Butlletí informatiu bimestral de la Cecot | número 34 | setembre 2008

L’absentisme, sangonera de la productivitat empresarial

16FINANCESQuè cal fer davant la morositat?

14MÀRQUETINGUn web de primer nivell permet a l’empresa estar tot l’any de fira

18ENTREVISTAA Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis i president del Cercle d’Economia

INDICADORS

Quan ja es parla de crisi a tota Europa sense embuts, cal actuar amb fer-mesa i plantejar mesures ràpides, clares i contrastades. No podem

quedar aturats una vegada més. En aquestes mateixes pàgines ja vam advertir que el millor moment per preparar el futur és durant els perío-des de bonança econòmica. Sabent que el canvi de cicle era inevitable i natural, calia procurar que la transició cap a la situació següent no fos sobtat ni dramàtic. No s’ha fet així, i ara toca l’habitual i descoratjador “correm-hi tots”.

És evident que estem davant de l’esgo-tament d’un determinat model de creixement de l’economia espanyola. Els últims anys hem viscut alegrement dins de la bombolla immobi-liària, l’èxit del turisme –afavorit pels problemes estructurals dels nostres competidors–, els tipus d’interès baixos i l’arribada d’immigrants. Això s’ha acabat. A més, estem immersos en un nou marc econòmic internacional molt complicat en què, segons els experts, destaca una crisi financera sense precedents. S’han de dir les coses pel seu nom i facilitar el canvi empresarial i el canvi de model.

Ara bé, cal una important reflexió. He estat sempre molt crític i sincer amb les administra-cions públiques quan ha calgut i, alhora, les he elogiat quan han actuat de forma correcta, però no podem treure pit tots quan les coses van bé i carregar la responsabilitat sobre l’administra-ció quan van malament. Dic això pel tema de portada. L’absentisme laboral, pels nivells que presenta, s’ha situat entre els problemes que més preocupen als empresaris catalans. Alguns especialistes ja el consideren un problema social i afirmen que el seu nivell determina l’estat de salut global d’un poble. Per a l’empresa l’absentisme laboral comporta uns costos econòmics impor-tantíssims, directes i indirectes, i genera efectes negatius, com una menor productivitat, un mal ambient entre els treballadors, etc. Estem davant

d’un problema que tots els implicats, empreses, treballadors i administracions, hem d’abordar en profunditat amb l’objectiu d’aportar conclusions que beneficiïn tant el teixit empresarial com la societat en general. I hem de considerar que moltes de les mesures que es puguin prendre des de les institucions públiques i privades per pal·liar la crisi seran absolutament inefectives si abans no resolem el problema de l’absentisme.

És evident que la principal causa d’absen-tisme és la incapacitat temporal; més d’un 70% de les hores no treballades són per aquest motiu. Aquí sí que reclamem una millora substancial per part de l’administració en la gestió d’aquests greus problemes, tant pel que fa a les baixes –en massa casos de difícil justificació– com a les llistes d’espera.

Ara bé, a mi em preocupa especialment el fet que l’absentisme que més creix sigui el “de curta durada”, que interromp la mecànica laboral, i el de la gent jove. Aquí cal, directament, apel·lar a la responsabilitat del propi treballador fent-lo conscient que quan no va a treballar sen-se una raó de pes està perjudicant greument la societat en el seu conjunt i, alhora, reclamar que el nostre sistema educatiu recuperi la cultura de l’esforç i la responsabilitat. I, òbviament, també seria bo “repensar” quina incidència positiva sobre l’absentisme pot tenir la gestió responsa-ble dels RH a l’empresa. És a dir: com un bon clima laboral, una correcta gestió de la diversitat, la conciliació laboral i personal, la promoció i el desenvolupament de competències poden contribuir a millorar, o sigui, rebaixar, els índex d’absentisme.

Aconseguir que l’absentisme deixi de ser un problema és qüestió de tots i convé que ca-dascú comenci a afrontar d’una vegada la seva responsabilitat.

Antoni Abad i PousPresident de la Cecot

ÍND

EX

Cal actuar sense embuts

cecotnòmic 34Butlletí informatiu bimestralde la Cecot

Edita:CecotSant Pau, 6 08221 TerrassaTel. 93 736 11 00www.cecotnomic.cat

Serveis editorials, comercialsi administratius:Quarck Comunicació SLTravessera de Gràcia, 30, 2º C-D08021 BarcelonaTel.: 93 200 36 77quarck@grupoquarck.com

Dipòsit legal:B-41861-01

ISBN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades pels col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a l’editorial.

Tiratge d’aquest número:8.000 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a Cecot, administracions. públiques i patronals.

04

08

12

14

16

18

22

cecot

FLASHcecot

MANAGEMENT

MÀRQUETING

FINANCES

ENTREVISTA

CINC CÈNTIMS

L’absentisme laboral s’ha situat entre els problemes més preocupants en el món empresarial català

Notícies rellevants de les últimes setmanes protagonitzades per la Cecot

Què cal fer davantla morositat?

A Salvador Alemany, conseller delegat d’Abertis i president del Cercle d’Economia

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

El que s’ha de fer per complir amb la LOPD

Un web de primer nivell permet a l’empresa estar tot l’any de fira

Director:Luis Miravitlles

Redacció:J. Ignasi GrasEstefania LinésYolanda Crochet

Disseny i maquetació:Eduardo Fuente

Correcció:Treeloc

Direcció comercial:Víctor Bertran

Publicitat:Jordi LópezMaría RodríguezAlejandro Nigro

Impressió:Litografia SA

Una crisi molt ben cimentada

4

ceco

tnò

mic

34

cec

ot

Estan saltant totes les alarmes. Des de fa anys, el món empresarial català, i la Cecot d’una ma-nera especial, ha anat mostrant repetidament la seva inquietud pel tema de l’absentisme

laboral (AL). Però s’ha arribat a nivells molt preocupants. La majoria de les empreses opina que l’absentisme s’ha mantingut o ha tendit a augmentar en els darrers anys i que constitueix un problema força important.

Segons dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, durant l’últim trimestre del 2007 el percentatge d’hores no treballades per causes ocasionals (incapa-citat temporal, maternitat, permisos, ERE, conflictivitat laboral, representació sindical, formació) a Espanya arriba al 15,62 %, un 4% del qual és absen-tisme no justificat. El 2006, les hores no treballades per absentisme laboral a Espanya es van situar en 60,7 per treballador, un 6,5% més que un any abans. La principal causa d’absentisme és la incapacitat temporal (IT), de manera que més d’un 70% de les hores no treballades són per aquest motiu.

La IT inclou malalties per causes comunes i acci-dents no laborals així com malalties i accidents laborals. A efectes de l’Encuesta de Coyuntura Laboral (Ministeri del Treball i Assumptes Socials), dins de la IT també s'inclouen les malalties i accidents, tot i que siguin de durada inferior als tres dies i no generin baixa. De les 60,7 hores no treballades per treballador durant el 2006, un 71,7%, és a dir, 43,5 hores, van ser a causa d'aquest concepte. De fet, el comportament de les hores no tre-

ballades ocasionals depèn, fonamentalment, de com evoluciona la IT. Altres raons d’absentisme són el permís de maternitat, que va suposar 6,8 hores per treballador l'any 2006. I altres permisos remunerats (que represen-taren 4,4 hores), seguits de la formació, les activitats de representació sindical i l’absentisme injustificat.

Segons la revista Travail et Changement (Anact), l’absentisme més notable no el representa la població de treballadors amb edat superior als 55 anys (que implicaria problemes de salut lògicament vinculats a l'envelliment), sinó l’absentisme "de curta durada" que interromp la

mecànica laboral. Aquest absentis-me revela els problemes d’integració dels joves a les noves situacions de l’empresa. Les causes que enuncia són moltes, però, curiosament, so-len tenir els fonaments en patologi-es psicosocials, des de les generades per contractes laborals deficients fins

per l’exigència d’un ritme de treball excessiu. Tot això, continua dient la revista, no és més que un indicador de futures malalties més greus i de durada més llarga d’absentisme. Perquè la realitat, acaba aquest informe, és que el treballador es sent malament amb l'organització laboral en què presta els seus serveis, perd la motivació i, conseqüentment, interpreta negativament el "sentit" que el treball pugui tenir en el seu desenvolupament personal, professional i social.

L’AL comporta uns costos econòmics directes per a l’empresa i, al mateix temps, pot generar altres efectes negatius que es podrien catalogar com a indirectes, com

L’absentisme laboral s’ha situat entre els problemes més preocupants en el món empresarial català. Des del 2001 les hores no treballades per absentisme han registrat un creixement continu. Aquesta xacra comporta costos econòmics directes per a l’empresa, alguns d’indirectes i, a més, altres d’addicionals: s’estima que l’impacte total provocat per l’absentisme laboral sobre les empreses espanyoles va suposar un cost de gairebé 10.600 milions d’euros l’any 2006, és a dir un 1,1% del PIB. Alguns especialistes ja el consideren com un problema social i afirmen que el seu nivell determina “l’estat de salut global d’un poble”. Es tracta, doncs, d’una problemàtica que justifica la necessitat d’abordar en profunditat la matèria amb l’objectiu d’aportar conclusions que beneficiïn tant el teixit empresarial com la societat en general.

EN P

OR

TAD

A

04

L’absentisme laboral, un problema amb massa bona salut

La principal causa d’absentisme

és la incapacitat temporal

5

ceco

tnò

mic

34

cec

ot

a una menor productivitat, un mal ambient entre els treballadors, etc. Així mateix, com que es tracta d’una absència no programada, poden aparèixer costos ad-dicionals quan cal substituir el treballador, costos que depenen, fonamentalment, del tipus de feina que de-senvolupi i de la pròpia activitat de l’empresa. S’estima que l’any 2006 l’AL va generar a Espanya un cost directe per a les empreses de més de 4.000 milions d’euros, que representa el 0,4% del PIB. Pel que fa als costos indirectes relacionats amb la cobertura dels llocs vacants, s’estima que el 2006 van ser de 6.522 milions d’euros a Espanya. L’impacte total provocat per l’AL sobre les empreses es-panyoles va suposar un cost de gairebé 10.600 milions d’euros l’any 2006, és a dir un 1,1% del PIB.

