INTRODUCCIÓ

SENT EL MAGRIB Què et proposem?OBJECTIUS DE LA GUIA DIDÀCTICA Què pretenem?PRINCIPIS EDUCATIUS Com ho volem ensenyar?COM TREBALLAR AMB AQUESTA GUIA

MÓDULS

Els títols i els temes a treballar són:

Mòdul 1. La fugida. (Expulsió dels moriscos)Mòdul 2. Una nova terra el Magrib. (Colonialisme)Mòdul 3. De nou els temps canvien. (Globalització)Mòdul 4. El viatge, el somni d’un nou començament. (Immigració)Mòdul 5. Caminant juntes. (Gènere)Mòdul 6. El planeta que volem. (Medi Ambient i Sostenibilitat)Mòdul 7. Ens barregem? (Interculturalitat)

Consta de set mòduls l’estructura del qual és:

- Narració “Els viatges de Houria.” Este és el nexe d’unió de tots els mòduls. És la història de Houria, el nom de la qual significa “llibertat”, una xiqueta que viu l’expulsió dels moriscos i generacions més tard, una altra Houria viu la tornada a Espanya i observa les seues transformacions.

- Objectius. Tot el que volem que l’alumne aconseguisca.

- Material de treball i suport. Materials perquè el professor treballe amb els alumnes els objectius proposats en cada mòdul.

- Activitats. Dos ferramentes en cada mòdul, unes més teòriques i altres més pràctiques perquè el professor puga treballar amb l’alumne els objectius plantejats.

- Definicions. Conceptes que es van a manejar en cada un dels mòduls ja siga de manera independent o com a suport a les activitats.

- Annexos (CD). Documents perquè el professor obtinga més informació sobre els temes a treballar.

Activitats complementàries – contingudes en el cd-

Bibliografia/ Webgrafía

Esta guia conté:

CD amb els documents annexos i activitats complementàries de la guia

DVD que inclou documentals de JARIT

BIBLIOGRAFÍA

ÍNDEX DE CONTINGUTS

Índ

exS

ent

el M

ag

rib

1

“SENT EL MAGRIB”

“SENT EL MAGRIB” Què et proposem? Sent el Magrib és un projecte de sensibilització que pretén acostar-nos a una part del món tan pròxima i a vegades tan desconeguda per a nosaltres com és el Magrib, esta zona del nord d’Àfrica, gresol de cultures, tan lligada a la nostra història. Amb “sis” sentits viatjarem a través d’una exposició-taller per a acostar-nos a la diversitat de la seua cultura, la seua música, les seues tradicions i les seues gents.

Les expressions culturals ens mostren la diversitat i la pluralitat cultural dels pobles i ens permeten crear un concepte i una pràctica de la solidaritat en clau de futur. Entenem la solidaritat i la cooperació entre els pobles com un suport mutu de reflexió conjunta sobre les realitats, convertint la cultura en un instrument de sensibilització per a la transformació.

FONAMENTACIÓ

Després de la realització de dos projectes de sensibilització sobre la cultura berberesca i àrab, és el moment de proposar-se, amb la nostra experiència com a organització, desenvolupar el projecte “Sent el Magrib”, on totes les cultures del Magrib puguen estar integrades en el mateix espai.

Amb este projecte volem aprofundir una línia d’actuació que consolide el treball realitzat per JARIT entorn dels països del Magrib: “El Marroc, la Lluna de València” i “Poble Berber, arbre de joia desconegut per a les civilitzacions”. S’emmarca, per tant, en el foment de les cultures del veí continent desenvolupant així una labor de sensibilització social com a altaveu del respecte, la tolerància i l’estima de les dimensions culturals i democràtiques universals.

Així mateix volem posar de manifest la necessitat d’intercanviar informació amb altres cultures ja que, lamentablement, cada vegada més augmenten les desigualtats entre el Sud i el Nord, oposant-se als valors de col·laboració i participació social.

Entenent la solidaritat i la cooperació entre els pobles com un suport mutu de reflexió conjunta sobre les realitats, es pretén portar a terme iniciatives que convertisquen la cultura en un instrument de sensibilització per a la transformació.

Les expressions culturals ens mostren la diversitat dels pobles i ens permeten fomentar conceptes i pràctiques de solidaritat en clau de futur. Es tracta en este cas d’un projecte de sensibilització per a l’agermanament dels pobles i la convivència en la diversitat.

Amb este projecte també volem fomentar la pluralitat cultural a través del coneixement de totes les cultures que ens componen: la nostra cultura autòctona com a valencians, però també l’aportació de les diferents cultures que componen l’estat espanyol. Al llarg de la història nombroses civilitzacions ens han deixat el seu llegat cultural i en este moment de la nostra història, un nou moviment migratori de molt diversos orígens està eixamplant i enriquint els àmbits de la nostra cultura.

Intr

odu

cció

2

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJECTIU GENERAL A través dels sentits, sensibilitzar a professors/es i estudiants, de les diferents manifestacions de la cultura magribina, en un intent de promoure les actituds solidàries i tolerants que contribuïsquen a potenciar la convivència en la diversitat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS1.Acostar la cultura del Magrib a xiquets/es i joves, l’educació de la qual repercutirà directament en el futur de la nostra societat, creant una societat més lliure, respectuosa i integradora.

2.Fomentar la convivència intercultural en l’escola a través del coneixement mutu i la comprensió.

3.Desvincular la cultura àrab i berberisca de l’integrisme islàmic per a així pal·liar la por que s’està generant en els últims anys cap al món àrab i berberisc.

4.Sentir el Magrib:

Desenvolupa amb els sentits del gust, el tacte i l’olfacte, una visió màgica de les emocions i sentiments del Magrib.

Coneixent amb el sentit de la vista la realitat de les seues gents: com viuen, les seues creences i costums.

Escoltant els sons del Magrib, tant a través de la seua música i els seus instruments com de la varietat de sons de la medina.

Creant un espai per a la comprensió dels cinc sentits anteriors, i introduint un sext: el “Sentit Comú” imprescindible per a la reflexió, l’anàlisi de la situació sociopolítica, la comprensió de les diferents cultures, les formes de viure aplicades als nostres avanpassats, el contacte amb la terra i amb la vida.

Posant en comú les experiències personals de convivència en els nous models d’escoles interculturals.

PROPOSTA D’ACTUACIÓ. Per a aconseguir estos objectius, s’editaran dues guies didàctiques preparatòries (una per a primària i una altra orientada per a alumnes a partir de secundària) i s’organitzarà una exposició itinerant.

Per a fomentar esta pluralitat cultural, resulta imprescindible un coneixement de la realitat dels pobles, i més concretament del Magrib. Encara que geogràficament es tracte d’una regió pròxima, amb la que a més compartim un llegat històric, la veritat és que encara hi ha un gran desconeixement mutu que dificulta la convivència. És a través del coneixement de la seua realitat quan entenem quines són les raons que espenten a la immigració.

Com a eixos transversals, i a través de les distintes dinàmiques i tallers, treballarem amb els valors d’igualtat i no discriminació per raons de gènere ja que en el Magrib, per motius tradicionals i religiosos, la situació de la dona queda relegada a l’àmbit privat i segregada del laboral, social i cultural. D’altra banda, treballarem amb valors mediambientals, imprescindibles per a aconseguir una societat futura més sostenible, i és que del Magrib podem aprendre com millorar l’aprofitament dels recursos i una millor gestió dels residus, el seu reciclatge i reutilització.

Les guies didàctiques inclouran un quadern del professor/a i d’activitats, CD i un DVD. Els professors/es dels col·legis que assistisquen a l’exposició disposaran d’estos materials amb anterioritat a la seua visita, de manera que els seus alumnes puguen familiaritzar-se amb la mateixa. En les guies es facilita informació sobre aspectes del Magrib i de la immigració que podrien incidir en la visió dels estudiants, i es proposen activitats i dinàmiques que fomentaran la reflexió sobre les seues pròpies actituds i experiències. El professor disposarà de sengles qüestionaris per a avaluar els coneixements, experiències

i actituds dels alumnes abans i després de la seua participació en el projecte.

Exposició – Taller. Dos jaimes de 100 m2 cada una albergaran l’exposició, que ens submergirà en el Magrib a través dels sentits, els sentiments i les emocions. Un/una narrador/a, recolzat per dos talleristes àrabs, s’encarregarà, seguint la tradició oral magribí, d’introduir i guiar els nostres sis sentits (gust, olfacte, vista tacte, oïda i sentit comú) en un recorregut màgic pel Magrib.

Qu

è et

pro

pose

m?

Sen

t el

Ma

gri

b

3

OBJECTIUS DE LA GUIA DIDÀCTICAQuè pretenem?

Amb esta guia didàctica pretenem introduir i contextualitzar el treball que es desenvoluparà en l’exposició contribuint que es complisquen els objectius ressenyats en el projecte “Sent el Magrib”. mitjançant les dinàmiques i activitats treballarem, de forma transversal, aspectes que influïxen en la visió que tenen els nostres alumnes, dels pobles del nord d’Àfrica i de la immigració.

OBJECTIUS GENERALS DE LA GUIA

1. Generar en els participants una actitud diferent enfront del fenomen de la immigració.

2. Facilitar en els/les estudiants un procés d’indagació personal que puga ser aplicat no sols a la situació del Magrib sinó a una varietat de temes essencials en el món actual com els drets humans i el desenvolupament sostenible.

3. Crear en els/les alumnes una visió diferent que els incite a dur a terme accions solidàries efectives en resposta a la situació del Magrib i de la immigració magribina en la C. Valenciana.

Intr

odu

cció

4

Per això hem volgut ser fidels a l’esperit del projecte: conéixer el Magrib a través dels sentits ajudant als xiquets/es a interioritzar-ho, a fer-ho propi. Conéixer a l’altre és per a nosaltres ser capaç de sentir-ho com un igual en tota la seua dimensió humana. Desenvolupar la nostra capacitat empàtica posant-nos en el lloc de l’altre -conscients de les nostres semblances i diferències-, és imprescindible per a evitar comportaments de rebuig i exclusió.

Esta guia no pretén ser un recurs científic a l’ús, sinó un intent de convertir actituds a través dels sentiments. De posar-los cara i veu a les persones que vénen de fora perquè deixen de ser “l’altre”, el diferent, i s’anomenen Houria, Said, Muhammad, persones que senten, patixen i riuen com nosaltres

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

CONTINGUTS D’APRENENTATGE

Conceptes

Procediments

Actituds/valors

- La comparació i el contrast del coneixement, actituds i valors previs a les activitats d’esta guia amb les noves, generades al llarg del treball realitzat. - El descobriment, per mitjà d’experiències, de les persones del Magrib, les coincidències i diferències entre les nostres vides i les d’ells/elles- El descobriment i la connexió que existeix entre les situacions de pobresa i desigualtat en el Magrib i el fenomen de l’emigració. - El descobriment i la descripció de les nostres actituds cap als immigrants. - L’elaboració i les propostes alternatives que puguen contribuir a potenciar la tolerància i la interculturalitat.- L’estimulació a la reflexió sobre les pròpies vides, i sobre allò que donem per assentat: les nostres pertinences, necessitats, esperances, creences i visions de futur.- L’estimulació d’una metodologia d’aprenentatge activa, compromesa i crítica.- La proposta d’estratègies a diferents nivells d’acció que potencien la interculturalitat.- La valoració crítica dels problemes del Magrib i de la immigració magribina en la C. Valenciana.

- L’estimulació de la participació activa. - La presa de consciència de la desigualtat i injustícia que subjeu en la situació dels països empobrits i que propicien la immigració.- La consolidació d’actituds que promoguen comportaments socials, evitant en tot moment plantejaments paternalistes.- La creació de noves maneres de participació i tolerància.

- L’estudi d’algunes de les causes de la immigració analitzant-les des de diferents nivells.- La identificació d’alternatives per enfrontar els problemes de la immigració des de distintes perspectives: integració social, tolerància, drets humans, etc.…- La identificació i la comprensió dels problemes que afronten els/les immigrants en la C. Valenciana.- La identificació i el coneixement de la labor de les organitzacions que col·laboren en el Magrib i en la C. Valenciana per provocar un canvi en les situacions de desigualtat. - La comprensió del significat de la tolerància i els drets humans.- L’acostament a la història, cultura i tradicions del Magrib.

Qu

è pr

eten

em?

Sen

t el

Ma

gri

b

5

PRINCIPIS EDUCATIUSCóm ho volem ensenyar?

D’altra banda, el fet de treballar sobre el Magrib és també una elecció clara. En els últims temps els mitjans de comunicació han mostrat insistentment els aspectes més negatius del món àrab i l’Islam. Per això es fa més necessari oferir als xiquets/es l’oportunitat d’apreciar la dimensió més humana de la cultura magribina, de trobar-se amb les persones reals, que sempre viuen a l’altre costat de les notícies que ens oferixen els mitjans. És imprescindible, per tant, que els xiquets/es aprenguen a diferenciar altres realitats amb fonts de primera mà per a evitar els riscos de la desinformació i la manipulació.

TIPUS D’APRENENTATGE

Des de la nostra perspectiva, educar significa potenciar la capacitat de produir canvis qualitatius en persones i societats a fi de transformar la realitat present a la recerca d’una més conscient i equitativa, més justa i humana.

Però educar també implica deixar clara la posició des de la que ens situem, perquè l’educació mai és neutra. Sempre que s’inicia una acció

educativa, un hauria de fer-se les preguntes següents: Quines idees, raons i continguts vull oferir? A favor de qui i de què estic educant? Quin tipus de processos vull afavorir? De fet, en el mateix instant en què algú, com a agent d’un procés educatiu, pren la decisió d’usar este material, està ja adoptant una postura.

La immigració és una realitat que ens ha agarrat quasi per sorpresa. Els processos de mundialització són inevitables i amb ells els grans moviments migratoris des dels països empobrits cap als països rics. A pesar dels problemes de convivència, econòmics i socials que això comporta, nosaltres mantenim l’opció d’explorar els avantatges sobre els desavantatges. La immigració suposa una oportunitat de diversitat, multiculturalitat i d’acostament entre els pobles, a més a més d’una oportunitat educativa única. El fet que els nostres xiquets/es, acostumbrats a l’abundància, puguen conviure amb altres xiquets/es provinents de llocs desfavorits contribuirà, amb la nostra ajuda, a despertar en ells la consciència que els nostres privilegis són en detriment de milions de persones que viuen en condicions infames perquè nostres nivells de consum es mantinguen.

APRENENTATGE SIGNIFICATIU.

Qualsevol acció educativa és molt més efectiva quan està basada en l’experiència i coneixements previs de la persona i en la comprensió del problema.

