í\k}

A LOS ANGELESI HAWAIII es visita també DISNEYLANDIA, HONOLÜLÚ,

HOLLYWOOD i PEARL HARBOÜRParticipi en aquest sorteig excepcional.

Del 15 de Juny al 31 de Juliol demani informació ireculli els números a la seva Oficina.

Si encara no hi té compte, ara és el moment d'obrir-lo.

••^ir

CAIXA D'E5TALVI5 DE CATALUNYALACAIXADÈTOT5

Carta ctol director

El desencísEn aquest

Amic lector:Des de fa algunes setmanes estem llegint articles que ens parlen d'un pretès

desencís que s'està estenent entre-els intel·lectuals, els joves, les bases delspartits i els ciutadans en general, enfront dels polítics, de la televisió, de la cul-tura, de la situació general.

Penso que persones desencantades n'hi ha hagut sempre. El "no és això"d'en Lluís Llach ara, és el "No es eso" de l'Ortega i Gasset amb la Segona Re-pública, són els existencialistes de la "rive gauche" de Paris després del triomfaliat a la Segona Guerra Mundial i són alguns hippies americans després de laderrota electoral de McGovern. Però l'elevació d'actituds personals a fenò-mens socials sempre és preocupant. Les idees personals han de ser respectadesperquè tothom fa només el que pot, però un fenomen d'immaduresa social ésquelcom que cal analitzar.

Personalment, em sorprenen els fenòmens de desencís perquè ara estic moltmillor que abans, quan lluitàvem per obtenir un sistema democràtic, i no aca-bo d'entendre que algú parli da desencís de la democràcia perquè l'única alter-nativa a un sistema d'aquest tipus és el totalitarisme, sigui del signe que sigui.Per tant, aquest tipus de desencís és reaccionari.

També he dit que el desencant és immadur i estic disposat a defensar-hodoncs o bé és fruit d'una anàlisi mal feta d'allò que és la vida d'un poble ennormalitat o bé és conseqüència de creure que amb una transformació sociales poden acabar els problemes personals.

Amb el canvi democràtic van variar unes estructures polítiques però la res-ta va seguir igual. Els paràmetres econòmics continuaren essent els mateixos.Moltes institucions van perdurar i a les nacionalitats ningú no estava disposata regalar-los res, la qual cosa vol dir que per arribar a canvis profunds s'haviade seguir treballant com abans. Que alguns se n'han cansat? Bé, llavors par-lem de cansament d'alguns, però no parlem de desencís perquè el cansaments'arregla descansant però el desencís pot ser una malaltia de l'ànima que ensimpedeixi portar endavant la tasca col·lectiva que ens espera.

Ben cordialment

PERE-OR1OL COSTADirector

L'HORADIRECTOR: Pere-Oriol Costa.REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté.REDACCIÓ: Francesc Navarro, Josep M.* Serra (compaginació ). Conxita Socias, Pilar Viladegut(fotografia), Joan Cata i Francesc Baiges. -REPORTATGES: Josep M.a Huertas Claveria, Carles Sónchez Costa, Xavier Febres, Rafael Man-zano, Màrius Carol, Montserrat Radigales, Andreu Castellet, Agustí Pons, Joana M.» Roque i Al-bert Moreno.CATALUNYA: Albert Garrido, Pere Fons, Enric Companys, Joan Catà, Santi Carreres, Joan Bru-net, Ismael Carbó i Enric Giral; MADRID: Pedró Altares; MÓN: Mateo Madridejos; TREBALL:Isidor Boix; HUMOR: Cesc, Corb, Aliu, Traüero, Núria Pompeia i Joma; CULTURA I SOCIETAT:M.a Aurèlia Capmany, Joan A. Benach, A. Cirici Pellicer, Antoni Kirchner, Jordi Garcia Soler, Jo-sep Bigordà, Josep M.* Baget, Enric Baneres, Ramon Barnils, Josep Martí Gómez, Montserrat Ne-bot, Marta Mata, Jaume Vidal Alcover, Isidre Ambrós, Pere Anguera, J.M.* Carandell, JordiFortuny; Accrux.ECONOMIA: Joaquim Monells.ESCRIUEN EN AQUEST NÚMERO: ~Albert Abril, Andreu Castellet, Pere Anguera i Maria Albiol.GERENT: Joan PeiróPUBLICITAT: M." del Carme Santimiquel; ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; DISTRIBUCIÓ: SantiTorruella; SUBSCRIPCIONS: Jordi Williams; FOTOCOMPOSICIÓ: Fotocomposición/ Servicios,Telf. 330 05 45, IMPRESSIÓ: Publicaciones Reunidas, S.A. Telf. 387 42 00, Badalona. EDITA L'-HORA, S.A. Aribau, 80 àtic, l.a, telf. 254 34 02-03, Barcelona 36. Impressió portada: S.C. Ratllés.Telf. 253 85 62.Dipòsit legal B-l 904-1979.

número:

Els cent punts negres de les carreterescatalanes, per JOAN CATÀ; pàgs. 4, 5,6, 7, 8 i 9.

per ALBERT GARRIDO; pàgs. 10 i I I .

per PEDRÓ ALTARES; pàgs. 12 i 13.

Illes: els taxistes pressionen a l'Ajunta-ment, per JOANA Ma. ROQUE, pàg. 14.Pont aeri,'per MARTA MATA, pàg. 15.

La crisi portuguesa desemboca en unmalson electoral, per MATEO MADRI-DEJOS, pàgs. 16 i 17.

Quan el "TIMES" calla el món escolta,per ALBERT ABRIL, pàgs. 18, 19 i 20.Tribuna de MARIA AURÈLIA CAP-MANY, pàg. 21.

Entrevista amb l'alcalde de Lleida:Madrid no escolta els ajuntaments, perANDREU CASTELLET, pàgs. 22, 23 i24.

Adopció legal o adopció social, per AL-BERT MORENO, pàgs. 25, 26 i 27.

L'"interuptus" polític de Pere Portàbe-lla, per XAVIER FEVRÉS, pàgs. 28, 29 i30.

A propòsit del pacte UGT-CEOE, perISIDOR BOLX, pàgs. 33 i 34.

Amb quines directrius, per JOAQUIMMONELLS, pàg. 32.

Manilla d'oros de PERE ANGUERA,pàg. 35.

Agustí Pons, l'intel·lectual i el compro-mís polític, per MARÍ ALBIOL, pàgs.36 i 37.

Cultura en joc per JOSEP Ma. CARAN-DELL, pàg. 38.

Seccions, pàgs. 39, 40, 41 , 42, 43 i 44.Bunyols de vent, per MONTSERRATNEBOT; Fauna i Flora per JOSEPMARTÍ GÓMEZ, pàgs. 46 i 47.

Cartes a L'HORA, Lleure lliure i la Pae-lla pel Mànec, per CONXITA SOCIAS,Pàgs. 48 i 49.

Programació de TV pàg, 50.

Eníre Arenys de Mar i Caldes d'Estrac a la N-H.

LES CARRETERESCATALANESJOAN CATÀ

Quantes hores enspassem durant la nostravida a la carretera?Quantes persones hi hanperdut la vida? Qui sap si himorirem també? Elsaccidents de circulació sónuna de les grans"malalties" de l'homed'avui. Els punts negresressegueixen totes les car-reteres catalanes. Per noquedar-nos un dia pel camíels hem de conèixer.Realment n'hi ha molts. I laveritat és que hi passemsovint.

100 puntsnegres

Tretze morts setmanals es cobra lacarretera a Catalunya. Les escrubddo-res xifres provenen del resum de l'any1977 fet per la Direcció General deTrànsit. Al capdavall dels dotze mesosdel 1977 l'asfalt segà, ni més ni me-nys, que sis-centes quaranta-sis vides.De l'any passat encara no hi ha dadesoficials, sembla segur que el nombre nohaurà baixat pas. Els accidents, comels preus, sempre augmenten.

Carreteres de segona,accidents de primera

Els accidents mortals, contra el quepodria semblar, no s'esdevenen princi-palment a les grans autopistes, vies déràpida velocitat i moirde trànsit sinó

en les carreteres de segon ordre. Elpercentatge de perill és més gran enaquestes vies de segona, que no pas enles de primera, la qual cosa no vol dirque a les carreteres de primera els ac-cidents no siguin més nombrosos, sinóque en les de segona n'hi ha pocs peròforts.

La raó és senzilla. A les carreteressecundàries, sense gaire trànsit, el con-ductor va confiat Encara que sigui es-treta, d'aquelles que amb prou feinespermeten el pas de dos automòbils, iplena de corbes, el conductor se senímés tranquil en no circular tants cot-xes. La confiança fa reaccionar méslentament del normal en el momentcrucial. A vegades, fins i tot, cansat defer cua a la carretera general l'homedel volant vol recuperar el temps per-dut prement l'accelerador a fons en

una carretera comarcal qualsevol, per-què s'hi sent tranquil i vol aprofitar-ho.Té les màximes possibilitats dé patiruna patacada greu.

A les grans autovies el conductorporta la tensió al cos. Malgrat tinguimoltes vegades els nervis a flor de pell,per l'atrafegament diari de la ciutat,està molt pendent de la carretera. l ivénen cotxes de totes les bandes, i had'obrir bé els ulls. A les caravanes es-tiuenques, i dels caps de setmana aug-

Un cotxe després de la patacada.

El punt més negre, el Km 11 de l'autoviade Castelldefels. . |

menta l'índex d'accidents lleus, no pasel de greus. Els prolongats embussoseleven la tensió a cotes sorprenents; adesgrat de tot, copets i rascades són laseva nota predominant, llevat de les tí-piques excepcions.

Les topades esdevingudes en vies desegon ordre, si bé són poques, solen serfortes. L'índex de mortalitat d'aquestsaccidents pateix d'un elevat tant percent. A més aquestes col·lisions, ensucceir en carreteres allunyades i depoc trànsit, tenen un altre inconve-nient: els serveis d'auxili, que si actuenamb rapidesa poden salvar una vida,triguen llargues estones.

__ —Els punts negress'estudien—

Un punt negre en una carretera apa-

LES CIUTATS TENENEL SEU PUNT NEGRE

Girona: Carrer Major de Salt.Travessia del carrer Güell amb carrer Santa Eugènia.Figueres: La intersecció amb l'antiga N-II, en el Km 760,1.Sta. Coloma de Farners: En el Km. 0,3 de la C-253.Lleida: Cruïlla de la N-II amb l'Avinguda Madrid i el carrer Cots i Gayan.Tarragona: Desviament de la N-340 venint de Barcelona a l'entrada de

la ciutat en el camí de Loreto.La travessia de l'avinguda Principat d'Andorra amb la de Catalunya i el

carrer República Argentina. 'Reus: Travessia de la N-240 amb l'Avinguda Mediterrani.La cruïlla del carrer Riudoms amb l'avinguda Misericòrdia.Badalona: Cruïlla del carrer Lista amb el carrer Mozart.Castelldefels: Cruïlla de la Plaça de l'Estació amb la Via Triunfal.Cornellà: Cruïlla del carrer Mossèn Andreu amb República Argentina.Esplugues: A l'avinguda Generalísimo entre el carrer Sant Mateu i el car-

rer Somatens.Granollers: A l'avinguda Sant Julià entre la carretera de Monturela i la

N-152.Hospitalet: Cruïlla de la Gran Via (lateral nord) amb el carrer 26 de Ge-

ner.Igualada: Cruïlla del carrer Sant Josep i Passeig Verdaguer.Manresa: A l'avinguda del Caudillo entre el carrer Guimerà i el Jaume I.Mataró: Cruïlla de l'avinguda Puig i Cadafalch amb el Passeig Beren-

guer.Sabadell: Cruïlla de la Gran Via amb el carrer Villarrubias.Sta. Coloma: Avinguda Banúes.Terrassa: Cruïlla del carrer Baldrich amb el carrer Sant Genis.A partir de les dades facilitades per la direcció de Trànsit, L'HORA ha es-

collit el punt més important de cadascuna de les poblacions catalanes, lle-vat de Barcelona, que tota sola té tants o més punts negres com Catalunyaper la qual cosa reproduïm un gràfic de la policia municipal que reflecteixels accidents mortals als carrers barcelonins desglossats en atropellaments,col·lisions i distraccions. A Barcelona es produiren durant l'any passat mésde set mil accidents amb un total de 59 morts dels quals 39 eren peatons.

Cal tenir en compte les ciutats com Martorell, Esplugues del Llobregat,Badalona, Terrassa, Cornellà, Viladecans, i L'Hospitalet principalment quees veuen travessades per diferents carreteres i que per tant dins del casc ur-bà tenen una via enormement perillosa. En aquest sentit destaca Terrassaamb la N-150, la C-243, la C-1415, la BP-1503 i la BV-1221 davant de la fà-brica Cropan. •

•W

*j Distraccions-

reix en les estadístiques quan durantun any hi tenen lloc tres o més acci-dents. A partir de les dades dels acci-dents es tabulen per ordenador a Ma-drid tots els punts conflictius per a po-

der estudiar-los detingudament i treu-re'n les conclusions que facin possibleproposar solucions als punts negres. Enl'estudi es té en compte el dia, el mes,l'hora, l'estat,de la calçada, el temps,

la infracció. A partir d'aquí es donensolucions que moltes vegades, malgrattot, no poden portar-se a terme a causadel migrat pressupost destinat a ferrealitat totes aquestes alternatives.

ELS PUNTS NEGRESDues dotzenes depunts negres per laN-II

Km. 461,1Km. 467,8 encreuamentamb la carretera N. 240Km. 488 travessia de Molle-russaKm. 510 travessia de Tàr-regaKm. 597,8 rectaKm. 600,9 encreuamentKm. 603,3 corbaKm. 638 encreuament, pas-sat BarcelonaKm. 639 a Km. 641Km. 642,3Km. 645 encreuamentKm. 652 encreuament a Ma-taró sota el pont de l'autopis-taKm. 662 corba, damunt deltúnel del tren entre Caldetes iArenys de MarKm. 664 encreuament entreArenys de Mar i CanetKm. 671 a 673,5 amb unacorba perillosa a Sant PolKm. 689 encreuamentKm. 694 corbaKm. 708,8Km. 713,2Km. 729,1 a la sortida de Gi-rona, en una intersecció ambsemàfors prop de Figueres.Km. 758Km. 767Km. 780,5Km. 782

Aquests vint-i-quatrepunts són els més rellevantsdesprés de la consulta efec-tuada per L'HORA a les di-reccions provincials de tràn-sit afectades. La majoriad'accidents es produeixen enencreuaments. Cal tenir encompte que la N-II és potserla carretera més transitadade l'estat.

Autovia de Castellde-fels, el "sunnum"

N-152 (Barcelona-Puigcerdà)Km. 9,1Km. 10,3Km. 13Km. 14,9

Km. 15,4Km. 19Km. 20Km. 24Km. 25Km. 65Km. 67N-340 (Tarragona a Barcelo-na per la costa)Km. 317C-244 (Vilanova a Igualada)Km. 12,8Km. 51,1C-246 (autovia de Castellde-fels)Km. 0, a Knu.5Km. 8,9 , • •Km. 11, el punt negre mésimportant de Catalunya.Km. 15Km. 16,6Km. 18,1Km. 19,1Km. 20Km. 25Km. 31,7C-1411 (Manresa a Bellever)Km. 3,8 cruïllaB-140 (Sabadell a Mollet)Km. 7,4 cruïllaB-143 (Passa per Caldes deMontbui)Km. 5,1 cruïlla

L'autovia de Castelldefelsdóna un índex importantís-sim de punts negres. És elmés concentrat de Catalu-nya amb el famós quilòme-tre 11, que no troba soluciófactible per ara. Des del ma-teix quilòmetre zero fins alcinc és impossible fer distin-cions perquè hi ha destacats,ni més ni menys, que dissetpunts negres. Les altres car-reteres comarcals tenen llurspunts perillosos sobretot en lagran quantitat de encreua-ments de carreteres que exis-teixen.

Reus-Tarragona, ladiagonal de la mort

N-230Km. 183,3 entre Tortosa i Vi-nallopN-240Km. 17 a l'alçada de l'esta-ció de servei "Conejos"N-340

Km. 1 6 1 a l'alçada de l'hotel"Suizo"Km. 210 en el carril especialde vehicles lentsKm. 229,2 prop de l'hotel"La Dorada"Km. 231,3 prop del càmping"La Llosa"Km. 231,6 encreuamentamb la L-3120 en direccióamb MontbrióKm. 245,1 al barri de Bona-vista de TarragonaKm. 246,6 davant del tallerPegasoKm. 247 prop de la urbanit-zació "Virgen Pilar"Km. 247,3 a TorrefortaKm. 248 davant dels tallersRenault •Km. 260 prop d'AltafullaKm. 273 pas a nivell del trenN-420 (entre Tarragona iReus)Km. 520 entrada a la baseaèria de ReusKm. 525,8 prop del Car-refourKm. 528Km. 529C-246Km. 53 a Cunit

Ressalta per la seva peri-Uositat amb quatre mortsdurant l'any passat el km.161 de la N-340. Dos forenels morts que va haver-hi enei km. 246,6 de la mateixacarretera, sens dubte, la mésperillosa. La zona Reus-Tar-ragona i les seves rodalies re-sulta la més plena de puntsnegres de tota la zona.

Dotze punts negresper quatre carreteresgironines

Ç-260 (Figueres a Roses)Km. 8Km. 26 < •Km. 28Km. 28,3 .Km. 35,5Km. 38,2Km. 40Km. 43C-253 (surt de Sta. Colomade Farners)Km. 49,5 :

Km. 50,1

C-250 (surt de Maçanet de laSelva cap a Sant Feliu)Km. 6,8C-152 (passa per Anglès)Km. 8

Principalment els acci-dents esdevinguts a la pro-víncia de Girona tenen lloc enla temporada d'estiu, sobre-tot entre juliol i agost, que ésquan el turisme aflueix ambforça a la Costa Brava. Peraixò són bàsicament les car-reteres secundàries que por-ten a la costa les que sofrei-xen un més alt índex d'acci-dents.

Autopistes:més segur

un camí

Malgrat els morts que hiha, les autopistes són les viesmés segures segons es des-prèn de les declaracions delstècnics consultats per L'HO-RA. Llevat de la boira que esforma a l'autopista de Barce-lona a Terrassa durant tar-dor i hivern que aquest any java produir diferents acci-dents, no hi ha gaires punts aressenyar.

A-7(prov. Tarragona)Km. 220 barrera de peatgede VendrellKm. 236 a l'alçada de l'àreade serveis(prov. de Barcelona)Km. 154^A-2Km. 1,2Km. 4,5Km. 6,5Km. 10,5Km. 25,4Km. 29,1A l 7 (Autopista de La Jon-quera)Km. 8,5Km. 38,5Km. 52,9A l 9 (Autopista de Mataró)Km. 3,5Km. 4,5A-18 (Autopista de Ter-rassa)Km. 3,5Km. 13,0

-El Km. 11 de l'autovia deCastelldefels, el més negre—

El punt més negre de totes les car-reteres catalanes és l'encreuament si-tuat al quilòmetre onze de la C-246,més coneguda com l'autovia de Castell-defels. Aquesta via és molt ràpida, per-met altes velocitats, perd:té una sèried'encreuaments a nivell amb semàforsque obliguen a brusques frenades al'hora de deturar-se en un semàfor ver-mell. Les envestides de vehicles que nofrenen a temps contra els que sí quehan frenat són el pa de cada dia. Ferdamunt de tots sobressurt el Km. 11amb una vintena d'accidents l'any 77,i prop de quaranta l'any passat. Des-prés de l'estudi fet per la Direcció Pro-vincial de Trànsit de Barcelona s'haarribat a la conclusió que la solució alproblema és la supressió de l'encreua-ment amb un pas a diferent nivell. Aixòvol dir fer un pont o un túnel perquè noes produeixi un encreuament directe.L'obra val molts milions, que no sónpas à les arques destinades a aquestsproblemes. Ara s'està estudiant una al-tra alternativa. Mentrestant el Km. 11continua essent tràgic. >

La infrastructura viària és deficient,però l'estat de comptes dels organis-mes oficials no ho és menys, per la qualcosa no hi ha a curt termini, una solu-ció factible, segons les fonts consulta-des per L'HORA.

Causes dels accidentsLes causes dels accidents en la seva

majoria rauen en les infraccions al codide circulació per part dels automobilis-tes. Sobretot excés de velocitat, invasióde la calçada contrària principalmenten les corbes, i no mantenir els metresadequats de distància entre els vehi-cles en zona urbana.

Jformalment fallen els homes, no la tècnica

MÉS DE 25.000 VÍCTIMES PER 365 DIESACCIDENTS VÍCTIMES n A n r COTXES PER

P A R C 10 KM DETOTAL MORTALS TOTAL MORTS D'AUTOMÒBILS CARRETERA

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

14.653

1.203

1.002

1.341

320

83

47

102

20.527

2.061

1.586

2.264

363

102

60

121

1.399.443

164.349

101.194

125.650

8.959

1.085

616

809

18.199 552 26.438 646 1.790.636 11.449

(Font: Direcció General de Trànsit, 1977)

El nombre de cotxes va directament lligat amb el d'accidents i conse-qüentment amb el de ferits. Aquest punt queda clar en el requadre obser-vant que el milió llarg de vehicles de la província de Barcelona sofrí prop dequinze mil accidents, mentre els cent mil vehicles matriculats a Lleida no-més arribaren al miler d'accidents.

De tota manera l'índex percentual seria més alt a Lleida que a Barcelonasi tenim en compte que si a Barcelona el promig de morts hagués estat igualal de Lleida s'haurien mort unes nou-centes persones, quan realment la xi-fra s'ha quedat en tres-centes seixanta-tres.

D'altra banda cal ressenyar que pel que fa a la darrera xifra del quadre,la de cotxes per deu quilòmetres de carretera, és una mica irreal en no serigual una autopista que una carretera comarcal, i estar comptades com siho fossin. Caldria fer-ho per quilòmetres de carril, aleshores tot quedariamés clar encara.

Actualment el ritme de matriculació de vehicles a la província de Barce-lona arriba als 130.000 anuals, essent molt inferior a les altres tres provín-cies. Així mateix el fet de no comunicar-se les baixes de molts cotxes a la di-recció de trànsit la comptabilitat dels cotxes existents és més aviat estimati-va.

Els accidents tenen la seva raó deser en un altíssim tant per cent en elserrors humans, no pas en errades tèc-niques. El cotxe, de tota manera s'hade cuidar força, pot produir un acci-dent també si no es coneixen les seveslimitacions.

Els caps de setmana, i els períodesde vacances fan augmentar l'índex-d'accidents, "però no tant com po-

dríem esperar de l'increment de cotxesque això suposa per a les carreteres;augmenten els accidents petits, elsgreus no tant, la prova l'hem tinguda ladarrera Setmana Santa".

Aproximadament uns vuit-cents milautomòbils tenen fixada llur residènciaa Barcelona. Els caps de setmana pro-dueixen embussos esgarrifosos a causade la manca d'accessos amb l'exteriorpel que fa a Barcelona. "D'aquí a cincanys, sortir de Barcelona pot tornar-seimpossible, si l'augment del parc decotxes continua al mateix ritme i no esposen en marxa solucions concretes,com podrien ser l'endegament dels tú-nels del Tibidabo, i el cinturó del lito-ral", assenyalaren a L'HORA membres-de la Direcció Provincial de Trànsit.-"El nostre gran problema és la defi-cient infrastructura de les carreteres,que no s'arregla posant cons, que esposar pedaços, sinó amb realitzacionspràctiques que valen molts diners i queara no es poden emprendre. Fel que faa la carretera de la costa que passa perMataró, una solució factible podria serallargar l'autopista, però es xoca con-tra el mateix de sempre, la manca dediners" manifestaren les mateixes •fonts.

"UN SEGON DE DISTRACCIÓPOT SER FATAL"

"No és aconsellable per a un con-ductor conduir més de quatre bores se-guides", explicà a L'HORA Jean-Claude Doret, pilot de rallyes que viu aBarcelona. Com a home expert en auto-mòbils hom li ha demanat uns consellsper als conductors que se'n van de va-cances.

Jean Claude Doret, tretze anys deprofessió al volant, assenyalà que ésmolt important abans de marxar de va-cances fer una revisió a fons del cotxe,"però no el dia abans, sinó una setma-na com a mínim abans, perquè pot serque el vehicle tingui qualsevol cosa unamica greu i no es pugui arreglar ambun dia, i aleshores es fa un dels granserrors: marxar amb un cotxe en malescondicions a causa de tenir ja reservatsels hotels, o el que sigui".

Bàsicament s'ha de revisar la bate-ria. "La bateria sofreix molt amb la ca-lor de l'estiu, igual que amb el fred de

l'hivern". Si pot ser, és millor canviarles bugies "sobretot si fa temps que noho heu fet ja que ajuden a gastar menysi circular millor". Les platínes tam-bé es mereixen una mirada, "en defini-tiva cal una posta a punt intensa en untaller". El corredor de rallyes ara estàlesionat, la qual cosa no l'impedeixcontinuar competint, i comentà "és im-portant com a mesura de seguretat vi-gilar la pressió dels pneumàtics; si, perexemple, les dues rodes de davant noestan inflades igual, en una frenadaforta o amb un sotrac el cotxe potdesequilibrar-se fàcilment".

Ara bé, allò que és de primera im-portància per a Jean Claude Doret ésque "el conductor no ha de distreure'smai, un segon pot ser fatal, el momentde recollir la cigarreta, una pesseta delpeatge, o de buscar les ulleres de solpoden produir un greu accident. Dic ai-xò perquè estic convençut que el setan-

Jean Claude Doret.

ta per cent dels accidents es produei-xen a causa de la distracció dels con-ductors. Un conductor ha de tenir clarque normalment, sobretot els que van

Les noves carreteres hauran deplanificar-se bé per no estar saturadesabans de néixer. Una via és realmentcorrecta quan només té 24 horesanuals de problemes, aquest és el con-cepte hora-24. L'estudi de les novesvies haurà de tenir-ho en compte per-què avui la majoria de carreteres prin-cipals de Catalunya, sobretot les queenvolten Barcelona en un radi de uns

quaranta quilòmetres tenen 24 horesde problemes, no anuals, sinó setma-nals, la qual cosa estalvia tota mena decomentari.

Les que a ple estiu estan "satura-des" segons fonts de la Direcció Pro-vincial de Trànsit de Girona són les dePlatja d'Aro a Sant Feliu i les de Figue-res a Roses que diàriament veuen pas-sar prop de quaranta mil vehicles.

Malgrat els punts negres, les autopistes són més segures.

Dintre de les ciutats tambéhi ha accidents

A les ciutats catalanes també hi haun important índex d'accidents, per béque el de morts és baix a causa de lavelocitat, que no pot ésser molt eleva-da, dels semàfors i cruflles contínuesque frenen qualsevol embranzida, i dela concentració de vehicles, que permolt que el trànsit sigui fluid, no deixade notar-se.

Bo i això els accidents mortals exis-teixen, i bona prova en són les estadís-tiques facilitades per la Policia Munici-pal de Barcelona en la memòria de l'a-ny passat amb un total de 59 morts quesupera les xifres dels tres anys ante-riors, però sense assolir la xifra del 74de 70 morts. En canvi el nombre de fe-rits sí que ha estat molt alt, ja que hasuperat els nou mil, tot això en 7.102accidents.

L'índex de perillositat segons les da-des de la policia és més alta les quatrede la matinada que a les hores puntarifil dia. "El més haix VP. rlpnat p IPS nnüdel matí.

- A Barcelona prop de la meitat delsatropellaments s'han produït a causad'estar el peató en la calçada fora delJloc previst pel còdig. Jylentre que lescol·lisions es produeixen majorment,en un trenta per cent, per desobeir elssenyals de trànsit. -

Realment l'índex de morts als car-rers de Barcelona no sembla gaire alt sipartim del volum de circulació de viescom la Diagonal amb 112.634 cotxesdiarisv o el carrer Aragó amb prop decent-mil. •

de vacances, es juguen la vida d'unafamília".

