COMENTARIS DE TEXT RESOLTS PLAT Si alg no s capa de discernir amb la ra la idea de b, distingint-la de totes les altres, ni de triomfar, com en una batalla, sobre totes les dificultats, esfor ant-se per fonamentar les demostracions no en laparen a sin en lessncia de les coses per poder refutar al final totes les objeccions, no dirs dell que no coneix el b en si ni cap altra cosa bona, sin que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del b, ho far per mitj de lopini, per no de la cincia? [...] S, per Zeus! va exclamar. Dir tot aix i amb totes les meves forces. Aleshores, si algun dia has deducar realment aquells fills que ara imagines criar i educar, no els permetrs, crec jo, que siguin governants de la comunitat i dirigeixin els assumptes ms importants mentre estiguin privats de ra, com si fossin lnies irracionals. No, en efecte digu. Els prescriurs, doncs, que es dediquin particularment a aquella disciplina que els faci capa os de preguntar i respondre amb la ms gran competncia possible? Els ho prescriur va dir, completament dacord amb tu. I no creus vaig dir que tenim la dialctica en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della, i que ella s com el cim de tot ensenyament? PLAT. Repblica, 534c

1.Expliqueu breument al voltant de 40-80 paraules les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]

Plat defensa que aquell qui no coneix la idea del b i que es guia noms per lopini i per laparen a ms que per la cincia no pot governar. A travs de leducaci, especialment a travs de la dialctica, la ms noble de totes les disciplines, saprn a raonar correctament, a conixer la idea del b i dirigir, aix, la comunitat. 2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions seg ents al voltant de 5-15 paraules en cada cas. [1 punt] a.- el b en si: idea suprema que il lumina i dna sentit a la resta didees b.- opini: fals saber fonamentat en laparen a sensible. Contrari al saber veritable o cincia. 3. Per qu diu Plat que la dialctica est en el lloc ms alt dels nostres ensenyaments i que no hi ha res que pugui posar-se amb justcia per damunt della? (En la vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Plat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.) [3 punts] Plat parteix de la base que noms qui coneix el B en tant que idea pot arribar fer-lo, i que fer el b significa governar la polis dacord amb el model de perfecci del mn intelligible. Per lnima, que en un principi estava al mn de les idees i

que va caure al mn sensible (recordem el mite del carro alat que apareix al Fedre), ha de fer un procs daprenentatge ascendent altre cop cap al mn de les idees, per recordar all que ja sabia (reminiscncia). Aquest procs gradual i dolors de millora de lnima i de separaci de lnima respecte al cos sanomena dialctica. La dialctica s un mtode lnic mtode- a travs del qual, es pot arribar a la idea de B. Lnic que est preparat per a decidir correctament, aplicant la idea de B a la tasca poltica, s lhome lnima del qual coneix la idea de B perqu sha sotms al procs de millora dialctica en el coneixement, (el filsof-rei). La paraula dialctica en Plat t un significat una mica diferent al que tenia per al seu mestre Scrates. La dialctica en Scrates era noms un dileg orientat a la recerca de la veritat, per en Plat el terme es complica una mica. Plat considera que no coneixem noms a travs del dia leg amb els altres ciutadans, que s el que feia Scrates, sin que ens fem millors quan millorem la nostra nima, aprofundint en el coneixement i en la reflexi que ens permet anar ms enll de la pura sensibilitat i assolir el mn de les idees, pures i perfectes (en si). La dialctica s la tcnica de coneixement per excellncia, s el procs a travs del qual lnima aprn a passar del mn sensible al mn intelligible. Recuperant el mite de la caverna de Plat, si el presoner -el que est atrapat en el mn sensible- arriba, un cop alliberat de les cadenes, al terme de la visibilitat quan pot veure el sol i sadona que el sol illumina les coses sensibles, el qui fa el procs dialctic arriba tamb al terme de la intelligibilitat quan contempla la idea de B, que illumina i dna sentit a tot el mn intelligible. Per tant, la dialctica s un cam llarg i dur (Plat considera que noms es pot culminar un procs aix quan sha entrat en la maduresa). Estem davant un cam daprenentatge a travs del qual lhome ms perfecte aprn a situar-se per sobre i ms enll del que s purament material i sensible i a optar per la perfecci de les idees. La dialctica significa una evoluci de perfeccionament de lnima i un ascens a un nivell superior de coneixement, que s el mn de les idees (dialctica ascendent). En el mite de la Caverna, el presoner alliberat, un cop ha completat el procs, en veure la idea del B veu tamb com aquesta idea illumina i dna sentit a tot el mn de les idees perqu les idees sn bones en la mesura que participen de la idea de B. Per no hi ha noms una dialctica ascendent; conixer el B suposa tamb un procs descendent, en qu aquesta idea de B regeix totes les nostres accions en el mn sensible. Qui ha perfeccionat la seva nima s capac de tenir una visi unitria de totes les coses i les coneix en el seu ple sentit (perqu apareixen illuminades per la idea suprema). s, doncs, en aquesta dialctica descendent quan sadquireix la capacitat de sintetitzar, dencaixar i donar sentit a all que apareix divers. Per a Plat el sentit de la vida humana es troba en la millora en la vida moral i en la recerca del b. En altres paraules, la vida s un continuat esfor de perfeccionament envers el mn de les idees. Per aix, la formaci dels dialctics s molt dura i molt llarga. Va destinada a crear ciutadans que siguin veritables homes dor i que puguin governar amb saviesa la ciutat al llarg de les seves vides. 4. Compareu la filosofia poltica de Plat (s a dir, la seva concepci del govern i la justcia) amb una filosofia poltica diferent que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] Hi ha qui interpreta que la finalitat ltima de Plat amb els seus dilegs era de caire poltic, perqu sinterroga sobre la validesa i el significat dels principis de