L’aprenentatge és significatiu en la mesura que l’assimilació de nous significats es produïx partint dels conceptes ja existents en la persona i generant un canvi i reorganització en l’estructura de coneixements que té, per aconseguir canvis en sentiments, actituds, valors i comportaments.

Intr

odu

cció

6

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

Per a facilitar açò cal potenciar dos coses:

• Els nous continguts s’han de posar en relació amb els ja existents en els alumnes amb els que treballem.

• Potenciar una actitud positiva dels lxiquets/es cap a aquestos continguts i relacions, generant en ells interés i despertant el desig de continuar aprenent sobre eixos temes.

APRENENTATGE EXPERIENCIAL. L’aprenentatge és més significatiu quan ens impliquem activament en el que s’esta aprenent i quan té una aplicació o benefici real, pràctic i humà. Bé siga a través del contacte amb la realitat, o bé a través de la simulació de realitats.

PROCÉS D’APRENENTATGE I CONSCIÈNCIA DE CANVI. No sols els continguts d’esta guia són importants sinó també el procés d’indagació que es proposa. Les activitats han d’ajudar a analitzar i comprendre una realitat, a crear una visió de canvi, a considerar alternatives, i a prendre decisions, basant-se en les noves informacions i coneixements i en els mateixos sentiments que es generen en un mateix enfront de situacions injustes.

PROCÉS D’APRENENTATGE.

AVALUACIÓ DE L’ACCIÓ EDUCATIVA.

L’avaluació del procés ens proporcionarà informació sobre l’adequació de la metodologia, mitjans i planificació, així com la consecució dels objectius inicialment assenyalats. També ens permetrà l’arreplegada d’informació addicional sobre aspectes com les necessitats dels participants que no van ser cobertes, el clima del grup, etc.

NIVELL 1. CONEIXEMENT I EXPERIÈNCIES PRÈVIES. Partim dels coneixements i experiències prèvies dels estudiants, dels seus valors, actituds, sentiments, juís i prejuís. Indaguem en allò que saben i que perceben i els ajudem a verbalitzar els seus sentiments i actituds.

NIVELL 2. INFORMACIÓ I EXPERIÈNCIES NOVES. Els oferim informació i experiències de primera mà, altres punts de vista sobre els quals se’ls anima a reflexionar, alhora que indaguen en el seu entorn més immediat. Busquem la seua reacció davant de cada nova experiència.

En la present guia s’inclouen materials de consulta i referència, a més a més de propostes d’activitats que pretenen suplir la falta d’informació sobre el Magrib de la que poden disposar els/les alumnes valencians/es.

NIVELL 3. REORGANITZACIÓ DEL CONEIXEMENT, ACTITUDS I VALORS. Tot això servirà per a contrastar les seues pròpies experiències i conviccions conduint-los a una comprensió més adequada de la realitat.

Generar nous sentiments, valors i actituds, i fomentar l’interés i l’empatia per altres formes de vida.

NIVELL 4. APLICACIÓ, COMPORTAMENTS EFECTIUS. Finalment se’ls ajuda a incorporar allò que s’ha aprés a les seues pròpies vides, fomentant nous hàbits i comportaments solidaris i un desig de contribució al canvi i al compromís.

Busquem promoure una educació en la tolerància i el respecte a la diferència així com potenciar la interculturalitat i el respecte a l’altre en la seua singularitat, una educació que es comprometa en la recerca d’un món de relacions més justes, en el que s’assumisca que els nostres comportaments i actituds tenen conseqüències en altres parts del planeta.

Per això proposem una metodologia activa, participativa i responsable; un tipus d’intervenció que estimule la busca

activa, el pensament independent, l’esperit crític, la participació, la responsabilitat, la col·laboració mútua, la presa de decisions i el posicionament personal davant de determinats fenòmens.

Creiem que és imprescindible proporcionar una atmosfera d’aprenentatge en què els/les estudiants tinguen molt que aportar sobre el seu propi procés. I optem per una estratègia basada en el treball en grup com a element clau de les activitats proposades. Cadascú dels integrants del grup serà necessari per a assolir els objectius compartits

METODOLOGIA.

Com

ho

vole

m e

nse

ny

ar?

Sen

t el

Ma

gri

b

7

COM TREBALLAR AMB AQUESTA GUIA La guia didàctica que tens en les teues mans està pensada per a ser treballada amb xiquetes i xiquets d’Educació Primària a partir dels 8 anys (Segon Cicle). Està estructurada en 7 mòduls, cadascú dels quals es centra en un tòpic o tema principal (igualtat de gènere, sostenibilitat, etc.). A més a més, porta un CD d’acompanyament amb documents per ampliar la informació sobre aquests temes clau, i materials per als exercicis que, per diferents motius, no s’han inclòs en suport paper. L’estructura interna dels mòduls és pràcticament idèntica, per a facilitar-te el treball i que et familiaritzes amb ella més ràpidament. Un xicotet poema i una part d’un conte servixen de presentació a cada un dels mòduls. El conte, protagonitzat per Houria, introduïx el tema que es treballarà en eixe mòdul, i servix d’element d’unió de la guia. Este conte pot llegir-se en classe o pot passar-se a cada alumne per a què el lligen com a treball previ als exercicis. A continuació, vénen especificats els objectius del mòdul, i un llistat dels materials de treball amb el qual comptaràs per a desenvolupar-los. Els documents en què s’indica “annex” estan inclosos en el CD. La major part d’ells estan pensats perquè tingues un bon suport documental i informatiu de cada un dels tems tractats; després d’haver-los llegit, pots decidir quins documents poden llegir i treballar també els teus alumnes, depenent de la seua edat i nivell. Cadascú dels mòduls consta de dos exercicis per a treballar i aconseguir els objectius plantejats. Estan pensats, en principi, perquè ocupen, els dos, una hora lectiva. No obstant això alguns d’ells necessiten més temps (algun d’ells fins i tot una setmana o dies!). T’adonaràs de quins són només llisgues les instruccions. De totes formes, fins i tot en els pensats per a mitja sessió, n’hi ha una part dedicada a fomentar el diàleg i la discussió en l’aula, per la qual cosa, la duració de l’exercici dependrà del grau de participació dels alumnes i el nivell de consens del grup. En aquest cas, no tingues por de prolongar l’exercici el que faça falta: l’important és aconseguir els objectius, no fer-ho en temps rècord. Com passa amb l’estructura dels mòduls, els exercicis estan estructurats més o menys en el mateix nombre de parts:Situació: introduïx als i a les participants en l’activitat. Pots llegir-la tu, o la pot llegir algú de la classe; o també pots modificar-la i adornar-la com vullgues, i personalitzar-la per al teu grup (sempre que no t’en isques de la situació plantejada, és clar).Materials: els que estan en el CD vénen indicats amb la paraula “annex”A treballar!: són les instruccions de l’exercici; igual que la situació, es poden llegir en veu alta en classe, o adaptar-les, o passar-les fotocopiades a cada participant perquè les entenga millor. En algun

Intr

odu

cció

8

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

cas inclou materials que necessàriament han de fotocopiar-se i preparar-se de forma determinada.Posada en comú: un dels apartats més importants dels exercicis; es tracta d’establir el debat entre el grup, amb indicacions i suggeriments de preguntes per a iniciar-lo, i arreplegar les sensacions dels i les participants. El teu paper és molt important en este punt: nosaltres et suggerim algunes qüestions, però serà el teu coneixement del grup i el desenvolupament de la discussió allò que t’indicarà per on continuar per a arribar a...La situació ideal: t’indica el punt final de la posada en comú; la meta del debat; el resultat idoni dels exercicis en què s’ha generat conflicte. Aconseguir la situació ideal indica objectiu acomplit!Conclusió: relaciona allò que s’ha treballat en l’exercici, la situació plantejada de forma “artificial”, amb les situacions reals, històriques o actuals. És a dir, connecta amb la realitat. En les conclusions tens els elements que ajudaran al grup a reconéixer els conflictes que ells i elles han viscut amb els que existeixen en el món que els envolta, identificar-los, i aplicar les habilitats que han adquirit en l’experiència de l’aula per a entendre’ls, neutralitzar-los i combatre’ls. Com en altres apartats de la guia, podeu llegir-los en classe tal com apareixen, o introduir-los en el debat segons cregues convenient, o explicar-los en altres paraules...Per acabar, al final de cada mòdul hi ha un glossari de definicions de termes que han aparegut en els exercicis, els documents annexos, o que pensem que poden sorgir durant la posada en comú. Estan pensats com a material de suport per a tu, però pots passar a les alumnes les definicions que consideres oportunes, o reunir totes les definicions en un “Diccionari Solidari”, ordenant-les i explicant-les vosaltres amb les vostres paraules, i després passar-lo a altres grups o deixar-lo en la biblioteca del col·legi.Com pots veure, en esta guia didàctica la creativitat dels i les docents per a modificar i adaptar les activitats al seu grup no està gens censurada, tot el contrari. En alguns dels exercicis, tot i això, hem inclòs alguns suggeriments per a adaptar-los a diferents nivells, o per a traure el treball fora de l’aula.I aquesta creativitat és extensiva a l’alumnat: el conte i els poemes no són inamovibles (com podreu descobrir més avant, cap conte ho és). Pots proposar als teus xicons i xicones que s’inventen poemes per als temes tractats, pensar una continuació per al conte (Com viu Houria 5 o 10 anys després d’haver arribat a València?), adaptar-lo per a fer entre tots i totes una obreta de teatre, inventar dibuixos i il·lustracions per al conte diferents de les que l’acompanyen, fer un còmic amb eixa història, buscar tires còmiques diferents de les que il·lustren els mòduls, que tinguen el mateix contingut...

Endavant! A treballar! I no oblides enviar-nos les teues experiències i suggeriments!

Com

tre

balla

r a

mb

esta

gu

íaS

ent

el M

ag

rib

9

Mòdul 1 HOURIA, LA FUGIDA

Xiqueta de plata amb ulls de llim,puja a la barca, mamprén el destí.Corre fins a Àfrica, no és el teu desig.

Et promet que un dia desfaràs el camí,i tornaràs a quedar-te per sempre amb mi.

Fa molts, molts anys en la fèrtil horta que envolta la bella ciutat de València, vivia una família morisca dedicada a cultivar les més sucoses hortalisses de la zona.

És un dia solejat. HOURIA, una xiqueta inquieta de 10 anys, ajuda a Fàtima, sa mare, a arreplegar raïm de la parra del pati. Josef, el pare, i els xicotets Said i Lajdar, han partit cap al mercat a vendre els fruits de l’horta. A la seua tornada ocorre alguna cosa inesperada; papà no està alegre, no juga amb Houria i els seus germans com és el seu costum a l’acabar el dur treball diari. Alguna cosa rara passa; papà està preocupat:

Papà: Hui l’alguatzil ha tornat a llegir el seu ban. Queden molts pocs dies per al fi del termini, hem de prendre una decisió. Ja no queden famílies amigues, i tot el món ens diu que marxem.

Mamà: Però, on anirem?. Sempre hem viscut ací; no coneixem un altre lloc.

Pocs dies després van eixir de sa casa, van tancar amb clau i papà la va guardar en la butxaca més segura; potser algun dia podrien tornar. Només portaven amb si el que és necessari, així i tot, era massa equipatge; hi ha molta gent i el vaixell és xicotet, i han de deixar molts efectes i records que desitjaven emportar-se.

Houria plora a l’allunyar-se el vaixell. La costa cada vegada es veu més xicoteta. Allí, cada vegada més lluny, s’ha quedat tot el que Houria coneixia, tot el que Houria volia... Només la seua família l’acompanya… On viuran ara?

Mòd

ul 1

10

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJECTIUS:

Conéixer les relacions històriques que ens unixen als pobles del nord d’Àfrica.Aprendre a posar-se en el lloc de l’altre: els seus sentiments, les seues preocupacions, les seues pors.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

Text: L’esplendor d’Al-Andalus. [annex]Text: Taula cronològica Espanya musulmana. [annex]Làmina: Eix cronològic Història d’Espanya. [annex]Material per als exercicis: Lletra de la cançó “La Tarara”. [annex]Exercici 1. Refresc màgic.Exercici 2. La Partida.Definicions.

Mòd

ul 1

Sen

t el

Ma

gri

b

11

- 3 litres d’aigua- 6 llimes de pell fina- 300 grams de sucre moré- 1 bossa de glaçons de gel- 2 branques de menta fresca

EXERCICI 1

UN REFRESC MÀGIC

SITUACIÓ:

Per a recuperar-nos de l’esgotament de la fugida res millor que un refrescant SORBET de: - Aigua de llima i menta

MATERIALS (per a 20 comensals):

- 2 gerres grans- 1 gotet per a cadascú- 1 cullera de mànec llarg- tovallons- 1 colador

AQUEST REFRESC ES PREPARA:

Primer cal diluir el sucre en ½ litre d’aigua. Una vegada està ben dissolt, s’afegeix la resta de l’aigua i es distribuïx en les dues gerres.

Llavem bé les llimes i les tallem per la mitat. Reservem la mitat dels trossos per a una gerra i l’altra mitat per a l’altra. Espremem les llimes directament sobre cada gerra; per a evitar que les llavors caiguen a l’aigua podem col·locar un colador en la boca de cadascuna.

Afegim glaçons de gel a gust, sencers o picats (com més fresqueta, més bona està), i col·loquem una branqueta de menta en cada una de les gerres. Perquè la menta deixe més sabor podem colpejar-la abans amb una cullera.

Esperem uns 5 minuts perquè la mescla es refrede bé, i a disfrutar del seu refrescant sabor!

POSADA EN COMÚ:

Ara que tenim el nostre refresc, investigarem i descobrirem coses sobre ell:

- D’on creus que és típica esta beguda?- Creus que només ho prenem ací?- Creus que és una beguda molt antiga?- Quí creus que la va inventar?

Els àrabs anomenaven “sherbet” (paraula de què deriva “sorbet”) a aquestes begudes que els ajudaven a refrescar-se en els llargs i calorosos estius d’Al-Andalus. Els sorbets s’elaboraven amb essències de flors i fruites mesclades amb aigua freda o gel. El sucre moré era fonamental en este tipus de begudes estiuenques per la seua textura i sabor, i el seu aroma intens. Van ser els àrabs els que el van portar a Espanya, on es va implantar com una espècie alimentària més per a perfumar plats.

CONCLUSIÓ:

Els sorbets, l’arròs amb llet, els torrons, ametlats, massapans i moltes verdures i fruites que prenem hui en dia van ser introduïts pels àrabs i es van fer tan populars que el seu consum ha sigut constant des de llavors. Molts aliments i costums perduren a Espanya malgrat l’expulsió dels moriscos. Ells es van anar però ens van deixar moltes coses.Investiga i descobrix 3 exemples.

