orporaci de criteris de gnereGuia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbansticaGuia per al planejament urbanstic i l'ordenaamb la incorporaci de criteris de gnere

Anna Bofill Levi

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 1

Generalitat de CatalunyaInstitut Catal de les Dones

Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques

Autora Anna Bofill Levi

Edita Institut Catal de les Dones

Primera edici Barcelona, 2008

Tiratge 5000 exemplars

Disseny original Xeixa Rosa

Realitzaci editorial Ara idees

Impressi Gramagraf S.C.C.L.

D.L.: B-51648-2008

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIPBofill Levi, Anna

Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnereBibliografiaISBN 9788439378617I. Catalunya. Generalitat II. Ttol1. Dones i urbanisme711:396

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 2

ndex

5 Presentaci

7 Introducci

11 Planejament urbanstic general

13 Incorporaci de criteris de gnere en les diferents fases del pla d'ordenaci

urbanstica municipal

15 Tasques bsiques prvies a l'avaluaci de l'impacte de gnere

17 L'avaluaci de l'impacte de l'ordenaci urbanstica proposada en funci del gnere

21 Indicadors per a l'avaluaci de l'impacte de l'ordenaci urbanstica en funci

del gnere i per a la fase d'informaci en la redacci d'un pla urbanstic d'ordenaci

municipal

25 Fase d'informaci prvia del pla d'ordenaci urbanstica municipal

25 Instruccions de gnere per a la fase d'informaci

26 Estudis complementaris d'informaci prvia

27 Fase de redacci del pla d'ordenaci urbanstica municipal

27 Instruccions tcniques de gnere per a la fase de redacci del pla

31 Plans parcials urbanstics

31 Instruccions tcniques de gnere per als plans parcials urbanstics

37 Els plans de millora urbana i els plans especials

41 Projectes d'urbanitzaci

43 La seguretat urbana: el planejament i el projecte urbanstic com a dissuasius

de la violncia

57 Consideracions finals

59 Bibliografia bsica

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 3

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 4

Presentaci

Per unes ciutats amiguesEl tret ms caracterstic de la identitat dels nostres pobles i ciutats s lespaipblic. Les places i els carrers, aix com, per extensi, els equipaments pblicsi els transports collectius, sn espais essencials dintercanvi i convivncia de lanostra vida social. s ben cert que linterior dels habitatges, els llocs de treball,els comeros i, de manera creixent, la xarxa telemtica, sn tamb espais desocialitzaci. Per laccs a aquests mbits est estrictament condicionat percriteris de parentiu, formaci, ocupaci, ingressos o afinitats personals. Aixno passa en lespai pblic, laccs al qual, en principi, s lliure per a tothomi no ha destar filtrat per cap daquestes barreres. s per aix que la sevaordenaci, la seva qualitat, la seva seguretat i la seva bellesa condicionen,en molt bona mesura, la nostra vida collectiva.

En termes generals, a Catalunya sha produt en les darreres dcades una milloramolt notable de la qualitat de lespai pblic. La urbanitzaci de places i carrers,ladequaci del mobiliari urb, la limitaci del trnsit de vehicles, la proliferacidels equipaments, la modernitzaci del transport collectiu, lincrement de leszones verdes, lextensi de larbrat... han perms que molts espais inhspits,marginals i de mal transitar hagin esdevingut entorns de qualitat. Al seu torn,shan recuperat per a ls pblic molts mbits que abans eren inaccessibles.

Ara b, si b laccs a lespai pblic s lliure per a tothom, les experincies quees deriven de la seva freqentaci resulten molt diverses. Aix s aix perqula capacitat de gaudir de lespai pblic depn fora sovint de les situacionsespecfiques de les persones, com ara ledat o la condici fsica. I depn tambdel sexe. Factors com la manca denllumenat, les dificultats en la practicabilitat,lallament o, fins i tot, lordenaci i els elements simblics (monuments,perspectives i altres) poden fer que un espai pblic resulti poc plaent, pocatractiu i poc segur per a una part de les persones, sobretot per a les dones.

Doncs b, lexperincia ens mostra que si tenim la capacitat de configurar elsnostres pobles i ciutats com a espais amicables, acollidors i plaents per a lesdones, la qualitat de vida del conjunt de la poblaci, la funcionalitat urbanai latractiu de lespai urb sincrementen extraordinriament. Vet aqu, doncs,el perqu cal pensar el disseny i lordenament de lespai urb des de laperspectiva de les dones, en primer lloc, per una consideraci elemental dedemocrcia i de justcia social, ja que el conjunt de la poblaci femeninaconstitueix ms de la meitat de la nostra societat; i, en segon lloc, perqu siordenem lespai amb aquests ulls, les nostres ciutats seran tamb ms habitablesper a tothom, ms atractives, ms segures i, fins i tot, ms competitives. Seran,si ho voleu dir aix, ciutats amigues per a qui hi visqui i per a qui les visiti.

eines 5

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 5

En el camp especfic de la projectaci urbanstica a partir de criteris de gnerecal reconixer que estem tot just fent els primers passos en un cam que s llargi complex. Tanmateix, cada vegada es va imposant amb ms fora la conscinciaque aquest canvi de perspectiva s del tot necessari. Aix, les nostresadministracions, tant la Generalitat com els ajuntaments, han comenat aprendre iniciatives de gran inters en aquest mbit. Bona mostra daix ha estatla inclusi del foment de lequitat de gnere en ls de lespai pblic i elsequipaments entre les actuacions de rehabilitaci integral de barris promogudesper la Llei 2/2004 de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixendatenci especial. La seva aplicaci modlica en els darrers quatre anys per partde la Generalitat i els ajuntaments ha generat una gran quantitat diniciativesinteressants i plenes dxit, que un dia caldr catalogar i analitzar.

Tamb en el camp professional i disciplinar, la necessitat dincloure la perspectivade gnere i de les dones en la projectaci urbanstica ha anat obrint-se cam.En sn bons exemples el creixent inters que hi dediquen la recerca i els temarisde les escoles i les facultats darquitectura, enginyeria, geografia i altres matriesconnexes. En resulten tamb bona mostra el cmul dactivitats sobre el temaque professionals daquestes disciplines han emprs en els darrers anys en elmarc dels seus respectius collegis.

El volum que teniu a les mans vol ser una aportaci ms en aquesta empresaciutadana, administrativa i professional. La seva autora, Anna Bofill, ja vapublicar una primera aportaci, Planejament urbanstic, espais urbans i espaisinteriors des de la perspectiva de les dones (Barcelona, Institut Catal de lesDones, 2005, Collecci Quaderns de lInstitut, 6), en la qual explorava elsprincipis i els objectius de la perspectiva de gnere en el camp de larquitecturai lurbanisme. Ara, amb la publicaci de la present Guia per al planejamenturbanstic i lordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnereaquells principis generals prenen un carcter ms concret, contingent i aplicat.

Amb la publicaci daquesta Guia, doncs, el govern de la Generalitat vol forniruna eina prctica a lhora daportar, des duna visi de gnere, solucions alordenaci dels nostres espais urbans. I ho fa convenut que ladopci daquestaperspectiva contribuir de manera determinant a configurar les nostres ciutatscom a espais amicals, equitatius i segurs per a tothom.

Oriol NelloSecretari per a la Planificaci Territorial

Barcelona, octubre del 2008

6 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

Marta Selva MasoliverPresidenta de lInstitut Catal de les Dones

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 6

Introducci

Per a la prctica del planejament urbanstic s important i necessari complir la igual-tat o lequitat de gnere. La transversalitat de gnere t en compte els aspectes degnere en totes les etapes del procs de planejament. Aquest s un requerimentque ha fet la Uni Europea per a tots els pasos membres a travs del tractat dAms-terdam de 1997, amb lobjectiu deliminar les desigualtats i de promoure lequitatde drets entre dones i homes.

Aquesta Guia t lobjectiu de facilitar la implementaci de la perspectiva degnere a les persones responsables de les diferents etapes del projecte i del pro-cs del planejament urbanstic. Tamb s til per a les persones implicades en l-rea del planejament, com associacions de vens, assessories, consultories i altresorganitzacions.

Dones i homes de diferent edat, cultura, formaci, estat de salut i estatus social,tenen diferents necessitats, aspiracions, percepcions i prioritats. La igualtat degnere assegura que aquestes diferncies seran valorades equitativament. Les desi-gualtats de gnere actuals persisteixen, en part, per la dificultat de fer canvis fona-mentals en la situaci de les dones respecte a la dels homes a la societat en gene-ral i, per tant, tamb en les poltiques del planejament.

El planejament des de la perspectiva de gnere pot contribuir a la igualtat degnere, perqu pot influir en la localitzaci de les activitats, en la interrelaci i laconnexi daquestes, en les condicions i les qualitats dels llocs i en el desenvolupa-ment sostenible.

Com exposo a Planejament urbanstic, espais urbans i espais interiors des de laperspectiva de les dones (Quadern de lInstitut, nm. 6, ICD, 2005), hi ha una inter-relaci entre lestructura dels espais i la de la societat; els llocs configuren la nostramanera de viure, les nostres oportunitats de trobar feina, el grau de dificultat dar-ribar a lescola, a lhospital, al centre esportiu o als comeros, i estimulen o dificul-ten les relacions entre les persones amigues o familiars. Lentorn refora la identitato pot alienar i discriminar. Les poltiques de planejament influeixen en les vides dedones i homes de maneres diferents, per tant, totes dues perspectives sn necess-ries en el procs de planejament.

El gnere s un element organitzatiu de la societat i afecta les nostres vides des delmoment de nixer. La transversalitat de gnere reconeix la diversitat entre els gne-res i ens recorda que el gnere tamb t un paper en altres diferncies, com ledat,la cultura, la formaci, lestatus social, la salut i la capacitaci fsica o mental. Peraix, aquest punt de vista ha esdevingut un factor ineludible en el procs de plane-jament. Actualment a Europa ha esdevingut una clau estratgica per desenvoluparpoltiques dequitat entre dones i homes. Per aquest motiu, la transversalitat de

eines 7

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 7

gnere s la base en la qual es fonamenta el Pla dacci de les poltiques de lesdones 2005-2007 de lInstitut Catal de les Dones, i s present a totes les conselle-ries i a tots els departaments de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta Guia vol ser una proposta de criteris de planejament des duna perspec-tiva diferent de lhabitual, oberta al debat i a la reflexi. Aquesta proposta pressu-posa un canvi en el pensament sobre el medi fsic urb, una superaci del conceptedigualtat de drets cap al concepte digualtat en la diferncia i la recuperaci delsvalors orientats cap al benestar de les persones i, per tant, cap a les activitats decura i de gesti de la vida quotidiana.

