N°169 ARIANY Setembre-Octubre 1990

DEIXATS DE LAJa fa un cert temps que tenia

ganes d'escriure el que ara vaig a escriu-re, però anava passant, pensant que noseria necessari i que a hores d'ara jaestaria sol.lucionat però com que no ésaixí, no queda més remei que expres-sar el que crec és un sentiment populardins Ariany.

El fet és que des de principis d ^nyestam sense capellà, més ben dit, estamsense capellà assignat a la nostra parrò-quia, ja que sí tenim els serveis immillo-rables dels pares i capellans del pobleveihat de Petra, que cada dia es des-placen al nostre poble per oficiar elssagraments corresponents.

Deixant clar aquest punt, he dedir que Ariany sembla un poble deixatde la mà de Déu, un poble, acudint a lesparàboles i a la terminologia tan em-prada per 1-església on hi ha un bonramat però sense pastor, un poble detercera categoria i que com a tal, nomereix els serveis de l'Església.

És una opinió subjectiva i segurque hi ha gent que no estarà d'acordarrib el que vaig a dir, però pens queaquest abandonament va començarquan es va traslladar a D. MateuAmorós a Sta. Margalida. Aleshores, esva fer càrrec de la Parròquia D. Miquel,bellissima persona, no ho dubt, i granpredicador amb idees clares però ambun cor esgotat i que com a conseqüèn-cia de tal cosa al cap de ben poc tempsva haver de deixar-nos.

Després va venir D. Mateu Buades,al qual ningú negarà el seu afany enmillorar l'església, sagristia, campanar,rectoria, etc., però vivia pensant enaltres coses, fins que a la fi, després devàries proves es decantà cap a la vida,crec, contemplativa.

I ara estam així, amb promeses dequè s -està estudiant la nostra situació1,de què és difícil que vengui qualcúperquè hi ha pocs capellans, que hi hapobles més grans que tampoc no entenen, que els capellans joves no volen

MÀ DEanar a pobles, etc., etc., en una parau-la, peixet!

Això e's el que ens diuen, però,què és el que pensa el poble? Idò pen-sam que ja està bé de què amb tants decapellans com ha donat i està donantencara ara a l'Església Ariany, l'Esglé-sia no ens en pugui deixar un per almanco mantenir aquesta llumeta ence-sa . Pensam que si enlloc de callarhaguéssim anat a parlar al Bisbe o alVicari Espiscopal, pot esser ara ja entendríem un ; pensam que pot éssermai més tendrem capella a Ariany ipensam que ja està bé que ens passinamb olivetes.

Seguesc i repetesc, que res tenimcap al Pare Vicedo, entranyable perso-natge que, a més a més, és el que s'en-carrega de què aquesta publicació surtia la llum, ni contra D. Bartomeu, nicontra cap altre que hagi vengut aoficiar a Ariany, al contrari. Únicamentens cal donar-los les gràcies, però crecque a hores d'ara, és necessari fer unpensament i que un grup de represen-tants qualificats pel'poble vagi a parlar

DEUal Vicari Episcopal, al Bisbe o a qui siaconvenient, ja que aquesta situaciócrec que no pot seguir així.

Pens que mereixem un millor trac-te, un poble com Ariany on encara, hocomenç a dubtar, es mou dins uns sen-timents cristians necessita una personaque animi al poble, que doni suport alsjoves, que encamini als que comencena aparèixer per l'Església, no necessi-tam un capellà deixat que lògicamentper la pressa, no té uns minuts perdedicar-te, donar-te consells, encami-nar-te, o ¿per què no? per fer compa-nyia, i això és el que ens manca, enssentim orfes i, com deia abans, deixatsde la mà de Déu.

Esper que aquestes linees ajudin aprendre decissions a qui correspongui.Possiblement no ho llegirà ningú, o quiho llegesqui i pugui fer alguna cosa esrentarà les mans, però almanco queda-rà constància d'una situació que con-sider injusta i que aquesta Fulleta coma réflexe de la història diària Arianyera,no vol ni pot deixar de denunciar-la.

Biel Tovell.

Eslgésia d'Ariany.

-l-ARA FA 21

ANYS QUÈ...

* L'actual rei d'Espanya, JoanCarles I, llavors Príncep d'Espanya,enviava un telegrama al Sr. Rectord'Ariany, deia el següent: "Muy agra-decido cordial felicitación. Salúdaleatentamente. Joan Carles".

Era la resposta al que varen enviarel 2 d'agost de 1969 el batic d'Ariany,Melcion Julià, i el rector D. MateuAmorós al Excm. Sr. D. Nicolau Coto-ner, Marquès de Mondéjar i d'Ariany,perquè felicitas a D. Joan Carles perhaver estat designat succesor a títol deRei a la Prefectura de 1 ' Estat.

* Hi havia una gran ofició a l'ex-cursionisme entre els joves. Es ferenexcursions al Port de Pollença, a Bon-any, al Puig de Sant Nofre, i al Puig deSant Salvador de Felanitx.

* El grup de Teatre del Teleclubde Sineu va representar a Ariany l'o-bra "El tió Pep se'n va a Muro".

* Arribava un nou mestre a Arianyper fer-se càrrec de l'escola unitària denins, era D. Fèlix Estelrich.

* Es seguien fent tómboles i rifesper arreplegar fons pel Local Parro-quial.

* Es comprava un piano a la par-ròquia per valor de 11.000 pessetes.

Margalida Tabemer Ribot.

CANÇONS PER ASA TERCERA EDAT

D'ARIANY

Es de sa tercera edat,d'aquest poble arianyé,ara tot mos va bé,perquè ara ja mos han pujat.

Ara mos hem de passejar,perquè ara tots tenim salut,i si un cap dia està fotut,a ca seva ha d ' estar.

Una vegada cada mes,això no espenya sa bossa,i si un no té cap part coixa,això mai ho és de més.

Dedic aquestes cançons,a tots es de sa tercera edat,perquè no hem de tenir cap mal de cap,ni tampoc preocupacions.

Quan me'n vaig a passejar,ja no teñe cap mal de cap,tot ja queda dins es sac,fins que a ca nostra torn entrar.

I dò tots ho hem de fer així,i passejar-mos en alegria,que això a tots mos dóna vida,quan de ca nostra podem sortir.

No sé si vos agradarà,lo que ara vos acab de dir,però si nohofeim així,a I ' instant tot mos passarà.

En una edat avançada,quasi sempre sol anar bé,si un sap lo que ha de fer,fent així qualque passejada.

Així passam un dia en llibertat,i mos distreim en qualque cosa,com que sa bossa sempre sona,i dinam en tranquilitat.

Ara ja vaig a acabar,fins que hi tornem un altre dia,i que disfrutàssim voldria,i que en salut poguem tornar.

Ara ja faig sa darrera,més ja no vull allargar,no vull que digueu demà,que he tengut molta xerrera,i com ho som Joan Frontera,tot m ' ho heu de dispensar,si pel cas cap falta hi ha,que no sigui vertadera.

Ariany, 15-8-1990Joan Frontera.

NOTA:Degut a problemes tàcnics ens ha estat

impossible treure aquest número mesos en-rera com era la nostra intenció, així que us

demanam ens disculpeu el retràs i els possi-bles desfassements que hi pugui haver.

Gràcies.

ARIANYREVISTA LOCAL INDEPENDENTAdreça: Plaça de la Creu, n° 2, 07529 Ariany.Telèfon: 56-12-87 6 83-00-92Imprimeix: "Apòstol y Civilizador". PetraDipòsit Legal: PM. 207-1971Col.laboren: Associació de Pensionistes de la 3a Edat d'Ariany. Escola

d'Ariany. Germanes Rubí (distribució)Redacció i Muntatge: Gabriel Frontera Mestre, Jaume Tabemer Ribot,

Catalina Pont Julià. Joan Molines Julià, Margalida TabemerRibot, Tomeu Bauça Frontera, Marla Magdalena Julià Lliteras.

NOTA: La Revista no B' identifica amb els diferents escrits que en ellaapareguin, aquests expressen únicament l'opinió dels seus autors.Els escrits que es presentin ban d'estar escrits a màquina i enmallorquí.

PLUVIÒMETRESETEMBRE

Dia 3 33 litresDia 15 53 "Dia 25 11 "

Total .97 "

OCTUBRE(Fins dia 19)

Dia 3 9 litresDia 7 18 "Dia 8 29 "Dia 9 36 "Dia 10 50 "Diali 25 "Dia 19 13 "

Total 180 "

Dades facilitades pels germans Maimó.

DIA A DIAAquesta secció de la nostra revista

intenta contar "Dia a dia" elsacontei-xements que van passant al llarg d ' esde: mesos que hi ha entre publicació ipublicació. Degut a la tranquil.litat delpoble aquests dos mesos tindrà unacurta redacció. Tot seguit comencerema descriure el que ha passat.

Dia 16 de SetembreAvui han començat les classes a la

nostra escola amb tots els professorsnous, dels quals n ' hi ha tres que tenenrelació directe amb nosaltres ja què obé en són descendents o estan emparen-tats amb nosaltres. Esperem que peraquest motiu aprenguin estimar més lanostra escola i els nostres nins i queaquesta il·lusió que estan demostrantels primers dies no es perdi i que, perfi, tinguem els professors que el nostresinfants es mereixen.

Dia 22 de SetembreCom ja fa un grapat d'anys, va

venir a Ariany la unitat mòbil de Do-nants de Sang de la Seguretat Social afer la visita als donants del nostrepoble, com sempre es varen instal·lar aCa Ses Monges.

