Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 32 | març 2008

Podem fer cas de les prediccionseconòmiques?

20ENTREVISTAA Andreu Mas-Colell, impulsor de la Barcelona Graduate School of Economics

10INNOVACIÓLa transferència de tecnologia a la PIME

09CLUB DEL LECTORiDISC us ajuda a augmentar la rendibilitat de la vostra pàgina web

La recomanació de Cecotnòmic

Vivim ara el temps de les previsions econòmiques per a l’any que ha començat. De fet, de previsions en tenim tot l’any a curt, mig o llarg ter-

mini. Qualsevol interessat pot acudir als serveis d’estudis de bancs, caixes d’estalvis, institucions acadèmiques i altres entitats que emeten regu-larment les seves prediccions econòmiques d’un futur més o menys immediat basant-se en índexs de tot tipus, els quals es publiquen també des de diverses fonts.

Enguany, però, la situació ha estat més in-tensa que mai, atès que la cita electoral del 9 de març ha fet que l’activitat en aquest àmbit es multipliqués exponencialment fins al punt que s’ha fet força difícil la comprensió de tot plegat. Analitzat tot aquest “soroll”, hem vist que algu-nes de les suposades previsions no eren més que prediccions que quasi esdevenien pressions, fins i tot vinculades a promeses electorals.

Des de la nostra perspectiva, s’ha parlat equivocadament de crisi i recessió, quan les se-nyals que nosaltres rebem ens indiquen que estem davant un canvi de cicle en un sector molt concret com l’immobiliari que, certament, ha estat cabdal en el creixement dels darrers anys. Cal evitar, però, que una situació que no és dramàtica avanci en direcció equivocada. Des de Cecot es veu un panorama allunyat de qualsevol tipus d’alarmisme. Dia a dia podem comprovar que aquells que han fet un bon treball, que s’han dedicat a la feina d’una manera professional, que han invertit en tecnologia i recursos humans, i que s’han interna-cionalitzat estan en una bona posició per no patir. Cert que alguns sectors viuran una davallada, segurament perquè s’han centrat massa en els moments bons i no han fet els deures per estar previnguts davant les noves circumstàncies.

Malauradament (perquè no és símptoma de res de bo) és habitual que els empresaris i les pa-tronals desconfiïn de les promeses electorals dels partits polítics. No obstant això, hem d’anar més enllà? Hem de desconfiar de les previsions? Hem de menystenir-les? Evidentment que no. Com en tot, val la pena desvincular el gra de la palla. Hem vist i sentit missatges malintencionats i gens fonamentats per part d’alguns dels que haurien de posar més responsabilitat, cura i atenció, i que han derivat en l’alarmisme més injustificat.

“El pessimista es queixa del vent, l’optimista espera que canviï, el realista ajusta les veles” va dir William G. Ward. Cal ser realistes. No podem gestionar les coses que no podem controlar, de manera que ens cal adaptar-nos-hi. A vegades és convenient assumir riscos però, a l’hora de valorar què hem de fer, actuar amb professionalitat, amb rigor, amb prudència i amb transparència és el camí de futur.

Cal, doncs, una dosi de realisme i no sem-brar l’alarma innecessàriament. Això si, des del nostre punt de vista, la “bonança” dels darrers anys ha fet que alguns dels problemes estruc-turals de la nostra economia hagin passat de-sapercebuts. Ara, amb les noves perspectives, creiem que no hi haurà més remei que abordar els temes pendents; el dèficit d’infraestructures, la flexibilització del mercat laboral i la millora de la productivitat i de les inversions en R+D+I són alguns dels més importants. Cal posar fil a l’agulla i evitar les “solucions fàcils” a curt termini que, lamentablement, són les que aquests dies estan dominant el panorama de l’actualitat.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÍND

EX

Benvingutsal món real

cecotnòmic 32Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi Gras, Estefania Linés,Yolanda Crochet

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi López, Jorge Carballoi María Rodríguez

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Correcció:Treeloc

Impressió:Litografia SA

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, adms. públiques i patronals.

04

08

10

12

14

16

18

20

cecot

FLASHcecot

INNOVACIÓ

RSC

RH

MANAGEMENT

CINC CÈNTIMS

ENTREVISTA

Parlem de les perspectives econòmiques pel 2008 amb l’ajuda d’experts que ens ofereixen la seva opinió

Notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

Estar al corrent de l’avenç tecnològic és indispensable per tenir avantatges competitius

Fundació Salas o la vocació de servei a les persones amb discapacitats

La identificació per radiofreqüència (RFID), una eina que cal conèixer per valorar millor

El reptes de l'FP per afrontar la globalització

L'educació com a projecte de país

A Andreu Mas-Colell. Parlem amb aquest gran economista arran de la inauguració de la Barcelona Graduate School of Economics que ha posat en marxa

4

ceco

tnò

mic

32

cec

ot

El sociòleg Norbert Elias va escriure que “a fi de comprendre millor les qüestions actuals, a vegades és útil allunyar-se’n en el pensament per enfocar-les lentament des de la distància.

D’aquesta manera, es comprèn millor, perquè qui es manté absort en les qüestions d’actualitat sense mirar mai més enllà, pot considerar-se pràcticament cec”. I la veritat és que sembla que molts, en aquest traspàs d’any, han mirat poc o gens més enllà del que els interessava a l’hora de fer les previsions econòmiques per al 2008.

Val la pena començar fent un repàs a les dades que ja tenim del 2007. L’economia espanyola va créixer un 3,8% durant l’any passat. Això suposa un descens d’una dècima respecte a l’any anterior. Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística, que ha confirmat que estem tra-vessant una suau desacceleració, sobretot motivada per una reducció de la demanda interna. Les xifres donades setmanes abans coincideixen amb les del Banc d’Espanya. Si mirem, però, només les dades del darrer trimestre, el creixement va ser de només el 3,5%. Això demostra que, al llarg dels mesos, s’ha produït una frenada. Darrera aquesta desacceleració hi ha, principalment, un descens del ritme de la demanda interna.

El sector que ha experimentat una major frenada ha estat la construcció, sobretot la residencial. Pel que fa a la feina, durant l’any 2007 l’ocupació ha pujat un 3%, dos dècimes menys que durant el 2006. Tot i que s’han registrat creixements, s’ha detectat una desacceleració al llarg de l’exercici, sobretot per la “pèrdua de vigor” de la construcció.

Un altre element de preocupació és l’alta inflació,

que ha repuntat fins el 4,2% al 2007, una xifra històrica. L'INE ha remarcat que, en principi, l’augment de preus està motivat per factors temporals però que pot acabar generant “efectes permanents”.

L’INE ha volgut destacar, però, que el 2007 ha acabat amb un creixement “notable” i que s’han produït nous avenços en el reequilibri de les fonts de creixement. Per això, assegura que l’economia espanyola compta amb “suficients ressorts” per fer front a una “previsible de-sacceleració”. Apunta, però, que hi ha “més incertesa” que en el passat, degut al període de turbulències inter-nacionals.

Molt bé. Ja tenim un resum de com va anar el 2007. I el 2008? És lògic l’afany de voler saber quines són les previsions que fan els especialistes per l’any en el qual ens trobem. És bo saber com poden anar les coses per a encarar-les amb decisió, tot reclamant a l’administració, com ha fet l’empresariat català, mesures per afrontar la desacceleració.

Aquest any, però, hem tingut tantes “previsions” i durant tantes setmanes, que cal fer una mica de comen-tari. En conjunt, hem pogut deduir que trobar previsions econòmiques ponderades, mesurades i fiables no és pas difícil, però hem de reconèixer que trobar-ne d’esbiaixades, interessades i poc ètiques tampoc.

Cal analitzar-ho tot, no deixar cap detall sense ponde-rar, estudiar cada moviment, cada opinió, intentar recollir testimonis... Fa pocs dies, per exemple, en assabentàvem que l’índex de preus de consum harmonitzat (IPCA) a Espanya va situar la seva taxa anual en el 4,4% el mes de febrer, cosa que suposa que es manté invariable, ja que

L’any 2008 planteja grans incògnites en matèria econòmica sobre les quals els empresaris, i els ciutadans en general, han buscat àvidament llum durant els primer dies de l’any. Però saber amb certesa les perspectives econòmiques per als propers mesos topa no només amb l’allau d’informació, sinó també amb les tergiversacions i la utilització fraudulenta de la quantitat ingent de xifres de tot tipus que es donen. Les xifres, per això, semblen donar a entendre que l’economia espanyola compta amb suficients ressorts per fer front a una previsible desacceleració, encara que hi ha més incertesa que en el passat, degut al període de turbulències internacionals.

EN P

OR

TAD

A

04

Serveixen les previsions econòmiques?

5

ceco

tnò

mic

32

cec

ot

durant el mes de gener també es va col•locar en el 4,4%, després de cinc mesos consecutius de pujades, segons l’indicador avançat elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Però la publicació de dades puntuals i ha-bituals, com la mencionada, ha sofert, enguany, immersos en un període electoral, una allau de crítiques. Des de certs sectors s’ha acusat imprudentment, ja que s’ha afirmat que alguna d’aquestes dades era falsa i servidora de deter-minats interessos. Per una banda, és evident que afirmar que l'INE estava falsificant les dades de comptabilitat nacional i que no era creïble que el creixement durant el quart trimestre hagués estat del 3,5%, o atacar el crèdit del sistema financer espanyol, és un comportament irres-ponsable i menyspreable. Així, per exemple, la directora de l’INE, Carmen Alcalde, no dubta en defensar l’honradesa de les seves dades i demostra que el calendari de publicació de dades obeeix als imperatius d’Eurostat, oficina estadística de la UE.

Per una altra, l’economia ha entrat en tots els debats com un cavall sicilià, no sempre amb encert. Com ha escrit Guillermo de la Dehesa en un aclaridor i molt oportú article recent, “en època electoral s’usen amb freqüència, i en poques ocasions de manera correcta, una sèrie de termes econòmics sense que se’n conegui realment l’etimologia o el significat real”. Així, hem vist com conceptes com crisi, recessió,

contracció, desacceleració, estancament o estagflació, s’han fet servir a dojo però no sempre adequadament i amb coneixement de causa.

