Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 35 | novembre 2008

Aixì ens deien que estava la situació econòmica

12Recomanacions del Cecotnòmic

CLUB DEL LECTOR

Una eina per gestionar la seva cadena de valor i ser més competitiu i pernils i lots ibèrics de Nadal per a empreses

Les infraestructures al Vallès, centrals per Catalunya

LOGISTICA

16

A Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE

ENTREVISTA

26

Així és com estava en realitat

INDICADORS

No vull perdre massa temps en analit-zar la situació en la qual ens trobem a hores d’ara, com tampoc les seves causes. Tanmateix, sí que vull fer al-

gunes reflexions. En primer lloc, he de dir que no em sembla gens bé aquest totum revolutum en què alguns estan interpretant la situació actual. Si de veritat volem saber què ha passat i, el que és més important, extreure’n alguna conclusió, cal que separem la crisi financera internacional de la situació de l’economia catalana i espanyo-la. També cal que separem els comportaments associats al risc empresarial, lícit encara que a vegades el seu resultat pugui ser negatiu, de les actuacions delictives, que han de ser perseguides implacablement. En segon lloc, també vull dir que és hora que toquem tots de peus a terra. Una part del que ens està passant té les seves arrels en creure en la bondat d’un determinat model de creixement basat en l’increment desproporcionat de l’endeutament de les famílies, de certs sectors d’activitat empresarial i del propi sector financer, que ha servit per augmentar de forma desme-surada el consum i per fer créixer artificialment el sector immobiliari. Dit d’una altra manera, els darrers 15 anys s’ha aplicat molt “photos-hop” per tal d’exagerar les bondats del model, amagant-ne les “arrugues” que tenia, així com la baixa productivitat i l’alt absentisme, que ens han fet perdre molta competitivitat. En aquests moments, cal recordar que aquest “photoshop” va enlluernar tant que, fins i tot, va conduir a la barbaritat que alguns fessin desaparèixer el Mi-nisteri d’Indústria amb el beneplàcit de molts.

En tercer i últim lloc, crec que és absolu-tament injustificat carregar totes les culpes a l’anomenat “model capitalista”. O és que potser hauríem de demanar un inventari dels milions de metres quadrats de sòl públic que, en lloc d’uti-litzar-se per construir habitatges protegits que ara semblen tan necessaris, les administracions públiques han venut en subhasta a preu d’or? Demanem també un inventari de tot el sòl privat

no urbà requalificat mitjançant decisions admi-nistratives per fomentar, d’aquesta manera, un creixement que permetia recaptar més impostos? En darrer terme, qui és responsable quan una societat suposadament madura accepta com a normal, de manera generalitzada, la utilització de l’endeutament a 10, 15 o 20 anys per comprar béns de consum?

I ara toca enfocar el futur. Però per sortir de la situació actual no només és necessari saber interpretar-la adequadament, sinó també fer una reflexió important d’on volem arribar. Tinc la impressió que la major part de la societat encara està pensant en un “tornar on érem”. Jo simple-ment crec que això és una quimera i que ni tan sols és desitjable. És veritat que és difícil dir en aquests moments que no tornarem a creixements molt alts ràpidament, que caldrà fer sacrificis per part de tothom i, a més, amb poc retorn a curt termini i que certes actituds, com l’absentisme injustificat, l’ineficiència de les administracions o la cultura de l’enriquiment “fàcil”, hauran de canviar si volem progressar. No sé si veig líders disposats a dir les coses tal com són i amb la valentia de recomanar el “camí sacrificat i difícil”, que és el que té més probabilitats d’èxit. Ben al contrari, els darrers mesos el que hem vist és com s’ha intentat negar l’existència de la crisi i, quan ja era impossible negar-la, s’han tirat “pi-lotes fora” i a hores d’ara s’està prometent una sortida fàcil i ràpida. Els sóc sincer? Un assessor polític segurament no té més remei que reco-manar aquesta actitud; contràriament suposaria un “suïcidi polític”. I això em fa expressar una darrera reflexió per acabar aquestes línies. Quins defectes existeixen al nostre model de societat, que prima el fet que els nostres dirigents ens ocultin la realitat i castiga aquells que ens diuen les coses tal com són?

Blood, sweat and tears...

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÍND

EX

Massa “Photoshop” a l’economia del país

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:9.500 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04

12

16

20

22

24

26

cecot

FLASHcecot

LOGÍSTICA

RH

MÀRQUETING

CINC CÈNTIMS

ENTREVISTA

La crisi: el pas de ser financera a ser econòmica i global, amb les opinions de Joaquín Trigo, Alejandro Alcaraz i Francisco Belill

Notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

El màrqueting viral: popular, econòmic i massiu

A Gerardo Díaz Ferrán, president de la CEOE

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

Les infraestructures al Vallès, centrals per a Catalunya, amb l’opinió de Josep Narcís Arderiu

El talent, eina bàsica en temps de crisi

cecotnòmic 35Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi GrasEstefania LinésYolanda Crochet

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Retoc de portada:Jose Marco

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi LópezMaría RodríguezAlejandro Nigro

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Barcelona acull el Global China Business Meeting

4

ceco

tnò

mic

35

cec

ot

La crisi financera global, amb més d’un any de vida des del seu inici a l’estiu del 2007 i lluny encara d’haver-se resolt, va provocant mal-decaps permanents. La seva gravetat fa que

ja se la compari amb la famosa crisi produïda després del crac borsari de l’any 1929. Les coses estan prou malament com perquè el proper 15 de novembre es reuneixi a Was-hington una conferència convocada per Bush a instàncies del president de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy. L’objectiu d’aquesta trobada és redissenyar l’ordre financer internacional d’una manera semblant a la que va inspirar la conferència de Bretton Woods el 1944.

L’arrel del problema es troba en certes pràctiques bancàries irresponsables, dutes a terme per una banca paral•lela composta per bancs d’inversió, vehicles “fora de balanç” i altres entramats financers que han generat un enorme volum d’actius “tòxics”, sostingut per uns nivells de palanquejament desorbitats.

El resultats han estat esperpèntics. No cal mirar mas-sa lluny: l’últim mes de setembre passarà sens dubte als annals de la història financera. En deu dies, el govern dels Estats Units intervé les agències hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, Lehman Brothers es veu empès al concurs de creditors i es nacionalitza l’asseguradora mundial més gran. Això no els mereix prou confiança als mercats i els bancs centrals han d’aportar enormes injeccions de liquiditat. L’angoixant panorama obliga el secretari del Tresor, d’acord amb la Reserva Federal, a presentar un pla de rescat del sistema financer que consisteix en la creació d’un fons d’uns 700.000 milions de dòlars per comprar actius deteriorats, sobretot bons hipotecaris, amb l’objectiu d’estabilitzar els mercats financers i sanejar els balanços dels bancs. Assolirà

els seus objectius? Pel que fa a l’economia nord-americana i, de retruc, la mundial, més val que sigui així. Un col•lapse del sistema financer té efectes devastadors sobre la resta de l’economia. Els bancs centrals i la resta d’institucions mundials amb responsabilitats financeres intenten que els engranatges del motor financer no quedin clavats. És curiós com, en el si d’aquesta conjuntura, s’han entonat diversos mea culpa, com el d’Alan Greenspan, expresident de la Reserva Federal (Fed), que ha reconegut que està commocionat perquè es va equivocar “parcialment” al valorar els riscos associats als derivats de deute que estan rere la crisi actual.

En qualsevol cas, es creu que la recuperació de la normalitat serà, d’una banda, lenta i, de l’altra, costosa. Lenta perquè la resolució d’un augment de la morositat bancària requereix un prolongat període de temps, i més si l’abast de la fallida bancària adquireix les dimensions actuals. I costosa perquè els fons necessaris per impulsar nous projectes d’inversió es dedicaran a reparar la salut dels sistemes financers. Per aquest motiu és important trobar, com més aviat millor, una solució global i ràpida que permeti reparar els balanços dels bancs, normalitzar l’anòmala situació als mercats de crèdit i posar a disposició de les famílies i de les empreses els recursos necessaris per finançar els seus projectes.

La moguda corporativa no s’atura i Europa no s’esca-pa de la crisi global, com ho palesen els greus problemes de diverses entitats. L’economia europea té per davant una important desacceleració de l’activitat. Tot indica que la sortida de la crisi dependrà críticament del sector immobi-liari nord-americà, de la resistència dels països emergents i de la normalització del crèdit.

Un col·lapse del sistema financer té efectes devastadors sobre la resta de l’economia. Durant uns quants anys ens han volgut presentar una situació de benestar econòmic bàsicament irreal sense bases sòlides i ens l’hem cregut. Tot indica que les coses no s’han fet bé, que no s’ha aprofitat la bonança per preparar un futur previsible i ara hem de veure com les coses tornen al seu lloc. L’economia torna a tocar de peus a terra i les empreses veuen retallades les línies de descompte o les pòlisses de crèdit. Hem demanat a diversos experts que ens donin “receptes” per tal d’afrontar la crisi.EN

PO

RTA

DA

04

Benvinguts a l’economia real

5

ceco

tnò

mic

35

cec

ot

Paul Krugman, professor de la Universitat de Prince-ton i premi Nobel d’Economia 2008, ha escrit fa pocs dies: “Mentre el mercat de valors maniacodepressiu domina els titulars, la història més important són les lúgubres notícies que arriben sobre l’economia real. Ara està clar que rescatar bancs és només el principi: l’economia no financera també té una desesperada necessitat d’ajuda.”

Krugman sap el què es diu. Els empresaris del sector de l’automòbil no volen ser menys que les institucions financeres i han demanat ajuda als seus governs. La crisi colpeja amb duresa la indústria de l’automòbil amb un descens de vendes generalitzat a tota la Unió Europea. Més accentuat és a Espanya, on s’estima que la caiguda serà superior al 25 %, una xifra sense precedents. A més, és evident que milers de petites i mitjanes empreses depenen d’aquest sector, el qual dóna feina a més de 12 milions de persones, 2,3 milions dels quals depenen directament dels fabricants i la resta del sector de components.

D’altra banda, la teoria, segons la qual els països emergents podrien amortir l’impacte de la crisi financera dels EUA i Europa, s’ha vist que no era correcta. Borses, bons i divises de països llatinoamericans, Àsia i Europa de l’Est s’han desplomat i alguns han hagut de demanar ajuda al Fons Monetari Internacional, com és el cas d’Hongria, Ucraïna, Islàndia, Bielorússia i Pakistan, mentre que altres, com Brasil i Mèxic, han intervingut per defensar les seves monedes. La impressió general que la nacionalització dels fons de pensions privats a l’Argentina obeeix a les dificultats financeres del seu país va provocar un efecte en cascada. El fantasma dels impagaments ha disparat la prima de risc del deute dels països emergents fins al seu màxim en 6 anys i ha accelerat la depreciació de les seves monedes. Les

grans economies emergents afronten la retirada massiva de capitals d’inversors que necessiten dòlars per cobrir les seves devaluades posicions al mercat de valors i deutes de països avançats. A més, les perspectives d’una recessió a les economies industrialitzades ha provocat una forta caiguda del preu de les matèries primes, claus en la balança comer-cial i financera de bona part dels països emergents.