* Aquest mes es va obrir la matrí-cula del curs 90-91 de l'Escola d'A-dults de la Mancomunitat del Pla deMallorca Enguany s ' ofereixen els cur-sos d'alfabetització, preparatori, gra-duat escolar, preparació proves lliuresde FP1, preparació proves d'accés ala Universitat per majors de 25 anys,cursos de català, anglès... i també tallersdiversos.

La matrícula es va obrir el 26 desetembre i els cursos s'imparteixen apartir del primer d'octubre. Aquestscursos estan subvencionats pel Ministe-ri d ' Educació i Ciència, la Mancomu-nitat del Pla, la Conselleria d ' EducacióCultura i Esports, i pel INEM.

* Es varen fer oposicions per tre-balladora familiar per cobrir els poblesde la Mancomunitat del Pla. D ' Arianyes va presentar Sor Ignàcia Cicuéndezi Na Catalina Pont, de les quals Sor Ig-nàcia va quedar en segon lloc i Na Cata-,lina el quart.

Dia 4 d'OctubreAvui, diada de Sant Francesc, les

nostres monges fan festa. A totes elles,i en nom de tota la redacció, gràciesper a tot el que fan pel nostre poble imolts anys per a totes elles.

UN POC DE TOTPREMIS 31 DE DESEMBRE

Convocatòria 1990

L'Obra Cultural Balear con-voca els Premis 31 de Desembrede 1990 amb la finalitat de reco-nèixer, d'estimular i de fer sorgirtot tipus d'actuacions, de com-portaments i d ' activitats encami-nats a afavorir l'ús normal de lallengua catalana en tots els àmbitsde la vida social i pública, a pro-moure la cultura i a desvetllar i adesenvolupar la conscièncianacional pròpia de les Eles Ba-lears.

Per més informació adreçau-vos a:

Obra Cultural Balear.Impremta, 1, Pral. 2a

07001 Palma de MallorcaO cridau al telèfon 72 32 99.

SA PELLA PES MANEG

TARTA D'OCTUBREIngredients per a quatre per-

sones: 1/2 quilo de fruita (plàtansperes i pomes), una làmina depasta de fulls congelada, 50 gr.de mantega, i quatre culleradesgrosses de sucre.

Preparació: Rentar ses fruites,pelar-les i llevar-les els pinyols.Després tallar-les a daus petitons.Deixar descongelar la làmina depasta de fulls, estirar-la i posar-ladins un motle aproximadamentde 25 cm. de diàmetre, cubreix-lo amb la frita, repartint el sucrei un parell de bolletes de mantegapel damunt, encalentiu es forn icoure-la fins que estigui daurada.Es menja teba o bé freda.

Bon profit!

Ma Magdalena Julià Lliteres.

CURSOS D'INFORMÀTICA

La Mancomunitat des Pla de Ma-llorca, dins el programa d'Educaciód'Adults amb la coordinaciódel Minis-teri d'Educació i Ciència,amb la col.la-boració de la Conselleria de Cultura,educació i esports, del INEM, i amb elsuport de "La Caixa", organitza cursosd ' informàtica:

A i A1.- iniciació i tractament detextos.

B i B1.- iniciació i comptabilitat.Grup A, de les 18 a les 20 hores

els dilluns i dimecres.Grup A1, de les 18 a les 20 hores,

. els d ¡marts i dijous.Grup B, de les 20 a les 22 hores,

els dilluns i dimecres.Grup B1, de les 20 a les 22 hores

els d ¡marts i dijous.Els cursos s'impartiran a Petra del

mes de Novembre a Gener i a Sineudelmes d e Febrer a Abril.

La formació és totalment gratui'ta.Per inscriure's dirigiu-vos a qual-

sevol oficina de "La Caixa" dels poblesde la Mancomunitat o a les responsa-bles d 'educació d'adults.

S'ha de tenir 16 anys o cumplir-los dins aquest any.

Preu de material i manuals: 5.000pesetas.

Organitza:

!l/\[^

MANCOMUNITATPLA DE MALLORCA

P a t r o c i n n :

"laCaixa"

-4- UN POC DE TOTCursos de formació ocupacional

gratuits i subvencionats pel IN EMOrganitzats pel Consell Insular de

Mallorca (FODESMA),Gral. Riera,! 11Teléfono, 75 06 22.

* Curs de Jardineria (340 h)Possibilitat contracte posterior.* Curs de Bomber Professional

(200 h.)Pràctiques als parcs del SERPREI-

SAL* Cursos de Cuiner/aPràctiques al Rnt. "Escola d'Apre-

nents"* Cursos de Cambrer/aPràctiques al Rnt. "Escola d'Apre-

nents"* Curs de Pastisser/a (760 h.)* Curs d'Agent de Desenvolupa-

ment Local.Per tècnics degrau mig i llicenciats.

Possibilitat contracte posterior.

* Escola-Taller de Margers de Ma-llorca.

Duració 2 anys. Oficis de marger ipicador de pedra.

* Casal d'Oficis de Conservacióde la Naturalesa. (Duració 1 any)

Per més informació: FODESMA -CIM, General Riera 111. Palma. Telé-fono, 75 06 22.

*,Curs de construcció d'embarca-cions en poliester. (960 h.)

* Casa d'Oficis de la Mar "NarcísCardona". (Mestres d'Aixa -1.064 h.)

* Curs de Picapedrer (600 h.)Possibilitat contracte posterior.

DES DE LEYRE

Aquesta foto, impresa pel nostreamic Joan Ferrer, correspon a una visi-ta que férem a Ì'antic rector d'ArianyMn. Mateu Buades a l'Abadia de Ley-re (Navarra) a on viu la regla de SantBenet. Poguérem conversar una esto-

neta i ens va manifestar que està moltcontent. Envia, a través d'aquestapublicació, una salutació a tpts i ensté present en les seves pregàries.

Els de la foto.

ii GLOSAT D'EN

Aquest ós el títol d'un llibret quehem pogut aconseguir i que el publica-rem, però primer faré una mica d'in-troducció. L 'Amo En Joan Roig, mésconegut per l'amo En Joan Batlet,arribà al poble d'Many juntamentamb la seva dona i els seus fills allà perl'any 1940 i anaren de pagesos a lapossessió de Son Ni vorrà, ells eren delpoble de Manacor, però es veu que elsaires d'Aríany els hi varen caure bé iquan deixaren la possessió s'establi-ren a Ariany. Conta la seva dona, m ad òAntònia de Son Nivorra, que als seus90 anys es conserva de lo millor, quea l'amo En Joan es glosar era una deles coses que més disfrutava de fer ique anant pel carrer a la gent que topa-va tot d'una li feia una glosa.

Tres anys abans de morir, junta-ment amb el rector que aleshores hihavia a Ariany, Don Toni Rubí Ribot,va anar d'excursió a Lourdes i de tatlo que va veure ens ho conta en unglosât que es va editar l'any 1957,l'amo En Joan va morirai poblad'A-riany el 10 de gener de l'any 1960.

He de dir que aquest glosât quesegueix a continuació ha estat copiattalment va ser publicat, lo que fa quemoltes de paraules estiguin mal escrites,però he cregut convenient no rectificarres per donar més realitat a la cosa.

Catalina Pont Julià.

Per entretenir un poquetes fadrins i sas fadrínasunas glosas mallorquínasha escrit en Juan Batlet.Jo vu i ser bon c ristiai vui fer sas cosas béque de lo fet cobrarécuant Deu me judicarà.I per tant començaréfent una invocacióque no sé modo millode encapsalá aquest papéJesus, Jusep I Maria,tots tres vos vui invocarperquè me doneu sa mài bon cap per cabilacansons bonàs per cantartant en sa nit com de dia.Deman a nostre Senyoque també en vulga aidaperquè vos sabí contàtot lo que mos va pasa

JOAN ROIG NICOLAU D'UNA EXCURSIÓ QUE VA FERA LOURDES L'ANY 1957" (I)

-5-

cuant a Lourdes vaitx anàab tota devoció.Jo mai me havia embarcatde això tenia quimerai es disapte de Sant Perava esser el dia senyalat.

Es tren que surt es capvesprea Petra vaitx agafarfins a Palma en va arribàjo a nes moll vaitx anàmeam si podré lograel desitg de temps enrera.I cuant allà me vaitx trobàme donaren es papesqu'es primé barco que hi aguesque a Barcelona duguésab ell me en poria ana.I jo y el Sr. Rectoi Ilevor dosd'Arianyi trentados de companyferem u na excursió.Apreparat per surtiel "Ciutad de Burgos" estavaa demuntell jo pujavames retgirat qu ' un coni".I cuant demunt vaitx estaraviat vàrem partíi pasarem escarníi ningu es va maretjar.En butaca de primeraes deset me va tocaen que hi fes un bon estarpug dir no vaitx aclucàdels meus ulls mitja pipella.Com vengué sa matinadaes Recto se va acostàI ' amo En Juan, com vos va?i jo li vaitx dir: be va,una vida regalada.

l dó nem a pasetjátreurem el cap deforaperquè al instant seràhora de veure el cel i la ma.Com jo era el primé picque atrevesava la maes Recto me va mostrài ab so dit va senyalàes castell de Monjuith.De cop se va destriàtambé Cristobal Colónprimer cristià del monque a s'America va anà.Enseguida ja se veusa Ciutat de Barcelonacom unas faldas en fonano n ' he vistas ja fa estonaper tots es caires es monacom tots voltres be ho sabeu.Es vapor se va atraca¡ vàrem posar s'escalai tothom com una balaja es partit a develláqui mes qui manco portavauna maleta ab sa ma.Devant anava sa guiafins a Colón va arribaaqui m ' heu reu de esperàjo es cotcho aniré a cercaperquè aqui vàrem quedarque aturat m ' esperaria.Al instant tornà sa guiafent sa cara de vençutencare no es vengut?i Meam aquest toxerrut

si hem prendia per peluti avui de jo s'en riuria!Això es bo per un qui friçael Sr. Recto diguéescó It Senyo Muntanejo tene una feina a féno es que estigui molt fanéavui encare he de dir misa.Idó la pot ana a di

, a l'església que voldràtots plegats en acabàanirem a berenài jo voré de arreglàsa manera de partí.Al Sant Cristo de Lepantla va dí el capellài anàrem a combregàab la gent que sempre hi haque reca i torna a recàdins aquell cenacle sant.

