basquet esport 30/2 - amazon s3€¦ · pavelló de bac de roda, s’estan pre pa ra nt els nost...

bàsquet esportnúm. 30 · gener- fe b rer 2006 · te m p o rada VIIIa · Difusió gra tu ï ta per als fe d e ra ts

CB Ripollet75 anys

CE Gelida65 anys

Cerdanyola BF25 anys

Catalunya, dos títols,un tercer i un cinquèlloc en els campionatsd’Espanya Cadets iInfantils

Le Seleccions Catalanesde Minibàsquet a puntpels Campionats d’Espanya

I també: Campionats de Catalunya Cadets Preferents · Fundació: “Ciutatdel Bàsquet Català · Manresa 2006” · Personatges: Josep Comellas l’entrevista: els seleccionadors catalans de Minibàsquet

BASQUET ESPORT 30/2 7/3/06 13:02 Página 1

3

El treball en el bàsquet de promocióEn el pa ssat mes de gener es van ce l e b rar a San Fe r n a n d o,Ca d i s, els ca m p i o n a ts d’Espa nya de Se l e ccions Au to n ò m i q u esCa d ets i Infa nt i l s, en ca te g o r i es masculina i femenina. Com jaés prou conegut la Fe d e ració posa especial interès en la pre-pa ració dels joves que formen, primer la prese l e cció i des p r é sl es Se l e ccions defi n i t i ves que re p rese nten Ca ta l u nya. La nos-t ra tradició de ser el bàsq u et ca p d ava nter a l’estat es pa nyo lens obliga a pre pa rar molt acu ra d a m e nt la pa rt i c i pació ena q u ests ca m p i o n a ts. Usualment Ca ta l u nya se’n porta unabona co l · l e cció de títols i de bones class i fi ca c i o n s, així ena q u ests últims ca m p i o n a ts han aco n seguit pro c l a m a r- seca m p i o n es d’Espa nya la Se l e cció Ca d et femenina i la Infa nt i lm a sculina, ment re la Ca d et masculina quedava en te rcer lloci la Infa ntil femenina en un cinquè lloc. Com indiquen tots elsres p o n sa b l es d’a q u estes se l e cc i o n s, el paper ha estat moltb o, globa l m e nt, de 27 pa rt i ts se n’han guanyat 25. Ni ara nih i st ò r i ca m e nt cap altra Fe d e ració esta tal pot prese ntar unpalmarès se m b l a nt, per ta nt l’e n h o rabona als jugadors i juga-d o res primer, al cos tècnic, als ajudants i als fe d e ra t i u s.

P ro p e ra m e nt, pel mes d’abril, Setmana Sa nta, hi haurà elsm a te i xos ca m p i o n a ts d’Espa nya de ca tegoria Mini, en nois in o i es. Des de gener, cada diumenge a la ta rda, usualment alPavelló de Bac de Roda, s’estan pre pa ra nt els nost res prese-l e cc i o n a ts i prese l e cc i o n a d es. Una vegada més, no serà gensfàcil tornar amb èxits, i si en porten serà a ca u sa de l’esfo r ç ,el tre ball i la pre pa ració, posada al se r vei de la ca pa c i ta tes p o rt i va que puguin posse i r.

Avui, quan més se n s i b i l i tzada està l’opinió pública enve rs elre co n e i xe m e nt de les se l e ccions es p o rt i ves ca ta l a n es abso-l u tes, seria bo que els mitjans de co m u n i cació dediquess i na l g u n es planes a la feina que ta nt des del Comitè Tècnic dela Fe d e ració, com les fa m í l i es dels jugadors, com els jugadorsi jugadores, com els clubs que ens co nfien els seus jugadorsa nte p osa nt els inte ressos del bàsq u et ca talà i del país so b reels seus pa rt i cu l a rs de club, fan per portar dignament el nomde Ca ta l u nya arreu de l’estat es pa nyol i també a dife re ntsl l o cs d’Eu ro pa. I ens és punye nt, des de la família del bàs-q u et, que gairebé cap mitjà de co m u n i cació, amb poquesexce p c i o n s, es faci ressò, ta nt dels èxits com de la simplepa rt i c i pació d’u n es Se l e ccions Ca ta l a n es que des de fa moltsa nys, molt abans del clam actual, han tre ballat i han porta tel nom de Ca ta l u nya amb enorme dignitat i grans èxits arre u ,amb el co nve n c i m e nt que tenim que mai podrà have r- h iSe l e cció Abso l u ta si abans no hi una ta sca se r i osa i tre ba l l a-da amb les se l e ccions de ba se. Al bàsq u et ca talà en això,ningú li pot donar lliçons, però estem co nve n ç u ts que ési m p rescindible que aquesta ta sca arribi a ser co n e g u d a ,seria la millor manera d’a r ra st rar adeptes i de co n c i e n c i a r.

Al mes d’abril, des de dissa bte de Rams a dimecres Sa nt, aSan Fe r n a n d o, les Se l e ccions Ca ta l a n es de Minibàsq u et,j u g a ran i lluita ran per tornar a ca sa Ca m p i o n es d’Espa nya .D es del mes de gener, vint-i-cinc nois i vint-i-cinc noies dedi-quen els ca ps de setmana a jugar els pa rt i ts amb els se u sc l u bs, i els diumenges a la ta rda no desca n sen pa s, i els se u spa res ta m p o c, es co n ce nt ren al pavelló de Bac de Roda ae nt renar i pre pa ra r- se. D’aquí uns dies hi haurà la tria final, iels desca rta ts pa t i ran un desencís gran, un disg u st enorme,però el seu esforç i sa c r i fici haurà ajudat a que els co m pa nysarribin a co m p etir en les millors co n d i c i o n s. Enhorabona atots, i es p e c i a l m e nt a les fa m í l i es per vetllar que els seus fi l l sc reixin com a es p o rt i stes i com a perso n es amb la il·lusió ded efe n sar i estimar el nost re pa í s. Tan de bo el seu exe m p l es’escampi. Gràcies.

Sumari 304. EntrevistaD ava nt la immediatesa dels Ca m p i o n a ts d’Espa nya deMinibàsquet, els seleccionadors catalans, José Carlos Suarez(Mini masculí) i Lluís Vergés (Mini femení), expliquen la preparacióde les seves seleccions i com veuen els campionats.

6. Básquet bàsicEl CB Ripollet ha arribat al seu 75è aniversari i al llarg del 2006diferents activitats celebraran tan notable efemérides. Aquestreportatge destaca els moments més importants de la història del’entitat.

10. El futurReportatge del desenvolupament del Campionat de CatalunyaCadet Preferent, masculí i femení. Les opinions dels entrenadorsde la categoria valoren la competició.

14. A fonsEl CE Gelida conmemora el seu 65è aniversari. Reportatge sobrela seva història i el seu desenvolupament actual del club degà delbásquet a la comarca de l’Alt Penedès.

16. L’anàlisiEl campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques Cadets iInfantils, celebrat a San Fernando (Cadis), a primers de gener, i onCatalunya ha obtingut dos campionats, un tercer i un cinquè llocs.

20. PersonatgesLa trajectòria vital en bàsquet d’un personatge conegut i apreciatcom Josep Comellas, ànima tota de vida d’un històric club gra-cienc, el CB Pedagogium.

22. Básquet femeníEl Cerdanyola Bàsquet Femení celebra els primers 25 anys de laseva història. Coneixem les principals vicissituds d’aquets clubdedicat al básquet femení.

24. FundacióManresa ha presentat el programa d’actes del seu any, el 2006,com a “Ciutat del Básquet Català”. Un programa farcit d’activitatsmensuals molt variades, que faran de la celebració un continuatfestival de básquet.

26. Punt de vistaL’opinió sobre l’estat actual del básquet català, des del punt devista d’Antoni Ferraz (President de l’A.E. Sedis) i d’Ignasi Cuadern(President del CP Roser, de Barcelona)

bàsquet esport

Edita:Federació Catalana de BasquetbolRambla Guipúzcoa 27, 08018 Barcelona.Tels. 93 396 66 00 – Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Juan Carlos CebriánRedacció: Joan Guiu, Juan Carlos Cebrián i Carlos GarciaDirecció: F.C.BQ.Agraïments: Pepis Comellas, Antoni Ferraz (Cadi La Seu), Ignasi Quadern(CP Roser), Narcís Banchs (CE Gelida UCG), Rafel Nolla (Cerdanyola BF) iErnest Boquet (CB Ripollet)Disseny i maquetació: Estudi VirgiliPortada: Miguel Ángel ChazoFotografia: Miguel Ángel Chazo i F.C.BQ.Fotomecànica i impressió: Enclave Gràfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos que no siguin de membres de lapròpia FCBQ.


4

El minibàsquet català vol tornar a guanyar títolsLes Preseleccions Catalanes Minis afronten la recta final de la seva preparació per tal de jugar elsCampionats d'Espanya de la categoria, que es portaran a terme del 9 al 12 d'abril a San Fernando (Cadis). Cal recordar que les Seleccions Catalanes Minis tenen com a entrenadors Jose Carlos Suárez (la mascu-lina) i Lluís Vergés (la femenina), amb Josep M. Planas i Àlex Terés com a ajudants dels nois, i EnricGonzález i Blanca Romeu com a ajudants de les noies. Els equips estan entrenant els diumenges alPavelló Bac de Roda a partir de les 17h els nois, i a les 18:30h les noies.

L’ENTREVISTA

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: MIGUEL ÁNGEL CHAZO

En el moment d'esc r i u re aquest art i c l e, lal l i sta de la prese l e cció mini masculina erade quinze nois, que són Gera rd Co l o m é(UE Mataró), Albert Homs (UE Mata r ó ) ,V í c tor González (Lesto n n a c), Ed u a rdPa re ra (CB Lliçà d'A m u nt), Ro b e rto Lage(CB Mollet), Oriol Paulí (Vedruna Giro n a) ,Eric González (CB Vi l a ssar de Dalt) ,Fernando Villalón (Escola IPSI), MiquelSa l vo (Bàsq u et Samà), Joan Gavaldà (C PRose r), Ed u a rd Nava r ro (J ove ntu t) ,A l exa n d re Olive ra (J ove ntu t), Ru b e nP é rez (J ove ntu t), Gera rd Sev i l l a n o(J ove ntu t) i Dídac Gaznares (JAC Sa nts). Pel que fa a la prese l e cció mini fe m e n i n aestava formada de moment per setzen o i es, que són Marta Herruzo (A EL' H os p i ta l et), Marlés Ba l a rt (A EM i n g u e l l a), Marina Gálvez (UE Mata r ó ) ,Adriana Moreno (UE Mataró), Maria

Ganella (Sa nt Gabriel Ripollet), MartaMontoliu (Joventut BBC), Cristina Garcia( E BCB Cornellà), Anna Bl a n ca fo rt (EBCTona To relló), Carla Monte ro (CB Vi c) ,Xènia Casado (Femení Sant Adrià), LauraRovira (UB FC Barcelona), Vanessa Verbo(UB FC Ba rce l o n a), Gal·la Mest res (C BSamà), Laia Manzanares (SA Súria), LauraMesía (SESE) i Elia Pérez (UE Gaudí).

D 'a q u estes llistes so rt i ran els dotze defi-nitius co nvo ca ts/es de cada se l e cció, aixícom els tres rese r ves.I g u a l m e nt, quant al so rteig delsCa m p i o n a ts d'Espa nya, cal desta car queCa ta l u nya es tro barà a la fa se prèviam a sculina amb Ca stella Lleó, Ca n à r i es iGalícia, ment re que en noies, els primersr i vals se ran Ca stella Lleó, Ca n à r i es iCo m u n i tat Va l e n c i a n a .


5

L'opinió de Jose Carlos Suárez(entrenador Selecció Mini masculina)La Preselecció Mini masculina va portar a terme dos entrenaments al desembre ambun total de 60 convocats, d'on van sortir els 30 que van començar pròpiament lapreparació als gener. Després d'un tall a vint, ara finalment 15 nois continuen entre-nant-se per tal d'arribar el millor possible als Campionats d'Espanya de la categoria,on hi seran dotze nens. Aquesta Preselecció va jugar un partit amistós contra el pre-infantil masculí del Samà, que el mateix Suárez va qualificar "com un encontre d'a-tac", i ara és previst que pugui jugar dos amistosos més, contra el pre-infantil mascu-lí del CB Sant Josep i l'altre per determinar.

L'opinió de Lluís Vergés (entrenador Selecció Mini femenina)De la mateixa manera que els nois, aquesta Preselecció també va fer dos entrena-ments al desembre, amb la presència d'un grup de 64 noies, que es va reduir poste-riorment a 24 al mes de gener, i a 16 en aquests moments. Amb el grup de 24 es vanjugar amistosos davant els minis masculins de l'IPSI, l'infantil "B" femení de l'UBBarça i l'infantil femení del SESE, mentre que ja amb 16 noies, la Preselecció es vaenfrontar al pre-infantil femení del CB Cornellà. Al principi de març, es farà pública lallista de 12+3, i segons el mateix Vergés "es continuaran fent entrenaments fins laconcentració prèvia, amb un amistós previst, mentre que a la mateixa concentracióesperem fer un altre partit".

P r i m e ra experiència com a primer ent re-nador d'una Se l e cció Ca talana, tot i queja hav i es estat a moltes com a delegat oa j u d a nt. Quines dife r è n c i es en tro b esd 'a l es h o res?Com a primer entrenador portes més elpes de la Selecció i és clar que no és elmateix que ser col·laborador o ajudant. Ladirecció dels jugadors i dels tècnics depénde tu i això fa que imposes una mica mésel teu criteri. No obstant, jo només sóc elcap visible, però tot ho parlem amb els aju-dants. Quant al fet d'estar a un Campionat,no em ve de nou, doncs la dinàmica d'untorneig d'aquest tipus ja la conec i no crecque sigui un handicap.

Com defi n i r i es el grup de nois que te n se n g u a ny?A priori se'm fa difícil definir-los encara (almes de febrer), doncs és un grup en for-

Amb júniors al Segle XXI i amb minis a laSe l e cció Ca talana. Quin Lluís Ve rg é sveiem en cada ca s?Com a entrenador és el mateix, però coma pedagògeg és diferent. En el cas de lesSeleccions, cal dir que són nenes més peti-tes, i en la majoria de casos, la situació i lesinfluències de l'entorn les desborda. Crecque el treball és ajudar-les a què l'expe-riència sigui profitosa a nivell competitiu ihumà.

Com defi n i r i es el grup de noies que te n se n g u a ny?És un grup molt maco. Estem bastantsatisfets de la Selecció que ens pot quedar,doncs té talent, alçada i força. Hi ha juga-dores anotadores exteriors i dibladoresmolt bones. Ens quedarà un equip moltcompensat.

mació i el tre ball ho aca barà de defi n i r. Elque sí tinc clar és que m'a g radaria que fosun grup amb esperit d'e q u i p, bàsq u et fàcil isa c r i fi cat en defe n sa. És un grup que física-m e nt té una mitjana d'alçada alta i a nive l ltècnic és ba sta nt co m p l e rt, a pa rt que fun-cionen també ba sta nt bé en el tir ex te r i o r.

Quin joc farà Ca ta l u nya?Doncs un joc alegre, ràpid, amb bastant detir exterior i una defensa que sigui de lesmés importants del campionat. Intentaremsortir ràpid al contraatac i ser més crea-tius que esquematitzats, en concordànciaamb el que seria la categoria.

Tot ve i e nt els pa rt i ts minis d'a q u estate m p o rada del bàsq u et ca talà, quinesc reus que són les principals virtu ts deln ost re minibàsq u et masculí i allò ques'ha de millora r?

Quin joc farà Ca ta l u nya?Doncs amb una defensa molt agressiva i apartir d'aquí còrrer. No obstant, tot teninten compte que és un equip amb molttalent, buscarem tenir un joc estàtic equi-librat, amb aportacions individuals i unbon tir exterior.

Tot ve i e nt els pa rt i ts minis d'a q u estate m p o rada del bàsq u et ca talà, quinesc reus que són les principals virtu ts deln ost re minibàsq u et femení i allò que s' h ade millora r?Crec que tenim una competició molt bona,i que permet la progressió de la jugadora,gràcies al nivell competitiu i a les normati-ves. Quant a allò que caldria millorar, crecque ens falta treballar i insistir molt mésen el tir exterior. Tenim jugadores que llen-cen bé, però en molts casos en els partits

A nivell tècnic, penso que estem un pasper davant a nivell de formació que laresta de autonomies, i per a mi aquestaseria la principal virtut. Dir allò que s'ha demillorar és complicat, però potser seriaque en alguns casos es deixi fer un joc méscreatiu als nens.

