annie leibovitz la vida darrere una càmera - edubcn.cat · del món. a més, la seva fama l’ha...
TRANSCRIPT
Annie Leibovitz
La vida darrere una càmera
Ofèlia
Curs 2010-2011
2
3
INDEX
Pàg.
1. – Introducció 3
1.1. Objectius 4
1.2. Metodologia 5
2. – Annie Leibovitz, la vida d’una fotògrafa 6
2.1. Inicis 6
2.2. Rolling Stone 7
2.3. Els dos encàrrecs més importants 9
2.4. Vanity Fair 12
2.5. Publicitat 14
2.5.1. Campanya American Express 14
2.5.2. Campanya GAP 15
2.6. Vida personal 15
2.7. Dansa 15
2.8. Photograph 1970-1990 17
2.9. Sarajevo i Vogue 18
2.10. Jocs Olímpics 20
2.11. Women 21
2.12. A photographer’s life (1990-2005) 23
2.13. L’any d’un milió de somnis 24
2.14. At Work 25
3. – Conceptes fotogràfics 26
3.1. Classificació de la fotografia 26
3.1.1. Retrat/Figura humana 26
3.1.2. Paisatge 27
3.1.3. Bodegó 27
3.2. La posició de la llum 27
3.2.1. Il·luminació frontal 28
3.2.2. Il·luminació semi-lateral 28
3.2.3. Il·luminació lateral 29
4
3.2.4. Il·luminació de semi-contrallum 29
3.2.5. Il·luminació de contrallum 29
3.2.6. Il·luminació zenital 30
3.2.7. Il·luminació contrapicada 30
3.3. L’angulació 30
3.3.1. Zenital 31
3.3.2. Picat 31
3.3.3. Normal 31
3.3.4. Contrapicat 32
3.3.5. Nadir 32
3.4. Els plans 32
3.4.1. Pla general 32
3.4.2. Pla conjunt 33
3.4.3. Pla figura 33
3.4.4. Pla americà 33
3.4.5. Pla mig 34
3.4.6. Pla mig curt 34
3.4.7. Primer pla 34
3.4.8. Primeríssim pla 35
3.4.9. Pla detall 35
4. – Interpretacions de l’obra de l’artista 36
4.1. Interpretació I 37
4.2. Interpretació II 38
4.3. Interpretació III 39
4.4. Interpretació IV 40
4.5. Interpretació V 41
4.6. Interpretació VI 42
4.7. Interpretació VII 43
4.8. Interpretació VIII 44
5. – Conclusions 45
6. – Bibliografia i webgrafia 46
5
1. INTRODUCCIÓ
La fotografia és l’art i la ciència d’obtenir imatges visibles d’un objecte i fixar-los
sobre una capa de material sensible a la llum amb la finalitat de transmetre una idea o un
sentiment depenent de la intenció de l’autor. Des de la creació de les primeres càmeres
fotogràfiques, analògiques i rudimentàries fins als enormes avenços tecnològics que ha
suposat la fotografia digital, per aquest art han passat milions de persones que s’han vist
atretes per la màgia de la fotografia.
Alguns d’ells han estat personatges desconeguts, però d’altres han saltat a la posteritat
pels seus mèrits darrere una càmera. Aquest és el cas d’Annie Leibovitz, una de les fotògrafes
més influents i més reconegudes del segle XXI. Té darrere seu una extensa trajectòria on
avarca des del fotoreportatge fins a la fotografia de moda, passant per campanyes
publicitàries, seguiments dels jocs olímpics i nombroses exposicions per les millors galeries
del món. A més, la seva fama l’ha portat a ser coneguda com la fotògrafa dels famosos.
Gairebé tot personatge de renom en la societat dels últims temps ha passat per davant
l’objectiu de la seva càmera.
En aquest treball s’exposarà la vida personal i artística d’Annie Leibovitz, així com els
seus treballs professionals més importants. A més, també es mostraran els conceptes
fonamentals de la fotografia, la seva classificació en retrat, bodegó i paisatge, i els seus
elements imprescindibles, la llum, l’angulació i els plans per tal d’aprofundir en el món
d’aquest art que fa d’instants fugaços, moments per la història.
Encara que la veritable feina d’investigació ha estat la interpretació d’algunes de les
seves fotografies, després d’haver realitzat un estudi de la seva obra, per tal d’aconseguir la
mateixa essència que Annie Leibovitz ha plasmat en el seu treball, ple d’emocions i
d’experiències vitals, que fan recordar-te la màgia de la fotografia.
6
1.1 OBJECTIUS
Els objectius plantejats en aquest treball són els següents:
Conèixer la personalitat, vida i obra de l’artista.
Aprofundir en el món de la fotografia i algunes branques d’aquesta.
Reproduir part de l’obra de l’artista amb les tècniques i equips fotogràfics
actuals.
7
1.2 METODOLOGIA
Per assolir el primer objectiu s’ha dut a terme una recerca d’informació bibliogràfica a
través de llibres de text, diferents pàgines web, articles i noticies d’alguns diaris i la
visualització de documentals i centenars de fotografies per tal de descobrir més aspectes de
l’obra d’Annie Leibovitz. Aquest objectiu es basa en conèixer la trajectòria personal i
professional de l’artista.
Per assolir el segon objectiu, s’ha dut a terme una recerca d’informació bibliogràfica a
través de les fonts anteriorment esmentades sobre la fotografia, per tal de descriure aspectes
tècnics d’aquesta. Posteriorment, s’ha procedit a la realització d’una classificació dels
diferents gèneres, llums, tipus d’angulació i de plans. S’ha realitzat una investigació de les
fotografies de l’artista, per tal d’analitzar algunes d’elles i així poder aplicar les
classificacions creades en elles.
Per al tercer objectiu, reproduir part de l’obra de l’artista, s’ha dut a terme un
exhaustiu estudi previ de l’obra d’Annie Leibovitz i, seguint un criteri d’elecció, s’ha escollit
les fotografies que serien interpretades. Aquest criteri s’ha basat en la divisió clàssica dels
gèneres fotogràfics en retrat i figura humana, paisatge i bodegó. Una vegada han estat
escollides les fotografies, s’ha realitzat un anàlisi d’aquestes per tal de poder recrear de la
manera més exacta possible les interpretacions. S’han buscat els escenaris i els models per tal
de respondre a les característiques de les fotografies originals i, per últim, s’ha realitzat la
fotografia en sí, utilitzant una càmera reflex Olympus e510.
8
2. ANNIE LEIBOVITZ, LA VIDA D’UNA FOTÒGRAFA
2.1 Inicis
Annie Leibovitz és una de les fotògrafes americanes més influents de la nostra època.
Va néixer el 2 d’octubre de 1949 a Waterbury, una ciutat situada al oest de Conneticut, als
Estats Units. Annie és la tercera de sis germans. La seva mare, Marilyn Leibovitz, era
ballarina i donava classes de dansa contemporània i Annie, durant la seva infantesa, aniria a
les seves classes; aquest fet fa que ella s’interessi per aquest camp, després d’alguns anys, per
a realitzar algunes de les seves fotografies en l’àmbit. El seu pare, Sam Leibovitz, era tendent
coronel de les Forces Armades. D’origen jueu, el seu treball va fer que tota la seva família es
mudés amb freqüència.
Durant la seva infantesa, Annie és una noia
influenciada per les arts. En la seva adolescència,
comença escriure i tocar música, i decideix
estudiar Belles Arts per poder ser professora de
dibuix, degut al seu interès per la pintura i la
il·lustració. Així, entra a l’Institut d’Art de San
Francisco l’any 1967.
La seva primera experiència amb la fotografia sorgeix quan la seva família vivia a
Filipines, a causa del treball del seu pare, situat en una base americana de la zona. Durant les
vacances, Annie visita els seus pròxims, i ella i la seva mare viatgen al Japó. És allà on
compra la seva primera càmera, una Minolta SR-T 101 i comença a fotografiar el seu dia a
dia. En aquell mateix viatge, puja al Mont Fuji, per poder capturar el paisatge i seguidament
comença a fer fotografies pels voltants de la base i utilitza una cambra fosca per poder
revelar-les.
Una vegada acabades les seves vacances a Filipines, al 1968 Annie torna a Sant
Francisco per continuar els seus estudis en Belles Arts. En aquests temps, s’apunta a classes
nocturnes de fotografia. Durant el dia, es dedica a fer fotos a tot el que l’envolta i per les nits,
Fig.1 Autoretrat, Annie Leibovitz (1970).
9
les revela i les comenta juntament amb els altres participants del grup. A les classes
l’ensenyen a veure a través de l’objectiu, a composar, a capturar i a treballar els negatius.