Después vàrem visitàtots l'església de la Seuja eran prop de las deui anàrem a berenà.Mos va di' llempant y eladespues de haver berenates guia molt enfadatque es cotcho estava espenyati en dia tan senyalatno el porian arreglà.Si a n ' es tren voleu pujàjo ja ho tene mitx arreglatsi no tenim novedadmos durà a Puigcerdà.Allá encare haurem de correhi ha cotcho preparatsi no tenim novedaddurmirem a dins Andorra.El qui camina fa guerrai s'esposa a sopegáia veure si en esé allàmos tornarem quedà en terra!Bona paraula enamoratothom la pot escoltaranit hem de anà a sopàa sa capital d'Andorraquè's I o qu'es programa donaque per escrit vos vaitx dá.I tots plegats vàrem dies sa pura veritatsi te es tren preparatserà lo mes acertatque anem ben aviati en voler podrem partí.Tots agafarem sa maletacap a sa via del Nortab un cotxcho marca Fordi en Muntane parlant forta tots va entrega trejeta.Sa nostre guia preténa ningú agraviamos preparà un bon dinàque ens hagurem de menjàper no poré develláasseguts a dins es tren.

' Ningú tengué res que ditothom volia arribàs'asunto era caminài deixar de discutí.Al instant vengué es guiadins es vagó va pujàjau ve taquí es d inai una bossa mos donàahont de tot hi havia.

Continuarà el pròxim número.

-6- EL CAMP DE TREBALL DE CABRERALa Direcció General de la Joven-

tut del Govern Balear ha posat enmarxa, per segon any consecutiu uncamp de treball a l'illa de Cabrera.

Això ha estat possible gràcies aun conveni amb el Ministério de Defen-sa que encara ostenta la propietat del'arxipièlag i que no sembla molt in-teressat en deixar-la.

El Director General de la Joventut,Sebastià Roig, va declarar que 1 ' objec-tiu primordial era l'ecològic. Per aixòla majoria de les activitats van encami-nades a millorar la imatge de l'illa ies poden resumir en quatre: neteja dellitoral, preparació de trampes sexualsper combatre la plaga de processionà-ria que ataca els pins, fer un inventaride beixos i savines i passar unes en-questes als visitants.

El camp de treball s'ha organit-zat en dos torns, un al juliol, al queparticiparen vint-i-dos joves i un altrea 1 ' agost amb vin t-i-tres joves més, lamajoria dels quals són peninsulars, sibé es reserven algunes places pels illencs

(al segon torn hi havia cinc mallor-quins) i tenen unes edats compresesentre els divuit i els vint-i-sis anys.

La vida d'aquests habitants tem-porals de Cabrera comença a les sis delmatí per, a les set, després d'haverberenat, iniciar la seva tasca que durafins al migdia.

La neteja del litoral, enguany,resulta molt més fàcil que l'any passat,degut a que només s'ha de retirar elque han deixat als visitants de llavorsençà i el que abandona la mar damuntles platges. L'any passat es recollienuna mitja de dues-centes bosses defems diàries, mentre que enguany ape-nes arriben a les vint o trenta, en laseva majoria de plàstics, llaunes i vidres,però també es recolleix llenya seca pertal d ' evitar incendis.

A més a més, els visitants de cadadia estan més conscienciats i no tirentantes deixalles ni a la mar ni-a la costa,sinó que, moltes barques s'aturen almoll on deixen els fems que, amb pos-terioritat seran traslladats a algun abo-

cador de Mallorca.Quant a les enquestes que es passen

als visitants, consten de disset pregun-tes la majoria de les quals estan desti-nades a conèixer la freqüència de visi-tes, les activitats que hom pensa realit-zar a l'illa, els llocs que es volen visitari l'opinió personal, tant sobre el paisat-ge de Cabrera com de la necessitat dela seva conservació. La Direcció Gene-ral de la Joventut ens ha assegurat queels resultats d'aquesta enquesta esfaran públics a acabaments de setem-bre o principis d ' octubre.

Nosaltres, des d ' aquí esperam queaquesta iniciativa hagi servit per cons-denciar l'opinió pública de la necessi-tat de protegir un indret únic dins laMediterrània quant al seu valor ecolò-gic i paisagístic, la millor defensa delqual serà la seva declaració com a ParcNacional.

Jaume Lladó i Jaume.(extret del núm. 23 de la revista RESSÒ deCampos)

"MORTS PER TENIR VERGONYA»

L'alcoholisme, encara ésuna malaltia avergonyidora

José Ma Vazquel Roel.Médico psiquiatra.

Són molts pocs els malalts alcohò-lics que tenen l'oportunitat d'anar aqualcun Servei Especialitzat de Tracta-ment, on se'ls atengui de fonia adequa-da, i això és així per dues raons:

1 ) Hi ha molts pocs llocs adequatspel tractament.

2) Quan el malalt està bevent noés conscient de la seva malatia i se negaa demanar ajuda per aquest motiu.

La unió dels dos factors dóna coma resultat la mort ignominiosa i prema-tura de milions i milions ' de persones

cada any.¡És urgent posar remei a aqueixa

situació! El mal és enorme i irreparable.Si l'Administració no dóna resposta aaquesta dramàtica situació se fa neces-sari que la societat civil, tant a nivellindividual com a través de col·lectiuscom ATA o A.A., com a través de pro-fessionals de la Salut o dels ServeisSocials, prenguem consciència de la si-tuació, cerquem una unitat d'acció,

alcem les nostres veus com protesta idenúncia i tractem de frenar d ' algunamanera aquest suicidi col·lectiu.

Per això s'ha d'actuar en els dos

fronts assenyalats al començament:1) Potenciació de llocs adequats

pel tractamet. Se necessita més equipa-ment en matèria'de serveis sanitaris isocials. Aquest és.un camí que s'estàfent perquè a la nostra illa el ventall derecursos es considerablement mésampli que a la resta d'Espanya. El fetde què malalts de la península vinguina Mallorca a tractar-se a un lloc espe-cialitzat com la Clínica Capistrano.avala aquest raonament. Tanmateixcom l'existència de dispensari depen-

dent d'ATA a Manacor, Palma, Inca imolt aviat a Eivissa. També el fet del'augment de Serveis Socials als Ajun-taments pot facilitar l'atenció acuradadels malalts alcohòlics i dels seus fami-liars.

Tanmateix l'home no viu tantsols de pa; i a més dels rescursos mate-rials se necessiten recursos humans.¡Vufl dir que es necessari que els pro-fessionals siguin formats en ALCOHO-

LOGIA. A nivell sanitari se fa necessa-ri insistir en què un metge d'atencióprimària no pot tractar un malalt alco-hòlic. L'ha de derivar a un centreespecialitzat. De la mateixa -manera eltreballador social després de revalua-ció social del problema relacionat ambl'alcoholisme que se li presenta, l'hade derivar (sempre a través de la famí-

lia) cap al recurs especialitzat que mésgaranties li pugui oferir.

L 'Alcohòlic no demana ajuda demanera explícita. Per això hem titulataquest article "Morts per tenir vergo-nya". Perquè quasi sempre l'alcohòlicestà avergonyit de si mateix i no gosadonar el pas per demanar ajut. Sempreho deixa pel dia següent. Però moltsno arriben a el dia següent doncs semor abans de tocar fons. S'ha d'en-tendre que el sentiment de vergonya ila negació de tenir la malaltia són símp-tomes de la mateixa malaltia, d'igualmanera que el loco creu que els locossón els altres.

¿Com superar aqueixa barrera?Establint sempre contacte amb els fa-miliars del malalt alcohòlic. ¿Per què?Per fer-los tenir mala consciència i almateix temps sembrar dins seu unmissatge d'esperança. Per poder-los dir:"el teu pare, o el teu marit, o la tevadona o el teu fill, no beu perquè vol,beu perquè no ho pot deixar; té unabena als ulls i no pot veure el seu pro-blema. Si tu no te mous, si no fas res,si no demanes ajuda seràs còmplice dela seva autodestrucció. Si ho fas li sal-varàs la vida i salvaràs la teva família".

Crec que val la pena fer un esforç.Telèfons: 28-11-11 y 40-14-84.

Presentat per I ' Asistenta Social •d'Ariany: Na Margalida Rosselló.

ESCOLA - / .

£j^ ^et coJr^á^ ï é W^

QUÃO/" jus. /?*Lat .¿e'i.'t/t,j»0 r^ír^i^C^"^

^u•J^fe. &'f#+f*to& &'»*lfL^cjKfa

¿S JQí3 t /^W^-J.jU^c* "ûnWif*

•5*- PRW^^ je , íaíüJX.

