Nadala 2013 Any 47

Castells

Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carulla

felicita les festes i agraeix les aportacions

voluntàries de les persones que fan possible

la dotació dels Premis Baldiri Reixac

d’estímul i reconeixement a l’escola catalana.

La generositat de tants amics ha fet que la

dotació dels premis hagi anat creixent any

rere any fins a assolir els 100.100 euros de la

convocatòria per al curs actual, i els fa els més

ben dotats i importants en l’àmbit educatiu.

Fundació Lluís CarullaAribau 185 3r08021 BarcelonaTel. 93 209 09 48info@fundaciolluiscarulla.cathttp://www.fundaciolluiscarulla.cat

Imatges

CobertesDavid OlieteConcurs de Castells de Tarragona, 7 d’octubre del 2012, Tarraco Arena Plaça.

InteriorDavid OlieteUnal HermanosCol·lecció Joan Vallès i Figueras GüixensArxiu Colla Vella dels Xiquets de VallsJordi Cañameras-Arxiu Minyons de TerrassaArxiu Castellers de BarcelonaArxiu Bordegassos de VilanovaJoan Ibáñez-Arxiu Castellers de SantsRamon ManentRaquel Tarrés-Capgrossos de MataróFrancesc Virgili-Colla Jove Xiquets de TarragonaJosep Martí Sedó-delCamp.catArxiu Castellers de VilafrancaEloi MirallesJoan Pere Viladecans-Generalitat de CatalunyaRevista El TempsXavier CapdevilaCol·lecció Jordi BusquetsJosep Anton EsteveJoan CuscóJosep Mesters HeroArxiu VINSEUMMarta ArjonaVicente Zambrano-Ajuntament de BarcelonaFototeca.cat-D.CamposCentre de Documentació Castellera de CatalunyaArxiu Nacional de Catalunya-Fons Pau CasalsNicole Florensa-Fundació Apel·les FenosaJordi VidalMuseu de la Vida Rural

Coordinador de contingutsJordi LlavinaProducció editorialJordi QuerCorrecció lingüísticaEsmena correccionsDissenyJordi Casaswww.jordicasas.comMaquetacióVània RosellImpressióTreballs Gràfics S. A.ISBN: 978-84-7226-962-0Dipòsit legal: B. 24123-2013

Cap part d’aquesta publicació,incloent-hi el disseny de la coberta,no pot ser reproduïda,emmagatzemadani transmesa de cap manera ni percap mitjà (elèctric, químic, mecànic,òptic, de gravació o bé de fotocòpia)sense autorització prèvia de laFundació Lluís Carulla.

Els editors han fet tots els esforçosraonables per tal d’identificar els propietaris dels drets d’autor i obtenir les autoritzacions pertinents. Qualsevolerror o omissió, si es comuniquen alseditors, seran degudament reparats.

Nadala 2013CastellsFundació Lluís CarullaAny XLVII

Nadala

Diada del primer diumenge de les festes de Santa Tecla,Tarragona.

Fundació Lluís CarullaAny XLVII

Castells

Concurs de Castells, Tarragona, 2012.

p. 12 p. 22 p. 30

Una aproximació a la història dels castellsPere Ferrando

L’expansió dels castells: de fenomen circumscrit al Camp deTarragona, amb bressol a Valls, a fenomen nacionalEfren Garcia

Del nou al deu.L’eclosió dels castells en els darrers trenta anysGuillermo Soler

Continguts

La projecció exterior Xavier Capdevila

La músicadels castellsJoan Cuscó

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller Xavier Brotons

p. 38 p. 46 p. 58

p. 68 p. 76 p. 86

La mida del món: els castells a laliteratura i les artsJosep Bargalló

Cronologiacastellera(1770-2013)Raquel Sans

Fundació Lluís Carulla.Memòriade l’any 2013

Continguts

Castells12

Una aproximacióa la històriadels castells

Pere Ferrando Romeu(El Vendrell, 1963) Estudiós i autor de diversos llibres sobre el fet casteller. Membre de l’Institut d’EstudisPenedesencs, forma part del comitè assessordel Museu Casteller de Catalunya, del consellassessor de la revista Castells i de l’equip que elabora la Base de Dades Castellera. En l’actualitat és president del jurat del Concurs de Castells de Tarragona.

Una aproximació a la història dels castells 13

Alçar torres humanes no és cap extrava-gància puntual en el temps ni localitzadaen un punt molt concret del nostre planeta. Mercès a l’actual globalitzaciódels mitjans de comunicació anem desco-brint com diverses cultures escampadesarreu del món tenen, entre els seus tretsidentitaris, el costum d’alçar construc-cions humanes. El Japó, l’Índia, Itàlia, el Marroc, Palestina i, més a prop nostre,diferents llocs de l’Estat espanyol sónalguns dels punts on darrerament hempogut localitzar algun tipus d’activitat

popular en la qual els participants s’emparren els uns damunt dels altres per enaltir la festa que els acull.

Definitivament no estem sols. Ara bé,si aprofundim en el coneixement de totesi cadascuna de les seves realitats, ens adonarem del fet que els nostres castellsgaudeixen de tot un seguit de singularitatsi característiques que els fan únics. Però¿com hem arribat a aquest grau d’ex -cel·lència tècnica, d’expansió territorial id’acceptació dins la nostra societat actual,tan individualitzada? És clar que, tot ple-gat, és fruit d’una evolució de molts anys,que ha provocat canvis en la mateixa acti-vitat, però mercès a aquestes transforma-cions els castells s’han pogut adaptar a lasocietat del moment sense perdre el seuesperit. Per això us convido a fer un viatgeen el temps i comprovar tots aquests can-vis que s’han produït al llarg dels anys.

Primeres referències: segle XVII

La referència més antiga localitzada, ara per ara, on es parla de construccionshumanes a Catalunya correspon a la festivitat de Santa Tecla, a Tarragona, el setembre del 1692, i diu, segons la crò-nica de l’època, que entre les 49 dansesque hi van actuar, n’hi havia una que «for-maba una campana puestos sus danzantesde pies unos encima de los hombros deotros hasta rematar en uno solo».

D’aquesta mateixa informació és inte-ressant remarcar l’esment a una dansad’origen valencià. Tot i que no sabem si és la que va fer l’al·ludida campana, hemd’explicar que una multitud d’estudis handemostrat que l’origen dels castells calanar a cercar-lo en un ball anomenat «de valencians», una dansa que avui encara existeix en la seva forma primitivai que consta de diverses coreografies a peu pla i acabades apoteòsicament ambuna torre de tres o quatre pisos, a més debastir diferents pilars en moments deter-minats de la festa.

El primer esment concret d’aquest ballel tornem a trobar a Tarragona just cincanys abans que l’anterior notícia, el 1687,i també per Santa Tecla. La seva procedèn-cia era la població de Bràfim i constava de

Dos tresos de nou ambfolre simultanis als ini-cis de la dècada dels anysseixanta del segle XIX,durant la festa major deVilafranca del Penedès.

Castells14

D’aquesta manera es consolidenpoblacions receptores d’aquesta dansa,sorgeixen nous balls de valencians enaltres localitats i es configura la seva pre-sència en una gran varietat d’actes: festesreligioses, visites de personatges nota-bles, festivitats locals, proclamacionsreials, etc. La dansa s’havia introduït ihavia arrelat en el model festiu de lescomarques del nord de Tarragona i delsud de Barcelona, un model propi i con-solidat des de feia segles i on la participa-ció de les danses constitueix un dels seusprincipals actius. En aquest entorn, el ballde valencians es va adaptar amb facilitat.

1801: Entra en escena Valls

El segle XIX s’inicia a la ciutat de Valls ambuna gran solemnitat per festejar les sevesprimeres Decennals, una festivitat insti -tuïda el 1791 en honor de la Mare de Déude la Candelera, la qual se celebra ambtota esplendidesa cada deu anys, els acabats en 1. La del 1801 era, doncs, la primera després de la seva institució.

La festa fou de les que van fer època:més de cent anys després, alguns testimo-niatges orals encara recordaven detalls dela celebració que havien estat transmesosde pares a fills. Entre aquests testimoniat-ges n’apareix un d’una importància trans-cendental per a la història castellera.Segons explica, entre els diferents ballscontractats n’hi havia un d’Alcover quefeia algunes construccions, al qual es vansumar uns quants vallencs perquè aquestscastells fossin de més volada. La llavor jas’havia plantat. Però en quin terreny?

La població vallenca era, a principisdel segle XIX, la vuitena de Catalunya ennombre d’habitants, és a dir, posseïa unaimportant massa social. Aquesta societat,però, patia les conseqüències d’una fortadivisió ideològica: la «Pandilla Alta», d’i-dees progressistes, i la «Pandilla Baixa»,d’idees moderades, escenificaven lesseves diferències en diversos àmbits de lavida local. L’activitat castellera fou un d’a-quests àmbits, on la rivalitat entre els unsi els altres va convertir aquesta activitatmés o menys festiva en una competicióentre les dues agrupacions per dirimir

deu membres. És evident que poca cosaes podia fer amb aquest nombre de per-sones, però les minses construccions quedevien alçar apuntaven a la direcció quehavia de prendre l’activitat.

Entrats al segle XVIII, les referències alball de valencians comencen a sovintejar.A dia d’avui n’hem trobat notícies entrenta-cinc anys diferents, escampades al llarg de diverses poblacions: Tarragona,Reus, Valls, la Selva del Camp, l’Arboç,Alcover, el Vendrell, Torredembarra, l’Argentera, Lleida, Vilanova i la Geltrú,etc. Unes localitzacions que, tret d’algunaexcepció, ja dibuixen la zona tradicionalcastellera que havien de conformar les comarques del Camp de Tarragona i el Penedès.

Però el que resulta realment impor-tant d’aquestes referències localitzades al segle XVIII és l’aparició de les primeresdescripcions on apareixen explícitamentcaracterístiques pròpies de l’activitat castellera. L’exemple més revelador eltrobem en una festa religiosa celebrada el gener del 1770 a l’Arboç, amb la parti-cipació de quatre balls de valencians dediferents poblacions, on el cronista destaca el del Catllar, «que féu el castellde sis sostres». A part de l’alçada –quecomença a ser rellevant–, cal parar aten-ció en el fet de voler remarcar l’elementcasteller per damunt d’altres considera-cions del mateix ball.

Els castells van emprendre a Valls una profunda transformació, arraconantles coreografies del ball de valencians, centrant-seexclusivament en el fet d’alçar construccions.

Una aproximació a la història dels castells 15

quina era la millor. Havien nascut les duescolles vallenques i la seva inherent rivalitat.

Per poder-se superar, els castells vanemprendre a Valls una profunda transfor-mació, arraconant les coreografies del ballde valencians, centrant-se exclusivamenten el fet d’alçar construccions, permetentl’entrada al major nombre possible decomponents, àdhuc la canalla, i, final-ment, aportant nous elements tècnics quevan permetre imprimir caràcter propi a la manifestació.

A Valls, aquesta evolució –o revolució,segons com es miri– ràpidament va donarels seus fruits en forma d’augment en elnivell de les construccions. Així, el 1819 jatenim documentats els primers castells devuit pisos de la història, fets per les duesagrupacions locals, conegudes llavors comla «colla dels Pagesos» i la «colla delsMenestrals», i liderades per dos germans:Salvador Batet Llobera capitanejava els«Pagesos», mentre que el seu germà Josepfeia el mateix amb els «Menestrals».

L’expansió de les colles vallenques

Paral·lelament a la progressió de les collesvallenques, veiem com van desapareixentprogressivament, o bé van quedant rele-gats a una presència testimonial, totaaquella corrua de balls de valencians queteníem documentats al segle XVIII. Lespoblacions que coneixien els castells mit-jançant l’esmentat ball van anar substituinto recuperant gradualment l’activitat caste-llera a les seves festivitats de la mà de lescolles vallenques, que iniciaren d’aquestamanera la seva pròpia expansió territorial.

Les primeres poblacions on els vallencsvan exportar la seva activitat foren Vila-franca del Penedès, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, el Vendrell, etc., toteselles coneixedores de les construccionsque alçava el ball de valencians. De fet, en totes elles, els vallencs són anomenatsencara «els valencians». Aquesta primeraexpansió es va produir entre els anys 1820i 1850.

La contractació d’alguna de les duesagrupacions vallenques representava lla-vors un gran esforç logístic. Ja no es tracta-va d’un grup més o menys reduït, sinó de

Primer quatre de vuitcarregat de la renaixen-ça, gairebé un quart desegle després del darrer.Colla Vella dels Xiquetsde Valls, festa major del’Arboç, 28 d’agost del 1932.

Primer tres de vuit descarregat del segle XX.Nens del Vendrell a laseva plaça, Fira de SantaTeresa, 15 d’octubre del 1951.

Castells16

tot un equip de 40 o 50 components for-mat per nens, adolescents i homes detotes les edats. Per fer viable la contracta-ció era imprescindible la implicació d’unapart de la població receptora, que enca-bien a les seves cases els castellers despla-çats durant els dies que durava la festa,donant-los hostatge i menjar. Aquest con-tacte tan estret entre aficionats i actuantspossibilitava la implicació més o menysdirecta dels primers en els castells quealçaven els segons, ja fos fent pinya opujant-hi. La història ens ha deixat unabona llista de grans castellers, escampatsarreu de la geografia, que no eren vallencs.

Per regla general, els responsables defer venir els vallencs contractaven unacolla o l’altra d’acord amb les seves afini-tats, però en alguns llocs amb una fortatradició castellera convivien dos grupsd’aficionats que donaven suport a lescolles respectives. Serien els casos de Tar-ragona i Vilafranca del Penedès. En aquestadarrera població, la dualitat i la relacióamb els vallencs fou tan intensa i perllon-gada que durant molts anys les collesvallenques eren conegudes amb el nom deles confraries que les contractaven: la colladels Pagesos va passar a ser coneguda comla Muixerra, mentre que els Menestralsvan ser els de la Roser. Paral·lelament es

va arraconar la denominació «ball devalencians» per descriure els castells i es va introduir, de forma progressiva, elnom de «Xiquets de Valls» a partir del1849, el primer any en què apareix escriten els papers.

Primera època daurada

Després del conflicte bèl·lic que va tenirlloc, sobretot al nostre país, entre el 1846i el 1849, l’activitat castellera entra de pleen una de les etapes més esplendoroses dela seva història, amb l’assoliment del pri-mer castell de nou pisos –el tres folrat–per Santa Tecla a Tarragona, el setembredel 1851, per part de la colla de la Roser.

Progressivament es van anar afegintlocalitats al calendari casteller, i sorgirenmés afeccionats, que passaven a engruixirles colles i possibilitaven als tècnics delmoment plantejar-se construccions maivistes fins llavors, sobretot mercès a lainvenció del folre, que va permetre pujarun pis més a aquells castells de vuit ques’havien alçat fins aleshores. D’aquestsanys daten els primers castells conegutsactualment com «de gamma extra», comara el pilar de vuit amb folre i manilles(1858) i el cinc de nou amb folre (1863).Fins i tot, il·lusionat pels vents favorables,algú somia en el castell de deu pisos. Tot i que no hi ha cap evidència que es vagiprovar, el cert és que el castell de deu apareix anunciat diversos cops en els programes de festes.

Com ja passava amb el ball de valen-cians, els castells són requerits per actuaren diferents celebracions i visites de des-tacats personatges. Malauradament, nopodem dir que l’activitat castellera des-pertés gaire interès entre els personatgesil·lustrats del moment, però faltaríem a laveritat si obviéssim l’obra d’autors de pri-mera fila de l’època, com ara els escrip-tors Francesc Pelagi i Briz, Josep Pin iSoler, Narcís Oller, Àngel Guimerà oManuel Milà i Fontanals, els quals, cadas-cun dins el seu terreny, van dedicar unespai de la seva obra a l’activitat castellera;o, també, el compositor Anselm Clavéamb la seva composició més popular, «Els Xiquets de Valls».

23 de novembre del 1969.Els Nens del Vendrelldescar reguen a la seva vilael primer pilar de set ambfolre del segle XX, la prime-ra construcció assolida ambla incorporació del folre.

Una aproximació a la història dels castells 17

Els castells, com tota l’activitat humana,no es van escapar dels diferents conflictessocials que van tenir lloc al llarg de tot elsegle XIX. La tercera carlinada, iniciada el1872 i finida el 1876, va suposar un parèn-tesi en aquest primer període d’esplendor.

Però quan es va acabar el conflicte, l’activitat castellera es va reprendre encaraamb més força. Foren uns anys en què lasocietat del nostre país vivia un gran pro-grés econòmic i social. Les agrupacions

vallenques foren conegudes, a partir del1876, amb els noms de colla «Vella» i colla «Nova»; aquesta darrera, a causa delfet que va restar inactiva durant uns quantsanys, fou batejada amb el nom de «Nova»,tot recollint el llegat de la Roser, mentreque la «Vella» era la continuadora de la Muixerra.

L’expansió geogràfica va agafar un nouimpuls, trencant la barrera de la zona tra-dicional i arribant a poblacions on maiabans s’havia desplaçat. La sorpresa, teninten compte l’època, la va donar la CollaVella de Valls actuant a la ciutat de Saragossa el 1875.

Tot i que en diferents poblacions esconservaven o sorgien noves colles caste-lleres, com ara Montblanc, Igualada, Tarra-gona i Barcelona, la lluita per la suprema-cia continuava centrada en les dues collesvallenques. La dècada compresa entre el1876 i el 1886 fou novament excepcio-nal. Construccions com el pilar de vuitamb folre i manilles, el cinc de nou ambfolre i el quatre de nou sense folre forenles puntes de llança d’un duel apassionantque va tenir com a escenaris les pobla-cions de Tarragona, Vilafranca del Penedèsi la mateixa ciutat de Valls.

De l’apogeu a la davallada

Com se sol dir, tot allò que puja, baixa. Siparlem de castells, aquesta màxima cobratot el sentit. En plena eufòria castellera vancomençar a aparèixer diverses opinionsdesfavorables a l’activitat. Bàsicament, els arguments emprats pels detractorsanaven tots en el mateix sentit: situavenels castells dins una societat rural, ana -crònica, estancada en el temps i, per tant,contrària al progrés, la civilització i lamodernització de la societat. Era el tempsde la implantació del ferrocarril, de laindustrialització, de l’Exposició Universalde Barcelona del 1888 i de l’intercanviamb altres països.

A aquest progressiu canvi de mentali-tat, cal afegir-hi la greu crisi econòmicaque la zona tradicional castellera va patir a partir del 1890 amb l’arribada de lafil·loxera, que va anorrear les vinyes delnostre país, motivant que una bona part

En la diada memorable deSanta Úrsula del 1981, lacolla Joves Xiquets de Vallscompletava el primer cinc de vuit del segle XX.

Castells18

dels seus habitants emigressin cap a lesciutats on la indústria necessitava mà d’obra. Les colles ja no eren contractadescom abans, i el nombre dels seus compo-nents minvava.

El jovent se sentia més atret pelsesports que van arribar a les nostres contrades: futbol, ciclisme, atletisme, etc.Definitivament, els castells ja no estaven«de moda». Tot aquest cúmul de factorses va veure reflectit a les places. El darrercastell de nou pisos documentat data del1893. Després es van perdre els castells devuit, quan el 1908 es va veure el darrer.Finalment, el nivell bàsic dels castells deset –el tres i el quatre– es va manteniramb moltes dificultats. Fins i tot arasabem que en alguns anys tampoc no esvan poder completar, i es van alçar tansols castells de sis. El període més críticcal situar-lo entre el 1916 i el 1925.

Els castells anaven desapareixent gra-dualment dels programes de festes demoltes poblacions. Places amb la tradicióde Tarragona, el Vendrell, l’Arboç, Torre-dembarra, etc., i fins i tot a Valls mateix,van arribar a prescindir dels llegendarisXiquets de Valls. Tan sols a Vilafranca delPenedès van conservar el seu estatus d’in-qüestionables dins el context d’una festamajor carregada de tipisme.

En el transcurs d’aquest període dedeclivi casteller va aparèixer un fenomen

a moltes places on era habitual la contrac -tació de colles castelleres. Els mateixos afi-cionats que s’encarregaven de contractarles colles i de participar-hi activament esvan organitzar per bastir els seus propiscastells, estalviant-se diners i aprofitantl’experiència adquirida per no deixar la seva festa local sense actuació castellera,per molt modestos que fossin els castells bastits.

1926: punt d’inflexió

En plena crisi, l’any 1926 va tenir lloc un fet que, amb posterioritat, s’hademostrat que va ser clau per entendrel’inici de la recuperació del fet casteller.Ens referim a la creació dels Xiquets deTarragona, al setembre, i dels Nens delVendrell, a l’octubre.

Aquestes dues agrupacions, que enprincipi alçaven construccions modestesde sis pisos, van començar a progressaramb certa celeritat. El 1929 totes dues jahavien descarregat el quatre de set. Sitenim en compte que les colles vallen-ques es movien entre el tres i el quatre deset des del 1908, és fàcil comprendre elseu neguit en veure com dues colles fora-nes i novelles es posaven al seu nivell en poc temps.

La rivalitat, novament, va tenir unpaper transcendental en la recuperació del’activitat castellera. Aquest cop, però, lacompetència no provenia dels seus veïns,sinó que arribava d’altres poblacions. Laconseqüència d’aquest fet no va trigar aveure’s a les places: la Colla Vella de Valls varecuperar el quatre de set amb agulla l’any1930, després de catorze anys de no veu-re’s, i el cinc de set el 1931, després devint-i-cinc anys d’haver-se completataquest darrer.

Pel que fa al nombre de colles, cal dirque a Valls no sempre hi ha hagut duesagrupacions: entre el 1895 i el 1901 van coexistir-ne tres: la Vella, la Nova i lade l’Escolà (una escissió de la primera).Més tard, coincidint amb la creació de lescolles tarragonina i vendrellenca, a Vallsn’hi hagué una de sola entre el 1927 i el 1929.

En plena crisi, l’any 1926 va tenir lloc un fet que s’ha demostrat que va serclau per entendre l’inici de la recuperació del fet casteller: la creació delsXiquets de Tarragona i dels Nens del Vendrell.

Una aproximació a la història dels castells 19

A partir del 1930, fou la Colla Vellavallenca la que va liderar el panorama ambles esmentades construccions recupera-des, a les quals s’afegí el tres de set persota, el dos de set i el tan desitjat quatre de vuit carregat, tots tres el 1932. Amb elsalt als castells de vuit pisos –reflex que la societat tornava a fer costat a les colles–,l’activitat va recuperar una part de la sevaantiga esplendor.

A mitjans de la temporada següent, el 1933, es produeix un relleu en el lide-ratge casteller, que passa a les mans delsrivals vallencs: la Colla Nova, que consoli-da el quatre de vuit i corona dues vegades el tres de vuit, un castell que encara nos’havia vist en el que es portava de segle.

Per la seva banda, els tarragonins, quel’any 1932 es divideixen en dues colles,

la Vella i la Nova dels Xiquets de Tarragona,s’estanquen en els castells de set. Al Vendrell l’efervescència castellera els duua dividir-se, ja l’any després, el 1927, endues colles, i el 1932, en tres: Caneles,Mirons i Nens del Vendrell. Aquesta darrera fou la que va seguir la petja delsvallencs, plantant-los cara amb la torre deset, el 1933, i el quatre de vuit, carregat el 1935.

La vitalitat manifesta dels anys trentareflecteix la popularitat de què llavorsgaudia l’activitat castellera: la premsa localdedicava grans espais a comentar l’evolucióde les colles; les actuacions eren seguidesper una multitud d’aficionats; i el mónintel·lectual l’admirava i se’n feia ressò ales seves obres. Com a exemple podríemcitar el mestre Pau Casals, gran aficionatque va presidir el jurat dels dos concursosde castells que es van celebrar a Tarragonaels anys 1932 i 1933.

La guerra civil i l’estancament

Quan semblava que tots els vents bufavena favor dels castells, el juliol del 1936esclata la Guerra Civil espanyola, que tallaen sec tota l’activitat i estronca la progres-sió adquirida fins en aquell moment. Una vegada acabat el conflicte, l’abril del 1939, l’àmbit casteller, reflex de lasocietat mateixa, es veu sensiblementmodificat: de les sis colles existents, enqueden tres, una en cada població: Valls,Tarragona i el Vendrell. Pel que fa al nivell,es fa difícil veure el quatre de vuit, que escompleta amb comptagotes.

Tan sols l’inici d’un nou episodi derivalitat va servir per animar el panorama.Per primer cop des de la fundació de lescolles vallenques, una agrupació foranafou capaç d’exhibir una millor actuacióque els de Valls. L’any 1945 els Nens delVendrell aconsegueixen el seu anhelatobjectiu d’equiparar-se amb els vallencs.La resposta dels uns i la rèplica dels altresvan donar peu a uns anys similars als viscuts a la dècada dels anys trenta. Entreles fites assolides brilla amb llum pròpia el primer tres de vuit descarregat del segle XX, aconseguit pels Nens del Vendrell el 1951. En aquest context de

24 d'octubre del 1982. Un any després de recupe-rar el quatre de nou ambfolre, la Colla Vella delsXiquets de Valls carrega el primer tres de nou amb folre a la seva ciutatper Santa Úrsula.

Castells20

bonança iniciat a les acaballes dels anysquaranta, sorgeixen noves colles castelle-res: el 1947 Valls recupera la seva ancestraldualitat, i també ho fa Tarragona el 1951; a Vilafranca es funden els seus Castellers el 1948, a l’Arboç els seus Minyons el1958, i a Barcelona el «Cos de Castellers»l’any següent, el 1959.

Són, doncs, un total de vuit agrupa-cions. Però vallencs i vendrellencs conti-nuen disputant-se el lideratge. Entre elsprimers hi va haver un relleu en aquestalluita: la colla de la Muixerra, que en prin-cipi era la que presentava millor forma percompetir amb els Nens, va anar perdentintensitat a partir del 1952 en benefici dela Colla Vella, que va agafar el relleu en lacursa cap a la supremacia.

A finals dels anys cinquanta i principisdels seixanta, el panorama casteller presentava símptomes d’un cert can -sament, el nivell no progressava, i lesactuacions eren cada cop menors. A Valls desapareix la Muixerra, i a Barcelona, el seu «Cos de Castellers». Semblava que, de nou, els castells havien entrat en unnou període de declivi...

L’inici d’una nova època

L’any 1964 es va convocar a Barcelona laprimera edició del concurs de castells«Can Jorba», que fou seguida per duesedicions més, el 1965 i el 1966. El fet decelebrar-se a la capital del nostre país vagenerar una gran expectació i va tenir un ampli ressò a la premsa del moment.Totes tres edicions foren guanyades per la Colla Vella de Valls, però els vendrellencsno van romandre passius: el 1967 car -regaven un polèmic pilar de sis que va tornar a fer saltar espurnes entre les duesagrupacions, encetant un nou episodi derivalitat que havia d’originar la recupera-ció de construccions mai vistes al segleXX: el pilar de set amb folre –el 1969– i la torre de vuit amb folre –el 1970–,ambdós descarregats pels vendrellencs, i el cinc de vuit –el 1969–, carregat per la Colla Vella. La recuperació dels folrescol·locava el món casteller a l’avantsalad’una segona època daurada.

Una aproximació a la història dels castells 21

A partir d’aquesta nova cursa entrevallencs i vendrellencs, el món castellerexperimenta una expansió territorial maivista fins aleshores: el 1969 el nombre decolles era el mateix que a la dècada delsanys trenta, però l’any 1980 se’n compta-bilitzaven 17, en un àmbit geogràficimpensable fins llavors.

En el terreny social, la dècada delssetanta va suposar la total integració detots els estaments econòmics i socials del moment, amb la incorporació decol·lectius que fins a aquells anys erenrefractaris a l’activitat. Aquesta conjunturava rebre l’impuls definitiu amb la fi de la dictadura de Franco i l’arribada de lademocràcia. A la vegada, aquests nousestaments van permetre la modernitzacióde les colles castelleres en molts àmbits i,recíprocament, van suscitar un nou apro-pament a la societat: es creen locals, s’adeqüen als aspectes legals, es millora la gestió administrativa i la tècnica, escreen mitjans de comunicació propis, etc.La darrera assignatura pendent es va apro-var al començament de la dècada dels vuitanta amb la incorporació total i sensecondicions de la dona dins el funciona-ment habitual de les colles.

Amb tota aquesta base és fàcil entendreper què, just iniciada la dècada dels vuitan-ta, es va recuperar el llegendari sostre dels nou pisos. Per Santa Úrsula del 1981,

la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarre-gava en pròpia plaça el quatre de nou ambfolre a la primera temptativa. Començavala segona època d’or dels castells.

Durant la dècada dels vuitanta, els castells de nou pisos es van alçar cadatemporada, tot i que en comptades oca-sions. El 1986 la Colla Jove dels Xiquets de Valls s’anotava el seu primer castell denou, el tres folrat; l’any següent hi vanarribar els Castellers de Vilafranca, i el1988 es va afegir una quarta colla enaquest selecte grup dels nou pisos: elsMinyons de Terrassa, amb tan sols noutemporades a les espatlles, revoluciona-ren el panorama casteller amb la seva particular forma d’entendre els castells.

Tres i quatre de nou amb folre i cincde vuit: vet aquí els tres asos que lesesmentades quatre colles exhibien perdemostrar el seu potencial. Va costar veure’ls descarregats tots tres per unamateixa colla en una actuació. A la fi, la Colla Jove vallenca ho aconseguia el 1992.

Aleshores algú es va preguntar: hem tocat sostre? A les acaballes de l’anyse güent, el 1993, la pregunta va obtenir la resposta adequada.

Imatge de la pàgina anterior:Els Minyons de Terrassainauguren l’era de la gammaextra carregant la torre denou amb folre i manillesdurant la diada de la colla, el 21 de novembre del 1993,en pròpia plaça.

La darrera assignatura pendentes va aprovar al començamentde la dècada dels vuitanta ambla incorporació total i sensecondicions de la dona dins el funcionament habitual de les colles.

Castells22

L’expansió dels castells:de fenomen circumscrital Camp de Tarragona,amb bressol a Valls, afenomen nacionalEfren Garcia(Esparreguera, 1979)Impulsor de la informació castellera a la xarxa, va fundar i dirigir el canal informatiu Falques, que va acabar fusionant-se amb el Canal castellers deLamalla.cat. Guionista i ideòleg del documental165 Regent Street, col·labora com a cronista a l’Ara,BTV i Xarxa Ràdio i és membre de la ComissióAssessora del Concurs de Castells.

L’expansió dels castells 23

Si seguiu endinsant-vos en aquestespàgines, podreu trobar un seguit de deter-minacions històriques que us ajudaran aentendre l’evolució del fet casteller. Aquestcapítol pretén centrar-se en la maneracom aquest fenomen va travessar les fron-teres per esdevenir el que avui entenemcom la pràctica castellera actual.

L’eclosió dels anys noranta no nomésva servir per esquitxar aquí i allà el mapaamb noves formacions, sinó que va per-metre que l’activitat sortís del seu embol-call natural i tradicional i va empènyer-la

a un replantejament forçat del model. Per entendre, però, el que va significaraquest canvi, cal que vegem per unmoment l’activitat amb certa perspectiva.

Els castells van néixer i van arrelar alvoltant del pla de Tarragona i el Penedès,de manera més o menys exclusiva, durantmés d’un segle. Tot i que les comarquescentrals van anar important aquesta tradi-ció més o menys regularment, contractantles diferents formacions per animar lesseves festes majors amb un toc singular icostumista, al llarg de tot aquest temps

la seva acceptació ha passat per diferentsestats. De ball religiós a folklore laic, d’ac-tivitat professional a amateurisme global,de ritual rural a espectacle modern, el fet casteller ha sobreviscut als temps apre-nent a actualitzar-se de manera constant. Els castells sempre han aixecat passions, i tard o d’hora havien d’acabar arrelant enterres foranes. L’emigració i el mimetismevan servir de combustible per iniciar, apoc a poc, una reacció en cadena que va acabar omplint el territori de noves formacions castelleres.