Problemes a casaSegons un sondeig de la Cecot, un 66% de les empreses han vist minvar els seus resultats per l’impacte de l’eco-nomia en el primer semestre de l’any, mentre que la mo-rositat s’ha incrementat en el 55% dels casos i el 50% de les empreses asseguren tenir més dificultats per accedir al finançament. El Club Cecot Financer & Fiscal ha realitzat un sondeig entre els seus membres, prop de 700, per tal de conèixer el grau d’impacte de la situació econòmica actual. La recollida d’informació s’ha realitzat en dos fa-ses, un primer qüestionari a finals del mes de juliol i un segon a principis de setembre que ha obtingut el doble de respostes que el primer.El resultat del sondeig demostra que la conjuntura de crisi financera està afectant clarament el sector empresarial. L’impacte de la situació econòmica actual durant el primer semestre de 2008 s’ha mesurat en funció de les variables següents: les vendes, els marges, els resultats, la morosi-tat i l’accés al finançament. Tenint en compte aquestes variables, el 64% de les empreses que va respondre el primer qüestionari afirma haver minvat el seu volum de vendes i el 51% reconeixen haver patit una reducció del seu marge comercial. Al mateix temps, un 66% de les empreses afirma haver reduït els seus resultats durant el primer semestre de l’any.Amb relació a la morositat, un 55% de les respostes afirmen que ha augmentat i un 45% diu que s’ha mantingut. Da-vant la pregunta sobre si han pogut accedir a finançament per desenvolupar la seva activitat, el 50% de les empreses han afirmat haver tingut més dificultats per accedir-hi, un 36% no ha tingut necessitats de finançament durant el primer semestre de l’any i un 14% diu no haver notat cap canvi respecte de l’any anterior.No obstant això, des de la Cecot s’entén que l’increment de la morositat va lligat a la dificultat d’accés al finançament. “Dins la taxa de morositat s’inclouen els casos d’empre-ses que estan anant malament, amb baixada de vendes i amb pèrdues importants, que no podran fer front als seus pagaments. Però també s’hauran d’incloure les empreses que no poden fer front als seus pagaments precisament perquè tenen limitats els recursos financers”, afirma Enric Rius, assessor del Club Cecot Financer & Fiscal. Rius afe-geix que “en un context on l’economia es frena, la pròpia administració pública està allargant els seus terminis de pagament, etc. D’altra banda, com a empresari necessites complir els teus compromisos i per fer-ho són necessaris els recursos de circulant.”La pràctica empresarial diària demostra que, tot i els discur-sos positius per part de les entitats financeres, les empreses veuen retallades les línies de descompte o les pòlisses de crèdit, que no es concedeixen noves línies i que, per tant, empreses que tenen resultats positius, que estan guanyant diners econòmicament parlant, incrementaran la taxa de morositat per no comptar amb recursos financers que ajudin al seu circulant.

6

ceco

tnò

mic

35

cec

ot

Alejandro Alcaraz Soci DirectorSpinnaker Consulting

Durant els últims mesos, són molts els analistes que s’han pronunciat sobre les causes que han motivat i intensificat la crisi financera que estem vivint. A dia d’avui, ningú ja no

dubta que aquesta crisi ha anat prenent cos sigil·losament des dels inicis de l’any 2000. En aquells temps, ens va tocar viure a tots l’anomenada bombolla tecnològica que, encara que no ho desitjava ningú, acabà per explotar un any després. Llavors, com ara, les autoritats monetàries activaren les eines de les quals disposen per tal d’evitar una forta caiguda als mercats. Les seves actuacions se centraren en fortes retallades dels tipus d’interès (en el cas nord-americà, del 6,5% a l’1%).

Aquesta política de tipus d'interès agressivament baixos acabà inundant el mercat de liquiditat, la qual cosa, si bé al principi fou del tot positiu per evitar mals majors, finalment acabà provocant que tant inversors com intermediaris optessin per assumir riscos majors en les seves inversions, ja que, al cap i a la fi, els diners s’havien convertit en un bé més que accessible. Per part de les famílies, la resposta fou evident: un increment desmesurat de l'endeutament per tal de finançar les noves necessitats que ens hem anat “autocreant” els últims anys. Per part de les entitats financeres, en un entorn on cada cop cobraven menys en les concessions de crèdit (... competència) i en la captació de recursos (... novament, competència), aquestes s’han trobat que han hagut d'anar incrementant els riscos assumits per tal d’evitar una caiguda dramàtica del seu marge financer.

L’espurna que encengué la crisi fou l’inici dels in-compliments adquirits per part de les famílies, primer nord-americanes, i de la resta del planeta després, la qual cosa provocà un increment sense precedents del risc bancari que, com tots sabem, s’ha anat traduint en un repunt dels tipus d’interès al mercat interbancari que ens ha acabat afectant a tots en major o menor mesura. Tot això ha conviscut amb un fort increment dels preus de les matèries primes, la qual cosa, tant des del punt de vista personal com empresarial, també ha tingut un impacte directe a la nostra butxaca.

I a partir d’ara?A poc a poc, aniran apareixent els problemes de les entitats financeres. En alguns casos, aquests problemes tindran envergadura com per ser assumits pels estats mit-jançant injeccions de capital de rescat; en d'altres, l’entitat desapareixerà. El que sí que està clar és que afrontem una època de retrocessos on el sector financer es con-centrarà, es tornarà més petit i es dedicarà a potenciar la seva activitat de banca tradicional, tot desapareixent la banca d’inversió tal i com l’hem conegut fins ara.

Pel que fa a les famílies i les empreses, és evident que la crisi financera, en la mesura en què perduri en el temps, va provocant que la crisi econòmica es vagi estenent com un virus. Les mesures adoptades per bancs centrals i governs evidentment frenaran aquesta evo-lució, però serviran de poc per evitar un futur entorn recessiu.

Què pot fer una empresa enfront d’aquest panorama? La liquiditat s’ha convertit en un bé escàs. cuideu-la i gasteu només en allò que sigui realment necessari, quasi imprescindible. Involucreu tot l’equip: per tirar endavant tothom ha de donar suport. Concreteu els objectius. En aquest entorn, ens hem d’estar de grans projectes a llarg termini i lluitar el dia a dia, atès que no sabem com serà el futur i, amb els canvis que estem tenint, pot ser molt diferent al que coneixem a dia d’avui. Aprofiteu per localitzar noves oportunitats de negoci: durant les crisis sempre n’hi ha. <

L'O

PIN

IÓAnatomia d'una crisi

7

ceco

tnò

mic

35

cec

ot

L’origen de la crisi és l’excés de liquiditat que va abaratir artificialment el cost del crèdit llançant a empreses i famílies cap a un en-deutament excessiu, impossible de pagar amb

tipus d’interès normals. Comença amb la crisi de les empreses “puntcom”, i continua amb l’atac a les Torres Bessones. Durant els anys 2006 i 2007 es va saber que les mortgages subprime (no confondre amb hipoteques) eren impagades, fet que enfonsaria el mercat immobili-ari, els bancs que les van finançar, les empreses que les van assegurar i les agències que les van qualificar; les entitats que les van agrupar i les van tornar a vendre, els bancs i els fons que les van comprar... i al final també les empreses i les famílies.

El despropòsit és imputable a l’autoritat monetària, a la supervisió bancària, a l’impuls rebut des del govern i la seva posterior complaença i, de manera especial, a Fanny Mae i Fredy Mac (els seus noms reals són Fe-deral Nacional Mortgage Association i Federal Home Loan Mortgage Corporation), tornats a nacionalitzar, que compraven les hipoteques i les tornaven a vendre. És un problema associat a la intervenció pública en el mercat, a una regulació excessiva que instà als bancs a substituir la intermediació bancària (on tot passa pel balanç i compromet al banc) per la col·locació financera, en què només es comptabilitza la comissió cobrada sense assumir responsabilitat.

Per sortir de l’embolic el paper principal correspon al govern, que és qui ha d’ajudar a sortir de la situació i impulsar un creixement competitiu i sostenible: 1) Reduir els terminis de pagament a subministradors i contrac-tistes. 2) Prendre’s seriosament la Better Regulation: simplificar tràmits i obligacions de compliment. 3) Deixar de pledejar per sistema contra els ciutadans i donar per bona la primera sentència judicial. 4) Evitar les asimetries que beneficien a les AAPP i perjudiquen als ciutadans, com terminis curts per a recórrer i terminis llarguíssims per incoar expedients. 5) Assumir una regla de despesa en què el pressupost i la seva liquidació no pugui créixer

Joaquín Trigo PortelaDirector executiu Foment del Treball Nacional

Què fer contra la crisi

més que el PIB monetari. 6) Coherència d’actuacions de les AAPP (per exemple: les discrepàncies de la prime-ra OPA sobre ENDESA). 7) Donar transparències a les empreses de les AAPP. 8) Reduir el número d’agències, observatoris, consells, autoritats i/o ens que es financen amb el pressupost públic. 9) Regular els boicots econò-mics i la vaga per evitar o saber què fer davant allò que és il·legal. 10) Ampliar i modular –de manera transitòria i segons nivell de renta i proporció que representa el pagament de l’hipoteca respecte del total d’ingressos– la deducció fiscal per compra d’habitatge per ajudar a les famílies i evitar l’enfonsament del mercat immobiliari. 11) Facilitar liquiditat a les entitats financeres: compra d’actius, capitalització, … i que el seu finançament anual a empreses i famílies creixi almenys en un percentatge preestablert. 12) Possibilitat que les empreses realitzin els seus pagaments (societats i IVA) amb desfasament temporal de dos trimestres sense necessitat d’aportar garanties. 13) Donar beques d’estudis amb exigènci-es de resultats i rigor en la verificació. 14) Introduir el tiquet moderador en prestacions farmacèutiques. 15) Rebaixar significativament la incapacitat transitòria. 16) Compromís de l’Estat sobre energia, aigua, educació i criteri de prioritat d’infraestructures. 17) Lliure amortit-zació de béns d’equipament que millorin la prevenció de riscos laborals, estalvi energètic i/o aigua i protecció mediambiental. 18) Possibilitat d’aprovisionar indemnit-zacions laborals. Reducció d’IVA per a la rehabilitació, la construcció i l’ampliació del concepte. 19) Incentius a la recol·locació ràpida. 20) Incidència real de l’IS com Alemanya o la mitjana real de la UE. 21) Compromís de defensa plena dels drets de propietat. 22) Bones pràc-tiques del sector públic. <

8

ceco

tnò

mic

35

CEC

OT

És temps d’acció. Per tal de sortir enfortits d’aquesta crisi són necessàries mesures es-tructurals, no simplement de supervivència, per augmentar la productivitat i, com a re-

sultat d’això, la competitivitat exterior de les empreses de manera sostenible, tot coordinant esforços entre les empreses, l’Administració central de l’Estat i les Comu-nitats Autònomes.

El Govern ha d’incentivar l'inversió de les empreses en noves tecnologies i en R+D+I. Les universitats i els centres de formació i investigació han de treballar de manera conjunta amb les empreses per innovar i millorar contínuament els seus productes i serveis.

S’ha d’incrementar l’inversió en formació de qua-litat. Tant els estudis universitaris com els de Formació Professional han de comptar amb plans d’estudis actu-alitzats que responen a les demandes del mercat laboral (més contingut pràctic, més idiomes i més experiències internacionals).