Mòd

ul 1

12

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

EXERCICI 2

LA PARTIDA

SITUACIÓ:

Imaginem que els nostres veïns i veïnes decidixen envair-nos i ocupar les nostres terres i cases, i hem d’abandonar-les en menys d’un dia. Els invasors i les invasores ens deixen que ens portem només una cosa. Què t’emportaries?

MATERIALS:

-una pilota -aprendre’ns la lletra de “La Tarara”

A JUGAR!

Ens col·loquem tots en un cercle, està el baló en el centre. El nostre coordinador/a l’agafa, ens el passem mentre cantem la cançó de La Tarara. No cal passar el baló seguint un orde, al contrari: cadascú/na el pot passar a qui vullga. Quan s’acaba la lletra d’una estrofa qui té el baló a les mans diu ràpidament que es portaria de sa casa en la partida, després passa el baló i es continua amb la següent estrofa de la cançó, així successivament fins que tots hagen dit alguna cosa. Al mateix temps, una persona ha anat anotant en la pissarra els elements que s’han dit o les vegades que s’han repetit.

P OSADA EN COMÚ:

Una vegada acabat el joc, tots i totes reflexionarem sobre el que hem considerat important per a la nostra partida:

-Quin element és el que més s’ha repetit?-Per què creieu que és tan important?-Seria útil en el lloc a què anares en la teua fugida? Per què?-T’ha sigut fàcil triar?-Pensa sobre les coses que formen part de la teua vida i que has decidit no emportar-te: creus que de veritat podries viure sense elles? (amics i amigues, família, mascotes, els teus joguets, coses que hi ha en la teua habitació...)-Com t’has sentit al pensar que només podies emportar-te una cosa? (trist, enfadat/da, content/a, preocupat/da...)

Mòd

ul 1

Sen

t el

Ma

gri

b

13

CONCLUSIÓ:

Després de la conquista cristiana la major part de la població musulmana va conservar la seua llengua, la seua religió i els seus costums: són els anomenats “mudèjars”. No va durar molt: en 1502 els Reis Catòlics van promulgar un edicte, efectiu només per a la Corona de Castella, en el que obligaven a convertir-se als mudèjars al cristianisme o eixir del país. En la Corona d’Aragó, en principi, no va haver-hi documents d’aquest tipus; no obstant, en les diverses revoltes i enfrontaments, com la de les Germanies, es van realitzar baptismes forçats de mudèjars, consentits per les autoritats. El pas definitiu van ser les disposicions publicades en 1525, que obligaven, sense distinció, a tots els mudèjars a convertir-se al cristianisme o abandonar el país. La major part va optar per continuar en les seues cases i van acceptar el baptisme, si bé van conservar els seus costums, llengua, vestimenta, i practicaven el seu culte en la clandestinitat. Hui els coneixem com a moriscos.

Com en la pràctica continuaven vivint segons la seua forma de vida tradicional, en 1609 es va promulgar el decret definitiu d’expulsió, a fi d’aconseguir l’homogeneïtzació de la població. Els moriscos tenien tres dies per a dirigir-se als ports assenyalats per a la partida, amb els seus béns, que la majoria van malvendre per a alleugerir la seua càrrega. Els viatges van començar a principis d’octubre i van durar fins a gener de 1610. En tan sols quatre mesos, es calcula, que unes 125.000 persones van haver de deixar arrere els seus llars, quasi tots els seus efectes i pertinences, i els records de diverses generacions…per la senzilla raó de ser diferents: parlar una altra llengua, tindre altres costums, vestir-se de forma distinta…

Mòd

ul 1

14

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS

ÀRABS:

Definits per ells mateixa, els àrabs no són només una comunitat de pobles que parlen una mateixa llengua, sinó que formen una ètnia. En l’època de Mahoma, els àrabs eren els beduïns del desert, no els habitants de les ciutats. Els podríem definir com les persones de cultura i llengua àrabs.

BEREBERSC:

Ja els romans denominaven bàrbars a tot aquell que no era romà. Ells preferixen seguir anomenant-se Amazigh. Els pobles de la ‘Barbaria’, ocupen la major part de l’Àfrica septentri-onal, des de’ls deserts d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic, i des de les costes del Mediterrani fins a l’interior del desert del Sàhara i la revolta del riu Níger. Els habitants de l’Àfrica nord-occiden-tal tenen una llengua i cultura pròpia, diferents de l’àrab.

ALCORÀ:

La religió musulmana es presenta com una religió antiga i renovadora al mateix temps. Segons la doctrina, l’Alcorà no és un text escrit pels hòmens, sinó que va ser íntegrament dictat per Al·là a Mahoma, a través de l’Arcàngel Gabriel. Mahoma és l’últim dels profetes, després d’ell no hi ha cap altre. El contingut de l’Alcorà és prou divers. En ell es comuniquen els dogmes bàsics que ha de seguir tot bon musulmà, també normes ètiques i de conducta o diàlegs entre Déu i el seu profeta on s’insta a la conversació de l’Islam. L’Alcorà és, a més a més, la font principal de la llei islàmica, La Sharia. Els manaments enunciats són, amb tot, escassos i referits a qüestions molt concretes: el dret de l’herència, el matrimoni i la poligàmia, la condició de la dona...

ISLAM:

Islam és una paraula àrab que vol dir entrega, abandó d’un mateix en Al·là. Esta en-trega o submissió a Déu pressuposa la conversió i l’adhesió a la fe de l’Islam. El creient que practica este abandó en Al·là, és un musulmà.

MAGREBÍS:

Són els habitants del Magrib, en el nord-oest d’Àfrica. Actualment el Magrib el formen els estats del Marroc, Tunis, Algèria, Líbia, Sàhara Occidental i Mauritània.

MORISCOS:

Musulmà convertit al cristianisme. Històricament es referix a una minoria racial-reli-giosa, els mudèjars (musulmans que van romandre en la Península després de la conquista cristiana) que van ser obligats al baptisme, passant a denominar-se moriscos.

MUSULMÀ:

El musulmà és aquell que creu en la unicitat d’Al·là, en la paraula divina de l’Alcorà i en la missió de Mahoma, el seu profeta i enviat (que predica la doctrina de l’Islam). Mahoma va iniciar la seua predicació en la Meca però enfront de les amenaces i oposicions dels com-erciants i de la majoria de la població, va decidir fugir cap a la Medina. Esta emigració, que es coneix en tot el món pel nom d’Hègira i que es va realitzar l’any 622 d.c., marca l’inici del calendari àrab.

Mòd

ul 2

Sen

t el

Ma

gri

b

15

Mòdul 2UNA NOVA TERRA, EL MAGRIB

Pobles del MediterraniTerres de sol banyades pels vents. Pobles bruns amb ulls de foc. Sang mesclada pel temps.

Per fi han trobat un lloc on assentar-se. Després de molt de camí, Houria i la seua família han localitzat, en un xicotet poble molt a prop del mar, una zona en què, segons el pare d’Houria, podran cultivar les hortalisses que tan orgullós el fan sentir.

- Tens raó, papa -diu Houria entusiasmada-. Ací creixen timó i romaní, sajolida per als adobs i fins a espígol per a fer els perfums que féiem en casa.

Van passar diverses generacions, bons i mals temps. Durant segles la família d’Houria es va establir i va romandre en les terres de la seua comunitat: disposaven d’un terreny comunal que cultivaven i els beneficis contribuïen al desenvolupament del grup. Els imperis es van succeir, però la vida de les gents romania inalterada.

Més tard van arribar els colonitzadors i es van quedar amb eixes terres. Els autòctons van passar a ser jornalers sense terra. Els van prohibir la seua llengua i van destruir les formes d’organització comunal. Ja no tenien la protecció de la seua gent ni el suport de les estructures socials, començava la societat individualista.

Mòd

ul 2

16

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJETIUS:

-Conseguir identificarse con un pueblo que ha sufrido una colonización.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

-Text: Colonialisme, característiques. [annex]-Material de suport per a l’exercici 1: Mapa d’Àfrica. [annex]-Exercici 1: La divisió.-Exercici 2: A les vostres ordres!-Definicions.

Mòd

ul 2

Sen

t el

Ma

gri

b

17

EXERCICI 1

LA DIVISIÓ

SITUACIÓ:

Imaginem que al nostre col·legi ha vingut un senyor/a de fora, “un colonitzador”, que vol dividir l’espai de l’aula i tots i totes hem de col·laborar de forma obligada.Anem a ajuntar-nos en grups de cinc alumnes i treballarem en equip, seguint les ordes del coordinador/a. Podem ajuntar-nos amb qui nosaltres vullguem, i col·locar-nos en el lloc de l’aula que més ens abellisca.

MATERIALS:

-1 fotocòpia del mapa del continent africà per a cada grup, amb les indicacions del color que han de tindre-2 colors a cada alumne/a, d’entre els següents: blau, groc, verd, roig, taronja-1 cinta o corda d’uns 15 metres de llarga

A TREBALLAR:

Els alumnes hauran de pintar el mapa en grup amb els colors indicats. Mentre els alumnes estan pintant, i quan el colonitzador (en este cas, el coordinador/a) vullga, traurà una cinta o corda i dividirà l’aula de forma arbitrària (formant un triangle, un rombe...). En el cas que siga complicat dividir l’aula amb una cinta, el colonitzador pot, simplement, passar per les zones que el vullga traçant una línia imaginària, separant amb dós mans els elements i persones que queden a un costat i a l’altre de la mateixa. Esta acció tindrà diferents conseqüències:

Els grups inicials quedaran partits, formant altres nous.

Els nous grups no tindran el mateix nombre de colors, o de mapes, ni el mateix nombre d’alumnes.

A la major part dels nous grups els va a resultar molt difícil realitzar la tasca de pintar els mapes correctament en la nova situació.

Mòd

ul 2

18

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

POSADA EN COMÚ:

Debat per a analitzar la nova situació i proposta de formes per a resoldre-la de la millor manera possible. Durant 5 minuts, els nous grups dialogaran entre ells per a debatre el problema que se’ls ha plantejat, i pensar solucions. Passat aquest temps, es farà una posada en comú de tota l’aula i s’analitzaran i discutiran les diferents propostes:

Quins problemes han sorgit després de la divisió de l’aula amb la cinta?Podem realitzar la tasca encomanada de forma correcta?Com creieu que podríem pintar correctament els mapes que s’han repartit?

Proposeu solucions.

LA SITUACIÓ IDEAL:

Si ens posem tots i totes d’acord, compartim els materials, repartim els elements que ens sobren entre els/les que s’han quedat amb menys o sense algun dels materials, si intercanviem matèries, gent, idees…acabarem tots i totes de pintar els mapes correctament i no generarem conflictes entre nosaltres.

CONCLUSIÓ:

Mirant el pla de l’Àfrica, veiem com les fronteres entre els diferents països, moltes vegades són línies rectes, com la cinta que hi ha dividint l’aula.

Igual que va passar a Àfrica amb les colonitzacions, ningú ens ha preguntat si volíem separar-nos: ha sigut un “senyor de fora” el que ha donat l’orde i el professor/a ha hagut d’executar-la.Tampoc s’ha respectat el material que teníem per a treballar, així que uns grups s’han quedat amb més material i altres amb menys, sense poder acabar el mapa.

El diàleg entre nosaltres, intercanviant i compartint materials, ens ha ajudat a poder acabar el nostre treball. Tots i totes units hem aconseguit eixir endavant.

No obstant, a Àfrica, els antics colonitzadors (i també els nous) fomenten la divisió, la violència i la guerra en aquestos països, creats artificialment per ells per a aprofitar-se de les seues riqueses. Aquesta divisió és la que els permet seguir aprofitant-se d’ells. Igual que ens ha passat a nosaltres, si les gents dels països africans s’uniren, seria molt més fàcil per a ells poder eixir endavant.

Mòd

ul 3

Sen

t el

Ma

gri

b

19

EXERCICI 2

A LES VOSTRES ORDRES!

SITUACIÓ: A la nostra classe arribarà algú de fora, el “colonitzador”. El colonitzador serà designat pel coordinador/a. Este colonitzador triarà d’entre la resta d’alumnes a aquella o aquell que es convertirà en governador/a de la classe (en aquest exercici la relació entre la persona que fa de governador/a i la resta de la classe pot veure’s afectada; cal pensar bé a qui triar per a aquest paper). El colonitzador tindrà una llista amb una sèrie d’ordes, que anirà donant al governador. No cal que siga en l’orde en què apareixen escrites en la seua carta. La comesa del governador/a serà fer que els/les alumnes complisquen les ordes, i prendre mesures si no les complixen. El governador/a no ha de dir als/les alumnes quin és el càstig si no es complix l’orde; simplement ha d’imposar-lo si algun es nega a fer el que s’ha dit. Això sí, no està permesa la violència.

ÓRDES:

1- Les xiquetes amb falda no poden parlar durant tot el joc. Si ho fan, hauran d’assentar-se en el terra.2- Xiquets i xiquetes bruns/es hauran d’alçar-se i cridar al mateix temps “Visca el governador/a!”. A aquells que criden i no hagueren de fer-ho, o els que no criden i hagueren de fer-ho, han d’alçar-se l’un darrere de l’altre i donar-li un bes en la mà al governador.3- Xiquets i xiquetes que tinguen estoig metàl·lic hauran d’entregar-lo al colonitzador. Si no ho fan, el governador el requisarà.4- Els xiquets i xiquetes bruns/es s’assentaran en les primeres files, i els xiquets i xiquetes rosses en les últimes. Els que no vullguen canviar el seu lloc hauran d’estar dret la resta del joc.5- Els xiquets i xiquetes amb mòbil hauran de deixar-los damunt de la taula del professor/a. Si no ho fan, se’ls requisaran.