Dos de set dels Bordegassos de Vila-nova, festa major de Vilanova, 1978.

Castells24

Les cinc colles més antigues que esmantenen actives en l’actualitat van ini-ciar la seva activitat entre el 1800 i el1960. La dècada dels setanta va significarl’inici d’un creixement mantingut queportà el món casteller fins a la vintena decolles a les portes dels Jocs Olímpics del1992. Però va ser a partir d’aquí quan vaesclatar l’anomenat boom casteller, que va acabar triplicant el nombre de forma-cions en els darrers vint anys.

El creixement va ser espectacular, inomés en cinc anys, del 1992 al 1997, es van fundar tantes colles com les queromanien actives des dels dos-cents anysprecedents. El nombre de colles es va disparar fins a la xifra rècord de seixanta-cinc, registrades a la Coordinadora deColles Castelleres de Catalunya el 2012,però quin va ser el comburent que va ferque la flama cremés amb tanta força?

Cal que fem un petit repàs històricdels segles XIX i XX per descobrir les dife-rents dificultats que van impedir el creixe-ment de l’activitat castellera i per detectarel moment en què l’expansió cobra sentit.Catalunya va passar per diferents èpoquesconvulses que acabaren deixant empremtaen el dia a dia de la població. A inicis delsegle XIX el país es va veure involucrat en la Guerra de la Independència espanyola oGuerra del Francès. Les tropes estrangeresvan entrar a Catalunya el 1808 i es va sostenir una lluita de guerrilles que es va allargar fins al 1814. A mitjan segle, les guerres carlines van dividir el poble

en dos bàndols, i els castells no en van serl’excepció. Les tres guerres entre lliberalsi carlistes van ocupar el període comprèsentre el 1830 i el 1876, amb els respec -tius temps d’entreguerres, i una tardanarevolució industrial ocupà les vides delscatalans fins al 1914. Del 1936 al 1939,la població va tornar a enfrontar-se a cau-sa de la Guerra Civil espanyola. Tot seguites va donar el tret de sortida a prop dequaranta anys de repressió, deguda a lainstauració del règim franquista (1939-1977). L’escenari dels primers dos-centsanys de la història dels castells no sembla,doncs, haver estat el millor perquè es produís un creixement de l’activitat.Podríem dir que el fet casteller es va limi-tar a sobreviure als segles XIX i XX, perpoder fer l’estirada en plena època de la transició.

Després de quaranta anys de règimtotalitari, la societat va recuperar els seusdrets i de seguida es van rescatar aquellesicones que havien estat intervingudesdurant la repressió. És així com es posa en marxa un moviment associacionista en plena ebullició popular, i els castellsressorgeixen amb força com a màximexponent en l’aspecte cultural. El fet cas-teller torna a posar en funcionament laseva maquinària, primer a la zona on era tradicional, i més tard inicia l’expansió.D’altra banda, els castells no trigaren aesdevenir símbol de catalanitat, reunintaixí dos components importants per alseu creixement definitiu.

Barcelona va servir de plataforma llan-çadora per a l’expansió territorial: la sevacolla degana va ser fundada el 1969 i, ja afinals del segle XX, va esdevenir la ciutatamb el major nombre de colles pròpies. A part d’aquesta excepció, que caldria tractar a banda per la seva condició de ca -pital centralitzadora, el fet casteller s’ha-via desenvolupat durant dos-cents anys en un espai molt concret de la CatalunyaNova que s’establia entre el camp deTarragona i el Penedès, i no fou fins al1979, en plena transició, que va iniciar laruta cap al nord. Els Minyons de Terrassa,i un any després els Castellers de Terrassa,van ser els primers grans exploradors. Els castells van arribar a Girona, a Lleida ia les Balears el mateix any, el 1995, i a la

Foto de grup delsCastellers de Barcelonaen els seus primersanys d’existència.

L’expansió dels castells 25

Catalunya Nord el 1997. Fins i tot algunscasals catalans van seguir els passos delboom que s’estava produint a Catalunyaper fundar les primeres colles a l’altrabanda de l’Atlàntic. Colles com elsBordegassos de Vilanova, fundada el 1972,o els Minyons de Terrassa, fundada el1979, van abanderar un canvi de menta -litat i van suscitar tota una revolució castellera que acabaria obrint les portes,finalment, al boom dels anys noranta.

El poble tornava a controlar les sevespròpies regnes, i això va afavorir en partuna lluita contra allò que era imposat.Després de més de dos-cents anys d’histò-ria, els nous castellers van començar a preguntar-se per què no podien fer les

coses a la seva manera. Van qüestionar totallò que havien après de les formacionstradicionals per cercar noves vies de treball que els permetessin millorar. Els Bordegassos de Vilanova van posar fia una llarga tradició de Xiquets, Nens iCastellers, emprant una nova variant terminològica per autoanomenar-se.També van posar fi a la gamma de colorstradicionals utilitzats per elaborar lescamises i, juntament amb els Minyons de Terrassa, van començar a alleugerir el pes de les estructures.

Si bé la recuperació dels folres als anyssetanta va arribar de la mà dels Nens delVendrell i de les colles vallenques, lesaportacions dels Minyons de Terrassa,amb una nova visió dels castells, van per-metre que s’evolucionés ràpidament enaquest camp. La seva reformulació va ser-vir per alleugerir l’estructura i, més enda-vant, va suposar una millora important enla formació d’unes manilles que havienestat inventades, des de la zona tradicio-nal, pels Castellers de Vilafranca. La sevaempenta va ser vital per guanyar terrenyen els castells que anomenem actualmentde gamma extra.

Un altre tret que cal destacar durant la transició és la recuperació de la impor-tància de la dona a la societat. Desprésdels importantíssims avenços fets als anystrenta, el franquisme va suposar un copdur per a les files del feminisme. Lesnoves colles formades a la zona no tradi-cional van entendre ben aviat la necessitatde normalitzar-ne el paper. Així doncs, ladels Minyons de Terrassa va ser la primeracolla a incorporar la dona als troncs delscastells. Durant prop de dos-cents anysd’història, el seu paper en aquest mónhavia estat gairebé inexistent i excepcio-nal. La seva incorporació a les posicionsmés compromeses va servir de seguidaper alleugerir pes i aportar una sèrie devalors inherents a les dones com l’esperitde sacrifici o la prudència. Va ser gràcies aaquest canvi que els castells van començara tecnificar-se. El món casteller va passarde la força, el valor i la rauxa a l’equilibri i el seny, i aquesta va ser una de les clausque van possibilitar les noves èpoques debonança. Les colles tradicionals, gelosesque homes i dones compartissin una

Dia de la presentaciódels Minyons de Terrassa,14 de juliol del 1979.

Castells26

activitat tan física com la castellera, notrigaren a emmotllar-se a la nova realitat.

Cal que ens fixem, però, en el modelde festa major per entendre més bé l’ex-pansió i el boom casteller.1A finals delsegle XIX, el procés d’industrialització il’arribada de la fil·loxera al camp van ferreformular les festes majors, de maneraque es va donar entrada a nous costumsmoderns, com els concerts, l’esport o elteatre, i es va deixar de banda el vessantmés folklòric, representat, en aquest cas, pels castells. Durant el franquisme,aquests canvis es van accentuar, i es vaarribar a finals dels setanta amb un modelfestiu tocat de mort, més pensat com aaturada laboral per a l’oci que no pas coma espai participatiu per a la ciutadania.

Amb la fi de la dictadura, els nous ajunta-ments democràtics van afanyar-se a res-taurar el sentit de pertinença de la socie-tat i van trobar en les festes majors unaliat important. Moltes ciutats van apostarper un doble model: reforçar els ele-ments contemporanis (concerts, balls iesport) i importar l’imaginari festiu méstradicional (castells, correfocs o gegants).En poc temps aquesta pauta s’imposà a lamajor part del territori, generant unaimportant demanda de cultura popular.

Les colles emergents van establir ràpidament el seu propi circuit de festesmajors i diades castelleres. Durant els

primers anys del boom no només esdobla el nombre de colles existents, sinóque es triplica el nombre d’actuacionsanuals (de les 415 de l’any 1987 a les1.301 del 1997). En plena efervescènciaapareix un altre dels elements que vantenir un paper important en la popularit-zació dels castells: els mitjans de comuni-cació. Les cròniques escrites als diarissempre han seguit de prop les evolucionsdel fet casteller i ens han servit durantmolts anys per dibuixar una història cadacop més ben definida d’aquesta activitat,però van ser els grans mitjans de massesels encarregats d’empènyer l’expansió en els moments més importants.

La primera retransmissió televisivad’una diada castellera va tenir lloc el 30d’agost del 1985. La 2, el segon canal deTelevisió Espanyola, que aportava contin-guts en desconnexió per tot Catalunya, va apostar per plasmar la plasticitat del fetcasteller durant la diada de Sant Fèlix. Poctemps després va agafar el relleu Televisióde Catalunya, que va iniciar, a partir del1991, un seguiment gradual de l’actuali-tat d’una manera més o menys estable.Així doncs, els castells apareixen a la peti-ta pantalla durant l’inici de l’expansió is’hi instal·len en ple boom dels noranta.El mecanisme d’acció i reacció d’aquestmitjà va fer possible que la tradició de lestorres humanes arribés a totes les llarscatalanes just en el moment en què s’ini-ciava la revolució. L’any 2005, en plenaèpoca d’esplendor quant a resultats, es va posar en marxa el programa setmanalQuarts de nou, que havia de servir per nor-malitzar definitivament aquesta sinergiaentre la televisió i els castells.

El canvi de segle, però, va suposar una altra gran explosió comunicativa. Els ordinadors personals, que ja havienentrat a la major part de les llars del planeta, es van interconnectar de maneraglobal a través d’internet. La xarxa vaallargar els seus tentacles abraçant qual -sevol activitat quotidiana, i els castells, lluny de quedar-ne exempts, van trobar-hi una bona plataforma publicitària. Lescolles acabaven d’obrir una finestra queels brindava la possibilitat d’arribar almàxim nombre de gent amb un esforçrelativament petit. De seguida els correus

Els Castellers de Santsen els primers anys dela seva creació, Vilanovai la Geltrú, 1997.

L’expansió dels castells 27

electrònics van substituir les cartes, i les xarxes socials van acabar suposant una eina fonamental per a les formacions castelleres.

El fet casteller va respondre molt bé a la revolució dels mitjans de masses. El 1995 la Colla Jove dels Xiquets de Tar -ragona va iniciar un dels portals web mésimportants d’internet (collajove.com),que encara ara es manté actiu i allotja la base de dades castelleres més gran(BDCJ). Els grups de correus, primer, iels fòrums, després, van facilitar la proxi-mitat entre els castellers i van escurçar distàncies entre les colles històriques i les de la nova fornada.

Malgrat aquest creixement vertiginós,els castells no van aturar en cap momentel seu procés de modernització. El 1989les diferents colles van decidir reuniresforços per vetllar pels interessoscomuns i promoure la seva tradició, però sobretot per garantir que totes ellescomptessin amb una assegurança quecobrís els riscs implícits d’aquesta activitat. Va ser així com va néixer laCoordinadora de Colles Castelleres deCatalunya, l’ens que aplega a dia d’avui la pràctica totalitat de les formacions ique unifica els esforços per al bé de totala comunitat. La major visibilitat dels cas-tells va fer créixer la preocupació per laseguretat a l’hora d’enlairar torres huma-nes, i el 1994 es van organitzar les pri-meres Jornades de Prevenció de Lesions

Castelleres, promogudes pels Minyons de Terrassa. Als primers estudis sobre laviabilitat de l’ús d’un protector cervicalque s’havien fet des de la zona tradicional(Tarragona), els seguiren d’altres, com elque proposava l’ús del casc a les diferentsposicions del pom de dalt, impulsat enpart gràcies a la pressió exercida per una altra colla moderna, els Castellers de Sants. L’any 2009 es va fer un pasendavant provant l’efectivitat dels terres atenuants a l’hora d’assajar castells, i a dia d’avui aquest element ha estat ràpida-ment adoptat per la major part de lescolles del país.

Un altre element modern al món cas-teller és l’ús de xarxes a l’assaig. A finalsdels anys noranta, els Bordegassos deVilanova van aportar un nou element deseguretat. Van sorprendre gran part delmón casteller en provar el pilar de setsense folre emprant una xarxa col·locadaa uns quants metres d’alçada, de formaparal·lela al terra. Aquest nou element nonomés incidia directament en la segure-tat del castell durant l’assaig, sinó quepossibilitava l’accés a proves importantssense la necessitat d’un gran nombre degent per voltar-les. La seva adopció vanormalitzar-se ràpidament entre lescolles modernes, i va passar d’utilitzar-senomés en els castells més tècnics (el pilari la torre) a fer-ho també en els més habituals (tres i quatre).

El fet casteller, en les últimes dècades,havia passat de considerar-se una tradiciórural remunerada a un espectacle de mas-ses col·lectiu, i això va trastocar tambéaltres aspectes importants.2 Si bé els pri-mers castellers, ara fa més de dos-centsanys, aprofitaven l’aturada estival de lesfeines del camp per realitzar una gira queels suposava una aportació econòmicaconsiderable, i en algun cas fins i totindispensable, la nova visió del fet caste-ller als anys setanta i vuitanta va impulsarun altre canvi essencial per al creixementi l’expansió de l’activitat. Els castellersdeixen de cobrar personalment per fercastells, i això possibilita l’ampliació delnombre de participants i de colles. Encréixer el volum de les colles, també estransforma l’estructura organitzativa,que, de centrar-se en la figura del cap de

Colles com els Bordegassos de Vilanova, fundada el 1972,o els Minyons de Terrassa, el 1979, van abanderar uncanvi de mentalitat que acabaria obrint les portes al boom dels anys noranta.

Castells28

colla, passa a formular-se imitant altresentitats associatives. La presència d’unpresident, d’un tresorer, i la separació dejunta tècnica i social són alguns dels can-vis que fan més participatives les collesmodernes. Però aquesta expansió afectatambé l’estacionalitat de l’any casteller.

Habitualment es determinava que latemporada començava per Sant Joan iacabava per Santa Úrsula. Aquest calenda-ri, com acabem de dir, anava lligat direc-tament a les feines del camp i estava vin-culat a les festes majors i les celebracionsdel Camp de Tarragona i del Penedès;però, en exportar l’activitat a la Catalunyaindustrial, el calendari es va acabar trasto-cant del tot. Els castells s’havien establertamb naturalitat a zones sense tradició, iaixò va obligar les noves colles a adaptar-se al substrat social i festiu existent. Laprincipal novetat fora de la zona tradicio-nal és l’aturada estival. Durant el mes dejuliol, però sobretot a l’agost, l’activitatsocial s’atura per complet i els castells no en queden al marge. Mentre les collestradicionals intensifiquen la seva tem -porada a l’estiu, les de nova fornada la divideixen en dos períodes per noentrar en conflicte amb les quasi sagrades vacances laborals.

El model de temporada partida fa queles colles passin per dos moments de

màxims, l’un al juliol i l’altre a final detemporada. Apareixen nous compromisoscom el de Santa Eulàlia al febrer, aBarcelona, o el de Sant Medir al mes demarç, a Sant Cugat. D’aquesta manera, lesnoves formacions comencen a donar unvalor diferent a diades molt primerenquesrespecte al calendari tradicional, i aixòtambé les obliga a posar-se en forma moltabans. Tot plegat fa que la temporada s’es-tiri: l’inici s’estableix per Sant Jordi alsanys noranta, i al març a començamentsdel segle XXI. D’altra banda, el segon tramde l’any també s’allarga, fins al punt queen l’actualitat es veuen castells amb assi-duïtat fins a finals del mes de novembre.

Si bé la pràctica castellera parteix d’unsistema mecànic i repetitiu que s’extra -pola a la major part de les estructures,l’assaig és la clau del bon funcionamentd’un castell. L’arribada de l’activitat azones no tradicionals fa que les novescolles es plantegin, en part per obligació,un nou canvi. Els Minyons de Terrassa van decidir estirar el nombre d’assaigs alsanys noranta. Un segle enrere les collesprovaven els seus castells poc abans decada actuació. El temps va imposar unassaig setmanal, però les noves forma-cions necessitaven avançar amb més agilitat per posar-se al nivell de les collestradicionals. Així doncs, van decidirdoblar els esforços i implantar un segonassaig. L’èxit de la colla egarenca va servirper imposar aquest nou format al nord, i, amb el temps, les colles deganes tambéel van adoptar.

La tecnificació castellera i la competi-tivitat del segle XXI han tornat a donar un cop de puny sobre la taula pel que fa ala preparació de les colles castelleres, iactualment es porta camí de fer un tercerassaig setmanal. Algunes colles, com ladels Capgrossos de Mataró, fins i tot hanapostat per la preparació física dels seuscomponents i, així, han proliferat les salesde musculació o els rocòdroms dins delslocals castellers.

Encara que cerquem una respostadirecta, no podem determinar sense caureen la parcialitat quins elements ha aportatl’expansió del món casteller i quins hanestat fruit de la seva constant actualització.A les dècades dels vuitanta i els noranta,

La primera retransmissiótelevisiva d’una diada caste-llera va tenir lloc el 30 d’agostdel 1985. La 2, el segon canaldeTelevisió Espanyola, vaapostar per plasmar la diadade Sant Fèlix. Poc temps després va agafar el relleuTelevisió de Catalunya.

L’expansió dels castells 29

les colles novelles van emmirallar-se en lesde la zona tradicional per aprendre. Ambel pas del temps van posar el seu propirumb deseixint-se de l’immobilisme tradicional, i això va comportar una èpocade grans canvis. Avui les colles de la zonatradicional miren al nord amb tanta naturalitat com ho havien fet les de novafornada pocs anys enrere. El paper de laCoordinadora de Colles ha servit per fixarun camí comú, i això ha permès homoge-neïtzar el creixement i les innovacions.

Tot i que encara no tenim la perspecti-va suficient per avaluar el moment actualdels castells, l’aparició sobtada d’una granquantitat de colles en gestació fa pensarque aquest món pot seguir creixent i queho tornarà a fer en un futur no gaire llunyà pujant els esglaons de dos en dos.

Les diferents fluctuacions del creixe-ment casteller s’estanquen entre els anys2002 i 2007. A les portes d’una crisi eco-nòmica global torna el ressorgiment de la nova llavor. Apareixen vuit noves collesfins al 2012 i es tanca l’any amb un rècordd’estructures realitzades (més de 9.300castells). El reconeixement dels castells fetper la UNESCO com a Patrimoni CulturalImmaterial de la Humanitat, la crisi, elcreixement del sentiment catalanista, el salt dels castells a les universitats i laimmediatesa i proximitat de les noves xarxes socials, entre d’altres carburants,fan créixer una nova flama. L’any 2013comença amb una dotzena de formacionsen gestació, una xifra mai vista en una sola temporada i que fa albirar un nouboom casteller.

Notes

1 Vegeu BARGALLÓ VALLS, Josep: Un segle de castells: de 1900 a 2000 en dades.Valls: Cossetània, 2001.

2 Vegeu SOLER GARCÍA DE OTEYZA,Guillermo: Revolució o reforma. El canvi en elmodel de colla castellera a Tarragona. Valls:Cossetània, 2009.

Xarxes d’assaig,Capgrossos de Mataró.

Castells30

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys

Guillermo SolerGarcía de Oteyza(Tarragona, 1974)Llicenciat en Periodisme i en Antropologia.Ha informat de castells a El Punt, Televisió de Catalunya i a diversos llibres d’aquesta temàtica. Des de l’any 2009 és gerent de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys 31

«El castell és altíssim, ja passa del balcóde l’ajuntament en alçada... És espectacu-lar a més no poder, però també és dificilís-sim... Silenci a la plaça, silenci a tot arreumenys als cors.» No només les paraules,també la veu de Lluís Figuerola transmetiaclarament l’emoció d’un moment irrepe-tible. No n’hi havia per a menys, ja que elmón casteller havia entrat en una veritabledimensió desconeguda en el moment quehavien sonat les gralles d’aquell intent dequatre de nou amb folre. Era el 25 d’octu-bre del 1981, i Figuerola, juntament ambel seu company Enric Pujol, retransmetia

la diada de Santa Úrsula des de la plaça del Blat de Valls.

Era una actuació que havia esdevinguthistòrica des de la primera construccióaixecada, ja que la Colla Joves Xiquets deValls havia descarregat el cinc de vuit, unaaltra d’aquelles construccions que no esveien des del segle anterior. Però, sensdubte, l’expectació que va omplir commai la plaça es devia sobretot a l’anunciatintent de quatre de nou dels rivals, la CollaVella dels Xiquets de Valls, que van encarara continuació. Cal fer un esforç per enten-dre què suposava, en aquell moment,

Celebració del quatre de nou amb folredescar regat per la collaVella dels Xiquets deValls, 25 d’octubre del 1981, Plaça del Blat, Valls.

Castells32

un castell de nou pisos: n’hi havia referèn-cies escrites, hi havia els testimonis delsque els havien viscut –com a espectadors ofins i tot com a autors– transmesos a lageneració següent en forma de relats orals.Però el cert és que el 1981, a la plaça delBlat, no hi havia ningú que hagués vist castells de nou amb els seus propis ulls,1

i aquestes construccions més aviat per -tanyien a la dimensió de la llegenda.

L’intent de quatre de nou de la Vella,però, no sorgia del no-res. El cap de colla,Guillem Bartolí, ja l’havia anunciat com aobjectiu a finals de la temporada anterior, i al llarg de tot el 1981 els rosats van mirarde fer el màxim de quatres de vuit, pro -curant especialment de rebaixar de pes l’estructura.2 Paral·lelament, FrancescPiñas, responsable de pinyes i folres de l’agrupació, mirava de resoldre una partfonamental de l’equació: com dissenyar lasegona base de suport, el folre, que alesho-res només es feia servir en una altra cons-trucció, el dos de vuit. Piñas va optar peruna solució que en diríem «de compro-mís»: conscient que no era l’òptima, peròsí la més factible en aquell moment, vaprescindir d’agulles i crosses, i en canvi va col·locar quatre homes al folre –se’ls vaacabar coneixent com a «guillotines»– que

suportaven sobre les espatlles els braçosdels segons, per tal que no es desequili-bressin. Quan deu dies abans de SantaÚrsula la colla va col·locar sisens a l’assaig,molts van creure que la proesa era factible.

Ningú, però, en podia estar totalmentsegur. «Sent sincer, haig de dir que el deju-ni vaig anar a sopar a un restaurant i allàvaig trobar-me un aficionat de la Colla Vellaque em va dir: “Què, demà?” “Demà adescarregar-lo.” “Però no firmaries carre-gar-lo?” “I tant!”, vaig respondre, perquèno se sap mai què pot passar», recordaBartolí. «Jo creia que el faríem, però laveritat és que no em pensava que el descar-reguéssim. I per l’altre cantó sempre tensla por. Tot i que s’havia preparat molt, uncastell d’aquesta magnitud sempre és unaincògnita», corrobora Piñas.

A plaça, però, res no va fallar i, desprésd’un primer peu desmuntat, el castell es vaanar aixecant pis a pis sense gaires compli-cacions. Ramon San Nicolás, que era undels terços, apunta: «Vam pujar allà dalt i no semblava que fos un quatre de nou,semblava que fos un quatre de set, allò.» I des d’un dels balcons de la plaça, LluísFiguerola ho narrava amb més emoció quedades: «Senyores i senyors, ja està... Faltal’enxaneta, el castell ni es mou... [Pausa] Ja està!!! Amics oients: quatre de nou, unquatre de nou carregat i potser es descarre-garà!» Figuerola l’encertava, perquè, mal-grat que un dels pilars sí que va patir, elcastell es va completar enmig de l’eufòriad’una plaça del Blat lliurada a la gesta delscastellers i amb els membres de la Joves,els rivals, aplaudint, com abans els rosatshavien aplaudit el cinc de vuit dels ver-mells. A plaça, un dels comentaris méshabituals, especialment entre els aficionatsi els castellers més veterans, era: «Ara jaem puc morir!»

Malgrat l’aparent facilitat amb quès’havia completat la proesa, els registresdels anys posteriors confirmaren el caràc-ter extraordinari de la fita: tot i que la Vellava tornar a carregar el quatre de nou endiverses ocasions al llarg dels anys vuitanta,i també la Joves i els Castellers de Vilafran-ca el coronaren, no fou fins al 1990 que esva tornar a veure completat, aquest cop acàrrec dels vilafranquins.3 Bartolí i Piñasassenyalen alguns dels elements que van

L’enxaneta fa l’aleta delquatre de nou amb folrede la colla Vella delsXiquets de Valls, amb el carrer de la Cort pled’espectadors, 1981.

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys 33

portar a l’èxit aquell primer intent: unapreparació específica intensa al llarg de totauna temporada, la màxima concentració detots els im plicats en l’execució i una canallaexcepcional, entre d’altres.

Disset anys després, el 22 de novembredel 1998, el món casteller va viure una altrafita que marcava un abans i un després i queva arribar acompanyada de tots els ingre-dients que un bon guionista hauria fet ser-vir per amanir un thriller casteller de finalincert, inclosa la lluita contra la meteorolo-gia i contra l’infortuni més inesperat. Unagesta precedida, a més, de la cursa entredues colles per ser la primera a fer el cim.Les dues agrupacions eren els Minyons deTerrassa i els Castellers de Vilafranca, i elpremi a conquerir, el primer castell de deupisos de la història.4

Marc Roura, cap de colla dels Minyonsde Terrassa, havia marcat el tres de deu ambfolre i manilles com a objectiu de la tempo-rada ja en l’assemblea inicial. Estava conven-çut que era factible, malgrat que no es teniaconstància que s’hagués provat mai al llargdels dos-cents anys d’història castellera: «A l’estructura del tres només calia fer-li unparell de retocs: la canalla la teníem fineta, el tronc ens venia rodat de l’any anterior...,de manera que el problema era posar-lo allàdalt, muntar unes manilles que ningú nosabia com s’havien de muntar. Però si acon-seguies lligar tres assajos bons, el podiesportar a plaça.» Aquesta convicció va fer queels egarencs provessin el castell ja per la festamajor, a inicis de juliol, i després d’uns assa-jos multitudinaris, però sense èxit.

Els Castellers de Vilafranca –que dosanys enrere havien temptejat el quatre dedeu– també volien ser els primers a fer unaaleta de deu pisos. Per Sant Fèlix, l’intent detres els va caure amb setens col·locats. PerTots Sants, l’1 de novembre, es van quedar atan sols un instant de carregar-lo. I llavorsFrancesc Moreno «Melilla», el cap de colla,va fer quelcom ben inesperat i va proposartornar-hi malgrat que, en principi, havienacabat la temporada: «Buscàvem ser els pri-mers a fer-lo, havíem estat a punt i teníemla sensació que se’ns escapava dels dits. De manera que vaig demanar a la colla i a

l’afició que fessin un esforç més i busqués-sim una darrera oportunitat.» I així, el 15 de novembre –era Sant Albert–, sols a la plaça de la Vila i al segon intent, sí quevan aconseguir carregar-lo.

Com van encaixar els Minyons, quetenien previst de provar el tres de deu a laseva diada, una setmana més tard, aquest«avançament per la dreta»? Diu Roura: «El que és evident és que nosaltres no ensvam inventar cap diada per fer-lo... Sí que et xafa la guitarra que algú el faci abans quetu, però al mateix temps ens va demostrarque es podia fer i que havíem d’anar a descarregar-lo.» El dia 22, però, no podiaarrencar amb pitjors auguris: fred rècord, al’entorn dels zero graus, i un plugim quegairebé era neu. «La sensació aquella que etlleves al matí i està mig nevant, vas a la pla-ça a fer el teu Vichy i el frankfurt i penses:“Mare meva!” Els Castellers de Barcelonaque truquen preguntant si han de venir, quetenen un pam de neu. I agafar el telèfon icomençar a trucar a tothom per dir-los que la diada no se suspèn», recorda Roura.«Després, el que va passar a plaça va serimpensable», afegeix Nani Matas, que era el cap de pinyes, «jo encara avui en dia nom’ho explico.»

Els integrants de la collaVella dels Xiquets deValls assajant el quatrede nou amb folre, 1981.

Castells34

«Jo anava a segons», continua Matas, «i de sobte deixo de sentir les gralles. Lesgralles han parat, però jo continuo teninttot el pes a sobre, el pes no surt. I penses:“Aquí està passant alguna cosa molt grossaque no puc ni imaginar què és.”» Amb totel castell a dalt, amb la plaça a punt de cele-brar-lo, l’enxaneta rellisca en la darrerapassa i es despenja, mentre la resta de laconstrucció resisteix el cop. Intent des-muntat. Per esforç i mèrit, els Minyons handescarregat el tres de deu. Però la realitat ésque han fet un intent desmuntat.

Després de comprovar que la nena esta-va bé, Roura va decidir de tornar-hi, tot ique amb una altra enxaneta. Fer un segonintent d’un castell com el tres de deu,però, no era fàcil, com explica Matas:«Recordo que vaig baixar totalment reben-tat. Tot just agafo aire, i el cap de colla emtoca i em diu: “Prepara’t, que en cincminuts el repetim.” En aquell moment emva semblar una incongruència. Vam tenirentre vuit i deu baixes al nucli principal del castell, gent que no podia més, que nos’hi veia amb cor, i que vam haver de substi-tuir amb altres castellers que no l’havienassajat allà.»

El tres de deu va pujar ara amb canvisobligats, amb el desgast del primer intent,més mal quadrat de mides i amb mésbellugueig, però també amb una convicciói una ràbia superiors per part de tots elsMinyons. I, aquest cop sí, els malves acon-seguien descarregar el primer castell dedeu pisos de la història. Josep Antoni Falcato, fundador de la colla i que pujava al pis de quarts, recorda tota la baixadaacompanyada de «molts aplaudiments»:«Molta estona i molt forts. Potser el copque he sentit aplaudir més un castell a Terrassa.» No n’hi havia per a menys.

Com en el cas del quatre de nou de laVella, els anys posteriors van donar mésvalor a la fita, a mesura que es comprovavala immensa dificultat de descarregar el cas-tell de deu: només ho van tornar a fer elsmateixos Minyons, el 2002. Encara més,perquè a diferència del quatre de nou –que al llarg dels anys noranta va arribar aser un castell relativament dominable perles colles més destacades–, gairebé quinzeanys més tard el tres de deu continua sentuna bèstia molt lluny de domesticar.5

Tres de deu amb folre imanilles descarregat pelsMinyons de Terrassa, 22 de novembre del 1998, Plaça Vella,Terrassa.

Moment d’eufòria delsMinyons després de descarregar el tres de deu, 1998.

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys 35

El quatre de nou descarregat per laVella de Valls el 1981 i el tres de deu igual-ment completat pels Minyons de Terrassael 1998 són dues de les fites principals del món casteller contemporari. Semprees podrà discutir si són les més rellevants,però sens dubte al valor intrínsec quetenen se li afegeix el valor simbòlic que va suposar, per al món casteller, poderpujar un pis més: del vuit al nou, i del nou al deu. Aquests dos castells i les sevescircums tàncies, a més, ens permeten tra-çar una sèrie de dades comparatives queens expliquen, en bona mesura, l’evoluciódel món casteller en els darrers trenta anys (atès que el món casteller del 1998 ja era molt similar al que estem vivint avui en dia).

