diari de sant cugat 131
Post on 06-Mar-2016
285 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
ELS E CANTONS Divendres, 2 de febrer de 1996 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 131»Any IV • 125 pessetes
I Punt i seguit L'Associació Catalana de Caps de Policia acusa l'inspector en cap en funcions de la policia municipal d'usurpació de funcions. Plana 4
Lluís Maria Xirinacs critica la democràcia actual en una xerrada al CMSC perquè «no compleix la voluntat del poble». Plana 4
La pluja fa saltar l'asfalt fred provisional d'Alfons Sala i provoca un accident. Plana 4
Els santeugatencs diuen en què s'hauria d'invertir el pressupost municipal a L'enquesta. Plana 8
El gerent d'Asepeyo, Jordi Guix, diu, a 4 mesos d'inaugurar el centre de Sant Cugat, que la seva entitat està «al servei del mutualista». Plana 9
El Tribunal Superior de Justícia atribueix les competències del transport de Valldoreix a l'EMD quan un acord ja ha tancat la polèmica. Plana 9
David Planes, de l'empresa de jardineria Pre Blau, diu a Les empreses que el mercat de Sant Cugat «és més difícil del que sembla». Plana 10
Amfitrió arriba al Teatre-auditori després d'haver-se convertit en l'èxit de la temporada a Barcelona. Plana 13
Canals diu que s'ha d'eliminar la venda d'art fora de les galeries per poder ser competitius a Europa. Plana 13
L'Àlbum recull les imatges de les esglésies de Sant Cugat. Plana 14
I Mort de Josep Altet L'historiador local i fundador del Museu de Valldoreix, Josep Altet, va morir dissabte, als 76 anys, a causa d'un
F*i tumor al fetge que patia des de feia temps. Centenars de veïns de Valldoreix van assistir
dilluns al funeral que es va oficiar a l'església de Sant Cebrià. Planall i Editorial, plana 16
I Esports Horst Wein, tècnic d'hoquei herba professional instal·lat a Sant Cugat, diu que «l'esport és la droga més sana». Plana 22
L'última derrota del Sant Cugat Esport complica les possibilitats d'ascens de l'equip. Plana 23
I Apunts El Carnestoltes se celebrarà amb una cercavila, un espectacle infantil i festes a les entitats. Plana 27
El Centro Castellano-Manchego organitza un concurs de cartes d'amor per al 14 de febrer. Plana 27
La Radiografia recull la trajectòria del grup d'aficionats a l'escalada Cavall Bernat. Planes 30 i 31
Presència As* aquesta e^ció os doearasan eseanplar de la reràta Presència
ÇW Joan Franquesa dimiteix però que hi hagi crisi al grup de QU
El tinent d'alcalde d'urbanisme deixa l'equip de govern per «motius personals»
L'alcalde assumeix l'àrea vuit mesos després de les eleccions municipals
Joan Franquesa, en primer terme, i l'alcalde, Jona Aymerich, durant la roda de premsa de dimarts. Foto: JA. MULA
• Sant Cugat.— El tinent d'alcalde d'urbanisme i obres públiques, Joan Franquesa, ha anunciat aquesta setmana que deixa l'equip de govern, senzillament, per «motius personals i familiars» i ha negat que
la seva dimissió estigui relacionada amb cap crisi política. Quasi cinc anys després d'assumir l'àrea i vuit mesos després de les eleccions municipals, Franquesa, de 32 anys, reconeix que es tracta d'«una decisió
La maqueta del Centre Comercial Sant Cugat. Foto: ME.
Els promotors de la Gumardera deceben el comerç local • Sant Cugat.— La reunió que s'havia convocat dimarts entre un centenar de comerciants i els promotors del Centre Comercial Sant Cugat va acabar com el rosari de l'aurora. Al comerç local se li havia promès que tindria prioritat a l'hora d'instal·lar-se a les galeries, però el
que va explicar l'empresa Larry Smith no confirmava aquesta promesa. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va sortir de la reunió dient que s'havia intentat «desmotivar» els comerciants i que se'ls havia «menyspreat». Plana 6 i Editorial, plana 16.
difícil». L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, serà el nou responsable d'urbanisme quan la dimissió es faci efectiva en el pròxim ple municipal ordinari, el 20 de febrer. Plana 3.