L’absentisme injustificat emparat en una baixa mè-dica improcedent és el principal motiu d’absentisme. Per això, els sindicats amb major representació s’han compromès a la necessitat d’identificar les causes de l’absentisme i a adoptar mesures correctores i de control de l’absentisme. Tanmateix, les empreses no acaben de trobar una solució adequada per a aquest problema. Des dels diferents departaments de recursos humans es creu que només el retret social i l’actitud dels seus companys poden arribar a ser eficaços.

Com afirma “L’informe Cecot sobre l’absentisme laboral a Espanya 2007”, en la literatura especialitzada no existeix unanimitat sobre la definició de l’absen-tisme laboral. Fins el moment, la majoria d’estudis i documents sobre el tema necessàriament han partit de definicions àmplies de l’absentisme, com ara les hores no treballades totals, o bé han exclòs alguns conceptes

Conèixer les variables absentistes

Esade i Egarsat, mútua d’accidents de treball, van signar un conveni per dur a terme el Baròmetre Egarsat sobre valors i comportaments davant l’absentisme laboral, que neix per aportar una aproximació nova al fenomen de l’absentisme a l’empresa. L’objectiu és doble: d' una banda, conèixer quins són els aspectes psicològics centrats en les actituds davant d'aquest fenomen, tant dels responsables de les empreses com dels treballadors i, d'una altra, descobrir quina incidència positiva té la gestió responsable dels recursos humans a l’empresa sobre l’absentisme. És a dir, com un bon clima laboral, una correcta gestió de la diversitat, la conciliació laboral i personal, la promoció i el desenvolupament de competències poden contribuir a millorar els índex d’absentis-me. L’estudi, que tindrà abast estatal i es durà a terme durant un any, és una iniciativa innovadora a Espanya que serà executada per l’Institut d’Estudis Laborals d’Esade i per un equip tècnic d’Egarsat. La mostra de la investigació estarà formada per direc-tors de RR.HH. o responsables de salut i seguretat en el treball i per empleats de tot el país.

que clarament no tenen res a veure amb l’absentisme. Es pot distingir entre:

l’absència del treballador, que és involuntària i pot respondre a diverses causes (malaltia, accident, força major, etc.) el temps no treballat, que constitueix un dret social per al treballador (maternitat i altres permisos remunerats, formació, etc.) l’absentisme de caràcter voluntari, com ara l’absentisme injustificat (per exemple, els retards). Val a dir que l’absen-tisme injustificat també pot ocultar-se sota altres figures, com la IT, fent ús de les anomenades “falses baixes” o bé d’una malaltia sense baixa.

Pel que fa a les conseqüències econòmiques de l’absentis-me per a les empreses i per al treballador, poden donar-se tres situacions diferents: l’absentisme injustificat. L’empresa no abona la remu-neració corresponent i el treballador, per tant, deixa de percebre el salari corresponent al temps d’absentisme. La malaltia sense baixa. Si el conveni col•lectiu ho preveu, l’empresa continua pagant una part o tota la remuneració al treballador. A partir del quart dia és obli-gatori presentar la baixa i, conseqüentment, es passa a situació d’incapacitat temporal. La incapacitat temporal. Fins el quinzè dia l’empresa paga un 60% del salari i, a partir d'aleshores, la Segu-retat Social assumeix el pagament d’un 75% del salari del treballador. En alguns casos, si ho estipula el conveni col·lectiu, l’empresa pot complementar aquesta percepció.

continua a la pàgina següent

6

ceco

tnò

mic

34

cec

ot

Si busquem informació a Google sobre el terme absentisme, en menys de 0,13 segons aparei-xen 853.000 referències. Per a les organitza-cions, és un tema preocupant i amb serioses

conseqüències.El concepte està clar: fa referència als períodes de

temps en què un empleat està absent del seu lloc de treball dins l’horari laboral, ja sigui per causes justifica-

des reconegudes legalment com a incapacitat temporal o permisos relacionats amb l’activitat sindical, o bé per causes injustificades com retards, sortir a fumar, encàrrecs, cura dels fills i persones grans, etc.

Els costos que les empreses paguen per l’absentisme dels seus treballadors estan definits conceptualment: po-den ser directes i indirectes. Com a costos directes podem assenyalar el complement salarial que molts dels nostres convenis recullen per a períodes de baixa, el salari del pos-sible/necessari substitut, els costos de la seguretat social i tots aquells costos derivats d’accidents de treball.

Els costos indirectes són més difícils de calibrar, atès que aquí s’inclou el temps necessari per trobar la persona adient per substituir l’empleat, la formació que aquesta persona necessita per ser operativa al lloc que ha d’ocupar, el seu temps d’adaptació, la integració a l’empresa, el coneixement dels processos interns, etc. Per no mencionar llocs en els quals la relació amb el client és el punt predominant, perquè aleshores la mediació es complica: clients deficientment atesos que no tornaran, que desanimaran a d’altres a contactar amb la nostra companyia, etc.

Aclarim, doncs, que l’absentisme té unes repercus-sions que van directament lligades al bottom line.

Fins aquest punt del discurs tot és susceptible de me-sura i inclús de lloables plans d’acció que busquen reduir, en la mesura que sigui possible, els indesitjables impactes indirectes d’aquest absentisme: un pool de substituts formats i disponibles, la incorporació de percentatges d’absentisme a les necessitats objectives de les plantilles per garantir la cobertura en tot moment, bases de dades de candidats actualitzades, persones “multitasca” dispo-sades a la “multicapacitat”, etc.

L'O

PIN

IÓRepercussions directes

Susana Gutiérrez Directora de RRHH de General Óptica.Expresidenta d’Aedipe Catalunya

ve d

e la

pàg

ina

ante

rior Si la incapacitat temporal és causada per una malaltia

professional o accident laboral, la prestació va a càrrec de la Seguretat Social.

Els sindicats han protestat perquè en diferents estudis presentats aquest any les baixes per maternitat, els per-misos sindicals i les hores de formació es consideren com absentisme laboral. CC.OO. va presentar el seu propi informe i va reclamar un gran acord amb les patronals

i administracions per aclarir quina és la definició d’ab-sentisme laboral. Segons aquest sindicat, només es pot considerar com a absentisme la incapacitat temporal i les absències injustificades. En canvi, opina que no poden tractar-se com a absentisme “la maternitat, la paternitat, la formació, les hores sindicals i, en general, el conjunt de permisos retribuït a l’Estatut del Treba-llador o al conveni col·lectiu”. Durant els darrers anys s’ha observat un increment de les hores no treballades

dedicades a la formació i als per-misos remunerats, però també de l’absentisme injustificat: les hores no treballades respecte a aquest darrer concepte van incrementar-se el 2006 un 15,4% i les dades del 2007 assenyalen el manteniment d’aquesta alça.

La taxa d’absentisme és més alta entre els treballadors amb jornada completa i la indústria és el sector amb un major nombre d’hores no treballades, bastant per sobre de la mitjana de l’economia. No obstant això, el sector serveis

Causes Hores % sobre total hores no treballades

Incapacitat temporalMaternitatPermisos remuneratsExpedients Regulació OcupacióConflictivitat laboralActivitats repr. sindicalAbsentisme no justificatFormacióAltres

43,56,84,40,40,31,51,52

0,6

71,711,27,20,70,52,52,53,31,0

Total hores 60,7 100,0

Hores no treballades ocasionals segons causa. 2006

7

ceco

tnò

mic

34

cec

ot

No obstant això, estudis recents i una realitat es-clafadora parlen d’un altre tipus d’absentisme que és més “lliscós’’, més “eteri’’ i, per tant, de difícil mediació i solució: l’absentisme mental o absentisme presencial. Aquest es dóna quan el treballador es dirigeix a la feina “física però no mentalment’’, és a dir, quan ens trobem amb col·laboradors que són a la feina però que dediquen una part de la seva jornada a activitats que no mantenen cap relació amb les tasques pròpies del seu lloc de treball. Consultar pàgines web per cercar viatges o fer la compra al supermercat, utilitzar el correu electrònic amb finalitats personals, mantenir converses al passadís, sortir sovint a fumar o passar estones a la màquina de cafè són algunes de les més comunes.

Segons un estudi realitzat per Gallup Press, resulta que aquest tipus d’absentisme mental el pateix, ni més ni menys, el 80% dels treballadors. Són allà asseguts, però no produeixen.

Altres estudis, com el Global Workforce (Towers Perrin), assenyalen que només el 19% dels treballadors espanyols se senten compromesos i que quasi les dues terceres parts avaluen negativament les seves empreses en termes d’accessibilitat, honestedat, transparència i proximitat. En definitiva, no veuen un interès sincer en ells per part dels seus directius, la qual cosa no fa més que incrementar aquest tipus “d’absentisme’’ o legitimar-lo per al treballador.

Combatre aquest tipus d’absència és, sens dubte, el repte més gran, atès que el problema que afrontem és molt complex. D’una banda, el compromís de la per-sona és clau per a les organitzacions, i d’una altra, els mecanismes que la fan comprometre’s-hi són bastant més sofisticats que en èpoques anteriors. Què podem

oferir a aquests col·laboradors, molts d’ells integrants de la denominada “generació Einstein’’, perquè se sentin involucrats en les seves empreses?

L’estudi de Towers Perrin assenyala una sèrie d’aspec-tes que ens comprometen i els diferencia d’aquells que ens atrauen i retenen. Aquests punts podrien resumir-se en:

1. Participació en la presa de decisions del propi departament. Ningú no es compromet amb el que no és conegut ni compartit. Una gestió participativa és sempre més eficaç que una gestió individual i jeràrquica.

2. Interès per part de l’alta direcció en el benestar dels empleats. Les persones som gregàries i desitgem sentir-nos acceptades i valorades per l’organització en què treballem.