Hi ha, en primer lloc, la diferènciamateixa de nivell entre ambdós castells,òbviament. Entre el quatre de nou i el tres de deu hi ha un salt qualitatiu notablecobert en només disset anys. D’algunamanera, el quatre de nou suposavacomençar l’equiparació entre el nivellcontemporani i el de la mítica època d’ordels castells (1851-1893), mentre que laconsecució del tres de deu era la certifica-ció que el present ha superat les fites delpassat, a mesura que s’anaven recuperantles grans construccions del nou-cents

Dos de nou amb folre imanilles dels Capgrossosde Mataró, Tots Sants,Vilafranca del Penedès,2010.

(el cinc de nou, el pilar de vuit i el quatre de nou sense folre) i se n’afegiende noves.

Aquest procés fou en principi lent, jaque no va ser fins al 1992 quan la Joves deValls, al Concurs, va aconseguir descarre-gar en una mateixa actuació els tres cas-tells que, al llarg de tota la dècada anterior,havien format el sostre casteller: el tres i el quatre de nou folrats i el cinc de vuit.L’any següent, els Minyons de Terrassatrencaven el sostre amb un castell inèdit,el dos (o torre) de nou amb folre i mani-lles (21-XI-1993), i obrien la llauna d’u-na progressió, ara sí, acceleradíssima. Aldos de nou, els Minyons hi afegien tambéel cinc de nou (carregat el 24 de setembredel 1995). Tots dos castells els va comple-tar per primer cop la Vella de Valls: el dosel 23 d’octubre del 1994, i el cinc, el 27d’octubre del 1996. Per la seva banda, elsCastellers de Vilafranca recuperaven elpilar de vuit amb folre i manilles (carregatel 31 d’agost del 1995 i descarregat el 28de setembre del 1997) i s’inventaven elquatre de nou amb l’agulla (carregat l’1 denovembre del 1995 i descarregat just unany després). Tot just algunes setmanesabans dels primers castells de deu, elsMinyons revivien el que probablement erael castell mític del segle XIX, el quatre denou sense folre (25-X-1998). La «febre»encara va continuar després del tres dedeu (el 1999 es van recuperar el dos devuit sense folre i el tres de vuit aixecat persota), i, de fet, l’ampliació del repertorianomenat «de gamma extra» (el de màxi-ma dificultat) ha arribat als nostres diesamb la creació de noves estructures comel dos de nou sense manilles, el tres denou amb l’agulla o el set de nou.

Una altra diferència clara entre el quatre de nou i el tres de deu és l’escenarii els protagonistes. El quatre de nou esdescarrega a la plaça del Blat de Valls, defi-nida recentment de forma encertada comel «quilòmetre zero del món casteller»,en el marc d’una de les cites més tradicio-nals del calendari (la diada de Santa Úrsu-la), i a càrrec d’una de les colles locals,que poden remuntar les seves arrels a ini-cis del segle XIX. El tres de deu es descarre-ga a Terrassa, ben lluny de l’àrea tradicio-nal castellera, en una «diada de colla»

Castells36

(nou model d’actuació desvinculada delcalendari festiu) i a càrrec d’una colla queamb prou feines feia les primeres passesquan la Vella completava el quatre de nou.La contraposició és clara: no vol dir queValls o l’àrea castellera més tradicionalhagin perdut el protagonisme, però en totcas ara és compartit i el món casteller espresenta infinitament més plural. El 1981amb prou feines hi ha una vintena decolles; el 1998 el nombre s’ha triplicat. El 1981 els castells són encara una activi-tat bàsicament d’àmbit local (Camp deTarragona i Penedès); el 1998 ja són unaactivitat d’àmbit nacional.

No és només que hi hagi més colles, oque siguin en un territori geogràfic mésampli: és que tampoc no són el mateixtipus de colla. El 1981, la Colla Vella estàimmersa en un procés de modernització,de canvi de model: ja fa alguns anys queels seus castellers no cobren; la colla s’estàobrint a sectors socials que fins ara li erenaliens; a nivell organitzatiu, es passa delcap de colla com a responsable únic a

uns equips més amplis i especialitzats... El 1998, aquest nou model –del qual elsMinyons, colla trencadora en moltsaspectes, van ser uns dels principalsimpulsors– està plenament consolidat.

Amb el model de colla més modern,les agrupacions també incrementen nota-blement els seus efectius. El 1981, la Vellatenia uns 220 castellers en total, unaquantitat amb prou feines justa per plan-tejar-se un castell de nou pisos. El 1998,les colles principals mouen habitualmentmés de 300 i 400 castellers en les diadesimportants. Un castell com el tres de deunecessita una massa a l’entorn de 600persones, la qual cosa va obligar a fermobilitzacions impensables vint anysenrere, tant pel volum de persones busca-des com pels mètodes utilitzats: així, elsCastellers de Vilafranca, per tal de convo-car l’intent del 15 de novembre (amb latemporada oficial acabada i en una diadainventada) van repartir 400 cartells i9.000 fulls volants, mentre que els Mi -nyons van arribar a sortejar un viatge a les Canàries entre els assistents als assajosprevis a la festa major.

Una altra diferència notable és quequan diem que la Vella, el 1981, tenia 220castellers, estem parlant exclusivamentd’homes, mentre que el tres de deu del1998 el corona una nena, amb altresdones repartides pel tronc i el peu de laconstrucció. Justament els Minyonshavien estat pioners en la incorporació dela dona a l’activitat castellera, que a pri-mers dels anys noranta pràcticament jaestava generalitzada. En aquest cas, par-lem d’un canvi de caire social, però quetambé té unes conseqüències tècniquesclaríssimes: sense la participació de donesen posicions clau (als pisos superiors deltronc i al pom de dalt, al nucli del castellcom a crosses), és més que probable quemai s’hagués arribat a fer un castell de deu pisos.6

Curiosament, tant el primer castell denou del segle XX com el primer castell de deu de la història (en aquest cas, el carregat pels Castellers de Vilafranca) van aparèixer fotografiats a la portada de La Vanguardia, però les coincidències en eltractament mediàtic pràcticament acabenaquí. Sense deixar La Vanguardia, el 1981

Cinc de Nou de la Jovede Tarragona, el Vendrell,2012. És la darrera colla que ha aconseguit descarregar un castell de gamma extra.

Del nou al deu. L’eclosió dels castells en els darrers trenta anys 37

la crònica de l’actuació no va aparèixerfins al diumenge següent, ja que la infor-mació castellera, en principi, estava circumscrita a una crònica d’aparició setmanal. El 1998, en canvi, els diaris jahavien adoptat un criteri de lògica infor-mativa: es parlava de castells quan hi havianotícia. Igualment, del quatre de nounomés en tenim unes imatges d’un aficio-nat al cinema, de poca qualitat. El tres dedeu dels Minyons, en canvi, va ser enre -gistrat per Televisió de Catalunya amb unaunitat mòbil de cinc càmeres, a més d’al-tres televisions locals o aficionats. Fins itot va saltar a la revista nord-americanaTime, que en va publicar una fotografia aplana sencera amb el títol «A perfect ten». Tot plegat exemplifica una repercussiómediàtica i social que havia crescut moltíssim, així com diversos apunts d’un reconeixement internacional ques’havia de multiplicar, anys després, ambla inclusió dels castells dins la Llista Representativa del Patrimoni CulturalImmaterial de la Unesco (2010).

Del nou al deu, el món casteller nonomés va aixecar un pis al seu sostre quanta l’alçada de les construccions. També vafer un salt de gegant que el va portar a viu-re la seva millor època en tots els sentits.

Eufòria dels Castellers deVilafranca després de des-carregar el tres de deuamb folre i manilles, diada de Sant Fèlix, Vilafranca del Penedès,2013.

Notes

1 La darrera referència d’un castellde nou al segle XIX és del 1893.

2Al llarg de tot l’any 1980, la Vellahavia descarregat cinc cops el quatre devuit, mentre que el 1981, abans de SantaÚrsula, ja n’havia completat onze.

3 Entre el quatre de nou de la Velladel 1981 i el que van tornar a completarels Castellers de Vilafranca per Tots Santsdel 1990, aquest castell es va portar 38cops a plaça: 13 carregats, 21 intents i 4intents desmuntats. Font: Base de Dadesde la Coordinadora – Jove de Tarragona.

4 En diverses ocasions al llarg delsegle XIX es van anunciar premis orecompenses especials a la colla queaconseguís fer un castell de deu pisos,però no està documentat que ni tan sols s’arribés a provar.

5Amb data 31 de desembre del2012, el tres de deu és probablement el castell amb pitjor estadística: només 2 de descarregats, 11 de carregats, 30 intents i 4 intents desmuntats. Aixòvol dir que ha caigut el 87,2% de copsque s’ha provat!

6 En aquell primer tres de deu des-carregat, en concret, vuit dels deu caste-llers que formaven els pisos superiorseren noies: els tres sisens, dos setens,una dosos, l’aixecadora i l’enxaneta.

NOTA: les citacions de Guillem Bartolí, Francesc Piñas,Ramon San Nicolás, Marc Roura, Francesc Moreno,Nani Matas i Josep Antoni Falcato van ser obtingudesdirectament per l’autor i utilitzades en reportatgesemesos al programa Quarts de nou de Televisió de Catalunya els anys 2006 i 2008.

Castells38

La projeccióexterior

Xavier Capdevila(Vilanova i la Geltrú, 1956)Periodista i professor de Periodisme a laFacultat Blanquerna de la URL. Entestat en la «normalització informativa» dels castells,n’ha parlat i n’ha escrit a diaris, ràdios, televisions i webs des del 1973. Creador delprograma Quarts de nou de Televisió de Catalunya.

La projecció exterior 39

Els castells, les construccions humanesque fan els castellers, són abans de res unamanifestació cultural genuïnament catala-na que sorgeix i s’expressa en el marc dela festa i, més concretament, en el marcde la festa popular i tradicional.

No és cap definició, sinó un punt departida. És difícil entrar en definicions enuna activitat sorgida de la cultura popular,en un territori molt determinat, i que hacrescut i s’ha estès al conjunt de tot unpaís esdevenint-ne també un símbolnacional. Difícils i complexos de definirperquè, més enllà de la descripció visuald’estructures físiques i de persones queles fan, els castells tenen un vessant eteri,gairebé espiritual, que els fa ser diferents i únics, un vessant que s’eixampla a partirde les visions diverses dels seus practi-cants i seguidors, i aquí podem parlar de tradició, de sentiment, de valors... o d’identitat.

Quan les definicions són difícils, espot optar per l’aproximació a partir de lanegació, i, a vegades, aquestes negacionssón exagerades. Perquè en aquesta diversi-tat de conceptes immaterials hi cabentambé característiques d’altres activitats omanifestacions. Els castells no són unesport convencional, però tenen moltscomponents esportius. Els castells no sónl’obra d’uns equilibristes, però requerei-xen tècniques i assajos que vencin la gra-vetat. Els castells no són la versió catalanad’un costum ancestral comú a moltes cul-tures, el d’enfilar-se els uns damunt elsaltres, però hi ha llocs al món on es fancoses semblants.

La seva singularitat, el seu marc geo-gràfic concret i delimitat i el conjunt devalors socials que els acompanyen van serels grans arguments perquè la UNESCOdecidís, al novembre del 2010, que elscastells formin part del PatrimoniImmaterial de la Humanitat. Els castellscatalans són també de tota la humanitat,però precisament perquè són catalans.

El reconeixement de la UNESCO culmina formalment la projecció mundialdel fet casteller, però la seva transcendèn-cia no és un fet aïllat, i encara menys definitiu. Succeeix en el marc d’altres fets significatius i segurament molt més trans-formadors de la realitat castellera quehavia nascut i crescut, sense gaires canvis,almenys durant 150 dels més de 200 anysd’història que té. El naixement i la conso-lidació de colles castelleres a l’Àsia i aSud-amèrica, o l’expectació que els cas-tells catalans aixequen als Estats Units o al Japó, fins i tot la passió castellera que es percep en la festa del Dahi Handi deBombai, són fets sense precedents quemarquen l’inici d’una relació nova entreuna tradició local i un món globalitzat que pot entendre i –el més important–compartir sentiments i valors, des deposicionaments culturals i geogràficsradicalment diferents.

Costums semblants, moixigangues i derivats

L’anàlisi dels castells al món el podem ferdes de vàries perspectives. D’entrada n’hiha tres de ben diferenciades, que són lesque aquí vull exposar, amb el benentès quetotes tres no es contradiuen, sinó quepoden complementar-se, i que la conjun-ció de les tres, acompanyada d’un fortarrelament i d’una gran fortalesa en el llocd’origen, poden conduir a una realitatnova global, d’abast mundial, però ambun segell d’identitat catalana ben presenttant a fora com a dins del nostre país.

Hi ha qui, fent comparacions, diu quefa 150 anys el futbol era també un joc festiu que es practicava en algun llocd’Anglaterra, descendent d’ancestrals jocs de pilota comuns a moltes tradicions,des de la grega fins a la dels maies.

Imatge superior: La ministra de Cultura de Xile, PaulinaUrrutia, amb camisa imocador castellers (segonaper l’esquerra), ensenyaregals que li han fet els Castellers deVilafranca, al costat deGonzalo Navarrete (segonper la dreta), alcalde de Lo Prado.

Imatge de la pàgina anterior:The Human Tower, pel·lículadirigida pels cineastesnovaiorquesos RamDevineni i Cano Rojas.

Castells40

No pretenc fer paral·lelismes, i encaramenys prediccions de futur. Simplementpretenc analitzar l’actual presència delscastells al món en aquesta era de la comu-nicació global, en què el que és local i elque és universal es barregen, sempre queallò que és local tingui interès i valor en altres terres i cultures. Mai com ara, enmés de 200 anys, els castells havien tingutla dimensió, el coneixement i la valoraciópositiva que tenen avui al seu país d’ori-gen, Catalunya. I mai com ara els castellshavien estat tan presents i tan consideratsal món. I això, tot i la globalització, no és una conseqüència automàtica, sinó el fruit d’una visió més viva, moderna i

solidària de la tradició i la cultura, que noes dóna en tots els sectors.

En primer lloc, un breu repàs a les tra-dicions del món que fan construccionshumanes a còpia d’enfilar-se els uns sobreels altres ens porta a la conclusió queenlloc com a Catalunya els castells tenentanta vitalitat, diversitat i estructuració. La majoria d’aquestes tradicions se cele-bren un sol dia i no tenen un calendarid’activitat continuada, com és el cas actualde la temporada castellera.

Alguns d’aquests costums, també amborígens centenaris, han derivat en activi-tats de caire gimnàstic o de circ difícils decomparar amb els castells. Pot ser el casdels acròbates de la plaça Djemaa-el-Fnade Marràqueix, al Marroc, o dels falcons,aquests darrers amb un fort arrelament aalgunes comarques castelleres, per raonsòbvies que ara no fan al cas.

Sense anar gaire lluny, de festes ambtorres humanes avui encara en trobem alPaís Valencià. Les muixerangues o moixi-gangues, de les quals deriven els castellscatalans, s’havien mantingut vives enalgunes viles valencianes, com Algemesí,però en els últims anys s’han recuperat enaltres pobles i ciutats, segons molts obser-vadors, a l’ombra de l’expansió castelleraque es vivia a Catalunya i també a les illesBalears o a la Catalunya Nord.

També a l’Aragó trobem celebracionsfestives amb torres humanes, semblants ales moixigangues o als castells; l’exemplemés viu és la dance de Tauste, població delnord-oest de la província de Saragossa.També a Cetina, més al sud de la mateixaprovíncia, ballen el dance i la mojiganga. I demanifestacions semblants a les moixigan-gues en podem trobar fins i tot a Mèxic ien alguns altres països d’Amèrica, proba-blement descendents de tradicions localsbarrejades amb les que hi portaren elsconqueridors espanyols.

A Europa, l’exemple més conegut d’una celebració amb torres humanes el trobem a Irsina, a la regió italiana de laBasilicata, que formava part de l’antic regne de les Dues Sicílies de la Coronad’Aragó. A Irsina fan el pizzicantò, uns castells de dos o tres pisos que, com lesmoixigangues, tenen un origen religiós.

Els govindes de Bombai,una tradició mil·lenàriaque es compara amb els castellers.

La projecció exterior 41

Govindes que volen ser castellers

Però els castells no catalans més alts iespectaculars els trobem a l’Índia, con-cretament en la festa del Dahi Handi, unacelebració també d’origen religiós enhonor del déu Krixna, que se celebra aBombai i a Pune, a l’estat de Maharashtra,un sol dia d’agost o setembre, segons lesllunes; les construccions i els seus execu-tors es diuen govindes.

Les torres dels govindes van aparèixerfa uns quants anys en una fotografia enun diari de Barcelona, que en destacaval’anècdota de la seva semblança amb elscastellers. Però la cosa es va quedar aquífins que alguns castellers viatgers volgue-ren constatar la descoberta anant directa-ment a Bombai; a partir d’aquí castellers i govindes no només s’han descobertmútuament, sinó que han establert unarelació especial que ha comportat inter-canvis, visites i fins i tot documentalscinematogràfics.

L’any 2006 un grup de govindes vanvisitar Catalunya i actuaren a diverses places castelleres, com Vilafranca oBarcelona; l’any 2010 un grup reduït de castellers de Vilafranca anaren fins aBombai i aixecaren un pilar a la festa delDahi Handi; l’any següent hi va viatjartota la colla, i entre els molts castells quealçaren hi havia un tres de nou. L’any2013 hi han viatjat els Castellers de Sants.Uns quants anys abans, Agustí Corominasi Fèlix Miret van produir el documentalCastellers del món (estrenat el 2007), onretraten diverses tradicions amb castells

humans, amb una atenció especial alsgovindes de Bombai. L’any 2011, RamDevineni i Cano Rojas, realitzadors indi i xilè respectivament, residents a NovaYork, van dirigir The Human Tower, unexcel·lent documental centrat en les torres humanes que s’alcen a Bombai, a Catalunya... i a Xile. La pel·lícula s’haestrenat a diversos països del món.

La festa dels govindes se celebranomés un dia, però són centenars lescolles que hi participen, cadascuna en elseu nivell. A partir d’aquests contactes,l’admiració dels indis pels castellers cata-lans s’ha palesat amb escreix, i, fruit de la bona entesa, han incorporat als seusexercicis mesures de seguretat i tècni-ques castelleres que els han portat aintentar torres de nou i deu pisos.

Una cosa similar, encara que a unnivell més discret, ha passat amb el pizzi-cantò d’Irsina; el 2007, la Colla Jove deCastellers i la Moixiganga de Sitges vanviatjar fins a la Basilicata per actuar allàamb els castellers italians. La festa va serbatejada com el primer «FestivalInternacional de Torres Humanes».

Els castells no catalans més altsi espectaculars els trobem a l’Índia, en la festa del Dahi Handi, una celebraciód’origen religiós en honor del déu Krixna.

Cartell de Joan PereViladecans per celebrarque la UNESCO va decla-rar els castells Patrimonide la Humanitat.

Castells42

Actuacions exòtiques i turisme casteller

L’interès per descobrir i intercanviarexperiències amb altres castellers del mónés recent a casa nostra. En canvi, lesactuacions de colles catalanes a l’estran-ger ve de lluny. La primera la va fer laColla Vella dels Xiquets de Valls l’any1958, a Brussel·les, amb motiu de la pri-mera Exposició Internacional després dela Segona Guerra Mundial. Des d’alesho-res, i especialment a partir dels anysnoranta, les actuacions en esdevenimentsculturals o festius internacionals hanestat constants, sobretot a Europa, peròtambé amb algunes incursions en altrescontinents. La mateixa Colla Vella va fersengles actuacions a Houston i Chicago,als Estats Units, l’any 1992 per participaren la commemoració del 5è centenaridel descobriment d’Amèrica, i l’any1994, amb motiu de la Copa del Món deFutbol. L’any 2010, la Vella de Valls vaactuar a l’Exposició Universal de Xangai a la Xina.

Els Castellers de Vilafranca també hanprotagonitzat molts viatges a l’estranger;els més destacats, però, han estat el deXile, l’any 2008, el de l’Índia, el 2011, iel de Nova York, el 2012. Aquest darrerviatge ha estat el que més projecciómediàtica ha donat a la presència inter-nacional dels castells catalans, tant en elsmitjans de comunicació d’aquí com enels nord-americans i, de retruc, en elsd’altres països europeus. Les actuacionscastelleres van ser recollides per mitjansdel prestigi del diari The New York Times o elcanal estatal de Fox TV i van ocupar por-tades a tots els diaris catalans. L’excusadel viatge va ser l’estrena a la ciutat delsgratacels de la pel·lícula Enxaneta, pro -duïda per TV3, i la presentació del documental The Human Tower, i es va fercoincidir amb l’estada del president de laGeneralitat a Nova York. L’anècdota la vaposar el mateix president Mas quan vaafirmar que, a Catalunya, havia tingutmés repercussió mediàtica la presènciadels Castellers de Vilafranca que els motius del seu viatge oficial.

Altres viatges significatius han estat eldels Xicots de Vilafranca a diverses ciutats

del nord del Marroc, l’any 2008, i el quevan fer els Minyons de Terrassa, l’any 2009,a l’estat d’Israel.

Dels viatges a l’exportació

La fal·lera viatgera de les colles ha fet conèi-xer els castells catalans a molts indrets delmón. En la majoria d’aquestes actuacionsels castellers han fet d’ambaixadors de lacultura i la tradició festiva de Catalunya ihan suscitat curiositat i admiració, peròsempre com un element interessant o exòtic que s’exhibeix excepcionalment en un marc que no és l’habitual.

Hi ha, però, un altre fenomen interna-cional recent que sobrepassa tot el que hemcomentat fins ara: la creació de colles caste-lleres a l’estranger.

Coincidint amb el gran boom de l’acti-vitat i de les fites castelleres dels anysnoranta, alguns col·lectius catalans resi-dents a l’estranger es van engrescar a crearuna colla; la primera i la més reeixida va serla de Les Quatre Barres, creada el 1997 alCasal Català de Castelar, població argentinapropera a Buenos Aires. També va haver-hialtres intents similars, com el del CasalVirolai de Querétaro, a Mèxic, o el del’Associació de Catalans de la Universitat deCalifòrnia, als Estats Units, que el 2004 vacrear els California Kids, amb estudiantscatalans i també d’altres nacionalitats. Enels últims anys, també hi ha hagut intentsde formació de colles, amb vincles directeso indirectes amb castellers catalans, a lacapital del Quebec, Mont-real, i al Brasil.

Però de totes aquestes temptatives des-taquen, per la seva pervivència i la seva sin-gularitat, els casos dels Castellers de LoPrado, a Xile, i els Xiquets de Hangzhou, ala Xina. Les dues realitats són tan específi-ques com allunyades geogràficament i cul-turalment, però tenen un nexe en comúque les diferencia també de totes les expe-riències internacionals que fins ara hemcomentat: són dues colles castelleres for-mades i dirigides per gent autòctona, ambganes de fer castells al seu país i d’adaptarel que han descobert en els castells a la sevarealitat, de Xile o de la Xina.

La projecció exterior 43

Castells contra la marginació social

El casteller (colla) de Lo Prado es va formarl’any 2007. La seva història té uns prece-dents romàntics però molt fortuïts.Lucho Carrasco, un gestor cultural deSantiago especialista en coaching, en unaestada a Barcelona cap allà el 2004, vaveure una actuació a la plaça de SantJaume i es va emocionar; fins aquí pot seruna anècdota comuna en un estrangerque veu castells per primera vegada. Peròen Lucho, darrere d’aquelles construc-cions espectaculars, havia descobert moltes més coses: abraçades, emoció,sentiment de col·lectivitat, confiança,comunió..., i va pensar que allò podia ser molt útil per a una societat amb tantsproblemes d’estructuració, unitat i valorscol·lectius com la seva, la xilena, que nose’n sortia dels mals d’una llarga dictadu-ra. En Lucho va tornar dos anys després icasualment va conèixer Josep Giménez,dels Castellers de Vilafranca, que el vaportar a un assaig. Van seguir un any detrucades constants, una anada a Xile de Fèlix Miret i l’estada a Vilafranca peraprendre tècnica castellera de MarcosLara, un entrenador esportiu que ales -hores era el seleccionador nacional de l’equip de cheerleaders de Xile.

La concreció de tot això va significarel naixement de la colla de Lo Prado, unacomuna dels afores de Santiago amb problemes de pobresa, delinqüència idrogues. L’aposta de Carrasco va serintroduir els castells a les escoles perquèels infants i, darrere d’ells, les seves famí-lies es divertissin i, sobretot, aprengues-sin valors col·lectius; la iniciativa va tenirel suport entusiasta de l’alcalde GonzaloNavarrete, que va incorporar-la al progra-ma escolar de la municipalidad. Amb poctemps, la idea es va estendre a altrescomunes veïnes, arrelant sobretot a la de Cerro Navia, que va crear el 2007 la seva colla; també se’n va fer una a laUniversitat de Santiago (la USACH), onCarrasco i altres col·la boradors haviencreat un Centro de Liderazgo Integral,amb els castells com a element central; i va haver-hi diversos embrions de colla a altres poblacions, algunes allunyadesmés de 400 km de Santiago. Fins i tot la

Muixeranga d’Algemesí.Les moixigangues esballen a diversos indretsde l’antiga Coronad’Aragó. Els castells deri-ven de les valencianes.

Els Xiquets de Hangzhou,que ja aixequen castells deset pisos, constitueixen laprincipal activitat socialdels treballadors d’unaempresa tèxtil.

Castells44

ministra de Cultura, Paulina Urrutia, va fer plans per portar l’experiència cas-tellera a totes les escoles de Xile. Els bonscontactes de Lucho Carrasco aconseguienque les colles xilenes actuessin en un fes-tival de Nadal a l’Estadio Nacional davant70.000 persones i la presidenta MichelleBachelet, o que l’expresident RicardoLagos fes pinya en un castell en la cloendadel Seminari Internacional sobre CanviClimàtic i Nous Paradigmes.

La consolidació dels castellers de Xileté molt a veure amb tres o quatre viatgesd’alguns castellers vilafranquins per aju-dar-los tècnicament, però sobretot amb elviatge que la colla dels verds va fer al paíssud-americà al gener del 2008, ambactuacions espectaculars com la deValparaíso o la de Santiago, davant demilers de persones. I també amb els dosviatges que els xilens han fet a Catalunya,per Sant Fèlix, el 2008 i el 2012, en elsquals no només estrenyeren els llaçosamb els vilafranquins, sinó que els vanestendre a tot el món casteller amb visitesa Valls, Tarragona, Mataró, Barcelona ialtres viles i colles.

El temps, la distància amb els seuspadrins i també els canvis polítics enalgunes alcaldies han anat rebaixant l’efervescència castellera xilena, i les

colles mantenen una activitat minsa, llevatde la pionera de Lo Prado. Ara, en lesactuacions importants, s’uneixen tots elsefectius amb el nom genèric de Castellersde Xile. El pilar de cinc i el tres de set sónels seus màxims aconseguiments.

Esbarjo cultural i social en una colònia tèxtil

A finals de la temporada 2009, en unaactuació a Terrassa, David Wang, un exe -cutiu xinès representant a Catalunya del’empresa Antex, buscava entre el públicgent de la Colla Vella, perquè sabia que elsde Valls havien estat contractats per actuaren l’Exposició Universal de Xangai, repre-sentant Catalunya. Wang va explicar queQian Anhua, l’amo de l’empresa aHangzhou, tenia molt d’interès a conèixerdetalls sobre com funciona una colla cas-tellera, i va convidar dos membres de laVella a viatjar a la Xina per explicar-ho;l’interès no només era informatiu, sinóque aviat van passar a l’acció i a assajarcastells: volien muntar una colla a la colònia tèxtil de Hangzhou, com una activitat de lleure i relació social dels treballadors de la fàbrica.

Actuació dels Castellers deVilafranca a Nova York,que va tenir una importantrepercussió mediàtica.

La projecció exterior 45

Quan la Colla Vella dels Xiquets de Vallsva actuar a l’Exposició de Xangai, al maigdel 2010, es va trobar un centenar de cas-tellers xinesos disposats a ajudar-los en eltres de nou amb folre que van plantar.

Després de l’Expo, els viatges de caste-llers de la Vella, capitanejats per l’actualpresident, Joan Ibarra, per preparar elsXiquets de Hangzhou han sovintejat, finsa arribar a la desena. La colla ha seguit laseva evolució i aviat ha dominat els cas-tells de set pisos, i fins i tot s’ha atrevit aassajar el tres de vuit i el dos de set. A l’oc-tubre del 2012, 135 castellers xinesos van viatjar a Catalunya per viure en directe l’ambient casteller i per participaramb la Colla Vella al Concurs de Castellsde Tarragona.

La colla de Hangzhou es consolida,mentre en una altra fàbrica d’Antex, alnord de la Xina, un altre grup de treballa-dors es proposa muntar una altra colla.També, després de l’Expo, un grup d’es-tudiants de kung-fu del monestir deShaolin va actuar a un programa derècords de la televisió nacional xinesa(CCTV) fent una estructura humana«inspirada en l’actuació dels Xiquets de Valls»; l’any 2012, els mateixos estu-diants van fer castells en la inauguració delsJocs Nacionals Camperols de la ciutat deNagyang, al centre del país. A l’octubred’aquell any, la CCTV va enviar un equip a Tarragona per fer un gran reportatge del Concurs de Castells.

Valors universals

Els de Xile i la Xina són projectes caste-llers diferents, però tenen en comú queles ganes d’imitar han prioritzat els senti-ments i els valors per damunt de l’estèticao l’espectacle. Per recuperar joves de barris marginals, o per crear col·lectivitatentre treballadors d’una empresa, l’aspec-te social d’una colla castellera va perdavant del repte de fer els castells mésalts; això, en tot cas, serà un al·licient per continuar.

La declaració de la UNESCO, lesactuacions de colles castelleres a qualsevolindret del món, o l’intercanvi amb altresfestes amb torres humanes, globalitzen iinternacionalitzen els castells catalans ien mundialitzen no només la bellesa plàsti-ca, sinó sobretot els valors que despreneni la identitat que representen. Però el nai-xement de colles pròpies a Xile o a laXina, amb un lligam fort amb l’origenque en garanteix l’autenticitat, són la pro-va més contundent que l’exportació delscastells catalans ja ha començat.

Els castells desperten admiració arreutambé pel vessant social i simbòlic quetenen, i al conjunt se l’identifica amb elpaís d’on vénen, Catalunya, on ja no sónuna tradició regional d’unes quantescomarques, sinó un símbol nacional.

Xinesos i xilens no només copien unaactivitat espectacular, festiva i divertida,sinó que sobretot adopten, des de la sevaperspectiva i des de cultures ben dife-rents, els valors que aporten els castellersi les colles.

Aquest salt al món dóna encara méssentit a la declaració de PatrimoniImmaterial de la Humanitat. Catalunyase’n pot sentir orgullosa, però alhora hade ser generosa. Si al segle XIX els castellsderivats de les moixigangues i els anticsballs de valencians van arrelar a Valls, i alsegle XX es van estendre per tot Catalunya,al segle XXI els castells catalans podrientravessar totes les fronteres i estendrebellesa, valors i simbologia a qualsevolindret del planeta.

La Colla Vella dels Xiquetsde Valls va ser present a l’Exposició Universal de Xangai.

Castells46

La músicadels castells

Joan Cuscó i Clarasó(Vilafranca del Penedès, 1971) És doctor en filosofia per la Universitat de Barcelonai s’ha especialitzat en musicologia a la Universidadde Alcalá de Henares. Membre de les Societats Catalanes de Filosofia i Musicologia de l’IEC, sotsdirector de l’Aula de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura i conservadorde l’Arxiu Musical de VINSEUM.