És fonamental per a les empreses espanyoles, tant privades com públiques, ser més rigoroses en el compli-ment dels terminis i condicions de pagament.

S’ha de reformar en profunditat la funció pública per fer-la més eficient i competitiva. En aquest sen-tit, una reducció de la burocràcia permetria disminuir substancialment la despesa pública i augmentaria la competitivitat de l’economia espanyola.

De tota manera, seria recomanable liberalitzar el mercat energètic i desenvolupar altres maneres de generació d’energia, sense descartar la nuclear a fi de baixar costos i reduir la dependència energètica del país i equilibrar el dèficit per compte corrent en aquest concepte.

També és necessari reformar i flexibilitzar la legis-lació laboral per crear ocupació estable i de qualitat i augmentar la productivitat dels recursos humans.

Així mateix, s’han de dur a terme mesures de ti-pus fiscal. La reducció encara més gran de l’Impost de Societats, com s’ha demostrat en el cas d’Alemanya, impulsaria l'activitat empresarial, atès que permetria destinar fons a l'inversió productiva i tecnològica.

En últim lloc però no per això menys important, és decisiva l’inversió estatal en infrastructures que faciliti la mobilitat de persones i mercaderies. Connexions inter-nacionals del TGV, més aeroports espanyols connectats amb destinacions a l'exterior, més plataformes logísti-ques i més facilitats en el transport de mercaderies per ferrocarril. I una llibertat comercial més gran provocaria, a la llarga, un augment del consum privat, una baixada de preus i una millora del servei als ciutadans.

És temps d’acció. No només hem de saber esquivar el temporal. Preparar-se per a un nou cicle de creixement futur és fonamental per a tots. <

Francisco BelilPresident de la Cambra de Comerç Alemanya per a Espanya

Conclusions: recomanacions per millorar la política econòmica a Espanya

9

ceco

tnò

mic

35

CEC

OT

10

ceco

tnò

mic

35

FIN

AN

CES

En poc més de tres setmanes hem assistit a la major operació de rescat financer per part del govern nord-americà: el primer diumenge del mes assumia la gestió de les dues grans

hipotecàries del país, Fannie Mae i Freddie Mac; tot just una setmana després, el banc d’inversió Lehman Brothers suspenia pagaments, mentre que un altre banc d’inversió veterà, Merrill Lynch, era adquirit pel Bank of America per evitar-ne el col·lapse. El dimarts 16 de setembre, el govern dels Estats Units, juntament amb la Reserva Federal, el banc central del país, organitzava una operació de rescat per evitar la fallida de l’American International Group, la primera entitat asseguradora mundial. L’endemà, un dels grans bancs hipotecaris del Regne Unit i el número u en dipòsits, HBOS, es va veure forçat a fusionar-se amb Lloyd’s per evitar mals majors; el 18 de setembre, els principals bancs centrals es tornaven a coordinar per donar liquiditat a uns mercats vora l’atac de nervis. El 25 de setembre s’anunciava la fallida de Washington Mutual, la més important en la història de la banca comercial dels Estats Units. La història no s’ha atura aquí, sinó que continua... Era poc probable que algú arribés a preveure el que ha succeït aquest mes de setembre i per això és important entendre el desenvolupament de les turbulències que afecten el conjunt de l’economia mundial.

Què ha passat? Per als experts, la concatenació de fets que ha desembocat en la situació actual és llarga. L’origen és una bombolla d’actius, en aquest cas, els preus de l’habitatge als Estats Units. Aquesta bombolla s'ha anat alimentant pel sobtat enlairament de les hipoteques subprime, concedides a clients d’escassa solvència, i s’ha anat inflant a causa d'unes condicions monetàries extremadament laxes que esperonaven l’endeutament de famílies i entitats financeres.

Es considera que la crisi subprime va començar l’agost del 2007, però l’origen es remunta als anys precedents. Quines en són les causes? Es poden destacar quatre factors principals: l’enorme bombolla especulativa dels actius immobiliaris als Estats Units, l’absència de regulació sobre les hipoteques subprime en aquell país i el mal disseny dels incentius en la concessió d’hipoteques subprime. Aquesta mala política de riscos no hauria transcendit més enllà d’allò que implicava directament, però el quart factor, la titularitat d’aquests crèdits, va ser la via per la qual el virus tòxic de les subprime es va dispersar per tot el món.

Cal precisar que la majoria de les hipoteques de baixa qualitat van ser atorgades per entitats financeres no prenedores de dipòsits. Per obtenir finançament i dinamitzar la seva activitat, les entitats es desprenien d’aquestes hipoteques i les venien a bancs comercials o bancs d’inversió, els quals alhora les “empaquetaven” barrejades en blocs i emetien bons de titulització de deute, els quals utilitzaven les hipoteques subprime originals com a garantia o col·lateral. I aquests nous bons es van distribuir a tot tipus d’inversors institucionals –fons d’inversió, companyies d’assegurances, tresoreries d’institucions de crèdit– en un gran nombre de països.

Per als experts, les causes del desenvolupament del problema són les pràctiques bancàries irresponsables, dutes a terme per una banca paral·lela formada per bancs d’inversió, vehicles “fora de balanç” i altres entramats financers que han generat un enorme volum d’actius “tòxics”, sostinguts per uns nivells de palanquejament desorbitats. És gairebé impossible valorar aquests actius; avui en dia estan disseminats per tot el món pel fet de gaudir de les màximes benediccions de les agències de qualificació de riscos i perquè algunes de les institucions que actualment estan en suspensió de pagaments els garanteixen. L’arrel del problema, però, són els reguladors del sistema financer nord-americà, aparentment incapaços de veure la bomba de rellotgeria que es desenvolupava davant seu.

La primera conseqüència ha estat aquest període de més d’un any de fortes tensions a tots els mercats financers. Les entitats que més n’han patit les conseqüències són les que depenien en major mesura dels mercats a l’engròs com a font de finançament, juntament amb les que més s’exposaven als “actius tòxics” o les que presentaven un grau de palanquejament financer que ha fet que les pèrdues provoquessin un fort deteriorament de les ràtios de capital.

Però ningú no en sortirà indemne, d’aquesta crisi. L’escassetat de crèdit, després d’una etapa d’elevat endeutament, no augura res de bo per a l’economia real. Les solucions no seran ràpides ni barates i, ara com ara, no es poden fer previsions fiables. Cal frenar la caiguda

El perquè de tot plegat

La hipoteca subprime

La subprime és un crèdit hipotecari concedit a clients de baixa solvència, els quals, lògicament, presenten un risc més elevat d’impagament que els clients “normals”. La qualificació de subprime s’aplica quan es concedeixen a persones amb un historial de crèdit problemàtic o que no aporten tota la documentació necessària (per exemple, sobre les fonts d’ingressos). També es parla d’hipoteca subprime si la seva quantia representa un percentatge molt alt del preu de l’habitatge finançat (més del 85%) o si el pagament mensual supera el 55% dels ingressos disponibles. En ser més arriscades, els clients han de pagar un diferencial sobre el tipus de referència entre el 2% i el 3% superior al d’una hipoteca estàndard o prime.

Darrere l’origen de la crisi financera que vivim des de fa un any i que ha provocat una greu situació econòmica mundial –no fa gaire, encara impensable– s’amaga una bombolla d’actius: els preus de l’habitatge als Estats Units. Aquesta bombolla s'ha anat alimentant pel sobtat enlai-rament de les hipoteques subprime, concedides a clients d’escassa solvència, i inflant a causa d'unes condicions monetàries extremadament la-xes que esperonaven l’endeutament de famílies i entitats financeres. A partir d’aquí, hi ha una llarga concatenació de fets que ha desembocat en la situació actual.

11

ceco

tnò

mic

35

FIN

AN

CES

dels preus dels actius per tal de reparar els balanços dels bancs, tornar la confiança als inversors i normalitzar el funcionament dels mercats financers. Es tracta d’una emergència, ja que l’evolució de la crisi evoca la gran depressió del 29. Un cop encarrilada la situació dels mercats financers, serà l’hora de provar que hem après les lliçons corresponents. En particular, la regulació bancària haurà d’assegurar que les iniciatives d’innovació financera rebin el suport d’un capital suficient, que l’exposició al risc sigui raonable i que les operacions siguin adequadament transparents en totes les seves etapes. La crisi subprime ha posat en evidència la vulnerabilitat i els enormes riscos que comporta aquesta manera de fer banca tan allunyada del model tradicional. <

Titulització

La crisi subprime ha posat en evidència la vulnerabilitat i els riscos d’un model de banca molt allunyat del concepte tradicional de banca al detall. Molts analistes coincideixen a identificar el fort creixement d’un model de banca no tradicional com una de les raons que ha originat la crisi financera. Es tracta del model originate-to-distribute, el qual ha utilitzat un seguit d’innovacions financeres, com ara la titulització, per atorgar crèdit sense preocupar-se gaire per la qualitat creditícia. Al capdavall, els préstecs es venien al mercat amb l’ajuda d’agències d’avaluació de crèdit i de bancs d’inversió. Fa relativament poc, existia una distinció clara entre els sistemes financers organitzats al voltant del mercat i els sistemes intermediats per bancs al detall tradicionals. En un sistema intermediat, els bancs estableixen relacions a llarg termini amb els seus clients i capten dipòsits que s’utilitzen per concedir préstecs. El model originate-to-distribute ha contribuït a difuminar la frontera entre aquestes dues formes d’organització. D’una banda, es tracta d’un model de banca que origina crèdits al detall. Però, de l’altra, l’entitat que atorga els préstecs els transfereix al mercat de capitals mitjançant la titulització. Quan un banc transforma una part de la seva cartera de préstecs en títols i després els ven als mercats financers, aconsegueix dues coses: liquiditat i transferir el risc dels préstecs. S’ha demostrat que el mercat havia dipositat una excessiva confiança en el control de la qualitat dels títols que podien exercir les agències d’avaluació de crèdit i els bancs d’inversió, els quals col•locaven les emissions d’aquests títols.

Un any que ha trasbalsat el món

2007setembre 18 La Reserva Federal redueix el tipus

d’interès de referència fins al 4,75%.

octubre 9 L’índex Dow Jones de la Borsa de Nova York registra un rècord històric (14.164,5) amb una alça del 13,7% en relació amb el final de l’any 2006.

31 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 4,50%.

novembre 8 L’índex de la borsa espanyola Ibex-35 anota un màxim històric (15.945,7) amb uns guanys acumulats del 12,7% en relació amb el final del desembre de 2006.

desembre 11 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 4,25%.

13 Els bancs centrals dels Estats Units, la zona de l’euro, el Regne Unit, Suïssa i Canadà anuncien un pla d’accions coordinades per alleujar les tensions dels mercats monetaris provocades per les turbulències financeres.

2008gener 1 Nova ampliació de la zona de l’euro,

amb l’entrada de Xipre i Malta, fins a quinze estats membres.

22 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 3,50%.

30 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 3,00%.

març 9 El Partido Socialista Obrero Espanyol (PSOE) guanya les eleccions generals.

18 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 2,25%.

abril 18 El govern aprova un pla de mesures d’estímul econòmic.

30 La Reserva Federal redueix el tipus d’interès de referència fins al 2,00%.

juliol 3 El Banc Central Europeu apuja el tipus d’interès oficial al 4,25%.