Quina serà la clau per guanyar elCa m p i o n a t?Primer que els nens creguin en les sevespossibilitats, que s'ajudin entre ells i que ladefensa estigui al nivell que esperem tots.Això ens permetrà fer un bàsquet fàcil. Si parlem pròpiament del calendari, és clarque començar amb canàries sempre ésco m p l i ca t, perquè potser és de lesSeleccions que té un joc més semblant aCatalunya.

de competició no tiren des de fora, i ési m p o rta nt que ho facin per co nt i n u a rmillorant.

Quina serà la clau per guanyar elCa m p i o n a t?Aconseguir que les nenes estiguin amb laserenor, la calma i la diversió que els per-toca per la seva edat. Han d'estar tranqui-les i ser elles mateixes, i a la pista poderd ese nvo l u par tot el ta l e nt que te n e n .Igualment, vull agrari totes les facilitatsque ens han donat els clubs, així com eltreball de tot el grup tècnic que envolta lesSeleccions.


6

Seguint les immillorables indicacions que Ernest Boquet i Modest Serra han establert en el llibre come-moratiu del 75è aniversari del C.B. Ripollet, “la idea de formar un equip de bàsquet a Ripollet va ser ini -cialment d’en Manel Mogas Salvadó”. En Manel Mogas va veure un partit entre el Centre Catòlicd’Hospitalet i el Martinenc, i va quedar entusiasmat per les possibilitats del joc, engrescant ràpidamentaltres joves de la població i habilitant un camp de bàsquet en una antiga vinya, que fou cedida pels seuspropietaris, la família Buxó, i que va ser el primer patrimoni del club.

BÀSQUET BÀSIC

Per començar amb bon peu es vademanar a un conegut veterà jugadorde Sa badell, Josep Bl a n ca s, que es desplacés des i nte ressa d a m e nt aR i p o l l et per ense nyar les bece ro l esdel nost re es p o rt. L’e ntusiasme vaanar augmenta nt co nforme anave na p re n e nt i així, el 25 de maig de 1931es va jugar el primer pa rtit delB à sq u et Club Ripollet. L’a d ve rsari vaser la Pe nya Marta de Sa badell a quies va guanyar per 36 a 14. Els co m p o-n e nts de l ’equip pioner van ser enJ oan Cre u s, Antoni Te i xell, ManelM o g a s, Vi c tori Se g u ra i Joa q u i mA l t i m i ra, amb un massa tg i sta, enJ osep Bou.

L’e n g resca m e nt fou tal que a l’est i udel 31 es va org a n i tzar un torneig ambq u a t re equips loca l s, la Pe nya All i Oli,la Pe nya Bl a u s, la Pe nya Olles i laPe nya X. En guanyar el toneig laPe nya Bl a u s, es va decidir que el co l o rde la sa m a r reta del Básq u et ClubR i p o l l et fos el blau. La inaugura c i ódel camp va ser el 2 d’a g ost de 1931 ,

Ingrès a laFederacióCatalanaL’a ny 1932, s’ i n scriuen a la Fe d e ra c i óCa talana, pa rt i c i pa nt en el campionat de 3ªca tegoría, i per afro ntar les noves des p esess’ i nte g ren a l’e nt i tat Jove ntut Ca t ò l i ca deR i p o l l et. La primera Junta Dire c t i va va esta rformada per Daniel Gisbert (Pres i d e nt) ,A l b e rt Dausà (Se c retari) i com a vo ca l sA ntoni Ca n a l s, Manel Mogas, Antoni Te i xe l l ,Doménech To r ras i Joaquim Alta m i ra. Ena q u esta primera te m p o rada el primer equipva quedar en te rce ra posició i va pujar deca tegoria, a 2a ca talana, ment re el se g o nequip va quedar campió del seu grup. En leste m p o ra d es prèvies a la Guerra Civil es vaanar co m p et i nt a 2a ca talana, i disputa nta m i stosos co nt ra equips de ca tegoria supe-r i o r, com el Laietà o la Société Pa t r i e. Ca ld esta car que des del primer moment el bàs-q u et va ent rar de forma molt co n s i ste nt a laso c i etat ripollenca de l’època i ràpidamentes va començar la ta sca de fo m e ntar ie n se nyar ba sq u etbol als més menuts, i aixíl ’a ny 34 l’equip Infa ntil va aco n seguir el IICampionat de Ca ta l u nya .

D esprés de la Guerra es refà el camp origi-nal, fet malbé per un bomba rdeig, per la qualcosa es va habilitar un nou camp al jardí dela familia Sa l es – Vidal, conegut com Cal ’A m et l l e ra, utilitzat fins l’a ny 40. La Junta ,e n capçalada per Daniel Gisbert, es va re o r-g a n i tzar engegant l’equip amb refo r ç os dej u g a d o rs de fo ra el poble, i es torna a co m-p etir a 2a ca talana aco n se g u i nt el ca m p i o-nat l’a ny 194 0.

TEXT: FCBQ I CB RIPOLLETFOTOS: C. RIPOLLET

FONT: LLIBRE D’ERNEST BOQUET I MODEST SERRA“CB RIPOLLET. EVOLUCIÓ HISTÒRICA. DADES I IMATGES. 1931-2006”.

Equip Sotscampió de Ca ta l u nya l’a ny 49. D’esq u e r ra a dreta: Rica rt, J. Gorina, Mas,Ra u rell, J. Creus i Ba l a g u e r.

Club Bàsquet Ripollet, 1931 – 200675 anys sense defallir en pro del bàsquet

co nt ra el Juve ntus de Sa badell, queva guanyar per 16 a 70. La cu r i os i ta tdel moment va ser el te r re ny delca m p, que, malgrat els esfo r ç os i elt re ball rea l i tza t, prese ntava un des n i-vell de quasi mig met re ent re una cis-tella i l’a l t ra .

El BC Ripollet va co n se r var aquestadenominació fins el co m e n ç a m e nt dela dècada dels quara nta, en que vaca nv i a r, per CB Ripollet, primer, obli-g a t ò r i a m e nt, Club Ba l o n cesto i des-prés Club Básq u et.

Com en molts altres clubs fundats enaquella època, l’e ntusiasme era elvalor més determinant. Entrenaven ales sis del matí, dimarts i dijous, abansd’entrar a treballar. Tota una heroici-tat. L’entrenador d’aquests inicis vaser en Vicenç Estop, sabadellenc, quematinava de valent per fer exercitarels seus jugadors, i ell mateix que esdesplaçava des de Sabadell amb bici-cleta. La gent de Ripollet li guardamemòria i agraïment.


7

Els millors anysSi a finals dels cinquanta un descens a ca te-goria regional va portar uns anys de dese n-c í s, no per això es deixa de tre ballar el futu r,o rg a n i tza nt ca m p i o n a ts locals d’infa ntils onhi pa rt i c i paven gairebé tots els nois de lapoblació menors de quinze anys i d’on so rt i-ra nt els jugadors que al 1964 aco n se g u e i-xen l’a scens a Te rce ra divisió. Per co m p l i rd i g n a m e nt en la nova ca tegoria es fi txa elsgermans Riera, en Joan i en Sa l va d o r, quevivien a la veïna població de Masra m p i nyo i havien jugat a Primera divisió ambl ’A i s m a l i bar de Montcada i van ser de lesp o q u es inco r p o racions de fo ra de Ripollet all l a rg de la seva història. En Joan Riera vae nt renar aco m pa nyat de l’històric Jose pGorina, i aco n se g u e i xen quedar ca m p i o n sa bso l u ts de Te rce ra divisió amb el co n se-q ü e nt ascens al campionat nacional deSegona divisió.

La temporada 65-66 s’aconsegueix unaaltra fita històrica, primer any a la catego-ria i campions de Segona divisió, grup III,el català, i es juga per primera vegada lapromoció d’ascens a la màxima categoriadel bàsq u et es pa nyol, però va ca u re

Final del segle XXi rea l i tat actu a lEn el periple de final del segle XX cal des-tacar la inauguració del Pavelló del CBRipollet, el 20 de desembre de 1991, situatal darre re del Ce nt re Pa r roquial, ant i cCe nt re Moral. Com diuen els se nyo rsBoquet i Serra en el seu llibre, “La conse -cució d’aquesta obra la tenien al pensa -ment tots els afeccionats al bàsquet desque l’equip va haver d’abandonar la pistaque allí existia perquè la Federació va exi -gir al Club un recinte cobert. Després decompetir durant uns anys al PavellóMunicipal d’Esports, en aquesta data iamb molt d’esforços de la directiva i d’al -guns exjugadors, es va aconseguir”.

d ava nt l’Helios de Sa ra g ossa. Aq u estae n sopegada no va desanimar els ripo-llencs i en la temporada, 66-67, va tornar aquedar campió absolut de Catalunya deSegona categoria Nacional i 4t equip detot l’estat es pa nyol. L’a scens a LligaNacional espanyola va tornar a ser impos-sible, en la promoció aquesta vegada elSan Sebastan va guanyar l’eliminatòria. Enla segona dècada dels anys seixanta vantenir lloc dos aconteixements importa nts.Un, l’a co rd amb l’Escola Sa nt Gabriel pertenir cu ra dels pet i ts jugadors i inco r p o ra r-l os a l’est r u c tu ra del club en els equips dep romoció. L’a l t re, la re cu p e ració de l’e q u i pfemení de l’e nt i ta t. Fins la te m p o rada 69 -70 es va co m p et i rmolt dignament a Segona Divisió, ba i xa nt aTe rce ra l’a ny 70, però en la te m p o rada 70 -71 es va quedar primer del grup ca talà icampió d’Espa nya de la ca tegoria, re cu p e-ra nt la plaça a Segona Espa nyola. Ta m b évan ser uns anys de tra s bals en el que fareferència al ca m p. Amb l’obligació de dis-p osar de camp co b e rt, es va jugar alPavelló del Barberà del Va l l è s, per tornar aR i p o l l et un cop aca bat el Pavelló Municipa l ,a meitat de 1970, època que es co m p ete i xal “Gonzalo Ag u i r re” (Segona es pa nyo l a) ,per disputar en la segona meitat de lad è cada els ca m p i o n a ts ca talans provincial iregional. Cal desta car la gran te m p o ra d adel 72-73, de la mà de Jaume Cre u s, que-dant–se a un pas de l’ascens a Divisiód’Honor del bàsquet espanyol. També esnecessari assenyalar com a primers dels70 apareix en el CB Ripollet un jugadorque amb el temps serà carismàtic en elbàsquet ripollenc, català i espanyol, enJoan Creus, representant d’una nissaga debasquetbolistes com el seu pare, l’oncle iel seu germà Jordi.

Al 1979 hi ha un altre esdeveniment desta-cat, com va ser la creació de l’Escola deBàsquet del Ripollet, l’ESBAR, per iniciati-va d’un grup d’antics jugadors, que vanconstruir dues pistes, un magatzem i unsvestu a r i s, on dura nt molts anys es vaensenyar bàsquet al jovent de la població.

A primers dels 80 cal desta car la fi g u ra deJ oan Todolí, exjugador que ent rena el pri-mer equip. La te m p o rada 81 - 82 s’a co n se-gueix l’a scens a Segona Espa nyola on esjuga un pa rell de te m p o ra d es fins perd re laca tegoria que es torna a aco n seguir al1 988 fins al 92, per militar des de llavo rs enels ca m p i o n a ts ca talans de 2ª i 1ª ca te g o r i afins que la te m p o rada 2000-01 s’a co n se-gueix l’a scens a Co pa Ca ta l u nya.

Equip sènior masculí 2005-2006Equip júnior femení 205-2006

Primer equip femení del 1950. Dretes: NúriaEscribano, Mercè Argenté, Conchita Labajos iMaria Barcons. Assegudes: Pilar Garcia i MartaRius / Font: Maria Barcons

Portada del llibre dels 75 anys amb el primerequip de l’any 1931. D’esquerra a dreta, drets, enJoan Creus, Manel Mogas, Antoni Teixell i el mas-satgista Joseph Bou. Agupits en Victori Segura ien Joaquim Altimira

D u ra nt els anys quara nta es juguen els ca m-p i o n a ts de Ca ta l u nya de primera i se g o n aca tegoria, alte r n a t i va m e nt segons elsa sce n sos i desce n sos. Fita desta cada és lade 1949 quan amb la co l · l a b o ració de tota lag e nt del club es va cimentar i enrajolar lap i sta. A la meitat de la dècada ja es co m ptaamb equip Infa ntil, Juvenil, Segon i Primere q u i p, es juguen molts amistosos ambe q u i ps de superior ca tegoria, hi van apa re i-xen cognoms que amb el te m ps se ran hist ò-r i cs, com Ra u rell, els germans Gorina, Cre u s,M a s, Rica rt o en “Balega”, per cita r-ne unsq u a nts. Després d’u n es te m p o ra d es aP r i m e ra ca tegoria B, s’a scendeix al màximn i vell del bàsq u et ca talà, co m p et i nt amb elM o ntg a t, Sa nt Jose p, Barça, Mollet, Mata r ó ,E s pañol o Jove ntut de Badalona.

En els últims 20 anys el club segueix fidela la tradició. En aquesta temporada 2005-06, la del 75è aniversari, es preparen emo-tives celebracions, destacant la publicaciódel llibre, en fi un seguit d’activitats quedonaran als components dels 11 equips, 8masculins i 3 femenins, més idea de la res-ponsabilitat que tenen en lluir la samaret-ta del CB Ripollet, on la pedrera treballaformant jugadors i jugadores, amb la tran-quilitat de disposar d’un pavelló propi,d’un munt d’exjugadors entregats a l’enti-tat i una població fidel, que sempre haseguit i fet realitat una de les fites de l’en-t i ta t, com ens ha manifestat l’ErnestBoquet: “el Ripollet sempre ha estat unclub en el que han participat moltes famí -lies de la població, hi ha hagut genera -cions de pares - fills i néts, de jugadorsde fora n’hi ha hagut molt pocs, i els que arribaren s’han identificat total -ment, com els germans Riera, per exem -ple. La gent del poble s’ha estimat sem -pre el CB Ripollet”.


8

NOTÍCIES

Jornadestècniquesdel Tecla SalaEl Tecla Sala ha acollit el dilluns 27 defe b rer una jornada tècnica amb el lema“ Bons hàbits del jugador de bàsq u et” .Els ponents han estat Antoni Tra m u l l a s,J o rdi Munta d a s, Maria Jesús Graells iA l b e rt Orno. També, el proper 24 d’a b r i l ,d i l l u n s, a les 9 de la ta rda, amb el lema“ Formació dels jugadors de bàsq u et” ,pa rt i c i pa ran Nacho So l oz á bal, Joa nCa r l es Mitjana, Xavi Isern i Fe r ra nM a rt í n ez, amb la presència pràctica m e ntse g u ra de Marc Gasol. A més, el dimarts14 de març, la Fe d e ració Ca talana deBa sq u etbol i Onda Ce ro porta ran aterme una activitat al mateix Tecla Sa l a ,que co m ptarà amb la presència de MarcG a sol, Ingrid Pons i Manel Bosch, i la pos-terior emissió del pro g rama de ràdioOna Esport i va des l'a u d i tori de la mate i-xa esco l a .

Trobadesdel PDPLa Se l va del Camp i El Morell, aTarragona, Premià de Mar i Badalona,acolliran el diumenge 12 de març una de les trobades del Programa de Detecciói Pe r fe cc i o n a m e nt, org a n i tza d es pelComitè Tècnic de la Federació Catalana.Les generacions del PDP de 1994 i 95 esreuniran per segona vegada, abans de lafesta final de temporada programada pera primers dels mes de juny.

Torneig de PasquaPaidos 2006L’ E scola PA I D OS de Sa nt Fruitós de Ba g estorna a org a n i tzar el seu tradicional to r-neig de Pa squa, enguany en la seva 9aedició, del 8 al 12 d’abril. El torneig es dis-p u tarà en les ca te g o r i es Infa ntil fe m e n í ,Mini i Pre-Mini masculí i femení, i Esco l esde Bàsq u et. El dissa bte 8 d’abril es ce l e-b rarà la tro bada d’Esco l es de Bàsq u et de9 a 14 hores, i el torneig Infa ntil fe m e n íserà el diumenge 9 d’abril de 9 a 20 h. ElM i n i b à sq u et ocu parà els dies 10, 11 i 12,esse nt el dimecres 12 a la ta rda la cloen-da del to r n e i g .