La música dels castells 47

La música és un fet excepcionalmenthumà. Totes les cultures que coneixem fanmúsica i tots els moments importants dela vida humana tenen música. I la músicaés imprescindible en el món casteller i enels castells com a arquitectura efímera, en uns castells humans en què culmina lacapacitat dels primats antropomorfs deviure en grups socials per la seva facilitatper exterioritzar els estats d’ànim i gene-rar forts lligams entre ells. Ho deia PauCasals poèticament: «Els castells se sentencom un impuls atàvic, profund, de forçagairebé religiosa.»

Des d’antic, l’arribada dels Xiquets deValls és acompanyada de cants, la seva par-ticipació a la festa ha generat músiquesdiverses (per a l’entrada i la sortida de pla-ça, anar a processó, alçar els castells i fercaminar els pilars), i moltes colles hancreat himnes propis. De totes les músi-ques, la més significativa és el «toc de cas-tells», que ha estat font d’inspiració demolts compositors per la posició centraldels castells en la cultura catalana, com lamúsica de la muixeranga d’Algemesí alPaís Valencià. I és que, com digué PereYnglada, són músiques lligades a quelcomque impregna la memòria col·lectiva. El«toc de castells» ha inspirat Anselm Clavé,Pau Casals, Dolors Calvet, Enric Casals,Francesc de Paula Bové, Antoni Català,Agustí Cohí Grau, Martí Teixidor, AlbertSanahuja, Joan Lluís Moraleda, EsteveMolero... I de la muixeranga d’AlgemesíJoaquim Serra en va fer una magnífica ver-sió per a cobla, i Juan Giménez, unes«Variacions: la muixeranga d’Algemesí»per a piano i dolçaina.

El «toc de castells» és una obra emble-màtica del patrimoni musical català, nas-cuda en la tradició oral a cavall dels seglesXVIII i XIX, de la mateixa manera que elscastells fa més de cent anys que són sím-bol i expressió reeixida de la festa. Ho faexplícit Pere Alegret l’any 1900: «Vuitdias abans no parlavam d’altre cosa. [...] De si vindrían las dos collas de“Valencians”, nom ab que allavors seconeixían los “Xiquets de Valls” d’ara.»1

Ho repetí Josep Maideu al manuscrit«Danzas Populares / danzas del Panadés»(1946): «Los Xiquets de Valls constituyen elpunto central y más emocionante de la

Grallers i castellers a la plaça de Jaume I de Vilafranca delPenedès, en el lloc on avui hi hael monument als Castellers.Segona meitat del segle XIX.

Gralla seca del constructor vilanoví Magí Carreras(1800-1865). L’havia fetsonar el graller penede-senc Josep Casulleras Vallès(1889-1961).

Castells48

fiesta folklórica por esencia.» I fins avui,en què han estat declarats PatrimoniImmaterial de la Humanitat i viatgen pertot el món, com ho van pronosticarSalvador Dalí i Francesc Pujols.

Els castells, les seves músiques, els ins-truments que els acompanyen i els ritualsque els són propis configuren un patrimo-ni viu, ric i variat. Els castells evolucionenal ritme de les seves músiques, i el «toc decastells», a mesura que les torres humaness’independitzen de les parts dansades delball de valencians i es fan cada vegada mésaltes, perd el seu aire de dansa i adquireixuna estructura enèrgica. Ho descriu PereAlegret l’any 1901: «Fereixen les grallasab aquella nota característica, aguda, prolongada y estrident anunciant que’scomensa ja’l castell.» I els castells «consti-tueixen [...] un atractiu pera nostra [...]festa major [y] [...] són [...] la seva vida, la seva ànima».2

Festa i música

En la festa s’hi implica tota la ciutat, i lamúsica i la dansa són un fenomen impor-tantíssim de Catalunya des del segle XVII,que és el moment històric on arrela la fes-ta de la Catalunya contemporània: «A laBarcelona del segle XVII i de començamentdel segle XVIII, la música i la dansa erenelements encara més essencials del que hosón ara. En primer lloc resultaven protago-nistes en les nombroses festes públiques,

civils o religioses [...]. En segon lloc, lamúsica i la dansa resultaven igualmentfonamentals i indispensables en moltsmoments de la vida religiosa i de la vidasocial, de la vida quotidiana del barri i dela vida familiar.»3

Hi ha una memòria sònica. Uns sons iunes músiques que ens remeten a episodisi rituals específics de la vida civil i lúdica.Instruments i danses que sentim com apropis i com a emblemàtics del lloc onhem nascut i de l’activitat que s’hi duu aterme. Hi ha una memòria viva que aplegamúsiques, costums i instruments d’èpo-ques i estètiques ben diverses. Les festessón moments de vivències emocional-ment intenses, i tot el que s’hi relaciona es grava amb força en la nostra memòria.Timbres, sons, rituals, músiques... I tambéestablim una valoració molt específica delsprotagonistes de la festa, per exemple dels castellers i dels grallers.

A la Mediterrània la festa és la implan-tació d’una vivència diferent del temps ide l’espai, la posada en escena d’una dura-ció potent i intensa. S’arracona la vidaquotidiana. La gent s’aboca a la festa i a lesseves expressions col·lectives. 4 Els caste-llers en són un clar exemple. És bo sentircom infants de tres anys que no sabenmúsica són capaços de taral·lejar la melo-dia dels castells després de viure la festa,en la qual la música de gralla i els castellssón indissociables, com digué Pere Mialetl’any 1930: «Un castell sense música per-dria el cinquanta per cent del seu encís.[...] La gralla diríeu que empeny els caste-llers, que els anima a pujar i els comunicalleugeresa. És una tonada senzilla i vivaque consta de tres temps: el que marca lapujada, un seguit de melodies que escla-vitzen els nervis i són una transcripciósonora de l’esforç dels grimpadors. Uncop fet el castell les notes de la gralla hanpujat també i surten amb una rapidesaimpressionant com una volada d’abellesinquietes; i finalment, al toc de baixada,les notes, més greus, llisquen com els castellers, que es desprenen i es deixenanar per l’esquena de llurs companys. [...]Aquestes gralles els acompanyen pels carrers escampant tota aqueixa alegria.»5

El graller Jaume Vidal i Vidal (1918-1996)tocant castells a la festamajor de Vilafranca.

La música dels castells 49

Festa i música vénen mesclades: «Sensela música, alguns actes de les nostres festesno s’assemblarien a com els coneixemactualment i altres [...] ni tan sols serienpossibles.» 6 I un d’aquests rituals són elscastells. En conseqüència, direm que el«toc de castells» té tres motius d’interès: la seva formació i transformació en la tradició oral, el seu estret lligam amb l’evo-lució dels castells i la seva qualitat com ahimne emblemàtic (pel fet d’estar lligat a una experiència emocional intensa).

Del nom i la «cosa»

Per començar, donarem una visió sobrecom hem anomenat la música que avuidenominem «toc de castells».

La denominació «toc de castells» és relativament moderna. Primer en deien«Valencians» i «Les torres» (o algunavariant d’aquests noms, perquè el que ésimportant no és la música en ella mateixa,sinó l’exercici gimnàstic que acompanya:el «ball de valencians» o el «ball de les tor-res»). Posteriorment se l’anomenà «balldels Xiquets de Valls» i «tocada dels cas-tells dels Xiquets de Valls», i a mesura quees configuren les colles de castellers i lesconstruccions que fan tal com les conei-xem avui, es comença a parlar de «Xiquetsde Valls» i de «tocada dels castells», i,entrat el segle XX, de «toc de castells».

El moment de transició dels balls devalencians als castellers és clar: l’any 1840,quan al Diario de Barcelona se’ns diu que elsqui ho fan ni són valencians ni ballen. Així,mentre que les primeres denominacionses referien a un moment concret del ballde valencians (a la torre final), quan l’e-xercici ha perdut la part dansada i desplegaamb tota la seva plenitud l’aixecament detorres humanes cada vegada més altes, lamúsica es va modificant, de la mateixamanera que es modifica la forma de defi-nir-la. Hem vist com Pere Alegret recordaaquest canvi, el qual documentem a travésde les músiques aplegades als quadernsd’organista de Magí Sans i Bartomeu(1843-1918), a Vilanova i la Geltrú, i al de Banyoles, recuperat per l’organistaJoaquim Mateu i Duran (1883-1961).

Cal remarcar l’ús del concepte de«toc», vinculat a bona part de les músiquesdels castells: al «toc de matinades» (o«toch d’aubada»), al «toc d’entrada a laplaça», al «toc de vermut» (o «sortida deplaça») i al «toc de castells». Són denomi-nacions que deixen clara la funció de lamúsica, la de crit d’alerta, de música quepresenta o precedeix un moment ritualimportant: l’inici del dia de festa, l’arriba-da i la sortida dels castellers de plaça i l’aixecament dels castells. Ho escriu l’any1884 Gaietà Vidal i Valenciano: «I es dona-va el senyal llençant les gralles a l’espai

Torre de sis dels Castellersde Vilafranca davant elmonument a Manuel Milài Fontanals. Fires de maigde l’any 1957.

Castells50

aquella nota aguda, prolongada, caracterís-tica, penetrant, que jamai oblida qui unasola vegada la ha poguda oir contemplanttant meravellós espectacle.» Ho recordaLluís Via: «En mig d’un fort redoble detimbals l’espinguet de la gralla regnavatriomfalment, escandalosament; tota altraremor emmudia.»7

També és clar que el nom de l’ins -trument que acompanya els castellers (al -menys des de l’any 1770) ve de la potènciaque el caracteritza, però d’on ve el termegralla? Fem un poc d’història. A la festamajor del Penedès de l’any 1794 es parla

dels «gralls», i l’any 1826, de la contracta-ció de «gralla i tabal»; a Ulldecona, l’any1870, anotaven com a diferents la formacióde «donçaina» i tabalet i la de dues «gra-llas»; uns quants anys abans Manuel Milà iFontanals havia parlat de les «agudas gralla ydulzainas» de la Catalunya Nova; es parla de«grallaires» fins al primer terç del segle XXi existeixen dos instruments diferents quehan arribat fins avui (el «grall» i la «gra-lla»). Però del mot gralla no en tenim cap explicació satisfactòria. És per això que,com passa amb altres termes arcaics conser-vats als mons casteller i graller («manilla»,«inxa» i «lligades»),8 i pels malnoms amb

què a Catalunya definim els instrumentspopulars i tradicionals (la cornamusa és un «sac de gemecs», la xeremia una «tarota»...), diríem que ve de la veu popu-lar «grallar», que vol dir cridar al mig de la plaça per reclamar l’atenció de la gent.9

«Els Xiquets de Valls» de Clavé

Fets els preliminars terminològics, passema estudiar el «toc de castells». Abans, però,caldrà fer atenció a una obra imprescindi-ble per comprendre la música dels castells

en el seu context: «Els Xiquets de Valls»,escrita l’any 1867 per Clavé, després queEduard Vidal i Valenciano l’hagués invitat acasa seva per la festa major de Vilafranca del’any 1863, en la qual va conèixer els castellsi va viure el fet casteller en la seva primeraèpoca d’or. Sembla que observà el pilar deset i el castell de nou. D’aquesta visita enparlà Lluís Via a L’idili d’enVilarda, el protago-nista del qual és un membre de la SocietatCoral El Penedès que també feia castells.10

Via proclama en aquesta obra les virtuts delmoviment claverià i conta la forta impressióque els castells de nou pisos i el pilar de set havien causat en el compositor.11

Fotografia de la colla degrallers Els Romeas a ladècada del 1920. Van serels primers a fer un enre-gistrament sonor del «tocde castells» l’any 1930.

La música dels castells 51

En l’obra de Clavé hi ha una de les pri-meres transcripcions del «toc de castells»i el lema que s’ha establert com la millordefinició del món casteller: «força, equili-bri, valor i seny». «Els Xiquets de Valls»converteixen els castells en un símbol de la cultura catalana. Si la Renaixença acadèmica refà les cobles i les sardanes, lapopular escriu el mite casteller. I la popu-laritat d’«Els Xiquets de Valls» deixa pòsitjust en el moment en què es començavena contraposar els castells a les corridas detoros. L’any 1879, al Diari Català, un tal«Thales», considera els Xiquets i els toroscom els dos símbols de les tradicions delpaís: «Los dos espectacles són nacionals,per més que l’un s’hagi extès a tot el terri-tori espanyol [...] y l’altre estigui circums -crit a una petita comarca catalana. Los dossón corporals y’s fundan en la forsa y enl’enginy. Los dos, com tots los exercisiscorporals, poden produir desgraciaslamentables. Per això és que, quan no fagaires dies estavem contemplant las Torresque davant la Casa de la Vila de Vilafrancafeyan los Xiquets de Valls, vam observarque á més de quatre’ls venia instintiva-ment á la imaginació la idea de comparar-las ab las festas de toros. Al nostre entendreno hi cab de cap manera la comparació.Los atractius únichs de las corridas detoros consisteixen en lo perill y en la vistade la sanch, no en la destressa y en la forsadels toreros. En las torres y castells delsXiquets de Valls ni’l perill és atractiu ni’sveu mai la sanch que corri.» Per a l’autor,

els castells (que vénen dels venecians) són molt més avançats que els toros (quevénen dels moros). La gimnàstica com atenacitat i força de conjunt és una mostrade civilització molt diferent de la queexpressen les corridas de toros.

Clavé va saber traduir les inquietudscol·lectives, i Àngel Carmona l’ha definitcom un «continuador i creador de folklore[...]. Clavé feia quelcom més que conti -nuar el folklore de Catalunya: l’enriquia ien creava un de nou». 12 Carmona, a ban-da de valorar la tasca coral, posa en valor lapetja de Clavé en la societat catalana, el seu«romanticisme revolucionari»: cantà eltreball a la ciutat i al camp (La maquinista, La verema i Pel juny, la falç al puny), va donarales al deler democràtic (amb l’adaptacióde La Marsellesa) i reinterpretà les tradi-cions de la terra (amb Los Xiquets de Valls).Fou capaç de regenerar les llegendes i elssímbols de la cultura popular i obrera delpaís, i fins avui. «Els Xiquets de Valls» ésun «cor descriptiu» que conta com fun-cionen i quines són les virtuts dels cas-tells: l’arribada a la vila i els sentimentsque desperten, com fan la seva passadapels carrers i el lligam entre el públic i els castellers. Crea moments narratius que sesolen cloure amb petites idees musicals(que recorden el «toc de castells»), s’hiintercalen fragments sencers de la músicadels castellers (sense lletra) i acaba ambuna forta reivindicació dels valors positius que desperten.

«Valencians» i «Xiquets de Valls»

En els comptes de l’Administració de SantFèlix de l’any 1863, hi surten esmentatsels castellers com a «Valencians», però enel programa oficial d’actes es parla de«Xiquets de Valls». I això és interessantperquè la música que transcriu Clavé és unball de valencians. Encara no s’havia des-plegat la versió moderna del toc de castells(que havia d’aparèixer amb la segona èpo-ca d’or dels castells al darrer terç del segleXIX). La peça que escriu Clavé és germanade la que l’organista Magí Sans copià coma «Ball dels Xiquets de Valls (modern)».Clavé no volia fer una transcripció «cien-tífica» de la música dels castells, però als

En l’obra de Clavé hi ha unade les primeres transcripcionsdel «toc de castells» i el lemaque s’ha establert com lamillor definició del món casteller: «força, equilibri,valor i seny».

Castells52

compassos 260-303 escriu un ball devalencians que situaríem molt proper a lamúsica de Les Torres (recollida per Bonetl’any 1870 a Tarragona) i a dues de lesmelodies que recollí Magí Sans: el «Ball de Valencians» i el «Ball dels Xiquets deValls», en el grup de músiques que situemcom a precedent immediat de la músicaactual dels castellers. Així mateix, repro-dueix idees musicals que trobem en tocsarcaics (com la moixiganga d’Igualada i eltoc de castells dels Triquel·lis), «l’entra-da» i «l’aleta» són ben clares, i hi ha unfraseig germà del de la dansa«Valenciano» (Burgos).

Dels antecedents de la música dels castells

Les primeres transcripcions de l’actualmúsica dels castells les trobem al quadernd’organista de Banyoles (darrer terç delsegle XVIII) i en unes pàgines soltes del’Arxiu de Santa Maria de la Geltrú(començament del segle XIX). El quadernde Banyoles és imprescindible per enten-dre la música del ball de valencians, comel quadern de Magí Sans, de Vilanova i la Geltrú, ho és per comprendre el «toc de castells» al llarg del segle XIX i fins al primer terç del segle XX. En el primer hi trobem anotada l’única versió sencera queconservem de l’antic ball de valencians,titulada «Vals del Camp de Tarragona», enla qual consta la part final de la torre coma «castell».13 És la música dels balls devalencians que, des del primer terç delsegle XVII i al llarg de tot el segle XVIII, tro-bem a Reus, Tarragona, Valls, el Vendrell,Santa Margarida i els Monjos, Vilafrancadel Penedès... Posteriorment, aquests ballsperden la torre final i la música que li correspon. Ens n’interessa la part de la dela torre. Així mateix, sobre el mot castellcom a definició de la part final de la dan-sa, podem dir que a Valls ja es parla de«castells» i de «castellers» l’any 1828;que a Vilafranca, l’any 1859, es parla de«valencians, o sea, Xiquets de Valls», i queper les Decennals de Valls de l’any 1861 es parla del «ball de valencians, vulgo cas-tells». En el cas de la melodia copiada aVilanova i la Geltrú, es tracta d’una melo-dia curta de setze compassos, distribuïdaen tres idees musicals breus, que és unfragment de la part del «castell» d’algunball de valencians ja desmembrat queencara porta per títol «Ball de Valencians».I aquesta és la seva vàlua enfront de lesmelodies del ball de valencians de Reus ialtres que han perdurat (Bellmunt,Capçanes i Arbeca). La música aplegada aVilanova i la Geltrú ja no és una part del«ball de valencians» (com a Banyoles),sinó tot el «ball». És un breu «toc de cas-tells» recollit just en el moment en quècanvia la tècnica de fer castells (pels voltsdel 1805).

Partitura del ball de valencians de finals delsegle XVIII. Versió mésantiga que ara com arahem localitzat.

La música dels castells 53

Antigues versions del «toc de castells»

El primer gruix important de partituresapareix a la segona meitat del segle XIXcoincidint amb la primera època d’or delscastells (del 1851 al 1854), la qual, tot ique es van fer castells de nou pisos, quedàeclipsada per la segona època d’or (a par-tir del 1876) i per les guerres carlines; iamb l’aparició i l’ús generalitzat del terme«Xiquets de Valls» (que trobem publicatl’any 1850 a Vilanova i la Geltrú). Enaquest grup de partitures, hi ha la trans-cripció que fa Josep Anselm Clavé (1867)i les que fan els organistes Ramon Bonet(de Tarragona) i Magí Sans (de Vilanova ila Geltrú) a partir de la dècada del 1870.Són quatre obres significatives en la transi-ció de la part musical de la torre del ballde valencians al «toc de castells» modern.En destaquem la transcripció de Clavé i laque Magí Sans anomena «Ball dels Xiquetsde Valls» per la seva estructura ben defini-da en tres parts (una de dotze compassos i dues de setze).

Val la pena remarcar la importànciadel manuscrit de Magí Sans que porta pertítol «Cançons populars y pastorils delpaís / escritas pels millors Mestres y orga-nistas / antichs y moderns / col·lecciona-das y aumentadas / per lo mestra y orga-nista / de la Capella de Sant Antoni Abadde Vilanova i Geltrú / D. Magí Sans, / en1891», perquè conté versions datades alsegon terç del segle XIX (que anomena

«Xiquets de Valls antichs», que és un ballde valencians, i «Ball dels Xiquets de Valls.Modern», que es correspon amb la versióde Clavé), la que porta per títol «Castells.Xiquets de Valls», que pertany al tercerterç del segle XIX (i s’ha atribuït a PauCasals), versions modernes del «toc dematinades» i del «toc de processó», unaantiga i interessant versió de la música deles matinades que ell anomena «Xiquets»(i que podríem datar a cavall dels seglesXVIII i XIX) i un ball de valencians que escorrespon amb la música de les moixigan-gues religioses.

Els antics i els moderns

Després d’aquestes composicions, ve uncorpus de versions primitives de la músicaactual. En aquest corpus s’hi han desplegatles idees inicials del ball de valencians dela Geltrú i apareix ben definida la part de l’aleta. La versió de transició entre lesanteriors i aquestes és la que tocaven lacolla de grallers Els Triquel·lis de Solivellafins ben entrat el segle XX. De fet, a cavalldels segles XIX i XX es configura l’estructu-ra actual de la peça. I hi ha una partituraque és la que en el període 1900-1934 es reprodueix més vegades.14Aquesta partitura ja té totes les parts del «toc decastells» i és atribuïda a Pau Casals.Certament, Pau Casals la va signar perdonar-li validesa per ser publicada a l’obrade teatre En Pau de la gralla o la festa major de lavila, del seu amic Ramon Ramon i Vidales(1858-1916), que es va estrenar l’any1900 al Teatre Novetats de Barcelona, peròhi ha diversos aspectes tècnics que enssusciten dubtes raonables, tot i que ara nohi entrarem. Això no nega l’interès de PauCasals pel món de la gralla i pels castells,però hem de tenir en compte que les edi-cions d’aquesta partitura no es van feramb finalitat educativa, científica o musi-cològica. Els castells i la seva música erenun símbol.

Coincidint amb la segona època d’ordels castells, trobem un bon gruix de ver-sions del «toc de castells» recollides a Vallsi a Vilafranca del Penedès gràcies a la tasca

La idea d’enregistrar la música dels castells foud’Antoni Mas. Es va posar enpràctica a finals de l’any 1930i es van editar dos discs l’any1931amb la colla Els Romeas.

Castells54

d’Antoni Insenser (de qui conservem el manuscrit «Col·lecció / de balls “vulgarment dits” de St. Fèlix» i els arti-cles publicats a la Revista Musical Catalanaen els anys 1904 i 1905)15 i de JoaquimMartinell.16 I són interessants les versionsrecollides a Valls en què l’entrada ja ha agafat força i l’aleta és clara i potent.

Aquestes versions del «toc de castells»en mostren la vida i la constant formació i transformació, i les dificultats de trans-cripció que implica.

Les transcripcions de Maideu

Així arribem a Josep Maideu, que és quimés vegades va transcriure el «toc de cas-tells» en la primera meitat del segle XX,des que l’any 1919 va arribar a Vilafrancaper exercir-hi com a organista i quedàmeravellat per la festa major. Primer varecopilar un manuscrit que titulà«Moixigangues vilafranquines» (1920),que va anar ampliant durant prop de vintanys, i una de les primeres peces que hianotà fou «Els Xiquets de Valls / Tocadadels castells», que és la mateixa que haviatranscrit Magí Sans l’any 1891. Després,entre el 1920 i el 1950, va presentar treballs a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i a l’Instituto Español deMusicología i va copiar diverses vegades la música dels castells. En destaquem lesversions del 1924 i del 1946. La del 1924és similar a la que podem sentir avui i a laque publicà Francesc de Paula Bové l’any1926, però té certes particularitats: 1) els dibuixos melòdics de la segona veumentre la primera aguanta la nota llargaamb què finalitza cada part; 2) tot i quemanté l’aleta com en les versions mésarcaiques, la part final ja és com la queinterpreten Els Romeas a la dècada del1930; 3)Maideu incorpora, per primeravegada, el ritme del timbal. D’altra banda,en la del 1946 trobem un ritme de timbaldiferent i canvis interessants en la segonaveu i en aspectes harmònics. Tot això ensrecorda que cada colla l’interpretava ambles seves variants. Els grallers JoanDomingo i Albert Jané sempre ens hohavien contat, i sabien distingir el toc decastells dels Romeas del que feia SebastiàSendrós. I és en el dels Romeas on ja tro-bem que el trinat de l’aleta es desplaça de la tònica a la dominant per remarcarmolt més el punt culminant del castell. I en les versions dels «Macaris» i deSebastià Sendrós (dècada del 1950) observem com la primera veu construeixdibuixos sobre les notes llargues a manera d’improvisació.

Dibuix «Els grallers»,de Pau Boada.

La música dels castells 55

Dels primers enregistraments del toc de castells

La idea d’enregistrar la música dels castellsfou d’Antoni Mas i Jornet. Es va posar enpràctica a finals de l’any 1930 i es van edi-tar dos discs l’any 1931, i el mateix Masproposà la creació d’un concurs de gralles(«que seria una bona manera d’estimularels pocs bons grallers que’ns resten») i vaser, juntament amb Marian C. Roig, PauCasals i Andreu Nin, un reivindicador dellligam entre la gralla seca i els castells.17

Antoni Mas, com altres personalitatsde l’època, vivia amb intensitat la revifalladels castells i pensava que es necessitavenbons grallers, però alhora copsava com elnombre de grallers disminuïa. Per això vaproposar l’enregistrament dels discs ambles músiques dels castells a la colla ElsRomeas: «De res aprofitaria tenir bonscastellers si fossin acompanyats de grallesmortes o desafinades, mentre que si el tocde gralla és ple, viu i picat, el castell prenun altre caire i creix i s’enfila valent idalid, i és aleshores que l’espinguet benajustat va marcant les modalitats en elsmoments culminants, que dóna coratgeals que a sota aguanten i quan el poblevibra i se li arrenquen exclamacions iaplaudiments», escriu l’any 1932.

Pel que fa als intèrprets, podem dirque Els Romeas van gaudir de l’amistat ide la consideració de Pau Casals i de JoanAmades, i del seu repertori n’hem heretatel «Toc dels castells» (amb el pilar al bal-có), el «Toc d’ofertori», el «Toc de mati-nades», el «Toc de processó» i el «Llevantde taula» (marxa amb aires de murga ambcoincidències amb el ball de moros i cristians de Peníscola). Segons Amades,Els Romeas tenien un repertori vast, peròdestacaven en la interpretació del toc decastells, de les matinades i del toc de processó: «Toquen amb gran art i amb unbon sentiment popular de la música [...]donant-hi un valuós sentit i una expressióde rústec art molt emotiva i encisadora.[...] Les seves tonades predilectes i a lesque donen més expressió són la dels cas-tells i les matinades. La dels castells enclouuna fonda emoció sentimental, sense perdre un valent to de màgica energia.»

Aquests primers enregistraments de lamúsica dels castells avui es poden trobaren un CD editat per la Coordinadora deGrallers de Vilafranca (2012), i moltsaltres foren inclosos al CD que acompanyael llibre El Toc de Castells. Història i històries d’unamúsica (2008). De fet, les músiques delscastells han estat les més enregistrades enla discografia per a gralla, des dels Romeasfins als Grallers de Santa Madrona, passantper l’Escola de Grallers de Sitges, So Nat,els Grallers de Vilafranca-Colla de Mar, els Grallers Montònec de Vilafranca, Les Gralles del Baix Penedès, etc. I en els diversos concursos de grallers fets alssegles XIX i XX el «toc de castells» ha estatuna peça pràcticament imprescindible.

El timbaler Pere Galofré,«Peret del Pla», en la sevadarrera actuació.Acompanya, amb elsGrallers Montònec deVilafranca, la colla caste-llera Xicots de Vilafranca,1987, Olesa de Bonesvalls.

Castells56

Jaume Vidal i Macari Domingo

És clar que el «toc de castells» és unamúsica viva i que allà on cal interpretar-lai viure-la és a la plaça. Cada interpretacióés diferent, com ho és cada castell. I alllarg dels anys la música dels castells vavariant i s’enriqueix amb cada interpreta-ció. Avui hom pot escoltar diferents ver-sions del «toc de castells», totes iguals itotes diferents. I en algunes poblacionshan singularitzat el seu «toc» d’acordamb certs antecedents (com a Igualada).El «toc de castells» es mostra a través deles seves variants «dialectals». És històriacompartida i tradició viva.

Per a qualsevol «tradició viva» les for-mes de transmissió són molt importants, i en el món de la gralla gairebé es van per-dre a la dècada del 1960. Llavors, quan a ladècada del 1970 hi va haver la revifalla degrallers i castellers, es van establir duesvariants. L’una va arribar a través deMacari Domingo, a l’Escola de Grallers deSitges, i durant una dècada llarga va ser lamés usada. L’altra és la que havia publicatFrancesc de Paula Bové l’any 192618 i queva difondre el graller vendrellenc JaumeVidal. Ambdues foren presents en el Mètodede gralla (1982) de Francesca Roig i JaumeArnella. Tot i que avui la més emprada ésla que ens ha arribat a través de Bové iVidal, sonen totes dues. I si agafem docu-ments sonors dels darrers trenta anys,veurem que en el timbre i en la interpreta-ció el toc segueix experimentant canvis (i amb la recuperació de les gralles baixess’han fet arranjaments per a tres veus quemostren maneres d’entendre la músicaper a gralla gens d’acord amb el caràcterprimitiu i atàvic dels castells que agradà a Pau Casals i Robert Gerhard).19

A la plaça, cada castell i cada «toc decastells» són diferents en intensitat, en tempo... La música es mostra viva ipotent, plena de variants i de matisos.Aquesta és la seva vàlua. La seva història és llarga i plena. Conèixer-la ens ajuda acomprendre-la millor i a comprendremillor els castells, a viure-la amb mésentusiasme i a valorar-la com un elementfonamental en el patrimoni immaterial de la cultura catalana.

Programa de la festamajor de Vilafranca del’any 1906, en el qual esva incloure la partitura del «toc de castells».

La música dels castells 57

Notes

1 ALEGRET, Pere: «Recorts de la FestaMajor», El Labriego, XXV, 592 (Vilafrancadel Penedès), 1900, p. 253.

2 ALEGRET, Pere: «Los Xiquets de Valls»,El Labriego, XXVI, 616 (Vilafranca delPenedès), 1901, p. 251-252.

3 GARCIA, Albert (coord.): Dansa i música. Barcelona 1700. Barcelona: Museud’Història de Barcelona, 2009, p. 20.

4 Vegeu GARCÍA LÓPEZ, José; PÉREZCARTAGENA, Francisco Javier; REDONDOREYES, Pedro: La música en la antigua Grecia.Múrcia: Universidad de Murcia, 2012;VAN DER LEEUW, Gerardus: Fenomenología de la religión. Ciutat de Mèxic: Fondo deCultura Económica, 1964.

5 MIALET, Pere: «Els “castells” al Camp i al Penedès», Mirador, II, 93, 1930.

6 VILLALONGA, Miquel: Música per a unafesta. Menorca: Col·lectiu Folklòric deCiutadella, 2007.

7 Vegeu VIDAL, Gaietà: Narració descriptivade la festa major de Vilafranca. Vilafranca delPenedès, 1912; CUSCÓ, Joan (ed.): Quatre relats de nou. La festa i els Castells en la literatura modernista de Lluís Via i Pagès.Vilafranca del Penedès: Andana, 2002.

8 Vegeu CUSCÓ, Joan: El Toc de Castells.Història i històries d’una música. Vilafranca del Penedès: Andana, 2008, p. 26-29.

9 Baltasar Porcel usa el terme al conte«El misteri de l’alzinar o l’any de la pesta», en el qual se’ns diu que, en elmoment dels estralls: «Don Dionís es girài els ulls se li desorbitaren per sobre lesulleres mirant el carregament d’esquelets.Va aixecar un braç grallant quelcom en llatí i obrint desmesuradament la sevaboca desdentada.»

10 CUSCÓ, Joan (ed.): Quatre relats de nou cit.

11 Ibidem, p. 58.12 CARMONA, Àngel: Dues Catalunyes:

jocfloralescos i xarons. Mallorca: LleonardMuntaner, 2010, p. 148-149.