Ac^r&***. SL rS CUÓA^w

^yv /vrvft.

l -

F«,í:

pRC£ScaWR'_cP. A^i^/

•8-

Aquesta vegada l'entrevista s'hafet a una persona que tots coneixembé, és l'amo En Jaume Sansa, mésconegut per En Jaume Teco, a lo millorvos demanareu per què?, ara vos hodiré, l'amo En Jaume, en certa mesura,és el que du quasi tot el trui de l'asso-ciació de la Tercera Edat. L fiem pogutveure més d'un pic amb sa carpetadavall es braç pes carrer espergint pro-grames de qualque excursió o de qual-sevol altre acte, amb això no vull llevarmèrits a cap altre de l'associació peròhem de comprendre que és una tascaimportant i, dit amb les seves paraules,reb més crftiques que ditades de mel.

- Com va començar tot això?Va ser l'any 1985, quan En Mel-

sion Julià ens va convocar a una reunióen el Local Parroquial, a la qual vaassistir-hi en representació del ConsellInsular de Mallorca D. Miquel Fiol,juntament amb D. Rafel Sòcies deMontui'ri , en aquesta reunió es parlàd 'aquestes associacions i ens va animara posar-ne una en marxa a Ariany, elmateix vespre ja va quedar constituidala comissió gestora provisional per talde fer anar la cosa envant.

Vaig anar a Petra a cercar els esta-tuts de la seva associació, i els vaigamoldar a Ariany. Aquests estatutsvaren ser presentats a la Delegació delGovern i varen ser aprovats per I' agostde l'any 1985.

L'any 1986, es va crear la juntadirectiva de la qual era president EnBernat Mestre Costa.

- ¿Quins objectius té l'associa-ció?

Els objectius estan expressats al'article no 2 dels nostres estatuts isón els següents:

- La presentació, defensa i promo-ció dels intereses culturals, socials ieconòmics dels seus associats.

- Fomentar la solidaritat, promo-vent i creant serveis comuns de natura-lesa assistència I.

- Programar les accions necessàriesper aconseguir millores socials i econò-miques dels seus associats.

- Organitzar una constant activitatformativa i de promoció integral delsseus membres.

- Entablar i mantenir relacionsamb els organismes que incideixen enaquest camp d'acció, tais com Depar-taments Ministerials, Comunitat Autò-noma, Consell Insular, Ajuntament,Residències, Llars, etc., col·laborantamb ells a benefici de l'associació.

- Qualsevol altra finalitat tendent

ENTREVISTA A., JAUME SANSÓa la defensa i major eficàcia dels objec-tius de la nostra associació.

S'ha de fer constar que segonsl'article 36 dels estatuts es podencrear unes comissions de treball,aquesta cosa es va proposar però nos'ha pogut fer perquè pareix que lagent no en té ganes.

- ¿Quants de socis té actualmentl'Associació?

Socis en nòmina actualment n'hiha 198, o sia que paguen sa cuota, amés hi ha 3 socis honon'fics que sónpersones que d'una manera o l'altraens han ajudat.

- ¿Com és el funcionament i com-posició de la Junta Directiva?

La Junta Directiva està compostaper deu membres que són elegitsdamunt els socis que tenen nòmina, lajunta està formada per: president,vicepresident, secretari, vicesecretari,tresorer, vicetresorer y quatre vocals.

Les funcions de cada un estan bendelimitades en els Estatutsde l'associa-ció.

La junta s'ha de renovar cadaquatre anys, en el desembre del 89 vaser la darrera renovació i va quedarcom a president En Bernat MestreCosta, hi va haver un parell de canvisrespecte a l'anterior.

- ¿Com es va elegir la nova /unta?Bé, en teoria toca ser mitjançant

la votació dels socis, un temps abansvaig exposar la convocatòria als llocspúblics més importants del poble fentsaber que si qualcú es volia presentarhavia de passar per les oficines del'associació per manifestar el càrrecque volia desempenyar; però lo que vapassar va ser que ningú es va presentari a l'hora de la votació no es va poderfer i vàrem d'haver de demanar a unparell de persones si volien ser de lajunta i varen dir que sf, després d'aixòvàrem demanar als socis si esteiend'acord i com te pots imaginar, varendir que si'.

Crec que això no és un bon mèto-de, lo ideal seria que es presentassi)*! unparell de candidats amb el seu equip ique els socis triassin els que més agra-den, però lo que passa que pareix quela gent no dur interès.

- ¿Econòmicament, d'on rebeules ajudes?

Les ajudes les rebem principalmentde dos organismes públics que són elConsell Insular de Mallorca que ens vapagar totes les reformes que férem allocal i ens va comprar el mobiliari que

tenim. Llavonces, hi ha l'INSERSOque mos dóna una subvenció pelmanteniment del local (per pagar llum,per productes de neteja, materiald'oficina...) Enguany també tenim lesquotes dels socis, aquest any és elprimer any que les hem cobrades.

Jaume Sansó Caldentey

- Quines coses de les que heu rea-litzades creis que són les més impor-tants?

Una de les coses va ser la cessiódel local, això del local ha passat perun parell d'etapes i ha estat una tascaun poc conflictiva, vàrem començar lesgestions amb l'Ajuntament i l'esglésiaperquè ens cedissin el Local Parroquialen aquell temps estèia de rector DonMiquel Vallespir. La idea va ser moltben rebuda, Don Miquel es va posartotd'una en contacte amb el Bisbat,les coses pareixien que anaven bé, peròDon Miquel va ser canviat per DonMateu i les coses va parèixer que varencanviar un poc,anàrem a parlar amb elBisbe i tot eren bones paraules però al'.hora de rebre una resposta no arriba-va res. Les coses pareixien que anavenun poc malament, en principi no sa-bíem per què però vàrem arribar asabre que hi havia persones que noeren d'Ariany que no veien amb bons'ulls aquesta cessió, i de per davallanaven refredant la cosa. Finalment,ens ho volien cedir per 10 anys, peròvàrem arribar a un acord amb el Bisbatque la cessió fos de 30 anys. La condi-ció era que les obres que s'havien derealitzar havien d'anar a compte nos-tre, ara tenim el local per 30 anys i lesobres fetes, construfrem una cuina,vàrem adecentar els servíeis perquèesteien molt malament, i també vàrempintar per tot.

CALDENTEYAltres coses poden ser que organit-

zam excursions, també festes perNadal, pels Darrers Dies, etc.

- Quins projectes teniu cap en esfutur?

Hi ha la idea d'organitzar l'ajudadomiciliaria. En un principi volíemposar en marxa una residència, però loque passa és que les ajudes que esdonen són per un club. La nostra ¡deaera començar amb un club i més tard,així' com poguéssim, fer la residència.De fet, es va arribar a un acord amb lesmonges perquè ens cedissin aquelljardí* per fer l'entrada i la Madre vadir que si', llavonces el senyor de SonSiurana ens va donar el terreny quehaguéssim de menester, el que passa és ique l'Ajuntament s'havia d'escriptu-rà els terrenys en nom seu, però aixòencare no ha passat.

/ això ha estat tot. Gràcies l'amoEn Jaume per haver-nos contat comfunciona tot això.

Jaume Taberner.

ARI AN Y A LA PREMSA -9-

^g^^g»-Vv^fr-X \ I N· ÍX

f f ' î î î fi i i * I è * *f- I LJ^

No hi ha discussió, la nota alegreper Ariany damunt la premsa la posael futbol. Cada dilluns podem veure elnom del nostre equip ben amunt a laclassificació, però per parlar d'aixòtenim la secció d'esports a aquestarevista, simplement vull deixar constàn-cia del bon lloc en què ens deixa en-guany la societat esportiva Ariany.

Per nosaltres, les altres notíciesde les darreres setmanes no són tanbones. Pareix ésser que el problema deltràfic ens ha arribat a Ariany. No ésque hi hagi embosos i encara no es fannecessaris semàfors, però l'ajuntamentvol tenir controlades les motocicletesdel poble, i per això es va dictar unband en el qual s'avisa de l'obligatorie-tat de posar les corresponents plaquesde matrícula i respectar tots els senyals,sobretot d'aparcament, del terme.

A més, el document firmat pel sr.batle adverteix de la possible imposicióde sancions (multes) i fins i tot la im-movilització del vehicle.

Arrel de la col·locació d'aquestsavisos als taulons d'anuncis i a altresindrets visibles del nostre poble, i laposterior crònica apareguda al "Diariode Mallorca", sorgiren opinons per atots els gusts:

Per una banda els que esteien afavor i que eren comprensius amb lanecessitat d'un cens i l'obligació de

l'ajuntament de regular la circulació.Per contra n'hi havia que només

hi veien una altra manera de recaudardoblers o de donar feina als empleatsde l'ajuntament.

Però la reacció que més me va cri-dar l'atenció va ésser el d'un grup dejoves, que sense posar-se a favor ni encontra de les mesures adoptades, co-mentaven que es sentien d'alguna ma-nera perseguits, ja que ells són els prin-cipals usuaris d'aquests vehicles.

Per desgràcia, encara no s'ha pogutdur a terme aquesta "campanya", jaque, segons detalla abaix la mateixacrònica, l'encarregat de fer compliraquesta norma, el saig, va sofrir unaparatós accident que el va tenir a laclínica uns dies. Afortunadament EnMiquel ja torna ésser entre nosaltres,això sí en període de recuperació iamb el braç de posar multes espenyat.Des d'aquí li desitjam una bona iràpida recuperació.

I ja per acabar, una altra petitaressenya que també podria anar dinsdel capítol de succei'ts: un camió es-tacionat al carrer Forà es quedà sensefrens i es precipità contra una cotxeria,per sort no hem de lamentar desgràciespersonals.

Esperam que totes les notíciessiguin bones, fins la pròxima.

Joan Molines Julià.