Inaugurat elParc esportiuLlobregatA Cornellà, el pa ssat 31 de gener es vai n a u g u rar el nou Pavelló Pa rc es p o rt i uL l o b re g a t, on el WTC Almeda Pa r kCornellà disputa, des de llavo rs, els se u spa rt i ts de lliga LEB-2. L’a c te inaugural ,amb el pavelló ple de gom a gom, va co n-s i stir en un pa rtit ent re el WTC Cornellà il ’A ka svayu Girona, equip d’AC B. L’èxit depúblic va ser total, i des d’a ra els afe cc i o-n a ts locals frueixen d’una insta l · l a c i ómoderna on el bàsq u et llueix més la sevaes p e c ta cu l a r i ta t.

9è Seminari"Bàsquet,Esport i Ciència"de l'ACEBL'A ssociació Ca talana d'Ent re n a d o rs deB à sq u et org a n i tza, amb la co l · l a b o ració delCo n sell Ca talà de l'Esport, el 9è Se m i n a r i" B à sq u et, Esport i Ciència", co i n c i d i nt ambel 25è anive rsari de la fundació de l'AC E B. E n g u a ny, el nucli ce nt ral és la co m u n i ca c i ó ,a p rof u n d i nt en els co nt i n g u ts i la meto d o-logia dins les dife re nts eta p es de l'evo l u c i ódel jugador/a, adreçat a tots els tècnics ip rofessionals del món del bàsq u et. El pro g rama del seminari començarà eld i m a rts 21 de març amb la prese ntació al es 19:30h, i la xe r rada posterior de RichiSe r r è s, ent renador superior de bàsq u et,p rofessor de l'INEFC i se l e ccionador ca ta l ài nfa ntil masculí, que parlarà de "L'eta pa d'i-niciació (de 6 a 12 anys)". El dilluns 27 de març arribarà el torn d'À-l ex Gordillo a les 19:45h, psicòleg es p o r-tiu, professor INEFC i psicòleg dels equipsba se del Plus Pujol Lleida, que parlarà de" L'eta pa de formació (de 13 a 18 anys)". Per últim, el dimarts 4 d'abril també a les1 9 : 45h, Fe r ran Ra m o n - Co rt é s, llice n c i a ten Ciències Eco n ò m i q u es i MBA perESADE i es p e c i a l i sta en co m u n i ca c i ó ,t ra c tarà "L'eta pa d'es p e c i a l i tzació (a pa r-tir dels 19 anys)". Per a més informació, podeu dirigir-vos al 'ACEB (Rbla. Guipúscoa, 23 -25. 2A. 08018Ba rcelona. Tf: 93 451 0 8 61. Sra Marta Ro j a s.E-mail: ace b @ a ce b.es). Els dire c to rs delseminari se ran Joan López i Montse Vi ce nt.

Clínics a ManresaEls dies 27 i 28 de fe b re r, al Pavelló del Nou Co n g ost,s’han ce l e b rat quatre clínics per a ent re n a d o rs,e m m a rca ts en el pro g rama d’a c t i v i ta ts de Manresa2006 Ciutat del Bàsq u et Ca talà. Miquel Nolis, tècnicdel C.B. Nav à s, va parlar so b re “L’a tac co nt ra zo n a ” ,Xavier Garcia, ex -ent renador del Ricoh Manresa vafe r-ho so b re “L’equilibri del joc col·lectiu a pa rtir delp oste mig”, Richi Se r r é s, ent renador de la Se l e cc i óCa talana Infa ntil masculina, va ex p osar el tema “J o cper co n ce ptes amb pa re l l es i triangles” i l’a c tual tèc-nic del Ricoh Manresa, Oscar Quintana, va pa r l a rso b re “Co n st r u cció d’una defe n sa en zo n a ” .Les xe r ra d es van tenir un alt nivell d’ex p osició i va nser un èxit d’a ss i stència, tan de co n e g u ts ent re n a-d o rs com de joves tècnics en formació. Tots els clí-n i cs fo r m aven pa rt del pro g rama de pra c t i cum de 1ri 2n nive l l .


El Winterthur FC Barcelona,campió de la minicopaL'infantil masculí del Winterthur FC Barcelona es va proclamarcampió de la Minicopa, que es va celebrar a Madrid paral·lelamenta la Copa del Rei. El Barça va derrotar el Pamesa per 70-63 a lafinal, després d'haver-se imposat al Gran Canaria, Tau Cerámica iUnicaja. A més, el jugador blaugrana Michel Acosta va ser escollitcom a MVP del torneig. Akasvayu Girona i DKV Joventut tambévan disputar el torneig, però no van poder superar la fase prèvia.

Èxit del Trofeu Molineti del Saló de la InfanciaA les passades vacances de Nadal i Reis, el tradicional torneig deMinibàsquet “Trofeu Molinet” va ser, un any més, un dels centresd’atenció del Saló de la Infancia. El torneig va comptar amb la par-ticipació de 53 equips masculins i 32 equips femenins. Els equipsde l’EBCB Cornellà van dominar ambdues competicions essent elsfinalistes el CB Mollet - en nois - i el Femení Sant Adrià en noies.Els participants van poder gaudir de concursos de tir a l'espai dela FCBQ, i els assistents també van poder jugar un 3x3 o fer dibui-xos que van decorar les parets de l’stand de la Federació.

9

Homenatge a Ra fa Jof resaEl pa ssat 3 de gener el Jove ntut de Badalona va fer l’es-p e rat homenatge al seu ex-jugador Ra fel Jof resa. Com undels últims actes del seu 75è anive rsari la penya vahomenatjar en Ra fel, amb un pro g rama molt atra c t i u .Primer van jugar un pa rtit de vete rans ent re el Jove ntu tdels anys 90, co nt ra una Se l e cció de Vete rans de l’AC B.Els es p e c ta d o rs van fruir amb les enca ra ex t ra o rd i n à r i esevolucions d’en Ra fel i en Tomàs Jof resa, en Josep M.M a rgall, en Pa rd o, el propi Pres i d e nt Jordi Vi l l a ca m pa, enCa r l es Ru f, Juanon Mora l es, els Ro m ay, Co r balan, Pe p eA rcega, Llore nte, Epi, So l oz á bal, etc, i cal fer es m e nt quel ’ovació de la nit, al marge en Ra fel, se la va emportar en“ Papi” Th o m pson, que de paisà va so rtir a fer co m pa ny i aen Ra fel. Després el primer equip del Jove ntut va enf ro n-ta r- se a l’A ka svayu Girona, la nova se n sació de l’ACB ambel seus fi xa tg es, co m e n ç a nt per en Raul López. En Ra fe lJ of resa també va pa rt i c i par en aquest pa rt i t, no dese nto-n a nt en abso l u t. A la mitja pa rt va tenir lloc l’homenatg e,amb ofe r i m e nt de trofeus i obsequis a l’homenatjat, queemocionat va ve u re com el Jove ntut ret i rava la sa m a r re-ta amb el nº5, que des d’a ra penja al sost re del pavelló, alcostat del 7 i el 15, d’en Margall i Vi l l a ca m pa .


Israel Esteve(Unipreus Lleida)

1. El nost re principal objectiu, a llarg plaç, és que algun dels nost res jugadorspugui arribar al primer equip. Més a cu rt termini, teníem a principi de te m p o ra d ael de co n se r var la ca tegoria, i ara fi car un peu a final a quatre, després de situ a r-n os ent re els millors.2. Molt positiu. No només per com estan anant els res u l ta ts, sinó també pel cre i xe m e ntde ce rts jugadors. El tre ball de grup està funcionant molt bé.3. Barça, Joventut, Unió Gironina i Unipreus Lleida o CB L'Hospitalet.4. M'agrada molt Unió Gironina, com treballen i com juguen. Em sembla un delsmillors equips de la categoria.5. Armand Solé (Joventut) i Alejandro Hernández (FC Barcelona).

Xavier Pagés (La Salle Girona)

1. Poder ent rar ent re els sis millors equipsde Ca ta l u nya, per tal millorar la class i fi ca-ció d'e q u i ps del nost re nive l l .2. De moment està anant molt bé. Amb else q u i ps de més potencial físic ens costam o l t, però estic co nte nt perquè estem perso b re dels objectius inicials.3. Jove ntu t, Barça, Unió Gironina iU n i p reus Lleida.4. Potser el Lleida pel ca nvi que ha fet den i vell de l'a ny pa ssat a aquest. I des p r é stambé el fet que la Unió Gironina plant ica ra a la Pe nya i al Ba r ç a .5. Armand Solé (J ove ntu t) i Pau Vila (UnióG i ro n i n a) .

10

P re pa ra nt la te rce ra fa seA punt d'acabar la segona fase de Preferent "A", molts equips cadets encara tenien opcions d'estar entreels sis millors de Catalunya. Els tècnics dels diferents equips van respondre a aquestes preguntes durantel mes de febrer, moment en què es va escriure aquest article.

1. Quins objectius es planteja el teu equip ara mateix?2. Quin balanç fas de moment de la temporada?3. Quins equips creus que jugaran la final a quatre?4. Quina està sent la sorpresa positiva d'enguany?5. Quins són els jugadors més determinants (sense comptar cap del teu equip)?

EL FUTUR

CAMPIONATS CATALUNYACADET MASCULÍ PREFERENT

Lluís Vázquez(CB Tarragona)

1. Aprofitar la categoria on estem per con-tinuar fo r m a nt jugadors, i alhora queaprenguin el màxim possible, ja que gaire-bé la majoria no havia jugat a Preferent.2. S'està fent molt llarga, perquè tenimuna plantilla molt curta. Però estem entre-nant bé i la valoració ha de ser positiva.Volíem que els jugadors estiguessin a unnivell més alt i ho estem aconseguint.3. Barça, Joventut, Unió Gironina i CBL'Hospitalet.4. El nivell de Girona, que tenen dos equipsmolt bons a la categoria.5. Gerard Frigola (La Salle Girona), ArmandSolé (J ove ntu t), Xavier Álva rez (SA FAClaror) i Roland Albets (CB i UM).

Àngel del Amo (Unió Gironina)

1. La millora tècnica i tàctica dels jugadors,independentment dels resultats.2. Estem molt contents i ho qualificariacom a excel·lent. Ens han sortit les cosesmolt bé, millor del que pensàvem.3. Barça, Jove ntu t, Unipreus Lleida i es p e roque la Unió Gironina també est i g u i .4. No hi ha cap equip que m'hagi sorprésespecialment. La Salle Girona està fentmolt bon resultats.5. Armand Solé (J ove ntu t) i AlejandroHernández (Barça).

TEXT: CARLOS GARCIA I JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: CLUBS


Micky Larraz (FC Barcelona)1. De moment els objectius han de ser acabar de fer l'equip. Les moltes lesions que hempatit ens ha dificultat aconseguir-ho. En un mes o dos, que és quan comença el momentclau, hem d’estar el millor possible.2. Bona. No hem tingut partits molt complicats. Només els dos del Joventut. No es potvalorar a nivell de resultats, però sí a nivell de treball, en què els jugadors estan millorant.També hem estat bé als diferents tornejos, i així a Belgrado vam ser primers, a Valladolidtambé vam guanyar amb rivals com el Real Madrid, Joventut i la Selecció de CastellaLleó, i al Memorial Juan del Moral vam ser segons.3. Joventut, Barça, Unió Gironina i Unipreus Lleida4. No crec que hi hagi gaires sorpreses. Penso que hi ha quatre equips que s'estan mos-trant superiors durant tota la temporada.5. Juan Pablo Sutina (Unipreus Lleida), Armand Solé (Joventut) i Pau Llinàs (UnióGironina).

11

Xavi Mas (JAC Sants)

1. Inte ntar lluitar per mantenir la ca te g o r i a .2. Som un equip limitat, però hem treballatforça bé coneixent les nostres virtuts idefectes. Hem de mantenir les mateixeseines que ens han portat fins aquí.3. Barça, Joventut i les altres dues placesentre CB L'Hospitalet, Unipreus Lleida iUnió Gironina.4. Un equip que m'agrada molt i crec queestà fent-ho al màxim de les seves possibi-litats és el SAFA Claror.5. Miquel Prat i Dani Pérez (FC Barcelona).

Jorge Tarragona (CB L'Hospitalet)1. L'objectiu és arribar a la tercerafase, que és el més immediat, i compe-tir per estar entre els quatre millorsde Catalunya. I, evidentment, millorarcom a equip i individualment.2. Molt positiu. Hem fet un equip ambsis jugadors nous i amb un entrenadornou. El resultat és molt satisfactori. 3vBarça, Joventut, Unió Gironina i CBL'Hospitalet4. Destacaria el nivell que hi ha, quecrec que és molt bo.5. Dani Pérez (Barça), Edu Camós iPau Vila (Unió Gironina).

Santi Perramon(Albert Disseny CB i UM)

1. Assolir un bon nivell de joc i inte ntarclassificar-nos el més a dalt possible.2. Hem de fer el balanç un cop s'acabi latemporada. El primer objectiu, que eraestar a Preferent "A" i entre els millors,està aconseguit.3. Barça, Jove ntu t, Unió Gironina iUnipreus Lleida4. Cada vegada hi ha més equips de forade la província de Barcelona que tenenjugadors de més nivell. En general, doncs,hi ha un bon planter de jugadors i es treba-lla bé.5. Gera rd Frigola (La Salle Giro n a); DaniP é rez i Joan Ro ca (FC Ba rce l o n a); JuanPablo Sutina i Oriol Jorge (Unipreus Lleida) .

Josep M. Raventós(Joventut)1. Millorar dia a dia, tant individualmentcom col·lectivament, per créixer com aequip a final de temporada.2. Fem un balanç positiu, perquè tenim ungrup de jugadors que treballen molt dur isón molt exigents amb ells mateixos.3. Barça, Unipreus Lleida, Unió Gironina iJoventut.4. Sorpreses, potser la de la Unió Gironina,tot i que l'any passat ja van jugar la final aquatre.5. Dani Pérez i Alejandro Hernández(Barça), Dani Hospital (CB Cornellà) i elspivots blaugranes que marquen diferèn-cies per la seva alçada.

Oriol López(Sant Fruitós)1. Intentar millorar com a equip, acabar deacoblar els jugadores de primer any en elbloc d’equip i intentar sumar algun triomf.2. Estem molt contents. No ens esperàvemestar on estem, perquè veníem de la faseprèvia. Ara estem patint, però volem apro-fitar l’experiència.3. Barça, Joventut, Unipreus Lleida i UnióGironina.4. La Salle Girona i el CB Tarragona.5. Dani Pérez (Barça) i Juan Pablo Sutina(Unipreus Lleida).

Raül Laita(CB Sant Josep)1. Intentar ficar-nos a la tercera fase, peròara mateix ho tenim difícil. I si no ho acon-seguíssim, mantenir-nos a Preferent “A”.2. Força irregulars. La primera fase bas-ta nt co r re c te, però ara no estem molt fi n s.3. Barça, Pe nya, Unió Gironina i Lleida, peròa q u esta última plaça està molt oberta .4. Clarament m’ha sorprès La Salle Girona,perquè físicament és dels més fluixetsperò estan molt conjuntats i tenen moltbona actitud.5. Armand Solé (Joventut), Juan PabloSutina (Unipre u s), Raimon Sala (UnióG i ro n i n a) i Alejandro Hernández (FCBarcelona).

Sergi Gomáriz (SAFA Claror)1. Quedar com més a dalt millor. Si que-dem onzens és un èxit, com ja ho va serclassificar-nos per aquesta fase.2. Fantàstic. Competir contra els millorsequips de Catalunya i donar la cara cadasetmana ja és per a mi una satisfacció.3. Pe nya, Unió Gironina, Barça iL’Hospitalet.4. La Salle Girona: juguen com a equip i de memòria. I, per cert, són els únicsque hem guanyat en aquest fase.5. Eric Balaguer (CB Sant Josep) i LluísJacas (CB Tarragona).


12

EL FUTUR

Tres equips dominen a cadet femeníMultiòptiques Solà Ceset, SR Lima Horta i Iberhogar Cornellà s'estan mostrant superiors fins ara a lacategoria cadet femení fins al moment d'escriure aquest article. No obstant, equips com el Mataró, l'UBBarça, el CB Sant Adrià UBSA, el CB Tarragona o el Minguella encara aspiraven a estar entre els millorsi per què no sorprendre a un dels tres primers en el moment clau de la temporada. Al mes de febrer vampoder parlar també amb tots els entrenadors d'aquests equips.

1. Quins objectius es planteja el teu equip ara mateix?2. Quin balanç fas de moment de la temporada?3. Quins equips creus que jugaran la final a quatre?4. Quina està sent la sorpresa positiva d'enguany?5. Quines són les jugadores més determinants (sense comptar cap del teu equip)?