A la tardor de 1969, compagina el desenvolupament dels seus coneixements
fotogràfics amb un treball a Israel i estudis d’Hebreu, on participa en una excavació
arqueològica al temple del rei Salomó. Mesos després, torna a Sant Francisco i acaba els seus
estudis, obtenint la llicenciatura en Belles Arts.
2.2 Rolling Stone
Al 1970, Annie, que tenia material interessant del seu viatge a Israel i havia fotografiat
escenes antibèl·liques en contra de la guerra de Vietnam a Sant Francisco, es veu engrescada
per un amic a portar algunes de les seves fotos a la revista Rolling Stone, una publicació de
música rock amb una mentalitat bohèmia que estava començant. Jann Wenner, el fundador de
la revista, va quedar impressionat per l’obra de Leibovitz i li ofereix formar-ne part. La seva
energia, la seva imaginació i el seu sentit del món periodístic van captar l’atenció de Wenner.
Annie comença a treballar i una de les seves fotografies es la portada d’un especial de la
revista, iniciant així la seva carrera com a fotògrafa professional.
Per aquests temps, canvia la seva càmera Minolta, per una Nikon, la càmera més
utilitzada pels fotògrafs professionals durant la dècada dels seixanta i setanta. Annie se sent
més una fotoperiodista que no pas una fotògrafa de retrats.
Mesos després d’entrar a la Rolling Stone, Annie rep el seu primer encàrrec important:
fotografiar a John Lennon. Jann Wenner, havia de viatjar a Nova York per entrevistar a
l’artista. El cantant no havia fet fins al moment cap entrevista en profunditat del que havia
significat per ell haver format part dels Beatles. La fotògrafa va convèncer al director de la
revista de que la portés amb ell, ja que resultaria més econòmic portar-la a ella que no
qualsevol dels altres fotògrafs de la publicació, així que va acceptar. Aquest treball marcaria
la seva carrera. John Lennon i Yoko Ono van quedar impressionats de que Jann Wenner
portés a una fotògrafa tant jove i desconeguda com ella, però el jove talent de Leibovitz els va
captivar. Per la portada resultant, Leibovitz va fotografiar a John Lennon mirant-la fixament
10
mentre parlava amb Yoko Ono. Jann Wenner va decidir que aquella seria la portada de la
publicació. (Figura 2).
Al 1973, Annie rep el càrrec de cap de fotografia, posició que ocuparà 10 anys. Als
seus inicis a la publicació, la seva tècnica de revelatge era rudimentària. Fins aquell moment,
les fotografies publicades de Leibovitz eren en blanc i negre, però l’any següent es comencen
a publicar en color, així que Annie, que mai havia revelat en color, aprèn de manera
autodidacta.
Fig.2 i 3 Portades de Rolling Stone número 74 i 75 amb John Lennon i Yoko Ono, Annie
Leibovitz, 1970.
11
2.3 Els dos encàrrecs més importants: Els Rolling Stones i John Lennon
El seu treball dins la publicació, la porta a fer un seguiment de diferents concerts de
grups musicals: un d’ells són The Rolling Stones. Annie, anys abans, havia fotografiat
diferents concerts del grup prop de Sant Francisco. Al 1975, Mick Jagger, que la coneixia
gràcies als seguiments anteriors, li proposa si voldria acompanyar al grup durant tota la
següent gira musical. Encara que ella trobava aquesta feina difícil, va dir-li a Jann Wenner
que volia fotografiar la gira dels Rolling. Wenner es nega a que accepti un treball com aquell,
ja que troba que aquell era un món perillós i no volia que Leibovitz s’endinsés en ell. El
director de la publicació no va assegurar-li que la seva feina en la revista continués quan ella
tornés de la gira, però era una proposta massa gran per la fotògrafa com per no acceptar-la,
així que al juliol d’aquell mateix any 1975, Leibovitz es converteix en un més del grup, com
un camaleó que es camuflava entre els músics. Durant la gira, crea relacions estretes i
personals amb els membres i durant aquells mesos no es separa d’ells, captant així imatges
espectaculars sobre el rock i la vida del grup. Però l’excés de drogues i la bogeria que es vivia
va fer de la gira un fet gairebé irracional.
Durant els concerts, la gent embogia i era difícil poder fotografiar-los sense acabar
xafat per la multitud. A més, durant la gira, Annie, moguda per l’ambient, acaba lligada a les
drogues i la seva carrera trontolla per aquest motiu. Com ella ha afirmat, la única cosa que la
va fer sortir d’aquell món fosc va ser la càmera, que la feia recordar de on venia i qui era.
Fig.4 i 5 Rolling Stones a l’escenari i Mick Jagger mirant el televisió. Fotografies de la gira del grup al 1975, Annie
Leibovitz.
12
L’any 1977, les oficines de la Rolling Stone es traslladen a un dels edificis més cars de
Nova York amb més de quaranta oficines, gràcies al creixement i la popularitat que ha anat
adquirint la revista. Annie i tot l’equip deixen Sant Francisco per viatjar a la gran ciutat. En
aquest mateix moment, la revista canvia les seves mides, quedant gairebé de format quadrat.
Deu anys després d’haver començat la seva primera experiència important dins la
fotografia amb John Lennon, l’any 1980 la publicació envia a Leibovitz a Dakota per tornar a
fotografiar al músic. Annie va arribar al seu apartament amb una idea; volia imitar el seu
recentment publicat disc Double fantasy on Lennon i Yoko es donaven un petó. Va pensar en
que sortissin nus a la fotografia. Lennon va acceptar però Yoko Ono no es va mostrar
convençuda per la proposta. El resultat va ser a John Lennon donant un petó, nu, enroscat, al
voltant del cos d’una Yoko Ono vestida. John Lennon va quedar molt content amb el resultat,
ja que deia que reflectia perfectament la relació entre els dos personatges. Encara que la
revista volia per la portada una fotografia de John sol, aquest es va mostrar interessat en que
la seva dona també sortís a la portada de la publicació amb ell. La fotografia va ser presa amb
una Polaroid, en un apartament proper al Central Park. Aquella mateixa nit John Lennon era
mort per un fan. Annie va anar a l’hospital juntament amb Jann i al saber la noticia, van
decidir que aquella fotografia seria la capçalera de la pròxima edició de la revista. Aquella
imatge s’havia convertit en l’últim petó dels dos artistes. (Figura 8).
Fig.6 i 7 Annie Leibovitz i Mick Jagger posant en una fotografia i Mick Jagger en una sessió fotogràfica. Fotografies de
la gira del grup al 1975, Annie Leibovitz.
13
Leibovitz, durant tot aquest temps, fotografia grans estrelles del rock i de la societat de
la època com Bruce Springsteen, Woody Allen o Arnold Schwarzenegger, augmentant així la
seva popularitat. Abans de les sessions fotogràfiques de l’època, estudia i analitza la
personalitat del qui fotografiarà, és a dir, llegeix els seus llibres si el personatge és escriptor,
veu les pel·lícules del actor o director i escolta els discs del músic.
Durant els últims anys a la publicació Annie abusa de les drogues, tornant-se
irresponsable i sense portar els reportatges a temps. La seva família, juntament amb Jann
Wenner li recomanen de deixar tot aquest món fosc en el que es rodejava. Al mateix temps, li
proposen treballar a la revista Vanity Fair i encara que ella volia treballar per les dues
publicacions, Wenner s’oposa pensant que canviant d’aires podria deixar el món de les
drogues. És així, com després de 10 anys dins la revista i després d’haver realitzat 142
portades, Leibovitz deixa la publicació, començant una nova etapa.
Fig.8 Portada de la publicació Rolling Stone
amb l’últim petó de Lennon i Ono. Annie
Leibovitz, 1980.
14
2.4 Vanity Fair
Un dels altres camps pel que Annie és coneguda, és per les seves fotografies dins la
moda. Vanity Fair és la seva primera experiència dins d’una revista d’aquest estil.
Al 1983, Annie entra a la publicació americana Vanity Fair. Aquesta va ser iniciada al
1913 per Condé Nast Publications i incloïa temes culturals, de moda i política. La revista, al
cap d’un temps, es va deixar de publicar i és al mateix any en el que Leibovitz entra a formar
part de l’equip, quan reviu amb el seu format actual. Annie Leibovitz, juntament amb els
fotògrafs Bruce Weber y Mario Testino, donen Vanity Fair luxosos retrats de diferents
celebritats.
El fet que Annie formés part dels fotògrafs de la publicació, fa que molts famosos que
haguessin denegat sessions amb la revista acceptessin només per la raó que Leibovitz fos qui
fes les fotografies. Sabien que si ella es trobava darrere la càmera el treball resultaria
espectacular.