POSADA EN COMÚ:

Una vegada emeses totes les ordes, el colonitzador/a i el governador/a se queden drets davant de la classe. Ara sí que escoltaran el que “el seu poble” opina d’ells o elles. El coordinador/a farà algunes preguntes a alumnes a l’atzar: Has fet tot el que t’ha manat el governador/a? Per què? T’han semblat lògiques les ordes? A aquells/es que han complit totes les ordes: Per què les heu complit?A aquells/es que no les han complit: Per què no ho has fet? T’ha semblat just el càstig?Les xiquetes amb falda: Què heu pensat al no poder parlar? Després de les colonitzacions, en molts països els governants van dictar lleis que limitaven més les llibertats de les dones que en temps anteriors. Les xiquetes brunes amb falda: Heu cridat “Visca el governador/a”? Per què? Quina orde creieu que era més important?Als que han cridat “Visca el governador/a”: Realment ho sentíeu? Us agrada el vostre governador/a? Per què l’heu cridat?. En els països colonitzats, els governants rares vegades han sigut triats pels seus habitants. Els que heu perdut el vostre estoig

metàl·lic: Què pensàveu a l’entregar-lo? Vos pareix just donar-li el vostre estoig al colonitzador/a? Què ha fet ell/ella per a meréixer-lo? Els pobles colonitzats van perdre terres de cultiu, normalment les millors, i riqueses que els van ser arravassades per gents que van arribar de fora. Els xiquets i xiquetes rossos: Què vos ha paregut que els primers llocs s’hagen donat als xiquets i xiquetes bruns/es? A tots/es: Què penseu d’eixa separació de la classe que s’ha fet atenent només al color del cabell? Els colonitzadors, en els llocs a què arribaven, donaven privilegis a uns grups sobre altres seguint criteris que els afavorien a ells, i no a la majoria dels habitants d’eixos llocs. Els xiquets i xiquetes que teníeu mòbil: Vos sentiu còmodes ara sense ell? Què penseu que vos els hagen llevat? Per què? Molts pobles colonitzats van veure com li’ls llevaven o prohibien elements i costums quotidians que fins eixe moment havien sigut molt importants per a ells, i els arribaven altres de fora que no entenien molt bé, o els eren aliens.

CONCLUSIÓ: Les ordes rebudes per la classe han resultat estranyes moltes vegades, ja que han separat

i discriminat a certs grups en l’aula. Per descomptat, cap d’elles ajudava a fer que el grup treballara o funcionara millor, però si els alumnes no les complien, se’ls imposava un càstig. De la mateixa manera, en els països colonitzats sempre és algú de fora (el colonitzador) el que imposa les ordes, i són els governants dels països colonitzats els que traslladen les ordes als seus habitants sota amenaça. Aquestes ordes afavorixen els interessos dels colonitzadors, i en molt poques ocasions suposen una millora de les condicions de vida dels pobles colonitzats.

Mòd

ul 2

20

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS:

COLONIALISME: Del llatí colònia. Era el treballador. Tendència a mantindre un territori en règim de colònia, és a dir, dominat i administrat per una potència estrangera.

IMPERI: Organització política en què un estat estén el seu domini a altres països. Per extensió, també el conjunt de tots els territoris que constituïxen eixa organització.

IMPERIALISME: Del llatí imperium. Actitud i doctrina dels que propugnen o practiquen l’extensió del domini d’un país sobre altres per mitjà de la força militar, econòmica o política.

MESTISSATGE: A més de definir l’encreuament de races diferents, es refereix a la mescla de cultures diverses, que dóna origen a una nova. És un procés d’igualació social, d’homogeneïtzació cultural i, en definitiva, de nacionalització o de construcció nacional.

MIGRACIÓ: Del llatí migratio. Desplaçament geogràfic d’individus o pobles sencers, generalment per raons econòmiques o socials.

Mòd

ul 3

Sen

t el

Ma

gri

b

21

Des de llavors res ha canviat, o quasi res: ara pareix que és un poc més difícil viure ací. “Com pagaré els llibres de l’escola si quasi no ens arriba per a menjar?” - es queixava ma mare. “L’horta ja no és prou” -contestava mon pare.

I per això mon pare va partir fa uns anys a treballar en un altre lloc, molt lluny de mi i dels meus germans. El trobem molt a faltar però gràcies a ell tota la família està millor, nosaltres, els iaios, els nostres cosins…

Ara mamà està molt contenta per que diu que anem a reunir-nos amb ell molt prompte. Tinc moltes ganes d’abraçar-lo una altra vegada, però també tinc molta por. Mai he eixit del meu poble i ara he d’anar-me’n a una gran ciutat, sense saber quan tornaré a veure les meues amigues, quan tornaré a muntar a Rus, el meu burret platejat, per a anar al camp a arreplegar el farratge per als animals després de l’escola…

No sé per què he de deixar els meus amics d’ací, però espere trobar prompte altres bons amics a València..., encara que no sé a què juguen allí els xiquets.

DE NOU ELS TEMPS CANVIEN

En el rebost que ens abastix, la sort és del que la té.Uns naixen en el verd paradís,altres creixen en l’arid desert.Per què penses que ho mereixes?Tan sols vas nàixer amb esta sort.

Mòdul 3M

òdu

l 3

22

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJETIUS:

-Conéixer el sistema de relacions que es crea entre les persones que es desplacen i les que es queden al país d’origen.

-Percebre la globalitat del procés econòmic d’una societat de mercat (producció, circulació, distribució i consum), prestant atenció especial a les relacions de comerç i intercanvi.

-Comprendre les conseqüències de la globalització tant en el Primer com en el Tercer Món.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

-Text: La Globalització. Josep F. Mària i Serrano. [annex]

-Mapa: Regions del món. [annex]

-Text: El deute extern. [annex]

-Text: Ni un mort més en l’estret [annex]

-Material per als exercicis: Fitxes de treball nºI, nºII i nºIII. [annex]

-Exercici 1: Mercat de colors.

-Exercici 2: Amanida de fruites.

-Definicions.

Mòd

ul 3

Sen

t el

Ma

gri

b

23

EXERCICI 1

MERCAT DE COLORS

SITUACIÓ:

En el món hi ha multitud de pobles i de cultures diferents. Cada cultura té els seus costums i normes que, de vegades, són contràries a la cultura veïna, la qual cosa pot generar conflictes. El grup es va a convertir en un planeta en el qual conviuen diferents cultures. Cada un dels membres pertanyerà a una d’elles. Veurem què tal ens relacionem entre nosaltres.

MATERIAL (per a 30 participants):

-30 Fitxes nºII, una per a cada membre de les diverses cultures-3 pots grans de pintura escolar a l’aigua netejable (blau, roig, groc)-15 pinzells fins-6 gerres d’aigua i 3 gerres buides-9 tisores-7 regles-25 fulls Din-A4-4 plecs de paper pinotxo-cel·lofana-tres pots de cola-fotocòpies de les fitxes de treball

DISTRIBUCIÓ DEL MATERIAL:

CULTURA ROJA: cinc rols “Cultura Roja”, pintura roja, un pinzell, unes tisores, un regle, un full A4, una gerra d’aigua.CULTURA AZUL: cinc rols “Cultura Blava”, pintura blava, un pinzell, unes tisores, un regle, un full A4, una gerra.CULTURA AMARILLA: cinc rols “Cultura Groga”, pintura groga, un pinzell, unes tisores, un regle, un full A4, una gerra d’aigua.CULTURA VERDE: cinc rols “Cultura Verda”, 2 parells de tisores, 6 fulls, un regle, 1 gerra d’aigua buida i una altra plena..CULTURA NARANJA: cinc rols “Cultura Taronja”, 2 parells de tisores, 6 fulls, un regle, 1 gerra d’aigua buida i una altra plena.CULTURA VIOLETA: cinc rols “Cultura Violeta”, 2 parells de tisores, 6 fulls, un regle, 1 gerra d’aigua buida i una altra plena.

A TREBALLAR:

Actualment, el planeta és un mercat global, en el que els productes viatgen d’uns països i d’uns continents a altres. El nostre “planeta” també funcionarà com este mercat global: serà un gran Mercat de Colors. El nostre Mercat de Colors tindrà un Cap de Vendes (el o la vostra profe, per exemple), que dividirà el grup en sis subgrups. Cada un d’ells representarà una cultura diferent, i cada cultura s’identificarà amb un color: el roig, el blau, el groc, el verd, el taronja i el violeta. L’objectiu principal de cada color serà crear riquesa, és a dir, reunir tots els “bons” que puga. Com obtindre els “bons”? Molt senzill, treballant, i treballant bé. Haureu de produir i vendre diferents fruites. El Cap de Vendes donarà a cada grup una “Fitxa de Treball” (Fitxa nºI), amb les instruccions corresponents per a aconseguir eixos “bons”. I repartirà els materials necessaris per a la producció de la fruita. Entre el material que se vos ha repartit, també trobareu una “Fitxa de Treball” (Fitxa nºII) per a cada membre del grup, on s’explica el vostre rol, és a dir, com heu de comportar-vos segons a la cultura, color, a la que pertanyeu: la vostra forma de saludar, com sou, qui mana, quina fruita feu… Ara podeu començar a collir. Recordeu que el Cap de Vendes controlarà la qualitat de la fruita, el seu color i la seua grandària. Acureu-vos molt, és important: quants “bons” podreu aconseguir?. I, com estem en un mercat global, encara que el treball de producció de cada fruita correspon a una cultura, es poden establir contactes i relacions amb altres cultures per a aconseguir la quota de producció en el cas que ens trobem amb alguna dificultat.

Mòd

ul 3

24

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

POSADA EN COMÚ:

-T’ha resultat fàcil comunicar-te amb els teus companys de cultura? I amb els de les altres cultures?-Et pareixen justes les regles i normes de la teua cultura? I les de les altres cultures? T’han agradat més o menys que les teues?-Què t’ha paregut que unes cultures tingueren més material que altres? T’ha paregut just? Com heu solucionat esta desigualtat?

SITUACIÓ IDEAL:

Hem començat cadascú/na treballant en la nostra cultura, però prompte ens han sorgit problemes per la producció de la fruita que ens corresponia per falta de materials. Molts d’aquestos materials els tenien cultures molt diferents de la nostra, amb les que hem hagut de relacionar-nos. La tolerància i el respecte amb els seus costums, la recerca de l’enteniment i l’interés per arribar a acords beneficiosos per a tots ens ha permés completar una bona quota de producció a totes les cultures sense que es produïren situacions de conflicte. No obstant, no sempre és així.

CONCLUSIÓ:

En l’actualitat estem immersos en el fenomen de la GLOBALITZACIÓ o MUNDIALITZACIÓ. Açò significa que les notícies, la comunicació, els productes i mercaderies, les persones, les idees… viatgen més ràpidament que mai d’un punt a un altre del planeta. Este fenomen té conseqüències negatives i positives per a les persones, sobretot a nivell econòmic i cultural. A nivell econòmic ha sigut de gran importància perquè les matèries primeres poden emportar-se en poc de temps als llocs de producció, i els productes manufacturats, i sobretot els aliments, es distribuïxen quasi immediatament als mercats.

Ara bé, el sistema neoliberal de mercat s’ha aprofitat al màxim d’esta situació: les grans multinacionals, a fi d’obtindre majors beneficis, traslladen els seus centres de producció a llocs del planeta en què les condicions laborals i els sous són inferiors als dels llocs tradicionals de fabricació, i no tenen cap intenció d’introduir millores en ells, ja que repercutiria en el seu marge de beneficis. A més a més, aquestos treballadors no són els consumidors dels productes, que es venen més cars en altres parts del planeta.A nivell cultural, la ràpida transmissió d’informacions fa que coneguem altres cultures i altres formes de viure diferents de les nostres. Aquest coneixement ens enriquix, i fomenta el respecte i la tolerància cap a altres persones.

En l’aspecte negatiu, i relacionat directament amb el sistema neoliberal imperant, els mitjans de comunicació mundials, controlats per les multinacionals que tenen el poder econòmic, promouen la generalització d’una manera de vida “global” uniforme, sustentat en pilars més basats en el consum que en les idees o valors, a fi d’ampliar les xarxes de mercat dels seus productes. Aquestos tipus d’uniformització dels models de vida s’imposa a vegades massa ràpid sobre alguns models culturals més tradicionals, provocant conflictes i crisi d’identitat en aquestes societats, que viuen un nou tipus de colonització cultural.

Mòd

ul 3

Sen

t el

Ma

gri

b

25

EXERCICI 2

AMANIDA DE FRUITES

SITUACIÓ:

Aquest exercici és la continuació lògica de l’anterior: Mercat de Colors. Amb tota la fruita que hem collit i portat al mercat global, el millor és ajuntar-la i fer una bona amanida amb ella. Mmmmmmh!!!! Nyam!

A TREBALLAR:

Quan el Cap de Vendes considere oportú col·locarà, en el centre de l’habitació, quatre plecs de paper pinotxo, sobre els quals muntàreu l’ensalada. A cada cultura se us repartirà la següent fitxa de treball (Fitxa nºIII). Recordar comportar-vos conforme a les regles del vostre color.

POSADA EN COMÚ:

-Va ser fàcil començar a cooperar?-Què és el que més vos ha costat? Què heu fet per a solucionar els problemes que se vos han plantejat?-En la vida real : t’has trobat alguna vegada una situació semblant?

SITUACIÓ IDEAL:

Òbviament l’única manera d’aconseguir una bona amanida és aparcar les nostres diferències culturals i treballar en comú. De vegades, aquest treball en comú pot implicar que alguna cultura haja de flexibilitzar els seus costums. Això no és roín, sempre que no siga la mateixa la cultura la qual haja de sacrificar els seus costums, i que aquesta modificació de les seues regles no tinga un caràcter radical, que altere la totalitat dels seus principis. Totes les cultures han de posar de la seua part. Cap norma és inamovible, sobretot si eixa norma implica discriminació cap a altres persones.

CONCLUSIÓ:

Com hem vist en la conclusió de l’exercici anterior, un dels aspectes més importants de la globalització és el paper que té en les transformacions de tipus social i cultural. Uns canvis que poden ser problemàtics si vénen impostos, i no són admesos per consens en la societat en què es volen imposar, encara que puguem creure que millorarien la seua situació. Així només es generen conflictes, situacions d’inseguretat i l’enduriment de les condicions de vida per a estes cultures.

No obstant, hem vist la quantitat d’aspectes positius que té esta globalització o mundialització de les comunicacions. Ens permet conéixer les situacions d’injustícia i desigualtat que es donen en altres parts del planeta i actuar per a millorar-les. I així treballar tots junts per a aconseguir una vida millor per a TOTES i TOTS.

Mòd

ul 3

26

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS:

LLEI D’ESTRANGERIA: Llei orgànica 14/2003 de 20 de Novembre.Última llei orgànica que regula els drets i llibertats dels estrangers a Espanya.Regula l’entrada al territori espanyol, el dret al treball, la participació pública, llibertat de reunió i associació, l’assistència sanitària, dret a la vida en família. Regula també les infraccions i sancions en què incórreguen els estrangers.

REGULARITZACIÓ: Procediment pel qual els estrangers que es troben en l’Estat Espanyol puguen obtindre un permís de residència i treball.En el procés de regularització del 2005 els requisits són: acreditar haver romàs durant almenys 6 mesos, tindre un contracte de treball i no tindre antecedents penals.Molts immigrants no poden acollir-se a la regularització perquè no hi ha empresaris que els facen un contracte. Els processos de regularització són pocs i insuficients. Al marge d’ells és molt difícil obtindre permís de residència.