11 El preu del petroli de qualitat Brent en un mes puja fins a un nivell màxim històric de 146,6 dòlars per barril.

15 L’euro cotitza a 1,599 dòlars, el valor màxim des del llançament de la mo-neda única europea al començament de l’any 1999.

agost 14 El govern posa en marxa un progra-ma de 24 reformes econòmiques pel 2008 i el 2009.

setembre 19 El govern dels Estats Units presenta un pla de rescat del sistema ban-cari nordamericà per un import de 700.000 milions de dòlars.

12

ceco

tnò

mic

35

CEC

OT

FLA

SHce

cot

David Vegara i el sondeig del Club Financer & Fiscalq

El secretari d’Estat d’Economia, David Vegara, es va reunir amb empresaris associats a la Cecot per parlar de la situació econòmica d’Espanya i de les mesures previstes pel Govern per afrontar-la. En aquesta reunió, la Cecot va presentar els resultats del sondeig

que el Club Cecot Financer & Fiscal ha realitzat entre els seus membres, prop de 700, per tal de conèixer el grau d’impacte de la situació econòmica actual. La recollida d’informació es va realitzar en dues fases, un primer qüestionari a finals del mes de juliol i un segon qüestionari a principis de setembre que va obtenir el doble de respostes que el primer. El resultat del sondeig demostra que l’entorn de la crisi financera està afectant clarament el sector empresarial. Un 66% de les empreses han vist minvar els seus resultats per l’impacte de l’economia durant el primer semestre de l’any. La morositat s’ha incrementat en el 55% dels casos i el 50% de les empreses asseguren que tenen més dificultats per accedir al finançament.

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

Segon acte CREMA: com utilitzar la creativitat en moments de crisiqEl 27 d’octubre es va fer el segon acte del projecte BCN CREative Management de la Cecot que va consistir en una taula rodona que pretenia aportar solucions pràctiques i creatives per tal de superar l’actual situació de crisi. Hi van intervenir Lucas Carné, cofundador i director d’operacions de Privalia (sector e-comerce), Juan P. Juliá, director general i fundador del Grupo Axel Hotels (sector serveis), i Antoni Garcia, director general de Doga (sector industrial). Per tant, es tractava de tres empresaris de primer nivell en els sectors més representatius de l’economia actual que van explicar de quina manera han utilitzat i utilitzen la creativitat i el

talent per superar els moments complicats en la seva activitat empresarial. L’acte va tenir lloc a Esade i va ser presentat pel director general d’aquesta institució, Carles Losada, i moderat per Jordi Montaña, professor del departament de Màrqueting Management de la mateixa escola de negocis barcelonina. BCN CREative MAnagement és una iniciativa que vol apostar per la dinamització del món empresarial a Barcelona amb l’aportació d’experiències creatives aplicades al management en qualsevol àmbit de la gestió de les organitzacions. El projecte compta amb una plataforma web, www.bcncrema.com, i un bloc al qual es pot accedir a través del web.

Projecte CORESq

El CORES és un projecte promogut per la Fundació Cecot Innovació que ha estat dissenyat amb l’objectiu d’ajudar les pimes participants a sintetitzar en un document totes aquelles pràctiques que donen el valor afegit a les seves relacions amb els grups d’interès. Per a l’elaboració d’aquests Plans de Comunicació RSE s'ha creat una eina informàtica que ha permès realitzar un diagnòstic RSE que identifica els grups d’interès i les bones pràctiques RSE significatives de ser comunicades. Finalment, s'ha dissenyat la pàgina web www.proyectocores.es com a espai de treball, integrant un qüestionari en línia, actualitat RSE i subvencions d’interès per a pimes. CORES compta amb el finançament de la Direcció General de la PIME - DGPYME, en el marc del programa INNOEMPRESA SUPRA 2007 que compta amb la col·laboració de la fundació FUNDITEC (www.funditec.es) i ASINTEC (www.asintec.org), els quals han donat el suport a nivell territorial. El projecte ha comptat amb la col·laboració de 20 pimes participants pertanyents a les comunitats autònomes de Catalunya (10), Galícia (3), Andalusia (3) i Castella la Manxa (4).

Celestino Corbacho visita la Cecotq

Celestino Corbacho, ministre de Treball i Immigració, va visitar la seu de la Cecot i davant de més d’un centenar de representants empresarials, presentà les mesures que el Govern impulsarà per fer front a la situació actual del mercat laboral. Posteriorment, el ministre Corbacho i membres de la junta directiva de la Cecot van dinar a porta tancada.

13

ceco

tnò

mic

35

CEC

OT

Llistat dels guardonats amb els Reconeixements cecot 2008

Categories i guardonats

Empresa més internacional Venair Ibèrica, SA

Comerç servei més dinàmic (atorgat per Liberty Seguros i l´Associació Catalana de Corredors i Corredories d´Assegurances)

Descontaminaciones e Informes Medioambientales, SL

Empresa més innovadora Estambril, SA

Gremi / Associació CataloniaBio

Institució que ha contribuït al desen-volupament econòmic i empresarial

Centre de Recerca i Investigació de Catalunya

Personalitat que s’ha distingit per la seva aportació al món econòmic i empresarial

SR. Andreu Mas-ColellCatedràtic d’economia i president de la Barcelona Gra-duate School of Economics

Millor iniciativa empresarial jove (Atorgat pel Cercle Cecot de Joves Empresaris)

Drivania International(Osvald, Igor i Gerard Martret)

14

ceco

tnò

mic

35

CEC

OT

La Cecot ha fitxat Lluís Font per dirigir el Departament de Serveis de Recursos Humans a empreses, el qual formen les àrees de Borsa de treball, Immigració i selecció en origen, Desenvolupament de projectes socials i nous serveis de recursos humans per a empreses que es posaran en marxa el proper any. Nas-cut a Sabadell el 1976, en Lluís Font és Diplo-mat en Relacions Laborals per la Universitat Autònoma de Barcelona i Tècnic Superior en Prevenció de Riscos Laborals en l’especialitat

Lluís Font q

Noms Propis

Santi Rius i Casas, professional expert en temes de màrqueting en línia, dirigirà l’àrea d’assessorament de màrqueting en línia. Amb una dilatada trajectòria en aquest camp i un reconegut prestigi en el món laboral i aca-dèmic, Rius és enginyer superior per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Terrassa en l’especialitat d’Organització Empresarial, i té un màster en Multimèdia per l'ASEDEM (Associació Espanyola d’Empreses de Multi-mèdia). Rius va ser un dels introductors de la tecnologia multimèdia en el nostre país, i va realitzar l’any 1992 el que es pot con-siderar com al primer CD-ROM multimèdia d’Espanya, titulat “Zoo de Barcelona”. En-tre altres càrrecs, Santi Rius és professor a l’Escola de Negocis EUNCET, adscrita a la UPC, del Màster MBA en l’especialitat de Sistemes de la Informació i Comerç Electrònic i professor d'e-business en l’especialitat d’En-ginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió i Empresarials.

Santi Rius

de Seguretat i Salut. Font també va cursar un mestratge de Recursos Humans en CEF el curs 2002-2003.

L’equip de direcció de la Cecot Amb Font són deu els executius que com-posen L’equip de direcció de la Cecot. La Direcció General està encapçalada per David Garrofé, responsable de la gestió d’un equip de nou directors: Joseba Ruíz, direc-tor general adjunt i responsable de Gremis i Associacions; Patrícia Sánchez, directora de Gremis i Associacions; Teresa Guix directo-ra del Departament d’Atenció al Soci i del Departament de Qualitat; Abraham Arcos, director de la Fundació Cecot Innovació; Eulàlia Martínez directora de la Fundació Cecot Formació; Lluís Font, director del De-partament de Serveis de Recursos Humans; Juanjo Albericio, director del Departament de Serveis de Gestió i Suport Intern; Ra-quel Moreno, directora del Departament de Comunicació i Josep Casas, director del Departament Comercial. Entre tots tenen una mitjana d’edat de trenta-set anys.

q

La flexiseguretatq

El Club de Recursos Humans va organitzar una conferència sobre la flexiseguretat que va comptar amb la participació de la Hble. Sra. Mar Serna, consellera de Treball, que va donar el punt de vista de l'Administració catalana, i el Sr. Salvador del Rey, soci director de l'Àrea Laboral de Cuatrecasas i catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social, que va fer un enfocament des de la vessant més empresarial. La flexiseguretat apareix com un nou terme clau en el debat sobre el futur dels mercats laborals europeus i en el desenvolupament de polítiques socials. Es defineix com la combinació de més flexibilitat als contractes i als acomiadaments per als empresaris i amb més seguretat per als treballadors.

Nou programa de cursos i seminaris per a persones a l’aturq

Davant l’actual situació del mercat laboral, la Fundació Cecot Formació aposta per millorar la ocupabilitat de les persones a l'atur, tot ampliant els seus coneixements mitjançant un reforç de les habilitats dins el sector al qual es treballava o bé iniciant una nova formació. “El que és obvi és que a nivell individual no es pot fer res per canviar la conjuntura general. En canvi, sí que es pot incidir en la situació particular. De les moltes opcions possibles, una d’elles consisteix en potenciar la formació per poder orientar la persona a l’atur cap a sectors amb demanda”, afirmen els responsables de la FCF i afegeixen “contra l’atur, formació”. La Fundació Cecot Formació ofereix cursos subvencionats per a treballadors/es en situació d’atur en diferents àrees formatives. Entre aquestes, cal destacar cursos d’Idiomes, Dependent/a de comerç, Tècnic/a en control de qualitat o disseny i modificació de plànols en 2D i 3D. A aquests cursos, cal afegir-los els de l’àrea sanitària, sector a tenir molt en compte, ja que experimenta una demanda creixent de personal i els converteix en un sector molt atractiu per a la formació

de totes aquelles persones amb un elevat grau d’implicació social. Els cursos que es poden fer en aquesta especialitat són Auxiliar d’infermeria en geriatria o Atenció especialitzada en malalts d’Alzheimer per tal de donar atenció especialitzada a persones amb dependència i, en la propera programació, els de Tècnic/a en dietètica i nutrició o Auxiliar d’infermeria en hospitalització. S’ha iniciat ja formació relativa a àrees com la d’informàtica, que històricament és una de les que té una major demanda (Programador d’aplicacions informàtiques, Tècnic/a en software informàtic, Aplicacions informàtiques de gestió, Tècnic/a auxiliar de disseny gràfic, Dissenyador/a web i multimèdia). Així com els sempre demandats perfils del Sector d’Administració (Administratiu/iva comptable, Administratiu/iva de personal, Empleat/da d’oficina, Telefonista recepcionista d’oficina i secretariat de direcció). A més dels cursos de jardineria que permeten aprendre les darreres tècniques per al desenvolupament professional i laboral dins l’àmbit de la jardineria.

