Butlletí informatiu bimestral de la cecot | número 27 | Febrer-Març 2007

“Les aliances són bones, encara que a vegades créixer ràpid vol dir perdre una mica de control”

09CLUB DEL LECTOROfertes especials perals socis de cecot

18RSPLa LISMI a examen

20ENTREVISTAFerran SorianoPresident de The Node Company

L’aeroport del Pratha de ser un “hub” intercontinentalal sud d’Europapàg. 04

Blackberry® 7230

04

07

08

09

10

14

16

18

20

cecot

L’OPINIÓ

FLASHcecot

CLUB LECTOR

FINANCES

COMPETITIVITAT

INNOVACIÓ

RSP

ENTREVISTA

POSICIONAMENT RESPECTE L’AEROPORTDEL PRAT

GERMÁ BEL PARLADEL MODEL DE GESTIÓ AEROPORTUARI

NOTÍCIES RELLEVANTS DE LES ÚLTIMES SETMANES

OFERTES ESPECIALSPER ALS SOCIS

PERSPECTIVES DE L’ECONOMIA CATALANAPER AL 2007

LA CREATIVITAT, UN TALENT QUE CADA DIA ADQUIREIX MÉS VOLADA

L’AUGMENT DE LES TARIFES ELÈCTRIQUES ÉS UN FRE PER A LES PIMES

LLEI D’INTEGRACIÓ SOCIAL I LABORAL DELS MINUSVÀLIDS (LISMI)

FERRAN SORIANO, PRESIDENT DE NODE I VICEPRESIDENT DEL BARÇA

Els empresaris catalans, els de Cecot, som ambiciosos pel que fa a les nos-tres empreses i al nostre país i sabem que, o evolucionem plegats en tots

els àmbits i sentits, o no farem mai de Catalunya un país d’excel·lència. Falten poques setmanes perquè es produeixi una decisió que conside-rem transcendental per al futur de l’economia catalana: l’adjudicació de la nova terminal sud de l’aeroport del Prat.

Segur que teniu notícia de la convocatòria d’un acte reivindicatiu del món empresarial i la societat civil catalana en el qual es demanarà que el Ministeri de Foment, del que depèn Aena, adjudiqui aquesta terminal sud a les aerolínies que apostin decididament per Barcelona, per aprofitar aquesta nova terminal per fer un gran hub internacional. No vull que en cap cas s’interpretin les meves paraules com una aposta concreta per un determinat grup empresarial. Ja voldria jo que hi hagués deu grups optant per aquesta adjudicació! Però la realitat és raquítica. Possiblement, si s’haguessin fet les coses millor, ara tindríem més d’una proposta vàlida. El que sí tinc clar és que Catalunya no té interès en que l’aeroport de Barcelona esdevingui únicament una base logística per a companyies de baix cost. La història de la política aeroportuària a Espanya no ens permet ésser optimistes. Des de Cecot hem estat liderant aquest moviment social i vull deixar ben clar a tothom que, almenys no-saltres, no serem neutrals. Si, finalment, creiem que les decisions que es prenen perjudiquen se-riosament a Catalunya serem, sempre de forma

respectuosa, activament bel·ligerants amb els responsables d’aquestes decisions.

Cecot som una patronal d’empresaris de MIPES (mitjanes i petites empreses), multisec-torial, d’àmbit català. No som especialistes en infraestructures ni en aeroports. Però sí que en som usuaris i, sovint, usuaris irritats. Una cons-tatació: els empresaris i directius mai no havíem viatjat tant i tan lluny; i la internacionalització tot just està començant! Som gent viatjada, que anem amb el gran angular, i que cada dia treiem més conclusions. Generem la majoria del trànsit, tant de persones com de mercaderies. Som els clients. Els que paguem.

Tenim sentit del que ens convé. Ens agrada argumentar i que ens raonin les coses i sabem sumar i restar. El cost del temps ens importa, el sentit del temps ens estreny.

Hem volgut que el tema de portada de la “nova” Cecotnòmic fos transcendent, fos l’aeroport. A Cecot sempre evolucionem. Com podeu comprovar, hem fet canvis a la nostra revista, tant pel que fa a l’elaboració dels con-tinguts com en el disseny. Hem creat, hem in-novat, intentant fer-la més atractiva, amena i fàcil de llegir, estimulats pels compromisos amb els nostres socis i sempre amb la idea d’acomplir un servei: fer-la interessant, que la llegiu, que us sigui valuosa, útil i, sobretot, que serveixi per influir en el nostre entorn a favor de les Mitjanes i Petites empreses catalanes.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÌND

EX

No serem neutrals

cecotnòmic 27Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel.: 93 736 11 00www.cecotnomic.cecot.net

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi Gras, Estefania Linés,Yolanda Crochet

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Mónica Roca

Disseny i maquetació:Carlos Ramos

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

4

ceco

tnò

mic

27

cec

ot

L Les infraestructures de transport incideixen po-sitivament sobre el model social, demogràfic, territorial, econòmic i la qualitat de vida dels habitants d’un país o una regió. Però a Cata-

lunya, el dèficit d’infraestructures asfixia l’economia i el model aeroportuari espanyol d’Aena condemna tots els altres aeroports espanyols a alimentar els vols inter-continentals de Barajas. La propera adjudicació de la nova terminal sud de l’aeroport del Prat és una de-cisió transcendental per al futur de l’economia catalana que marcarà el nostre model econòmic futur.

Un país modern és un país ben dotat d’infraestructures. Un país que també té competència en la prestació de serveis i en la ges-tió de les seves infraestructures. Un país modern en infra-estructures de mobilitat és el que ha definit com aquestes infraestructures han d’acompanyar la competitivitat del propi país. A Catalunya, a dia d’avui, ens trobem que: y No hi ha competència sobre la xarxa ferroviària en la pres-tació del servei de mobilitat de persones i mercaderies. y El model aeroportuari espanyol no planteja competència en la gestió dels aeroports.y A Catalunya la definició i articulació entre infraestructures i competitivitat no està assumida ni consensuada.

Pel que fa al model aeroportuari, Espanya és l’únic país de la UE on els seus aeroports es gestionen, encara, de forma totalment centralitzada i integrada, i on la ges-

tió i la propietat recau exclusivament en l’Estat central. Casos relativament semblants, Polònia i Romania, es-tan actualment en procés de transformació. El model de gestió d’aeroports més habitual a Europa és aquell en el qual una entitat, ja sigui de titularitat pública, privada o

mixta, gestiona cada infraestructura de forma individual i separada de la resta d’aeroports. Aquestes entitats es troben tutelades i/o participades per diversos nivells de govern amb especial rellevància per als més pro-pers territorialment.

Aeropuertos Españoles y Na-vegación Aérea (AENA) gestiona els 41 aeroports al territori espanyol, i és, a més, la propietària de totes

les instal·lacions que hi estan associades. Tots els aspec-tes centrals de l’activitat dels aeroports espanyols, com poden ser les inversions o les negociacions que puguin establir-se amb les companyies aèries, són responsabilitat d’AENA. Així doncs, la possibilitat de competència entre aeroports, els beneficis d’una política comercial diferen-ciada o l’assignació regional d’inversions en base a criteris de mercat no són contemplats. Les decisions d’inversió estan centralitzades i finançades mitjançant un sistema de subsidis creuats no transparent i no eficient entre els aeroports espanyols. És un secret més de les finances de l’Espanya democràtica.

Tot i que la pròpia Aena diu a la seva pàgina web que “El aeropuerto de Barcelona es, junto con el de Madrid-

Falten pocs dies perquè es prengui una decisió transcendental per al futur de l’economia catalana i que ha de marcar el nostre model econòmic futur: l’adjudicació de la nova terminal sud de l’aeroport del Prat. Una vegada més, aquesta decisió no es prendrà a Catalunya, ni seran catalans els que la prendran. Encara sort, sembla que la decisió la prendrà el Ministerio de Fomento –la decisió es pot emmarcar dins del calendari d’eleccions polítiques– i no Aena, entitat que presenta una trajectòria de centralisme i manca de transparència que preocupa i molt a l’hora d’imaginar el futur dels aeroports de Catalunya i en especial el del Prat.

EN P

OR

TAD

A

Perquè una gran companyia opti per un aeroport cal que aquest opti per una

gran companyia

Calen vols intercontinentals al Prat

04

�

ceco

tnò

mic

27

cec

ot

El 2006 han passat per l’aeroport de Barcelona més persones que mai. S’ha superat per primer cop els 30

milions de passatgers, amb un augment d’un 10% sobre l’any anterior.