PERSONATGEPERSONATGE

Aquests mesos hem triat un per-sonatge que realment són quatre, ensreferim als nostres mestres. Enguanytenim una novetat respecte a ells i ésque en lloc de tenir-ne tres com sem-pre, en tenim quatre com a conseqüèn-cia d'haver-se creat l'aula de preescolar.

Aquests quatre mestres seran elsencarregats de dur a bon terme el curs90-91, ja sabem que quatre són insufi-cients però ens hem de conformar.

A ells els hi desitjam molta sort ique es trobin a gust al nostre poble, itambé els volem donar les gràcies pervoler col·laborar a la nostra i seva "fu-lleta", cosa que els de l'anys passat novaren voler fer.

Benvinguts siau!

NOTICIASi el personatge són els mestres no

I NOTICIAestaria de més que la notícia fos e!començament del nou curs escolar.Després de les vacances d'estiu enstornam retrobar amb l'escola, enguanyamb mestres nous. Serà el temps detornar començar amb il.lusíó pels lli-bres nous, amb els quaderns encara noestrenats i tot el material necessari iesperar que torni arribar el mes deJuny per les vacance, sense oblidar queenmig hi ha les de Nadal i Pàsqua.

A tots els al.lots els hi desitjammolta sort i que al final surti tot aixícom esperam.

Encara que no sigui habitual,aquest pic posarem una altra notíciaque gràcies a Déu n'hem sortit benparats, ha estat les gran quantitats depluja que han caigudes damunt la nos-tra illa, i no gaire enfora de nosaltres,des d'aquí ens volem solidaritzar ambles zones afectades.

-10- ESPORTSQuè? ja vos vaig dir jo que aquest

any vos preparéssiu per anar veure!'Ariany. Enguany si que tenim unequip guanyador, i no com altres anysque quan un equip havia de jugar ambl'Ariany deien dos punts segurs, en-guany han de dir aJerta que ve l'Ariany.Mai hi havia hagut un començamentcom el d'aquesta temporada, i espe-rem que no sigui allò de... arrancadade cavall i arribada d'ase. Malgrat tot,no crec que això sigui possible i me'ssi tenim en compte la gran voluntatper part de tots: jugadors, entrenadori afició, sobretot la d'un grup de jovesarianyers que venen armats al campamb els seus tambors, trompetes i lesgargamelles que, juntament amb lesdels altres espectadors, no es cansend'animar els jugadors. Esper que aixòno canvií;, sinó que encara vagi a més.

Podem estar contents, cada diumengebaixa més gent cap al camp, és d'espe-rar que la gent no ens abandoni si lescoses comencen a anar malament, per-què qualsevol equip pot passar permals moments i precisament és ales-hores quan es necessita més el recolza-ment de la seva afició.

Deixant apart aquest primer co-mentari, anem a passar als resultatsque realment són quasi in millorables.Amb els tres partits jugats a Arianys »han fet més gols que l'any passat.Vet aquí els resultats:

Llubí' • ArianyAquest partit va ésser suspès a

causa de la gran tormenta que va cauredamunt tota Mallorca i de la qualLlubí no se n'alliberà, així doncs alcomençament de la segona part, l'àr-bitre va donar el partit per suspès.;Encara hi mancaven més de vint-i-cinc minuts, els quals es jugaran dia 1de Novembre a les 10,30 h., a Llubí.Esper que tots els aficionats que puginanar-hi que ho facin. Fins a l'hora dela caiguda del gran diluvi el resultat eral'empat a zero gols, encara que eldomini era total per part del nostreequip.

Segon partitAriany 5 - Alcúdia O

Un partit que una hora abans decomençar pareixia que seria d'unagran rivalitat, però que es va veure des-llui'da perquè l'equip contrari va venira jugar només amb nou jugadors. Aixíi tot es va poder veure un bon partit ila golejada hagués pogut ésser d'escàn-dol si l'àrbitre no hagués aturat elpartit quan encara faltaven vint minutsper acabar.

Tercer PartitSant Joan 2 - Ariany O

Aquest sí que va esser un partitestrany, ja que si bé el domini va éssertotalment de l'Ariany el resultat noho va reflectir. La mala sort va estartotalment amb el nostre equip, hocorrobora el fet de què el Sant Joan vaarribar dos cops a porta i va fer dosgols, en canvi l'Ariany que haguéspogut acabar el partit amb tres oquatre gols de diferència, no va poderbatre el porter visitant.

Quart partitAriany 5 - Montuíri 1

Qui es va perdre la primera partd'aquest partit i l'actuació del nostreporter a la segona part, es pot pegartocs p'es cap. Ala primera part, nomésen trenta-cinc minuts, es varen ferquatre gols i es va tirar un penalty afora. A la segona part va començar elrecital del nostre porter, En Xiscoaquest dia pareixia que tenia ales per-què ho aturava tot, i va poder demos-trar tota la categoria que té, fins alpunt que els montuirers varen dir queel partit 1 ' havia guanyat ell.

Cinquè partit.Ariany 4 - Porto Cristo O

Aquest partit era una mica especialper un dels jugadors de l'equip contrari,En Mac, ¿vos ne'n recordau d'ell?, ésclar que sí, doncs bé, llevat d'això elpartit no va tenir més història. Esvaren donar com a vàüids quatre gols,encare que 1 ' àrbitre en va anul.lar dosde legals, sobre tot el que va fer EnJoan de s'estany, que va esser un grangol.

Després d'aquests partits tenimque l'Ariany és segon de la classifica-ció amb sis punts, catorze gols a favor inomés tres gols en contra. S'ha de dirque el màxim golejador de la categoriads En Joan Antoni Sancho amb sisgols, i que el nostre porter, En Xisco,amb tres gols és també* el porter menysgolejat.

Passades ja les cròniques i les esta-dístiques, cal recalcar el perfecte estaten què es troba cada diumenge elterreny de joc, gràcies a certes ajudesdesinteressades.

Tocant sensiblement un altre tema,s'ha de dir que segueixen les obres delPoliesportiu.

Bé, aquí ja m'acomiad amb unendavant Ariany.

Adéu amics, i fins una altra.

Tomeu Bauçà Frontera.

L' Ariany de 3a Regional Foto: Miquel Payeras

PLENARI DE L'AJUNTAMENT -11-

Aquesta és una nova secció que siens és possible do na r em compte d e. lessessions plenàries que es celebrin alnostre ajuntament. Aquesta vegada loque farem serà un breu resum de lesactes dels plens que s'han fet aquestany, per començar veureu que estandesfacades en el temps però a partird'ara mirarem si les podem publicarpuntualment, perdonau aquestsdesfaçaments.

SESSIÓ ORDINÀRIA2 DE FEBRER 1990

- Adhesió campanya normalitzaciólingüística.

Es va acordar per unanimitat delspresents l'adhesió al pla conjunt denormalització lingüística.

- Sol·licituds Locals.En Bartomeu Bauçà Frontera va

demanar una clau del poliesportiu mu-nicipal, es va acordar per unanimitatdels presents i a proposta del Sr. Bat-le, denegar la petició, donat que el poli-esportiu no està acabat i per tant no haestat remitit per l'Ajuntament, el qualen el moment oportú aprovarà les cor-responents normes per la seva utilitza-ció.

Na Ma Magdalena Julià Lliteres ennom de I'AJA va demanar una subven-ció per llogar un local per la citadaassociació, es va acordar per unanimi-tat i davant l'imperatiu legal de la im-possibilitat de què l'Ajuntament puguillogar bens, l'estudiar la possibilitat decedir un local, així com subvencionarles activitats d ' aquesta associació.

- Pla de instal·lacions d'educaciófísica en centres docents.

Vist el pla d'extensió de l'educa-ció física als centres docents es vaacordar per unanimitat dels presents:

1,- Sol·licitar la inclusió d'aquestAjuntament dins aquest pla amb laconstrucció d'una pista poliesportiva,cubería tipo 3, per executar l'obral'any 1991.

2.- Comprometer-se a obrir unapartida presupostària amb quantitatsuficient per a fer front a l'aportaciómunicipal de la financiado de l'obra.

3.- Posar a disposició de l'institu-ció corresponent dels terrenys munici-pals necessaris per a la construcció dela instal·lació.

- Pregs i preguntes.El concejal Cori Obrador va dema-

nar per quines raons no s'havia fetl'excurstó de la 3a edat, contestant elBatle que no s'havia pogut organitzarfins a la data perquè n'hi havia d'or-ganitzades per altres institucions, es va

arribar a l'acord de fer-la el dia 3 deMarç.

SESSIÖ EXTRAORDINÀRIA11 D'ABRIL DE 1990

- Pla d'obres í serveis.Vistes les propostes de la Batlia

referents a les obres a incluir dins elPla Provincial d'obres i serveis per exe-cutar l'any 1990, es va acordar incluirles següents obres:

Xarxa d'abastament d'aiguapotable i sanejament 1a fase, amb unpressupost de 114.039.992 pessetes,amb l'aportació màxima municipal del10%

Construcció d'un magatzemamb un pressupost de 1.621.760 pesse-tes, amb una aportació màxima del'Ajuntament del 20%

AJUNTAMENT

D'ARIANY

- Rectificació padró municipal.Es va aprovar per unanimitat el

següent resum:Habitants a T-1-89 921Altes durant 1989 20Baixes durant 1989 27Total habitants a 1-1-90 914

- Contratado de la piscina muni-cipal.

Es va acordar:1.- Aprovar el projecte de l'obra

redactat per D. Martí Vila, del qual elpressupost puja a 20.105.089 pessetes.

2.- Aprovar el plec de condicionséconomiques-administratives que haderegir la contratació.