"És important no agafar el cotxe,vull dir, conduir després de menjarperquè en la digestió s'entra en un en-dormiscament que rebaixa els reflexospersonals. Jo li donaria un parell d'ho-res abans de reemprendre la marxa",remarca Jean Claude Doret, actualsubcampió de l'especialitat d'Espanyaque corre patrocinat pel Banc Occiden-tal. Pels que viatgen de nit, el pilotassenyalà a L'HORA que "a desgratd'estar acostumat a prendre cafè, mésval no prendre'n; el cafè no desvetllasinó que al cap de cinc minuts, passadala foguerada inicial s'entra en una si-tuació d'endormiscament pitjor quel'anterior". Tampoc no recomana "fu-mar gaire de nit, perquè la nicotina re-laxa, i per tant fa venir son". Si hi hason, el que millor es pot fer és dormir,però si s'ha d'arribar malgrat tot i petiqui peti, "que es tregui la sabata i elmitjó del peu dret, perquè així la coïs-sor del contacte del pedal amb la pelldel peu mantindrà el conductor en es-

tat d'atenció". Així mateix recomanaque en una carretera normal de nit, enveure venir un cotxe per l'altre carril"es tanquí un dels dos ulls, perquè im-mediatament de passat el vehicle, no-més et quedi enlluernat un dels ulls, iamb l'altre, el que has tancat, puguisveure tota la carretera de seguida".

Pels que han de fer cua, "que s'a-guantin" i per a tots els conductors engeneral, "vigilància, perquè la monoto-nia de les noves carreteres és enga-nyosa" asseverà Jean Claude Doret.

Si se sofreix qualsevol problemaamb el cotxe s'ha d'anar al mecànic"no s'han de fer invents, la mecànicaés fàcil però un que no hi entén res noadeiantarà res, en tot cas ho espatllaràmés".

"Una corretja de ventilador és unelement imprescindible per emportar-se a l'hora de començar un viatge imolt més a l'estiu" diu el pilot francès,que per acabar feu una crida "a la soli-daritat de tots els conductors perquès'ajudin entre si i sobretot als que estanaccidentats, que moltes vegades per-

què la gent vol evitar-se complicacions,fins i tot s'han mort. Cal que tots ensajudem perquè qualsevol dia ens potpassar a nosaltres".

OPERACIONSDEL VEHICLE

DE MANTENIMENT

» Cada setmana:Comprovar el nivell d'oli del motor,

de l'aigua i el rentaparabrises.« Cada 3.000 quilòmetres:

Canviar l'oh" del motor, i comprovarel nivell de l'oli de transmissió, i de labateria així com el tensat de la cor-retja, la pressió dels neumàtics i la si-tuació dels frens.• Cada 10.000 quilòmetres:

Revisar el delco, canviar les bugies,revisar els balancins i el ralentí, can-viar els filtres d'aire i oli, les cotes dedirecció, la rotació dels neumàtics.9 Cada 25.000 quilòmetres:

Vigilar la dinamo i el motor d'ar-rencada, canviar l'oli de transmissió,netejar el sistema de vapors d'oli i grei-xar les juntes homocinètiques.

COMENCEN LES NEGOCIACIONS DE L'ESTATUT DE SAU

El motlle basc no serveixALBERT GARRIDO

El procés constituient català ha arribat a l'hora zero. Quanaquesta revista estigui en mans dels seus lectors haurancomençat a Madrid els debats de la ponència de la ComissióConstitucional del Congrés sobre el projecte d'Estatutd'Autonomia per a Catalunya. Sense temps per reposar i meditarel resultat de debò del què han representat els trepidants quinzedies de negociacions a què ha obligat l'anàlisi del projecte basc, eltext de Sau ha de passar la primera prova de foc.

El mal és que Unió de Centre Demo-cràtic (UCD) s'ha malacostumat durantels frenètics quinze dies de negocia-cions Suàrez-Garaicoetxea. El cap delgovern, resorgint d'entre les diferentstendències en les quals s'ha dividit elseu partit arran del projecte de Guerni-ca, s'ha convertit en l'interlocutor únicdel govern en el tema. Al mateix temps,l'habilitat del lendakari ha marginatles altres forces polítiques basques imalgrat tots els decrets d'incompatibi-litats haguts i per haver, ha sigut tam-bé l'únic interlocutor del País Basc da-vant del president. La cosa, doncs, haquedat sustancialment facilitada enreduir-se un debat entre diferents ideo-logies i concepcions de l'Estat, a un es-tira i afluixa de dues setmanes entredues personalitats que sabien que s'hojugaven tot en aquestes negociacions.

La "troika" té la paraula

En el cas català, si no és que de re-pent assistim a un cop de teatre, impre-visible en aquests moments, el presi-dent del govern no pot esperar trobar-se amb un sol interlocutor vàlid. El pre-sident Tarradellas, que ha estat a Ma-drid més de dues setmanes, s'ha negata fer de Garaicoetxea i el senyor Suà-rez, en el millor dels casos, sap quehaurà de discutir amb la quaüfïcadíssi-ma "troika". Els senyors Eduard Mar-tín i Toval, Miquel Roca i Junyent iJordi Solé i Tura, que ja es van fer no-tar de forma molt destacada en la re-dacció de la Constitució, són comple-mentaris, però no alternatius. Cap delstres no pot atorgar-se la defensa perso-nal de l'Estatut de Sau com a represen-tant de la posició catalana. Tots tresjunts, en canvi, sintetitzen essencial-ment allò que és majoritari a Catalu-nya, la qual cosa fa gairebé impossibleque el cap del govern en un momentdeterminat, a menys que cometi ungreu error polític, pugui cridar a un

d'ells per separat per arreglar algunescoses unilateralment.

D'altra banda, la dita "troika" hatingut prou mà esquerra per tecnificarcom ha estat possible el tema estatuta-ri, desdramatitzant-lo al màxim, senseque això vulgui dir que ha renunciatals aspectes ideològics que comportal'autonomia. Però, ho vulgui o no laUCD, el que és cert és que res no justifi-ca en el cas català l'escenografia queha rodejat, el debat del projecte basc, iper tant el senyor Suàrez ha d'anarmolt en compte de no crispar allò queuns ara ha estat una bassa d'oli. La"troika" se les sap totes, i encara queevidentment no té al seu abast els me-canismes de pressió política de la UCD,sí que té les espatlles relativament co-bertes amb les previsibles mobilitza-cions que hi podrien haver al Principatsi el govern vol complicar-se la vida.

Els falcons van perdent

A més a més els debats de l'Estatutbasc han demostrat que la posició delsfalcons d'UCD no era viable i ara fóraabsurd que els centristes tornessin aprovar sort. El cap del govern no va te-nir inconvenient en marginar al minis-tre d'Administració Territorial, senyorAntonio Fontan, de les negociacionsamb els bascos per tal de no primarcap tendència centrista. Es va dir ales-hores que havien guanyat els durs, pe-rò finalment el president Suàrez ha ac-tuat seguint la línia Fontan durant lesconverses amb el lendakari. És a dir,que a darrera hora la UCD ha acceptatel camí polític i ha rebutjat el legalista,la qual cosa, tot s'ha de dir, és un apre-ciable exercici de sentit comú per partde l'Administració. Amb Catalunya calesperar que passi el mateix per mésque no hi ha un interlocutor uniperso-nal per al senyor Suàrez.

Juntament amb la metodologia ne-gociadora, els bascos han acostumat

Eduardo Martin Toval, el representantsocialista a la "troika".

malament al senyor Suàrez en una al-tra cosa: la naturalesa de les sevesconcessions, especialment en el temaeconòmic. El Partit Nacionalista Basc(PNB), encaparrat en tirar endavantels "concerts econòmics", ha acceptatuna estructuració de l'economia i la hi-senda d'Euskadi que, si més no, és dis-cutible des de posicions progressistes.L'esquerra parlamentària basca, obli-gada a jugar el paper d'hamburguesaentre UCD i el. PNB d'una banda, il'esquerra abertzale d'una altra, ha ha-gut de consentir aquests planteja-ments. A Catalunya, en canvi, el temaes planteja de forma substancialmentdiferent, fins i tot a les files de Conver-gència Democràtica de Catalunya(CDC).

Estatut i economia

Aquí si que la batalla pot ser de lesque faci època. S'ha dit moltes vegadesque l'autonomia sense un mínim de re-cursos econòmics es queda en un no-res: La conseqüència és que l'Estatutestructura la planificació econòmica ila hisenda amb un alt grau d'autono-mia, però sense que això representi

10

mmmm

Miquel Roca i Junyent, aportarà elspunts de vista convergents a la negocia-ció.

trencar amb allò que és fonamental dela unitat fiscal de l'Estat, si més no perun principi de solidaritat. En aquestpunt l'esquerra catalana, que no potoblidar-se que és majoritària, difícil-ment cedirà en res que consideri essen-cial i evidentment defugirà tot plante-jament que soni a "concerts econò-mics".

Els bascos en aquest tema, per raonspolítiques i ideològiques consustancialsamb el PNB, han pogut tirar pel camídel mig i superar amb ambigüetats allòque políticament era- insuperable. En eltext de Sau, pel contrari, les ambigüe-tats en aquest camp donen poc joc i ra-rament podran ser acceptades pels po-nents catalans.

Quant a altres qüestions, com ense-nyament i cultura, ordre públic i justí-cia, el motlle basc no serveix pel Prin-

Jordi Solé Tura, l'eurocomunisme pre-sent a la negociació.

cipat. El dia que el senyor Ricardo dela Cierva va presentar la seva famosaesmena al projecte de Constitució perreservar a l'Estat competències exclu-sives en matèria d'ensenyament, elssenadors catalans de l'Entesa es vanmobilitzar fins aconseguir una millorasubstancial amb relació a allò que pro-posava el biògraf del general Fraincó.Un any després l'ambigüetat ha servitper ben poca cosa al senyor Garaicoet-xea, però pot significar retalls impor-tants respecte al projecte de Sau si laUCD interpreta de forma: restrictivaallò que els catalans van aprovar perno encotillar el desenvolupament cul-tural i lingüístic de les comunitats au-tònomes. Per això tampoc no serveixper a Catalunya allò que el presidentdel govern ha pactat sobre l'ense-nyament amb el president del PNB.

Una justícia catalana

Sense entrar en el tema d'ordre pú-blic, on ningú no aspira a gaire cosesmés que a reconfortables ambigüetats,l'articulació de la justícia basca tam-poc no serveix a Catalunya. Aquest ésun punt important perquè al Principathi ha tota una tradició judicial, de lleispròpies, les quals és de preveure queaplicaran tribunals catalans, senseperjudici de les que posteriorment licorresponguin per delegació dels tribu-nals de l'Estat. I al voltant de tot això,el projecte de Sau engloba l'esperançaque en un termini de temps més o me-nys llarg Catalunya tingui un cos defuncionaris de justícia propis, uns no-taris i registradors especialment prepa-rats per treballar a Catalunya, en defi-nitiva una xarxa completa d'institu-cions i organismes inclosos dins l'àmbitdel poder judicial.

Tot el que s'ha dit fins ara serveixper remarcar que el govern no pot pre-tendre una transposició mimètica dinsel marc de l'Estatut de Sau d'allò queha quedat enllestit a la negociació delprojecte de Guernica. Les fórmules quehan permès l'acord amb els bascos pro-bablement siguin insuficients en unscasos i fora de l'esperit dels legisladorscatalans en uns altres. No és un proble-ma de poca flexibilitat, sinó d'adequa-ció de l'autonomia a realitats diferentsi fins i tot contraposades. En aquestcas, com en molts altres, l'uniformismeno porta enlloc i cal un esforçd'imaginació. •

gàrgoles del Palau PERE FONS

Tarradellas acabà la incursió a MadridEl president Tarradellas ha acabat la seva incursió a la

capital de l'Estat. Per a uns, els flirts polítics tar-radellencs a Madrid han estat un èxit. Ha controlat la si-tuació, s'ha vist amb qui li ha donat la gana i en les condi-cions que a ell li han semblat més favorables. Per a d'al-tres, els contactes del president de la Generalitat han es-tat un fracàs. A la Vila i Cort se l'han tret de sobre comhan pogut, de la manera millor que Déu els ha donat a en-tendre, si fem cas d'aquests que pensen que l'únic que hafet el president a Madrid és el turista.

Sigui com sigui, el cert és que tothom en parla i, també,que els acords reals han estat ben minsos. Però, ben mi-rat, això no significa gran cosa. Tarradellas es desplaçà aMadrid una mica per discutir la jugada, per explicar queCatalunya és un exemple i que, de governs com el català,al món n'hi ha ben pocs. I tot això, i la seva visió sobre lasituació econòmica, els problemes socials i mil coses més,ho ha anat explicant de mica en mica als polítics madrile-nys. Com és lògic, tots aquests consells no tenen una tra-ducció pràctica immediata. Ara que, com que ningú no

sap ben bé què és allò que el president ha comentat a lafauna política que dirigeix el país, ningú no podrà endevi-nar tampoc on comença i on acaba el seu grau d'influèn-cia.

Tarradellas, per altra part, ja començava a enyorar-se. Les patacades dialèctiques entre Pujol i Reventós, de-clarava no fa gaire, han estat per culpa seva. Si haguésestat a Barcelona, pensa l'home, els estira i arronsesPujol-Reventós no s'haurien produït: ell hauria mantin-gut la unanimitat, un dels dons més preuats d'aquest go-vern de concentració únic al món.

I, també és veritat, al Palau ja començaven també aenyorar-lo una mica. Els seus col·laboradors començavena trobar a faltar la calor del despatx presidencial, amb lesfinestres tancades per evitar un refredat a la primera au-toritat del país, per exemple. I, en fi, tots començaven aestar una mica tips de la tranquil·litat que es respirava alPalau. Com és lògic, els faltava la "marxa" delPresident. • ,

LES NEGOCIACIONS FINALITZAREN AMBXAMPANY

El respir bascPEDRÓ ALTARES

No se sap qui necessitava més la firma d'aquesta menad'armistici que és l'estatut de Guernica, si Euskadi, el país sencero el senyor Suàrez. Però en qualsevol cas, el profund respir de lafirma s'ha sentit de molt lluny.

Al bar de les Corts, a punta de dia dedimecres dia 18 de juliol, curiosa coin-cidència, els bascos bridaven ambxampany, naturalment català, inclososels abertzales Bandrés i Onaindía. A laMoncloa, Suàrez se n'anava a dormir al'hora, per una vegada i dormia, se su-posa, d'una tirada. Després de centdies de govern, l'actual gabinet aconse-guia el seu primer èxit polític.

Suàrez dels cent dies

S'acomplien aquesta setmana elsprimers cent dies de l'actual govern, elprimer constitucional. No pot dir-seque la seva gestió hagi estat celebradaamb grans entusiasmes. En realitat, nitan sols els seus més fervorosos parti-daris consideren que l'èxit polític hagiestat la nota dominant de l'actuaciódels ucedistes en cap dels camps de go-vern. L'economia va per terra, els des-ocupats augmenten, el terrorisme nodeixa de donar dramàtiques senyalsd'existència (l'última al madrileny bar-ri de Malasana, el lloc "progre" per ex-cel·lència de la capital) i, en general, elpaís travessa la seva cota més alta dedesànim d'ençà l'arribada de la demo-cràcia.

En aquest context, la UCD en gene-ral i el president Suàrez molt en parti-cular necessitaven fer punts i apuntar-se'ls. Així que l'estadant de la Moncloadecidí portar ell molt personalment lesnegociacions amb el PNBr força políti-ca majoritària al País Basc. Suàrez ha-via deixat en llibertat les seves hostsper a redactar els famosos motius dedesacord. I ja se sap on van anar.a pa-rar. Així que va decidir de reprendre lavia del consens que és la que li ha do-nat majors satisfaccions i èxits. I tot ai-xò sense moure's de la Moncloa, com aell li agrada. És curiós, però Suàrez nosurt ni a la porta del carrer. "Almenys

Garaicoetxea ha centrat en eU les nego-ciacions de l'Estatut de Guernica. Ambl'Estatut de Sau, això no serà possible.

Franco anava als toros", ens deia l'al-tre dia un dels seus més íntims col·la-boradors. Les úniques "escapades"que es coneixen de Suàrez són cap alPalau de la Zarzuela a despatxar ambel Rei, algunes presències esporàdiquesa les Corts i l'anar i venir a l'aeroportde Barajas a rebre o despedir persona-litats estrangeres o als viatges del Rei.

Així que s'assegué al seu despatx iva cridar a Carlos Garaikoetxea. Horesi hores de reunió en les quals no es par-là d'aquell famós decret d'incompatibi-litats del qual ja ningú no vol recordar-se'n, i menys UCD. El famós "sofà de la

Bandrés també sortí somrient del finalde les negociacions.

Moncloa" ha sofert aquests dies el seumàxim desgast. Les negociacions, comtothom sap, es tragueren de les Cortsproduint-se un singular fenomen: laponència del Congrés esperava cadadia impertèrrita els resultats de lesconverses que matí, tarda i nit se cele-braven a la Moncloa. I per tal que nin-gú no se sentís desplaçat, Suàrez crida-va als líders dels partits parlamentarisper a tenir-los convenientment infor-mats. Igual feia Garaikoetxea. Així queels Gonzàlez, Carrillo, etc. foren dinsl'olla, d'alguna manera, tot el temps.Hi va haver un moment que Guerra esva enfadar, però dintre d'un ordre. 1,al final, només els del PSA ("sherry 8a-tasuna" per als amics) i el notari donBlas Pinar es quedaren fora de la festade la firma, aquest últim al·legant quetenia coses més importants que fer queno pas esperar tota la tarda l'arribadadel missatger de la Moncloa.

L'últim dia, dimarts, va haver-hiuna petita guerra de nervis tant als

12

Malgrat que el terrorisme encara dóna senyals de vida, es van trobant solucions po-lítiques.^

passadissos de les Corts com als salonsde l'hotel Palace ja que les notícies so-bre la fi dels acords eren molt contra-dictòries. Però prop de les sis de la tar-da aparegué resplendent el diputat delPNB Marcos Vizcaya i va dir: "el partha estat difícil però molt feliç". Els pe-riodistes corregueren cap als teletips iun ambient d'eufòria s'estengué per ar-reu. Els "cent dies" de Suàrez havientingut un coronament espectacular. Notenim perquè regatejar les felicitacionsper un apuntalament que li arriba alPresident en el moment més oportú. Elpafs ha respirat i una tèbia esperançasobre la solució del "tema, basc" vaobrint-se camí. No cal dir que entrel'ambient que és respirava fa un mes,amb l'ombra d'una intervenció militara Euskadi, i el brindis de la matinadade dimecres, hi ha un abisme.

Abans de les vacances

Semblava important, segons els delPNB, anar-se'n de vacances amb elprojecte d'Estatut de Guernica apro-vat. Cal esperar ara les reaccions delssectors abertzales més radicalitzats.Encara que ningú no espera que ETAmilitar deposi les armes, tots es dema-nen els motius d'un llarg silenci que al-gunes fonts diuen que pot trencar-sed'un moment a l'altre amb alguna ac-ció espectacular a Madrid o a Euskadi.Sembla que els serveis de seguretat es-tan alerta des de fa dies. D'altra ban-da, les disensions entre ETA-militar iETA polftico-militar s'han fet evidentsdesprés de l'altercat hagut à la presó

de Sòria. Alguns observadors es pre-gunten si durant les negociacions a laMoncloa, el PNB no haurà tingut con-tactes amb medis independentistes ifins i tot amb ETA. Ningú no ho sap. Enqualsevol cas, el primer tram d'unllarg i complicat camí sembla definiti-vament obert. "És la firma dè la pau

després de tres guerres civils durantsegle i mig", ha dit Bandrés. Tant de bosigui cert.

Pel que fa a la resta hom pot dir quel'esquerra, i de cara a la negociació del'Estatut català, hauria de treure algu-nes lliçons profitoses. De moment veu-rem què passa quan la veu cantant nola portarà la dreta, minoritària electo-ralment a Catalunya, sinó l'esquerra.D'altra banda no sembla possible elmateix índex de personalització en lesconverses. Hi ha qui creu que l'Estatutde Sau és més fàcil. És possible. Peròtambé és infinitament més complex do-nada la pluralitat d'interlocutors, ambun Tarradellas que manté la seva am-bigúetat. És significatiu que la seva úl-tima entrevista amb Suàrez a Madrid,hagi estat un sopar formal a la Mon-cloa, amb mullers incloses. En fi, elcert és que el fet que s'hagi evaporat lacrispació facilita les coses. Se suposa...

Curiós estiu aquest, on la política vatrobant solucions mentre l'economiasegueix sense trobar el seu lloc i rodo-lant per arreu. Ja comença a anunciar-se una "tardor calenta" des de la reno-vació dels convenis a una marxa demig milió d'aturats sobre la Moncloa.No només de política viu l'espanyol...Ho veurem al setembre, tot i que enca-ra queden moltes coses per veureabans d'aquestes desitjades, també te-mudes, vacances. •

SERVEIS FINANCERS

És una societat de serveis dedicada a l'assessoramenteconòmic-financer i d'inversions en general.

Un equip de professionals ós a la vostra disposició perinformar-vos, en cada moment, de les millors i més conve-nients inversions que amb rendabilitat, liquidesa i seguretatofereix el mercat de capitals a l'inversor, tant individual cominstitucional.

Partim de ta vostra situació personal per seleccionar entre:

Certificats de dipòsit — ObligacionsBons de caixa — Accions — Etc.

aquell o aquells valors que s'adeqüin més a les vostres ne-cessitats i preferències.

SERVEIS CENTRALS: Còrsega, 301, ent 1 • Barcelona (8)Tèlex 50537 FNCG - E. - Tels. 218 04 00 - 218 06 55

13

A CALVIÀ NO VOLEN LA MANCOMUNITAT

Els taxistes pressionenl'AjuntamentJOANA M. ROQUE

Les divisoris territorials que hem heretat són, en bona mida, ir-racionals. I això no sols passa a nivell del que s'ha anomenatprovíncies o regions —les Illes segueixen essent una solaprovíncia— sinó també entre els mateixos municipis. A la costa deMallorca s'hi vol posar remei amb una mancomunitat de serveis,però s'ha treballat amb uns forts interessos privats, els dels amosdel taxi del terme de Calvià.

Els municipis de Ciutat de Mallorca,Llucmajor, Calvià i Marratxí a efectesreals suposen un sol i clar nucli de po-blació. Els tres primers junts són elprincipal centre turístic de les Illes icomprenen l'ampla badia del Sudoestde Mallorca. Marratxí s'està conver-tint en el lloc on s'instal·len les indús-tries necessàries per a rebre tot el tu-risme que acumulen els tres primers,sense que l'entrada de divises resultimassa cara a la població de les Illes.

Quan cresqueren —el boom turísticés de finals dels anys cinquanta—~ho fe-ren amb els seus ajuntaments i una or-ganització administrativa totalmentartificial. Qui en aquella època tenien ocompraren terres a la vora de la mar esferen rics i ara formen part de la nos-tra burgesia que hom diu que s'ha depreparar per tenir criteris empresa-rials i de planificació a llarg termini.Era gent amb sort que sovint s'enriquíamb els més absurds negocis.

Ens trobem ara amb una divisió arti-ficial que no sols afecta a totes les Illesjuntes i la seva cultura, sinó també, aaltres nivells als termes municipals.Per això algú va engegar la iniciativad'estudiar una possible Mancomunitatde serveis entre els quatre municipis

a primera vista s li é

pde necessitar més. Aquests serveis se-rien fonamentalment la recollida defems, l'explotació de les platges i sobre-tot els transports públics. Sols l'ajunta-ment de Calvià no ha pres la decisió deconsiderar aquesta possibilitat, dereunir-se per tal de veure quines cosesserien més econòmiques i efectives. Elsaltres tres hi estan ben d'acord.

I resulta que tot és un problema detaxistes, d'aquesta gent que en teorias'ocupa de complir un servei públic od'aquelles persones —que haurien deser poques i que al suroest de Mallorca

són moltes— que' no tenen satisfetesllurs necessitats amb el transport col-lectiu, un dels temes de la Mancomuni-tat.

Un ple increïbleQuan els altres municipis havien de-

cidit començar l'estudi, a Calvià es feuun ple municipal que a primer cop d'ullsembla increïble. La composició delconsistori és la següent: UCD, 5; PSOE,3; PCIB, 1; "Agrupación de Electores",2 i "Agrupación Independiente", 2. ElPSOE es va coalitzar amb tots menysamb UCD i ara, Antoni Tarabini és elprimer tinent d'alcalde. Un dels seusaliats, la "Agrupación de Electores", esva constituir tan sols per a defensar elsinteressos dels taxistes a partir d'unaagrupació gremial que agrupa els pa-trons i els autònoms (els assalariatsgairebé no s'han apuntat a les centralssindicals) quan està ben clar que elsprimers defensen els interessos deltransport privat davant del poble. Detotes, maneres, a Calvià els taxistess'han ajuntat per a conquerir que elsd'altres municipis no vagin al seu i noels prenguin els molts clients que tenenl'època turística.

Hi ha cent vuitanta llicències i de-jyftrs rins-nents anaren_alPle. No-hi-ha-gué altre públic ni mai se'n va veuretant a una sessió de la Corporació. Por-taven pancartes que deien "No a laMancomunitat". Com que el local eramassa petit s'hagueren de traslladarl'Ajuntament en ple i el públic a un pro-per teatre sindical. Presidia Antoni Ta-rabini, del PSOE, ja que el batlle -deT'Agrupación Independiente"— segu-rament veient venir la ruixada s'haviapres unes vacances. Tarabini va dir aL'HORA que ell bé es va esforçar a ferentendre al públic i al Consistori ques'estava discutint la Mancomunitat i

El President del Consell Interinsular-Balear,tí, continua manant sobre una ordenació í<jritorial antiquada.

no sols el problema dels taxis, que estractava d'aprovar que es comencés anegociar. Però no hi hagué manera. Varesultar que al bell mig dels crits delstaxistes sols el PSOE va votar a favord'integrar-se a la Comissió d'estudi dela Mancomunitat. El PCIB es va abste-nir i els altres ho feren en contra. Hi vahaver emperò, un regidor socialistaque va proposar que el tema quedés so-bre la taula i se li va admetre.

Ara s'ha de tornar a discutir i ja ho4«udir-Jaume I: "4tergonya,-Gavallers".No es pot admetre de cap manera queun Ajuntament estigui governat pelsseus taxistes. A Llucmajor el batlle ésd'UCD i es va decidir la Mancomunitat,a Ciutat de Mallorca és del PSOE, ^Marratxí independent i també hi són afavor. Si el proper ple de Calvià la UCDno vota a favor de l'estudi de la Man-comunitat —com ho ha fet als altrestres -municipis— "semblarà xpreTio de-fensen una ideologia, sinó sols els inte-ressos dels qui tenen més a prop i aixípot ser que mai més no tenguin tantsdevots. •

14

Pont aeri MARTA MATA

"El desencanto"La setmana passada el pont aeri ha servit per fer un econtre de polítics i intel-

lectuals a Madrid, sota el lema de "Canvi democràtic i cultura" i amb el rerafons deparlar del famós "desencanto". ,

Les qüestions, més o menys soterrades, eren:Hi ha o no hi ha canvi polític?Hi ha o no hi ha canvi cultural?I potser es podria notar una certa tendència a carregar els neules als altres:"Els polítics no han aconseguit un canvi polític":...

* "Els intel·lectuals no heu canviat"...La cronista d'aquest pont s'ho havia de mirar amb els ulls que té, ulls de proleta-

riat intel·lectual que és el Magisteri, i amb les ulleres que pel seu mal cap porta ara,les del sector més vituperat d'entre els polítics: el parlamentari.

Havia de veure que certament els intel·lectuals, com a creadors i difussors de cul-tura, havien tingut durant el franquisme fortes contravenrions, multes, detencions,censura, etc, però també que aquell període ens havia marcat fent-nos avançarmolt més com a crítics (l'humor negre, el disbarat i fins la corrossió de la llengua ensón exponents), que com a creadors, i sobretot, que no havíem pogut treballar comcal amb rigor i amb entusiasme i això havia deixat molts buits en la nostra formacióque amb dificultat reebdem a omplir.

La conseqüència més greu de tot plegat era l'allunyament entre intel·lectual i po-ble (aquella qüestió d'en Josep Pané: "Per què no surt un poeta?"), fenomen que elsmestres, els intel·lectuals que cada dia eduquem el poble menut, hem ressentit i mal-dat per superar, com el mateix poble en la mesura en què se n'ha fet, conscient Quèés el fenomen de la Nova Cançó sinó una manifestació d'aquesta consciència?

D'altra banda aquesta mena de gent que ara som els polítics oficials, venim tam-bé d'una època de contravencions, presó, exili, clandestinitat, etc. que ha afavoritmolt més les reaccions de defensa que les d'atac i fins ha esmussat de mala maneraquelcom important per als polítics: la sensibilitat i la imaginació per al canvi col·lec-tiu.

