Papallones al balcó de casaRecuperar el paisatge agrícola de Can Baró

Els camins d’en Miquel Tormos

Parc deCollserola

Estiu 2007 76Collserola h t t p : / / w w w. Pa r c C o l l s e r o l a . n e t

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A2

Endreçar per evitar els focsDe nou ens trobem a l'estiu, dates en què,donades les circumstànciesclimàtiques, el risc d'incendi és present en el dia a dia de les tasquesdel Consorci. Tot i que per afrontar amb èxit aquesta etapa s'hagitreballat durant tot l'hivern seguint el programa de prevenció passivadel Dispositiu de prevenció i detecció d'incendis forestals, cada anyaquestes dates ens plantegen tot un repte. Certament ens avalen elsbons resultats obtinguts en les campanyes precedents: el 2006 hi vahaver 55 incendis a Collserola, que van cremar 14,46 ha, de les qualsúnicament 2,87 eren zones arbrades, i la resta zones de matolls situa-des a la perifèria del Parc.

L'altre repte important del Consorci és l'endreça de les zones de tran-sició entre el parc i les zones habitades. Són aquelles zones que acos-tumen a maltractar-se com a zones de ningú, zones que es degradeni que afavoreixen l'abandó i, en conseqüència, el poc ús per part delveïnat i, per tant, situacions de risc d'incendis.

Per aquest motiu, el Consorci treballa braç a braç amb els municipisdel Parc per transformar el contacte parc/ciutat en veritables zonesde transició.D'aquí els convenis que s'han establert i que enguany handonat lloc a una nova porta de parc a Montcada i Reixac, al manteni-ment de franges de protecció a Sant Cugat,Sarrià - Sant Gervasi,Molinsde Rei, als primers passos per restaurar paisatgísticament la vall de SantJust, a la signatura d'un conveni per recuperar la masia de Can Baró(Sant Just Desvern), al disseny de les propostes d'ordenació del ves-sant barceloní amb l'Ajuntament de Barcelona, etc.

En definitiva, us demanem, un cop més, prudència pel que fa als in-cendis, sobretot en les zones de contacte. Cal tenir present que elque avui veieu com un espai poc valuós pot transformar-se fàcilmenten una zona de prats i brolles amb una rica varietat de plantes i de fau-na, i oferir, per tant, una passejada agradable ben a prop de casa.

Bon estiu!

Josep Perpinyà i PalauVicepresident executiuConsorci del Parc de Collserola

S U B S C R I P C I Ó E L E C T R Ò N I C A

Per rebre la informació del butlletí a la vostra bústia de correu electrònic.

http://www.ParcCollserola.netTel.: 93 280 35 52

Gràcies Dr. BolósAssabentats de la mort del Dr. Oriol deBolós i Capdevila, catedràtic i professoremèrit del Departament de Botànica de laFacultat de Biologia de la Universitat deBarcelona, des d'aquestes pàgines volemdedicar-li un record i un sentit homenatgepel seu paper en la conservació deCollserola.

Com a membre del Consell Consultiu, totsrecordem la seva enèrgica, i alhora didàcti-ca, defensa dels prats d'albellatge del Parc.El seu ingent coneixement de la vegetacióde Collserola --va ésser el primer a reconèi-xer la vàlua dels alzinars de Collserola-- i laseva absoluta convicció de la necessitat deconservar la serra han estat per a totsnosaltres una lliçó permanent en la nostratasca diària. El trobarem a faltar.Tanmateix, conservem un record imprès del

seu amor per Collserola en les pàginesamb les quals amablement ens va obse-quiar en la ponència marc del llibre de lesI Jornades de Recerca en els SistemesNaturals de Collserola, amb l'il·lustratiutítol: "Què significa Collserola". Tota unalliçó de divulgació científica, però tambéde coherència i dignitat. Moltes gràcies,professor.

El Centro de Estudios Ambientales de l'Ajuntament de Vitoria, membre de FEDENATURdes de fa prop de 10 anys, organitza, en col·laboració amb la Fundación Biodiversidad -Ministeri Espanyol del Medi Ambient i la FEMP (Federació Espanyola de Municipis iProvíncies), una trobada internacional que tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de juliol sota ellema "ciudades + verdes", en què és previst que participi el Consorci del Parc deCollserola, aportant la seva experiència en gestió d'ambients periurbans. Altres ciutatstambé pioneres en la gestió d'espais periurbans que hi seran presents són: Toronto,Munic, Viena, Ottawa, Frankfurt, Brussel·les, Santiago de Compostela, Berlin-Brandenburg. Més informació a: http://www.vitoria-gasteiz.org/w24/docs/ceac/2forour-banopaisaje/indexCast.html

Ciudades + verdes: gestionar els espais periurbans

E S T I U 2 0 0 4 3E S T I U 2 0 0 7

La nova cultura de l’aiguaL'any 2004, el Ministeri de Medi Ambient vaaprovar el programa AGUA1, que tenia com aobjectius: abolir l'anterior Pla HidrològicNacional (PHN) i proposar mesures urgentsper pal·liar els problemes relacionats amb l'ai-gua del litoral mediterrani.