Una mostra del que diem: en vista a les dades de creixement de l’economia espanyola l’any passat, 1,2 punts per sobre de la zona euro, “és totalment incorrecte dir que està en recessió o que hi estarà dintre d’un any”, per posar només un exemple. Créixer només un 2,7%Segons un estudi elaborat pel BBVA, l’economia cata-lana continuarà el 2008 la seva etapa de desacceleració generalitzada i registrarà un creixement mitjà del 2,7%, una dècima per sobre de les previsions per al conjunt d’Espanya però un punt percentual per sota del 3,7% registrat a Catalunya l’any passat.

La responsable per a Europa i Escenaris Financers del Servei d'Estudis del BBVA, Mayte Ledo, va explicar que aquesta previsió es dóna en un context de "gran incertesa" en el mercat internacional a causa d’unes tensions financeres "més intenses i duradores" del pre-vist, que també afecten les perspectives per al conjunt d’Espanya i Catalunya.

Efectivament, la crisi de la banca americana pels crèdits “subprime”, que va fer explosió l’agost passat, ha generat un clima de suspicàcia entre els bancs a nivell internacional. Les entitats creditícies es comporten amb extrema prudència a l’hora de prestar-se entre elles. Te-men que el banc que demani fons sigui un dels que, ale-grement, va donar crèdits que ara resulten dubtosos.

En aquest ambient de desconfiança, alguns mitjans

Un 2,23% del PIB de superàvit

Les administracions públiques van tancar l’any 2007 amb un superàvit - el superàvit de l’Estat - de 23.368 milions, l’equivalent al 2,23% del Producte Interior Brut (PIB) i el més gran de la història de la democràcia. Aquest superàvit, superior en un 33,2% a l’assolit l’any 2006 i el tercer consecutiu, va ser conseqüència d’un saldo positiu de l’administració central (Estat i organismes autònoms) de l’1,29%, mentre que la Seguretat Social va obtenir un superàvit de l’1,25% del PIB. Per la seva banda, el conjunt de les comunitats autònomes van registrar un dèficit del 0,17%, mentre que les corporacions locals van tenir un saldo negatiu del 0,14%.

anglosaxons han assenyalat els bancs espanyols –i, encara més, les caixes- com a sospitosos. La raó seria el “boom” del crèdit hipotecari dels últims anys. Però, la banca i les caixes espanyoles, en paraules de l’economista Joan Tapia, “s’estan demostrant més solvents i millor gestionades que les de països més avançats com Estats Units, França o Gran Bretanya”. La raó, com va apuntar Jordi Gual en l’entrevista que va concedir a Cecotnòmic amb motiu de la seva conferència a la Cecot (vegeu l’article a part), és que la forta crisi dels vuitanta “va netejar” la banca espanyola i va servir perquè el Banc d’Espanya desplegués al màxim la seva capacitat de control.

Que això és així es demostra pels resultats de la banca i les caixes en l’últim trimestre del 2007, i en la totalitat de l’exercici, que han estat molt bons i que indiquen, sense cap dubte, que el sistema financer espanyol és més sa que el d’altres països.

Seguim amb les previsions del BBVA. La moderació es podrà observar en tots els àmbits. Per un costat, la demanda interna se seguirà alentint com ja va fer en l’últim trimestre del 2007, ja que la despesa de les llars serà inferior tant en béns duradors com en compres a minoristes. A més, també continuarà d’una manera més pronunciada a Catalunya que a la resta de l’Estat la cai-guda en el nombre de transaccions d’habitatges. En els tres primers trimestres de l’any passat, el descens va ser del 22% a Catalunya, davant el 12% a Espanya.

Per sectors, la desacceleració serà més pronunciada en la indústria, ja que aquesta tendeix a comportar-se de forma "més cíclica", segons el BBVA, fet que provoca que l’indicador de confiança del sector industrial sigui més sensible a situacions com les turbulències financeres regis-trades en els mercats internacionals i que van fer disminuir la confiança a partir del segon semestre del 2007.

Malgrat que el 2008 marcarà l’inici d'un “període de desacceleració davant el d’expansió actual”, Ledo va recordar que l'economia catalana compta amb “molts su-ports” per afrontar la situació. Pel que fa al mercat laboral, Ledo ha incidit que Catalunya generarà ocupació, encara que a nivells “més baixos” que els últims anys. En aquest sentit, ha subratllat que les dades negatives relatives a l’atur del mes passat “no haurien de seguir a aquest ritme en el futur”. L'estudi assenyala que la superior formació dels treballadors i la mobilitat intersectorial afavoriran el transvasament d'empleats des de sectors en descens cap a altres de més actius.

6

ceco

tnò

mic

32

cec

ot

Entre els àmbits amb un descens més pronunciat de l’activitat destaquen els més relacionats amb la construcció, mentre que els serveis a empreses i el transport i la logística tindran un comportament “més dinàmic”.

“El primer que cal recordar —escriu també De la Dehesa— és que l’evolució de l’activitat econòmica es sempre cíclica i fluctuant (...) és a dir, que ni les econo-mies creixen indefinidament, ni tampoc s’estanquen ni decreixen sense fi. L’evidència històrica mostra que solen existir cicles mitjans i cicles llargs”. La inflexió en el cicle econòmic s’ha fet evident, però “si s’aconsegueix que el procés de desacceleració econòmica no sigui brusc, el canvi de la tendència pot ser fins i tot profitós en molts aspectes, va dir Joan Coscubiela, secretari general de CCOO de Catalunya.

La visió de la CecotPer a la Cecot, la situació no és de crisi ni de recessió, sinó d’una suau desacceleració, i s’ha mostrat contrariada

“pels discursos tan radicals i negatius sobre la situació econòmica” que s’han sentit des de principis d’any. A moltes d’aquestes opinions “no els ha importat rebentar l’economia, i és evident que si ens ho proposem tindrem un mal any 2008”, segons Antoni Abad.

De fet, l’economia s’està desaccelerant, però amb creixement. No hi ha una crisi objectiva. Sobre la frenada en la construcció, una de les causes que contribueixen a aquesta desacceleració, cal dir que durant els últims anys s’han fet excessos com, per exemple, concedir hi-poteques amb un 110% de finançament, amb preus desorbitats. Ara s’està reconduint el sector a l’ortodòxia, al món real, corregint els excessos, i no fa falta que ho maximitzem.

Les prioritats de la Cecot per a la Catalunya del 2008 es distribueixen en quatre eixos fonamentals d’actuació reivindicativa definits per la Cecot al llarg d’aquest any 2008. Es tracta de línies mestres dirigides a potenciar la competitivitat de l’empresa catalana i, per tant, a denun-

L’O

PIN

IÓ Aquests últims mesos, l’economia ha estat objecte de la batalla política. Sense aques-tes eleccions potser no hi hauria tant de soroll al seu entorn. Però cal tenir confiança,

optimisme i no fer cas dels soroll mediàtics. Perquè del que es tracta és que estem, al cap i a la fi, davant un canvi de cicle econòmic que, d’alguna manera, estava previst. L’economia espanyola tenia en el seu interior la desacceleració.

Per resumir-ho, l’economia catalana i l’economia espanyola estan en un moment de desacceleració, ara per ara no podem parlar d’altra cosa. Durant l’any 2007 hem crescut molt bé i, per tant, ens movem en taxes molt bones si les comparem amb altres països industrialitzats, encara que el creixement no sigui tant alt com fins ara. És possible i probable que baixem per sota del 3%, i que serà pitjor que el 2007, però encara estem millor, pel que veiem, que altres economies, per exemple a la zona euro. Per tant, encara que tinguem una desacceleració, sembla que estiguem mantenint un diferencial amb la resta del món occidental i, per això, fa que tinguem un escenari relativament bo. No estem en crisi, estem en una posició de solidesa davant la recessió universal per afrontar problemes conjunturals, encara que potser no ho tenim tant bé a mitjà i a llarg termini. Hem de tenir confiança en el nostre sistema productiu.

Per una banda, en un procés de desacceleració, un cert augment de l’atur és lògic. Hem de ser conscients que els últims tretze anys hem creat una quarta part de tota l’ocupació a Europa. Ara confio en que el mercat laboral, que no té res a veure amb el que teníem el 1988 o el 1998, sigui suficientment flexible. És a dir, que les perso-nes tinguin la capacitat de canviar de residència, d’ofici o de sector en un moment en què la conjuntura no és

prou bona. Si el mer-cat laboral és flexible, l’economia rebrotarà més ràpidament.

És evident que per a nosaltres la crisi de les hipoteques a Amè-rica ha estat un factor afegit als de desacce-leració. Pel que fa a la crisi de les hipoteques, la nostra situació no és la mateixa que la dels americans. Ens podem refredar, però no és una pulmonia. El sistema bancari espanyol, per sort, està molt supervisat i regulat pel Banc d’Espanya, que va prendre bona nota de la crisi de 1992.

Cal deixar ben clar que els bons projectes empresa-rials, que n’hi ha, reben finançament. Fa uns any s’estava finançant qualsevol projecte, però ara això s’ha acabat i es torna a la manera correcta d’actuar, que és mirar per a cada projecte el grau de risc. És evident que el que necessita un banc és que la cartera de crèdit continuï creixent.

En resum, doncs, per a una desacceleració suau a Espanya seran claus, en primer terme, els ajusts per a la mobilitat laboral (mercat laboral flexible), el restabliment de l’accés normal de capitals europeus, i l’ajust en preus i qualitat en el mercat immobiliari. A mitjà termini, cal també millorar el creixement de la productivitat i reduir el diferencial d’inflació amb la zona euro. <

Jordi Gual, sotsdirector de La Caixa

Tranquil·litat vigilant

ve d

e la

pàg

ina

ante

rior

7

ceco

tnò

mic

32

cec

ot

En el que portem de segle la realitat i les ex-pectatives han canviat profundament. Moltes previsions s’han fet miques, com ara les re-ferents al creixement de la població que, a

mitjans dels anys noranta, anticipen un declivi demo-gràfic i grans dèficits en els pressupostos de la Seguretat Social (SS). Ha passat ben al contrari: el dèficit habitual del sector públic és superàvit gràcies, en bona part, al comportament de la SS, i el pes relatiu del deute públic espanyol és dels més baixos de la UE.