“Si avui el Prat encara no acull un hub intercontinental ni és base d’operacions de cap gran companyia aèria és perquè el model

aeroportuari espanyol d’Aena, que depèn al 100% del Govern central, condemna tots els

altres aeroports espanyols a alimentar els vols intercontinentals de Barajas”.

Ramon Tremosa

Com pot ser que el Govern de l’Estat (Sector público estatal, distribución territorial de la inversión. Presupuestos del

2007) pressuposti per aquest any 2007 una inversió del 14% per a Catalunya, quan el nou Estatut, aprovat pel Parlament

espanyol, valida que ha d’ajustar-se al pes relatiu del PIB català en el conjunt d’Espanya, és a dir, al 18,8%?

Barajas, la gran apuesta de Aena para el tráfico regular de pasajeros y carga aérea en España” i també que “Para Cataluña y Barcelona, es la gran oportunidad de disponer de un poderoso catalizador para atraer inversiones y un eslabón fundamental de la cadena logística, turística y de negocios”, els fets perpetrats per Aena durant els seus anys d’existència no han anat d’acord amb aquests postulats. I no resultaria sorprenent que ara continués essent així. El model aeroportuari espanyol d’Aena és una amenaça i condemna tots els altres aeroports espanyols a alimentar els vols intercontinentals de Barajas.

El grup d’aerolinies que més aposti per convertir Barcelona en el seu hub –centre de distribució de vols intercontinentals– al sud d’Europa, hauria d’instal·lar-se a la futura terminal sud, que començarà a funcionar el 2008 en ñ¡les millors condicions. Per entendre’ns, si Star Alliance establís al Prat un hub inter-continental i si el Prat prioritzés Star Alliance estaríem, com Heathrow amb BA, Charles de Gaulle amb Air France, Schippol amb KLM, Arlanda amb SAS i Barajas amb Iberia.

De cara a l’adjudicació que es farà properament, els últims dies han estat moltes les instàncies catalanes que s’han pro-nunciat a favor de la postura de que el Prat esdevingui un gran hub intercontinental i que desplegui tot el seu potencial, des del govern català i les patronals, passant per molts estaments de la societat civil i econòmica, com

ara les agències de viatges i diverses associacions de transportistes.

A la Cecot ja hem arribat a conclusions: si ens ma-nifestem públicament a favor de l’opció d’adjudicació que més oportunitats obre a l’aeroport de Barcelona i és l’opció escollida pel Govern, estarem satisfets. Si no ens manifestéssim amb claredat i no s’adjudiqués amb criteris de competència i coincidents amb l’interès general de Catalunya (i per extensió d’Espanya) ens en penediríem sempre.

Es d’esperar doncs, que es prengui la decisió que més afavoreixi el creixement i potencial de l’aeroport del Prat. Encara que hi ha la possibilitat que la racionalitat i el sentit comú podrien no aplicar-se.

Caldrà espavilar, les regles del mercat actuen però en aquest nego-ci, encara com es ve demostrant des de fa temps, l’oferta crea demanda addicional. L’aeroport de Barcelona hauria d’aspirar a vols transoceànics, a cobrir les rutes cap a l’Est (des de Turquia a Japó) i algunes directes al continent nord-americà.

A més a més, és cert que la dis-tribució de metres quadrats i d’slots

a la nova terminal del Prat compta molt, però cal saber el valor de les posicions centrals d’una terminal en relació a les ubicades en els seus extrems i que per alimentar els vols in-tercontinentals des d’un aeroport cal que al migdia les filials de la companyia de bandera disposin d’slots centrals.

Calen vols intercontinentals de Barcelona a l’est, de Turquia fins al Japó, i a l’Amèrica del Nord

u

Terminal sud de l’aeroport del Prat.

�

ceco

tnò

mic

27

cec

ot

El perquè de tot plegatSi posem tant interès en aquesta qüestió concreta de l’adjudicació que es durà a terme properament és perquè l’aeroport del Prat és descaradament deficitari pel que fa a les prestacions dels serveis que Catalunya necessita. L’activitat empresarial, educativa o sanitària demanda vols intercontinentals. Hi ha multitud d’exemples. Analitzant regions amb característiques econòmiques i geogràfi-ques semblants, s’observa una forta correlació entre la dotació d’infraestructures i la riquesa que es genera. Això no significa que construint infraestructures automàtica-ment s’aconsegueixi més riquesa, però confirma que una dotació efectiva d’infraestructures és una condició necessària per al desen-volupament.

Catalunya gaudeix d’una si-tuació geogràfica estratègica privi-legiada per refermar-se com una de les principals regions dins del con-tinent europeu, però pateix d’una dotació d’infraestructures de transport inferior a la que li correspondria en funció del producte econòmic que genera i de la demanda i creixement sostingut de la mobilitat.

En la comparativa europea, Catalunya presenta un notable gap d’inversió i de manteniment, el que comporta l’obsolescència creixent de les infraestructures existents.

Aquest gap té uns efectes magnificats si tenim en compte que som un país turístic i una regió de pas. Catalunya hauria de disposar de més dotació infraestructural que la mitjana.

Unes bones infraestructures de transport incrementen la productivitat i redueixen costos, expandeixen l’activitat comercial, contribueixen a la creació d’ocupació i generen, per tant, rendes que permeten incrementar els ingressos fiscals. El Pay-Back fiscal de les inversions a Catalunya és destacable. A més, les infraestructures estimulen la inversió privada i l’acumulació de capital. Faciliten el desenvo-

lupament i creixement econòmic i social. En termes que actualment estan de moda, formen part de la Responsabilitat Social de les Admi-nistracions i faciliten l’harmonització (mal anomenada conciliació) entre la vida professional, personal i fa-miliar. Aquesta visió seria un cercle d’excel·lència a Catalunya si les inversions es duguessin a terme o

no portessin endarreriments esgarrifosos. Els empresaris agrairíem que es destapessin alguns secrets i disposéssim d’informació clara, concisa i periòdica en relació a tota la inversió pública a Catalunya detallant entre infraestruc-tura pressupostada, licitada i executada, i fins i tot, entre acabada, en funcionament i inaugurada.<

Els nous campus impulsats per IESE i ESADE requereixen

vols intercontinentals des de Barcelona

Només 8aeroports espanyols guanyen diners

El model centralitzat que promou l’empresa pública AENA fa que només vuit dels quaranta-un aeroports presentin un compte de resultats positiu, és a dir, tan sols vuit guanyen diners i els trenta-tres restants són deficitaris. Aquesta informació queda recollida en el llibre “Estatut, aeroports i ports de peix al cove”, escrit pel professor de la UB Ramon Tremosa, que ha utilitzat dades del Ministeri de Foment –aconseguides mitjançant ERC– de l’any 2004, ja que AENA es nega sistemàticament a fer pública aquesta informació.

L’aeroport de Madrid és el que presenta un resultat més elevat, amb uns guanys de 72 milions d’euros l’any 2004. Tot seguit se situa l’aeroport de Barcelona, amb un benefici de 51,6 milions. Els aeroports de Màlaga, Alacant, Tenerife Sud, Lanzarote, Palma i Girona completen la llista d’infraestructures aèries rendibles.

Els 41 aeroports gestionats per AENA van arribar a un benefici conjunt de 114,8 milions d’euros el 2004. Aquesta xifra és el resultat de restar les pèrdues dels 33 aeroports amb números vermells, que van ser un total de 52,4 milions, amb els beneficis de 167,2 milions que van aconseguir la resta de les instal·lacions.

u

7

ceco

tnò

mic

27

cec

ot

E n el transcurs de l’any 2006 el debat públic sobre els aeroports s’ha incorporat a la pri-mera divisió a Catalunya (no, però, a la resta d’Espanya). Des de la discussió estatutària a

principis d’any fins a la proposta de l’aliança Star Alliance a finals d’any, passant pels greus problemes que va haver al Prat a l’estiu (que tenen poc a veure amb el model de gestió, però que van servir per augmentar l’interès públic sobre la qüestió), tot ha sumat perquè la societat catalana tingui una percepció més aguda de com és d’important desenvolupar al màxim les potencialitats de l’aeroport del Prat, així com de la resta dels aeroports a Catalunya.

En aquesta direcció es mou la proposta formulada al desembre per Star Alliance (aliança de la qual forma part Spanair), que sol·licita l’accés preferent a la futura terminal sud del Prat per fer-lo centre de connexions (hub) al sud d’Europa, tot augmentant considerablement les rutes in-ternacionals que ofereixen els socis de l’aliança al Prat. Això es transfor-marà previsiblement en un augment important de l’oferta de vols inter-continentals, considerant els socis que composen aquesta aliança, tan dels EEUU com d’Àsia.