La Guia t carcter orientador, no normatiu, i pretn ajudar a trobar estndards di-gualtat i contribuir a aconseguir indicadors i parmetres de gnere; a millorar elsprocessos de planejament i fer-los ms integradors; a desenvolupar mtodes sensi-bles a les necessitats de tota la poblaci i estratgies de reconeixement de lesnecessitats especfiques de cada collectiu en particular; a augmentar la conscien-ciaci cap als temes de gnere i la seva relaci amb el planejament, i a redactarplans dordenaci que facin encaixar les necessitats de cada grup amb els interes-sos de la comunitat.

Per concloure aquesta introducci volem ressaltar que el planejament ha de ser fle-xible i canviant, perqu sha dadaptar sempre a la societat a la qual saplica i a lestransformacions constants del territori i del medi fsic i ambiental.

Per qu s necessria la transversalitat de gnere en el planejament urba-nstic?

Les qestions de gnere volen donar a conixer les diferents necessitats i els dife-rents requeriments de les dones i els homes en la vida a les ciutats, de manera queaquesta visi focalitzi el planejament i no sigui un afegit al marge, i introdueixi uncanvi en el procs de fer ciutat. Mirar lentorn construt des del gnere s posar-seunes altres ulleres, s tenir una altra ptica sobre la quotidianitat existent i sobre lespoltiques que shan de proposar mitjanant lacci urbanstica.

En el V Pla dacci i desenvolupament de les poltiques de dones a Catalunya (2005-2007), leix quart, que tracta de la reorganitzaci dels temps i els treballs per fer dela vida quotidiana un eix vertebrador de les poltiques, diu clarament que parlarde reorganitzar els temps i els treballs exigeix contextualitzar aquesta situaci i ubi-car-la en lentorn on t lloc, un entorn que pot facilitar-la o, per contra, dificultar-ne el desenvolupament (pg. 58).

Tamb s voluntat del Pla dacci establir mesures poltiques que tinguin en compteels valors de lexperincia femenina quant a la vida quotidiana i crear un hbitatadequat a la nostra manera de percebre, sentir i viure els espais i el territori (pg. 59);facilitar laccs a la mobilitat pblica, que condiciona laccs al mercat de treball, alsserveis i a la realitzaci de les tasques de cura, i impulsar, en els nous desenvolupa-ments urbanstics, ordenacions pensades amb criteris de proximitat dels llocs deresidncia als llocs de treball productiu i reproductiu, com serveis i equipaments, perajudar a compaginar la vida laboral amb la domstica.

A ms, en el Pla sinclouen mesures per introduir la perspectiva de gnere en el dis-seny i el desenvolupament de les poltiques dordenaci de lespai i de planificaci

8 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 8

territorial, per tal daplicar la diferent percepci de les dones respecte a lespai urba-nstic. Perqu la percepci de seguretat o inseguretat que experimenten les doness molt diferent de la dels homes i afecta la manera en qu sapropien de lespaipblic. Totes les persones han de tenir la llibertat de poder transitar per tota la tra-ma urbana a qualsevol hora del dia i de la nit.

En les disposicions addicionals del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, queaprova el Text refs de la llei durbanisme, la disposici catorzena porta com a ttolIncorporaci de la perspectiva de gnere, i diu:

El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques ha dincorporar la perspec-tiva de gnere en el desenvolupament daquesta Llei per tal de garantir la promo-ci de la representaci paritria en la composici dels rgans urbanstics collegiatsi de lavaluaci de limpacte de lacci urbanstica en funci del gnere.

Aquesta Guia facilitar la incorporaci daquesta perspectiva de gnere dunamanera transversal en els diferents punts de larticulat del Text refs de la llei dur-banisme i del seu Reglament aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

Altres motius per considerar les qestions de gnere en el planejament sn elssegents: ladaptaci a les poltiques digualtat impulsades per la UE; la millora quees pot oferir a les poltiques dimmigraci i de collectius minoritaris, com personesgrans, discapacitades o grups en risc dexclusi social, i a les poltiques per al collec-tiu dinfants i per a persones joves, i el compliment dels principis de sostenibilitat quees refereixen als aspectes socials, ms enll dels que tracten les qestions medi-ambientals. (Recomanem veure les dades de poblaci a Catalunya disgregades persexe, que mostren els ndexs de pobresa femenins, de salari, de realitzaci de les tas-ques de cura, de possessi del carnet de conduir i del cotxe, ds del transport pblici de sensaci dinseguretat, i daltres, com les dades dimmigraci femenina. Totesaquestes dades estan publicades per lInstitut dEstadstica de Catalunya Idescat.)

Els aspectes de seguretat urbana i de gnere tenen un captol especial al final da-questa Guia, ats que han de ser considerats a part, duna manera especfica, pertreballar amb les institucions apropiades, i dacord amb el Pla general de seguretatde cada municipi.

A continuaci enumerem alguns exemples dimpacte negatiu en funci delgnere a lentorn construt:

El manteniment per raons arquitectniques duna faana histrica amb por-tals estrets i escales sha de reconsiderar per requeriments daccessibilitat,com laccs de persones amb carrets i cotxets i de persones discapacitades.

Un paviment dun carrer amb llambordins dificulta el trnsit de persones ambelements com cotxets, bastons o crosses.

Un centre comercial o turstic sense els serveis necessaris o amb serveis insufi-cients, com pocs lavabos o urinaris, manca o escassetat despais de canviadorsde nadons, crea problemes a les persones, sobretot si porten una criatura.

Lexistncia de centres mdics, escoles de secundria o centres esportius enterrenys no acessibles al transport pblic causa un perjudici especfic a les do-

eines 9

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 9

nes, perqu sn elles les que van ms a peu i amb transport pblic i les quesocupen dels infants.

Complexos doficines situats en rees no accessibles al transport pblic o allocs on hi ha zones daparcament no vigilades o amb poca illuminaci, sun fet particularment negatiu per a les dones. La distribuci dels llocs de tre-ball est relacionada amb la mobilitat i amb les distncies entre residncia itreball.

La restricci o la prohibici de la circulaci de vehicles en un carrer comerciali la no-construcci duna rea daparcament propera afecta la possibili-tat ds del carrer a totes les persones que neccessiten complir les tasquesde cura.

Lexcs darbres en una via per a vianants impedeix la visi clara de la ruta idificulta la seguretat. Certs recorreguts del carril bici poden ser perillosos ipoc segurs. Hi ha moltes discrepncies entre homes i dones quant a ls deles bicicletes que fan que la xarxa de carril bici hagi de ser estudiada i inves-tigada.

Lexistncia de promocions urbanstiques amb habitatges de baixa densitatdedificaci i pocs serveis ds quotidi a la vora perjudica particularment lasalut fsica i mental de les dones.

Carreteres a les perifries drees urbanes sense voreres dificulten i posen enperill que les persones hi puguin caminar.

Incorporaci dels criteris de gnere en cada una de les figures del planeja-ment urbanstic

Aquesta Guia mostra com introduir les qestions de gnere en el planejamenturbanstic. Laplicaci de les qestions de gnere ser diferent segons el momentdel pla en qu les vulguem aplicar. s a dir, si el planejament ja existeix i sha deposar en marxa, les qestions de gnere estaran relacionades amb la manera o ambel mtode de desenvolupament daquest pla; si el pla est subjecte a revisi, o sisha de comenar de nou, els objectius de gnere tractaran didentificar els temeso les poltiques adequades al municipi en qesti. s a dir, les poltiques i els crite-ris de gnere es poden aplicar al planejament en qualsevol fase del seu desenvolu-pament. Les qestions de gnere tamb es poden incorporar al tractament deldesenvolupament sostenible, de les poltiques de transport i del disseny del pai-satge urb.

En el planejament urbanstic general fem referncia a les accions principals queshan de considerar i portar a terme per incorporar la visi de gnere, i desenvolu-pem particularment el Pla dordenaci urbanstica municipal i els plans que esdesenvolupen per mitj del planejament urbanstic derivat: els plans especials urba-nstics, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanstics.

10 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 10

Planejament urbanstic general

Objectiu principal del planejament del territori amb criteris de gnere:

Adequar lespai fsic a la bona gesti de la vida quotidiana per a un s lliure delsassentaments urbans i per estimular el repartiment de responsabilitats entre donesi homes en el procs de fer ciutat.

Accions:

a. Analitzar limpacte actual del medi urb en la qualitat de vida de donesi homes i tamb transmetre les conclusions a totes les persones que redac-tin els plans.

b. Definir criteris per al planejament del territori des de lptica de gnere,tenint en compte les necessitats de lorganitzaci de la vida quotidiana a par-tir de mtodes de participaci de les dones.

c. Elaborar instruments davaluaci del planejament urbanstic segons els crite-ris de gnere amb la creaci doficines de gnere.

d. Crear nous mecanismes de participaci de la ciutadania i dels agents socialsen paritat en els processos de planificaci i disseny urbans, i considerar quecal fer intervenir les dones, especficament en aspectes de gesti de la vidaquotidiana.

e. Considerar els estndards urbanstics mnims de qualitat de vida per ade-quar-los a la perspectiva de gnere, com sn els segents:

Crear unitats ambientals o comunitats dhabitatge que integrin activitatseconmiques i serveis que coexisteixin en equilibri i garanteixin la segure-tat urbana.

Integrar diferents densitats dedificaci, diferents tipologies dhabitatges,diferents categories de poblaci.

Barrejar funcions o aproximar usos comercials i dequipaments comunita-ris als sectors residencials i a les rees de sl urb consolidat.

Descentralitzar serveis i equipaments dels centres histrics de les ciutatscap als barris perifrics, ja que sn ms igualitries les ciutats polinuclears,on cada barri disposa de les qualitats del centre, i trencar la divisi entrenucli i suburbis.

eines 11

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 11

Crear rees i xarxes de verd urb al sl urbanstic i preveure-les al sl urba-nitzable (revisar la dotaci de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre).

Evitar la configuraci de lespai urb en taca doli, s a dir, implementarmecanismes per controlar el disseny de lespai pblic urb a favor de lespersones que van a peu i de la seva seguretat.

Elaborar mecanismes per fomentar comeros a les unitats ambientals, alsbarris i als pobles, situats a prop dels habitatges, i per protegir els mercatstradicionals.