Una causa i conseqüència positiva d’aquests fets és l’abaratiment del finançament. És causa perquè ha ajudat a la inversió, i és també conseqüència perquè, gràcies a això, la prima de risc del país es troba al nivell d’Alemanya, circumstància inèdita. El futur immediat, no obstant, té un altre caire derivat de l’abús de la liquiditat. Amb l’oferta de finançament abundant es va relaxar la concessió de crèdits als EUA, amb la conseqüent pèrdua per a estalviadors, bancs i entitats financeres, assegura-dores de títols i fons d’inversió. Aquesta circumstància coincideix amb l’alça de preus motivada per l’augment de la demanda dels grans països en vies d’industrialització i pel preu del petroli.

Les autoritats monetàries es troben amb un dilema: han de facilitar el creixement en moments en què la liquiditat es torna escassetat de crèdit i es passa de la desconsideració del risc a la sobrevaloració. D’altra banda, pugen els preus, des de l’alimentació a l’energia. En el pri-mera cas s’aconsella reduir els tipus d’interès, com ha fet la Reserva Federal dels EUA. En el segon és aconsellable augmentar el cost del crèdit per evitar rebrots d’inflació que comportarien dificultats d’aquí a uns mesos. En el primer cas el tipus de canvi baixa; en el segon puja. Amb orientacions oposades la competitivitat europea es de-

Joaquín Trigo Portela, director executiu del Foment del Treball Nacional

L’economia al 2008: retorn a la realitat

L’O

PIN

IÓ

teriorarà, entre d’altres factors, perquè moltes monedes asiàtiques i americanes estan lli-gades al dòlar.

Què fer? Aquesta és una pregunta amb múltiples respostes. En el brogit electoral hi ha propostes de més des-pesa pública i menor pressió fiscal, però els problemes de l’econo-mia espanyola, tot i tenir un bon precedent proper i una situació d’ocupació i activitat que cal defensar, marcaran el futur immediat. El diferencial d’inflació en un món obert és un problema, perquè s’acumula sense que hi hagi un mecanisme compensatori com, per exemple, la devaluació. La productivitat mitjana de l’ocupació no puja perquè els nous entrants aporten una productivitat baixa que impedeix que el promig creixi. La reducció de l’ocupació en la construcció i les moltes activitats in-dustrials i de serveis alienes incrementarà l’atur, fet que reduirà el consum i augmentarà la despesa pública. La immigració rebuda ha fet una aportació innegable al creixement, però la seva integració és parcial; quins reptes comportarà una pèrdua significativa de llocs de treball entre aquest col·lectiu?

El creixement de l’economia espanyola s’explica, en primer lloc, per un entorn –el de l’euro– amb una estabi-litat de preus que assegurava un finançament barat. En segon lloc pels factors que augmentaven la demanda, des del punt de vista de la demanda per l’endeutament, com la manca d’estalvi i la transferència –encavalcada però real– des d’una retribució insuficient de l’estalvi a una subvenció privada i parcial del cost del crèdit. En tercer lloc, també, per la possibilitat de reclutar nous treballadors gràcies a l’augment de la taxa d’activitat femenina i la immigració, fet que permetia l’augment de l’ocupació sense pressions inflacionistes a l’alça en retribucions. Aquests factors reduiran la seva contribució i, per tant, és preferible no comptar amb ells. Així que ara ja es pot contestar la pregunta sobre què fer.

Donar expectatives de millora en la posició com-petitiva del país. La càrrega que imposa el compliment de la regulació s’ha de reduir dràsticament, eliminant requisits i tràmits innecessaris per tal d’alliberar als fun-cionaris de la paperassa inútil i permetre’ls supervisar el que és important, alleugerint el cost, la pressió i la dispersió de les empreses. Reduir l’esforç fiscal. Facilitar la internacionalització amb un tractament fiscal adequat dels expatriats. La política ha de centrar-se en la gestió sense atiar greuges ni pretendre salvar la humanitat. S’ha de superar el moment i generar condicions per un crei-xement sostingut que alleugera conflictes i dóna mitjans per ajudar a qui ho necessita. <

ciar aquells aspectes que frenen el seu desenvolupa-ment. Alhora, pretenen formar part d’un projecte de país, competitiu i atractiu a nivell social, empresarial i econòmic

Així, la Cecot ha fet arribar als principals líders polítics a nivell autonòmic i estatal un document amb la següent prioritat de línies de treball: p Reforma estructural de la funció pública amb polítiques d’estímul, incentius i posada al dia.p Desplegament de l'Estatut i, sobretot, de l’apartat del finançament que tindrà incidència en temes com infraestructures o educació.p Execució i desenvolupament d’infraestructures de mobilitat, tecnològiques, d'I+D i energètiques.p Reforma del sistema educatiu. És necessari un gran pacte polític de futur i de consens on també hi participin els diferents agents socials.

8

ceco

tnò

mic

32

CEC

OT

Jordi Pujol explica com vendre un país des del màrqueting

FLA

SHce

cot

La patronal Cecot i Telefónica han signat un conveni de col·laboració per desenvolupar un Pla operatiu per implementar serveis de Tecnologies de la Informació i la Comunica-ció a les pimes catalanes. L’objecte d’aquest projecte és que les petites i mitjanes empreses puguin disposar d’eines adaptades a la seva mida que els siguin d’utilitat per a la millora del rendiment corporatiu. La primera acció contempla l’execució d’una prova pilot per als sectors de la logística i el transport amb l’objectiu d’implantar a deu pimes diferents tecnologies, com ara sistemes de control i planificació de rutes, localització de vehicles

i altres elements que afavoreixin la digitalit-zació d’aquestes empreses, és a dir, aplica-cions tecnològiques que fins ara utilitzaven únicament les grans empreses i que el projecte aproparà a les petites i mitjanes. El Pla estarà dirigit per la Fundació Cecot Innovació (FCI) amb el recolzament tècnic i tecnològic de Te-lefónica, que facilitarà l’accés d’aplicacions de mobilitat del sector del transport, plantejarà (juntament amb Cecot Innovació) un pro-gramari pilot partint d’aplicacions existents i oferirà un servei de connectivitat de dades a les empreses participants al projecte durant la prova pilot.

Acord amb Telefónica

El 24 de gener de 2008 Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980-2003, va oferir la conferència “Com vendre un país” en un acte organitzat pel Club de Màrqueting i Vendes. En finalit-zar la conferència, el president Pujol inaugurà l’exposició "Evolució de la identitat corpora-tiva de les empreses de la Cecot" a la Sala Cima. Un total de 50 empreses i institucions han volgut deixar constància de l’evolució que els seus logotips, edificis i elements d’identitat visual han experimentat al llarg del temps.

Entre els expositors, noms de referència com Cirsa, Arcadie España, Forcadell Corporació Immobiliària, Martí Lloveras, Telstar, La Clau, Lamp, Skeyndor, Ranstad, Racc, Poly-Klyn, Barruguet o Bankinter, i així fins a la cinquan-tena. Una de les novetats més destacades és la tècnica utilitzada per exposar el material: impressió en quadricromia sobre teixit, rea-litzada als tallers de la FUPAR (Fundació Pre-sident Amat Roumens). El disseny ha estat a càrrec de carraminyanadesign.

Els presidents Abad i Pujol durant la inauguració de l’exposició

q

qq El darrer Conveni General del sector de la construcció a nivell estatal obliga tots els treballadors i treballadores del sector a rebre una formació obligatò-ria en matèria de Prevenció de Riscos Laborals. Per aquest motiu, la Fundació Cecot Formació (FCF) ha posat en marxa 28 cursos de forma subvencio-nada per tal que el personal del sector de la construcció pugui complir amb aquesta formació sense cap cost addi-cional. L’oferta de la patronal se centra en els tres tipus de cursos definits a la normativa segons la seva durada: els cursos de formació inicial de 8 hores, que són de caràcter obligatori per a tot el personal del sector de la cons-trucció; els cursos de 20 hores, que es corresponen a les funcions específiques que desenvolupa cada treballador/a en el seu lloc de treball; i els cursos de 60 hores dirigits als responsables d’obra i caps d’equip. Tanmateix, les persones que desenvolupin més d’una funció hauran de realitzar un curs de 20 hores per a cada ocupació que portin a terme. La formació inicial comportarà l’obtenció de la Targeta Professional de la Construcció (TPC), imprescindible a partir de l’1 de gener de 2012.

Cecot formarà 600 treballadors del sector de la construcció

9

ceco

tnò

mic

32

CEC

OT

Conveni entre el Gremi de Construcció del Vallès i el BBVA per abaratir la hipoteca

El Gremi de Construcció del Vallès i la direcció territorial de Catalunya del BBVA han signat un acord de col·laboració per poder oferir al seus clients quotes accessibles que els permetin la compra d’un habitatge. L’objectiu d’aquest acord és facilitar als potencials clients l’accés a la compra d’un habitatge en les millors condicions hipotecàries. A més, es pretén fer-lo extensiu a totes aquelles entitats financeres que s’hi vulguin adherir. La idea principal és oferir, conjuntament amb el BBVA, una hipoteca subvencionada a l’Euribor, sense diferencial, menys 3%, la qual cosa permetrà al comprador pagar només l’1,79% d’interès durant els dos primers anys. Per exemple, per un capital de 268.000 € la quota resultant passaria

dels 1.428 € als 756 €, amb possibilitat de finançament del 100% del capital. Mitjançant l’entitat GEP HIPOTECAS, SL, el Gremi de la Construcció del Vallès podrà negociar i prescriure operacions hipotecàries directament amb l’entitat BBVA de qualsevol client de les més de 1.400 empreses associades al GCV que estigui interessat en la compra d’un habitatge. Amb aquesta mesura pionera a tot l’Estat espanyol, el Gremi de la Construcció del Vallès, en la seva funció de representant i defensor dels interessos dels seus associats, vol revitalitzar les vendes d’habitatges al Vallès fent extensiu aquest acord a totes aquelles entitats financeres que s’hi vulguin adherir.