15

ceco

tnò

mic

35

CEC

OT

CLU

B D

EL L

ECT

OR

La r

eco

man

aci

ó d

e C

eco

tnò

mic

DESCOMPTES ESPECIALS si has vist aquest anunciEls Lots que apareguin al nostre catàleg es podran beneficiar dels següents descomptes sempre que compleixin els requeriments demanats:

• Comanda de catàleg confirmada abans del 22 de Novembre: 2% Descompte

• Comanda de catàleg amb data d’entrega i servei abans del 6 de Desembre 2% Descompte

• Comanda de lots del catàleg superior a 5.000 €* i servei en un sòl enviament: 2% Descompte *(base imposable sense comptabilitzar costos d’enviament)

Promoció específica per als socis de Cecot, vàlida des del 6 de novembre de 2008 fins el 6 de març 2009, que consisteix en l'anàlisi de l’aplicació al vostre negoci + 10% descompte addicional en les llicències del Software Sendawin Gestió.

Voleu ser més competitius? Un ajut il·limitat per al sector metal·lúrgic

Aconseguiu un èxit permanent mentre rebaixeu els costos amb l’einaque us proporciona per gestionar la seva cadena de valor.

Ens referim a una solució que engloba Finances, Costos, Vendes, Compres, Estocs, Producció, Manteniment, etc., que us ofereix beneficis claus que us permetran agilitzar i millorar la productivitat de la vostra empresa.Es tracta d’un innovador programari de gestió i control de producció.

SendaWin us ofereix aquesta solució que us permet agilitzar i millorar la productivitat de la vostra empresa metal·lúrgica. Es tracta d’una solució adaptable a les necessitats reals de la petita i mitjana empresa. Compta amb una ràpida implantació del sistema i està completament integrat a tota la gestió SendaWin.

SendaWin és una empresa amb més de 20 anys d’experiència treballant, creixent i avançant al costat dels seus clients i oferint-los i personalitzant-los el seu software de gestió empresarial.

16

ceco

tnò

mic

35

LO

GÍS

TIC

A

El Vallès Occidental, amb prop d’un milió d’habitants i amb una densitat de població elevada (1.398 hab/km2 enfront dels 218 hab/km2 del conjunt de Catalunya) és, encara avui,

una de les primeres potencies industrials de Catalunya. La comarca representa l’11% del PIB català i el 3% del PIB espanyol. No obstant això, històricament no ha estat una comarca prioritzada i ha patit una manca d’infraestructures, tot i tenir-se en compte el seu pes específic en el conjunt

del país. Davant de les noves possibilitats

de finançament que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya i, més concretament, de les inversions previstes en infraestructures, les entitats representants del teixit empresarial al Vallès Occidental han fet una reflexió conjunta per prioritzar les infraestructures que creuen importants al territori i, a partir d’aquí, cercar amplis consensos amb les administracions locals i els agents socials i econòmics de la comarca per actuar de lobby davant l’Administració central i l’autonòmica.

Mitjançant l’informe pretenen establir un ordre de necessitats més immediates per a l’execució de les infraestructures de comunicació previstes a la xarxa viària, la xarxa ferroviària i el sistema aeroportuari, pel seu paper cabdal i perquè estan estretament lligades en tot el procés de

desenvolupament comarcal. Les infraestructures previstes es poden agrupar en dos grans blocs segons la seva incidència en el territori: generals i intermunicipals/locals.

En el grup de les generals, les entitats especifiquen les següents: Ronda del Vallès (Quart cinturó - B40); millores en la C-58 (tram entre Sabadell i la B-40), en la B-30 i en el nus C-58/AP-7; túnel viari d’Horta; eliminació del peatge de la C-16 a les Fonts de Rubí; eix ferroviari del Vallès (futur de la línia el Papiol - Mollet, transport de mercaderies en ample europeu i AVE); línia orbital ferroviària; nous túnels ferroviaris d’accés a Barcelona i potenciació de l’aeroport.

Pel que fa al grup d’intermunicipals/locals: Ronda Oest i Ronda Nord de Sabadell; vial Est del Ripoll (tram comprès entre Can Roqueta i AP-7); via Interpolar Sud; tancament anella rondes de Terrassa; línia de FFCC de la Generalitat Terrassa - Sabadell - Granollers; connexió en tren lleuger o tramvia entre Terrassa i Sabadell; condicionament general de la xarxa viària secundària:

millora del ferm i dotació de senyalització adequada en les vies més deteriorades millora de la N-150 entre Sabadell i Terrassa actuacions a la BP-1503 i modificació de l’enllaç amb l’E-9 a Rubí accessos a Rubí des de Sant Cugat estació de ferrocarrils de la Generalitat entre Rubí i les Fonts

Ronda del Vallès (quart cinturó)Construcció de la Ronda del Vallès amb el traçat previst en el Pla de carreteres i, en especial, el tram Terrassa - Sabadell - Castellar, recuperant el projecte original com a

LOG

ÍST

ICA

16

Infraestructures, ja! Des de fa temps es reclama la necessitat imperiosa d’aprofundir en la creació d’infraestructures a la comarca del Vallès que en permetin el desenvolupament com a motor econòmic de Catalunya. Ara s’ha donat a conèixer un informe sobre les prioritats en infraestructures de mobilitat. No obstant això, el fet de donar prioritat a aquest àmbit no ha de fer oblidar que també calen altres infraestructures tant o més necessàries per al desenvolupament, com les xarxes de transport i subministrament de diferents tipus d’energia i les infraestructures de telecomunicacions.

Les patronals Cecot i CIESC (Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca), i les Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell han promogut de forma conjunta un informe sobre la “priorització de les infraestructures al Vallès Occidental”. La presentació es va realitzar el 21 de setembre i la van fer Antoni Abad, Ramon Albe-rich, Marià Galí i Antoni Brunet, pre-sidents de les quatre entitats a l’Estudi d´Enginyeria Vall, SL (www.enginyeri-avall.com). El text d’aquestes pàgines es basa en l’informe esmentat. Aquest document pretén establir un ordre de necessitats més immediates per a l’execució de les infraestructures de comunicació previstes a la xarxa viària, la xarxa ferroviària i el sistema aeroportuari, pel seu paper cabdal i perquè estan estretament lligades en tot el procés de desenvolupament comarcal.

17

ceco

tnò

mic

35

LO

GÍS

TIC

A

via alternativa i d’alta densitat amb secció de 4+4, o com a mínim de 3+3, i acceleració de l’execució del tram entre Abrera i Terrassa. Aquesta ronda, al seu pas per Sabadell, ha de coincidir amb la Ronda Nord de la ciutat, que està projectada soterrada per l’avinguda de Can Deu. Prioritat d’executar el tram Terrassa - Granollers i de coordinar diversos projectes pendents d’execució amb incidència a la Ronda del Vallès.

Millora de la C-58, de la B-30 i del nus C-58/AP7Ampliació de la C-58 entre Sabadell i l’enllaç de la B-40 (Ronda del Vallès) a tres carrils per sentit abans que entri en funcionament el tram de la B-40 entre Abrera i Terrassa.

Execució dels projectes necessaris per permetre un funcionament adequat d’aquest eix, tenint en compte el desenvolupament de grans projectes d’execució prevista en aquesta zona. Proposta de redimensionament del disseny actual de la C-58 en el tram comprès entre Sabadell i el nus de Badia del Vallès mitjançant la creació d’un quart carril de circulació en sentit Barcelona i en sentit Terrassa; aquesta actuació està estretament lligada amb la construcció del futur carril de VAO entre Cerdanyola i Barcelona ampliable fins a Terrassa.

Ronda Oest i Ronda Nord a SabadellAcabament de la Ronda Oest i comunicació amb la Ronda del Vallès (Ronda Nord).

Continuació del tram comprès entre la C-58 i la N-150 (actualment executat i en ús) fins a la connexió amb la carretera de Matadepera i la carretera de Castellar del Vallès.

Vial Est del Ripoll (tram comprès entre Can Roqueta i l’AP-7)Element bàsic per, d’una banda, diversificar el trànsit des dels polígons industrials existents a l’est del Ripoll fins a la Ronda del Vallès en sentit Nord, i des de Can Roqueta a la Via Interpolar i fins l’AP-7, i de l’altra, completar la circumval·lació de Sabadell per la banda est amb una secció mínima de 2+2.

Via Interpolar Sud (El Papiol - Rubí - Terrassa - Sabadell - Barberà - Palau)

Es tracta del darrer element viari necessari per tancar l’anella que formen les rondes de Sabadell (Ronda Oest, Ronda Est, Ronda Nord i Ronda del Vallès) i completar la ja esmentada circumval·lació de Sabadell per la zona sud.

La seva execució implica la connexió amb els polígons industrials de Polinyà i Palau-Solità i Plegamans, si es té en compte la construcció de la interpolar des de Rubí i les modificacions d’enllaç amb la B-30, l’AP-7 i la C-1413 al seu inici a Mira-sol.

Túnel viari d’HortaOfereix la possibilitat d’accedir directament a Barcelona des de la C-58, a l’altura de Badia del Vallès, per la Ronda de Dalt amb unes característiques molt similars als túnels de Vallvidrera, i constitueix una alternativa als túnels al mateix temps que possibilita la descongestió de la C-58 i la C-16.

Eliminació del peatge de la C-16 a Les FontsJuntament amb la construcció del túnel d’Horta, podria

contribuir a alleujar la congestió de la C-58, ja que permetria que molts dels usuaris que habitualment circulen per aquest vial optessin per agafar la C-16 com a via d’entrada a Barcelona.

Tancament anella rondes de TerrassaConstrucció, en primer lloc, del tram de la Ronda Est, amb inici a la carretera de Castellar i final a l’autopista C-58, i amb connexió intermèdia amb la carretera N-150 de Sabadell a Terrassa. En segon lloc, finalització del tancament perimetral de les altres rondes de Terrassa projectades en el POUM.

Eix ferroviari del VallèsEn aquest punt, l’informe parla del futur de la línia de ferrocarril el Papiol - Mollet, del transport de mercaderies en ample europeu, de l’AVE al Vallès, de la línia orbital ferroviària, de la línia de FFCC de la Generalitat Terrassa - Sabadell - Granollers i de la connexió en tren lleuger o en tramvia entre Terrassa i Sabadell.

Nous túnels ferroviaris d’accés a BarcelonaProposta de dues vies de comunicació noves amb ferrocarril entre Barcelona i el Vallès Occidental: l’una, projectada al PDI amb inici a Sant Cugat i connexió amb la línia L-7 de l’avinguda del Tibidabo - Túnel del Tibidabo; i l’altra, amb punt de partida a la plaça de les Glòries i connexió amb la línia dels FFCC de la Generalitat a la Universitat Autònoma (UAB) - Túnel d’Horta.

Potenciació de l’aeroport de SabadellMillora de l’entrada sud a Sabadell i potenciació de l’activitat industrial de l’entorn. Acceleració del desenvolupament del pla director urbanístic de l’aeroport de Sabadell (ampliació de les capçaleres de pista). Dotació de la tecnologia necessària per permetre que les aeronaus operin en vol instrumental i no només en vol visual. Creació d’un ens de gestió i de promoció propi per a la captació de companyies de vols corporatius i serveis d’aerotaxi.