13 En aquest quadern de Banyoles també hi trobem un breu «Vall deValencians», que es correspon amb les dues primeres frases dansades, i un«Vall de la Muxiganga», que es correspon amb les melodies del Penedès.

14 La trobem: al quadern de Magí Sans(1891); amb la firma de Pau Casals (i auna sola veu) l’any 1900; la publica PereAlegret (a Vilafranca el 1901); es repro -dueix als programes de festa major delVendrell (1905) i de Vilafranca delPenedès (1906); l’edita Gaietà Vidal iValenciano l’any 1912; la recull JosepMaideu l’any 1920; Joan Amades la incloual seu llibre sobre els castells (1934), i esreprodueix al programa de la festa majorde Vilafranca l’any 1970.

15 Vegeu INSENSER, Antoni: El Penedès.Balls, danses i comparses. Vilafranca delPenedès: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1982; CUSCÓ, Joan: AntoniInsenser i Bertran. Músiques de festa. Vilafrancadel Penedès: Museu de Vilafranca, 2000.

16 Vegeu BALLESTER, Francesc: «Els Xiquets de Valls», Quaderns d’Estudi, V, I, 2. Barcelona: Diputació de Barcelona,1920.

17 Per Santa Tecla de l’any 1910, a Tarragona, ja es diu als castellers que han de «llevar grallas de las antiguas o de madera».

18 Vegeu BOVÉ, Francesc de Paula: El Penedès. Folklore dels balls, danses i comparsespopulars. Vilafranca del Penedès: Vilatana,1990.

19Vegeu CUSCÓ, Joan: «Els Romeas iels primers enregistraments per a gralla»,dins Els Romeas. CD. Coordinadora deGrallers de Vilafranca del Penedès, 2012.

Castells58

La llengua dels castells:riquesa del lèxic casteller

Xavier Brotons Navarro(Vilanova i la Geltrú, 1967)Llicenciat en Filologia Clàssica per la UB. Periodista casteller des del 1992. Autor de Castells i castellers. Guia completa del món casteller(Lynx, 1995) i del Diccionari casteller (Diputacióde Barcelona, 2001). Guanyador del VI Premil’Esperidió d’assaig casteller (2012).

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 59

Quan abordem la qüestió de la llenguadels castells de seguida salta a la vista que l’apartat més característic n’és, sensdubte, el lèxic, incloent-hi la fraseologia.D’altra banda, sent els castells una activitatoriginària, i durant molts anys exclusiva,d’una zona de Catalunya, és lògic que lagran majoria del conjunt del lèxic delscastells estigui integrat per mots catalans,amb la inclusió d’algun castellanisme històric (apretar).

Així, el lèxic casteller el componen,d’una banda, els mots patrimonials, és adir, aquell conjunt de paraules i locucions

que més caracteritzen aquest lèxic com a inconfusiblement casteller (enxaneta, aixecador, dosos, pinya, folre, manilles, tres de vuit,primeres mans, carregar, descarregar, fer llenya...).D’altra banda, s’hi ha d’afegir un bon gruix de lèxic modern, compost, per uncantó, pels neologismes stricto sensu i, perun altre, pels modismes procedents del llenguatge dels mitjans de comunicació.

Així, dins els neologismes hi hauria elsmots que serveixen per denominar reali-tats que no existien prèviament, com aracastells nous (el set, el tres amb l’agulla, el cincamb l’agulla) o elements estructurals nous

Aixecador col·locat en unquatre de nou. Altres sinò-nims corrents d’aixecador sónacotxador, cassola i cassoleta.

Castells60

(puntals en el pilar de nou, portaportacrosses enun castell que té manilles...). Pel que fa alcabal lingüístic aportat modernament pelllenguatge dels mitjans de comunicació,cal dir que ha afectat, sobretot, la fraseo -logia i que s’ha inspirat sovint en el lèxic esportiu i bèl·lic.

Quant a les característiques generalsdel lèxic casteller, es constata la importàn-cia que hi té l’ús de figures retòriques enla seva producció: metàfora, sinècdoque,metonímia, hipèrbole, sinonímia...

Lèxic patrimonial

Quan analitzem el lèxic pròpiament patri-monial, ens adonem que, en realitat, hi hapoques paraules exclusivament castelleres.Dos exemples en serien enxaneta i aixecador(mot casteller nascut a partir d’una defini-ció funcional de la persona que ocupa elpenúltim pis en qualsevol castell). La granmajoria dels mots i les expressions, encanvi, s’han creat partint del lèxic comúmitjançant processos de metaforització–principalment– o d’altres en què hanintervingut figures retòriques. Així, unacrossa és el casteller que fa una funció desuport a la pinya del castell com si fos unacrossa per a una persona; una agulla és uncasteller que, per les seves característiquesfísiques (alt i prim), s’assembla a una agulla; un folre (o forro) és una estructura de suport al castell que es posa damunt dela pinya i que, vista des de fora, és com unfolre que embolica el castell...

Pisos del castell

Els tres últims pisos de qualsevol cons-trucció, excepte el pilar, estan compostospels dosos, l’aixecador i l’enxaneta,estructura que, en conjunt, es coneix comel pom de dalt (un altre cas de metàfora). Pel que fa al terme dosos (que sol usar-senomés en plural), és una curiosa creacióinterna del lèxic casteller a partir del fetque es tracta sempre d’un pis integrat perdos castellers: com que en són dos, són elsdosos. A més, com dèiem, estranyaments’usa en singular, de manera que és freqüent sentir «Jo faig de dosos».

Quant a enxaneta, segurament el mot més emblemàticamentcasteller, la paraula té una etimologia discutida i, a més,històricament ha plantejatvacil·lacions respecte a la seva grafia.

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 61

Per la seva banda, aixecador és un motmolt interessant. A banda que sembla elmés antic de tots els seus sinònims (acotxa-dor, cassola i cassoleta), conté una informacióvaluosíssima sobre la funció antiga del nenque ocupava aquesta posició i, de retruc,sobre l’origen dels castells. Així, si aixecadorvol dir «aquell qui aixeca», això significaque antigament aquest casteller (ara, defet, està ajupit de quatre grapes) aixecavaalgú, o sigui l’enxaneta, cosa que amb eltemps ha deixat de fer. I això ens remet ala figura d’el que alça de la muixerangad’Algemesí, és a dir, aquell xiquet que,situat en el penúltim pis de la construcció,primer està ajupit i finalment s’alça aixe-cant damunt seu el vailet que culmina latorre: un motiu més, doncs, per conside-rar que l’origen dels castells catalans estroba en les muixerangues valencianes.

El sinònim tarragoní (acotxador) és tam-bé extremament interessant per la infor-mació que porta implícita. Així, aquestacreació lingüística (que en l’origen ésexclusivament local tarragonina, però queactualment coneix una expansió tan fortaque fins i tot en algunes zones ha comen-çat a desplaçar els sinònims autòctons)sembla un encreuament entre l’originalaixecador i el verb acotxar-se (‘ajupir-se, aco-tar-se’ en tarragoní), mitjançant un procésd’etimologia popular. És a dir, perduda laseva funció antiga, no s’entén això d’aixe-cador i, com que aquest xiquet ja està acotxat, se’l rebateja com a acotxador, però

oblidant de modificar el sufix -dor, que ésactiu i no passiu (és a dir, no se’l rebatejacom a acotxat).

Quant a enxaneta, segurament el motmés emblemàticament casteller, la paraulaté una etimologia discutida i, a més, histò-ricament ha plantejat vacil·lacions respec-te a la seva grafia. Pel que fa a aquest segonaspecte, el diccionari de Fabra nomésrecollia la forma anxaneta, amb a inicial,mentre que tant el DCVB com l’actual diccionari de l’Institut d’Estudis Catalanspresenten exclusivament enxaneta, amb e.Respecte a això, el malaguanyat investiga-dor casteller vallenc Pere Català i Rocalamentava que l’actual diccionari norma-tiu no inclogués també la variant amb ainicial, de la qual era un aferrissat defen-sor. Afegim, aquí, que el mot coneix lesvariants col·loquials xaneta (amb afèresid’en-) i janeta (amb sonorització de la palatal inicial d’aquesta variant).

Més complexa, en canvi, és la qüestióde l’etimologia del mot, sobre la qual hiha dues hipòtesis. La primera consideraque enxaneta està emparentat amb genet, queen català deriva de zanati (gentilici de laconfederació tribal berber dels Zenâta),que en principi va significar «guerrermoro», fins a arribar al significat actual.Federico Corriente, expert en àrab anda-lusí, postula aquesta hipòtesi pel fet quel’enxaneta s’encavalca damunt l’aixecadorsemblantment a com ho fa un genet sobreel cavall. La segona hipòtesi, en canvi,defensada per Joan Coromines, fa derivarenxaneta de l’occità enjaneta, que significa«petita fletxa», ja que l’enxaneta, pel fetde ser l’últim casteller, seria com la punta(l’extrem) d’una fletxa. En tot cas, afegimnosaltres, si fos un arabisme, el més estranyés que el mot no s’hagi conservat en ellèxic de les muixerangues valencianes(d’una zona més llargament exposada al’arabització que no pas el Principat).

Pel que fa a la resta dels pisos, convédestacar baix, baixos; la forma antiga de l’ordinal terç, terços (en comptes de tercer);de manera semblant, quint, quints (en lloc de cinquè, el numeral corrent en l’úsactual) i les formes modernes sisè, sisens(que han substituït la col·loquial sisos) i setè, setens (necessàries d’ençà que es fan castells de deu).

Imatge de la pàgina anterior: La canalla: xiquets, nens,minyons, bordegassos, vai-lets, brivalls, nois, al·lots,xics, marrecs, sagals, etc.

Enxaneta fent l’aleta en uncinc de vuit. Enxaneta és unmot genuïnament castellersobre l’etimologia del qualhi ha dues teories.

Castells62

Parts del castell

En aquest apartat trobem pinya, l’ús meta-fòric de la qual amb el significat de «con-junt de persones unides estretament» jarecull el diccionari general. Pel que fa a folre, cal dir que històricament la formaque s’havia emprat de manera habitualhavia estat forro (i encara avui té un cert úsoralment), però la creença errònia que estractava d’un castellanisme l’ha desplaçatquasi completament a favor de folre (que ésuna paraula més formal ho exemplificaperfectament el fet que alguns castellersen diguin forle, amb metàtesi). Quant amanilles, el mot sembla un ús particular delcatalà manilla (que el DCVB fa derivar delllatí manicula), pel fet que aquesta estructu-ra de suport situada al tercer pis està com-posta per poques mans (sinècdoque de«castellers que fan força amb les mans»).

Parts de la pinya

Respecte a aquest camp semàntic, ja hemvist l’origen metafòric de noms com crossai agulla. També ho semblen vent i el seusinònim camptarragoní dau. Home de darrere,en canvi, fóra descriptiu (amb el sinònimcontrafort, pres del lèxic de l’arquitectura),igual que mà-i-mà (sinònim de dau i ventnat modernament a la colla dels Minyonsde Terrassa). Finalment, clars exemples desinècdoque són els noms atribuïts als castellers el principal mitjà de treball delsquals són les mans: primeres mans, segonesmans, mans laterals (amb les variants amb elisió del nom mans: primeres, segones, laterals)...

Tipus de castells

Pel que fa al repertori de construccions, ésclau el pilar (nascut també per un ús meta-fòric d’aquest mot del lèxic general), queés la unitat bàsica de què està compostqualsevol altre castell. De pilar hem decomentar, d’una banda, el sinònim anticespadat (també metafòric), molt present enles cròniques vuitcentistes, avui dia desapa-regut de la llengua oral però feliçment res-catat com a útil sinònim de pilar en els tex-tos periodístics moderns, i, d’altra banda,

el plural pilans (i no pilars), analògic del plu-ral de tants noms acabats en -à (mà, mans).

Del castell compost de dos pilars esregistra la parella dos/torre, segurament l’e-xemple per antonomàsia de la sinonímiadialectal del lèxic casteller i tradicionalmotiu de disputes entre vallencs i penede-sencs (els primers diuen sempre dos de vuit,per torre de vuit els segons).

A partir d’aquí, la sèrie es completaamb l’article determinat en singular i elnúmero cardinal que compta els pilars dequè es compon el castell: el tres, el quatre,el cinc, el sis, el set, el nou, el dotze... Pel que fa al cinc –que és un castell com-post–, les dues parts que el constitueixenes denominen, respectivament, tres i dospilans (a Valls), tres i torre (al Penedès) i tres idos (a la ciutat de Tarragona). Finalment, hiha els castells compostos integrats per untres, quatre o cinc amb l’agulla (ús general)o amb el pilar (vallenquisme exclusiu) al mig.

El nom dels castells

Pel que fa a la nomenclatura dels diferentscastells, probablement aquesta sigui unade les qüestions que més sorprèn els neòfits en un primer moment. Així, lapregunta d’aquests és tan aparentmentlògica com inevitable: «¿Per què en dieuel tres de vuit i no pas el vuit de tres, si són vuitpisos de tres castellers cadascun?»

Per respondre adequadament aquestapregunta hem de tenir ben present queencara avui dia hi ha persones ancianes dela zona originària dels castells que anome-nen els castells en plural: «Avui hem fet elsquatre de vuit (i no pas el quatre de vuit).» I aquest ús és el que explica l’origen de lafórmula emprada per denominar els cas-tells: inicialment, els castells es comptavenper pilars, i així es deia: el pilar de sis, els dospilans de set, els tres pilans de vuit, els quatre pilans devuit... A partir d’aquí, és fàcil deduir que unaexpressió com els quatre pilans de vuit es va con-vertir en els quatre de vuit per elisió del nompilans: els quatre [pilans] de vuit. El pas final éspercebre el castell com una unitat i no pascom la suma de diferents pilars, i, per tant,singularitzar l’article determinat (el quatre de vuit), que és el que es diu actualment.

Dos de set (Camp deTarragona) o Torre de set(Penedès), un exemple desinonímia en el llenguatgedels castells.

Castells64

Antigament, però, també es troba l’úsdel mot castell aplicat exclusivament a laconstrucció de tres pilars: així, lo castell denou era el tres de nou (en contraposició als quatre pilans de nou o els/el quatre de nou).D’altra banda, torre, també en l’època anti-ga, apareix usat tant específicament perdenominar el castell de dos pilars (torre devuit = dos de vuit) com a sinònim de castell.

El «folrisme» i el «pseudopurisme»:una distorsió perillosa

Arribats a aquest punt, val la pena quedediquem un apartat a dos fenòmens lingüístics –a parer de qui això escriu,profundament nocius i per tant rebutja-bles– relacionats amb la nomenclaturadels castells i que he batejat com a folrisme ipseudopurisme, respectivament.

Durant tot el segle XIX, els castells quehabitualment es bastien amb folre erenanomenats sense afegir mai l’etiqueta ambfolre al nom del castell. Així, es deia i s’es-crivia pilar de set, dos de vuit, tres de nou, quatre de

nou i cinc de nou. Aquest ús ha predominatfins als nostres dies en el registrecol·loquial, però cal reconèixer que en els registres formals –especialment elsescrits, però també els orals– ha triomfatel folrisme, que consisteix en l’afegit siste-màtic del sintagma amb folre a tots els castells que es fan amb aquesta estructurade suport (i el mateix passa, és clar, amb el sintagma amb folre i manilles). Així, perexemple, es diu sistemàticament pilar de setamb folre, dos de vuit amb folre, tres de nou amb folre... El que caracteritza el folrisme –i aquí rau el seu perill– és precisament lacreença errònia que aquesta és la forma «correcta» del nom dels castells. Aquestús, segons la nostra hipòtesi, tot justcomença a aparèixer a finals dels anys seixanta del segle XX, precisament quan esprova el primer castell amb folre de l’èpo-ca moderna, però pren força als vuitantaquan la Colla Vella aconsegueix el primercastell de nou del segle XX (el quatre denou del 1981). És llavors quan les cròni-ques periodístiques recullen la gesta icomencen a popularitzar l’ús sistemàtic

El dau (o vent o mà-i-mà) és el casteller que subjecta un rengle amb una mà i l’altre rengle amb l’altra mà.

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 65

d’amb folre a tots els castells que en porten,ús que es consolida els anys següents ambla proliferació dels castells folrats.

Això, segurament, va tenir molt a veure amb un afany inconscient de desta-car la recuperació d’un element tècnic –el folre– que feia quasi cent anys quehavia desaparegut de les places, a bandaque la grandiloqüència i la major sonoritatde l’expressió quatre de nou amb folre respectea quatre de nou devia afavorir el triomf de laprimera. Sigui com sigui, el que en princi-pi era una etiqueta merament explicativa(quatre de nou, amb folre) va esdevenir un afegit especificatiu (quatre de nou amb folre). I el mal ja estava fet.

Efectivament: el folrisme ha estat l’origeni la base ideològica d’un altre fenomen, elpseudopurisme, molt més recent en el temps,però encara més nociu que el primer, atèsque representa una greu distorsió del sis-tema clàssic de nomenclatura castelleraque pot tenir nefastes conseqüències.

Així, el pseudopurisme postula que el nom«correcte» per a un castell com el quatrede nou sense folre és quatre de nou, a seques.Per descomptat, aquesta proposta parteixd’un raonament aparentment lògic ques’explica així: si del quatre de nou normalen diem quatre de nou amb folre, del que es faexcepcionalment sense aquesta estructurade suport n’hi ha prou que en diguem quatre de nou. El mecanisme, però, és per-vers, ja que parteix d’una premissa falsa: el nom del primer castell és quatre de nou(ja ha quedat àmpliament demostrat queaquesta és la denominació originària,natural i única durant tot el segle XIX i fins avui mateix col·loquialment).

El perill de distorsió, doncs, és evident,si al significant quatre de nou li atribuïm unsignificat que no ha tingut mai (el de«quatre de nou sense folre»). Malaura -dament, d’exemples d’aquest efecte distorsionador ja en tenim algun. Per aixòja en som uns quants els qui hem alçat laveu contra aquesta greu distorsió de lanomenclatura castellera i hem començat a usar de manera activa la terminologiaclàssica, que bàsicament consisteix a ome-tre sistemàticament l’afegit amb folre delnom dels castells que en porten i, en can-vi, acompanyar sempre de l’etiqueta net osense folre aquells castells que, fent-se amb

folre en la seva versió normal o estàndard,es basteixen excepcionalment senseaquest element (com el quatre de nou neto sense folre).

A més, cal dir que l’ús de l’adjectiu net aplicat a aquest tipus de castell no solament és legítim (contràriament al quedefensen els pseudopuristes), ja que signi-fica «castell fet sense el seu suport habi -tual» (tres de set net = ‘sense pinya’; dosde vuit net = ‘sense folre’), sinó que fins itot és l’original històricament (del castelldescarregat per la Colla Vella dels Xiquetsde Valls a Tarragona el 1881, les cròniquescoetànies en diuen «quatre de nou nets» o «cuatro de á nueve limpios»).

Per acabar aquest apartat, il·lustraremamb alguns exemples la diferència entre la nomenclatura clàssica (que abonem de manera fervent) i la pseudopurista(que rebutgem plenament).

El cinc de vuit rep elsobrenom de la catedral.

Castells66

Sobrenoms de castells

A causa de la seva importància històrica,alguns castells han estat tradicionalmentbatejats amb un sobrenom. Seguramentels més coneguts, perquè han triomfat enl’ús, són els de carro gros (per al quatre devuit) i la catedral (per al cinc de vuit).D’altres, en canvi, no han tingut la matei-xa fortuna, com són el pare dels castells (per al tres de vuit) o la pubilla (proposta delmalaguanyat casteller vendrellenc EmiliMiró per a la torre de set), tot i que sónmínimament coneguts. A l’últim, mésmodernament, la consecució de castellsinèdits n’ha provocat un bateig en formade renom que ha vingut del món dels mit-jans de comunicació, amb sort desigual:més o menys usats –sempre només enregistres formals– serien supercatedral (peral cinc de nou) i castell total (per al quatrede nou net, inspirat en el futbol total de laselecció holandesa de futbol dels anyssetanta), o directament rebutjats, com basílica (per al cinc de nou) o bèstia indomable(per a la torre de vuit neta).

El nom de les colles

A mitjan segle XIX es documenta per pri-mera vegada l’apel·latiu xiquets de Valls apli-cat a les colles castelleres i la seva activitat(coneguda fins aleshores majoritàriamentsota la denominació de ball de valencians o,simplement, valencians, en una prova mésdel seu origen geogràfic). Posteriorment,les colles vallenques incorporen el sintag-ma al nom de la colla: Colla Vella/CollaNova dels Xiquets de Valls. Així, quan el1926 es crea una colla al Vendrell (BaixPenedès), els seus impulsors la bategen

Nomenclatura clàssica

quatre de nou

quatre de nou net/sense folre

dos de nou sense manilles

Quatre de nou neto sense folre.

Nomenclatura pseudopurista

quatre de nou amb folre

quatre de nou

dos de nou amb folre

La llengua dels castells: riquesa del lèxic casteller 67

amb el nom de Nens del Vendrell, copiantla fórmula vallenca però substituint el mot xiquet (percebut pels penedesencscom un dialectalisme vallenc) pel sinònimautòcton nen.

El cas és que, amb el temps, aquestafórmula va ser una de les més freqüents al’hora de denominar colles de nova crea-ció, amb l’ús de quasi tots els sinònims de xiquet: minyó, bordegàs, noi, xicot, xic, vailet,brivall, marrec, al·lot, sagal... Una variant d’aquest procediment –força productivamodernament– ha estat triar un gentilici o apel·latiu popular o qualsevol altre motque fes referència a una realitat «autòcto-na» de la localitat d’on era la colla: torrairei moixiganguer (d’ús antic), ganxet, tirallonga,nyerro, capgròs, salat, margener, angelet, matosser,xerric...

També ha estat una font habitual degeneració de noms de colles l’ús del genèric casteller acompanyat del topònim,com també del mot colla (o colla castellera)–amb l’especificació, si era el cas, de vella,nova o jove– més el nom de la localitat.

Tota una altra qüestió són els diversosapel·latius col·loquials –alguns dels qualsdespectius– amb què són conegudesdeterminades colles (l’origen dels quals,moltes vegades, el trobem en les relacionsde rivalitat entre agrupacions). Així, aValls, els components de la Joves són muixerrillos (ja que es consideren hereus del’antiga Colla de la Muixerra del segle XX),mentre que els de la Vella són vellacos (ambjoc de paraules pejoratiu derivat del nomde l’agrupació). A Tarragona, els Xiquetssón matalassers (per l’aspecte de la sevacamisa, de ratlles blanques i vermelles); a Barcelona, els Castellers de Sants són elsborinots; a Esplugues de Llobregat, els seusCastellers són cargolins...

Un fenomen interessant és la constata-ció que en força casos aquests apel·latiuseren originàriament despectius (nats a lacolla rival, com en el cas de matalasser),però per un curiós procés de dignificacióhan acabat sent assumits orgullosamentper la colla batejada. Finalment, d’altresrenoms són clarament despectius i, a més,tenen un ús molt més restringit: lagartos(Castellers de Vilafranca), baietes (Jove deTarragona)...

Els dialectes castellers

El lèxic casteller també presenta varietatgeogràfica o dialectal: és a dir, sinònimsdiferents per a un mateix significat enfunció del lloc d’on és la colla. Un casemblemàtic és el de dos (vallenc i tarra -goní) / torre (penedesenc) per al castellcompost de dos pilars, però hi ha altresexemples: aixecador (Valls) / acotxador(Tarragona) / cassola i cassoleta (Penedès);dau (vallenc i tarragoní) / vent (penede-senc) / mà-i-mà (Minyons de Terrassa);amb l’agulla (general) / amb el pilar(vallenc)... Un cas extrem de sinonímiadialectal és el del nom que rep el pilarque, en el castell de tres, queda a la dretade la rengla: pilar de l’enxaneta / (rengla) dreta /(rengla) carregada / (rengla) plena / pilar fort.

D’altra banda, atesa l’expansió geo -gràfica del món casteller, es constata elfenomen de lèxics dialectalment híbridsen algunes colles. Així, els Castellers deBarcelona (fundats per elements vilafran-quins) presenten un lèxic bàsic penede-senc (torre, vent, aixecador...). En canvi, ellèxic més recent (com el que procedeixdel camp dels castells amb folre) els ve dela colla que els ha assessorat en aquestsaspectes nous (Minyons de Terrassa): soca, tendència creixent a dir dos (en lloc de torre)...

A més, fins i tot hi ha casos de micro-dialectes, és a dir, diferències lèxiques encolles d’una mateixa població. Així, a Valls:lateral (Colla Vella) / girat (Colla Joves); a Terrassa, mà-i-mà (Minyons) / vent(Castellers)...

Finalment, les colles creades mésrecentment en àmbits allunyats de la zonaoriginària també van fent les seves aporta-cions al lèxic casteller, sovint rebutjadespels puristes. Així, del que fins ara eraexclusivament la canalla, les colles gironi-nes en diuen mainada. A més, una reinter-pretació del sintagma pilar caminant (ambparticipi de present, actiu) l’ha convertiten caminat (participi de passat, passiu).Així mateix, també és una aportaciórecent d’aquestes agrupacions una expres-sió com «Avui hem fet un vuit» amb elsentit d’«Avui hem fet un castell de vuit».

Castells68

La mida del món: els castells a laliteratura i les arts

Josep Bargalló Valls(Torredembarra, 1958)Màster en Estudis Catalans (URV). Comissionat de la Biennal de Castells. Professor, ha estat conseller de la Generalitat(2003-2006) i ha publicat articles i llibres sobre història literària i sobreel fet casteller. Membre dels Nois de la Torre.

La mida del món: els castells a la literatura i les arts 69

Per trobar la primera referència literàriadel fet casteller, podríem endarrerir-nos al 1794, quan Rafael d’Amat, el Baró deMaldà, va anotar en el seu Calaix de sastreque li sabia greu no haver pogut veure, enuna visita a Tarragona, «castells o sostresde gent». Però seria una mica agosarat: afinals del XVIII, les torres del ball de valen-cians encara es trobaven en plena evolu-ció, i no podem parlar estrictament decastells. De fet, hem de venir molt més capaquí en el temps. Joan Mañé i Flaquer,aleshores ja professor de la Universitat de

Barcelona, va publicar al Diario de Barcelona–del qual esdevindria director i on actua-ria com a protector de Joan Maragall– dos articles sobre la festa major de la sevaTorredembarra natal, els anys 1851 i1852, que són el que podem qualificar deles primeres cròniques castelleres de lahistòria. Amb un coneixement de primeramà i profund, Mañé i Flaquer no nomésnarra el que veu –castells de nou pisos,ja–, sinó que explica els components mésessencials del fet casteller. Una dècada des-prés, el 1863, s’esdevé un fet clau enaquest esdevenir: Josep Anselm Clavé va aVilafranca del Penedès, convidat a dirigir,per Sant Fèlix, el cor local. D’aquesta visitaen surt la inspiració de la composiciómusical «Los Xiquets de Valls» (1867),que conté en la seva tornada el que vaesdevenir el lema casteller:

Quina gatzara, quina delíciacausen al poble los braus Xiquets,quan fan alarde de llur perícia:força, valor, equilibri i seny.

La poesia començava a obrir-se tími-dament al nou costum: un any abans queClavé i tot, Francesc Pelagi i Briz també liva fer lloc a la seva Masia dels Amors. Algunsromàntics van incloure els castells dins elsseus tòpics renaixentistes, però el resultatpoètic va ser la majoria de les vegades pocengrescador. El millor poema el devem aun dels grans noms de la Renaixença, elvendrellenc Àngel Guimerà: «Lo Xiquetde Valls» (1876) –posteriorment rebatejatcom «L’enxaneta»:

La plaça gran de la vila és plena de gom a gom;brandant lo castell s’enfilai a l’entorn cridant s’apila,per aguantar-lo, tothom.

–Amunt va!– i fent esqueneta,cap amunt hi pugen tots;sols hi manca l’enxanetaque abraça sa mare inquieta,estremint-la amb sos sanglots.

Homenatge als castellers,escultura d’Antoni Llena,Plaça de Sant Miquel,Barcelona.

Àngel Guimerà va escriureel poema «L’enxaneta».

Castells70

–Amunt fins al cel– febrosa,la gent crida amenaçant;i la mare, tremolosa,l’empeny i mirâ’l no gosa;i el nen va pujant, pujant...

Ja és dalt; i el pobret somreia,quan la torre cau d’arrel;i encara, morint, se’l veiacom, alçant els bracets, deia:–Sí, mare, amunt fins al cel!–

Guimerà hi reflecteix un fet real: lamort de l’enxaneta vallenc Magí Serra–Magí del Janillo– a la Masó, el 1871.Com pertoca al moment, Guimerà –enca-ra en la seva primera etapa creativa– dónaun vernís romàntic al fet tràgic. La cons-trucció literària damunt la realitat. Aquestava ser una constant de la relació entre el fet casteller i les arts: qui millor el vareflectir van ser els creadors lligats al seuterritori i quan millor el van reflectirva ser quan partien de la realitat i el seu coneixement.

A finals del segle XIX, el fet castellertambé va esdevenir matèria narrativa, i de la mà dels dos modernitzadors de lanovel·la catalana, el tarragoní Josep Pin iSoler i el vallenc Narcís Oller, que in -clouen la descripció de les festes majors

de les seves ciutats en dues novel·les dona-des a conèixer gairebé a la vegada: La famíliadels Garrigas –publicada el 1887, però quePin va escriure a Marsella el 1870– i Vilaniu–editada per Oller el 1885–. El tarragoníens descriu el seguici de Santa Tecla definals de la dècada dels seixanta i ho fa através d’un quadre de costums inseritgairebé de manera autònoma en la sevaprimera novel·la. Fill de la Renaixença,tocat pels nous aires triomfants a França,conreador del realisme narratiu, però sen-se deixar-se anar del tot, Pin i Soler hi fauna descripció vibrant d’una exhibiciócastellera a la festa tarragonina:

Llurs tendons són cordes d’aram, llur pell pergamí, llurs ossos ferro. Cadaú d’ells sosté set, sis, cinc o quatrehomes... i no pes inert; pes que belluga,que parla i es disputa, que perd l’equili-bri, que s’entrebanca.

Narcís Oller, amb un peu en el natura-lisme, ens ofereix un plantejament literarimés modern, i no només perquè Vilaniu–topònim rere el qual podem reconèixerel seu Valls nadiu– reflecteix una festamajor de Sant Joan ja de mitjan dècada delsvuitanta, sinó perquè la seva actitud narra-tiva també ho és. Si Pin i Soler encabia elscastells a la seva narració de manera alienaa la trama de la novel·la, Oller els integraplenament dins l’acció, en diversos capítols i amb els personatges que hi interactuen directament, com una de les marques més essencials de la ciutat, peròtambé com a nexe social dels protagonistes,burgesos i senyors, amb la col·lectivitat:

Però ben tost es sentí aquella nota estrident i llarga amb què la gralla anun-cia la coronació del castell. Tots els capss’abalançaren a fora per contemplar-la.Donya Francisca i la Montserrat empe-nyeren fins a la finestra donya Isabel. El castell estava, realment, fet; l’enjanetahavia arribat ja a escalar aquella torreoscil·lant i buida...

Narcís Oller narra tots els elements dela festa, però, com Pin i Soler, dóna unrelleu especial als castells. L’un i l’altre jahavien fet abans algun primer pas –Oller

Josep Pin i Soler va descriure una exhibiciócastellera a la novel·la La família dels Garrigas.

Imatge de la pàgina següent:La Colla Nova delsXiquets de Valls al Concurs de Tarragonade l’any 1933.