Així, tots plegadets, intel·lectuals i polítics, ens hem pogut preguntar el dia 7 dejuliol de 1979, si hi ha hagut canvi polític; el dia 7 de juliol, 752 dies després del15-J, 1319 dies després del 20-N (la II República va tenir 1921 dies de pau).

Cert que la nostra història i la nostra vida serà sempre traumatitzada pel fet quese'ns ha mort un dictador al llit després de quaranta anys... però, podem oblidar totallò que el poble, i dins del poble cada un de nosaltres, va patir i va fer, somiant ipreparant aquest canvi? (Escric aquestes ratlles un vespre deia catorzena Escolad'Estiu) Sabrem veure que si no tenim un altre Caudillo, o un altre feixisme, és per-què s'ha lluitat, treballant molt aquí dins, no només per fer bona cara a Europa?

En aquest moment, un demanaria als intel·lectuals que fossin més polítics, que escomprometessin més amb el poble, i als polítics els demanaria que fossin una micamés intel·lectuals, imaginatius; arriscats uns i altres. Arriscats per anar davant,dient i fent mentides que es convertiran en veritat, arriscats per fer el ridícul, com elgat amb Bótes davant de la carrossa i davant de l'ogre.

Volem una mentida més gran que un Almirall de Marina volant pels aires? Doncsaquest és el coet que va donar primera raó del canvi. Volem un tió més gros que unaConstitució? I la traca dels Estatuts? Que a algú li petarà algun coet als dits? Potsersi; ja veurem a qui. Que els colors dels coets no són tan nítids com somniàvem? Aquídeixa de valer la comparació: Constitució i Estatuts són molt més complexos i dura-dors que els coets: ja els acolorirem i enllustrarem.

Que els polítics semblen una mica totxos? Qui millor que els intel·lectuals, poetes,etc. per explicar-ho al poble i plorar la grisor, la dificultat o l'eficàcia petita o gran,però real, del seu treball? (Si els intel·lectuals no fan el ridícul així, anem amb comp-te que es pot fer d'altres maneres: com en Cela al Senat, en Francisco Umbral ambels seus còmodes "Holocaustos" o en Vizcaíno Casas amb els seus còmodes tambébest sellers). .

A la reunió de Madrid, hi havia intel·lectuals que ja es juguen el tipus; jo tenia alcostat en Forn, el director de la pel·lícula d'en Companys. Li han criticat per mitifí-cadora; a la nit vaig anar a veure-la i penso que aquesta pel·lícula és un míting perl'Estatut en sessió contínua. Si els crítics no ho fan, els polítics hauran de dir quantsvots i quanta força aquesta pel·lícula donarà a l'Estatut de Catalunya.

I ja arribo al final d'aquesta ridícula reflexió. Només tenim una vida i una cir-cumstancià històrica en cada moment En aquest moment tot el que polítics i intel-lectuals fan sense arribar al poble que canvia, és fer el ridícul. Només que per noconfessar-ho en diem "el desencanto".

A caud'orella

Malgrai1 que l'Estatut de Sau. fou.aprovat en un 90% per unanimitat cor-ren rumors que algú, des d'aquíCatalunya voldria introduir-hi algunesmodificacions. A tots ens va estranyarque la UCD fes una exposició de "moti-vos de desacuerdo" tan àmplia quananteriorment havia aprovat el seu text.Ara es rumoreja que la UCD de Lleidavoldria canviar l'apartat referent a laqüestió comarcal. També a CDC hi haveus que demanarien un canvi. Con-cretament sembla ser, que en Triasvoldria que a l'Estatut de Sau hi cons-tessin uns concerts econòmics com elsque han aconseguit els bascos en llocdel redactat actual.

Seguint amb l'Estatut de Sau hi hauns 30 punts que ja es poden donar peraprovats en coincidir el seu redactatamb l'Estatut basc. N'hi ha 10, però,que la seva negociació es presenta mésfeixuga i que s'hauran de discutir lletraper lletra.

El Núnez i Navarro, el de les canto-nades, sembla ser que té dificultats fi-nanceres. Venen pocs pisos i els bancscomencen a estar inquiets. No és quevagi a fer suspensió de pagaments, nonomés són dificultats econòmiques.

N'hi ha que se les inventes totes.Aquest és el cas de Bankunión que venles seves accions de les autopistes i en-lloc de pagar el rendiment en metàlicho fa a base de bons per utilitzar gra-tuïtament les autopistes. És a dir percada 100.000 pessetes d'accions,20.000 pessetes en bons.

Segons rumors que corren en mit-jans periodístics els propietaris del ElPeriódico voldrien deixar de publicar-lo en els tallers d'El Noticiero Univer-sal, ergo, del Porcioles. Com alternati-va anirien als tallers del Grup Mundo,ergo Sebastiàn Auger.

15

DISSOLUCIÓ ANTICIPADA DE L'ASSEMBLEA DE LA REPÚBLICA

La crisi portuguesa desembocaen un malson electoral

MATEO MADRIDEJOS

Enfront de les divisions de l'esquerra, la dreta es presenta unida amb eldesigni de clausurar definitivament el procés revolucionari obert el 25d'abril de 1974.

La crisi política portuguesa, ques'arrossegava d'ençà un any, va tenirun desenllaç provisional quan el presi-dent de la República, general AntonioRamalho Eanes anuncià la seva inten-ció de dissoldre el parlament i convo-car eleccions "intercalades" per a lapropera tardor. La decisió del cap del'Estat, amb l'opinió preceptiva i favo-rable del Consell de la Revolució (remi-niscència del que fou totpoderós podermilitar) es fonamenta políticament enla incapacitat de les diverses forces po-lítiques per a formar un govern ambmajoria parlamentària.

Les conseqüències són tan greuscom imprevisibles. Si els esdeveni-ments es desenvolupen d'acord amb laprevisió de la Constitució anticipadapel general Eanes, els portuguesos esveuran sotmesos a un llarg procés elec-toral, mentre el país es debat en unacrisi econòmica aguda per a la qual noexisteix remei a curt termini. Les elec-cions anunciades pel president de laRepública són "intercalades", és a dir,que no evitaran les que han de seguiral final de l'actual legislatura, el termi-ni de la qual estava previst per al 14d'octubre de 1980. El desembred'enguany, novaconvocatòria electoralper a renovar els ajuntaments i el junyde 1981, finalment, s'hauran de cele-brar eleccions presidencials, ja que elgeneral Eanes fou elegit el juny de1976 i el seu mandat és de cinc anys.

Aquest malson electoral, en un paísdominat pel desencant, explica la tos-suda oposició del Partit Socialista a ladissolució anticipada de l'Assemblea iels esforços d'última hora empresos pelseu principal dirigent, Mano Soares, afi d'evitar l'obertura d un procés políti-

cament incert i econòmicament perju-dicial. El general Eanes, les relacionsdel qual amb Mano Soares han estatpresidides per l'hostilitat, es negà a do-nar el vist-i-plau per a la constituciód'un govern que, dirigit pels socialis-tes, hauria comptat amb el suport par-lamentari dels dissidents del Partit So-cialdemòcrata. Com es recordarà, lainestabilitat governamental s'inicià eljuliol de l'any passat quan, en trencar-sela coalició del Partit Socialista amb elsdemocristians del Centre Democràtic iSocial, el president Eanes va destituirsense gaires cerimònies al llavors pri-mer ministre Mano Soares.

Una decisió salomònicaLa decisió del president Eanes fou

salomònica. Si bé s'oposà a les preten-sions socialistes de formar un nou go-vern, tampoc nó acceptà les peticionsde la dreta. En efecte, 1'"Aliança De-mocràtica" front electoral constituïtpel Partit Socialdemòcrata (PSD), elCentre Democràtic i Social (CDS) i elminúscul Partit Popular Monàrquic(PPM) no tan sols postulava la dissolu-ció de l'Assemblea, sinó que sol·licitavatambé unes eleccions anticipades, no"intercalars" i la concessió de podersper a revisar la Constitució. Com potfàcilment comprendre's, el pretès neu-tralisme del cap de l'Estat desembocaen la confusió.

La Constitució no contribueix certa-ment a la clarificació del debat polític.Redactada quan l'esperit del 25 d'abrilera viu encara, les seves proclama-cions marxistes —la construcció del so-cialisme, l'edificació d'una societat

, sense classes i el pretès caràcter ir-

reversible de les conquestesrevolucionàries— són rebutjades per ladreta i el centre, que preconitzen ober-tament una revisió en profunditat. Enel seu aspecte tècnic, inspirada en laConstitució de la V República France-sa, la doble legitimitat popular del pre-sident i l'Assemblea de la República(ambdós òrgans de sobirania elegitsper sufragi universal) i el seu corol·laridel parlamentarisme orleanista, és adir, un govern que necessita la dobleconfiança presidencial i parlamentà-ria, resulten de difícil aplicació quan elcap de l'Estat no apareix com el màximexponent d'una sòlida majoria al par-lament.

El president Eanes fou elegit amb elsuport del PS, PSD i CDS, però aquestatriple i indirecta aliança mai no va fun-cionar a l'Assemblea, la qual cosa ex-plica la gairebé permanent inestabilitatgovernamental i la formació de gabi-nets de gestió, d'iniciativa presiden-cial, il·lusòriament destinats a superarla discòrdia parlamentària, però queforen derrotats tan aviat com els socia-listes van comprendre els riscos que esderivaven de la pèrdua de la iniciativai dels avenços del "presidencialisme"propiciat per la dreta més o menys nos-tàlgica.

La crisis constitucional i la crisi polí-tica es feren més agudes com a conse-qüència de la crisi econòmica. La in-flacció es situa prop del 30 per cent, elsdesocupats arriben al 13 per cent de laforça laboral i l'endeutament exteriorsegueix un ritme galopant; el sistemaproductiu no funciona a ple rendiment,malgrat l'escassa conflictivitat social iles inversions estrangeres no s'han re-cuperat, doncs el capitalisme occiden-

16

Les conseqüències de la decisió del president Eanes són greus i imprevisibles.

tal insisteix en la seva denúncia de lainestabilitat i la incertesa polítiques.

El poder militar, dominatpels conservadors

£1 poder militar està dominat pelscaps i oficials anomenats "operacio-nals", és a dir, els partidaris del retornals quarters, però que mantenen unatrepidant activitat política per a afavo-rir els designis de la dreta, fins el puntque alguns elements del "grup mode-rat", dirigit pel comandant Melo Antu-nes, es queixen obertament del "climad'hostilitat" creat entorn dels idealsdel 25 d'abril. El comandant Otelo Sa-raiva de Carvalho, que passa per serl'estratega del cop militar de 1974, haestat retirat de manera forçosa desprésde sofrir diversos processos. El Consellde la Revolució, que la Constitució con-templa com a garant del procés deconstrucció del socialisme, s'ha trans-format només en òrgan consultiu de lapresidència de la República. Allò para-doxal de tot això és que alguns sectors

de l'esquerra no militar consideren queel president Eanes, malgrat la sevaprocedència estrictament conservado-ra, s'ha convertit en l'últim baluart queimpedeix el domini dels sectors mili-tars més reaccionaris, circumstànciaque justificaria la prudència de socia-listes i comunistes.

L'esquerra en general i el Partit So-cialista en particular fan front en malasituació al llarg procés electoral, doncsla dreta, que ha recuperat moltes posi-cions en l'aparell ideològic de l'Estat iels mitjans de comunicació, atribueixla greu situació del país als errors co-mesos pels seus adversaris. Qualsevolque visiti LisboQ podrà adonar-se quela reacció és al carrer, en el sentit decrítica despietada contra tot l'esdevin-gut d'ençà el 25 d'abrü de 1974. Amés, el FS ha sofert el desgast de l'e-xercici del poder i de les crítiques in-ternes, malgrat que la formació de Ma-rio Soares ha resistit força bé les escis-sions dels dos últims anys.

Per la seva banda, el Partit Comu-nista (PCP), encara que aïllat al parla-ment i definitivament apartat de les es-feres de poder, s'ha enfortit a l'oposi-

ció, manté la seva força als sindicats iespera guanyar vots en les properseleccions. Encara que Alvaro Cunhal iels seus hosts persisteixen en la "líniadura", en la intransigència ideològica,sense haver-se oblidat de les "precau-cions conspiratives" de la clandestini-tat, han sabut explotar amb habilitat eltema de la "recuperació capitalista,' iel progressiu empitjorament de les con-dicions de vida dels treballadors.

La divisió de Vesquerra

L'esquerra (PS i PCP), que disposavade majoria aritmètica a l'Assemblea,ha desaprofitat una oportunitat histò-ria i ara es troba a la defensiva. Lesdisputes entre socialistes i comunistes,manifestades de molt diverses maneresdurant els últims cinc anys, deriven dedues concepcions del model de societatdiferents, quan no antagòniques; peròllurs veritables arrels històriques calcercar-les en el període de la clandesti-nitat, de l'oposició a la dictadura. Allòque vingué després del 25 d'abril, ambla tallant negativa socialista a seguirl'estratègia del PCP, fou el trencamentde l'acord més o menys forçós mantin-gut durant la clandestinitat, quan elscomunistes dominaven aclaparadora-ment totes les efímeres organitzacionsreprimides pel feixisme. L'error histò-ric de Cunhal fou creure que el partitpodia mantenir en la llibertat l'hege-monia de què havia guadit sota la dic-tadura.

Davant les pròximes eleccions, elproblema clau serà el de comprovar sila dreta en general disposa de la forçasocial necessària per a fer-se amb elpoder. Una dreta, per descomptat, queno gosa dir el seu nom, sinó que es pre-senta sota els lemes del centrisme i lasocialdemocràcia, sens dubte amb elpropòsit d'atreure's els sectors desil·lu-sionats que el 1975 i 1976 donaren elvot al PS. L"'Aliança Democràtica"constituïda per socialdemòcrates, cen-tristes i monàrquics no té altre progra-ma que el rebuig de les anomenades so-

. lucions "col·lectivistes" de socialistes icomunistes, és a dir1, el combat contraun "front popular" inexistent.

Ja que no és possible una aliança del'esquerra, ja que la divisió entre socia-listes i comunistes és irremeiable, el PSes veurà entre dos focs, entre les críti-ques dels qui li retreuen la seva com-plaença amb la revolució i els atacsdels qui l'acusen d'haver propiciat la"recuperació capitalista". Si MarioSoares i els seus seguidors superen ladura prova, assistirem a l'esdeveni-ment de la consolidació d'un partit so-cialista per primera vegada en la histò-ria portuguesa. •

17

í- • s • *.

LES NOVES TECNOLOGIES TREPITGEN L'HOME

Quan el Times calla,el Ull escoltaALBERT ABRIL

Caminar pels carrers de Londres sense veure la tradicionalestampa del Times sota el braç de la gent, pot arribar a fer-se'testrany. Es com si quelcom que forma part del paisatge de la Cityhagués estat arrabassat sobtadament i encara quedés el buit allíon esperàvem trobar-hi "allò".

Amb The Times, veritablement; des-raparegué un dels vestigis de la pecu-liaritat britànica, que per bé o per malens té avesats a determinats tics. L'a-ventura itinerant dels esforços edito-rials per a aconseguir-ne la reediciópot ser que només aconsegueixin fermés dolorosa i llarga la mort del ge-gant de Fleet Street però en tot cas liproporcionen la mort espectacular queel gegant es mereixia. Hom no ho igno-ra: des de la seva desaparició l'afer haprovocat enfrontaments sindicals amitja Europa. A Alemanya Federal aprincipis de maig, els editors alema-nys van presentar una querella contra

el Sindicat d'Arts Gràfiques, car aquestimpedia la reaparició de The Times.Era un acte de solidaritat amb els tresmil treballadors i operaris de l'empresaeditora britànica que havien estat aco-miadats el 30 de novembre de 1978 ireadmesos recentment per tal de nego-ciar un futur, i novament acomiadatsel passat 18 d'abril.

També hi ha hagut problemes per areemprendre l'edició setmanal "Sun-day Times" de la Thompson Newspa-pers, que per fi ha reeixit a fer-se a l'e-ditorial d'un homòleg setmanari portu-guès, Tempo, de caràcter conservadori fidel a l'anglofilia lusitana secular.

Encara és calent el "no" dels sindicatsde periodistes tipògrafs i venedors dediaris d'Atenes, així com de les agèn-cies de distribució, a què The Timess'imprimeixi a la capital grega.Aquests treballadors van fer avinent -un cop m é s - que la mesura era desti-nada a frustrar qualsevol intent detrencar la vaga de periodistes i tipò-grafs del Times. I per si hom podiadubtar de la solidaritat internacionaldels professionals i treballadors, el Ti-mes ens en continuarà fornint clarís-sims exemples.

Car cal no perdre de vista, les raonsde l'origen de l'acomiadament massiudel diari londinenc. La primera és l'en-velliment empresarial desfasat en pla-nificació personal a partir de la clàssi-ca estructura de diari tradicional, ambtemps d'existència {The Times teniados-cents anys quan va desaparèixer laprimavera passada), que ha carregatles empreses editores d'una costosíssi-ma —pels temps que corren— i nombro-síssima ma d'obra. Les xifres d'acomia-dats - é s a dir persones sense les qualsl'empresa hauria pogut funcionarmecanitzada— parlen per si soles:Thompson Newspapers volia despren-dre's de més de tres mil persones!Aquesta impensable quantitat de tre-balladors per a la majoria dels diaris

18

La contesa entre treba-i lladors i empresa del Ti-mes arribà a forts en-

! frontaments, en elsquals el propi diari fouun arma. Un públic ab-solutament diversificat

•\ espera, però, que un dia4 el Times torni a sortir.

=? THESUÍ^YTÏMES

consider suspendingpublicatioïiofsonieofthebcstna^spapersinthowrid?

,-•>(«,, >.w .*S\. v j t-<*n>.' ' • _*í*.»·d^

dels nostres països, (per bé que algundiari de Barcelona pot ser-hi a la vora,)és quelcom normal en els grans mons-tres de la informació quotidiana impre-sa del món. £1 personal de tallers, dis-tribució, tancament, publicitat, etc. es-tà compost per centenars i centenarsde persones a diaris com The Washing-ton Fost, Le Monde, The Times, TheNew York Times, i els més difosos rota-tius d'arreu. Pensem que només enaquest darrer diari el "Times" de NovaYork (un altre homònim hauria estat elnostre nonnat "El Temps" de Catalu-nya) els periodistes que hi treballen,que normalment són la menor àrea depersonal en ser la més especialitzada,és de cinc-cents vuitanta-sis, és a dir elmateix nombre de periodistes que hi haa tot Barcelona, i que com se sap fem

anar uns catorze diaris, emissores deràdio i televisió, revistes, 0 noticiariscinematogràfics. En el cas del The NewYork Times, la plantilla de treballadorsno periodistes és de dos mil tres-centsvint-i-quatre.

Està clar que aquesta disponibilitatde personal permet dur a terme unaacció informativa més eficaç i social-ment rendible. Aquesta és l'estructuraque permet posar un equip de periodis-tes a treballar exclusivament en un"affaire" per a acabar descobrint queel president dels Estats Units té negocisbruts o ha manat espiar els polítics ri-vals. I és l'estructura que permet elsmitjans necessaris a un columnista,com perquè Jack Anderson convertei-xi un diari en un observador crític delpoder.

Tecnologia yersus mhd'obra ~

Però totes aquestes són qüestionsque afecten la vessant estrictament in-formativa de l'empresa periodística,empresa que com totes les altres ha dedisposar d'un personal tècnic especia-litzat per a la confecció del producte,(en aquest cas el diari,) que vol vendre.I ja fa alguns anys, que els professio-nals de la informació estem assistint ala revolució tecnològica més importanten el camp de la impressió, des de Gut-tenberg. Els vells linotipistes, van es-sent substituïts per màquines amb ullfotoelèctric que passa les paraules es-crites, en màquines elèctriques i cor-regides mitjançant teclats amb panta-lla televisora a una memòria que enpocs segons picarà un text en la lletraescollida. Si cal, un sistema a base deraigs làser, transportarà en segons, amilers de quilòmetres tot el que s'ha es-crit a la redacció del diari en aquelldia. Tot queda llest per a imprimir i eltiratge es fa a velocitats tan grans quecal tirar uns mínims per a què la mà-quina pugui funcionar. Així es fan lesedicions per San Francisco, (costa delPacífic) d'alguns diaris de Nova York 0Washington. Així es diu ara, que ho fa-ran a un diari de Barcelona en el qualtreballo, que "fem" al centre, i impri-meixen a Esplugues. Encara recordo eldarrer linotipista dels tallers del meudiari. A mesura que els seus companysanaren plegant i les grans linotlpieseren abandonades hom les cobria ambunes grans lones i ja no tornaven a fun-cionar mai més. L'home es va anarquedant tot sol. Duia "manguitos" ivull recordar que visera i tot. Cada copse li anà donant menys feina a mesuraque la tecnificació avançava en les ins-tal·lacions, però potser el permeterend'esperar la jubilació. Les dues dar-reres seccions que va perdre van ser,primer la cartellera d'espectacles i fi-nalment (ai lasl...) les farmàcies. Pot-ser em recordava el meu avi que haviaestat linotipista a La Vanguardia aprincipis de segle.

Posta al dia i tecnificació aquesta ésl'altra raó, conseqüència directa de laprimera per la qual s'ha arribat a laguerra al Times. El sistema d'impressióque he descrit ha arribat al nostre paísdes de fa pocs anys. També s'empra alsEstats Units per a algunes activitats,però tots els sindicats de l'Europa occi-dental l'han refusat pér temor als aco-miadaments massius. I aquesta prohi-bició va ser desafiada pels executius deThompson Newspapers. I tanmateixl'aplicació d'aquesta costosíssima tec-nologia és, la única possibilitat de su-

19

perviència de l'empresa editora, fetque reprodueix al món de la informacióels models a què l'automatització jaens té avesats en d'altres renglons in-dustrials.

Els londinencs que de'moment lle-geixen el Daily Mail, o The Guardian, oel sensacionalista de la tarda EveningFost ("sensacionalista" la qualitat delqual ja voldríem per als nostres diarisequivalents), no creuen que dintre depoc quan faci uns mesos de la seva de-saparició, The Times torni a ser al car-~rer tal i com es va anunciar llavors. Pe-rò molts no han tornat a comprar capmés diari.

The Times, el capdavanter dels rota-tius "de qualitat" com en diuen aquí dela premsa del mati, contraposant-la als"populars" de la tarda, va cristal·litzarla seva bona fama al llarg del segleXIX, encunyant-se-li el sobrenom de"La Veu de Gran Bretanya", mot ambquè es conegut a la Commonwealth.Tant és així que hom li atribueix a ni-vell profà dels habitants de les ex-colònies de l'Imperi Britànic, que TheTimes era un òrgan del govern de SaMajestat, quan es tracta d'una empre-sa privada, la Thompson Newspapers,controlada pel milionari canadencLord Thompson i actualment pel seufill Kenneth Thompson que va necessi-tar l'autorització estatal per fer-se'l

seu quan econòmicament la dècadadels seixantes va entrar en crisi, per-dent un milió de lliures esterlinesl'any.

'Quan el Times parla, elmón escolta"

El diari, fundat el 1785 per JohnWalter, el primer diari en fer servir lamàquina de vapor, la rotativa, la ràdio,els coloms missatgers, el primer en tenircorresponsals de guerra (que entred'altres coses permeteren donar la no-tícia de la victòria sobre Napoleon aWaterloo, abans que ho sabés el propigovern) el primer diari en publicar no-tícies de l'estranger, en fi, encara man-té en plantilla els seus periodistes i alcap el director William Rees Mogg. Elsseus lectors absolutament diversificatsper procedència ideològica, classe so-cial, categoria professional, sexe o reli-gió, segueixen esperant-lo. Aquests lec-tors que consumeixen tres-cents milexemplars del diari, que hi escriuencartes fútils i humanes, que en resse-guien necrològiques, cotitzacions i me-tereologia, els lectors que feren possi-ble en fi, que The Times fos "el més po-derós" segons Lincoln, "un ambaixa-

La cinta perforada i les màquines foto-elèctriques substitueixen els vells linoti-pistes.

dor britànic al món" segons Disraeli.Quan el Times calla, el món escol-ta. •

Tot fent camí ISIDRE AMBRÓS

Sant Pere de GraudescalesSituat en un lloc solitari, perd feréstec a la vegada, a la ri-

bera dreta del curs del riu Aigua d'Ora, hi ha el petit, perògran en bellesa, monestir de Sant Pere de Graudescales.

Sant Pere de Graudescales deu la seva existència a unacomunitat de monjos que es formà allí l'any 913 i que foucanonitzada l'any 960.

• De l'esmentat monestir es pot dir que restà molt detemps abandonat, fins al punt d'estar a punt de desaparèi-xer, afortunadament, però, es van començar les obres derestauració i posterior consolidació, avui dia ja acabades,per tal de poder recuperar aquest bell indret.

Malgrat tot, del monestir només en queda una molt bo-nica esglesiola romànica, acabada a principis del segle XII,que està formada per una nau amb creuer, tres absis i unacúpula octogonal amb quatre finestres. Cal dir que SantPere de Graudescales deixà d'é3ser monestir a partir delsegle XV, radicant allí, des de el segle Xm, car fins aque-lles terres s'estenia la seva jurisdicció.

D'aquest indret es pot dir que és un lloc magnífic per adur a terme una' acampada de dies.

L'estada pels paratges que envolten Sant Pere de Grau-descales es pot complementar, sempre i quan «s sigui afec-cionat a realitzar excursions, amb una caminada fins a laserra d'Ensija, ascendint-ne al seu punt culminant, La Ga-llina Pelada o Cap Llitzet, que té una alçària de 2.368 me-tres. La Serra d'Ensija, és capaç de satisfer tothom, fins itot als més exigents, car els viaranys.que l'envolten són

d'allò més insòlits i a la vegada més agradables, que homes pugui imaginar. Des del melangiós prat on es pot des-cansar i fruir, tot a l'hora, d'una esplèndida vista; fins al'altívola paret que conforma la vessant sud de .la ser-ralada, l'escalada de la qual està considerada com unaobstacle molt seriós per aquells escaladors que intentensuperar-la.

Com anar-hi?

Es surt de Barcelona per la carretera nacional N-II,direcció Igualada, fins passar la població d'Abrera, un pa-rell de quilòmetres després es troba una bifurcació que dó-na origen a l'autovia que mena a Manresa, una vegada allàes travessa la ciutat i es continua per la carretera nacional.N-141 uns quatre quilòmetres, fins trobar una desviació amà dreta, carretera comarcal CC-1411, direcció a Berga iBaga; es segueix per a aquesta carretera fins arribar a Ber-ga, d'allí s'enfila una carretera local, direcció Sant Llorençde Morunys, ée la qual es recorren divuit quilòmetres, «n-tre la fita divuit i la dinou hi ha un pont i un rètol que indi-ca el principi d'una pista forestal que duu a Llinars d'Aiguad'Ora i Sant Pere de Graudescales, tot ficant-se muntanyaendins. Aquesta és la pista que s'ha de seguir fins assolir elHoc desitjat per passar el cap de setmana o les vacances.

20

•Tribuna

El rastre d'HolocaustEl serial que fa uns quants dies

hem vist, entrevist o mal vistr a laTelevisió ha deixat un rastre subtilentre nosaltres. De sobte en unaconversa surt la paraula o apareixen un article amb aquell abús que sesol fer de les grans paraules amb elpropòsit de fer sensacionalisme. Elcert és que, tant si ens agrada comno, els nazis van assolir una altíssi-ma cota en l'escala de l'horror. Jocrec que aquest és el retret més im-portant que els podem fer, haverquasi patentat el model de conductavessànica, de tal manera que sem-pre hem d'acabar referint-nos a ells.Sigui quin sigui de l'horror que esparli, sempre s'ha d'acabar dientque ells, els Nazis, van fer més.