Fomentar la creaci de centres ldics, recreatius i esportius als barris per ala diversitat social, generacional i de sexe.

Incloure espais per als infants als grans equipaments doci, culturals icomercials.

Limitar i, si s possible, no planificar en els permetres urbans la creaci degrans establiments comercials dependents del transport privat.

Assolir una mobilitat sostenible: crear camins sense obstacles, dissenyatsper garantir la seguretat, o complir els criteris que garanteixen la segure-tat i facilitar el pas de cotxets, carrets de la compra, cadires de rodes, cros-ses i altres elements que utilitzen les persones amb alguna discapacitat.

Facilitar espais per a parades de transport pblic als punts dubicaci de-quipaments comunitaris.

Preveure infraestructures per implementar les alternatives de mobilitat mssostenibles com tramvia, microbusos elctrics, bicicletes.

Preveure la creaci daparcaments dissuasius als lmits de la delimitaci delsl urbanitzable, connectats amb la xarxa de transport pblic.

f. Incorporar en la legislaci dels plans municipals normes per dissenyar icollocar el mobiliari urb, obres dart, fonts, elements com llums, cabinestelefniques, bsties i daltres, segons criteris de gnere.

g. Recuperar la memria histrica collectiva i en particular de la histria de lesdones; revisar i ampliar el nomencltor amb inclusi de noms de dones.

h. Introduir la variable de sexe en tota la informaci estadstica prvia i en elsindicadors de creixement, de poblaci, etc.

i. Considerar, a lhora destablir les determinacions de les prioritats, les priori-tats elaborades pels criteris de gnere.

j. Considerar les necessitats dels diferents sexes.

k. Garantir els factors que contribueixen a la sensaci de seguretat.

l. Considerar els valors que provenen de la histria i de la vida quotidiana deles dones.

m. Incloure criteris de conservaci i de protecci del territori.

12 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 12

Incorporaci de criteris de gnere en les diferentsfases del pla d'ordenaci urbanstica municipal

En aquesta Guia, com hem dit, recollim criteris de planejament urbanstic segons elgnere, o ms ben dit, des del punt de vista de les dones, per incorporar-los en lesdiferents fases del planejament. s a dir, duna banda, fem una lectura de la Lleidurbanisme i del seu Reglament per respondre a les exigncies davaluaci de lim-pacte de lordenaci segons el gnere i el respecte als collectius socials, i de laltra,fem una descripci de com incorporar els criteris de gnere considerats de maneratransversal en totes les fases i les figures del planejament. Perqu sense la incorpo-raci dels criteris de gnere a totes les fases del planejament, lavaluaci posteriordel resultat del projecte resultar negativa.

La Llei i el Reglament de la Llei durbanisme (art. 69.5 del Reglament) exigeixen queen la Memria social del pla dordenaci urbanstica municipal sinclogui una ava-luaci de limpacte de lordenaci urbanstica proposada en funci del gnere i res-pecte als collectius socials que requereixen atenci especfica, tals com els immi-grants i la gent gran. Lobjecte s que les decisions del planejament a partir dela informaci sobre la realitat social, contribueixin al desenvolupament de la igual-tat doportunitats entre dones i homes i afavoreixin els collectius mereixedors deprotecci.

Segueix el Reglament: Aquesta avaluaci de limpacte de lordenaci urbansticaproposada en funci del gnere i respecte a determinats collectius socials ha decontenir:

a) Una diagnosi de la situaci a partir de lanlisi de la informaci sobre lapoblaci a la qual afecta el pla, la identificaci dels rols de gnere dels dife-rents collectius afectats, les necessitats de benestar i estratgiques de donesi homes i altres collectius.

b) Una valoraci de limpacte social i de gnere del pla, la qual comprn:

1r. La justificaci de la coherncia de lordenaci proposada amb les necessi-tats detectades de les dones i els homes i daltres collectius pel que fa espe-cialment als parmetres daccessibilitat, mobilitat, seguretat i s del teixiturb, tenint en compte les necessitats de les persones que duen a terme lestasques de cura i de gesti domstica i de les que reben aquesta atenci.

2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixin a desen-volupar els objectius digualtat doportunitats entre les dones i els homes ientre els diversos grups socials.

3r. Previsi de com incidir lordenaci proposada sobre la situaci origin-ria de dones i homes i daltres collectius.

eines 13

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 13

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 14

Tasques bsiques prvies a l'avaluaci de l'impactede gnere

Per avaluar limpacte de gnere en la fase dinformaci dun procs de redaccide Pla urbanstic dordenaci municipal, cal desenvolupar les tasques bsiquessegents:

Analitzar amb tcniques de participaci el grau de satisfacci de les personesque duen a terme les tasques de cura i de gesti domstica, i identificar les difi-cultats trobades. O b analitzar com repercuteix ls de lespai en les dones i elcompliment de les tasques quotidianes de cura en cada punt del territori.

Veure de quina manera ha influt lordenaci del territori, si positivament onegativament.

Estudiar com el medi fsic pot incloure les sollicituds de la poblaci.

Comprovar que lanlisi de la poblaci recull la poblaci femenina, els dife-rents grups dedat i totes les situacions socioeconmiques.

Configurar lestructura urbanstica actual incloent-hi tamb la percepci deles dones i la seva imatge mental de la ciutat.

En lestudi de les xarxes de mobilitat, incloure-hi el punt de vista de gnere.

En lanlisi del conjunt del municipi, incloure-hi els parmetres daccessibili-tat, mobilitat, seguretat i s del teixit urb.

eines 15

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 15

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 16

L'avaluaci de l'impacte de l'ordenaci urbansticaproposada en funci del gnere

(per incloure en la memria social del pla dordenaci urbanstica municipal).

A. Diagnosi de la situaci:

Anlisi de la informaci sobre la poblaci: les dades estadstiques de la pobla-ci han de tenir en compte la diferenciaci per sexes.

Les dades qualitatives obtingudes per mtodes de participaci ciutadana hande tenir en compte els resultats de tallers o de consultes fetes a dones usu-ries del sector territorial afectat.

La identificaci de les necessitats de la poblaci sha de fer segons parme-tres com:

a. La distribuci dels usos del slb. La ubicaci dequipaments comunitaris i de serveis de provementc. La situaci de les parcelles de reserva ds residenciald. La distribuci de les tipologies residencials a les parcelles de reservae. La ubicaci de les reserves despais verds i lliuresf. Les xarxes dinfraestructuresg. Ladequaci de la mobilitat en la gesti de la vida quotidiana amb le-

laboraci de cartografia explicativa de la mobilitat interna en el pla i enrelaci amb el municipi, quant a:

Ls del transport pblic Les vies de trnsit per a les persones que van a peu.

B. La valoraci de limpacte social i de gnere del pla, la qual comprn:

1r. Justificaci de com sadequa lordenaci a les necessitats de les dones idels homes i de collectius pel que fa als parmetres daccessibilitat,mobilitat, seguretat i s del teixit urb.

Accessibilitat:

1. Als equipaments i als serveis2. Als espais urbans i als sectors residencials3. A les estacions i a les parades del transport pblic.

En cada cas, avaluar si es compleix la llei de supressi de barreres arquitectniquesdes de la mirada de les dones, que pot aportar elements de mobilitat que encaramanquen a la llei. Treballar aquesta qesti amb el collectiu de dones amb mobi-litat reduda.

eines 17

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 17

Mobilitat:

1. Assegurar la mobilitat per a les persones que van a peu i amb elements comcotxets dinfants, cadires de rodes, carrets de la compra, bastons, gossos,etc. Eliminar obstacles i impediments al trnsit.

2. Crear vies segures per als vehicles i rees lliures de trnsit rodat.3. Justificar distncies dels sectors residencials als dequipaments i serveis i esta-

cions o parades de transport pblic, i intentar evitar que siguin ms gransque les que es poden recrrer en 10 minuts a peu.

4. Per a les xarxes de transport pblic, justificar la idonetat de la situacidestacions i de parades respecte als equipaments i als serveis, i les conne-xions dins del sector del pla, per adequar-los a la gesti de la vida quoti-diana.

Seguretat:

1. Percepci futura per part de les dones i els homes de la imatge de la ciutata partir del pla.

2. Grau de multifuncionalitat arran de la combinaci dusos i la reducci dedistncies entre si.

3. Saber on ets i on vas (senyalitzaci): possibilitat que els vianants facin unalectura clara de la ruta i sorientin per la xarxa viria.

4. Veure i ser vist (visibilitat): grau de luminncia de les vies i les rees per a via-nants per tal dassegurar bons camps de visi i evitar racons i atzucacs.

5. Escoltar i ser escoltat (afluncia): facilitar la diversitat dusos, crear punts devigilncia i aplicar un estudi dels usos del temps en cas que aquest estiguifet pel municipi.

6. Configuraci dels espais pblics que permeten fer-hi activitats com caminar,jugar, seure, etc., per afavorir que les persones que habiten a prop els utilit-zin. Evitar els espais pblics oberts en forma de taca doli.

s del teixit urb:

1. Afavorir la barreja dusos a les parcelles ds residencial.2. Crear espais especfics per a infants, jovent i persones grans o per als qui

necessitin tranquillitat i seguretat.3. Evitar els grans equipaments comercials que depenen del transport privat.4. Destinar llocs desbarjo per al jovent, primordialment de carcter esportiu o

cultural.5. Fer visibles els equipaments i els serveis dins de lordenaci urbana.6. Afavorir la varietat dels tipus edificadors per a la bona cohesi social.7. Afavorir la formaci despais intermedis de convivncia venal, exteriors i

comunitaris.8. Dotar despais verds i dequipaments de suport a la vida quotidiana, com ara

centres doci per a infants, per a la gent gran, per estimular la integraci deles persones immigrants, sanitaris, desbarjo i de cultura, espais verds per alesbarjo de criatures, de jovent i de gent gran, i espais pblics reservats perals gossos .

9. Reservar indrets per a la creaci de fites o elements dorientaci i identifica-ci del barri o la ciutat, per ajudar a la integraci de les persones al barri oa la ciutat i augmentar la qualitat paisatgstica.

18 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 18

2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen aldesenvolupament dels objectius digualtat doportunitats entre lesdones i els homes, i entre els diversos grups socials.

Els grups de persones usuries o futures usuries han didentificar aquestes mesu-res mitjanant mtodes de participaci que tinguin en compte criteris de gnere.

