DEL COMBAT QUE ES FÉU DAVANT DELS DOS FILLS DEL REI

En el llibre quart del Llibre de memvelles, dedicat als quatre elements naturals, Felix rep els ensenya-ments d'un filosof encarregat d'educar el príncep hereu d'un regne. Llull contraposa l'aprenentatgede les ciencies al de les armes, art en el qual es forma el germa petit del príncep.

1 El filosof acaba la lli~ó i entra en un be11 jardíamb el fill del rei i amb altres alumnes, en com-panyia deis quals hi havia en Felix. Mentre elfilasof anava pel jardí amb els seus deixebles,

5 observant els arbres i les f10rs i les aigües i lesaltres coses que feien goig de veure, el mestreque ensenyava d'armes a I'altre fi11del rei, vin-gué amb aquest altre fill; i per tal que el fill delrei que estudiava filosofia s'esbargís, davant

10 d'ell, en un bell prat, el fill del rei esgrimí unabona esto na amb el seu mestre.

Després de I'art d'esgrima, el fill del rei muntaen un bell cavall, i amb molts companys borna,llan~a a taulat i féu armes,l segons que el seu

15 mestre li ensenyava. Llargament es recrea i usaI'art de les armes el fill del rei davant del seugerma; i mentre el fill del rei així combatia ijugava amb els seus companys, vet aquí que vin-gueren un gran nombre de cavallers. Entre

20 aquells cavallers n'hi havia un que, falsament icontra veritat, acusava un escuder de tralció.Aquell cavaller era molt orgullós i molt fort i benacostumat a les armes; I'escuder era un home depoca for~a, i no era tan corpulent com el cava-

25 ller, pero tenia raó, i en aixa confiava. El rei paredeis dos prínceps enviava el cavaller i l'escuderal seu fill perque combatessin davant d'ell i queen la batalla el seu fill aprengués a combatre.

En el camp foren el cavaller i I'escuder, i al30 comen~ament el cavaller dona molts grans cops

a l'escuder; pero al finall'escuder tingué for~a ivirtut, per la q ual vencé i occí2 el cavaller. Moltes meravella el fill del rei que aprenia d'armes dela denota del cavaller. Per tal com havia comen-

35 ~at el combat i per la fortalesa del cavaller i lamigradesa de l'escuder, i pel fet que el cavallerestava més avesat a les armes que no pas I'escu-der, semblava que el cavaller hagués hagut devencer l'escuder.

40 Estant així el fill del rei, el filasof s'adona queel fill del rei que aprenia d'armes es meravella-

va, i digué aquestes paraules, amb les quals el filldel rei comprengués la raó per la qual havia ven-~ut la batalla:

45 -En un arbre s'estava un gall amb moltesgallines. Sota d'aquell arbre s'acosta una guineu,la qual veié que el gall i les gallines s'estaven enl'arbre. Aquella guineu es mogué tant, corrent isaltant i jugant sota l'arbre, i tant de temps esti-

50 gué movent-se, que el gall, que mirava senseparar la guineu, es cansa i caigué de l'arbre; i laguineu l'agafa i el mata.

Quan el filasof hagué exposat el cas de la gui-neu i del ga11, el fill del rei que aprenia fisolofia

55 exposa les paraules que el filosof havia dit, idigué:

-Observant la guineu el gall tenia por, i peraquesta por s'anava consumint la for~a del galla mesura que es mirava la guineu. Tan llarga-

60 ment mira el gallla guineu amb por, que la sevafor~a s'adormí i s'afeblí, i caigué de I'arbre.

-Bon germa -digué el fill del rei-,3 quinasemblan~a amb el combat hi ha en el que heuexposat?

65 El seu germa respongué i digué que el cava-ller, pensant en la falsedat que cometia contral'escuder, perdia for~a i virtut; i que per aquestpensament la consciencia el feria i el vencia,mentre que la lleialtat i la veritat conforta ven i

70 donaven a l'escuder la seva fOlsa i la seva virtut,com més pensava J'escuder en la raó que tenia.

Molt es meraveJla en Felix de com el fill delrei que aprenia filosofía entengué millor la raóper la qual fou ven~ut i mort el cavaller, que no

75 pas el seu germa que aprenia d'armes; i 110a ibeneÍ la ciencia sobre totes les coses.

Ramon Llull, Llibre de merovel/es.

1 bornar, lIan~ar a taulat i fer armes:ter exercicis d'armes a cavall en camp clos

2 oecir: matar

3 el fill del rei: el que aprenia armes

TóPle lITERARI

Al principi d'aquest passatge de Llullhi trobem un tapie literari, que, comja s'ha dit, és un motiu que va apa-reixent en textos literaris de dife-rents tradieions i epoques. Es traetadel tapic del locus amoenus, o espaiagradable on se situa una determi-nada acció. En aquest cas, la Ili<;:óesdesenvolupara en un "bell jardí", piede "coses que feien goig de veure".