La Comissió de Comerç Interior de la Cecot ha proposat als ens municipals de la província la reducció o, fins i tot, l’exempció dels impostos relacionats amb l’activitat comercial d’aquells comerços o empreses afectats per obres al carrer durant el període de temps en què aquestes es duguin a terme. La realització d’obres afecta el desenvolupament normal de l’activitat comercial i, durant el temps que duren, els comerços veuen reduït el seu volum d’activitat. No obstant això, la càrrega impositiva és la mateixa. Les propostes de la Cecot, que han estat recollides al programa d’incentius per a la millora i el condicionament de l’espai urbà promogut per la Direcció General de Comerç, han estat: l’adopció de mesures adreçades a garantir la senyalització, tant vertical com horitzontal, i l’accés als comerços i empreses dels serveis afectats; i la retirada d’elements no imprescindibles (com tanques, grues i contenidors de runa) fora de l’horari d’activitat de l’obra.

Proposta d’eliminar l’IAE dels comerços afectats per obres al carrerq

q

CLU

B D

EL L

ECT

OR

La r

eco

man

aci

ó d

e C

eco

tnò

mic

Logo de la campanya Respira! creada per a promocionar aquest conveni

10

ceco

tnò

mic

32

IN

NO

VA

CIÓ

La transferència tecnològica és una part fona-mental del procés d’innovació a l’empresa i indispensable per tenir avantatges competi-tius sostenibles que puguin repercutir en un

creixement econòmic.La PIME s’enfronta a un mercat globalitzat i altament

competitiu, per la qual cosa necessita mecanismes que li permetin adaptar-se i generar un valor afegit.

El valor afegit ve determinat, en gran part, pel grau d’informació i coneixement; les tecnologies, i concretament les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), desenvolupen constantment nous productes, de manera que es genera un avançament tecnològic molt ràpid sus-ceptible de provocar una recessió a l’empresa.

Què es fa per potenciar la transferència de les TIC?Per ajudar la PIME en l’actualització dels seus conei-

xements tecnològics, el Centre de Difusió de Tecnologia (CDT) de la Fundació Cecot Innovació (FCI) organitza anualment un conjunt d’esdeveniments de transferència tecnològica mitjançant la difusió transversal de les TIC al teixit empresarial català.

Les activitats de difusió tenen com a objectiu facilitar el coneixement de les TIC adients per al desenvolupament empresarial i impulsar la innovació amb la potenciació del B2B entre els proveïdors i usuaris de les TIC.

El CDT treballa principalment amb les TIC que són aplicables a la problemàtica actual de les PIMES, desta-cant-ne les següents:

p Hem dit que és necessari estar informat, però el volum d’informació és tan gran i divers que resulta molt difícil

organitzar-lo i optimitzar-lo (molts usuaris, molta infor-mació repetida, correus electrònics, fitxers, etc.). Per tal d’oferir una solució, hem realitzat la demostració d’una eina per a gestió documental, un programari innovador que implementa la intuïció i la usabilitat sense perdre els nivells de seguretat requerits i, sobretot, amb la funció principal d’incrementar la productivitat de l’empresa.

p Per fomentar la dinamització de diferents sectors mit-jançant la seva col·laboració, es va organitzar la jornada de sensibilització sobre edificació digital, on es va tractar l’aplicació de les tecnologies de la informació i les teleco-municacions a les necessitats dels sectors de l’arquitectura i la construcció. Els experts i proveïdors van explicar les diferents solucions existents per satisfer l’ús i la demanda de les TIC en l’edificació digital.

p Per recolzar l’ús d’alternatives de programari, es van presentar les diferents opcions de programari lliure (PL) disponibles en el mercat. D’una banda, el PL es caracteritza per oferir aplicacions de caire gratuït trobades a Internet, sent aquesta la seva cara més coneguda; d’altra banda, el programari lliure també es caracteritza per prescindir del cost de llicència, la qual cosa permet reduir el seu cost d’implementació; cal remarcar, però, que hi ha hores de consultoria que sí tenen un cost. No obstant això, en conjunt pot resultar una opció més assequible econòmi-cament i més rendible a l’hora de triar programari, atès que les aplicacions es desenvolupen en codi obert i, per tant, és possible que el tècnic de l’empresa pugui continuar amb el manteniment i els futurs desenvolupaments de les aplicacions fetes amb programari lliure, o bé subcontractar

La transferència tecnològica és una part fonamental del procés d’innovació a l’empresa i indispensable per tenir avantatges competitius sostenibles que puguin repercutir en un creixement econòmic. Per ajudar la PIME en l’actualització dels seus coneixements tecnològics, el Centre de Difusió de Tecnologia (CDT) de la Fundació Cecot Innovació (FCI) organitza anualment un conjunt d’esdeveniments de transferència tecnològica mitjançant la difusió transversal de les TIC al teixit empresarial català.

INN

OV

AC

IÓAvantatges d’estar al corrent de l’avenç tecnològic

10

Transferència tecnològica per a la PIME mitjançant la difusió: una tasca principal del CDT

11

ceco

tnò

mic

32

IN

NO

VA

CIÓ

Avantatges d’estar al corrent de l’avenç tecnològic

d’existències al magatzem i control d’accés, entre d’altres. Una altra tasca important del CDT és l’asses-sorament a empreses sobre les seves consultes en matèria de TIC.

Quines seran les tasques de transferència tecnològica del CDT per a la PIME el proper any?

Per ampliar el ventall d’impacte de la difusió, s’estan desenvolupant dues guies: la Guia d’usabilitat per a pàgines web i la Guia de programari TIC. Aquestes guies es posaran a disposició de les PIMES mitjançant la web de l’FCI.

Aleshores, com pot una PIME estar al corrent de l’avenç tecnològic?

L’experiència adquirida amb els 3 anys d’execució del CDT indica que la PIME ha d’estar al corrent de l’avenç tecnològic, per la qual cosa haurà d’establir com a tas-ca habitual a la seva organització la participació en els diferents espais d’activitats de difusió (com ara el CDT) per aprofitar el B2B i cercar mecanismes d’informació tecnològica (com ara les xarxes d’innovació) que evitin la seva marginació tecnològica i, en última instància, la seva exclusió del mercat. <

Instrument de difusió

El CDT és un instrument per al foment de la transferència de les TIC adherit a la Xarxa CDT del Cidem. Des de l’FCI es pretén continuar amb la funció del CDT en la difusió de les TIC de manera transversal mitjançant el desenvolupament de nous tallers presencials, noves guies i d’altres activitats de sensibilització. Aquestes accions sempre estan encaminades a donar suport tecnològic i contribuir al procés d’innovació de la PIME.

aquest servei a les empreses expertes en TIC. En qualsevol dels casos, sempre existirà l’estalvi de les llicències.

p Durant els darrers anys s’han ofert des de l’administració pública diversos ajuts i finança-ment per a la incursió de la PIME a Internet amb la finalitat de promoure la seva presència en pàgines web. Fet aquest pas, el següent és la generació i optimització de les pàgines, per tal que siguin més properes al client i a l’usuari. Per donar suport a aquest pas, es va organitzar el Taller d’usabilitat, una eina per atreure clients que permet augmentar tant el seu grau de satisfacció com el dels usuaris que naveguen per la pàgina web de l’empresa, de manera que s’obté una presència on-line més competitiva.

p La RFID (o Identificació per Radiofreqüència) és una tecnologia amb moltes aplicacions: mo-bilitat, identificació i localització, entre d’altres. Pot ser passiva i activa, sent aquesta última una TIC molt puntera. Les empreses participants al Taller de RFID van poder provar els materials, productes i solucions de la RFID, i la seva aplica-ció transversal va quedar demostrada a tots els sectors: bugaderies, joieries, e-passport, gestió física de documents, traçabilitat de la sang, traça-bilitat alimentaria, identificació a hospitals, gestió

Transferència tecnològica per a la PIME mitjançant la difusió: una tasca principal del CDT

12

ceco

tnò

mic

32

RSC

RSC

Fa pocs dies la premsa es feia ressò de la im-possibilitat d’utilitzar el servei de metro de Barcelona de les persones en cadires de rodes per un trist problema d’accessibilitat. És un

exemple més de les dificultats que té el col·lectiu de persones amb discapacitat o, millor dit, les diferents discapacitats, a l’hora de fer una vida més o menys “normal”.

Però la veritat és que en aquest camp s’està treballant cada cop més, encara que potser no amb l’amplitud i fondària que seria d’esperar, de cara a oferir solucions viables per a les persones amb algun tipus de discapacitat. N’és un bon exemple la tasca que duen a terme l’encara jove Fundació Salas per l’Accessibilitat o la promotora Lloc Nou SCCL.

Lloc Nou és una Societat Cooperativa Catalana Limi-tada (SCCL), sense ànim de lucre, creada l’any 1997 amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge a les persones, especialment la gent jove i amb independència de les se-ves condicions econòmiques i socials. Lloc Nou té com a

activitat principal la promoció d’habitatges mitjançant comunitats de propietaris en sistema cooperatiu. En tractar-se d’una societat sense afany de lucre, l’objectiu final i únic és oferir a tots els seus socis un habitatge de qualitat al millor preu.

Una cooperativa d’habitatges és una agrupació de persones que tenen l’objectiu comú d’accedir a la propietat d’un habitatge, amb el màxim de valor afegit, que desenvolupen per mitjà d’un procés empresarial, dins de l’economia social. Per a dur a terme aquest objectiu, aquesta iniciativa s’aglutina al voltant de la figura de la Societat Cooperativa Catalana Limitada.

Per Lloc Nou personalitzar un habitatge significa re-modelar els espais i serveis, adaptant-los a les necessitats de cada persona. Naturalment, personalitzar l’habitatge també significa la possibilitat de canviar els materials base i els acabats dels habitatges de la promoció.

La personalització, que per a la majoria de la gent és un valor afegit, és absolutament imprescindible per al col·lectiu discapacitat. S’han adaptat pisos per a persones cegues, persones sordes, per a persones amb discapacitat motriu, amb discapacitat psíquica o persones amb retard mental, entre d’altres.

Lloc Nou té com a premissa que l’habitatge no li pot costar més diners a la persona pel fet que tingui algun tipus de discapacitat. El cost extra s’absorbeix dins del pressupost RSC de la companyia.

Fruit de la inquietud social de Lloc Nou i de Salas Serveis immobiliaris neix la Fundació Salas per l’Accessibi-litat, una entitat privada sense ànim de lucre, amb la missió principal de “promoure la investigació, la difusió

Per a la majoria de la gent, la personalització de l’habitatge és un valor afegit. Però per als col•lectius de persones amb discapacitat, aquesta personalització és una qüestió absolutament imprescindible. S’han adaptat pisos per a persones cegues, per a persones sordes, per a persones amb discapacitat motriu, amb discapacitat psíquica o per a persones amb retard mental, entre d’altres. Aquesta és una de les tasques en què està immersa la Fundació Salas per l’Accessibilitat i la promotora Lloc Nou.