Sens dubte, i com no pot ser d’una altra forma, la proposta d’Star Alliance té com a objectiu millorar la posició estratègica d’aquesta xarxa d’aerolínies. Dit això, no hi ha dubte que és la proposta més ambiciosa que s’ha formulat considerant els inte-ressos de l’aeroport de Barcelona, i per tant dels agents econòmics i les persones del seu entorn territorial i àrea d’influència. En aquests moments, els propòsits d’Star Alliance coincideixen amb els de l’aeroport del Prat, al contrari del que passa en el cas de Oneworld (on hi ha Iberia), que considera el Prat com un aeroport secundari per la seva estratègia global, tot centrant a Madrid el

seu hub al sud d’Europa. Tampoc és pot esperar massa d’SkyTeam (articulada a Europa entorn d’Air France-KLM i Alitalia), que ja té a Milà i a Roma els seus hubs al sud d’Europa.

En aquest context, l’ampliació de l’aeroport del Prat, amb l’entrada en servei de la nova terminal sud a 2008, ofereix una gran oportunitat per impulsar la posició de Barcelona –i Catalunya– en el mapa de les ciutats globals. També és una oportunitat per al conjunt d’Espanya, puix són molt pocs els països –cap ni un d’europeu- que tenen l’oportunitat de disposar de centres de connexió de dues grans aliances d’aerolínies, Star Alliance i One World en aquest cas. Per això és del tot lògic preveure que les imminents decisions sobre l’accés preferent a la terminal sud del Prat, així com l’assignació de drets de diferents tipus per a l’activitat aeronàutica, aniran a favor del des-envolupament futur del Prat, i pel tant de les oportunitats

de connexió global de Barcelona i Catalunya, i alhora d’Espanya.

El model de gestió d’aeroports a Espanya és una anomalia entre els països mitjans i grans de la UE i la resta d’anglosaxons, que tenen models de gestió individual, i no centralitzada. En un moment com el present, en que s’han d’adoptar decisions amb tanta transcendència, a altres països la decisió s’adoptaria

a l’àmbit territorial afectat per l’activitat de l’aeroport. A Espanya, però, aquestes decisions s’adopten de forma cen-tralitzada, la qual cosa permet que les decisions sobre un aeroport X es prenguin pensant en el millor per a un altre aeroport Y. Per això és necessari reformar el model espan-yol de gestió d’aeroports, per adaptar-lo a les necessitats del nostre entorn. Sens dubte, les imminents decisions sobre el Prat tindran com a objectiu potenciar El Prat, com si ja tinguéssim un model de gestió individual.<

L’O

PIN

IÓ

Germà BelCatedràtic d’Economiade la Universitat de Barcelona

Cap país europeu disposa de centres

de connexió de dues grans aliances

d’aerolínies

Des d’El Prat al Món: L’hora de les decisionslògiques

�

ceco

tnò

mic

27

cec

ot

FLA

SHce

cot

amb l’ajuntament de Ripollet q El Patronat Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Ripollet i la Borsa de Treba-ll de la Cecot realitzaran accions conjuntes per tal d’inserir i integrar laboralment totes aquelles persones que sol·licitin els serveis d’ocupació del Patronat, amb l’objectiu fi-nal de reduir el màxim la taxa d’atur del municipi.

Acord

de col·laboració amb el Banc Sabadell q Antoni Abad i el conseller delegat de Banc Sabadell, Joan Maria Nin, van signat la re-novació del conveni de col·laboració que ambdues entitats havien signat per primera vegada l’any 2005.

La signatura d’aquest conveni beneficia-rà i potenciarà dues de les línies estratègiques de la patronal catalana centrades en la infor-mació de valor afegit i servei a les pimes: la plataforma de comunicació Fòrum Cecot i el servei CecotXpress. Aquests dos serveis con-tinuaran tenint, com en els últims dos anys, el reforç i l’impuls de Banc Sabadell a través de la firma comercial SabadellAtlántico en el context d’un marc de col·laboració general amb la Cecot. Fòrum Cecot és la plataforma de comunicació amb les pimes que permet tractar de forma presencial les últimes nove-tats i coneixements de l’entorn empresarial a través de persones de reconegut prestigi i coneixedores de l’àmbit empresarial i econò-mic. En aquest sentit, Abad va destacar la importància de comptar amb Banc Sabadell que aportarà informacions, coneixements i professionals d’alt valor per les pimes en àmbits com el financer. El servei CecotX-press, a diferència de l’anterior plataforma, és un servei d’informació totalment perso-nalitzada als interessos de la persona que el rep. La informació diària del CecotXpress pot ser consultada a través de correu electrònic, dispositius sense fils o veu i a dia d’avui, se-gons ha confirmat la patronal, el reben 6.000 persones de les 7.800 empreses associades. El perfil d’aquestes persones és bàsicament d’empresaris, directius i executius.

Conveni

Egarsat, resultat de la fusió de Mútua Egara i Sat Mutua q A l’1 de gener va néixer la nova mútua Egar-sat, resultat de la fusió de Mútua Egara i Sat Mutua, que passa a ocupar el número 10 en el rànquing per quota de mercat de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social a nivell estatal i la quinta posició a nivell de Catalun-ya, amb una previsió de facturació del 2006 d’uns 220 milions d’euros, 320.000 treballa-dors protegits i 38.000 empreses associades. Egarsat té la seu social a sant Cugat del Vallès i un àmbit d’actuació de tota Espanya. Està previst que a Catalunya obrirà properament nous centres assistencials i oficines adminis-tratives per a ampliar el seu àmbit d’actuació i els serveis oferts.

Empresa

Cristina Escudé q substitueix Jordi Casas al capdavant de la Comissió de Comerç Interior (CCI).

Nomspropis

Antoni Amat q substitueix Ricardo Rodríguez en la presidència del Cercle Cecot de Joves Empresaris.

Empresarial Cecot-Rubí i II Nit de l’Empresa de Rubí q La Cecot té més de 800 empreses associades a Rubí i a iniciativa de destacats empresaris de la ciutat s’ha constituït un fòrum de discussió intersectorial per defensar i representar les empreses de la ciutat davant l’Administració i, simultàniament, col·laborar-hi per impulsar la implementació de polítiques públiques que afavoreixen el teixit empresarial rubinenc. Aquest Fòrum empresarial es constitueix com un generador de propostes que millorin les necessitats de la indústria local i afavoreixin la competitivitat de les empreses. El Fòrum Cecot-Rubí està presidit per Joan Arch de l’empresa rubinenca Arch Advocats i compta amb les vicepresidències de Lluís Ridao i Sergi Busquets.

Paral·lelament, al voltant de 350 per-sones es van aplegar al pavelló Can Rosés amb motiu de la celebració de la II Nit de l’Empresa de Rubí: representants del món de la indústria; més d’un centenar d’empresaris locals; entitats associatives, econòmiques i locals; i alcaldes, regidors i representants d’altres ajuntaments de la comarca, entre d’altres. L’acte va comptar amb la presència del Conseller d’Innovació, Universitats i Em-presa, Josep Huguet. L’alcaldessa de Rubí, Carme García, va afirmar durant l’acte que des de l’administració “no podem evitar que una empresa marxi, però sí afavorir que es quedi”.

Fòrum

�

ceco

tnò

mic

27

cec

ot

CLU

B D

EL L

ECT

OR

Si estàs interessat en aquesta promoció exclusiva o vols més informaciócontacta’ns a al telèfon 902 44 00 40 o a l’adreça electrònica cecotel@cecot.es

*Condicions promoció:Inclou terminal Blackberry® 7230 i servei Correu Blackberry Professional de Movistar, (El cost d’aquest servei és de 25 euros mensuals i inclou Tarifa Plana per tot el tràfic de correu i la navegació per Internet en territori nacional. Consultar promocions en el moment de la contractació). L’assessor tecnològic de la Cecot realitzarà prèviament una auditoria a l’empresa per tal de determinar que aquest terminal s’ajusta a les necessitats de l’usuari.Promoció vàlida fins exhaurir existències. L’alta es podrà fer tant en una línia nova com en una antiga. Terminal gratuït si finalment es realitza l’alta al servei.

Vols rebre el correu de forma instantània?En qualsevol moment i a qualsevol lloc??

Doncs ara amb la promoció exclusiva per als socis de la Cecot t’ho posem fàcil ja que us oferim un període de prova sense cap cost* del servei Blackberry® de Movistar.