Condicionament general de la xarxa viària secundària Millora del ferm de les vies més deteriorades i dotació de senyalització, amb compatibilitat amb altres modes de transport allà on sigui possible (circuits per a vianants i per a bicicletes) Estudi de possibilitats de millora del traçat de la carretera N-150 entre Sabadell i Terrassa basat en el seu desdoblament i en l’eliminació dels trams de revolt Possibilitat del tancament de l’anella de circumval·lació de Rubí Connexió entre la interpolar i l’E-9 en els dos sentits, en el seu encreuament a l’altura de l’AP-7 Connexió de la BP-1503 i la C-1413 a través de La Bastida Unió entre la BP-1503 i l’E-9 en totes direccions (construcció de nous enllaços en sentit Barcelona) Condicionament dels accessos a Rubí des de Sant Cugat Possibilitat de desdoblament de la C-1413 a l’eix de la riera de Rubí Proposta de nova estació dels FFCC entre Rubí les Fonts. <

18

ceco

tnò

mic

35

LO

GÍS

TIC

A

Les patronals CECOT i CIESC i les Cambres de Comerç de Terrassa i Sabadell han elaborat un informe sobre la priorització de les infraestructures al Vallès Occidental. L' informe anomena i descriu un seguit important d'infraestructures del transport que es creuen necessàries per al desenvolupament de la regió més industrial de Catalunya, que és també la regió amb una densitat de població més elevada del nostre país.

Amb aquestes dues característiques, és evident que una regió d'aquest tipus necessita un desenvolupament continu d'infraestructures que permetin una mobilitat àgil a l'interior de la comarca i una gran connexió amb les comarques i territoris del voltant, per tal que la seva capacitat industrial arribi amb rapidesa i comoditat al seu destí.

L' informe enumera un important nombre d'actuacions en infraestructura de nova creació del Vallès Occidental. De ben segur que la comarca estaria del tot satisfeta i orgullosa si totes es poguessin posar en marxa amb immediatesa, però el cost que la totalitat de les actuacions implicaria fa que la seva periodització sigui del tot necessari, amb un horitzó a llarg termini que cal determinar i també amb un objectiu de revisió del propi llistat. Per això es necessari un gran consens amb tots els agents implicats.

Però aquest consens, que ara es reclama, ha de venir acompanyat d'estudis importants de periodització, mobilitat i interconnexió entre els territoris i els recursos econòmics necessaris . No val ni és sostenible un important augment de les vies de circulació. Pensem que un dels principis que cal tenir en compte, i valorar molt la seva repercussió en els estudis de mobilitat, és el principi de la oferta i la demanda. És a dir, més oferta implica més demanda i més demanda implica la necessitat d'augmentar la capacitat, és a dir, més oferta, entrant per tant en una espiral que per al territori pot ser motiu important de degradació envers al desenvolupament. No podem farcir un territori de vials que vagin augmentant la seva amplitud en el temps. Només aconseguiríem un col·lapse en la mobilitat i un territori molt poc sostenible.

Amb aquesta reflexió no intento ni tinc la capacitat moral per no subscriure allò que l'informe vol posar sobre la taula: la necessitat imperiosa d' aprofundir en la creació d'infraestructures a la comarca que permetin

un desenvolupament com a motor econòmic del nostre país. Només considero que el llistat de prioritats ha de ser sotmès a un gran consens que primerament ha de ser un consens tècnic i basat en les necessitats, les possibilitats econòmiques per afrontar-les i les prognosis de futur en les xifres de la comarca i del seu impuls econòmic. Amb una reflexió tècnica profunda utilitzant les capacitats dels nostres bons professionals tant de l'Administració com de les bones empreses d'enginyeria que té el país arribarem a poder presentar un consens menys ambiciós, però més fort per actuar com a lobby. Amb estudis globals de què vol i necessita la comarca i cap on vol anar, podem demostrar que infraestructures que ara semblen imprescindibles i que ara reclamem com a immediates per al desenvolupament, potser en un futur no ho són tant, ja que la pròpia periodització a la construcció pot incidir en la seva validació futura.

Totes les actuacions que es citen a l'informe són importants. De ben segur que la que cal amb celeritat, no tan sols per al desenvolupament del Vallès sinó per al del propi país, és l'anomenat quart cinturó o bé Ronda del Vallès. Catalunya i el Vallès no es poden permetre que passi més temps sense que no sigui una realitat, ja que les seves alternatives estan actualment col•lapsades. Per aquest motiu, aquesta infraestructura és del tot necessària. La seva posada en servei serà un punt d'inflexió en la mobilitat i podrà ser impuls per a la resta.

Encara que estan a prop unes noves i millors possibilitats de finançament que el nou marc de l'Estatut d'autonomia estableix, no podem oblidar l'actual estat econòmic que ens obligarà a fer una planificació i definició amb molta més precaució econòmica i amb molta més periodització de les necessitats i els seu possible finançament. Ara que els recursos econòmics són limitats és hora de planificar i redactar tots els estudis tècnics necessaris per a l'optimització del llistat d'infraestructures que es prioritzen. El cost dels estudis i els projectes és el més petit de tota la inversió i, per tant, aprofitem aquest entorn per l'impuls que ens prepararà per a la seva construcció tan aviat com l'entorn i el finançament ens ho permetin.

La priorització que reclamem ara parla només de les infraestructures de la mobilitat, però no podem oblidar que la comarca del Vallès necessita i ha d'impulsar també altres infraestructures tant o més necessàries per al seu desenvolupament. Són de vital importància les xarxes de transport i subministrament dels diferents tipus d'energia, així com les importants xarxes de telecomunicacions. La planificació de la localització futura de plantes d'energia renovable no es poden deixar de banda. En aquest consens que encetem no oblidem tampoc el subministrament dels cabdals necessaris de l'aigua que una mala planificació ens ha portat a períodes difícils com el que hem viscut aquest darrer hivern. Totes aquestes infraestructures també són prioritàries i també reclamen uns estudis de planificació i territorialitat importants que no hem d'oblidar.

Ara és el moment, com ja he apuntat, de desenvolupar els projectes que el Vallès reclama, però, de moment, desenvolupem aquest amb un gran contingut tècnic que modeli el territori i les seves necessitats. <

Infraestructures al Vallès occidental

Josep-Narcís Arderiu FreixaEnginyer de caminsPresident d'ASINCA (Associació d'empreses d'enginyeria)

L'O

PIN

IÓ

19

ceco

tnò

mic

35

LO

GÍS

TIC

A

20

ceco

tnò

mic

35

MÀ

RQ

UET

ING

La popularitat del màrqueting viral es deu, sobretot, a la facilitat d'execució de la campanya, al seu baix cost i a l'elevada taxa d'èxit que està obtenint, òbviament entre el

públic més acostumat a l'ús de les noves tecnologies.

Les claus del seu èxit són:1. dissenyar l'element de comunicació que ha de ser sobretot divertit, sorprenent, senzill, directe, etc.2. comptar amb una base de dades àmplia a la qual fer la primera tramesa i, 3. finalment, penjar i posicionar aquest element als portals més importants (Google, YouTube, etc.).

El màrqueting viral és molt adequat per a les PIME, atès que són més importants la creativitat i l'originalitat que no pas els recursos.

El màrqueting viral té el seu origen en el comportament que tenen els virus. L’idea central en què es basa és la següent: l'interessat llança un virus i deixa que es propagui per si sol, de la mateixa manera que succeeix amb els virus que at empten contra la salut de les persones. Només que en aquest cas els virus són bons, ja que en propagar-se ajuden a donar a conèixer una determinada marca.

La popularitat creixent del màrqueting viral es deu a la facilitat d'execució de la campanya, el seu cost relativament baix comparat amb campanyes de correu directe i a una taxa de resposta elevada. El principal avantatge d'aquesta forma de màrqueting consisteix en la seva capacitat d'aconseguir una gran quantitat de possibles clients interessats a un preu relativament baix.

Sovint l'objectiu principal de les campanyes de màrqueting viral és generar cobertura mediàtica mitjançant històries "inusuals", amb un impacte molt superior al que s'aconseguiria amb la publicitat tradicional. Tot això amb un cost molt menor.

El màrqueting viral utilitza les noves tecnologies (Internet, telefonia mòbil, etc.) per arribar a un públic molt ampli en molt poc temps.

Algunes de les claus per a l'èxit de "la propagació del virus" són que el missatge sigui:

Divertit, irònic i amb humor Sorprenent, creatiu i espontani Breu, senzill i directe

Per això, solen ser campanyes basades en vídeos curts, jocs interactius o qualsevol element que pugui reenviar-se amb facilitat.

Aplicacions pràctiques per a PIMELes campanyes de màrqueting viral són molt adequades per a les PIME perquè en aquestes campanyes la creativitat és molt important, així com la idea original que provoqui la difusió. No ho és tant el seu format perquè és precisament el format el que pot fer més cara una campanya.

El màrqueting viral és molt útil per a qualsevol acció de màrqueting i no tan sols per a la potenciació d'una marca. Aquest tipus d’acció pot ser utilitzada en estratègies promocionals, en campanyes de captació de nous clients, fidelització dels ja existents, creació de bases de dades, etc.

El màrqueting viral consisteix en aconseguir que, a través del correu electrònic o del mòbil, s'enviï i reenviï de manera massiva un determinat element (vídeo curt, joc interactiu, etc.) que promogui la imatge de la nostra empresa. El màrqueting viral és molt adequat per a les PIME, ja que són més importants la creativitat i l'originalitat que no pas els recursos.

MÀ

RQ

UET

ING

20

Màrqueting viral: massiu i econòmic

21

ceco

tnò

mic

35

MÀ

RQ

UET

ING

Alguns consells Enfocar la campanya al públic més acostumat a l'ús de les noves tecnologies. Aquests es convertiran en el “brou de cultiu" on el "virus" es propagarà amb més facilitat. Per a aquest aspecte, el més recomanable és adaptar-lo als seus gustos i interessos. Aquest tipus de públic ha de ser interessant per a l'empresa que llança la campanya. En cas contrari és possible que es tracti d’un públic objectiu i l'impacte serà inútil. "Penjar" i posicionar l'element als portals més importants (Google, YouTube, etc.) per aconseguir un major impacte. En aquestes plataformes la visibilitat de la campanya serà molt més gran, sempre i quan sigui fàcil de trobar per als usuaris. La probabilitat d'èxit de la campanya augmenta en funció de l’extensió de la difusió que es farà pel sistema "boca-orella", tot i que és millor que el primer llançament, el que realitza l'empresa, sigui el més ampli possible. D'aquesta manera, és més senzill que es "propagui el virus" amb rapidesa. Mantenir un seguiment de la campanya i de la seva propagació ens servirà per corregir possibles errors i per avaluar-ne l'èxit, per la qual cosa resulta imprescindible consultar de manera regular les visites de la campanya. <

“La veritat nua”

L’empresa madrilenya www.con-zumo.com, dedicada a la venda en línia de cartutxos d'impressora, va llançar una impactant campanya de màrqueting viral a través de YouTu-be sota el nom de "La veritat nua". En aquesta, un home en calçotets entra a diverses tendes d'informà-tica per comprar cartutxos de tinta. La campanya va tenir un cost de 14.000 euros. La primera trame-sa la van adreçar als seus propis contactes, aproximadament 3.000 usuaris, i el vídeo va ser vist per 45.000 clients potencials en menys d'una setmana.