IRREGULAR: Estranger que no té permís de residència i treball, no té drets a Espanya i pot ser expulsat si el deté la policia.

PERMÍS DE RESIDÈNCIA I TREBALL: Permís per a romandre a Espanya que depén sempre de tindre un contracte de treball i que es renova una vegada a l’any o cada dos. Este permís atorga als estrangers drets socials encara que no polítics.

REAGRUPACIÓ FAMILIAR: La llei d’estrangeria reconeix als estrangers residents a Espanya el dret a la vida en família. Per tant tenen dret a portar a Espanya al seu cònjuge, fills menors d’edat, majors discapacitats i dependents i pares només quan depenguen d’ells/es.Els requisits per a sol·licitar la reagrupació són: tindre ocupació estable, amb una nòmina superior al salari mínim interprofessional, una vivenda de 90 m2 dos banys i habitacions suficients per a tota la família així com llum, aigua, etc. Amb un contracte d’arrendament per a 1 any. Tot açò és molt complicat d’aconseguir per a un immigrant cosa que dificulta la reagrupació.

DEUTE EXTERN: Remetre’s al document annex.

REFUGIAT: “Tota persona que, a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es troba fora del país de la seua nacionalitat i no pot o, a causa de tals temors, no vol acollir-se a la protecció del seu país; o bé que, sense tindre nacionalitat o trobant-se fora del seu país de residència, no pot o no vol tornar” (Art.1,A.2 de l’Estatut dels refugiats i apàtrides aprovada en la Convenció de les Nacions Unides de 1951.

CIUTADÀ: Natural o veí d’una ciutat, l’habitant de les ciutats o estats moderns com a subjecte de drets polítics.

GLOBALITZACIÓ: Lliure moviment de béns capitals i persones amb informació en temps real.

BM. Banco Mundial:També anomenat Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF). Es va constituir en 1944 amb base en una de les decisions dels acords de Bretton Woods. Amb seu a Washington, D. C. d’ell forma part la pràctica totalitat dels països occidentals i alguns de l’est d’Europa. Els seus objectius es van centrar en la reconstrucció dels danys originats per la guerra a Europa, però al prendre el relleu d’eixes tasques el Pla Marshall, el BM va començar a prestar la seua atenció als països menys desenvolupats, en els quines polaritza hui tota la seua activitat.

FMI. Fons Monetari Internacional: Una de les institucions creades en B. W. en 1944. És l’organisme de les Nacions Unides per a la cooperació monetària i el comerç internacional.

OMC (Organització Mundial de Comerç): Sorgix en 1995 com a hereva i permanent substituta del GATT. És l’encarregada de vetlar pel compliment dels acords sobre noves normes en matèria de política comercial; sobre intercanvi de servicis; en matèria de propietat intel·lectual, etc. Té un estatut semblant al FMI i al BM. La seua seu està en Ginebra.

TRANSNACIONAL: És una empresa que té una implantació simultàniament en diversos països, per a aprofitar recursos naturals, explotar el seu mercat interior de mercaderies o servicis, utilitzar la força de treball local, etc. Les empreses transnacionals han adquirit gran importància en tot el món, a partir, sobretot, dels Estats Units, Japó i la CE. Han sigut i són objecte de nombroses crítiques, especialment en els països menys desenvolupats, a causa del seu domini del mercat i els seus sistemes de control econòmic i influència política. Les transnacionals estan imbricades entre si de diferents modes, entre ells la Comissió Trilateral, l’autèntic poder en el món capitalista i de les altes finances.

Mòd

ul 4

Sen

t el

Ma

gri

b

27

EL VIATGE, EL SOMNI D’UN NOU COMENÇAMENT

Sé feliç.Tira endavant,marca el teu destí,mira cap al futur.Obri bé els teus ulls:un món nou t’espera anhelantdesitjant només vore’t feliç.

Hui és un dia especial! Hui ha sigut el meu primer dia d’escola. Encara estic nerviosa. M’han passat tantes coses emocionants aquestes setmanes…!

Vam eixir del poble de bon matí, amb tot just: un poc de roba i alguna cosa per a menjar en el viatge; després, l’autobús, i després vam haver d’esperar una bona estona per a agafar el ferri. En el vaixell em vaig marejar un poquet, però Said, el xicotet, es va marejar més encara.

Per fi vam arribar al port i allí estava papà esperant-nos. Tenia tantes ganes de fer-li una abraçada! Després de moltes hores en un altre autobús, vam arribar a València, la ciutat on viuré.

És un lloc estrany. Tot el món va corrent a totes parts, hi ha cotxes i motos per tots els costats... hi ha tant de soroll!; i la gent parla molt estrany, encara que pareixen amables: sempre somriuen al mirar-me. Mamà posa la tele i la ràdio perquè aprenguem l’idioma, així, encara que seguisc sense entendre molt bé el que diuen, em vaig acostumant a escoltar-lo.

Amb tot el tràfec del trasllat, encara no havia pogut anar al col·legi, però per fi, hui he començat. Papà em va comprar llibres, llibretes, colors, bolis, gomes, maquineta de fer punta…,tot nou!. Fins i tot una motxilla amb rodes perquè no vaja tan carregada. Ací no tinc el meu ruc Rus per a ajudar-me a portar el pes!

A la mestra li diuen Sole i és molt simpàtica; em parla molt espaiet perquè l’entenga. Em va assentar al costat d’Imma, vam jugar juntes en l’hora de l’esplai i ens hem fet ja molt amigues. Crec que m’agradarà viure ací!

Modul 4M

òdu

l 4

28

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJETIUS:

-Identificar les dificultats a què s’enfronten les persones que es veuen obligades a abandonar el seu entorn per a viure en un altre que, en moltes situacions, resulta hostil.

-Descobrir els nostres prejudicis i preconcepcions.

-Valorar com influïxen els mitjans de comunicació en les nostres concepcions de la immigració.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

-Text: Característiques de la immigració a la Comunitat Valenciana. [annex]-Text: Els immigrants. [annex]-Text: Refugiats. [annex]-Text: Carta als immigrants nouvinguts. [annex]-Text: Percepcions. [annex]-Exercici 1: El mural.-Exercici 2: Un món de tòpics.

Mòd

ul 4

Sen

t el

Ma

gri

b

29

EXERCICI 1

EL MURAL

SITUACIÓ:

De vegades, quan escoltem o llegim una paraula, ens vénen altres al cap. Això s’anomena “associació d’idees”. Quines idees ens suggereixen certes paraules?

MATERIALS:

-paper continu o pissarra-clarions o retoladors-1 sabata de cada participant

A JUGAR!

El joc necessita director/a, que en aquest cas és convenient que siga el professor/a.Els i les participants s’assenten en rogle davant del “mural”. Han de llevar-se una sabata i deixar-la en el centre. El director/a de joc escriu en la part superior esquerra del mural la primera paraula guia d’entre les de la llista següent: estranger/a, diferent, immigrant, igualtat, varietat, àrab, espanyol/a, El Marroc, València… Després, agafa un sabata i el seu am@ s’alça ràpidament i escriu una paraula que li haja vingut al cap amb la paraula guia. Torna al seu lloc, i el director/a agafa un altra sabata, i es repetix el mateix. Cada 3 o 4 participants, el director/a escriurà en el mural la següent paraula guia, depenent de les paraules que hagen anotat els participants. El joc acaba quan totes i tots hagen participat.

EL DEBAT:

A continuació s’inicia un debat al voltant de les paraules que s’han escrit en el mural. Proposem algunes preguntes sobre les quals dirigir-la. Se us ocorreix alguna paraula més? Tenen alguna cosa en comú totes elles? Tenen connotacions positives o negatives?. Per què creieu que quan veiem una paraula ens vénen altres associades? Pot tindre relació amb frases, paraules o situacions que sentim o vivim en la nostra vida qüotidiana? Tindre unes idees o altres pot afectar la nostra conducta?

LA SITUACIÓ IDEAL:

En aquest cas la situació ideal ve determinada per un mural en el qual, d’entre totes les paraules que s’han escrit, cap d’elles té connotacions negatives.

Mòd

ul 4

30

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

EXERCICI 2

UN MÓN DE TÒPICS

SITUACIÓ:

Segur que alguna vegada has sentit les expressions: “Treballar com un negre” o “Fer l’indi”: Saps què signifiquen? Saps d’on vénen? Expressions d’aquest tipus solen tindre el seu origen en algun tòpic.

Saps què és un tòpic? Un tòpic és una idea o expressió vulgar o trivial que reflectix trets o particularitats d’un grup, societat, lloc...determinats. El problema dels tòpics és que solen generalitzar, i es tendix a considerar-los a vegades com a veritats sobre eixa societat o lloc. Però tots sabem que la veritat és relativa, tot depén des d’on es mire, qui la mire, quan la mire.

El món està ple de tòpics. Nosaltres tenim tòpics sobre altres cultures i llocs, i en altres llocs i cultures hi ha tòpics sobre la nostra. Ací ningú es salva! Quants tòpics coneixes? Quants tòpics creus que hi ha sobre tu?

MATERIALS:

-Fitxes de suport per al/la professor/a -La pissarra i clarions per anotar

A JUGAR!

Anem a convertir-nos en antropòlegs i antropòlogues. Un/a antropòlog@ és un/a científic/a que estudia a les persones, els seus comportaments, les seues idees, la seua societat. Nosaltres investigarem el nostre entorn. El títol de la investigació serà: “Un món de tòpics”. En ell arreplegarem aquelles frases o expressions que la nostra família o amigues i amics coneixen sobre altres llocs o cultures (p.ex.: “Els catalans són agarrats”). Els alumnes que siguen d’altres comunitats o d’altres països poden arreplegar els tòpics que coneixien sobre aquest lloc i aquest país abans de vindre ací.

Una vegada fet aquest treball previ, posarem en comú totes la frases tòpiques que s’han arreplegat i discutirem sobre elles. Per a facilitar aquest treball presentem dos fitxes de tractament dels tòpics: la primera d’elles servirà per a treballar sobre els tòpics d’altres països, regions i cultures. La segona serà per a treballar sobre els tòpics que existixen en altres llocs sobre la nostra societat.

Fitxa núm. 1: TÒPICS INTERNACIONALS

* Serà missió del professor/a arreplegar tots els tòpics que s’hagen compilat en la classe, i dibuixar una taula en la pissarra com la de la fitxa, eliminant, segons el seu criteri, el país / regió o el tòpic per a completar després entre tots el quadre.

PAÍS/ REGIÓ TÒPICMengen molt d’arròs.

MÈXICSón agarrats.

ANDALUSIA

Sempre fan fotos en els seus viatges.....* ...*

Mòd

ul 4

Sen

t el

Ma

gri

b

31

Fitxa núm. 2: VERTADER O FALS?

* A més d’aquests tòpics, que l’alumnat votarà com vertaders o falsos, s’arreplegaran aquells que han compilat els participants d’altres procedències, o que es coneguen, i es sotmetran igualment a discussió.

CONCLUSIÓ:

Com hem vist, els tòpics són opinions sobre altres persones o sobre nosaltres mateixos, que de vegades són certes i altres no o, almenys, no es complixen sempre. Per això, usar els tòpics com a font d’informació sobre altres persones i llocs no és convenient. Moltes vegades s’utilitzen els tòpics per a generalitzar, o per a fer bromes sobre altres cultures. Qualsevol generalització, com hem pogut comprovar en molts tòpics que altres tenen sobre nosaltres, és un disbarat i una font d’errors. I si els usem per a fer acudits hem de saber que per a riure’ns dels altres, primer hem de riure’ns de nosaltres mateixos. Encara que el més important és riure amb els altres, no dels altres.

Gran part dels tòpics provenen d’opinions particulars de persones sobre una cultura o societat determinada (i alguns tenen molts segles d’antiguitat i no s’han actualitzat), i s’estenen pel desconeixement de la realitat d’eixes cultures (o de la nostra). Per causa del creixement de la immigració estos últims anys s’han “dessoterrat” tòpics sobre el fenomen de la immigració i sobre els països de procedència, i s’han creat altres nous. Malhauradament, molts d’aquests tòpics tenen connotacions negatives.

V F TÒPICSTotes i tots els espanyols ballen flamenc.

Tots els diumenges es menja paella.

Ací sempre fa calor i brilla el sol.

Els i les espanyoles parlen molt alt i molt ràpid.

La gent sempre fa una sesta en acabant de dinar

La cultura espanyola és molt sorollosa.

A tot el món li agraden les corregudes de bous.

Els i les espanyoles són un poc ganduls/les

Habitualment utilitzen grolleries al parlar.

El futbol desperta passions

...*

Mòd

ul 4

32

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS:

ASSIMILACIÓ:

Procés pel qual un grup minoritari (o minoria ètnica) queda subordinat dins del grup dominant, fins al punt de ser indistingible d’aquest. Tal procés constituïx un dels resultats del procés d’aculturació. Constituïx una política adoptada sovint per moltes societats, independentment de la seua grandària, complexitat política o tipus d’economia.

ÈTNIA:

Grup de persones que compartix certs trets comuns de tipus cultural, com a llengua, religió, costums i institucions. L’element bàsic en la identificació de les ètnies consistix en el fet que, dins de les relacions d’interacció entre grups humans cada ètnia (grup ètnic, o minoria ètnica) es classifica i és classificada pels altres a banda i de forma diferenciada. En la literatura sobre etnicitat, cada vegada s’insistix més en les dimensions socials i culturals del terme en detriment de les connotacions racials que el seu ús posseïa en la literatura de finals del segle XIX.

INTEGRACIÓ:

Concepte que juntament amb el seu contrari, desintegració, s’usa per a referir-se al grau de cohesió o de desorganització, tant de les relacions socials com dels valors i pràctiques culturals en un context d’aculturació i canvi social. En l’ús precís que ací es dóna el terme, aquest no pot confondre’s amb l’ús popular del terme que el vincula al concepte d’assimilació.

RAÇA:

Antigament s’utilitzava per a designar al grup de persones que comparteixen unes característiques físiques comunes i que constituïxen una unitat poblacional discrepant i identificable. Actualment es considera que no hi ha grups racials.

RACISME:

Ideologia que pretén justificar l’explotació i l’exclusió de grups i minories ètniques per mitjà de l’afirmació d’una menor capacitat intel·lectual associada a determinats grups racials. Els prejudicis i la discriminació per motius racials tenen la seua institucionalització en forma de discriminació econòmica i política.

PREJUDICI:

judici previ no comprovat, de caràcter favorable o desfavorable, sobre un individu o un grup.

DISCRIMINACIÓ:

Tracte diferent i perjudicial que es dóna a una persona per motius de raça, sexe, ideologia, creences, procedència, etc.