Comprenc que el telefilm hagi tin-gut el seu èxit, precisament perquèno és rigorós en la seva acusació, im'atreviria a dir que ni tan sols ésdel tot veritat o sigui que no és veri-tat, però precisament l'èxit li ve per-què tira per la línia fàcil, la de lesllàgrimes, i de la nàusea, la de posarla pell de gallina. No em sembla deltot veritat perquè planteja la qüestiócom si l'essència de la història ha-gués estat l'enfrontament de Nazis iRaça Jueva. Cert que Inga, ïa mu-ller del pintor Weiss és una alema-nya boníssima, muller fidel i enamo-rada i valenta. Però ella no pot esgo-tar tots els alemanys que van sofrirpersecució i van ser assassinats peroposar-se al nazisme, i van denun-ciar el Nazisme a tot el món. I elsalemanys, jueus o no, que podien fu-gir de les grapes del nazisme ho con-taven, ho cridaven o denunciaven. Isi els polítics d'Occident, incloent-hiel Sant Pare, preferien no escoltar-los és perquè els convenia més elNazisme, amb tots els seus horrors,que la derrota del Nazisme. L'any1938, jo, que era simplement unanoia que estudiava Filosofia i Lletresi suportava el terror de les bombesde la Legió Còndor, ho sabia. A unacolònia infantil d'Ajut de Reraguar-da vaig conèixer una alemanya quees deia Matilde Heilbrun, que era ví-dua. El seu marit havia mort alfront de Madrid i era un jueu ale-many que havia pogut fugir i havia do-nat la seva vida per la causa de l'an-tinazisme. I si ho sabia jo que erauna noia de 18 anys que vivia a laRambla de les Flors, com no ho ha-via de saber l'home que regia el des-

M.a AURÈLIA CAPMANY

* escriptora

tí de França i el d'Anglaterra i el fu-tur Papa Pius XII, que en aquelltemps era Nunci de la Santa Seu aBerlín?

Cert que ningú no podia predir elnombre exacte de víctimes que esfaria evident amb la derrota el1945, però sí que podia prendre par-tit enfront una tesi política que sig-nificava la mort no sols d'un nom-bre determinat de jueus, sinó de tothome lliure. Uns quants homes esvan alçar contra el racisme no solsen defensa d'una raça sinó en defen-sa de la dignitat i la llibertat huma-na. Quants jueus d'Occidents rics ipoderosos van assumir la causa delsseus germans de raça? No molts, pe-rò jo en recordo un. Es deia HenryBergson, era un gran filòsof, fran-cès. Quan els nazis van arribar a Pa-rís van dictar les normes segons lesquals els jueus francesos s'havien depresentar a les autoritats d'ocupa-ció. En quedaven exempts els jueusque posseïssin una fortuna determi-nada, que fossin membres de l'Aca-dèmia i que tinguessin la Legiód'Honor. M'imagino que això deviaser el proplucte d'una negociació en-tre els nazis alemanys y els nazisfrancesos. Henry Bergson se'n sal-vava per les tres raons però ell es vapresentar a fer cua als costat delsseus germans de raça, no per racis-me a la inversa, sinó perquè era unhome intel·ligent, bo i just.

Escol·ltant les intervencions enels col·loquis que van precedir i epi-logar el serial em sorprenia de lamanca de memòria d'homes quedeuen tenir any més any menys lameva edat. Ja no se'n recorden queels Nazis feien por? I que la por eraprecisament un dels seus mètodesde* propaganda? El terror era una

arma nazi i tot aquell que protesta-va contra l'ús del terror era conside-rat un efeminat, un feble, un indivi-du que calia eliminar. Per què ningúno va explicar a la generació joveque els Nazis no eren uns folls indo-cumentats sinó els defensors del Ca-pitalisme Occidental? Pels elegants,riquíssims colonialistes anglesospotser eren uns defensors excessiva-ment voraços, com aquells gossosque s'ensinistren per defensar la fin-ca dels lladres de camí ral. Caliatenir-los ben fermats, i se'ls van des-fermar, que hi voleu ferí Tant se'lsvan desfermar que els elegants an-glesos, tan astuts ells, no van teniraltre remei que trencar relacions ianar a la guerra. Mare de Déu, sis'hi van pensar!

Amb gran sorpresa de part nos-tra, les mancances del film, delibe-rades suposo, car als productorsamericans només els interessa unapropaganda clara de les tribus deSion, fixem-nos com expliquen ambtota mena de detalls la greu decisióde prendre les armes, insisteixo,aquestes mancances es trobaventambé en els comentaris dels invi-tats per Teve. Excepte una molt lleual·lusió de Julian Marí as a l'aquies-cència del Vaticà a la política nazi, iun judici sever i correcte de LuisApostúa, els altres, tots es van limi-tar a escatir qui era més bo si el bot-xí o la víctima. Sobretot a l'epüeg esvan entretenir en dos temes que nofeien al cas. En primer lloc si l'acu-sació es feia contra el poble ale-many. Em sembla evident que no es potacusar un poble sencer de l'actitudpolítica dels seus dirigents, que amés han sacrificat una gran partd'aquest poble i encara més, és queels jueus sacrificats no eren ale-manys, tan alemanys com qualsevol al-tre dels botxins? Fora de lloc tambél'entreteniment sobre si la víctimatenia tota la raó o no. Elemental emsembla: la víctima es justifica entant que víctima de l'opressió i de lapersecució, no es tracta de si és o noés un bon pare, o un poeta excels.

Sempre que es treu una aventurahumana del seu context històric esmenteix o una mica o un molt, enaquest cas, tenint en compte que en-cara és viva la seva presència en lanostra memòria, em sembla que ésevident que ens han volgut distreured'aquella possibilitat encara present,és a dir les raons polítiques del na-zisme.

21

ANTONI SIURANA,ALCALDE

DE LLEIDA

Madridd'esquena alsajuntaments

L'al·licient més important per als alcaldes joves i els polítics joves no és l'ànsia de poder,

ANDREU CASTELLET

Vistos des de Barcelona,potser els problemes d'unaciutat com Lleida puguinsemblar poca cosa. Res mésallunyat de la realitat. Elsmés de cent mil habitantsde Lleida estan farts depatir tot un seguit dedèficits crònics que el nouajuntament —per méscoratge i imaginació que hiposi— tardarà en resoldre.

22

Antoni Siurana, "number one" de laPaeria, en parla dins d'aquesta entre-vista, amb la qual L'HORA ja ha pre-sentat les opinions dels alcaldes de lesquatre capitals de "província" catala-nes. El tema municipal, però, no restatancat ni de bon tros a aquesta revista.

"L'al·licient més important per alsalcaldes joves i pels polítics joves queaquests moments estem treballant aCatalunya no és l'ànsia de poder d'unpolític tradicional, sinó l'interès de sin-tonitzar els uns amb els altres". Sónparaules d'Antoni Siurana i Zaragoza,36 anys, alcalde de Lleida.

—Quins són els problemes més ur-gents de la ciutat?

—En fer-nos càrrec de l'Ajuntament/se'ns va plantejar el mateix problemaque a la majoria dels ajuntaments. Peruna banda, ens trobem amb un dèficit

real de pressupostos, i per l'altra, undèficit enorme d'equipaments capaçosde fer mínimament acceptable la quali-tat de vida dels ciutadans, i hem vistque els pressupostos ordinaris no per-metien cap mena d'inversió nova. Elsprimers passos que hem fet han consis-tit en consolidar el deute mitjançant elpressupost de deutes i unes gestionsamb els afectats per aquests deutes.Aquests punts però, estan basats en untercer: les entitats financeres (Banc deCrèdit Local, Caixes d'Estalvi), queamb llurs crèdits ens permetran ence-tar a partir d'ara una nova situació, i aprimers d'any estarem en condicionsde tenir tot un bagatge de projectesd'organització ja aprovats que ens per-metran disposar d'un pressupost ex-traordinari d'equipaments d'uns 200 o300 milions de pessetes, que ens per-metrà tenir unes vies reals per a atacarel tema dels terrenys per al Ministerid'Educació, instal·lacions esportives ilocals. En la situació actual hom no po-dia fer pràcticament res, perquè a mésd'aquests dèficits pressupostaris, hihavia uns dèficits d'organització quearribaren a deixar exhaurits els nos-tres recursos en material mòbil (briga-des d'obres, grues, vehicles...). Ha cal-

part de l'administració central, i és evi-dent que aquest canvi costarà perquèel govern central i els ajuntaments no,passen pels mateixos mecanismes i;d'alguna manera, això serà una batallacontínua. Constantment estem inter-pretant resolucions del Ministeri d'Ad-ministració Territorial que són coac-cionants per a la vida municipal.

El Faer en Cap, militant del FSC, ivinculat abans de la fussió dels trescol·lectius al PSC-R, exercia el seu càr-rec de Cap de Serveis de Política Ter-ritorial de Lleida quan encara no eracandidat a l'alcaldia, i finalment alcal-de des de fa uns 3 mesos. "És molt fo-tut, això de ser alcalde", diu mentredespenja el telèfon. Com és fàcil decomprovar, la carrera d'Econòmiquesel fa la persona ideal per a parlar de fi-nances, i quan hom li demana per allòque en diuen "estat" civil, ens diu queés casat i té 3 fills "i una filla de 2 me-sos que em deixa sense nits". Una si-tuació no gaire divertida, car els pro-blemes de la seva ciutat no el perme-tran pas d'adormir-s'hi.

—En quin estat es troben les rela-cions de l'Ajuntament amb les Associa-cions de Veïns?

—Evidentment, la Federació d'Asso-ciacions de Veins té el seu paper, però

gut atacar inicialment tot això per talde poder començar a donar serveis.

El desencís pot existir

—Sembla com si aquestes paraulespresagiessin un augment de la pressiófiscal...

—En aquest sentit, puc assegurarque no hi haurà un augment greu. Hihaurà una petita actualització en fun-ció d'aquest creixement necessari pertal que no minvi la nostra capacitat,però ningú ha de témer una pressió quevulgui forçar les economies dels ciuta-dans. El que sí farem, amb la resta delsajuntaments socialistes i amb la restadels ajuntaments de Catalunya, éspressionar l'administració central pertal que assumeixi les seves obligacionsamb l'administració local. Nosaltressom víctimes de la Llei de Règim Local;a tall d'exemple, els nostres rebuts sónconstants, petits i empudegadors. Nos-altres voldríem que aquests rebutsfossin únics i d'una quantia proporcio-nal a la renda, car els treballs de pa-dró, ordenador, etc, ens fan perdre efi-càcia en un 50 o un 60%. Es tracta, endefinitiva, d'un canvi d'actitud per

nosaltres no diferim en la política de laFederació ni en les seves actituds. Hemtingut diverses reunions i hem anat alsbarris a explicar els problemes. Les as-sociacions de veïns tenen una plana alnostre butlletí i poden posar-hi el queels sembli, Tanmateix, és evident queels dèficits de la realitat provoquen si-tuacions que hem d'assumir amb unavelocitat difícil per a nosaltres, carl'administració local parteix d'uns lí-miits. Els problemes dels barris tenenel número 1 dins del nostre joc de prio-ritats, però no podem improvisar. Na-turalment, La Paeria assumeix les rei-vindicacions de la FAV, en participa iés al seu costat per la millora de la ciu-tat.

—Podríem parlar de "desencís muni-cipal"?

—Evidentment, el desencís pot exis-tir. Però jo diria que hem estat moltrealistes, i això ha evitat que, fins i totdurant la campanya electoral, hi ha-gués promeses exagerades. Jo he tin-gut moltes actuacions difícils, i veigque la gent les entén i les interpretacorrectament, i aquest desencís seràmés fruit d'unes voluntats d'un grupque no pas del conjunt de la gent. L'a-juntament mira d'acomplir, però elproblema és que hi ha una caiguda to-

SOLUCIONS PER A UNA LLEIDA MESHABITABLE

Els plantejaments esdevenen estèrils si no donen pas a actuacions imme-diates. El ciutadà exigeix respostes concretes a problemes urgents, i AntoniSiurana té idees clares sobre com resoldre algunes qüestions.

Està clar que els més de 100.000 lleidatans i lleidatanes no estan satis-fets del funcionament dels transports públics de la ciutat. "Lleida té unsbarris perifèrics molt mal comunicats", diu l'alcalde. Patim una forma decreixement tipus "tentacle", i això vol dir que l'estructura urbana permetconnexions molt difícils. No obstant, mirarem de forçar al màxim l'empresaconcessionària per tal que millori el servei i aquesta fluïdesa pugui dissua-dir de la utilització del transport privat".

Això tampoc no vol dir que sigui fàcil circular pels carrers de Lleida. Lamanca de senyalitzacions és explicada pel cap de la Paeria. "Ens hem tro-bat sense material: ni senyalitzacions verticals, ni instal·lacions de semà-fors, ni res d'aquest tipus. Amb un pressupost gestionat amb la Caixa estematenent aquest tema i a més del material mòbil (vehicles, grues) podrem dis-posar d'una bona senyalització".

Però mentre l'ajuntament treballa per senyalitzar bé la ciutat, la fauna"ultra" lleidatana ha batejat alguns sectors amb un nom tan poc originalcom "Zona nacional". "És un problema de mimetisme d'altres formes fei-xistes arreu de l'estat, i tampoc no hem de dramatitzar-lo. És evident queles nostres actituds municipals no són acceptables per a un cert tipus degent, com tampoc ho és el fet que Catalunya recuperi el seu paper com a po-ble. És probable que també per això serem atacats".

Quant a la seguretat ciutadana, Antoni Siurana tampoc no té pèls a lallengua. "Els ajuntaments som uns simples col·laboradors i no hem d'assu-mir aquest problema; hem de canalitzar la Guàrdia Urbana als barris, peròel que no podem és resoldre la qüestió. Hem augmentat la plantilla de laGuàrdia Urbana perquè som conscients del problema, però és Testat qui had'assumir-ne la responsabilitat principal".

23

tal de l'administració perifèrica; l'ad-ministració central no inaugura ni el18 de juliol, i això vol dir que tots elsdèficits es plantegen a nivell d'ajunta-ment, ï penso que amb això hem d'a-nar molt amb compte, perquè els ajun-taments seran, en definitiva, la peçabàsica per al futur de l'autonomia deCatalunya.

Industrialitzar la ciutat

—Quina valoració pot fer el primeralcalde democràtic de Lleida de la tas-ca dels seus predecessors en el càrrec?

—La d'ells ha estat una tasca d'inefi-ciència perquè la provisionalitat ha es-tat el motiu de llur actuació. Duranttres o quatre anys, els problemes hanestat allargats en el temps i no resolts.Es tracta d'insistir —i ho hem fet moltesvegades— que Lleida té necessitat d'u-na industrialització per a assolirdesfer-se d'un nivell de renda que estàvinculat només a l'agricultura i que fauna ciutat en inèrcia. Lleida ha d'ar-ribar a ser una ciutat prou importantcom per a què ajudi a l'equilibri deCatalunya amb el seu dinamisme, i nosigui la "xucladora" de les comarques

del voltant, sinó que sigui ella la que di-namitzi l'activitat d'aquestes comar-ques.

-No sembla una tasca gaire fàcil,això d'industrialitzar Lleida des de l'A-juntament...

—El que no podem pensar és que laindustrialització vingui donada per ins-tàncies externes al municipi. Ha d'és-ser una voluntat municipal i ha de serl'Ajuntament qui controli aquestaqüestió. Per això, la política de sòl in-dustrial ha d'ésser una política munici-pal i no de l'Institut Nacional d'Urba-nització ni de l'Institut Català del Sòl, ievidentment aquest futur urbanismehaurà de donar suport a aquesta dota-ció de sòl industrial per a Catalunya,però que sempre haurà de passar perun control estricte del municipi, perquèés el municipi qui haurà de decidirquantes indústries i quin tipus d'indús-tries. En aquest sentit, es dóna el casque molt aviat la Generalitat aprovaràel Pla General Urbà, que permet el de-senvolupament de plans parcials de sòlindustrial, i en aquest sentit estemtreballant-hi per a aconseguir una ca-pacitat de sòl industrial que permeti elcreixement que desitgem. • Durant la campanya electoral no hi han

hagut promeses exagerades.

Porta dels bergants RAMON BARNILS

Noves d'ItàliaSe'n recorden, no? de Bologna la rossa. Quan els roigs

hi van començar a manar va deixar de dir-se'n Bolonyala roja, i van començar a sortir els indis metropolitans. Hihavia la plaça major, hi havia el redós de San Petronio, hihavia la multitud de carrers amb voltes, hi havia ràdioAlice, meravella de les ràdios lliures.

Bé, avui el bar per excel·lència de la plaça major, el ro-vell de l'ou de la Bolonya rovell de l'ou ha vist canviar depropietaris. Els d'abans se n'han anat a instal·lar un bara pagès. Motiu: els drogats. De droga dura, aquí no esparla de perfumets ni d'herbetes d'anar passant. No hihavia dia que no haguessin de treure un flipat, algú sòli-dament flipat dels lavabos. Pel que fa a les nombrosestaules del defora, hi campen drogats i flipats en qualsevolde les etapes del viatge: compra, venda, canvi, principi,final, pic...

Un altre dels bars de la plaça major de Bolonya ofereixuna curiositat que amb els anys pot arribar a turística idistintiva de l'establiment. Presenta totes les culleretesde cafè amb un forat al mig. El motiu ja me l'hauran en-devinat: els les agafaven totes per preparar-s'hi la droga.

Hi ha després els menjadors universitaris —universitats del segle XI: als menjadors universitaris s'himenja modestament i dignament per cinquanta pessetes.Es veu que resulta molest d'anar-hi perquè mentre men-ges veus tota la rastellera de joves, de quinze a vint-i-cincanys, que s'esperen pacientment que acabis el teu àpat de

deu duros per escurar el plat que deixes. Aquí potser val-dria la pena de recordar que tres anys enrera a Bolognava néixer l'expropiació alimentària, consistent a entrarals restaurants i supermercats de gran stànding i menjar-hi i després pagar més o menys, o gens, i sempre a la dis-creció del consumidor.

Què més? Per la revista Alfabeta, números 3 i 4, men-sual, es pot saber que el conegut escriptor Sanguinetti,amb un divertidíssim bestseller al seu haver, s'ha hagutd'editar ell mateix el darrer llibre, Del terrorismo e dellostato, perquè Mondadori, l'editor esquerrista que en teniaels drets adquirits, s'ha negat a editar-1'hi. Només el diarila Repubblica ha comentat, desvirtuant-ne la significació,el llibre. Gianfranco Sanguinetti no ha tingut altre remeique considerar Del terrorismo e dello stato el primer sa-mizdat italià. - - -

Totes aquestes, i d'altres més, noves reportades perI.R., lleidatana, resident fa molts anys a Bologna, com aestudiosa i investigadora de les plagues dels vegetals.Després de quatre anys d'escepticisme comença a pensarque potser s'ho val, de trobar feina aquí.

—De quan hi vaig arribar fins fa dos o tres anys s'hi en-raonava, s'hi vivia, s'hi feia. De tot i força.

De tota manera diu que si en un any no ha trobat feinaaquí, es queda allà definitivament.

Així estan doncs algunes coses, en aquest arc occiden-tal de la Mediterrània.

24

UNA NOVA INTERPRETACIÓ DE LA GUÀRDIA Y CUSTÒDIA

Adopció legal o adopció social?ALBERT MORENO

„ Unes menjades al aire üiure.

"La maternitat i la infantesatenen dret a atencions iassistència especials. Tots elsinfants, nascuts de matrimoni ofora del matrimoni, tenen dret aigual protecció social".(De la declaració dels drets de

l'home.)

Tothom pot adoptar un nen; bé, tot-hom que reuneixi una sèrie de condi-cions. Si adopta individualment hauràde tenir trenta anys complerts, una di-ferència de setze amb l'adoptat i estaren plé ús de les seves capacitats civils.Si ho fa com a matrimoni, les condi-cions seran les mateixes, però tambéhauran de viure junts i tenir un mínimde cinc anys de casats. Avui un expe-dient d'adopció pot estar llest en un pa-rell de mesos, i amb moltes garantiesque sigui aprovat favorablement. Le-galment parlant és senzill adoptar unnen.

Però l'adopció és alguna cosa mésque aquest marc legal. Abasta un ter-ritori molt més ampli, amb problemàti-ques socials, psicològiques i humanes,que caldrà tenir sempre en compte al'hora d'adoptar un nen. Dos aspectes del'adopció què haurem de tractar aquí.

Un vincle de sang

"L'adopció és una figura jurídicaper la qual es creen uns vincles de sangque abans no existien".

Fer en Lluís Humet, un advocat joveamb experiència en casos d'adopció, jahan passat les èpoques en què un expe-dient trigava com a mínim un any, sen-se cap seguretat que fos aprovat. Avuiels tràmits i els requisits per accedir al'adopció s'han simplificat molt

"Hi ha dos tipus d'adopció, la ple-na i la simple. Els majors de catorzeanys seran adoptats sempre de formasimple, exceptuant alguns casos ex-traordinaris; els menors de catorze ho

seran generalment de forma plena. Lesconseqüències entre els dos tipus d'a-dopció són diferents. En la plena l'a-doptat pren els cognoms de l'adoptant,i la seva igualtat amb els fills legítimsés pràcticament total. En la simple l'a-doptat conserva en principi els cog-noms i té una sèrie de diferències ambels fills legítims pel que fa als drets he-reditaris".

Com adoptar un nenFer seguir el camí fins l'adopció

d'un nen suposarem el cas més-senzill,el d'adopció plena i el d'un nen petit. Elprocés serà més o menys el següent:

"La primera cosa que cal fer és bus-car un nen, i el sistema més senzill defer-ho és anar a la maternitat, i dema-nar, a través d'entrevista, l'adopciód'un nen. Com que el nombre de parespotencials és superior al dels fills,aquest pas no és tan fàcil com sembla.Normalment cal esperar un torn de •sol·licituds."

25

i • jQuan la sol·licitud presentada sigui

acceptada, començarà pròpiament elmecanisme de l'adopció.

"En una primera etapa el nen es dó-na en concepte de Guarda i Custòdia,fins que no pugui adoptar-se legal-ment. £1 nen haurà de tenir com a mí-nim sis mesos d'edat (sempre en el casd'abandó), ja que aquest és el períodeque marca la llei per considerar aban-donat a un nen i poder començar elstràmits d'adopció."

Hem de dir aquí que el consentiment'del que detenta la pàtria potestat delnen, és necessari per poder donaraquest pas. En el cas de la maternitataquesta pàtria potestat recau en el pre-sident de la diputació, en aquest mo-ments els Sr. Tarradellas.

"Un cop tens la Guarda i Custòdia,es fa un expedient judicial que té com aobjectiu, obtenir el consentiment deljutge per poder adoptar. Quan el jutgedóna el seu consentiment, dicta un"auto", amb el qual, i davant de nota-ri, es farà pràctica a tots els efectes l'a-dopció legal. Només restarà anar al re-gistre civil amb l'escriptura del notari iinscriure el nen".

Com a data d'interès podem dir queels tràmits legals d'una adopció podencostar entre les vint mil i les trenta milpessetes.

En el cas que l'adoptat sigui mésgran, el procés serà el mateix, però eljutge podrà cridar-lo per preguntar laseva opinió sobre la futura adopció.

"A partir dels set anys el jutge pot,segons el seu criteri, cridar al nen persaber la seva opinió, a partir dels ca-torze se'l cridarà sempre i a partir delsdivuit haurà de donar el seu consenti-ment perquè pugui existir adopció".

Generalment s'adopten nens sensefiliació reconeguda, és a dir fills de pa-res desconeguts, nens que per una o al-tra causa han estat abandonats. "Se-gons la llei es consdera un fill abando-nat, quan la persona encarregada d'ell,no li dóna durant sis mesos, guarda,educació i alimentació". També podenadoptar-se aquells nens que són ceditspels seus pares biològics als paresadoptius, mitjançant una renúncia ex-presa dels primers.

L'adopció a l'estranger"França i Itàlia, països que com el

nostre tenen com a base el dret romà,regulen la figura jurídica de l'adopcióen termes molt semblants als nostres."

En els països basats en un ordena-ment germànic, la figura de l'adopció,presenta també moltes semblances, iels seus efectes són pràcticament elsmateixos.

Menció apart mereix el cas nord-americà, en el qual l'adopció s'ha pressocialment com un substitutiu per evi-

tar el part. Aquesta situació ha provo-cat un tràfic de nens pels quals es pa-guen veritables fortunes. En aquest casactua amb tota la seva cruesa la llei del'oferta i la demanda, i el nen és tractatmés com una mercaderia a un valord'ús, que com ésser humà.

M.A.C.I.Un cop tractat l'aspecte legal de l'a-

dopció, podem passar a veure els pro-blemes de tipus humà que planteja, so-

\

Una maternitat nova.

bre tot en els casos d'adopció de nensja grans.

En els locals dels Caputxins de Sar-rià funciona MACI (Moviment d'Aten-ció a Certs Infants), "un equip interdis-ciplinari, amb siquiatres, advocats, pe-diatres, assistents socials, etc, que tre-balla de forma interrelacionada amb elTribunal de Menors de Barcelona, laMaternitat i l'hospital de San Juan deDéu, per tal de procurar una família atots els nens abandonats o en estat desemi-abandó, que per diferents canals

I/uís Humet: cap a una integració de tots elsi

arriben a l'equip".Podem dir que MACI és l'únic movi-

ment d'aquesta mena que funciona atot el país, entre altres raons degut alsuport i l'actitud oberta del Tribunal demenors de Barcelona.

"Els nens que tenim aquí són de to-tes les edats, des dels que tenen nomésuns dies fins els que tenen tretze anys, iarriben per denúncies de particulars,d'assistents socials, d'institucions..."

Quan un cas arriba a coneixementde MACI, ho denuncia al Tribunal, pe-

LA MATERNITATLa Maternitat és un dels centres on més sol·licituds per adoptar es presen-

ten. Degut al nombre elevat de sol·licituds és necessari fer una tria prèvia,que realitza una assistenta social entrevistant-se amb els sol·licitants.

Després de la tria prèvia hi hauran diverses entrevistes amb un psicòleg,que passarà els resultats a la Junta d'adopció, la qual aprovarà la sol·licitudi farà l'assignació del nen.

A la Maternitat, ens diu el seu gerent, intentem donar el nen com més rà-pidament possible, perquè creiem que d'aquesta manera li fem un bé.

Els nens que arriben a la maternitat, i que després podran ésser adoptats,són fills de mares solteres que voluntàriament renuncien al fill, casos provi-nents del Tribunal de Menors o els abandons de torn, (nens que es porten ala Maternitat i es deixen sobre el taulell, sense cap mena d'identificació).

Però la Maternitat, és més que un centre d'adopció, els seus serveis assis-tencials, de guarderia, de puericultura, etc, són destinats a molts nens quetenen una família, però que per diferents causes no pot ocupar-se d'ells. Elsfills dels treballadors de la Maternitat,^ls nens de mares solteres que viuenallà, els que estan en règim de residència, tots gaudeixen de les atencionsque la Maternitat els pot oferir, en una política d'integració, destinada aevitar les diferències que per origen poden tenir.

\

quan ja en té de sis a dotze."Quan l'equip creu que ha trobat

uns pares adequats per a un determi-nat nen, es presenta aquesta possibili-tat al matrimoni, informant-lo de totesles característiques del nen. En el casque els pares ho acceptin, començarana realitzar unes sortides periòdiques,com a primers contactes abans de pas-sar a la Guarda i Custòdia. Si el nen téuna certa edat, serà ell el que doni el sídefinitiu per al pas a Guarda"

Quan un nen està en concepte deGuarda i Custòdia, es segueixen elscontactes, entre la família i els mem-bres de l'equip.

A nivell de funcionament intern, ca-da membre de MACI, és responsabled'una sèrie de casos. Si es presentenproblemes, es comunica al responsableo coordinador de l'equip, que tractaranamb els pares o el nen de resoldre elsproblemes. També funciona una menade teràpia de grups, amb quinze o vintmatrimonis, que té lloc coma mínimunes dues vegades l'any, per cada

rò només intervindrà quan aquest esfaci càrrec del cas.

"Primer es porta al nen a la Casad'observació Montcada, finançada pelTribunal de menors, però dirigida pelsmembres de l'equip. El nen estarà enobservació un parell de mesos, i rebràen aquest temps tota l'atenció pedia-tra, sociològica, psicològica i legal quenecessiti. Al mateix temps es determi-narà si és susceptible de Guarda i Cus-tòdia. En aquest cas, sortirà per anar auna família escollida segons les neces-sitats del nen".

Guarda i Custòdia

L'acció de MACI, es basa en una in-terpretació àmplia del que és el con-cepte de Guarda i Custòdia, en detri-ment del de pàtria potestat, i en inten-tar en tot moment que el problema asolucionar sigui el del nen, i es faci se-gons les seves necessitats, no segons lesdels pares guardadors (nom utilitzatper diferenciar-los dels pares biolò-gics). Tot això podria resumir-se enuna frase que en la conversa amb elsmembres de l'equip, va sortir varies,vegades:

"Un nen que necessita uns pares i nouns pares que necessiten un nen".