CAMPIONATS CATALUNYACADET FEMENÍ PREFERENT

TEXT: CARLOS GARCIA I JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: CLUBS

Albert Domínguez(AE Minguella Germà Juli)1. Salvar la categoria i poder estar aPreferent "A" l'any vinent.2. Molt bona. Podríem anar millor peròestem contents amb l'aconseguit.3. CESET, SR Lima Horta, CB Cornellà iMataró o UB Barça.4. Hi ha molts, no et podria dir un. Crecque hi ha bastants equips que estanjugant a bon nivell.5. Marta Xargay i Eva Bou (CESET) iCristina Pedrals (UB Barça).

Joan Abellan (Femení Sant Adrià)1. En aquesta fase, intentar treure algunpartit endavant i, a la següent fase, mirarde mantenir la categoria per poder estaral grup 1 l'any vinent.2. Comparant-lo amb l'anterior tempora-da, el balanç és molt positiu. Després deNadal, les lesions van trencar el ritme i laprimera volta de la segona fase va serdolenta, però estic content amb l'equip.3. CESET, CB Cornellà, SR Lima Horta i UBBarça o Mataró.4. La sorpresa pot ser el CB Sant AdriàUBSA, que sent de primer any està llui-tant per ficar-se entre els sis millors.5. Marta Xargay (CESET) i Elena Espiau(CB Cornellà).

Jordi Vizcaíno(Mataró)1. Classificar-se per a la tercera fase iintentar anar a la final a quatre.2. Bo. Els objectius al principi eren anar ala final a quatre i, tot i que no hem guan-yat a cap equip dels de dalt, ens veiemcapacitats per fer-ho.3. CESET, SR Lima Horta, CB Cornellà iMataró.4. Mireia Vila. És una noia que ha estattres anys lesionada i enguany ha tornatmolt bé, en una temporada que devia deser de presa de contacte. Ens està donantun salt de qualitat important.5. Marta Xargay i Eva Bou (CESET),Lorena Moral (SR Lima Horta) i ElenaEspiau (CB Cornellà).

David Garcia (CB Tarragona)1. Intentar lluitar pel tercer lloc i classificar-nos, per tant, per la tercera fase. No eral'objectiu principal, però per resultats ens podem ficar tercers.2. E s p o rt i va m e nt bo. Vam començar a Prefe re nt "B" i vam assolir l'a scens a Prefe re nt"A" i, exce pte amb SR Lima Horta i CB Cornellà, lluitem amb la resta per pa ssar de fa se.3. CB Cornellà, SR Lima Horta, CESET i el quart serà el més complicat, doncs estaràentre Mataró, UB Barça, CB Sant Gabriel UBSA i el tercer del nostre grup.4. Probablement el CB Sant Gabriel UBSA, que és un equip de primer any i està llui-tant per ficar-se entre els millors.5. Andrea López (SR Lima Horta), Elena Espiau (CB Cornellà) i Marta Cuartero (CBSant Gabriel UBSA).


13

David Rodríguez(CB Cornellà)1. L'equip, que va ser campió d'EspanyaInfantil, aspira al màxim, amb les baixesde Gabi Rodríguez. Laura Garcia i PatriciaLeón van ser les incorporacions.Buscarem anar a Campionats Catalunya iintentar estar entre els primers.2. No estem tant bé com voldríem. Lacompetició no és del tot exigent, sobretota principi de temporada. 3. CESET, CB Cornellà, SR Lima Horta iMataró4. CB Sant Gabriel UBSA, que, sent de pri-mer any, està intentant ficar-se entre elstres primers a la segona fase.5. Marta Xargay i Eva Bou (CESET), MartaCuartero (CB Sant Gabriel UBSA) iCristina Pedrals (UB Barça).

César Aneas(SR Lima Horta)1. Intentar arribar a la final a quatre. Anivell d'equip, que la meitat és de pri-mer any, mirar d’assolir objectius per-sonals de formació.2. De moment positiu, perquè vamcomençar amb moltes jugadores deprimer any. Vam tenir una primerafase molt de complement, de coneixe-'ns, i ara mateix estem funcionant bé.3. CESET, CB Cornellà, segur, i lesaltres dues places sortiran entre UBBarça, SR Lima Horta i Mataró.4. Per a mi, Collblanc i CB Sant AdriàUBSA, que han pujat de Preferent "B"i són de primer any, i estan fent unamolt bona temporada a Preferent "A".5. Marta Xargay i Eva Bou (CESET).

Pere Puig (CESET)1. Intentar guanyar els partits que quedeni arribar a la final a quatre.2. Molt positiu. Només hem perdut un solpartit i hem tirat endavant la resta.3. SR Lima Horta, Iberhogar Cornellà,Multiòptiques CESET i la quarta plaçaentre Mataró, UB Barça i CB Sant GabrielUBSA.4. La igualtat que hi ha. Costa bastantguanyar cada partit. No crec que hi hagiun equip sorpresa.5. Elena Espiau i Marta Villar (CBCornellà), Clàudia Jorge (SR Lima Horta) iCristina Pedrals (UB Barça).

Toni Fuentes(Sant Gervasi)1. Millorar, perquè el resultats no ensestan acompanyant a la segona fase.2. Molt positiu. Vam fer primera fasemolt bona i estem entrenant i jugant bé.3. CESET, CB Cornellà, Mataró i UBBarça4. El CB Sant Gabriel UBSA, que cadavegada està millor.5. Cristina Pedrals (UB FC Barcelona).

Dani Poza(CB Sant GabrielUBSA)1. Els objectius ja estan superats. Som unequip de primer any en la seva totalitat.Vam pujar a Preferent "A" per assaborirl'experiència. Estem lluitant per agafar latercera posició, per arribar a l'última fase.Serà un cadet important.2. Millor de l'esperat. És un equip que hacrescut molt. Vam aconseguir passar laprimera fase i ara una mica el mateix,volem estar a la tercera fase.3. CESET, CB Cornellà, SR Lima Horta iMataró.4. Potser el Collblanc.5. Marta Xargay (CESET), Esther Pozo(Mataró) i Elena Espiau (CB Cornellà).

Víctor Garcia (Collblanc)1. Trobar el sostre de l'equip. Ha sigut un premi estar a Preferent "A" i volem saber finsa on podem arribar, si tenim opcions d'estar a la tercera fase.2. Superpositiu. Era molt complicat estar a Preferent "A". Estar aquí ja és un èxit i, amés, no ens esperàvem fer els resultats que hem fet a la segona volta, com ara guan-yar a l’UB Barça o a la pista del Sant Gervasi. Sense haver acabat la temporada, japodem dir que ha estat molt profitosa.3. CESET, Mataró, SR Lima Horta i CB Cornellà.4. CB Sant Gabriel UBSA i Collblanc, que crec que som dos equips que no s'esperavaque estéssim on estem ara.5. Marta Xargay (CESET).

Eric Surís (GEIEG)1. El nostre objectiu teníem clar que no seria el de competir, donat que la majoria de lesjugadores són de primer any: procedents de l’Infantil de l'any passat, més dos cadets desegon any. Pensàvem en tot moment a llarg termini, sent conscients que no seria fàcil.La primera fase vam aconseguir pujar invictes, cosa que va ser un premi inesperat. A lasegona, si ens classifiquem entre els tres primers, benvingut sigui. 2. Molt positiu perquè la majoria del bloc, com he dit, era infantil la temporada passada.3. CESET, CB Cornellà, SR Lima Horta i Mataró.4. Podem considerar sorpresa el Mataró, que podria entrar a la final a quatre, i tambéel CB Sant Gabriel UBSA i nosaltres, que estem lluitant per estar entre els sis millors,tot i ser de primer any.5. Eva Bou (CESET) i Elena Espiau (CB Cornellà).

Sergio Garcia (UB FC Barcelona)1. Ficar-nos a la següent fase, entre els sismillors, i, posteriorment, entrar a la finala quatre, que ara mateix depèn de nosal-tres mateixos.2. Molt irregular, ja que la majoria de l'e-quip és de primer any.3. CESET, CB Cornellà, SR Lima Horta i laquarta plaça entre Mataró, CB SantGabriel UBSA o UB Barça.4. La jugadora del Mataró, Mireia Vila,que surt d'una lesió molt greu de genoll, ique està rendint a un molt bon nivell sentcadet de primer any.5. Marta Xargay i Eva Bou (CESET), ElenaEspiau i Cristina Martín (CB Cornellà) iAndrea López (SR Lima Horta).


65 anys de Bàsquet aGELIDA

Final de la Guerra CivilS i tu e m - n os al 1941; feia menys de dosa nys que s' h avia aca bat la Guerra .Com a tot arreu les fe r i d es eren pro-f u n d es en un poble de poc més de2 .000 habita nts com la Gelida d’a q u e l lm o m e nt i en el que les penúries en quevivia la gent, enca ra acce ntu aven mésl es dife r è n c i es i les divisions.La Guerra també havia aca bat amb lese nt i ta ts que donaven caliu a la cu l tu rai al lleure, tals com la So c i etat Co ra lA rtesa n s, el Grup Gelada o l'A nt i c

14

A FONS

CE Gelida - UCGLa determinació de construir un nou futur,és l’esperit del 65è aniversari de l’entitatEls tex tos que co m p osen aquest article han estat co nfe cc i o n a ts pel Sr. Narcís Banchs i Va l l s, actu a lP res i d e nt del CE Gelida, que va tenir l’a m a b i l i tat de re b rem per ex p l i ca r-me la rea l i tat actual de l’e nt i ta t,l es activita ts que rea l i tzen i estan pre pa ra d es pel 65è anive rsa r i .

TEXTOS: NARCÍS BANCHS (CE GELIDA) I JOAN GUIU (FCBQ)FOTOS: CE GELIDA

en una Junta de cinc persones amb dife-rents col·laboradors. En la conversa ensremuntem als anys seixanta quan compe-tien a “Educación y Descanso”, desprésl’O.A.R. i la 3a Divisió espanyola als anys80, també surt aquella certa “mala aureo-la” que han arrossegat uns anys, i precisa-ment per contrarestar-la han tingut curaen establir un codi ètic de comportament.Tot està contingut en el llibre històric quehan confeccionat amb motiu de l’aniversa-ri. En definitiva, convicció i determinacióen un treball entregat, i un entusiasme quefa que els hi transmetrem els millors des-igs d’èxit.

Joan Guiu (FCBQ)

Ca sal del Molí Vell, ent re altres.Aq u estes tres donaven co b e rtu ra a lap r à c t i ca de jocs com el billar, elsesca cs, l’excu rs i o n i s m e, etc. En pa ra u-l es de l'historiador Andreu Guiu, “a m bels seus més de 2.400 habita ntsGelida va ent rar en una ex p e r i è n c i ah i st ò r i ca brutal on moltes fo rces ocu l-tes, individuals i so c i a l s, racionals ii r racionals es fe ren visibles. Te m ps deg u e r ra i revolució que ve r i ta b l e m e ntes fe ren se ntir en aquest poble de l'A l tPe n e d è s, a la re ra g u a rda dels fro ntsm i l i ta rs” .L’a c t i v i tat es p o rt i va que normalment imajoritària s’ h avia pra c t i cat a Gelidae ra el futbol. El camp de futbol estavas i tuat en te r re nys d’un pro p i etari queel llogava a l’equip de nois a fi quep u g essin pra c t i car es p o rt. En aca bar lag u e r ra, aquell es pai va co nve rt i r- sen ova m e nt en camp de co n reu degut al es necess i ta ts del seu pro p i etari dep l a nta r-hi vinya i després de pa ssa rm esos i més mesos se n se co b rar elsl l o g u e rs pa c ta ts degut a la re cess i ó .

Fa cinc anys només disposaven de dosequips, un Sènior i un Sots-21 masculins.Avui han crescut fins a 11 equips. Fa tresa nys es va inco r p o rar com a Dire c to rTècnic en Ca r l es Espinach i junt ambNarcís Banchs la tasca primera va ser obriruna nova etapa, posar les bases a fi que elbàsquet gelidenc fos quelcom notable a lapoblació, que la gent cregués en el bàs-quet com a portador de valors. Van cercarl’aixopluc d’una entitat de prestigi, la UnióCa sal Gelidenc (UCG), van insta u ra rl’Escola de Bàsquet (fonamental), van for-mar nous equips de promoció i en aquestsanys han aconseguit que joves jugadors/esfacin el curs d’entrenador d’Iniciació albasquetbol, per portar els equips de petits,han responsabilitzat les tasques del club

CE GELIDA 2006, equip cadet masculí, equipjúnior i equips sèniors.


15

Un nou horitzó:el bàsquetAbans d’esclatar la guerra no feia gairesanys que un nou esport començava a fer-se popular. Era l’esport del bàsquet, (el“balonsesto” en el llenguatge col·loquialde l’època). En algunes ciutats ja s’haviacomençat a practicar i a l’acabar-se la gue-r ra l’o rganisme oficial “Ed u cación iDescanso” el va fer servir com a aglutina-dor d’una part de l’activitat esportiva.A Gelida, sense camp de futbol, senseesca cs i se n se l'excu rs i o n i s m e, enca raquedava l'activitat de la Columbòfila, queaglutinava un bon grup de gent. Peròaquesta activitat va quedar molt fiscalitza-da i controlada doncs els coloms eren con-siderats material tàctic militar.

Neix el “ClubDeportivo Gelida”Fins el 1951 (als 10 anys d’haver començat),són més de 60 els nois de Gelida que prac-tiquen el bàsquet en els diferents equipslocals que s’organitzen.El 1945 en quedar legal i definitivamentconstituït com a Club i amb la seva prime-ra Junta, el bàsquet de Gelida ja intervé enles “competiciones oficiales del Frente deJuventudes”.Al llarg dels seus anys d’existència al bàs-quet gelidenc s’han viscut moments detot; moments d’eufòria (any 1993 quan esguanya la promoció d’ascens a la 2ª nacio-nal), i moments molt grisos (l’any 1967estigué uns quants mesos sense junta niequips).

El bàsquet infantilFomentar i ensenyar l’esport del bàsquet als més menuts, ha estat un objectiu present endiferents èpoques de la vida del Club, per bé que en general han estat esforços puntualsgràcies a la voluntat de diferents juntes, però que no han tingut continuïtat. Tot i queaquests intents esporàdics donaven com a fruit que molts jugadors dels que s’havien ini-ciat de menuts seguien practicant i es converteixen en jugadors dels equips de júniors,sub-21 i sènior.Abans de la constitució de l’actual Escola de Bàsquet, l’intent més seriós es va fer quanl’equip va baixar a 3ª Catalana (temporada 2000/2001). Però la experiència no va reeixir.

Creació de l’Escola de BàsquetÉs a la te m p o rada 20 03/2004 que es crea l’Escola de Bàsq u et. Prèviament dura nt l’est i udel 20 03, s’o rg a n i tza la primera Escola d’Estiu de Bàsq u et.L’èxit d’a q u esta iniciativa ha estat molt inte ressa nt, doncs hi ha hagut una pro g ressió co n s-ta nt de nens i nens com ho demost ra els dife re nts nivells de pa rt i c i pació amb uns totals de:20 03/20 0 4, 42 insc r i ts. 20 0 4/20 0 5, 69 insc r i ts. 20 0 5/2006, 79 insc r i ts.La co n se cució d’a q u est èxit ha estat possible gràcies a la bona feina d’un grup entu s i a stade gent, sota supervisió i la guia de Ca r l es Espinach com a Dire c tor Tècnic del Club i deJ oan Nicolás com a Dire c tor de l’Esco l a

Temporada 2005-2006:65è Aniversari del ClubAmb motiu de l’efemèride, enguany s’hafet una renovació total de les equipacionsdels jugadors, a partir d’un nou concepteestètic més modern, però mantenint elscolors tradicionals verd i blanc.També s’ha instituït un Codi Ètic d’obligatcompliment per tots els membres del Club.Durant l’estiu passat es va fer una exposi-ció documental i gràfica dels 65 anysd’Història.

Ac tu a l m e nt s’està tre ba l l a nt en la co nfe c-ció d’un llibre que re culli amb el majorrigor possible la història d’a q u ests 65 anys.

La bona feina feta per molta gent durantaquests 65 anys, amb els seus encerts i elsseus errors, ha permès que d’aquells 5jugadors que varen començar l’any 1941,es pogués passar a aquesta reconfortantrea l i tat actual, amb 2 Sèniors, Júnior,Cadet, 2 Infantils i Pre-Infantil i Sènior,Infantil i Pre-Infantil femení, i la mainadade l’Escola de bàsquet.