La inversió d'aquest any es mantindrà en els 2.000 milions H Sant Cugat.— La inversió de l'Ajuntament per a aquest any es manté entorn dels 2.000 milions de pessetes, dels quals més de la meitat es destinen a la promotora municipal Promusa. Bona part de les despeses cobriran projectes que ja han començat o, fins i tot, acabat. Plana 6
Al padró de Sant Cugat hi ha inscrits més de 47.000 habitants I Sant Cugat.— La població ha crescut de quasi set mil habitants en els darrers cinc anys, segons les últimes dades del padró. En total, a Sant Cugat hi viuen poc més de 47.000 persones, una tercera part de les quals tenen menys de 25 anys. Plana 5.
ELSSCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Cinema de franc
Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Los amigos de Peter», que es projecta en versió original el dissabte 27 a 2/4 d'l de la nit.
Demana la targeta
Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club, encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subscriptor. La targeta no suposa cap cost addicional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.
589 62 82
Una proposta per divertir-se amb la meteorologia
Els posseïdors de la targeta del Club podeu trucar per demanar el joc Quin temps fa?, al preu especial per als subscriptors de 3.800 ptes. Quin temps fa? us proposa fer un recorregut lúdic i didàctic pels fenòmens atmosfèrics de trenta ciutats d'Europa a través del qual els jugadors es veuen obligats a aprendre les nocions indispensables per fer d'«home del temps». El joc porta incorporada una edició especial del l l ibre Quin temps fa? del m e t e o r ò l e g Alfred Rodríguez Picó.
Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)
el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic... i descomptes especials per adquirir els jocs d'«El Temps» i «El Savi». INFORMIS! Si desitja més informació truqui al 589 62 82
C O N C E R T COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CAT ALANA I ORQUESTRA NACIONAL 0E CAMBRA D'ANDORRA COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CAT
• GABRIEL FAURÉ Rt- ismem^B
COR DE CAMBRA DEL PAUU DE LA MÚSICA CAT
PERG0LESI Primer Concertino en sol major EDUARD TOLDRÀ Quartet en do menor Ter l'Art"
10 de febrer ales 22.00 h. Teatre-Auditori Centre Cultural Sant Cugat Informació i venda d'entrades amb targeta de crèdit, tel. 93/ 58912 68
FUNDACIÓ CAIXA DE CATALUNYA
3 » Divendres, 2 de febrer de 1996
PUNT I SEGUIT I POLÍTICA I
Joan Franquesa se'n va de l'equip de govern vuit mesos després de les eleccions El responsable d'Urbanisme al·lega motius «familiars» i Aymerich diu que no hi ha crisi interna
SÍLVIA BARROSO / CÈLIA CERNADAS H Sant Cugat.— «Motius personals i familiars sobrevinguts» i que no es poden concretar més. Això és el que va al·legar per explicar la seva «demanda de substitució» l'encara ti-
«Aquesta és una decisió important en la vida d'una persona, després de tants anys de dedicar-me a la política», va reconèixer Franquesa, que ocupa la tinència d'alcaldia d'Urbanisme i Obres Públiques des de l'any 91. Abans, però, ja formava part de l'executiva de CDC i havia presidit la secció local de les Joventuts Nacional is tes de Cata lunya (JNC). Franquesa, que opta així per dedicar-se a la seva feina com a advocat, reitera, però, que continuarà vinculat al partit i «sempre a la seva disposició». Un cop es faci efectiva la dimissió en el ple del 20 de febrer, Aymerich assumirà les responsabilitats d'Urbanisme amb l'assessorament del director de l'àrea, Francesc Borràs. D'aquesta manera s'omplirà el buit que deixa el tinent d'alcalde en la seva àrea, ja que el regidor que ocuparà el seient de la sala de plens ha de ser Enric Renau, el número 11 en la llista presentada per CiU a les eleccions municipals. A Renau se li atorgaran les tasques de Seguretat Ciutadana, fins ara en mans del mateix Aymerich. Amb aquesta decisió, s'aconsegueix «tocar al mínim possible un organigrama molt pensat, en què cadascú va rebre la tasca més adequada». «El que no puc fer ara —va assegurar l'alcalde— és començar a moure fitxes i canviar tothom de funció».