Mòd

ul 5

Sen

t el

Ma

gri

b

33

CAMINEM JUNTES

Xiquetes de la fortuna,futur de mel sense boira.El teu destí pots llaurartot en mig del disbarat.Somriu la teua germana,camina enllaçada.

Serem nosaltresla llum sense l’ombra.Tindrem nosaltresla força de sobra.

Quin embolic! Sole, la nostra mestra, ens ha manat un treball important per a fer per parelles. És una redacció titulada “Xiquetes, adolescents i dones”, i jo el faré amb la meua amiga Imma. Volem parlar de les nostres famílies, perquè són molt diferents.

La mamà d’Imma és arquitecta. Ha estudiat molt, treballa fora de casa. De la neteja i la compra s’ocupa una xica colombiana molt afectuosa. La seua mamà està divorciada i vist roba molt moderna.La meua mamà sempre ha cuidat de la família. En el poble s’ocupava també de l’horta i els animals. Ara només treballa a casa. Algunes vesprades va una estona a una associació del barri on donen classes de castellà.

La germana d’Imma estudia batxillerat i vol ser advocada; anirà a la universitat i tot! Té un nóvio amb moto que l’arreplega per anar a la discoteca.

Les meues cosines majors del poble van deixar prompte d’estudiar perquè és molt car i es reserva als barons. També van deixar de parlar amb xics: diuen que no està ben vist. La meua amiga Imma, després del col·legi va a ballet i a anglés quasi totes les vesprades. Així que no podem jugar molt juntes.

Jo acabe prompte els deures i me’n vaig corrent a jugar al parc. I guarde dels meus germans quan mamà va a classe. En el poble era diferent: en eixir de l’escola agafava a Rus i me n’anava al camp a ajudar mamà, o a tallar i carregar el farratge dels animals.Però amb açò dels deures hui no podrem jugar. “Quin rotllo!”, diu Imma. Encara que jo ho trobe interessant. Estic aprenent tant!

Mòdul 5M

òdu

l 5

34

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJETIUS:

-Oferir als i les estudiants la possibilitat d’ampliar els seus coneixements i visions de la situació de la dona en el món.-Indagar i observar, des d’una perspectiva local, la situació de la dona en el seu entorn.-Reconéixer les distintes expressions de la discriminació per a promoure actituds de canvi.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

-Text: Eines per a construir equitat entre dones i homes. [annex] -Text: La dona berberesca o el buit de la identitat femenina. [annex]-Text: Dones estructuralment viatgeres. [annex]-Exercici 1: Jo també vull llepolies!-Exercici 2: Conte contat, el conte hem canviat.-Definicions.

Mòd

ul 5

Sen

t el

Ma

gri

b

35

EXERCICI 1

JO TAMBÉ VULL LLEPOLIES!

SITUACIÓ:

Anem a convertir-nos en altres persones! Seguint les consignes que se’ns van a donar, ens ficarem en la pell i en algunes situacions que viuen altres xiques i xics; de vegades molt més prop del que pensem.

MATERIALS:

Una caixa gran plena de llepolies (també poden ser pipes, quicos, tramusos, gallons de fruita...)fitxes retallades en cartolina amb cada una de les situacions i instruccions que viuran els participants

A TREBALLAR:

Les i els participants estan sentades i sentats en rogle. En el centre està la caixa plena de llepolies i, al seu costat, les fitxes retallades en un munt. Per torns, d’un@ en un@, van eixint al centre, on agafen una de les targetes, lligen en veu alta el que posa en la fitxa i, seguint les indicacions de la mateixa, agafen tantes llepolies com li’ls indique. Després tornen al seu lloc amb la targeta que els ha tocat.

Mòd

ul 5

36

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

Ets una xica de 12 anys i t’agradaria estudiar i con-vertir-te en metge, però no podràs anar a l’institut l’any que ve has d’ajudar a ta mare.No agafes llepolies.

Ets un xic de 12 anys, i a l’any que ve aniràs a l’institut per a tindre un futur millor. Vols con-vertir-te en un gran metge.Agafa 5 llepolies.

Ets una dona que treballas en una important em-presa; el teu company de treball fa el mateix que tu, però guanya més sou.Agafa 2 llepolies i dóna una a qui més tinga.

Ets un home i treballes en una gran empresa; t’han triat a tu per a ascendir en el treball, entre tu i la teua companya.Agafa 5 llepolies.

Ets una dona casada i pateixes maltractaments del teu marit, però la llei no et permet separar-te de la teua parella.No agafes llepolies.

Ets un home, i la llei et deixa casar-te amb quatre dones al mateix temps i, a més a més, pots sepa-rar-te d’elles quan vullgues.Agafa 5 llepolies.

Ets una dona amb un lloc molt important en una gran multinacional, però no pots casar-te sense que un tutor o parent baró, et done permís.Agafa 3 llepolies i dóna 2 a qui més tinga.

Ets un xic, i en ta casa ta mare i la teua germana fan tot el treball, et serveixen, i la teua germana ha d’obeir-te.Agafa 5 llepolies.

Ets una xica. Anit tu i el teu germà vau eixir. A les 10 la teua mare et desperta perquè li ajudes en casa. El teu germà pot continuar dormint.Agafa 3 llepolies i passa 2 cap a la teua esquerra.

Ets un xic. Els dissabtes toca la neteja general de la casa. Cada persona de la família té una tasca assignada. I així, entre tots, acabeu abans el treball.Agafa 5 llepolies.

Ets una xica, i no pots fer-te el carnet d’identitat perquè ton pare no et deixa fer-te fotos.No agafes llepolies.

Ets un xic, i pots eixir sol al carrer i reunir-te amb els teus amics sempre que vullgues; la teua ger-mana no pot fer-ho.Agafa 3 llepolies.

Ets una xica i t’alces tots els dies a les 5 del matí per a fer el pa per a tota la família abans del desdejuni. Sou 10, i després de fer-lo has d’anar al col·legi.Agafa 1 llepolia i reparteix-la.

Ets un xic, i la teua iaia paterna viu amb vosaltres. No pot moure’s, i és ta mare qui s’ocupa d’ella, encara que treballe fora de casa.Agafa 4 llepolies per a ton pare.

Ets una xica i has estudiat mecànica de cotxes. Ets molt bona en això, però no trobes feina perquè ets una dona.Agafa 4 llepolies i dóna 2 a qui més tinga.

Ets xic i vols ser estilista. Ton pare i amics es fiquen molt amb tu, però seguixes endavant, i et convertixes en un famós perruquer d’esteles del cinema i de la moda.Agafa 4 llepolies.

Ets una xiqueta, i el teu iaio et demana que tries el teu regal d’aniversari. Vols un camió magnífic que has vist en la fira, i li ho dius. Ell et compra un cotxet de bebé.Agafa 2 llepolies i passa 1 cap a la teua dreta.

Ets un xiquet, t’ho passes fenomenal amb la teua germana jugant amb les seues nines. Sempre que us veuen els teus pares et boneguen i t’envien a jugar sol amb el teu camió. Però així t’avorreixes.Agafa una llepolia i passa-la cap a la teua esquerra.

Ets una xica. Balles molt bé i t’agrada molt. Ton pare ven una cabra perquè pugues presentar-te a un con-curs i guanyar una beca per a estudiar dansa.Agafa 5 llepolies.

Ets un home, i acabes de tindre un fill. Vols agafar la baixa per paternitat. Parles amb la teua empre-sa, però amenacen de despatxar-te.Agafa 2 llepolies i dóna 1 a qui més tinga.

Ets una xica i t’agrada molt el futbol. Estalvies per a comprar-te un passe. Els teus tios li regalen un al teu germà. Tu has de continuar estalviant.Agafa 2 llepolies i passa 1 cap a la teua dreta.

Ets un xic, i tu i la teua germana porteu dos anys lluitant perquè vos compren una moto. Els dos heu tret molt bones notes, i te la compren a tu.Agafa 5 llepolies.

Ets una xica i t’agrada eixir per les nits amb amics. Has de tornar a casa a les 12 de la nit, però al teu germà menut li deixen tornar quan vullga.Agafa 2 llepolies i passa 1 cap a la teua esquerra.

Ets un xic i no t’agrada el futbol, però veus els partits amb ton pare en el sofà per no anar a la cuina a veure la pel·lícula en la tele xicoteta amb ta mare, en un tamboret.No agafes llepolies.

Ets una atleta d’èlit, i has guanyat moltes medalles d’or per al teu país. Però no pots viure en ell, ja que estàs amenaçada, per córrer en pantaló curt.Agafa 4 llepolies i dóna 2 a qui més tinga.

Ets un xic i t’agradaria passejar amb la teua núvia de la mà; però no pots perquè no està ben vist. No agafes llepolies.

Ets una xica, i tu i el teu company esteu rebent molts premis i homenatges després d’haver escalat junts una de les muntanyes més altes i perilloses del món.Agafa 5 llepolies.

Ets un home amb família nombrosa, i aneu molt malament de diners. A pesar d’això, et negues a que la teua dona treballe fora de casa per ajudar en l’economia familiar.No agafes cap llepolia.

Mòd

ul 5

Sen

t el

Ma

gri

b

37

POSADA EN COMÚ:

A través d’una bateria de preguntes la persona encarregada de dirigir el joc, extrau informació sobre les emocions i sentiments que han tingut les/els participants amb les situacions que els han tocat.

Còm t’has sentit?

Consideres justes les llepolies que t’han tocat?

(Específica per a la o les persones que hagen obtingut més llepolies al final) Per què has acabat tu amb més llepolies? És mèrit teu?

(Per a tot el grup) Considereu just que esta (o estes) persones hagen aconseguit llepolies a costa de la discriminació d’altres persones?

Es trauen a debat les situacions que les participants han considerat injustes, i també aquelles que, encara que no puguen semblar-ho, són igualment discriminatòries.

Segur que alguna de les situacions que apareixen en les fitxes et resulta familiar. Coneixes algú a qui li succeïsca alguna cosa pareguda? Què pensa eixa persona de la seua situació?

LA SITUACIÓ IDEAL:

Proposeu solucions per aconseguir que tots i totes obtinguen en un futur el mateix nombre de llepolies.

CONCLUSIÓ:

De vegades tractem a algunes persones de forma diferent, sense donar-los les mateixes oportunitats que a uns altres: les estem DISCRIMINANT. La discriminació per gènere, entre xics i xiques, provoca situacions de desigualtat. Treballant totes i tots junts i evitant que altres persones visquen situacions que no ens agradaria vivre a nosaltres podem aconseguir que la desigualtat acabe i tot siga molt millor per a totes i tots.

Mòd

ul 5

38

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

EXERCICI 2

CONTE CONTAT, EL CONTE HEM CANVIAT.

SITUACIÓ:

Segur que coneixes més de mil contes. No volem contar-te un conte més, volem que ens el contes tu. Anima’t!

A TREBALLAR:

Et proposem com a exemple un conte que potser no coneixes, o potser sí?. Bé, això no importa perquè a la fi de l’exercici haurà canviat tant que no el reconeixeries.Llig atentament el conte següent. O que algú del grup el conte als altres!

LA FILLA MALALTA DEL SULTÀ

Això era un Sultà que tenia una sola filla, que es va posar molt malalta, i el metge li va dir:

-La teua filla, senyor, no es curarà més que amb una poma especial que només produeïx un arbre, que és l’únic que hi ha en el món.

Llavors el Sultà va manar anunciar la notícia, prometent a qui li portara la poma donar-li en matrimoni a la seua filla i la meitat del seu regne. Donava la casualitat que el propietari d’eixe arbre era un home pobre que no tenia més que tres pomes. Este home era pare de tres fills, dos d’ells normals i un beneit. Per això va decidir el bon home enviar a un dels seus fills llestos amb una poma, encarregant-li que no en parlara amb ningú. Va anar el fill del pobre amb la poma en un sarró, i en el camí es va trobar amb un bruixot qui li va preguntar:

-Escolta, xicot, què portes en eixe sarró?

-Només pa, senyor.

-Per tant que en pa se’t convertisca.

Quan el xicot va arribar al palau del Sultà i va anar a entregar la poma, en obrir el sarró, va veure que s’havia convertit en un tros de pa; i veient que era innocent no se li va tallar el cap, i els guardians del Sultà el van deixar tornar a sa casa, on va contar a son pare el que havia passat.Llavors el bon home va tallar la segona poma i li la va entregar al seu altre fill llest, dient-li que guardara el secret. Va anar el xicot i en el camí es va trobar amb el mateix bruixot, amb qui li va passar el mateix que li havia passat al seu germà. Llavors l’home pobre que ja no li quedava més que una poma, va pensar a anar ell mateix, però el seu fill panoli li va dir:

-Pare, per què no em deixes anar a mi?I li va contestar:

-Però com aniràs tu, que ets tan beneit. Si no han sabut fer-ho els teus germans que són tan llestos!I el pobre fill li va pregar tant a son pare que este li va tallar la tercera poma i el va deixar anar. En el camí es va trobar amb el mateix bruixot, qui li va preguntar:

-Què portes en eixe sarró?

I el xicot li va contestar:

-Una poma per a la filla del Sultà, que està malalta.

-Per tant que en poma se’t convertisca.Així el fill panoli es va casar amb la filla del Sultà i va rebre en recompensa, a més, la meitat del regne.

Conte originari de Chauen (Gomara, El Marroc)

Mòd

ul 6

Sen

t el

Ma

gri

b

39

I, ara, presta atenció i reescriu-lo, però seguint aquestes instruccions:

-canvia els gèneres de TOTS els personatges-si alguna situació et pareix injusta, canvia-la, perquè no siga discriminatòria

POSADA EN COMÚ:

Quin conte t’agrada més, el primer o la nova versió? Per què?Reflexiona sobre les següents situacions que es produïxen en el conte original:

· Què penses de la descripció que es fa en el conte dels tres fills del propietari de la pomera: “dos d’ells normals i un beneit.”?· Creus que, al final, el “beneit” era tan panoli com son pare creia?· Consideres just que aquest tercer fill es casara amb la filla del Sultà i aconseguira la meitat del regne?· Consideres just que la filla del Sultà no puga decidir amb qui vol casar-se?· I en la nova versió, el fill de la sultana decidix amb qui es casa? Per què?

ALTRES OPCIONS:

El conte anterior és una història que es conta als xiquets i les xiquetes en el Magrib, però podries transformar, seguint les instruccions anteriors, qualsevol conte que conegues. Per què no ho intentes amb Blancaneus, Cinderella, La Caputxeta Vermelleta, la Rateta Presumida…? Pot ser divertit.