3.- Realitzar l'adjudicació de l'obramitjançant contratació directa, consul-tant si és possible a tres empreses icontratar a la que oferesqui millorscondicions.

4.-Nombrar a l'enginyer industrialD. Martí Vila director de l'obra.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIADEL 21 DE MAIG DE 1990- Canvi de destí pla provincial

d'obres i serveis 1989.Aquest Ajuntament està induit

dins el pla d'obres amb l'obra d 'asfal-tat de d ¡versos carrers d'ag to merat.

Així mateix aquest any s' ha sol.li-citat l'obra d'abastiment d'aiguapotable i clavegueram 1a fase, fase queinclou l'aglomeració dels mateixoscarrers incloses dins el piade 1989.

Davant això i considerant que lesobres del pla del 89 no s'han duit aterme, i que es realitzaria la mateixaobra dues vegades, es va acordar sol.li-citar al C.I.M. el poder procedir a uncanvi d'obra dins el pla del 89, consis-tent en dur a terme l'adecentamentdels camins que duen a Petra i a Mariaper un pressupost de 9.769.424 pesse-tes.

SESSIÓ ORDINÀRIADE 1 DE JUNY DE 1990

- Pla de millora de façanes 1990.Vistes les necessitats referents a la

millora de façanes per l'any 1990 esva acordar aprovar una inversió de3.000.000 pessetes, estant a càrrec del'Ajuntament la quantitat de 300.000pessetes i a càrrec de la Conselleria deCultura la quantitat de 1.800.000 pes-setes i el reste a càrrec dels particulars.

- Precs i preguntes.En aquest punt el Sr. Batle infor-

mà sobre l'aprovació en el C.I.M. del'avantprojecte i sol.licitud d'aquestAjuntament en el pla quatrienal d'o-bres d'abastament d'aigua potable iclavegueram.

Per part de la concejala MargalidaRosselló es va demanar l'estat de l'orga-nització de la Festa de la Independèn-cia, informació que la va donar la dele-gada de cultura en sentit de què estenia prevista una col·laboració deI'AJA; presentant a continuació unavanç del programa.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA> DEL 30 DE JULIOL DE 1990

- Aprovació i financiado del pro-jecte d'abastiment d'aigua potable iclavegueram a Ariany.

Vist el projecte de la 1a f ase redac-tat pels Serveis Tècnics del C.I.M., esva aprovar per unanimitat:

1.- Aprovar el citat projecte, elqual la execució ascendeix a la quanti-tat de 114.039.998 pessetes.

2.- Financiar el projecte de lasegüent forma:a) aportació del

C.I.M 91.231.998b) contribucions

especials 20.527.200c) aportació municipal amb

fondos propis 2.280.8003.- Remitir el present acord al

C.I.M. per a la seva tramitació.

-12-

Som tot orelles.TELÈFONde la infància

HI SERVEI DE MENORSde la Direcció General de

Joventut ha posaten funcionament

el Telèfon de laInfància amb l'objectiu

d'intorniar i orientar sobre tots aquellstemes que entren fins l'àmbitdel món infantil, recollir denúncies,queixes sobre situacions de greu conflictep risc per el menor i sensibilitzar a lapoblació dels problemes dels infantsa la nostra terra.Per tot això posam al abast de les gentsde Balears un telèfon grauït

9OO 3O1 391que serà atès per personal qualificat en elsector infantil. Perquè actuar avui és millorarel nostre demà. Cridau-nos. Som tot orelles.

Per millorar el món dels infantsde la nostra terra.

GOVERN BALEARCONSELLERIA ADJUNTA A LA PRESIDÈNCIADirecció General de joventutServei de Menors

PREVENIR LES TOXICOMANIES DES DE L'ESCOLAL'any 1979, la Comissió de Sani-

tat del Consell Insular de Mallorca, re-collint la preocupació de la nostrasocietat davant de l'increment delconsum de drogues, va decidir iniciarun programa de prevenció de les toxi-comanies. Aquest programa ha consis-tit tant en la investigació dels costumsi hàbits dels nostres joves, com en I ' es-tudi i experimentació de les estratègies;i tècniques preventives més efectives.

Fins ara podem dir que a totes lesfases de la realització del programa, haestat molt ben rebut, i a l'actualitatté una gran implantació, especialmenta les escoles. Les escoles han estat undels principals destinataris del progra-ma, i tenen a la seva disposició un ma-terial especialment dissenyat per al tre-ball a l'aula i que, a les avaluacionsefectuades, ha demostrat la seva eficà-cia i utilitat.

QUE ES PREVENIR?Quan parlam de prevenir les toxi-

comanies hem d'anar amb compte del

que feim. No hem de confondre les ac-tivitats sobre drogues amb la revendo.Podem fer activitats sobre drogues:conferències, debats, cine, etc.; però,això no significa que estiguem fentprevenció, encara que potser contribuim a millorar la informació.

La prevenció és evitar l'apariciód'un problema, i per evitar l'apariciódel problema hem d'atacar les sevescauses. Als nostres estudis hem detec-tat molts de factors que possiblementinflueixen a l'aparició d'una toxico-mania, però la falta d'informació noés un d'aquests factors. Més aviat,dóna la impressió de què la informacióés pràcticament irrellevant.

Encara és freqüent sentir l'opinióde què si informam als adolescents ijoves dels perills de les drogues, tendránpor i no en consumiran. Desgraciada-ment, aquesta opinió no tfcap fona-ment. Les proves que tenim, indiquenamb tota claretat que no és la informa-ció el que determinala nostra actuació,sinó que la major part dels factors de-

terminants són de tipus inconscient, iinclouen elements de la pròpia perso-nalitat, dels interessos i de les necessi-tats personals, activats per alguns fac-tors ambientals presents a la situació.Per això, la informació per si sola no éspreventiva, i en alguns casos podriainclus despertar una curiositat morbo-sa que induiria al consum.

COM FER LA PREVENCIÓDE LES TOXICOMANIES

Un programa de prevenció detoxicomanies, per tant, ha de mirar decontrarestar aquests factors personals,i donar a l'individu instruments perenfrontar els factors ambientals queafavoreixen el consum. Això, en elnostre programa a les escoles, se con-creta en una estratègia consistent enl'anàlisi de les situacions d'oferimentde drogues, prenint en compte totesles reaccions que desperta, i revisanttotes les alternatives possibles.

Per altra part, un programa deprevenció nome té sentit abans del'aparició del problema. Això vol dir

que és necessari estudiar les fases ambquè s'estableix el problema, i actuar ales inicials.

Quant el problema de l'abús dedrogues, les nostres investigacions indi-que?, que, a part de l'educació rebudadurant tota la infància, un momentmolt important és entre els 12 i 16anys, i que tota toxicomania s'iniciaamb l'abús d'alcohol i tabac. Encaraque no tots els consumidors de tabac ialcohol acaben consumint altres dro-gues, el fet és que la probabilitat deconsumir-les és proporcional al con-sum del tabac i de l'alcohol, és a dir,que els que consumeixen més alcoholi tabac també tenen més probabilitatsd'ésser consumidors de les altres dro-gues.

Això vol dir que, si hem de preve-nir a les fases inicials, haurem d'actuarja des de la primera infància (i estampreparant materials tant per la famíliacom per l'escola), i sobre tot, hauremd'actuar prevenint l'abús del tabac ide l'alcohol de forma especial a partirdels 12 anys.

El material titulat "Decideix", pertreballar a l'escola, té aquesta finalitat.; EL PROGRAMA DE PREVENCIÓ

A L'ESCOLAEl "Decideix" és el material per

treballar a l'escola amb alumnes delsdarrers cursos de l'E.G.B. i primer deBUP o de FP, i suposa una amplicacióde la filosofia preventiva i els principisabans apuntats.

Aquest material consta d'unmanual per al professor i unescarpete-tes amb quatre fascicles per als alum-nes. A cada fascicle dels alumnes hi hauna historieta representativa del temaque s'ha de tractar, una sèrie de pre-guntes per orientar la reflexió, uriaproposta de situacions que exigeixenuna decisió, i una breu exposició deles informacions necessàries per al trac-tament del tema a classe.

El sentit d'aquests fascicles ésque servesquin com a material d'aju-da o suport, perquè l'alumne recordio imagini situacions (viscudes o quepuguin succeir realment), a les qualsse'ls ofereix alcohol o tabac, o d'unamanera o altra le'ls incita a fumar obeure. El contingut real del que podrí-em anomenar lliçons és, per tant, elque diuen els alumnes de la seva vidareal, i sobre aquestes històries i fets,ells han d'analitzar les presions que seprodueixen, les necessitats (de seracceptat, de sentir-se diferent, més

gran, etc) que sorgeixen, i, en general,les circumstàncies en què se produei-xen els oferiments i els consums d'al-cohol i tabac. A partir d'aquesta anàli-si han d'avaluar les p ossi bles alternati-ves, i prendre les decissions pertinents.

Com es pot veure, amb aquestprograma no se tracta de donar infor-macions ni de dir als adolescents i jovesel que han de fer. Ja se sap qued'aquesta manera no conseguiríemres. Se tracta de què ells puguin arribara les seves pròpies conclusions i deci-sions. El resultat és que la majoria de-cideixen limitar o evitar el consum deles drogues, i, com que és la sevapròpia decissió, té moltes probabilitatsde què se dugui a terme. I les avalua-cions dels resultats que hem fet així homostren.

EL PAPER DEL PROFESSORPerquè aquest mètode sigui eficaç,

el paper del professor és molt impor-tant. Així és que, quan a una escola elsprofessors o els pares volen que s'hiapliqui el programa, és necessari que elprofessor que se n'encarregui participia un curset de preparació.