La situació de CDC
La dimissió de Franquesa no té res a veure «amb cap crisi interna en l'equip de govern», segons va dir Aymerich com a president de la secció local. El fet que la tinència d'alcaldia eliminada sigui de Convergència tampoc no té cap repercussió per al partit. «En l'equip de govern continua havent-hi la mateixa representació proporcional de les tres formacions que l'integren [CDC, UDC i ERC], amb majoria de Convergència, i hi ha també un independent [Àngels Ponsa] proposada per nosaltres».
nent d'alcalde d'Urbanisme i Obres Públiques, Joan Franquesa, en una roda de premsa convocada juntament amb l'alcalde, Joan Aymerich. Amb un nerviosisme evident, tots dos van aclarir d'entrada que «no hi ha cap pro
blema polític ni cap crisi interna en l'equip de govern». Aymerich, que assumirà la responsabilitat de l'àrea, va confessar, però, que «saber això en el moment de confeccionar les llistes» li hauria «facilitat molt la feina».
Franquesa i Aymerich, en la roda de premsa en què van anunciar la dimissió del tinent d'alcalde. Foto: JA. MULA.
L'abans i el després ce.
• Joan Franquesa, que té 32 anys, va assumir l'àrea d'Urbanisme després de les eleccions municipals de l'any 1991, que van donar la majoria absoluta a CiU. I ho va fer en substitució d'un dels homes forts de l'anterior equip de govern: Àngel Llasera, de qui l'alcalde assegura: «Sempre he comptat amb el seu assessorament i ho continuaré fent.» De moment, però, no sembla que aquest assessorament s'hagi de concretar de forma oficial: «Des que vaig deixar l'Ajuntament, n'he estat desvinculat», afirma l'exresponsa-ble d'Urbanisme. Llasera, arqui
tecte de professió, afegeix que no sabia res de la dimissió i assegura que si des de l'equip de govern li demanessin alguna cosa «m'ho hauria d'estudiar».
La marxa de Franquesa deixa en mans de l'alcalde la gestió directa de dos temes: la remodelació del centre i el pla d'ordenació de l'entorn del monestir. Precisament, la importància d'aquests projectes fa que el portaveu d'IC, Francesc Godàs, dubti que la dimissió hagi estat provocada «només per motius personals». Àngel Casas, portaveu del grup del PSC, diu que és «una valuosa pèrdua per a l'equip de govern, tant per
l'àrea que afecta com per la persona, que havia demostrat una capacitat i un saber fer importants». El fet que sigui Aymerich qui assumeixi l'àrea demostra, segons Casas, «les dificultats que té el govern de CiU per trobar persones amb experiència suficient». El portaveu del PP, Jaume Tarragó, s'ha manifestat en el mateix sentit i, finalment, ERC —integrada a l'equip de govern— assegura en un breu comunicat que «respecta» les raons personals que han portat Franquesa a la dimissió i afegeix que confia en la reordenació del cartipàs que ha fet l'alcalde.