Canvis de nom de l’entitatTambé al llarg d’aquests anys el nom delClub de bàsquet ha sofert diversos canvis,sempre lligats al moment polític:· CLUB BALONCESTO GELIDA

DE EDUCACIÓN Y DESCANSO· CLUB DEPORTIVO GELIDA· LA GELIDENSE· CLUB ESPORTIU GELIDA· CLUB ESPORTIU GELIDA de la UCG

Comença el bàsqueta GelidaEn aquesta situació i a les acaballes del1940, cinc jovenets d’uns 17/18 anys, varenaconseguir un llibret del “Reglamento deBaloncesto” i van decidir començar a prac-ticar aquell nou esport. Seguint les ins-truccions del “Reglamento” els feia faltapoder disposar d’un terreny suficient peròde superfície molt menor que la del campde futbol i d’uns pals i d’unes cistelles.El terreny varen solucionar-lo obtenint elpermís per utilitzar unes pistes de tennisd’una de les cases/torres d’un família d’es-tiuejants. El que no podien resoldre ambtanta immediatesa era el poder disposarde les cistelles; per aquesta raó les prime-res vegades que van jugar van anar apre-nent a fer botar la pilota i a afinar la pun-teria tirant-la contra un pal de la tanca.Aquests pioners eren: Ramon Tubella,Agustí Rigau, Pere Valls, Joan Galimany,Antoni Tubella. El primer pa rtit el juguen co nt ra elMartorell i el resultat fou de 9 a 4 favora-ble al Martorell. Un partit que no es vapoder finalitzar del tot degut a la fortacalor. Era el 18 de juliol del 1941.

CE GELIDA 2006, escola de bàsquet


Un 92% de victòries per Ca ta l u nyaLes Seleccions Catalanes Cadets i Infantils van assolir 25 de 27 victòries als Campionats d'Espanya deCadis, que es van disputar del 3 al 8 de gener de 2006. Així, Catalunya va assolir el títol infantil masculíi cadet femení, la tercera posició en cadet masculí i la cinquena en infantil femení. Les SeleccionsCatalanes van signar un promig de 78 punts a favor i només 43 en contra, i si féssim una classificaciógeneral, tenint en compte les posicions finals en les quatre categories, Catalunya obtindria el primer llocamb claredat, seguida després per Andalusia, Madrid, Galícia i Canàries. D'altra banda, i quant als guar-dons individuals, Eva Bou va ser la MVP de la final cadet femenina, mentre que a infantil masculí, FerranBassas va ser escollit com a millor passador i Michel Acosta com a MVP de la final.

La SeleccióCatalanaCadetfemeninatorna a proclamar-secampionad'EspanyaLa Selecció Cadet femenina va tornar aguanyar el campionat d'Espanya de lacategoria després de derrotar Madridper 79-67. Novament, en un partit moltseriós de les noies dirigides per RicardDaura, Catalunya va fer valer el seutalent i la seva defensa per guanyar untítol que, en aquesta categoria, s'ha fetja habitual. Madrid va començar molt fo rt l'e n co nt rei inclús es va posar per dava nt en els pri-m e rs minuts, però al descans les ca ta l a-n es ja havien donat la vo l ta a l'e l e c t r ò n i ci marxaven sis a dalt. A pa rtir del te rce rq u a rt, Ca ta l u nya va demost rar que era elmillor equip del Campionat i ja no va dei-xar esca par el triomf. Ricard Daura va voler tornar a desta-car "l'esperit defensiu de l'equip, queens ha donat solidesa també en aquestencontre". Pel que fa a una primeravaloració del torneig, Daura va creureque "el conjunt ha demostrat una granqualitat, acabant invicte i mostrant-semolt sòlid durant tots els encontres".

Valoracions de Ricard Daurade la SeleccióCatalana Cadetfemenina Com desc r i u r i es el torneig que ha fet laSe l e cció Ca d et fe m e n i n a?Molt bo. Vam començar amb partits queens van ajudar a entrar a la competició, iuna vegada a quarts, semis i final, l'equipva estar preparat per assolir el campionat.

Si t' h a g u essis de quedar amb un pa rt i t. . .Evidentment, la final, tot i que per poderarribar allà vam haver de jugar altres sise n co nt res ta nt o més importa nt queaquest.

D efineix amb breus pa ra u l es ca d a scu n ade les jugadores• Esther Pozo (Mataró): Ens va ajudar entasques defensives i va complir amb totsels objectius demanats.• Elena Espiau (CB Cornellà): Excepcional.Jugadora molt constant en totes les sevesaccions i que sempre suma a la pista. • Cristina Martín (CB Cornellà): Molt bonadefensivament i amb molta velocitat. Vajugar una gran final. • Isabel Ruano (CB Cornellà): Jugadorainterior amb molt bona visió de joc, que esconverteix en un segon base a la pista. • Clàudia Jorge (SR Lima Horta): Interiormolt disciplinada que ens va ajudar en tas-ques de rebot.• Andrea López (SR Lima Horta) :Jugadora amb molt bona mà. Té talenti condicions físiques per poder ser un bon aler.

L’ANÀLISI

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: TOTI MUMBRÚ, FCBQ, CSD I FEB

CAMPIONATS D'ESPANYACADETS I INFANTILS 2006 A CADIS

• Anna Casals (UB FC Barcelona): Hacomplert amb nota les tasques de rebot idefensa que li hem demanat.• Paula Mart í n -Sanz (Segle XXI): Vacomençar amb molts dubtes però al finalva demostrar la bona jugadora que és i potarribar a ser.• Gabriela Ro d r í g u ez (Segle XXI):Jugadora amb molt talent i amb bonescondicions físiques per jugar a bàsquet.• Eva Bou (Uni Girona): Jugadora que veuel bàsquet molt fàcil. És dura, ràpida iintel·ligent. Ha realitzat un molt bon cam-pionat.• Anna Moral (Uni Girona): Jugadora fredaamb bona direcció de joc i amb un bon tirex te r i o r. Ha tingut mala so rt amb leslesions.• Marta Xargay (Uni Girona): Pot jugar aqualsevol posició de la pista, tot i que laseva evolució ha de ser jugar de base.

Igualment, Ricard Daura va voler agrair "eltreball realitzat per Lluís Fontanals, ImmaHuguet i Josep Carretero, com també l'aju-da del Toni Valderrama, Joan Vives, JordiMuntades, Carles Miñarro i, com no, a totsels clubs que han ajudat a assolir el cam-pionat". A més, el tècnic també va voler"agrair la confiança de Francesc Navarro,Xavi Rodríguez i Toti Mumbrú".

Els resultats de la Selecció Cadet femeninaCatalunya - Astúries 103-40Catalunya - Cantàbria 91-20Catalunya - Castella Lleó 56-36Catalunya - Castella La Manxa 99-34Ca ta l u nya - Andalusia 65 -21 (q u a rts de fi n a l )Catalunya - Galícia 80-60 (semifinals)Catalunya - Madrid 76-63 (final)

16


17

La Selecció Catalana Cadet masculinaassoleix el bronze en uns darrers instantsmolt emocionantsLa Selecció Catalana Cadet masculina va guanyar la Comunitat de Madrid per 79-74 en un final d'infart en el partit que decidiaquin equip s'emportava la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya. En un encontre molt equilibrat, i amb vàries alternàncies en el marcador, Catalunya va entrar en els últims tres minuts perdentper vuit punts, però aleshores, amb cinc petits a pista, els cadets catalans van treure el seu caràcter i van aconseguir una remun-tada espectacular.Per al tècnic català, Xavi Isern, la clau de la remuntada final va ser "les ganes que tothom tenia de guanyar", mentre que la pri-mera valoració minuts després d'obtenir el bronze era que "aquesta selecció ha estat un grup que potser ha dubtat en algunmoment del campionat, però que finalment ha demostrat la seva qualitat i el seu caràcter". A semis, Canàries (posterior cam-piona del torneig) havia eliminat Catalunya, que no va poder superar el joc interior insular (amb dos senegalesos de 2'06 i 2'14).

Valoracions de Xavier Isernde la Selecció Catalana Cadet masculina Com desc r i u r i es el torneig que ha fet la Se l e cció Ca d et mascu l i n a?La va l o ració final ha estat bona, i la llàstima va ser no arribar ajugar la final, que ben segur ens hauria donat moltes alegries. Hema co n seguit un bon bloc: creatiu , dive rt i t, tre ba l l a d o r, que ta nt so l sli ha fa l tat tre u re més ca r à c ter i jugar més com a equip enm o m e nts puntu a l s. El joc rea l i tzat en la primera fa se ha esta texcepcional: amb altes anota c i o n s, amb ritme, amb bones defe n-ses i amb una exe cució quasi perfe c te. Clara m e nt i amb dife r è n c i a ,la millor se l e cció en joc i en números de la primera fa se. En la se g o-na fa se, vam perd re la se m i final amb Ca n à r i es (la campiona final) iper a mí el pa rtit més es p e c ta cular del campionat (180 punts). Ensva trair un ce rt egoisme en els moments importa nts. Amb Madridvam fer el que calia, amb un final de pa rtit per re co rdar dura ntte m ps, i amb una medalla de bro n ze meritòria... A desta car ta m b éque hem assolit la te rce ra posició del premi “joc net” per darre raE x t re m a d u ra i Melilla. I que la relació amb els equips co nt raris ià r b i t res se m p re ha estat un exemple i un refe re nt de saber fer perals altres equips, com així ens han asse nyalat les va l o racions i elsco m e ntaris re b u ts.

Si t' h a g u essis de quedar amb un pa rt i t. . .De la primera fa se el pa rtit enf ro nt Ast ú r i es va ser perfe c te, mal-g rat que tota la fa se va ser impeca b l e. De la segona fa se ressa l ta-ria el primer quart amb Ca n à r i es i els darre rs tres minuts ambMadrid, que re co rd a rem dura nt te m ps.

D efineix amb breus pa ra u l es ca d a scun dels jugadors• Daniel Hos p i tal (CB Co r n e l l à ) : Un capità d’alçada i bon co m pa ny.Ha rea l i tzat un bon ca m p i o n a t, defe n sa nt agressiu, marca nt el ritmei dirigint amb ence rt. • Valeriano Aguilar (J ove ntu t) : Un exemple pel grup d’e nt re g a ,sa c r i fici i de co m pa nye r i s m e. Se m p re empenta nt i ajudant, un juga-dor que no s’amaga mai. • Xavier Esteve (J ove ntu t) : Un fenòmen com a persona i com aj u g a d o r, tot i que ha tingut alts i ba i xos dura nt el ca m p i o n a t, peròse m p re ha estat co m p romès lluita nt per l’e q u i p.

• Mitja Moroldo (J ove ntu t) : De les so r p reses pos i t i ves del ca m p i o-n a t. Ha jugat se m p re al límit, amb bons números i aporta nt aspectesfoscos del joc: defe n sa, re b ots, co nt ra a ta cs. La va l o ració és bona. • Armand Solé (J ove ntu t) : L’a l t re “g ran capità”: ha donat a l’e q u i pso l i d esa i saber fer dins i fo ra de la pista. Ens ha ajudat molt ambla seva experiència. Se m p re bones esta d í st i q u es, anota nt i re b ote-j a nt. Li vam demanar que aportés més ca r à c ter a l’equip i va co m-plir amb esc reix al te rcer i quart lloc dava nt Madrid. • Xavier Ysarn (J ove ntu t) : Va jugar en posicions que no li ere nh a b i tuals i va res p o n d re bé al que li demanàvem. Té molt ta l e nt iha après a co m p ro m et re’s amb el grup. • Dmitry Kryukov (J ove ntu t) : Molt inte l · l i g e nt, se m p re des p e rt ia p o rta nt moltes coses : defe n sa, re b ots, bons llançaments, fa l tesde tir. . .Un campionat molt co m p l e rt. Va fer un pa rtit quasi perfe c-te co nt ra Galícia. • Àlex Hernández (FC Ba rce l o n a) : Per a mí, el millor jugador delcampionat en la seva posició: bona lectu ra del joc, se m p re ate nt iefi c i e nt, se m p re fe nt el que calia i amb uns números exce p c i o n a l s.Millor enca ra com a persona. • Marc Jerez (FC Ba rce l o n a) : Ha fet un campionat molt inte res-sa nt, ens ha aportat molts re b ots (el millor re b otejador de l’e q u i p)i ha fet actuacions boníss i m es. Ha de tre ballar per ser més re g u l a rofe n s i va m e nt. • Ag u stí Mora l es (FC Ba rce l o n a) : Va fer una bona primera fa se,però no li van so rtir les coses en la segona. Té molt potencial i bensegur que l’a p rofi tarà. • Daniel Pérez (FC Ba rce l o n a) : Dels ba ses més anota d o rs i decisiusdel ca m p i o n a t. Va empentar l’equip ofe n s i va m e nt en les oca s i o n sd i f í c i l s. Ha fet un bon ca m p i o n a t. • Miquel Prat (FC Ba rce l o n a) : E stà apre n e nt a co m p etir i ha anatc re i xe nt amb el ca m p i o n a t, de menys a més. Se m p re inte g rat id i ve rt i t, ha aportat molta vida i molt joc al grup.

I g u a l m e nt, Xavi Isern també va tenir unes pa ra u l es per tots aquellsque ha co nt r i b u i t, d'una manera o altra, a aquesta medalla deb ro n ze: "m’a g radaria agrair el suport que hem rebut en totm o m e nt per pa rt del pres i d e nt, directius i tècnics de la fe d e ra c i ó ,pels co l · l e g u es dels clubs implica ts (es p e c i a l m e nt en Josep Maria,en Miqui , la Montse i en Jordi :ha estat un plaer!), i pels co m pa nysque han empentat fins el final: en Jose p, en Elio, en Esteve, enFe r ran, en Ag u stí, en Toni, en Jordi i en Ca r l es. Desta car també laq u a l i tat de la feina rea l i tzada per en Joan Vi ves". L'e nt renador també va voler dedicar unes pa ra u l es "ev i d e nt m e ntals jugadors, que desitjo que l’experiència els hagi estat profi tosa iels faci millorar com a perso n es i com a jugadors...i molt es p e c i a l-m e nt a en Jordi Lo rca i en Jaume Planes que han fet una fe i n aexcepcional.... Gràcies a tots !!".

Els resultats de la Selecció Cadet masculinaCatalunya - Extremadura 84-52Catalunya - Melilla 147-30Catalunya - Astúries 133-54Catalunya - Aragó 99-73Catalunya - Galícia 75-72 (quarts de final)Catalunya - Canàries 79-100 (semifinals)Catalunya - Madrid 79-74 (3er i 4art lloc)

Seleccions Catalanes Cadets


18

L’ANÀLISI

La SeleccióInfantil femeninaguanyaCanàries iacabacinquenaLa Selecció Infantil femenina nomésva perdre un dels set partits que vajugar, però va acabar cinquena perquèla derrota va arribar als quarts definal contra Euskadi, que posterior-ment es quedaria a un pas del títol. Noobstant, Catalunya, dirigida per NúriaGalceran, es va recuperar i guanyantels dos següents partits va assolir elcinquè lloc. Així, en l'últim encontrede diumenge les infantils catalanes esvan imposar a Canàries per 45-44 enun altre final molt emocionant. "Hemassolit l'objectiu d'acabar cinquenesdesprés de la derrota als quarts definal. A més, l'equip que ens va elimi-nar, Euskadi, va ser un dels finalistes,d esfe ntse del co n j u nt amfi t r i ó ,Andalusia, a semifinals", segons el costècnic de l'equip català.

Valoracions de NúriaGalceran de laSelecció CatalanaInfantil femenina Com desc r i u r i es el torneig que ha fet laSe l e cció Infa ntil fe m e n i n a?Ha estat un torneig irre g u l a r, marcat so b re-tot pel nou sistema de co m p etició (tot iquedar primeres de grup, el nou sistema deco m p etició et feia pa ssar el tall de quarts,que fou el pa rtit que no vam poder tira re n d ava nt) i les re g l es de joc pròpies de laca tegoria (haver d'a ta car zo n es amb juga-d o res que tot just s'inicien a la ca tegoria ones comença a permet re defe n sar en zo n a).

Si t' h a g u essis de quedar amb un pa rt i t. . .Em quedaria amb el primer partit contraCanàries, on vam tenir equilibri, fluidesa isolidesa en tots els aspectes del joc. Sensdubte va ser el partit més complet: tot idefensar-nos una bona part del partit enzona, la vam saber atacar, vam ser capacesde treure contratacs i no permetre la rea-g r u pació de la defe n sa co ntrària, va mco m u n i ca r- n os en defe n sa, vam esta rencertades tant en el tir exterior com sotacistella...