Insisteixen també molt sovint enque, "nosaltres no ̂ abem quan podremfer l'adopció, però de moment estemsalvant al nen".

El període de Guarda i Custòdia du-ra un temps indefinit, en principi s'es-pera un any d'acoblament entre pares ifill, i si aquest funciona de manera sati-

factòria, podrien iniciar-se legalment siés possible els tràmits per l'adopció.Hem de tenir en compte que MACItracta principalment casos de nens decerta edat i molts d'ells en estat desemi-abandó, element que dificulta laposterior adopció.

"A partir de la situació del nen co-mençarà un treball de selecció de ma-trimonis, que es realitzarà en base auna sèrie d'entrevistes amb diferentsmembres de l'equip, que puntuaran idonaran la seva opinió sobre la capaci-tat i condicions que reuneix cada ma-trimoni per tenir un nen en concepte deGuarda i Custòdia",

f Normalment els matrimonis bus-quen l'adopció d'un nen petit, però unade les primeres coses que es diuen aMACI és que no podran escollir al seugust el nen, ni el sexe, ni l'edat, i quehauran d'acceptar la seva realitat.

"Els pares que vénen aquí han departir de la base de que el nen té unarealitat, uns germans, i que hauràd'admetre que aquests es vegin. No po-dran considerar al nen com una pro-pietat exclusiva i absoluta".

Malgrat tot les sollicitus que es re-ben superen el nombre de nens que po-den accedir a la Guarda i Custòdia.

"Des del mes d'abril que no accep-tem més sol·licituds, i fins l'octubre notornarem a fer-ho".

L'acoblament del nenLa tasca de l'equip anirà encamina-

da a anar madurant als pares, expli-quen clarament que no és el mateix ac-ceptar un nen fins als cinc anys, que

"Els principals problemes que espresenten en l'acoblament, són la man-ca d'escolarització, que ve agreujadaper l'actitud d'alguns col·legis que re-butgen aquests nens, i la personalitatde l'infant que a mesura que és mésgran disposa ja d'una estructura feta".

Moltes vegades, aquest acoblamentes fa amb problemes i tensions, que elfan difícil de superar.. "L'adaptació té com a mínim un

any de rodatge. El moment clau és quanel nen veu que malgrat tots els proble-mes que planteja, els pares el seguei-xen estimant, es el moment en què esveu realment estimat com si fos un ve-ritable fill. Aleshores la seva insegure-tat i els seus temors desapareixen".

Els resultats que presenta MACI sónfins ara molt positius, "de 360 casosnomés tres no han pogut adaptar-se decap manera. Entre els altres, uns vuit onou han hagut de canviar de família, ainstàncies de l'equip, per problemesd'acoblament, però en la segona famí-lia s'han adaptat perfectament".

MACI funciona des de fa quatreanys sense fonts de finançament exte-riors fins ara (l'ajuntament li ha conce-dit darrerament una petita subvencióanual), els únics diners que rebia hoeren a partir d'un compte corrent anò-nim. Els membres de l'equip no cobrencap sou, i les despeses de local corren acàrrec dels Caputxins de Sarrià.

"No es fa pagar a cap pare les des-peses que ha ocasionat un nen. Si el pa-

~Te"Vol~ijpot^rpoira~dniersnen ~el •coinptecorrent anònim. Creiem que si féssimpagar les despeses que ocasiona unnen, discriminaríem als pares econò-micament, i això ens neguem a fer-ho". •

26

L i UE MARÇ LI GIRÀ L'ESQUENA

L^interruptiis"polític dePere PortabellaXAVIER FEBRES

Quant de temps trigarà el senador gironí derrotat PerePortabella a retornar a la política activa? No gaire, no gaire.Quatre mesos després de perdre les eleccions, l'etern i astutmoderador d'assemblees unitàries ja tornava a seure a una mesa,la que presidia la primera trobada d'intel·lectuals catalans enfavor de l'Estatut de Sau, celebrada el mes passat als locals delsCaputxins de Sarrià. Portabella torna, aparteu les criatures.

-Vols dir que te n'has sentit mai, dederrotat, tu?

—"Fer a mi, allò de I'l de març vaser com quan estàs fent l'amor i t'enre-tiren d'un pam tot de cop. Segueixesmovent-te, però et falta aquell pamet.He perdut les eleccions, i sobre aquestabase segueixo fent política, sense volerassumir un paper que no em cor-respon. No represento res, però tincdret a treballar amb entusiasme en elterreny dels intel·lectuals, per exem-ple. Jo em vaig quedar sense represen-tativitat real, però no em vaig quedarfora de la política. La política no depènd'això, aquesta circumstància és pura-ment accidental. Hi ha gent que pensaque si no és diputat o secretari generalno pot fer res. No és veritat. Fer un al-tre cantó, aquests últims mesos els es-tic aprofitant per a recuperar el meuespai personal, tant com a cineastacom per a una cosa que la política nodeixa fer: llegir. Estic recuperant unavessant de la qual mai no ha dimitit,sempre he tingut la doble vessant artís-tica i política. M'agrada la política tantcom em pot agradar el cinema. És unapràctica pendular i compensatòria. Enel cinema m'acusen de críptic i elitista,mentre que en la política diuen que sócun home de síntesi, que facilita les co-ses. En qualsevol moment en què se'mdemani d'ocupar algun lloc, no ho dub-taré. Pot succeir en qualsevol moment.Però no estic disposat a esperar passi-

28

vament, jo sempre estic dinamitzant iaprofitant la situació. Ara estic vivint afons la meva situació d'home sensible ala política, estic preparant un film i unllibre".

-En el primer acte unitari en el qualvas tornar a participar, ja et vam teniraltre cop a la mesa. Això teu també ésde naixença?

—•'Vaig ser a la mesa perquè em vanvenir a buscar. Que em van venir abuscar els meus? Què entens tu, quandius "els meus"? És evident que no emfaré de cap partit que no sigui el PSÜC,però també tinc molt clar que jo sem-pre seré independent. Per raons perso-nals, no faig vida de partit ni sóc mili-tant. Però tot independent té el seumarc ideològic. Quan em van venir abuscar per a la mesa, vaig dir que nointervindria i no vaig voler fer de mo-derador. La veritat és que vaig prendrela paraula una vegada, perquè es vaproduir una intervenció que em va ex-citar molt. Tu creus que es pot plante-jar la defensa de l'Estatut de Sau dientcom va dir aquell: "Companys, hem dedefinir fins on estem disposats a quèens el retallin"? Vinga home! Així no espot anar pel món, assumit d'entradaque te la fotran, amb esperit de resis-tents, amb vocació de màrtirs, dispo-sats a immolar-nos. En aquest país hiha una gran tendència a fa tristor, ésun país de patidors".

H^t • "

"Estic aprofitant aquests mesos per a recuperar

El futur dels moderadorsunitaris

—El teu paper de moderador unitari,del PSUC estant, ja no fa ni gota degra-da als qui pensen que cadascú ha d'as-sumir clarament la seva adscripcióideològica. Te'l deixaran seguir ju-gant?

—"Jo emplaço qualsevol socialista adir documentadament que jo hagi ac-tuat una sola vegada en contra de launitat de Catalunya. Que ho diguin pú-blicament, no entre ells. Si he estat sec-tari, ho assumiré. Però que ho demos-trin. Estic segur que la discussió de

eu espai personal de cineasta".

l'Estatut a Madrid comportarà un mo-viment unitari a Catalunya i els pri-mers unitaris seran els socialistes. Elpartit líder no té més remei que accep-tar el paper unitari. I si jo per atzar es-tic a una mesa i sóc moderador, els úl-tims a posar-me un entrebanc serienels socialistes, n'estic segur. Mai, pú-blicament, ningú no m'ha posat enqüestió. Si ara consideren que jo pucser conflictiu, que n'hi posin un altre.Però jo recordo que els pésams méssentits que em van adreçar arran deles últimes eleccions van ser precisa-ment els dels socialistes".

—Tal com van les coses, tu creus quees reproduirà una engrescada col·lecti-

"Mai no he estat d'acord amb la meva edat.'mes",va a Catalunya amb motiu de l'Esta-tut?

—"En Suàrez ha aconseguit avorrirel personal i pot arribar fins i tot a feravorrir l'Estatut. És molt perillós. Ne-cessitem un referèndum de l'Estatutclamorós. Però el ritme l'està imposantei Suàrez. És un moment perillós i fo-tut, es produeix un desencís, un des-gast, no hi ha l'entusiasme de fa unsanys. Ara bé, jo crec que s'està tornant aproduir un moviment nacional deCatalunya al voltant de l'Estatut. Larecent reunió dels intel·lectuals cata-lans no és casual, és una resposta alssectors d'UCD que voldrien despresti-giar l'autonomia amb els arquetipus del'anticatalanisme".

—Anem doncs, per part dels intel-lectuals catalans, a una altra caputxi-nada o a una altra tancada a Montser-rat? ., /

—"Jo m'oposo rotundament a aques-tes fórmules de resistents antifranquis-tes. Estem en uns altres temps i ja vasent hora que ens n'adonem. S'han desuperar les fórmules nostàlgiques delpassat, típicament a la defensiva. Arahem de demostrar que som gent capaçde redactar un text global i amb argu-ments científicament competents pelsquals ens posem al costat de l'Estatutde Sau. No una anunciació genèrica deconceptes, sinó un text precís i tècnicamb la col·laboració d'especialistesconstitucionals que sàpiguen contestarels arguments d'UCD amb un llenguat-ge que no permeti de dir que som uns

/ la coqueteria també està bé en els ho-

incompetents als gabinets jurídics delsministeris que el rebran. I fer ara unacte d'afirmació d'aquest tipus en unlloc d'església tampoc no tindria ja sen-tit. Ha de ser en un lloc de congressos,amb normalitat, amb impacte als mit-jans de comunicació i amb tota una li-túrgia de posta en escena".

El retorn del President, elmillor film de Portabella

—Ah, això de la posta en escena jat'agradaria que t'ho reservessin. La delretorn triomfal del President Tar-radellas, amb tu al seu costat en el cot-xe descapotable a la Kennedy, encarala deus guardar calentona. "La comu-nicació amb les masses té aspectes ino-blidables, aspectes lúdics, fins i tot ero-titzants. És com fer l'amor", deies enuna entrevista remarcada que et va ferla Maruja Torres. Encara et dura, l'ex-citació?

—"Ui, aquella entrevista! Alguns se-nadors em van venir a trobar durantuna de les sessions del Senat i em vandir: "Si yo digo en mi circunscrípcióncosas como las que sueltas tú en estaentrevista, arruino mi carrera políti-ca". I jo els vaig contestar: "Doncs fi-xa't si a Catalunya som diferents, que ami encara m'afavorirà". Però la veri-tat és que organitzar el retorn del Pre-sident i recórrer els carrers de Barcelo-na plens de gent al seu costat no em vaproduir cap excitació massa especial.

29

U ESSÈNCIADEL ROMÀNIC

ÈsS; í ^ y .ís .títí->>.-__fcjK*'w M»Í ^Uw.*%;«' fcí»*^.-».*

2OO.~

DOPESAGRUPO MUNDO DE EDICIONES

'••v.-'..

editorial

Constitución. 18-20 - Tel.: 332 84 08BARCELONA (14)

Els PEDROLO de Les Eines

"Ja era hora que el Premi d'Honorde les Lletres Catalanes el rebésManuel de Pedro\o".(Efiseu Climent)."Es el primer novel·lista que repel Premi d'Honor de les LletresCatalanes. L'exemplaritat de la tas-ca cultural i cívica d'en Pedroloés un fet evident".(Maria AurèliaCapmany i

Tetralogia (LA TERRA PROHI-BIDA) d'un retorn: la repressióvenç altre cop els vençuts, la nit^crema tot bri d'esperança, la terraha estat prohibida per als quil'anomenaven "pàtria" al llarg delssegles.

LA TERRA PROHIBIDA:I. Les portes del passatII. La paraula dels botxinsIII. Les fronteres interiors .IV. La nit horitzontal

Milions d'ampolles buidesL'intent de muntar un grup revolu-cionari català armat. Un mite pe-drolià a les mans i al cervell d'ungrup d'éssers apassionats, tristos,contradictoris...

MHMMOe venda en llibreries.Distribueix: ITACA, S.A.

Delegació Barcelona: Aribau, 228Tel.: 200 94 00 - Barcelona-6

I Delegació València: Tomés Sanz, 451í Tel.: 370 28 50 - MISLATA

I Delegació Alacant: Río Túria, 2Tel.: 28 36 65 • ALACANT

"Necessitem un referèndum de l'Estatut clamorós. Si Sudrez aconsegueix fer avor-rir l'Estatut, serà molt perillós". (A la foto amb en Joan Reventós durant el rodatged'"Informe general"}.

Jo odio magnificar les situacions. Tincuna certa capacitat de distanciament,de cineasta que mira les coses a travésl'objectiu de la càmara. I en aquestessituacions, més que mai, em mantincdistant. Tot i això, penso que el retorndel President és possiblement la pel·lí-cula amb colors més important que hefet mai...".

—A un home amb voluntat depassar-s'ho bé sense remordimentscom ets tu, què li pot atraure de la polí-tica activa actual?

—"Hi ha utopies necessàries. Cal unafita que estirí. Això que vivim ara vacap a algun lloc, no sabem ben bé quin,però cal mantenir la capacitat lúdicade ser sensibles i lluitar per no esdeve-nir persones insensibles. En la política,que jo pugui arribar a Director Generalde Telègrafs no em diu res. A mi el quem'interessa de la política és que un dia,tot passejant, la gent es miri d'una al-tra manera. Jo faig política amb aquestobjectiu, en el marc d'un procés cap elsocialisme del qual la democràcia ésun moment-que s'ha d'aprofitar ambclaredat. Si creiem en el desencís, laÜCD ho tindrà planer. Ens cal la volun-tat d'entusiasmar-nos per una cosa quèencara no és i que pot arribar a ser. Jom'entusiasmo per la pel·lícula que en-cara no he fet o pel tipus de vida queencara no tenim. L'entusiasme ha deser previ. El que vol el poder és que es-tiguem satisfets amb el que tenim".

"La coqueteria també estàbé en els homes"

—I això de no haver confessat mai lateva edat, va lligat amb l'etiqueta deseductor empedreït o és una prometen-ça?

—"El que passa és que mai no he es-tat d'acord amb la meva edat. No m'hecomportat mai en relació a la mevaedat, sempre n'he estat desfasat. Nopuc amagar-me la vida pública, però

puc amagar la meva edat. Tinc els quetinc. N'he fet un joc, d'això. Trobo quela coqueteria també està bé en els ho-mes".

—I aquesta elegància natural quepasseges amb un toc acurat de "negli-gé", és una arma, un posat o et ve demena?

—"Jo he nascut amb corbata i nome'n poso, contràriament als d'UCDque sons uns "horteres" i no sabencom posar-se-la. I no parlem dels polí-tics catalans... No tenen sentit de l'hu-mor. Fixa't que en Roca Junyent, quedintre de tot és dels qui en té més, emve un dia i em diu a tall de confessió in-discreta: "Saps una cosa, d'aquestesbufandes de moda que t'has posat da-munt l'americana a la foto electoral, jotambé en tinc una..." I per què no te laposes, home, li vaig fer jo? "És que no-més goso quan vaig a París...". Compot anar bé, el país I? L'elegància d'unsomriure ben col·locat també pot seruna arma política, i tant. A la ComissióConstitucional, recordo haver fet pas-sar algunes esmenes amb quatre bonesparaules i un somriure en el bon mo-ment. Algunes passaven, perquè elsd'UCD són una colla de destralers".

—Et segueixen tirant a la cara que elteu pare sigui el propietari aquí de la"Danone"?

—"No només té la Danone. Té cator-ze empreses més: la Belter, les pastesSaula, els sabons no sé què, ni jo ma-teix no ho sé. És un món en el qual nom'hi fico. És un home molt actiu; té 84anys i encara va als Consells d'Admi-nistració, viatja a Xicago per a progra-mar inversions, etc. Sempre ha consi-derat que jo m'he equivocat, però emrespecta. Èticament em respecta per-què veu que no m'he beneficiat de lapolítica, ni en càrrecs ni en peles. És dedretes, però d'una dreta liberal, pro-gressista, dels qui poden fer anar elpaís perquè no s'espanta i fa políticad'inversions. És un neocapitalisme in-tel·ligent, de poder". •

31

SORTIDA DE LA CRISI

Ambquinesdirectrius?JOAQUIM MONELLS

£1 tractament delsparàmetres de la crisieconòmica i del diagnòstic de lescauses que l'han provocada,presentat la darrera setmana enaquestes mateixes planes,restaria incomplet sense laformulació d'unes líniesd'actuació que constitueixin uncontext de referència per a ferfront a l'actual situacióeconòmica.

De primer, cal precisar que unes lí-nies d'actuació no defineixen, ni tansolament pressuposen, cap programaeconòmic determinat, sinó que prete-nen plantejar un esquema de coherèn-cia —necessàriament restrictiu— en elqual tenen cabuda programes dife-rents. Des d'aquesta perspectiva, unprograma econòmic esdevé simple-ment la formulació tàctica, circums-tancial i oportunista de l'esquema decoherència que es desprèn d'un con-junt determinat de línies estratègiquesd'actuació.

En aquestes coses, que resulten d'u-na simplicitat força aparatosa, convéd'insistir-hi. Perquè, a còpia de con-templar com Unies d'actuació generalpretenen presentar-se com a progra-mes econòmics concrets, o com unsprogrames concrets han estat sovintformulats en un context de manca inte-gral de línies d'actuació, bona part delpersonal pot acabar per creure que lateoria de la relativitat serveix psr a ar-reglar aparells de televisió cascats, oque per a construir un DG-10 potprescindir-se d'un disseny previ.

Unes possibles línies d'actuació eco-nòmica per fer front a la crisi passenper unes vies de diferents a les d'UCD;o, més precisament, passen per les viesper les quals la UCD —amb exquisidapulcritud— s'ha negat a transitar.

Passen per una profunda reconver-sió industrial.que tingui especialmenten compte el triple fenomen de la novaonada d'automatització, de les greusdificultats d'abastiment petrolífer i de la

S'ha de fer front al greu problema social de l'atur.

competència —a cops salvatge— d'al-guns països del Tercer Món. I això im-plica plantejar una reestructuraciósectorial susceptible d'assolir un nouequilibri socialment suportable entretreball-capital-tecnologia, de funcionarsobre unes bases energètiques menysrestrictives i de potenciar produccionso activitats que no requereixin immen-sos aparells ortopèdics per a subsistir.

Passen per un canvi del model decreixement que substitueixi l'objectiuconvencional de màxim creixementeconòmic quantitatiu pel nou objectiude fer front al greu problema social del'atur i de la contínua degradació de laqualitat de vida. I això suposa renun-ciar a l'obsessió del Producte NacionalBrut i eixamplar generosament el con-cepte de benestar social —no noméseconòmic— per a incorporar-hi totsaquells elements, des de l'ecologia finsa la seguretat ciutadana, que fan habi-table —i no només suportable— un de-terminat espai de vida i de treball.

Passen per un replantejament de lesestructures de consums que permetiuna distribució més racional entre elsconsums privats i els consums col·lec-tius, entre els consums superflus o deluxe i els consums necessaris i entre elsconsums de malversament energètic iels consums d'estalvi energètic.

Passen per una substitució de les po-lítiques econòmiques convencionals,basades en la manipulació grollera dela demanda global, per noves políti-ques del cantó de l'oferta —més selecti-ves, més desagregades, més sofistica-des, més imaginatives i menys

acadèmiques— que afectin directamentla composició i l'evolució de la produc-ció.

Passen pel plantejament d'un nouesquema de relacions industrials quepermeti de compatibilitzar les exigèn-cies tècniques de funcionament eficientdel sistema econòmic amb una protec-ció raonable del lloc de treball i amb unaprofundiment constant de les preocu-pacions socials.

Passen també per un replantejamentdels esquemes de relació internacionalamb els països productors de petroli iamb els països del Tercer Món, substi-tuint en alguns casos les actituds d'ex-plotació econòmica i de marginació po-lítica per comportaments de coopera-ció econòmica i d'enteniment polític.

Lògicament, la incidència de qualse-vol programa econòmic que pretenguitraduir a la pràctica propòsits com elsesmentats serà perceptible només amig termini. Una crisi que és el resultatde molts anys de cultivar ir-responsabilitats no pot ser resolta ambuns quans decrets-llei. Mentrestant,per tal d'evitar que la progressiva de-gradació de la situació econòmicaplantegi condicions d'explosió social,caldrà cercar la via del pacte. En lamesura, però, que la via del pacte res-pon a la necessitat de subministrar oxi-gen que permeti de respirar fins queuna sèrie d'actuacions en profunditatcomencin a millorar el panorama, sem-bla recomanable interpretar qualsevolpacte com una peça que s'insereix en elcontext d'una estratègia més global,definida per unes línies d'actuació eco-nò mica coherents i clares, •

32

LES DIFICULTATS DE CADA DIA DELSINDICALISME DE CLASSE

A propòsit del pacteUGT-CEOEISIDORBOIX

A ningú no se li escapa la gran importància de l'acordconclòs entre la Unió General de Treballadors i la ConfederacióEspanyola d'Organitzacions Empresarials, tant pel querepresenta de primer pacte confederal entre un sindicat i unaorganització patronal majoritaris, com per l'intent d'abordarproblemes que exigeixen una urgent solució.

Significació i urgència que no sónprou, però, per a valorar sense méscom a positius els esmentats acords. Enaquestes notes intentarem realitzaruna primera aproximació al contingutdel document del pacte, així com al'entorn sindical en el qual s'ha dut aterme.

Unitat d'acció

Resulta difícil saber si aquest acordtrenca, en l'actual situació, la unitatd'acció. Allò que resulta inqüestionableés que es tracta d'un seriós retrocés enaquest terreny. I no es tracta potser debuscar-ne el "culpable", sinó de refle-xionar sobre el tema. En la meva opi-nió, tot sindicalisme que es proclami"de classe" ha de plantejar-se, com ob-jectiu permanent, la unitat d'acció enla mesura que per a no caure en acti-tuds corporatives, ha de formular pro-postes per al conjunt de la classe i nosols per als seus afiliats.

Difícil seria justificar la pretensió deCC.OO. de discutir només amb el Go-vern, i no amb la patronal, els temes del'Estatut del Treballador, que afectenfonamentalment a les relacionstreballador-empresa, sindicats-patronal. Però no hi ha hagut per partd'UGT una seriosa batalla sindical, és adir dirigida al conjunt de la classeobrera, per a forçar la incorporació deCC.OO. a la taula de negociacions.Sembla més aviat que VGT, i potsertambé laCEOE,*hagurestatinés agusten aquesta negociació sense els "co-cos" (que no ho són tant!). Nicolàs Re-dondo ha declarat que UGT no haviafet cap concessió. A part que resulta di-fícil un acord, qualsevol, sense conces-

sions mútues, hom podria potserpreguntar-se si el trencament de la uni-tat d'acció, amb la diferent "imatge"resultant, no ha estat el principal ob-jectiu de la CEOE i, per tant, de fet unaconcessió d'UGT.

Tampoc no respon a la unitat "declasse" l'actitud d'UGT acceptant (ja

que no ho va denunciar) la pretensió dela patronal i d'alguns governs civils dequalificar com "il·legal" tot anunciantrepressàlies, la convocatòria d'atur peral dia 11 de CC.OO. I això independent-ment, és clar, de compartir o no l'en-cert d'aquesta convocatòria.

Negociació-mobilització

En l'explicació dels acords hi ha unaconstant contraposició per part d'UGTd'ambdós conceptes. "Negociar abansque mobilitzar". Potser es confon "mo-bilització" amb les seves formes extre-mes, com en general és la vaga, però ésevident que no hi pot haver sindicalis-me (en tot cas "de classe") que no esplantegi una mobilització permanent, através de les múltiples formes del sin-dicalisme "de cada dia". I per a nego-ciar, sobretot per a obtenir resultatspositius, és imprescindible comptaramb prou força, assolida i demostradaa través de la mobilització.

Hi ha d'altra banda, al llarg de totl'acord, una constant preocupació per 'evitar "tensions socials", que ens re-corda massa la pretensió de Ferrer Sa-lat de considerar anticonstitucional l'e-xercici dels constitucionals drets de va-ga i manifestació. •

A ningú no se li escapa la gran importància dels acords firmats entre UGT i CEOE.

33

Reconeixement sindicalEncara que les limitacions del mí-

nim de 250 treballadors a l'empresa,del 1596 d'afiliació per a UGT, d'un soldelegat, sense reconeixement de l'acti-vitat sindical col·lectiva (aspecte essen-cial en el sindicalisme) a l'empresa» són'limitacions serioses, és evident que estracta d'un trencament oficial de lafins ara permanent negativa patronal areconèixer el fet sindical als centres detreball. No deixa però de resultar cu-riosa la justificació que la CEOE ha exi-git (suposem) en el document conjuntdonat a la premsa el 10 de juliol a tallde presentació de l'acord de 12 folis i14 punts, i en el qual es diu "en el benentès que a través dels esmentatsacords la CEOE prova de portar fins ales darreres conseqüències l'acceptaciódel compromís dels sindicats amb lanostra societat industrial...". Ja potsuposar-se que aquesta és la pretensió

No hi ha hagut per part d'UGT una seriosa batalla sindical per posar a CCOO a lataula de negociació.

empresarial, com també que no

AVTJI,1000 VEGADES

AVUIQue ï"AVUTés més que un diari;

peraCatalunya,és quebom que al cap de 1000números, superant-ho UX,nocalqueesdigüijés un fet remarcaüe, té la seva impartàixàa.

Però és peraixò precisament que fAVUI",ecm a supcrt puüicitaii,durai]taque5ts1000 números que ara (Xffimemopem.,

síia cco/ertit en un mitjà de <xmmicaqómolt rendible a Catalunya r •

perquè és més rendíbüa

ésaquest l'esperit de la firma d'UGT, En-tre antagonistes socials és possible, ne-cessari, arribarà acords sobre mesurespràctiques concretes, però no sobre "fi-losofia" social.

Revisió salarialLa revisió de les clàusules econòmi-

ques dels actuals convenis és un delsproblemes claus del moment Els sindi-cats no acceptaren el Real Decret delstopalls salarials (11, 13 o 14%). En lapràctica es superaren en alguns casos,però per poc, és a dir que va actuar demur de contenció força eficaç. En elprimer trimestre s'ha superat ja el6,5% d'inflació, considerat límit pel de-cret. Però allò més greu és que la infla-ció a final d'any ja es reconeix que potarribar a xifres de l'ordre del 20%, so-bretot com a conseqüència d'augmentsde preus oficials, quan totes les previ-sions econòmiques es van fer amb lahipòtesi que es mantindria al voltantdel 10%. El tema és greu i encara quel'acord UGT-CEOE s'ha resumit amb lafórmula de la "revisió automàtica", enrealitat no és així, sinó que es fa depen-dre aquesta revisió de "la pujada delspreus i dels criteris que pugui adoptarel govern" i tot això per a una revisióque la "CEOE recomanarà es porti aterme en el segon semestre del 1979".

Un acord doncs que, si se superenels seus aspectes confusos o contradic-toris, assenyala el necessari camí denegociació com a part indissociable del'activitat sindical. Un acord en el qualmoltes coses depenen de la seva inter-pretació i aplicació, amb problemesque tornaran a plantejar-se aquestatardor, i als quals caldrà donar de nouresposta. I d'aquesta resposta, del seucaràcter "de classe", poden dependremoltes coses en el panorama sindical. •

34

Manilla d'oros

Apologiai vindicacióde la culturacomarcalPERE ANGUERA

PERE ANGUERA

L'escriptor de comarca pertany en-cara al suburbi literari. Allunyat delscentres de decisió editorial, impossibi-litat d'assistir a tertúlies, estrenes, pre-sentacions i actes de societat cultural,veu passar les denes del temps senseque ningú no l'anomeni en cap misteri.Però existeix.

Fa alguns anys que a "Serra d'Or"va aparèixer una enquesta als escrip-tors de comarca, a la gent que per ne-cessitat o per pròpia decisió tot i la se-va vocació lletraferida romanien en elsseus llocs d'origen. El saldo general deles respostes era més aviat derrotista:o bé les vocacions es resolien en laclaudicació davant la indiferència delscovilatans o bé persistien acumulantinèdits que un dia o altre havien de fercap al foc o a cal drapaire, l'opció al'estreta glòria del poeta de full domini-cal o de reivindicador de minúsculesglòries, tot plegat imprès en papers queningú no llegia. Sols de forma isoladaaconseguia la conquesta d'un lloc d'ho-nor o prestigi entre la plana major dela nostra cultural. La situació no hacanviat massa, però tanmateix...