3. Reputació de l’empresa per la seva responsa-bilitat social. Interès per anar més enllà del pur negoci, necessitat d’aportar quelcom a la societat en què vivim, “orgull de pertinença’’.

4. Disposar de les habilitats i coneixements neces-saris per poder créixer.

I, per últim, que l’empresa/departament tingui la tecnologia necessària perquè l’empleat pugui desenvo-lupar-se i realitzar la seva feina.

És evident que el reixat de l’absentisme és molt més que un petit percentatge numèric o unes absències físiques millor o pitjor justificades, l’impacte econòmic de les quals es resignen a assumir les organitzacions. L’absentisme apunta i mina directament l’ànima de les organitzacions, els resta força i entusiasme i els impedeix créixer saludables i creatives.

Perdó, parlem d’organitzacions o de persones? No serà que, en realitat, no hi ha diferència? <

és el que ha registrat un major increment de l’absen-tisme durant els darrers anys. Un altre aspecte de la qüestió és la mida de l’empresa. La taxa d’absentisme és major com més gran és la dimensió de les empreses: a la gran empresa la gestió dels recursos humans resulta més complexa, però les hores no treballades han crescut més en els darrers anys en el cas de les petites i mitjanes empreses.

Per comunitats autònomes, les del nord d’Espanya (Astúries, Cantà-bria, País Basc i Galícia, les taxes de les quals van d’un 4,5 a un 4,1%), són les de més taxa d’absentisme. A Catalunya, el 2006 la taxa, d’un 3,6%, es situava en nivells equivalents a la mitjana espanyola. Segons l’"Enquesta Cecot sobre absentisme laboral”, la taxa d’absentisme de les empreses catalanes s’eleva al 4,7. Destaca la corresponent al sector industrial (5,4%), seguida per la construcció (4,4%) i els serveis (4%). Els països europeus amb un coeficient d’absentisme laboral més elevat són França i Alemanya, mentre que Espanya supera lleugera-ment la mitjana europea. Els sector al continent amb un

major absentisme són la química i les assegurances.

Per què?Segons la mateixa enquesta (1), a Catalunya només el 19,5% de les empreses segueixen plans específics per combatre l’absentisme i en un 16,7% dels casos s'aconsegueix una reducció significativa d’aquesta pro-

blemàtica. L’absentisme depèn d’un nombre considerable de factors. En aquest sentit, si una empresa compta amb unes condicions laborals favora-bles, ofereix incentius i promoció per als treballadors, aconsegueix un bon clima laboral i, en definitiva, gestiona bé els seus recursos humans, és molt probable que compti amb uns nivells més baixos d’absentisme laboral. Ja hem confirmat que en els darrers anys s’està produint un augment de

l’absentisme laboral, per la qual cosa diverses empreses estan aplicant plans per a reduir-lo, mitjançant l’augment del nivell de satisfacció dels treballadors, el seguiment individual dels objectius a complir per part del treballador, però donant flexibilitat horària i espacial que li permeti

continua a la pàgina següent

L’impacte de l’AL sobre les empreses

espanyoles va suposar un cost

en 2006 de l' 1,1% del PIB

8

ceco

tnò

mic

34

CEC

OT

conciliar la vida laboral amb la personal. L’ús de les noves tecnologies pot ser molt important per tal d'aconseguir aquesta flexibilitat.

En un temps en què tot es controla econòmicament a fi i efecte que les despeses de producció disminueixin, reduir l’absentisme dels qui treballen és reduir aquestes despeses de producció, i per reduir-les s'han de controlar. Però per assolir això, cal conèixer millor el problema. Per exemple, la major part d’absentisme que es produeix és per motius mèdics. En aquest àmbit, un problema greu és l’estrès. Tres de cada quatre treballadors a Espanya pateix d’estrès, segons un estudi realitzat per l’observatori del sindicat UGT. Segons les conclusions extretes de l’últim estudi sobre riscos psicosocials, l’estil de lideratge més freqüent és l’autoritari, mentre que l’escassa autonomia i els horaris prolongats després de la jornada creen una situació corporativa insostenible: tres de cada quatre treballadors estan saturats de feina, fet que significa que tenen estrès extrem, rendeixen molt per sota de la seva efectivitat real i estan profundament desmotivats i sense esperances de millora. En aquest aspecte, alguns autors recomanen implantar models de negoci, d’organització, de lideratge sostenibles, així com madurar més i progres-sar cap a una cultura corporativa de la sostenibilitat i dels sistemes. Per això s’han de desfer mites i falses creences (com ara que l’estrès és bo per al treball), trobar maneres de productives sostenibles a l’organització del treball, instaurar horaris raonables, conciliar vida familiar i laboral i consolidar la responsabilitat social a l’empresa.

Paral·lelament, com a mínim el 15 % dels treballadors espanyols (uns tres milions segons la OIT) consumeixen alcohol, haixis i/o cocaïna per a "sobreviure" a la seva jornada laboral. De totes maneres, per molt estressant que sigui la vida laboral, els psicòlegs adverteixen que "el consum de drogues i d’alcohol no contribueix a resoldre el malestar, més aviat l’aviva". Els plans de prevenció estan entrant a les empreses, que perden uns 4.000 milions d’euros a l’any a conseqüència dels accidents i baixes derivades d’aquest consum. De fet, quan més alt sigui l’estrès, l’ansietat i l'angoixa que s’experimenta, més ele-vades són les probabilitats de recórrer a diferents tipus d’ansiolítics i narcòtics, i quan major sigui aquest consum, més gran serà l’estrès i l’angoixa experimentades per part de l’addicte.

Està demostrat, per exemple, que liderar des de la confiança aporta més grans recompenses que fer-ho des de la supervisió. Un altre exemple, la cultura de la presència: la majoria d’empresaris pensa que veure el treballador assegut a la seva cadira és sinònim de productivitat. Però aquesta cultura presencial, basada en la inflexibilitat i rigidesa laboral, malmet els resultats de les empreses i augmenta l’absentisme dels empleats, segons experts en management, que confessen que el que sí que funciona és la gestió dels col·laboradors basada en la confiança mútua, que es materialitza per mitjà de la direcció per objectius i la flexibilitat d’horaris.

Per una altra banda, el primer any de vigència del nou catàleg (el setembre de l’any passat) de queixes professionals va sorprendre: ara que les mútues han de declarar-les, les que van acompanyades de baixa laboral es van reduir quasi a la meitat. En concret, les malalties professionals amb baixa declarades van baixar quasi el 50% en el primer semestre de 2007 respecte al mateix període de l’any anterior (de 11.722 van passar a 6.164), mentre que les malalties sense baixa van augmentar un 36% (de 2.035 a 2.770).

Un sector a tall d’exemple

Segons un estudi realitzat per l'Anfac (Associació de Fabricants d'Automòbils), durant el 2006 es van perdre 6,4 milions d'hores de treball en la indústria de l'automòbil a l'estat espanyol per absentisme laboral. Aquesta xifra equivaldria al fet que, en una fàbrica de 4.000 treballadors, a dos torns, tots haguessin decidit no anar a treballar durant tot un any. Així, es posa de manifest un fet del qual fa temps es queixen els directius de les marques auto-mobilístiques, obstinats a mantenir la productivitat i competitivitat de les seves plantes.

ve d

e la

pàg

ina

ante

rior

9

ceco

tnò

mic

34

CEC

OT

FLA

SHce

cot

La tercera edició dels premis als Nous Pro-fessionals, que organitza la Cecot juntament amb altres institucions i que té com a ob-jectiu apropar el món acadèmic i l’empre-sarial i dignificar els oficis entre els joves, va comptar amb la participació de 400 alum-nes de Formació Professional de la província de Barcelona i va ser presidit pel conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall. A l’acte, que va tenir lloc als jardins i a la zona exterior del recinte de la patronal Cecot, també hi van assistir l’al-calde de Terrassa, Pere Navarro, i el secretari d´Indústria, Antoni Soy. Durant el lliurament de premis, Antoni Abad va afirmar que, atès l’actual context d’educació europeu, la For-mació Professional és una opció de futur per als nostres joves. El president de la Cecot va recordar les principals aportacions empresarials a la llei d’educació, com ara:

L’autonomia dels centres no suposa el trasllat de responsabilitat als docents, ans al contrari, dóna llibertat als centres per elabo-rar i gestionar el seu projecte educatiu, tot estimulant d’aquesta manera la competència entre centres. La creació de l’agència d’avaluació del sis-tema educatiu hauria de permetre obtenir un bon sistema d’indicadors que permetés una avaluació anual de la gestió dels centres. La participació del sector empresarial als Consells Escolars dels centres que imparteixin formació professional. L’adaptació de fórmules innovadores que combinin formació i treball (experiència al País Basc).