Si treballes moltes hores fora de l’oficina i necessites consultar regularment el teu correu però no vols dependre ni d’ordinadors ni de connexions, Blackberry® és la teva solució. El terminal Blackberry® de Movistar suposa un canvi revolucionari en la forma de rebre el teu correu: allà on siguis, a mesura que un missatge arribi al teu correu electrònic, el sistema l’enviarà automàticament al teu terminal Blackberry®. A la pantalla, podràs anar comprovant els nous correus que t’arribin.

Blackberry® 7230__________________________Pes: 136gDimensions: 113x74x20 mmTemps en conversa: 4hTemps en espera: 240h

10

ceco

tnò

mic

27

FIN

AN

CES

Tenim creixement però sense desenvolupament

L’ economia espanyola és en ex-pansió des del 1994, fet que significa entrar en el catorzè any de creació ininterrompuda

d’ocupació. La confluència de condicions ba-rates del crèdit, especialment si es considera en termes reals, el sanejament de les finances pú-bliques i l’expectativa de continuïtat a la política monetària de diner sa, han propiciat la inversió en habitatge i en béns d’equipament. Les previ-sions de la Comissió Europea per al 2007 situen el creixement del PIB només unes dècimes per sota del 3,8% del 2006, la qual cosa permet confiar en mantenir el marge de les empreses i l’augment de l’ocupació. La taxa de creixement

es modera per l’apreciació de l’euro i l’augment dels tipus d’interès; però el vigor persisteix per la contribució d’una població en ascens –gràcies a la immigració–, el control de preus que propicien les importacions dels nous països industrialitzats –relatiu, però eficaç– i la tranquil·litat de despreocupar-se d’atacs especulatius que duguin a deva-luar la moneda. Aquests factors apunten a la continuïtat en el creixement.

Els punts febles de la situació són: 1r) El creixent nivell d’endeutament d’empreses i famílies que, malgrat ser ex-plicable i suportable, és un indicador que alerta i espanta. 2n) El dèficit exterior que indica manca de competitivitat i dóna lloc a l’increment del deute respecte de l’exterior. 3r) El diferencial advers d’inflació derivat de la incidència de

la política monetària expansiva, que redueix la capacitat de guanyar mercats. 4t) L’augment de la despesa pública de consum que, si bé es finança amb superàvit, és major que el creixement del PIB i empeny els preus a l’alça. 5è) L’augment en el tipus d’interès que podria reduir la part de renda adreçada al consum. Aquests factors no tenen per què jugular el creixement, però aconsellen estar a l’aguait.

Si més enllà de la conjuntura s’atén a l’estructura econòmica, aquesta pateix altres debilitats. Poca inversió en infraestructures bàsiques, manca de flexibilitat laboral, excés de regulació, tolerància amb actituds oportunistes en temes com són la incapacitat laboral i, probablement, en l’atur subsidiari –segueix al voltant dels dos milions, després de més d’una dècada d’augment d’ocupació–; una formació poc competitiva en què destaca el fracàs escolar i el baix nivell d’idiomes i matemàtiques; empreses de petita dimensió –en un moment en què el mercat ha passat a ser mundial– i que poques vegades cooperen entre sí per millorar la seva capacitat innovadora i la seva competitivitat davant tercers; així com una productivitat per persona ocupada que gairebé no creix, evidenciant que el diferencial de renda respecte de la UE tot just es redueix en unes dècimes quan el creixement és més de punt i mig superior. Aquest fet configura un creixement merament incremental més que un procés de desenvo-lupament en el qual el valor afegit per persona dóna lloc a augments en la renda per càpita i a la consolidació de la posició en els mercats mundials.<

La bonança meteorològica hivernal ha servit per millorar les perspectives en l’arrencada del 2007. Unes perspectives que ja eren bones. Cap a la meitat de gener, Rodrigo de Rato, director del Fons Monetari Internacional, declarava que esperava un creixement mundial robust el 2007, proper a una taxa del �%, la qual cosa significa una expansió molt important, una de les més prolongades des del final de la Segona Guerra Mundial. Cecotnòmic ha demanat a quatre especialistes que ens fessin cinc cèntims de com aniria l’economia el 2007.

Perspectives de l’economia catalana pel 2007

FIN

AN

CES

Joaquín Trigo Portela

Director Executiu Foment del Treball

10

12

ceco

tnò

mic

27

FIN

AN

CES

Jordi GualSotsdirector gral. de La Caixa, professor IESE

Millorar la productivitat

Les perspectives per a l’any 2007 són bones, ja que ens trobem en un context de creixement de l’economia global, i l’economia catalana continuarà impulsada pel creixement de la demanda interna i una bona evolució dels mercats d’explotació. La situació financera és favorable, perquè tot i que esperem un cert augment dels tipus d’interès, no es creu que sigui molt significatiu i per tant les condicions de fàcil accés al finançament continuaran al llarg de l’any. Un altre factor favorable és l’evolució recent i esperada del preu del petroli, que en situar-se per sota dels 60 dòlars per barril, pot ajudar al control de la inflació i a millorar el ritme de l’activitat econòmica. Finalment, pel que fa a les relacions de tipus de canvi, encara que es produís una apreciació addicional de l’euro envers el dòlar, no sembla que a curt termini hagi de tenir incidències significatives en el creixement econòmic.

Naturalment, aquestes perspectives econòmiques favorables a curt termini es basen en un marc en el qual els riscos de l’economia internacional no es materialitzin (riscos geopolítics, desequilibris de balança de pagaments). La favorable conjuntura, d’altra banda, hauria d’aprofitar-se per prendre mesures per tal de millorar el creixement de la productivitat, que és la principal feblesa de l’economia catalana a mig i llarg termini.

Ramon Tremosa i BalcellsProfessor de Teoria EconòmicaUniversitat de Barcelonawww.ramontremosa.com

Inèrcia encara bona,amb nuvolades a mig termini Crec que a l’any 2007 el creixement dels PIB català i espanyol encara es mantindran en uns ritmes semblants al dels anys anteriors, atès que continuen les inèrcies dels forts increments del consum privat, de la construcció i del turisme dels anys anteriors. L’encariment del preu del diner de 2006, que sembla que continuarà al 2007, amenaça però d’estroncar els dos primers pilars esmentats. En aquest context, la relativa millora de la indústria i les exportacions que es van apuntar a Catalunya l’any passat podrien continuar enguany, però no servirien per compensar la pèrdua de dinamisme del consum privat i de la construcció. A més, el diferencial d’inflació amb els principals països de la UE i la fortalesa de l’euro, que tenen tots dos un important caràcter estructural, continuaran erosionant la competitivitat de la nostra economia, especialment als sectors menys eficients i amb menor productivitat. Pel que fa a Catalunya, finalment, l’endarreriment fins al 2009 del nou model de finançament autonòmic, així com la poca expectativa existent d’un augment real de les inversions del Govern central a Catalunya en infraestructures, tot i que el nou Estatut estigui ja en vigor (d’acord amb els pressupostos generals de l’Estat de 2007), dibuixen un panorama complicat per als propers anys. En aquest sentit, Olivier Blanchard (MIT) acaba de publicar un article a The Economist (“Beggar thy neighbour”) en el qual assenyala que l’economia espanyola seria la primera víctima en cas que la zona euro patís una crisi econòmica: les causes en serien el creixent dèficit comercial i per compte corrent, el diferencial d’inflació, l’apreciació de l’euro i el nul creixement de la productivitat.

Josep M. Comajuncosa Professor d’Economia d’ESADE

El sector industrial creix

Les perspectives per a l’economia catalana al 2007 són en general optimistes, com ho són per a tota l’economia espanyola i europea. Es mantindrà una taxa de creixement del PIB per sobre del 3%, amb l’efecte positiu que això té sobre les dades d’ocupació. La taxa d’inflació, també sembla evolucionar en la direcció adequada, amb una reducció del diferencial d’inflació entre Catalunya i la resta de l’estat i del diferencial de la inflació espanyola respecte de la mitja europea. Malgrat que es manté la importància del sector de la construcció dins del creixement, amb tots els perills que això comporta en cas que el mercat de la vivenda experimentés una aturada important, cal dir que les dades de finals del 2006 indiquen que es consolida la recuperació del sector industrial. Un creixement que afecta a totes les branques industrials, però sobretot a la construcció de maquinària, la metal·lúrgia, els productes metàl·lics, i el material elèctric.L’evolució del sector industrial és una dada important, doncs a l’economia catalana aquest hi té una importància més alta que a la resta de comunitats de l’estat. Per tal de consolidar aquesta millora de la producció industrial cal seguir treballant en la reducció del nostre diferencial d’inflació i sobretot, en la millora de la productivitat. Aquesta millora és un dels factors clau que decidirà en darrer terme l’evolució de la nostra economia en els propers anys, tant en el context europeu com global.