Barcelona i la seva àrea metropolitana és unade les zones afavorides pel nou "PHN". Dinsde les mesures aprovades, podem destacarcom a més rellevants la nova dessaladora, ubi-cada al port de Barcelona, que ha de suposarl'abastament de 60 hm3 a la xarxa de distri-bució d'aigua potable. Aquesta nova pro-cedència d'aigua correspondria a la capacitatd'emmagatzematge del pantà de Boadella (62hm3) , o bé un terç del pantà de Sau (169hm3). L'altra mesura és la interconnexió físicade les xarxes d'abastament d'aigua potabledel Ter i del Llobregat mitjançant la construc-ció d'una conducció entre el dipòsit de laFontsanta, a Sant Joan Despí, i el dipòsit deTrinitat Vella, a Barcelona, a la part inferior deltalús del mirador de Torre Baró.

El projecte de la interconnexió de les xarxesté el nom oficial de "Complement de la con-

1 HTTP://WWW.MMA.ES/SECCIONES/AGUA/ENTRADA.HTM

2 HTTP://WWW.ATLL.CAT

nexió entre les plantes potabilitzadoresd'Abrera i Cardedeu: Tram Fontsanta-Trinitatentre la riera de Sant Just i l'estació distribuï-dora de la Trinitat. bloc1". Bàsicament estracta de construir un conducte de 5 metresde diàmetre per on passarà un tub d'1,8metres de diàmetre i els servei vinculats a laconducció d'aigua. Per qüestions tècniques ide seguretat, serà necessari fer diverses sor-tides al llarg del seu recorregut.

ATLL2, (Aigües Ter Llobregat) empresa públicadepenent de la Conselleria de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ésl'encarregada de desenvolupar aquesta novainfraestructura. El Consorci del Parc deCollserola ha col·laborat des de l'inici del pro-jecte cercant els indrets més idonis per fer unacampanya de sondejos per conèixer amb pre-cisió el substrat per on s'ha de construir el con-ducte, i, posteriorment, assessorant la redac-ció del projecte.

A causa de la gran dimensió del conducte, laseva execució serà mitjançant dues tunela-dores, una que començarà a foradar per SantJust i l'altra per Trinitat Vella, i es trobaran

aproximadament al mig del recorregut, on és previst construir una sor-tida d'emergència.

Per a definir el traçat de la conducció subterrània que creua el Parc deCollserola es va tenir present la delimitació de l'espai PEIN de Collserolaper tal de no afectar-ne cap àmbit. I col·locar tots els possibles ele-ments auxiliars (sortides d'emergència i fora del parc o bé en zoneslimítrofs per impactar el mínim possible).

La part de l'obra que afectarà més el Parc de Collserola serà la sortidad'emergència prop de Can Fatjó, a la vall de Sant Just. Per a aquestapart en concret de l'obra s'ha establert un conveni entre el Consorci iATLL per tal de redactar i posteriorment executar una restauració pai-satgística i ambiental del la part superior de la vall de Sant Just. Perpoder assolir els millors resultats possibles, també es preveurà coms'actua en tots els serveis afectats per tal d'evitar que cap actuació nomalmeti l'entorn que posteriorment es restaurarà.

Les obres de la canonada és previst que comencin aquest estiu i quefinalitzin abans de l'estiu de 2009. Tan bon punt s'hagi acabat la sor-tida de Can Fatjó, començarà la restauració de la part superior de lavall de Sant Just.

Interconnexió de les xarxes d’abastament d’aigua: Ter - Llobregat

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A4

Els camins d’en Miquel TormosVa néixer un dia de novembre del 1933 aBarcelona. Complirà 74 anys, i amb moltbona forma. Els dimarts se'l pot trobaramb la seva Colla Farigola fent diferentsrecorreguts pel Parc de Collserola, i fa mésde 15 anys que en Miquel és el responsa-ble de l'Aula Collserola, a l'Arxiu Històricde Roquetes-Nou Barris.