La mida del món: els castells a la literatura i les arts 71

amb la narració curta «Lo castell», quereutilitzà a la novel·la, i Pin, amb el conte«Rosa mística», situat a Montblanc–, peròVilaniu i La família dels Garrigas ja són duesobres sòlides i definitòries, tant dels seusautors com de l’evolució de la literaturacatalana de finals del vuit-cents. Els cas-tells, però, encara hi són només el farci-ment. Que esdevinguin el motiu centraldel fet narratiu arriba anys després, ambl’alcoverenc Cosme Vidal, més conegut pelpseudònim Josep Aladern. Poeta, narrador,periodista, impressor, assagista..., Aladernfou un modernista vital i literari, d’aquellsque, de tantes coses que va arribar a fer–fundà, amb Aureli Capmany, En Patufet–, lahistòria ha acabat oblidant més del que esmereixeria. Autor d’un assaig folklorista,Costums típiques de la ciutat de Valls (1894), ambun capítol dedicat al fet casteller, Aladernva fer el salt endavant a La gent del llamp(1903), un recull de narracions diversessituades a les comarques tarragonines–«gent del Camp, gent del llamp», fa ladita–. En aquest recull el fet casteller apa-reix en més d’una narració, però és al con-te «L’amo del pilar de cinc» on esdevéprotagonista. Aladern hi narra de formaàgil la història d’un casteller vallenc, jagran, que veu com un jove és a punt dereproduir una proesa que ell havia realitzatdècades enrere i que, fins aleshores, haviarestat com un mite inabastable: dur unpilar de cinc de l’església fins a la plaçadels Arbres. Abans que hi arribi del tot, elvell casteller empeny, amb dolor, aquellpilar que anava a destronar-lo –ni que fosde la seva mateixa colla–. Els castells com a paradigma vital.

Un parell més d’escriptors, nascutstambé en aquestes comarques i que nos’escapen de ser uns costumistes tardans,segueixen el camí de la presència castelleraen la narrativa catalana del tombant desegle: Ferran de Querol i Ramon Ramon iVidales. L’un, Querol –originari de Torre-dembarra, on tenia casa i terres– va inclou-re en el seu primer llibre, Clitxés (1902), la narració «Vida de poble», un quadre decostums autobiogràfic, enyoradís, que ensexplica com era la festa major torrenca a la segona meitat de la dècada dels vuitantadel segle XIX. Querol també hi presta moltamés atenció als castells que als balls del

Guimerà reflecteix un fetreal: la mort de l’enxanetavallenc Magí Serra el 1871.Com pertoca al moment,dóna un vernís romàntic al fet tràgic.

Castells72

seguici, com féu el vendrellenc Ramon iVidales, poeta, narrador i sainetista d’èxit,que el 1900 va estrenar, al Teatre Novetatsde Barcelona, una comèdia, En Pau de la grallao la festa major de la vila, de temàtica castelleraen una trama purament sentimental. L’obra va donar peu a una anècdota prouconeguda: la participació d’un grup degrallers vendrellencs en una representacióposterior, el 1901, al popular Romea deBarcelona els va donar el nom amb el qualvan ser coneguts per sempre, Els Romeas oRomeies. En la narrativa, Ramon i Vidalesva reprendre el tema del sainet en l’únicanovel·la que publicà: Vaca de llet (1909), quetambé descriu detingudament la festamajor del Vendrell.

Què tenen en comú tots aquests narra-dors, més enllà de pertànyer, si fa no fa, auna mateixa època? No pas l’estètica lite-rària: alguns són fonamentalment costu-mistes –Querol i Ramon–, d’altres realistes–Oller i Pin–, i un altre modernista –Ala-dern–. No pas la ideologia: representen unventall amplíssim, des d’un conservadorcatòlic proper als carlins que va acabarescrivint en castellà –Querol– fins a unanarquista catalanista i occitanista –Ala-dern–, passant per totes les gradacionsintermèdies possibles. El que els uneix ésla voluntat d’integrar la realitat festiva delseu territori en el seu corpus narratiu: percostumisme o per realisme, narren el quetenen a prop, el que els identifica. I els

castells ja són, per a ells, això: el signe d’identitat del seu territori.

Aquesta assumpció també la trobemen la dramatúrgia del moment: en l’obrade Ramon i Vidales o del vallenc RaimonCasas, que el 1901 va estrenar Lo Tres de Nou.Quadret de costums de Valls en un acte i en vers. Nil’un ni l’altre, però, no estaven a l’alturacreativa de Guimerà, Pin i Soler i Oller.Sigui com sigui, el Quadret de costums deCasas ens permet situar-nos en el temps:ja s’hi dol de la decadència que viu el móncasteller a començaments del segle XX. No és l’únic de doldre’s: el 1919, LluísVia, vilafranquí, publica a Catalana (revistasetmanal) la narració «Una gesta», situadaen «el bon temps dels Xiquets», unabarreja de narració històrica i costumistade la festa major de Sant Fèlix, amb unargument que no deixa de semblar-se alrelat d’Aladern. El text més contundentd’aquestes vindicacions de l’esplendorpassada –no només dels castells, sinó detot el seguici popular festiu– el devem aun vendrellenc que no pot pas ser qualifi-cat de reaccionari. Andreu Nin, en un arti-cle titulat «Les Festes Majors» i publicat el1910, reblava el clau de la desfeta: «ElsXiquets de Valls són, únicament, burda parò-dia d’aquella gent coratjosa i forçuda can-tada per en Clavé.»

Si les primeres obres literàries detemàtica castellera apareixen en les dèca-des dels cinquanta i seixanta del segle XIX

–quan els castells arriben a la seva primeramaduresa i consoliden la seva àrea tradi-cional–, i l’eclosió de la relació entre cas-tells i art va paral·lela amb la seva primeraèpoca d’or –les dècades dels setanta i vui-tanta–, amb la decadència del fet castellerla relació es refreda. No només perquè elscastells reculen notablement, sinó tambéperquè el moviment cultural emergent ales primeres dècades del segle XX, el nou-centisme, tenia uns interessos artístics iideològics ben allunyats de la culturapopular d’arrel tradicional. La desafecciónoucentista davant del fet casteller va tenirpoques escletxes, per bé que alguna siguiprou il·lustre: el mateix Eugeni d’Ors vapublicar, el 1916, la glossa «Pindàrica tercera en honor de l’Isidro de Rabassó»,el mític cap de colla vallenc. Hi conclou:«Fer castells és necessari; viure no és

Pau Casals amb dosenxanetes dels Mironsdel Vendrell. L’acompa-nyen Carles Pi i Sunyer,alcalde de Barcelona,Ventura Gassol, consellerde Cultura de la Genera-litat, i Martí Esteve iGrau, conseller d’Eco-nomia i Finances, entrealtres. Acte d’homenatgede la ciutat de Barcelonaa Pau Casals, 1934.

La mida del món: els castells a la literatura i les arts 73

necessari.» De fet, en les primeres dèca-des del segle XX, els castells –que viuen laseva particular renaixença els anys trenta,com el país mateix– van rebre una majoratenció per part dels assagistes que delsliterats. L’insigne Francesc Pujols va publicar l’abril del 1936, a Mirador, «La Hiparxiologia dels Xiquets de Valls»:

El dia que Catalunya es decideixi a portarla seva ciència pel món, no hi pot portaruna representació més plàstica de l’esca-la de la vida que la dels Xiquets de Valls.Valdran més ells que tots els llibres.

En tots aquells anys, els castells aparei-xen d’esquitllèvit en les pàgines de les nos-tres lletres i en els escenaris de la nostradramatúrgia, com ara en la primera obrateatral de Ventura Gassol, La cançó del vellCabrés. Poema dramàtic en tres actes, estrenada el1921: el poeta de la Selva del Camp els fasortir per celebrar la festa amb què es cloul’obra. En uns moments més fructífers pera l’assaig, apareixen els primers volumsdedicats monogràficament als castells. Dos i a la vegada: el 1924 es publiquen Els Xiquets de Valls, de Joan Amades, i Els castells

dels Xiquets de Valls, de Francesc Blasi i Valles-pinosa. El primer va sortir l’abril i el segones va acabar d’imprimir el desembre. No cal dir que la coincidència va produiralgunes suspicàcies, i que hi hagué qui sospità –davant d’altres coin cidències–que Amades havia conegut, prèviament,algun esborrany de l’obra de Blasi. Fos comfos, els dos volums tenen el mèrit de ser les primeres monografies castelleres –queel lector actual pot consultar perquè el llibre del vallenc es va reeditar els anys1948 i 1997, i el d’Amades, el 2001.

El fet casteller va viure les vicissitudsdel país –i de les seves expressions cultu-rals–. Renaixent els anys trenta, perdedorde la guerra i minvant en la postguerra, la seva recuperació va començar a fer-seveure a finals dels setanta. La poesia vamantenir una relació escassa –però notò-ria– amb aquell món casteller que anavarecuperant el pols sense estridències i quetreia el cap fora del seu clos tradicional. En sobresurten alguns autors, com MariàManent i Joan Brossa, però sobretot unpoema: «Nosaltres tots, castellers», que Salvador Espriu va escriure amb lescomposicions que van formar D’una vella i encerclada terra (1980) i va incloure, final-ment, a Per a la bona gent (1984):

S’aixequen torresen esborrats vestigisde mortes danses.

Truquen a portesd’oblit. Desempresonenllum, ales, aire.

Nua bellesa,nom sol enllà del nombre,esclat de festa.

Volem la forçadins l’ordre perfectíssimde la mesura.

En equilibri,molt lentament ens alcencastells de somnis.

Seny, no podríemacollir-nos per sempreal teu refugi?

Salvador Espriu, de qui el 2013 se celebra el centenari del naixement,és autor del poema «Nosaltres tots, castellers».

Castells74

Dreçats captaires,sense plors ni temençavenim a prínceps.

Homes, la midadel món, rompem silencis,triomfs, abismes.

Agermanem-nossota l’esplendorosapau d’un llarg dia.

Per servir l’únicsenyor que tots triàvem:el nostre poble.

Espriu, que reprèn parcialment el lemade Clavé –la força, l’equilibri i el seny–,clou el cercle que s’havia iniciat ambPujols: ara que els castells viuen una pri-mera expansió, els atorga un nou caràcter.Ja no són només la identitat d’un territori–com a la poesia, el teatre i la narrativa delXIX–, sinó que han esdevingut, en aquestfinal del segle XX, el símbol d’un país.Segurament sense voler-ho. I de la mà –perprimer cop– d’escriptors i pensadors defora del seu àmbit tradicional.

És en les darreres dècades que el fetcasteller retroba la seva relació amb lanarrativa, bàsicament en relats i contes:Andreu Sotorra, Joaquim Carbó, OlgaXirinachs, Bienve Moya, Vicenç Villatoro,Fina Duran, Montserrat Palau, MagíSunyer... La novel·la –diguem-ne– méscastellera l’hem d’anar a buscar, però, forade les lletres catalanes: El celler (The bodega),que l’autor de best-sellers nord-americàNoah Gordon va publicar el 2007 i que esmou en el món del vi al Penedès. No és elprimer cop que un escriptor estranger s’acara amb el món dels castells. El primerfou Isaac Pavlovsky, escriptor rus, catalanò-fil i traductor de Narcís Oller, al seu llibre Esbossos de l’Espanya contemporània (1884-1885), publicat a Sant Petersburg el 1889,tot recordant una visita seva a Valls i a lescontrades veïnes. Podem llegir en una edició moderna la traducció dels capítolsque s’esdevenen en terra catalana, Un rus aCatalunya, apareguda el 1989, cent anysdesprés de l’original. Ara, la novel·la deNoah Gordon exemplifica un nou pasendavant en la trajectòria del fet casteller:

d’identitat de territori en el segle XIX isímbol de país a finals del XX a PatrimoniImmaterial de la Humanitat a comença-ments del XXI. El seu salt cap a la globalit-zació: moltes més sortides fora del país,aparició de colles a Amèrica i la Xina... I la declaració patrimonial de la UNESCOel 2010.

La relació dels castells amb les arts noés només literària, sinó que abasta ladiversitat artística. En primer lloc, la músi-ca, i no només pel fet indestriable de lesgralles i els tabals com a acompanyamentnecessari de la construcció castellera irecord perenne del seu origen en el ball devalencians i les moixigangues. Recordemque la primera gran petjada literària l’hemsituada en Clavé: «Els Xiquets de Valls» noés un poema, és un cant, una composiciómusical. La comunió entre els grallers tra-dicionals i la música culta va venir de lamà de Pau Casals, el vendrellenc més uni-versal. Casals, que recordava haver fet cas-tells ell mateix i havia tocat alguna vegadala gralla en la seva infantesa, va ser mece-nes dels Nens del Vendrell, president deljurat del primer Concurs de Tarragona, el1932, i va continuar mantenint una rela-ció molt fluida amb els castellers i els gra-llers vendrellencs, fins i tot en el seu exili.Ara bé, el que va acabar essent més signifi-catiu de l’extensa relació de Pau Casalsamb els castells té una data i un indretprou concrets: el 18 d’octubre del 1900,Casals era al Vendrell amb motiu d’haverfet un concert a Tarragona i uns amics elvan convidar a dinar a una propietat situa-da a Santa Oliva, en la qual produïa vinsJaume Foix. A petició dels amics, Casals vatranscriure en un paper de factura de lacasa de vins el toc de castells, damunt d’unpentagrama que ell mateix va dibuixar amà. És la primera transcripció completadel toc de castells que es conserva. Va ser, a més, l’única que es va utilitzar duranttemps i amb rapidesa: gairebé tan sols unmes després del dinar, Ramon i Vidalesestrenava En Pau de la Gralla, i, quan se n’edità el text, la transcripció que es va fer servir ja fou la de Casals.

Els castells van començar a relacionar-sede manera estable amb les arts plàstiquesen el segle XX. En el camp de l’esculturapodem esmentar els onze monuments

La mida del món: els castells a la literatura i les arts 75

castellers erigits des dels anys cinquantadel segle passat fins avui mateix, obra d’ar-tistes tan diversos com Josep Busquets,Josep Cañas, Martí Royo, Francesc Anglèso Antoni Llena. I en arquitectura nopodem oblidar la conversa que recordavaCèsar Martinell amb el seu mestre AntoniGaudí sobre la similitud, precisament,dels castells i les torres de la SagradaFamília. Un vallenc –un altre cop– i un reusenc.

I si la pedra –d’escultura o d’edifici– és un patrimoni estàtic, l’art del movi-ment contemporani és l’audiovisual. La primera aparició no fugaç d’un castellen una pel·lícula comercial l’hem d’anara buscar a l’inici de La plaça del diamant, queFrancesc Betriu va estrenar el 1982. Betriuva voler donar significança a la festa on s’inicia el relat amb l’aparició d’unaactuació castellera, ni que fos exògena ala novel·la i al moment històric en quèse situa. La primera pel·lícula en la qual el fet casteller forma part intrínseca del’argument és La teta i la lluna (1994). El protagonista és un enxaneta, i hi apa-reix una actuació a la plaça del Blat deValls. El seu director, Bigas Luna –ellmateix d’arrels familiars vallenques–,dóna un pas endavant en el tractament del fet casteller com a símbol: també ho és oníric i natural, maternal i fàl·lic.

Els darrers anys, amb l’eclosió del fetcasteller, s’han produït un nombre notable

de documentals de llarga durada. Tres, emsembla, són especialment remarcables. En primer lloc, Enxaneta (2011), de PaulíSubirà, produït per Televisió de Catalunyaen 3D, de distribució comercial i basat enel Concurs de Tarragona del 2010: per latecnologia emprada i per la seva distribu-ció comercial. I també dos altres títols:Castells (2006), de producció alemanya,amb diversos guardons internacionals idirigit per Gereon Wetzel, i The Human Tower(2011), de coproducció xileno-hispano-índia i dirigit per Ram Devineni i CanoRojas: perquè ofereix una visió no tradi-cional ni interna i és una altra mostra claradel procés de globalització del fet casteller.

De fet, allò que defineix els castells en l’actualitat és, precisament, la moder-nitat i l’expansió d’un costum tradicionald’arrel local.

L’escultor Apel·les Fenosa,al Vendrell, veient un castelldes de casa seva, 1960.

Castells76

Cronologia castellera(1770-2013)

Raquel Sans Guerra(Valls, 1980) És una periodista polivalent que ha treballat en diferents mitjans de comunicació: premsaescrita, ràdio i televisió. La passió pels castellsl’ha portat a especialitzar-se en una matèria enla qual s’ha convertit en referent. L’any 2012 va rebre el premi de periodisme casteller Joan Ventura i Solé.

Cronologia castellera (1770-2013) 77

1770: Es documenta el primer castell al’Arboç: «Castell de sis sostres, acompanyatde la dolçaina.»

1794: S’utilitza la paraula castell per dife-renciar-la del ball de valencians. Ho recullel Baró de Maldà en unes anotacions fetesdurant les festes de Santa Tecla a Tarragonad’aquell any.

1801: Per les festes de la Mare de Déu de la Candela de Valls el ball de valenciansd’Alcover, reforçat per vallencs, enlaira

els primers pilars. Testimonis orals ja parlen del pilar de cinc.

1814: El rei Ferran VII visita Valls i, segonsFrancesc Puigjaner a la seva Historia de la villade Valls (publicada el 1881), «hubo danzasde todo género, y de este año data o tieneorigen la costumbre de las torres, castellso Xiquets deValls, que tanta celebridadhan adquirido más tarde». Alguns histo-riadors, com Joan Climent o Pere Ferran -do, assenyalen el 1814 com l’any en què el ball de valencians es transforma en una colla castellera més o menys com la coneixem avui.

1819: Les colles dels Pagesos i Menestralsbasteixen la «torre de ocho estadios». Són els primers castells de vuit documen-tats de la història. No s’ha pogut determi-nar si es tracta d’un dos, un tres o un quatre, ja que aleshores la paraula torres’utilitzava genèricament com a sinònimde castell.

1819-1834: La forta rivalitat entre lescolles vallenques porta les autoritats locals a prohibir els castells a Valls durant aquest període.

1827: S’acrediten castells de set pisos a Tarragona.

1835: Un cop finalitzada la prohibició defer castells a la capital de l’Alt Camp, s’hidocumenten per primer cop el tres de vuiti el pilar de set.

1841:A Tarragona, per Santa Tecla, la colladels Pagesos aconsegueix el dos de vuit.

1842: Les colles de Valls planten castellsde vuit pisos a Vilafranca del Penedès.

Castells78

1851

1851: La colla de la Roser dels Xiquets deValls descarrega el primer castell de noude la història a Tarragona. En una actuacióamb motiu de les festes de Santa Tecla elsvallencs van fer dos intents de tres de noufolrat: en el primer el van carregar. Però,com que en el segle XIX un castell no esconsiderava assolit si no s’aconseguiadescarregar, els Xiquets de Valls hi vantornar i, al segon intent, van aconseguircompletar el castell.

1852:Alguns historiadors, com LluísSolsona, apunten que aquest any es vaaconseguir el primer tres de nou net de lahistòria a Torredembarra. Aquesta afirma-ció ha generat una forta controvèrsia, jaque majoritàriament es creu que es tracta

festa major de Reus diu que el dia 26 dejuliol «entre las danzas habrá las famosastorres o castillos, ofreciéndose un premiode dos mil reales y una comida a los quelogren formar un castillo de diez pisos».La fita no es va arribar ni a intentar.

1878: Es descarrega el pilar de vuit aAltafulla i a Tarragona.

1879: Sobrevé la crisi de la fil·loxera,malaltia que va afectar els cultius de lavinya, i que va arribar a l’Estat espanyolprocedent de França. Va causar un enormetrasbals al camp, fins al punt que moltshabitants de les comarques castelleres van haver d’emigrar a la ciutat tot buscantun nou lloc de treball.

d’un tres de nou amb folre, la descripciódel qual ha estat mal interpretada.

1854: L’aparició del còlera provoca la suspensió de les festes en molts pobles i frena la progressió del món casteller.

1858: Després de cert estancament, esdocumenten els primers pilars de vuitamb folre i manilles, descarregats per lesdues colles vallenques a Vallmoll i Alió, respectivament. Així mateix, durant totaaquesta segona meitat del segle, les collesvallenques aixequen habitualment lesconstruccions de màxima dificultat (denou pisos i d’altres) en les diferents actua-cions que fan a diverses poblacions de l’àrea castellera històrica.

1859:Apareix la primera referència a uncastell de deu pisos. Com apunta l’histo-riador Pere Ferrando, el programa de la

1881: Es tracta del punt culminant de laprimera època d’or dels castells. La CollaVella descarrega, per Santa Tecla aTarragona, el quatre de nou net, el primerde tota la història. Alguns historiadors,com el vallenc Miquel Trenchs, apunten–amb certa controvèrsia per falta de docu-mentació– que aquell mateix dia la CollaNova podria haver aconseguit també el tres de nou net.

La Colla Nova podria haver carregat el quatre de nou sense folre en un intentque va fer al Catllar, el 29 d’agost, en unaactuació en què també va descarregar eltres de nou amb folre entre altres castells.Hi ha certa polèmica a l’hora d’interpretarla frase «cuando el anchaneta acababa dellegar a lo alto se derrumbó».

Les dues colles vallenques protagonit-zen unes actuacions excepcionals durantels dos dies de la festa major de Vilafrancadel Penedès. El dia 30, totes dues hi van

Cronologia castellera (1770-2013) 79

1936

bastir el tres i el quatre de nou, el dos devuit, el tres de vuit aixecat per sota, el cincde vuit i el pilar de set. L’endemà, mentrela Colla Nova aconseguia el nou de set, elpilar de sis i el tres de vuit, la Colla Velladescarregava el quatre de vuit amb el pilarde sis al mig, el nou de set i el pilar de vuit,per primer cop a Vilafranca.

1883:El 28 d’octubre, amb motiu de lesfestes de Santa Úrsula a Valls, la Colla Velladescarrega el colossal cinc de nou ambfolre. Ho van aconseguir a la tercera temptativa. Per la seva banda, la Colla Nova també va fer dos intents d’aquestamastodòntica construcció: el primer vacaure quan estava a punt de carregar-se, iel segon es va haver de desmuntar perquèla canalla es va fer enrere. Segons els cro-nistes de l’època, el cinc de nou ja s’haviaintentat una vintena d’anys abans.

Aquest mateix any s’inaugura la línia de ferrocarril que uneix Valls amb

Barcelona i que havia de suposar una acceleració del descens demogràfic a lescomarques castelleres. Els castells, a més,passen de moda, com ho demostra el ques’escrivia aquest mateix any des de Valls:«Hoy que nuestra ciudad goza de las ventajas de una vía férrea que nos pone encomunicación con el mundo, sería hora deque desaparecieran ciertas costumbres ana-crónicas que dan de la cultura una ideapoco ventajosa ciertamente.»

1893: La Colla Vella fa al Vendrell el que es documenta com l’últim castell de nou pisos del segle XIX.

1903: La Colla Vella descarrega al Vendrell un dels últims quatres de vuit de la decadència.

1907:Com apunta l’historiador PereFerrando, la irrupció i popularització de lasardana empordanesa per l’àrea castellera

històrica és paral·lela a la davallada delscastells. L’arribada d’aquesta dansa provocaun fort debat al territori, amb cartes aldirector als diaris i escrits d’altra mena.Paral·lelament a tot plegat, l’aparició en elprimer decenni del segle de l’esport com a fenomen eminentment juvenil tambéacabà influint en la decadència dels castellsi altres manifestacions del seguici dels balls populars.

1908: Es carrega, a Vilafranca del Penedès,el darrer quatre de vuit de la decadència.

1926:Apareixen les primeres colles forade Valls. Es creen els Xiquets de Tarragona i els Nens del Vendrell.

1927: Les dues colles de Valls es fusionen,però es tornen a separar només dos anys després.

1932: El 28 d’agost, la Colla Vella delsXiquets de Valls assoleix a l’Arboç el primer quatre de vuit carregat de la renai-xença i descarrega el primer dos de set d’aquest període. Un quatre de vuit quedetermina que a partir d’ara els castellscarregats siguin valorats.

Se celebra el primer concurs de cas-tells, al marge del de Barcelona del 1902.

1933: La Colla Nova de Valls descarrega a Vilafranca del Penedès, el 30 d’agost, elprimer quatre de vuit de la renaixença.

1934: La Colla Nova de Valls carrega, aTorredembarra, el primer tres de vuit d’aquest període.

1936: La Guerra Civil va representar unparèntesi en l’activitat de les colles, ja quemolts castellers hi van perdre la vida ialtres van haver de marxar a l’exili.

Castells80

1939

1939:Acabada la guerra, són anys de re -agrupament de les colles castelleres a lesdiferents localitats. A Valls, les autoritats obliguen a fusionar les dues formacions sotael nom de Xiquets de Valls, colla conegudapopularment com la barreja, que aconsegueixel primer quatre de vuit de la postguerra el 4 de setembre a Torredembarra.

1946: Els Xiquets de Valls s’escindeixen. El grup sortint pren el nom de Colla Vella de Rabassó, mentre que els castellers que es queden reben el nom de Colla de laMuixerra. Aquest mateix any, els Nens delVendrell descarreguen el quatre de vuit aVilafranca del Penedès, castell que vansovintejar a partir d’aleshores.

1948:Apareixen els Castellers de Vilafranca,una colla que no es va consolidar fins unsquants anys més tard.

Es presenta a Gavà la colla dels Xiquets de l’Eramprunyà, integrada per vallencs

1958: La Colla Vella dels Xiquets de Valls fala primera actuació d’una colla fora de laPenínsula en viatjar, del 25 al 30 de juliol, a la ciutat belga de Brussel·les.

Es presenta a l’Arboç la colla local: els Minyons de l’Arboç.

1964-1966:Després d’alguns anys sensenovetats destacades a nivell casteller, lacelebració del Gran Trofeu Jorba-Preciadosa Barcelona, els anys 1964, 1965 i 1966,va generar molta expectació a causa de laforta rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella, que va guanyar totes tresedicions. Tot i això, la forta polèmica que hi va haver el 1966 per un tres de setaixecat per sota dels vallencs va portar elsrosats a intentar i carregar aquell dia el tresde vuit, un castell que feia nou anys que

establerts a la localitat del Baix Llobregat,colla que, més tard, va adoptar el nom deXiquets de Gavà.

1951: La rivalitat entre la Colla Vella delsXiquets de Valls i els Nens del Vendrellmarca els avenços castellers que es produeixen durant aquesta etapa, que vaobrir les portes a la segona època d’ordels castells.

El 15 d’octubre, els Nens del Vendrelldescarreguen a la capital del Baix Penedèsel primer tres de vuit del segle XX, un castell que la Muixerra va carregar nomésvuit dies més tard a la diada de SantaÚrsula.

El desembre es presenta a Tarragona la Colla Nova de Sant Magí.

1957: Es reorganitzen els Castellers deVilafranca, que a partir d’aquí inicien una lenta però segura progressió.

no s’aconseguia.1967: La resposta vendrellenca va arribarun any més tard en forma de pilar de siscarregat –amb polèmica inclosa–, que els Nens van tornar a fer la temporadasegüent.

1969:Els Nens del Vendrell descarreguenel primer pilar de sis del segle, mentre quela Colla Vella –amb certa polèmica– coronael cinc de vuit en dues ocasions. El 1969també va ser l’any en què la Colla Vella vaintentar el primer dos de vuit del segle XXi en què els Nens del Vendrell es van anotarel primer pilar de set descarregat de la centúria (23 de novembre, al Vendrell).

El 8 de juny es presenten a Coma-rugaels Castellers de Barcelona, la primera colla estable fora de la denominada àrea tradicional.

Cronologia castellera (1770-2013) 81

1991

1970: Els Nens del Vendrell s’imposen a la Colla Vella dels Xiquets de Valls en uncertamen qualificat com «el concurs delsegle». Els vendrellencs van carregar elpilar de set i van completar el pilar de sis i el dos de vuit amb folre, el primer delsegle. La Vella de Valls es va haver de con-formar amb la segona plaça malgrat que va carregar el dos de vuit amb folre, el pilarde set i el pilar de sis i va fer un intent dequatre de vuit amb el pilar al mig. Més de 20.000 espectadors van seguir aquestconcurs, que va suposar un fort rellança-ment de l’interès pels castells.

1971: Fan la seva aparició la Colla JovesXiquets de Valls i els Castellers de Sitges.

1972: Surten a escena els Bordegassos deVilanova, que a finals d’any pateixen una

escissió que es consolida en una altracolla, la dels Castellers de Vilanova-Collade Mar.

1973: Neixen els Castellers d’Altafulla.

1974: Es presenten la Colla Jove delVendrell i els Castellers de la Roca.

1975: Es funden els Nois de la Torre.

1976: És l’any de naixement dels Brivallsde Cornudella.

1979: Surten a escena els Minyons de Terrassa.

1980: És l’any de la fundació delsCastellers de Terrassa i de la Colla Jovedels Xiquets de Tarragona.

1981: Després d’anys de creixement mode-rat, el fet casteller experimenta una novaeclosió aquest any. Per la diada de SantaÚrsula la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el primer castell de nou delsegle XX. En aquella mateixa actuació, laColla Joves Xiquets de Valls completava elprimer cinc de vuit de l’època moderna enuna diada que va ser qualificada d’històrica.El diari La Vanguardia publicava: «El pasadodomingo se vivió en Valls la mejor “diadacastellera” de la presente centuria, a la alturade las acontecidas en la legendaria “èpocad’or castellera” del pasado siglo.» Comença aquí el que ja es coneix com la segona èpocad’or dels castells.

Neixen els Xiquets de Reus.

1982: Es presenten els Xicots de Vila francai els Castellers de Castelldefels. La Colla Vella dels Xiquets de Valls carrega el primer tres de nou del segle XX.

1985:Apareixen els Castellers de Santa Coloma.

1986: La Colla Joves Xiquets de Valls esconverteix en la primera colla capaç dedescarregar el tres de nou amb folre el segle XX.

1987: Els Castellers de Vilafranca coro-nen els seus primers castells de nou. Són la primera colla no vallenca a fer-ho.

1988: Neixen a Tarragona els Xiquets delSerrallo. I, a finals d’any, els Minyons deTerrassa es converteixen en la quarta collade nou.

1990:Tarragona incorpora la quarta collade la ciutat: els Castellers de Sant Pere iSant Pau.

1991: Irrompen al panorama casteller els Xics de Granollers i els Castellers de Cornellà.

Castells82

1992

1992:Els castells de nou ja no són acomençaments dels noranta un fet aïllat i esporàdic. Tant és així que l’any 1992,any d’olimpíades a Barcelona –diversescolles van participar en la cerimònia d’inauguració– i de Concurs de Castells aTarragona, la Colla Joves Xiquets de Vallsaconsegueix –per primer cop a la histò-ria– descarregar en una mateixa actuacióel tres i el quatre de nou acompanyats del cinc de vuit. La combinació va serbatejada pels mitjans de comunicaciócom la «tripleta màgica».

Per primer cop s’enlairen castells alsEstats Units d’Amèrica. La Colla Vella delsXiquets de Valls viatja a Houston per par-ticipar al festival que la ciutat texana vadedicar a Espanya amb motiu del cinquècentenari del descobriment d’Amèrica.

Neixen els Castellers de Mollet.

Es creen els Castellers de Sants, elsTirallongues de Manresa i la Colla JoveCastellers de Sitges.

1994: Per Santa Úrsula la Colla Vella delsXiquets de Valls remata la feina amb el dosde nou, que es descarrega per primeravegada. Mentrestant, a Tarragona, la CollaJove Xiquets de Tarragona gestava el quehavia de ser el primer intent de cinc denou del segle XX a la quinzena edició delConcurs de Castells. Els liles, però, no vanreeixir en el seu objectiu, que van tornar a provar, sense èxit, aquell mateix any.