Amb la seva entrada a la publicació, augmenta encara més el nombre de celebritats
que fotografia. Durant aquesta etapa, inclús alguns anys abans d’entrar a Vanity Fair , realitza
una sèrie de fotografies icòniques amb personatges on la imatge reflecteix un ambient o una
qualitat de la persona la qual fotografiava. En aquest tipus de fotografies treballa amb
personalitats com el poeta i novel·lista Robert Penn al 1980, a la cantant i actriu Bette Midler
envoltada de pètals de rosa al 1979 (Figura 10), o l’actriu Meryl Streep, estirant-se la seva
cara pintada de blanc al 1981. Però una de les fotografies més importants i conegudes durant
l’època conceptual d’Annie va ser la de Woopy Goldberg a una banyera plena de llet al 1984.
Segons explica Leibovitz, la seva primera idea de la sessió era pintar a Goldberg de blanc i
deixar que la pintura s’anés caient per la banyera inspirant-se en un dels antics papers de
Woopy Goldber, on representava una nena que creia que sota la seva pell negra ella, ella era
blanca i per això es banyava amb clor. Un fotògraf company d’Annie li va proposar de posar
llet en ressaltar el color l’actriu i va funcionar, resultant unes fotografies amb molta força.
(Figura 9).
15
Aquest mateix any (1983), Annie publica el seu primer llibre amb l’editorial Taschen
Comics, Annie Leibovitz: Photographs, on ensenya algunes de les seves primeres fotografies
més fotoperiodístiques i lligades al món del rock en la revista Rolling Stone. L’exposició es
troba a la galeria Sidney Janis Gallery a Nova York i posteriorment es mou per ciutats com
Chicago, Atlanta, Dallas, Washington D.C, San Francisco, Los Ángeles i algunes ciutats
Europees.
Els seus treballs per encàrrec van augmentant, i l’any 1985 és contractada per ser la
fotògrafa oficial de la Copa del món de futbol a Mèxic.
Fig.9 Woopy Goldberg, Annie Leibovitz, 1974. Fig.10 Bette Midler, Annie Leibovitz, 1979.
Fig.11 Portada del llibre “Annie Leibovitz: Photograph” amb Meryl Streep a la portada.
Fig.12 Campanya fotogràfica per la Copa del món de futbol de Mèxic. Annie Leibovitz, 1985.
16
2.5 Publicitat
A partir de 1986, Annie Leibovitz avarca una nova perspectiva dins la fotografia: la
publicitat. Al començar l’estància en la publicació Vanity Fair, no era la única fotògrafa, i
moltes vegades els editors de la revista no contaven amb ella. És així com, Ruth Ansel, el
director d’art de la publicació, proposa a Leibovitz de combinar el seu treball a Vanity Fair
amb algunes campanyes de publicitat. Per això Annie afirma que no era un camp que hagués
buscat mai, sinó que va ser fruit d’una situació concreta, però que li agradava, i molt.
Així, durant aquest temps i els anys següents, Leibovitz participarà en diverses
campanyes publicitàries en companyies com American Express, Honda, Arrow Shirts o GAP.
2.5.1 Campanya American Express
Al 1984, Annie adopta el càrrec d’editora a Vanity Fair. Al 1986, el director d’art de
Ogilvy and Mater li proposa fotografiar la campanya publicitària que estava desenvolupant
per American Express. Aquesta campanya consistia en una sèrie de retrats on Leibovitz
tindria total llibertat per treballar com volgués. L’empresa volia retrats de gent famosa, amb
només el nom del personatge i des de quin any era membre de l’empresa.
Fig.13 Tony Kusher per la campanya d’American Express. Annie Leibovitz, 1992. Fig.14 Joan Didion i Quintana Roo Dunne per la campanya d’American Express. Annie Leibovitz, 1989.
17
Les sessions les campanyes publicitàries eren més elaborades que les que havia fet fins
al moment per les revistes. Fins i tot el pressupost amb el que comptava per fer-les era
impensable de tenir en una sessió per ninguna de les publicacions on havia treballat
anteriorment. Alguns dels personatges fotografiats van ser Tip O’Neil, Willie Shoemaker,
Wild Chambelain o John Cleese.
Annie va treballar en la campanya entre els anys 1987 fins al 1992 havent fotografiat
cent tres retrats. Els resultats van ser molt populars i va guanyar diversos premis, entre ells el
premi CLIO, equivalent al Premi de l’Acadèmia dins del món de la publicitat.
2.5.2 Campanya GAP
Una de les altres campanyes publicitàries, la de la marca GAP va ser realitzada durant
el mateix període de temps que la campanya d’American Express. Les fotografies per aquesta
campanya eren en blanc i negre sota un fons gris d’estudi. Annie, en aquesta campanya,
desenvolupa i aprèn les tècniques de la fotografia d’estudi, poc usada per ella anteriorment.
En aquesta ocasió, Leibovitz també rep el premi CLIO per la campanya de moda.
2.6 Vida personal
Al 1988, després d’haver guanyat diversos premis per les seves campanyes
publicitàries, coneix a Susan Sontag, una famosa novel·lista i assagista nord-americana. La
novel·lista marcarà la vida d’Annie i juntes tindran una relació de 16 anys. Leibovitz la
coneix durant la sessió fotogràfica pel llibre El sida y sus metáforas, llibre on es parla de les
actituds de les persones que envolten els que tenen la malaltia.
2.7 Dansa
Una de les raons per les quals Annie es mostra interessada per la fotografia de dansa és
per la influència de la seva mare, professora de ball, des de que ella era petita. Les seves
primeres fotografies en l’àmbit van ser fetes a la seva mare, però la seva primera experiència
18
com a fotògrafa professional va ser amb la companyia del ballarí internacional Mikhail
Baryshnikov. (Figures 15, 16, 17).
Al 1990, quan Mikhail Baryshnikov li proposa de passar alguns dies amb la
companyia White Oak per treure algunes fotos accepta sense pensar-s’ho. Aquesta
experiència li fa recordar els seus primers treballs dins la fotografia, submergint-se en un món
per poder fotografiar des d’una visió interior.
Les fotografies de l’estància amb la companyia van ser publicades al llibre The White
Oak Dance Project: 1900-1991 American Tour i també van ser exposades a James Danziger
Gallery a Nova York.
Fig.16 Companyia de dansa White Oak. Annie Leibovitz, 1990.
Fig.17 Mikhail Baryshnikov. Annie Leibovitz, 1990.
Fig.15 Companyia de dansa White Oak. Annie Leibovitz,1990.
19
2.8 Photograph 1970-1990
Al mateix any, Annie publica el llibre Photograph 1970 – 1990, una publicació que
recull fotografies des de principis de la seva carrera com a fotògrafa fins els seus treballs més
actuals per aquella època. La majoria de fotografies recollides en el llibre eren fetes en
l’època d’Annie a la Rolling Stone i també incloïa una sèrie d’imatges del reportatge per la
companyia de dansa The White Oak Dance Project. El recull va ser exhibit a la primera
exposició a un museu d’Annie al National Portrait Gallery a Washington D.C. La grandesa
del treball de la fotògrafa es veu reconegut en el fet que Annie és la segona artista viva en
publicar el seu treball a aquella galeria. Més tard, la exposició passa per llocs com Arizona,
Florida, Utah, Boston, Sant Francisco i internacionalment per Europa, i Australia. Més tard, la
companyia nipona Television Network Corporation subvenciona l’exposició per viatjar fins a
Japó i publiquen el catàleg promocional Annie Leibovitz, 1995.
Uns anys després, Leibovitz torna al seu Sant Francisco natal per ajudar a en la
campanya educativa de la Fundació contra el sida de la ciutat. Annie ja s’havia apropat a la
realitat de la malaltia quan treballa amb Susan Sontag i el seu llibre de metàfores sobre el
sida. Sota el nom de “Be here for the cure”, la fotògrafa decideix ràpidament acceptar i ajudar
a conscienciar i informar als joves sobre aquest tema, així que realitza una sèrie de tretze
retrats de diferents persones en blanc i negre i on, en el mateix retrat, expliquen de primera mà
la seva experiència o els seus pensaments sobre la malaltia. (Fig. 18 i 19).
Fig.18 i 19. Be here for the cure. Annie Leibovitz, 1995.
20
2.9 Sarajevo i Vogue
Durant l’any 1993, Annie firma un nou contracte amb l’editorial Condé Nast on
incloïa treballar per la publicació Vogue i la revista de viatges Condé Nast Traveller. Vogue és
una publicació nord-americana orientada cap a un públic femení que va aparèixer per primera
vegada l’any 1992 i que tractava temes de moda i d’estil de vida. La revista Condé Nast
Traveller, de la mateixa editorial que Vogue, està especialitzada en viatges, hotels, productes i
serveis de luxe per un públic selecte.
És així com Annie decideix afrontar un nou repte: fer fotografies de paisatges. Durant
la seva estància a la publicació va poder captar les vistes aèries del Monument Valley, la reina
Noor i el rei de Jordània, la ciutat de Petra i el paisatge desèrtic de Wadi Rum.