El foment de l’emprenedoria amb la intro-ducció d’assignatures d’empresa a l’educació secundària, batxillerat i, evidentment, als ci-cles de formació professional. El reforç del coneixement d’idiomes es-trangers amb la obligatorietat de cursar as-signatures en aquests idiomes. En tot moment es parla d’igualtat en l’accés al sistema educatiu. Aquesta igualtat hauria de possibilitar tenir llibertat d’elecció d’escola sense tenir en compte els criteris de proximitat ni els nivells de renda. Finalment, Abad va reconèixer la feina re-alitzada per les direccions dels centres par-ticipants i, sobretot, la tasca desenvolupada pels tutors i tutores que són qui realment motiven els alumnes a realitzar i fer viables i possibles els seus projectes. L’objectiu de la Cecot és que el món formatiu apropi els projectes a la realitat empresarial i que arribin a ser propostes amb una possibilitat d’apli-cació futura. En total, es van lliurar vuit premis de 600 € distribuïts de la següent manera: dos premis a projectes de cicles formatius de grau mig, dos premis de cicles formatius de grau supe-rior, dos premis a projectes de programes de garantia social promoguts pel Consell de la Formació Professional, un premi de cultura emprenedora per a grau mig i un de grau superior. Aquests dos últims han estat pro-moguts per Foment de Terrassa. La implicació dels centres de formació pro-fessional fa que la Comissió de FP de la Ce-cot es proposi mantenir l’entrega d’aquests premis i començar a preparar la quarta edició per al setembre.

q

La Formació Professional com a opció de futur en el nou context d’educació europeu

Cecot Marketplace

En l’àmbit del projecte de cooperació que Cecot està duent a terme en col·laboració amb les patronals de Guatemala, Nica-ragua, Costa Rica , el Salvador i Hondu-res hem creat un marketplace entre les empreses de Catalunya i les de l’Amèrica Central.El Cecot Marketplace és un portal de co-municacions per promoure la interrelació comercial directa entre empresaris amb el suport de la patronal de cada país.L’objectiu és que les empreses publiquin de forma senzilla una descripció de la seva empresa, de les seves ofertes i demandes, els permeti realitzar cerques en totes les publicacions del portal; que amb aquestes dades es visualitzi un portal en format tau-lell d’anuncis i, per altra banda, en format directori de cerca jeràrquica d’empreses, ofertes i demandes. Podeu visualitzar-lo o donar-vos-hi d´alta a:www.cecotmarketplace.org

q

El conseller Maragall i Antoni Abad amb alguns dels guardonats

10

ceco

tnò

mic

34

cec

ot

Licitar és participar als processos d’adquisició que realitzen les autoritats públiques d’un país, o bé les organitzacions internacionals (multilaterals), en processos oberts a la parti-cipació d’agents d’altres estats. El mecanisme és el següent:

Un cop els organismes multilaterals de-fineixen les seves prioritats polítiques i línies de treball per un determinat període, generen programes concrets per a desenvolupar-les. Per implementar aquests programes és ne-cessària la participació d’empreses o entitats. Per tal d’adjudicar els contractes a les po-tencials empreses executores, es convoquen concursos oberts a nivell internacional, con-cursos de tres tipus:1. d’obres.2. de subministraments.3. de serveis. Els processos de contractació pública interna-cional convocats pels organismes multilate-rals són especialment transparents i rigorosos pel que fa a la selecció i avaluació de les empreses que hi participen. En aquest sentit és remarcable l’existència de portals-web on es publiquen les bases de dades dels anuncis de licitacions que presenten tots aquests or-ganismes. Aquests webs faciliten la recerca d’oportunitats a partir d’eines que permeten localitzar amb concreció les ofertes en els diferents sectors d’activitat.

L’empresa catalana ha participat escas-sament en els processos de contractació pú-blica internacional, un mercat que representa el voltant del 15% del PIB mundial. La taxa de retorn, proporció de contractes obtinguts respecte els fons aportats, és especialment baixa a Espanya i més encara en el cas de Ca-

talunya. Ja sigui per causes culturals o històri-ques, com la relativament recent incorporació d’Espanya en molts dels organismes interna-cionals, el fet és que l’empresa catalana s’ha desenvolupat poc en aquest mercat.

La Cecot ha posat a la disposició dels seus associats un nou Servei de Licitacions Internacionals. Els objectius d’aquest servei són: d’una banda promoure la participació de l’empresa catalana en els processos de licitació dels principals organismes multila-terals (Banc Mundial, Nacions Unides, etc.), i de l’altra convertir a la Cecot en agent li-citador actiu.

Els organismes més destacatsLa Unió Europea és el principal donant al de-senvolupament a nivell mundial. La Direcció General EuropeAid, de la Comissió Europea, s’encarrega de gestionar els programes d’ajuts externs i és a partir d’aquests on poden sorgir molts dels negocis per a l’empresa catalana. Fins ara, EuropeAid ha treballat mitjançant alguns coneguts programes com ara MEDA, TACIS o PHARE, programes que seran subs-tituïts per altres de caire més genèric i de més abast com, per exemple, el Programa de Veïnatge o l’Instrument de Cooperació al Desenvolupament. Tots aquests programes són importants fons d’oportunitats de negoci per a les empreses.

Per la seva proximitat cultural o idio-màtica, Amèrica Llatina ha estat un mercat de rellevància per a l’empresa catalana. Un actor essencial en el món de la contractació pública internacional en aquell territori és el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). El BID atorga préstecs a entitats pú-

bliques llatinoamericanes, en alguns casos a entitats privades, que demanden l’execució d’obres o que compren tota mena de béns i serveis. Aquestes adquisicions es realitzen a través de concursos oberts.

Un actor imprescindible en el món de la contractació pública internacional és el Banc Mundial. Els indicadors de participació de les nostres empreses amb aquest organisme són molt reduïts. Per recolzar un canvi de ten-dència, el COPCA va crear un fons fiduciari en el sí d’aquesta organització, el Catalonia/IFC Trust Fund. Aquest fons té com a objec-tiu facilitar l’accés de l’empresa catalana de consultoria a contractes amb el Banc Mun-dial, d’aquesta manera el 75% del fons es destinarà a empreses consultores catalanes. Com aquest hi ha altres fons fiduciaris que cal tenir en compte, com ara els Fons FEV del Ministeri d’Economia.

D’altra banda, no podem obviar el paper de les Nacions Unides en aquest mercat. Totes les agències del sistema de Nacions Unides demanden contínuament béns, serveis i obra i, en conseqüència, generen un gran número de licitacions. Agències com la UNOPS, l’Oficina de Nacions Unides per Projectes, o el PNUD (Pla de Nacions Unides pel Desenvolupa-ment), entre d’altres, generen un gran número de licitacions. De tota manera cal destacar que les Nacions Unides estan centralitzant aquest complex sistema a través d’una sola agència de compres situada a Copenhaguen, la IAP-SO, Agència de Licitacions Interagències.

Cal destacar l’existència d’altres organis-mes com el Banc Asiàtic de Desenvolupament i el Banc Africà de Desenvolupament, entre d’altres.

Les licitacions internacionals: una oportunitat de negoci

Estàndard de gestió on-line pels corredors d’assegurancesqL'Associació Catalana de Corredors i Corredories d'Assegurances (ACCA) va ser l’amfitriona del “VIII Desayuno FECOR”, celebrat a Barcelona, amb el lema Buscando sinergias con las TIC. L’acte va reunir a més de 80 assistents entre corredors d’assegurances i les principals companyies del sector. A les conclusions de la jornada es va deixar clara la necessitat que tots els agents implicats, corredors i companyies d’assegurances, parlin el mateix idioma trobant una única plataforma a través de les TIC per poder aconseguir l’eficàcia i la personalització

en el servei.Entre els participants a l’acte es va obrir un intens debat sobre les possibilitats d’arribar a un acord per establir un llenguatge estandaritzat sota una mateixa plataforma amb la finalitat de contribuir a una ràpida comunicació entre les grans companyies i les corredories que subcontracten els seus productes i serveis asseguradors. Una de les premisses necessàries per fer possible la incorporació d’un únic sistema de comunicació és que totes les grans companyies arribin a un acord entre elles.

El Cecotnòmic ja té edició digital;

connecta-t'hi!www.cecotnomic.cat

11

ceco

tnò

mic

34

cec

ot

Què ofereix el Servei de Licitacions Internacionalsde la Cecot?Des del Servei de Licitacions Internacionals informem individualment a les empreses so-bre les oportunitats de negoci al seu sector d’activitat, les assessorem en la gestió i les acompanyem en la tramitació de les primeres licitacions.

Inicialment proposem a les empreses diagnosticar la seva capacitat competitiva en el mercat de la contractació pública inter-nacional mitjançant el mètode de diagnòstic que hem desenvolupat.

Després d’una primera presa de con-tacte, que servirà per conèixer el sector d’activitat en el que treballa l’empresa i els seus productes o serveis, l’equip del Servei de Licitacions Internacionals de la Cecot farà lliurament del diagnòstic d'oportunitats de negoci i ensenyarà a realitzar les primeres recerques a través dels portals-web de lici-

tacions internacionals.L’objectiu d’aquesta primera fase d’as-

sessorament és essencialment la de diagnos-ticar la capacitat de l’empresa per participar en aquest mercat, prioritzar els productes o serveis que l’empresa considera més com-petitius, aprendre a realitzar les recerques d’oportunitats de forma autònoma i optimit-zar els recursos que l’empresa pot adjudicar inicialment a aquesta activitat.El principals serveis que oferim a les empreses son els següents:

1. Informem: Informem sobre el potencial que té el mer-cat de les licitacions internacionals d’obres, béns i serveis. Donem a conèixer les opor-tunitats de negoci que es poden presentar per cada empresa, siguin aquestes pimes o grans empreses. Ensenyem a utilitzar i a operar amb els principals instruments de recerca d’oportu-

nitats en aquest mercat: especialment els portals-web de licitacions a nivell global. També a subscriure’s a les alertes públiques per sectors i productes mitjançant les des-cripcions i/o classificacions de productes i serveis CPV.2. Assessorem: Assessorem al responsable de cada empre-sa sobre la idoneïtat de les oportunitats (lici-tacions o subcontractacions) que van sorgint per tal d’adoptar inicialment un plantejament pragmàtic i agafar experiència. Insistim en la necessitat estratègica de construir un currí-culum d’empresa en licitacions i supervisem les referències internacionals que aporta l’empresa. Valorem la possibilitat de ser subcontrac-tats per les entitats que són finalistes (short-list), o que han guanyat una licitació, per tal de subministrar un producte o executar un servei. Assessorem en com trobar aquestes informacions i contactes a través dels portals-web. Estimulem la creació de consorcis entre empreses que puguin complementar-se per tal d’adquirir més potencial. Destaquem la importància de realitzar contactes i acords amb empreses locals en el cas de licitacions d’obres i serveis. Informem sobre les novetats més relle-vants en procediments i normatives que es donen en el mercat de les licitacions (és im-prescindible una actualització contínua en la formació de les empreses).3. Col·laborem en la tramitació: Col·laborem en la tramitació de les primeres licitacions que abordi l’empresa. Assessorem en la creació del cronograma (calendari d’acció); supervisem la documen-tació redactada per l’empresa i seguim tot el procés de tramitació de les ofertes que es presenten. <

Acord amb MicrosoftLa Fundació Cecot Innovació (FCI) ha sig-nat un acord de col·laboració amb el Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft (CIP) per a la promoció i la difusió de la in-corporació de les TIC a les pimes. L’objectiu del conveni és sumar els esforços de les dues entitats per a la millora de la productivitat de les pimes a través de la incorporació de les TIC als seus processos empresarials. Tant la FCI com el CIP aposten per la innovació com a eina clau per a l’increment dels beneficis i

l’optimització dels processos a les pimes. Entre les accions especificades al conveni en des-taquem l’organització conjunta d´un cicle de presentacions, seminaris i accions de formació i transferència en l´àmbit de la incorporació de les TIC a les organitzacions associades a la Cecot. Les dues entitats també col·laboraran en la realització de projectes d´R+D+I tant a nivell autonòmic, estatal, com europeu. Les primeres accions conjuntes es programaran a partir d’aquest mes de setembre.

q

ENTITATS DE FINANÇAMENT

MULTILATERALS

Fons estratègics

BILATERALS

Fons operatiusGlobals Regionals

UE

BM

ONU

BID

BAD

BAFD

UE (Regionals)

Altres (CAF, CDB, BCIE, CEPAL, etc.)