14

ceco

tnò

mic

27

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

E l fort augment del preu de l’energia elèctrica aprovat pel Govern central per a aquest any ha encès totes les alarmes en l’empresariat. L’opinió majoritària és que amb aquests aug-

ments tan elevats, les pimes tenen un altre component de pèrdua de competitivitat més i això crearà impor-tants problemes al sector industrial i manufacturer, que potser no ho podrà suportar. El cas és que la Comissió Nacional d’Energia (CNE) va aprovar a finals d’any la proposta remesa des del ministeri d’Indústria que planteja una pujada mitjana de l’electricitat per al 2007 del 2,896 per als con-sumidors domèstics –en la línia de la inflació– i una del 5,5% per a la resta dels clients, on s’inclouen les pimes. Les més perjudicades són les grans indústries, que veuran incrementar el preu de l’electricitat que gastin en un 6,596%.

Però la revisió tarifària no acaba aquí, perquè a partir del segon semestre d’aquest any, que estiguin acollits a la tarifa regulada o integral, patirà un canvi automàtic dels preus cada tres mesos d’acord amb l’evolució de generació d’energia.

Això fa témer als empresaris que hauran de fer una forta revisió de tarifes a l’estiu. Les pimes reclamen augments estables i no increments disparats que no es

poden repercutir de cap de les maneres en els costos dels seus productes. El Govern central ha decidit aplicar pujades més dràstiques el 2007 per intentar assolir que en pocs anys la tarifa pagui els vertaders costos i deixi d’acumular-se el dèficit tarifari, que en el 2006 s’ha incrementat en una xifra semblant a la del 2005. Tot el que no pugi ara serà deute que pagarem més

endavant i que, mentre continuï el dèficit tarifari, anirà creixent any rere any.

L’energia és cara. Per això és vital redefinir el model energè-tic. Pel que fa a aquesta qüestió, Brussel·les, que recentment ha re-habilitat l’ús de l’energia nuclear, ha proposat un camí per frenar la dependència exterior en matèria energètica.

Es calcula que l’any 2030 Europa necessitarà un 34% més d’energia que actualment. Els països europeus tenen una quasi total dependència de les fonts ener-gètiques d’origen fòssil (petroli i gas) i, amb la creixent inestabilitat dels països proveïdors d’aquest recursos, el panorama no és gens agradable. Hi podem afegir els cada dia més inquietants efectes de l’escalfament del planeta. En resum, l’economia europea es troba en un cul-de-sac. I, per sortir-ne, cal posar-se a treballar seriosament.<

La tarifa elèctrica ha pujat, i encara pujarà més aquest any. Es tracta que el consumidor conegui i pagui el que realment costa l’electricitat i, alhora, eixugar el dèficit tarifari que s’arrossega des de fa anys. Les pimes reclamen augments estables i no increments disparats que no es poden repercutir de cap de les maneres en els costos dels seus productes. Per assolir-ho, cal canviar el model energètic actual, amb diversificació de l’oferta que tingui per resultat preus més europeus i posar l’accent en altres tipus d’energies, com ara la nuclear i les renovables.

L’electricitat puja,la competitivitat baixa

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

La CE ha rehabilitat l’energia nuclear per frenar la dependència

exterior en matèria energètica

14

1�

ceco

tnò

mic

27

CO

MP

ETIT

IVIT

AT

Tarifes regulades o integrals energia + accés xarxa + gestió comercial / 2007

Baixa tensió Termepotència

Termeenergia

Variació TP %

VariacióTE %

2.0.1 de 1 Kw a 2,5 kW 1,570 € 0,089 € 2,82% 2,82% penalització de 0,013 € siel consum és

superior a 650 kWh mensuals

2.0.2 de 2,5 kW a 5 kW 1,582 € 0,090 € 3,62% 3,62% Petits negocis 40-50 m2

2.0.3 de 5 kW a 10 kW 1,590 € 0,090 € 4,15% 4,15% Locals fins 100 m2 i petits tallers

3.0.1 de 10 kW a 15 kW 1,616 € 0,092 € 5,84% 5,84%

3.0.2 més de 15 kW 1,567 € 0,092 € 4,83% 4,83% Locals de més de 120 m2 amb empreses amb potències fins 250 kW.4.0 més de 15 kW 2,534 € 0,085 € 6,14% 6,14%

Alta tensió

1.1 Curta utilització fins 36 kV 2,272 € 0,078 € 9,18% 12,36% PIME

2.1 Mitja utilització fins 36 kV 4,697 € 0,071 € 9,71% 12,36% PIME

3.1 Llarga utilització fins 36 kV 12,533 € 0,060 € 10,24% 16,60% Indústria bàsica (ciment, química, etc.)

Tarifes d’accés a la xarxa per als consumidors que van a comprar el mercat / 2007

Baixa tensió Termepotència

Termeenergia

VariacióTP %

VariacióTE %

Període 1 14,687 € 0,023 € -32,98% 17,77% Punta

Període 2 9,057 € 0,021 € -30,16% 21,31% Pla

Període 3 2,077 € 0,019 € -26,20% 35,70% Vall

Alta tensió Tensió inferior a 36 kV.

Període 1 14,609 € 0,013 € -12,65% 11,11% Punta 4h

Període 2 9,009 € 0,013 € -12,65% 11,11% Pla 12h

Període 3 2,066 € 0,011 € -12,65% 11,11% Vall 8h

Alta tensió Més de 450 kW o tensió superior a 36 KV.

Període 1 9,770 € 0,015 € -9,47% -16,42% Laborables 6h novembre, desembre, gener, febrer

Període 2 4,889 € 0,014 € -9,49% -16,53% Laborables 10h novembre, desembre, gener, febrer

Període 3 3,578 € 0,013 € -9,56% -16,52% Laborables 6h març, abril, juliol, octubre

Període 4 3,578 € 0,009 € -9,56% -16,20% Laborables 10h març, abril, juliol, octubre

Període 5 3,578 € 0,006 € -9,56% -16,50% Laborables 16h maig, juny, setembre

Període 6 1,633 € 0,004 € -9,43% -16,81% Agost, dissabtes, diumenges, festius setmanals, nits

Acabar ambel dèficit tarifari

Els forts increments plantejats del preu de l’electricitat tenen com a

finalitat acabar amb el dèficit tarifari, és a dir, la diferència que hi ha entre el cost real de la producció d’energia i la seva venda al client final d’acord

amb els preus regulats que imposa el Govern central. Segons els últims càlculs del sector, els passat exercici va tancar amb un dèficit de més de 3.000 milions d’euros que, tal i com

està previst, cobrirà l’Estat.

Protegir els clients vulnerables

La tarifa regulada s’aplicarà només a qui tingui contractat menys de

50 kW, per protegir aquells que s’ anomenen clients vulnerables. Els

demés hauran d’anar al mercat.

1�

ceco

tnò

mic

27

IN

NO

VA

CIÓ

E l camí de la continuïtat de l’empresa sembla clar: innovar, explorar contínuament noves idees i oportunitats de negoci amb les quals poder introduir aire fresc i noves il·lusions a

la companyia, tenint com a base les persones creatives i com a objectiu fonamental la generació de negoci.

Per això, l’interès pel món de la innovació en l’empresa experimenta un creixement i expansió incom-parables en aquests últims anys. Des de l’aparició de tecnologies revolucionàries com la genètica, passant pel ritme ràpid de llançament de nous productes en els mercats de consum fins al desafiament de nous models de negocis en negocis electrònics.

Aquest creixement exigeix una varietat d’aproximacions a l’estudi de la innovació empresarial: gestió, aliances estratègiques, ciència del màrqueting, tecnologies, creativi-tat, disseny, etc. A tota organització hi ha una persona o un equip que tenen la funció de dur nous productes i serveis al mercat, o d’obrir nous negocis per a l’empresa.

Com afirmen els experts, la competitivitat empresa-rial està necessàriament però no suficient condicionada per la disposició de coneixement i competències localitzables a qualsevol punt del planeta, una R+D+I constants i una formació sòlida que s’adapti als canvis. Hi ha una altre condició imprescindible: la gestió empresarial que ha de dinamitzar tot el procés, connectar, interrelacionar, imagi-nar, triar, etcètera, i sobre tot, l’ha d’orientar cap al mercat. Una gestió oberta a influències de diferents disciplines (científics, emprenedors, empresaris) i cultures d’arreu del món és el que anomenen una gestió creativa.