Els resultats d’Annie no eren els esperats per la publicació de viatges, encara que
seguien publicant el seus reportatges. El fi de la col·laboració de Leibovitz va ser ràpid.
Condé Nast Traveller la va enviar a Costa Rica per realitzar el reportatge de les platges més
grans del món. Annie va treure unes fotografies de la platja amb núvols i una fort aiguat. La
revista, que volia una vista de la platja solejada, juntament amb Leibovitz van decidir que la
col·laboració no anava bé i van decidir prescindir de la fotògrafa dins de l’equip.
El mateix any que Annie contracta per Condé Nast Traveller, Vanity Fair l’envia a
Sarajevo, un zona amb un conflicte bèl·lic important en l’època. Leibovitz amb aquest
encàrrec recorda els seus primers reportatges, sense grans equips, planificacions i molt més
fotoperiodístics; torna a submergir-se dins un entorn per treure-hi l’essència. Per Annie no era
la primera vegada que fotografiava el món més bèl·lic, però tampoc es podia considerar una
fotògrafa experimentada en aquell camp. Les seves primeres fotografies van ser fetes a la base
militar de Filipines, on treballava el seu pare. També, al 1982, Leibovitz realitza el seguiment
de la invasió del sud del Líban per part de les tropes d’Israel per la revista Rolling Stone.
Sarajevo, en aquella època, estava submergida en la guerra de Bòsnia, un dels
conflictes més grans dels últims temps. Durant aquest temps, franctiradors es posicionaven a
les zones més altes per disparar a tot ciutadà que sortís al carrer. Tots els llocs de concentració
21
de la gent van passar a ser blancs pels franctiradors i la neteja ètnica. Durant els més de tres
anys que va durar la guerra, no hi havia dia que s’escoltessin crits de pànic i la gent tenia por a
sortir.
La seva parella sentimental, Susan Sontag, que havia viatjat a la zona del conflicte
amb un grup d’actors per mostrar solidaritat amb el poble de Sarajevo, va encomanar-li les
ganes de visitar la regió a Annie, que va decidir fer una sèrie de retrats de la situació per la
seva compte, sense grans equips. La publicació Vanity Fair va acceptar a publicar algunes de
les fotografies en les seves pàgines.
La primera vegada que visita Sarajevo, la ciutat està rodejada i aconsegueix grans
fotografies, encara que no són gaire interessants per les publicacions generals. Annie a més de
cobrir un reportatge per la publicació on treballa, ajuda a documentar gràficament els
successos que van passar durant el conflicte.
D’aquest viatge, es realitza l’exposició “Annie Leibovitz: Sarajevo Portraits” a la
galeria d’art de la mateix ciutat.
Fig. 20 i 21 Sarajevo. Annie Leibovitz, 1993.
Fig. 22 i 23 Sarajevo. Annie Leibovitz, 1993.
22
2.10 Jocs Olímpics
Durant l’estiu de 1996, es celebren a Atlanta la vint-i-sisena edició dels Jocs Olímpics.
Annie Leibovitz és invitada pel comitè dels jocs per a fotografiar qualsevol aspecte de la
competició. Així, des del desembre de 1993 fins al juny de 1996, la fotògrafa acompanya i
fotografia a diferents atletes per mostrar la seva preparació prèvia als jocs. Durant aquests
anys, assisteix a diverses sessions de preparació i competicions per captar als esportistes
americans que s’estaven provant per tal d’entrar dins de l’equip nacional.
El seu treball és realitzat en sessions individuals i en grups que feia amb els atletes.
Aquesta manera de treballar, li permet captar el moviment d’una manera més intima i
personal, juntament amb l’atleta.
Vanity Fair publica part de les fotografies realitzades i altres són incluïdes dins del
programa oficial dels Jocs Olímpics. A més, la marca Swatch fabrica un rellotge edició
especial Jocs Olímpics amb les fotografies de Leibovitz. Annie, paral·lelament, publica el
llibre Olympic Portraits.
Fig.24 Piscina Olympica. Annie Leibovitz, 1996.
Fig.25 Darrick Heath. Annie Leibovitz, 1996.
Fig.26 Barbara Marois. Annie Leibovitz, 1996.
23
2.11 Women i el calendari Pirelli
L'any 1999, amb més de 25 anys de carrera en el món de la fotografia, Annie
Leibovitz decideix publicar el seu llibre Women, un recull fotogràfic ple d'imatges de les
dones americanes de finals del segle XX.
Dins d'aquest recull, apareixen un ventall molt ampli de diferents patrons de dones.
Per una part, Leibovitz defuig dels cànons estereotipats de bellesa i s'acosta a dones amb
situacions difícils, com les que reben maltractaments. També retrata sèries de dones
desconegudes en els seus llocs de treball. En altres casos, ja amb dones famoses, retrata la
bellesa femenina amb la model Jerry Hall. Les polítiques agafen un paper important en el
llibre, així com també les esportistes i ballarines.
El llibre conté una introducció de l’escriptora i la parella sentimental d’Annie, Susan
Sontag. Un breu assaig on el lector es prepara per acostar-se a les més de 100 fotografies del
llibre.
Women va ser exposat al Museu d’art de Miami, al museu Friends of Photography de
Sant Francisco i el Museu d’Art de Seattle, durant 2001 i 2002.
Fig.27 Frances McDormand. Annie Leibovitz, 1999. Fig.28 Karen Finley. Annie Leibovitz, 1999.
24
L'any 2000, Annie és elegida per a realitzar l'edició mil·lèsima del calendari Pirelli. La
fotògrafa aconsegueix fotografies càlides on es pot ressaltar la forma del cos de les figures,
plena de profunditat i sentiment i allunyant-se de la sensualitat característica del calendari.
Leibovitz va poder contar amb la col·laboració de cinc ballarines de la Companyia de
dansa de Mark Morris, amb les quals ja havia treballat anteriorment, editant un llibre i films
sobre la seva dansa, i l'atleta Jacqui Agyepong. A més, va treballar també amb les models
Laetitia Casta i Alek Wek, que ja havien aparegut en edicions anteriors del calendari.
Uns anys després, al 2003, la fotògrafa publicarà un recull de fotografies sota el llibre
Annie Leibovitz: American Music. Aquest treball és el fruit d’un ambiciós projecte que va
realitzar la fotògrafa durant 1999 i 2001, un diari on vol expressar com és d’important la
música popular i com viuen els músics. Així, va travessar el Mississipí, Louisiana, Tennessee,
California i Nova York per a fotografiar les icones del bues, jazz, country, rock i rap del país.
Va poder comptar am alguns personatges com Norah Jones, Patti Smith, The White Stripes,
Iggi Pop o Bruce Springsteen (figura 32).
Fig.29 i 30 Calendari Pirelli 2000. Annie Leibovitz.
Fig.31 Pete Seeger. Annie Leibovitz: American Music, 2003.
Fig. 32 Bruce Springsteen. Annie Leibovitz: American Music, 2003.
25
2.12 A Photographer’s life (1900-2005)
Durant els pròxims anys, Annie es bolcarà en aspectes més íntims de la seva vida
privada. La seva dona i escriptora Susan Sontag morirà el desembre de 2004 i, pocs mesos
després, durant el febrer de 2005, morirà el pare de la fotògrafa. Aquestes pèrdues seran
reproduïdes en les seves obres posteriors, especialment, en el llibre que editarà sobre
fotografies personals: A photographer’s life.
A més, Annie experimentarà el fet de ser mare, donant a llum a un nen i una nena
aquell mateix any, Susan Anna Leibovitz i Samuelle Edith Leibovitz.
Aquest llibre serà el més personal de l’artista, on es podran veure, a més d’un
recorregut d’imatges de la seva trajectòria com a fotògrafa professional, nombroses
fotografies personals i quotidianes que mostren el dia a dia de l’artista. El llibre vindrà
acompanyat de la publicació d’un documental amb el mateix nom i dirigit per la seva germana
petita, on diferents personatges i la pròpia Annie Leibovitz, narraran les diferents etapes de la
fotògrafa. Aquest conjunt fotogràfic serà exposat en ciutats com Atlanta, Washington, San
Diego, Londres, París, Madrid o Viena.
Fig.33 La fimilia Leibovitz a la platja. A Photographer’s life, Annie Leibovitz 2005. Fig. 34 Susan Sontag. A photographer’s life. Annie Leibovitz 2005.
Fig.35 Exposició de “Vida de una fotógrafa” a Madrid.
Fig. 36 Nicole Kidman. A photographer’s life, Annie Leibovitz 2005.