Habitatges a mida de tothom

12

Accessibilitat El 8è Premi Caixa Terrassa a la creació de valor social va ser atorgat a Lloc Nou SCCL/Salas, i li va ser lliurat durant la darrera Nit de l’empresari de la Cecot. Lloc Nou es dedica a la promoció d’habitatges en sistema cooperatiu. Fins el moment, aquesta Societat Cooperativa Catalana Limitada ha dut a terme més de 1.500 habitatges amb més de 236.000 metres quadrats. Té encarregada la gestió integral de les seves promocions a Salas Serveis Immobiliaris. Fruit de la inquietud social de Lloc Nou i de Salas Serveis Immobiliaris neix la Fundació Salas per l’Accessibilitat. El Grup Salas fou creat el 1992 a Sabadell com a empresa de serveis immobiliaris especialitzada en les promocions per a comunitats de propietaris.

13

ceco

tnò

mic

32

RSC

és personalitzar l’habitatge segons les necessitats de cada tipus. Això és força complicat i, en gran part, un camp per explorar, però en els últims anys s’està veient un avenç important en els estudis de diverses necessitats concretes i les seves solucions. Hi ha molt per fer, però cada dia són més les voluntats que s’encaminen a buscar i trobar solucions per a cada cas específic.

La Fundació Salas està orientada a desenvolupar accions que contribueixin a l’accessibilitat dels habi-tatges i del seu entorn per a totes les persones, inde-pendentment de les seves característiques físiques, psicològiques o mentals. Paral·lelament, la Fundació Salas desitja ajudar a sensibilitzar a la societat en general sobre els drets que tenim tots de viure en condicions accessibles de confort, seguretat i igualtat.

A tal fi, ofereix una plataforma per desenvolupar accions socials que recolzin l’RSC i estimulin valors solidaris entre la societat civil, l’administració i les institucions en el marc dels drets humans.

En concret, els objectius fundacionals i específics de la Fundació Salas són:

p Fomentar la investigació en l’adaptació dels habitatges i el seu entorn per a persones amb discapacitat, entenent per entorn de l’habitatge qualsevol element que faciliti l’autonomia del discapacitat.

p Difondre el resultat de les investigacions realitzades en el marc dels premis promoguts per aquesta Fundació.

p Impulsar l’aplicació de les propostes d’adaptabilitat de l’habitatge i el seu entorn per a persones amb disca-pacitats, d’acord amb les investigacions fetes en el marc dels premis promoguts per la Fundació.

La Fundació Salas opera per mitjà de diversos pro-jectes: Premis Accés, Web Accés, Formació Accés, Casos Accés, Biblio Accés, Apli Accés i Integra Accés. Tots ells es complementen a fi i efecte d’assolir els seus objectius. <

L’accessibilitat, assignatura obligatòria a la UIC

Gràcies al suport i impuls de la Fundació Salas, la Universitat Internacional de Catalunya va posar en marxa, el 2005, una assignatura de lliure elecció específica sobre accessibilitat. Al 2006 l’assignatura va ser optativa troncal, per a totes les carreres, gràcies al seu èxit i implicació. I el 2007 es va convertir una assignatura obligatòria per a totes les carreres.

i l’aplicació de l’accessibilitat i adaptabilitat dels habitat-ges i el seu entorn, per afavorir l’autonomia de totes les persones, fins i tot amb discapacitat”.

No hi ha dues necessitats igualsLa Fundació vol treballar pensant en tot allò que

encara no està resolt sobre el tema de l’habitabilitat a les llars per a discapacitats, parlant amb el discapaci-tat i implicant tècnics de tots tipus, des d’arquitectes i aparelladors fins als fabricants de materials per a la construcció, que puguin ajudar a pal·liar les necessitats pendents. I es pot dir que cada persona és un món, i cada persona amb discapacitat també: no hi ha dues persones discapacitades iguals i per això no tenen les mateixes necessitats. Cada persona discapacitada necessita unes característiques específiques d’habitabilitat. I allò que val per a aquesta persona no val per a un altra. És molt difícil estandarditzar les solucions.

En aquest aspecte és important que s’hagi aprovat la nova Llei de l’Habitatge, ja que presenta un canvi qualitatiu importantíssim perquè incorpora un petit ar-ticle que diu que tots els habitatges de nova construcció d’edificis familiars han de ser accessibles (és a dir, que una persona en cadira de rodes pugui entrar a la casa, anar per totes les habitacions de la casa i evidentment al lavabo). Això és molt bo perquè des de la concepció de l’habitatge ja s’està pensant en fer-lo accessible.

L’àmbit d’actuació preferent de la Fundació Salas és treballar en pro d’assolir la màxima accessibilitat pos-sible de l’habitatge i el seu entorn per a persones amb diversos tipus de discapacitat. En resum, el que procura

14

ceco

tnò

mic

32

RH

-RSP

Hi ha un consens generalitzat sobre la necessitat que l’economia catalana reforci la seva competitivitat internacional davant els reptes que la globalització dels mercats suposa per

a la majoria de societats. Respecte a això, es considera que l’educació i la formació tenen un paper fonamental en la millora de la competitivitat, atesos els seus efectes positius sobre la productivitat dels treballadors.

Cal, doncs, que els treballadors en conjunt tinguin un nivell de qualificació suficient, però aquest és un dels aspectes negatius de la mà d’obra del nostre país. Cata-lunya, i Espanya, es caracteritzen pel reduït percentatge de població amb estudis secundaris superiors (acadèmics i especialment professionals) acabats, per l’escassa par-ticipació en activitats de formació contínua i per la falta de sincronització entre l’oferta formativa i la demanda de qualificacions formulada pel sector productiu. Els especia-listes assumeixen que la formació professional (FP) té una importància estratègica en l’adquisició i/o perfeccionament de les habilitats tècniques de la gent, les quals incideixen de manera rellevant en la productivitat i l’adaptació al

procés de globalització. No obstant això, si hi ha uns estudis que aquí necessiten recolzament són els d’FP.

Hi ha hagut una baixa consideració dels estudis d’FP entre bona part de la societat. En part, aquesta postura arren-cava de la mateixa legislació, ja que és sabut que la Ley General de Educación de 1970 establia que el “bon” estudiant havia de seguir una carrera acadèmica

i el “mal” estudiant una trajectòria professional. I d’això se’n ressent l’economia catalana. Ara, si hi ha una cosa en la qual tothom està d’acord, és en la necessitat imperiosa de dotar aquests estudis del recolzament i de l’status social que es mereixen.

Aquesta és la direcció que pren la publicació per part del Centre d’Economia Industrial (CEI) del llibre “El sistema de formació professional a Catalunya. Reptes i estratègies davant la globalització”. (1)

L’objectiu d’aquesta anàlisi ha estat conèixer la situa-ció actual del sistema d’FP a Catalunya per constatar si està en condicions d’afrontar els reptes que té al davant i fer una valoració de les polítiques formatives públiques i pri-vades realitzades recentment per tal de suggerir, posterior-ment, un conjunt d’estratègies formatives amb la finalitat que l’economia catalana estigui en millors condicions per competir, millori l’accés als mercats internacionals i assoleixi una reducció de la deslocalització de les empreses.

A Catalunya, la formació reglada comprèn només el 29% dels alumnes en formació secundària postobligatò-ria (i el 16% en formació superior), així com el 18% de desocupats i el 10% dels treballadors. Per això, l’estudi esmentat proposa, entre altres mesures, l’agilització del conjunt de polítiques dirigides a fomentar i flexibilitzar l’accés a l’FP, el reconeixement de les qualificacions obtin-gudes a través de l’experiència laboral i els ensenyaments no formals, la creació de certificats d’”empreses formado-res” i polítiques que redueixin l’estigma encara existent, en part, en relació amb els estudis professionals.

Les estratègies formatives que proposa l’estudi s’es-tructuren entorn dels següents reptes:

Reduir la complexitat del sistema d’FP, coordinar aquest sistema amb el sector productiu i implantar mesures que n’augmentin el nombre d’usuaris són tres dels reptes més importants que planteja la reflexió que ha presentat el Centre d’Economia Industrial (CEI) sobre aquest tipus de formació al nostre país.

RH Els reptes de l’FP

per afrontar la globalització

14

Nota (1) El sistema de formació pro-fessional a Catalunya. Reptes i estratègies davant la globalit-zació, dirigit per Esteve Oroval i Josep-Oriol Escardíbul, director i professor titular del Departa-ment d’Economia Política i Hi-senda Pública de la Universitat de Barcelona.