ICEX

COFIDES

FONS AUTONÒMICS

Altres(privat i bancs)

D’esquerra a dreta: n moment de la signatura de l'acord entre Carlos Grau, director de Microsoft a Catalunya i Antoni Abad, David Garrofé, i Abra-ham Arcos, director de la Fundació Cecot Innovació.

12

ceco

tnò

mic

34

MA

NA

GEM

ENT

1. Assessorament jurídic i diagnosi inicial de compliment legalEl primer que ha de fer una pime és assessorar-se jurídicament sobre les obligacions existents en matèria de protecció de dades i verificar els processos de captació de les dades personals dels afectats (dret d’informació, consentiment de l’afectat, execució dels drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació).

Seguidament, hauria de dur a terme una diagnosi inicial (als ordinadors de sobretaula, als portàtils, a les palms, als arxivadors, a la pàgina web) per determinar el nombre de fitxers existents, la seva classificació en funció del contingut i la finalitat i la determinació de si es tracta d’un fitxer automatitzat, no automatitzat o mixt.

2. Alta, modificació o baixa en l’RDPD de l’AEPDVerificats els fitxers automatitzats, no automatitzats i mixtes existents, s’ha d’inscriure l’existència dels fitxers a l’agència de protecció de dades a través del formulari Nota de l’agència. Aquest formulari es pot obtenir mitjançant

la pàgina web de l’agència de protecció de dades i es pot enviar per Internet. (www.agpd.es). S’ha de complimentar un formulari per cada fitxer.

En cas de modificar algun fitxer, ja sigui perquè s’incrementen el nombre de finalitats o perquè s’incrementa la informació que es

tracta, o bé perquè passa de ser un fitxer automatitzat a un fitxer mixt o qualsevol altre, s’ha de complimentar un formulari de modificació mitjançant el formulari Nota.

En cas de suprimir algun fitxer perquè ha quedat en desús, o per qualsevol altre motiu, també s’ha de notificar mitjançant el formulari Nota.

3. Redacció del document de seguretatPrimer de tot s’ha de verificar el nivell de seguretat exigible (nivell basic, mig o alt) en funció del tipus de dades tractades i redactar el document de seguretat, que com a mínim ha de tenir el següent contingut:

a) Àmbit d’aplicació amb especificació detallada dels recursos protegits.b) Mesures, normes i procediments d’actuació encaminats a garantir el nivell de seguretat.c) Funcions i obligacions del personal en relació amb el tractament de les dades personals incloses en els fitxers d) Estructura dels fitxers amb dades personals i descripció de la finalitat i del contingut.e) Procediment de notificació, gestió i resposta davant les incidències.f) Els procediments de realització de còpies de seguretat i recuperació de les dades.g) Les mesures a adoptar pel transport i la destrucció dels suports i documents que continguin dades personals.

El document de seguretat l‘ha de signar tot el personal amb accés als fitxers que contenen dades personals, ha

Amb motiu de l’entrada en vigor del nou reglament de protecció de dades, aprovat pel Real Decret 1720/2007 de 21 de desembre, el servei d’assessoria jurídica d’Internet i noves tecnologies de la Cecot ha preparat aquest informe, la segona part del qual presentem en aquest número, on s’exposen les tasques d’adaptació a la LOPD que han de dur a terme les pimes. En l’anterior butlletí vam presentar la primera part, que explicava les principals novetats del reglament.

MA

NA

GEM

ENT

12

El que s’ha de fer per complir amb la LOPD

La Sra. Anna Sallés Vancells és l’assessora jurídica d’Internet i noves tecnologies de la Cecot. Podeu contactar-hi al Tel. 902 93 40 60. La Cecot també t’ofe-reix el Servei d’ajuda LOPD de Telefònica. Sol·licita més infor-mació al 902 44 00 40.

El nou reglament de protecció de dades i el seu impacte en les pimes (i 2)

13

ceco

tnò

mic

34

MA

NA

GEM

ENT

d’indicar el tipus d’accés que té cada usuari (accés il·limitat, només de lectura, …) i s’ha de mantenir sempre actualitzat amb les altes i baixes que es produeixin.

4. Redacció dels contractes de tractament de dades amb els prestadors de serveis (gestories) Quan s’hagin contractat serveis de tercers que requereixen que el prestador hagi d’accedir als fitxers que contenen dades personals, s’haurà de formalitzar per escrit un contracte de tractament de dades en els termes exposats anteriorment (contracte d’outsourcing).

5. Cessió de dadesPer poder cedir les dades de l’afectat a un tercer cal una autorització per part d’aquest. No es considera cessió de dades l’accés que fan els prestadors de serveis.

Per sol·licitar el consentiment de l’afectat per a la cessió de les seves dades cal informar-lo de la finalitat a la que van destinades les dades que es volen cedir, indicant el tipus d’activitat desenvolupada pel destinatari. En cas contrari el consentiment és nul.

6. Comunicacions comercialsPer poder enviar comunicacions comercials per correu electrònic o per un mitjà de comunicació electrònica equivalent, cal l’autorització prèvia del destinatari, excepte quan el destinatari sigui un client i la comunicació faci referència a productes o serveis iguals o similars dels quals ja n’és client.

7. Inscripció del domini d’Internet al registre mercantilTotes les empreses titulars d’un domini d’Internet estan obligades a inscriure aquest domini al registre mercantil mitjançant un formulari especial creat per a aquests efectes, signat per l’administrador amb la signatura legitimada per un notari.

En el supòsit que aquestes tasques siguin excessives perquè les pugui dur a terme la mateixa pime amb la seva pròpia infraestructura i personal, es pot sol·licitar la col·laboració de qualsevol assessor extern especialitzat en la matèria perquè s’ocupi de dur a terme totes o part d’aquestes tasques.

Per finalitzar, fer menció que per una correcta adaptació de la LOPD i del reglament que la desenvolupa no n’hi ha prou amb la redacció del document de seguretat i inscripció dels fitxers a l’AGPD, sinó que és necessari que les mesures de seguretat exigibles es posin en pràctica de forma efectiva i que es doni la formació i els coneixements necessaris al personal que intervingui en el tractament de dades personals, perquè amb la seva actuació comprometen al responsable del fitxer, perquè en cas d’incompliment (voluntari o per desconeixement) de la LOPD pot ser sancionat amb altíssimes sancions, que poden anar des de 601,01€ fins a 601.012,10€. <

14

ceco

tnò

mic

34

MA

NA

GEM

ENT

Tot està canviant molt, i més ràpid del que ens podem imaginar. Evidentment, les coses no són com abans. Però ara aquest “abans” fa referència a tres anys enrere, per exemple. O dos. A l’hora

de plantejar-se com vendre en el segle XXI el nostre producte, sigui el que sigui, no cal remuntar-se al clàssic viatjant català... Ara tenim Internet. Com diu Jordi Urbea, director general de l’agència OgilvyOne, “se’ns presenten nous temps, en els que tindrem que crear i adaptar estratègies multicanal construïdes des d’un profund coneixement dels diferents segments d’audiència que utilitzen diferents medis per a connectar-se amb la marca”.

Internet s’està convertint en el principal receptor de publicitat entre els mitjans de comunicació receptors. Altres formats digitals segueixen el mateix camí. Els hàbits de la gent jove i dels joves adults evolucionen dia a dia, i el màxim responsable d’aquest procés és la xarxa, que va de bracet amb el DVD i els videojocs. El 56% dels usuaris europeus de banda ampla (dades de l’any 2004) afirmen que dediquen molt menys temps a mirar la TV des que s’han instal·lat el servei de banda ampla.

Tot això fa que la naturalesa de la publicitat estigui canviant, i com! Segons l’EGM, entre l’abril de 2003 i el maig de 2006, l’audiència de TV ha disminuït en 2 punts, mentre que el percentatge de persones entre 18 i 34 anys als EUA que miren la TV en horari prime time va passar del 38 al 32% entre 1991 i 2003.

“És inevitable que la tecnologia donarà al consumidor més opcions, i això inclou quan i quants anuncis vol veure”, va dir Chuck Fruit, vicepresident de la Coca-Cola, que alguna cosa sap d’anuncis. “Product placement”, els patrocinis i l’esponsorització formen part de les estratègies

de màrqueting dels anunciants i de les agències, mentre que l’altra part que està evolucionant molt la formen els videojocs. També, cada vegada més els anunciants incrementen els pressupostos destinats a les seves webs. El 46% dels anunciants europeus planifica incrementar la inversió en comunicació on-line (programes de màrqueting relacional, web, campanyes a medis on-line...). Avui la inversió en webs ja se situa en el 40%, amb tendència a l’alça.

Mirem-ho des de l’altre cantó. Martin Sorrel, president mundial de l’agència Ogilvy, va afirmar al diari La Vanguardia que a Suècia la inversió publicitària en Internet ja és més gran que la que es fa en TV, i a Anglaterra el proper any passarà el mateix. És tota una revolució. Sobretot si ho comparem amb les dades d’Espanya: no estem ni al 5% de la inversió publicitària dedicada a Internet.