Diem creativitat però, què entenem per creativitat? La creativitat seria la capacitat que tots tenim de pensar coses noves. En un entorn econòmic i social amb so-

breoferta, s’ha de ser creatiu per crear coses diferents. No sembla massa arriscat dir que s’ha de ser creatiu a totes les empreses i a tots els llocs de treball, saber pensar de forma creativa com fer millor les coses: sobre el procés productiu, sobre els clients, sobre el producte... En aquest aspecte, tothom és creatiu, o pot ser-ho. I la gent que es mira el negoci des d’una perspectiva diferent és creativa.

Hi ha un aspecte que cal superar: impulsar la vo-luntat i l’interès que hi posa la gent. I, en això, tots els estaments tenen un repte amb la gent jove: s’ha de po-

tenciar l’entusiasme, cal més interès i menys funcionalitat. La creativitat va de la mà de la il·lusió de la gent, per això és tan important crear un ambient innovador entre els em-pleats de l’empresa i la gestió for-mal i informal de la creativitat en productes i serveis per continuar donant una resposta competitiva al mercat.

Si partim d’una demanda ràpi-dament canviant, s’ha d’analitzar la direcció dels processos d’innovació a partir d’una clara orientació al mercat. Es fa una anàlisi especial sobre com es poden generar innova-cions des del departament comercial i de màrqueting.

Per a les empreses ja existents s’analitza com ex-plorar noves oportunitats de negoci o noves posicions competitives, i com s’ha de gestionar el dossier de nous negocis de la companyia.

Un entorn adientSi als anys seixanta es construïen parcs tecnològics i als noranta els parc científics, ara és el moment dels parcs de la creativitat. Al Campus de Sant Cugat d’Esade, s’implantarà una nova iniciativa d’aquesta escola de negocis: Creapolis, un parc científic inèdit a Catalunya centrat en la creativitat empresarial. Creapolis tindrà uns

La creativitat seria la capacitat que tots tenim de pensar coses noves. Les exigències actuals del món empresarial requereixen una gestió creativa, és a dir, una gestió oberta a influències de diferents disciplines i cultures d’arreu del món. Les ciutats més avançades ja pensen en clau de parcs de creativitat, els parcs de tercera generació. Catalunya comptarà properament amb Creapolis.

Creativitat, més enllà de la innovació

INN

OV

AC

IÓ

Una gestió creativa és aquella que està

oberta a influències de diferents disciplines i

cultures d’arreu del món

Espai de l’empresa Node.

16

17

ceco

tnò

mic

27

IN

NO

VA

CIÓ

26.800 metres quadrats (dins del nou campus que ocupa-rà uns 46.000 metres quadrats) i la previsió és que estigui operatiu el 2008 per dinamitzar el desenvolupament de noves iniciatives en sectors emergents i aglutinar directius d’empreses, emprenedors, professors, estudiants d’arreu del món, científics tècnics i creatius per compartir idees, projectes i preocupacions en el marc d’aquesta escola de negocis.

Creapolis vol ser un hàbitat per detectar oportunitats, definir noves solucions, captar projectes empresarials “joves i no provats” que proporcionin nous enfocaments, relacionar-se amb una xarxa global i accedir a recursos de qualitat. També vol fomentar la cultura d’observar la realitat des d’un punt de vista diferent.

En el mateix sentit també s’ha d’interpretar el projecte Fundació Creafutur, que s’ubicarà dins el parc Creapolis. Es tracta d’una institució que, a partir de la prospecció i l’anàlisi de tendències futures de mercat i dels consumidors, té com a objectiu el foment de la innovació aplicada de mercat, la innovació en les empre-ses i els seus productes. Aquesta fundació, la primera a Espanya amb aquestes característiques, posarà al servei de les petites i mitjanes empreses catalanes aquest tipus de coneixement.

Entre les finalitats de Creafutur, destaca la creació d’un entorn empresarial i acadèmic d’aquesta disciplina poc desenvolupada a Catalunya. En aquest sentit, de-dicarà part dels seus recursos a l’estudi i la recerca per crear coneixement en aquesta matèria. També oferirà

i facilitarà l’accés a aquest tipus d’innovació a les petites i mitjanes empreses de Catalunya mitjançant iniciatives conjuntes a nivell terri-torial o sectorial que podran rebre ajuts per al seu desenvolupament i aplicació. Finalment, la fundació realitzarà i difondrà estudis i projec-tes que pel seu contingut puguin ser d’interès públic.

La Generalitat de Catalunya i Esade l’han constituït com una fundació sense ànim de lucre, neix amb una aportació d’1.260.000 euros fins al 2007. Està previst que la fundació s’autofinanci a curt termini i que el segon any la majoria dels ingressos provinguin de projectes privats.

Constituïda com una fundació sense ànim de lu-cre per la Generalitat de Catalunya i Esade, de la seva direcció s’encarrega Node, empresa especialitzada en serveis de consultoria en innovació per a empreses (més informació a l’entrevista amb Ferran Soriano).

La nova fundació s’ha inspirat en institucions simi-lars ja existents als països nòrdics i anglosaxons i amb una certa trajectòria en aquesta disciplina. Destaquen, per exemple, l’Stockholm Innovation a Suècia, The Digital Hub amb seu a Dublín o Institute for the Future i Future Foundation als EUA.<

PARCS DE TERCERA GENERACIÓ Són els parcs de nova generació. Als anys seixanta van ser el parcs tecnològics. Als noranta, els parcs científics. Ara és el torn del parc de la creativitat, con ara Creapolis, que no invaliden les tasques ni les funcions dels models anteriors, però que van més enllà. Són parcs destinats a donar una resposta pionera a la nova onada d’innovació, desenvolupament i progrés que ja està afrontant l’economia global.

1�

ceco

tnò

mic

27

RSP

A questa llei estableix tres passos per integrar els treballadors a les empreses. El primer són els centres ocupacionals, fonamentalment formatius. El segon és el treball protegit. I el

tercer són les empreses ordinàries. La integració laboral del minusvàlid queda condicionada a encaixar el perfil del treball amb el tipus de minusvalidesa, i aquesta ve determinada per la llei en diferents gradacions.

La LISMI defineix al discapacitat o minusvàlid de la següent manera: “S’entén per minusvàlid tota persona les possibilitats d’integració educativa, laboral o social de la qual es trobin disminuïdes com a conseqüència d’una deficiència previsiblement permanent, de caràcter congènit o no, en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials.”

A Espanya solament és min-usvàlida oficialment la persona que ha obtingut la qualificació legal de minusvalidesa, tenint llavors accés als drets i beneficis concedits per la llei. La qualificació de minusvalidesa es fa en termes de graus i el grau de minusvalidesa s’expressarà en percentatges. Aquests barems es poden classificar en dos tipus diferents. Els primers són barems que fan referència a factors mèdics. I els segons fan referència a barems de tipus social.

La LISMI desenvolupa una sèrie de prestacions econòmiques per part de l’administració, per compensar

socialment la situació de partida desavantatjosa dels mi-nusvàlids. Malauradament, moltes empreses espanyoles no compleixen amb l’obligatorietat de reservar el per-centatge de contractació del 2% a la seva plantilla per a persones amb discapacitat, tal i com exigeix la LISMI. Per la seva banda, les empreses demanden a l’Administració Pública més recursos econòmics, més informació i més inspeccions per dur a terme aquesta normativa.

Bona integracióEls empresaris han de tenir en compte, però, que contrac-tar una persona minusvàlida no és tant una qüestió de costos i beneficis, com de saber-la integrar bé a l’entorn de l’empresa per tal que s’hi trobi a gust i rendeixi sa-tisfactòriament, en opinió de Josep Maria Julià, gerent

de la Fundació Prodis de Terrassa. Aquesta entitat, fundada el 1960 per un grup de pares i mares de nens amb discapacitat, es dedica des de l’any 1992 a la integració laboral de persones amb minusvali-deses psíquiques, mentals i paràlisi cerebral.

La Fundació Prodis té en l’actualitat 9 residències, on viuen

80 persones, i 2 tallers on treballen 210 persones. La tas-ca laboral que desenvolupen està relacionada amb feines que requereixen un ús elevat de mà d’obra. Les feines són molt variades: injeccions de clavilles homologades, cablejat elèctric, manufactures industrials (peces que se subministren a les empreses perquè acabin el producte), pintures vials, senyalització vial, gestió de la deixalleria de Can Casanoves a la ciutat de Terrassa, la deixalleria mòbil, brigades de manteniment diverses, etcètera.