11Redacta un resum breu de I'acció i del dialegque s'estableix entre el filósof i els fills delrei.

11Analitza els diferents nivells narratius que hiha en aquest passatge. Per fer-ho, localitzaen el text cadascun d'aquests nivells i expli-ca com estan disposats entre ells (juxtaposi-ció, inclusió, contraposició):

- La trama principal del Llibre de meravelles.

- El marc narratiu del lIibre quart Deis elements.

- La batalla proposada com a activitatd' aprenentatge.

- La faula plantejada com a eina de reflexió.

B Analitza, ara, les intencions de fons contes-tant les qüestions següents:

a Quins són els objectius del rei en I'educaciódeis seus dos fillsl Quins mitjans hi posa7

Quina activitat concreta planteja en aquestpassatge?

b Quin objectiu persegueix el filósoP Coml'aconsegueix7

c I pel que fa a Llull, com explicaries la tesi defons d'aquest passatge7

d Que tenen en comú I'exemple del gall i laguineu que planteja el filósof amb la historia--------a-- deis dos fills del rei que proposa Llul17

Cavaller mallorquí

11Redacta un comentari interpretatiu d'aquestpassatge que reculli les idees de les activitatsanteriors i que segueixi I'estructura següent:

- Introducció: enunciació de la tesi de RamonLlull pel que fa a I'ensenyament de les cienciesi les armes.

- Desenvolupament: explicació de I'estructuranarrativa i de les actituds i paraules deis

._ personatges que serveixen a I'autor per,'l....vC~(~ .._~defensar la seva tesi.'7izf.Conclusió: síntesi del sentit global del

fragment, introduint la noció d'al·legoria i elseu valor didactic.

L'EXEMPLE DE LA MATA DE JONC

S'ha fet celebre l'exemple de la mata de jonc, que es troba cap alfinal de la Cronica de Ramon Muntaner i que vol expressar demanera al·legórica l'ideal d'unitat política de la corona d' Aragóque defensava l'autor.

1 [292] Per la qual cosa és menester quel el senyor rei d'Aragó,N'Alfons, tingui ben present que tota la fermesa i la unitat estaen Déu i en ell mateix, que és cap i major de tot; i que vulguitenir ben present el proverbi catala que diu que "no són amics

5 tots aquells que et riuen les gracies". 1 així que regeixi la casa deMallorca i de SicíJia, que porten el seu senyal i que hi han deviure i morir, i que les mantingui contra tothom. 1 que la malagent no el convencessin d'altra cosa; i que es reeordi de l'exem-pIe de la mata de jonc, que ara ve a tomb de recordar. Que Déu

10 per la seva merce Ji do ni coratge i voluntat, i doni a tots acom-pJiment de la seva gracia. Amén.

1 si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de lamata de jonc?", jo Ji responc que la mata del jonc té aquestafor~a: que si tota la mata lligueu ben fort amb una corda i inten-

15 teu arrencar-la tota junta, us dic que deu homes, per més queestirin, no l'arrencaran, ni encara que se n'hi posessin més a esti-rar; peró si en traieu la corda, de jonc en jonc l'anira treneantun nen de vuit anys fins que no en quedi cap jonc. 1aixó mateixpassaria amb aquests tres reis, que si entre ells hi havia alguna

20 divisió o discordia, que Déu no ho vulgui, compteu que els seusvelns es posarien d'acord per arrabassar-Ios-ho tot. Per la qualcosa és menester que es guardin d'una situació com aquesta; quementre tots tres tinguin una mateixa for~a no han de témer capaltre poder del món, sinó que, tal com ja lIS he dit abans, seran

25 per sempre superiors als seu s enemics.Ramon Muntaner

1 és menester que: cal que

IIlnforma't sobre qui regnavaa I'epoca d'Alfons III enaquests territoris de lacorona: Aragó, comtatscatalans, Mallorca,Sardenya, Sicília i Valencia.

• Contesta:

a Hi ha precedents, dins delmate ix Casal de Barcelona,d'aquest repartiment deisregnes entre diferentsmembres de la família reial7Esmenta'ls.

b Quins avantatges i quineslimitacions intueixes que pottenir aquest sistema?

c Quin es el plantejament deRamon Muntaner davantd'aquesta situació7

d A quins altres poders esrefereix Muntaner en el marcde l'Europa de l'epoca7

11Analitza el lIenguatge deRamon Muntaner i explicala funció que té cadascundeis elements següents:

- L'exemple de la mata de jonc

- Les invocacions a la divinitat.

- La ficció de dialeg entreI'autor i els receptors de laseva obra.