Però tanmateix s'han produït algunscanvis en el seu entorn i en el nacional.La major facilitat de comunicació, l'in-crement de papers impresos o d'edito-rials li van obrint camí, o millor fines-tretes. Però a més hi ha un altrefenomen que és el que compta. Larealitat comarcal es va reimposant ar-reu del Principat, i de forma més va-cil·lant en la resta del PPCC; pertot sur-ten amb embranzida grups de poetes od'investigadors. L'afirmació no és gra-tuïta, un observador no massa atenthaurà observat com per exemple a ni-vell poètic es publica a Vic la revista"Reduccions", els llibrets "Foc nou"en el Camp o els del grup La Gralla i ladalla en el Segrià o les diverses sèriesde publicacions com els llibres "Tafal"o la revista "Blanc d'ou" a Ciutat deMallorca. En un nivell més erudit pas-sa un fenomen simètric, en els darrersanys han nascut, i parlo només delsque tinc més a prop de casa meva, cen-tres d'estudis a la Conca de Barberà, aAlcover, a Altafulla i al Baix Camp i

han pres nova embranzida alguns delsmés clàssics. De tot plegat per llosc quees sigui cal deduir-ne l'empenta d'a-questa cultura comarcal, amb saba jo-ve a les venes i amb un coratge com deneòfits.

L'important com sempre no és laquantitat, sinó la qualitat i el punt demira. Vull dir que la gent ara hi escriu ihi investiga ha oblidat la postura del Bu-da que es contempla el melic i ha dei-xat d'apamar campanars. Continuenparlant si convé dels fets de casa peròamb una òptica nacional, continuenparlant dels fills il·lustres però ambuna visió crítica, continuen remenantl'arxiu local però amb mètode científic:els resultats són brillants i esperança-dors i comencen a permetre la il·lusióde refer la història dels PPCC des d'unaòptica autènticament popular i no deles tres o quatre capitals. I continuenfent poemes que moltes vegades calcontinuar-se imprimint, però no ja coma epígons rerassagats, sinó que sovinten la primera i més original avantguar-da, en autèntica punta de llança. Conti-nuen escrivint, però no ja amb l'espe-rança del diari del diumenge amb gar-landes de flors o del programa de festamajor, sinó amb el convenciment i elneguit de l'autèntica cultura, segurs deser un maó més dins de l'estructura.

La cultura comarcal estreta de pit imiop ha mort sota la pròpia carcassa,és l'hora del desvetllament de volun-tats tot i els múltiples problemes que esmantenen vius com el que es podriaanomenar centralisme barceloní, pro-ducte de la seva desorbitada macroce-fàlia, sensible sobretot en el nivell d'in-tercomunicació i d'accés a determina-des estructures o la precarietat de laxarxa de distribució dels papers que nosurten de Barcelona. Les contradic-cions i les dificultats són encara múlti-ples, però cal esperar que la políticacultural de la Generalitat, seguint latradició dels nostres governs autò-noms, li doni l'empenta definitiva ique, com en les novel·les històriques decapa i espasa, puguem dir allò que fatant d'efecte: "La cultura comarcal ha

, mort. Visca la cultura comarcal".

35

PERIODISTA, ESCRIPTOR

Agustí Pons i lapolítica literària (n)MARIA ALBIOL

Agustí Pons, periodista, escriptor, amb sis llibres publicats, dosd'ells en col·laboració, i els altres quatre eh solitari, un dels qualsés un llibre de poemes titulat: Cossos i fets. Els temes que hanapassionat Agustí Pons són temes del carrer, temes polítics isocials. Un dels seus llibres més venuts ha estat Converses ambFrederica Montseny. Avui volem parlar amb ell del compromíspolític de l'escriptor, seguint la nostra dèria, ja iniciada fa unsdies.

—Per conèixer bé una persona calsaber-ne els seus orígens. Permet quesigui una mica impertinent, quin és elmitjà on vas viure la teva infantesa?

AGUSTÍ PONS. -Si vols que et parlidel barri resultarà molt variat. Vaignéixer a Sant Gervasi en una torre ambdos pisos. Una sala d'estar amb la ma-re tocant Para Elisa de Beethoven. Totaixò era un miratge. Fals de dalt abaix. D'allí a l'esquerra de l'Eixampla,al carrer de la Diputació.

—Endevino l'ambient. Dignitat sociali poc diner?

AGUSTÍ PONS. -Exacte, i això emva empènyer a treballar i a resoldre di-rectament tots els meus problemes.

—Llegies?AGUSTÍ PONS. -Sí, llegia. El meu

pare era llegidor, i la meva mare. Elsllibres es comentaven. Però hi haviauna certa censura, tan ben intenciona-da com vulguis, per oferir-nos als meusgermans i a mi, lectures adients a la in-fantesa.

—Des de quan t'interessa la política?AGUSTÍ PONS. -Des de sempre. Als

dotze o tretze anys em vaig inventaruna enquesta sobre qui guanyaria leseleccions americanes, si Nixon o Ken-nedy.

—Trobaves bon ambient per la tevapreocupació política?

AGUSTÍ PONS. —Més que una qües-tió diria que el meu pare es molestavaque jo demostrés les meves opinions encontra de les seves. Vaig descobriraviat que una discrepància política potenfrontar durament la gent. Potser pelmeu pare era l'expressió que la sevatutela fallava.

—Descobreixes aviat que, al teu vol-tant, el món és injust?

AGUSTÍ PONS. -No, més aviat que

No és la presó, és simplement una escola"de pago".

el món era molt gran, i sobretot que nohi hauria lloc per a mi.

—Et descobreixes a tu mateix comuna persona que escriu i pensa?

AGUSTÍ PONS. -Sí, i a més a casam'ho van fomentar. Hi havia una pro-funda admiració per l'intel·lectual.

—Però tu admires els que no solspensen i planegen el futur, sinó els queactuen?

AGUSTÍ PONS. -Evidentment. Sem-pre he viscut aquesta dicotomia, m'en-tusiasma jeure en una hamaca i rumiari tinc la necessitat de moure'm i fer co-ses.

—Quines persones concretes van serper a tu modèl·liques?

AGUSTÍ PONS. —Doncs per exempleJack Kerouac, en Salvat Papasseit, elNoi del Sucre, l'Sthendal, m'han inte-ressat tant, que han passat a formarpart del meu món... per exemple enQuicu Sabater.

—Qui és el Quicu Sabater?AGUSTÍ PONS. -El guerrillerl—Personatges que viuen al carrer,

que s'arrisquen?

AGUSTÍ PONS. -Entén què vull dir!no és que els vulgui imitar, és quem'impressiona la seva humanitat. Po-dries afegir-hi Bons Vian, Brel, JackLondon, i quan m'entusiasmo necessitosaber-ho tot... i després potser me'lsdescuido.

—Però et planteges clarament allòque significa el compromís polític, és adir la participació i l'acceptació d'unaideologia?

AGUSTÍ PONS. -Mira, el meu llibrede poemes es titula Cossos i fets, jo in-tentava que volgués dir en certa mane-ra allò que diu el Reich, cal passar perl'existència del propi cos per arribar alconeixement. El compromís polític comuna professió no m'interessa.

—L'escriptor pot deixar de compro-metre's?

COM MIL DRAPSDE COLOR NEGRE

"El bé més preuat és la Dibertat"("A les barricades!")

Com mil draps de color negre—i mil més rojos i negres—;com una plaça que es vinclaal silenci de les boques;com mil boques que trepitgencadàvers de mala jeia;com mil cadàvers que clamenrevenges del poble, i meves;com mil coses que s'estrenen,la llibertat, per exemple;com somnis de tota menaque pintem amb mil estrelles;com clams que esclaten de sobtei el Cadàver s'ennuega;com mil cossos que es despulleni es redescobreixen verges,així recobrem, tu i jo,allò que mai no tinguérem:la joia de la follia,l'edat de l'adolescènciaquan redactàvem els rètolsi pintàvem les senyeres,quan corríem carrer avallamb destrals de tota menasense conèixer-nos, però,mal ens podíem conèixer:mil cavallers ho impedienamb crits i maledicènciesque ara, amb la plaça plena,enterrem sense fer esmenes:amb els pits, mans, boques, sexes,ens reconeixem, per sempre.

Jornades Libertàries, Parc Güell, ju-liol del 1977

Aquest poema forma part del llibreinèdit "Tractat de geografia", fina-lista del darrer premi "Carles Ri-ba".

36

"La meva tasca de periodista em barreja amb els fets concrets i l'obsessió d'escrip-tor em permet aülar-me". s

AGUSTÍ PONS. -Els fets de cada diasón urgents, passen coses i et reclamendecisions, i aquí sí que et comprometstant si vols com no. I jo vull comprome-tre'm. Sóc conscient que la dialècticapolítica no és el meu joc, però seria unatrampa viure al marge de tot, perquèprecisament no es tracta del meu joc.

—Però el fet que escollissis el perio-disme, no vol dir que et decidies peraquest compromís diari?

AGUSTÍ PONS. -Si , però en certamanera sóc un privilegiat, la meva tas-ca a l'"Avui" m'obliga a barrejar-meamb els fets concrets, i al mateix tempsla meva obsessió d'escriptor em permetaïllar-me, i ser molt més revulsiu, en-cara que potser més ineficaç.

-Creus que militar a un partit polí-

tic, dels que hi ha en el nostre panora-ma actual és una solució o una limita-ció?

AGUSTÍ PONS. -Aquesta no és ladisjuntiva. Per a mi militar o no militarté un valor absolutament relatiu i, en elfons, el que m'importa és l'actitud èticaque hi ha darrera aquesta militància.Jo, personalment, em sento molt còmo-de intentant practicar l'acció directa,en el seu sentit més lúcid, és a dir, talcom l'entenia El Noi del Sucre i tal coml'ha reivindicada, per exemple, PereSolà en parlar de la tasca de Ferrer iGuàrdia: incidir directament en la rea-litat. Si pogués, és clar, ho faria dinsd'una organització que històricamentha estat la capdavantera en el planteigd'un conjunt de qüestions cabdals en

primer lloc, l'abolició de l'Estat: la sus-titució —per dir-ho en termes clàssicsdel "govern dels homes per l'adminis-tració de les coses"— i també altresqüestions ara tant d'actualitat com elfeminisme, l'educació o el consumis-me; i què també —no ho oblidem— hasabut plantejar, malgrat les contradic-cions històriques, les reivindicacionscatalanes, a partir de les formulacionsde Pi i Margall i el federalisme històric.Però, és clar, no puc militar en la CNT,entre altres coses, perquè els meusamics —els qui pensaven com jo— n'hanestat expulsats. Però no dubtis pas que,com sigui, les idees llibertàries són lesidees del futur. Tot això, és clar, cal-dria explicar-ho més llargament. Elque et puc dir, però, és que les mevesidees llibertàries no m'impedeixen decol·laborar amb militants comunistes osocialistes o d'altres partits d'esquer-ra que segueixin creient honestament,en la necessitat d'un canvi radical dela societat. En canvi, em sento profun-dament allunyat dels qui, per exemple,pretenen substituir un Estat per un al-tre, a partir d'una mistificació de laidea nacional o dels qui militen per ama-gar llurs frustracions personals o llursinteressos de classe.

-Fins aquí, una visió molt teva delcompromís polític. Un tema que tot justencetem.

AGUSTÍ PONS. -Em permets queciti un dels meus poemes?

- I tantl •

Llibres 1 novetats PERE ANGUERA

RIERA, MIQUEL ÀNGEL: LaTara anatomia dels centaures.Editorial Moll. Raixa, 116.173 ps.

Recull de catorze narracions breus a cavall sempre de la irrealitat, escri-tes en tècniques diverses entre 1974 i 1977 i que constitueixen la primeraincursió en els contes de l'autor,partíntgeneralment d'una anècdota minsa.Les narracions interessen pel seu caire poètic i inesperat.

RÀFOLS CASAMADA, AL-BERT: Territori de temps. A.Bosch editor. Quaderns depoesia crema, 3. 72 ps.

Recull de cinc opuscles poètics del pintor Ràfols Casamada on hi ha unaconstant preocupació pel color, l'espai i la llum, escrits generalment en verslliure. El llibre va precedit per un pròleg de J. M." Castellet, en el qual en fal'anàlisi.

MARCH, AÜSIÀS: Poesies. Lesmillors obres de la literaturacatalana, 14. 220 ps.

Edició pràcticament completa de l'obra d'A. March i què constitueix elprimer intent abastable d'aproximar al lector contemporani no especialitzatl'obra d'un dels millors poetes catalans de tots els temps i una de les fites dela poesia medieval europea. L'edició amb la grafia modernitzada ha anat acura de J. Ferraté, autor també d'un pròleg, llarg, incisiu i a estones polè-.mic. ' • ...

ARITZETA ABAD, MARGARI-DA: Carrasclet-Veciana. Òm-nium Cultural. 100 ps.

Com encertadament diu el subtítol són uns "elements per a l'anàlisi de la'guerrilla antiborbònica". Treball més de reinterpretació que no pas d'inves-tigació, l'autora estableix el paper social, ideològic i polític del guerrilleraustracista Carrasclet i de Veciana, cap dels mossos d'esquadra, a partir delseu enfrontament a Valls el 1719.

LLORET ORRIOLS, ANTONI:Diccionari de la ciència i de latecnologia nuclear. Edicions62. 316 ps.

Una contundent resposta científica a les irreflexives declaracions d'unpolític centralista que negà la cientifícitat de la llengua catalana. El llibre ésun rigorós producte lexicogràfic, amb propostes de neologismes i amb útilvocabulari d'equivalències amb l'anglès, el francès, l'alemany i l'espanyol.

37

Cultura en joc JOSEP Ma. CARANDELL

Oscar Wildea la presó

Luis Antonio de Villena ha publi-cat a Dopesa una biografia sobre Os-car Wilde, dins de la col·lecció "Co-nocer", en la qual molts altres es-criptors i especialistes d'aqui hempublicat sobre diversos autors, ar-tistes i polítics dels segles XIX i XX.Després d'haver llegit, ara feia unany, la impressionant "Epístola: Incarcere et vinculis", coneguda tam-bé com "De profundis", que Wildeescriví a la presó de Reading, era lò-

, gic intentar de saber més sobreaquell escriptor que jo fins aleshoresconeixia només per les seves obresteatrals i contes. Millor dit, fa moltsanys vaig llegir d'ell l'epístolaabans esmentada, però era només latraducció d'aquella part de l'origi-nal que s'havia permès publicar, carfins el 1960 no es pogué imprimircomplerta "la carta més extensaque coneix la història" i que fou es-crita l'any 1897. Fer altra banda, latraducció d'aquella reducció de l'e-pístola era molt imperfecta, comvaig comprovar en llegir la que SeixBarral publicà el 77 seguint l'ediciófeta per Muchnik Editores. El tra-ductor, José Emilio Pacheco, és undels millors escriptors mexicansd'avui i el seu treball és modèl·lic,exemplar. No era gens fàcil donaren castellà l'estil prodigiós de Wildeaixí com la profunditat extraordinà-ria del dolor de Wilde amb les pa-raules adequades.

L'Epístola és una de les obres mésfrapants que jo hagi llegit mai. Comles Confessions de Rousseau és untestimoni personal de primera cate-goria, un escrit necessari, d'aquellsque no s'han fet per a omplir unbuit, ni per obligació, ni per qualse-vol altre motiu estrany a l'íntima

necessitat de treure's de sobre unpes insuportable. Un escrit que té,en molts moments, la força dels trà-gics grecs, que és traspassat delprincipi al final per un udol de dolorque l'escriptor va intentant de con-vertir en paraules, en pensaments.Cert que, amb aquesta carta a Bosie—el seu amic i amant— Wilde es de-fensa; cert també que seguramentno diu en ella tota la veritat. Però elsubjectivisme del text no fa altra co-sa que augmentar la seva intensitat,és a dir, no altra cosa que reproduirdegudament la pressió del seu dolor.

Deia que vaig llegir amb tot l'inte-rès el llibre de Villena sobre l'autorbritànic, i em va decebre. Ville-na està empenyat en mostrar elWilde frívol i el Wilde estilistai el Wilde homosexual, aspectestots tres legítims si es pren en con-sideració abans que res el Wildeinsatisfet, marginat i adolorit.Mantenir-se només en aquells as-pectes, com a constituents de la per-sonalitat de Wilde és mantenir-se enla superfície i escriure amb superfi-cialitat. Hi ha algunes frases de l'E-pístola que Villena no ha meditat:"Les grans coses de la vida són elque semblen" i, encara més, la queparla de la limitació de l'esperit coma tret fonamental de Bosie. Villenaha copsat molt bé la coincidènciaentre el caràcer dandy i esteta deWilde i el de la seva època moder-nista, caràcter que ell representàmillor que Pater, Ruskyn o Morris,perquè va ser educat com a tal. PeròVillena és "limitat d'esperit" quanno s'atura en el dolor de Wilde, do-lor que està més enllà de la voluntatde Wilde de ser tràgic quan li fallenel dandisme i l'hedonisme, aspecte,aquest, que també Villena explicaamb encert. El llibre de Villena ensés útil per a conèixer el Wilde his-triònic, aquell en el qual el personat-ge s'imposa sobre la persona. Peròés inútil quan descobrim que la per-sona de Wilde imposà en molts mo-ments els seus drets, que Villena noha sabut reconèixer.

El txecProchàzka

L'altre llibre que he llegit aquestdies ha sigut el de Juan Prochàzka(1929-1971). "Viva la república"publicat per Alfaguara en la col·lec-ció juvenil. Bé, això de juvenil ésuna altra història: no veig queaquest llibre magnífic sigui per aun públic específic. EI llibre narrales hores de l'abandonament d'unpetit poble txec pels alemanys l'any1944, i l'ocupació del mateix pelsrussos, des del punt de vista d'unnoi. Cal recordar que aquest punt devista és clàssic en les literaturescentro-europees, el "Simplicissi-mus" a partir d'"El lazarillo de Tor-mes", dit amb exagerada simplifica-ció. És un punt de vista que pressu-posa que el noi no entén la guerra iles seves barbaritats, i aquesta man-ca de comprensió li dóna una certaimmunitat, la de la innocència. Pro-chàzka però, la complica, en fer queles baralles entre els nois siguin unatraducció a nivell familiar de laguerra brutal entre els homes. Aixòens porta a la delicada suposició quel'autor justifica la guerra, encaraque tot el llibre estigui ple d'una po-sició de posar-se a la defensiva coma pròpia del poble respecte dels inte-ressos "desconeguts" que mouen alssoldats. El més apassionant, tanma*-teix, és la manera com el txec narraels fets, amb un nervi que un creuriapropi d'un americà. Heus aquí unllibre que tot i ser realista fins a lesúltimes conseqüències, és un llibred'un magnetisme extraordinari. Totés directe, l'acció és molt rica i va-riada, però sempre essencial. L'estilno és ràpid, com el de Hemingway,però té la mateixa eficàcia. Fer altrabanda, la innocència del nen, a ni-vell bèl·lic, inclou en el nivell popu-lar —per a dir-ho així— una constantprotesta rabiosa que fa més pura,vull dir, més vertadera respecte dela realitat petita que envolta el noi.

38

Teatre

"Grec", primeresescaramussesANTONI BARTOMEUS

Està vist que aquesta vegada tambéhi serem. Que, més o menys, també hihaurà polèmica. Es veu que no hi haremei i que obrir el Grec és encetar lesbatusses. De moment els altercats vanper les altures del ram amb el mèrit denegar-ho tot abans de començar, totesperant que les baralles baixin al bar-rí i la lluita sigui descordada. Tots te-nim la nostra opinió i qui sap si una re-,bequeria sota el braç. El que puguihaver-hi (d:estratègia ~de ía -tensió) -en'tot això cal deixar-ho pels estudiosos;pels estudiosos de les tensions i de lesestratègies, vull dir. Si tot és més fàcil iles personalitzacions produïdes no sónmés que personalismes, aleshores noval la pena escarrassar-se i, simple-ment, esperem que vagi fent bon tempsi pugui seguir la gresca del jo-soc-més-bonic-que-tu que, al cap i a la fi, el móndel teatre sempre n'ha viscut una mi-ca, d'això.

El cas és que el "Grec" camina. Laprimera setmana l'han omplerta "Antí-gona" i "Canigó", i quan surti aquestnúmero de L'HORA s'haurà ja fet"L'Espantu" i s'estarà produint la pre-sentació del Teatro del Mediodía de Se-villa, amb la seva "Tempestad" sha-kespeariana. En la inauguració, regi-dors i alcalde. Imagino que es tractavade demostrar que el nou ajuntament ésmés a la vora de manifestacions com el"Grec/ del que ho eren els anteriors,tant els oportunistes com els que TIÍ ai-xò.

"Antígona" no havia esgotat la de-manda. Aquesta era la previsió i elsdos dies d'actuació han demostrat queno hi havia error de càlcul. Considera-da poc menys que una obra clàssica dela nostra cultura (ara digueu, som da-vant d'un text d'Espriu), revisada di-verses vegades pel mateix autor, quel'havia escrita molt poc després d'aca-bada la guerra, "Antígona" ha conegutel treball dels dos moviments més im-portants que s'han produït a Catalu-nya al llarg dels darrers anys: l'Agru-pació Dramàtica Barcelona i l'Escolad'Art Dramàtic Adrià Gual. Aquestmuntatge actual, de la mà de Munta-nyes, Segarra i el Teatre d'Horta, vaestrenar-se a finals de l'any passatamb un cert èxit de crítica i poca gent.

El pas pel "Grec" haurà estat, sensdubte, definitiu per trobar l'audiènciaque anhelava.

I, després, "Canigó". Tal com algúha dit, una mena de superproducciódel teatre català, amb el suport de vuitmilions de pessetes (la Caixa) que ve a

ser el doble del pressupost total de lacampanya de l'actual "Grec". Col·la-boració en el muntatge de l'EsbartLluís Millet. Multituds. Mossèn Cinto. IEsteve Polls que ja ha explicat que ellno pretenia fer una obra de teatre (n'hefugit, diu) sinó escenificar un poema. Il'escenificació, doncs, és d'aquelles quese la busquen. L'exuberància del textjunt amb una certa voluntat populistacrea situacions tibants. Hi ha moltescoses en l'espectacle que produeixen lasensació d'estar fora del temps, segu-rament perquè hi ha molt poc d'aporta-ció en aquesta mena de lectura esceni-ficada. I ja que ha sortit la paraula es-pectacle, val la pena insistir-hi. Perquètot sembla pensat cara a fer això, es-pectacle, encara que els mitjans nosempre queden justificats malgrat en-

Canïgó i Antígona, les dues primeres obresinterpretades al "Grec" aquest any.

certs tan clars com la perfecta utilitza-ció dels efectes sonors i, fins i tot, d'al-guns de visuals. Espectacle amb ambi-ció monumentalista, sovint plasticista,i gairebé sempre distant, que l'erra enel fons tot mantenint una mena de for-ma "festivalera". Espectacle, en defi-nitiva, que sembla buscar alguna cosaque el temps ja s'ha endut. "Canigó",el poema, ha inquietat durant un seglei ha provocat tota mena d'estudis. Calsuposar que aquesta escenificació vaper aquí i la podem considerar un estu-di més. De tota manera, si la pretensióera —i sembla que ho era— apropar l'il-lustre poeta de la Renaixença al poblei, sobretot, a les noves generacions d'a-quest poble, el primer repte era aconse-guir que aquest públic es prengués se-riosament la cosa. I no, al "Grec" noha estat ben bé així. •

39

Televisió

Les incoherènciestelevisivesELISABET GARCIA

Segons hem llegit a la premsa, Tele-visió Espanyola ha decidit que a partirdel dia 23 la programació de la prime-ra cadena acabi a les dotze de la nit i ales onze la del UHF, continuat anixíamb la política d'estalvi d'energia ini-ciada pel govern fa pocs dies.

Segur que han estat molts els quis'han alegrat d'aquesta política austera ino tant per estalviar energia —hom sapque "Espafla no puede", però...— sinóper estalviar un altre tipus d'energia:la pròpia. Realment aquest ritme depoc dormir que ens va imposar Televi-sió Espanyola des del dia que va deci-dir que "Grandes Relatos" passés aocupar l'última hora de programaciónocturna, ja eren molt pocs els qui po-dien resistir-lo. .

Tot buscant solucions, alguns inten-taven dormir mentre s'emitia l'ante-rior programació, altres espraven elcap de setmana per adormilar-se totveient la pel·lícula de llargmetratge deldissabte a la tarda, "Fantàstico", "Es-crito en Amèrica" —programes que noacostumen a ésser massa afortunats—,

però segons diuen no donava bons re-sultats.

La televisió no pot viure d'esquenaal seu públic i això és el que ha estatfent al programar uns horaris que noresultaven coherents ni amb els hàbitsde l'espectador ni amb la situació eco-nòmica. Ara bé, el que no es pot fer és,valent-se del mateix argument, supri-mir les repeticions dels programes encatalà per la segona cadena. Mentre laprogramació en català quedi relegadaa segon terme i no sigui possible l'exis-tència de una televisió pròpia, l'últimahora de la nit és l'únic moment en quèes pot comptar amb un important nuclid'espectadors. Sens dubte una progra-mació no tan apretada en el circuit na-cional permetria que es pogués avan-çar l'hora d'emissió dels programes encatalà, però aquesta sortida no ha sem-blat viable a RTVE.

També una programació de nit me-nys apretada hauria estat una bona so-lució per el problema de la primera ca-dena, però de moment les sortides ques'han donat - i que en els moments

d'escriure aquestes Unies semblen defi-nitives després d'haver estat un secretdurant alguns dies—, han estat forçadiferentes. Escurçar la programació in-fantil en una època en què els nens te-nen vacances i per tant estan a casa iadelantar mitja hora la programaciónoctura quan el dia és prou llarg i calo-rós per arribar a casa més tard de lesnou —hora de la segona edició delTelediari—, no sembla la solució mésadient

Però TVE en emetre "Grandes Rela-tos" no sols ens va imposar dormir pocper una temporada sinó també quedar-nos a casa totes les nits. Quan hi haviauna programació diferent per cada diade la setmana, l'espectador podia se-leccionar les seves emissions preferi-des i prescindir de les que no li agrada-ven. Ara amb aquest nou sistema de se-rial és obligat veure la programaciódiàriament, tant sigui per no perdre'sun capítol que pot ésser decisori, comper no incorporar-se a la pel·lículaquan ja fa dies que començat a eme-tre's. Sempre hi ha companys a la feinaque ens ho expliquen molt bé i fins i totque ho escenifiquen per fer-nos sentirmés en ambient, però això només potésser una solució per una "vertaderaemergència"...

Ningú no pot dubtar que RTVE esti-gui canviant les nostres formes decomportament i els nostres hàbits-mit-jançant la seva programació. Del que sícal dubtar és de la seva coherència enprogramar les emissions. •

Encreuats n.° 23 JORDI FORTUNY

HORITZONTALS: 1-Tres consonants. 2-Si no fos perquè elsmetges els fan molt la competència, es gunyarien molt bé la vi-da. 3-Maurice Chevalier no s'en separava mai. Consonant. 4-Poble ben català encara que tingui el nom ben saxó. Bes quehom dona a un gras. 5-Mel exagerada. Inici de la més llarga es-pecialitat mèdica. 6-Una petita i solitària és el lloc ideal per apassar-hi les vacances, al revés. Els peixos no nadarien si no entinguessin. 7-Consonant. Qualitat que té un angle de menys denoranta graus. 8-Prestar ajut a en Fraga. 9-Futbolista holandèsque sempre rep. Tots n'hem sortit. 10-Ha aixecat massa el col-ze. Consonant. 11-Quan els belgues volen, solen confiar-hi. Con-sonant.

VERTICALS: 1-Només li falta una milla per a curar el mal d'es-tómac. Vocal. 2-Tipus d'anells que obtindreu tancant els pu-nys. Consonant. 3-Kipling va escriure'n el llibre. Ciutat gran. 4-Tot ho escalfa, al revés. Bèstia indòmita i carnissera. 5-Aconseguit. Ganxos muntats a l'extrem d'un bastó llarg ambque es cerca i pesca quelcom que ha anat a fons. 6-Estirp, casta.Vocal. 7-Preposició que dona nom a una consonant. Sembra laziztània entre les gramíniees, al revés. 8-Menys, impossible. Lesdones sempre us enganyaran quan els la pregunteu. 9-Consonant. Dit de l'arc que fa de contrafort exterior. 10-De tots'en foten. Consonant. 11-Consonant. Hidròxid de sodi.