“Què passa ara?”, pregunta Jordi Urbea. I contesta: “Tens alguna cosa, la penges a Internet, i si et veuen ho fan al mateix moment a tot el món. Allò que inventes, o crees, s’escampa a la velocitat de la llum. I si nosaltres tecnològicament som països que no ens posem a l'última, quedarem enrere”. Però, es queixa Urbea, “la imatge de la gran majoria dels webs de les nostres empreses fa plorar!”. Molts han pensat que això de fer un web és una qüestió d’amics i parents i que es pot fer amb 600 euros. I s’equivoquen, això va de gent professional que tingui clar on vol fer el negoci i amb qui.

Tenir un bon web no significa deixar de fer les coses que s’han fet sempre per vendre, sinó fer-ho potser no en exclusiva: com exemplifica Jordi Urbea, “posa un web de primer nivell que permet estar tot l’any de fira en comptes d’estar els quatre dies de fira en un lloc determinat”. <

Com vendre en el segle XXI? El plantejament és: com ho puc fer? A través de la xarxa és molt més ràpid. S’ha de tenir en compte que el consumidor ha augmentat substancialment el temps de connexió on-line, per tant, a través d'un web de primer nivell, l'empresa pot exposar el producte tot l’any, les 24 hores del dia. Cal saber aprofitar-ho.M

ÀR

QU

ETIN

G

14

El futur està a la xarxa

Un web de primer nivell permet a l’empresa estar tot l’any de fira

15

ceco

tnò

mic

34

MÀ

RQ

UET

ING

16

ceco

tnò

mic

34

FIN

AN

CES

La manca de líquid i l’enduriment de les condicions del crèdit han provocat un increment dels impagats i dels endarreriments en el pagament de factures vençudes. Si hi afegim la

cultura empresarial espanyola, que no fomenta precisament la puntualitat en els pagaments, el resultat és la situació actual: moltes empreses tindran problemes a l’hora de cobrar les factures els pròxims mesos.

La crisi econòmica que pateix Espanya es comença a notar més enllà de la presentació d’expedients de regulació d’ocupació o de concursos de creditors. La morositat, fruit directe de la falta de capacitat econòmica, va a l’alça al nostre país, tal com demostren les dades del Banc d’Espanya. El nombre de crèdits impagats és el més elevat des de finals de 1999, mentre que el volum dels préstecs de pagament dubtós s’eleva als 27.763 milions d’euros i es preveu que els crèdits no tornats arribaran al 4% l’any vinent.

La morositat empresarial s’ha duplicat durant els sis primers mesos de l’any i ha crescut a un ritme del 98,3%, segons l’Índex de Crèdit i Caució d’Incompliment, que compara els nivells d’impagament de les operacions comercials a crèdit entre empreses espanyoles. L’índex mostra com en el primer trimestre de 2007 es va patir un increment de la morositat de l’11%, percentatge que va pujar fins el 14,9% en tancar l’any i fins el 48% al final de març de l’exercici actual. L’informe mostra que l’empitjorament dels nivells de deute segueix concentrant-se especialment en el sector de la construcció i els seus annexos, però afecta a empreses de tots els sectors d’activitat a causa de l’enduriment del crèdit.

L’asseguradora assenyala que aquest escenari es mantindrà com a mínim fins el segon semestre de 2009, malgrat l’advertència que qualsevol evolució posterior està subjecta a múltiples variables, cosa que podria fer augmentar encara més la morositat a Espanya.

Pel que fa a aquest tema, sembla que el negoci ha fet un gir, ha canviat: si abans el negoci era deixar diners als compradors, ara és cobrar als que no compleixen en els pagaments. Espanya, però, es troba en el centre d’interès de les multinacionals de recuperació de cobraments. La multiplicació de morosos i les noves tendències del negoci de recuperació de deutes han posat a les empreses espanyoles del sector (generalment creades per advocats) davant la disjuntiva d’associar-se, vendre el negoci o desaparèixer. Les multinacionals més grans del sector ja han arribat: Contentia és de la francesa 3 Suisses (Cofidis), Effico de Cetelem (BNP Paribas), Intrum Justitia de la multinacional sueca del mateix nom, Treym ha estat comprada per la noruega Aktiv Kapital i Multigestión Ibérica per l’alemany GFKL.

El desembarcament massiu d’aquestes multinacionals al nostre país també té una altra explicació: als bancs i a les caixes cada vegada els interessa menys externalitzar la gestió de les seves fallides i més vendre-les per tenir líquid i no quedar-se amb les cases embargades, per exemple. Això ha generat l’aparició d’un nou sector: el de la compra-venda de carteres de deute hipotecari i de consum, dominat per les firmes del nord d’Europa.

Això sí, es tracta d’un negoci només per als grans del sector. Si bé la recuperació de deute la podria dur a terme un bufet d’advocats, la compra de carteres exigeix plantilles

La crisi econòmica afecta directament les empreses, els comptes de les quals estan patint una accelerada deterioració. L’enduriment de les condicions d’accés al crèdit n’és, en gran part, el responsable. La morositat registrada per bancs, caixes i cooperatives de crèdit es va situar a l’1,61% al final del primer semestre de 2008. Segons dades del Banc d’Espanya, fetes públiques a mitjans d’agost, es tracta del percentatge més alt des de gener de 1999. Els bancs i les caixes vendran carteres d’impagats per més de 5.000 milions.

FIN

AN

CES

16

Morositat: problema per uns, negoci per altres

17

ceco

tnò

mic

34

FIN

AN

CES

d’experts, estructures organitzades, know-how (experiència i saber fer) i cintura financera.

Per fer front a l’augment dels terminis de pagament de les factures de les empreses, els experts proposen una sèrie de mesures que poden ajudar a “alleujar” la situació. La primera fase és l’aprovació d’un reglament que desenvolupi la llei 3/2004 de mesures contra morositat en les operacions comercials, la qual va introduir modificacions en la llei de comerç minorista i va establir un període màxim d’aplaçament per al pagament de les factures dels productes d’alimentació i gran consum. Aquest reglament també establirà un termini ineludible de 60 dies per al pagament de la factura, a partir del qual s’haurà d’abonar al proveïdor uns interessos dissuasius equivalents a l’interès legal incrementat en dos punts.

Altres mesures que proposen són la creació d’un observatori oficial, que dependria del Ministeri d’Indústria i informaria sobre l’evolució dels terminis de pagament; la creació d’un Servei de Defensa del Proveïdor, a l’estil de la Comissió Nacional de la Competència, el qual persegueixi els abusos de posició dominant; i la reforma de la justícia mercantil, amb l’establiment d’uns tribunals de comerç com els que ja funcionen a França, que propiciïn una resolució judicial dels conflictes més ràpida i efectiva.

Un altre recurs que les empreses tenen a la

seva disposició per fer front a la morositat empresarial són les assegurances de crèdit, les quals van ser introduïdes a Espanya el 1929 per la firma Crédito y Caución. Aquesta companyia, líder a Espanya amb un 58% de quota de mercat, té unes 28.000 empreses com a clients i assegura un volum de negoci superior a 136.000 milions d’euros. Els sectors que més han recorregut a aquesta assegurança durant el 2007 han estat el de la construcció –especialment residencial i de segona residència-, el siderúrgic, fusta i mobles i electrodomèstics. La protecció d’aquest tipus d’assegurança es basa en tres garanties: prevenció (mitjançant una gegantina base de dades que registra l’evolució de la solvència de la cartera de clients dels seus assegurats), indemnització i recobrament.

Curset de cobramentLa situació arriba fins el punt que financers experts en prevenció i recuperació d’impagats han dissenyat un curs de cobrament d’impagats personalitzat per ser impartit in situ a les empreses afectades. Segons Pere J. Brachfeild, “les empreses creditores no han de limitar-se a exercir un rol passiu en el cobrament de les factures pendents i esperar pacientment que els deutors efectuïn els pagaments. Els proveïdors han de controlar els saldos vençuts i reclamar de manera adequada les factures impagades. Per la seva banda, els creditors han d’aplicar les tècniques de cobrament adequades i disposar de personal format en la gestió del cobrament a morosos, i d’aquesta manera aconseguiran reduir al mínim els impagats. <

18

ceco

tnò

mic

34

EN

TR

EVIS

TA

ENT

REV

ISTA

Salvador Alemany va ser nomenat president per als tres propers anys del Cercle d’Economia, entitat que ha celebrat els 50

anys. Per aquest motiu Cecotnòmic ha volgut entrevistar el que és conseller delegat del grup Abertis. Hi ha accedit molt amablement amb la petició que, en el diàleg, no fem una barreja de les qüestions referides al Cercle amb les que tracten d’Abertis.

En aquests 50 anys d’història, el Cercle d’Economia s’ha convertit en un referent i tothom se’l mira amb bons ulls. A què creu que es deu?D’entrada, pels objectius inicials del Cercle, que com és sabut van ser l’obertura i la modernització de l’economia catalana i espanyola, així com la integració a Europa que en aquell moment, ara fa 50 anys, era un clar referent. I després per la pròpia història d’aquesta institució, que ha realitzat durant tot aquest temps una tasca de reflexió continua, emetent una opinió compromesa i políticament independent al servei del país. Aquesta posició ha refermat el prestigi i el pes del Cercle.

Que estigui format per mirades i òptiques diferents, li dóna més credibilitat?

