13

URTX

Virgínia Costafreda Puigpinós

N SEGLE D’ESTUDIS

PALEONTOLÒGICS SOBRE L’OLIGOCÈ

DE L’URGELL I LA SEGARRA

U

14

UN SEGLE D’ESTUDIS PALEONTOLÒGICS SOBRE

L’OLIGOCÈ DE L’URGELL I LA SEGARRA

VirgíniaCostafredaPuigpinósProfessora de l’IESBarres i Ones deBadalona

Introducció

Fa uns trenta-cinc milions d’anys, la zona queactualment ocupen les comarques de l’Urgell ila Segarra, i les altres que s’estenen per laCatalunya central, gaudien d’un clima i d’unavegetació molt diferent a l’actual. Durant l’oli-gocè inferior, l’àrea que s’estén de Tàrrega aCervera era un vast pantà subtropical, alimen-tat per les aigües que baixaven del Pirineu, onabundaven els cocodrils, les tortugues i unsmamífers semblants als porcs senglars, peròde costums amfibis (Elomeryx). Als pantans,rodejats d’una vegetació exuberant, s’hi acos-taven a abeurar altres mamífers semblants alsconills (Cainotherium), que eren presa dels co-codrils i d’un cànid amb aspecte d’ós(Amphicyon). També hi havia alguns carnívors

més petits (Plesictis) que depredaven rosega-dors (Theridomys).1 Tot aquest ambient hapogut ésser reconstruït a partir de les restesfòssils que des de fa més d’un segle han anatapareixent a les pedreres de la zona.

Entre els diversos indrets fossilífers destacael Talladell, que fou el primer jaciment de ver-tebrats oligocens descobert a la península.Aquest descobriment fou important per lestroballes fòssils de vertebrats, que van per-metre datar els materials dins l’oligocè i serla base per a futures investigacions. Els deles rodalies de Cervera són importants perla gran quantitat d’espècies vegetals localit-zades que han permès definir de forma pre-cisa el clima i l’ecologia que es van donar enaquelles dates llunyanes. Es consideren delsjaciments més rellevants del continent pel quefa a aquest període.

Aquest segle d’estudis paleontològics consti-tueix un repàs del treball investigador dels ge-òlegs i paleontòlegs catalans que han estudi-at les comarques ponentines. Al costat del pi-oner Lluís Marià Vidal, cal destacar també lacol·laboració d’especialistes estrangers, prin-cipalment del sud de França. La ciència geo-lògica va aparèixer amb un gran retard aCatalunya i en el conjunt de la península ibèri-ca, quan ja portava mig segle de ple desenvo-lupament en bona part dels països europeus.En els inicis de la paleontologia a Catalunyatambé destaca la iniciativa i el treball d’investi-gadors lligats al Seminari de Barcelona. Hipodem trobar l’explicació en la voluntat de co-nèixer a fons aquesta disciplina i poder encai-xar ciència i religió, sobretot a partir de l’apari-ció de les teories evolucionistes.

A nivell local l’estímul i el suport als estudispaleontològics provenia dels centres excursi-onistes, els museus de les escoles religioses ila tasca dels afeccionats. Aquests afeccionatslocals, recollint i guardant els fòssils que ana-

Lluís Marià Vidal iCarreras (1842-1922),pioner dels estudisgeològics ipaleontològics a lescomarques de Ponent,fou el primer científicque investigà eljaciment del Talladell.(Cortesia del Museu deGeologia de Barcelona)

15

ven apareixent a les pedreres, i que finalmentcediren als investigadors o als museus, forenla base imprescindible per al posterior treballd’investigació. Entre aquests cal destacar coma pioner Francesc Clua a Tàrrega, i més re-centment, Martí Madern a Cervera.

La tasca de tots ells resulta necessària. A unsels empenyia l’interès pel redreçament cientí-fic a Catalunya o pels estudis locals, a altresl’encaix de les teories evolucionistes dins lareligió, però per sobre de tot, l’ànim pel conei-xement i la divulgació científica.

La paleontologia, una prova de les tesis evo-lucionistes

Els anys de la segona meitat del segle XIX va-ren presenciar un dels enfrontaments mésagres entre científics i eclesiàstics, que impli-cà també el camp de les idees polítiques. Entot el món s’havia desencadenat una viva po-lèmica entre ciència i religió arran de la publi-cació l’any 1859 de l’obra de Darwin sobre l’ori-gen de les espècies. L’Església va prohibir lalectura de les obres d’aquest autor i consideràherètiques les seves teories.

En aquesta publicació Darwin defensava lesseves teories evolucionistes i la selecció natu-ral dels més aptes com a causa d’aquest pro-cés. Anys més tard, 1871, havia sortit a la lluml’altre llibre tan o més revolucionari sobreaquestes mateixes teories aplicades a l’espè-cie humana. L’escàndol de suposar un avant-passat comú per als homes i els simis s’afegiaa qüestionar el llibre del Gènesi.2 Aquesta te-oria científica generà a tota Europa una grancontrovèrsia i fou una arma que també s’apro-fità amb finalitats polítiques des de movimentsobrers i lliurepensadors.

Els estudis paleontològics eren necessaris pera la datació dels materials geològics i la con-fecció dels corresponents mapes. La recercade mines de carbó era el principal estímul queempenyia aquestes investigacions. Així mateix,la paleontologia s’havia convertit en una de lesproves més valuoses a favor de les tesis deDarwin i aquesta disciplina científica va tenir apartir de llavors un gran ressò internacional.

La renaixença i les ciences naturals

Durant el segle i quart que Barcelona restàsense estudis universitaris per la sanció im-posada per la monarquia, la Universitat deCervera deixà molt abandonats els estudisen el camp de les ciències. El redreçamentcientífic a Catalunya, i en particular el de lesciències naturals, s’ha de situar en el con-text de la renaixença, on la intel·lectualitatcientífica es va llençar a l’estudi d’aquelles

amb forts lligams d’intercanvi amb les altresnacions europees. Es partia d’una situació al’Estat espanyol, i especialment a Catalunya,de falta de tradició i d’infraestructures que esva suplir en els seus inicis amb l’afecció i elvoluntarisme, mentre no es creaven els cen-tres d’estudi i de recerca.

La paleontologia en els seus inicis a Catalu-nya palesà com les altres ciències una man-cança d’estímul institucional degut a la situa-ció política. Els estudis paleontològics es vanarticular des de diversos àmbits que anavenprimer des dels centres excursionistes, alSeminari Conciliar de Barcelona i als ateneus,per afegir-s’hi més endavant les institucions ci-entífiques, els museus i la universitat.3

El primer estudi sobre la geologia de la pro-víncia de Lleida el va publicar l’any 1875l’enginyer de mines Lluís Marià Vidal iCarreras, que fou encarregat per laComisión del Mapa Geológico de Españade realitzar el full corresponent a la demar-cació provincial. Aquest estudi incloïa lazona entre Sort i Camarasa i va merèixerarran de la seva publicació els més granselogis i reconeixements.4 L’any 1902, Vidaldonà a conèixer l’important jaciment pale-ontològic de la pedrera de Meià, al Montsec.Va trametre material fòssil a especialistesestrangers d’anomenada, la majoria france-sos, que van realitzar treballs d’estudi so-bre aquest indret. Es tractava del primer ja-ciment ictiològic (peixos) descobert en elmesozoic de la península i contenia unafauna variada de vertebrats, insectes i plan-tes. La pedrera es convertí en un esdeveni-ment paleontològic de capital importància,augmentada amb la troballa de l’anur (gra-

Francesc Clua iAnglès (1847-1920),fundador del Centre

Excursionista del’Urgell i la Segarra,

explorà i donà aconèixer les troballes

fòssils del Talladell.(Arxiu Fotogràfic del

Museu Comarcalde l’Urgell)

16

nota) més antic del món. Vidal també fou elprimer científic que s’assabentà de les tro-balles fòssils al Talladell i que realitzà el pri-mer estudi d’aquest jaciment. A Lluís MariàVidal se l’ha de considerar el pioner dels es-tudis geològics i paleontològics de les comar-ques de Ponent.