26
2.13 L’any del milió de somnis
Durant el 2007, la fotògrafa serà l’encarregada de realitzar una campanya publicitària,
Walt Disney world's year of a million dreams per la indústria Disney. Fent les seves
interpretacions de les històries més pròpies de la factoria de dibuixos, Leibovitz contarà amb
la presència de personatges famosos com Beyoncé, fent d’Alicia en el país de les meravelles,
el futbolista David Beckam fent de príncep o Whoopi Goldberg com el geni de la llàntia
màgica.
A més al 2007, Leibovitz torna a ser l’encarregada de fotografiar la campanya de la
marca GAP. Un seguit de fotografies en blanc i negre, seguint l’estil de la campanya anterior i
protagonitzada per multitud de famosos convocats per la marca.
Fig.37 i 38 Scarlett Johansson i David Beckam interpretant els personatges de conte per la campanya Disney.
Fig. 39 Twyla Tharp per la campanya GAP. Annie Leibovitz 2007. Fig. 40 Forest Whitaker per la campana GAP. Annie Leibovitz 2007.
Fig. 41 Lucy Liu per la campanya GAP. Annie Leibovitz 2007.
27
2.14 At Work
Al 2008, Annie Leibovitz publicarà el seu últim llibre per al moment, At Work, una
retrospectiva de la seva carrera com a fotògrafa on l’artista descriurà des de la seva primera
experiència a la revista Rolling Stone, passant per fotografiar a celebritats com John Lennon,
Demi Moore, Arnold Schwarzenegger, Kate Moss o Barack Obama, fins arribar a ser la
fotògrafa més desitjada pels famosos. Les fotos acompanyen a descripcions i notes de
Leibovitz, parlant de la seva trajectòria, destacant anècdotes i vivències de cada etapa
professional viscuda.
Fig.42 Ben Stiller. At Work, Annie Leibovitz 2008. Fig.43 Nicole Kidman. At Work, Annie Leibovitz, 2008.
28
3. CONCEPTES FOTOGRÀFICS I CLASSIFICACIÓ DE LA FOTOGRAFIA
La fotografia és l’art i la ciència que permet d’obtenir, per mitjà de la llum i de les
substàncies químiques, imatges permanents sobre superfícies preparades amb la finalitat de
transmetre una idea o un sentiment. També podria ser descrita com el procediment tècnic que
permet d’obtenir imatges permanents mitjançant un dispositiu òptic que produeix una imatge
real sobre una capa fotosensible.
Es tracta d’un art flexible i heterogeni pel que fa la seva creació. Degut a aquesta
varietat en les formes de com captar les imatges, s’ha donat lloc a una categoria bàsica en la
qual poder agrupar les fotografies i característiques en ella.
3.1 Gèneres fotogràfics
La fotografia, en els seus inicis, va començar realitzant les activitats que fins aquell
moment només pertanyien a la pintura. La societat d’aquella època va determinar uns temes a
tractar per aquest art. Aquests representaven els gèneres pictòrics més característics en el
moment de la seva formació. Aquests gèneres són el retrat i figura humana, el paisatge i el
bodegó.
3.1.1 Retrat i figura humana
El retrat és el gènere on es vol la
representació artística per plasmar les qualitats
físiques i morals d’una persona a la seva semblança.
Algun dels retratistes més importants en la història
de la fotografia van ser Richard Avedon (Nova York,
1923–Texas, 2004), Henri Cartier-Bresson (Sena i
Marne, 1908–Alta Provença, 2004) o Man Ray
(Filadèlfia, 1890–París 1976). Alguns dels factors que
s’han de tenir en compte a l’hora de realitzar un retrat
són la composició, l’enquadrament, els colors i la
llum.
Fig.44 Leonardo Dicaprio, A photographer’s life,
Annie Leibovitz (2005).
Gènere: retrat
Il·luminació natural lateral
Angulació normal
Pla mig
29
3.1.2 Paisatge
La fotografia de paisatge és el gènere on es
tracta una escena d’exterior. Solen aparèixer
elements naturals com camps, muntanyes i rius així
com també elements urbans com edificis i carrers.
Aquests tipus de fotografies venen condicionades
pels efectes de la natura com la llum del sol o el
temps. En aquest gènere, la natura representada és
una petita porció escollida pel fotògraf.
3.1.3 Bodegó o natura morta
El bodegó és el gènere on es representa una
sèrie de naturaleses inanimades, aliments o altres
objectes. Es caracteritzen per utilitzar generalment
plans curts i una il·luminació acurada. El tema, la
llum i la composició resulten elements determinants
a l’hora de realitzar un bodegó. L’elecció d’aquests
elements sorgirà de la imaginació del fotògraf.
3.2 La llum
El mot fotografia prové dels grec photo (llum) i grapho (grabar), per tant, la fotografia
pot ser definida com l’art de dibuixar amb la llum. D’aquesta manera es pot veure la
importància que té en el procés fotogràfic. La il·luminació en fotografia es basa en dirigir la
llum i fer-la rebotar cap a un objecte amb la finalitat de poder captar-la amb la càmera. La
font lluminosa i la direcció de la llum són elements de gran importància ja que influeixen en
l’aspecte final de la fotografia.
Fig.45 Monument Valley, Arizona, A
photographer’s life, Annie Leibovitz (2005).
Gènere: paisatge
Il·luminació natural semilateral
Angulació normal
Pla general
Fig.46 New York, A photographer’s life, Annie
Leibovitz (2005).
Gènere: bodegó
Il·luminació natural zenital
Angulació zenital
Pla general curt
30
Pel que fa les fonts lluminoses, aquestes es poden classificar en fonts naturals, les
quals provenen de la llum solar, o en fonts artificials, les quals provenen d’objectes com
bombetes o focus. Independentment del tipus de font lluminosa, la llum es pot classificar
segons la seva direcció en set posicions bàsiques que donaran trets específics a la fotografia.
Aquesta és la classificació segons la direccionalitat de la llum:
3.2.1 Il·luminació frontal
És aquella que es produeix quan la font
lluminosa està situada darrere del fotògraf, és a dir,
davant de l’objecte fotografiat. Es produeixen
fotografies planes i amb poques ombres.
Fig.47 My brother Phipil and my father, A Photographer’s
Life, Annie Leibovitz (2005).
3.2.2 Il·luminació semi-lateral
És aquella que es produeix quan la font
lluminosa arriba a l’objecte de forma diagonal, a mig
camí entre la posició frontal i la lateral. És una posició
recomanada ja que les seves ombres destaquen la
perspectiva.
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació natural frontal
Angulació normal
Pla mig
Fig.48 Calendari Lavazza, Annie Leibovitz (2009).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació artificial semi-lateral picada
Angulació normal
Pla figura
31
3.2.3 Il·luminació lateral
És aquella que es produeix quan la font lluminosa arriba
a l’objecte fotografiat de cantó. Aquest tipus d’il·luminació
dóna profunditat, volum i textura a l’escena. Es produeixen
zones de llum i d’ombres ben diferenciades.
3.2.4 Il·luminació de semi-contrallum
És aquella que es produeix quan la font
lluminosa arriba a l’objecte fotografiat en posició
intermèdia entre la il·luminació lateral i el
contrallum. Al igual que la il·luminació semi-lateral,
aquesta llum ressalta la perspectiva.
3.2.5 Il·luminació de contrallum
És aquella que es produeix quan la font
lluminosa prové de darrere de l’objecte fotografiat i
arriba al fotògraf de front, incidint de forma
totalment contrària a la llum frontal. Aquesta
il·luminació produeix siluetes d’alt contrast però no
és adequada per fotografies on es vulgui representar
una realitat objectiva.
Fig.50 Reina de Gran Bretanya, Annie Leibovitz (2007).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació natural semi-contrallum
Angulació normal
Pla general curt
Fig.49 Patti Smith, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat
Il·luminació artificial lateral
Angulació normal
Pla mig
Fig.51 Agnes Martin, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació natural contrallum
Angulació picat
Pla general
32
3.2.6 Il·luminació zenital
És aquella que es produeix quan la font lluminosa
prové directament de dalt. És una tècnica il·luminativa poc
utilitzada a l’estudi. Produeix ombres verticals molt fosques i
zones il·luminades excessivament clares.
3.2.7 Il·luminació de contrapicat
És aquella que es produeix quan la font lluminosa
prové directament de baix. És la posició contrària a la
zenital.
3.3 L’angulació
L’angulació és el punt de vista físic des d’on es realitza la fotografia. La mobilitat de
les càmeres permet poder realitzar la fotografia des de diferents angles. És un dels altres
elements més importants ja que aporta a les composicions un gran valor expressiu. Dins de
l’angulació de la càmera al realitzar la fotografia, també es poden distingir diferents
posicions:
Fig.52 Mick Jagger, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació artificial zenital
Angulació lleugerament picat
Pla mig
Fig.53 Greg Louganis, Annie Leibovitz (1984).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació artificial contrapicada
Angulació normal
Pla general
33
3.3.1 Angulació zenital o vista d’ocell
En aquesta posició la càmera està situada en un angle
totalment de dalt a baix, en posició perpendicular respecte el
terra. És a dir, és la posició més extrema del picat.