AAzk5G?S<\tolVI

3 5 6 -̂

-U-

'-

rr

J

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS NÚM. 22

HORITZONTALS: 1-RT. 2-Salamandra. 3-Doneta. Un. 4-Moc.Diminut. 5-Ratificarà. 6-Mura. NM. R. 7-Nitidesa. Ta. 8-D. Go-teres. 9-Denaris. Da. 10-Som. Canaró. 11-Caramot.VERTICALS: 1-S.M.N.D. 2-Adormides. 3-Locaut Noc. 4-An.Trigama. 5-Mediador. R. 6-ratiF. Ètica. 7-tnamI. Sèsam. 8-D.icnaR. No. 9-Runam. Edat. 10-Anur. Tsar. 11-Tara. O.

40

Música

El millor concert de latemporadaJORDI GARCIA-SOLER

Amb el gran festival musical cele-brat el 13 de juliol a la nit a la plaça debraus Monumental de Barcelona, en eldecurs del qual vam veure actuar Wat-her Report, Jeff Beck, Stanley Clarke,El Camarón de la Isla i Dolores, van fi-nir les activitats de la temporada deconcerts rockers d'enguany/probable-ment una de les més interessants i mi-

JeffBeck en un moment de la seva inter-venció.

llors dels darrers anys. I val a dir queaquesta sessió de cloenda estigué a l'al-çada d'allò que hom n'esperava i àd-huc la va superar amb escreix, puixque no solament fou el millor concertde la temporada, sinó una de les vetlla-des musicals més importants de les ce-lebrades a casa nostra al llarg dels dar-rers anys. .

Els encarregats d'obrir la sessió fo-ren El Camarón de la Isla i Dolores, unintèrpret i un grup característics de lalínia de renovació del llenguatge musi-cal flamenc. En llurs interpretacions,tant El Camarón de la Isla com Doloresaportaren dosis no gens negligibles decreativitat i imaginació, en una líniamolt suggeridora de tot un seguit depotencialitats expressives derivades del'actualització de l'art flamenc, delqual són uns conreadors hàbils, ex-perts i sobretot molt intel·ligents.

Amb el suport eficient d'un parelld'instrumentistes d'acompanyament,el guitarrista Jeff Beck' i el baixistaStanley Clarke es van lliurar completa-ment a un diàleg d'allò més creatiu iinteressant, bassat no únicament enl'exhibicionisme perfeccionista i àdhucvirtuosista propi d'uns músics de la se-va categoria excepcional, sinó bàsica-ment en la recerca incessant de formesd'expressió musical capaces de comu-nicar idees i sentiments molt diversos.Amb la fermesa i la solidesa tècnica deStanley Clarke com a suport rítmicpràcticament insuperable, Jeff Beck vasaber oferir-nos una demostració es-plèndida i exemplar de la seva inventi-va musical i del seu ben conegut poderde suggerència a través de l'ús intel·li-gent de la guitarra.

Tanmateix, i a desgrat de l'interèsrealment considerable que tingué totala llarga vetllada, va ser l'esperada ac-tuació de Weather Report allò que vafer d'aquest concert quelcom inoblida-ble per als milers d'afeccionats que s'a-plegaren a la Monumental barceloni-na, per bé que sense arribar a omplir-ladel tot. El conjunt format per Joe Zawi-nul, Wayne Shorter, Jaco Pastorius iFeter Erskine va confirmar a basta-ment la seva ja prou admirada i cone-guda categoria, que fa un parelld'anys ja vam tenir l'oportunitat de com-provar personalment amb motiu delseu debut de casa nostra. Weather Re-port és una formació musical eminent-ment compacta, molt ben estructuradainternament i amb una coherència esti-lística i tècnica excepcional, en la qualcadascun dels seus membres pot desta-car de manera individual, però sensedesvirtuar en cap moment el treballconjunt del grup. Amb la inspiració in-qüestionablement bàsica de Zawinul iShorter, però també amb la savisesaexperimentada de Pastorius i la tècni-ca acurada d'Erskine, Weather Reportva saber oferir-nos una lliçó esplèndidai impagable de la millor música actual,que per ella sola justificaba àdhuc ambescreix que hom considerés aquell llargconcert de cinc hores com el millor dela temporada barcelonina d'enguany. •

Treuszinski organitza les seves obresd'una manera ritual.

Art

EsculturapolonesaALEXANDRE CIRICI

És important l'exposició d'esculturapolonesa contemporània de la Funda-ció Miró.

Ho és perquè ens ha posat en contac-te amb un país del qual hem estat moltradicalment separats, impedits decomunicar-nos malgrat pertànyer his-tòricament a la mateixa regió culturaleuropea.

Les obres presents a l'exposició re-flecteixen antològicament el treball dediverses promocions actives.

La consolidació de les promocionsens permet d'adonar-nos tot seguit delfet que tots aquells que a l'acabar-se ladarrera guerra, es trobaren entre elsquinze i els trenta anys, es caracterit-zen per una obra no-figurativa, mentreels més joves, els qui ara tenen menysde cinquanta anys, en canvi, evoquengairebé sistemàticament la figura hu-mana.

L'aportació de Jerzy Jarnuszkie-vvick (1919) pertany a la més pura tra-dició no-figurativa europea. Per les se-ves làmines retallades fa pensar enChadwick, pels seus ritmes lineals s'a-costava al nostre Alfaro. •

41

L'obra de Jósef Lukomski (1920) ésmolt més particularment polonesa per-què es relaciona amb allò que enaquests moments situa el seu país aprimera fila de la creativitat: el teatre.Ell ens aporta els seus impressionantsenvironaments bàsicament en matèriatèxtil, fetes de vestits encarcarats ambun fons de fotografies d'arquitecturagòtica que n'accentua el sentit i penja-des sobre un jaciment de mirall que enduplica la verticalitat vertiginosament.

Adam Smolana (1921) tracta la fus-ta amb respecte, com si només volguésposar-ne de relleu, accentuant-lo, elcaràcter nerviós de les pròpies fibres.

Magdalena Wiecek (1924) assumeixun sentit reverencial de la matèria i del'espai que la predisposa a unes obresgairebé concebudes com un acte deculte.

Bronislaw Chromy (1925) aporta al'exposició un material molt personalfet d'un contrapunt entre el respecte ales morfologies naturals dels blocs degranit trobats, i la cura reverencialamb la qual els presenta.

Les obres d'Alina Szapucznikow(1926) assenyalen una transició vers elstemes figurals, realitzada a través de

la metodologia de l'assemblage, o siguil'evocació de conjunts formals o d'es-pais mitjançant la juxtaposició de frag-ments significatius. El crític Aleksan-der Wojciechowski, ha escrit d'ella quedes de 1965, conscient que la malaltiala portava a la mort, senti un delerexagerat per la vida que la portà a unaglorificació de l'erotisme femení. Em-motllà fragments del seu cos, els llavis,els pits, el sexe, i en féu peces repeti-bles, amb les quals composà obrescomplexes. Muntanyes de sexes com-posaren La gran platja i sèries de llavisi pits el Retrat, múltiple.

Wladyslaw Hasiar (1928), ha culti-vat, a més de l'escultura, la pintura,l'escenografia, l'happening i l'enviro-nament. Les seves obres, amb formesproduïdes per l'arrencament, l'esquin-çat o la combustió, busquen expressaraspectes de la immensa tragèdia delseu país durant la guerra.

Jerzy Berés (1930) és un productord'objectes, muntatges o assemblages,que es caracteritzen per una temologiaprimitiva, rústica, que els fa semblantsa eines de pagès, tosques i elementals.

Krystyn Jarnuszkiewicz (1930) escaracteritza per assemblages de tipus

simbòlic ambivalent, interpretablescom a analogies formals i també com apures relacions d'espai i dimensió.

Stanislaw Kulon (1930) dóna la sen-sació d'un tallista popular, d'un pagèso un pastor que hagués creat una ico-nografia a partir de troncs d'arbretractats a cops de destral.

Adolf Ryszka (1935), de l'obra delqual es destaca l'emotiu retrat dè PauCasals, realitza el característic "retratmoral"; evocador de dignitat i de tris-tesa alhora. • . _

Magdalena Abakanowick (1935?) lafamosa creadora de la tapisseria tridi-mensional, és patètica a l'extrem a lesseves figures de sac comprimit, Imat-ges de l'estructura humana.

Wiktor Gajda (1938) sembla recor-dar l'escultura modernista amb les se-ves figures de formes flamejants, poli-des fins a l'absoluta puresa formal delscontorns i les superfícies.

Karol Broniatowski (1945) per fi,amb una obra tan ambiciosa com el Bigman de paper encolat, conjunt de figu-res nues dramàticament acorralades iespantades, dóna una imatge històricapunyent, desenvolupada per l'ocupaciód'un espai considerable. •

Astrologia ACCRUX

SOL A LLEÓ

El proper dia 23 el sol entra al signe del Lleó. Ambaquest signe el sol arriba al màxim de la seva potència ies troba al seu domicili. El Lleó és signe de foc, d'energiatransformadora, d'expansió i d'auto-consciència.

La característica fonamental d'aquest signe és sensdubte la força, l'impuls i l'empenta que són necessaris al'home per actuar. Si Àries representava al força jove il'abrandament, el primer impuls encara mancat de direc-ció i constància, el Lleó representa la força que per pri-mera vegada troba una direcció on aplicar-se, que és ca-paç de dur a terme una primera afirmació. I aquestaafirmació és la del propi jo mitjançant la distinció jo-altres, subjecte-objectes. El Lleó simbolitza l'home que ésconscient d'ell mateix, de la seva força i dels seus desit-jós. I que davant aquesta constatació dóna tres respostespossibles: l'abandó als propis instints, que l'aboca a unegoisme total; la lluita contra aquests instints que simbo-litza el naixement de la voluntat; i també la victòria enaquesta lluita, l'afirmació de l'heroi triomfant, de l'homeque ha aconseguit per mitjà de la voluntat dominar el seujo i així ésser capaç d'una realització complerta i supe-rior.

El signe del Lleó resumeix de manera exemplar la na-tura de l'home, les seves opcions i allò que aporta dedistintiu a la Creació: la voluntat i la consciència. És peraixò que existeix un estret lligam analògic entre el Lleó—"el rei dels animals"—, i l'home, que és el rei de la Crea-ció. De les tribus d'Israel, que representen també tots elstipus humans, la de Judà té per ensenya el Lleó, essent latribu senyera, l'escollida, la dels reis dels jueus i l'estirpde la que naixerà el Mesies. No és doncs estrany que el

signe del Lleó simbolitzi també la reialesa, el comanda-ment i la noblesa.

Els nascuts sota aquest signe són, en termes generals,persones de constitució física sòlida, de joves més lleu-gers i de grans amb tendència a la pesantor. Poden patirfàcilment de mala circulació i són propensos a patir delcor. Pel que fa al seu caràcter, acostumen a tenir-lo moltviu, amb tendència al mal geni sobretot quan se'ls duu lacontrària. Existeixen una certa varietat de tipus Lleó quede manera esquemàtica poden reduïr-se a tres, que se-rien els resultants de les tres respostes citades mésamunt.

Un primer tipus, esclau d'ell mateix, egoista, incapaçde pensar en res ni ningú que no siguin ell o el seu profit,tossut i brutal, capaç d'utilitzar qualsevol mitjà per acon-seguir el que vol. Un segon tipus, més normal, plé de con-flictes perquè viu una lluita constant entre el seu jo i elsaltres, dels que és conscient. Però acostuma a guanyar elJo i això li dóna un aspecte orgullós, ostentatiu, domi-nant, capaç d'una generositat que peca d'autosuficient.També poden ser rígids i disciplinats fins l'exageració,identificar-se amb uns ideals i seguir-los amb severitatabsoluta- tant envers ells mateixos com els altres, als quitendeixen sempre a dominar. En aquest cas poden serlleials fins el fanatisme i tenir bones aptituds pel coman-dament. Finalment, el tercer tipus és el del redemptor,d'aquell que és capaç da sacrificar-se pels altres o per unideal. Noble, generós, immers sempre en un combat d'a-lliberament i realització que sol trascendir l'estret límitdel jo. Dóna el tipus humà més noble, destinat a éssersímbol de pobles sencers, la persona clau que en un mo-ment històric salva nacions, en definitiva, l'heroi gloriós.

En resum, tots els lleons tenen com a tret fonamentalla voluntat. Ara, depèn de cadascú com i on l'apliquen.

42

Cinema ARREls nens també volenveure cineANTONI KIRCHNER

Amb l'arribada de l'estiu el proble-ma s'aguditza: On ficarem als nanos?Quins espectacles podem oferir als in-fants després d'un curs escolar?

Els empresaris de cinema tan bonpunt arriba el 20 juny preparen unsprogramas aptes, dibuixos i films d'a-ventures i pares i fills s'hi aboquen comafamats. Au, 180 ptes. per cap i dueshores d'esbarjo dins de la foscor de lasala de cinema. Però, què poden veureels notres fills?

No sé si ho recordeu, però la carte-llera de fa dues o tres setmanes eramés o menys aquesta: "Superman","Batman", "Mortadelo y Filemón","Bambi", "Las aventuras del ladrón deBagdad", "Los invasores del espacio","Jackie, el osito de la montana", "Or-zowei". Repassem aquests títols i veu-rem quin tipus de cinema donem als in-fants.D'una part trobem les pel·lícules d'a-ventures, aptes, però no sempreadients per a les mentalitats infantils.Els nens de cinc i sis anys volen veureel "Superman" perquè són víctimes, ja,de la pressió de la gran maquinària pu-blicitària. I després seguiran amb el"Batman" que agrada menys perquè,entre altres raons, no vola. Fins tot hiha nen que s'ha queixat que li ha sem-blat absurd que el "Batman" portésuna capa i no la fes servir per a volar.Totalment d'acord. Amb "La guerra delos May as" la lectura que n'havien tretuns nens de la mateixa edat era que elsbons anaven vestits amb uniformesblancs i els dolents amb uniformes ne-gres. Però una nena de vuit anys afegiaque la pel·lícula li semblava un "rotllo"perquè tota la gent que hi sortia solsfeia que lluitar i lluitar, i mai no dor-mien ni menjaven.

Guerres siderals, imitant passats è-xits cinematogràfics, dibuixos espa-nyols, imitant les produccions norda-mericanes i el Walt Disney habitual.Avui no tractarem el tema Walt Disneydoncs farà falta tot l'espai de què dis-posem setmanalment per a parlar-ne itambé trobem, en aquest garbuix de tí-tols que s'ofereixen per a infants elsnoms que la televisió ha popularitzat.

El "Marco", "La abeja Maya", "Jac-kie", "Orzowei" són, petites estafes. Elcas és que les versions en pantalla grande les sèries que abans s'han ofert enpantalla petita no donen res de nou alpetit espectador que, altra vegada, esveu manipulat.

Però els nens encara que són un ti-pus de públic molt agraït també són unpúblic que sap exigir. El primer dia quees va presentar l'Orzowei amb pantallagran, a la tarda, sols hi havien dotzepersones a la gran sala del cinema.

Resumint, no hi han espectacles perals nens. El problema no és d'ara niqueda reduït a l'estiu, és ben veritat,però a les vacances de l'hivern hi hanaltres maneres de distreure'ls, el tempsi l'ambient nadalenc així ho permeten;per les festes de Setmana Santa quimés qui menys aprofita per fer la pri-mera sortida fora de la ciutat, peròl'estiu és molt llarg i els petits tenen elsmateixos drets que els adults adivertir-se i a tenir unes propostes ci-nematogràfiques com cal.

Hi ha una d'aquestes propostes: alPalau de les Nacions, a Montjuïc, totesles tardes hi podeu trobar un especta-cle infantil en el qual hi ha cinema i pa-llassos.

Es projecta una pel·lícula noruegad'animació. Són marionetes que esmouen sense filaments de cap classe. Elprocediment requereix molta dedicaciói paciència. Diuen que han estat neces-saris prop de cinc anys per a rodar lapel·lícula. El títol és: "Gran Prix a lamuntanya dels invents". I està dobladaal català. Després de la projecció, oabans, segons l'hora que entreu a la sa-la, hi trobareu l'actuació d'uns pallasoscatalans. Ara bé, la pel·lícula no pre-senta aventures siderals, ni hi han ho-mes amb capa que volen, ni són perso-natges populàritzats per la televisió, nivan vestits de blanc els bons i de negreels dolents.

Es tracta, d'una empresa que preténd'oferir-vos una proposta nova, dife-rent, intel·ligent per als vostres nens.Hom és fatalista i no ens estranyariaque, moltes tardes la sala estigués migbuida... •

Oíf'HI

Amb els milions que Orantes i Higuerascobren per perdre es milloraria la possi-bilitat d'esport per a tothom.

Esports

Que ho paguil'Oreja!ENRIC BANERES

Es diu que Manolo Orantes i José Hi-gueras s'han embutxacat sis milionscadascun per enfrentar-se, i perdre,amb Anglaterra èn la recent eliminatò-ria de la Copa Davis. Si això és veritat,no hi ha dret. Però allò més dolent delcas és' que tampoc no n'hi ha perescandalitzar-se doncs n'hi ha prouamb recordar que la selecció espa-nyola de futbol, per classificar-se perals quarts de final de la Copa d'Europadel 1976 es repartí 21 milions de pesse-tes en primes i que una quantitat enca-ra més elevada se la repartiren els"Kubala Boys" per arribar al Mundiald'Argentina on van tenir una participa-ció menys que discreta.

Si el Parlament no hi posa remei,aquests malbarataments intolerablesen un país esportivament subdesenvo-lupat podrien continuar produint-se enel futur perquè l'anomenada "Llei Cas-tejón" concedeix a les federacions unaomnipotència total i un absolut descon-trol en matèria financera. Aquí ningúno farà fora cap president de federació"perquè sigui un inepte o un immoralamb tal que presenti una "memòria es-portiva" en la qual expliqui algun èxiti, sobretot, que hagi elevat el nombrede llicències.

Quants monitors de tenis podrienmantenir-se amb sis milions anuals?Quants equips infantils de futbol po-drien funcionar'amb 21 milions cada^

43

dos anys, que és el que ens ve costantla selecció espanyola...? Aquest procéses podria aplicar a la majoria de les ac-tivitats esportives, els dirigents de lesquals segueixen conreant i mimant unaélite que els serveix per a presumir da-vant de llurs col·legues o rebre algunque altre copet a l'esquena quan surtena l'estranger;

Llegia no fa molt en un informe so-bre l'esport a la República Democràti-ca Alemanya, aquest país la poblaciódel qual no arriba als dos terços de lad'Espanya, i que pot anar de bracetamb la URSS i els Estats Units en l'he-gemonia esportiva mundial, que exis-teixen en aquest país 12 000 professorsd'esport, que és un títol universitari.L'educació física i l'esport s'implantenen aquell país com un ensenyamentobligatori des del jardí d'infants —als 4anys— fins al final de la instrucció pro-fessional i de l'ensenyament secundari,i encara a la Universitat és obligatoripracticar 70 hores anuals, com a mí-nim, d'educació física o d'algun esport.És així com surten els grans atletes, elscampions i com, cosa més rendible pera la societat, tothom té la possibilitatde desenvolupar la seva cultura física.

A la Constitució espanyola també es-tà disposat que l'esport i l'educació físi-ca és un dret que tenen els ciutadans ique l'Estat vé obligat a fomentar i ga-rantir l'exercici d'aquest dret. Això,que fa molt de goig en la lletra impresa,s'esvaeix en la realitat mentre aquestscentenars i milers de ciutadans que te-nen dret a l'esport es vegin privats depracticar-lo perquè Orantes, Higueras,Juanito, Asensi i companyia, reclamenper a ells una atenció de 30 6 40 mi-lions anuals, procedents de la Hisendapública.

És cert que cada estat té uns com-promissos internacionals ineludiblesque cal acomplir. Els esportius han ad-quirit en l'actualitat un rang equipara-ble a qualsevol altre mena d'intercan-vis i relacions entre els països. És peraixò que els governs - i el règim ante-rior hi tenia la mà trencada en això—assumeixen les victòries de llurs espor-tistes com una manera de reforçar llurpropi prestigi. Però, tot i admetent quecal concedir una atenció a l'esport d'è-lite, aquesta atenció no ha de ser prío-ritària respecte de l'anomenat "esportper a tothom".

Amb certa ironia, el portaveu delFSOE que presentà als mitjans infor-matius l'esmena a la totalitat de la"Llei Castejón" digué que no seria capdisbarat que l'esport d'èlite el paguésel Ministeri d'Assumptes Exteriors jaque es tracta de millorar la imatge delpaís cara a l'exterior. Això, a l'Orantesi l'Higueras, que els pagui l'Oreja, benditl •

Religió

El màrtirologi del'Amèrica LlatinaJOSEP BIGORDÀ

Tots aquells que volen seguir d'a-prop l'itinerari del fet cristià als nos-tres dies, hauran de mirar amb els ullsben oberts les vicissituds de l'Esglésiaa l'Amèrica Llatina.

El dia 9 de juny d'enguany, perexemple, a la diòcesi mexicana de To-luca fou el nom del sacerdot, Juan Mo-ren Samaniego, que es va afegit a lallista dels màrtirs, és a dir, dels qui hansignat amb la seva vida la lluita per l'a-lliberament dels més desvalguts.

El "padre" Morón Samaniego, almarge de qualsevol línia política departit, havia optat netament pels ciuta-dans indis "mazahúas". Entre els indí-genes havia començat una tasca deconscienciació, avalada amb un seguitd'obres de promoció comunitària:construcció d'escoles, electrificació,conducció d'aigua potable, centres desalut, cooperatives, etc. El progrésaconseguit va trobar, primer, les ame-naces de mort, les persecucions i les ca-lúmnies, i, finalment, la mateixa mort.Fou assassinat precisament quan esta-va intercedint a favor d'unes dones in-dígenes indefenses.

En aquest cas, el seu bisbe, el bisbede Toluca, monsenyor Arturo Vélez, es-tigué constantment al costat del "pa-dre" Moràn. I el mateix feu sempre elConsell Fresbiteral de la diòcesi. Així homanifestà el missatge que l'esmentatConsell dirigí al poble, ei dia dels fune-rals del "padre" Moràn. "Nos felicita-mos porque esta Iglesia, en Juan Mo-ràn, dio un fruto tan selecto". Els pre-veres de Toluca, en el missatge, no vo-len pas monopolitzar les energies quelluiten i s'exposen a favor del poble."Lamentamos profundamente —diu eltext— que un hermano sacerdote, dedi-càdo total y desinteresadamente a ser-vir a la comunidad, sobre todo a losmés pobres, haya sido asesinado, y asíhaya compartido la suerte de tantosotros hermanos nuestros, no sacerdo-tes, que a diario son exterminados enforma violenta".

Amb tot, malauradament, no sem-pre reacciona de forma tan coherent elcos de l'Església. Sense anar més lluny,a Mèxic mateix, el bisbe de Neza-hualcóyotl, monsenyor Melgoza, el dia

que prenia possessió de la seva diòcesi,deia: "Aquí hay comunidades eclesia-les de base que se han venido manipu-lando, convirtiéndolas en células mar-xistas, en centros de violència. A lossacerdotes que así trabajan, les diré:Muchas gracias, yo no tengo compro-miso con ustedes". I per no deixar am-bigüitats respecte del seu pensament,afegia encara: "Si se quita a los ricospara dar a los pobres, se destruye unsistema. En concreto, vamos a suponerque el dinero y las tierras de los ricosse reparten entre nuestros indígenas"huasteros". Indígenas que no son tra-bajadores, y eso no es ofender a nadie;creo que nuestro pueblo no se caracte-riza por su espíritu de trabajo... Des-pués de uno o dos anos estarian tan po-bres como lo estan ahora, y se habríansegado las fuentes de trabajo".

No cal fer comentaris. Però em sem-bla que no és un exercici massa difícilel de veure, d'entre les dues manifesta-cions reflectides, on es manifesta cla-rament la consciència cristiana mésautèntica, i on, en definitiva, l'Esglésiapot guanyar credibilitat en l'acompli-ment de l'anunci de l'Evangeli. •

SEMICQLÒA LA Cl

INF

\

90 40a 9

de 7.30 a 19.30

ler Concurs infantil L'HORA

LA PLUJA

EL MEU JARDÍ

Jo tinc un gran jardíque al mig hi creix un piamb ocells i molts clavellsdels colors més bells.A la nit la lluna plenabrilla brilla sens parari al matí ta mitja llunaja s'amaga a esperar

. Anna Pons Carrera - 8 anys'Barcelona

Recordeu que l'adreça és Ari-bau 80 àtic 1", Barcelona-36, ique en el sobre heu de posar"Concurs Infantil l'Hora".

La pluja cau sobre meu senseparar, sento com repica al meu capi rellisca pels cabells, per les galtes.Noto la frescor de les gotes ques'obren camí per la superfície secade la meva pell fins que jo, amb ungest mecànic, trec la llengua perfrenar el camí de l'aigua, quem'omple la cara i prova de regalimarcoll avall. Gairebé no hi ha ningúpel carrer i només se sent el sorollde la pluja picant al terra i el ressòde tes meves passes com si caminéssobre un tambor. Les llambordesd'aquest carrer brillen per l'efectede l'aigua i la llum. Tan sols et fixesen elles en un dia així, en què vassol pel carrer, amb el cap cot mi-rant a terra per tal que la pluja no etmulli massa la cara. Són unes llam-bordes irregulars, bonyegudes, bo-terudes, no n'hi ha un parell d'i-guals. Són fosques, gairebé negres,i aspres.

L'aigua cau monòtonament, elsoroll segueix i segueix, no hi haningú més al carrer i jo, sola i xopa,segueixo el camí en aquest dia grisi humit.

Eulàlia Montserrat Buxó - 13anys

Barcelona

45

Bunyols de vent

LA UCD TÉ POCA MEMÒRIA I MAL ARXIU

Quan els representants de la UCDcatalana van estudiar a fons els mo-tius de desacord que la UCD estatalfeia al text del projecte d'Estatut re-dactat a Sau, els va semblar que al-guns d'ells es referien precisament apunts del text estatutari modificatper les seves pròpies esmenes que s'-

A CC.00 NO LI ESPANTA

LA UNIÓ SOVIÈTICA

L'acusació de pro-soviètics ja noespanta als dirigents de CC.OO,doncs obertament i en roda depremsa els principals líders sindica-listes van explicar el seu viatge ofi-cial a Ucraïna on havien anat perestablir relacions bilaterals de coo-peració i coneixement mutu entreels sindicats d'aquella república so-viètica i les CC.OO de Catalunya. Elfet no tindria més importància simesos abans no s'hagués produït unfet simptomàtic. En fer una entre-vista a Justiniano Martínez a la seude CC.OO, la fotografia publicada enun diari vespertí de Barcelona reco-llia el pòster de la Unió Sovièticaque penjava a la paret del darreradel ara regidor de l'Ajuntament. Pelque sembla algun afiliat es va quei-xar de la imatge pública que CC.00donava, i al cap de pocs dies el pòs-ter va. desaparèixer.

havien aprovat per la "comissió delsvint". Però l'arxiu dels partits polí-tics és encara, en general, una ollade grills. Sort en van tenir que el se-nador per Girona Jaume Sobrequés,historiador adherit al PSC, teniaguardats i ordenats tots els textos dela discussió de l'Estatut de Sau, pera fer un llibre, i en una de les nego-ciacions entre els partits catalansquan Reventós va treure els papersque feien referència a aquelles es-menes, els centristes es van quedarbocabadats. No van tenir altre re-mei que demanar-li fotocòpies, en-cara que fos un contrincant polític,per tal de defensar davant Madridla seva postura-com a centristes ca-talans. Des d'aquell moment al'encarregat de l'arxiu d'UCD aCatalunya el marquen molt d'aprop.

