companyia DAGOLL DAGOM projecta per estrenar la tardor de 2002 al Teatre Poliorama de Barcelona, s, tal com es pot fcilment deduir del seu ttol, un muntatge que gira entorn de la narrativa fantstica del gran escriptor nord-americ EDGAR ALLAN POE, autor duna de les obres literries ms slides, originals i fascinants de la literatura universal, i figura central de la narrativa fantstica del segle XIX. Els contes fantstics de POE, a ms de la seva qualitat intrnseca i indiscutible, tenen el valor afegit dhaver creat tota una lnia dinfluncies i ressonncies esttiques que van des de la novella de detectius fins els relats de terror gtic, per la seva influncia no solament sha evidenciat en lmbit literari sin que tamb ha fet escola en daltres gneres creatius com poden ser el cinema (que sha abeurat en infinitat docasions en la potica i els personatges de POE), el cmic, el rock, etc.

Tanmateix, i exceptuant uns intents fora lloables, el teatre sha mantingut sempre una mica al marge de lunivers dEdgar Allan Poe; i aix s aix per les dificultats que planteja el posar en escena les fantasmagriques creacions daquest autor. DAGOLL DAGOM sha proposat, doncs, el repte de traslladar a un escenari all que, en moltes ocasions, hem vist a les pantalles: latmosfera angoixant i opressiva, el misteri, lensurt, les presncies fantasmagriques, els personatges que oscillen entre la Vida i la Mort, els enterrats vius, els deliris de la Ment que contnuament est a punt denfonsar-se, tal i com succeeix en La caiguda de la casa Usher que s el relat que serveix per vertebrar lespectacle que proposem.

Dossier de premsa 6

POE no solament pretn ser un espectacle de Poe sin que, si sens permet el joc de paraules, tamb vol ser un espectacle de POR.

Habitualment, al teatre, les emocions que el pblic rep es poden dividir en dos grans apartats: la rialla i lemoci, la comdia i el drama. Per existeix un territori no gaire trepitjat per la creaci teatral i que ens sembla molt atractiu de cara a oferir al nostre pblic un tipus de sensacions no gens habituals a les nostres platees: el misteri, la por, el suspens. s evident que no es tracta dun repte gens fcil de resoldre, per la seva manca de precedents i referncies escniques, per per aquest motiu ens resulta encara ms excitant. Aconseguir que el pblic del teatre segueixi un espectacle teatral amb lal susps i lexcitaci que proporciona la por (com s habitual en el cinema de terror) seria per nosaltres aconseguir plenament els nostres objectius.

Com ja hem assenyalat al comenament daquestes ratlles, POE ser un espectacle musical; aix vol dir que una part molt significativa del text ser cantada pels actors i les actrius. Creiem que la msica que Oscar Roig ha composat per al llibret que ha escrit Joan Llus Bozzo s el vehicle ms adequat per tal de transmetre les emocions i els sentiments de lunivers dEdgar Allan Poe, ja que el que es pretn no s daconseguir una atmosfera realista i versemblant sin, un entorn potic en el qual les histries seleccionades i adaptades puguin assolir la seva dimensi teatral ms convincent.

El relat que serveix de columna vertebral a lespectacle, com ja sha dit ms amunt, s La caiguda de la casa Usher, impressionant narraci de lesfondrament duna casa illustre, la Ment, que senfonsa en els abismes de la follia. Encadenats amb el relat principal, hem anat adaptant altres contes de Poe com La vertadera histria del Sr. Valdemar, El pou i el pndol, Morella, El barril damontillado, aix com alguns dels seus poemes ms famosos. Lespectacle, en el seu conjunt, es construeix sobre la base duna histria damor portada ms enll dels lmits naturals de la prpia vida i arribant fins al refs de la Mort, la qual cosa aboca els seus protagonistes a la follia, el deliri i la dissoluci. Com va assenyalar Charles Baudelaire els personatges de Poe, o ms ben dit, el personatge de Poe, lhome de facultats sper-agudes s el propi Poe. I les seves dones, lluminoses i malaltes, morint de mals

Dossier de premsa 7

estranys, que parlen amb una veu que sassembla a la msica, tamb sn ell.