Aquest curset dura entre vuit idotze hores, repartides en quatre ses-sions que es fan normalment un copper setmana. Durant el curset, els pro-fessors participants reben els coneixe-ments bàsics sobre les drogues, els prin-cipis preventius, el procés pel quals'arriba a l'addició, la mecànica de lapresa de decisions, i sobre tot, rebenuna formació pràctica sobre les tècni-ques necessàries per a l'aplicació delprograma de l'aula.

També, du rant l'aplicació del pro-grama, el professor disposa de total'ajuda que pugui necessitar del nostreServei. De fet, un tècnic del Servei estàconstantment en contacte amb ell persi sorgeix algun problema, o per comen-tar les eventualitats.COM OBTENIR MES INFORMACIÓ

SOBRE EL PROGRAMALes persones interessades en conèi-

xer més detalls d'aquest o d'altresprogrames de salut, se poden posar encontacte amb el Servei de Promoció dela Salut, del Consell Insular de Mallor-ca, al telèfon 29 23 50, ext. 211.

Si el que interessa és l'aplicaciódel programa a l'escola, és convenientque se pugui organitzar durant els pri-mes mesos del curs. Per això, les perso-nes interessades es poden dirigir tambéal Servei de Promoció de la Salut, altelèfon indicat.

EL CAMÍ MÉS CURTPER TOT EL QUE

VOLS SABER SOBREL'ADMINISTRACIÓ

EL TELÈFONAMB RESPOSTES

AJUNTAMENT D'AKIANYMajor, 19Ici. 56 II 82

À K K A POLICIA LOCALMyjor, 19Fel. 56 I I 82

ÀRKA SKRVtlS CULIUKALS-tDtfTfrll l SBibliotecaMaria, 3 1°lèi. 56 11 82Escola d'AdulisMaria, 3Tel. 56 11 82

ÀRKA SKRVKIS SANITARISMaria, 3 BaixosTel. 56 I I 82

$rrvei dlnforr\Mió i fofació ef anftktóGOVEKN BALEAR

CONSELLERIA ADJUNTA A L A PHESIpLNCIA

-14- PASSATEMPSTEST CULTURAL

1) A quin terme municipal pertany elllogaret "Es Carritxó"?

- Felanitx- Santanyí- Campos- Ses Sali n es.

2) Qui és el President actual del Con-sell Insular de Mallorca?

- Jeroni Alberti- Joan Verger- Gabriel Cañellas- Maria Antònia Munar.

3) Qui va escriure l'obra de teatre"El tió de l'Havana"?

- Alexandre Ballester.- Josep Ma Tous i Maroto- Joan Mas- Alexandre Cuéllar.

4) A quin poble de Mallorca situariesal pintor Aligi Sassu?

- Deià- Valldemossa- Pollensa- Palma.

5) La primitiva església d'Ariany,saps a quin segle es va edificar?

- XIV- XIII- XVI- X V I I I

PENSAMENTS

- El que és passat, és pròleg.(Jordi Santanyana)

- La salut i l 'amor, són imprescindi-bles pels humans, però satisfetes aques-tes necessitats, el millor de tot, és cer-car el plaer dins el camp del coneixe-ment. El poder i els diners, solen ésserdecebedors, encara que la majoria delsmortals solen sucumbir als seus en-cants. El coneixement, per contre,dóna plaer, i allarga la vida més enllàdels estrets I ímits biològics.

(¡osé Manuel Rodríguez)

- Ni tan sols els ideòlegs creuen en lesideologies que elaboren. Si ho fessin,seria la fi de les idees.

(Tom Sharpe)

- La persona més intel.ligent dins elseu terreny, pot ésser el més beneitdins un altre.

(Albert Camus)

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A) Consonant. B)Present indicatiu verb sopar. C) Perso-na que bada. D) Camp plantat de pata-teres. E) Esforç que dóna molèstia.Nom del primer home. F) Matar a pe-drades. G) (Rev.) Pertanyent al fetus.H) Esdeveniment succeït entre moltsque podien ocórrer. I) Consonant.VERTICALS,- 1) Consonant. 2) Con-tracció de la preposició per i l'articleel. 3) Que no és original, sinó comú isense substància pròpia. 4) (Rev.)

Treballador principal que dirigeix unafeina col·lectiva. 5) Manera particularde vestir, d'obrar, etc. etc./ (rev.) Tei-xit de superfície llisa i brillant. 6) (pi.)Cop de pota de Distia. 7) Recipientfondo de terra, vidre o metall, ambbree i una ansa que serveix per tenir iabocar aigua o altre líquid. 8) Poc fre-qüent. 9) Consonant.

4 2 3 «f 5 < > § ÍA

B

c

0

•If6

H

I

t'

LLETRES BARREJADES

Si pares esment a tot aquest enbo-lic de lletres, trobaràs el nom de 10fruites. Au idò, endavant!

A P I F G B V A F GD A X I U D A M J KJ L M G H T E O I OV B C A Q L O P T AS E R T O P O O J IP R U N A S C N H RI C V B N I O P" L .DN O V X L R E W Q NY C U E A S D F A IA T M T F E Z U N S

RACtí POÈTICDe Miquel Costa i Llobera, és el

poema que presentan en aquesta oca-sió i que té com a títol:

LO QUE DIU UNA CANÇÓ*

La lluna guaita sobre les ones,les ones mouen dolça remor,i a sa finestra guaita una ninaregant la mota d'un test airós.

De lluny arriba dolça tonada,de lluny arriba tendra cançó,la jove escolta. Què és lo que diuen?La vida mia, la vida amor.

Amb los ulls baixos la jovenetalo cant escolta dels pescadorsi pensativa ja se pregunta:- ¿Per què sospira mon cor ditxos?

La lluna reina damunt les ones,les ones callen, reposa tota;i a sa finestra la jove pensa:La vida mia.... Ia vida amor!

SABIES QUE...

* Segons estadístiques molt dignesde fiar, una quarta part del clero mun-dial està casat...

* Al carrer Palau Reial 25, dePalma, hi ha una tenda d'objectes deregal que es diu "AR IAN Y"...

* Segons rumors amb fonament,a les properes eleccions autonòmiquesel nostre batle Antoni Pascual, témoltes possibilitats d'ocupar un càrrecdestacat al Govern Balear...

* El nom d'Ariany apareix docu-mentat per primera vegada a l'any1232 al "Llibre del Repartiment" ique es tractava d'una finca de 8 jova-des que va tocar a Bartomeu d'Aulo-na...

* Cada 27 dies, es renova tota lapell del nostre cos...

IDO ARA JA HO SAPS!!!

BielTovell.

ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES DE LA TERCERA EDAT -15-

Del nùmero 168 d'aquesta revistapas al següent article.

Fa un temps que vaig llegir a undiar de gran tirada lo següent: "¿Quèfeim amb els veis?".

Això va dirigit als fills i als nétsdels vells. Haurien de llegir-ho tots.Entre altres coses, posa en boca demolts de matrimonis d'avui: bé quehàgim de soportar al cònjuge i als fills,però a més als pares? a uns pares quesón cada dia. més una càrrega i motiude preocupacions...

Els riscs els adverteixen: Recordai;que sa salut í els seus diners els varenemprar en treure-vos envant, que permolt que els doneu serà poc en compa-ració amb el que d'ells vàreu rebre.

Aquí hi cap el tema filosòfic deDon Miquel de Cervantes, que diu losegüent: TODAS LAS COSAS DELA VIDA SE SUCEDEN, PEROLA VIDA HUMANA NO SERENUEVA

Pensau que en aquesta vida lescoses d'ella han de durar sempre enun estât, es pensar en lo excusat; abanspareix que ella camina tot en redó, dica la redona. A la Primavera li segueixl'estiu, a l'estiu la tardor, a la tardorl'hivern, i a l'hivern la primavera, iaixí passa el temps amb aquesta rodacontinua. Només la vida humana corrcap a fi, lleugera més que el temps,sense esperar renovar-se, si no es l'al-tre, que no té fi que la limiti.

És una veritat com un temple quela vida humana corr cap al fi, pels vellsque varen venir abans, pels que no sóntan vells i per tots els que encara sónjoves, tots seguim el mateix camí. Pertant li hem de donar un tracte digne,donem bon exemple que servesqui deguia als que mos venen darrera.

Els fins de la nostra associació,són de tractar de fer més agradable alsmajors el final dels nostres dies quetots més tard o més prest arribarem alfi.

Per lo que tractam de distreure ' Isamb excursions i altres distraccions.

El passat dia 8 de Juliol sortirema les 9 visitant el nou ajuntament deCalvià, un gran edifici modern i ambmolt de gust i adelant a tots els seusdespatxos. Ens varen mostrar amb un"vídeo" totes les vistes panoràmiquesmés importants del terme, estampantel que suscriu el seu agraïment en nomde tots els concurren s al llibre de visi-tes, d'aquell ajuntament. Llavoncesvàrem anar a Magalluf on, a l'hotelBarbados Sol, vàrem gustar una excel-lent dinar en companyia de 1 ' Associa-ció de Pensionistes de la Tercera Edat

"Verge de Bonany" de Petra, vàremfer un gran recorregut, vàrem anar deMagalluf a Palma, Esporles, Banyalbu-far, Estellencs, Es Grau, Es Coll desPi, Andraitx tornant a Ariany damuntles 8. Varen participar unes 51 perso-nes d'Ariany.