22

ceco

tnò

mic

35

RH

Segons els darrers estudis sobre el futur de la direcció de personal a Europa, la gestió del talent és el repte més important que tenim davant nostre els propers anys. Aquest fet

adquireix una especial rellevància en un context de crisi econòmica com el que estem vivint”, diu Ricardo Alfaro Puig, president d’Aedipe Catalunya i director de Recursos Humans d’Asepeyo. Resulta obvi que la necessitat de les empreses de “reduir el greix” organitzatiu ha de comportar que es preparin per a l’etapa d’acceleració econòmica que en algun moment provocarà el canvi de cicle. Llavors comprovarem que el talent és la fibra que permetrà “accelerar” i col·locar-se en una situació d’avantatge competitiu a aquells que l’hagin gestionat eficientment. Tanmateix, el nostre país i les seves empreses avancen decididament cap a la plena consolidació de la societat del coneixement. Aquesta es recolza en les persones, amb el talent de les quals es dissenyen els sistemes que desenvolupen la mencionada societat del coneixement.

Si, fins fa poc, la detecció i promoció en empreses dels professionals amb potencial alt es duia a terme de manera improvisada i individualitzada, la tendència actual passa per fer de la gestió del talent una tasca col·lectiva integrada plenament als esquemes operatius de qualsevol organització.

Segons l’Estudio Global de Capital Humano 2008, realitzat per la multinacional IBM i fet públic recentment, encara només el 6% de les firmes mundials gestiona el talent des d’una perspectiva col·lectiva i integrada en l’estratègia del negoci. Aquest estudi es basa en una

enquesta realitzada a 404 directors i executius de recursos humans d’empreses de 40 països d’Europa (Espanya entre ells), Amèrica i Àsia. Un 82% va respondre que gestionar de manera eficaç les capacitats dels empleats més brillants es tradueix en un impacte en la rendibilitat; un 92% va veure en aquesta gestió conseqüències positives sobre els clients; i un 72% va considerar que es tradueix en més innovació i desenvolupament de nous productes.

Experts en la matèria i estudis recents marquen les pautes per assolir que la gestió del talent s’integri als esquemes operatius de l’empresa. Aquestes bones pràctiques inclouen, entre altres mesures, elaborar una quantificació en termes de cost/benefici i l’existència de persones, una mena de vigilants del talent, directament vinculades a la direcció i al departament de recursos humans que tenen la missió d’aplicar criteris objectius per a la localització i el desenvolupament dels professionals més brillants. També cal fixar un calendari de reunions específiques i periòdiques dels responsables de la matèria, així com la creació d’un clima laboral en el qual l’empleat se senti motivat, escoltat (per exemple i cada cop més a través dels fòrums interns virtuals) i coneixedor que les seves fites es valoraran convenientment.

A més, és bo usar al màxim les eines informàtiques per disposar d’informació sobre els empleats de potencial alt. Aquesta informació, perquè sigui útil, s’ha d’actualitzar i, si és possible, quantificar (per exemple en termes de vendes). Els alts executius l’han de tenir disponible en tot moment.

Tradicionalment hem estat un país de grans talents innats que, recordem, moltes vegades han de marxar

La gestió del talent és el repte més important que tenim per endavant en els propers anys. Aquest fet adquireix una especial rellevància en un context de crisi econòmica com el que estem vivint. En moments d’incertesa econòmica, el més factible és gestionar el millor possible el talent que hi ha a la pròpia empresa. En alguns casos, s’haurà de ‘descobrir’. Els experts remarquen que la gestió del talent s’ha d’integrar als esquemes operatius de l’empresa, on la lluita pel talent ha passat a ser una necessitat i la clau d’èxit corporatiu més important.

RH

22

Talent contra els temps de crisi

23

ceco

tnò

mic

35

RH

fora per ser reconeguts o, fins i tot, per poder exercir-lo. I continuem sent una societat de persones que combinen capacitats i compromís. Però per tal de poder fer el salt qualitatiu que ens apropi a les societats més capdavanteres necessitem canviar algunes coses.

En primer lloc, el talent es comença a gestionar a les escoles i a la universitat i és imprescindible que els poders públics s’adonin que el nostre sistema educatiu és una qüestió de país més que de partit. És aquí on segurament ens juguem més el nostre futur col·lectiu.

En segon lloc, la investigació i la innovació haurien de tenir un major reconeixement del que tenen actualment, ja que, probablement, estem davant d’un dels aspectes més importants sobre el que es sustenta la nostra reputació. En aquest sentit, el govern, les institucions implicades i la societat en general haurien de convertir-la en la primera inversió en intangibles. I, per últim, tenim les empreses. És allà on la lluita pel talent ha passat a ser una necessitat i la clau d’èxit corporatiu més important.

Gestió del talentPer a Ricardo Alfaro, el seu mètode de gestió del talent “consisteix primer de tot en adonar-se que es tracta de la inversió més important per aconseguir el màxim valor de l’actiu més important de les empreses”. A partir d’aquí,

s’ha de ser conscient que la selecció és la porta d’entrada i on s’han d’explicitar aquelles competències que volem que prevalguin per a la nostra plantilla.

Una vegada seleccionats els millors, hem de procurar mantenir un compromís d’inversió en el desenvolupament de les seves capacitats i mantenir permanentment una

actitud de recerca activa per tal de seleccionar internament aquelles persones que poden tenir una major projecció cap al management.

Alguns experts van una mica més enllà i afirmen que és imprescindible que les empreses pugu in e s t ab l i r l e s s eve s “incubadores de talent” per tal de poder anar gestionant internament la cobertura de posicions de direcció. I no ens hem de descuidar ningú: moltes vegades pensem que això de

la gestió del talent fa referència a les persones que ocupen les parts més altes de la piràmide organitzativa, però el talent pot aparèixer a tots els nivells i a tots els llocs de treball, des de l’aprenent en pràctiques fins el treballador sènior que volem prejubilar sense parar-nos a pensar en la quantitat de coneixement que s’emportarà.

Per descobrir i aprofitar al màxim els talents ocults de la nostra empresa, cal ser proactius i no esperar que aquests ”talents ocults” emergeixin de forma espontània. Si no ho fem així, correm el risc que no ho facin i perdem l’oportunitat de convertir un treballador eficient en un col·laborador excel·lent. La gestió del

El talent és la fibra que permetrà col·locar-se en una

situació d’avantatge competitiu als

que el gestionin eficientment

24

ceco

tnò

mic

35

RH

talent –com per exemple, la financera o la de qualitat- ha de ser una funció corporativa i professionalitzada als equips de recursos humans –propis o no, segons la mida de la companyia- i ha de comptar amb prou recursos per gestionar-la amb eines com ara assesment centers, avaluació de l’acompliment o seleccions internes per competències.

Treball en equipLa pedra angular per integrar els talents individuals en un tot cohesiu consisteix en generar una cultura d’empresa que fomenti el treball en equip, la coherència organitzativa i el lideratge participatiu. Tanmateix, l’alta direcció ha d’entendre que la gestió de les persones requereix afrontar –a més de la gestió de les relacions laborals tradicionals- la gestió del canvi i la transformació cultural, la gestió de la diversitat, del coneixement, de l’acompliment i la pròpia gestió del talent de manera integrada i interrelacionada per tal d’aconseguir un impacte real als resultats de negoci.

Mahatma Gandhi afirmava que “entre les qualitats més essencials de l’esperit humà hi ha la confiança en un mateix i crear confiança en els altres”. És important generar espais en els quals es combinin l’exigència professional amb l’autonomia funcional, l’esperit intra-emprenedor i l’assumpció de l’error com una oportunitat de millora. En definitiva, correspon a les persones amb responsabilitats de management que desitgin envoltar-se d’equips d’alt rendiment fer confiança als membres d’aquest equip, concebent els seus èxits i també els seus fracassos com a propis. <

En moments de crisi, retinguem el talent propi

Si bé es cert que en els moments de bonança econòmica les empreses corren més risc de perdre els seus millors empleats (aquells que podem anomenar com excel·lents) per la sobrede-manda de treballadors qualificats, un context de desacceleració com l’actual obliga que les empreses no malbaratin ni una mica del seu potencial intern. Massa sovint és durant un període de crisi quan no es fa res i, és precisament en aquests moments, quan s’ha de córrer més, afirmen els experts. En els períodes d’incertesa s’ha de definir més que mai l’estratègia, sobre-tot centrant-se en els elements interns, és a dir, en els propis recursos, en el propi talent, més que no pas en els externs. En aquesta direcció, un estudi elaborat per la consultoria de recur-sos humans Hudson recomana “la creació d’un banc d’emple-ats d’alt potencial” a identificar en els estadis inicials de la seva carrera professional.Aquest estudi proposa la creació, dins les empreses, de “comi-tès” de gestió del talent, els membres dels quals s’encarreguin d’identificar i seguir l’evolució dels empleats d’alt potencial a través de criteris objectius, que s’aniran modificant en funció de les etapes de la seva carrera professional. Una de les recoma-nacions que fa l’estudi mencionat és que la empresa ha de comunicar de manera clara a un empleat que ha estat designat d’alt potencial. Segons aquesta consultora, només un 15% de les empreses espanyoles disposa d’un programa específic per identificar i desenvolupar aquests professionals.

25

ceco

tnò

mic

35

FIN

AN

CES

26

ceco

tnò

mic

35

EN

TR

EVIS

TA

ENT

REV

ISTA

El president de la CEOE va demanar al govern, a mitjans de setembre, que mitjançant l’Institut de Crèdit Oficial

proporcionés avals a la banca i a les caixes d’estalvis per donar finançament a les empreses. Díaz Ferrán va recordar que ell és un ferm defensor del lliure mercat, però va demanar al govern que fes un “parèntesi” en el seu respecte al mercat davant de la crisi més greu, gravíssima, que ha viscut com empresari.

Com valora la situació actual de l’economia espanyola?Tenim al davant una recessió econòmica innegable; ara bé, podem aconseguir que els seus efectes repercuteixin el mínim possible en la desaparició de les empreses i l'ocupació. El Govern espanyol ha pres una sèrie de mesures que, juntament amb d’altres que seria recomanable d’adoptar, ens poden dur pel bon camí. L’economia espanyola està afectada per diversos factors com ara la crisi financera internacional i les seves conseqüències o les dificultats d’accés al finançament a causa de la debilitat econòmica mundial i la caiguda dels mercats de l’habitatge.

26

Gerardo Díaz FerránPresident de la CEOE

“Tenim al davant una recessió econòmica innegable”

Gerardo Díaz Ferrán va néixer el 1942. Casat i pare de tres fills, presideix la CEOE des del juny de 2007, moment en el qual va substituir José Mª Cuevas. A diferència del seu antecessor, Díaz Ferrán sí té un bon currículum com a emprenedor: des dels 25 anys, quan va fundar amb el seu soci Gonzalo Pascual l’empresa Trap, S.A, dedicada a l’activitat turística, s’ha convertit en un empresari d’acreditada trajectòria en diversos sectors d’activitat, com el transport de viatgers, línees aèries, hoteleria, assegurances, agricultura, entre d’altres. És president de les firmes Trap, S. A., Seguros Mercurio, Teinver, Hotetur, Air Plus Comet i Tiempo Libre (Mundicolor), vicepresident de Viajes Marsans i Trapsatur, i conseller de Caja Madrid. Participa en l’associacionisme empresarial des del 1978, i en aquest àmbit ha ocupat càrrecs del màxim relleu com, per exemple, la presidència de la Confederación de Empresarios de Madrid (CEIM) del 2002 al 2007,

la presidència de la Cámara de Comercio de Madrid l’any 2007 i la d’Asintra, l’organització del transport de viatgers de la qual en va ser soci fundador el 1978. Ha estat vicepresident de CEOE, i del Consejo Superior de Cámaras, president de la Organización de Patronales de Capitales Europeas (OPCE) fins el 2007, moment en el qual va ser rellevat per Arturo Fernández, president de CEIM.