justcia. No s clar que la finalitat ltima de Plat fos la poltica hi ha qui diu que era leducaci del ciutad segons principis morals o lepistemologia que situa lenteniment per sobre de la sensibilitat- per, en tot cas, el que no es pot negar s que la poltica va ser per a ell almenys un dels eixos ms importants del seu sistema filosfic, tal com ens ho mostra en aquest dileg. Com hem vist en la pregunta anterior, la poltica demana un a educaci especfica, una formaci llarga i costosa. Aquesta formaci havia de permetre al filsof-rei adquirir el coneixement suprem, necessari per tenir coneixement del B i de la Justcia que demana el bon govern dun Estat. En tota lobra platnica es reivindica la superioritat dun tipus dindividus que sn els homes dor; s a dir els homes autnticament savis, s a dir, dnima ms pura i que coneixen la justcia, per damunt dels altres homes (soldats o homes de plata i obrers o homes de bronze). Per aix hi ha una estreta relaci entre la repblica aristocrtica regida per un filsof-rei, el govern que proposa Plat, i la justcia, ja que noms els que coneixen el b i la justcia poden governar. Tot comptat i debatut, la postura poltica de Plat s clarament idealista. Un pensament poltic es considera idealista perqu, entre altres coses, no es preocupa tant de les circumstncies de lacci com dels principis que lorienten. Els idealistes tendeixen a considerar que sn els principis i no les conseq ncies duna acci poltica el que marca el valor daquesta acci. Per a un idealista s la bona teoria el que marca la bona poltica. A ms, els idealistes tendeixen a considerar que la bona poltica deriva dun governant savi, o dun filsof-rei, capac de fer la sntesi de saber i poder. Podrem comparar aquesta tesi amb una altra de molt important tamb en el context del pensament poltic; la dAristtil a Grcia. Aristtil es va adonar que lidealisme poltic de Plat estava errat perqu una ciutat noms pot ser feli i prspera si est unida i si tots els ciutadans van a una; per Plat no acabaria tenint una sola ciutat sin tres de diferents, perqu n dividir la societat en tres classes socials (governants o homes dor, defensors de la ciutat o homes de plata i obrers o homes de bronze-), cadascuna daquestes classes socials buscaria el seu propi profit. 5. Creieu que Plat t ra quan defensa que els ms savis han de governar? Raoneu la resposta. [2 punts] Avui en dia, i dentrada, la democrcia, i no laristocrcia, s considerat arreu el rgim ms desitjable perqu garanteix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, mentre en la teoria de Plat cada classe social tenia una educaci i unes lleis diferents. De totes maneres, tot i que la polis grega i lpoca de Plat tenen poc a veure amb les nostres societats actuals, lafirmaci de Plat que els ms savis sn els que han de governar no es pot desqualificar directament i, com a mnim, ha de fer-nos reflexionar. Dentrada, sembla que no est malament pensar que la persona que governi ha de ser una persona informada, que spiga qu passa en el seu entorn, intelligent i astuta i, tamb, una persona que sigui equilibrada i justa. Perqu si no est informada es pot errar, si no s intelligent i astuta es pot deixar enganyar i si no s equilibrada i justa pot esdevenir un tir, casos, tots aquests, clarament indesitjables. Per en la democrcia no busquem tampoc lhome ms savi; si cerqussim aix no farem eleccions sin exmens complicats com les oposicions a jutges i a notaris o per qu no? test dintelligncia. Les democrcies sn rgims dopini pblica i, per tant, es vota aquella persona que considero capa de gestionar

millor els interessos de tots dacord a la meva opini particular. No cal posseir cap nim