3r. Previsi de com incidir lordenaci proposada sobre la situaci origin-ria de dones i homes i de diversos collectius.

Es pot fer per mitj dindicadors, quantitatius o qualitatius, del tipus utilitzatper a la fase dinformaci del Pla urbanstic dordenaci municipal, descrits a con-tinuaci.

eines 19

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 19

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 20

Indicadors per a l'avaluaci de l'impacte de l'orde-naci urbanstica en funci del gnere i per a lafase d'informaci en la redacci d'un pla urbansticd'ordenaci municipal

La publicaci Estadstiques sota sospita, de lInstitut Catal de les Dones (Barcelona,setembre de 2006), fa una proposta de nous indicadors des de lexperincia de lesdones com a eina imprescindible per aplicar les poltiques de les dones a Catalunya.

En aquesta publicaci es descriuen alguns indicadors de diagnosi en matria demobilitat per ajudar a conixer la mobilitat diferenciada entre dones i homes (pg.48), com ara: ndex de motoritzaci, accs al vehicle privat, sistemes utilitzats i distn-cies dels desplaaments, ndex de seguretat percebuda a les estacions i vehicles detransport pblic, accessibilitat a estacions de metro i ferrocarrils, espai pblic desti-nat al trnsit rodat i al trnsit de vianants o indicadors per conixer levoluci delmodel de ciutat dispersa a Catalunya. Tamb trobem indicadors dactivitats espor-tives (pg. 54), de treballs de cura (pg. 58), de percepci de la violncia segons elbarri on es viu (pg. 66) i dagressions sexuals en edificis urbans, als vestbuls delsedificis i als espais pblics.

Per la identificaci dindicadors en matria de planejament urbanstic encara sobjecte dexploraci i dinvestigaci. El planejament urbanstic abasta nombrosesdisciplines i per a cadascuna cal repensar la incorporaci de les dones formant partdel cos social, per poder-les considerar coprotagonistes del quefer quotidi i de latransformaci del medi fsic.

En aquesta Guia citem alguns exemples dindicadors de carcter quantitatiu i qua-litatiu com a mostra dun treball que encara sha de desenvolupar i que pot ser moltextens i variable segons el territori i el collectiu social al qual sapliqui.

Els primers quatre indicadors sn de metodologia de carcter general.

I. Incloure persones tcniques especialistes en el planejament urbanstic i el dis-seny urb de gnere

Indicadors: Quina s la composici per sexes de lequip que redacta el Pla? Hiha paritat? Sn persones especialitzades en planejament de gnere?

II. Utilitzar dades quantitatives que recullin la diferenciaci per sexesIndicador: Les dades utilitzades per a la informaci sn desagregades per sexe?

III. Obtenir dades qualitatives per mitj de la participaci de les dones usuriesa tots els nivells del procs de recollida dinformaci

Indicador: Han estat consultades les dones objecte del territori de planejamentper obtenir les dades qualitatives de lestat del territori a estudiar?

IV. Fer participar les dones en la valoraci dels objectius i en la presa de deci-sions a lhora destablir les prioritats

eines 21

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 21

Indicador: Sha fet participar les dones i les associacions tcniques i poltiquesdel territori en qesti en la definici dels objectius i en lestabliment de lesprioritats del Pla?

V. Incloure la variable gnere a les qestions o els parmetres a tractar en lainformaci.

Indicadors de les principals qestions de gnere a la fase d'informaci.

Indicadors a escala de ciutat o districte:

VI. La distribuci dels usos del sl al municipi Indicador qualitatiu: Les dones o les altres persones que socupen de les tas-ques de cura i de gesti domstica, troben els serveis i els equipaments neces-saris per acomplir les tasques de la vida quotidiana al districte? Quins sn?Indicadors quantitatius: 1. Distncia (en km) que sha de recrrer per arribar als serveis i equipaments

necessaris per acomplir les tasques de la vida quotidiana.2. Temps esmerat per arribar-hi.

VII. La ubicaci de les rees residencials i dels equipaments comunitaris i de serveis Indicador qualitatiu: Les rees residencials sn ds exclusiu o combinat ambaltres usos com ara comeros, oficines, tallers, centres socials i equipamentsculturals, doci i esbarjo, educatius o recreatius?Indicador quantitatiu: Nombre de metres quadrats destinats a activitats o usosen relaci amb el nombre de metres quadrats destinats a habitatge.

VIII. Les delimitacions dels diferents tipus de sl (urb, urbanitzable, no urba-nitzable)

Indicadors: 1. El teixit urb que es desenvolupar al sl urbanitzable, ser la continutat del

teixit urb existent?2. El teixit urb no consolidat, t prioritat de desenvolupament davant del sl

urbanitzable?

IX. La ubicaci dels espais verds i lliures Indicadors:1. Formen una xarxa despais per a les persones que caminen?2. Formen els espais verds i els espais lliures urbans, espais que fomentin la tro-

bada i la relaci de les persones?3. Tenen una dimensi adequada (a escala humana) i una configuraci envoltant

que garanteixi la sensaci de seguretat a les dones, les criatures, les personesgrans i les altres persones considerades frgils pels agressors potencials?

4. Sn espais lliures dobstacles i de vehicles? Quants?

X. La localitzaci dels elements infraestructuralsIndicadors: 1. Sn les vies de circulaci de vehicles compatibles en amplada i en la relaci

vial/vorera amb els vehicles i les persones que hi circulen?2. Els elements dilluminaci urbana estan ubicats de manera que les persones

que caminen tinguin una visi clara de lentorn?

XI. La mobilitat: dades estadstiques separades per sexes de ls del transportpblic; estudi de la mobilitat de les dones i de les persones que van a peu;elaboraci de cartografia explicativa de la mobilitat.

22 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 22

Indicadors quantitatius:1. Quin s ls que fan del transport pblic les dones i els homes? (En nombre

de persones que viatgen i en temps esmerat per viatge.)2. Quantes dones han pogut accedir a un lloc de treball proper al seu domicili?

I, al contrari, han hagut de deixar la feina per la incompatibilitat de tempsesmerat i dels horaris amb les tasques de cura de la llar? Quants homes hantingut el mateix problema?

3. Quantes persones poden deixar el vehicle privat en aparcaments dissuasiuso daltres per passar a utilitzar el transport pblic (les que viuen a la ciutat iles que vnen de fora per treballar o fer alguna cosa a la ciutat)?

Indicadors qualitatius:1. Grau de satisfacci de les dones i altres persones que socupen de la cura i

del treball domstic, quant a la seva mobilitat a peu i en transport pblic, icompatibilitat amb el treball reproductiu.

2. Tenen les dones i els homes les mateixes facilitats de mobilitat a peu, entransport pblic i en vehicle privat?

3. Als grups familiars o domstics, qui porta el vehicle privat?4. Quina proporci (en m2 docupaci de sl per a vials, aparcaments i carrils

especfics) i quina compatibilitat hi ha al territori analitzat entre la mobilitata peu, en transport pblic i en vehicle privat?

5. Les persones que van a peu poden utilitzar de manera cmoda, tranquilla isegura el sl destinat a aquest efecte? I amb els elements com ara carrets,cotxets, cadires de rodes, crosses, gossos guia, entre daltres?

Cartografiar els positius i els negatius.

XII. La seguretat: estudi dels punts sensibles de les rees urbanes, en relaciamb el delicte i la sensaci dinseguretat

Indicadors quantitatius: 1. Densitat edificadora mesurada en nombre dhabitants per ha, o en m2 edi-

ficat per m2 de sl (les densificacions mitjanes afavoreixen la sensaci deseguretat).

2. Nombre de punts negres identificats al territori. Cartografia daquests punts.Indicadors qualitatius:1. Visibilitat dels espais urbans, caracterstica que permet veure i ser vista.2. Claredat de lectura dels recorreguts a peu.3. Existncia de control social a les diferents hores del dia i de la nit.4. Facilitat dorientaci quan es va a peu, per lexistncia delements identifica-

dors dels espais urbans. Cartografia dels resultats.

XIII. Laccessibilitat: estudi de laccessibilitat als equipaments i als serveis, a les-pai urb i a ledificaci residencial, i les seves relacions. Laccessibilitat a lesestacions i a les parades del transport pblic. Estudi en general de barreresarquitectniques des del gnere.

Indicadors quantitatius:1. Nombre de llocs on subiquen els equipaments i els serveis que sn poc o

gens accessibles. Cartografia.2. Nombre dedificis amb problemes daccessibilitat. Identificaci.Indicadors qualitatius: 1. Grau de satisfacci en laccessibilitat als comeros, equipaments i serveis des

de la residncia.

eines 23

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 23

Indicadors a escala de barri

Lescala de barri, la que permet veure el teixit urb com a volums i espais pblicsurbans, ens donar indicadors ms detallats. Els presentem noms com a suggeri-ment per incloure la variable gnere als plans parcials.

I. Lhabitatge, exemple dindicadors: ubicaci de tipologies dedificaci exis-tents; descripci dels models de les tipologies existents segons els usos pos-sibles de vida domstica, treball, independncia dels membres del grup, etc.;tipus dhabitatges segons el preu; oferta/demanda dhabitatge; tendnciesde creixement segons la situaci geogrfica al municipi; accessibilitat econ-mica segons sexe, edat, cultura i tnia, i altres.

II. Lespai pblic, exemple dindicadors: anlisi de la configuraci dels espaisurbans segons ls per a la gesti de la vida quotidiana: com a camins i recor-reguts, com a llocs per ser-hi; com a satisfacci de les necessitats (lavabos,canviadors, oci, jocs, restauraci, etc.).

III. Els elements durbanitzaci, exemple dindicadors: materials de les edifica-cions, la urbanitzaci, lenllumenat pblic, la senyalstica, etc.

IV. Els parcs i jardins i la xarxa de verd urb, exemple dindicadors: manteni-ment, ubicaci, estructura dels recorreguts, seguretat, etc.

V. El mobiliari urb, exemple dindicadors: disseny, materials, estat de conser-vaci, disposici dels bancs dins dels espais destinats a estar, etc.

24 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 24

Fase d'informaci prvia del pla d'ordenaci urba-nstica municipal

Objectius:

Descriure lestat actual del municipi. Identificar les qestions o els parmetres a tractar en la informaci. Establir els objectius i la metodologia del pla o projecte. Acotar el marc de la informaci.