El mes de gener de 2008 va ser investit doctor honoris causa per la Universidad Miguel Hernández d’Alacant. També està en possessió d’altres condecoracions, com ara la Medalla al Mérito Turístico (1996); la medalla al Mérito en el Trabajo (1999), la Cruz del Mérito Aeronáutico (2001), el Premio Reina Cristina de Suecia (2004), el Premio “Empresario 2000” atorgat per la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Madrid i és Caballero de la Imperial Orden de Carlos V (2006).

Un bon currículum emprenedor

27

ceco

tnò

mic

35

EN

TR

EVIS

TA

A Espanya hem viscut uns anys bons econòmicament parlant. En què ens hem equivocat per tenir tan pocs recursos per fer front a la crisi econòmica mundial?Si al panorama que li he indicat hi afegim que l’economia espanyola és molt vulnerable pel nostre alt nivell d’endeutament, les elevades necessitats de finançament exterior, el notable pes del mercat immobiliari i la forta dependència energètica exterior, veiem que és urgent que s'apliquin les mesures que ja s'han adoptat, ja que no tenim –tal com vostè diu– gaires recursos més per afrontar la situació.

Vostè ha criticat durament l’actuació del govern espanyol quant a aquesta situació. En quins punts creu que es concreta la

manca d’encert de l’executiu socialista? Quines són les mesures que troba a faltar? Quines són les recomanacions que fa la CEOE?En primer lloc, és fonamental que es liberalitzi el mercat en general, fet que realment pot incidir en l’IPC. També cal flexibilitzar el mercat laboral. En aquest punt ens impliquem plenament en el diàleg social. Quan diem flexibilitzar també ens referim al fet que les normes redueixin l’absentisme laboral, el qual creix de manera alarmant, a la mitjana dels països amb els quals competim. Després també hi ha el polèmic assumpte del qual ja fa dies que parlo: flexibilitzar l’extinció del contracte de treball. En aquest punt vull deixar molt clar que no parlem de tocar els drets dels treballadors que ja han adquirit un contracte i uns drets, sinó que ens referim a les noves contractacions per tal de crear més feina amb més estabilitat. A més, convé que s’externalitzi la gestió de tots els serveis públics en els quals l’empresa privada sigui més eficient, que es redueixin tant les cotitzacions a la Seguretat Social com l’Impost de Societats i que es mantinguin els incentius de R+D+i. D’altra banda, també és necessari obrir un debat nacional sobre l’energia nuclear.

Quin paper han de jugar les patronals en aquest nou cicle? Les patronals espanyoles estan preparades per exercir la seva funció en un futur immediat?Les organitzacions empresarials, tant si són territorials com sectorials, han de representar, donar a conèixer i expandir l'activitat de les nostres empreses i la seva contribució al progrés d'Espanya cada vegada amb més eficàcia. Per dur a terme aquesta tasca hem d’estar units, ser independents i treballar en equip. Aquesta unitat s’ha de basar en la plena sobirania de les organitzacions, les quals sempre han conservat la capacitat d’actuar, però sempre protegint la nostra independència davant de qualsevol poder polític, econòmic o de qualsevol altre tipus,

i prenent decisions col·legialment per tal que reflecteixin les idees i aspiracions del major nombre d’empresaris possible. Durant aquests trenta-cinc anys, les organitzacions empresarials hem jugat un paper indiscutible dins de la societat espanyola: hem defensat el sistema de lliure empresa, hem millorat la imatge de l’empresari que crea riquesa i llocs de treball i hem proposat un model econòmic més lliure i més obert a l’exterior. Ara ens hem de seguir modernitzant i cal que afrontem el repte de ser més eficients, eficaços i transparents per tal de donar resposta a les noves necessitats dels empresaris.

¿Creu que la restricció creditícia posa en dubte la capacitat de créixer de la petita i mitjana empresa?El problema de les empreses, especialment de les petites i mitjanes, és la manca de finançament, tant pel que fa a crèdits nous com a les renovacions dels existents. El Congrés ja ha aprovat les mesures en matèria de crèdits i finançament. Ara la nostra preocupació és la burocràcia, tant a Espanya com a fora, perquè pot endarrerir molt els reglaments que caldrà aprovar a fi que aquestes mesures funcionin. Ens arriben rumors que aquest desenvolupament podria durar fins al març, fet que seria molt negatiu. Demanem al Govern que, ara que s’han pres les mesures encertades, acceleri la seva posada en funcionament.

Quan creu que començarem a apreciar una millora de l’economia en el nostre país?Els més optimistes pensen que el darrer trimestre del 2009 començarem a tocar fons en aquesta crisi. Els que ho són menys creuen que ens en començarem a sortir el primer trimestre del 2010, i això és tot. Del 2010 en endavant ja ningú és capaç de fer cap tipus de previsió. El que sí que sembla clar és que, el 2009, Espanya es trobarà en creixement zero o vora el zero, i això vol dir recessió.

28

ceco

tnò

mic

35

EN

TR

EVIS

TA

CIN

C C

ÈNT

IMS

Global China Business Metteing

Una cimera empresarial xinesa reunirà a Barcelona 400 directius de tot el món. Des del 17 fins el 19 de novembre, la Casa Àsia de Barcelona acollirà el Global China

Business Meeting, amb presència de 400 presidents i consellers delegats de grans empreses mundials, sobretot europees i asiàtiques. Aquesta trobada, celebrada a Gènova i Frankfurt en les edicions anteriors, representa una rèplica de la cimera de Davos, però els eixos centrals són l’economia i les empreses xineses i la seva relació amb la resta del món. El desplaçament d’aquesta cita a Barcelona té molt a veure amb els interessos de les empreses xineses, les quals ja s’han expandit per Àfrica i Orient Mitjà i ara tenen Amèrica del Sud en el punt de mira. El marc de la trobada és una crisi financera

que està deixant Europa i EUA al llindar de la recessió, mentre que les dificultats ja es comencen a fer paleses a la mateixa Xina, la qual creix menys que abans, malgrat que encara presenta unes xifres absolutament envejables: una expansió del 9,9% els 9 primers mesos d’aquest any. Per a Barcelona la trobada significa una enorme oportunitat per erigir-se com la porta d’entrada de Xina i Àsia. Els sectors on hi ha extraordinàries possibilitats són el de les energies renovables i el del reciclatge de residus, el qual s’imposa com un repte en les societats asiàtiques. La trobada, a més de ser un diàleg, tractarà inversions concretes a Espanya. La Xina, doncs, utilitzarà Barcelona com el seu centre d’expansió global. A més, el dia 17 es reunirà a la ciutat la comissió mixta hispanoxinesa, que abordarà assumptes econòmics.

Evolució condicionadaL’economia espanyola s’ha vist sacsejada per un triple xoc que continua condicionant-ne l’evolució: una contracció global del crèdit, l’encariment de les matèries primeres i una frenada sobtada de la construcció residencial. Algunes dades positives de l’estiu passat han representat un cert alleujament. No obstant això, la tendència a la

desacceleració de la demanda nacional ha continuat durant els mesos d’estiu. La producció industrial disminueix, mentre que la construcció prossegueix el procés d’ajustament. Els serveis no compensen la feblesa de la indústria ni la frenada de l’immobiliari. Hi ha un enfonsament de les vendes de turismes a l’estiu i una reculada important de les vendes al detall. La Unió Europea pronostica l’entrada en recessió

tècnica i el govern espanyol adopta noves mesures per afrontar la situació.En aquestes condicions, Solbes ha reconegut el risc de recessió i, per afrontar-lo, Rodríguez Zapatero va anunciar noves mesures per pal·liar la complicada situació immobiliària.

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 3,1 (4T’07) 1,7 (1T´08) decreixementPIB Espanya 3,3 (4T’07) 2,4 (1T’08) decreixementPIB Eurozona 2,5 (4T’07) 1,9 (1T’08) decreixementInflacióCatalunya 4,5 (mar.) 5,1 (juliol) creixementEspanya 4,6 (mar.) 5,3 (juliol) creixementEurozona 3,3 (abr.) 4,3 (juny) creixementDesocupacióCatalunya 7,6 (1T'08) 7,6 (2T`08) estableEspanya 9,3 (mar.) 10,7 (juny) creixementEurozona 6,7 (mar.) 6,8 (juny) creixementEstats Units 5,1 (mar.) 5,5 (juny) creixementÍndex de confiançaEspanya 80,7 (abr.) 74,2 (juliol) decreixementEurozona 98,1 (abr.) 88,7 (juliol) decreixementEstats Units 69,6 (abr.) 65,3 (juliol) decreixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,55 (abr.) 1,46 (juliol) decreixementTipus d’interès de l’eurozona 5,00 (maig) 5,25 (juliol) creixementTipus d’interès dels Estats Units 2,00 (maig) 2,00 (juliol) estable

26

Fonts consultades: BCE, FED, Eurostat, INE, Idescat & The Conference Board.

29

ceco

tnò

mic

35

FIN

AN

CES

29

GU

IA D

E SE

RV

EIS

de C

eco

tnò

mic

Reservi el seu espai

Per a més informació: anigro@grupoquarck.com T. 932 003 677

Promocioni el seu negoci a més de 8.000 pimes Ofertes especials per a socis de Cecot.

30

ceco

tnò

mic

35

cec

ot

Anunciï la seva empresa a CecotnòmicUn prestigiós canal de negoci amb més de 8.000 empreses potencials clients

Té 10 minuts?

Anunciant-se a Cecotnòmic aconseguirà:

Incrementar les seves oportunitats de negoci de la seva empresa Augmentar la notorietat de la seva marca entre el món empresarial Difondre els seus serveis o productes a un públic molt selectiu i difícil d’arribar Impactar de forma periòdica i continuada de forma personalitzada, entre els màxims responsables de les empreses socis de Cecot Associar la seva imatge tant a una revista consolidada i amb bona acceptació, com a Cecot.

Si la resposta és afirmativa en ambdós casos, entri a www.cecotnomic.cat, complimenti un breu i àgil formulari de satisfacció de la revista, obtindrà un 5% de descompte addicional en publicitar la seva empresa a Cecotnòmic.*

Vol donar la seva opinió respecte Cecotnòmic?

La seva opinió és molt important per seguir fent del Cecotnòmic un mitjà proper i de referència

Podrà escollir entre diferents modalitats publicitàries:

Per a conèixer els descomptes de campanya i altres ofertes puntuals, posi’s en contacte amb nosaltres:T. 932 003 677 E-mail. anigro@grupoquarck.com

descompte per a empreses associades a la Cecot5%

Es garanteix la privacitat i el tractament confidencial de les seves dades, d'acord amb l'establert a la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPDCP).

*

1 pàgina Faldó ½ pàgina Encarte

31

ceco

tnò

mic

35

cec

ot

Vol donar la seva opinió respecte Cecotnòmic?