Aquesta primavera ha publicat el seu llibreCamins d'aigua, passejades per 100 Fontsde Collserola. Li hem fet algunes pregun-tes...

D'on va néixer la seva passió per lesfonts?: Inicialment per una necessitat defer exercici. A partir de l'any 1973 vaigdecidir, per proximitat a Collserola, cami-nar i córrer per la muntanya, i cada vega-da feia més i més quilòmetres. Feia reco-rreguts molt llargs i això feia necessaribeure aigua i seguir les fonts que poguéstrobar en el meu camí, però no sempre hitrobava la font.

Així, vaig pensar en buscar fonts a travésde llibres (el d'en Xavier Coll). A principisdel segle XX hi havia documentades unes250 fonts per tot Collserola. Actualmentpodem dir que en queden poc més de 150,i d'aquestes la meitat tenen uns cabalsd'aigua intermitents, mentre que d'altressón eixutes.

Quantes hores ha dedicat a cercar fonts i restaurar-les?:Penso que en 20 anys he recorregut corrent 40.000 km.Amb moltadedicació, s'han recuperat fonts com la Font de l'Estrangulador, laFont Vella de Canyelles, la Font de la Rata, la Font de Sant Pau , laFont de Santa Eulàlia, o la Font de la Tenebrosa, a la Vall d'Hebron.A més a més, dedico una part del meu temps a conduir grups perCollserola. Per exemple, els caps de setmana acompanyo grups degent de l'Arxiu de Roquetes o el grup de gent de l'AssociacióCatalana de Cecs i Disminuïts Visuals. Fem un recorregut audio-lector.

Per què a Collserola?: Per proximitat a casa meva, ja que visc albarri de la Guineueta, prop de Torre Baró.

Troba canviada la serra des de que va començar els seusrecorreguts?: Fa 20 anys baixava pels torrents, però ara estantancats per la vegetació. També amb la colla dels dimarts (14 per-sones) no podem seguir els corriols que figuren en la cartografia,perquè molts també s'han tancat per la vegetació. Per cert que enla majoria de fonts hi figura un cartell que diu "aigua no potable"però jo des de l'any 1973 que bec de totes les fons de Collserolai estic la mar de bé!

Quins plans de futur té? Seguirà descobrint fonts i llui-tant per a la seva conservació?: La veritat és que aquest any2007 volia fer un any sabàtic, però no em deixen! Arran de lapublicació del llibre, tinc moltes peticions per explicar els camins iles fonts de Collserola. El meu desig seria continuar portant grupsa passejar per Collserola, però amb un ritme més tranquil.

Per molts anys, Miquel!

E S T I U 2 0 0 7 5

Tal com anunciàvem al butlletí anterior, s'ha dut a terme el procésparticipatiu amb l'objectiu d'elaborar una proposta de programa demesures per a la millora de l'estat ecològic de la riera de Vallvidrera.

S'han fet quatre sessions de treball, en què han participat activa-ment 45 persones de 21 organitzacions diferents. També s'han reco-llit les aportacions d'altres persones que han preferit seguir el pro-cés via Internet, mitjançant la informació que s'ha anat enviant i elfòrum on line que es va obrir.

Un cop presentada la diagnosi de pressions i impactes que rep lariera (document IMPRESS*), es va iniciar el treball amb les propos-tes fetes pels participants i les elaborades pel Departament d'Ecologiade la Universitat de Barcelona (DEUB), arran de l'estudi i seguimentque es fa de la riera. Durant les sessions s'han pogut anar perfilanti concretant les diferents propostes, gràcies, sobretot, als aclarimentsi les aportacions dels tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA),de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient (EMMA), del DEUB idel Consorci del Parc de Collserola, que han participat en les ses-sions. El resultat és un recull de 47 mesures proposades, per a les9 grans problemàtiques detectades.*

Podem assegurar que ha estat un procés d'aprenentatge mutu ienriquidor per a totes les parts. Entenem la participació ciutadanacom el mitjà que permet que la gent influeixi en els resultats delsplans, millorant així la presa de decisions. En el nostre cas, hempogut comprovar com s'han afegit problemàtiques i s'han introduïtmodificacions al programa que han permès incloure aspectes queno s'havien tingut en compte tècnicament.

La participació, una oportunitat d'aprenentatgeGestionar amb la participació de tots (II)

La participació garanteix que les decisions esbasin tant en les experiències com en provescientífiques i tècniques. D'aquesta manera,les noves disposicions seran viables i accep-tables pel públic.