18

“Ara el millor del meu temps lliure són els meus néts”

Salvador AlemanyConseller delegat del grup Abertis i president del Cercle d’Economia

“El sector públic té una gran oportunitat en el privat per buscar sistemes moderns de finançament de les infraestructures”

Salvador Alemany Mas va néixer a Barcelona el 1944, està casat i té dues filles i quatre netes i néts (de cinc, quatre, tres i dos anys respectivament). Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona, diplomat per l’IESE, professor mercantil i censor jurat de comptes, la seva extensa carrera com a executiu i empresari va començar a l’auditoria i va seguir al sector informàtic i financer, però ara es mou com peix a l’aigua entre infraestructures. Amb una activitat tan frenètica, li preguntem si li queda temps lliure. I Alemany contesta divertit que tot és qüestió d’organització i que sí, que alguna estona li queda perquè “cal dir que parlo en nom d’un equip que és el que fa les coses, a mi em fan servir per explicar-les”. Bromes a part, confessa que “entre el que un pot fer i el que li agradaria fer no hi ha una perfecta coincidència”, tot i que deixa una cosa clara: “Ara la manera òptima de passar el meu temps lliure és estant amb la família i veure els meus néts”.

Tota la seva vida ha estat involucrat en institucions no lucratives per reequilibrar mentalment la feina. Entre altres activitats, durant 17 anys va ser president del Barça de bàsquet (i, encara que molts pensen que és una llàstima, no pensa tornar-hi!) i ara és president de la comissió econòmica de l’Eurolliga, de la qual n’és un dels fundadors, i membre del Consell Consultiu de l’ACB. Ha estat president de Creu Roja de Barcelona i membre del Comitè Espanyol d’aquesta institució, és membre del Comité d’Honor de la Fundació Altarriba de defensa dels animals, etc.Pel que fa als hobbies diu que “tant de bo pogués passar més temps llegint o escoltant música, però la veritat és que dediquem moltes hores a Abertis. Per això encara no jugo a golf, penso fer-ho més endavant. Això sí, segueixo jugant a escacs (de jove havia jugat com a jugador federat) per internet amb algunes persones del meu entorn a les quals els agrada tant com a mi”.

19

ceco

tnò

mic

34

EN

TR

EVIS

TA

Sens dubte és la seva peculiaritat. No som un cercle d’empresaris, no representem interessos d’estaments ni de sectors. El Cercle està format per empresaris, acadèmics, intel·lectuals, i això li confereix una transversalitat d’opinió i una major independència respecte a qualsevol altre grup.

En alguna de les primeres declaracions com a president ha declarat que la nova junta vol obrir el debat i la reflexió del Centre a tots els socis.El que intentarem és fer una estructura que possibiliti una presència i participació més actives dels membres del Cercle en totes les activitats. Els observatoris, organitzats en blocs temàtics, hauran de ser catalitzadors d’aquest debat intern més obert i participatiu. L’aprofitament d’àmbits d’interacció virtual, mitjançant el web del Cercle, també ha de ser un actiu important en aquest impuls participatiu.

Els estudis que publica el Centre són molt comentats. En molts casos s’avancen a les necessitats i posen el dit on l’han de posar. Com valora el dedicat a l’empresariat català? No va ser un retret a l’empresariat català, en tot cas podia ser considerat una

autorreflexió sobre el que convindria revisar. Entenc que és bo tot allò que impulsi i faciliti la reflexió, en la mesura que commogui una mica alguns estats d’ànim. Això és molt positiu per evolucionar, fins i tot per aquells que no coincideixin en les conclusions. Un dels projectes que estem endegant des de la nova junta és el d’aprofundir en el diagnòstic dels nostres punts forts i les nostres febleses, per tal de reforçar la nostra autoestima i basar el desenvolupament en les nostres potencialitats, que en són moltes, en lloc de comparar-nos amb models empresarials diferents dels nostres. Aquesta actitud no ens ha anat mai bé.

Quins són aquests punts forts?Bàs icament tenim molta activitat. Potser la contrapartida a aquesta gran activitat és una certa manca de dimensió i de selectivitat. Però hi ha molta activitat, molt distribuïda en el territori i, sobretot, aquesta activitat té una base industrial. I quan dic industrial vull dir no només financera. Concretament tenim molta indústria, tant productiva com de serveis, que penso que ens dóna un avantatge competitiu per a aquesta etapa difícil que ara hem de travessar. Jo crec que basar-nos amb aquestes capacitats és el camí del progrés. Capacitats com la de sortir a fora, exportar, de moure’ns per l’exterior. A partir d’aquesta realitat cal fer algunes coses concretes, com per exemple emprendre processos d’innovació, de recerca, etc., que ens faci millors i més competitius en allò que sabem fer. Cal pensar en la conveniència d’algun tipus d’acord més enllà de la pròpia companyia, relacions sectorials i intersectorials que permetin fer la massa crítica necessària per emprendre alguns d’aquests processos. Dic això perquè la solució no sempre passa per la concentració empresarial que, en tot cas, sempre resultarà millor entre complementaris que entre iguals.

La Nit de l’Empresari d’enguany es fa sota el lema del Talent. Per què és important el talent? El talent ha estat la clau de l’evolució en la història de la Humanitat. Fins i tot per sobreviure a la selva és important el talent. Però en aquests moments és un valor que s’hauria de sobreponderar perquè, senzillament, vivim en un món on disposem de molta informació, on hi ha molts focus, molts motors de canvi, i on

cal tenir talent per triar i combinar el que és prioritari. El talent és important, però l’actitud també. Talent i actitud: el talent interpretat com una capacitat per analitzar, treure conclusions i dissenyar solucions; i l’actitud que ens faci capaços d’executar. Les dues coses són essencials per poder progressar.

Com anem de talent en aquest país?Crec que bé, però també crec que estem més bé de talent que d’actitud. Portem molts anys ben instal·lats en una societat

benestant on gran part de la ciutadania té accés a una bona educació, de manera que tenim la matèria primera, que són joves amb una base de formació millorable però acceptable. Però

aquest talent potencial s’ha de posar en joc, s’ha de concretar en esforç i activitat i, això, sense dificultats no és fàcil.

Quin seria el seu mètode de gestió de talent?Deixar que respiri i fer-lo actuar. La millor manera de gestionar el talent és col·locar-te en l’actitud de deixar-lo participar. No donar-ho tot fet des del pensament preexistent, ni a la societat ni a l’empresa. Deixar que el nou talent s’expressi i s’autoorganitzi, limitant-nos a reconduir els riscos inacceptables. Per això, cal ser selectius en la delegació de responsabilitats i autoritat. Una selecció basada en el mèrit.

Costa integrar el talent individual en el conjunt de la societat?Significa que tots hem d’assumir certs nivells d’humilitat pel que fa a acceptar altres opinions. I també acceptar viure en una situació d’evolució, de cert canvi constant.

Es pot motivar el talent?Sí, però cal fer-ho amb arguments, apel·lant a la intel·ligència a més dels sentiments. L’avantatge és que el talent motivat dóna resposta i es pot avaluar si el procés està funcionant.

Ha dit que patim un problema d’actitud. Però creu que manca esperit empresarial ara i aquí, com algú ha denunciat?En això sóc menys determinista o menys pessimista que algunes veus que s’han sentit. S’ha dit bastant que hem anat enrere, que la nostra joventut no té en

continua a la pàgina següent

“La millor manera de gestionar el

talent és deixar-lo participar”

20

ceco

tnò

mic

34

EN

TR

EVIS

TA

“Abertis ha aprofitat la bonança per crear un model centrat en la diversificació territorial i sectorial”

conjunt l’esperit empresarial que ens va portar a bons nivells. Penso que això no és ben bé així, crec que ha mancat l’estímul de la necessitat. Hem estat educant sense ponderar prou bé la cultura de l’esforç davant la dificultat. Hem de fer una revisió en l’àmbit de l’educació i l’ensenyament, però també de les famílies, per estimular la cultura de l’esforç. Jo penso que avui tenim més emprenedors en potència que no gent disposada a esforçar-se per ser-ho. Un entorn no desitjat de més dificultats pot estimular un canvi positiu.

Des de diversos sectors empresarials es mostra preocupació per l’ensenyament que s’està donant en aquest país.

L’educació fa fallar la productivitat?Coincideixo en la preocupació per l’ensenyament que donem, fins i tot per l’ensenyament de primer grau, que és la base sobre la qual cal sustentar després els estaments superiors de l’educació. Hem de fer un replantejament: ajudar els ensenyants i situar els nens i joves en un sistema més estable, perquè també hi ha hagut massa canvi de plans, que estigui basat en una filosofia una mica més exigent. Puc estar equivocat, però crec que la filosofia del jardí d’infància arriba massa lluny.

L’anomenada societat civil va ressorgir amb força arran de la qüestió de l’aeroport d’El Prat. Després de les darreres

ve

de

la p

àgin

a an

terio

r

Se’ls ha de felicitar! Abertis sona com a sinònim d’èxit. Abertis té un model de desenvolupament que penso que ningú discuteix, un model que ha funcionat amb èxit la darrera dècada. Basant-nos en la maduresa de les inversions realitzades els anys setanta, ja consolidades en els vuitanta i noranta, hem aprofitat amb prudència la bonança econòmica dels darrers quinze anys per crear un model de desenvolupament centrat en la diversificació territorial i sectorial dins l’àmbit de les infraestructures i en el diàleg i servei als territoris on estem implantats. Ha resultat un model que ha funcionat i que des del nostre punt de vista seguirà funci-onant. Tots els que treballem en l’empresa estem convençuts que superarà situacions conjunturals de fases millors o pitjors del cicle econòmic mundial i creiem que, per la nostra activitat o activitats similars, és un model que s’ha de seguir practicant.