15

ceco

tnò

mic

32

RH

-RSP

tres educatius i en la provisió de formació transversal i polivalent.• Reducció de les desigual-tats en el sistema d’FPEs proposen diverses mesures que permetin una distribució més homogènia dels alumnes en les diferents famílies professionals, un major equilibri territorial i una major atenció als més necessitats de formació.• Millora del sistema d’in-formació i orientació pro-fessional i laboralEs suggereix l’elaboració de plans professionals, amb particular atenció als desocupats.• Millora del procés de formació contínua en les empreses

S’apunta la necessitat d’estendre la participació dels sindicats en el procés de formació i que els responsables de formació ocupin càrrecs de rellevància a la direcció. Per fomentar la voluntat dels individus a formar-se i a transmetre els seus coneixements, hauria d’existir una organització del treball cooperativa. Durant l’avaluació, caldria avançar en el procés de quantificació del rendiment econòmic de la formació proporcionada. <

Feina d’homes, feina de dones

Tot i que en altres nivells educatius es donen

situacions d’equilibri, la participació femenina en

nombroses branques de la formació professional

és irrisòria. Les dones es decanten invariablement

per blocs d’FP com auxiliar sanitari, perruqueria

i estètica, ocupacions que reprodueixen rols

atribuïts de manera tradicional a la dona, com

ara tenir cura de la família o la imatge. En el

curs 2005-2006 (l’últim amb dades oficials)

pràcticament la meitat dels estudiants d’FP eren

dones, però el repartiment per àrees va ser poc

proporcional, amb predomini masculí a les feines

de “granota blava”. Ni tan sols un de cada deu

estudiants era dona en activitats marítimopes-

queres (8%), edificació i obra civil (4,7%), fusta

i moble (4,7%), fabricació mecànica (2,3%),

electricitat i electrònica

• Reducció de la complexitat del siste-ma de formació professionalEs recomana unificar sota un únic organisme tot el sistema de formació professional per millorar els processos de formació (planificació, provisió i avaluació) i, en conseqüència, assolir una major efi-càcia (i eficiència) en les actuacions formatives. • Coordinació del sistema de formació amb el sector productiuEs suggereixen millores per a la formació regla-da (relacionades amb la formació en centres de treball) que suposin una major implicació entre empreses i centres escolars. Així mateix, s’insisteix en una major implicació del sistema productiu en la definició del currículum per a la formació ocupacional i contínua finançada públicament. • Augment del nombre d’usuaris del sistema d’FPEntre altres mesures, es suggereix l’agilització del conjunt de polítiques dirigides a fomentar i flexibilitzar l’accés a la formació professional, el reconeixement de les qualificacions obtingudes mitjançant l’experiència laboral i els ensenya-ments no formals, així com la creació de certifi-cats d’“empreses formadores” i polítiques que eliminin l’estigma encara existent, parcialment, en relació amb els estudis professionals.• Millora de la qualitat de l’FPEs suggereix aprofundir en la certificació de cen-

16

ceco

tnò

mic

32

MA

NA

GEM

ENT

La identificació per radiofreqüència (RFID, Ra-dio Frequency Identificaction) és un sistema d’emmagatzematge i recuperació de dades que permet la identificació de qualsevol objecte o

producte a una certa distància mitjançant una radiació electromagnètica. La tecnologia es basa en un lector que emet una radiació electromagnètica a través d’una antena emissora que incideix sobre unes etiquetes amb la capacitat de comunicar-se amb aquesta antena.

Avui no imaginem una cua d’un supermercat sense passar els productes pel lector de codi de barres. Des de fa uns 30 anys, l’ús del codi de barres s’ha estès a qualsevol àmbit de la vida quotidiana. En aquest sen-tit, la identificació automàtica ha estat clau per millorar l’eficiència dels processos logístics, i l’ús d’una tecnologia barata, senzilla i fiable com el codi de barres ha possibilitat l’automatització dels magatzems, dels transports, dels

comerços, etc.Però encara exis-

teixen problemes que el codi de barres no ha resolt, com ara el fet que no identifica productes individualment, sinó ca-tegories de productes, la qual cosa n’impedeix la gestió unívoca. La tecno-logia RFID està entrant progressivament en la nostra societat per inten-tar resoldre d’una mane-

ra més eficaç els problemes que no soluciona el codi de barres, substituint i complementant cada vegada més les funcions que el codi de barres havia assumit fins ara.

De fet, la tecnologia RFID no és realment una nova tecnologia, però s’està utilitzant en nous àmbits i noves aplicacions. L’abaratiment dels costos de fabricació dels elements identificatius RFID i els avenços tecnològics han permès que es pugui utilitzar en sectors on abans no era possible.

En comparació amb altres sistemes com el codi de barres, la RFID aporta la possibilitat de realitzar una lec-tura sense camp visual: no és necessari que el lector vegi l’etiqueta perquè les ones traspassen la majoria de mitjans. Un dels principals avantatges que proporciona la RFID és que s’incrementen els controls de passada de tota la cadena, es redueixen el procés i els temps de trànsit, a més dels costos.

Diferents àmbitsUtilitzada per primera vegada durant la Segona Guer-

ra Mundial per identificar els avions amics dels enemics, actualment la tecnologia RFID s’està utilitzant en molts sectors empresarials i en organitzacions públiques, de manera que hom la pot trobar en diferents àmbits de la societat.

La RFID implica una reestructuració de processos, tenint en compte les possibilitats que obre la tecnologia. Més que una tecnologia substitutiva, la RFID ofereix noves solucions en nous escenaris. Cada vegada costa menys realitzar una prova pilot per comprovar que les expectatives es compleixen.

La RFID ha entrat amb força en diversos sectors oferint nombroses opcions noves i imaginatives. Qualsevol empresa pot utilitzar la RFID, però s’ha d’utilitzar quan l’eina permeti obtenir una solució. Com més es valora i més esforç es dedica a veure com se’n pot obtenir un benefici, més rendible resulta la inversió.

La RFID, solucions noves per a nous escenaris

MA

NA

GEM

ENT

16

Un cas: Marks & Spencer

Aquest grup va optar per la RFID

per solucionar els problemes dels seus estocs

tèxtils, que no eren fiables. L’objectiu era tenir el

producte adequat en el lloc correcte. L’any 2003

Marks & Spencer va iniciar l’ús de la RFID amb

la introducció d’una etiqueta intel·ligent.

La RFID va permetre controlar l’estoc, augmen-

tar la disponibilitat del producte en botiga,

incrementar les vendes i tenir una valoració

de la pèrdua desconeguda.

17

ceco

tnò

mic

32

MA

NA

GEM

ENT

Les aplicacions de la RFID que s’estan incorporant són nombroses i imaginatives: dosificació de medicaments a disminuïts psíquics, control d’errants, inventari de joies i aplicacions combinades amb el mòbil… Com ens explica Dani Rodríguez, director de Saident, empresa espe-cialitzada en aplicacions en projectes i aplicacions d’aquesta tecnologia, "sense la RFID, el control d’un mostrari de joieria d’un client nostre podia durar hores. Ara dura minuts".

Fins i tot en sectors on semblava que ja s’havia arribat a la màxima utilització de la tecnologia d’identificació, la RFID trenca barreres. Cooked in BCN coneix en temps real i via GPRS els moviments de les peces de roba a les seves botigues, no només de les peces que es venen sinó també de les que els clients s’emproven repetidament però no compren. Això permet estudiar la peça en con-cret i esbrinar quins possibles problemes presenta i solucionar-los, o senzillament retirar-la per tal que no quedin rèmores a la botiga. Resumint, es guanya productivitat.

S’espera que la inclusió de la tecnologia NFC en els mòbils col·labori en la seva expansió (tancament centralitzat de vehicles, identificació d’animals, sistema de pagament de targeta intel·ligent i el Teletac per al pagament de peatges).

La RFID estableix un marc tecnològic que propor-ciona precisió, eficàcia i rendibilitat. Ofereix múltiples aplicacions en nombrosos sectors. En el present, la com-binació de la RFID amb altres tecnologies possibilita el

Avantatges

Les grans empreses ja utilitzen aquesta tecnologia, i les mitjanes empreses comencen a

implantar-la progressivament. Per tant, com qualsevol altre sistema que cada cop és més

aplicat en un major nombre d’empreses, el seu cost tendirà a baixar paulatinament.

En comparació amb el codi de barres, la tecnologia RFID facilita més funcionalitats

i disposa de més propietats i avantatges:

Identificació individual: el codi de barres no identifica productes de manera individual,

sinó la classe d’un producte. En canvi les etiquetes RFID sí que permeten la identificació a

nivell de producte.

Més informació del producte: les etiquetes RFID disposen de més capacitat d’emma-

gatzematge que no pas els codis de barres.

Lectura més ràpida: els codis de barres han de ser llegits d’un en un. En canvi, les

etiquetes RFID permeten lectures múltiples i eviten la col·lisió entre elles.

Dades modificables: la informació continguda en les etiquetes RFID es pot modificar.

Per contra, la informació dels codis de barres és fixa.

No necessita visibilitat: el codi de barres necessita visibilitat per funcionar. És a dir,

ha de ser visible per al lector per tal que el producte pugui ser identificat. En canvi, les

etiquetes RFID superen aquesta limitació, ja que funcionen en un radi d’acció determinat

i no cal que etiqueta i lector estiguin cara a cara, sinó que les etiquetes poden

estar ocultes.

Menor degradació: el codi de barres es degrada més fàcilment que les etiquetes RFID,

ja que el paper s’arruga, la tinta perd

contrast, etc., i n’impedeix la correcta lectura.

Major seguretat: mitjançant la utilització d’etiquetes RFID, podem evitar robatoris a les

botigues, cosa que no podem fer amb els codis de barres.

RFID

Transporti logística

Seguretat i control d’accés

Cadenasubministrament

Comerçminorista

Aplicacions mèdiques / Industria

farmacèutica

Sector públic

AgriculturaFabricaciói processos

Esports i oci

Font: Fundació Barcelona digital

Sectors on s'està utilitzant la tecnologia RFID

desenvolupament de nous projectes multitecnològics que augmenten la competitivitat de les empreses. Tot això sense oblidar les possibles aplicacions en matèria de seguretat. Val la pena conèixer les aplicacions reals de la RFID avui. <

18

ceco

tnò

mic

32

CIN

C C

ENT

IMS

CIN

C C

ÈNT

IMS Educació, projecte de país

La situació actual de la formació incideix direc-tament en l’àmbit del desenvolupament social i econòmic del nostre país, i és crític per millorar la competitivitat de Catalunya. És evident que,

des d’aquest punt de vista, la situació actual de l’educació a Catalunya presenta certes mancances i deficiències i cal treballar per millorar-la en diversos aspectes. Per exemple, hi ha la necessitat de millorar l’èxit escolar de l’ensenyament obligatori, així com la d’incrementar les taxes d’estudiants d’educació postobligatòria, és a dir, FP o Batxillerat.

Per al repte d’afrontar aquestes millores, la Genera-litat de Catalunya ha pensat en la idoneïtat de dotar-se d’una llei d’educació pròpia. Fa aconsellable una nova llei, per una banda, per primera vegada la Generalitat pot desplegar per llei un model educatiu propi i per una altra, la fesomia de Catalunya i les seves necessitats i les seves perspectives de futur no són les mateixes que fa

20 anys. Hi ha hagut canvis, tant socials com econòmics. Com a primer pas de cara a la nova llei, la Conselleria d’Educació ha presentat unes bases de la llei d’educació que, des de diferents estaments empresarials, s’han vist com un pas important en el procés de reflexió per a la millora del nostre sistema educatiu. Per a la Cecot, aquest document de bases “va en la bona direcció per afrontar un problema que considerem crític: la competitivitat del país. Una competitivitat que es basa, sobretot, en les persones”, va declarar Antoni Abad.