LES FRASES
«És una decisió motivada per circumstàncies familiars i personals
sobrevingudes; no es tracta d'un tema polític, sóc militant de CDC
des de fa molts anys i penso continuar-hi involucrat»
JOAN FRANQUESA tinent d'alcalde d'Urbanisme
«Es una decisió que pren ell i el que jo pugui pensar no té
importància. Com a responsable de les llistes, saber això m'hauria facilitat les coses, perquè ara no
és gens fàcü substituir-lo» JOAN AYMERICH, alcalde i
president local de CDC
«Lamento que hagi plegat i lamento que ho hagi fet pocs mesos
després de les eleccions» JOAN RECASENS, tinent d'alcalde de Serveis Urbans i president d'UDC
«Manifestem el nostre respecte per les raons personals que han
provocat la dimissió i dipositem la nostra confiança en la reordenació del cartipàs»
JAUME BUSQUETS, tinent d'alcalde d'ERC
«Jo no en sabia res. Durant aquest temps he estat desvinculat de
l'Ajuntament i si em proposessin res m'ho hauria d'estudiar» ÀNGEL LLASERA, extínent
d'alcalde d'Urbanisme
Extintors
Sant Cugat del Vallès, -zr 589 17 99
L A C R Ò N I C A
La dificultat d'omplir el buit
P rimera conseqüència immediata de la dimissió de Joan Franquesa: dels cinc tinents d'alcalde que queden, no
més un —Pasqual d'Ossó, responsable de l'àrea d'Economia i Hisenda— és de Convergència Democràtica, a banda del mateix alcalde. De Ja resta, dos són d'Unió Democràtica, una és independent i el quart és d'Esquerra Republicana de Catalunya. Segona conseqüència (menys immediata) de la dimissió del responsable de l'àrea d'Urbanisme: tot i que ell prefereixi dir només que sempre ha estat i està «a disposició del partit», Franquesa va ser, durant un
c.c. •
temps, un dels successors naturals de Joan Aymerich en el si de CDC. Ara es fa cada cop més difícil posar noms i cognoms a possibles recanvis per als càrrecs pesants de l'equip de govern, inclòs el del mateix alcalde. En realitat, sense voluntat de menystenir ningú, sembla que Aymerich va dipositant la seva confiança en persones que no pertanyen al seu partit, cosa que no és necessàriament negativa per a la gestió municipal, però que afebleix el poder del partit majoritari de la coalició nacionalista. Tercera conseqüència: què passarà amb l'àrea d'Urbanisme, una de les més com-
SORTIT EL «UM*
plexes i transcendentals en l'acció de govern de CiU? És fàcil suposar que Aymerich no tindrà temps per seguir el dia a dia dels projectes. Per tant, hi ha dues possibilitats: que es busquin assessors externs —i un d'ells podria ser l'extinent d'alcalde Àngel Llasera— o que, a la pràctica, el control de l'àrea recaigui en el seu cap, Francesc Borràs, un dels càrrecs de confiança més antics que queden a l'Ajuntament des que Aymerich va guanyar per primer cop les eleccions, l'any 87. S'haurà d'esperar, com a mínim, que passi el ple municipal del mes de febrer.
Estudis:
- PAS A PAS. UN ITINERARI PER SANT CUGAT (II i III). - DE SUPLANTACIONS, MENYSPREUS I REVERSIONS - ASPECTES DEL PODER POLÍTIC LOCAL A LA BARCELONA DEL TRIENNI 1820-1823. - EL MONEST/R DE SANT CUGAT: DESAMORTITZACIÓ I GESTIÓ EN EL SEGLE XIX, - QUIN MUSEU PER A SANT CUGAT?
A la venda a les següents llibreries santeugatenques: Alexandria, Cami, El Quiosc, Jordi. López Paideia, Paper paper. Planas i Xamfrà.
4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
POLÍTICA
Xirinacs diu al Club Muntanyenc que la democràcia actual «no és vàlida» Afirma que els governants «no apliquen la voluntat del poble»
ÀNGELS CASTL'LRA I Sant Cugat.— El filòsof, pacifista i excapellà Lluís Maria Xirinacs va denunciar que la democràcia de què presumeixen els països occidentals i especialment l'Estat Espanyol no és real, perquè tot i l'etimologia de la paraula, «poder del poble»,
Lluís Maria Xirinacs va explicar que la democràcia és un pràctica que en la societat actual no és gaire habitual. Xirinacs, que va ser senador durant els anys de la transició i va participar en la redacció de la Constitució, va assenyalar que les accions que porten a terme els polítics queden molt lluny de la voluntat del poble, que no té representativitat ni iniciativa per expressar allò que vol realment.
El conferenciant Lluís Maria Xirinacs, que en els últims anys del franquisme va estar empresonat i es va manifestar moltes vegades davant la presó Model per demanar l'alliberament dels presos polítics, va recordar que el poble ha d'arribar a la informació a través de les vies extraoficials, perquè allò que expliquen els polítics és oficial però no públic. «El poble, que és qui ha de tenir el domini de la cosa pública, ho sap tot», va destacar Xirinacs. El convidat, que va ser candidat al Nobel de la Pau el 1975, va exhortar la societat a buscar informació fora de les vies habituals, perquè és així com es coneix el que passa, i va demanar a la societat civil que emprengui iniciatives per expressar la seva
Lluís Maria Xirinacs. Foto: J.A. MULA.
voluntat. Xirinacs va atribuir una part
de la responsabilitat d'aquesta manca de comunicació als intel·lectuals. «En conec que s'han venut, per rebre subvencions o
la democràcia que impera és la que interessa als governants i no la que convé als ciutadans. Xirinacs, que va ser un aferrissat lluitador a les acaballes del franquisme i va col·laborar en la redacció de la Constitució espanyola, va participar dimarts en el cicle Aula Cultural del Club Muntanyenc.
per tenir un sou, i s'han acostumat a dir només allò que els poderosos volen sentir.»
