presentació baracoa
Post on 09-Mar-2016
224 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
BARACOA
MURIEL VILLANUEVA I PERARNAU
“A Baracoa me voy aunque no haya carretera. Aunque no haya carretera,
a Baracoa me voy” ANTONIO MACHÍN
BARACOA. UNA HISTÒRIA REAL EXPLICADA PER PERSONATGES
FICTICIS Baracoa no és un llibre. Són dos. I és també un projecte de pel·lícula basada en un llibre que està dins d’un llibre i
que ha de ser el gran salt d’un personatge perdut.
L’Edgar Noi, un actor de pel·lícules taquilleres, acaba de llegir El tallista i engega la relectura amb el propòsit ferm
de portar el llibre al cinema i invertir-hi una fortuna. Mentrestant, el Ròmul Perarnau, un tallista de fusta octogenari, encara paeix el goig d’haver vist la seva
biografia escrita per la seva néta i publicada per una petita editorial valenciana.
En la seva tossuderia comença el viatge de tots dos cap a Baracoa, un nom que en aquestes pàgines significa més que un poble de Cuba i que una cançó d’Antonio
Machín, aunque no haya carretera.
Ròmul Perarnau és real,
com ho és també la seva
història. La seva néta,
Muriel Villanueva, volia
escriure-la des de fa molt
de temps. El resultat és
Baracoa, la història d’un
tallista de València, un
cantant en bicicleta.
VALÈNCIA, anys 30
Romulet
….Amb el regust de l’all
anem cap a l’escola.
Cantem les taules de
multiplicar i no pregunte per
a què serveixen, perquè si
ho faig segur que me farà
eixir a l’entarimat i posar els
ditets així i me picarà amb el
regle… BARACOA, PÀGINA
25
FAMÍLIA PERARNAU
Romulet i família
…Clar, era l’època de guerra, que
ja ens deixaven eixir sols i tot, de
l’hogar. Hauria estat jo jugant a
caniques a baix de casa, o per allà
pels horts agafant taronges, o pel
port remenant en les runes dels
bombardejos, o igual assegut en
les topes dels tramvies amunts i
avall, vés a saber, jo què sé…
BARACOA, PÀGINA 98
…El dia de la nostra
primera comunió, el
Juanito i jo, encantats de
la vida. Te donaven el
que necessitaves:
camisa, jerseiet, pantaló
curtet i jaqueteta. El coll
de la camisa era rígid, de
cel·luloide, que avui
diríem que pareix plàstic,
però clar el plàstic encara
no estava inventat…
BARACOA, PAG. 33 Romulet i Juanito
Rebut dels cupons dels cecs que venia el pare d’en Ròmul
Cartilla de racionament
Cartilla de racionament
Tinc dotze anys. Sóc pobre. No em faig amb els del barri perquè
sóc menys que els que són menys que els altres. Ja ha passat el
temps en què jo venia tramusos i cacaus. I ja ha passat el temps en
què guardava la regalíssia humida sota el llit, embolicada en una
roba humida, i en què n’anava agafant quan calia i l’anava tallant en
pedacets per a vendre-la pel carrer.
BARACOA, PÀGINA 131
Ròmul treballant la
fusta …al Romulet, tallistes de
renom se’l quedaven mirant.
Ell movia les mans i el tallista
Pinazo del carrer de la Pau li
venerava la gràcia acostant el
cap de pera que li justificava
el malnom. Mentrestant
dinava taronges i moniatos…
BARACOA, PÀGINA 162
Ròmul al servei militar
Eren dos anys. El primer dia, com tants anys abans, el cap rapat. Ni
patilles, ni hosties. Una gentada increïble. Portàvem polaines amb
trauets trauets trauets i botonius botonius botonius pujant amunt des
de la sabata. I un abric per quan eixíem de passeig, que era igual per
hivern que per a estiu.
BARACOA, PÀGINA 176
Estiguí en “prevención” dos
vegades. I espera’t que no
foren tres. La primera,
després d’una nit que me
tocava fer guàrdia en el
repuesto. Allò era una nau
enorme i se quedava un cada
nit, amb una marfegueta a
vigilar que no se tocara res:
llençols, cantimplores,
motxilles…
BARACOA, PÀGINA 188
Ròmul a Sitges
Ròmul i Juanito
Ròmul i Maria La carta de Maria només deia:
“Ven para San Juan”. Li fiu cas i
aní a Barcelona per Sant Joan en
pla turista. I després el Mariet
tornà a insistir. No m’havia
convençut quan, feia temps,
m’havia dit que anara a treballar
amb ell a Barcelona, i que me
pagaria cinc pessetes l’hora en
lloc de les tres que jo estava
cobrant a València. Però li deguí
agradar per a la germana i com a
cunyat. BARACOA, PÀGINA 190
Ròmul i Maria a Barcelona
Peña Los infantiles
Ròmul i Muriel 1980
BARACOA
MURIEL VILLANUEVA I PERARNAU
Editorial Montflorit
“A Baracoa me voy aunque no haya carretera. Aunque no haya carretera,
a Baracoa me voy” ANTONIO MACHÍN
Presentació: Plataforma 80grams
top related