Ara el pas següent serà presentar aquestdocument a les administracions competents(ACA, Districte de Sarrià - Sant Gervasi del'Ajuntament de Barcelona, Ajuntament deSant Cugat del Vallès i Ajuntament de Molinsde Rei), totes elles compromeses en el pro-jecte des de l'inici. Esperem celebrar la "ses-sió de retorn" durant la segona quinzena delmes d'octubre, en què les administracionsimplicades donaran resposta a la propostapresentada. Per aquelles dates ja es podràconcretar la fase de treball següent, que con-sistirà en la constitució d'un Consell, ambrepresentació de totes les institucions i agentssocials implicats, que haurà de vetllar perl'implementació del programa de mesuresdefinitiu.

AMB EL SUPORT DE:

Sectors Participants Organitzacions diferents

1. Administració 11 5

2. Industrial/ Energia/ Empresarial 0 0

3. Usuaris / Consumidors 20 6

4. Agroramaderia/ Forestal 2 1

5. Universitats i entitats ambientalistes 12 9

Total 45 21

*http://rieravallvidrera.projecterius.org

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A6

Papallones al balcó de casaAl balcó o bé en un racó del pati, provem de fer-hi un jardíLes papallones són indicadores de les plan-tes que podem trobar i de la qualitatambiental d'un indret. Sempre ens han cri-dat l'atenció pels seus colors, la gràcia delsseus moviments i les diferents formes perles quals passen al llarg de la seva vida: depetita esfera --l'ou--, a tub que només viuper menjar --l'eruga. Després, una caixa desorpreses --la crisàlide--, d'on surt transfor-mada en papallona.

D'entre les nombroses activitats que esvaren dur a terme durant el dia de la Festade la primavera, a Can Coll, en va destacaruna: "Com fer un jardí per a papallones".Ara us en fem cinc cèntims, però si envoleu saber més, teniu a la vostra disposi-ció un petit fullet que hem editat ambaquest motiu, i també podeu visitar el nos-tre web, on us ampliem la informació.

* Cistus és una associació que us pot assessorar enaquest procés (www.cistus-associacio.org)

Les papallones adultes necessiten plantes que fannèctar. Entre d'altres, les plantes aromàtiques ensón bones productores.

Les erugues són grans consumidores de fulles. Lafarigola, el lligabosc, els caps blancs o les caputxi-nes serveixen d'aliment a algunes d'elles.

Cal que hi hagi espècies que floreixin a la primave-ra, a l'estiu i a la tardor. Millor si són del país.

Preveieu un espai buit perquè hi puguin créixerplantes ruderals com el card o el fonoll, els agradena les papallones, erugues i a d'altres insectes!

Podeu destinar en un espai per a cols i cebes. Leserugues i papallones adultes les faran servir i vosal-tres també!

Us visitaran més papallones si a prop hi ha prats,camps o altres zones amb vegetació.

Sobretot, eviteu l'ús d'insecticides!!!

Plantes per al balcóHi ha papallones que depenen d'una única plantaper alimentar-se, ja sigui quan són erugues o bépapallones adultes. És el cas de la papallona del'arboç (Charaxes jasius), les erugues de la qualdepenen d'aquesta planta.

D'altres en necessiten diverses, com la papallonarei (Papilio machaon), les seves erugues s'alimen-ten de fonoll, ruda i pastanaga borda.

FONOLL

(Foeniculum vulgare)

CAP D’ASE

(Lavandula stoechas)

ESCABIOSA

(Scabiosa sp.)

PPPPAAAA PPPPAAAA LLLL LLLL OOOO NNNN AAAA DDDD EEEE LLLL’’’’ AAAA RRRR BBBB OOOO ÇÇÇÇ

PPPPAAAA PPPPAAAA LLLL LLLL OOOO NNNN AAAA RRRR EEEE IIII

E S T I U 2 0 0 4 7

Els seus colors ens criden l'atenció, però també ens indiquenla salut dels ecosistemes

E S T I U 2 0 0 7

Missatgeres del bon tempsLes papallones diürnes (ropalòcers) tenen un paper molt importantdins dels ecosistemes, com a font d'aliment de molts animals, com aconsumidores primàries (són herbívores en estat larvari) i, també,com a pol·linitzadores de moltes espècies de plantes. La conservaciódels espais naturals, prats i conreus és fonamental per a aquestesespècies.