11Escriu un text argumentatiua favor del treball conjuntdeis diferents territoris deisPa'isos Catalans en lapromoció de la Ilenguacatalana en I'actualitat.Organitza el teu escriten diversos argumentsi inclou-hi una referenciaa I'exemple de la mata dejonc de Ramon Muntaner.

11Analitza la descripcióde I'infern que fa Orfeu,seguint els passossegüents:

- Introducció general a I'espai.

- Els rius successius.

- L'ambient general.

11Busca exemples deissegüents recursos retorics:

- Enumeració

- Paradoxa

- Gradació creixent

- Polisíndeton

11Fes un estudi deI'adjectivació del texttenint en compte elsadjectius que serveixenper amplificarla importancia de I'espaidescrit i aquells altres queen destaquen els tretsmés negatius.

11Fes una Ilista deis nomspropis referits a elementsmitologics grecs i explicabreument els mitescorresponents.

11 Investiga quins dos gransescriptors havien descritanteriorment I'infern i enquines obres.

LUBRE 111

El segon personatge amb qui dialoga el protagonista de Lo somniés Orfeu, que en la mitologia grega és un músic que va davallarals inferns per rescatar la seva muller Eurídice. En aquest frag-ment inicial del llibre III, ti demana informació sobre aquestíndret que coneix bé.

1 Aleshores em vaig girar a Orfeu i li vaig dir:

-Si no m'equivoco, vós m'heu dit que heu entrat a l'infern,i no solament una vegada, sinó dues. Us prego que em vulgueudir, si no hi trobeu desplaer, que és l'infern, ja que molt ho de-

s sitjo saber.

-Tu -digué Orfeu- em forces a recordar coses molt des-plaents per al meu pensament; pero, ja que ho vols, sigui fet coma tu et plau. En el lloc més alt d'una gran muntanya plena deboscos, sobre la mar, hi ha una gran obertura, que a tothom mos-

10 tra un ample camí. L'entrada no és obscura ni clara del tot; des-prés de la qual hom troba un gran espai apte per a rebre tot elllinatge huma. Entrar-hi no és dificultó s, pero sortir-ne és impos-sible, llevat d'aquells a qui Déu ordena de sortir, segons que mésendavant se t'explicara. Dins d'una concavitat hi ha un riu ano-

15 menat Leteu, del qualles animes que aquí entren beuen neces-sariament, i tot just després de beure obliden totes les coses. Ipassat aquest riu, hom en troba un altre, anomenat Cocit, queva molt lent, a la riba del qual hi ha voltors, mus sois, corbs imolts altres ocells que gemeguen agrament, fam, confusió, tene-

20 bres, por, angoixa, discordia, dolor, plor, mancan<;:a, treball,lplany, sospirs, malaltia, somnis vans, vellesa, mort i moltes altrescoses monstruoses per natural esa.

En una part separada de l'infern, hi ha un lloc molt tenebrós,amb calitja espessa, d'on neix un riu anomenat Aqueront, i d'a-

25 quest neix un estany d'aigua, anomenat Estígia, els quals guar-da Caront, molt vell, amb els cabells blancs, llargs i sense penti-nar, amb els ulls flamejants, abrigat amb un mantell molt brut itrencat. El qual, amb una petita barca, passa les animes a l'altrapart, posant-les a dins de la barca per for~a, i cridant: "Passeu,

30 animes, a les tenebres infernals, on sofrireu fred i calor imme-surables, i no tingueu esperan~a de veure mai més el cel.» I apenes ha fet passar una barcada, la deixa a la riba entre moltabrutÍcia; í de seguit torna a l'altra, i mai no s'atura. A prop del'esmentada riba hi ha una caverna molt gran, la porta de la qual

35 guarda Cerber, que té tres cap s de gos, i amb grans lladrucsespanta, turmenta i devora tot el que se li posa davant.

Bernat Metge, Lo somni.

1 treball: penalitats

COM PLAERDEMAVIDA posA TIRANT EN EL LLlT DE LA PRINCESACARMESINA

Plaerdemavida ha amagat Tirant dins una caixa perque pugui contemplar la princesamentre es banya. Després, quan tothom se n'ha anat a dormir, la donzella introdueixTirant en elllit de Carmesina. Més enlló de la sensualitat de I'escena, cal observar comPlaerdemavida instrueix e/s amants inexperts en I'art de I'amor.

(...) Plaerdemavida porta Tirant alllit de Carmesina i el féu gitar al costat de la princesa.I les posts del lIit, del costat del cap~al, no arribaven a la paret. Quan Tirant s'haguégitat, la donzella li digué que s'estigués quiet i que no es mogués fins que ella li hodigués. I ella es posa de peu al cap~al delllit i posa el seu cap entre Tirant i la princesa,i ella tenia la cara devers la princesa; i com que les manigues de la camisa li feien nosa,se les tragué. I agafa la ma de Tirant i la posa sobre els pits de la princesa, i Tirant Iitoca les mamelles, el ventre i, d'allí, avall. La princesa es desperta i digué:

-Valga'm Déu, i com n'ets, de pesada! No em pots ni deixar dormir.

