“Jo sempre li porto pizza. És que li agrada molt lapizza”, deia la dona a la televisió. Al periodista nomésli hauria faltat preguntar: “quatre estacions o tropi-cal?”.

Qui ho hauria dit fa uns quants anys que un delsmés grossos mamífers dels nostres boscos acabariamenjant pizza de la mà d’una dona asseguda al bancd’un parc infantil. La superpoblació, però, i la hibrida-ció amb porcs domèstics ha fet que aquesta imatgecada dia sigui més freqüent arreu de Catalunya.

Al començament del segle XX el porc senglar sem-blava que gairebé havia desaparegut, però a partirdels anys seixanta va tenir una important revifada acausa de l'augment de la massa forestal i de l'aban-donament de moltes activitats boscanes.

Avui, el porc senglar és present, i en impor-tants quantitats, a tots els boscos de la Cata-lunya central, des dels més planers fins alsmés enfilats. I d'això, en saben prou els caça-dors, que cada temporada n'abaten més.

Tot i aquesta aparent domesticació que ha tingutel porc senglar en alguns indrets, no deixa de ser unanimal salvatge que, en època de cria o si es veu acor-ralat, es pot mostrar molt agressiu i pot representarun autèntic perill per a les persones.

El senglar és un mamífer de mida mitjana, amb po-ca visió però que ho compensa amb un gran olfacte,cosa que li permet detectar tòfones o vegetals i ani-mals sota terra. L'oïda també la té molt desenvolupa-da, de manera que pot sentir sons imperceptibles pernosaltres. És un animal que s'adapta a tot tipus d'hà-bitats sempre que disposi d'una mínima cobertura ialiments, tot i que s’estima més els llocs amb una ve-getació alta on poder camuflar-se i on abundi l'aiguaper beure i poder-se rebolcar en el fang. També pot va-riar la seva dieta, omnívora, però principalment vege-tariana, i no és estrany que en alguns indrets busquil’aliment entre els humans.

D'hàbits crepusculars i nocturns, tot i que també

es pot veure de dia, el podem trobar pràcticament atots els ambients, on no amaga el rastre que deixa,com ara les petjades al fang, on li agrada rebolcar-se,i les furgades amb el morro al terra o als troncs, gene-ralment de pins, on es rasca.

Les porcades són formades per una o duesfemelles amb els seus garrins, ja que elsmascles abandonen el grup quan arriben ala pubertat i no hi tornen fins a la tardorper fecundar les femelles, que podenparir un parell de cops l'any, fins auna desena de garrins, quesón de color ratllat.

El mascle és una mica més gros que la femella i té unsullals llargs i encorbats enrere que sobresurten de laboca i que li serveixen de defensa i d’arma d'atac. Sónmolt apreciats pels caçadors, el seu únic depredador.

El porc senglar o porc fer (Sus scrofa), present a tota la Cata-lunya central, ha experimentat un important creixement i en al-guns indrets una aparent domesticació fruit de les hibridacions

Cada vegada menys salvatges● Text i fotos: Jordi Comellas

Dissabte, 27 de desembre del 2008 • REVISTA 13

És fàcil veure porcs senglarsdissecats a molts restaurantsde les nostres comarques demuntanya. A baix i a l'esquerra,una femella, més petita que elsmascles, amb un garrí, amb lestípiques ratlles