Aquests insectes es consideren bioindicadors perquè són particular-ment sensibles a les alteracions ambientals. En dependre de les plan-tes que els alimenten, quan aquestes desapareixen, també ho fanells. I, pel seu torn, això també compromet l’alimentació dels altresanimals que els tenen com a aport important del seu menú.

Algunes de les principals pertorbacions que els afecten són: la trans-formació del paisatge, l'ús d'insecticides, els incendis forestals i elcanvi climàtic.

El nombre d'espècies de papallones decreix en molts llocs i n'hi haque estan en procés d'extinció. Una eina per conèixer les dimensionsdel problema és la metodologia de seguiment BMS (ButterflyMonitoring Scheme) que s'utilitza internacionalment. Consisteix a ferrecomptes visuals d'exemplars adults de ropalòcers al llarg d'un reco-rregut fixat.

Al Parc de Collserola també s'aplica. Es fan programes d'estudi i ges-tió dels espais naturals relacionats amb les papallones des del 1993,entre els quals es poden destacar la potenciació de les zones de pratsi conreus i el seguiment de les poblacions de papallones en àrees cre-mades. A Collserola s'han detectat 65 espècies diferents de papallo-nes diürnes.

Any rere any, es va confirmant que, per tal de mantenir i potenciar les papallones del Parc ésindispensable l'existència i el manteniment de zones obertes (prats secs d'albellatge i llisto-nars, brolles...). Aquest manteniment és molt important per al grup d'espècies pròpies d'a-quests ambients ja que són punt de concentració de fonts de nèctar per als adults, moltnecessàries a l'estiu quan l'aliment escasseja.

Euphydryas aurinia: LES SEVES ERUGUES, NEGRES I PLENES D’ESPINES, ES TROBEN SOBRE EL LLIGABOSC

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A8

Festa de la primavera a can CollEl diumenge 13 de maig s'ha celebrat a Can Coll CEAla Festa de la Primavera. En aquesta edició, s'ha dedi-cat una atenció especial al món de les petites bes-tioles, especialment a les papallones. Hi van poderparticipar al voltant de 425 persones, i les activitatsmés exitoses van ser:- Taller de manualitats: construcció de màscaresde papallones, mòbils i instruments sota la direccióde l'artista Judith Themistanjiolus.- Descoberta del Jardí de les Papallones de CanColl, amb la participació dels membres de l'associacióCistus.

- Taller de dibuix naturalista dirigit per les mes-tres del Taller Triangle de Sant Cugat.- Passejades temàtiques sobre les papallones isobre les bestioles dels prats i boscos.- Visionat dels audiovisuals "Colors en moviment"i "Camí florit", creats per Joan Cueto.- Exposició "30 imatges de papallones" cedidesper Pilar Flores, del servei de vigilància d'incendis delParc de Collserola. L'exposició restarà exposada a CanColl durant els mesos de maig i juny, i després s'ha pre-vist la seva instal·lació al Centre d'Informació del Parc.- Racó de lectura i dibuix.

- Festa de cloenda amb els "Bufanúvols", que vanoferir l'espectacle "Dansem la Primavera".

Pròximament trobareu a la web:- Fullet "Un jardí per a les papallones diürnes", recullde consells per crear jardins atractius per a les papa-llones.- Fullet "Consells per gaudir dels animalons".- Fullet "Collserola conta contes... de bestioles", recullbibliogràfic per a grans i petits.

El proppassat 7 de juny, es van presentar els treballs de recerca realitzats pels estudiantsde Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma. En total es van presentar cinc, dels18 treballs realitzats sobre diferents problemàtiques del Parc. Des de la contaminacióatmosfèrica fins a les plantes bioinvasores, tots els temes van ser analitzats i tractats peraquests nous professionals. Properament es publicaran el treballs en un nou volum dela col·lecció “Monografies” de la Diputació de Barcelona, us n’informarem!

La realització dels treballs ha estat fruit del conveni de col·laboració entre el Consorcidel Parc de Collserola i l’UAB per a la realització del projecte de final de carrera de latitulació de Ciències Ambientals al Parc.

Seminari de diagnosi ambiental al Parc

E S T I U 2 0 0 7 999

Recuperar el paisatge agrícolaL'Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consorci del Parc deCollserola han signat un conveni per recuperar progressivamentCan Baró, una finca agroforestal de propietat municipal, amb unapart dedicada a l'explotació agrícola i en la qual s'ubica una masiahabitada des de fa molts anys per la família Safont, la qual realit-za les tasques de masoveria. Aquesta edificació està situada al'àmbit del parc situat dins el terme de Sant Just Desvern.