Han arribat a la seva mida òptima?Volem continuar el nostre desenvolupament. A priori no hi ha una mida òptima, la mida òptima la marquen les oportunitats, la conjuntura, els sistemes de finançament i la capacitat de gestió. Aquest conjunt de variables marca l’òptim de cada moment. En general, per les empreses globals ser gran és positiu, i major

declaracions del govern... Com veu la situació del tema?El debat que tenim sobre la taula no és sobre la qualitat de la gestió, sinó sobre quin és el paper que han de jugar els diferents aeroports amb relació al servei que donen al seu territori. L’aeroport d’El Prat en aquest moment està en uns graus d’inversió i desenvolupament notables, des de l’iniciativa pública. El que cal veure i aquest és el debat que tenim damunt la taula, és des d’on es gestiona l’aeroport i si la gestió s’orienta al servei del territori o al servei de l’eficiència d’un sistema en xarxa. Que la qüestió està viva ho demostren les repetides manifestacions del president Rodríguez Zapatero i la recent declaració de la ministra de Foment. Sembla clar

que el projecte del govern central radica en l’entrada de l’iniciativa privada en el capital d’AENA, una vegada separada la navegació aèria de la gestió aeroportuària. També es parla de la formació de consorcis per als principals aeroports. Aquests consorcis comptaran amb la participació de les administracions autonòmiques.El projecte encara no està prou explicitat per interpretar l’interès que tindrà per a l’iniciativa privada i, pel que s’ha dit per a les administracions i institucions del territori, el debat, però, segueix viu i s’ha donat un primer pas. Haurem de seguir la dinàmica que agafa el procés.

Què en pensa de la possibilitat que el sector privat es faci càrrec

“Crec que la filosofia del jardí d’infància arriba

massa lluny”

21

ceco

tnò

mic

34

EN

TR

EVIS

TA

“Abertis ha aprofitat la bonança per crear un model centrat en la diversificació territorial i sectorial”

dimensió sol ser signe de més gran eficiència. En això, però, no es pot generalitzar. Hi ha activitats d’alta especialització i valor afegit que segurament tenen el seu òptim en dimensions més petites. D’alguna manera, però, sempre hauran de perseguir la dimensió adequada per poder aplicar-se noves tecnologies i innovar els seus sistemes de producció.

On té posats els ulls Abertis ara, si es pot saber?En aquest moment la concentració màxima del nostre esforç està a Pensilvània. L’operació ara depèn del fet que el governador Rendell se’n surti en l’aprovació de la llei que permeti la concessió de l’autopista. Si el governador fracassés, disposaríem de més recursos per donar més força a l’expansió als nostres cinc àmbits d’actuació: autopistes, infraestructures de telecomunicacions, aeroports, aparcaments i logística. De tota manera, seguim treballant i ho fem en aquells països que ens estan oferint prou seguretat jurídica com per fer inversions a llarg termini. Preferim invertir en forma de taca d’oli als llocs on ja som i anar implantant totes les activitats allà on ens hem establert suficientment amb alguna de les activitats més potents. D’altra banda, és evident que centrem les nostres prioritats en fer efectius els passos que estem donant últimament, com la licita-ció de Pensilvània; la de Xile, on recentment hem adquirit una bona base d’autopistes; també estem consolidant les participacions recentment adquirides a Hispasat i a Eutelsat. Creixem orgànicament en totes les unitats, tant en logística a Coslada i al Penedès, com en els aparcaments, àmbit en el qual estem creixent força a Espanya, però encara més a Portugal, Itàlia i Xile. I pel que fa als aeroports, no fa gaires mesos, encara que ens sembli que sigui una operació llunyana, hem adquirit l’explotació d’aeroports llatinoamericans, especialment a Mèxic i Jamaica. La veritat és que estem força entretinguts!

Ha sobtat molt que una empresa d’aquí pugui arribar a fer-se amb una concessió a Pensilvània.I hem de pensar que es tracta del corredor més important dels Estats Units! Abertis porta fet molt camí en aquest tema. Al

sud d’Europa, a Espanya, França i Itàlia, però també a Portugal, tenim una gran trajectòria en l’àmbit de la gestió d’autopistes en règim de concessió. Al llarg dels anys hem sabut mantenir els nivells de tecnologia i qualitat de servei, de sostenibilitat del sistema en relació amb l’usuari i les administracions i sembla normal que ens sentim forts i que tinguem, per dir-ho així, un reconeixement prou gran.

Miri, si som capaços de mobilitzar els diners que es necessiten per fer aquest tipus d’operació, és a dir, si tenim credibilitat tècnica i bona reputació per trobar qui ens acompanyi en el finançament d’aquestes grans operacions, és lògic que les administracions dels diversos països ens facin confiança.

d’infraestructures reclamades des de fa temps, com en el seu moment es van fer les autopistes?Penso que el sector públic té una gran oportunitat en el sector privat a l’hora de buscar sistemes moderns de finançament de les infraestructures, sistemes que ja havíem tingut i ens havien permès dotar-nos de la millor xarxa viària de l’estat espanyol als anys 70 i 80. A més, sense la participació privada i el sistema de pagament per ús, el peatge, no s’hagués pogut fer en aquell moment una obra com l’ AP-7, vital no només per a Catalunya sinó també per a Espanya. És a dir, si les administracions han d’adequar la disposició de les infraestructures que demana la nostra competitivitat a la disponibilitat dels

recursos pressupostaris, els colls d’ampolla escanyaran el nostre creixement. Sovint afirmo que la pitjor infraestructura no és la que hem de pagar, sinó la que no tenim. Cal ser valents i ajudar als polítics a prendre decisions.

Vostè diu que una previsió negativa és una profecia que es compleix a sí mateixa. Hi ha àmbits on clarament passa això, tant si la previsió és positiva com si és negativa. Quan tothom creu que la borsa pujarà, la borsa puja, senzillament perquè hi ha més diner que paper; quan tothom creu que la borsa baixarà, baixa. Aquest és el concepte de la profecia que es compleix a sí mateixa.Quan les coses funcionen segons les

expectatives i les expectatives van totes en una mateixa direcció, les expectatives es tornen fets.

I com veu les perspectives després de tantes profecies negatives com s’han escoltat les últimes setmanes? En aquest moment fóra irresponsable fer-nos expectatives positives. El que necessitem és tenir bons escenaris, que no vol dir necessàriament escenaris optimistes, sinó escenaris sòlids. Amb un bon diagnòstic i prioritats compartides estaríem en millors condicions per navegar per aquest mar difícil en el que ara ens hem de moure.

“La mida òptima de les empreses la marquen les oportunitats”

22

ceco

tnò

mic

34

EN

TR

EVIS

TA

CIN

C C

ÈNT

IMS

Una crisi molt ben cimentada

A un any de la crisi financera, la zona euro pateix més les conseqüències que no pas els EUA. Les autoritats europees no van veure que la crisi afectaria tant l’economia

real. Per primera vegada en l’etapa euro el PIB va caure un 0,2% entre els mesos d’abril i juny. Pel que fa a Espanya, fa un any la crisi de les “hipoteques porqueria” als EUA havia de tenir un impacte relativament petit en la nostra economia, que entrava en una etapa de desacceleració suau, segons Solbes. Fa poques setmanes, el president del govern va constatar l’estancament de l’economia espanyola i va refer l’anàlisi. Tot va començar a anar malament, va dir, amb les hipoteques subprime, i des de la crisi financera totes les economies més avançades passen per serioses dificultats. Sembla que

el ràpid deteriorament de la nostra economia es prendrà un descans aquest estiu: l’augment del preu del petroli no és tant exagerat i el tercer trimestre acostuma a ser bo per a l’economia espanyola, encara que el turisme també comença a ressentir-se per la crisi internacional. Però si fins ara s’ha pogut dir que hem resistit millor la crisi que la zona euro, el mateix retrocés del quinze fa pensar el pitjor: no en va la indústria, que era la cridada a sostenir el creixement davant de l’enfonsament de la construcció, depèn en gran part de les exportacions. Alemanya, França i Itàlia són els tres principals clients de les empreses espanyoles. La zona euro és el destí del 56% de les vendes a l’exterior, i les manufactures són les que més negoci generen. Tot fa pensar que la comparació internacional servirà de poc a partir d’aquesta tardor.

Baixos de toEls indicadors econòmics disponibles del segon trimestre apunten, en general, a una continuació de la tendència cap a una forta desacceleració econòmica, impulsada, sobretot, per la inversió en construcció i pel consum. Els trastorns econòmics derivats de les aturades en el transport al començament del mes de juny no van contribuir a millorar la conjuntura. D’aquesta manera, el

creixement econòmic interanual passarà del 2,7% registrat en el primer trimestre a situar-se en una taxa sensiblement inferior.El consum s’ha continuat alentint arran del deteriorament de la confiança dels consumidors, afectada per l’increment de la inflació i de l’atur. Així, l’indicador de confiança dels consumidors elaborat per la Comissió Europea va arribar el maig a la cota mínima des de l’última

recessió del 1993. En general, hi ha un enfonsament de les vendes de béns duradors com electrodomèstics i automòbils, continua el fort ajustament en la construcció d’habitatges, però es veu un cert dinamisme de les branques industrials de béns d’equipament. Repunta la morositat, es creen menys empreses i l’OCDE revisa a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola.

Dada període anterior Última dada disponible Previsió de futurproducte interior brut (PIB)PIB Catalunya 3,1 (4T’07) 1,7 (1T´08) decreixementPIB Espanya 3,3 (4T’07) 2,4 (1T’08) decreixementPIB Eurozona 2,5 (4T’07) 1,9 (1T’08) decreixementInflacióCatalunya 4,5 (mar.) 5,1 (juliol) creixementEspanya 4,6 (mar.) 5,3 (juliol) creixementEurozona 3,3 (abr.) 4,3 (juny) creixementDesocupacióCatalunya 7,6 (1T'08) 7,6 (2T`08) estableEspanya 9,3 (mar.) 10,7 (juny) creixementEurozona 6,7 (mar.) 6,8 (juny) creixementEstats Units 5,1 (mar.) 5,5 (juny) creixementÍndex de confiançaEspanya 80,7 (abr.) 74,2 (juliol) decreixementEurozona 98,1 (abr.) 88,7 (juliol) decreixementEstats Units 69,6 (abr.) 65,3 (juliol) decreixementMercats financersCotització de l’euro davant el dòlar 1,55 (abr.) 1,46 (juliol) decreixementTipus d’interès de l’eurozona 5,00 (maig) 5,25 (juliol) creixementTipus d’interès dels Estats Units 2,00 (maig) 2,00 (juliol) estable

22

Fonts consultades: BCE, FED, Eurostat, INE, Idescat & The Conference Board.

23

ceco

tnò

mic

34

EN

TR

EVIS

TA