SITUACIÓ IDEAL:

Només nàixer totes I tots som iguals: menuts/des, lletjos I lletges i arrugadets! Quan creixem ens fem diferents, però només físicament. Som diferents; la diferència és bona, si no el món seria molt avorrit. El problema ve quan eixa diferència es converteix en discriminació de qualsevol tipus, ja siga per sexe, color, alçada, edat…, o manera de pensar. Cal evitar eixe tipus de situacions perquè la diferència siga viscuda de forma positiva, i no implique problemes a cap persona.

CONCLUSIÓ:

Els contes han servit per a transmetre coneixements, experiències i valors en qualsevol societat de generació en generació. La major part dels contes de les societats tradicionals, i molts també en l’actualitat (especialment les sèries i dibuixos animats en televisió) transmeten una imatge del sexe femení en què dominen els personatges dèbils, passius, malvats (per ignorants o retorçuts), incapaços de prendre decisions per si mateixos (o, quan les prenen, estes solen ser errònies). Mentrestant, els personatges masculins solen ser líders (fins i tot quan són els roïns), justos, capaços de resoldre els problemes, independents; en la major part de les ocasions acaben salvant o castigant les dones, o prenent decisions per elles.

No obstant això, tot conte té el seu altre costat de l’espill, i, en pegar-li la volta, comprovem que canviant el sexe de les caputxetes els resultats tampoc són tan extravagants.

Mòd

ul 5

40

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS:

GÈNERE:

Aquesta paraula te diversos significats.Conjunt d’essers que tenen un o diversos caràcters comuns (p. ex: gèner humà, gener líric...). En gramàtica es parla de tres gèners per a les llengües indoeuropees: el femení, el masculí i el neutre, que designen persones del sexe femení/masculí, alguns animals femella/mascle i essers inanimats. Convencionalment s’utilitza el temini gèner, en aquest sentit de diferència sexual (gèner masculí, gèner femenení) no tan sol en termins llingüistics, sino també per referir-se al conjunt de circunstàncies socials que envolten a un o altre sexe.

SEXE:

Condició orgànica masculina femenina dels animals i plantes. També el conjunt d’essers pertanyents a un mateix sexe: masculí o femení.

SEXISME:

Originalment es refereix a l’atenció preponderant que es dona al sexe en qualsevol aspecte de la vida.Tanmateix s’utilitzamés comunment per a referir-se a la discriminació de persones d’un sexe per considerar-lo inferior a l’altre.

MASCLISME:

Pensament, conducta o actitud q’entén com a natural el sentiment de la dona a voluntat de l’home.

FEMINISME:

Doctrina social favorable a la dona, a qui concedeix capacitat i drets reservats abans als homes.També es refereix al moviment que exigeix per a les dones iguals drets que per als homes en tots els àmbits: familiar, laboral, socio-cultural, política,etc.

IGUALTAT:

Principi que reconeix a tots els ciutadans i ciutadanes la seva capacitat per gaudir dels mateixos drets.

INHIBICIÓ:

Acció d’impedir o reprimir l’exercici de facultats o hàbits.Prohibició, destorb,impediments.

MASCLISME:

Pensament, conducta o actitud que entén com a natural la submissió de la dona a la voluntat de l’home.

Mòd

ul 6

Sen

t el

Ma

gri

b

41

EL PLANETA QUE VOLEMPlaneta sense arbresamb fam i deixalles.Planeta desert, de pors i calfreds. El món que ved’ara depén.

Quant de temps ha passat des que ma mare em va despertar un matí molt enjorn per agafar l’autobús rumb a València? No ho sé, però per fi el pare té vacances aquest estiu i hem tornat al poble carregats de regals per a tota la família.

Allí les coses no han canviat quasi res; només han pintat la tanca de l’escola i han fet un parell de cases. M’ha fet molta il·lusió tornar a veure Rus i les meues amigues, tenim tantes coses que contar-nos! La veritat és que les he trobat a faltar. Passejar pels tossals, asseure’ns en el camp i parlar de tot, jugar entre les cases i els animals... A València, molt pocs xiquets juguen al carrer: quasi tots tenen muntons de coses que fer després de les classes, o es queden en casa veient la tele o jugant amb jocs en l’ordinador. Tant divertit que és córrer, botar i rebolcar-se per la terra!

Però sobretot trobava a faltar el menjar de la iaia. No em vaig adonar fins que l’he tornat a tastar. Tot té més sabor: la tomaca sap a tomaca! La mare diu que és per que ací es fan d’una altra forma, sense tants conservants ni colorants que li lleven el sabor als aliments, ni s’utilitza tant de plàstic, ni es fa tant de fem...; encara que, a poc a poc, la cosa va canviant i seria una pena que es pergueren aquestes costums!

El pare diu que està en la meua mà que això no ocórrega, però no sé que vol dir; què puc fer jo perquè no contamine tant el meu poble, o la meua ciutat? Què puc fer per a qué el planeta es conserve net?

Mòdul 6M

òdu

l 6

42

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJETIUS:

-Introduir conceptes com ara desenvolupament sostenible, cooperació internacional, etc.Sensibilitzar als més jóvens cap a les formes de vida tradicionals que respecten el medi ambient i són sostenibles. -Comprendre que la nostra forma de vida no és exportable ja que no és sostenible.-Aprendre dels pobles que respecten el medi i contribueixen a la seua perpetuació.-Propiciar el canvi d’actituds en l’ús i consum dels recursos naturals i econòmics en la vida quotidiana dels jóvens.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

-Text: Desenvolupament Sostenible. [annex]-Text: Com ser ecologista i no morir en l’intent. [annex]-Text: Tu també pots ajudar al planeta. [annex]-Text: Què és una ONG de desenvolupament? [annex]-Exercici 1: Sóc respetuós/a amb el planeta?-Exercici 2: Viu en verd.-Definicions.

Mòd

ul 6

Sen

t el

Ma

gri

b

43

EXERCICI 1

SÓC RESPETUÓS/A AMB EL PLANETA?

SITUACIÓ:

La nostra vida està plena d’objectes i productes que usem en les nostres activitats quotidianes per a ajudar-nos o per a entretindre’ns.

A TRABELLAR!

Pensa en totes les coses que utilitzes un dia qualsevol (al lavabo, els teus joguets, el MP3, el mòbil, els CDs...), les que et poses per a vestir-te (samarretes, pantalons, abrics, sabates…), les que portes al col·lej (la motxilla, els llibres, els llapis i quaderns…) o allò que menges (productes frescos i naturals, brioxeria, aliments preparats) i com ho menges (en tasses, plats, paper d’alumini…) Tria 8 objectes o productes entre totes eixes coses que uses o consumeixes al llarg del dia i fes una llista. Ja la tens? ara relaciona cada producte amb els materials de la llista que et proposem. Si no trobes algun material afig-lo a la llista:

MATERIALS LES TEUES COSESPetroliCotó en pélCacauPlàsticFustaPaperCuiroAltres…

POSADA EN COMÚ:

De quins materials estan fetes les coses que has triat? Sabies què la major part d’ells procedeixen de recursos naturals que s’esgotaran en poc de temps i que no podrem continuar utilitzant? Què succeirà llavors? Com els fabricarem? Podríem viure sense ells? A més, alguns d’estos materials, al transformar-los en altres productes o al rebutjar-los, poden contaminar el medi ambient. Creus què podries utilitzar altres productes més respectuosos amb el planeta? Els coneixes? Investiga sobre eixe tema i torna a fer la teua llista de productes, substituint aquells menys ecològics per altres alternatius, menys contaminants.

Segur que per saber de quin material està fet l’objecte que has triat has mirat l’etiqueta. Si no ho has fet, fes-ho ara i fixa’t on està fabricat: el Made In…

En quins països s’han fet cada una d’eixes coses?Per què creus que s’han fabricat allí?Centra’t en aquells productes realitzats en països llunyans: un viatge tan llarg faria que el preu de venda fóra més car. És així? Pregunta-ho i compara amb els productes fabricats a Espanya o a la Unió Europea.Si és més car: creus que es deu al transport o hi ha altres motius (marca, qualitat, acabat...)? I si és més barat, a què creus que es deu?

CONCLUSIÓ:

Gran part dels objectes que hui es consideren “imprescindibles” i que impliquen una alta despesa de matèries primeres no renovables i de consum energètic en la seua fabricació i el seu ús, en realitat s’han introduït en les nostres vides fa molt pocs anys. Fins este moment i encara hui, en moltes parts del planeta la vida transcorria de forma perfecta sense ells. Molts dels materials que s’utilitzen per a fabricar els objectes es podrien substituir per altres més respectuosos amb el medi ambient. Comprem quantitat de coses que en realitat no necessitem i que prompte rebutgem convertint-se en fem. Si es compra només el que és necessari, fet amb materials respectuosos amb el medi, el planeta ens ho agrairà. La mà d’obra en certs països resulta més econòmica per a l’empresari, degut en gran part a què no compten amb condicions laborals adequades en la majoria d’ells. És això just?

Mòd

ul 6

44

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

EXERCICI 2

VIU EN VERD

SITUACIÓ:

Hui en dia ja són molts els experts que recomanen que anem amb compte del nostre planeta, per què si no, la situació pot tornar-se insostenible i serà molt difícil la vida per l’ésser humà i la resta d’éssers vius. No cal fer grans accions. Desenvolupant hàbits més respectuosos amb el medi ambient, tots i cada un de nosaltres podem aportar el nostre òbol.

A TRABELLAR!

Ho sentim molt, però amb este exercici hi ha deures per a casa. No et preocupes: és senzill, i segur que la major part d’aquestos consells ja els practiques. Et proposem viure en verd. Cada dia incorporaràs un d’aquestos hàbits a la teua vida quotidiana, i quan acabe la setmana ens contes com ha anat.

Dilluns: Estalvia energia en la teua pròpia casa.Apaga els llums que no necessites. Desconnecta els electrodomèstics que no estigues utilitzant: encara que només estiga la llumeneta roja encesa, també gasta molta energia. Modera la temperatura de la calefacció o de l’aire condicionat. Utilitja la llum del dia sempre que pugues: és gratis i no contamina. Les peretes brutes utilitzen més energia, neteja-les.

Dimarts: Utilitza amb respecte l’aigua.Dutxa’t en lloc de donar-te un bany; estalviaràs més de 200 l. d’aigua cada vegada. No tires innecessàriament de la cadena, i reduïx el volum d’aigua que tira introduint un tetrabrick en la cisterna. Al netejar-te les dents no deixes oberta l’aixeta. Revisa que les aixetes no tinguen pèrdues o gotegen.

Dimecres: Estalvia paper.Si reciclem els papers que van al fem salvaríem a més de 30 milions d’arbres. Cada vegada que vages a tirar un paper pensa primer si podries tornar a usar-lo: aprofita el dors i tot l’espai que quede en blanc. Busca en la teua casa un lloc on emmagatzemar diaris i una caixa on guardar els papers que ja no servisquen. Després, ja saps: al contenidor blau!

Dijous: Consum responsable.Compra només allò més important: pregunta’t si el que vols realment és imprescindible. Tria productes ecològics i que no porten molt d’embalatge, o que estiguen envasats en recipients fàcilment reciclables, com a cartons, o botelles de vidre retornables. Quan vages a comprar porta bosses de tela; d’aqesta manera estalviaràs en bosses de plàstic o paper.

Divendres: Les 3 “R”: reduir, reutilitzar i reciclar.

REDUÏX la quantitat de desfets que produïxes. Aprofita al màxim la vida dels objectes i joguets que utilitzes. Els pots traure molt partit!

REUTILITZA els recipients i altres materials. Es pot aprofitar quasi tot; intenta-ho: folra una caixa de sabates amb paper de regal i tindràs un perfecte magatzem de CDs o DVDs; les tovalles, llençols o camisetes velles es convertixen en magnífics draps de neteja; els pots de cristall i les terrines grans de gelat servixen per a guardar menjar en la nevera o el congelador; i així fins a l’infinit. Troba més solucions pràctiques per a estos objectes!

SEPARAR i RECICLAR és bàsic per a la conservació del medi ambient. Separa els residus orgànics del vidre, plàstic i envasos del paper i cartó, i també dels residus tòxics (piles i bateries, medicaments, electrodomèstics). Deposita’ls al seu contenidor corresponent.Dissabte i diumenge: Cuida el teu entorn.

No hi ha dies lliures per a aquells i aquelles que porten una vida verda! Ni tan sols els caps de setmana. Si estàs al parc, la platja o la muntanya no deixes fems: arreplega’ls tots en una bossa i deposita-la en el lloc indicat per a això. Si està molt ple o no el trobes, porta-la amb tu fins que veges un contenidor. Fer foc sense saber ben bé com controlar-lo és molt perillós; a més a més, necessites permís de les autoritats; evita-ho sempre que pugues. Un comportament sorollós i esvalotat pot molestar els animals que viuen en la zona; respecta la natura.

Mòd

ul 6

Sen

t el

Ma

gri

b

45

POSADA EN COMÚ:

-Quin dels consells t’ha agradat més? Per què?-Quin penses que és el més útil per a conservar el medi ambient? Per què?-Quin t’ha resultat més difícil de complir? Per què?-La vida en verd no es viu només durant una setmana: creus que et seria complicat mantindre aquestos hàbits a llarg termini? Per què?

CONCLUSIÓ;

SITUACIÓ IDEAL:

Potser et parega que amb aquestos consells no fas gran cosa, però tot esforç, encara que siga xicotet, és prou per a provocar un canvi. Comença per aquestes senzilles propostes, comenta-ho amb la teua família, els teus amics i amigues, els teus veïns i veïnes, i intenta que ells incorporen també aquestos hàbits en la seua vida. Informa’t i veuràs com hi ha molts altres exemples al nostre abast per a millorar el planeta. Convertiu el vostre col·le en un “Centre Verd”: creeu contenidors de diferents colors per a arreplegar residus orgànics, vidre, embolcalls, i, molt important!, paper i cartó, i distribuïu-los per diversos llocs; poseu plantes en classe o en el pati i cuideu-les, o ajudar a cuidar les que ja teniu; no useu paper d’alumini per a embolicar els bocates, i crideu l’atenció als que l’utilitzen: inventeu formes alternatives i divertides d’embolicar l’esmorzar!; feu un sistema de torns per aules per a ocupar-se de la neteja del pati (la millor manera de conscienciar-nos de com és de perjudicial el fem que produïm és ocupar-nos nosaltres d’ell).

Posa en pràctica tots aquells consells que pugues; veuràs com suposa menys esforç del que penses, i els resultats són prou efectius.