Aquesta actuació respon a un dels objectius del consorci, que ésrecuperar el patrimoni i mantenir l'activitat agrícola que hi ha alparc. Així, mitjançant aquest conveni de col·laboració, el consorcies farà càrrec de l'estudi tècnic de l'estat de conservació de l'edi-fici, així com de la redacció del projecte de consolidació, rehabili-tació i adequació de la masia. Amb accions com aquesta, el con-sorci ha recuperat edificis d'un gran valor patrimonial --Can Coll,Can Balasc-- i, alhora, manté l'activitat agrícola associada, tanimportant i estratègica per a la conservació i la potenciació de lafauna.

L'Ajuntament i el Consorci han col·laborat en altres actuacions enl'àmbit municipal, com és el cas del mirador de Can Candeler i elde la Penya del Moro, i actualment continuen treballant en el pro-jecte de recuperació paisatgística de la vall de Sant Just.

Suma d'esforços i recursos per recuperar la masia de Can Baró

Can Baró dista uns dos quilòmetres delcasc urbà de Sant Just. La masia està situa-da al costat del torrent de la Font del Ferroi sota de Sant Pere Màrtir. A poca distànciahi ha les instal·lacions del Club de ColomsEsportius Putget.

Els primers documents que parlen d'aquestedifici són de 1592, però fins al 1666 notrobem un tal Andreu Baró vivint-hi. Alsegle XVIII va ser-ne propietari el comte deDarnius i els hereus del comte d'Alba deListe, fins a la seva adquisició per laCorporació Metropolitana de Barcelonal'any 1987. Quan aquest organisme es va

dissoldre, va passar a la Mancomunitat deMunicipis de l'Àrea Metropolitana deBarcelona, fins que, finalment, es va incor-porar al patrimoni municipal de Sant JustDesvern.

Gràcies a la construcció de laborioses fei-xes de pedra seca al terreny accidentat delvoltant i a la instal·lació de sistemes de recper part dels masovers, la casa de pagès iel seu entorn han conservat el seu caràcteragrícola i forestal, permetent el conreu debona part de les terres que envolten lamasia.

Can Baró, un mas del s. XVI

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A101010

Amb l'arribada de l'estiu i l'acabament del curs, donarem per finalitzada la celebració dels 15 anys del pro-jecte Voluntaris de Collserola. Per aquest motiu, us presentem la tercera remesa d'escrits i reflexions, enaquest cas realitzades per persones que porten com a molt uns 5 anys col·laborant amb el Parc. Què millor, per començar, que una cita tan encertada

com la del filòsof Bertrand Russell: "Ser capaç d'o-cupar intel·ligentment l'oci és l'últim producte de lacivilització".

Lliures d'ocupar-nos de les necessitats bàsiques igaudint d'un entorn magnífic, ens trobem amb eldret i el deure de respectar i d'estimar la natura. Nonomés per a nosaltres sinó per l'obligació d'assumirresponsabilitats en nom dels qui seguiran les nostrespasses. Com a recompensa, es té la sensació de ferbé les coses i, a la vegada, d'enriquir-se'n en fer-ho.

Però potser caldria començar practicant la coherèn-cia: entre el que pensem, el que diem i el que fem.Tot i que la sensibilització ja existeix en la nostrasocietat, de res no serveix tenir una magnífica teoriasi l'oblidem a l'hora de la pràctica.

Voldria recordar, també, que les persones formempart d'aquesta natura, i que cuidar-la i respectar-lainclou també aquests éssers vius anomenatshumans, que curiosament som responsables i a lavegada víctimes de la incoherència.

Així doncs, què millor que acabar demanant mésatenció i respecte entre nosaltres. Potser practicantles bones maneres i traient sense por el millor denosaltres mateixos, perquè tal com va dir GeorgeBernard Shaw (escriptor i dramaturg): "Les personess'equivoquen més sovint per ser massa llestes queper ser massa bones".

EVA VERDUGO I ZAMORA

De Bertrand a Bernad

Voluntaris Collserola

Aprofitant aquest espai, vull dedicar un recordd'estimació i enyor a tots aquells voluntaris ivoluntàries que, amb el seu alt perfil humà, em vancontagiar la seva devoció per la serra de Collserolai el rigor de la seva tasca de voluntaris i amb elsquals vaig tenir la sort de compartir els serveis i l'a-mistat dins i fora del Parc.