La polèmica entorn al Darwinismei el Seminari de Barcelona

Alguns sectors de l’Església catalana reaccio-naren de forma positiva a la polèmica darwini-ana i des del Seminari de Barcelona s’impul-saren els estudis de ciències naturals i es creàl’any 1874 un museu de geologia i paleontolo-gia dirigit pel canonge Jaume Almera. El ma-teix rector del seminari, Salvador Casañas,futur bisbe i cardenal, concretava així la finali-tat d’aquest museu: “De este modo, converdadero conocimiento de causa, y conargumentos sólidos, fundados en hechospositivos racionalmente interpretados, serebate la falsa ciencia que tanto cacarea hoysus conquistas, y siéntase la verdadera[ciencia] en completa conformidad y armoníacon la divina revelación”.5 Amb aquesta finali-tat, des del Seminari de Barcelona es va do-nar un dels primers impulsos per a l’estudi dela paleontologia a Catalunya.

Dos anys més tard ja es publicava a Barcelonala primera traducció del llibre de Darwin sobrel’origen de l’home, i en contrapartida l’any se-güent, el 1877, el canonge Almera treia a lallum una obra on tractava de conciliar ciència irevelació. El mateix títol del llibre d’Almera ja parlaper si sol de les motivacions de l’autor: Cosmo-gonia y geología ó sea exposición del origen delsistema del universo considerado a la luz de lareligión revelada y de los últimos adelantoscientíficos.6 Aquesta obra estava destinada a serllibre de text del seminari i també a posar al cor-rent els prelats i clergues dels descobriments iprogressos de la ciència i de la seva harmonit-zació amb els dogmes de la fe. Almera no veia

cap dificultat que els set dies de la creació delGènesi fossin en realitat períodes molt llargs detemps, però en canvi, no dubtava que la trajectò-ria humana començava amb Adam.

Institucions científiquesi el Museu Martorell

Per iniciativa de la burgesia catalana, que par-ticipava en el moviment de la renaixença, fo-ren creats l’Ateneu Barcelonès i el MuseuMartorell. Aquest fou el primer museu de cièn-cies naturals fundat a Catalunya, creat el 1882per mecenatge de Francesc Martorell, que lle-gà a la ciutat de Barcelona les seves col·lec-cions de ciències naturals i d’arqueologia, i elsfons per construir l’edifici. El 1891 era nome-nat director d’aquesta institució depenent del’Ajuntament Artur Bofill.

El 1906 es creà la Junta Municipal de Ciènci-es Naturals de Barcelona impulsada pel repu-blicà Odón de Buen, que havia estat elegit re-gidor de l’Ajuntament. En aquest patronat au-tònom hi estaven representats tots els orga-nismes existents dins d’aquest àmbit, com elsEstudis Universitaris Catalans, la InstitucióCatalana d’Història Natural i el Centre Excur-sionista de Catalunya. Una de les iniciativesd’aquesta junta fou l’acord de reproduir al na-tural els grans mamífers fòssils i distribuir-losen els jardins del Parc de la Ciutadella deBarcelona, i crear el Museu Petrogràfic a l’airelliure, que fou destruït en temps de la dictadu-ra de Primo de Rivera.

Anteriorment, l’any 1899, tres estudiants dela universitat, entre ells Salvador Maluquer iNicolau,7 havien constituït la Institució Cata-lana d’Història Natural, que més endavant,el 1915, s’integraria dins l’Institut d’EstudisCatalans. Aquesta integració es produí entemps de la Mancomunitat de Catalunya, quesota el guiatge d’Enric Prat de la Riba va ini-ciar la creació d’institucions autònomes derecerca al servei de la reconstrucció nacio-nal del país.

El paper dels centres excursionistes

Durant la dècada dels setanta del segle XIX jahavien sorgit a Catalunya dues associacionsexcursionistes que es dedicaven als estudis dela natura i que el 1891 es fusionaren en elCentre Excursionista de Catalunya. En les ac-tivitats d’aquesta entitat destacaren Lluís Ma-rià Vidal, que l’any 1897 en fou elegit presi-dent, i mossèn Norbert Font i Saguè, deixeblepredilecte del canonge Almera. L’objectiud’aquest excursionisme científic era contribuiral renaixement de les ciències naturals dins elterritori català i s’ha dit que ha estat el bressolde la ciència a Catalunya.

Entrada d’una de lesmines de carbóde Calafon es localitzarenels primers fòssilsde vertebratsoligocènics. Aspecteque presentava capa l’any 1910.(Foto: Obradors iBoixadera)

17

Progressivament anaren sorgint associacionsd’aquest tipus en l’àmbit comarcal, com elCentre Excursionista de l’Urgell i la Segarra,que es constituí a Tàrrega el dia 24 de juny de1905. La festa inaugural se celebrà a la salad’actes del col·legi dels pares escolapis. El pre-sident de la nova entitat era el naturalistaFrancesc Clua, que en la sessió inaugural ex-posà els objectius del centre, abocats sobre-tot a conèixer amb profunditat les comarquesde l’Urgell i la Segarra. L’entitat també prete-nia formar una biblioteca i, amb els objectesrecollits fruit de les seves recerques, un mu-seu. A l’acte d’inauguració també hi assistí Llu-ís Marià Vidal, que ja havia realitzat l’estudi deles pedreres del Talladell. Vidal oferí una con-ferència sobre la regió volcànica d’Olot queacompanyà de projeccions lluminoses. La se-gona sortida de l’entitat ja tingué com a objec-tiu la recerca de fòssils al jaciment del Talladell.L’any 1908 encara es tenien notícies de lesactivitats d’aquest centre excursionista. Cluatambé donà conferències de paleontologia igeologia a l’Escola Pia.8

Francesc Clua i Anglès, prohom del catalanismea Tàrrega, fou un home polifacètic que cultivàles seves afeccions d’escriptor, pintor i naturalis-ta. Nascut a Cubells 1847, estudià arquitectura iva fer amistat amb Santiago Rusiñol, RamonCasas i Àngel Guimerà. Abans de 1885 ja el te-nim instal·lat a Tàrrega, arran del seu casamentamb Filomena Terés, filla d’una prestigiosa famí-lia targarina. Residien a la casa dels Terés delcarrer d’Agoders, a l’entresol de la qual va tenirestatge l’Agrupació Catalanista de Tàrrega, i onmorí Clua l’any 1920.9

Lluís Marià Vidal era un gran afeccionat a lafotografia i al llarg de les diverses visites queva fer a Tàrrega realitzà algunes instantàniesdels monuments principals, que es conservenen el seu fons del Centre Excursionista deCatalunya.

Els Estudis Universitaris Catalans

En l’estudi de les ciències naturals, la novaUniversitat de Barcelona, restaurada a mit-jans del segle XIX, partia gairebé de zero, jaque a la de Cervera no s’ensenyaren aques-tes matèries. Així mateix, la universitat esta-va d’esquena a la renaixença, no acceptavael català com a llengua d’expressió científicai destacava pel seu conservadorisme. La po-lèmica darwinista a Catalunya fou especial-ment notòria, com el cas del primer catedrà-tic d’història natural de la Universitat deBarcelona, Odón de Buen, que finalment el1911 fou separat de la seva càtedra per lesseves idees evolucionistes, i el bisbe deBarcelona, Jaume Català, declarà herèticsels seus llibres i l’excomunicà.