El dia 19 d'Agost, sortirem d'A-riany cap al Puig Major, visitant elrecinte militar de Vigilància Aèrea delPuig, la boira va dificultar la visibilitatdel paissatge, tot lo demés va ser pre-ciós, ja que és un lloc on no se potanar si no es previ permís sol·licitat iconcedit del Tinent Coronel Jefe delrecinte militar.

El dinar va ser servit en el restau-rant de "Coll de sa Bataia" on vàremrecobrar forces i després d'uns ballsamenitzats per un "ràdio-cassette",vàrem anar cap a Pollença, Cala deSant Vicens, Port de Pollença, carre-tera de Formentor. Ens aturàrem acontemplar el mirador, com que ja esfeia tard vàrem tornar cap a Arianydamunt les 20 h., varen participar 112persones, les quals varen quedar moltcontentes.

Dia 8 de setembre, sortirem d'A-riany a les 9 cap a Ca'n Picafort i enes restaurant "Ca'n Macià" vàrem tenirun interessant "Show", a més de regals,rifes, consumició de franc, així mateixel trasllat amb autocar. Tornàrem a les13 h., a dinar a casa, hi anàrem 58 per-sones.

Dia 7 d'octubre, a les 8,30 h.,sortida cap a Porto Cristo, S ' Olot, SaComa, Cala Millor, Costa des Pins,Canyame!, Capdepera, Cala Ratjada onvàrem dinar al restaurant "Hostal Alzi-na", després del dinar es va organitzarun ball i damunt les 4,30 h., vàrempartir cap Artà visitant Sant Salvador,d ' aquesta població tomant cap Arianydamunt les 7 de l'horabaixa. Aquestpic hi anàrem 93 persones d ' Ariany i74 de Petra.

Els dies 8 i 9 d'octubre, com elsdies 20 i 21 de febrer de les 5 a les 8 h.de l'horabaixa, per "Òptica Inca" enel local de la tercera edat d ' Ariany esva efectuar un control visual-auditiugratuit. En el mes de febrer varen ser'controlades unes 40 persones i araunes 20 persones, a les persones que vaser necessari o unes noves ulleres,varen ser traslladades a Inca on ambuns excel·lents aparells els varen gra-duar les ulleres que a cada u correspo-nia, així com els aparells auditiuscorresponents a les necessitats de cadaun, sense cobrar res pel trasllat. Aques-tes tasques només es poden organitzarper associacions com la nostra o altres

parescudes.Per ventura algunes cases d'Ariany

s ' han extranyat per la presència d ' u-nes persones que amb uns impresos elshan fet una enquesta, i els feien moltespreguntes, perdonau per aquestes mo-lèsties i haver de contestar a tantes pre-guntes, però tot té la seva resposta, sen'hauran donat compte de la presèn-cia d ' una senyoreta que li deim "assis-tenta social" ja que per poder montarun servei social a domicili, per aquellespersones que per la seva edat i faltad'assistència per ausencia dels seusfamiliars, se'ls pot montar el serveinecessari, per ésser atessos en lo neces-sari de lo qual són molts els que seremnecessitats. Amb aquesta enquesta espodrà calcular lo que vol la majoria dela gent d ' Ariany i decidir lo que es potrealitzar per suavitzar algunes angustiespròpies de la vida d ' avui.

Jaume Sansó Caldentey.

EL TEMPSPASSA I...

Dia 8 de Setembre va néixer NaMa Magdalena Gelabert Molinas, fillade Gabriel i Catalina.

Dia 4 d' Octubre iVa néixer enPep, Mestre Ribot fill de I Pep i

Maria

Dia 20 d'octubre va néixer EnBernat Marc Frontera Negre, fill deBernat i Aina.

Enhorabona als seus pares.

Dia 18 d'Octubre ens va deixarNa Bàrbara Cànaves Mestre (Genera), al'edat de 76 anys, era viuda.

Descansi en pau.

NOTA: Les persones que estiguin interessa-des en què es publiqui qualque fotografia,l'han de fer arribar a la redacció de la revista.

^.S* fe r* ¿au [MÌMflas,

- ¿Com anam?- Com anam, o no ho veus?, coixa!- I ara, què t'ha passat?- Quan anava a sa revisió d'ulls en

es local de sa tercera edat, vaig pegartre vaiada a ses síquies d'es carrer d'esSol, i vaig fotre de grapes, i ja em veus,cega i coixa.

- No sabia si havies anat p'escamp, per allà sfque n 'hi ha de síquiesi ben delicades.

- Però aquestes deven ser pers Vigo?

- O ja la posen en marxa?, perquèaixò ja fa olor, estic cansada de sentirxerrar de sa Marineta.

- De poma! són per s'aigo depluja, què no ho veus que cada any peraquest temps es camp pareix es GorgBlau.

- Què es això? sempre et treuscoses noves?

- O no veus s'Informatiu Balearque cada dia en parlen? És aquell bas-siot tan gros que hi ha per devers Lluc,que dóna aigua per tot Palma.

- ¿Què dius, què han de durs'ai-gua d'Ariany a Palma?

- Què ets de tutup! és ben necessa-ri que t'apuntis a s'escola d'adults,almanco aprendries qualque cosa.

- ¿I això q uè és?- Ensenyen a sa gent que no sap

com tu. Amb l'estreta que ets ésestrany que no t'hi hagis apuntadaperquè no fan pagar res; sì tot ho tenstan estret no és rar que siguis eixorca.

- I sempre està en es mateix redol.I això a quina hora ho fan? perquè siho fan a s'hora de "Cristal" no hi hares que fer, lo primer és lo primer.

- Amb això t'entretens? No ésestrany que siguis tan poc culta.

- Jo per culte l'església, ara quesi anam així...

- Sí, t'assegur que mos tenen benabandonats.

- No, i no serà perquè l'esglésiano estigui bé, perquè entre teuladesnoves, Mare de Déu lluenta, rectorianova, sagristia enrejolada i excusats avoler...

- Excusats!, i quants n'hi ha?- Devers tres o quatre, no varen

mirar prim/ah! i no hi pensava, tambéhi ha dos sants nous.

- Així no és estrany idò. Però ana-va millor abans, manco lluentor i mésservei.

"4

- No et queixaràs d'es capellansque tenim?

- No, per l'amor de Déu, massacontenta n 'estic; però jo ¿què volsque et digui?

- i per què no començam unanovena?

- Jo crec que no hi ha novenesque hi valguin, però ja que ho dius enpodríem començar una a San Gaietà.

- Tens raó, primer l'anomenavenmolt però pareix que D. Mateu el se'nva dur amb ell, no n'hem sentit parlarpus.

- Res, la farem a la Mare de Déu, Ia veure si mos escolta, perquè és bennecessari...

- Sí, jo n'hi vaig fer una perquèens canviassin es metres i ja ho veus,mos n'han duit més i millors. Perquèl'any passat eren tres i malsufrits, i araquatre i bons de dur a torn.

- £5 meu nebot n 'està encantat,a més a més tots tenen família aAriany iaixò ja val molt.

- No xerris tan aviat que no siacosa que tenguin arrancada de cavall iarribada d'ase!

- Sempre has de tenir coses queque dir.

- Calla! i què fan un avenç per allàbaix?

- A on?- O no has vist quin clotarro que

han fet per s'escola?- Que ets de xapadota!, saps si

sapíguessis nedar com jo! allò ¿j sapitxina

- Ja hi estarà content es meuhomo! no importarà anar en es Trencper veure pèl.

- Pobre homo, i és un sant.- sí, sí...- / qui és que fa sa pitxina?- Fotre, i qui ha de ser, s'Ajunta-

ment.- Ja és estrany! no deu ésser p 'es

bat/e?, a s'estiu no hi és mai.- A s estiu? i aviat no el veurem ni

a s'hivern.- O se'n va?- No, però m'han dit que el volen

fer cosa.- A la! tu només tens boca per ell,

ni que fos fill teu.- Tu ja ho veuràs.- Què?- Res, ja ho veuràs.

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL1) Felanitx2) Joan Verger3) Josep M8 Tous i Maroto4) Pollensa5) XVI

LLETRES BARREJADES

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) M. B) Sop. C) Badoc.D) Patatar. E) Pena. Adam. F) Lapidar. G)lateF. H) Cas. I) S..

VERTICALS.- 1) P. 2) Pel. 3) Banal. 4)satapaC. 5) Moda. ítaS.6) Potades. 7) Cadaf.8) Rar. 9) M.

- Sempre me deixes en s'enderrer.Tanmateix si es presenta per balle noel votaré i faré propaganda perquè noel votin.

- Bé, val més que ho deixem ferque sinó mos estirarem es clenyo.

- Mem i tu que ho saps tot, esbutano què passa es diumenge?

- I ara on me surts?- Que diumenge quan sorta de

l'ofici, vaig veure una bombona aferra-da per sa paret per devers es morers.

- Entabanada!!! allò és una pape-rera que han posat.

- Ja l'haurien poguda posar d'unaltre color, perquè ara no podràs dirque no hi vegin.

- Es que som un poc curta devista.

- No importa que ho diguis, con-fondre una paperera amb una bombo-na de butano...

- A sa paperera me tirarà es meuhomo si no me'n vaig aviat perquèavui vol anar en es futbol.

- / no li agradava?- Com que sempre perdien, però

enguany saps que van de bé, fixat jo itot pas gust d'anar-hi.

- Bé, tu tot lo que sigui pilota te

va bé.- Ets una serp!, me'n vaig no et

vull sentir xerrar pus, t'assegur queavui has venguda ben esmolada, si totli tens tant!!

- Bé, bé, bé, me 'n vaig, no siacosa que m'esmolis a mi també.