F
i
g
3.3.2 Angulació picada
En aquesta posició la càmera està situada
més alta que l’objecte fotografiat, de dalt a baix.
Aquesta perspectiva fa que l’objecte fotografiat es
vegi disminuït de grandària.
F
F
Fig.55 Johnny Depp, At Work, Annie Leivobitz (2008).
3.3.3 Angulació normal
En aquesta posició la càmera està situada a nivell
de l’objecte fotografiat. Mostra una imatge natural.
Fig.54 John Lennon i Yoko Ono, Portada de la
revista Rolling Stone, Annie Leibovitz (1980).
Gènere: retrat/ figura humana
Il·luminació artificial zenital
Angulació zenital
Yoko Ono: pla mig
John Lennon: pla fligura
Gènere: retrat/ fig. humana
Il·luminació natural lateral
Angulació picada
Pla americà
Fig.56 Arnold Schwarzenegger, At Work, Annie
Leivobitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació natural contrapicada lateral
Angulació normal
Pla figura
34
3.3.4 Angulació contrapicada
En aquesta posició la càmera està
situada per sota de l’objecte fotografiat.
L’objecte queda per sobre de la càmera i es veu
engrandit per l’angulació.
3.3.5 Angulació nadir o vista de cuc
En aquesta posició la càmera està
situada en un angle totalment de baix a dalt.
És la posició més extrema del contrapicat, on
la càmera apunta en línea recta cap dalt.
3.4 Els plans
Els plans d’una fotografia corresponen a l’enquadrament que es fa d’aquesta. Mostrar
d’una manera més general o més detallada per a ressaltar uns o uns altres aspectes de la
fotografia depèn del pla que s’utilitzi. Per això, és denominat com un element important per a
la composició d’una fotografia. Es pot dividir en diferents enquadres:
3.4.1 Pla general
Aquest pla avarca tots els elements de
l’escena. És el més llunyà que es pot prendre i
solen aparèixer més elements a més de la
persona o el grup.
Fig.57 Kirsten Dunst, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació artificial picat
Angulació contrapicada
Pla figura llarg
Fig.58 Rolling Stones fans, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació frontal
Angulació nadir
Pla mig de grup
Fig.59 Jessica Biel, Annie Leibovitz (2007).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació semilateral
Angulació normal
Pla general
35
3.4.2 Pla conjunt
Aquest pla mostra un grup de persones o
coses. Es diferencia del general ja que es centra
en els personatges.
3.4.3 Pla figura
Aquesta pla mostra de manera focalitzada el cos sencer
en valor del personatge. Els límits del quadre gairebé
coincideixen amb el cap i els peus de la figura humana
retratada.
3.4.2 Pla americà
Aquest pla talla la figura humana a l’altura del
genoll. El seu nom prové de les pel·lícules de Western
nord-americanes, on era important que les armes que
portessin els actors al maluc es veiessin perfectament,
aquest fet marcava la línea de tall del pla.
Fig.62 Tony Curtis i Jack Lemmon, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: figura humana
Il·luminació artificial frontal
Angulació normal
Pla americà
Fig.60 Antoinette, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: figura humana
Il·luminació artificial lateral
Angulació normal
Pla conjunt
Fig.61 Angelina Jolie, retrat per la revista Vanity Fair, Annie Leibovitz (2005).
Gènere: figura humana
Il·luminació artificial semi-lateral
Angulació normal
Pla figura
36
3.4.3 Pla mig
Aquesta pla talla la figura humana a l’altura
de la cintura. S’utilitza normalment per ressaltar la
figura humana.
3.4.4 Pla mig curt
Aquest pla també pot ser anomenat com primer pla
major i talla la figura humana fins la meitat del pit.
3.4.5 Primer pla
Aquest pla deixa veure el rostre fins les
espatlles de la figura humana, per això també
pot ser anomenat pla de retrat. El pla està
situat en una posició propera, cosa que dóna
confidència i intimitat al personatge.
Fig.63 Jack Nicholson, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació artificial lateral
Angulació normal
Pla general amb figura en pla mig
Fig.64 Sarah Leibovitz, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat / figura humana
Il·luminació natural semi-lateral
Angulació normal
Pla mig curt
Fig.65 William S. Burroughs, At work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat
Il·luminació artificial frontal
Angulació normal
Primer pla
37
3.4.6 Primeríssim pla
Aquesta pla capta el rostre des de la
base del mentó fins la punta del cap de la
figura humana. El detall de la fotografia es
veu accentuat.
3.4.7 Pla detall
Aquest pla recull una petita part del cos o
d’una escena. La distància entre la càmera i
l’objecte és mínima i permet emfatitzar el detall
que es pretén ressaltar.
Fig.66 Autoretrat, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: retrat
Il·luminació natural frontal
Angulació contrapicada
Primeríssim pla
Fig.67 Bruce Willis i Demi Moore, At Work, Annie Leibovitz (2008).
Gènere: figura humana
Il·luminació artificial lleugerament picada
Angulació normal
Pla detall
38
39
4. INTERPRETACIONS DE L’OBRA DE L’ARTISTA
El tercer objectiu del treball es basa en la interpretació d’algunes de les obres de la
mateixa fotògrafa, Annie Leibovitz. Així, després d’un procés de coneixement de l’obra de
l’artista (primer objectiu) i de l’aportació d’elements teòrics sobre la fotografia (segon
objectiu), s’ha dut a terme l’elaboració d’interpretacions intentant evocar els mateixos
sentiments que l’autora ha plasmat en la seva obra i sempre amb l’objectiu d’aconseguir la
mateixa semblança entre la interpretació i la fotografia original. La selecció de les fotografies
s’ha realitzat seguint un criteri. Aquest criteri representa alguns dels gèneres clàssics més
importants de la fotografia: la figura humana i el retrat, i el bodegó. A més, també s’ha dut a
terme una segona classificació de les fotografies tenint en compte si eren d’interior o
d’exterior. La classificació duta a terme es pot mostrar en la següent taula:
Fotografia d’interior Fotografia d’exterior
Figura humana Mick
Jagger
Susan
Sontag
Rue Séguier Wainscott
Beach
Retrat Patti Smith Marylin i Sam Leibovitz
Bodegó Apunts i
papers
Taula
d’estudi
40
4.1 Interpretació I: Figura humana d’exterior
Aquesta fotografia és una interpretació d’un retrat de Leibovitz feta durant l’agost del
2010. A la fotografia es pot veure una dona pensativa admirant el paisatge davant el riu Sena
al carrer Séguier (París). La tria de la localització de la fotografia correspon a una prèvia
recerca de possibles espais per poder emmarcar-la, amb un bon resultat triant a Girona, i el riu
que travessa la ciutat, l’Onyar, ja que la seva estructura recorda a la del Sena, de la fotografia
original. L’hora en que va ser feta la fotografia es troba entre les 7 i 8 de la tarda, on la llum
del sol permet crear l’efecte aconseguit en les dues fotografies, que un raig de llum il·lumini
els edificis del fons de la imatge. El vague reflex de les cases a l’aigua correspon a la poca
circulació d’aquesta, el fet que no es reflectís és degut l’efecte del vent. Pel que fa la
il·luminació de la fotografia, no es va utilitzar cap focus del llum artificial, per tant, la llum és
totalment natural. L’elecció de la dona de l’imatge també ha correspost a una tria prèvia per
tal d’ajustar-se als trets del personatge de la fotografia original, a més se l’ha caracteritzat
amb la vestimenta i realitzant el mateix gest reflexiu. La fotografia va ser realitzada amb una
obertura del diafragma de F/5 i una obturació de 1/60 segons.
Localització Rue Séguier, Paris
Data Any 2000
Personatges Dona desconeguda
Llibre on apareix la fotografia Vida de una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Retrat
Interior/ Exterior Exterior
Posició de la llum Contrallum per la figura en general / Llum frontal des de
la perspectiva del personatge
Angulació Lleuger picat
Tipus de pla Pla mig curt
41
42
43
4.2 Interpretació II: Figura humana d’exterior
Les interpretacions dels retrats originals de l’artista han estat realitzades durant el mes
d’agost del 2010. Es tracta d’una sèrie de quatre fotografies, on apareixen una dona i un nen
jugant a la platja d’una manera distesa. La platja que es pot observar a les fotografies,
correspon al poble de Sant Pol, al Maresme, un espai idèntic al de l’original. L’hora en que
van ser realitzades les interpretacions va d’entre les 4 i les 5 de la tarda. L’elecció d’aquestes
hores per a realitzar les fotografies s’ha basat en el fet d’aconseguir l’ombra y la posició del
sol idèntiques a l’original, és a dir, obtenir una llum lateral i que es produeixi una ombra cap a
l’esquerra. La llum de la fotografia és natural, no han intervingut cap focus de llum artificial.