Segons el conferenciant, l'opinió pública és el resultat del procés d'informació i de creació d'opinió que es produeix en les diferents comunitats. L'individu té una opinió, la comenta amb la seva comunitat més pròxima, que és la família; a partir d'aquí la comparteix i discuteix amb la gent del barri, i aquest corrent va fluint a través dels estaments fins a arribar a l'estructura política, que assumeix aquesta opinió i que, en teoria, hauria d'actuar en conseqüència.
Per reafirmar aquesta posició, Xirinacs va assenyalar que la transició a l'Estat Espanyol no va ser modèlica. «Els governants es van reunir per traçar algunes línies d'actuació i decidir com s'havia de portar el país. Però la voluntat del poble no ha quedat expressada.» El filòsof va afegir que, «en el cas que es demostri, com sembla que diuen els jutges, que hi ha indicis que el govern és responsable dels GAL, em semblaria abominable». Per Xirinacs, aquesta seria una prova que la societat «no viu en un estat democràtic».
POLICÍAC
L'Associació de Caps de Polieia acusa Àngel Pastor
d'usurpació de funcions El sergent diu que desconeix el conflicte
SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— El gabinet jurídic de l'Associació Catalana de Caps de Policia ha fet pública una acusació d'«usurpació de funcions i presumpta falsedat» contra Àngel Pastor, el sergent de la Policia Local de Sant Cugat que, des del mes d'abril, ocupa el lloc d'inspector en cap en funcions del cos municipal. Tot i que encara no s'han pres mesures judicials, el despatx d'advocats Melero —contractat com a gabinet jurídic de l'associació— no descarta aquesta possibilitat «si no hi ha una rectificació per part del sergent», segons Maria Dolors Melero, advocada del bufet.
Melero ha assenyalat que la revista editada per l'Ajuntament per fer balanç de l'actuació de la policia municipal durant el 1994 presenta Pastor com a inspector en cap del cos. Aquest càrrec, segons els advocats, «és fals, ja que durant el període de temps a què es refereix la Memòria el cap de la Policia Local era Moisès Simón». Malgrat que va marxar a Tortosa en comissió de serveis el 31 de març, Simón continua sent l'intendent en cap i ocupa una plaça de funcionari que té en propietat. És per això que, segons Melero, «pot constituir una falta greu el fet d'atribuir-se un càrrec que no és el real, en un document que es distribueix
públicament». L'interès de l'associació de caps de policia és, segons el gabinet jurídic, «que la població de Sant Cugat sàpiga qui és el responsable de la seva policia municipal», ha dit Melero.
La llei de policia local, aprovada al 1991, va regular la jerarquia dels cossos municipals. «Des d'aleshores —assegura l'advocada— és molt important no saltar-se el que està establert.» L'afer és especialment greu, segons Melero, perquè el càrrec d'inspector «queda molt lluny del de sergent, ja que per accedir-hi cal tenir una diplomatura, fer un curs a l'Escola Catalana de Policia i aprovar unes oposicions».
Silenci oficial
Encara que ha dit que «abans de portar el cas als jutjats s'es-tablirà contacte amb Àngel Pastor i l'Ajuntament», el bufet ha admès que de moment no ha notificat el que es considera «presumpta falsedat i usurpació de funcions» als responsables municipals.
Per aquesta raó, Pastor ha dit que no farà «cap declaració fins que no rebi una notificació i hagi analitzat el problema». Igualment, Els 4 Cantons ha intentat reiteradament posar-se en contacte amb l'alcalde, Joan Aymerich, com a màxim responsable de seguretat ciutadana a Sant Cugat, però no ha obtingut cap reposta.