Instruccions tcniques de gnere per a la fase d'informaci

a. Incloure persones tcniques especialistes en el planejament urbanstic i el dis-seny urb de gnere.

b. Utilitzar dades quantitatives que recullin la diferenciaci per sexes.c. Obtenir dades qualitatives per mitj de la participaci de les dones usuries

a tots els nivells del procs de recollida dinformaci.d. Fer participar les dones en la valoraci dels objectius i en la presa de deci-

sions a lhora destablir les prioritats.e. Les qestions o els parmetres a tractar en la informaci han dincloure la

variable de gnere. Les principals sn:

Quant a ciutat districte:

a. La distribuci dels usos del sl al municipi.b. La ubicaci dequipaments comunitaris i serveis.c. La ubicaci de les rees residencials.d. Les delimitacions dels diferents tipus de sl.e. La ubicaci dels espais verds i lliures.f. La localitzaci dels elements infraestructurals.g. La mobilitat: dades estadstiques separades per sexes de ls del transport

pblic; estudi de la mobilitat de les dones i de les persones que van a peu;elaboraci de cartografia explicativa de la mobilitat.

h. La seguretat: estudi dels punts sensibles de les rees urbanes, en relaci amb eldelicte i la sensaci dinseguretat; elaboraci de cartografia dels punts sensibles.

i. Laccessibilitat: estudi de laccessibilitat als equipaments i als serveis, a lespaiurb i a ledificaci residencial, i les seves relacions. Laccessibilitat a les esta-cions i a les parades del transport pblic. Estudi en general de barreres arqui-tectniques des del gnere i cartografia dels punts de difcil accessibilitat.

A lescala de barri, considerant el teixit urb com a volums edificats i espais pblicsurbans:

a. Lhabitatge: ubicaci de les tipologies de ledificaci existents; descripci delsmodels de les tipologies existents segons els usos possibles de vida doms-

eines 25

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 25

tica, treball, independncia dels membres del grup, etc.; tipus dhabitatgessegons el preu; oferta/demanda dhabitatge; tendncies de creixementsegons la situaci geogrfica al municipi; accessibilitat econmica segonssexe, edat i cultura o tnia; etc.

b. Lespai pblic: anlisi de la configuraci dels espais urbans segons ls per ala gesti de la vida quotidiana: com a camins i recorreguts, com a llocs perser-hi; com a satisfacci de les necessitats (lavabos, canviadors, oci, jocs, res-tauraci, etc.).

c. Els elements durbanitzaci: materials de les edificacions, la urbanitzaci,lenllumenat pblic, la pavimentaci, les rees daparcament, la senyalstica,etc.

d. Els parcs i jardins i la xarxa de verd urb: manteniment, ubicaci, estructuradels recorreguts, seguretat, etc.

e. El mobiliari urb: disseny, materials, estat de conservaci, disposici alsespais, etc.

f. Analitzar amb tcniques de participaci el grau de satisfacci de les dones ipersones que fan les tasques de cura i gesti domstica, i identificar les difi-cultats trobades.

g. Recollir les deficincies observades i els suggeriments presentats al municipiper les dones usuries, les tcniques i les poltiques. Es pot crear un servei derecollida de suggeriments al municipi.

Estudis complementaris d'informaci prvia

Estimar la poblaci desitjada per a lltim any del pla, amb la inclusi de lavariable de gnere i la pirmide dedats.

Analitzar la planificaci vigent i els processos en curs. Detectar els problemes clau a curt, mitj i llarg termini, amb els criteris de

gnere, mitjanant la participaci de dones. Establir un programa de necessitats i, si es vol, tamb una definici de prio-

ritats, naturalment amb la implicaci de possibles futures persones usuries ientitats.

Extreure conclusions a partir dels suggeriments de la ciutadania en les prc-tiques de participaci de les dones i de totes les idees recollides a la bstiamunicipal.

Cartografiar lestructura del municipi (districtes, barris, rees i xarxes). Estudiar les variables mediambientals (geologia, topografia, clima, hidrologia,

energies, residus, etc.). Analitzar els aprofitaments industrial, agrcola, forestal, ramader, miner, etc. Analitzar la poblaci: estudiar les caracterstiques de la poblaci establerta al

municipi i al seu territori, les condicions socioeconmiques i les previsionsdevoluci, per sexes.

Descripci de lestructura urbana i anlisi morfolgica: Elements estructurals: xarxa de comunicacions, tipus, jerarquitzaci de les

vies, funcionament de la mobilitat de vehicles i de persones, adaptabilitatde la xarxa al compliment de les tasques de cura de la llar, a la seguretat ia lagradabilitat.

Edificis pblics: influncia en lestructura urbana, jerarquia, accessibilitat,dotacions i equipaments, distncies i seguretat.

Les illes: tipologies edificatives i altres variables com ara dimensions, for-mes, distribucions, faanes, usos, densitats, espais intermedis, espaiscomunitaris, seguretat, etc.

26 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 26

rees de centralitat, centre administratiu. Centres de barri, qualitats de centralitat. Agrupacions residencials i el seu entorn, relaci amb els equipaments, els

serveis i els llocs de treball. Ubicaci dels habitatges. Ubicaci dels equipaments i dels serveis. Xarxes de verd urb.

Fase de redacci del pla d'ordenaci urbanstica municipal

Instruccions tcniques de gnere per a la fase de redacci del pla

La fase dordenaci o concreci formal ha dincloure una valoraci des de la pers-pectiva de gnere per garantir ls equitatiu de la ciutat. Ha de fomentar la partici-paci de les dones a tots els nivells i la presa de decisions del procs dordenaci.Si hi ha objectius de gnere en els instruments dordenaci de rang superior, el Plashi haur dadaptar.

Quant a la classificaci del sl, els plans dordenaci urbanstica municipal classifi-quen tot el sl comprs al seu mbit urb, urbanitzable i no urbanitzable (art. 64del Reglament).

Per definir el model dimplantaci urbana i de lestructura general de lordenaci delterritori, larticle 65 de la Llei especifica que els plans dordenaci urbanstica muni-cipal han de definir sistemes generals de comunicacions, despais lliures pblics i de-quipaments comunitaris, i les xarxes generals de serveis; han destablir la programa-ci temporal i els indicadors de creixement, poblaci, recursos, desenvolupamenteconmic i social del sistema urb i la disponibilitat de recursos hdrics i energtics;han de definir les intervencions necessries en el teixit urb existent per conservar-lo, rehabilitar-lo, reurbanitzar-lo, regenerar-lo o transformar-lo; han destablir deter-minacions per a una mobilitat sostenible, i han de determinar valors arqueolgics,arquitectnics, paisatgstics i ambientals que han de ser objecte de protecci.

Quant als criteris de classificaci del sl urb, les instruccions de gnere recomanen que:

No es classifiqui sl urb allunyat de la trama urbana consolidada, si s pos-sible, per no provocar la dispersi del model de desenvolupament urb.

Qualsevol trama urbana autnoma projecti equipaments i serveis que la facinindependent de la resta de la ciutat, per poder facilitar la gesti de la vidaquotidiana.

La classificaci durbana de qualsevol zona consideri la implantaci dun sis-tema de transport pblic que la comuniqui amb la resta de la ciutat.

Lordenaci dels espais intermedis sigui prioritria en lordre dexecuci delplanejament.

Quant als criteris del sl urbanitzable:

La superfcie dels terrenys classificats com a urbanitzables sigui contigua a ladels terrenys classificats com a sl urb.

Les superfcies i els aprofitaments assignats per al planejament conjunt de lesdiferents categories de sl urbanitzable atengui tamb els objectius de gnereconsiderats dins del model de ciutat en les fases anteriors.

eines 27

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 27

Quant als criteris del sl no urbanitzable:

Sapliqui la perspectiva de gnere a la normativa dusos i dedificaci, en lesprevisions de serveis mnims, en els sistemes generals i locals i en els equipa-ments, aix com en els sistemes dexecuci per als assentaments que sesta-bleixin al sl no urbanitzable.

Quant a les determinacions del Pla dordenaci urbanstica municipal en les diver-ses classes de sl (art. 68 del Reglament), comprenen la qualificaci especfica delsterrenys; el traat i les caracterstiques de la xarxa viria; lassenyalament de les ali-neacions i les rasants; la regulaci dels usos principals i compatibles de la parcellamnima indivisible i dels parmetres urbanstics de ledificaci; pot preveure unaordenaci volumtrica de carcter obligatori o diverses alternatives; la regulaci deles condicions esttiques o tipolgiques de les edificacions; la delimitaci dels pol-gons dactuaci urbanstica, lexecuci de la urbanitzaci i, en sl urb no consoli-dat, qualsevol tipus dactuaci urbanstica, i la definici dels serveis urbanstics perassolir la condici de solar (art. 68.2).

Totes aquestes determinacions shan de preveure des de la perspectiva de gnere,segons els criteris segents:

Multifuncionalitat: combinar diferents usos en un mateix territori. Facilitalaccs a llocs i installacions i redueix lobligatorietat de fer llargs viatges.

Prioritzaci del transport pblic davant de la construcci de noves artries detrnsit rodat rpid.

Pluricentralitat: planificar amb lobjectiu danar cap a una ciutat plurinu-clear destructura cellular, evitar lexistncia dun sol centre urb i dotarla perifria de les infraestructures necessries perqu siguin autosufi-cients i independents amb qualitats de centralitat foment despais detreball, serveis, etc., de manera que es trenquin les divisions entre sub-urbis i centre urb i saconsegueixin els mateixos avantatges per als dos,amb la reducci dels problemes de congesti de trnsit, aparcament itransport pblic.

Ampliaci dels nuclis urbans amb rees que tinguin condicions adequadesper urbanitzar-les (topogrfiques, geolgiques, hidrolgiques, etc.) i con-nexions mltiples amb els nuclis urbans per minimitzar els desplaamentsi, al mateix temps, tamb afavorir el desenvolupament de les lnies detransport pblic.

Limitar lextensi dels espais pblics (formats per espais lliures i vials) perminimitzar els recursos necessaris per urbanitzar-los i conservar-los, i maximit-zar la superfcie dilles (formades per volums i espais lliures ds comunitari)per afavorir la diversitat dels tipus edificadors, el nombre mnim dhabitatgesunifamiliars i la construcci dusos diversos per al bon desenvolupament dela vida quotidiana.

Augmentar la dotaci de sl per a parcs en rees dagrupacions residencialsper a infants, els seus acompanyants i les persones grans.