El pes central de la fotografia recau en els personatges i els seus gestos. Pel que fa la dona i el
nen de la fotografia, s’han escollit a través d’una tria prèvia per tal de respondre a les
característiques dels subjectes originals fotografiats, a més, s’han triat una mare i un fill com a
models per a recrear el parentesc de la fotografia original i l’ambient distès i de confiança. Les
fotografies van ser realitzades amb una obertura del diafragma de F/7,1 i una obturació de
1/500 segons.
Localització Wainscott Beach, Long Island
Data Any 1992
Personatges Marilyn Leibovitz i Ross Goodwin
Llibre on apareix la fotografia Vida d’una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Retrat
Interior/ Exterior Exterior
Posició de la llum Semilateral
Angulació Lleuger contrapicat
Tipus de pla General
44
45
46
4.3 Interpretació III: Figura humana d’interior
La interpretació del retrat original d’Annie Leibovitz al cantant Mick Jagger ha estat
presa durant el mes de gener del 2011. Es tracta d’una complexa fotografia on l’artista es
troba dins d’un ascensor. La complexitat del retrat recau en la forma en que va ser presa. Tota
la imatge es tracta del reflex del mirall de l’ascensor. Per tant, la fotògrafa està situada per
sota Jagger de tal manera que no se la veu. El treball més costos ha estat per una part,
l’elecció de l’ascensor, i per una altra, trobar la posició idònia a l’hora de realitzar la
interpretació. En primer punt s’ha dut a terme una exhaustiva recerca d’un ascensor que
tingués les mateixes característiques que l’original: un mirall que cobrís tota la paret i el sostre
amb llums rodones per tal d’aconseguir la mateixa llum zenital. Finalment, l’escenari escollit
ha estat un ascensor d’hotel. Més tard s’ha dut a terme la recerca dels elements per a realitzar
una semblança amb el personatge, un barnús i una tovallola. Per últim, s’ha fet la fotografia
en sí. El fet que l’angulació entre l’original i la fotografia interpretada no és igual es basa en el
fet que l’ascensor escollit era més petit que l’original, per tant havia menys espai i s’ha
adoptat un angle més contrapicat. La fotografia va ser realitzada amb una obertura del
diafragma de F/4.6 i una obturació de 1/6 segons.
Localització Buffalo, New York
Data Any 1975
Personatges Mick Jagger
Llibre on apareix la fotografia At Work (2008)
Gènere fotogràfic Retrat
Interior/ Exterior Interior
Posició de la llum Zenital
Angulació Contrapicat
Tipus de pla Pla mig
47
48
49
4.4 Interpretació IV: Figura humana d’interior
La següent fotografia es tracta d’una interpretació d’un retrat original de la fotògrafa
Annie Leibovitz, realitzada durant el mes de gener del 2011. A la fotografia es pot veure una
dona estirada en un sofà d’una manera relaxada i tranquil·la. L’hora en que va ser realitzada la
fotografia va ser entre les 12 i les 2 del migdia, les hores en que més llum solar entra a la sala.
L’espai escollit per a dur a terme el retrat, ha estat una sala amb un gran finestral per tal de
recrear l’entrada de llum a l’habitació, a través d’una finestra, de la fotografia original. El
tractament de la llum sobre la figura humana, juntament amb la propi cos humà, han estat els
aspectes principals en la interpretació del retrat. Pel que fa la llum, s’ha utilitzat dos focus
lluminosos, per una part, un focus de llum natural que correspon a la finestra, i un segon
focus, en aquest cas, de llum artificial, simulant una segona finestra a la paret dreta que
il·lumina de manera lateral l’escena. La força de la llum es pot veure en els plecs de la roba o
al sofà. Per l’altra part, l’obtenció dels diferents objectes de la fotografia ha estat una tasca
prèvia: un sofà, una revista, unes ulleres i un radiador. Aquesta escassa decoració fa centrar
l’atenció en la dona de la fotografia de la qual han estat imitats la postura i la vestimenta. La
fotografia va ser realitzada amb una obertura del diafragma de F/3,6 i una obturació de 1/30
segons.
Localització Wainscott, Long Island
Data Any 1988
Personatges Susan Sontag
Llibre on apareix la fotografia Vida d’una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Retrat
Interior/ Exterior Interior
Posició de la llum Frontal i lateral
Angulació Picat
Tipus de pla Pla general
50
51
52
4.5 Interpretació V: Retrat d’exterior
Aquesta fotografia ha estat inspirada en un retrat original de la fotògrafa Annie
Leibovitz. La interpretació es basa en recrear l’escena original on els pares de l’artista posen
d’una manera tendra davant la càmera. La fotografia ha estat realitzada durant el mes de gener
del 2011 i per tal d’aprofitar al màxim la llum solar, ja que es tracta d’una fotografia
d’exterior, s’ha fet entre les 12 i l’1.30 del migdia. L’escenari prèviament escollit ha estat un
parc ple d’arbres per tal d’imitar els clarobscurs que apareixen al fons de la fotografia
original. S’ha tingut en compte especialment les diferències de llum que presenta la
fotografia: la part de l’esquerra es marcadament més clara que la de la dreta, per tant, també
s’ha elegit l’escenari seguint aquest criteri per tal d’aconseguir-ho. Per recrear també el fons
s’ha allunyat als models d’aquest per fer-lo així menys definit. Pel que fa la llum de la
fotografia és totalment natural, no s’han utilitzat cap mena d’il·luminació de tipus artificial i
com s’ha mencionat anteriorment, no és del tot uniforme per tal d’aconseguir zones més
il·luminades que altres. Per últim, l’elecció dels models de la fotografia s’ha basat en plasmar
el mateix parentesc entre els models i la fotògrafa que apareixen en l’original, són els seus
pares. Tot i no buscar en aquest cas la semblança física com a màxim exponent, sinó que es
buscava una semblança emotiva, s’ha realitzat de totes maneres una tasca de caracterització
en les robes i els gestos per tal de transmetre la mateixa sensació. La fotografia va ser
realitzada amb una obertura del diafragma de F/6.3 i una obturació de 1/250 segons
Localització Silver Spring
Data Any 1992
Personatges Marylin i Sam Leivobitz
Llibre on apareix la fotografia Vida d’una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Retrat
Interior/ Exterior Exterior
Posició de la llum Frontal
Angulació Normal
Tipus de pla Pla mig curt
53
54
55
4.6 Interpretació VI: Retrat d’interior
La interpretació del retrat original de Leibovitz a la cantant Patti Smith ha estat
realitzat durant el mes de novembre del 2010. En aquest cas, l’elecció de l’espai adequat i de
l’hora idònia per a emmarcar la fotografia no s’ha dut a terme, ja que, a diferència de les
anteriors fotografies, aquesta és una interpretació d’estudi. El fons de la fotografia, es tracta
d’un panell de color fosc que fa ressaltar la figura fotografiada. La llum i la gestualitat
humana han estat els aspectes més treballats i on s’ha donat més èmfasi en aquesta
reinterpretació. Pel que fa la llum de la fotografia és artificial, correspon a dos focus de llum
diferents. Per una part, una llum general que il·lumina tota la fotografia i el fons, i per una
altra part, un focus més contrastat que il·lumina de manera semi-lateral al subjecte, creant-hi
dures ombres. Pel que fa la figura humana, s’ha elegit, com en tots els altres casos, buscant
una semblança amb l’original. Aquesta semblança s’ha aconseguit també, a més de la la
fisonomia, amb la gestualitat i l’actitud del model i amb altres trets característics com la
posició de la mà, la trena al cabell, la jaqueta o la camisa que recorden a la pròpia Patti Smith.
La fotografia va ser realitzada amb una obertura del diafragma de F/3,8 i una obturació de
1/13 segons.