OBRES
Dimarts, els forats apareixien descoberts després de la pluja. Dimecres al matí, la brigada els havia tapat amb asfalt fred. Foto: J.A. MULA.
Tapen provisionalment els forats d'Alfons Sala Una noia que conduïa una moto va resultar ferida lleument a causa dels sots dimecres
c.c. • Sant Cugat.— Una noia que circulava en ciclomotor per l'avinguda Alfons Sala va resultar ferida dimecres a primera hora del matí a causa d'un dels forats que hi ha enmig de la calçada d'aquest carrer. La noia va patir contusions i va ser traslladada en ambulància al servei d'urgències del centre d'atenció primària de
Sant Cugat. L'accident, segons fonts de la Policia Municipal, va passar quan faltaven cinc minuts per a les vuit del matí, a l'altura del carrer Martorell i en direcció a l'estació dels ferrocarrils. Precisament, aquest és un dels punts on la calçada està en pitjor estat. Hores després, els forats apareixien tapats amb asfalt fred. Segons el tinent d'alcalde de Serveis
Urbans, Joan Recasens, la coincidència temporal entre l'accident i l'actuació de la brigada municipal d'obres és casualitat. Recasens ha explicat a aquest setmanari que la pluja ha provocat que els forats quedin contínuament al descobert, després que la brigada els ha tapat en repetides ocasions. Per evitar-ho, s'hauria de retallar el forat i ,.mplir-lo d'as
falt calent, però, segons Recasens, la brigada no ha pogut fer aquesta operació a causa del mal temps. En tot cas, dilluns està previst intentar-ho.
Projecte ajornat
La remodelació de l'avinguda Alfons Sala ha estat una de les inversions previstes per a l'any 95 que van quedar finalment ajor
nades per manca de pressupost. El projecte, que preveia una inversió de 75 milions de pessetes, es va aprovar al ple municipal de desembre de l'any 94: el tinent d'alcalde d 'Urbanisme, Joan Franquesa, va anunciar que l'avinguda Alfons Sala es pavimentaria de nou i es convertiria en un passeig amb voreres més amples i arbres.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 5
POBLACIÓ
La població de Sant Cugat ha crescut de 6.994
habitants en cinc anys Hi ha 47.104 persones inscrites al padró
CATI MORELL • Sant Cugat.— El creixement del nombre d'habitants inscrits al padró municipal en els darrers cinc anys ha suposat un increment d'aproximadament el 4%, segons ha fet públic l'Ajuntament de Sant Cugat en un estudi sobre la revisió del padró municipal que es fa cada cinc anys. A finals del 1990, Sant Cugat tenia 38.937 habitants i amb data d'l de gener del 96 la població és de 47.104 persones.
SITUACIÓ DEL PADRÓ DE SANT CUGAT EL 31-12-95
Segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Farrés, el més important és que «les xifres demostren que Sant Cugat no és una ciutat excloent» i que el total de la població creix a un ritme previst gràcies a la qualitat de vida que s'ha aconseguit en els darrers 8 anys. Farrés creu que Sant Cugat respon al model de ciutat que ha fet un creixement urbanístic horitzontal. De fet, la prova, segons el tinent d'alcalde de Serveis Interns és que un percentatge «molt important dels nouvinguts en els darrers cinc anys provenen de Barcelona». El 59% del total de persones que s'han instal·lat a Sant Cugat des de 1991 ve de Barcelona capital, el 23%m de la província de Barcelona, un 1% de Tarragona, un 1% de Lleida i un 1% de Girona. La resta de comunitats autònomes de l'Estat Espanyol han aportat aproximadament un 12% de nouvinguts a Sant Cugat i el 3% restant provenen de l'estranger.