En canvi, els novells Estudis Universitaris Cata-lans crearen el 1905 una càtedra de geologia deCatalunya, que confiaren a Norbert Font i Sagué,que publicà aquell any la seva obra més cone-guda: Curs de geologia dinàmica i estratigràficaaplicada a Catalunya. Aquest era el primer trac-tat de geologia escrit en català amb un pròlegde Lluís Marià Vidal i il·lustrat amb moltes foto-grafies i exemples d’indrets catalans d’interèsgeològic. Entre les localitats corresponents a laformació oligocènica de la Catalunya central iamb gran interès paleontològic destacava Calafi Tàrrega. El llibre publicava la llista de fòssilstrobats a Calaf, i de Tàrrega destacava la tascade Francesc Clua, que havia facilitat l’observa-ció d’exemplars raríssims d’animals i plantes ques’estaven estudiant.10

El 25 de setembre de 1905 Vidal havia acabatde redactar el pròleg del llibre de Font i Saguéon celebrava que estigués escrit en català.Havien passat 36 anys dia per dia des queVidal començà a investigar per les terres ca-talanes. Com diu el mateix Vidal, aquest llibrearreplegava els estudis realitzats pels pocsinvestigadors que havien destinat a la geo-logia de Catalunya una bona part de la sevavida. Font recollia el treball incessant delsseus mestres Vidal i Almera, a qui anavadedicat el llibre. Es pot dir que havien fet sevala frase atribuïda a Pasteur: “La Ciència noté pàtria, però el científic, sí”. El futur prome-tedor de Font i Sagué es va veure truncatper la seva mort prematura, l’abril de 1910,víctima d’un tifus.

En la inauguració del curs acadèmic 1910-1911 dels Estudis Universitaris Catalans, ce-lebrada a l’Ateneu Barcelonès, Vidal llegí elseu discurs presidencial, que tractà sobre lateoria evolutiva. En les conclusions d’aquest

Fòssil de la palmeraSabal major.

Aquest és un delsprimers exemplars

localitzats del jacimentdel Talladell,

ja estudiat per Vidalabans de l'any 1905.

(Cortesia del Museu deGeologia de Barcelona)

18

discurs resumia les seves idees al voltant del’evolucionisme amb aquestes paraules: “Veus-aquí perquè veig perill en la propagació delmaterialisme; veus-aquí perquè no admetol’evolució universal, que n’és tant pròxima pa-renta; veus-aquí perquè, prenent de la ciènciaallò que té de positiu, m’acontento ab la teo-ria de l’evolució limitada, y crec fermamenten l’intervenció de Déu en la creació y direc-ció ordenada de tot allò que la míserainteligència no pot explicar.”11 Vidal havia tri-gat a expressar les seves idees al voltantd’aquest tema, però la seva opinió segur queera esperada i no podia defugir d’entrar enaquesta polèmica.

Les troballes paleontològiques a Calaf

Els carbons de Calaf ja s’explotaven des defeia anys i havien estat visitats repetides ve-gades per Vidal des de 1875. En una d’aques-tes visites Vidal hi recollí un maxil·lar deformatd’un artiodàctil. El també enginyer de minesSilvi Thos hi va localitzar un altre mamífer queBofill el 1897 va classificar com Ancodus.12 Elsfòssils procedien d’una mina de lignit situadaa l’indret anomenat les Clotes i explotada perla societat Unión Minera. Aquests dos exem-plars ja foren citats per Almera en la seva me-mòria de mamífers fòssils de l’any 1898.13

Arran de la reunió extraordinària de la SocietéGeologique de France, feta a Barcelona du-rant els mesos de setembre i octubre de l’any1898, es va fer, entre altres, una excursió perla província de Lleida. El recorregut començàa Barcelona i continuà cap a Calaf, Tàrrega,Camarasa, Artesa i Agramunt. Hi assistirenVidal, Almera, Bofill i Stuart-Menteath. Des deCamarasa tornaren en tartana per Artesa iAgramunt fins a Tàrrega, on van agafar el trende tornada a Barcelona. Vidal publicà un re-sum d’aquesta excursió i mencionà els dosfòssils trobats a Calaf, Ancodus i Diplobune.14

En la classificació d’aquests fòssils ja haviengaudit de la col·laboració d’especialistes es-trangers com Charles Depéret, paleontòleg dePerpinyà, que rectificà la classificació delmaxil·lar recollit per Vidal com a Diplobune iconfirmà l’Ancodus aymardi. Aquesta troballava permetre intuir que els materials de les mi-nes de Calaf, fins llavors inclosos dins el mio-cè, eren en realitat més antics i correspondri-en a l’oligocè inferior.

Els primers estudis al jaciment del Talladell

Anteriorment Lluís Marià Vidal ja havia localit-zat i posseïa diversos fòssils del Talladell. Con-cretament l’estiu de 1892 va visitar el petit ga-binet d’història natural que els pares escola-pis tenien a Tàrrega, on estaven exposadesalgunes fulles fòssils procedents d’una pedre-

ra propera. Ràpidament contactà ambFrancesc Clua, que almenys des de 1885 ana-va guardant els fòssils que apareixien a la pe-drera Fàbregas, que s’explotava com a mate-rial de construcció. Clua fou segurament quiconduí Vidal fins a la pedrera i qui li mostrà isubministrà els primers vertebrats fòssils.15

Arran de la reunió de la Societé Geologiquede France a Barcelona l’any 1898, Vidal cone-gué personalment el paleontòleg CharlesDepéret amb qui ja es cartejaven des d’abans.Depéret era degà de la facultat de ciències deLió i col·laboraren primer en l’estudi dels ver-tebrats de la pedrera de Meià i després en elsdel Talladell. Altres paleontòlegs estrangerscom Saporta o Zeiller, que havien estudiat lesplantes de la pedrera del Montsec, també clas-sificaren els primers fòssils vegetals proce-dents de Tàrrega. Això mateix succeí amb elspeixos per part de Sauvage.

El mes d’octubre de 1899 Norber t Font iSagué visità Tàrrega i amb Francesc Clua vanrecollir fòssils al Pedregal. A la nit, Font fouhomenatjat amb una vetllada literària i musi-cal a la casa del mateix Clua, a la qual assis-teixen molts catalanistes de Tàrrega i de lacomarca. El febrer de l’any següent Font iSagué donà una conferència al Centre Ex-cursionista de Catalunya i presentà els re-sultats de la visita a Tàrrega. Aquestes notí-cies foren publicades en el periòdic quinze-nal de l’Agrupació Catalanista de Tàrrega, ElAguila Tarraguense, que tenia la seu a la casadels Clua. A partir del gener de 1900 canviàel nom per L’Aguila i es publicà des de lla-vors íntegrament en català.16

Després de la trobada de Depéret i Vidalaquest va començar a trametre-li fotografies irèpliques de mostres, com unes plaques detortuga recol·lectades a la costa de la Curulla-da o el crani d’un artiodàctil que li envià el 1903.Es tractava del Brachyodus, un nou gènerecreat anteriorment pel mateix Depéret, queamb aquestes noves mostres en va poder des-criure de forma més precisa el crani i la denti-ció. El setembre de l’any següent revisarenconjuntament els talls geològics i les notes deVidal i recorregueren la zona de Tàrrega i Meià.Depéret s’endugué cap a Lió diversos fòssilsen préstec de Clua, de Vidal i de l’Acadèmiade Ciències, per tal de redactar el seu treball.També van enviar-li una tortuga localitzada aAlmatret.

