Laura Sánchez, Silvia Comes, David Lozano, Azahara Torres, Laia Bosch i Nereida Álvarez

http://www.youtube.com/watch?v=o85WKek_1gE&feature=related

Què és?

Xusa Serra Llanas: http://www.gestdol.net/

Fases segons

Kübler Ros

Mites - “Els nens no s’adonen de res”

- “Els nens i adolescents no elaboren el dol”- “Els nens i adolescents no donen significats als fets”

- “Els adults hem de protegir tot lo possible el dolor i el patiment, i doncs és millor no portar-los a certs rituals”

- “No comprenen els rituals”- “No ho vaig dir mai a ningú; em feia vergonya; no ho

haurien entès”- “Em va anar molt bé poder parlar, encara que a vegades

sentia que podia cansar els meus amics, ja que només parlava d’això.”

- “Va ser molt dur perquè, a més de passar-ho malament, ningú no entenia per què feia el que feia; a vegades tampoc

no ho entenia jo mateix.”

SímptomesTristesa, incredulitat, confusió, depressió,

insomni, punxades de dolor, ansietat, pànic, enuig, culpa, remordiments, tensió

muscular, anhel, problemes digestius, buidor, preocupació, sensació d’ofec, dificultats per respirar, taquicàrdia, debilitat muscular, impotència, xoc,

alleugeriment, insensibilitat, opressió al pit, dificultats per deglutir,

pseudoal·lusions (veure l’altre, sentir que et crida, que és present, etc.), cridar algú en

veu alta, enyorança, somiar, conducta distreta, dificultats de concentració, plorar,

sospirar, manca d’energia, sequedat de boca, orinar amb freqüència, sudoració,

soledat, fatiga, desànim, inquietud, hiperactivitat, hipersensibilitat al soroll,

frustració, etc.

Demostrar ràbia, dolor, plor o desesperança no significa que

hi hagi risc de patir una depressió.

El dolor i les pèrdues formen part del procés de viure

Cal realitzar l’afrontament de la pèrdua dins l’entorn natural

de convivència

S’ha de valorar quan cal tornar a les tasques

quotidianes per superar el dolor

Cal explicar als nens i als adolescents la realitat perquè puguin afrontar l’estrès que

provoca la situació de dol

Origen de la culpa: La culpa apareix quan sentim que no complim les nostres expectatives o les expectatives d’una altra persona, quan hem de dir que “no” a algú o quan li desitgem el mal a una altra persona.

Allò positiu de la culpa: La culpa és positiva quan ens ajuda a controlar els nostres impulsos .

Allò negatiu de la culpa: La culpa pot ser una emoció molt destructiva i intensa.

La culpa pot ser atribuïda per fets reals o falsos:

La culpa real: Es troba en la nostre consciència i ens indica que hem fet malament.

La culpa falsa: Està fonamentada en fets dels quals no som responsables, però ens atorguem aquest sentiment com si ho fóssim.

http://www.youtube.com/watch?v=bOplIzj6dOM

Vulnerabilitat-Esquemes cognitius-Baix auto – concepte-Pensament dicotòmic-Dependènciaexcessiva

Respostes compensatòries Idealització - manipulació

META VITAL

Il·lusió o expectativa

Frustració Ansietat

Auto-agressió

Verbalització:“Jo no serveixo.”“No puc.”“Ho deixo tot.”“Prefereixo morir-me.”

Conducta: -Abandonament.-Autolesió.

“Heteroagressió”

Verbalització:“Ell té la culpa.”“Qui es creu que és”.“S’assabentarà.”

Conducta:- Insults, amenaces. -Empentes.-Baralla.

Fugida

Verbalització:“M’oblido de tot”“no hi ha solució”

Conducta: -Consum tòxics.-Cost (ludopatia i cleptomania).- Conducta temerària

NOUS PROBLEMES

CONCLUSIONSVivim d’esquenes a la mort. Crea: inseguretat

desconeixement por

No integració als infants al fracàs al patiment al tema de la mort

Parlar de la mort per:- Donar instruments i recolzament a la persona que s’hi

troba en aquest moment de dol, com també a tot el seu entorn.- Preparar-los perquè puguin superar millor situacions dedolor, frustracions.- Reflexionar i conscienciar que: la mort no és només

qüestió d’edat (també per malalties o accidents). Que a tots, ensarriba aquest moment. Per això, hem d’aprofitar molt bé lavida i ser el màxim de feliços.

Quan hi ha algun cas (alleugerir la pèrdua)

Deixar que facin preguntesRespondre-les adaptant-se al llenguatge del nenNo deixar-los sols, acompanyar-losAnimar a que s’expressinDonar consells i recursos (famílies)

Sense un motiu explícit (preventiva)Aprendre a conviure amb la tristesaParlar-ne des de la naturalitatOferir una base de valors i actituds positives com a prevenció