Sempre des del punt de vista de l’empresari, el document és una bona manera d’abordar aspectes com recuperar la cultura de l’esforç o promoure l’emprene-dorisme entre l’alumnat. No obstant, des de la Cecot es considera necessari un paper més actiu del sector empre-sarial en el sistema educatiu i, per això, ha fet arribar al conseller Maragall un document amb diverses aportacions al text.

To notable, desconfiança dels consumidorsAl final del 2007, l’economia mostrava un notable to però s’apreciaven tendèn-cies cap a un afebliment del dinamisme econòmic. Les principals pèrdues d’impuls provenen de la construcció, que ha gaudit d’uns quants anys d’auge extraordinari per l’habitatge, i del consum de béns duradors. Pel costat de la demanda, el consum mos-

tra senyals d’alentiment. Per exemple, les vendes d’automòbils mostren feblesa. En canvi, les importacions de béns de consum, facilitades per l’apreciació de l’euro, eren fortes, amb una alça interanual del 9,2% a l’octubre. D’altra banda, s’observa un progressiu deteriorament de la confiança dels consumidors. Sens dubte, la pujada dels preus dels carburants, dels aliments i dels tipus d’interès en els últims mesos

ha tingut un impacte desfavorable. La crisi dels mercats financers també hi deu haver incidit negativament. En canvi, la inversió en béns d’equipament manté un nivell alt. La inversió en construcció continuava avançant, però a un ritme inferior. Canvi d’any, canvi de cicle a la zona euro? Les turbulències dels mercats financers exigeixen un diagnòstic encara més afinat, si és possible, de l’economia real. <

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 4,0 (2T’07) 3,6 (3T’07) decreixementPIB Espanya 4,1 (2T’07) 3,8 (3T’07) decreixementPIB Eurozona 3,1 (2T’07) 2,7 (3T’07) creixementInflacióCatalunya 4,2 (Nov.) 4,3 (Des.) creixementEspanya 4,1 (Nov.) 4,3 (Des.) creixementEurozona 3,1 (Nov.) 3,1 (Des.) creixementDesocupacióCatalunya 6,76 (3T'07) 6,63 (4T'07) decreixementEspanya 8,5 (Nov.) 8,6 (Des.) estableEurozona 6,9 (Nov.) 6,8 (Des.) estableEstats Units 4,7 (Nov.) 5,0 (Des.) estableÍndex de confiançaEspanya 92,1 (Des.) 90,6 (Gen.) decreixementEurozona 105,8 (Des.) 103,2 (Gen.) decreixementEstats Units 90,6 (Des.) 87,9 (Gen.) decreixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,45 (Des.) 1,47 (Gen.) creixementTipus d’interès de l’eurozona 5,01 (Des.) 5,02 (Gen.) estableTipus d’interès dels Estats Units 4,25 (Des.) 3,0 (Gen.) lleuger decreixement

18

A ningú li estranya, avui dia, l’existència d’estu-dis d’arquitectura, de despatxos d’advocats o d’assessories legals en forma de societat anònima o limitada. De fet, és del tot lògic

que els professionals que per tradició havien treballat sempre de manera individual uneixin esforços per tal de gaudir dels avantatges que el treball col·lectiu els pot aportar a ells i als clients. Fins i tot, resulta freqüent trobar soci-etats formades per professionals de diferents especialitats, la qual cosa aporta encara més comple-xitat a l’hora d’analitzar el repar-timent de responsabilitats.

Com és habitual, la norma-tiva legal va un pas endarrere de la realitat social i així ha estat en el cas de les societats professi-onals. El legislador va posar fi a la manca de regulació de les societats professionals amb la publicació al BOE el passat any de la Llei 2/2007 del 15 de març. La nova norma estableix els requisits que regeixen per a societats de nova creació i l’adaptació en un termini màxim d’un any de les societats existents.

Des del punt de vista assegurador, una de les exi-gències que diferencia a les societats professionals de la resta és la necessitat de cobrir les actuacions professionals que en ella s’hi duen a terme. No solament emparant la responsabilitat dels professionals persones físiques, ja siguin socis o empleats, sinó també la de la societat. Això sí, la llei s’oblida (!) d’establir els capitals a assegurar, el que deixa una incògnita que solament un reglament pot resoldre.

La nova llei busca una major protecció de l’usuari de serveis professionals i elimina una sèrie de buits legals que, per altra banda, han rebut tractaments assegura-dors molt limitats i, a vegades fins i tot mediocres, per mutualitats col·legials que han hagut de donar solucions d’emergència davant la manca de cobertura dels col·legiats. No podem culpar-les d’això, però sí que les podem

culpar de no haver evolucionat i que no s’hagin adaptat al moment present. La realitat és que en alguns col·lectius, el professional, quan ha estat o està assegurat, ho està poc i malament. Afortunadament, avui l’oferta asseguradora permet dotar les societats professionals de cober-tures adaptades a les seves necessi-tats, sumes suficients i costos més reduïts, encara que de moment

hem d’anar a buscar-les al mercat internacional, ja que els asseguradors locals temen encara entrar en aquest segment de negoci.

Solament falta, doncs, que els professionals cone-guin que tenen a l’abast noves solucions per protegir el seu patrimoni i el de la seva societat amb uns capitals de cobertura que es corresponen amb la realitat que marquen dia a dia els jutjats. Esperem que aquests canvis en el siste-ma jurídic i en el sector assegurador signifiquin deixar de veure arquitectes, enginyers, advocats, assessors fiscals, aparelladors, informàtics i tants altres professionals sense cobertura asseguradora o assegurats per sumes irrisòries que no donen protecció als seus clients davant d’un error o omissió professional. <

La responsabilitat civil de les societats professionals

PU

BLI

REP

OR

TAT

GE

EL PUNT DE VISTA ASSEGURADOR

Salva Vinyals i FauraCorredor d’assegurancesVinyals Corredoria d’Assegurances, SA

Avui, l’oferta asseguradora permet

dotar les societats professionals de

cobertures adaptades a les seves necessitats

19

20

ceco

tnò

mic

32

EN

TR

EVIS

TA

ANDREU MAS-COLELLCatedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i president de la Fundació Barcelona Graduate School of Economics

“Barcelona vol esdevenir la capital del sud d’Europadels estudis d’economia”

ENT

REV

ISTA

L’“última” d’Andreu Mas-Colell, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra: ha estat l’impulsor de la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE), inaugurada el passat mes de setembre. De Mas-Colell sabem que és un gran emprenedor i els seus projectes acostumen a deixar empremta. Per exemple, durant el seu període com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, del 2000 al 2003, va tenir temps de pactar la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC) i crear els centres d’alt nivell Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Fotòniques (ICFO) i el de Ciències Cardiovasculars (ICCC) i el programa ICREA, ideat per incorporar massa crítica al sistema català d’R+D i recuperar científics de l’estranger amb ganes de tornar, un programa que ha estat lloat per la mateixa Comissió Europea, que ha nomenat Mas-Colell secretari general de l’ambiciós Consell Europeu de Recerca per al període 2009-2011. Resumint molt el seu impressionant currículum, direm que va ser catedràtic d’Economia a la Universitat de Harvard (1981-96) i abans professor d’Economia

i Matemàtiques a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) (1972-80), ha escrit més de 100 treballs d’investigació, ha estat guardonat amb nombrosos premis i és Doctor Honoris Causa per les universitats d’Alacant, de Toulouse i HEC, París. Es considera “expert en coses molt focalitzades, però gens expert en coses que em poden aficionar”, i afegeix “no puc presumir de tenir una activitat física gaire vistosa! M’agrada l’òpera, vaig al Liceu, i vaig molt al cine, però el practico com a escapisme, i sempre penso que hauria d’anar més al teatre i a concerts”. Llegeix el que pot, però ni molt menys tot el que voldria: “en aquest sentit tinc el síndrome que tenen els empresaris”, confessa. Pel que fa a lectura, “hi ha altres coses en les que em surto de la mitja: llegeixo quatre diaris al dia, i em feia il·lusió llegir-ne un altre, però no em donava temps i vaig deixar la subscripció”. Amb la seva esposa, li agrada anar a bons restaurants però sempre “en un context on part del goig de l’ocasió és la companyia dels amics”. Li agrada tot el que té a veure amb Barcelona assegura que “conec molt bé la ciutat”.

Nou entitats públiques i privades han donat suport a la creació de la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelo-na GSE), una institució d’estudis avançats en economia que, impulsada per Andreu Mas-Colell i amb seu al campus de la UPF, ofereix cursos de postgrau en l’àmbit de les ciències econòmiques i socials. “Amb aquesta iniciativa, Barcelona vol esdevenir la capital del sud d’Europa dels estudis en economia”, afirma Mas-Colell, que destaca com a valors principals del pro-jecte “l’excel·lència acadèmica de l’oferta de postgrau, la vocació internacional i l’europeisme, un entorn favorable i atrac-tiu, la competitivitat dels costos respecte d’altres programes similars a Europa i, fi-nalment, el dinamisme innovador d’una institució jove amb un òptim potencial de creixement”.

Hi ha consens en què Barcelona GSE és un projecte important i que feia falta. Si per un moment considerem que tot l’ensenyament superior és una indústria, Barcelona GSE és una iniciativa que s’ha de veure en aquest context. Partim de la base que en aquesta indústria, en expan-sió en tot el món, el clúster Barcelona pot estar particularment ben situat, perquè

20

21

ceco

tnò

mic

32

EN

TR

EVIS

TA

té com a mínim dos actius importants, primer, tenim un teixit cultural i humà que fa que siguem un lloc atractiu; i segon, tenim coses fetes, com un sistema uni-versitari potent i unes escoles de negocis amb una llarga experiència i amb un po-sicionament envejable a nivell mundial. La nostre lectura estratègica és que es-tem ben situats per estar a la planta baixa d’una indústria que és molt possible que suri en el món i de la que podem i volem ser-ne líders.