Des de la meva experiència com a voluntari de fa jauns quants anys, he de dir que compartir un matíamb els ciutadans --guiant-los pels itineraris delParc; fent tota mena de comentaris sobre la histò-ria, el paisatge i interpretant els elements naturalsque ens envolten; tot escoltant les aportacions,comentaris i critiques dels uns i els altres-- és, sensdubte, una experiència ben enriquidora per a tots.

Els voluntaris, des de les nostres tasques, seguiremtreballant, ajudant a descobrir i estimar les curiosi-tats i meravelles d'aquest gran bosc. Oh, un bosc!Un lloc ben estrany. Abans envoltava les cases i elspobles, i ara és ell que està envoltat.Abans era l'es-cenari de tots els perills i dels prodigis, i avui és ellqui està en perill.

XAVIER VILAGRASA I BERGA

15 anys de participa-ció ciutadana amb l'educació ambiental

Rebre per donarAquest és el tercer any que participo en el projec-te Voluntaris. Tot va començar un dia en què vaigfer una excursió a peu des d'Horta fins a LesPlanes. Al passar just pel Centre d'Informació, encomptes de passar de llarg vaig entrar i vaig pre-guntar sobre el tema del voluntariat a Collserola.De fet, ja feia un o dos anys que algú me n'haviaparlat i que sentia que volia fer alguna tasca afavor del Parc de Collserola, però fins aquell dia noem vaig decidir. Després de passar els processos deformació i pràctiques en diferents tasques (inclosala pujada al mirador de l'església del Tibidabo ambun vent huracanat que ens va impedir de pujar a laTorre de Collserola), em vaig incorporar als grupsde Catalogació i recuperació de fonts.

En aquests tres anys que porto en el grup, el balançés força positiu. He tingut l'oportunitat de treballaren equip amb companys que s'estimen el Parc i lanatura, i a més tots compartim la il·lusió de recu-perar fonts que passarien a l'oblit sense la nostratasca.

També és molt important l'oportunitat que he tin-gut de fer amistat amb els companys i altres volun-taris i d'intercanviar coneixements sobre la serra.També estic agraït als formadors i coordinadors pelsuport i coneixements que ens donen.

LLUÍS ENRIC FIGUERAS I PORTA

E S T I U 2 0 0 4 111111

�������������������� ���������������������������� ���������

���������������� ��������������������������

����������� ���������������������������� ����������������������� !"� #�$

�� �������������� ��������������������������������� ���������������� �����������������

��� !� �"��#$!��%��&�����%�������'��(������������� ������������%�

�����!��������� ������%�������������� ��(������(���������%�)�����������*�������������#�������������&�+�,�� �������������������%�� �����(�%������%�����-�����������������������'����-����������� ��������� �����.�����������-�����/

��' �������&�������������+ ���������%���������/��(��������������������������'�%������������������&�����'��������' ������������) �������������������� ��������(�����&������%���(����*�� ��+���,������������� ��������� �������������������-�������������0��(��������

+������1#23��4���� ��'���5����������(�������/

�67�87�9:;<=�:��;>?�@���@��?�@�A;:��;:7;��<�@��;B�;79�@��;<C?:�@�DB��@����<<�?B����@�A;�B�@�B�:C���8?:�?;<=�:�

<�;77E@�B9�;��;�<�@�8�@��@���<�8;B7

���

El proppassat 16 de maig, van visitar el parc una cinquantena d'enginyers forestals i economistesd'arreu que participen a l'Acció COST E45 (European Forest Externalities). Aquest projecte europeutracta sobre els valors afegits, com ara la utilitat social i ambiental, dels espais forestals a Europa.És, d'alguna manera, la valoració en termes econòmics dels boscos, però no pas de la fusta sinó delvalor social i ambiental dels espais naturals. És un valor que no sempre tenim en compte en termeseconòmics a l'hora de fer-hi actuacions.

La visita va ser organitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya de la Fundació Catalana perla Recerca i pel Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. El grupde visitants era divers, des de científics dedicats únicament a la recerca, fins a personal de les admi-nistracions. Entre ells destaquem el professor de la Universitat de California a Berkeley, MichaelHanemann (dins el cercle), un dels economistes més reconeguts en valoració econòmica ambiental.

S'ha actualitzat la informació delCDRE. Ara, des de casa, des de l'ordi-nador, es pot consultar novament elcatàleg del centre de documentació irecursos educatius.

Des de http://parccollserola.net/cdrepodeu adreçar demandes al fons docu-mental del CDRE. També podeu con-sultar-hi, entre altres qüestions, elsarticles publicats al Butlletí del Parc.

Benvinguts a la consulta en línia !