L’any 1905 Vidal en una conferència a la ReialAcadèmia de Ciències presentà l’estudi estra-tigràfic general de l’oligocè català, que haviaredactat conjuntament amb Depéret, i situa-ren de forma definitiva el jaciment de Tàrrega.Donaren la llista d’espècies determinades fins

19

llavors: cinc vegetals, tres mol·luscs, un peix,una tor tuga i quatre mamífers.17 Entreaquests darrers hi havia el maxil·lar deBrachyodus cluai, que havien dedicat aFrancesc Clua, ja que aquest l’havia fet arri-bar a Vidal. També van donar notícia de latroballa que va fer Modest Clua, de Balaguer,de petjades d’aus a la serra de Cubells, queindicarien poca profunditat de la llacuna.18

Tal com expressa Depéret en la publicació,la troballa de l’espècie endèmica Brachyoduscluai li va permetre determinar una brancafilètica entre diverses espècies properes icontribuir així a les proves evolucionistes.19

L’any següent publicà l’estudi sobre Tàrregai amplià la llista amb una altra tortuga i uncocodril.20 L’estudi és especialment impor-tant per la datació dels materials terciaris dela zona i perquè obria el camí cap a futuresinvestigacions. La varietat de les espèciesde vertebrats descrita era única en el regis-tre oligocènic espanyol.

Vidal i Depéret van comunicar aquestes tro-balles a P. Fliche, de l’Escola Forestal deNancy, i van enviar-li alguns dels exemplarsvegetals més petits, i dels altres més volumi-nosos, fotografies fetes pel mateix Vidal o perFont i Sagué. Concretament Fliche va poderestudiar una monocotiledònia, Sabal major, isis dicotiledònies, entre aquestes una novaespècie, Laurus vidali.21 Posteriorment Vidalva enviar-li noves troballes vegetals deTàrrega, entre aquestes una falguera.22

Francesc Clua i la seva tasca de divulgador

Des del moment en què havia sortit a la llumel primer estudi sobre el jaciment del Talladell,Francesc Clua va publicar alguns articles di-vulgant la seva importància i resumint elspunts principals d’aquestes investigacions. Elmaig de 1908 es publicava una carta de Cluaal Centre Excursionista de Lleida on ell ma-teix exposava quin havia estat el seu paper:“[...] soch tan sols un aficionat, un excursio-nista febrós d’escorcollar nostra comarca pera fer com diu l’eminent geólech M. Font ySagué, observar, recullir y anotar tot lo quehi ha de notable y que’m cridi l’atenció [...]d’una manera inconscient, m’he trobat ab queles meves aficions han contribuit a aclarir unpunt duptós pe’ls científichs”. També anima-va als afeccionats a seguir la seva tasca:“[...] pera demostrar lo que podem fer totsdins del Excursionisme, y al ensempsprobar, que pera entrar á formar part dedits Centres de cultura, no’s necesita mesque una bona voluntat y molt amor á nos-tra terra, puig tots podem portar nostre gra-net d’arena al desvetl lament científ ich,artístich, literari y en conseqüencia polítichde Catalunya”.23 Les sol·licituds per adquirirfòssils de l’indret deurien augmentar, i aixíClua també s’excusava de no poder oferir capfòssil, per haver-se quedat amb molt pocsexemplars notables, ja que els havia cedit,als geòlegs, al Museu Britànic de Londresi al Museu Martorell.

Exemplar fòssild’Elomeryx cluae de

la col·lecció Vidal delMuseu de Geologia de

Barcelona.Aquesta espècie

exclusiva de l’indret erasemblant a un porc

senglar i fou dedicada aFrancesc Clua.

(Cortesia del Museu deGeologia de Barcelona)

20

El 1910 se celebrà a Tàrrega un congrés agrí-cola i Francesc Clua publicà un article sobreaquest jaciment, on destacava la nova adscrip-ció a l’oligocè i puntualitzava les pedreres d’ons’havien tret els fòssils, que eren les de Ramon,Quico, Sala, Fàbregas i Estrada. També co-mentava les visites de geòlegs i paleontòlegsa aquest jaciment.24 En una d’aquestes visi-tes, Woodward, director del Museu Britànic deLondres, va aconseguir a bon preu una bonarepresentació de la fauna fòssil de Tàrrega.

La pedrera de cal Fàbregas, propietat de JosepFàbregas Tibau, va tenir un paper destacat.Aquest propietari va anar recollint els fòssilsque anaven apareixent en la seva explotacióde pedra i els lliurava a Francesc Clua, que elsdonava a conèixer a la comunitat científica.Fàbregas havia explicat al qui fou durant elsanys setanta director del museu de Tàrrega,Joan Tous, que ell mateix havia trobat el fa-mós Brachyodus i l’havia regalat a la ciència.També havia enviat dotzenes de caixes de fòs-sils a Vidal de Càrcer, i li constava que encaraestaven per encetar a Madrid i Barcelona.25

La col·lecció Clua del Museu Martorell

El febrer de 1907 Font i Sagué va presentar ala Junta de Ciències Naturals l’oferiment deFrancesc Clua de vendre la seva col·lecció defòssils de flora i fauna del Talladell per mil cinc-centes pessetes. Font va manifestar que l’ad-quisició seria d’interès per al museu i finalmental mes de maig s’autoritzà la compra de partd’aquest material per tres-centes vuitanta-cincpessetes. El lot incloïa diversos exemplars deBrachyodus, Theridomys, Diplocynodon iicnites (petjades). El febrer de l’any següent,també a proposta de Font, Clua fou nomenatrecol·lector del museu i s’acordà una retribu-ció de dues-centes pessetes per despeses deviatge i manutenció. La primera tramesa dematerial, el gener de 1909, contenia espèci-mens de la serra del Montsant i plantes delTalladell. La segona tramesa de material foual mes d’agost del mateix any 1909 i a més devertebrats incloïa un bon nombre de plantesd’aquest darrer jaciment. Finalment, una altravenda de material provinent de Tàrrega, queincloïa nombrosos vegetals i una tortuga, larealitzà a finals de 1909 pel preu de tres-centespessetes.

Amb l’entrada dels lerrouxistes a l’Ajuntamentde Barcelona, el 1910 l’activitat del museu esva reduir i foren suprimides les recol·leccions iadquisicions. A la mort de Clua el museu in-gressà altres quinze peces de la seva col·lec-ció, en part per compra als seus hereus i enpart donades pels pares escolapis de Tàrrega,gràcies a unes gestions de Bataller. La que esdenomina actualment Col·lecció Clua del Mu-

seu Martorell inclou com a mínim cent-sis uni-tats de l’oligocè del Talladell i seixanta-cinc delpaleogen del Montsant.26

El fons d’aquest museu amb exemplars delTalladell fou ampliat el 1922 amb el llegat deLluís Marià Vidal que contenia sis fòssils pro-cedents de Tàrrega i les petjades de Cubells.Bataller també va recol·lectar i donà al museualtres onze peces. En la donació Villalba del’any 1983 també hi figuraven quatre exemplarsmés procedents de Tàrrega.

Els escolapis i el Museu de Tàrrega

Des del moment del descobriment del jacimentdel Talladell, l’Escola Pia ja fou un referent i elseu suport es va mantenir al llarg dels anys.Les mostres de fòssils d’aquesta pedrera ex-posades pels pares escolapis ja consten en elquadern de notes de Lluís M. Vidal de l’any1892, vuit anys després que s’inaugurés laseva escola a Tàrrega.

L’any 1916 arriba a Tàrrega l’escolapi vigatàBernat Noguera, un gran afeccionat a l’arque-ologia, que va restar-hi fins al 1922.27 Sota elseu mestratge es fan diverses sortides perefectuar prospeccions arqueològiques i reco-llir fòssils.28 Va formar dins l’Escola Pia un pe-tit museu que hi restà fins a la desfeta de laguerra civil i on conservava entre altres pecesuna mandíbula de Theridomys.

El pare Pere Rimblas durant la seva estada aTàrrega entre els anys 1926 i 1932 també varecollir diversos exemplars que van aparèixeral jaciment. Els enviava al museu del Seminaride Barcelona, per evitar la seva pèrdua o ven-da, i entre ells va remetre el fragment de cranide Cainotherium.

En el museu dels escolapis destacava la co-l·lecció paleontològica, formada en gran partper llegat de Francesc Clua i conservada finsa principis dels anys trenta a cura del pareRimblas, que havia publicat un article sobreaquest fons en el primer número de la revistaTàrrega. 29 Aquesta revista era el suplementmensual de Crònica Targarina i havia apare-gut el 1928. En un article en el número següentdel farmacèutic agramuntí Joan Viladot Puig,aquest es lamentava de les instal·lacions delmuseu i, tot i lloar la tasca del pare Rimblas,demanava a l’Ajuntament de Tàrrega que esfes càrrec de la situació.30 El mateix pare Ber-nat Noguera s’estranyava per carta de la pèr-dua del catàleg del museu que ell mateix ha-via confeccionat. L’any 1932 Valeri Serra i Boldúen un reportatge sobre Tàrrega esmentava laimportància del museu dels escolapis, que feiafuncions de museu local, i en destacava la col·-lecció paleontològica, tot i demanant també

21

un nou local més espaiós.31 L’any 1934 esferen gestions per crear un museu perTàrrega, i quan semblava que el procés te-nia bones perspectives, quedà de sobte pa-ralitzat. La causa podria estar en els Fetsd’Octubre de 1934, que portaren a l’empre-sonament de molts catalanistes i a l’enduri-ment de la confrontació política municipal. 32

Josep Ramon Bataller i la continuitat delMuseu del Seminari

Mossèn Josep Ramon Bataller fou el darrer delsdeixebles personals del canonge Almera i conti-nuador de la seva tasca en el museu del Semi-nari de Barcelona. Durant els darrers anys de lavida de Lluís Marià Vidal va col·laborar en l’orde-nació de la seva col·lecció paleontològica. El con-tacte personal amb aquests dos pioners de lageologia a Catalunya va contribuir segurament ala vocació paleontològica del doctor Bataller. L’any1918 ja havia publicat un treball de recopilaciósobre els mamífers fòssils de Catalunya on citales quatre espècies classificades per Depéret.33

L’any 1920 Bataller fou nomenat professor de ci-ències naturals de l’Escola Superior d’Agricultu-ra de Barcelona.

L’any 1922 Bataller visità Tàrrega i el museudels escolapis, a cura encara del pare BernatNoguera, i aquest li cedí un exemplar molt benconservat del rosegador Theridomys, que foudipositat al Museu Martorell. Més endavant fouel pare Rimblas qui li subministrava exemplarsfòssils, com el Cainotherium, que li permete-ren ampliar la llista fins a cinc mamífers tro-bats al Talladell.

Durant la dècada dels anys vint Bataller va estu-diar en algunes universitats franceses i es varelacionar amb diversos científics, entre ells eljesuïta occità Teilhard de Chardin, especialistaen vertebrats.34 Aquestes relacions van suposardiverses col·laboracions d’especialistes de dife-rents països en els estudis dels jaciments delTalladell. El professor Georges Depape, de laUniversitat Catòlica de Lille, completà l’estudipaleobotànic que sortí publicat l’any 1931, cor-regint el nom d’una falguera i assenyalant la pre-sència de dues noves plantes.35 Un altre pale-ontòleg, el suís J.A. Kalin, de la Societat Paleon-tològica de Suïssa, estudià els rèptils del Talladelli el resultat fou un gènere i espècie nous, el co-codril endèmic Hispanochampsa mulleri.36 Elfranciscà Bergounioux des de Tolosa estudià lestortugues i finalment donà quatre espècies dife-rents del gènere Chrysemys.

La guerra civil i els museus de Tàrregai Barcelona

En iniciar-se la guerra civil, l’any 1936, l’Ajun-tament de Tàrrega foragità els religiosos i

s’incautà del col·legi dels escolapis. El pintorMagí Serés, que era arxiver municipal va tras-lladar el material museístic que hi havia a l’Es-cola Pia cap al Modern Liceu. També va em-magatzemar alguns objectes a les golfes delsescolapis.37 Finalment algunes peces del seumuseu feren cap al museu municipal i altreses perderen.

El museu del Seminari de Barcelona fou des-truït totalment el juliol de 1936 i molts materi-als citats en publicacions anteriors van desa-parèixer. La Universitat de Lille es va veureafectada per la Segona Guerra Mundial i tam-bé es van perdre molts exemplars.

L’estudi més detallat de Bataller amb la des-cripció del rosegador Theridomys no sortí pu-blicat fins al final de la guerra, el 1938.38 Aquesttreball ja havia estat elaborat a la meitat delsanys vint, arran d’una estada a Lió on aprofitàles orientacions de Depéret, però fou ampliataprofitant la paralització general produïda perla guerra. Va col·laborar amb ell Mario Guerín,a qui pertanyien la gairebé totalitat dels exem-plars descrits. Després d’aquesta monografia,Bataller es dedicà a la paleontologia estrati-gràfica, col·laborant en l’elaboració dels fullscatalans de la nova edició del Mapa Geológicode España.

Els estudis i la redacció de la memòria expli-cativa del full del mapa geològic de Tàrrega jaestaven acabats el 1936, però no es van po-der publicar fins acabada la guerra. Batallerdonava també una llista de la fauna i la florafòssils estudiades fins llavors.39

Investigacions a les rodalies de Cervera

Al publicar-se la memòria del full del mapageològic de Tàrrega, el 1941, ja s’estaven in-vestigant els jaciments oligocènics de la roda-lia de Cervera. Es trobaven en unes pedreresexplorades per Martí Madern, que va cedirmolts exemplars per a aquest estudi.

Museu d’HistòriaNatural que els pares

claretians tenien al’edifici de la

Universitat de Cervera.Durant la guerra civil, eldesembre de 1937, les

col·leccions forentraslladades i la major

part no es vanrecuperar.

(Clixé de J. Oliveres)

22

Martí Madern i Carreres (1897-1975), nascuta la província de Girona, s’havia casat aCervera on treballava com a cap del servei detelègrafs. Durant molts anys va recollir i estu-diar la gran quantitat de fòssils que anavenapareixent a les pedreres de la conca deCervera. Complementava la seva tasca a telè-grafs amb l’exercici de professor de matemàti-ques i francès a la Mútua Escolar.

El full geològic de Cervera va sortir a la lluml’any 1944.40 A l’edifici de la Universitat deCervera hi havia un museu a cura dels paresclaretians que contenia una bona col·lecció defòssils. Aquests exemplars no els van deixarconsultar per a l’elaboració del full del mapageològic de la zona, tal com lamenten els au-tors en la seva publicació. Pocs anys més tard,el 1949, Bataller va obtenir la càtedra de novacreació de paleontologia a la Facultat de Ci-ències de Barcelona.

Els exemplars recollits a Cervera per Guerin,Madern i Bataller foren estudiats posteriormentper Depape, que presentà diverses espèciesnoves de plantes. Entre aquestes destaca perla seva freqüència Ailanthus cerverensis.41

L’any 1963 Madern envia a Depape i DeniseBrice un lot d’espècimens que els permet com-

pletar la flora de Cervera i que publiquen du-rant els dos anys posteriors.42

Durant la dècada dels seixanta i principis delssetanta Martí Madern publicà una sèrie d’arti-cles de divulgació sobre paleobotànica que apa-regueren a la revista cerverina Segarra. Tambécol·laborava a Puig Castellar, el butlletí del Cen-tre Excursionista de Santa Coloma de Gramenet.

Crusafont i l'Institut de Paleontologiade Sabadell

Miquel Crusafont, doctorat en paleontologial’any 1955, s’havia especialitzat en l’evolucio-nisme i en els mamífers fòssils. Es consideral’introductor durant la dècada dels cinquantadel pensament evolutiu de Pierre Teilhard deChardin a l’Estat espanyol. A la mort d’aquestjesuïta el 1955, Crusafont formà part d’un co-mitè científic internacional que donava suporta la publicació de les seves teories fins llavorspràcticament inèdites per censura dels propissuperiors de l’orde.

L’any 1961, dos anys abans de guanyar la pla-ça de catedràtic de paleontologia a la Univer-sitat de Barcelona, el professor Crusafont vapublicar amb Jaume Truyols un ar ticlereinterpretant l’edat del jaciment de Tàrrega.El situaren a la base del pis de l’estampià iressaltaren de l’associació fossilífera deTàrrega uns caràcters d’originalitat i autoctoniatan destacats que els permetia definir-la coma fase urgèlica d’endemismes.43 L’any següenten un col·loqui a Bordeus comuniquen la cor-recció del fins llavors anomenat Brachyodus,que passen al gènere Elomeryx.

L’Institut de Paleontologia de Sabadell, diri-git per Crusafont, organitzà dues campanyesd’exploració pels voltants de Calaf que vanportar al descobriment de nous mamífers,com ara rosegadors del grup dels teridòmidsi un marsupial.44

L’any 1971 Joana M. Golpe, en la seva tesi doc-toral dirigida per Crusafont, estudià els exem-plars d’Elomeryx cluae del Museu de Tàrrega,de l‘Instituto Geológico y Minero de España, del’Institut Provincial de Paleontologia de Saba-dell i del Museo de Ciencias Naturales deMadrid. Va deduir que era possible que es trac-tés de dues espècies diferents. Però el fet queel material que va utilitzar Déperet per definirl’espècie E. Cluae, possiblement al museu deLondres, no pogués ser consultat, li feia desco-nèixer sobre quin exemplar concret havia creataquesta espècie.45 Es troba a faltar en aquestatesi l’estudi dels exemplars del Museu Martorellde Barcelona. En aquesta darrera revisió delssuïformes es citen cinc formes trobades enaquesta zona: Diplobune minor, Bothriodon

A la vitrina del centre hiha exposat una part dela col·lecció de fòssilsde l’antic Museu deTàrrega ubicat alCentre Comarcal deCultura, anys setantadel segle XX.(Fotografia: Calafell.Arxiu FotogràficMunicipal de Tàrrega.ACTA)

23

aymardi i Ephelcomenus sp. del sannoisià deCalaf, Elomeryx cluae de l’estampià de Tàrregai Entelodon magnum de Rocallaura, en el ma-teix nivell estratigràfic de Calaf.

Golpe també fa una relació dels mamífers tro-bats al Talladell amb algunes novetats respec-te als rosegadors, que segons la revisió deThaler de 1969 quedarien classificats comTheridomys crusafonti.46

L’any 1978 Crusafont i Golpe publicaren una his-tòria resumida del jaciment del Talladell i indica-ren les condicions que devien regnar en aques-ta zona compresa entre aquesta localitat i SantPere dels Arquells. Es tractaria d’un hàbitat cos-taner i pantanós, com ara la desembocadura d’unriu, en el qual abundarien les falgueres i altresespècies arbòries com les palmàcies i lauràcies,i que tindria una temperatura mitjana anual en-tre els 20-25 graus centígrads.47

Crusafont continuà dirigint l’Institut de Paleonto-logia de Sabadell que la Diputació de Barcelonahavia creat el 1969 com a reconeixement a laseva important tasca investigadora. També con-tinuà defensant i propagant les teories deTheilhard de Chardin, com en la darrera confe-rència que pronuncià arran de la commemora-ció del centenari de la mort de Darwin, l’any 1982,i que fou publicada pòstumament.

Troballes d'icnofauna als voltants d'Agramunt

Els paleontòlegs Casanovas i Santafé, de l’Ins-titut de Paleontologia de Sabadell, publicavenl’any 1982 un estudi sobre icnofauna oligoce-na d’Agramunt. El jaciment se situavaestratigràficament lleugerament per sobre delTalladell. Es tractava d’un bloc amb 41 petja-des trobades a prop del Pilar d’Almenara. Vandefinir dues formes noves d’empremtes desuïformes: Bothr iodontipus agramunti iEntelodontipus viai. També es van localitzaricnites d’aus, possiblement ciconiformes.48

Es tractava d’un conjunt d’empremtes impre-ses en un bloc irregular que es va localitzar ala serra d’Almenara i que actualment es con-serva a l’Institut de Paleontologia de Sabadell.El bloc es va trobar aïllat i procedia d’una in-tercalació de gresos que pertanyia al nivellestratigràfic de l’estampià. Les 41 empremtescomptabilitzades corresponien a sis grups di-ferents d’animals, tres d’ells suïformes i elsaltres tres aus. La zona era una plana ocupa-da per llacunes que durant l’època de pluges erarecorreguda per corrents d’aigua meandriformesi amb una estació seca a l’estiu.

L’any 1986 els llavors estudiants de l’Institutde Batxillerat d’Agramunt Jordi Rovira i MontsePrats realitzaren un treball inèdit on van des-

criure dues noves localitzacions d’icnites fòs-sils als voltants de Montfalcó d’Agramunt iMontgai.49 La paleontòloga Casanovas ambla col·laboració de Santamaria i López de laUAB van ampliar l’estudi, que va proporcionarquatre noves formes d’empremtes de mamí-fers. Una de les noves icnoespècies, Bothrio-dontipus rovirai, es va dedicar a la família Ro-vira de Montfalcó d’Agramunt.50 Es tractavad’un conjunt de 79 icnites de mamífers proce-dents de quatre jaciments situats als voltantsd’Agramunt. L’edat d’aquests jaciments anavade l’oligocè inferior al mig.

Montse Prats continuà els estudis sobre la Ri-bera del Sió, i rebé el 1992 un ajut a la inves-tigació per part de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.Aquest suport econòmic parcial li va permetrefinançar les despeses de les campanyes decamp. Tres anys més tard publicava amb G.López una síntesi de la icnofauna del sinclinald’Agramunt. En aquest estudi es revisen elsjaciments ja coneguts i es descriuen set tipusmorfològics diferents, que per tanyen aicnoespècies distintes, atribuïbles a mamífers,aus i a un possible rèptil.51

Més recentment s’han localitzat altres icnitesa Aguiló, dins l’estampià inferior, i sembla quecorrespondrien a un artiodàctil suïforme.52

Els darrers estudis de la flora fòssilde la Conca de Cervera

Com ja he comentat es tracta de diversos jaci-ments situats en localitats properes a Cervera,com a Civit, Mas Claret, Rubinat, Sant Antolí iSant Pere dels Arquells. Els materials margo-

Josep Fàbregas iTibau (1892-1967),

propietari de lespedreres del Talladell

i del jacimentpaleontològic.

(Fotografia: Calafell.Arxiu Fotogràfic del

Museu Comarcal del’Urgell, Tàrrega)

24

sos de Civit pertanyen a l’oligocè inferior alt isón més antics que els de Tàrrega. Aquestespedreres de margues oligocèniques s’explo-taven des de la postguerra per a la fabricacióde ciment. Durant els anys que van ser explo-tades, Martí Madern va anar recollint i estudi-ant la gran quantitat de vegetals fòssils que hiapareixien, i arribà a posseir una extraordinà-ria col·lecció. Dos centenars d’exemplars defòssils foren donats per Martí Madern al Mu-seu Comarcal de Cervera. El seu fill JosepMadern i Sostres donà l’any 1989 més de vuit-cents exemplars al Museu de Geologia deBarcelona.53

Utilitzant els exemplars donats a aquests mu-seus, Sanz de Siria va realitzar durant la dè-cada dels noranta un treball descriptiu d’aques-ta flora, identificant en total 117 tàxons.54 L’edatassignada a les capes que contenen els vege-tals fòssils de Cervera és el sannoisià. El jaci-

Notes

1 Per conèixer amb més detall l’entorn geològic i ladescripció dels fòssils trobats al Talladell es potconsultar: COMA i TORRES, Teresa, “Els jacimentsfossilífers del Talladell”, Urtx, núm. 12, 1999, p. 17-26.2 Aquesta obra de Darwin fou traduïda l’any 1876 perprimer cop al castellà per Joaquim Maria Bartrina ipublicada de forma anònima per la Impremta de laRenaixença.3 SENENT-JOSA, Joan: “Les ciències naturals a laRenaixença”, Barcelona, 1979, Conèixer Catalunyanúm. 25, p. 35-90.4 VIDAL, Lluís Marià: “Geología de la provincia deLérida (región Central)”, Boletín de la Comisión delMapa Geológico de España, 2, Madrid, 1875, p.273-349.5 VIA i BOADA, Lluís: Cien años de investigación geológica(En el centenario de Museu Geológico creado por el Dr.Almera en 1874), Barcelona, CSIC, 1975, p. 13.6 ALMERA, Jaume: Cosmogonía y geología ó seaexposición del origen del sistema del universoconsiderado a la luz de la religión revelada y de losúltimos adelantos científicos, Librería Religiosa,Barcelona, 1877, segona edició revisada, 1903.7 Salvador Maluquer i Nicolau era un dels fills de JoanMaluquer i Viladot, i nét de Rosa Viladot de cal MasVell d’Agramunt. Amb els seus germans Josep iJoaquim portaren a terme una important tascad’investigació i divulgació científica des de la InstitucióCatalana d’Història Natural.8 BEATO VICENS, Francesc: L’excursionisme aTàrrega dins l’excursionisme català, Tàrrega,Agrupació Excursionista de l’Urgell, 1988, p. 41-43.9 CAPDEVILA CAPDEVILA, Joaquim: “La TàrregaNoucentista (1898-1923) (Una primera aproximació)”,Urtx, núm. 13, 2000, p. 149. Agraeixo també a JaumeEspinagosa Marsà, director del Museu Comarcal del’Urgell ( Tàrrega), algunes dades biogràfiquescomplementàries de Francesc Clua que m’ha facilitat.10 FONT i SAGUÉ, Norbert: Geologia. Curs degeologia dinàmica y estratigrafia aplicada aCatalunya, Barcelona, Establiment Grafich Thomas,1905, p. 398-400.11 VIDAL, Ll. M.: Teoria Evolutiva, Barcelona, Tipografial’Avenç, 1910, p. 32.

ment de Tàrrega seria més modern, de l’es-tampià. El treball descriptiu anava acompanyatd’un estudi paleoecològic i paleoclimàtic. Elmodel de vegetació durant l’oligocè seria unacomunitat vegetal principal de boscos de fu-lla caduca de tipus tropical. El clima de laregió seria tropical amb una estació seca pro-longada, a la qual seguiria un període de plu-ges. Les temperatures mitjanes es podriensituar al voltant dels 22º-26º. A la conca deCervera hi hauria quatre principals ecosiste-mes: un lacustre amb abundants plantesaquàtiques; un altre de sòls entollats o hu-mits amb falgueres i altres plantes higròfites;un de boscos de fulla caduca a la zona deterra baixa amb elevades temperatures i unaestació sense pluges, i per damunt dels 500m hi hauria selves perennifòlies semblants ales actuals laurisilves. Aquest model de ve-getació seria semblant al que hi ha actualmental sud-est asiàtic i al Carib.55

12 Artur Bofill, director del Museu Martorell, també erael secretari de la Real Academia de Ciencias y Artesde Barcelona. Aquesta institució creada durant elsegle XVIII per iniciativa ciutadana en temps de lail·lustració havia anat decaient durant el segle XIX. El1897 Bofill presentà una nota sobre les darrerestroballes a les mines de Calaf, que va sortir publicadaal butlletí de l’acadèmia. BOFILL i POCH, Artur, “Sobrela presencia del Ancodus aymardi en los lignitos deCalaf”, Boletín de la Real Academia de Ciencias yArtes de Barcelona, Tom I, 1892-1900, p. 332-335.13 ALMERA, Jaume: “Sobre la serie de mamíferosfósiles descubiertos en Cataluña”, Memorias de laReal Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, v.II, 1898, p. 354-355. Almera menciona dos fòssils aCalaf, el Xiphodon i l’Ancodus aymardi. La classificaciódel primer fou després rectificada per Depéret i elclassificà com a Diplobune.14 VIDAL, Lluís Marià: “Excursiones de la provinciade Lérida, desde Barcelona a Camarasa”, dins de“Excursiones verificadas durante la reunión de laSociedad Geológica de Francia en Barcelona enseptiembre y octubre de 1898”, Boletín de la Comisióndel Mapa Geológico de España, t. XXVII, t. VII de lasegona sèrie (1900), Madrid, 1903.15 GOMEZ ALBA, Julio: Lluís Marià Vidal 1842-1922.Biografia, Barcelona, Museu de Geologia, Ajuntamentde Barcelona, 1992, p. 100-104.16 CAPDEVILA, J.: “La Tàrrega Noucentista...”, p.153-154. El Aguila Tarraguense, any II, núm. 40,1899, p. 167-168. L’Aguila, any III, núm. 44, 11-2-1900, p. 240-241.17 Els materials vegetals recollits van ser determinatsprimerament per G. de Saporta, que havia estudiat laflora fòssil de l’oligocè de la Provença, amb què teniagran similitud. Després foren estudiats per RenéZeiller, un paleobotànic belga que l’any 1902 haviapublicat un estudi sobre la flora de la pedrera de Meià.El peix classificat el 1900 com Prolebias per Sauvage,a partir d’una fotografia enviada per Vidal, no s’halocalitzat.18 Modest, Marià i Francesc Clua eren germans.Modest Clua havia escrit a Vidal comunicant-li latroballa casual d’una llosa de pedra amb petjades

25

d’aus i que procedia de la serra de Cubells. Aquestacarta es conserva entre els papers personals de Vidaldipositats a l’arxiu del museu del Seminari deBarcelona. GÓMEZ ALBA, J.: ”Catálogo razonado delos yacimientos con vertebrados fósiles de Españadel Museo de Geologia de Barcelona”, Treballs delMuseu de Geologia de Barcelona, núm. 6, 1997 , p.115-118 i 137.19 VIDAL, Ll. M. i Ch. DEPÉRET: “Contribución alestudio del Oligoceno en Cataluña”, Memorias de laReal Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,tercera època, vol. 5, núm. 19, 1906, p. 311-345.20 DEPÉRET, Charles: “Los vertebrados del Oligocenoinferior de Tárrega (Provincia de Lérida)”, Memoriasde la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona,tercera època, v. 5, núm. 21, 1906, p. 401-425.21 FLICHE, P.: “Note sur quelques vegetaux tertiariesde la Catalogne”, Butlletí de l’Institut Català d’HistòriaNatural, vol. 6, núm. 8-9, 1906, p. 115-133.22 FLICHE, P., “Nouvelle note sur quelques végétauxfossiles de la Catalogne”, Butlletí de l’Institut Catatàd’ Història Natural, vol. 8, núm. 7, 1908, p. 77-87.23 CLUA, Francesc: “L’Oligocénich de Targa”, Butlletídel Centre Excursionista de Lleyda, núm 5, maig de1908, p. 5-8.24 CLUA, Francesc, “Geologia y Paleontologia delterme de Tàrrega. Epoca de sa formació y Fossils delmateix”, XIII Congrés Agricol organisat per laFederació Agrícola Catalana Balear, Tàrrega 15 i 16de maig de 1910, Tàrrega, 1910, ps. 17-22.25 Vidal de Càrcer seria nét d’Enric de Càrcer, quefou diputat i president de la Diputació de Lleida.“Desapareix Cal Fàgregas”, Nova Tàrrega, 13-8-1977.26 Fins fa pocs anys tots els exemplars enviats perClua figuraven com a Col·lecció Bofill, ja que al tractar-se del director del museu fou ell qui els havia registrat.GÓMEZ, J., “Catálogo razonado...”, p. 17-44.27 Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega (1884-1984),Tàrrega, Escola Pia la Mercè, 1986, p. 103-113.28 BEATO, F.: L’excursionisme..., p. 43.29 TARREGA. Revista mensual e il·lustrada, núm. 1,1928, p. 8-9.30 TARREGA. Revista mensual e il·lustrada, núm. 2,1928, p. 2-3.31 SERRA i BOLDÚ, Valeri: Tárrega, Barcelona,Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción deForasteros, vol. XXVII, 1932, p. 39-43.32 ESPINAGOSA i MARSÀ, Jaume: “El llarg camí delmuseu de Tàrrega”, Urtx, núm. 1, 1989, p. 143-157.33 BATALLER, J.R.: “Mamífers fòssils de Catalunya”,Treballs de la Inst. Cat. Hist. Nat., vol. 4, 1918, p. 111-272.34 VIA BOADA, Lluís: Cien años de investigacióngeológica, Barcelona, CSIC, 1975, p. 60.35 BATALLER, J.R. i G. DEPAPE: “Note sur quelquesplantes fossiles de la Catalogne”, Butll. Inst. Cat. His.Nat., vol. 31, núm. 7, 1931, p. 194-208.36 KÄLIN, J.A.: “Hispanochampsa mülleri nov. gen. nov.sp. ein neuer Crocodilide aus dem unteren Oligocaenvon Tárrega (Catalonien)”, Abhandlungen derschweizerischen paleontologischen gesellschaft,Band LVIII, Basel, 1936, p. 1-34.37 Cent anys d’Escola Pia a Tàrrega..., p. 103-104 i110. ESPINAGOSA, J.: “El llarg camí...”, p. 148.38 BATALLER, J.R.: Els ratadors fòssils de Catalunya,Barcelona, Imp. Casa d’Assistència President Macià,1938, p. 43.39 MARÍN, A., M. LOPEZ MANDULEY i J.R.BATALLER: Explicación de la Hoja nº 389 (Tàrrega),

Mapa Geológico de España, escala 1/50.000, Inst.Geol. y Min. de España, Madrid, 1941.40 MARÍN, A., M. LOPEZ MANDULEY i J.R.BATALLER: Explicación de la hoja nº 390 (Cervera),Mapa Geológico de España, escala 1/50.000, Inst.Geol. y Min. de España, Madrid, 1944.41 BATALLER, J.R. i G.DEPAPE: “Flore oligocène deCervera (Catalogne)”, An. Esc. Per. Agric. Barcelona,vol. 9, 1950, p. 3-60.42 DEPAPE, G. iD. BRICE: “La flore oligocène de Cervera(Catalogne). Données complémentaires”, Annls. Soc.Géol. Nord, Lille, tom 85, 1965, p. 111-117.43 CRUSAFONT, M. i J. TRUYOLS: “Consideracionessobre la edad del yacimiento de vertebrados deTàrrega”, Not. y Com. Inst. Geol. Min. de España, núm.61, 1961, p. 98-108.44 CRUSAFONT, M., J. M.GOLPE, J. GIBERT, i L.THALER: “El yacimiento sanoisiense de Calaf trescuartos de siglo despues”, Paleontologia y evolución,núm. 3, 1971, p. 63-65.45 GOLPE POSSE, Juana M.: Suiformes del TerciarioEspañol y sus yacimientos, tesi doctoral inèdita,Universitat de Barcelona, 1971, v. I i II.46 GOLPE POSSE, J.M.: “Datos sobre el yacimientoestampiense de El Talladell cerca de Tàrrega”,Paleontologia y evolución, núm. 3, 1971, p. 58-62.47 CRUSAFONT, Miquel i Joana M. GOLPE: “Succintahistòria del jaciment de El Talladell a Tàrrega”, Ilerda,núm. 39, 1978, p. 123-131.48 Els noms de les dues noves espècies derivenrespectivament de la localitat d’origen, Agramunt, ide la dedicatòria al professor Lluís Via, director delMuseu del Seminari de Barcelona. CASANOVASCLADELLAS, M. L. i J. V. SANTAFÉ LLOPIS:“Icnofauna oligocena de Agramunt (Lérida, España),Acta Geològica Hispànica, t. 17, 1982, núms. 1-2, p,113-119.49 ROVIRA, Jordi i Montse PRATS: Els animals de laRibera del Sió fa 35 milions d’anys, 1986, Inèdit.50 SANTAMARIA, R., G. LÓPEZ i M. L. CASANOVAS-CLADELLAS: “Nuevos yacimientos con icnitas demamíferos del Oligoceno de los alrededores deAgramunt (Lleida, España), Paleontologia i evolució,t. 23, 1989-1990, p. 141-152.51 PRATS, M. i G. LÓPEZ: “Síntesi de la Icnofaunadel Sinclinal d’Agramunt, entre el Meridià d’Agramunti el riu Segre (Prov. de Lleida)”, Paleontologia ievolució, t. 28-29, 1995, p. 247-267.52 CARTANYÀ MARTÍ, J. i B. COLLDEFORNSCHERTÓ: “Estudi preliminar d’un rastre de petjadesd’Edat Oligocena als voltants d’Aguiló (Santa Colomade Queralt)”, Recull, núm. 4, 1996, p. 47-66.53 SANZ DE SIRIA CATALAN, Adelardo: “Estudio dela macroflora oligocena de las cercanías de Cervera(Colección Martí Madern del Museo de Geología deBarcelona)”, Treballs del Museu de Geologia deBarcelona, núm. 2, 1992, p. 269-271.54 SANZ DE SIRIA CATALAN, Adelardo: “Lamacroflora oligocena de la cuenca de Cervera, Lérida,España (Colección del Museu Comarcal de Cervera)”,Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, núm.5, 1996, p. 97-141.55 SANZ DE SIRIA CATALAN, Adelardo: "Estudiopaleoecológico y paleoclimàtico de la macrofloraoligocena de Cervera (Lleida, España)", Treballs delmuseu de Geologia de Barcelona, núm. 5, 1996, p.143-170.