Crear xarxes despais ldics i desbarjo per a la diversitat social i generacional. Organitzar les agrupacions dhabitatges de diferents tipologies en grups

de venatge disposats al voltant drees verdes lliures, accessibles i ordena-des de manera que formin un teixit despais lliures continus sense deixargrans espais buits separadors dels volums. s millor un conjunt de petitesrees de parc relacionades entre si que un gran parc allunyat del teixit ha-bitacional.

28 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 28

Integrar els espais esportius amb els petits parcs dels nuclis urbans perincrementar la superfcie dels espais lliures i disminuir les distncies ambla residncia, al mateix temps que es refora el sistema dactivitats. Inte-grar tamb els equipaments i serveis a cada sector, en especial els centresescolars.

Configurar xarxes ditineraris per a les persones que van a peu que comuni-quin tots els vestbuls dentrada als habitatges, equipaments i parades dauto-bs o tramvia. Protegir, si escau, els itineraris de les inclemncies del tempsamb porxades.

Configurar les noves xarxes de mobilitat amb sentit de la jerarquia, segonsposin en relaci illes o nuclis urbans, o barris o districtes a diferents escales.

Excloure autopistes i autovies de les rees residencials pels impactes ambien-tals i per les fractures que ocasionen als barris.

Situar aparcaments pblics als accessos de les ciutats i altres assentamentsurbans, en contacte amb parades de la xarxa de transport pblic.

Ubicar usos comercials i daltres als baixos dels volums residencials de les illes. Pensar en xarxes de recorreguts per a vianants lliures de trnsit, independents

de les xarxes de mobilitat de vehicles i transport pblic, i en xarxes mixtesamb transport pblic compatible amb lanar a peu, com per exemple el tram-via o el microbs elctric de barri.

Afavorir els encreuaments de carrers de vehicles en forma de xamfr perminimitzar els punts de conflicte i facilitar la circulaci lenta. En els recorre-guts de vianants, permet la lectura clara de la ruta i, per tant, la sensaci deseguretat.

Prendre mesures de protecci, millora i recuperaci dels mbits objecte deprotecci en sl no urbanitzable des de la perspectiva de gnere.

Delimitar el sl no urbanitzable i crear una protecci als assentaments exis-tents amb vies de circumvallaci.

Considerar els criteris de gnere en la regulaci dels usos permesos i prohi-bits en sl no urbanitzable.

En sl no urbanitzable, poder formular plans especials per implantar usos iactivitats segons les necessitats especfiques identificades per les dones per aldesenvolupament de les tasques de la vida quotidiana.

Si s possible, crear aparcaments dissuasius als accessos vials als assenta-ments urbans per alliberar el trnsit de vehicles als centres urbans.

Altres determinacions en sl urbanitzable, que sn iguals a les dels plans par-cials urbanstics que exigeixen una ordenaci detallada.

Quant a les determinacions relatives a les necessitats socials daccs a lhabitatge(art. 66 del Reglament):

Dacord amb les necessitats detectades en la memria social, els plans dordenaciurbanstica municipal estableixen el sl que sha de destinar a la construcci dha-bitatges de protecci pblica o a habitatges objecte daltres mesures destmul delhabitatge assequible, com qualificar el sl, determinar percentatges de sostre, etc.El Reglament de la Llei durbanisme considera que en tot cas sha dacreditar lainexistncia de concentraci excessiva daquest tipus dhabitatge i la no-generacide segregaci espacial. Sha de procurar sempre la barreja de lhabitatge amb pro-tecci oficial i el lliure, i si s possible fer coexistir ambds tipus dhabitatge en elterritori (art. 66.4.b).

Lanlisi del parmetre de la densitat dhabitatges en relaci amb la seguretaturbana posa de manifest que les unitats venals i els barris ms segurs sn els que

eines 29

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 29

tenen una densitat dhabitatges intermdia, s a dir, d1m2 de sostre per 1 m2 desl. Aquesta densitat est distribuda en volums edificats no gaire alts, de tres a siso set plantes, i configura espais oberts pblics o comunitaris per ser utilitzats i con-trolats pticament des dels habitatges. La barreja tamb s un parmetre degnere: barreja de tipologies habitacionals, dusos i de persones.

30 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 30

Plans parcials urbanstics

Segons la Llei durbanisme, els plans parcials urbanstics tenen per objecte el desen-volupament del planejament general, en sl urbanitzable delimitat i no delimitat,mitjanant lordenaci detallada del seu mbit territorial.

Per establir lordenaci detallada dels usos i dels parmetres edificadors, els plansparcials urbanstics han de concretar: la qualificaci del sl, amb especificaci delsterrenys que es destinen a habitatge amb protecci oficial; els ndexs dedificabili-tat neta; ls de lhabitatge amb la seva densitat neta; la definici de la parcellamnima; la dotaci de places daparcament; els elements compositius de lordena-ci prevista amb les alineacions de ledificaci en relaci amb els vials i els espaislliures, privats o pblics, i les fondries edificables, lalada mxima, el nombre deplantes i la distncia de ledifici amb els llindars de la parcella; lordenaci volum-trica o les alternatives, i les alineacions i les rasants.

A larticle 84.2 del Reglament de la Llei durbanisme es parla dels aspectes als qualssha de referir la memria dels plans parcials urbanstics. Concretament, el punt cdiu: Objectius i criteris de lordenaci de lmbit, anlisi, si escau, de les alternati-ves plantejades i descripci i justificaci de la proposta dordenaci i, concretament,dels aspectes [] 3r. De ladequaci a les directrius de planejament que estableixenlarticle 9 de la Llei durbanisme i els articles 5 a 7 daquest Reglament; 4t. De lade-quaci de lordenaci a les necessitats de les persones que realitzen les tasques decura i gesti domstica, en especial pel que fa als parmetres daccessibilitat, mobi-litat, seguretat i s del teixit urb; 5. Del compliment de les determinacions del pla-nejament urbanstic general sobre mobilitat sostenible, dacord amb lestudi dava-luaci de la mobilitat generada que ha de formar part de la documentaci del pla.

Ats que els aspectes de sostenibilitat, des dels ambientals fins als de mobilitat, esconsideren tamb aspectes de gnere, nhem incls alguns a les instruccions segents.

Instruccions tcniques de gnere per als plans parcials urbanstics

Quant a les condicions naturals del terreny

s molt important lanlisi de les variables geogrfiques, geolgiques i mediambien-tals per establir els objectius formals dun pla parcial, amb la finalitat daconseguirun hbitat com ms confortable millor per a la ciutadania. Les ms importants sn:

Topografia i caracterstiques geolgiques del solar

Cal adequar la tipologia i la parcellaci a la topografia del lloc, especialment per altraat de les vies i dels espais lliures.

eines 31

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 31

Cal tenir en compte els vents dominants per a lorientaci de la trama viria i lor-denaci dels volums i, per tant, dels habitatges.

Orientaci respecte al sol

s important per a lestalvi denergia. Ha destar en relaci amb la sostenibilitat i laimplantaci de lenergia solar, tant activa com passiva.

Quant a les caracterstiques del teixit urb

Forma i dimensi de les illes

s preferible projectar illes amb proporcions correctes per a lhabitabilitat i la crea-ci despais intermedis. s a dir, sha de procurar no crear faanes excessiva-ment amples sense cap possibilitat de penetraci a linterior de lilla, perquactuen a mode de barrera visual i fsica per a les persones que van a peu. Snpreferibles les trames que configurin angles rectes i illes que possibilitin la for-maci de placetes a linterior envoltades totalment o parcialment pels volumsa edificar.

Tipus de parcelles

Una bona relaci entre el front i la llargada duna parcella s del voltant d1:3, i elfront ha de ser com a mnim duns 5 m per afavorir una distribuci interior correctadels habitatges.

Una utilitzaci correcta de les parcelles ha dafavorir:

La integraci entre ls residencial i altres usos compatibles, usos no contami-nants ambientalment, ni per polluci qumica ni acstica, ni que generinmassa intensitat de trnsit rodat, amb la finalitat de garantir la diversitat du-sos i de tipologies edificatives.

Lexistncia dun cert nombre daccessos cap a linterior de les illes, situats endeterminades parcelles per facilitar el conjunt dactivitats i reforar la segu-retat dels espais comunitaris i pblics.

Tipologies dedificaci

Un dels objectius de gnere s la creaci a les ciutats duna varietat de tipus dedi-ficaci dacord amb la barreja dusos residencials i dequipaments, serveis i altresactivitats compatibles. Tanmateix, aquesta integraci sha de portar a terme demanera adequada i ordenada. Per a la configuraci dels volums i dels espais pblicsi comunitaris que els envolten, donem alguns criteris:

s preferible delimitar les illes amb edificis en lnia situats al seu permetreamb una faana exterior i una dinterior, que asseguri la illuminaci natu-ral de les dues i una ventilaci creuada. Per la situaci geogrfica del terri-tori catal, a lrea mediterrnia, conv (com ja aconsellava IldefonsCerd) evitar orientar faanes al sud i, per la tramuntana, al nord; aix, lesmillors orientacions sn les que disposin dun eix nord/sud; per tant, si elsangles dels volums sn rectes, faanes al sud-est, sud-oest, nord-est inord-oest.

32 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 32

Sha devitar lagrupaci de volums que configurin un gran nombre de can-tonades cncaves (amb un angle inferior a 90 graus) i, en el cas que nhi hagialguna, que formi part dun sol habitatge.

Sha devitar la creaci dedificis plurifamiliars amb patis de llum que donin ahabitacions o locals amb una illuminaci natural deficient.

Cal que la profunditat edificable per als edificis residencials no sigui superiorals 12 m, per facilitar la illuminaci natural i la ventilaci.

Quant a lespai pblic

En general, els criteris dordenaci de lespai pblic han de respectar els parmetresper garantir laccessibilitat, la mobilitat i la seguretat de les persones que van a peu.

Parcs i jardins i altres vies arbrades i enjardinades

En el disseny dels parcs cal intercalar espais per a funcions diverses i reesobertes, de manera que el seu tractament permeti diferents utilitzacions, comara passeigs, miradors, rees enjardinades o boscoses, rees per a lesbarjo iel reps, i tamb jardins didctics, granges educatives, vivers, hortes per sercultivades pel venat, etc.

Els parcs i jardins shan de poder tancar amb tanques no opaques que per-metin el control visual dels mateixos, sobretot a la nit, per afavorir un gaudi am-biental de lentorn, i que aquesta tanca tingui portes corresponents a cadacarrer i a cada edifici pblic.