Creiem que si saconsegueix de dur a bon port aquesta iniciativa, no solament es donar satisfacci a les expectatives del pblic amant del teatre musical, sin que lexperincia pot arribar a captar daltres pblics, com per exemple els amants del terror, entre els quals es compta molta gent jove que, massa sovint, es troba fora allunyada dels escenaris. No s cap casualitat que entre les lectures recomanades als estudiants adolescents, la preferida per nois i noies que sinicien en la lectura siguin els relats del nostre autor. Tant de bo passi el mateix amb el teatre!

Joan Llus Bozzo

Dossier de premsa 8

LEQUIP ARTSTIC

El llibret

Edgar Allan Poe s un fantstic narrador dins la literatura anomenada de terror que descriu les atmosferes i els clmax de sensacions i sentiments com un gran mestre del gnere, per que prcticament no utilitza dilegs ni crea situacions dramtiques amb lestructura dramtica clssica.

s per aix que partint de la dramatrgia elaborada conjuntament amb Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella amb diversos contes de lautor, Joan Llus Bozzo sha enfrontat al repte de crear un llibret on els dilegs, les situacions dramtiques i les canons ens condueixen pel mn tortus dEdgar Allan Poe, amb una gran fludesa, sensibilitat i profunditat potica.

El text de lespectacle, gaireb tot escrit en vers per a ser cantat, intenta recollir les obsessions i els estats anmics ms caracterstics dEdgar Allan Poe amb una barreja de situacions i personatges portats a una estructura teatral.

La msica

scar Roig ha creat la partitura de lespectacle POE respectant les claus, gaireb musicals, que respiren les narracions de lautor: un gran lirisme trgic i romntic mesclat amb un sentiment dofec i terror davant les pors ms ancestrals, el desconegut, el ms enll, la mort.

La banda sonora contempla, en la composici, els trets principals i els efectes caracterstics de la msica de terror i, al mateix temps, les exigncies del teatre musical clarament lric i romntic.

s per aix que, amb la collaboraci dlex Martnez, lorquestraci est pensada per a 65 msics. La banda sonora es gravar amb lOrquestra Simfnica de Praga sota la direcci de Marius Clemence.

Dossier de premsa 9

La concepci artstica de lespectacle requereix que el so tingui una emisi gaireb cinematogrfica en la qual les veus en directe dels cantants-actors, i els efectes sonors, introdueixin a lespectador en latmosfera de les narracions dEdgar Allan Poe.

Oscar Roig sha dedicat des de sempre al mn del teatre i de la dansa. Collaborador habitual en tots els muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel, entre els que cal destacar la creaci musical realitzada per lobra El Temps de Planck. En dansa, ha collaborat en molts dels muntatges del coregraf Ramn Oller de la Companyia Metros. Tamb ha treballat en televisi, en la msica de les series Crims, Rosa i Temps de Silenci.

Lescenografia corre a crrec de Josep Rosell un dels ms prestigiosos directors artstics del mn cinematogrfic daquest pas i collaborador habitual de destacats directors espanyols, de la talla de Vicente Aranda, Fernando Trueba, Francesc Bellmunt, Jos Luis Cuerda, i Manuel Lombardero.

El vestuari el dissenya Merc Paloma que t una amplia formaci i encara ms llarga trajectria i experincia en les arts escniques, tant en teatre com en dansa. Ha participat en ms de 50 muntatges de tota mena de formats i estils. s collaboradora habitual dels muntatges teatrals dirigits per Calixte Bieito, Sergi Belbel i Ferran Madico, entre els ltims dels quals podem destacar Macbeth, El Alcalde de Zalamea i Bodas de Sangre, respectivament.