D efineix amb breus pa ra u l es ca d a scu nde les jugadores• Roser Buch (Mata r ó ) : J u g a d o ra moltta l e ntosa i freda a la pista. Ca paç de defe n-sar l'1c1, té intuÏció per ro bar pilotes i ésmolt hàbil ata ca nt en 1c1 en penet ració. • Des i ree Cejudo (Mataró): Ca paç d'o rg a-n i tzar l'equip en situacions d'a tac est à t i c,s'ha de deixar anar en tir ex te r i o r, doncs pota ca bar esse nt una bona tira d o ra. • Aroa Illa (Mata r ó ) : J u g a d o ra refe r è n c i aper haver pa rt i c i pat ja l'a ny pa ssat ena q u ests ca m p i o n a ts esse nt llavo rs pre -i nfa ntil. És líder a pista. Dóna un molt bonequilibri a l'equip tant en atac (anotantquan és necessari) com en defensa (éscapaç de defensar gairebé a qualsevoljugadora). • Mariona Ortiz (Mata r ó ) : Una de les tira d o-res de l'e q u i p. Té un tir de tres punt moltefi caç i ha de guanyar en co nfiança des d'a-q u esta distància, doncs és la seva millorq u a l i ta t.És bona dribladora i té una bonavisió de joc. • Clara Solé (Mataró): Ha fet un campio-nat excel.lent. Un exemple a seguir encapacitat d'esforç i sacrifici dins la pista.Rebotejadora, amb un bon 1c1 des de líniade tres punts tenint en compte la sevaposició de joc. Va ajudar moltíssim a l'e-quip defensivament, doncs és molt agres-siva, no s'arruga contra jugadores mésgrans que ella i no dóna mai una pilota perperduda. • Marta Solé (Mataró): Va anar a més amida que avançàvem en el campionat.Durant tota la preparació s'ha anat endu-rint i ha anat madurant. És hàbil amb lapilota i té un bon tir en posicions properesa l'ampolla.

• Míriam Mart í n ez (CB Co r n e l l à ) : J u g a d o raamb una actitud exce l . l e nt dins la pista. Hade millorar la seva ca pa c i tat d'a tenció, peròi nte nta suplir-ho amb ca pa c i tat de sa c r i fici ijuga se m p re per l'e q u i p. És dura en defe n sai ca paç de jugar d'esquena a l'anella ena tac. • Carla Carbonell (CB To re l l ó ) : Molt agress i-va en defe n sa, ro ba nt pilotes i re b ote j a nt.I nte n sa en ata c, gairebé impa rable en l'1 c 1en ve l o c i ta t. Ha de millorar el tir ex te r i o rper arribar a tenir un equilibri. • Sa n d ra Pa re ra (UB FC Ba rce l o n a): L'a l t rat i ra d o ra nata de l'e q u i p. Se se nt molt méscòmode tira nt de tres o amb tirs de mitjad i stància després d'un bot i una pa rada. Had 'a p re n d re a co nt rolar la seva ansietat dinsla pista, però també era normal esse nt laseva primera experiència en se l e cc i o n s. Ésca paç, i li agrada, manar i org a n i tzar l'e q u i pen ata c, pren res p o n sa b i l i tat a l'hora de ba i-xar la pilota. • Laura Seguí (UB FC Ba rce l o n a): J u g a d o raque té una pre d i s p osició exce l . l e nt, tot i queha de madurar aspectes del seu joc, i que vaajudar molt en aspectes defensius al llargde tot el ca m p i o n a t. També era la seva pri-m e ra experiència en se l e cc i o n s. • Andrea Vilaró (UB FC Ba rce l o n a): L' ú n i cap re - i nfa ntil del grup. Molt fo rta física m e nt,ca paç de jugar en qualsevol pos i c i ó .I m pa rable en un 1c1 en ve l o c i ta t, ca paç det i rar de mitja distància i molt hàbil en elre b ot ofensiu. Va ser un molt bon equilibria ta c - d efe n sa dura nt el ca m p i o n a t.• Queralt Ca sas (G E I EG) : Molt desca ra d aj u g a nt. Ag ress i va en defe n sa i molt ràpidata nt amb pilota com se n se. És molt física iaixò va fer que s'e n ca r regués de defe n sa rgairébé se m p re a les ba ses co nt r à r i es. Tot ique ha de millorar la seva mà no dominant iel tir ex te r i o r, el seu joc desesta b i l i tzava enm o l ts moments la defe n sa co ntrària.

Igualment, Núria Galceran també va voleragrair sobretot "la col.laboració desinte-ressada, ajudant- n os als ent re n a m e ntspreparatoris, dins i fora de la pista, i fins itot acudint a donar un cop de mà durant elcampionat a l'Àlex Coll i al Marc Clariana.També agrair als meus ajudants, Ra faGutiérrez i Eli Novell, pel bon treball realit-zar durant tota la preparació i durant elca m p i o n a t, que malaura d a m e nt no hapogut donar els fruits desitjats".

Els resultats de la Selecció Infantil femeninaCatalunya - Balears 64-50Catalunya - Canàries 75-47Catalunya - Castella La Manxa 53-3Catalunya - Ceuta 50-0Ca ta l u nya - Eu s kadi 43-45 (q u a rts de fi n a l )Catalunya - Aragó 67-49 (5è a 8è lloc)Catalunya - Canàries 45-44 (5è i 6è lloc)

Infantil femení i Cadet femení


19

I la Selecció Catalana Infantil masculina arrodoneix el torneigamb un altre títol La Selecció Catalana Infantil masculina va guanyar Andalusia per 70-49 a la finaldels Campionats d'Espanya i va assolir un títol que s'havia escapat l'últim any.Catalunya va trencar el partit molt ràpid i al final del primer quart ja guanyava perdotze punts, augmentant encara més les diferències al segon quart, i anant-se aldescans 29 punts a dalt.Així, els infantils catalans entrenats per Richi Serrès feien evident la seva superio-ritat, aconseguida segons el mateix tècnic pel "sentiment d'equip que han mostrattots els jugadors durant el campionat. Abans de la competició, havíem treballatautodisciplina, confiança, motivació i sentiment d'equip, i aquest últim concepte haestat clau". Igualment, Serrès també va voler agrair, en aquests moments de celebracions, "eltreball fet per les Seleccions Territorials, amb Ferran Peña al capdavant".

Valoracions de FrancescNavarro (president delComitè Tècnic de la FCBQ)Com va l o res el paper de les Se l e ccions ena q u ests Ca m p i o n a ts?Com a autonomia ca p d ava nte ra dins el bàs-q u et esta tal, estem "o b l i g a ts" mora l m e ntse m p re a quedar en els primers llocs. Pe r òés ev i d e nt que hi ha una sèrie de co n d i c i o-n a nts, com ara els riva l s, que any re ra anym i l l o ren el seu tre ball, o bé les i o n s, no pre-s è n c i es, ba i xes, etc..., que minven el nost rep otencial. No obsta nt, estic sa t i sfet per labona planifi cació feta i tre ball rea l i tzat ena q u ests mesos de pre pa ració, i com ha anatfi n a l m e nt el ca m p i o n a t, doncs el balanç dev i c t ò r i es i derrotes ha estat alta m e nt positiu. Què ha suposat el ca nvi org a n i tzatiu d'a-q u ests Ca m p i o n a ts d'Espa nya, que arap o rta a terme dire c ta m e nt el Co n se j oSuperior de Deportes?A nivell org a n i tzatiu, s'ha dotat de més per-sonal a l'o rg a n i tzació, amb el que tot ha fun-cionat co r re c ta m e nt. L'únic hàndicap potse rha estat que a nivell de co o rd i n a d o rs, co mque hi havien quatre se u s, ens ha siguti m p ossible estar prese nts a tots els pa rt i tsde les nost res Se l e ccions com hauria sigut eln ost re desig. L'est r u c tu ra de calendari, ambd os pa rt i ts més a cada ca tegoria, i perllon-

Valoracions de Richi Serrès de la Selecció CatalanaInfantil masculina Com desc r i u r i es el torneig que ha fet laSe l e cció Infa ntil mascu l i n a?Un torneig extraordinari, ple de diversió,d'emocions i de treball. Nosaltres vam ferun treball dividit en tres fases. Una prime-ra de preparació acurada i planificada, unaaltra de construcció d'equip in situ (durantla fase prèvia) i per això no vam fer capamistós, i un altre a partir dels quarts definal, on vam poder recollir els fruits.

Si t' h a g u essis de quedar amb un pa rt i t. . .Crec que seria injust quedar-se amb un sol

encontre. Guanyar la final sempre és espe-cial, però em quedo amb l'experiència detot el campionat.

D efineix amb breus pa ra u l es ca d a scu ndels jugadors• Fe r ran Ba ssas (J ove ntu t) : Màgia i ess è n-cia. Un art i sta del joc. • Jaume Cuenca (Joventut): Seriositat itreball. • Pau Garuz (J ove ntu t) : E nt rega, co r."Power" Garuz. • Adrià Montero (Joventut): Estil, saberfer i projecció. • Albert Ventura (Joventut): Competitiu,extraordinari. El més llest de la classe.• Michel Acosta (FC Barcelona): Poder,intimidació i determinant.• Joan Creus (FC Ba rce l o n a) : B à sq u et ambm a j ú scu l es. Co n ce nt ració, inte r p retació.

g a nt un dia més la co m p etició, ha provo ca ta més que dura nt la fa se prèvia es visq u es-sin enco nt res que no han aportat res pos i t i ua cap dels dos riva l s.

Valoracions de XaviRodríguez (director tècnicde la FCBQ)Si haguessis de posar una nota a l'a c tu a c i óde Ca ta l u nya a Cadis quina seria i per què?D o n cs la nota seria un 8. Hem jugat 27 pa r-t i ts i hem guanyat 25 i això, ev i d e nt m e nt, ésun bon balanç, tot i que re p rese nta, igual-m e nt, a pa rt de dos títo l s, un te rcer i un cin-què lloc. A pa rt d'això, voldria agrair el tre-ball de jugadors/es i cos tècnic per la sevaexce l · l e nt ta sca, que ens ha portat a asso l i ra q u ests res u l ta ts, i la co l · l a b o ració dels dife-re nts clubs, que han donat el seu suport al es Se l e cc i o n s. Quina va l o ració fas del nou sistema deco m p etició en aquestes ca te g o r i es, ambmés pa rt i ts i la disputa dels quarts defi n a l ?El problema no és jugar més pa rt i ts, sinóque el fet que només hi hagi una co m p et i c i óper ca tegoria, fa que el sistema de co m p et i-ció sigui dolent, perquè hi ha moltes dife r è n-c i es ent re els equips. Això fa que hi ha unp e rce nta tge altíssim de pa rt i ts infa ntils que

es ta n ca el marca d o r, i enco nt res ca d etsamb dife r è n c i es de 100 punts, que no ésgens bo per la co m p etició.

Valoracions de TotiMumbrú (sotsdirector del'Àrea de Seleccions de laFCBQ)Els res u l ta ts obt i n g u ts co m p l e i xen elsobjectius prev i stos?Sí, perquè hem guanyat 25 de 27 de par-tits, i continuem sent la primera potènciade l'esta t, per dava nt de Madrid iAndalusia, fent el còmput general de totesles seleccions. Inclús, si analitzem les duesderrotes, veurem que van venir davantEuskadi, que va ser a punt de guanyar elCampionat Infantil femení, i Canàries, quees va emportar el títol cadet masculí. Q u i n es se ran les pro p e res activita ts deSe l e ccions Ca ta l a n es de fo r m a c i ó ?En el programa de Seleccions, arribem atot el desenvolupament del treball de lacategoria mini. El primer entrenament deles preseleccions minis serà el proper 15de gener, i després arribarà el treball ambles generacions pre-infantil i cadets de pri-mer any, amb quatre entrenaments i untorneig, per tal de començar a preparar jaels Campionats d'Espanya de l'any vinent.

• Albert Galvan (FC Barcelona): Tot cor,tot esforç i lluita. • Jordi Gra tacós (FC Ba rce l o n a) :Intel·ligència, equip i un dels millors llença-dors del campionat.• Alejandro Igual (FC Ba rce l o n a) :Explossivitat, potència. "Jugón". • Aleix Gerard Massot (FC Barcelona):Diversió, generositat i bon treball. • Albert Olmedo (FC Barcelona): Poder,físicament talentós. Jugador complert.

A més, Richi Serrès va voler agrair, entremolts altres, la "tasca feta pel grup de tre-ball, com ara el Jordi Esta ny, DidacHerrero, Joan Vives i Toni Valderrama,amb la resta d'entrenadors col·laboradors,i després el grup de metges i fisios".

Els resultats de la Selecció Infantil masculinaCatalunya - Múrcia 79-28Catalunya - Astúries 66-15Catalunya - Galícia 75-25Ca ta l u nya - Ba l ea rs 80-50 (q u a rts de fi n a l )Ca ta l u nya - Ca stella Lleó 75-56 (se m i fi n a l s)Catalunya - Andalusia 70-49 (final)

Infantil masculí


20

Un perso n a tge irre p et i b l e, ben re p rese ntatiu d’una forma d ’e nte n d re el bàsq u etEl nostre personatge d’avui, en Josep Comellas i Bou, en “Pepis” com familiarment se’l coneix en l’àmbitdel nostre esport, és ben representatiu dels homes i dones d’unes generacions que van fer del bàsquetquasi una religió i, sense cap mena de dubte, una guia fonamental en la seva vida, oferint al bàsquet totala dedicació que, al marge de la necessària feina laboral per guanyar-se el pa, el seu temps els hi perme-tia, traient hores de l’entorn familiar, entorn que van arrossegar irremissiblement cap a la seva passió, elbasquetbol, i la seva dèria, jugar primer i després ensenyar i guiar jugadors a ser millors persones a tra-vés del bàsquet, fent de la responsabilitat, l’esperit de superació, la convivència, la solidaritat, el respec-te i l’amistat, valors fonamentals en el dia a dia de les vides dels seus jugadors. En aquesta galeria de“bojos” pel bàsquet (com un dia els va denominar l’Albert Gasulla, un altre personatge també irrepetible),en Pepis Comellas hi figura per mèrits propis.

PERSONATGES

N a scut a Ba rcelona al 1932, des de benj ove és un entu s i a sta de l’es p o rt i elb à sq u et li treu la son més que el futbol.Al 1947, amb 14 anys, comença a tre ba-llar en la que serà l’e m p resa i la fe i n ade tota la vida, una empresa del tèxtildel ca r rer Bruc de Ba rcelona, i alhorafunda l’equip de bàsq u et del Círco lCatòlic de Gràcia, i el seu entu s i a s m ees p o rtiu el porta a crear també unequip de futbol, el “Túria”, com ah o m e n a tge a la seva mare va l e n c i a n a .Però el seu es p o rt és el ba sq u etbol i téclar que per fer la feina com cal ha dep re pa ra r- se. Això serà una co n sta nt enla seva vida, pre pa ra r- se i tre u re lliçonsde les vivències. Aq u est és un tretfo n a m e ntal del seu ca r à c te r. Dura ntl ’e nt rev i sta que hem mant i n g u t, sov i ntex p ressa : “ això em va servir per se m-p re “, “ això em va servir per adonar-me… “, “ d’aquí vaig apre n d re … ”

Amb una colla d’amics del Círcol comen-cen a ent re n a r. Els dirigeix en ManelManich, amb qui comparteix la lectura dellibres de bàsquet. Es passen un any entre-nant sense jugar, només algun partit amis-tós amb la penya “Palau de Cultura”, unaescola de la Travessera de Dalt. És la pri-mera vegada que em diu : “això em va ser-vir pel dia de demà, primer, abans de fer-ho de veritat, cal entrenar”.