Cal configurar vies per passejar damplades superiors als 3 m i duna aladalliure superior a 4,5 m sota les copes dels arbres que les limiten per facilitarla circulaci de vehicles demergncia i de manteniment. Tamb cal pensar enla collocaci de bancs de manera que permetin posar cadires de rodes o cot-xets dinfants als costats.

Els itineraris pavimentats que permetin travessar parcs en temps de pluja hande ser construts amb enrajolats antilliscants.

Les rees de trobada i relaci han de tenir en compte la insolaci i, per tant,han destar concebudes amb elements per donar zones dombra, tant mate-rials com vegetals, alhora que permetin caminar i fer altres activitats.

Els jocs per a la mainada han destar agrupats en rees protegides amb tan-ques baixes que impedeixin lentrada dels gossos, si no s que vagin amb elsseus propietaris i lligats; shan dhabilitar o construir rees protegides, sepa-rades i tancades per als gossos de dimensions suficients i degudament dota-des de sistemes de recollida dels excrements i de papereres.

Les rees dactivitats i jocs com les bitlles o les botxes, per a les persones adul-tes i grans, han destar situades a prop de les de la mainada, per afavorir elcontacte entre les diferents edats sense interferncies molestes.

Dotar els passeigs i les rees de pas amb prou illuminaci nocturna, ambllums compatibles amb els arbres i altra vegetaci.

Collocar serveis a la vora de les rees dactivitats, i equipaments com araquioscs i bars amb taules i cadires, i amb els serveis durinaris, lavabos i can-viadors de nadons suficients, aix com punts demergncia i SOS, dotats demarquesines o altres elements per protegir-se del sol i de la pluja.

Els espais pblics per a loci cultural i desbarjo

Cal considerar aquestes rees com a components singulars del sistema gene-ral despais lliures, amb accessos des de les vies de trnsit rodat.

eines 33

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 33

Cal considerar la necessitat dhabilitar rees daparcament a prop daquestesrees.

Cal considerar la necessitat daccs amb transport pblic a menys dunadistncia de 10 minuts de recorregut a peu.

Cal considerar la necessitat drees amb migtub (half-pipe) o altres elementsde formig per a les activitats com ara patinar amb rodes o amb monopatper a la mainada ms gran i el jovent. Tamb camps de sorra no obligatria-ment regulars, ms o menys tancats per a esports (futbol, bsquet, etc.) ialtres jocs.

Els parcs esportius

Ubicar parcs esportius amb pistes per als jocs ms practicats pels diferentsgrups dedat i gnere. Les dones sincorporen cada vegada ms a jocs de-quip.

Dotar els parcs esportius dinstallacions que es puguin utilitzar tot lany, ams dels equipaments obligats de vestidors, lavabos i sales de manteniment.

Tamb cal considerar que les distncies dels parcs esportius a la xarxa detransport pblic sigui curta.

Les places

s imprescindible dissenyar les places com autntics llocs per estar-shi, segu-res i acollidores.

Dotar-les dels corresponents llocs dombra, amb arbrat, si s possible. Delimitar les places almenys en tres dels possibles quatre costats, o en tres

quartes parts del seu permetre, amb edificis o b altres elements com aravegetaci, prgoles, etc.

Connectar les places amb la xarxa viria rodada almenys per un costat. Tenir molt en compte lorientaci de la plaa respecte al sol, per ubicar

correctament les rees de reps i la situaci dels bancs. Procurar que aques-tes zones no estiguin al costat duna via de trnsit rodat, per evitar les mols-ties dels sorolls i els gasos. Els carrers ms amples han de ser tangents a leszones ms ombrvoles de la plaa.

Segons la situaci geogrfica, en zones plujoses, i la grandria, cal dotar lesplaces duna rea coberta per poder-les aprofitar tot lany.

Assegurar una illuminaci correcta amb llums alts compatibles amb elsarbres, amb els luxs suficients per garantir la seguretat i evitar la sensacidinseguretat.

Els carrers, les avingudes, els passatges i altres vies per a vianants

Fer que els itineraris per a les persones que caminen siguin tranquils, agrada-bles, segurs i sense entrebancs.

Tenir cura de la pavimentaci: estudiar b si la diferenciaci entre les voreresi la part del trnsit rodat sha de fer mitjanant desnivell o sense; estudiar sihi ha dhaver rea per aparcar, carril bus o tramvia, carril bici, moll de paradade bus, arbrat amb escocell protegit, etc. El material triat de pavimentaci hade ser variat, amb ornamentaci, dacord amb la funci o ls de cada part.Decidir lexistncia de jardineres per a la vegetaci o no.

Collocar lloses o paviment antilliscant a les parts per als vianants. Evitar la creaci de desnivells que dificultin la visibilitat dels recorreguts, tant

per a lorientaci com per a la sensaci de seguretat.

34 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 34

Traar els itineraris per als vianants de manera que els desnivells puguin serutilitzats per persones amb mobilitat reduda, persones que es desplacenamb cadira de rodes i tamb persones que portin cotxets de nad o carretsde la compra.

Dissenyar les voreres amb les amplades mnimes per al pas de persones ambcrosses o amb cadira de rodes. Lencreuament de dues persones amb cadirade rodes o amb crosses necessita 1,80 m i amb paraiges oberts, 2,20 m.

Crear els passos zebra convenients per a les persones que caminen a distnciesno gaire separades, dacord amb la dimensi i la importncia de les voreres.

s important considerar el disseny de xamfrans del Pla Cerd a les xarxes vi-ries quadriculades, per millorar la intervisibilitat de les persones que van a peui de les que condueixen. Dependr de la magnitud de la xarxa, del volum detrnsit suportat, de la situaci i de la dimensi del barri a planificar.

Mitigar el trnsit rodat als carrers que convingui amb rampes o esquenesdase desacceleradors, especialment al voltant descoles, equipaments, placesi parcs, etc., i ressaltar els passos de vianants en els carrers daccs i en carrersestrets residencials mitjanant plataformes enrassades amb les voreres i ram-pes desacceleradores.

Cal situar aparcaments pblics als accessos de les ciutats i altres assentamentsurbans, en contacte amb parades de la xarxa del transport pblic.

Quant als espais intermedis

Estimular la creaci despais intermedis entre el domini privat i el pblic. Ente-nem per espais intermedis els espais que es configuren entre el dominidomstic privat de lhabitatge o lespai interior dequipaments, serveis i cen-tres de treball com ara oficines, etc., i el domini exterior pblic ocupat peltrnsit rodat. Poden ser espais interiors o exteriors que formin part de lentra-mat dels edificis o dels espais exteriors a les edificacions.

Lespai intermedi ha dafavorir les trobades entre les persones que hi viuen,els jocs de la mainada i el jovent, i sobretot ha de respectar la seguretat i latranquillitat.

Els espais intermedis interiors tamb sn necessaris per ubicar-hi llocs per ales activitats de les associacions de vens, les associacions de dones i altrescollectius venals que es considerin en cada cas.

A les rees urbanes congestionades sha daconseguir que alguns carrers estanquin al trnsit rodat durant unes hores i/o dies determinats, per oferirespais desbarjo als adults, als joves i als ms petits.

Cal adoptar el criteri europeu de proporcionar un nombre de places dapar-cament al subsl dels edificis a les agrupacions dhabitatges.

Quant a les plantes baixes

En general s millor fer coincidir els plans de faana amb les alineacions, lle-vat potser dels casos en qu hi hagi habitatges a la planta baixa.

s aconsellable que els vestbuls daccs als edificis tinguin lentrada alineadaamb la vorera del carrer (en cas de no donar al pati o a lespai intermedi inte-rior de lilla), i a menys de 35 m de la calada, perqu tinguin la mxima visi-bilitat des de la via pblica.

Els vestbuls dels edificis han de tenir com a tancament a lexterior una super-fcie transparent per veure i ser vist.

eines 35

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 35

Les plantes baixes difanes sn llocs que provoquen una gran sensaci dinsegu-retat. s aconsellable no projectar-les i, si nhi ha, cal tancar-les o reutilitzar-les, ob, si no hi ha ms remei, dotar-les duna gran illuminaci, collocar-hi miralls,punts dalarma i altres elements que les facin clarament i totalment visibles.

s aconsellable, per qestions de seguretat, barreja dusos, etc., ls de lesplantes baixes per a activitats diverses, no per a habitatges, com ara comeros,oficines, tallers i petites indstries no contaminants i compatibles amb ls resi-dencial. Laccs als vestbuls no ha de tenir cap element que faci de barrerafsica ni visual, ha destar protegit de la pluja amb elements de coberta, i hade tenir a prop algun element per facilitar lespera i deixar els paquets.

Quant a la xarxa despais verds

Crear una estructura de verd urb a tots els nivells del planejament. Els espais verds han de fer agradables els espais pblics, per sha de procu-

rar que no restin visibilitat, ja que potencia la sensaci dinseguretat. El tractament dels punts verds sha de fer utilitzant al mxim els arbres i les

espcies autctones, i no shan de triar arbres les arrels dels quals poden tren-car paviments o jardineres, per a una conservaci i un manteniment millors,ms sostenibles i ms econmics.

Les poltiques de participaci ciutadana han de poder contribuir a la reflexientorn del disseny de les rees verdes.

Altres instruccions tcniques de gnere

Per als contenidors descombraries, cal reservar llocs i estacionaments dis-senyats especialment, independents de les voreres i dels passos de vianants.Cal optar, sempre que es pugui, per contenidors soterrats.

A lordenaci dels volums, cal considerar els aspectes dorientaci i didenti-ficaci paisatgstica, per mitj de fites visuals donades pels mateixos volumso altres elements, per ajudar a formar la imatge mental dels barris.

Per a objectius dhabitabilitat i de seguretat, s convenient consultar el cap-tol dedicat als parmetres de seguretat i de sensaci de seguretat.

36 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 36

Els plans de millora urbana i els plans especials

Els plans de millora urbana en sl urb consolidat poden tenir per objecte comple-tar o acabar la urbanitzaci, regular la composici volumtrica i de faanes, pre-veure operacions de rehabilitaci del teixit urb, ordenar el subsl o altres finalitatsanlogues (art. 90.1). Els plans de millora urbana en sl no consolidat poden tenirper objecte, a ms de les finalitats establertes en el punt anterior, completar elteixit urb o b acomplir operacions de reforma interior, de remodelaci urbana, detransformaci dusos, de reurbanitzaci o de sanejament de poblacions i altresde similars (art. 90.2).