El disseny de so corre a crrec de Jordi Bonet i Oscar Maza, ambds amb una llarga experincia en teatre musical i veterans en els muntatges de Dagoll Dagom.

El disseny de llum el realitza Toni Rueda, professional amb una gran trajectria tant en teatre com en installacions singulars i experimentals.

La caracteritzaci dels personatges i els efectes especials els realitzen DDT, grans experts en cinema de terror. Per ltim comptem amb lassessorament mgic de Realitat Impossible, que en aquest espectacle, ens sorprendran amb diversos efectes de transformacions i desaparicions.

Dossier de premsa 10

El disseny grfic el realitza Mnica Prez-Campdepadrs sobre una illustraci del pintor postimpressionista i simbolista belga Jean Delville.

Tot lequip sota la direcci de Joan Llus Bozzo, amb Miquel Periel com ajudant de direcci i Anna Rosa Cisquella en la producci executiva.

POE

Basat en els contes i poemes d'Edgar Allan POE

Dramatrgia Joan Llus Bozzo Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel

Text : Joan Llus Bozzo

Msica : scar Roig

Orquestraci : Alex Martnez

Direcci musical i veus : Gustavo Ral Llull

Escenografia : Josep Rosell

Vestuari : Merc Paloma

Disseny de llum : Toni Rueda

Disseny de So: Jordi Bonet i Oscar Maza

Ajudant de Direcci : Miquel Periel

Assessora de moviment escnic : Natalia Vias

Illustraci original: Jean Delville

Disseny Grfic: Mnica Perez -Campdepadrs

Dossier de premsa 11

Direcci escnica: Joan Llus Bozzo

Producci executiva: Anna Rosa Cisquella

Producci i Direcci: DAGOLL DAGOM

LA COMPANYIA-ELS ACTORS

Roderic, el propietari duna gran mansi noble i decrpita, malalt com les mateixes parets de la casa, s interpretat per Oscar Mas, un actor amb una llarga trajectoria dintre del teatre musical, que ha participat en gran part dels espectacles de DAGOLL DAGOM, Mar i cel, Flor de Nit,Historietes, Todio amor meu i Els pirates.

Madeline, germana de Roderic, tamb feble i malalta, que viu en condicions molt misterioses, s interpretada per Rosa Galindo, una actriu amb gran experincia en el teatre musical: Company, Golfus de Roma, La verbena de la Paloma, entre daltres, i ara, per segon cop, amb Dagoll Dagom desprs dhaver protagonitzat Els Pirates.

Nicholas, amic de Roderic i enamorat de Madeline en la seva adolescncia, personatge que irromp a la casa per descobrir qu est succeint, s Miquel Fernndez, un jove actor amb una notable trajectria en el teatre musical, que ha protagonitzat Els Pirates, La Bella Helena i Rent entre daltres.

Dr. Valdemar, el metge de la famlia, malaltissament obsessionat pel progrs cientfic, s interpretat per Carlos Gramaje, protagonista de molts musicals de Dagoll Dagom com Mar i Cel, Flor de Nit, Els Pirates, Todio, amor meu, etc.

La Majordoma, una dona estranya que porta molts anys cuidant els dos germans gaireb sense sortir de la casa, s Teresa Vallicrosa una actriu amb una gran trajectria en lescena teatral i musical havent participat, entre moltes daltres, en Guys and Dolls, Sweeney Todd, Testimo ets perfecte, ja et canviar i amb Dagoll Dagom en Glups!! i El Mikado.

Dossier de premsa 12

El Criat, un vell borratx que coneix tots els topants de la casa i acaba parlant ms del compte, s interpretat per Ferran Frauca un actor amb gran experincia, que ja va fer un primer paper amb Dagoll Dagom en El Mikado i posteriorment nombrosos espectacles amb Quarteto da Cinque.