La Llei d’Integració Social i Laboral dels Minusvàlids (LISMI) va aparèixer el 1982 per establir les mesures per a la integració laboral de tots els discapacitats. Aquesta Llei regula l’obligatorietat de reservar el 2% de la plantilla a treballadors discapacitats, tant en empreses públiques com privades de tots els sectors. De manera excepcional, les empreses poden quedar exemptes d’aquesta obligació mitjançant el compliment del Reial decret 27/2000, de Mesures Alternatives mitjançant algunes d’aquestes, com és el cas de la compra de béns o serveis a un Centre Especial d’Ocupació o la donació a una fundació declarada d’utilitat pública.

La LISMI, integració laboral i moltescoses més

RSP

Contractar una persona minusvàlida

no és només una qüestió de costos i

beneficis

18

1�

ceco

tnò

mic

27

RSP

La feina de la Fundació, tal i com explica Josep Maria Julià, té com a objectiu la persona i encobrir les seves necessitats: “no només li donem feina sinó que li proporcionem vivenda si la necessita”. Julià afirma que la plantilla està ben integrada i no tenen cap problema fora del que pot ser normal a qualsevol empresa. La Fundació Prodis s’ocupa de gestionar l’entorn en el qual es mouen els seus treballadors, no només el lloc de treball. Es gestiona l’entorn de treball i l’entorn de la fàbrica com un tot unitari.

La Fundació rep subvencions públiques destinades a la gestió dels seus actius de finalitat més assistencial, com és el cas de les residències i les vivendes tutelades. El 60 i escaig per cent del pressupost anual es cobreix amb diners aportats per l’administració pública. Per contra, les subvencions destinades a la part d’integració en el món laboral són més aviat escasses.

Millora de la qualitat de vida Un altre bon exemple el trobem a la Fundació Tallers, una associació sense ànim de lucre fundada el 1988 amb l’objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultat d’inserció laboral. Aquesta fundació té 350 persones, 200 amb contracte i 150 de servei ocupacional (sense contrac-te). Molt arrelada a Santa Coloma de Gramenet, ha basat el seu creixement en un model industrial basat en serveis industrials de manipulació que requereixen molta mà d’obra. A partir del 2000 van diversificar les seves activitats, i es van dedicar a feines del sec-tor serveis, tot implicant els governs locals per tirar endavant el centre. La Fundació demana feina a les institucions i no busca una ajuda merament assisten-cial. D’aquesta manera, el millor client de la Fundació

l’any 2007 serà l’Ajuntament de Santa Coloma.

La Fundació presenta dues característiques dife-rencials respecte d’altres en-titats similars. La primera és la independència de cap gran empresa, banc o obra social. A més, les quantitats rebudes com a subvenció pública són finalistes, és a dir, es destinen a projectes concrets. La segona característica diferencial és que es proporciona un servei integral al discapacitat.

La Fundació disposa d’una oficina a Barcelona, amb borsa de treball que vincula amb empreses. El servei és gratuït per a empreses i demandants. Per a les persones assistides es compta amb un departament de formació, encarregat de la preparació per enfrontar-se al mercat laboral (lliurament de currículums, entrevistes de treball).

A Santa Coloma i a Badia del Vallès tenen dos centres especials de treball en què se’ls ofereix treball protegit. En aquests centres fan les següents activitats: una línia de servei industrial, que representa el 25% de la facturació. La segona línia de treball és la ma-nipulació i l’enviament postal (ensobrats i embossats postals). Per últim, aquests centres acullen el servei ocupacional funcionant com un centre de dia, on es treballen habilitats de relació amb l’entorn (actituds, educació, relació, higiene personal, etc.), que es com-binen amb gimnàs, natació, teatre. A més tenen una sèrie d’hores productives amb productes manipulats industrials molt senzills.<

EMPRESA INCENTIUS D’UN ALTRE TIPUS L’experiència de l’empresa Manipulados del Retráctil 91, de Rubí, també és molt positiva. Es dedica a la manipulació de mercaderies a tercers i Ana Maria Corpas, de recursos humans d’aquesta empresa, afirma que les bonificacions de l’administració per a la contractació de treballadors amb minusvalidesa no són determinants per la seva quantia. Per contra, els incentius són d’un altre tipus. Es tracta de treballadors molt motivats i amb una actitud més positiva que la de la resta d’empleats. Per a Corpas, el rendiment laboral de les persones acollides a la LISMI no es diferencia en res dels altres treballadors. Només ha calgut una mínima adaptació del lloc de treball a cada cas. L’empresa Manipulados té en l’actualitat quatre persones en aquesta situació, una a oficines i tres a màquines, tot i que un empleat

no arriba per molt poc a la consideració legal de minusvàlid. Ana Maria Corpas recomana a les empreses la contractació de persones amb minusvalidesa, no tant per una qüestió de filantropia social o de bonificacions de les quotes de la Seguretat Social, com pels aspectes positius que aporten aquestes persones: esperit de superació i bona predisposició per al treball en equip, a banda de que els propis interessats tenen un elevat grau de satisfacció personal.

Segona línia de muntatge per a la fabricació dels eixugaparabrises.

20

ceco

tnò

mic

27

EN

TR

EVIS

TA

“Hem de ser creatius,i en això unamultinacional no té avantatgecompetitiucontra unapime”EN

TR

EVIS

TA

Ferran SorianoPresident de The Node Company

Ferran Soriano ha assolit certa popularitat com a vicepre-sident de la junta directiva que des del 2003 ha assolit

reflotar el club i l’empresa Barça. Però en cercles econòmics era prou conegut per algunes de les seves activitats com a empresari. El Club Cecot de Màrque-ting i Vendes va convidar-lo per parlar de l’enfocament empresarial del F. C. Barcelona. Nosaltres li hem preguntat per les seves diverses iniciatives em-presarials, des de la creació de Cluster fins a les noves petites empreses en els que participa, una editorial i una botiga dedicada als gossos, passant evi-dentment per la seva tasca al Barça, la participació a Nauta i la presidència de Node. Destaca en tota la seva trajec-tòria el seu afany emprenedor, fruit de l’exemple que va viure a casa seva, i el seu constant interès per la innovació i la creativitat, dues eines clau pel futur de Catalunya.

L’afany d’emprenedor et comença ben aviat.Sí, jo crec que depèn de cadascú, en el meu cas és per educació familiar. Els meus pares són botiguers, i quan un creix en un entorn de petit empresari, el que cal fer és alguna cosa del propi destí, ser emprenedor. Quan era jove hi havia la consciència que abans de ser emprenedor valia la pena adquirir la teoria necessària, estudiar, i potser també adquirir l’experiència necessària en una empresa més gran per després emprendre la pròpia aventura empresarial.

I així ho vas fer, vas anar per feina!Acabat els estudis, vaig incorporar-me a una multinacional de consultoria estratè-gica, per a la qual vaig treballar a diversos països d’Europa i Amèrica. Després em va contractar la que ara és Reckitt Benqui-ser, per convertir l’empresa dels germans Camp, que havien comprat, en rendible i integrada en un grup multinacional. A partir d’aquí, deixo de treballar com a empleat,

Primer negoci als 15 anysFerran Soriano portava a la sang l’empremta d’emprenedor. Als 15 anys, i després d’altres petites experiències empresarials, va convèncer els seus pares per obrir un nou negoci: “En aquella època van aparèixer els videocassettes i, amb aquests, els videoclubs. Un dels negocis familiars que jo vaig pensar va ser un videoclub, i al que més em dedicava quan sortia de l’escola i els dissabtes era a gestionar-lo. Tot és gràcies a la llavor familiar que porto a dins.”

20

21

ceco

tnò

mic

27

EN

TR

EVIS

TA

i començo l’aventura empresarial amb una consultoria estratègica enfocada a la indústria de les telecomunicacions, la Cluster Consulting.

Això sí que va ser una bona aventura. Cinc persones de Barcelona decidim fundar una empresa de consultoria en-focada a un sector, el de les telecomu-nicacions, al qual vèiem un futur clar, irreversible, amb moltes oportunitats perquè estava subdesenvolupat. Encara que no tothom pensava el mateix, el telèfon mòbil no existia i les telecomu-nicacions, aquí, estaven associades a Telefónica. Hi ha anècdotes fabuloses de quan treballàvem per a Airtel, el pri-mer operador de telefonia mòbil que va competir amb Telefónica. Recordo que vam fer un pla de negoci que deia que l’any 2005 la penetració de la telefonia mòbil a Espanya seria al voltant del 20%. I no

s’ho creia ningú! Ens deien bojos, que el mòbil seria minoritari. Ens vam equivocar de llarg, perquè l’any 2006 la penetració del mòbil a Espanya supera el 100%.