Apareixen els Castellers d’Esparre -guera, els Castellers de Sabadell i elsCastellers d’Esplugues. També es consti-tueix la primera colla universitària: els Ganàpies de l’Autònoma.

1995: Com ja havia passat amb el dos denou, la cursa per fer l’aleta al cinc de noula «guanyen» els Minyons de Terrassa.

1993: Els Minyons de Terrassa carreguenel primer castell de gamma extra de l’època moderna. Els malves coronen eldos de nou amb folre i manilles a la seva diada, a Terrassa, el 23 de novembre. Els Castellers de Vilafranca havien estat, el 1989, els primers a portar a plaçaaquesta construcció.

Els malves van coronar aquesta construc-ció el 24 de setembre, a la plaça de SantJaume de Barcelona, amb motiu de la diada de la Mercè.

Després de tretze intents infructuososde torre de nou per part dels Castellers deVilafranca, el treball fet amb els folres i les manilles els dóna els primers fruits latemporada del 1995. Per Sant Fèlix, elsvilafranquins aconsegueixen descarregarla primera torre emmanillada i, nomésvint-i-quatre hores més tard, per SantRamon, coronen el primer pilar de vuitdel segle XX.

És l’any de fundació dels Castellers de Lleida, els Moixiganguers d’Igualada,els Torraires de Montblanc i els Marrecsde Salt. També reprenen la seva activitatels Castellers d’Altafulla.

Cronologia castellera (1770-2013) 83

2000

1996: La Colla Vella dels Xiquets de Valls és la primera a descarregar el cinc de nou.Ho va fer el 27 d’octubre, a la diada deSanta Úrsula a Valls.

Els Castellers de Vilafranca posen demanifest el seu domini del pilar coronant, a la diada de Tots Sants, el primer quatre de nou amb el pilar de la història.

És un dels anys més prolífics quant a lacreació de colles. Es funden els Capgrossosde Mataró, els Castellers de Mallorca, els Castellers de Caldes de Montbui, elsCastellers de la Vila de Gràcia, els Castellersde Rubí, els Castellers de Sant Cugat i els Castellers de Sant Feliu.

1997: Per Tots Sants, els Castellers deVilafranca descarreguen el primer quatrede nou amb l’agulla. Apareixen els Al·lots de Llevant, els Castellers del Riberal, la Colla Castellera de Figueres i els Sagals d’Osona.

1998: És la temporada del tres de deu, elcastell més alt que s’ha enlairat mai. ElsMinyons de Terrassa van ser, el 5 de juliol, a la seva festa major, la primera colla que el va portar a plaça. El castell va caure abansque es pogués carregar. A l’intent de tres de deu malva aquella mateixa temporada el van seguir dos intents dels Castellers deVilafranca, primer per Sant Fèlix i, des-prés, per Tots Sants. El calendari dels pene-desencs havia finalitzat, mentre que alsMinyons de Terrassa els quedava una darre-ra oportunitat de tornar a provar aquestaconstrucció per la seva diada. És per aixòque els Castellers de Vilafranca van im -provisar una darrera actuació el 15 de

novembre amb la finalitat de ser els primers d’anotar-se els deu pisos.Després de desmuntar-ne dos cops labase i veure com l’estructura s’enfonsavaen una tercera temptativa, a la quarta els penedesencs van poder fer l’aleta alprimer castell de deu de la història.

La rèplica dels Minyons de Terrassa va arribar només una setmana més tardquan per la seva diada, el 22 de novem-bre, els malves van convertir-se en la pri-mera i única colla capaç de descarregar el mastodòntic tres de deu. Ho van fer, amés, a la segona temptativa, ja que unaprimera prova va quedar en intent des-muntat quan, amb tot el castell a dalt,l’enxaneta es va despenjar.

També va ser l’any del primer quatrede nou net descarregat. I els Minyons deTerrassa en van ser també els protagonis-tes, ja que a l’actuació de Sant Narcís deGirona –una diada que va coincidir en

dia i hora amb Santa Úrsula a Valls– vanavançar-se a la Colla Joves Xiquets deValls, que aquell mateix dia també va pro-var, sense fortuna, aquesta construcció.

Quant a la creació de colles, és l’anydels Castellers de Cerdanyola i elsCastellers de Badalona.

1999:Els Castellers de Vilafranca aconse-gueixen carregar, per primera vegada, latorre de vuit neta a la diada de Tots Sants.Només uns quants dies més tard, el 7 denovembre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega a Vila-rodona el tres devuit aixecat per sota, un castell quenomés els rosats tenen en el seu palma-rès. Neixen els Nyerros de la Plana i els Castellers del Poble Sec.

2000: Es crea la Colla Jove de l’Hospitalet.

Castells84

2001

2001: El 7 d’octubre, la Colla Vella delsXiquets de Valls descarrega a la plaça delMercadal de Reus el fins llavors inèdit–entengui’s en l’època moderna– nou de vuit. Surten a escena els Angelets delVallespir i els Xerrics d’Olot.

2002: És l’any de fundació dels Castellersde la Sagrada Família i els Matossers deMolins de Rei. Els Minyons de l’Arboçtambé reprenen la seva activitat.

2005:El dos de nou amb folre, o torre de nou sense manilles, és el castell méscomplicat que s’ha aconseguit carregarfins a l’actualitat. Es tracta d’una cons-trucció inèdita als segles XIX i XX que laColla Vella de Valls va intentar per primera

vegada al Concurs de Castells deTarragona l’any 2002. Tres anys més tard,en el marc de la diada de Sant Fèlix, elsCastellers de Vilafranca feien històriacoronant la primera torre de nou sensemanilles que, des de llavors, s’ha situatcom el sostre casteller. La Coordinadorade Colles Castelleres de Catalunya va rebreel Premi d’Honor Lluís Carulla, atorgatper la Fundació Lluís Carulla, en reconei-xement a la seva tasca.

2007: La Segarra estrena colla castellera:els Margeners de Guissona. Els castellstraspassen fronteres, i es crea a Xile lacolla dels Castellers de Lo Prado, la primera agrupació de fora dels territoris de parla catalana.

2008: Es funden els Salats de Súria, i elsCastellers de Vilafranca enlairen castellsper primera vegada al continent sud-ame-ricà, en un viatge a Xile. L’altra colla vila-franquina, els Xicots, s’anoten al Marrocles primeres construccions a l’Àfrica.

2009: Es posa en marxa la colla castelleraGlobal de Salou. Els Minyons de Terrassafan la primera actuació al continent asiàtic, concretament a Israel.

2010: Per Tots Sants, a Vilafranca delPenedès, els Capgrossos de Mataródescar reguen la torre de nou al tercerintent. Es converteixen, així, en la cinquena colla de les anomenades «de gamma extra».

La Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega el tres de nou a la Xina(Hangzhou) amb motiu de l’ExposicióUniversal. L’interès asiàtic pels castellssuposa la creació, també el 2010, de lacolla castellera dels Xiquets de Hangzhou,que ja han completat construccions de set

Cronologia castellera (1770-2013) 85

2013

pisos. A Catalunya es funden la Colla Jovede Barcelona i la Colla Jove Xiquets deVilafranca.

El 16 de novembre els castells sóndeclarats Patrimoni Immaterial de laHumanitat per la UNESCO.

2011: Per les festes de Santa Tecla, la his-tòria fa les paus amb la Jove de Tarragona,que, en coronar el cinc de nou, es conver-teix en la sisena colla «de gamma extra».

Es creen els Castellers de les Roquetes, i els Castellers de Solsona actuen per primer cop.

Els Castellers de Vilafranca viatgen al’Índia, on actuen en el marc de la festadel Janmashtami, que cada any reuneixmilers de govindes –una manifestacióamb certes similituds amb els castells.

2012: La Jove de Tarragona descarrega perprimera vegada el cinc de nou a la diada deSanta Teresa al Vendrell, el 14 d’octubre.

Alcover recupera la seva tradició castelleraamb el naixement dels Xiquets d’Alcover.També irrompen al panorama casteller elsCastellers de Berga.

2013: Neix a l’Ametlla de Mar la primeracolla castellera de les Terres de l’Ebre: elsXics Caleros. Es creen els Castellers de SantVicenç dels Horts (Carallots) i elsEncantats de Begues. Els Brivalls deCornudella reprenen l’activitat. És un anyde veritable eclosió del món casteller, jaque més enllà de les agrupacions citadess’engeguen altres iniciatives arreu del país.

Castells86

Fundació Lluís Carulla.Memòria de l’any 2013

Memòria de l’any 2013 87

Enguany els Premis Baldiri Reixachan arribat a la trenta-cinquena edició. La vinculació de la Nadala amb els premisva iniciar-se l’any 1979, quan Lluís Caru -lla va crear-los amb l’objectiu de reconèi-xer bones pràctiques que afavorissin l’escola catalana i de qualitat. Per tal dedotar-los econòmicament, va proposar als receptors de la Nadala que fessin apor-tacions, avançant-se al que ara coneixemcom a micromecenatge. D’aleshoresençà, els Premis Baldiri Reixac han distin-git més de 3.000 centres, alumnes i mestres. Després de trenta-cinc anys, hem iniciat una campanya (www.impulsemelsbaldiri.cat) pertal d’augmentar els micromecenes dels Premis Baldiri Reixac a fi de reforçaraquests guardons i assegurar-ne la continuïtat.

D’altra banda, aquest any 2013,Editorial Barcino, conjuntament ambEnciclopèdia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona, ha publicat el primer volumd’una ambiciosa Història de la literatura catalana. L’obra, que constarà de vuitvolums, té la voluntat d’actualitzar elsmanuals existents i recollir els avençosdels investigadors en els darrers anys.

Pel que fa al Museu de la Vida Rural,convé destacar l’organització de RUSC,Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí.La iniciativa, que es durà a terme anual-ment, vol ser un espai on conflueixin la poesia catalana actual i els valors delmón rural.

XXXVII Premi d’Honor Lluís Carulla

El Premi d’Honor Lluís Carulla, dotatamb 50.000 euros, es concedeix a perso-nes vivents o entitats que, amb la qualitatde la seva activitat científica, cultural ocívica, hagin ajudat a enfortir la conscièn-cia de comunitat nacional i el sentit depertinença a la cultura dels països de parla catalana.

Un cop sospesats els mèrits que calreconèixer a les persones o entitats susceptibles de ser guardonades, el jurat, format per Salvador Cardús, MurielCasals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal,Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé,Joaquim Triadú, Carme Valls i VicençVillatoro, ha atorgat aquest guardó a

Paul PrestonLiverpool, 1946Historiador i hispanista britànic. Doctorata la Universitat d’Oxford, és catedràtic idirector del Centre Cañada Blanch per al’estudi de l’Espanya contemporània de laLondon School of Economics & PoliticalScience. Col·labora a la BBC, New Society,New Statesman i Times Literary Supplement. Hapublicat nombrosos llibres sobre la GuerraCivil i el franquisme, com Franco, La GuerraCivil espanyola i, darrerament, L’Holocaust espanyol. Membre de l’Institut d’EstudisCatalans des del 2008, va defensar el dret de Catalunya a recuperar els papers deSalamanca. Bon coneixedor de la produc-ció historiogràfica catalana, se n’ha fet res-sò a la seves obres i ha ajudat a difondre-la.Ha impulsat el Catalan Observatory de laLondon School of Economics, l’objectiudel qual és la recerca i el debat entorn deqüestions rellevants per a Catalunya.

Paul Preston, Premi d’HonorLluís Carulla 2013.

Castells88

XXXI Premis d’Actuació Cívica

Els Premis d’Actuació Cívica són sis guar-dons, dotats amb 5.000 euros cadascun,destinats a fer conèixer i distingir la tasca(generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que han actuat i actuen al servei de la nostraidentitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com aral’ensenyament, els mitjans de comunica-ció, les ciències, l’art, la cultura popular, la música, el teatre, l’economia, el dret, l’acció social i cívica, etc.

El jurat ha valorat les propostes rebudesi ha atorgat els Premis d’Actuació Cívica de l’any 2013 a les persones següents:

Dolors SolàVic Filòloga, mestra i directora del Centre deNormalització Lingüística d’Osona. Haestat impulsora d’iniciatives com les pare-lles lingüístiques, la campanya mediàtica Parla’m en català o l’espectacle poètic Amb veunova, les velles paraules, que es va representar alParlament de Catalunya, les quals han reei-xit a promoure el coneixement i l’ús socialdel català entre els col·lectius d’origenimmigrant i a conscienciar la poblaciócatalanoparlant de la seva responsabilitatper assolir aquest objectiu. Aplicades ambèxit en àmbits territorials o sectorials mésenllà d’Osona, en el cas de les parelles lin-güístiques han esdevingut una referènciade bona pràctica pedagògica i cívica.

Pilar BenejamCiutadellaProfessora de geografia a les escoles Talitha iCosta i Llobera. Catedràtica de Didàctica deles Ciències Socials a la Universitat Autòno-ma de Barcelona, on és professora des del1972. Va tenir una participació molt activaen l’etapa constituent d’aquesta universitat iva ser firmant del Manifest de Bellaterra enrepresentació de l’Escola de Mestres de SantCugat. Ha format part de diverses comis-sions per a la reforma de la formació delprofessorat. És experta en temes de revisióde la programació escolar en ciènciessocials i ha assessorat les administracionspúbliques amb referència a tot el cicle

formatiu. S’ha interessat en tots els aspec-tes relacionats amb la renovació pedagògi-ca, la innovació didàctica i la millora de la formació dels docents de primària,secundària i universitat.

Guido Sari L’Alguer Director, fins al 2010, de la BibliotecaMunicipal Rafael Sari de l’Alguer. L’any1988 va fundar amb el seu germà Aldol’Associació per a la Salvaguarda del Patri-moni Historicocultural de l’Alguer, entitatque ha treballat per la llengua i la culturaalguereses mitjançant la realització de cursos d’aprenentatge gratuïts de la varietatlocal del català des del 1990 fins avui, i l’organització de cursos de català estàn-dard, amb la col·laboració de la Generalitatde Catalunya, des del 1993 fins al 1999. Ha estat vocal i secretari de la secció local d’Òmnium Cultural, constituïda el1993, i és responsable, des d’aquest any, de la Coral Francesc Manunta. Ha escrit llibres i articles que tracten de la història ide la cultura alguereses, entre els quals,darrerament, el llibre El català de l’Alguer: una llengua en risc d’extinció.

Daniel José QueraltóAndorra la VellaVa involucrar-se en el desenvolupament de la Viquipèdia en anglès des del seucomençament i va insistir des dels primersmoments al fundador perquè n’obrís unaversió en català. Va escriure el primer arti-cle de la Viquipèdia en català i va fer que fos la primera llengua després de l’anglès a tenir articles en aquesta enciclopèdia.Durant més de 10 anys, regularment, ha escrit aportacions a la Viquipèdia encatalà. Ha estat soci fundador i col·labora-dor de l’Associació Amical Viquipèdia, primera associació que promociona laViquipèdia d’una llengua sense estat.

Pep Gimeno «Botifarra»XàtivaCantant valencià amb més de trenta anysd’experiència que ha rescatat de l’oblit elscants de batre, les havaneres, les malague -nyes, els romanços i les «albaes» de lescomarques valencianes de la Costera i la Vall

Memòria de l’any 2013 89

d’Albaida, un patrimoni musical en perilld’extinció que només recordaven els mésvells de cada poble i ara és cantat per jovesi traspassa fronteres. És reconegut com un dels «cantaors» més carismàtics de la música tradicional valenciana pel seucaràcter afable i per la defensa de les sevesarrels. Ha col·laborat amb nombrososgrups de música tradicional, cantautors igrups de rock. Conegut artísticament coma «Botifarra», és, segons definició pròpia,un «cantaor de carrer».

Margalida OrfilaMaóArqueòloga i catedràtica d’aquesta espe-cialitat a la Universitat de Granada.Hadirigit, entre altres, les excavacions de laciutat romana de Pol·lèntia, a Alcúdia,conjuntament –fins a la seva mort– ambAntoni Arribas; les excavacions a la basíli-ca paleocristiana de Son Fadrinet de Cam-pos, amb l’Institut Arqueològic Alemany(DAI), i les intervencions al santuari de laCova dels Jurats de Cales Coves, a Alaior.Acadèmica de la Real Academia de BellasArtes de Granada, ha estat cap de Seccióde l’Institut Menorquí d’Estudis. Presi-denta de l’Ateneu de Maó, està duent aterme una gran feina de difusió a favor de

la candidatura de la cultura talaiòtica deMenorca a Patrimoni Mundial, presentadapel Consell Insular de Menorca.

L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 21 de novembre del 2013 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

XXXV Premis Baldiri Reixac per a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana

Aquests premis, destinats a l’estímul i alreconeixement de l’escola catalana, sóndotats per la Fundació Lluís Carulla ambles aportacions voluntàries dels receptorsdel llibre-nadala que la Fundació trametcada any a persones interessades en la nostra cultura. L’àmbit d’actuació és el dels països de parla catalana.

L’acte de lliurament dels premis aalumnes va tenir lloc al Casal de l’Esplugade Francolí el dia 2 de juny i va ser presiditper Ferran Mascarell, conseller de Cultura.L’acte de lliurament dels premis a escoles i dels premis a mestres i professors es vadur a terme al Palau de Pedralbes deBarcelona el dia 4 de juny, presidit perIrene Rigau, consellera d’Ensenyament.Per commemorar la trenta-cinquena edi-ció dels Premis Baldiri Reixac, es va obse-quiar el públic assistent amb un opuscleescrit per David Pagès i Cassú en què esrepassava la trajectòria dels guardons.

El jurat de l’edició 2012-2013 ha estatformat per Carme Alcoverro, Joan Arjona,Rosa Boixaderas, Josep Maria Calbet, AlbaEspot, Assumpta Fargas, Josep Gonzàlez-Agàpito, Anna Ramis i Maria Vinuesa.

Cartell d’Eduard Venero,estudiant de l’Escola d’ArtsPlàstiques i Disseny-ICCIC.

Premis a mestres i professors

2 premis dotats amb 4.000euros cadascun a un estudi,recerca, assaig pedagògic oexperiència didàctica:

Diari d’una no propostaAdolf Murillo, de l’IESVermellar, de l’Olleria

La Garrotxa: conèixer per estimar. Taller de lectura interactivaClaustre de professors, coordi-nats per Tura Badosa,Montserrat Jutglar, AlíciaBolíbar, Laura Vegas i JosepPagès, de l’escola Cor de Maria,d’Olot

Premi a una experiènciadidàctica d’ensenyament-aprenentatge de la llengua i laliteratura catalanes mitjançantles TIC, convocat conjuntamentamb el project LletrA de laUOC. Dotat amb 4.000 euros:

Pren la paraula! Comunicació audiovisualJoan Fontdeglòria Solà, del’Institut Príncep de Girona, de Barcelona

Premis a les escoles

14 premis de 3.300 euroscadascun

ZER L’Erald’Alcanó, Alfés, Sarroca,Sunyer i Torrebesses (Segrià)

IES Baltasar Porceld’Andratx (Mallorca)

IES Montsoriud’Arbúcies (La Selva)

ZER La Segarrad’Els Plans de Sió, Riberad’Ondara, Sanaüja i SantRamon (La Segarra)

Escola Rocabrunade les Borges del Camp (Baix Camp)

CEIP Badiesde Llucmajor (Mallorca)

ZER Baix Berguedàd’Olvan i Montmajor(Berguedà)

Institut Baix Campde Reus (Baix Camp)

CFPA Víctor Catalàde Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat)

Jesuïtes Poble Sec Col·legi Sant Pere Claverde Barcelona (Barcelonès)

Escola Les Pinediques de Taradell (Osona)

Escola Alfred Potronyde Térmens (La Noguera)

Escola Vall del Gesde Torelló (Osona)

CEIP Ramón y Cajalde Xirivella (L’Horta Sud)

Premis als alumnes

70 premis de 700 euros cadas-cun a treballs escolars

Educació infantil i cicle inicial

Restaurant l’Eriçó Alumnes de P5 d’educacióinfantil de l’escola Brianxa, de TorderaMestra: Sílvia Santiago

El submarí Dofí Alumnes de 2n curs de cicle inicial de l’escola MestreColom, de BunyolaMestra: Maria Cabot

Coneixem Catalunya i fem els nostres gegantsAlumnes de P3, P4 i P5 d’edu-cació infantil de l’escola SantJoan, de BergaMestra: Meritxell Mas

La incubadora d’ousAlumnes de P5 d’educacióinfantil de l’escola L’Era de Dalt,de TonaMestra: Núria Homs

Els oficis artístics del nostrepoble: una experiència de tre-ball cooperatiu Alumnes de 1r curs de primàriade l’escola Quatre Vents, deManlleuMestres: Montse Garcia i AnnaNoguera

El petit MermaAlumnes de 2n curs de primàriade l’escola Dr. Joaquim Salarich,de VicMestre: Xavier López, amb lacol·laboració dels tutors de cicleinicial i l’equip directiu

Les abelles, animals científicsAlumnes de P3, P4 i P5 d’edu-cació infantil de l’escola VíctorOroval, de CarcaixentMestra: Dolores de la Asunción

L’eruga de la colAlumnes de P4 d’educacióinfantil de l’escola Mare de Déudel Remei, d’AlcoverMestres: Gemma Pizarroso iMerxe Soler

Núvol i cadira, homenatge a Antoni TàpiesAlumnes de 1r curs de primàriade l’escola Joan Maragall,d’Arenys de MarMestra: Rosa-Montserrat Roig

Cicle mitjà i cicle superior

Les pedres parlen. Treball de recerca històricaAlumnes de 5è i 6è de primàriade l’escola Mossèn Cinto, deFolguerolesMestres: Pilar Arumí i SílviaRodríguez

El món del llenguatgeAlumnes de 5è i 6è de primàriade l’escola Sant Miquel, del Pla de ManlleuMestra: Assumpció Montserrat

La granjaAlumnes de 3r i 4t de primàriade l’escola Les Pallargues, delsPlans de SióMestra: Dolors Perarnau

Els pastorets del XandriAlumnes de 5è i 6è de primàriade l’escola Josep Maria Xan -dri, de Sant Pere de TorellóMestres: Montserrat Cuní iAssumpta Noguera

Castells90

1 2 3

654

Cada tradició... un poema o una cançóAlumnes de 6è de primària del’escola Pinyana, d’AlfarràsMestra: Enriqueta Roma

A l’entorn de la fontAlumnes de 3r i 4t de primàriade l’escola Vedruna, de RipollMestres: Joana Murgou, JosepBenazet i Pere Viñas

Treball cooperatiu: aprenem junts. Qualsevol nitpot sortir el solAlumnes de 4t de primària del’escola El Miracle, de TarragonaMestres: Marta Olivan i Rafael Mas

Teatre a l’escola: Uns dies amb Sir William Alumnes de 5è de primària del’escola Martí Poch, de l’Esplugade FrancolíMestres: Joana Cervelló i Ester Anglès

Submarinistes. Descoberta del català Narcís MonturiolAlumnes de 5è de primària del’escola Sant Gil, de ToràMestra: Àngela M. Pujol

Símbols de CatalunyaAlumnes de 4t de primària del’escola Puig-Agut, de ManlleuMestres: Pep Bas i MontseVallbona, amb la col·laboraciód’Anna Ortin, Maria JosepPalomar, Josep Castellón iCosme Arroyo

El llegat andalusí al marquesat de LlombaiAlumnes de 3r i 4t de primàriade l’escola Sant Francesc deBorja, de LlombaiMestre: Gerard Juanes

Treballem el calendari mes a mesAlumnes de 4t A de primària de l’escola Santa Anna, deCastellvell del CampMestra: Anna M. Martí

Felicitats! Cavall FortAlumnes de 3r, 4t, 5è i 6è deprimària de l’escola Mare de Déu del Remei, d’AlcoverMestres: Mònica Badia i Ton Ayllón

Pati sense pilotesAlumnes de 6è de primària de l’escola Juncadella, de La Cellera de TerMestre: Jordi Comajuan

Descoberta del Delta de l’EbreAlumnes de 5è de primària del’escola Abel Ferrater, de la Selvadel CampMestres: Lola de Maria i Lydia Jiménez

Un món ple d’arbresAlumnes de 5è de primària del’escola L’Horitzó, de BarcelonaMestres: Maria Blanco i RosaVendrell

Bordils - MoitaAlumnes de 4t de primària del’escola Bordils, de BordilsMestra: Pilar Congost

Shakespeare & SagarraAlumnes de 4t de primària de l’escola Sant Gregori, deBarcelonaMestres: Óscar Amaya,Montserrat Baixeras i Carme Bassas

De l’expressió oral a la tradiciócatalana: els pastoretsAlumnes de 5è de primària del’escola L’Era de Dalt, de TonaMestres: Montserrat Ricart iSandra Font

Ensenyament secundari obligatori (ESO)

La xocolataAlumnes d’ESO de l’institut BaixCamp, de ReusProfessores: Teresa Morales,Teresa Piqué, Elisa Sahuquillo,Sandra Mauri i Cori Ferré

Musiquem L’ocell de foc. Una experiència musical, lite-rària i artísticaAlumnes de 3r d’ESO de l’institut Historiador Chabàs, de DèniaProfessor: Daniel Vidal, amb la col·laboració de PalomaSilvestre i Rosa Nadal

Rondalles de la vall i del vellAlumnes de 1r d’ESO de l’institutManuel Sanchis Guarner, de Castelló de RugatProfessor: Pep Estornell

Tens un nom... i el sap tothom?Aproximació a la història locali nacional a través del nomen-clàtor viari de les ciutats deBarcelona i OlotJoan Bandrés, alumne de 4t d’ESOdel col·legi Cor de Maria, d’OlotProfessora: Tura Badosa

Nens robats a EspanyaÀngels Guinovart, Núria Serra iLídia Vega, alumnes de 4t d’ESOdel col·legi Mare de Déu de laSerra, de MontblancProfessora: Ester Martí

Memòria de l’any 2013 91

7 8 9

121110

1. Casal de l’Espluga deFrancolí de gom a gom.

2. Ferran Mascarell, conse-ller de Cultura, a l’exposicióde treballs guardonats.

3. Jocs davant del Casal del’Espluga.

4, 5, 6 i 7.Alumnes en l’ac-te de lliurament a l’Espluga.

8, 9 i 10. Guardonats en lescategories d’Escoles i Mes-tres i Professors en l’acte de lliurament al Palau dePedralbes, Barcelona.

11. L’escriptora Joana Ras-pall, que enguany ha fet cent anys, va ser present al Palau de Pedralbes.

12.Miquel Desclot, que vaglossar la figura de JoanaRaspall, Montserrat Carulla,presidenta de la FundacióLluís Carulla, i Irene Rigau,consellera d’Ensenyament.

Besalú medieval i l’Hostal de MallorquinesMarc Font i Pau Bagó, alumnesde 3r d’ESO de l’escola Bell-llocdel Pla, de GironaProfessor: David Pagès i Cassú

L’aigua, font de vida i deriquesa. Els materials i el seu reciclatge. L’univers. Lescultures del món. El paisatge de Lleida

Alumnes de 1r d’ESO de l’institut Manuel deMontsuar, de LleidaProfessores: Alba Huix, CarmeRoures, Ester Isern i Irene Seira

Voreres escrites. Un passeigliterari pels carrers del Prat de LlobregatAlumnes de 3r d’ESO de l’institut Salvador Dalí, del Prat de LlobregatProfessora: Alba Sabaté

Voleu que us expliquem un conte?Alumnes de 4t d’ESO de l’insti-tut El Cairat, d’EsparregueraProfessora: Joana Llordella

El nostre cel és la terra: en laterra tinc l’arrel. El comteArnau, de Joan MaragallAlumnes de 3r i 4t d’ESO del’escola cooperativa El Puig,d’EsparregueraProfessora: Anna M. Oliver

Natura 3.0. Acció performati-va i multimedial en tres actesAlumnes de 4t d’ESO de l’institut Arabista Ribera, de CarcaixentProfessors: Adolf Murillo iConxa Rovira

La forneriaHelena Coll, Núria Rabassa iRegina Teixidó, alumnes de 4t d’ESO de l’escola MaristesValldemia, de MataróProfessor: Jaume Prat

Projecte Retis: transport iemmagatzematge d’energiaAlumnes de 4t d’ESO de l’escolaCor de Maria, de VallsProfessor: Pere Compte

Batxillerat i cicles formatius

La cuina dels vint-i-cincMíriam Asturias i Rubén Ruiz,alumnes de 3r de CFGM Cuina iGastronomia i Serveis deRestauració de l’escola Joviat, de ManresaProfessor: Daniel Pons

A la recerca d’aliments amb antioxidantsLluís Guasch, alumne de 2n de batxillerat de l’institutGuindàvols, de LleidaProfessor: Anicet Cosialls

Estudi d’un ecosistema marí.Identificació de la biotamacroscòpica i descripció deles comunitats als diferentsàmbits biològics de la platja deBaix a Mar de TorredembarraArnau Ribera, alumne de 2n de batxillerat de l’institutTorredembarra, de TorredembarraProfessor: Jesús Tabernero

L’empremta de Lluís Carulla i CanalsAdrià Marly, alumne de 1r debatxillerat de l’escola Bell-llocdel Pla, de GironaProfessor: David Pagès i Cassú

Només vull la meva veu: poemes de Josep Grau i Jofre musicats per Gil Grau i CompanyGil Grau, alumne de 2n de batxillerat del col·legi La Salle,de ManlleuProfessora: Meritxell Guitart

Recerca sobre el TDAH Anna Mar Terradellas, alumnade 2n de batxillerat de l’institutAntoni Pous i Argila, de ManlleuProfessora: Cristina Beltrán

Pere Calders: l’altre nom de les cosesErola Palau i Cèlia Tort, alumnesde 2n de batxillerat de l’institutJaume Callís, de VicProfessor: Enric Martín

L’escola els anys seixanta isetanta. Escoles progressistescatalanes: Escola MireiaMarc Alabart, alumne de 2n debatxillerat de l’institut JaumeBalmes, de BarcelonaProfessor: Ricard Serrano

Millor amb xantana?Alba Serrano, alumna de 2n debatxillerat de l’institut ArnauCadell, de Sant Cugat del VallèsProfessora: Pilar Benedicto

La dona a l’Esparreguera de la transició (1973-1983)Andrea Llamas i Marta Negre,alumnes de 2n de batxillerat del’institut El Cairat,d’EsparregueraProfessora: Joana Llordella

Estudi de l’eficàcia del marrodel cafè en la fertilització dediferents espècies vegetalsEstel Call, alumna de 2n de bat-xillerat de l’institut Montsoriu,d’ArbúciesProfessora: Anna Torrent

El Nautilus i la successió de FibonacciAlumnes de 1r de batxillerat de l’Escola Andorrana deBatxillerat, de la Margineda(Andorra la Vella)Professora: Marisol Canal

Videolits: recreacions de poesia catalana modernaAlumnes de 1r de batxillerat del’institut L’Alzina, de BarcelonaProfessor: Abraham Mohino

Turisme arqueològic al MaresmeHadyatou Camara i Georgina Tur,alumnes de 2n de batxillerat del’institut Premià, de Premià de MarProfessora: Margalida Capellà

Les serradores hidràuliques de les Valls d’ÀneuMartí Giménez, alumne de 2n de batxillerat de l’Escola Tecnos, de TerrassaProfessor: Xavi Bellés

Miquel Espigulé i Plana (1910-1940)Marc Espigulé, alumne de 2n de batxillerat de l’institutMontsacopa, d’OlotProfessora: M. Teresa Danés

L’urdú i el català són unamateixa llengua. L’estudi com-paratiu de l’urdú i el catalàIram Zafar, alumne de 2n de batxillerat de l’institut La Ribera,de Montcada i ReixacProfessor: Màrius Carbonell

Aire: acció i reacció explosiva.La química de la pirotècniaMartí Sànchez, alumne de 2n debatxillerat de l’institutCendrassos, de FigueresProfessora: Sònia Moret

Estudi sobre l’impacte econòmic que provocaria laindependència de CatalunyaNúria Falcó, alumna de 2n debatxillerat de l’institut Vila de Gràcia, de BarcelonaProfessora: Cèlia Torrent

Diversos nivells

La biografiaTots els alumnes de la ZER La Segarra, de Sant AntolíMestra: Carmina Ollé

Descobrim les barraques de vinya del nostre pobleAlumnes de l’escola de Maians i Coll de Gossem, de MaiansMestra: Núria Corbella

Foto-PoesiaAlumnes des de P4 fins a 5è de primària de l’escola El Sitjar, de LinyolaMestres: Teresa Capell, PepitaFabregat, Ramon Martí, IsabelMorera i M. Àngels Pastó

Emprendre a la meva escolaAlumnes de cicle inicial i ciclemitjà de l’institut escola Mare de Déu del Portal, de BateaMestres: Merche Albiac i Jaume Folqué

Les nostres llegendesTots els alumnes de la ZERNarieda, d’Organyà, Coll deNargó i PeramolaMestres: Esther Castellà i Montse Viladrich

Projecte: de Cal Jepó a l’escola CatalunyaTots els alumnes des de P3 fins a 6è de primària de l’escolaCatalunya, de SabadellParticipants: tots els mestres delclaustre dinamitzats per la capd’estudis, el personal PAS i elscol·laboradors externs: pares,avis, amics, gent del barri, enti-tats de la ciutat...