Els Esperits que co-habiten amb els nostres personatges a la mateixa casa sn set joves actors amb una gran formaci teatral i musical entre els quals shi troben Toni Vinyals, Lola Bou, Lul Palomares i Marisa Gerardi, cantants-actors que ja han participat en anteriors muntatges de la companyia, i Albert Puigdueta, Elisabeth Paz i Raimon Borrell que sincorporen per primera vegada a Dagoll Dagom.

ELS PERSONATGES

ROSA GALINDO Madeline

ROGER PERA Roderic

MIQUEL FERNANDEZ Nicholas

CARLOS GRAMAJE Dr. Valdemar

TERESA VALLICROSA Criada

FERRAN FRAUCA Criat

ELS ESPERITS

MARISA GERARDI

LULU PALOMARES

RAIMON BORRELL

M DOLORES BOU

Dossier de premsa 13

ELISABET PAZ

ALBERT PUIGDUETA

TONI VINYALS

DAGOLL DAGOM. UNA TRAJECTRIA

Los de Dagoll Dagom obran maravillas por medio de frmulas mgicas que el teatro suele olvidar desgraciadamente a menudo: la reivindicacin del truco, de la caja de las sorpresas, del bal de los disfraces. (Celia Campos, Levante, 11/11/78)

Dagoll Dagom es un grupo que no slo trabaja para el teatro, sino que adems busca nuevos medios para encontrar una formalizacin del teatro ms asequible a cualquier lectura. (Josep Navarro, Grama, 9/11/80)

Dagoll Dagom es uno de los grupos que siempre se distinguirn por su capacidad inventiva y creativa. (Antonio Amors, La Verdad, 26/8/81)

Una cosa s innegable: Dagoll Dagom s un dels grups teatrals que ms seriosament es prenen el seu treball. Cada nou muntatge daquesta companyia suposa un pas ms en la contnua recerca dun llenguatge teatral propi, dun estil caracterstic i definit. ( Julio A. Mez, Avui 15/3/87)

Dagoll Dagom es un grupo inspirado que posee una indudable inclinacin al efectismo dramtico y un cierto sentido mgico de la actuacin. Su sabidura profesional resulta incuestionable.( Antn Castro, El Da, 24/9/87

Dagoll Dagom ha demostrat que els catalans podem fer musicals amb primeres matries dels pas, musicals perfectament homologables en el mercat comunitari de lespectacle, i, el que s ms important encara, que comencem

Dossier de premsa 14

a dominar aix que en el mercat anglosax de lespectacle denominen una producci. ( Joan de Sagarra, El Temps, 24/10/88)

Dagoll Dagom es mereix el mar i el cel i ms. (Pere Calders, Diari de Reus, 2/11/88)

Me dirn que es cosa fcil pronosticarles un xito a Dagoll Dagom, pero hay algo ms, algo que se percibe tan slo entrar en una sala de ensayos. Rigor, fluidez y entrega seran tres buenas palabras para definirlo.( Marcos Ordez, El Observador 26/3/92)

Nadie le podr negar nunca a Dagoll Dagom el hecho de ser los responsables del auge del musical en Barcelona. Lo son en cuanto a su condicin de arriesgados y esforzados pioneros. (Gonzalo Prez de Olaguer, El Peridico 22/10/97).

Dagoll Dagom, nica compaa que viene produciendo musicales propios y no calcados de Broadway y que mantiene su pblico fiel en muy diferentes escenarios.. (Santiago Fontdevila, 18/5/97)

Dagoll Dagom se ha planteado sus espectculos no slo con exigencia profesional, sino tambin con la voluntad de innovar, de sorprender y hasta de demostrar que era posible hacer en este pas lo que para muchos era un sueo o cosas del extranjero. (Juan A. Ros Carratal. Biblioteca Miguel de Cervantes. 2000)

Dossier de premsa 15