Mòd

ul 6

46

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS:

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:

Aquell que satisfà les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seues pròpies necessitats. Si el desenvolupament és l’evolució progressiva d’una economia cap a millors nivells de vida, este serà sostenible només quan poguera mantindre’s per si mateix sense ajuda exterior ni, la qual cosa és més important, minva alguna dels recursos naturals existents. Apunta a la necessitat de mantindre l’equilibri entre el progrés econòmic i la conservació de l’entorn natural del que depén el futur de tots els pobles i cultures del nostre planeta.

MEDI AMBIENT:

Referit a les persones, el seu medi ambient és el conjunt de circumstàncies culturals, econòmiques i socials en les que viu. Més comunament denomina, en la seua accepció biològica, al conjunt de circumstàncies naturals exteriors a un ésser viu.

RECURSOS MEDIAMBIENTALS:

Conjunt d’elements i mitjans disponibles en la natura que fan possible la vida i que, per tant, garantixen la subsistència tant de l’home com de tots els éssers vius de què depén.

IMPACTE MEDIAMBIENTAL:

Conjunt de possibles efectes negatius sobre el medi ambient d’una modificació de l’entorn natural, com a conseqüència d’obres o altres activitats.

CONSUM RESPONSABLE:

Fa referència al consum que es realitza d’una forma crítica perquè el consumidor es responsabilitza del que adquirix. Tria entre les opcions que li oferix el mercat de béns i servicis, tenint en compte els productes que valoren la justícia social, l’ètica i el medi ambient.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL:

Sistema que relaciona dos o més actors interessats a intercanviar coneixements, tecnologies i experiències, amb l’ànim de col·laborar en la busca de solucions mútuament favorables. És un instrument propi de la política de relacions internacionals i exteriors dels països, que contribuïx al desenvolupament de les nacions menys avançades.També pot ser considerada un mercat de capitals no reembossables, altament competit pels països de desenvolupament mitjà i baix. La base real de la competitivitat està referida, almenys, per dos aspectes: (1) ubicar en el mercat bons projectes i programes i (2) garantir les condicions d’execució, seguiment, avaluació i sostenibilitat.

ONGD:

Una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD) és una entitat amb una estructura jurídica d’associació o fundació, l’objectiu bàsic que de la qual és ajudar a canviar les relacions Sud – Nord, o el que és el mateix, les injustícies i desequilibrades relacions entre els països enriquits (Nord) i els empobrits (Sud). Els projectes de desenvolupament, la sensibilització i la reinvindicació d’aquestes desigualtats i les polítiques que els justifiquen són les principals ferramentes que utilitzen per aconseguir els seus objectius.

ASSOCIACIONISME:

Teixit social partidari de crear associacions cíviques, polítiques o culturals buscant el treball cooperatiu i solidari amb un mateix fi.

Mòd

ul 7

Sen

t el

Ma

gri

b

47

Mòdulo 7

ENS BARREGEM?

Cuscus de corder,paella i pitxer;gel·laba i babutxes, hortolanes i xufes.Distintes mirades, ànimes enllaçades. Mateix destí, la sort ens ha unit.

Una altra vegada al col·le! Se’m fa estrany: estic trista per tornar a deixar les meues amigues del poble, però tenia moltes ganes de veure Imma i la resta de la classe.

Enguany serà diferent. L’any anterior va ser molt difícil, vaig començar més tard que els altres i quasi no entenia l’idioma; però sort que Imma i la profe em van ajudar. Ara ja no tinc problemes amb l’idioma i començaré al mateix temps que els altres. Però ja no tinc Sole: m’han canviat la profe. Ara és el profe, s’anomena David i Imma diu que és molt guapo, encara que jo crec que exagera.

També, l’any passat em vaig perdre la festa de benvinguda, però aquest m’han demanat que col·labore. El títol de la festa és “El col·legi de colors”. Diu David que és per què cada vegada hi ha més xiquets de diferents llocs. Molts d’ells no coneixen a ningú, com jo quan vaig arribar, i la festa els ajudarà a fer amics.

Els més menuts es disfressaran i faran un ball amb cintes de distints colors. Els majors ens vestirem amb el vestit típic del lloc d’on ve la nostra família; a més a més haurem d’explicar alguna cosa sobre eixe lloc i convidar els nostres companys a menjar algun aliment especial.

Jo tinc sort per què hi ha diversos xiquets i xiquetes que vénen del Magrib i ens hem repartit la feina. A mi m’ha tocat parlar del mes de Ramadà i portar dàtils. Imma ho té més difícil: és l’única xiqueta del cicle que ve de Madrid i haurà de fer el treball sola.

Segur que serà divertit. Per què no ho proveu en la vostra classe?

Mòd

ul 7

48

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

OBJETIUS:

-Oferir una visió de les distintes identitats culturals que integren el nostre entorn.-Comprendre els mecanismes necessaris per a conviure respectant la idiosincràsia de cada ètnia.-Animar als alumnes a aprendre des del respecte a valorar els aspectes positius i negatius de cada cultura.

MATERIAL de TREBALL i SUPORT:

-Text: El concepte de cultura. [annex]-Text: Cultura, cultures en l’escola. [annex]-Text: Deu preguntes per a comprendre l’Islam. [annex]-Text: El que ens van deixar els àrabs. [annex]-Material per als exercicis: Breu etimologia. [annex]-Exercici 1: Què dius?-Exercici 2: Benivorem.-Definicions.

Mòd

ul 7

Sen

t el

Ma

gri

b

49

EXERCICI 1:

QUÈ DIUS?

SITUACIÓ:

Una forma més de conéixer altres persones és interessar-se pel seu idioma. Al Magrib l’idioma més estés és l’àrab. Aquest idioma s’escriu amb lletres diferents de les nostres. La llista de les seues lletres es coneix amb el nom d’alifato, perquè la primera lletra es denomina alif (com el nostre abecedari, que s’anomena així per les primeres lletres de la llista A, B, C, D). L’escriptura àrab té tres peculiaritats:

S’escriu de dreta a esquerra i de dalt baix (la nostra escriptura va d’esquerra a dreta).Té 28 consonants, i només tres vocals: A, I, U.No té majúscules, i tampoc hi ha accents.

A TREBALLAR!

Encara que la nostra llengua i l’àrab són distintes, en el nostre vocabulari hi ha moltes paraules d’origen àrab. A continuació et proposem una llista de paraules que utilitzes en el teu llenguatge quotidià. En la taula següent podràs llegir la paraula tal com tu la coneixes, al costat està com s’escriu en àrab, i després com es pronuncia. Finalment tens un quadre en el qual et proposem que intentes copiar la cal·ligrafia en àrab. Recorda! De dreta a esquerra: et semble difícil?

Llista de paraules proposades:

AQUI VA TABLA ALFABETO, CON-

SEGUIR IMG

Mòd

ul 7

50

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

POSADA EN COMÚ:

-Coneixies estes paraules? Sabies d’on venien?-Ara que ho saps, l’àrab et pareix tan llunyà?-Investiga i busca altres paraules que creus que podrien vindre de l’àrab. Veuràs com et sorprens!

CONCLUSIÓ:

La nostra llengua té un vocabulari molt ric, perquè els diferents pobles que van habitar estes terres van deixar part de la seua cultura, i alguns elements d’aquest cultura van quedar tan arrelats que van ser respectats i assimilats pels que van arribar després. D’aquesta manera, els costums i el llenguatge es van anar enriquint al llarg dels segles, i seguixen enriquint-se ara gràcies a les aportacions de les persones que continuen venint a les nostres terres. (Veure annex: Breu etimologia)

AQUI VA TABLA ALFABETO, CON-

SEGUIR IMG

Mòd

ul 7

Sen

t el

Ma

gri

b

51

EXERCICI 2:

BENIVOREM.

SITUACIÓ:

Com explicàvem en el mòdul 1, els àrabs van estar vivint en la Península Ibèrica durant molts segles i van deixar la seua empremta. I no sols en els costums i en algunes paraules del nostre vocabulari; molts dels pobles i aldees actuals van sorgir de cases de labor morisques i conserven el seu nom àrab. Així succeïx amb BENIMACLET.

Els noms d’altres llocs deriven directament d’una paraula àrab, com ocorre amb ALCÀNTERA (d’al-qantara, que significa “pont” en àrab; alguns llocs amb ponts destacats es s’anomenen així).

I, per descomptat, hi ha també nombrosos cognoms que tenen el seu origen en paraules àrabs, com per exemple ALCAIDE. Et sona?

A TREBALLAR!

Busca 7 exemples de localitats, el nom de les quals tinga origen àrab, i 5 cognoms que deriven també d’esta llengua. Fàcil, veritat? Una pista: normalment comencen per al- o per beni- o, inclòs, per rafal- o rafel-. Una vegada els hages anotat, tria tres d’ells (tant de població, com dels cognoms) i intenta descobrir el seu significat original (p. ex.: ALZIRA, que significa LA-ILLA; ALCAIDE, que ve d’AL-QADI, i significa EL-JUTGE)

POSADA EN COMÚ:

Has vist? Resulta que tenim moltes més coses en comú amb el Magrib del que creies al principi. Quants noms d’origen àrab heu trobat entre tots i totes? Segur que hi ha un muntó diferents. I això no és tot: també hi hi ha noms d’accidents geogràfics d’origen àrab, com ALBUFERA, d’AL-BUHAYRA, que és LA-LLACUNA.

I GUADALAVIAR? Què significa? Veritat que comença igual que GUADALQUIVIR, GUADIANA, GUADARRAMA, GUADALETE...? I hi ha molts més. Què són o d’on ve el seu nom?

CONCLUSIÓ:

Moltes de les paraules d’origen àrab que hem vist comencen per Al-; este prefix fa referència a l’article àrab que les antecedix: al-, que s’ha conservat en la major part dels casos, inclosos molts topònims.

La Comunitat Valenciana és la zona de la Península Ibèrica on més abunden els topònims compostos pel prefix Beni-; este vocable d’origen àrab significa “fill de”, i anteposat a un topònim indicava una unitat parental. És a dir, indicava que les persones que vivien allí procedien de la mateixa família o tribu. Les poblacions amb esta arrel generalment provenen del desenvolupament d’alqueries (aldees o cases de labor en què vivia una comunitat de llauradors regida per un consell d’ancians).

També són nombroses les poblacions que comencen per Rafal- o Rafel-; el seu origen probablement són els “rafal” andalusíes, unitats d’ocupació del territori, que pertanyien a un sol propietari (una mesquita, el sultà, un personatge ric...).

Un altre dels prefixos més comuns utilitzats en els topònims és Guad-, veu aràbiga que significa “riu”, i s’utilitza normalment per a rius o localitats que destaquen per tindre’n un.

Mòd

ul 7

52

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

a

DEFINICIONS:

CULTURA:

Conjunt de produccions, de creences, de valors, normes, actituds significats que un grup social és capaç de generar en relació amb el seu entorn. Tota cultura s’adquirix a través de la família, del medi, l’escola, etc., en un procés de socialització a través de tota la vida.

COSTUM:

Hàbit, forma habitual d’obrar o procedir establit per tradició o per la repetició dels mateixos actes i que pot arribar a adquirir la força de precepte. Comunament es coneix com “costums” al conjunt de qualitats o inclinacions i usos que formen el caràcter distintiu d’una nació o persona.

TRADICIÓ:

Transmissió de notícies, composicions literàries, doctrines, ritus, costums, etc., feta de generació en generació. També la doctrina, costum, etc., conservada en un poble per transmissió de pares a fills.

FOLKLORE:

Conjunt de creences, costums, artesanies, celebracions, etc., tradicionals que caracteritzen a un poble determinat. Les distintes expressions del folklore es transmeten de generació en generació a través de la tradició, bé siga la tradició oral, bé pel costum i la pràctica.

SUPERSTICIÓ:

Creença estranya a la fe religiosa i contrària a la raó. També fe desmesurada o valoració excessiva respecte a alguna cosa.

MULTICULTURALITAT:

Procés pel qual persones de diverses cultures conviuen en la mateixa ciutat o barri en què es dóna una convivència pacífica però sense cap interrelació entre elles.

INTERCULTURALITAT:

Procés pel qual es produïx primerament una constatació en positiu de l’existència de persones de diverses cultures en la mateixa ciutat o barri, per a després, en una segona fase, anar possibilitant la trobada, el coneixement i la convivència pacífica i enriquidora entre les mateixes des del respecte mutu.

Mòd

ul 7

Sen

t el

Ma

gri

b

53

Bibliografia

AL- SAADAWI, NAWAL. (1991): La cara desnuda de la mujer árabe. Plaza Edición, Madrid.AGUILAR, MARIA JOSE. (2005) Técnicas de animación grupal. Ed. Espacio BOUGAHBA MALEEM, ZOUBIDA. (2003): Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos. Miraguano Ediciones, Madrid.Casa alianza y Setem C.V. (2000). Solo quise ser un niño pero no me dejaron. Guía didáctica. ESPADA, JOSE PEDRO. (2001). Técnica de grupo. Ed. CCSESTEFANÍA, JOAQUÍN. (2003): Hij@, ¿Qué es la globalización? Plaza Edición, Madrid.GOYTISOLO, J.; NAÏR, S. (2000): El peaje de la vida. Integración o rechazo de la emigración en España. Ed. Aguilar, Madrid.HIRSI ALI, AYAAN. (2006): Yo acuso. Defensa de la emancipación de las mujeres musulmanas. Círculo de Lectores, Barcelona.IBN AZZUZ, MUHAMMAD.(1997): Que por la rosa roja corrió mi sangre: nueva colección de cuentos marroquíes de tradición oral. Instituto Hispano-Árabe de Cultura, Madrid.Jarit. (2005): Siente el Magreb. Guía didáctica.MARTÍN MUÑOZ, G. (1999): El Estado árabe. Edicions Bellaterra, Barcelona.NAÏR, SAMI. (2000): La inmigración explicada a mi hija. Círculo de Lectores, Barcelona.NAVARRO, EDUARD Y SCOLES, RICARD. (1998). Guía educativa para el consumo crítico. Ed. Los libros de la catarata.SARTORI, G. (2001): La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Ed. Taurus, Madrid.Universidad de Valencia (2005): Geografíes del desordre. Migració, alteritat i nova esferasocial. Guia didàctica.VV.AA. (1991): 50 cosas simples que los niños pueden hacer para salvar la tierra. Círculo de lectores, Barcelona.VV.AA. (2005): Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Ed. Prensa Valenciana, Valencia.

WEBGRAFIA

www.approdi.netwww.ceim.netwww.entrecultures.orgwww.eurosur.orgwww.fespinal.comwww.movimientocontralaintolerancia.comwww.mundosolidario.netwww.nodo50.org/mujeresenredwww.pangea.org/fcongdwww.rae.eswww.webislam.com

Gu

ia D

idà

ctic

a P

rim

àri

aB

iblio

gra

fía

54