L’Acció COST E45 al Parc

E S T I U 2 0 0 7

Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Lannes Gabinet

El Tinter, S.A.L.(Empresa certificada ISO 1400 i EMAS)Dipòsit legal 18.344-88. Tiratje: 20.000 exemplars

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Esglèsia, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7).08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.E-mail: cpcollserola@amb.es Accés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Mas Pins, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Molins de Rei a Vallvidrera, km 8.08017 Barcelona. Tel. 93 406 95 60.E-mail: maspins@bcn.servicom.esFeiners activitats programades (Secundària i Universitaris), festius estades de treball per a grups d’adults.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 0396Feiners visites escolars concertades (Infgantil, Primària). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. E-Mail: cdre@retemail.es

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona). Tel 93 587 95 13 - 600 464 006.E-Mail: mrfc@amb.es

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 15 07. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: 93 685 26 18 (dimarts tancat).

Auditex: Català Tel. 93 481 00 42, Castellà Tel. 93 481 10 42

Informació transport públic: Tel. 010

Bombers: Generalitat, Tel. 085. Barcelona Tel. 080

Web del Parc: http://ParcCollserola.amb.es

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

Edició:

Disseny:

Impressió:

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m)

B U T L L E T Í D E L P A R C D E C O L L S E R O L A12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

12

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

P L O U I F A S O L Consorci del Parc de CollserolaCtra. de l’Esglèsia, 9208017 BarcelonaTel. 93 280 06 72Fax 93 280 60 74

Lannes

Romargraf Dipòsit legal 18.344-88. Tiratge: 10.000 exemplars

Papilio machaon. Pilar Flores

Centre d’informació i Serveis Tècnics.Ctra. de l’Església, 92 (Ctra. Vallvidrera-Sant Cugat, km 4,7). 08017 Barcelona. Tel. 93 280 35 52.Correu-e: ci@parccollserola.netAccés: FGC. Baixador de Vallvidrera. Horari cada dia de 9,30 a 15 h.

Can Coll, Centre d’Educació Ambiental.Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2. 08290 Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 692 03 96Correu-e: cancoll@parccollserola.netFeiners visites escolars concertades (Infantil, Primària, ESO). Festius obert de 9,30 a 15 h, visites guiades

Centre de Documentació i Recursos Educatius. Tel. 93 692 29 16. Correu-e: cdre@parccollserola.net

Can Balasc, Estació Biològica.Camí de Can Balasc, s/n. 08017 Les Planes (Barcelona).

Equip d’Educació Ambiental. Tel. 93 589 89 64. Correu-e: eacanbalasc@parccollserola.net

Mòdul de recuperació de la Fauna Salvatge. Tel 93 587 95 13 - 600 46 40 06.Correu-e: mrfc@parccollserola.net

Àrees de lleure:Santa Creu d’Olorda: Tel. 93 668 96 65/ 93 668 88 28. Can Coll: Tel. 93 580 69 86 (dimats tancat).Santa Maria de Vallvidrera: Tel. 93 280 26 49. La Salut de Sant Feliu: Tel. 93 685 26 18 (dimarts tancat).Centre d’informació. Bar l’Entrepà: Tel 93 280 28 40Sant Pere Màrtir (Pl. Mireia). Espai Mireia: Tel. 93 473 91 84

Web del Parc: http://www.ParcCollserola.net

S E R V E I S

E Q U I P A M E N T S

Edició:

Disseny:

Impressió:

Foto portada:

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperatura mitjana Tm Temperatura mínima mitjanaTma Temperatura mínima absoluta P Precipitació total mes (l/m2) PA Precipitació acumulada des de l’1 de gener (l/m2)

P L O U I F A S O LDades facilitades per l’Observatori Fabra (432m) Al web del Parc hi trobareu més informació

PERÍODE TMA TM T Tm Tma P PA

FEBRER 2007 20,7 15,0 11,4 7,7 5,4 35,7 41,5FEBRER 1971-2000 21,2 (‘90) 11,5 8,3 5,1 -10 (‘56) 39,3 77,9

MARÇ 2007 22,1 16,5 12,1 7,7 0,9 19,2 54,9MARÇ 1971-2000 27,9 (‘01) 13,9 10,4 6,9 -3,9 (‘71) 52,1 130

ABRIL 2007 24,8 18,3 15 11,7 6,4 117,0 171,9ABRIL 1971-2000 26,9 (‘45) 16,4 12,5 8,6 0,0 (‘73) 51,6 181,6

Donen suport a la conservació del Parc: