l'addicció als mòbils
DESCRIPTION
Autora: Míriam Arabí Forcada | Tutor: Santi Marchese | Tema: Addició, Telefonia mòbilTRANSCRIPT
L’ADDICCIÓ ALS MÒBILS
Treball de Recerca
Míriam Arabí Forcada
Tutor: Santi Marchese
2n de Batxillerat 2
Institut Montserrat
5 de Novembre del 2014
Índex:
Introducció ....................................................................................................... 2
Que es una addicció ...................................................................................... 3
Causes de les addiccions ............................................................................... 4
Addiccions més comunes .............................................................................. 6
Addicció als mòbils ........................................................................................ 11
Com detectar aquesta addicció ............................................................... 14
Efectes de l’addicció al mòbil ..................................................................... 15
Entrevistes ....................................................................................................... 16
ENTREVISTA A UN USUARI DE SMARTPHONE ................................................ 16
ENTREVISTA A UN PROFESIONAL ................................................................... 19
FaceUp ............................................................................................................ 24
Enquestes ........................................................................................................ 30
Conclusions ..................................................................................................... 39
Vídeos ............................................................................................................. 41
Webgrafia ....................................................................................................... 42
1
Introducció:
La meva motivació a l’hora d’escollir aquest tema ha estat la seva
actualitat. És una realitat que, com a jove, la tinc molt propera, em
sembla molt interessant i em convida a la reflexió.
És un tema del que sentim parlar molt sovint, tan a converses de carrer
com a premsa escrita, ràdio i televisió. Qualsevol observador que surti al
carrer pot comprovar l’ús massiu del telèfon mòbil, particularment el que
coneixem com a telèfons intel·ligents o smartphones.
La recollida d’informació és el que m’ha plantejat una major dificultat.
Abans de començar pensava que trobaria moltíssima informació per ser
un tema de tanta actualitat, però he descobert que, precisament per
aquest motiu, no hi ha gaires fonts d’informació, i tota la he aconseguit
consultant pàgines web.
Un altre sorpresa ha estat la existència de professionals dedicats a
tractar aquesta addicció. En trobar-los vaig creure que hi podria
accedir a informació important, però malauradament, els pocs gabinets
psicològics i clíniques que s’hi dediquen a Barcelona (com a mínim els
únics que he trobat), no han accedit a col·laborar amb mi.
Una altra dificultat ha estat l’enfocament del treball, triar el que, de tot
al relacionat amb el tema mòbil, està suficientment connectat amb la
realitat del meu estudi, i el com estructurar tot el que volia explicar.
2
Què és una addicció:
El Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, la
defineix com: “Estat de dependència fisiològica i psicològica a una
substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari.”
La principal característica d’una addicció és que no pots deixar de
realitzar la conducta addictiva.
Les addiccions són uns dels problemes més greus als que ha de fer front
la societat actual. Una gran part de la població afectada és la gent
jove.
Perquè una conducta pugui ser considerada una addicció, ha de
realitzar-se durant un cert període de temps, durant el qual, la
reproducció d’aquesta conducta crea una ruta neuronal que genera
una necessitat de reproduir-la constantment.
Un cop que l’addicció s’ha establert, el temps per superar-la oscil·la
entre els 3 i 5 anys, que és el temps que el cervell necessita per superar
la ruta creada.
3
Causes de les addiccions:
Partint del fet que qualsevol persona pot ser addicte, hi ha una sèrie de
factors que fan que una persona sigui més propensa a ser-ho.
Aquests factors són:
• La freqüència i la intensitat amb que s'efectua la conducta
addictiva, es a dir, com mes curt sigui l’interval de temps entre
cada actuació, i més repeticions de la conducta, tens més
probabilitats de ser un addicte.
• Característiques personals, com:
o Impulsivitat: actuar sense reflexionar, seguint els instints
naturals sense sospesar si es convenient.
o Baixa autoestima: tenir una imatge negativa d’un mateix. Es
manifesta en una autocrítica constant. Incapacitat
d’obtenir objectius que portin la persona a sentir-se bé amb
si mateix.
o Introversió: és important quan va lligada a la baixa
autoestima. Suposa sentir major interès cap a les emocions
interiors menyspreant el contacte amb l’exterior.
o Inestabilitat emocional: reaccionar amb intenses respostes
negatives (ansietat, tristor, ira, culpabilitat...) davant les
dificultats, imprevistos o frustracions. Tenir poca o nul·la
tolerància a la frustració o l’estrès.
o Manca d'habilitats socials: dificultat per la relació i la
comunicació amb les altres persones, absència de
autocontrol emocional.
4
• Influència de situacions ambientals:
o Moments o situacions de crisi vital: esdeveniments que
obliguen a que la nostra vida canviï, impliquen conflicte i
presa de decisions.
o Disconformitat o inadaptació social o familiar: existència de
comportaments inadequats, es contempla des dels
paràmetres del que es considera normal, expressat en
conductes i condicions acceptades per la societat en la
que es viu, i que impedeixen assolir èxit en la vida.
o Ambient familiar: ambient familiar hostil, sovint pertinença a
famílies desestructurades.
o Comunicació deficitària amb la família: s’ha de diferenciar
entre absència de comunicació o comunicació
inadequada. La comunicació ha de suposar intercanviar i
compartir informació, idees, experiències... que donin com
a resultat la sensació de pertinença a un grup, la família.
• Influència de variables socials:
o Publicitat: incita a realitzar la conducta addictiva, ja que és
present als carrers, a casa, a la televisió, la ràdio i el internet.
o Pressió social: situacions en les quals la persona cedeix a la
influència d’altres persones: amics, família, companys de
feina...
o Aïllament: està relacionat amb la inadaptació social.
5
Addiccions més comunes:
- Alcoholisme: és una de les més comunes i conegudes. Aquesta
addicció consisteix en la dependència física i psíquica de
l’alcohol. La persona no necessàriament s’ha de trobar en estat
d’embriaguesa. Resulta problemàtic perquè el consum d’alcohol
és legal i està socialment acceptat.
- Tabaquisme: addicció al tabac, principalment a causa de la
nicotina i el gest a l’hora de fumar. Igual que l’addicció anterior,
el consum de tabac és legal.
- Drogoaddicció o toxicomania: addicció que provoca la
necessitat insuperable de consumir substàncies (droga). Tant
d’origen naturals (com la marihuana), com químic (com la
metamfetamina). A diferencia de les dues anteriors les substancies
que es consumeixen no són legals.
6
- Ludopatia: Aquesta addicció es caracteritza per la necessitat
irrefrenable de jugar a jocs on s’aposten diners. La OMS la
reconeix com a malaltia: joc patològic.
- Addicció al menjar: Es caracteritza per una sobreingesta
compulsiva de menjar, provoca una satisfacció momentània,
però al poc temps acostuma a produir-se un malestar físic (dolor
abdominal, sensació de pesadesa..) i psíquic (sentiment de
culpa).
7
- Addicció als videojocs: Es considera que hi ha addicció quan el
videojoc es converteix en el centre dels pensaments i la vida de la
persona. Afecta al seu comportament diari, a la relació amb la
resta de persones, altera el seu ritme de son...
- Addicció a internet: Es considera addició quan navegar per
internet és un hàbit compulsiu, i una necessitat que interfereix en
la vida quotidiana, tal i com succeïa en l’addició als vídeojocs.
- Addicció al sexe: Comporta una conducta irrefrenable i sense
control, del comportament sexual. Provoca dependència i
síndrome d’abstinència.
8
- Addicció a les compres: També es coneix com a compra
compulsiva. Consisteix en una conducta de compra irrefrenable,
sense planificació, obeint un impuls incontrolable. El que es
compra no és important (encara que s’adquireixin coses que no
es necessiten i a casa hi hagin moltes encara sense estrenar),
únicament importa el fet de comprar.
- Laborodependència: Consisteix en la implicació excessiva de la
persona en la seva feina, sense control ni límits. Pensar
contínuament amb el treball, sense tindre temps lliure, ni passar
temps amb la família.
9
- Vigorèxia: Obsessió per tenir un cos musculós. Per aconseguir-ho
han de fer exercici físic constantment. S’acompanya de la
percepció (errònia) de que no s’està musculat, si no prim.
10
Addicció als mòbils:
És una addicció molt recent (els telèfons intel·ligents - popularment
coneguts com a smartphones, que és el seu nom en anglès - fa poc
temps que existeixen) i que ve provocada pel que pot fer-se amb els
telèfons mòbils, i que no són només trucades. La imatge de gent amb la
vista enfocada al mòbil, connectada a internet amb el seu terminal, és
habitual als carrers.
Molts experts han batejat aquesta addicció com “la malaltia del segle
XXI”. El terme d’addicció al mòbil es coneix com a NOMOFÒBIA (prové
de l’expressió anglesa no-mobile-phone phobia), i és la por irracional a
estar desconnectat, a no tenir el mòbil a les mans, independentment la
causa: per descuit a casa del mòbil, esgotament de la bateria o manca
de cobertura de xarxa mòbil. Aquest trastorn el pateix, sense ser-ne
conscients, com a mínim, la meitat de la població propietària d’un
smartphone. Segons les estadístiques els usuaris d’un smartphone
consulten els seus telèfons una mitjana de 34 cops al dia.
El perfil psicològic del nomofòbic, és de persona insegura i amb baixa
autoestima. En quan a la distribució per sexes, hi ha major incidència a
la població femenina, donat que la seva estructura cerebral els
provoca necessitat de comunicar-se i necessitat d’afectivitat amb l’altre
sexe. En relació a l’edat la major incidència es troba en la població
adolescent.
11
Avantatges i inconvenients de l’ús dels mòbils:
Avantatges:
• Permet la comunicació amb qualsevol persona del món, des de
qualsevol lloc del món i en tot moment.
• Disposa de de múltiples utilitats que faciliten la vida diària, com
agenda, llista de contactes, calendari, calculadora...
• Permet trucar a emergències des de qualsevol lloc.
• Possibilitat de trucada/comunicació a qualsevol lloc. Important
en cas d’emergències. Pot ser un valor afegit per determinades
feines.
• Possibilitat de realització d’algunes tasques de treball. Fomenta
independència de espai físic concret per realitzar la feina,
aprofitament de temps d’espera als aeroports, trens...
• L’ampli ventall d’Apps possibilita l’accés a la informació i la
realització de tasques a qualsevol espai i a qualsevol moment.
Inconvenients:
• Genera l’obligació de anar sempre amb el telèfon mòbil a sobre.
• Cost elevat tant de les tarifes mòbils, com dels propis terminals
telefònics.
• Fomenta l’hàbit d’enviar missatges a qualsevol hora. Pot destorbar
la son.
• Temptació de fer ús del dispositiu inclús conduint. Augment del risc
d’accidents de trànsit.
• Distracció a la feina i als estudis.
• Fomenta relacions socials incorrectes, dificultant les reunions
físiques amb gent (veure les cares). És freqüent la imatge de
12
persones reunides en un entorn lúdic comunicant-se via mòbil,
amb gent externa a aquesta reunió.
13
Com detectar aquesta addicció:
Les persones addictes al mòbil estan contínuament “vigilant” el seu
mòbil, atents per si arriba un missatge o qualsevol notificació. És una
conducta compulsiva i incontrolada. No importa deixar de banda una
altra activitat que estiguessin realitzant.
La persona addicta dedica tot el seu temps lliure a utilitzar el mòbil,
inclús quan s’està en companyia d’amics o familiars. Esta constantment
fent fotos, enviant missatges...
Deixar el mòbil per fer una altra cosa produeix nerviosisme. Per evitar-ho
utilitzen el mòbil a totes hores, inclús a classe, a casa, a la feina, pel
carrer...
L’obligació de deixar de banda el mòbil, en determinats àmbits i
períodes de temps, produeix símptomes de: angoixa, ansietat,
nerviosisme, irritabilitat i inclús agressivitat. Pateixen un síndrome
d'abstinència psicològica.
14
Efectes de l’addicció al mòbil:
Hi ha molts efectes de l'addicció, i els més evidents són:
- Aïllament dels altres i solitud.
- Alteracions de l'estat d'ànim.
- Comportament compulsiu.
- Problemes de comunicació.
- Problemes amb el llenguatge escrit, no ens aturem a escriure bé,
l'important és la rapidesa.
- Perill per relacionar-se amb desconeguts, que poden ser no
recomanables, poden portar conseqüències negatives inclosa
perill a la pròpia integritat física.
- El comportament addictiu fa ser molt sensible als judicis i
valoracions dels altres i augmenta els sentiments d'inseguretat.
- Pot produir fracàs escolar i comportaments agressius.
- Als casos més greus, es pot arribar a robar i a mentir per tal de
aconseguir un mòbil. L'addicció anul·la el nostre autocontrol.
15
Entrevistes:
ENTREVISTA A UN USUARI DE SMARTPHONE:
Entrevista realitzada a una noia de 17 anys que es va quedar sense
mòbil:
Què vas sentir al moment en el que et vas quedar sense el mòbil?
Em vaig desesperar, tenia una sensació de no poder quedar amb la
gent, de no poder saber les coses que estaven passant, de no poder fer
res per no tindre el mòbil. La pantalla em va fallar, i el primer dia,
intentava repetidament que la pantalla funcionés, al veure que no ho
aconseguia em vaig desesperar. Estava tant histèrica que ho vaig
acabar pagant amb les meves amigues.
Quan de temps vas passar sense mòbil?
Aproximadament, dues setmanes i mitja.
Creus que podries haver aguantat més de les dues setmanes i mitja
sense mòbil?
Crec que sí, però buscaria un telèfon encara que no fos dels més nous.
Senties que depenies de la gent que estava al teu voltant i que tenien
mòbil?
Sí, perquè per poder comunicar-me era la única alternativa, per
exemple si volia contactar amb els meus pares, com ells tenien el
contacte en el telèfon, me l’havien de deixar per poder parlar amb ells.
16
En el temps que no tenies mòbil com et senties?
Sentia ràbia al veure que tothom tenia mòbil i que jo no. Jo sóc una
persona que constantment està amb el mòbil, i vaig passar de tenir-lo
tota l’estona a no tenir-lo en cap moment, a no ser que algú em deixes
el seu.
Quins eren els teus estats d’ànims, les teves emocions en tot el temps
sense mòbil?
Em sentia nerviosa, ansiosa, perquè no podia tenir-lo i tampoc dir-li, per
exemple, a la meva mare bona nit, o a l’hora de quedar amb algú.
Et senties marginada?
Totalment, perquè si per exemple deien has vist això del Facebook o de
qualsevol altre xarxa social, jo era la única del grup que no ho podia
mirar perquè no tenia mòbil.
Quines aplicacions són les que mes volies fer servir?
Sobretot el WhatsApp, per poder parlar amb tothom i també volia
trucar. L’Instagram, el Facebook i els editors de fotografia no els vaig
trobar tant a faltar.
Tenies la necessitat d’agafar el mòbil d’algú només per poder sentir la
sensació d’un mòbil a les teves mans?
Si, totalment! Si me’l deixaven, com que el mòbil no era meu, només el
podia tenir molt poca estona. Quan el tornava em feia ràbia haver
aconseguit un i, al poc temps, un altre vegada sense.
17
Quan no tenies el mòbil vas aprofitar per fer coses noves, coses que no
feies per estar amb el mòbil? O ocupaves el temps buscant un altre
mòbil?
Buscava el mòbil però aprofitava per estar més temps amb la meva
àvia, o passant temps amb el meu cosí petit, o estant amb les meves
amigues, bàsicament aprofitant les tardes, i no quedant-me a casa amb
el mòbil.
Per acabar, en aquests moments et consideraries una addicta al mòbil a
partir de l’experiència viscuda?
Si, perquè l’única cosa que desitjava era un telèfon, he arribat a agafar
un telèfon (dels que només truquen) per poder-me comunicar amb
algú, i constantment buscava que algú em deixés el seu mòbil per
poder tindre un a les mans.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
De res, espero haver-te ajudat en el teu treball.
18
ENTREVISTA A UN PROFESIONAL (TERAPEUTA):
Volia incloure una, o més entrevistes a algun centre mèdic on realitzessin
teràpies per a la gent nomofòbica. He contactat amb uns quants
centres però no hi ha hagut sort, i ningú l’ha contestat. Les preguntes
eren:
1. Quan ha aparegut el concepte d’addicció al mòbil?
2. Quins paràmetres es fan servir per detectar que existeix addicció?
3. Quin perfil psicològic acostumen a tenir els addictes?
4. Hi ha algun sector de població més propens a patir aquesta
addicció?
5. En que consisteix el tractament?
6. Quan es considera que l’addicció ha estat superada?
7. Hi ha un risc elevat de recaigudes? Com es pot aconseguir evitar-
les?
8. Quin mètode es fa servir per una persona que ha superat
l’addicció i necessiti el mòbil per treballar?
9. Són necessàries visites de control periòdiques un cop estan curats?
10. Des de quant es tracten en el seu centre aquest tipus
d’addiccions?
11. Em poden dir quants casos s’estan tractant actualment en el seu
centre?
Com no he aconseguit cap entrevista, a continuació, reprodueixo
l’entrevista1 realitzada al senyor José Jiménez Morales, director del
gabinet psicopedagògic i d'orientació familiar Psicoloeduca, realitzada
per una estudiant de periodisme.
1 http://www.patatabrava.com/canales/_que_corra_la_voz_el_diario_digital_hecho_por_universitarios/l_addiccio_al_telefon_mobil_li_esta_traient_pes_a_la_relacio_interpersonal_-p37070.htm
19
Creu que la nomofòbia és la major fòbia que existeix?
Existeixen moltes fòbies, però segons la progressió que va prenent
aquesta, no trigarà a ser la que més persones pateixin.
Com una persona pot detectar si és addicta al mòbil?
Perquè sempre ha d'estar pendent del telèfon i això li produeix ansietat.
L'ansietat és un factor que funciona a nivell de senyal d'alarma davant
el començament d'una fòbia d'aquest estil. Si la persona oblida el seu
mòbil i està nerviosa, ansiosa, angoixada, si repeteix constantment que
no té amb ella el telèfon, si està pensant i parlant només d'això, aquesta
pot ser la bandera vermella que indica que hi ha un problema.
Enumeri un decàleg amb sis actituds que faria una persona nomofòbica.
- Controlar contínuament si té trucades perdudes o l'estat dels contactes
de WhatsApp per exemple. Hi ha estudis que demostren que una
persona nomofòbica ho pot fer una vegada cada minut, és una
conducta que es descriu com a compulsiva.
- Si no tenen missatges o comunicacions, solen buscar els seus arxius al
mòbil, deixant de costat la realitat en la qual estan immersos (per
exemple: una reunió de treball, una xerrada, un esdeveniment esportiu
o qualsevol que sigui) per submergir-se en el mòbil.
- Controlar l'estat de la bateria.
- Nivells d'ansietat alts si s'oblida el mòbil a casa.
- Comprovar sovint si hi ha actualitzacions noves per a qualsevol
aplicació.
- Veure si tenen el mòbil damunt fins i tot caminant pel carrer.
20
Tots hem esperat una trucada urgent o per qüestions personals o de
treball hem estat pendents del telèfon mòbil. Com sabem si fem un ús
correcte del nostre mòbil o si la nostra dependència ja frega un trastorn
d'ansietat?
En aquest cas, estarem més pendents del mòbil, però per causa
justificada i acceptada per norma. A més, segurament no afectarà a la
teva rutina habitual. De totes maneres, sabrem si la nostra dependència
frega el trastorn d'ansietat quan no ens permeti atendre a les nostres
obligacions d'una manera normal. Alguna cosa es converteix en
patològic quan ens interromp la marxa de la nostra vida, quan
s'interposa de tal manera que podem arribar a perdre un treball, una
parella, suspendre assignatures, etc.
Quin és el tractament?
El primer pas és la teràpia psicològica, doncs aquesta fòbia és una clara
senyal d'una manca en la vida de la persona. Cal esbrinar per què
l'individu trasllada la seva angoixa en aquesta classe de fòbia,
determinar l'arrel del problema per començar a buscar-li solució.
Quins consells donaria per a què aquestes persones no estiguin
enganxades al mòbil?
No cal convertir-se en un "esclau del mòbil". Per a això s'haurien de
marcar, d'acord amb la seva vida i les seves necessitats, les seves
pròpies regles i limitacions, establint les seves situacions "lliures de mòbil".
També han de respectar el seu propi horari i les seves activitats, de
manera que quan estiguin descansant, llegint, fent esport, etc. evitin fer
trucades.
21
Haurien d'evitar mirar al mòbil contínuament per veure si han rebut
missatges, trucades, notificacions, sobretot si estan amb altres persones.
Haurien de tindre en compte que és un comportament que resulta molt
desagradable per les persones tenen al costat.
Finalment els recomanaria que evitessin, sempre que puguin, substituir
les relacions personals directes, amb tota la riquesa emocional i de
comunicació que té el contacte "en viu", per la comunicació telefònica.
Us arriben molts casos a la vostra consulta?
Portem veient casos d'addicció al mòbil des de l'aparició dels 'SMS'. Ara
l'augment ha estat espectacular amb l'arribada dels 'smartphone',
arribant a ser gairebé la meitat dels casos que veiem en consulta.
Com afecta a les relacions socials el fet que cada vegada aquesta
addicció vagi en augment?
Estem veient cada vegada més, que les relacions socials normals,
s'estan deformant. Se li està traient pes a la relació interpersonal, al
llenguatge corporal, modulació de veu, etc, substituint-ho pel missatge
escrit recolzat per emoticones. Això ens farà cada vegada menys
socials.
22
Trobo que és una entrevista interessant i correcta. L’entrevistadora ha
plantejat unes preguntes prou encertades, algunes de les quals
coincideixen amb les que vaig plantejar jo.
Hi ha diferències en el “temps” en que es planteja l’entrevista. Ella ho
enfoca en el moment previ a saber si una persona és o no addicte al
mòbil. Jo en canvi ho he enfocat a quan la persona ja ha estat
diagnosticada com a addicte.
La primera pregunta d’aquesta entrevista: “Creu que la nomofòbia és la
major fòbia que existeix?”, no se m’hauria acudit, de fet no apareix
entre les meves, en canvi trobo que la informació que aporta és
important.
Segons la meva opinió, el tema del tractament no queda prou definit.
L’entrevistadora planteja: “Quin és el tractament?”, i amb la resposta
del senyor Jiménez em queda clar que aquesta addicció precisa una
teràpia psicològica personalitzada, però no acaba de precisar quin
protocol es segueix per tractar la nomofòbia. Personalment hauria
trobat interessant que es concretés.
Hi ha dos punts que em semblen molt importants de la meva entrevista, i
que no apareixen a l’entrevista publicada.
D’una banda plantejava la possibilitat de recaiguda del pacient que ha
superat l’addicció, i demanava com evitar-la.
I d’una altra volia conèixer com pot una persona que ha superat
l’addicció, tornar a fer servir el telèfon mòbil quan el necessita per la
feina. Possibilitat molt probable amb l’estil de vida actual, en que els
mòbils són una eina més.
23
FaceUp:
FaceUp és una aplicació fruit de la col·laboració de dos emprenedors
de Barcelona. La finalitat es aconseguir que la gent es desconnecti del
mòbil i faci altres coses, com per exemple gaudir d’un sopar amb amics,
no utilitzar el telèfon mentre vas al cotxe (no només quan s’està
conduint, si no encara que estiguis aturat) ...
Un dels joves, integrant del programa desconect@ (grup d’especialistes
que tracten les addiccions a les noves tecnologies), es va plantejar com
podia fer per arribar a més gent la seva labor. L’altre noi, que treballa en
l’empresa iBooMobile (dedicada a fer aplicacions pel mòbil), és el
creador de l’aplicació seguint la idea del seu amic. L’aplicació FaceUp
va trigar un any a veure la llum.
El nom prové de l’anglès (to face up), que significa afrontar alguna cosa
i també es pot interpretar com la unió de Face (cara) i Up (a dalt), que
simbolitzaria el aixecar el cap i deixar de mirar el mòbil.
L’aplicació té un cost de 1,79€. Un cop està descarregada, et demanen
el teu nom, i comencen amb un petit qüestionari per saber el nivell
d’addicció que té la persona. Et fan aquestes preguntes:
24
25
26
27
Després de contestar a totes les preguntes i informar-te sobre el que es
fa, et proposen una sèrie de reptes, de missions, perquè el teu nivell
d’addicció disminueixi. Les 15 missions que et proposen són aquestes:
28
A banda dels reptes també hi ha un cert control sobre l’ús diari del
terminal. Comptabilitza el total de temps diari que l’has estat fent servir i
quin tipus d’utilització. També fa un desglossament per cada aplicació
emprada.
Encara no hi ha cap estudi que demostri la efectivitat real de
l’aplicació, però el que si sabem és la opinió dels usuaris de la mateixa.
La major part son comentaris favorables, i l’objectiu de l’aplicació (mirar
menys el mòbil, relacionar-se més i millor amb la gent) sembla assolit.
29
Enquestes:
Les preguntes de la enquesta són les següents:
Sexe *
Home
Dona
Edat *
8 - 14
14 - 25
25 - 40
40 - 60
+ 60
Tens mòbil amb internet *
Si
No
Quantes hores diàries el fas servir? *
- 1
1
2 - 4
4 - 6
30
+ 6
Per a que el fas servir? *
Pots triar varies opcions
Trucar
Enviar SMS
Correu electrònic
Jugar
Youtube
Fer fotos
Altres
Si et deixessis el mòbil a casa, tornaries a buscar-lo? *
Si
No
Depèn
31
Contestes immediatament tots els missatges que t'arriben? *
Si
No
Depèn de qui l’enviï
Quan fa que no passes un dia sencer sense mòbil? *
Avui
Aquesta setmana
Aquest mes
El mes passat
Fa uns mesos
Un any
Més d'un any
Ja no me'n recordo
Quan aguantaries sense mòbil? *
Ni un dia
Un dia
Uns dies
Una setmana
Unes setmanes
Un mes
32
+ d'un mes
Un any
+ d'un any
Si surt un mòbil nou fas tot el possible per canviar-lo? *
Si
No
Depèn de les característiques del nou model
Ets capaç d'interrompre una conversa per un missatge? *
Pots triar varies opcions
Si
No
Depèn de qui m’enviï el missatge
Depèn de la persona amb la que mantingui la conversa
Si ets treballador creus que influeix negativament en el teu rendiment laboral? *
Si
No
No sóc treballador
33
Si ets estudiant creus que influeix negativament en els teus resultats acadèmics? *
Si
No
No sóc estudiant
Quan t'aixeques pel matí, quan trigues en mirar el mòbil? *
És el primer que faig al aixecar-me
Abans de que passin 10 minuts
Entre 10 minuts i una hora
+ d'una hora
Portes el mòbil sempre a sobre, inclús a dintre de casa? *
Si
No
34
He obtingut 203 respostes:
35
36
37
38
Conclusions:
Pels resultats de les enquestes he pogut observar que la gent no creu
patir nomofòbia. El que em porta a deduir que:
a) la incidència real d’aquest tipus d’addicció és molt més baixa del
que es podria pensar a priori.
b) que els usuaris de telèfons mòbils intel·ligents no són conscients de
que patir cap problema. Hipòtesi que em sembla la correcta.
He observat que es dedica gran quantitat de temps a l’ús del telèfon
mòbil, especialment entre la població jove. Són hores que podrien ser
dedicades a altres activitats importants de la vida diària, com estudiar,
interactuar (cara a cara) amb amics i família, passejar, fer esport...
El temps emprat en l’ús del telèfon mòbil es dedica majoritàriament a
activitats que no són “parlar per telèfon”, per tant el mòbil ha deixat de
ser una eina per trucar o rebre trucades telefòniques i ha esdevingut
una eina de comunicació bàsicament escrita tant a nivell personal
(missatgeria instantània: WhatsApp, Telegram, Line, Messenger
Facebook, Blackberry Messenger...) o social (xarxes socials com
Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat...) i un mitja d’entreteniment,
oci, feina... D’entre totes aquestes activitats el WhatsApp és l’aplicació
més utilitzada.
Com a conclusió final he de dir que penso que la utilització de
smartphones va sorgir com una moda. Es va crear la necessitat de ser
propietari d’un i de fer servir les aplicacions que anaven apareixent,
encara que només sigui per no quedar desplaçat. Sense menysprear la
bondat que objectivament suposa, per exemple, el fet de poder-se
comunicar de manera instantània amb coneguts de l’altre banda de
món, entre d’altres.
39
Ens trobem front un veritable problema, es pot amb facilitat acabar
depenent d’aquest tipus de dispositius. Tal com evoluciona la societat,
l’ús del mòbil es torna pràcticament una necessitat. A diferència d’altres
addiccions (drogoaddicció, alcoholisme, tabaquisme...), el contacte
amb l’element central d’aquesta, no el podem evitar. Com en quasi tot
a la vida, l’equilibri es troba en el terme mig. L’ús mesurat dels telèfons i
les seves aplicacions és bo, correcte i fins i tot enriquidor, l’indesitjable és
l’abús.
40
Vídeos:
VIDEO 1: iDiots
VIDEO 2: Levanta la mirada
VIDEO 3: Anunci Vodafone
41
Webgrafia: (data de consulta entre Desembre de 2013 i Octubre de 2014)
http://www.grupatra.org/latevaaddiccio.pdf
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=addicci%F3
http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.b0a17265de
7597f4dd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=61299137947e3210VgnVCM10000
00b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=61299137947e3210VgnVCM1000000b0
c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
http://sinaddictus.com/que-es-una-adiccion/tipos-de-adicciones/
http://juanfratic.blogspot.com.es/2013/09/adicto-las-tic-adicciones-
asociadas-las.html
http://www.sitioandino.com/nota/82997-las-4-adicciones-tecnologicas-
de-los-jovenes/
http://www.expansion.com/2011/12/23/entorno/1324669705.html
http://www.psicologia-online.com/autoayuda/adiccion-
movil/adicion_telefono.shtml
42
http://www.todosimple.com/216/196/causas-de-las-adicciones
http://jocpatologic.gencat.cat/ca/ciutadans/7_altres_addiccions_com
portamentals/
http://www.gabinetpsicologicmataro.cat/ca/146906/Baixa-
autoestima_-deficit-d_assertivitat-i-habilitats-socials.htm
http://motivacion.about.com/od/psicologia/a/Estabilidad-
Emocional.htm
http://www.xarxafarma.com/index.php/bloc/?p=122
http://luisalbertoramos.com/2013/10/12/las-10-adicciones-mas-
comunes/
http://www.muyinteresante.es/salud/preguntas-respuestas/que-es-la-
nomofobia-151392813381
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/esclaus-del-mobil-
2769010
43