L’èxit va ser ràpid. En set anys la fem créixer de 5 persones a 500, amb oficines a vuit països. I com que volíem entrar al mercat nord-americà, però sols no podíem, l’any 2000 ens fusionem amb una empresa americana amb base a Chicago, la Diamont, i fundem la Diamont Cluster. Les aliances són necessàries?Sí. I aquest és un problema de l’economia catalana. Hi ha empreses que prefereixen

tenir una mida més petita i mantenir el control abans que fer aliances, joint-ven-tures, etc., amb altres per assolir una mida més gran i anar al mercat global. En gene-ral ha estat negatiu per a algunes empre-ses d’aquí i ha fet que no tinguem tantes multinacionals catalanes com voldríem. A vegades créixer ràpid vol dir també perdre una mica de control.

Deixes Cluster i vas al Barça.Arribar on vam arribar suposa molt d’esforç. A més, amb la dificultat afegida que no tenim cap client a Barcelona. Era una empresa global amb clients arreu del món i cadascú de nosaltres passava molt de temps fora de casa. Mira, et puc assegurar que el que l’aeroport de Barcelona tingui tan poques connexions transoceàniques és un drama.

Precisament en parlem en aquest número de la revista!Tinc l’experiència personal frustrant de tenir una empresa fundada a Barcelona, en la que treballaven 500 persones a tot el món, en la que els fundadors i l’oficina central està a Barcelona i haver de fer les

reunions de socis a Madrid, París o Lon-dres perquè a algú que ve de Chicago o de Sao Paulo no li pots demanar que, després d’aterrar a Madrid, torni agafar un avió cap a Barcelona per una reunió. Això són coses que s’han de reclamar a l’administració.

Ens hem quedat camí del Barça. Decidim que no podíem seguir aquell ritme, que volem estar més a Barcelo-na. Això va coincidir amb les eleccions del 2003 al Barça, i dos dels funda-dors de Cluster, Marc Ingla i jo, ens presentem amb el projecte que va guanyar-les.

Per què ho vau fer?Anant pel món saps que a tot arreu el Barça forma part de la projecció de la nostra ima-tge, i als dos ens feia vergonya comprovar la pobra imatge que el club donava aquells anys. Volíem aplicar la nostra experièn-cia professional en una institució d’àmbit públic, d’interès comú i també bastant personal. I des que guanyem les eleccions fins ben entrat el 2006 m’he dedicat quasi pràcticament al Barça. Per sort, i per encert de tots, la cosa ha anat bé, ha millorat molt. Ara ja no cal que dediqui tot el meu temps al club, i he recuperat els interessos professionals, que de nou passen per ser emprenedor.

I estàs a Nauta. Nauta és una evolució natural de Cluster. Quan dos dels cinc anem al Barça, els altres tres funden una empresa de capital risc, Nauta Capital, que inverteix en empreses de telecomunicacions, tecnologia i similars. Tan bon punt el Marc i jo hem pogut deixar de treballar diàriament al Barça, ens hem incorporat al grup. Tot el coneixement que tenim en aquesta indústria l’apliquem a invertir en telecomunicacions. Es va fer un primer fons de 15 milions d’euros, ja invertit, i ara n’hem fet un segon de 50 milions d’euros que ja s’ha completat i s’està invertint.

Un pencaire il·lustrat “Crec són una persona inquieta i treballa-dora, el caràcter de les persones es forma en la primera infància, l’herència cultural és important. La meva és la cultura del treball. Un amic que ha fet negocis de gran nivell em va dir: “Tu tens un problema, ets un pen-caire, il·lustrat, però pencaire”, i crec que té raó. M’ho deia a fi que no treballés tant. Però a mi m’agrada treballar, altres cultiven les relacions, jo sóc un pencaire. Tothom té el seu talent, i crec que és una obligació de cadascú utilitzar aquest talent per retornar a la societat tot allò que li ha donat.”

“Anant pel món saps que a tot arreu el

Barça forma part dela projecció de la nostra imatge”

u

22

ceco

tnò

mic

27

EN

TR

EVIS

TA

Nauta s’implica molt allà on inverteix. Invertim només en companyies on creiem que podem ajudar a la gestió. Participem, com a mínim en el consell d’administració per prendre part de les decisions estra-tègiques, però podem arribar fins l’altre extrem, com el meu cas a Node, exercint de president d’una companyia i treballant-hi cada dia.

Parlem de Node.Ajudem als nostres clients a innovar. L’ajudem a repensar el seu negoci de ma-nera que d’aquest repensar sorgeixin noves iniciatives de creixement, nous productes, nous models de negoci... Per exemple, Te-lefónica té repartides 70.000 cabines que cada dia tenen menys ingressos, i ens han preguntat què poden fer-ne d’una cabina més enllà de parlar per telèfon. Amb alguns clients treballem com a agència d’innovació, és el cas d’Imaginarium, per a la que estem contínuament pensant noves joguines i línies de negoci. A Node hi ha tres disci-plines: estratègia, disseny i enginyeria. Els projectes sempre comencen per l’estratègia, però algunes vegades continuen dissenyant i lliurant un producte físic.

Això és aplicable a les pimes?I tant! Tenim clients relativament petits. Per a la pime, la innovació és més crítica que mai, perquè quan has de lluitar amb empreses més grans i amb més recursos, l’única forma és diferenciar-se, fer coses noves i sorprenents.

Això no sembla pas fàcil. Com s’assoleix un bon resultat? Tenim un equip d’unes 70 persones de

perfils diferents. Un terç són gent de ne-gocis, que ve de consultoria estratègica o de la indústria. Un altre terç són enginyers i dissenyadors, i l’altre terç són gent més creativa, que podria estar treballant en agències de publicitat, són antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs... Treballem sempre en equips multidisciplinars.

Participeu a Creafutur.A Node tenim una unitat que es diu Insti-tut Futur, que estudia tendències de futur, sobretot relacionades amb tendències cul-turals i socials, és a dir, com pensa la gent avui, com pensarà demà, quina actitud té avui el jove que serà el comprador d’aquí uns anys. I Creafutur és una fundació d’Esade i la Generalitat que té la voluntat d’impulsar a Catalunya la innovació apli-cada, bàsicament fent estudis i projectes relacionats amb la millor comprensió del consumidor del futur. Nosaltres participem aportant aquest coneixement de l’Institut Futur i ajudant-los a gestionar la fundació, que té com a objectiu l’estudi de tendències de futur aplicant-les a la innovació a Cata-lunya. En l’àmbit de Creafutur, projectes nostres molt sofisticats seran aprofitables a les pimes.

La innovació és el futur?Home, no n’hi ha altre. Competir des de Catalunya en costos? ¿Volem fer de Ca-talunya un pol de desenvolupament de tecnologies de la informació per competir amb Silicon Valley? ¿Volem competir amb Madrid, Londres o Nova York com a plaça financera? Tot això és molt difícil. Però tenim una bona oportunitat, i no l’hem de deixar escapar, per exemple, de ser un

centre en talent creatiu, un pol d’atracció per a la innovació i el disseny. Per què no? Ja hi ha empreses que venen aquí a fer el seu disseny. En un moment en el que l’oferta de productes i serveis és tan abru-sadora i on el consumidor té de tot, per-què continuï consumint has de sorprendre amb coses noves i diferents. I com que la manera tradicional de desenvolupar nous productes ha quedat obsoleta, en això la GM contra una pime de Terrassa no té avantatge competitiu. La creativitat és gratis i val per a tots.

També participes en una botiga de gossos. És diu Planetdoc, és a Sabadell i ha co-mençat un model innovador de vendre i tenir cura dels gossos. És un intent de gestió integral del gos, amb experts que ajuden en tot el que cal, amb un contracte de servei que comprèn totes les gestions des de les vacunes fins a la neteja. Des del punt de vista sociològic, és interes-sant que la venda d’animals de companyia creixi. Fa poc temps que hem començat, el negoci va molt bé i el que volen fer un cop el model estigui ben tractat, és obrir-ne d’altres.

I estàs a una editorial.Als que estem a l’editorial Leqtor ens agra-den els llibres i hem volgut donar veu als discrepants i als innovadors. L’opinió pú-blica és bastant homogènia, però hi ha gent que pensa coses diferents i que pen-sen bé. El primer llibre que van editar va ser “El manifiesto antipedagógico”, que curiosament ha estat tot un èxit, perquè diu coses que molts pensaven però no s’atrevien a dir.<

“Per a la pime la innovació és més crítica que mai,l’única forma és diferenciar-se”

Diari de Terrassa

u