Les determinacions sn les mateixes que les dels plans parcials urbanstics i, a ms,poden preveure la rehabilitaci de ledificaci existent, la seva substituci, la crea-ci de nous sistemes urbanstics, leradicaci dels usos que es preveuen transformari les actuacions per executar lobra durbanitzaci.

Instruccions tcniques de gnere per als plans de millora urbana

A. Distncies curtes, multifuncionalitat i barreja dusos

Millora de les relacions de proximitat procurant integrar els usos i les funcionscom ara lhabitatge, el lloc de treball, el comer i els serveis. Es tracta de com-binar funcions per facilitar la gesti de la vida diria.

B. Ampliar els usos

Ampliar els serveis i els equipaments segons les necessitats de la poblaci delrea, atenent a totes les diversitats.

Preveure la creaci despais ldics, recreatius i culturals per facilitar la con-vivncia entre les diverses realitats socials i generacionals.

Preveure la creaci despais per a les associacions de dones i altres associa-cions cviques.

C. Introduir espais verds

Configurar una estructura de verd urb, com a trama dacompanyament delsrecorreguts de les persones que es desplacen a peu.

Tractament especfic de la seguretat als parcs i jardins: Els parcs sn un captol important per tenir en compte la seguretat

urbana. Aquesta sincrementa amb la concepci dels parcs amb unaestructura dividida en sectors i una clara indicaci de la jerarquia delscamins interiors, de manera que els itineraris a linterior del parc siguinben clars.

eines 37

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 37

Es recomana installar cabines de telfon i tamb punts de trucades de-mergncia.

Tamb es recomana que, per al disseny definitiu dun parc, es tingui encompte la participaci del venat, especialment de les dones, no solamentperqu aquest respongui als seus desigs i necessitats, sin tamb perqula participaci i la implicaci de la poblaci a la concepci dun espai con-tribueix perqu posteriorment lespai el sentin ms segur i propi, i tambsincrementi el sentit de la coresponsabilitat en la conservaci i el mante-niment daquest espai.

D. Aparcaments

Fomentar la construcci daparcaments subterranis pblics o privats per alli-berar sl per a les persones que es desplacen a peu.

Tractament especfic de la seguretat als aparcaments, tant a linterior com alexterior dels edificis, perqu: Estiguin ben illuminats de manera racional, s a dir, posant els punts de

llum sobre les places daparcament i als camins de comunicaci amb lex-terior, i no noms, com se sol fer, sobre les vies de circulaci, que normal-ment illumina el mateix vehicle amb els fars.

Siguin projectats amb una configuraci clara i sense obstacles. Tinguin dimensions petites o b es cren subdivisions si s molt gran, amb

accessos independents al carrer. Siguin fcilment identificables els accessos de vehicles i persones. Tinguin installaci de cmeres de seguretat i tamb punts de trucada de-

mergncia. Siguin com ms alegres millor. Aix es pot aconseguir pintant les parets

amb colors vius, fet que augmentar la sensaci de seguretat.

E. Algunes mesures per millorar les qualitats ambientals i paisatgstiquesdels espais urbans

Control de la densitat edificadora i poblacional, amb la reutilitzaci i la den-sificaci del sl urb infrautilitzat o obsolet.

Barreja i integraci de funcions a les rees residencials. Fer que les places es puguin utilitzar com a veritables llocs per estar, dotades

de personalitat prpia, de claredat i de visibilitat, sense llocs indeterminats iamagats.

Transformar alguns carrers destacats perqu siguin veritables trajectes per avianants, de recorreguts tranquils i de lectura clara, i emanin sensaci deseguretat.

Dotar de prou illuminaci i disposici efica dels llums, ms per a les perso-nes que per als cotxes.

Disposar el mobiliari urb correctament per evitar una sensaci dinseguretat. Dissenyar correctament les amplades de les voreres (ni massa estretes ni

massa amples). Estudiar-ne la proporci amb lamplada de la calada. Calconsiderar que lencreuament de dues persones amb cadira de rodes neces-sita 1,80 m.

Convertir en zona de vianants, si cal, determinats carrers i/o places. Aplicar un tractament per allar fsicament i visualment els espais buits o en

dess. Crear un disseny especfic per a les faanes dels carrers ocupats per edificis

doficines, on no shi viu en determinades hores.

38 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 38

Condicionar els passos entre edificis o sota els edificis i els passos sota vies,perqu siguin totalment i clarament visibles i segurs.

Condicionar els accessos als edificis pblics per facilitar veure i ser vist, ambmaterials transparents.

Condicionar les parades de bus i els vestbuls del metro per crear condicionsobjectives de dissuasi de la violncia i donar sensaci de seguretat.

Efectuar peridicament el manteniment de les faanes dels edificis.

F. Accessibilitat i mobilitat

Protegir els accessos als indrets on estan ubicats els mercats i altres equipa-ments, i estudiar-ne laccessibilitat.

Dotar de guals adequats i no perillosos, s a dir, sense arestes, totes les voreres. Redissenyar els recorreguts per a vianants per alliberar-los de qualsevol obs-

tacle que dificulti el pas, com ara cotxes, motos, faroles, pals, cabines telef-niques o bsties.

Crear llocs per ubicar-hi contenidors descombraries a la xarxa de recorregutsper a vianants, per en andanes prpies segures i protegides del trnsit rodat.

Fer lestudi del sistema de comunicaci interior del barri, rea urbana o vilaper proposar noves xarxes de transport pblic en cas de deficincia o novesdefinicions de recorreguts i de parades en cas de no complir les necessitatsde la vida quotidiana.

G. Ampliar el nomencltor amb noms de dones

Quan es cren carrers, places o altres vies i espais urbans, cal donar visibilitat a lo-bra de dones i, per tant, un lloc just a la histria.

H. Afavorir la creaci despais intermedis entre el domini privat i el pblic

Lespai intermedi afavorir el joc de nens i nenes i de persones joves del venat i el retro-bament entre persones adultes. Ha de respectar la tranquillitat i la seguretat de lesdones i de les persones grans. Lespai intermedi ha de respectar lestada i el passeig.

I. Analitzar la ubicaci del mobiliari urb i de les obres dart

Si no estan collocats de manera adient, cal recollocar-los o b estudiar que hisiguin en el cas que facin falta, amb criteris de seguretat, de relaci correcta ambles condicions climtiques, de fomentar la trobada i de permetre el descans.

J. Estudiar els mecanismes de control

s necessari per fer complir les lleis i les normatives sobre el manteniment de faa-nes i dedificis.

Cal una adaptaci successiva als criteris de gnere del disseny urb en la remode-laci i la readaptaci a les necessitats i als canvis poblacionals futurs de carrers, pla-ces, altres vies i espais i jardins.

K. Quant als centres urbans o centres histrics

Cal evitar la destrucci dedificis o elements significatius i representatius de la me-mria histrica collectiva de la ciutat i particularment de la histria de les dones.

eines 39

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 39

Cal renovar-los i regenerar-los, s a dir, conservar les fites histriques i recu-perar els llocs histrics que contribueixen a donar un sentit didentitat i aestablir una continutat entre passat, present i futur.

Per als plans especials urbanstics, les instruccions de gnere sn les mateixesque les dels plans territorials i urbanstics. Com diu larticle 94.2, en els casosen qu ho exigeixi la legislaci sobre mobilitat, ser necessari incloure un estudidavaluaci de la mobilitat generada, amb el contingut que determini aquestalegislaci.

Tamb caldria incloure-hi un estudi davaluaci de limpacte del pla sobre el terri-tori i sobre la poblaci afectada segons el gnere.

40 Guia per al planejament urbanstic i l'ordenaci urbanstica amb la incorporaci de criteris de gnere

EINES 11.qxd 7/11/08 15:52 Pgina 40

Projectes d'urbanitzaci

Els projectes durbanitzaci sn projectes dobres per a lexecuci material de lesdeterminacions dels plans urbanstics pel que fa a les obres durbanitzaci delsmbits dactuaci urbanstica. (Reglament de la Llei durbanisme, art. 96.) La Lleipreveu projectes durbanitzaci i projectes durbanitzaci complementaris.

Els projectes durbanitzaci han de contenir les xarxes de sanejament i han destarvinculades a la xarxa de collectors existents o futurs amb la descripci i el projectedels traats; les determinacions dels vials rodats, aparcaments, itineraris de vianantsi ciclistes, les alineacions i les rasants dels solars edificables per als diversos usos, ladeterminaci del tractament i del disseny de la xarxa de trnsit en com, i lencin-tada de voreres i rigoles; el modelatge dels terrenys destinats a parcs i jardins pblics,i les altres xarxes de distribuci denergia elctrica, daigua, de gas o telecomunica-cions. Tot aix ha de ser detallat amb les particularitats suficients per ser construt.

Els projectes durbanitzaci complementaris sn els projectes per executar les obresdurbanitzaci que no siguin les bsiques definides pels projectes anteriors. Lobjec-tiu s determinar els elements de lespai pblic i preveure els recursos adequats ala seva funci.

Els plnols de projecte i els plnols de detall dels projectes complementaris durba-nitzaci han de reflectir els tractaments finals dels vials; el disseny de les rees da-parcament i dels elements fixos de la xarxa de transport pblic, i dels espais per ubi-car-hi contenidors o altres elements propis dels serveis o les infraestructures; elsdetalls dels escocells, del paviment de voreres i del tipus darbrat, i dels registres ialtres elements destinats a controlar i mantenir els serveis i les infraestructures; lescaracterstiques denllumenat pblic tant per a la circulaci rodada com per als via-nants i els ciclistes; els elements vegetals per a lenjardinament o la plantaci; elmobiliari urb en funci de la utilitzaci i la freqentaci; els espais lliures destinatsa jardins i parcs amb tots els detalls daportaci de terres, subministrament elctric,accessibilitat, traat de paviments per a vianants i rees destacionament i trnsit devehicles o senders pedalables; els elements daigua i la seva distribuci i desgus;el projecte de plantacions i la previsi del manteniment; els elements de senyalitza-ci; els elements destinats a jocs per a la mainada, i el disseny del permetre i de lescaracterstiques dels tancats, si escau.

Les decisions que han de prendre les persones expertes en la redacci dels projectesdurbanitzaci i complementaris han de considerar els criteris de projectaci i dissenydes de la perspectiva de les dones continguts als captols de plans parcials urbanstics,plans de millora urbana i seguretat urbana. A ms, han de tenir en