De 1948 a 5 1 juga al Círcol Catòlic deGràcia, als campionats de la Diocesana,per pa ssar després dos anys a l’Acc i óCatòlica Jossepets, i recorda, emotiu, comcinc components d’aquell equip van serseleccionats per la Selecció Diocesana. La

“mili” el porta a Figueres, però no per aixòdeixa de jugar, fitxant pel Santfeliuenc ibaixant cada cap de setmana a jugar i vacoincidir-hi amb un mite del bàsquet cata-là, en “Manolin” (Manuel Martín).D’aquesta època també em diu: “ vaigaprendre que cobrar, a certs nivells, no erabona cosa, la gent es barallava per les pes-setes”. Al 1954 pa ssa dos anys a laSa ntboiana, on hi havia un amic del seu pare que era sastre, i li va regalar un vestit a mida. Del Sant Boi va anar alPedagogium San Fernando, iniciant-se unarelació que serà el seu veritable destí i laseva vocació emocional en el bàsquet,malgrat aquest primer contacte es tancaràmalament per a ell, ja que a causa d’un

JOSEP COMELLAS BOU TEXT: FCBQFOTOS: JOSEP COMELLAS

Amb el Pedagògium (1957). En Pepis Comellas és l'últim de la dreta


21

enfrontament entre l’equip i l’entrenador,en Rafel Murgades, la Junta del club facostat l’entrenador i decideix prescindirdels jugadors i el nostre personatge fixatpel Gremi de Forners, al 1957. L’afer delPedagogium representa una nova lliçó, ien Josep Comellas va acumulant interior-ment experiències que conformaran en elfutur les seves veritats personals. La serie-tat del seu tarannà i el seu coneixementdel bàsquet no passa desapercebuda, i elPedagogium que té un nou President, enJoan Cuixart, el crida i després d’unesquantes converses accepta incorporar-sea l’entitat gracienca com a entrenador del’equip Juvenil. Llavors el Primer equip ésentrenat per un històric del bàsquet cata-là, en Francesc Maneja, un nou contacteper aprendre. La següent temporada, 59-60, en Josep Comellas és el responsabletècnic de Sènior, Júnior i Juvenil, és a dir,a les seves mans, al seus coneixementsbasquetbolístics i humans, té el present iel futur de l’entitat. I en Pepis no defrauda-rà ni a l’entitat, ni a la seva pròpia història:“s’ha de ser fidel amb qui és fidel”, “caltenir paraula si no es perd credibilitat”.

Mentre, al 1959, s’ha casat, i la nit de nocesla passa el nou matrimoni veient les 24Hores de Bàsquet del Tennis Barcelona, nocal fer cap comentari, és una anècdotamés. Durant tres temporades s’ocuparàdels tres equips, aplicant una de les sevesmàximes, entrenar, entrenar i entrenar permillorar, i així els nois del Pedagogiumentrenen cada dia, i progressen, i hi ha uni-tat de criteris i de vivències, hi ha serietat,treball i compromís, “la fe en el treball haestat el gran miracle del Pedagogium”, iamb aquesta fórmula una entitat humilcom el Pedagogium San Fernando va arri-bar a 2a divisió espanyola, el “GonzaloAguirre”, i per si fos poc, la temporada 65-66 juguen les fases d’ascens a 1a divisió, laLliga Nacional, a Granollers, però perdendavant l’equip valencià del Dimar, i enPepis aprèn una nova cosa. Els valenciansvan arribar tard per qüestions de trans-port i amb el “fair play” característic del’època, els graciencs van acceptar espe-rar després d’haver fet l’escalfament, i eltemps d’espera els va refredar i va sortirun mal partit. Es mantenen al “GonzaloAguirre” fins a 1967, baixant a 3a divisiónacional una temporada i tornen a pujarmantenint-se fins el 73, en que baixen defi-nitivament. Al 1980 són campions de 3aestatal i com podem endevinar el nostrep e rso n a tge no abandona la inst i tu c i ó .Cada nova temporada ha anat agafantmés i noves responsabilitats, més feina,

més compromís, i és ja la cara de la sevaentitat, el seu home més representatiu, hoserà ja per sempre més.

La tasca al club s’amplia, recórrer els cen-tres escolars que la institució té a Gràcia,a la Plaça del Sol i als carrers Bonavista iGran de Gràcia, i els dissabtes a la tardaestableix un petit campionat intern perobservar les condicions dels nanos. Ambaquesta base organitza un programa d’ac-tivitats a fi de disposar d’equips de petitsque aprenguin i pro g ressin i siguin elrelleu el dia de demà. Escolleix nois perentrenar, els ensenya, els orienta, esta-bleix directrius tècniques i d’organització,inculcant a l’entitat un altre dels seus prin-cipis: “els equips de casa s’han de formaramb la gent de casa”. En definitiva fa créi-xer i fa viure el club i el club el fa créixer iel fa viure a ell

Al marge de l’entitat, la seva vinculacióamb el bàsquet s’ha anat ampliant amb eltranscurs dels anys, i així en la segonadècada dels anys 70, amb en Pere Sustcom a President de la Federació Catalana,forma part d’un grup d’entrenadors queels diumenges a la tarda es dediquen ao rg a n i tzar el seu futu r, co n st i tu i ntl ’A ssociació Ca talana d’Ent re n a d o rs deBàsquet, l’ACEB, de la que és membre fun-dador i avui, any 2006, membre de laJunta Directiva. L’any 1979 formarà partde l’equip directiu de la Federació Catalanaessent vocal del Comitè d’Activitats, al 88seleccionador-entrenador de 2a Nacional iserà també Seleccionador català de 3adivisió i al 96 entrenador de la SeleccióCatalana de Veterans. Al 1992, és membrefundador de la Fundació del Bàsq u etCatalà, per esmentar només algunes deles seves dedicacions.

Després d’estar 30 anys consecutius alPedagogium, una sèrie de circumstànciesdels nous temps fa que deixi l’entitat l’any90 i passi dues temporades entrenant elC.B. Tennis Barcino i una, la 92-93, al CESCCatalunya, no abandonant però la tascacom a Director Tècnic i entrenador del ’ E scola de Bàsq u et del Pe d a g o g i u m .Aquesta dualitat de dedicacions farà quesigui pro m otor de la fusió ent re elPedagogium i el CESC, cosa que serà posi-tiva pels nois d’ambdues entitats, uns con-tinuaran podent jugar i el Pedagogium repuna injecció de jovent que li permet supe-rar entrebancs i continuar endavant. Avui,als 74 anys, continua lligat a la seva entitatde sempre, gestiona i observa, i se l’escol-ten.

En Pepis no vol acabar la xerrada senseesmentar que en la seva trajectòria en elbàsquet ha estat un home afortunat, anivell familiar i a nivell d’amics. “El bàs-quet m’ha portat felicitat a la família”,diu, perquè sense inculcar-ho els seus tresfills, Josep, Isidre i Anna s’hi han dedicat.Els nois com a jugadors i la noia com adirectiva del Pedagogium, on encara exer-ceix. “La meva esposa ha estat la gran víc-tima de l’èxit de la família en el bàsquet,però sort d’ella, ella és l’arbre més gran decasa”. En l’amistat també ha estat privile-

giat: “Tinc la sort de tenir molts amicsarreu, és una satisfacció moral que no tépreu” i recorda els seus grans amics delbàsquet, com l’Albert Gasulla, en JosepGrau i en Josep Vila, entrenadors míticsdels tècnics catalans del segle XX, i enFarrerons o el Sr. Tello, persones sovintmés grans que ell amb qui a més de bàs-q u et pa r l aven de les seves inquietu d shumanes, i reconeix que aquestes amis-tats el van formar, el van ajudar a establirles seves pròpies conviccions, tant per l’es-port com per les vivències del dia a dia, isobre tot pensa continuadament en else nt re n a d o rs, més si cap en els te m psactuals, però ja trenta anys enrera pensa-va com ara: “Cada entrenador ha de teniruna idea del que és el bàsquet, i desprésl’ha d’enfortir, però cal saber canviar”,“l’entrenador ha d’aprendre a estar sol,ha de prendre decisions, bones o dolen-tes, però les ha de prendre”, “l’entrena-dor ha de tenir sempre una remuneració,encara que sigui només pel tramvia, per-què l’entrenador és el cap màxim delnivell on s’està, i ha de manar, si nomanes estàs perdut”.

Dirigint el CB Pedagògium al "Gonzalo Aguirre",temporada 65-66

Dirigint la Selecció Catalana de Veterans al 1997,amb el re co rdat Pep Valls com a delegat.D'esquerra a dreta, drets: Horta, Collins, PepValls i Pepis Comellas, Alcañiz i Ayuso. Ajupits:Lluch, Margall, Ximenes, Alañà i Isidre Comellas

Com es pot deduirde la trajectòriad’aquest home idel seu pensa-ment, no hi hadubte que ha exer-cit un profundmestratge en lesgeneracions debasquetbolistesque han tingut lasort de treballaramb ell, i com s’hadit al comença-ment, és un perso-natge irrepetible.Gràcies Pepis !


El Club Bàsquet Femení Cerdanyola neix el 9 de juliol de 1981, després que els equips femenins integratsen el Club Baloncesto Cerdanyola es desvinculessin d'aquest. Així, l'entitat va crear-se amb la formaciód'un sènior i un júnior femení i amb l'objectiu de potenciar el bàsquet femení de forma independent. Laprimera junta directiva va estar composada per tècnics i jugadores. Així, els seus membres van ser IsidreMorera (president), Núria Parra (vicepresidenta), Concepción Delgado (secretària), Jordi Mestre (treso-rer), i Antonio Medina, Jaime Díaz i Isabel Delgado (vocals).

22

Ce rd a nyola també res p i ra bàsq u et fe m e n í

Tot aprofitant el creixement esportiu delbàsquet femení, el club va evolucionarso c i a l m e nt i es p o rt i va m e nt molt ràpid,superant les expectatives previstes en elseu inici, i arribant a consolidar-se en untermini de temps molt curt. Així, els resul-tats esportius no van trigar en arribar i elprimer equip va arribar a 2a Nacional pocsanys després de la seva creació, mentreque el juvenil va arribar a ser sotscampióde Catalunya de la seva categoria.

Posteriorment, als inicis dels 90, els fun-dadors del club van considerar que eral'hora de fer un relleu al front de l'entitat,i van arribar dues juntes directives detransició, encapçalades per Carles Díaz iJesús Fernández. Quant a l'aspecte espor-tiu, l'equip sènior va baixar a 2a Catalana,tot i que només va estar un any en aques-ta ca tegoria, doncs amb l'a r r i bada deJesús Huarte a la presidència del club, elprimer equip va pujar a 1a Catalana, cate-goria on el CBF Cerdanyola ha estat mésanys. Durant sis temporades, aquella juntadirectiva composada per Jesús Huarte, PolCalleja, Pilar Laporta, Glòria Vigo i JosepM. Llore nte va crear fo rts vincles deco l · l a b o ració amb l'A j u nta m e nt deCerdanyola, i va començar a potenciar elbàsquet femení formant un equip infantil,consolidant el sènior a 1a Catalana, asso-lint un Campionat de Catalunya sots 21, unCampionat de Barcelona i un sotscampio-nat de Catalunya júnior.

BÀSQUET FEMENÍ

TEXT: CBF CERDANYOLA I JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: CBF CERDANYOLA

25 ANYS DE BÀSQUET FEMENÍ A CERDANYOLA DEL VALLÈS

Primer equip sènior de l'entitat al 1981 Equip júnior al 1981


23

Ascens a Copa Catalunyai canvi de pavellóA partir de la temporada 96-97 es renovala junta directiva i Juan Granero es facàrrec del club. No obstant, continuen del'etapa anterior Pol Calleja i Pilar Laporta,i s' i n co r p o ren com a nous membresEduardo Mates, Carmen Cara, JoaquimSambonete i Alegria Bernardino. La novajunta intenta donar un nou impuls alsobjectius del CBF Cerdanyola, i en l'àmbitsocial es canvien els colors oficials delclub, que passen a ser verd i blanc, com elscolors oficials de la ciutat, així com s'estre-na un nou escut. Quant a l'àmbit esportiu,es va posar en marxa la categoria mini il ' E scola de Bàsq u et. L'eta pa de JuanGranero, a més, es recordarà per la conso-lidació econòmica del club, així com d'unaestructura social forta, amb la col·labora-ció de jugadores, tècnics, pares i mares,familiars i directius en els esdevenimentso rg a n i tza ts per l'e nt i ta t, com ara el

Rafel Nolla, actualpresident del CBFCerdanyolaCom es produeix la teva ent rada al club?La meva ent rada es va produir fa sis anys,i com a molts de nosa l t res perquè lam eva filla comença a jugar al club, i poc apoc et vas implica nt en les ta sq u es fi n sque arribes a pa rt i c i par en les decisions.

Quins objectius immediats us marq u e u?En principi, millorar els nivells d'apre-nentatge del bàsquet en les categoriesinferiors, i potenciar el cos tècnic, pere n se nyar el màxim bàsq u et poss i b l e,perquè quan arribin a les categoriessuperiors tinguem gent de la casa capa-citada per lluitar a categoria sènior. Ensagradaria que aquest equip ascendís aCo pa Ca ta l u nya i poder estar d'unamanera holgada en aquesta categoria.

On veus el CBF Ce rd a nyola en deu anys?Jo crec que si som ca pa ç os de rea l i tza runa bona ta sca en la ba se, tinc il·lusionsque poguem estar co n so l i d a ts en Co paCa ta l u nya i, per què no, poder so m n i a ramb la Lliga Femenina 2. Hem de sa b e rp o rta r, igualment, el tema eco n ò m i c, perestar en aquestes ca te g o r i es. Enguany,hem tingut la so rt de poder aco n se g u i run sponsor que s'ha co m p romés ambn osa l t res les pro p e res tres te m p o ra d es,G RW Grup Immobiliari. L'e nt i tat no vo ld esa p rofi tar aquesta ocasió per agrair els u p o rt a tots els pa t ro c i n a d o rs que hanco l · l a b o rat est reta m e nt amb el Fe m e n íCe rd a nyola, des del comerç i la bot i g al o cal, fins a les empreses més gra n s, quehan estat en una època o una altra aju-d a nt els inte ressos del CBF Ce rd a nyo l a ,com ara Brugés Ass i stencial, Ura l i ta ,F i c h et, Gesfi l te r, Punt Fresc, ACN o l'a c-tual GRW Grup Immobiliari.

Quina relació té el club amb les altrese nt i ta ts de la ciuta t?Tenim una molt bona relació amb altrese nt i ta ts es p o rt i ves, i potser la mésestreta és amb el CB La Unió, ja quecompartim el pavelló, i podríem organit-zar activita ts co n j u ntes en un futu r.Igualment, vull agrair a la Conselleriad'Esports de l'Ajuntament pel seu bonrecolzament, no potser l'econòmic quenecessitàriem, però sí el social i en laresta d'aspectes.

Torneig de Bàsq u et Femení Vila deCerdanyola, el Torneig de Bàsquet 3x3Roser de Maig, la Trobada de Minibàsquetque s'organitza de forma conjunta amb elClub Bàsquet Opalo Cerdanyola o la final aquatre d'ascens a Copa Catalunya femeni-na al Pavelló Municipal d'Esports de CanXarau.Q u a nt als res u l ta ts es p o rt i u s, l'e q u i psènior puja a 2a Nacional i es consolida enaquesta categoria, i a la temporada 2002-2003, el primer equip assoleix l'ascens aPrimera Nacional (ara Copa Catalunya).A l t res fi tes es p o rt i ves asso l i d es van ser un campionat i un sotscampionat de Catalunya sots 21, un campionat de

Tots els integrants del club aquesta temporada

Sènior "A" d'aquesta temporada 05-06 Cadet 05-06

Ca ta l u nya júnior, o la pa rt i c i pació delsequips cadets i infantils en categoria pre-ferent.Al principi de la temporada 2003-2004,l'entitat es trasllada al nou terreny de joc ia la nova seu social, el Parc EsportiuMunicipal de Guiera, i això suposa que s'o-brin noves expectatives de futur a l'enti-tat. Igualment, la marxa de Juan Granerofora de Catalunya per motius laborals,obliga a un nou canvi a la junta directiva, iEduardo Mates agafa el relleu de transiciói posteriorment considera que la millorpersona per encapçalar el club era RafelNolla, actual president.Actualment, el club té 13 equips, com sónun sènior "A" (1a Catalana), un sènior "B"(2a Catalana), un júnior "A" i "B", un cadet,un infantil "A" i "B", un pre-infantil, un mini"A" i "B", un pre-mini, una Escola i unequip de veteranes. Un total de 150 juga-

dores, que representen amb il·lusió el bàs-quet femení de Cerdanyola. El director tèc-nic del club, Raül Mayoral, que fa set tem-porades que està a l'entitat, explica que" l 'objectiu global és tenir més nenesjugant a bàsquet cada any i anar pujant elnivell dels equips", mentre que quant a l'e-quip sènior especifica que es vol "pujar aCopa Catalunya i consolidar-lo i mantenir-lo en aquesta categoria". A més, cal desta-car que enguany l'infantil "A" del CBFCerdanyola està a nivell "A1", jugant ambels millors equips de Catalunya, i que l'en-titat ha incorporat un nou coordinador debase, Juanjo Casado, que a més també fala formació dels entrenadors.