ELS MILLORS VINS PER ATERENCI MOIX...I DE FRANC

El diví Terenci sempre acostumaa dinar al mateix restaurant. Liagrada anar als mateixos llocs, peròli agrada també beure vins de quali-tat. Però com que la broma surt ca-ra, l'escriptor s'ha inventat un siste-ma que, pel que sembla, li va bé.Quan algú vol dinar amb ell, el citaa La Paralladeta i fa propagandadels vins que tenen en el restaurant.Un cop beguts i a l'hora de pagar, enTerenci no paga en efectiu, doncs téun compte sempre obert. "Jo ja pa-garé el meu" —diu— i els vins de mar-ca van sempre a càrrec^de l'altre.Els qui ensumen la jugada diuen queara s'està posant de moda entre elsartistes catalans. Quasi tots estanbuscant un lloc per menjar on tin-guin bons vins i els vulguin com aclients habituals. Terenci, com sem-pre, capdavanter de l'originalitat.

LA FORÇÀ DE FUERZA NUEVA

Des de que Blas Pifiarha aconse-guit estar present al Parlament, lescoses deuen anar millor per a Fuer-za Nueva. A Madrid ha comprat unedifici al carrer Mejia Lequerica,per tal d'allotjar la seu del partit queli ha costat més de 150 milions. Peròper ésser fidels als seus principis, hatriat un edifici que abans pertanyiaa la "Papelera Espaflola" i a més, és"Monumento Nacional".

46

MONTSERRAT NEBOT

LA GENERALITAT NO VOL

DNI CATALÀ

Un representant del Comitè deSolidaritat amb els empresonats in-dependentistes va anar a la Genera-litat a entregar una carta al conse-ller Ortfnez (Tarradellas estava aMadrid) i a l'entrada li van dema-nar el carnet d'identitat, (a GovernCivil no li havien demanat); Mig enbroma, però convençut dels princi-pis independentistes, el noi va dir almosso d'esquadra que li demanavael carnet: "Aquest és el documentd'identitat espanyol, a veuré quanpodem presentar el carnet d'identi-tat català". Pel que sembla, la bro-ma no li va agradar gaire al guardiàdel Palau doncs amb una miradafulminant va contestar: "Carnet no-més hi ha aquest i aquí sempre ser-virà el mateix". L'independentista,amb la cua entre cames, va pujar lesescales. En veure que molts dels rè-tols de les portes dels despatxos es-taven encara en castellà, va com-prendre que la seva broma havia es-tat totalment fora de lloc.

Fauna & flora JOSEP MARTÍ I GÓMEZ

Anna Karenina

Jo, ho confesso sense posar-me vermell, em torno boig per l'Anna Kareni-na. M'hi vinc tornant boig, per ella i per tota la novel·la russa de finals deldinou i primeres dècades del vint, d'ençà més de dues dècades.

Visionant una d'aquestes nits passades un capítol del serial televisiu de laBBC vaig recordar una conversa alliçonadora de fa una desena d'anys,quan caminava jo amb una novel·la de Dostoievski sota el braç i em vaig en-sopegar, per desgràcia meva, amb un ciutadà dels que després ha fet car-rera política.

—Què llegeixes? —em demanà curiós.—Rellegeixo "Crim i càstig".—Quina manera de perdre el temps! A qui l'interessa això hores d'ara?Mentre Anna Karenina diu allò de "no m'importa gens ni mica el que diguin

de mi" —sobirana lliçó de llibertat interior— vaig recordar una altra confes-sió, aquesta d'un polític madrileny: "De jove, no vaig llegir cap novel·laclàssica; em semblava que era perdre el temps. Ara, a la maduresa, les de-voro tot intentant recuperar el temps perdut perquè he descobert que eltemps l'he perdut no llegint-les".

Un amic em ve, d'altra banda, amb una notícia: a la televisió francesa secelebrarà un debat en directe sobre l'obra d'un dels grans autors clàssics dela novel·la francesa. Un dels especialistes que prendrà part en el debat, és elpresident de la República, Giscard d'Estaing.

I penso jo, Anna Karenina en braços del seu amant, quina immensa sortque té el tio, quants noms de la nostra classe política serien capaços de sor-tir davant d'un micròfon, rodejats d'especialistes, per a donar llur opinió so-bre un qualsevol dels nostres grans clàssics literaris. Pocs, amb perdó. Engeneral, inclòs l'honorable, cultura de diari, que és la mateixa acusació queells fan respecte dels periodistes perquè ja se sap que costa veure la biga al'ull propi i, al cap i a la fi, si la nostra premsa és d'enderroc potser calguipensar que la nostra classe política ha estat incapaç, quatre anys després dela mort de Franco, d'impulsar una premsa d'altura.

Si la nostra classe política tingués més respecte pels grans clàssics de lacultura europea no diria tonteries sobre si és vàlida o no en aquests tempsuna obra del XIX. Si haguessin llegit una mica més i haguessin pensat que lacultura no es fa només amb pamflets —aquest és tan sols un estadi en larepressió— sabrien que un nom gens sospitós d'arcaic com és —o era— Ar-nold Hauser escriví que Dostoievski afirmà que Anna Karenina no és un lli-bre inofensiu. Avui, esporgant la retòrica de part del seu llenguatge homtroba subjacent en el seu context allò que tal vegada molesta a gran part dela nostra inculta classe política: "és un llibre ple de dubtes, de sospites, detemors" afirma Hàuser. I segueix dient: "el pensament fonamental del lli-bre és el problema de l'aïllament de l'individu enfront de la societat". Elsmóns de Dostoievski, de Tolstoi, són els móns que inquireixen sobre el valorde la individualitat: "la supressió de la llibertat engendra les institucionspetrificades i substitueix la religió per l'Església; l'individu per l'Estat, la in-tranquil·litat de la pregunta i la recerca per la tranquil·lització en el dog-ma...". Però, "i si la tranquil·litat i la satisfacció es troben només en l'aban-dó del propi jo i en el lliurament a un altre?"...

Sento haver-me posat trascendent. Però penso que si la nostra classe po-lítica sàpigues més de la vida que es desprèn de tota gran obra d'art, unahistòria de fúria i sorolls contada per un idiota, potser la seva gestió tindriamés de tragèdia o d'èpica i molt menys d'esperpent.

47

Cartes a L'HORALleure lliure

ACLARIMENTPOCCONVINCENT

Senyor director,Per primera vegada, i no serà

l'última, he comprat la revistaL'Hora, atreta per la seva porta-da "Feminisme a tota pastilla"amb l'entrevista a cinc destaca-des feministes.

La sorpresa ha estat quan, engirar els fulls, m'he trobat desobte, amb una carta de la ben-volguda Secretària de la nostraAssociació Catalana de la Dona,donant una aclaració (sic)—segons ella—, que no he llegit,fou publicat en la secció "Bu-nyols de Vent" fa unes setma-nes. Com que l'assumpte emconcerneix, malgrat la seriositatque empra la companya Mont-se Casas quan escriu —cosaque fa molt sovint— trobo inte-ressant contestar-li amb l'espe-rança que no em trobi massa"primmirada" en fer ús del plu-ralisme i aferrissada defensa dela llibertat d'expressió de la nos-tra entitat.

És cert que tota associacióde veïns, cultural o politica téles seves dificultats econòmi-ques i, naturalment, la nostraper feminista no ha d'ésser l'ex-cepció tot i tenint 1 500 sòcies.Rebre de tant en tant una cartaen castellà i català i a més amés enviar-nos còpia dels Esta-tuts pels quals es regeix l'Asso-ciació —dret legítim de totasòcia— seria evidentment unes

despeses massa fortes si fer-hopodia privar-nos de la realitza-ció d'actes brillants. Tal vegadaesperar això seria "primfilar"massa, no és veritat? Jo nomésvoldria demanar a la companyaMontse Cases que tingués lagentilesa, quan ens dedica unapostdata de disculpa, per qual-sevol comunicat d'ordre internescrit en castellà, òbivamentadreçat a les de parla catalana,ho fes almenys en català perapreciar millor la seva bona vo-luntat.

Honradament, no crec queestigués en l'ànim de cap sòciaimpugnar les eleccions del 3 dejuliol per un fet així, quan l'As-sociació es diu Catalana i ésprecisament la nostra llengua laque desitgem emprar oficial-ment a Catalunya. Si hom, veri-tablement, volgués impugnarles eleccions esmentades perantiestatutàries, no li mancarienraons de pes per a fer-ho ja que,malgrat totes les baralles delvot per correu i de l'entradamassiva de 500 dones amb voti veu en plena etapa electoralis-ta, sols han votat un 8% delnostre cens electoral, i quasi lameitat de les quals ja eren can-didates a l'única, llista elegiblede "lo tomas o lo dejas". I... ma-lauradament la immensa majo-ria així ho han fet. És estatutariaquest resultat?

No trobo gens ni mica estra-ny que qualsevol persona ambcert sentit de l'humor hagi tro-bat divertit posar-nos a la sec-ció "Bunyols de Vent" d'aques-ta revista. Possiblement en elmillor temps de "La Codomiz"

ens hauríem trobat a la "Cércelde papel" realitzada per algunaaltra'acurada ploma que no fosla de la Srta. Nebot.

No és amb ganes de buscarels tres peus al gat el que emporta a contestar la carta de M.Cases sinó la recerca de l'ho-nestedat i respecte que ha d'in-cloure la nostra lluita feminista.

Molt atentament.

TERESA SOLÉ I FERRANBarcelona

OPINIÓ SOBREJOSEP PLA

Senyor director,"No puc deixar de dir que el

nom de Josep Pla ha de conti-nuar vetat al Premi d'Honor noper una actuació concreta enuns anys de guerra sinó per lavisió cínica i carent de valorshumans que es desprèn del

" conjunt de la seva obra". Finsací el text d'Agustí Pons, L'Horanúm. 20, pi. 35. Res més. Ho hereproduït per si al lector se li vaescapar a la primera del 9 juliol.

Si les lletres catalanes hande dependre del judici ètic depersones com ara Agustí Pons,podem plegar...

JACINT ROSHOMBRAVELLA

Barcelona

SUBSCRIVIU-VOS A L'HORABUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓNOM I COGNOMSCARRER ,POBLACIÓ DTE. . .PROVINCIÀ TELÈFONDesitjo subscrhíre'mï

L'import de la qual fer* efec-tives mitjançant

Data . .Signatura

í_.| Per un anyÜ Par sis m«sosr.J Taló bancari adjunt:_j Domiciliació bancàriai"] EfectiuÜ Gir po_ postalU Vull rebrà més informació

Subscripció anual: Estat espanyol 3.000 pus. Europa4.000 Ptes.Amèrica i resta del món 4.600 Ptee.

" Subscripció semestral: el 60 %

BUTLLETÍ OE DOMICIUACIO BANCARIASenyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/llibretaatenguin el rebut que anualment/semestralment els presentaràL'HORA. S.A. pel pagament d* la roavasubecripclóa la revistaL'HORA.

BANC/CAIXA :AGÈNCIAN.« COMPTE/LIBRETATITULARDATA '.SIGNATURA

Un cop omplert enviar-ho a:L'HORA

- Redacció i administracióAribau. 80. àtic Ver Telèfon 2 6 4 3 4 0 3 - 2 6 4 3 4 0 2 .Barcelona-36

DILLUNSDintre la temporada del

Grec, des d'avui fins el dia deSant Jaume actuarà el grupMediodía de Sevilla amb "LaTempestad" de William Sha-kespeare. També teniu fira aSanta Coloma de Queralt, a laConca de Barberà, i sensemarxar de Barcelona, avui idemà hi ha els dos últims re-citals de la Maria del Mar Bo-net a la plaça del Rei, en elsquals presenta l'últim LP"Saba de terrer".

La tele tanca mitja horaabans i d'avui en seleccionemel segon episodi de "Grandesrelatos" que presenta arauna versió de la novel·la deCharles Dickens "Tiempos di-flciles", feta per la TV angle-sa. Interessant sens dubte.

DIMARTSAvui és la festa major de

Lloret de Mar i Santa Cristinad'Aro, dues boniques locali-tats de la Costa Brava.

A Karma, plaça Real, avuii demà hi ha Jazz-concertamb Jordi Vilaprinyó als te-clats, Rafael Escote al Baix iEvarist Ballús de bateria.També cal dir que avui hi hala revetlla de Sant Jaume.

Al circuit català de televi-sió tenim en Lletres Catala-nes una obra d'EugeneO'Neill: "La zona", amb un in-teressant repart en el qualdestaquem a Juanjo Puigcor-bé i Arnau Vilardebó.

DIMECRESLes serenates del Barri Gò-

tic ens presenten, al marc delPati de l'Hospital de la SantaCreu, un recital de JosefinaSanmartín amb- la flauta- iCarles Trepat a la guitarra.

Hi ha fira a Balsareny,Reus, Sant Feliu de Codines,Santa Pau (Garrotxa), SantSalvador de Toló (PallarsJussà) i Solsona. I Festa Ma-jor a una colla de llocs: Avi-nyonet del Penedès, Belianes(Urgell) Bràfim (Alt Camp),Cadaqués, Cerdanyola, Collde Nargó (Alt Urgell), Espi-nelves (Selva), Espolla (AltEmpordà), Els Garidells (Tar-ragonès), Monistrol deMontserrat, Massoteres (Se-grià), Pierola (Anoia) Reus,Salt (Gironès), Sant Pol deMar (Maresme), Santa Mariadel Camí (Mallorca), SantCarles de la Ràpita (Montsià)i Tivissa (Ribera d'Ebre). Fes-ta assenyalada, oi?

48-

CONXITA SOCIAS

DIJOUSA Karma avui tenim ball a

les onze i a la una de la mati-nada amb La Orquesta En-cantada, amb una colla de

•professionals reconeguts. Apartir d'avui, cada dijous.

Fins al dia 28, actuarà alGrec-79 el Ballet Contempo-rani de Barcelona. I a Eivis-sa, un grup de Jazz Rockalemany: Black Ass.

Fer als castellers avui ésfesta grossa, la de Santa An-na al Vendrell, amb l'actua-ció dels Nens del Vendrell.S'espera carro gros. A més amés, és festa major a Benis-sanet (Ribera d'Ebre), Blanes,L'Estartit, Fuliola (Urgell),Llavorsí (Pallars Sobirà),Portbou, Santpedor (Bages) iSant Cugat del Vallès.

A televisió podeu veure to-ta una colla de dolents depel·lícula a "Así es Holly-wood" i un nou "Grandes re-latos" que ens contarà la vi-

da de Marie Curie. A ÜHF, re-posició d'una obra de teatreimportant: "Mirando haciaatràs con irà" de John Osbor-ne.

DIVENDRESAvui és la festa major de

Mataró, capital del Maresme.Les festes duren des del 25 al29.

A la Galeria Rayuela (Con-sell de Cent, 282) acaba l'ex-posició l'escultures de Cristò-fol. I podeu anar a la Funda-ció Miró a veure una exposi-ció de dibuixos que han parti-cipat en el XVIII Premi Inter-nacional de Dibuix Joan Mi-ró.

A la caixa dels trons un te-ma candent a "Pantallaabierta", el terrorisme a Ità-lia tractat per II Giornale. I ala segona, un entranyablewestera de John Ford de1924: "El caballo de hierro".

DISSABTEJordi Sabates actua avui a

Pineda de Mar i Rocky Mun-tanola ho fa a Menàrguens(Lleida). A la plaça Sant Jo-sep Oriol de Barcelona us po-deu passejar i veurel'exposició-fira de dibuixos iartesania que patrocina Bar-nacentre.

A la tele hi ha un film "ne-gre" no gaire dolent a SàbadoCine, amb la presència d'ac-tors com Jean Gabin. Però aLa Clave també hi ha un filmmolt destacable com és "Pic-nic", de Joshua Logan, pintu-ra de les repressions sexualsprovincianes à USA. No us laperdeu.

DIUMENGEDoncs, poqueta cosa. A

part de la fira d'Avinyó delPenedès, tenim un "Escritoen Amèrica" de Mújica Laí-nez dirigit per Francesc Rovi-ra Beleta. I a Filmoteca TV,

un film francès més aviatdubtós: "Una chica para el.verano".

A MÉS A MÉS...La cartellera de cinema

s'ha animat una miqueta. Usdiríem que anéssiu al Maldàa veure "Casablanca", pertants conceptes un film mito-lògic i antològic. Al Moratín,un "western" desesperançatde Monte Hellman ambl'agradable presencia de JackNicholson. En la mateixa lí-nia d'un Oest que se'n va, po-deu anar a l'Alexandra i alPaladium a veure "Gruposalvaje" de Sam Pechinpah. Ial Femina, reposició d'unfilm controvertit com fou"Cleopatra" d'un gran direc-tor com és Joseph L. Mankie-wicz, al servei de Liz Taylor.I finalment, per veure si éstan terrible, al Bosc, Balada,Paris, Pere IV i Rio, fan "Thewarriors".

La paella pel mànec

Champugnauvergne... i sopa d'allContinuem avui amb la petita sèrie que iniciàvem fa

quinze dies parlant dels formatges de l'Auvergne, l'enci-sadora regió central de França que hem visitat recent-ment i que ens ofereix extraordinàries variants i possibili-tats gastronòmiques amb els seus deliciosos formatges.Avui tenim un plat de nom curiós: Champignauvergne.

—Ens podríeu dir com es fa aquest plat? .—És molt senzill. Necessiteu en primer lloc xampi-

nyons, que haureu de tallar en làmines finetes i que salta-reu en una paella amb mantega. Fet això, ho assaonareulleugerament amb sal i pebre.

—I d'altra banda?—Per una altra part, prepareu una pasta per a fer cré-

pes barrejant 50 grams de farina, 50 grams de mantega,un ou sencer i dos rovells, sal pebre, nou moscada en polsi una mica de llet, a fi i efecte que la pasta sigui força lí-quida. Quan els xampinyons estan ben saltats hi afegiu elformatge...

—Quina mena de formatge?—Bé, si feu servir els d'aquí, de l'Auvergne, tant val el

Cantal tallat en làmines fins o el Saint-Nectaire o bé elBlau. En qualsevol cas hauran de ser formatges d'aquesttipus.

—I després?—Quan ja heu afegit el formatge i l'heu barrejat bé

s'aboca per damunt de l'aparell on feu les crépes, bé siguiplanxa o paella. Ho remeneu bé i ho deixeu coure a pocfoc.

—Molta estona?—Això s'ha de veure. Quan s'haurà daurat d'una ban-

da el tombeu fins que ho estigui també de l'altra.—Com cal servir-lo?—Ben calent •—I què podríem fer d'entrant?

—Jo recomanaria una sopa d'all al formatge Cantal—Com es fa?—Talleu unes quantes llesques fines de pa rodó i les se-

queu al forn. Després hi fregeu per ambdues cares unsgrans d'all. Les poseu al fons d'una sopera. Un bon raigd'oli d'oliva, una mica de sal i pebre i llavors hi aboqueuaigua bullenta. . .

—I el formatge, quan hi va?—Ara, precisament al final. S'hi afegeix Cantal ratllat.

I, també, cal servir-la ben calenta. •Vet aquí, doncs, un parell de noves receptes ofertes per

un de tants cuiners afeccionats francesos. Esperem queus plauran!

49

La Setmana a TelevisióDel 23 al 29 de juliol

CIRCUIT CATALÀ

PRIMERA CADENA:DILLUNS, 2313.30 - Temps d'estiu14.00 - Crònica16.15 - Revista

DIMARTS, 2413.30 - Temps d'estiu14.00 - Crònica16.15 - Lletres catalanes: "LaZona" d'Eugene O'Neill. Int.Joan Matas, Joan Borràs, PepMunné, Juanjo Puigcorbé, ArnauVilardebó. Dir. Mercè Vilaret.1915: Un mercant carregat dematerial de guerra s'apropa a zo-na alemanya. La tripulació estàdominada pels nervis, la por i latensió.

DIJOUS, 2613.30 - Temps d'estiu14.00 - Crònica16.15 - Recull d'èxits - Els mu-seus: "La Catedral de Girona".'"Musical Peret". Real. Albert Vi-dal

DIVENDRES, 2713.30 - Temps d'estiu14.00 - Crònica16.15 - Vostè pregunta...

DISSABTE, 2811.00 - Terra d'escudella: "ElLlobregat"

SEGONA CADENA:DILLUNS, 2323.00 - Crònica 2DIMARTS, 2423.00 - Crònica 2DIMECRES, 2523.00 - Crònica 2DIJOUS, 2623.00 - Crònica 2DIVENDRES, 2723.00 - Crònica 2

CIRCUIT ESTATAL

PRIMERA CADENA:DILLUNS, 2314.30 - Gente hoy15.00 - Telediario15.35 - Hora 1515.55 - Podria haberse evitado:"Las grandes inundaciones delrío Ohio"19.01 - Un globo, dos globos, tresglobos - La locomotora. Nou pro-grama infantil amb Torrebruno iInmaculada Sanz.19.50 - Un mundo para ellos20.30 - Estudio Estadio21.00 - Telediario21.35 - 300 millones22.30 - Grandes relatos: "Tiem-pos diflciles" de Charles Dickens.Dir. John Irving. Int. TimothyWest, Patrick Alien, Edward Fox,Alan Dobie, etc.23.30 - Ultimas noticiasDIMARTS, 2514.30 - Gente hoy15.00 - Telediario

15.35 - Hora 1515.55 - Revista de toros19.01 - Un globo, dos globos, tresglobos: El mundo de la música19.50 - Mi amigo el caballo:"Ocho millones de amigos"'20.20 - Grandes detectives: "Lacarta robada" d'Edgar AllanPoe. Dir. Alexandre Astruc. Int.Laurent Terzieff, Françoise Si-món. Un dels contes de Poe elpersonatge de les quals és Augus-te Dupin, detectiu afeccionat.21.00-Telediario21.35 - Primera pàgina22.30 - Tiempos diflciles: "Pren-de el fuego"23.30 - Ultimas noticiasDIMECRES, 25 -12.01 - Santa Misa13.00 - Retransmissió esportiva.Campionat d'Espanya de Moto-nàutica14.30 - Informativo especial15.00 - Telediario15.35 - Vivir cada dia16.00 - El circo de Chipperfields17.00 - Largometraje especial:"El capitàn del Rey". Dir. RobertZ. Leonard. Int. Ann Blyth, Ed-mund Purdom, David Niven,George Sanders. La filla d'un no-ble anglès assassinat sota unafalsa acusació torna a Anglater-ra amb un altre nom per rehabili-tar el seu pare.18.15 - Documental: "Dueflosdel cielo"18.40 - Un globo, dos globos, tresglobos. Los episodios: "Los àrbo-les". LOS CINCO: "Los Cinco sefugan"19.15 - Cine espanol: "Noches deCasablanca". Dir. Henri Decoin.Int. Sara Montiel, Maurice Ro-net, Franco Fabrizzi, TomàsBlanco.21.00 - Telediario21.35- Ballet gallego Rey de Via-na22.30 - Tiempos diflciles: "Luzde estrellas"23.30 - Ultimas noticiasDIJOUS, 2614.30 - Gente hoy15.00 - Telediario •15.35 - Hora 1515.55 - Cafè de redacción19.01 - Un globo, dos globos, tresglobos: "La mansión de losPlaff"19.40 - El nombre y la tierra: "Elbuitre negro" (II)20.05 - Asi es Hollywood: "Losmalos de Hollywood"20.30 - Canciones de una vida:José Luis y su guitarra21.00 - Telediario21.35 - Los Roper: "Dia de pana-les"22.00 - Sombras de ayer22.30 - Grandes relatos: "MarieCurie"23.30 - Ultimas noticias

DIVENDRES, 2714.30 - Gente hoy15.00 -Telediario15.35 -Hora 1515.55 - Los espectàculos

19.01 - Un globo, dos globos, tresglobos. El hidroavión de Bailey:"Un. regalo de cumpleanos"19.30 - Con ocho basta: "Queri-da senorita Dinah"20.30 - Més vale prevenir: "Va-caciones"21.00 - Telediario21.35 - La segunda oportunidad:"El aprendizaje"21.45 - Pantalla abierta: "IIGiornale": "Terrorismo en Ità-lia"22.30 - Grandes relatos: MarieCurie in)23.30 - Ultimas noticias

DISSABTE, 2813.01 - Torneo14.00 - Tiempo libre14.30 - El canto de un duro15.00 - Noticias del sàbado15.35 - Tarzàn: "Tarzàn y los vi-kingos"16.05 - Primera sesión: "El pilo-to del Danubio". ~ Dir. MÍklosMarkos. Int. Gabor Koncz, Ist-van Bujtor. El desconegut gua-nyador del concurs de pesca delDanubi anuncia que recorrerà enbarca els tres mil quilòmetresfins al Mar Negre.17.55 - Aplauso19.30 - La pantera rosa20.00 - Los angeles de Charlie:"Àngel volante sin identificar"21.00 - Informe semanal22.00 - Noticias del sàbado22.30 - Sàbado cine: "El clan delos sicilianos". Dir. Henri Ver-neuil. Int. Jean Gabin, Alain De-lon, Lino Ventura. Un assassí fu-gat es refugia amb una famíliamafiosa de París. Junts planegenun nou cop.00.45 - Ultimas noticias

DIUMENGE, 2910.31 - Hablamos11.00-El dia del Senor11.45 - Gente joven12.30 - Sobre el terreno14.00 - Siete dias15.00 - Noticias del domingo15.35 - Clàsicos familiares: "Lavuelta al mundo en 80 dias" (I)16.05 - Fantàstico19.30 - Dick Turpin: "El renega-do"20.00 - 625 líneas21.00 - Estrellas de la òpera: Pe-dró Lavirgen22.00 - Noticias del domingo22.20 - Escrito en Amèrica: "Lagalera" de Manuel Mújica Lai-nez. Dir. Francisco Rovira Bele-ta. Int. Susana Mara, Maria Va-ner, Pepa Terror». Catalina viatjaa La Galera —una mena de dili-gència entre Córdoba i BuenosAires— i recorda la seva vida an-terior.23.20 - El regreso del Santo:"Comando especial"00.12 - Ultimas noticias

SEGONA CADENA:DILLUNS, 2320.01 - Redacción de noche

20.37 - Polideportivo21.00 - Revista de cine22.20 - Màs allà: "Nazca I"23.00 - Opinión públicaDIMARTS, 2420.01 - Redacción-de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Documental: "De la acrò-polis de Micenas a la de Atenas"21.30 -. Recital: "Misch» Dich-ter" (I)22.00 - Nakia: "El rehén" —23.00 - Tribuna econòmicaDIMECRES, 2520.01 - Redacción de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Pop-grama: Camarón dela Isla, Dr. Hook22.00 - Imàgenes23.00 - Tribuna de la historiaDIJOUS, 2620.01 - Redacción de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Encuentros con las le-tras: "Mirando hacia atràs conira" de John Osborne. Dir. Alfre-do Castellón. Int. Fernando Gui-llén, Eusebio Poncela, AmparoPamplona.DIVENDRES, 2720.01 - Redacción de noche20.37 - Polideportivo21.00 - Cine-club: "El caballo dehierro". Dir. John Ford. Int.George O'Brien, Will Walling. Lahistòria èpica de la construccióde les dues grans Unies que tra-vessen Estats Units: la Union Pacific i la Central Pacific23.00 - Tribuna internacionalDISSABTE, 2815.31 - Novela: "David Copper-fïeld". Caps. 22, 23, 24 i 2517.00 - El perro de Flandes:"Aroa no aparece"17.30 - Raíces: "Dos pueblosmanchegos"18.00 - Voleibol. Final del Cam-pionat d'Europa Femení19.30 - La clave - Eròtica: "Pic-nic". Dir. Joshua Logan. Int. Wi-lliam Holden, Kim Novak, Rossa-lind Russell, Arthur O'Connell.DIUMENGE, 2915.31 - Pippi Calzaslargas: "Pip-pi y los piratas"16.00 - Documental: "Solo unaguerra màs"16.30 - Barbapapa17.00 - Los casos de Rockford:"Ganancias y pérdidas" (I)18.00 - Dibujos animados19.00 - Concierto: Oberturad'"El cazador furtivo" de Weber.Concert per a piano i orquestranúm. 4 de Beethoven.19.30 - Panorama musical20.00 - Filmoteca TV: "Una cm'-ca para el verano". Dir. EdouardMolinaro. Int. Pascale Petit, Mi-cheline Presle, Michel Poulain.Un pintor parisenc en camí devacances troba una noia a laqual s'endurà amb ell. La convi-vència amb l'amiga del pintor i elseu fui es fa difícil.21.50 - La danza22.30 - A fondo

50

A

pinya - poma

tal qual

A l'Argentinai al Brasil

via "la Caixa"

1.200 viatges,i per Oficina.I

Números del 25 de juny al 31 de juliol

I si no vol viatjar, pot triar la segona opció.