Treball sobre Pere CaldersTots els alumnes de l’escola Les Pinediques, de TaradellMestres: tots els mestres de l’escola coordinats per JosepRomeu i Rosa M. Ricart

Escriviu, llegiu i creixiu. Visita d’Emili Teixidor a l’escola Antoni Gaudí ihomenatge a l’escriptorTots els alumnes de l’escolaAntoni Gaudí, de Sant Boi deLlobregatMestres: equip de mestres del’escola coordinats per MaiteFillat i Àngels Círia

Juguem? Si vols jugar, hauràs de cooperarTots els alumnes de l’escolaPaïsos Catalans, de LleidaMestres: tot l’equip de l’escola

Música

Hi havia una vegada...La banda sonora dels contes infantilsAlumnes de nivell avançat del’escola municipal de músicaRobert Gerhard, de VallsMestra: Rosabel Bofarull

2 premis de 2.000 euroscadascun a experiències quefomentin la comunicació encatalà entre l’alumnat dintre ifora de l’aula

ContapatisAlumnes d’educació infantil iprimària del col·legi Sant Joséde Calasanz, de FragaMestra: M. Dolors Serveto

L’escola avuiTots els alumnes de l’escola La Monjoia, de Sant Bartomeudel GrauMestres: Alícia Anfruns, Lídia Noguera i Laura López

Castells92

Memòria de l’any 2013 93

Segona Jornada Premis Baldiri Reixac

La Segona Jornada Premis Baldiri Reixac va dur-se a terme el dissabte 19 d’octubre a l’Escola Vedruna de Balaguer. La trobada,oberta al professorat i a estudiants de Cièn-cies de l’Educació, va servir per presentar els treballs premiats en la darrera edició delsPremis Baldiri Reixac i inter canviar expe-riències. Una quarantena de professors guar -donats van presentar-hi les seves iniciativesa l’aula i projectes de centre. Les presenta-cions, realitzades de manera simultània,estaven distribuïdes en blocs com l’aplicaciódidàctica de les TIC, l’estímul de la creativi-tat i la qualitat en l’expressió lingüística, elfoment de l’ús de la llengua entre l’alumnat,el treball de la cultura popular, l’aprofun -diment en el coneixement de l’entorn i l’ensenyament de la llengua i la integraciódels nouvinguts. Josep Lluís Micó, autor del llibre Ciberètica. TIC i canvi de valors, de lacol·lecció Observa tori dels Valors, va fer laconferència central de la jornada. L’activitatva comptar amb la col·laboració de la Facul-tat de Ciències de l’Educació de Lleida, el Departament d’Ensenyament i la SocietatCatalana de Pedagogia.

Les bones pràctiques Baldiri a l’abast

La Universitat Oberta de Catalunya i laFundació Lluís Carulla han posat en marxauna pàgina web (www.bonespractiques -baldiri.cat) en la qual es poden consultartreballs i activitats guardonats als PremisBaldiri Reixac. El portal vol esdevenir unbanc de bones pràctiques pedagògiques a l’abast de la comunitat educativa.

Impulsem els Baldiri!

Quan Lluís Carulla va crear els Premis Baldiri Reixac, va proposar als receptors de la Nadala que fessin aportacions per tal dedotar-los econòmicament. Aquesta fórmulava avançar-se al que avui coneixem com amicromecenatge. Enguany, a fi d’assegurarla continuïtat dels guardons, hem iniciat lacampanya impulsemelsbaldiri.cat. Ara, a tra-vés de la web www.impulsemelsbaldiri.cat,es po drà triar l’aportació que es vol fer alspremis i saber què es pot rebre, a més a mésde la Nadala, com a mostra d’agraïment.

1. Pòster del 35è aniversaridels Premis, inclòs en l’opuscle commemoratiueditat per a l’ocasió.

2. Imatge promocional de la campanya de micromecentatge impulsemelsbaldiri.cat

3. Portal bonespractiquesbaldiri.cat, realitzat conjuntament amb la UOC i on es podran con-sultar treballs premiats.

Castells94

X Premis Francesc Candel

Els Premis Francesc Candel són cinc guar-dons, dotats amb 3.000 euros cadascun,destinats a reconèixer i difondre les bonespràctiques en l’àmbit de la integració delsciutadans catalans d’origen immigrant.

Després de valorar les 57 propostesrebudes, el jurat, compost per Imma Boj,Andreu Domingo, Orland Cardona, CarlesDuarte, Najat El Hachmi, Josep Gonzàlez-Agàpito, Núria Llevot, Sandra Rodríguez iLaia Tomàs, va atorgar els cinc PremisFrancesc Candel a les entitats següents:

Associació de Suport a les Joves Sud-saharianes del Pla de l’EstanyProjecte de suport a noies sud-saharianesque estudien batxilleratBanyoles

Associació AmazigaCAT-ARIFPrograma Llengua i cohesió socialSant Adrià de Besòs

Religioses AdoratriusPrograma SICAR cat, d’atenció a donesvíctimes del tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexualBarcelona

Consell Comarcal de l’Alt Empordà Projecte d’integració educativa i social denoies adolescents d’origen marroquí al’IES La JonqueraFigueres

Consell Comarcal de la SegarraActivitat Sempre surt el solCervera

El lliurament de premis es va dur a terme el 22 d’octubre del 2013 al Pati Llimona de Barcelona.

IX Premis d’Educació en el Lleure

Els Premis d’Educació en el Lleure sóncinc guardons, dotats amb 4.000 euroscadascun, destinats a promoure projectesi a reconèixer experiències i trajectòriesde caràcter educatiu dins l’àmbit de l’educació social i del lleure.

El jurat, format per Carles Barba, SergiContreras, Josep Gonzàlez-Agàpito, RosaM. Pujol, Rafa Ruiz de Gauna, Antoni Reigi Marta Rosàs, ha valorat les 72 propostesrebudes i, després d’haver fet la delibera-ció corresponent, atorga els V Premisd’Educació en el Lleure del l’any 2013 a:

Trajectòria

Fundació La RodaBarcelonaLa Fundació La Roda ha esdevingut, per laseva dilatada trajectòria al llarg de més detrenta-cinc anys d’història, una entitateducativa de referència gràcies a la tascadesenvolupada a través del teatre, de lamúsica i de la llengua catalana. Mitjançantl’educació en el lleure és present a tots elsbarris de Barcelona i pràcticament a totesles poblacions de Catalunya, i participa endiverses iniciatives europees. Ha portat aterme incansablement projectes solidariscom la Tamborinada, tallers de teatresocial, la formació de professionals delsector del lleure i la lluita contra l’exclu-sió a través de tradicions festives integra-dores. La Roda ha treballat amb l’objectiud’arribar al cor de la ciutadania per difon-dre la cultura i les tradicions del país.

Roda de premsa de convocatòria dels X Premis Francesc Candel, Col·lectiu Mujeres Pa’lante, l’Hospitalet de Llobregat.

Memòria de l’any 2013 95

Premi a la millor experiència o projectepresentats que estigui fet per joves i/oadreçat a joves, ofert per la DireccióGeneral de Joventut de la Generalitatde Catalunya

Esfera Jove Fundació MarianaoSant Boi de LlobregatPerquè és un projecte que vol fomentar laparticipació juvenil i el servei a la comu-nitat mitjançant la formació, l’assessora-ment, l’acompanyament i la motivació

dels joves, amb l’objectiu que liderin pro-jectes socials i se sentin protagonistes.Promou l’associacionisme entre joves de 14 a 25 anys de Sant Boi a partir d’uncurs de dinamització juvenil i una forma-ció a l’Institut Marianao que culminaamb una experiència pilot. Un cop avaluada l’experiència, els joves poden continuar vinculats a un viver juvenil de la Fundació Marianao i madurar com agrup. Projecte ben implantat i reeixit,Esfera Jove ja compta amb diversoscol·lectius juvenils en funcionament que participen a la vida comunitària.

Projectes i experiències

Aprenentatge i Servei al CentrePenitenciari Lledoners Associació per a les Presons pel CanviBarcelonaPer un projecte que millora la inserciósocial dels reclusos del CentrePenitenciari Lledoners mitjançant activi-tats de lleure desenvolupades per jovesuniversitaris voluntaris. Gràcies a un des-tacat treball en xarxa –que ha contemplatrecerca, acció comunitària i capacitaciódels joves– entre la Facultat d’EducacióSocial i Treball Social Pere Tarrés,l’Associació per a les Presons pel Canvi–constituïda per universitaris– i l’associa-ció Grup 33, el projecte ha obtingut unalt impacte social i ha ajudat a millorarl’autoestima, la convivència, la creativitati la incorporació dels interns a les xarxesnormalitzades de la ciutat.

La recuperació de l’Aplec de l’Erola d’Hortsavinyà Agrupament Escolta i Guia MontpalauPineda de MarPerquè és un projecte iniciat per joves igestionat per ells mateixos que ha impli-cat un gran nombre de persones, associa-cions i agents educatius. Amb èxit hanaconseguit recuperar un entorn natural iuna festa tradicional que ja no es realitza-va: l’Aplec de l’Erola d’Hortsavinyà, unaactivitat genuïna de la població celebradael dilluns de pasqua, en la qual han dina-mitzat un mercat de pagès, la missa i elsgoigs, una ruta, jocs i balls tradicionals.

1. Guardonats als IX Premisd’Educació en el Lleure, Palau Robert, Barcelona.

2.Neus Munté, consellera deBenestar Social i Família, iMontserrat Carulla, presidentade la Fundació Lluís Carulla,lliurant els diplomes.

3. Públic al concert de La Tresca i la Verdesca, abans de l’acte de lliurament.

L’Observatori dels Valors

La col·lecció Observatori dels Valors vapublicar a la primavera el llibreMés enllà del’espectacle mediàtic. Les potencialitats humanístiquesde l’esport, de Conrad Vilanou i GuillemTurró. El llibre fa una aproximació a lasituació actual de l’esport a Catalunya, des de l’esport escolar i el recreatiu fins a l’esport d’elit; detecta actituds que escanalitzen a través de l’esport, com ara laviolència, el narcisisme i l’homofòbia, lesquals posen en perill el que hauria de seruna bona experiència esportiva; i fa unal·legat a favor de les capacitats construc-tives i pedagògiques de l’esport. Més enllàde l’espectacle mediàtic es va presentar el 17 dejuny a la Sala Roma del Camp Nou, en un acte organitzat conjuntament amb la Fundació FCBarcelona i en què van participar l’exjugador d’handbol DavidBarrufet i l’exatleta Javier Moracho.

A la tardor va arribar a les llibreriesReligions, espiritualitat i valors, del filòsof,escriptor i teòleg Francesc Torralba. Lacrisi de transmissió de valors caracterís -tica de les societats postmodernes hacomportat la irrupció d’una generació de ciutadans que desconeixen l’universreligiós dels seus avantpassats. Paral·lela-ment, la hiperactivitat de la societat d’avui ha comportat una impressió d’ac-celeració i de saturació emocional que ha desvetllat una fam d’espiritualitat i hafet créixer l’interès en mons religiososallunyats de la tradició occidental.Francesc Torralba, en aquest nou volumde l’Observatori dels Valors, relata el nai-xement d’aquesta nova espiritualitat laicai es planteja si obrirà la porta a descobrirnous valors i a recuperar-ne d’antics.

Editorial Proteus ha traduït al castellàel llibre Per una educació republicana. Escola ivalors, de Gregorio Luri, publicat perl’Observatori dels Valors l’any passat.

Castells96

Un grup de joves de l’AEiG Montpalau,fent servei, ha encoratjat un gran nombrede persones perquè no es perdi una tradi-ció i un espai natural.

Gaudim la culturaGrup Infantil Sant Cosme (GISC)El Prat de LlobregatEl Grup Infantil Sant Cosme, entitat de la Fundació Catalana de l’Esplai, treballades de fa quaranta anys per a la millorad’aquest barri del Prat de Llobregat. AmbGaudim la cultura, projecte d’actuaciócomunitària basat en la cultura catalanacom a element d’inclusió i cohesiósocial, combina accions amb infants ifamílies en quatre eixos: el foment de l’úsde la llengua catalana en la vida quotidia-na; la celebració de les tradicions i elcalendari festiu; projectes d’aprenentatgei servei vinculats al territori i a l’agricul-tura del delta, i excursions per conèixerel paisatge natural i l’entorn humà deCatalunya.

Faig el que vullAssociació Educativa Integral del Raval i Associació CandelaBarcelonaPerquè és un projecte d’educació envalors que promou l’educació afectivo-sexual entre adolescents i joves amb unametodologia activa i participativa i encoordinació amb els agents socials delbarri del Raval. Faig el que vull preténprevenir situacions de vulnerabilitat iexclusió social així com de violència degènere. Promou una visió de les relacionsbasada en l’autoestima i l’autonomia delsjoves i treballa per combatre les desigual-tats de gènere i els rols estereotipats.

L’acte de lliurament de premis es vacelebrar el 18 de març del 2013 al PalauRobert de Barcelona.

Memòria de l’any 2013 97

Editorial Barcino

Edició de textos

L’Editorial Barcino, com a aportació a lacommemoració del tercer centenari de lacaiguda de Barcelona l’11 de setembre del1714, ha publicat un recull de cròniquesescrites per catalans que van viure en primera persona el setge de la ciutat. El volum, preparat per Mireia Campabadali Agustí Alcoberro, forma part de la sèrie«Autors moderns» de la col·lecció Els Nostres Clàssics. S’hi inclouen cinctextos. Dos d’anònims, entre els quals unagens Succinta memòria i relació breu del siti de Barcelona, i tres d’autor identificat. El primerd’aquests darrers, la Relació del siti de Barcelona,és escrit per un defensor de la ciutat,Manuel Mas i Soldevila. Per contra, elsegon, la Crònica del setge de Barcelona, és obradel notari Aleix Claramunt, partidari deFelip de Borbó. Pel que fa al tercer, consti-tueix una mena de dietari del dia a diadels habitants de la ciutat, i especialmentde la comunitat caputxina a la qual perta-nyia Manuel Soler, el seu redactor, que el va deixar escrit entre les pàgines del llibre d’òbits de la comunitat.

També dins d’ENC, en aquest cas a lasèrie «Autors medievals», ha aparegut elmagnífic Espill de Jaume Roig, a cura d’An-tònia Carré. Al llarg de més de setze miltetrasíl·labs, Roig hi narra la biografia fic-tícia i en clau satírica del seu personatge, isobretot la visita en somnis que li fa el reiSalomó, amb el qual repassa tots els tòpicsmisògins medievals; les seves experièn-cies prèvies i les paraules de Salomó justi-ficaran la decisió del protagonista, que apartir d’aleshores decidirà viure ben allu-nyat del gènere femení. L’edició incloudestacades novetats textuals, com tambénoves dades sobre la biografia de l’autor.

Ramon Llull ha estat igualment undels autors publicats durant el 2013. A laBi blioteca Barcino n’ha aparegut la Vida demestre Ramon, a cura d’Anthony Bonner.Llull va dictar aquesta biografia el 1313,tres anys abans de morir, com a targeta depresentació al concili eclesiàstic de Vienadel Delfinat. L’edició ofereix la versiócatalana de l’obra acarada a l’original llatí, juntament amb les famoses miniatures de

1. Presentació de Més enllà del’espectacle mediàtic. Una reflexiósobre les potencialitats humanístiquesde l’esport, de Guillem Turró iConrad Vilanou. Sala Roma,Camp Nou, Barcelona.

2. L’exjugador d’handbolDavid Barrufet i l’exatletaJavier Moracho en la pre-sentació de Més enllà de l’espectacle mediàtic.

Castells98

1 2 3

4 5 6

7 8 9

Memòria de l’any 2013 99

Karlsruhe elaborades poc temps després apartir del text de la Vida.

La Biblioteca Barcino i Tast de Clàssicscomparteixen l’objectiu de fer assequiblesels autors catalans més representatius alpúblic general. A la segona d’aquestescol·leccions enguany hi han aparegut dosescriptors de pes: Joan Roís de Corella iAnselm Turmeda. Del primer, se n’hapublicat, en col·laboració amb l’AcadèmiaValenciana de la Llengua, una antologiaamb el títol Perills d’amor. El volum, a curad’Eduard J. Verger, inclou el conjunt de laseva obra poètica i tres proses, entre lesquals hi ha la coneguda Tragèdia de Caldesa. Pel que fa a Turmeda, s’ha publicat la Disputade l’ase, en versió d’Albert Mestres i MartaMarfany. Es tracta d’un divertidíssim diàlegentre el personatge de fra Anselm i un saviAse, al voltant de la superioritat o no del’home respecte dels animals. La versiócatalana s’ha elaborat a partir d’una ediciófrancesa del segle XVI, únic text que s’haconservat de l’obra.

Traducció de clàssics

En l’àmbit de les traduccions del català aaltres llengües, s’ha d’esmentar Lo somnide Bernat Metge, en versió alemanya deRoger Friedlein, en el que ja és el sisè títolde la col·lecció Katalanische Literatur desMittelalters, publicada conjuntament ambLit Verlag. En anglès ha aparegut Portraits ofHoly Women: Selections from the «Vita Christi», d’Isabel de Villena, amb introducció i selec-ció de Joan Curbet, i versió anotada deRobert D. Hughes; el volum és fruit delprojecte impulsat amb Tamesis Books.

Història de la literatura catalana

Entre les novetats de l’any, s’ha de remarcarmolt especialment l’aparició del primervolum –dels vuit que està previst que con-formin el conjunt del projecte– de la novaHistòria de la literatura catalana. L’obra, coeditadaper Enciclopèdia Catalana, l’Ajuntament de Barcelona i Editorial Barcino, es duu aterme sota la direcció d’Àlex Broch i hiparticipa una llarga nòmina d’especialistes.

Aquest volum, Dels orígens al segle XIV,escrit amb un estil àgil i directe, és el pri-mer dels tres que es dedicaran a la literatura

medieval, i ha estat dirigit per Lola Badia.Després d’una útil introducció al contexthistòric i cultural, el lector hi trobarà estu-dis que ofereixen una visió actualitzada,ben atenta a les darreres novetats, sobre lescròniques catalanes, sobre la tradició tro-badoresca a Catalunya –lírica i nar rativa–i sobre les aportacions de dos personatgestan singulars com foren Ramon Llull iArnau de Vilanova.

El projecte, que se situa en la tradició deles ja clàssiques històries de la literatura de Jordi Rubió i de Martí de Riquer, aspiraa convertir-se en un text de referència, enel qual els lectors trobaran interpretacionsconvenientment actualitzades de les prin-cipals obres de la literatura catalana.

El volum publicat va ser presentat el 23 de maig al Saló de Cent de l’Ajunta-ment de Barcelona en un acte multitudi-nari presidit per Artur Mas i Xavier Trias.

Amics d’Els Clàssics

Més enllà de les publicacions, Barcino,sobretot a través dels Amics d’Els Clàssics,ha participat en nombroses activitats perdonar a conèixer la literatura catalana anti-ga. Així, el 8 d’abril, en el marc de la com-memoració del sisè centenari de la mortde Bernat Metge, es va fer una lectura dramatitzada de Lo somni al Teatre Romea–lectura que es va repetir al pati de l’Insti-tut d’Estudis Catalans el 2 de juliol–. L’editorial, igualment, va cedir materialsper a l’exposició Bernat Metge i els clàssics,inaugurada el dia de Sant Jordi a l’IEC, i va col·laborar, juntament amb altres ins-titucions, en l’elaboració de l’itinerari«“Siats de natura d’anguila”: Bernat Met-ge i Barcelona»; aquesta visita per algunsdels llocs més emblemàtics de la ciutatmedieval s’ha repetit en diverses ocasionsamb un èxit de públic remarcable. Aixímateix, Barcino va participar a la Setmanadel Llibre en Català de Barcelona.

D’altra banda, s’han dut a terme diver-ses presentacions de Tast de Clàssics arreudel territori: el 15 de juny al Cercle Artís-tic de Ciutadella, el 27 de juliol a Vall-de-roures (Matarranya), el 20 de setembre aDénia i el 24 d’octubre al Festival de Poesia de Sant Cugat del Vallès.

1. Presentació de la nova Història de la literaturacatalana, Saló de Cent,Ajuntament de Barcelona. D’esquerra a dreta: JaumeCiurana, Jordi Porta,Xavier Trias, Artur Mas, Carles Duarte i Ferran Mascarell.

2. Els escriptors FrancescSerés i Sebastià Alzamoraen la taula rodona «Una literatura d’estat. La literatura medievalcatalana en la nova Històriade la literatura catalana». Setmana del Llibre enCatalà, Barcelona.

3. Porta de l’antic PalauReial Menor, un dels punts on passa l’itinerariper la Barcelona de Bernat Metge.

4. Lectura dramatitzada de Lo somni de Bernat Met-ge al Teatre Romea, amb la participació de JoanPera, Jordi Boixaderas,Toni Sevilla, Jordi Brau i Miquel Pujadó.

5. Jordi Boixaderas, en elpaper de Tirèsies, i JordiBrau, en el d’Orfeu, en lalectura de Lo somni que esva fer al pati de l’Institutd’Estudis Catalans.

6. El baríton Joan Ponscanta Ramon Llull en lapresentació de la col·leccióTast de Clàssics a Ciutade-lla, Menorca.

7. Foto de grup dels Amicsd’Els Clàssics que vanassistir a la presentació alMatarranya. A la imatge,convent de Sant Salvador,Horta de Sant Joan.

8. El llibreter Octavi Serreti Carles Duarte en la visitadels Amics d’Els Clàssics a Vall-de-roures.

9. Joan Santanach, coordinador de Barcino,intervenint a la taularodona «Petits editors,grans llibres». Setmana del Llibre en Català, Barcelona.

Castells100

Museu de la Vida RuralEl Museu de la Vida Rural, fidel als objectiusper què va ser creat, va redoblar esforços l’any 2013 per potenciar els dos pilarssobre els quals s’assenta: la pedagogia i lacultura. Es va crear un extens programa detallers pedagògics, centrats en la pagesia, leseines del camp i la saviesa i la cultura popu-lars, que han donat un valor afegit a les visi-tes escolars. En aquesta línia, enguany s’hainiciat la construcció i l’arranjament d’unjardí terapèutic i un hort ecològic, que estàprevist inaugurar l’any 2014. Un espai dereflexió –el jardí–, de treball –l’hort–, quepermetrà aprofundir en el coneixementsobre el món rural, aquesta vegada in situ.

Com a altaveu i emissor de cultura, laconstrucció de l’edifici annex, inauguratl’any passat, ha proporcionat un nou espaiexpositiu que ha permès ampliar l’ofertacultural del Museu. En aquesta nova sala esvan poder veure, entre altres, una mostrasobre Joan Ponç i la seva relació amb la lite-ratura, una exposició commemorativa delcentenari del Celler Cooperatiu de l’Esplugade Francolí, una mostra del treball en blanci negre del fotògraf Enric de Santos, unesjoies de l’artista Antonio Hervás i una expo-sició col·lectiva d’artistes contemporanisdel Camp de Tarragona. El mateix espaipolivalent va servir per a presentacions dellibres, recitals de poesia, conferències i jornades d’estudi com De la vinya a la fassina,que va tractar, durant dos dies, de vinyes,vins i cooperativisme a Catalunya.

La sala Lluís Carulla, la sala gran per aexposicions temporals, va acollir artistes derenom durant el 2013. S’hi van poder veureles aquarel·les que Perico Pastor va fer per auna edició de luxe de la Bíblia, la sorpre-nent exposició Les parets dels meus tallers, del’artista de Cabra del Camp Enric Adserà, iles poesies de Josep Santesmases il·lustradesper una cinquantena d’artistes.

El Museu va participar a l’Any Espriuamb la programació de tres exposicionsentorn de la seva figura: una mostra sobreLes cançons de la roda del temps, a partir d’inter-pretacions fetes per artistes de múltiplesdisciplines –de la fotografia a l’escultura–,una altra d’alumnes de l’escola d’artApel·les Fenosa i, finalment, un petitmonòlit on es podia escoltar el poeta explicant la seva teoria estètica.

1.Mireia Vidal-Conte recitant el poemari 5 cm.

2. Lluís Foix va presentar La marinada sempre arriba al museu.

3. L’artista Enric Adserà en la inauguració de l’exposicióLes parets dels meus tallers a l’Espluga de Francolí.

4. Jordi Carulla-Ruiz, promotor de l’exposició Joan Ponç i la literatura.

5. Visita dels membres delConsell Nacional de la Cultu-ra i de les Arts (CoNCA) al Museu.

6. Perico Pastor va exposarles il·lustracions que va fer de la Bíblia.

7. Roger Vilà Padró, autor de la novel·la Marges, acom-panyat de Jordi Llavina.

8. El festival de poesia RUSC al jardí del Museu.

9. La poeta Mireia Calafellllegint versos a RUSC.

10. Inauguració de l’exposi-ció La forma del vent. Joies i petitesescultures, d’Antonio Hervás.

11. Exposició commemora-tiva del centenari del CellerCooperatiu de l’Espluga, obrade l’arquitecte modernistaPere Domènech i Roura.

12. Ramon Rosich, directordel Museu de la Vida Rural,lliura un catàleg del museu aIsmail Haidara, responsablede la Biblioteca Kati de Tombouctou, de visita a Catalunya.

13. Presentació de la novel·laLicantropia, de Carles Terés.

14. Exposició Breathing time,on van participar artistesvisuals tarragonins.

15. Fotograma del poemavideogràfic Viatge a Mel·lífera,d’Albert Carreras, projectatal festival RUSC.

16. Cartell de la primeraedició de RUSC, dissenyat perlamanera.

17. Portada de la novel·laMarges, que transcorre pelspaisatges del Priorat.

1

2

3

4

5

Memòria de l’any 2013 101

6 7 8

9 10 11

12 13 14

15 16 17

Castells102

un tast de mel i altres productes que sen’extreuen. La convocatòria, que seràanual, va tenir una bona acollida.

La col·lecció d’etnologia Museu VidaRural, de l’Editorial Barcino, va créixeramb la inclusió d’un nou llibre, Marges, de Roger Vilà Padró. Primera novel·la del’autor, parteix de les construccions de pedra seca que han esculpit, des de fasegles, la morfologia del Priorat per fer un cant a aquesta comarca i a la seva gent.És voluntat del Museu publicar anualmentun volum en aquesta col·lecció.

El Museu, d’altra banda, va col·laboraren l’organització del 1r Festival de MúsicaAntiga de Poblet. Impulsat per Jordi Savalli el Monestir de Poblet, el Festival va durartres dies i va estar dedicat a la memòria de Montserrat Figueras. La resposta delpúblic en garanteix una segona edició,per a l’estiu del 2014, que tindrà un diamés de durada.

Presentació de la Nadala 2012 a Sant LlucEl dia 22 de gener es va presentar laNadala 2012, Fotografia catalana contemporània,al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barce -lona. Van participar a la presentacióCarles Duarte, director de la FundacióLluís Carulla, Lluís Utrilla, president del Cercle Artístic de Sant Lluc, DavidBalsells, coordinador de la Nadala, i elfotògraf Joan Fontcuberta, autor d’un dels articles.

Del 1714 al 2014, a la Nadala 2014La Nadala 2014, coordinada per Josep M.Muñoz, farà un recorregut històric desdel 1714 fins a l’actualitat amb la volun-tat d’oferir una perspectiva àmplia sobre les relacions de Catalunya amb Espanya.Els historiadors Joaquim Albareda, XavierArbós, Josep M. Domingo, Borja deRiquer, Andreu Domingo i Joan B. Cullahi parlaran sobre què va significar la derrota del 1714, la participació en elprojecte espanyol de la Constitució deCadis, la Catalunya de la Renaixença, la Mancomunitat, els «altres catalans» i el pas de l’autonomisme al sobiranisme.

1.Presentació de la NadalaFotografia catalana contemporàniaal Cercle Artístic de SantLluc, Barcelona.

2.El fotògraf Joan Fontcuberta i el director de la Fundació Lluís CarullaCarles Duarte.

Com ja és habitual, les presentacions de llibres van succeir-se durant el 2013.Novel·les com El llaütista i la captaire, de JordiLlavina, Una dona d’aigua, de Núria Esponellà,Licantropia, de Carles Terés, i Marges, de RogerVilà Padró; memòries com La marinada sempre arriba, en les quals Lluís Foix evoca els anys de joventut i formació; recullsd’articles com Però plou poc, de Josep Vallver-dú –que, cal felicitar-se’n, el 2013 va fernoranta anys–, i llibres de poesia com 5 cm.La cicatriu, de Mireia Vidal-Conte, i Alba del vespre, de Carles Duarte.

Una de les novetats d’enguany va serl’organització de RUSC, Festival de Poesiade l’Espluga de Francolí, al jardí del Museu.Coordinat per Jordi Carulla-Ruiz, RUSC vadonar veu a cincs poetes catalans actuals:Perejaume, Mireia Calafell, Jaume C. PonsAlorda, Rosa Lentini i Jordi Pàmias. Durantl’acte es va projectar el poema videogràficd’Albert Carreras Viatge a Mel·lífera i es va fer

La dels castells és una tradició que va més enllà de la mera expressió folklòrica.Amb més de dos-cents anys d’història, els castells mantenen el seu vigor i, temporada rere temporada, conti-nuen creixent. Hem analitzat aquest fenomen des de diversos punts de vista: la història (ambuna atenció preferent per l’eclosió dels últims vints anys i la projecció internacional), la músicaque l’acompanya, les referències literàries i artístiques, el ric lèxic que ha creat, les principalsfites que ens ha regalat... Ens hi han ajudat alguns dels màxims especialistes en aquest àmbit,persones que, des de fa anys, escriuen i reflexionen sobre els castells: Josep Bargalló, Xavier Bro-tons, Xavier Capdevila, Joan Cuscó, Pere Ferrando, Efren Garcia, Raquel Sans i Guillermo Soler.