El dijous 26 de gener Manresa, alsaló de Plens de l’A j u nta m e nt, va fe rl ’a c te inst i tucional de prese nta c i ócom a “Ciutat del Bàsq u et Ca talà” del ’a ny 2006. Amb la presidència del ’A l calde de la ciutat Sr. Jordi Va l l s,del Se c retari General de l’Esport dela Genera l i tat Sr. Ra fel Niubó, delP res i d e nt de la Fundació del Bàsq u etCa talà Sr. Enric Piquet, del Re g i d o rd ’es p o rts manresà Sr. Josep LluísG ozalbo i del Pres i d e nt del Co m i t èO rg a n i tzador Sr. Fra n cesc de Puig,amb l’a ss i stència de dife re nts mem-b res del co n s i stori, pa t rons de laFundació, directius de la Fe d e ra c i óCa talana, pres i d e nts, dire c t i u s, juga-d o rs i jugadores dels clubs loca l s,d ’ h i st ò r i cs del bàsq u et manresà i demolt públic que va omplir de gom agom la sala, el Sr. Fra n cesc de Puig vap rese ntar les línies mest res del queserà Manresa 2006, la il·lusió i lafeina del Comitè Org a n i tza d o r, els u p o rt i implicació per pa rt del ’A j u nta m e nt i la co l · l a b o ració es p o r-t i va dels clubs de la ciutat així com lade dive rses ent i ta ts locals quees p o n so r i tza ran els esd eve n i m e ntsp ro g ra m a ts.

24

M A N R ESA es prese nta com a“ C i u tat del Básq u et Ca talà” de l’a ny 20 0 6

FUNDACIÓ

Companyonia,Il·lusió,Compromís,Superació iSacrificiAquests van ser els enunciats triats pelscinc pregoners que van intervenir. Cincpersones, com un equip de bàsquet, repre-sentatives de diferents èpoques del bàs-quet manresà que van exposar la sevaexperiència esportiva i personal, el que varepresentar i representa el seu pas pelbasquetbol.Com va dir el Sr. Francesc de Puig, aquestslemes són virtuts intrínseques de l’esportperò també molt específiques del basquet-bol. El Comitè Organitzador havia encarre-gat a Francesc Juanola, Josep Armengol,Joan Creus, Nina Pont i Jael Freixanet, lafeina de fer el pregó, i cadascun d’ells hova fer des de la perspectiva enunciada.

En Francesc Juanola, ha estat des delsanys 40 fins fa ben poc l’ànima de l’U.E. LaSalle, de jugador a directiu fent tots elspapers de l’auca, la “companyonia” va serel seu lema, recordant aquells anys qua-ranta i cinquanta on gràcies al bàsquet esfeien amics i s’ho passaven bé. JosepArmengol es va iniciar al C.B. Manresa i vaser un dels prota g o n i stas de la PistaCastell i de l’ascens a Primera Divisió i des-prés va passar al C.E. Manresa també a l’è-lit, la “il·lusió” va ser el seu tema recor-dant els anys seixanta en què Manresatenia quatre equips a la divisió d’argent dela lliga estatal i com la il·lusió pel bàsquetimpregnava a tota la ciutat. D’en JoanC re u s és innecesari pa r l a r- n e, un delscomponents del mític TDK que va guanyarla lliga ACB i la Copa del Rei, 28 vegadesinternacional amb la selecció espanyola,ha estat i és un exemple per a molts pro-

TEXT: FBCFOTOS: C.O. MANRESA 2006-01-27

fessionals i per a moltíssims joves bas-quetbolistes, el seu lema va ser el “com-promís”, molt adient en ell, exemple conti-nuat de l’exigència amb ell mateix, de lesresponsabilitats amb el club, l’afecció i elscompanys. Nina Pont, la més destacadajugadora que ha tingut Manresa, que hajugat fins 1997 i va ser una de les mésjoves professionals del bàsquet femení,jugant en els millors equips de la lligaespanyola i també dues temporades alsE stat Units, esse nt internacional perEspanya en nombroses ocasions, sota elseu lema “superació” va explicar que li varepresentar el repte de trobar-se a unnivell esportiu destacat i en un sistema devida, l’americà, que li va obligar a posar-semolt alt el llistó personal, l’esportiu i l’hu-mà. Jael Freixanet, filla de basquetbolista,és una de les més grans promeses del bàs-quet català i espanyol, va començar alSa g rat Cor per pa ssar al CB i UnióManresana, entitat que ha deixat per inte-grar-se al projecte Segle XXI, on es formenles millors jugadores catalanes, el “sacrifi-ci” va ser el seu enunciat, explicant com laresposta que ha de donar al seu nivell coma esportista i com a jove li representa unsesforços inimaginables temps enrera, peròque els assumeix amb gust perquè sap quesón la millor garantia per arribar a formar-se com a persona.

Francesc Juanola

Josep Armengol

Jael Freixanet

Joan Creus

Nina Pont


25

Acte inaugural Manresa 2006. D'esquerra a dreta, Enric Piquet, Jordi Valls, Nina Pont, Francesc de Puig, Jael Freixanet, Josep Lluís Gozalbo, FrancescJuanola, Rafel Niubó, Joan Creus i Josep Armengol

Programació deManresa 2006El pro g rama de Manresa 06 és dens, hih a u ran actes cada mes dura nt tot el2006, i només queden per co n c reta ra l g u n es decisions i tra c tes. De fet lesa c t i v i ta ts ja van començar el sete m b redel 20 0 5 amb el ve re d i c te del co n cu rsde logot i ps, tots els quals van ser ex p o-sa ts el mes d’o c tu b re al Nou Pavelló delCo n g ost i el 30 d’o c tu b re es va fer el lliu-ra m e nt del premi a la mitja pa rt del pa r-tit Ricoh Manresa – Estu d i a ntes. El 20 ded ese m b re del 2005 es va prese nta r, al ’ E scola Jov i a t, el p ro g rama d’a c tes, acti-v i ta ts i esd eve n i m e nts de Manresa 06així com la ca m pa nya “Básq u et 2006 –Un nounat a Manresa” amb la prese nta-ció de la mini-sa m a r reta que amb el logo“ M .06” re b ran tots els nadons nascu ts ala ciutat dura nt aquest any.

En el mes de gener hi ha programadesdiferents trobades de Pre-minis (dia 21 alNou Congost), Escoles de Básquet (dia 28al Pavelló Avinyó) i Minis (dia 28 al PavellòPujolet), al febrer una jornada de la inte-ressant i desconeguda lliga nacional Sot-20, el dia 26 homenatge a l’equip campióde Copa del Rei en el 10è aniversari d’a-quell èxit, amb la continuació d’uns clínicsper celebrar-ho i es convocaran els con-cursos de pintura i fotografia. En el mes demarç es ce l e b ra ran unes jornades de“Gastronomia i Bàsquet”, activitat que potresultar molt satisfactòria, a l’abril es faràun concurs de Mones de Pascua, un partitde discapacitats sensorials (dia 22 al NouCo n g ost), les finals del Campionat deCatalunya Júnior masculí del 21 al 23, i del28 al 30 la fase final del Campionat deCa ta l u nya Ca d et femení, per es m e nta ralguns actes rellevants, i així cada mes,activitats que des d’aquestes planes ani-rem donant notícia, i cal remarcar la baixa-da amb relleus botant una pilota des deMontserrat a Manresa, el 27 de maig,amb posterior circuit urbà fins la plaça del ’A j u nta m e nt. En defi n i t i va un dens iatraient programa que sens dubte farà deManresa 2006 “Ciutat del Bàsquet Català”una de les més sobresortints en aquestescelebraciones de reconeixement i difusiódel básquet català.

Donació al’Arxiu de la FundacióEl S r. Pe re Magrané i To r re l l, de Re u s( Baix Ca m p) ha donat a la Fu n d a c i ód i fe re nts co l · l e ccions de rev i stes deb à sq u et. Així cal es m e ntar una co l · l e c-ció co m p l e rta de la hist ò r i ca “Re b ote” ,“ 5, todo ba l o n cesto”, “Ba sq u et b o lI nternational News”, “Nuevo Básket” i“ Ba l o n cesto”, un total de quasi 500exe m p l a rs. Aq u esta donació, s’a d j u n-tarà a les que ja disposa la Fu n d a c i ó ,p rov i n e nts dels arxius pa rt i cu l a rs delsS rs. Manuel Espin, Fernando Fo nt,Fra n cesc Za n u y, Armillas o Joa q u i mBotey, ent re altres.

Cal informar que el Sr. Magrané és un ex t ra o rdinari co l · l e cc i o n i sta desegells, disposant, entre altres, d’unacol·lecció de segells de temàtica debasquetbol, considerada entre les tresmillors del món. Els qui hem tingut lafortuna de contemplar les seves expo-sicions no ens queda més que reco-manar als lectors que les visitin quanen tinguin una oportu n i ta t, car almarge els segells en sí, de tot el món,ha confeccionat una curiosa i irrepeti-ble història del basquetbol mitjançantels mateixos.


26

Antoni Ferraz i GouPresident AE Sedis BàsquetCo n solidació d’un pro j e c te des de l’Alt Urg e l l

Quan vaig entrar al club, ara fa vint anys, em vaig trobar ungrup d’amics que amb molta dedicació dirigien un club de setequips i entre tots vàrem dissenyar un projecte de futur ambi-ciós però que en aquell moment semblava impossible. Desprèsde diverses etapes agafo les regnes del club, ja fa dotze anys,combinant amb més companys i amics la continuïtat d’aquestprojecte, assolit a dia d’avui gràcies a totes les persones, socis,esponsors, entitats i institucions que m’han ajudat dia rera diaa fer realitat un projecte capdavanter a la Seu d’Urgell i arreude Catalunya que engloba 16 equips, una escola de bàsquetamb un centenar de nens i nenes i més de 600 socis.Com a capdavanter d’aquest projecte tenim l’equip sèniorfemení, Cadí La Seu d’Urgell, que milita a la màxima categoriadel bàsquet femení nacional (Lliga Femenina); això és un reptedifícil des d’una ciutat de 12.500 habitants i enclavada al bellmig dels Pirineus; sense universitats, poques indústries i un tei-xit econòmic basat en el sector turisme i serveis. Malgrataquesta realitat el suport econòmic del nostre principal espon-sor, la Cooperativa lletera Cadí, l’ajut d’institucions i la il·lusiód’una ciutat que viu l’esport del bàsquet amb intensitat setma-na rera setmana han fet possible que continuem pensant enpro del bàsquet pel futur sense oblidar les dificultats econòmi-ques i esportives que suposa un repte tan alt. Per tot això elnostre club es veu en la necessitat d’organitzar activitats com-plementàries durant tot l’any, no tant sols pel suport querequereix el bàsquet femení d’elit sinó també per la resta d’e-quips que composen el club, sense oblidar el Sedis Mausa quemilita capdavanter a la Copa Catalunya masculina.

Ignasi Cuadern i Codina President CP RoserClub modest amb il·lusió

Re p rese nto a un club de bàsq u et modest eco n ò m i ca m e nt però ricen il·lusions. Pot semblar un tòpic però els que ens co n e i xen sa b e nque és ve r i ta t. Som un club de Ba rcelona que farà el 75è anive rsari l’a ny 20 0 8 .Ac tu a l m e nt tenim 20 equips i una escola de bàsq u et amb un tota la p roximat de 300 es p o rt i stes que co m pa rte i xen dia a dia les sevesv i v è n c i es, els seus esfo r ç os, les seves alegries i també les sevesd e ce p c i o n s, en defi n i t i va fan es p o rt. La te m p o rada pa ssada, la del20 0 4- 0 5, el nost re primer equip, el sènior masculí va jugar la lligaE BA, una co m p etició que podríem dir que és la porta del profess i o-nalisme del bàsq u et. Nosa l t res vàrem co m p etir amb jugadors deca sa que, com no podia ser d’un altre manera, se n se co b rar ni une u ro amb l’única co nt ra pa rtida d’una experiència que se g u ra m e ntno oblidaran mai. No era la nost ra co m p etició però la vàrem defe n-sar amb molta dignitat tot i les dife r è n c i es de mitjans tan gra n se nt re uns i els altres.Però això ens ha de fer refl exionar de que alguna cosa no funcio-na. No pot ser que el nost re club hagi estat l’únic club de Ba rce l o n aque ha pogut pa rt i c i par en la lliga EBA, tret del Barça. I té unaex p l i cació i és que a Ba rcelona, es p o rt i va m e nt pa r l a nt som ciuta-dans de segona, te rce ra o el que calgui. No pot ser que un club co mel nost re amb una història de quasi 75 anys, que està fe nt unata sca social molt importa nt, no pugui ser ca paç de tenir un pave l l óamb unes condicions mínimes, ja no demanem les magnífi q u es ins-tal·lacions que tenen la majoria de clubs d’a l t res poblacions (no ca ldonar exe m p l es) i només pel fet de viure a Ba rcelona. Ment re ta ntn osa l t res hem de llogar aquestes instal·lacions a una so c i etat pri-vada que gestiona una instal·lació de l’A j u nta m e nt a uns pre u smolt eleva ts que suposen una pa rt molt importa nt del press u p ostanual. Això es promocionar l’es p o rt?. Les inst i tucions han de ve u re que l’es p o rt en general té uns fo n a-m e nts de palla, que s’a g u a nta per unes co nt ra pa rt i d es eco n ò m i-q u es molt inesta b l es, a ve g a d es de pa rt i cu l a rs, i que és un pro b l e-ma que no s’esca pa de ningú amb la mate i xa pro p o rc i o n a l i tat a lag ra n d esa del seu club. Amb aquest pa n o rama només podem es p e-rar que no hi hagi un ca nvi de tendència eco n ò m i ca perquè pota ca bar amb les es p e ra n ces de molt clubs i llavo rs serà massa ta rdper lamenta r- se.La labor social que fem els clubs de ba se és molt importa nt i l’hemde fer amb els nost res diners i poso com exemple les pa ra u l es delSe c retari General de l’Esport de la Genera l i ta t, el Sr. Niubó que diuen re i te ra d es ocasions que a Ca ta l u nya els nens no fan es p o rtco m pa rat amb d’a l t res pa ï sos… pa ra u l es i només pa ra u l es, quan

PUNT DE VISTA

L’opinió dels homes i dones del bàsquet català

aquí hi ha nens, i molts, que no poden fer es p o rt de co m p etició per-què no poden fer fro nt a les mínimes des p eses que els hi dema-nem. Som co n sc i e nts, els que vivim el dia a dia de l’es p o rt, que ellloc en què ens trobem ens co m p ro m et so c i a l m e nt pro p osa nt so l u-cions però no trobem el re co l za m e nt de les inst i tu c i o n s.Se g u ra m e nt hi ha estudis fets per la Genera l i tat del cost social quere p rese nta una jove ntut que fa es p o rt, per ta nt sa l u t, i d’a l t res noen fan i que en molts dels ca sos estan al ca r rer amb activita tsse g u ra m e nt no gaire adients. No cal dir quin seria el cost més alt.No demanem co p ets a l’es patlla de re co n e i xe m e nt, voldríem queuna pet i ta pa rt d’a q u est cost sigui re i nve rtit als clubs que co l · l a b o-rem so c i a l m e nt amb vost è s, seria bo que ho re co rd essin, i no quequan demanes una subvenció, que d’a l t ra pa rt m’a t reviria dir demisèrrima, que no sigui un ca l vari burocràtic i de te m ps perd u t. Amb aquesta ince rtesa eco n ò m i ca els clubs a nivell de ba se ta m b étenim una pa rt importa nt de cu l pa. Una per encarir cada ve g a d amés l’es p o rt amb co nt ra pa rt i d es eco n ò m i q u es a jugadors i a ent re-n a d o rs que s’ha co nve rtit en una cosa habitual i assumida pertothom. Co nt ra pa rtida eco n ò m i ca que m’a t reviria anomenar- l acom “t ra m pa” perquè els diners que es paguen als jugadors no sóns u fi c i e nts i en ca nvi sí la dedicació que els hi demanem en det r i-m e nt de la seva vida labora l .A la fi i després d’a q u esta refl exió, tan sols voldria donar les grà-c i es a la gent de ca sa nost ra que aco n segueix que el se nt i m e nt declub i dels co l o rs segueixin vius i que so b retot facin que el bàsq u etco ntinuï se nt a més d’un es p o rt ex t ra o rdinari, una de les fo r m esmés gra t i fi ca nts de fer amics, i que tots junts seguim tre ba l l a ntper fer més gran el CP. ROS E R, un club modest eco n ò m i ca m e ntperò ric en il·lusions.


basquet esport 30/2 - amazon s3€¦ · pavelló de bac de roda, s’estan pre pa ra nt els nost...

Documents