Digué Plaerdemavida, que tenia el cap sobre el coixí:

-Oh, com sou donzella poc soferta! Ara eixiu del bany i teniu les carns lIisesagradables: m'agrada de tocar-les.

-Toca on vulguis -digué la princesa-, pero no posis la ma tan avall com fas.

-Fareu bé de dormir. I deixeu-me tocar aquest cos que meu és -digué Plaerdemavida-,perque jo sóc ací en lIoc de Tirant. Oh, traIdor de Tirant! I on ets tu? Que, si tenies lama alla on jo la tinc, com n'estaries, de content!

I Tirant tenia la ma sobre el ventre de la princesa. I Plaerdemavida tenia la seva masobre el cap de Tirant i, quan ella advertia que la princesa s'adormia, afluixava la ma ilIavors Tirant toca va de gust; i quan la princesa estava a punt de despertar-se,estrenyia el cap a Tirant i ell s'estava quieto Estigueren en aquest esplai per més espaid'una hora, i ell tothora tocant-Ia.

Quan Plaerdemavida advertí que la princesa estava ben adormida, afluixa del tot la maa Tirant i ell volgué intentar pacientment de donar fi al seu desig. Pero la princesa escomen~a a despertar i, mig adormida, digué:

-Que fas, desgraciada? No em pots deixar dormir? T'has tornat folla, que vols intentarel que va contra la teva natura?

Pero no passagaire estona que la princesa s'adona que era més que una dona, i no hovolgué consentir i comen~a a cridar molt fort. Pero Plaerdemavida li tancava la boca i Iideia a I'orella, perque cap de les altres donzelles no ho sentissin:

-Calleu, senyora, i no vulgueu difamar la vostra persona. Tinc por que no ho senti lasenyora emperadriu. Calleu, que aquest és el vostre cavaller, que per vós es deixaramorir.

-Oh,male"ídasiguis! -digué la princesa-o I no has tingut por de mi ni vergonya del món?Senseque jo sabés res, m'has posat en greu dificultat i difamacíó!

-Senyora, el mal ja és fet! -digué Plaerdemavida-. Poseu-hi remei, a vós i a mi. I emsembla que callar és el remei més segur i el que més pot valer en aquests afers.

I Tirant, amb veu baixa, la suplicava com millor podia. I a la princesa, que es trobava entan mal pas, de I'una part la vencía I'amor, pero,i de I'altra tenia temor, pero, com queel temor superava I'amor, decidí callar i no dir res.

Dibuix de Joan Vila i Pujol

11Resumeix breument I'acció que té Iloc en elfragment que has Ilegit.

11 Identifica en el text passatges que facin refe-rencia a les situacions equívoques següents:

a Plaerdemavidacol·loca Tirant en el Iloc on soldormir ella.

b Plaerdemavidadirigeix la ma de Tirant.

e Carmesina pren Tirant per Plaerdemavida.

d Plaerdemavidaprovoca en Carmesina lafantasia que és Tirant qui la toca.

• Indica amb quina oració del text es desfannarrativament tots aquests equívocs.

• Observa que succeeix a partir d'aquestmoment i comprova si el resum que has feten la primera activitat reflecteix I'acciód'una manera precisa. Si cal, retoca'n laredacció perque s'ajusti millor al relat.

11Analitza separadament cadascun deis perso-natges que intervenen en aquesta escena;fes-ho en una taula com la següent:

Nivellde controlsobrela situació

Actitudsi reaccions

Plaerdemavida

Tirant

Carmesina

11Rellegeix les pagines d'informació d'aquestaunitat i determina quines de les característi-ques que s'atribueixen a Tirant lo Blanepoden ser justificades amb aquest fragmentoArgumenta-les amb exemples.

11Aplica dos adjectius qualificatius al lIen-guatge del narrador i dos que caracteritzinles intervencions deis personatges.

• Escriu un paragraf en que facis una valora-ció general del Ilenguatge del text i queinclogui els qualificatius que has escollit ialguns exemples que els justifiquin.

11Relaciona cadascun deis passatges següentsamb un deis recursos estilístics que tens acontinuació:

"Oh traidor de Tirant!"

"la Princesa s'adona que alló era més que unadona"

"malelda siguis!"

eufemisme - impreeaeió - apóstrofe

11Fes un comentari de text sobre aquest frag-ment de Tírant lo Blanc seguint els passossegüents:

a Redacta'n la introduceió.

b Fesun esquema detallat del desenvolupamentque seguiries i redacta'l aprofitant l'analisi fetaen les aetivitats anteriors.

e Redacta la conclusió i revisatot el comentario