Quines característiques presenta aquesta institució?Per una banda, és un projecte interuniver-sitari, és a dir, aplega esforços, no divideix; visualitza per tant que tenim molt, però també que ens fa falta més. Per una altra, és un projecte públic-privat. Les activi-tats que genera responen a l’impuls, tant moral com financer, dels sectors públic i privat; nosaltres creiem que aquest és el camí de futur per a nosaltres i també per a Europa. A cada un d’ells per sepa-rat els hi serà molt difícil competir amb els EUA i fins i tot amb els països d’Àsia. De manera que els dos s’han de reforçar mútuament i aquest és el nostre camí per poder competir amb força. També he de

dir que pensem que en aquesta indústria específica, l’ensenyament superior dedicat a la recerca, el capital humà és essencial i per tant aquest és un aspecte que cuidem molt particularment.

Quina és la moneda amb la qual comp-ten l’èxit.La internacionalització i la capacitat d’atraure estudiants d’arreu. Encara que ja teníem alguna experiència prèvia de les institucions fundadores, en el nostre pri-mer curs tenim 100 estudiants de màsters diversos, dels quals 92 no són espanyols. El panorama d’internacionalització l’estem complint.

Què té Andreu Mas-Colell que aglutina tantes voluntats? És difícil contestar, caldria preguntar a les voluntats... Miri, ja tinc la meva edat, 63 anys, i el de l’economia és, afortunada-ment, un ram d’activitat que ha crescut molt entre nosaltres, hem passat del “no res” a ser un dels referents a Europa, i hi ha molta gent jove. Per tant, els que ja tenim certa edat ho tindríem que fer molt malament perquè el col·lectiu no ens utilitzés com a organitzadors, referents i caps de taula. Pot semblar que m’estic fent el modest, però aquest element és molt important i funciona amb mi i amb d’altres.

Tenim un nou centre d’excel·lència aca-dèmica, però l’empresariat continua ad-vertint de la manca de transferència de coneixements universitat-empresa. Això és universal! No crec que el tema de la transferència sigui òptimament re-soluble i contemplable si es té la idea, esquematitzant, que la universitat és allí fent les seves coses, l’empresari truca, la universitat reacciona automàticament i en una setmana li han preparat el projecte. En la línia que l’empresa és la dinàmica i la universitat respon passivament, això ni funciona ara ni funcionarà mai. En moltes ocasions, l’empresari té un projecte con-cret, estructurat, pensat a la seva manera i voldria que hi hagués un grup universitari que pensés i veiés les coses exactament igual i que, a més a més, pogués agafar aquest projecte on el té l’empresari i tirar-lo una mica més endavant. De tota mane-ra la universitat tampoc produeix graduats que encaixen perfectament a les neces-sitats de l’empresa. La universitat, si fun-ciona bé, ofereix titulats amb el cap ben

posat i amb la capacitat d’aprendre el que calgui de manera que es pugui produir una convergència d’interessos i coneixe-ments amb alguna empresa, però sempre aquesta col·laboració, si es comença de zero, serà llarga i una mica frustrant, en-cara que és molt necessària.

No es pot fer millor? La visió ha ser molt més simètrica. L’empresa ha d’anar als entorns univer-sitaris a veure què s’hi fa, a rebre idees, no només amb un projecte ja molt fet perquè li solucionin unes qüestions en concret, sinó a veure què s’està fent, de quines noves eines es parla, i si tot això podria tenir relació amb el que l’empresa fa. Paral·lelament, el món universitari de recerca, col·lectivament considerat, hauria de ser font d’empreses en una mesura superior de la que ho és actualment, en-cara que s’està veient certa millora en el tema. Vista l’experiència internacional, els grups universitaris no han de tenir cap

angúnia en generar ells mateixos activi-tats empresarials, però compte, no per competir amb subsidis públics implícits amb l’empresa privada, no fent el mateix que fa l’empresa privada, sinó per cobrir noves línies d’activitat econòmica utilit-zant el coneixement que se suposa que els investigadors i professors universitaris tenen. Així és com es fa en els llocs on això funciona millor.

Ens manca esperit empresarial? Crec que a Catalunya, gent amb inicia-tiva i amb empenta, no en falta. Sempre m’angunieja una mica sentir dir que falta esperit empresarial. Penso que no ens hem de quedar en observacions abstrac-tes, el que hem de pensar són les línies de força que ajudarien a augmentar l’esperit empresarial. Més que una característica personal, hem de plantejar la importància de desenvolupar entorns socials i entorns organitzatius que propiciïn i facilitin el

“El que no podem fer és dir a l’empresari

que ha de prendre risc i després assenyalar amb el dit a aquell que no li vagi bé.”

22

ceco

tnò

mic

32

EN

TR

EVIS

TA

desplegament d’actituds emprenedores en tots els àmbits. Per exemple, l’empresari no ha de demanar perdó de ser-ho, és evident que ha de tenir consciència so-cial i responsabilitat social, però s’ha de celebrar si algú vol ser empresari i ser-ho ha de ser ben vist des de l’ensenyança obligatòria.

Això agradarà molt a l’empresari.El que ara diré potser no tant. M’angunieja la diferenciació que a vegades es fa entre l’economia productiva i no sé què exacta-ment. Perquè pot donar a entendre errò-niament que algunes activitats empresa-rials són millors que altres i, per tant, dóna peu a destriar quines activitats empresa-rials són més o menys socials que altres. És absurd que es tingui consciència que hi ha diferència de comportament empresarial entre l’empresari que produeix una cosa física i el que dissenya productes financers o d’assegurances.

L’empresari es queixa que l’administració pública frena el fet de ser emprenedor. Foment de l’activitat empresarial i funció pública són coses que no van juntes; la funció pública no es va inventar perquè el que la fa sigui un empresari. Més aviat al contrari, la funció pública es va inventar per tenir gent molt preparada que segueixi regles, que segurament seran bones re-gles i que un es pot refiar que segueixin aquelles regles amb diligència, honestedat i competència. No és el tipus de clima que fomenta ser emprenedor. Però en canvi la funció pública s’ha estès, cada vegada hi ha més responsabilitats que han caigut en el seu àmbit, activitats col·lectives de la societat que s’han canalitzat a la funció pública i, és clar, això grinyola. Això és molt clar en els entorns universitaris de recerca. Una manera dramàticament clara d’apropar la universitat a l’empresa seria que el món universitari fos més similar al món de l’empresa privada des del punt de vista laboral. Si hem d’augmentar la circulació entre el món laboral i el món universitari, doncs creem una estructu-ra laboral que sigui intercanviable, però no posi a uns amb una estructura laboral d’un tipus i als altres en una de comple-tament diferent, perquè ja això farà difícil la circulació, com és el cas.

Últimament estem llegint molts informes sobre l’empresariat català. Cada cosa en particular està bé, i cada

paràgraf de cada un d’aquest informes diu coses sensates. Hem de veure el con-junt. Faré dues observacions. Amb els empresaris passa una petita paradoxa: els que haurien de rebre el senyal que són responsables de coses que no tenim, són els que no hi són. El problema nú-mero u pel que fa a l’empresariat català és que no n’hi ha prou, que no hi ha tots aquells empresaris que haurien de tenir dels sectors que haurien de tenir. Però el que rep les crítiques és aquell que sí que hi és, que treballa catorze hores al dia, que viatja constantment, que el maltrac-ten pel món, aquest pobre és el que rep les queixes que l’empresariat català no està a l’altura. El que no està a l’altura és el que no hi és!

I el que hi és, creu doncs que ho fa prou bé?No vull dir que siguem millors que altres, però tampoc som pitjors, i tenim certa tra-dició. La qualitat del nostre empresariat crec que és bona, el que passa és que n’hauríem de tenir més, hauríem de tenir aquestes empreses de mida més gran; el que no m’atreviria a dir és que si no les te-nim és perquè l’empresari de carn i ossos no ha crescut prou o és individualista.

Què poden fer per tenir empreses grans?El nostre camí per tenir empreses mitjanes

amb seu aquí és generar-ne moltes i tenir un sistema de coneixement de primera magnitud. I confiar en les estadístiques. L’estructura de l’empresa familiar té virtuts i també té insuficiències. A les empreses familiars els hi costa créixer i el que passa és que creixen o desapareixen com a tal, perquè es venen a altres. També és el destí natural de l’empresa. Com funcionen avui en dia les spinn-off a tot el món? Es creen per ser venudes. L’empresari jove que surt de l’entorn tecnològic i crea una empresa no està pensant en que la seva empresa reïxi tant que es converteixi en una gran empresa, seria un insensat si pensés en això com a objectiu principal o com a op-ció única que contemplar. L’opció normal, és a dir, l’expectativa estadística, és que si li va bé, vendrà. Però el més normal és que no li vagi bé.

Es valora prou el risc?El que no podem fer és dir-li a l’empresari que ha de prendre risc i després assenya-lar amb el dit a aquell que no li vagi bé. Això és contradictori. Hem de saber que la majoria de les spinn-off fracassaran; les que tenen èxit, la majoria es vendran, perquè les grans empreses del món fun-cionen així avui en dia, és a dir, vigilen els desenvolupaments tecnològics, molts del qual s’originen en empreses petites, i si veuen quelcom que promet, absorbeixen l’empresa, amb alguns casos amb resul-tat espectacular. En aquest procés n’hi ha unes quantes, contadetes, que són les que creixen.

S’ha dit que, durant la seva etapa com a polític, vostè no semblava un polític però que va fer una política de primer nivell. Ho diuen amics meus! La política sempre m’ha interessat molt i m’agrada. Quan vaig estar en política era polític, ho vaig fer amb tanta passió com un polític: pen-sava en termes polítics, feia anàlisi polí-tica... No vaig pretendre mai, ni crec que sigui bo, fer el paper de ser un no-polític en política. Jo no hi crec en fer empreses i dir que no sóc un empresari, o en fer política i dir “no sóc polític”. Òbviament no sóc un polític professional, era un aca-dèmic fent política. Si no semblava polític i algunes coses em van sortir bé, potser era que em posicionava bé. Però vull po-sar èmfasi en dir que la política és una professió noble i necessària. Alguna cosa està malament quan dir-te que no sembles polític vol semblar un elogi.

“És molt important desenvolupar

entorns socials i organitzatius que propiciïn i facilitin el desplegament

d’actituds emprenedores

en tots els àmbits.”

“Jo no hi crec en fer empreses i dir que no sóc empresari, o en fer política i dir no

sóc polític.”

23

ceco

tnò

mic

32

EN

TR

EVIS

TA

EGARSAT