Localització Nova York
Data Any 1996
Personatges Patti Smith
Llibre on apareix la fotografia Vida d’una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Retrat
Interior/ Exterior Interior
Posició de la llum Lateral
Angulació Normal
Tipus de pla Pla mig
56
57
58
4.7 Interpretació VII: Bodegó
Aquesta interpretació de la fotografia original d’Annie Leibovitz ha estat feta durant el
mes desembre del 2010. A la fotografia es poden veure una sèrie d’apunts i papers, tots
il·luminats per una làmpada de taula. El lloc escollit per a realitzar la fotografia ha estat una
sala d’estar d’una llar. L’espai de la fotografia no es destacat, ja que el pes de la interpretació
recau en els objectes que la protagonitzen. Per a realitzar la interpretació, ha calgut un
minuciós treball basat en la recopilació i creació de tots els objectes que apareixen. Així,
s’han creat especialment o bé s’han trobat els diferents apunts, papers i agendes que apareixen
fotografiats. Una vegada es van tenir tots els objectes, es va passar a la col·locació exacta
d’aquests a l’escenari per a crear la semblança amb l’original. Pel que fa la llum de la
fotografia, és artificial i recau en dos focus, una llum general que correspon a la de la sala on
es va realitzar la fotografia per tal d’il·luminar l’escenari general i petits detalls com la catifa,
i l’altre correspon a la llum de taula que apareix a la fotografia i que il·lumina els papers
d’una manera zenital, creant contrastos pel que fa la il·luminació general. La fotografia va ser
realitzada amb una obertura del diafragma de F/ 3.5 i una obturació de 1/40 segons.
Localització Berlín
Data Any 1990
Personatges Objectes inanimats
Llibre on apareix la fotografia Vida d’una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Bodegó
Interior/ Exterior Interior
Posició de la llum Zenital lleugerament picada
Angulació Picat
Tipus de pla Pla detall
59
60
61
4.8 Interpretació VIII: Bodegó
Aquesta fotografia és una interpretació d’un bodegó que representa una escena
quotidiana a una taula d’estudi. Ha estat realitzada durant el mes d’octubre del 2010.
L’escenari escollit per a fer-la ha estat una de les sales d’una escola, aprofitant els grans
finestrals de l’aula, creant així la mateixa sensació que en la fotografia original. A més, la
fotografia va ser realitzada entre les 12 i les 2, utilitzant al màxim el moment de més claror de
la sala degut als rajos del sol. Com a l’altre bodegó escollit, el treball de la fotografia s’ha
basat en la recreació de la l’escena interpretant l’original. Per tant, s’ha dut a terme una
recerca prèvia de tots els objectes de la fotografia: portàtil, CD’s, papers, carregadors,
làmpada, etc. Una vegada es van tenir tots els objectes, es van col·locar de la manera més
semblant possible. Per a recrear l’angulació de l’original, s’ha utilitzat un trípode sobre una
plataforma per tal d’elevar la posició de la càmera i realitzar la fotografia des d’un angle picat.
La llum de la fotografia, encara que es tracta d’un interior, és natural, degut als grans
finestrons de la sala que deixen entrar la llum i il·luminen la taula per dos angles diferents.
Localització Clifton Point, Bahamas
Data Any 2000
Personatges Objectes inanimats
Llibre on apareix la fotografia Vida d’una fotògrafa (2006)
Gènere fotogràfic Bodegó
Interior/ Exterior Interior
Posició de la llum Contrallum
Angulació Picat
Tipus de pla Pla general
62
63
64
5. CONCLUSIONS
Conèixer la personalitat, vida i obra de l’artista.
1. Annie Leibovitz és una de les fotògrafes més influents i importants del segle XX. La seva
obra ha deixat petjada dins de la història de la fotografia, ha estat reconeguda amb diversos
premis i les seves exposicions han passat per les capitals més importants del món com Nova
York, Tokio o París.
2. El seu extensíssim treball avarca tots els gèneres fotogràfics, convertint-la en una fotògrafa
complerta i versàtil en tots els camps.
Aprofundir en el món de la fotografia i algunes branques d’aquesta.
3. La fotografia és un art que uneix l’emoció i els aspectes tècnics. Elements teòrics (gènere
fotogràfic, llum, angulació i plans) permeten, encara que de manera flexible, ser classificats
per tal de facilitar el procés de creació fotogràfic.
4. Les classificacions realitzades sobre els elements tècnics de gènere, il·luminació, angulació
i plans han constituït criteris vàlids a l’hora de l’anàlisi formal de les fotografies.
Reproduir part de l’obra de l’artista amb les tècniques i equips fotogràfics actuals.
5. Cal conèixer aspectes tècnics i l’obra de l’artista per tal de realitzar reinterpretacions.
Aquest fet facilita el procés d’investigació anterior a dur a terme la fotografia.
6. El procés previ a la realització de la fotografia és un treball exhaustiu de recerca i
visualització d’objectes i de personatges, i de localització d’escenaris, així com d’una
posterior posada en escena d’aquests. Aquest procés ha la part més laboriosa del treball i ha
calgut un minuciós treball d’entrega i bolcament tant d’elements tècnics com d’emocions i
sentiments, creant una perfecta unió present en les interpretacions.
65
6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- Bibliografia
DESILETS, ANTOINE: Aprende fotografia. Daimon. Barcelona 1973
DAVIES, ADRIAN: Enciclopedia de la fotografia. Acanto. Barcelona 2000
EASMN KODAD COMPANY: La expresión artística en el cuarto oscuro. Folio. Barcelona
1984
LEIBOVITZ, ANNIE: At Work. Random House. Nova York. 2008
LEIBOVITZ, ANNIE: Vida de una fotógrafa 1950-2005. Random House. Nova York 2005
LEIBOVITZ, ANNIE: Women. Random House. Nova York 2000
Videografia
LEIBOVITZ, BARBARA: Una vida a través de la cámara. [Documental] Avalon. Madrid,
2006
Webgrafia
America Masters. (2011)
http://www.pbs.org/wnet/americanmasters/episodes/annie-leibovitz/life-through-a-lens/16/
[Consultat el 15 de juliol de 2010].
Andrew’s Smith Gallery. (2004)
http://www.andrewsmithgallery.com/exhibitions/annieleibovitz/
[Consultat el 24 d’agost de 2010]
New York Times: Woman. (2011)
http://www.nytimes.com/library/photos/leibovitz/bourgeois.html
[Consultat el 8 d’agost de 2010]
Vanity Fair: Annie Leibovitz. (2011)
http://www.vanityfair.com/contributors/annie-leibovitz
[Consultat el 15 de juliol de 2010]
Crec fortament en el poder d’una fotografia: pot expressar moltíssim
Annie Leibovitz
La fotografia és un art que barreja aspectes tècnics amb els sentiments més purs. A l’exposició confluiran els dos elements, donant lloc a una nova visió de l’obra de l’artista.
Annie Leibovitz: La vida darrere una càmera
Es mostrarà un recull fotogràfic que s’ha realitzat mitjançant un estudi de l’obra de Leibovitz, un gran treball de selecció d’imatges, de visualització d’escenaris i personatges, així com també, d’un treball imaginatiu i de creació que fan possible unes interpretacions plenes de màgia i sentiment.
La fotografia et dóna la llicència per explorar
Annie Leibovitz
Annie Leibovitz: La vida darrere una càmera. Realització: Maria Pinell Treball de Recerca, Escola Mare de Déu del Roser 2010-2011
Annie Leibovitz La vida darrere una càmera
Dimecres 16 de febrer del 2011
Una fotografia és només una petita, diminuta, part de la vida.
Annie Leibovitz Annie Leibovitz és una de les fotògrafes més populars i influents dels nostres temps. Plena d’emocions i sentiments, volca tant la seva vida personal com el seu món professional a les seves fotografies, aconseguint imatges vives i autèntiques.
Susan Sontag, A Photographer’s life, Annie Leibovitz (2008).
El seu treball ha deixat petjada en la història de la fotografia. És per això que, en aquesta exposició, es rendirà homenatge a la seva carrera interpretant part de l’obra de la fotògrafa i reproduint els moments màgics de disparar la càmera i captar una senzilla, però intensa, porció de vida.
Louise Bourgeois, Women, Annie Leibovitz (1999).
No tinc dues vides. Aquesta és la meva vida,
i tant les imatges personals com les professionals formen part d’ella.
Annie Leibovitz La seva carrera com a fotògrafa professional s’inicia a la revista Rolling Stone durant els anys setanta, realitzant gires amb els millors grups de rock de l’època. A partir d’aquest moment, la seva obra anirà fent-se cada vegada més extensa. Els seus treballs a les publicacions de moda Vanity Fair i Vogue la portaran a ser la fotògrafa més desitjada per tots els famosos, des de John Lennon i Yoko Ono, passant per Demi Moore i Arnold Schwarzenegger, fins arribar a la Casa Blanca o a la corona anglesa.
A més dels seus retrats realitzats a grans personatges de la nostra societat, el seu treball abasta nombroses campanyes publicitàries i reportatges tant fotoperiodístics, amb el seguiment del conflicte bèl·lic de Sarajevo l’any 1993, com esportius, cobrint els Jocs Olímpics d’Atlanta al 1996.
Mick Jagger, At Work, Annie Leibovitz (2005).
Annie Leibovitz ha creat una marca, un segell personal que fa de les seves fotografies, imatges amb força i que es reconeixen a cop d’ull.