Segons Jordi Farrés «cal destacar que a partir del 1992 hi ha una evolució que afavoreix l'increment dels estrangers. Entre el 1992 i el 1995 un total de 745 nouvinguts de fora de l'Estat Espanyol van establir la seva residència a Sant Cugat». Les principals causes d'aquest increment són, segons Farrés, «la implantació i ampliació de les empreses multinacionals a Sant Cugat». Segons l'Ajuntament de Sant Cugat, els estrangers representen un 8,4% del creixement net del padró i, «pràcticament tots els que vénen a viure a la ciutat consoliden la seva residència». Però Jordi Farrés també dóna força importància al fet que Barcelona capital «està patint una davallada constant i massiva de ciutadans». Farrés creu que «la gent busca ciutats més petites, més humanes, més tranquil·les i amb personalitat pròpia» i, segons ell, Sant Cugat respon a aquest perfil, ja que no només fa de ciutat dormitori. Farrés diu que el fet que Sant Cugat rebi nous residents provinent de Barcelona és més important per
Sant Cugat que per Barcelona, perquè la relació percentual és molt diferent a causa del nombre global d'habitants.
La piràmide d'edats de la població de Sant Cugat és pràcticament vertical, tot i que, segons Jordi Farrés, «els naixements són un factor important de creixement del padró». Neixen lleugerament més nens que nenes i moren també més homes que dones. Els nens nascuts entre el 91 i el 95 representen el 14,36% de les edats totals, i les defuncions del mateix període representen un 20,23% de les baixes totals. El creixement net durant els darrers cinc anys ha representat un 10,55% de l'increment de la població.
Farrés afirma que «si agafem com a referència l'any 1995, veiem que la taxa de creixement anual representa un 5,9 per mil», fent referència a la relació entre els naixements i les defuncions amb la població del cens.
Amb totes les dades que s'han barallat a l'estudi, Farrés ha afirmat que «l'increment de la població no comporta una pèrdua de qualitat de vida i la prova està en el fet que el creixement de la població és constant i només s'ha vist frenat durant el període 93-94 com a conseqüència de la crisi econòmica.
Farrés destaca el fet que Sant Cugat té un sostre que està al voltant dels 70.000 habitants. Farrés afirma que «abans que CiU accedís a l'equip de govern el sostre de població estava en 180.000 habitants». El tinent d'alcalde de Serveis Interns creu que la planificació i el model de ciutat que ha creat l'equip de govern, han permès reduir a més de la meitat el nombre d'habitants potencials. «Només així —segons Farrés— s'ha pogut fer una ciutat equilibrada, que no perdés la seva identitat». Jordi Farrés assegura que el model de ciutat que s'ha dissenyat i s'ha començat a construir respon a una opció política, ja que, segons ell «encara n'hi ha que pensen en un model de ciutat de 200.000 habitants».
Evolució de la població del municl "Z "'' '" - mà 1992
aooo •»-
«a» tf
40.000 • * •
Saldo doMogrific 4.000 »*~
Sattdmogrtfs
Piràmide d'edats de Sant Cugat al 1996
Concepte
Menors da 5 any* 1.091 4,67 974 4,11 2.065 4,39
De 5 ai» anys 1.421 6,09 1.289 5,43 2.710 4,39
De 10 a 14 any* 1.538 6,59 1.460 6,15 2.998 6,37
De 15 a 79 anyi 1.884 8,07 1.757 7,41 3,641 7,73
De 20 a 24 any» 2.126 9,10 2.008 8,46 4.134 8,78
De 25 a 29 any* 1.808 7,74 1.848 7,7 &656 7,77
De 30 a 34 any» 1.950 8,35 2.082 8,78 4.032 8,56
De 35 a 39 anys 1.965 8,42 2.101 8,86 4.066 8,64
De 40 a 44 any» 1.948 8,34 2.015 8,49 3.963 8,42
De45a49anya 1.871 8,01 1.900 8,01 3.771 8,01
De 50 a 54 any* 1.571 6,73 1.462 6,16 3.033 6,44
De 55 a 59 any» 1.043 4,47 935 3,94 1.978 4,20
De60a64any$ 955 4,09 958 4,05 1.913 4,06
Majors de 65 any* 2.180 9,34 2.936 12,38 5.116 10,87
Totaldtttapobtatfó: 23.361 23.725 47.076
LA C R Ò N I C A
El creixement de Sant Cugat: una lectura
E ntre l'I de gener de 1991 i el d'enguany, Sant Cugat ha augmentat la població en 8.167 persones, s'ha in
crementat d'un 21%. N'és la causa l'arribada de nous habitants, exactament 8.558. El 60% vénen de la ciutat de Barcelona i una bona part, de la resta de l'Estat i l'estranger. Sens dubte, cal atribuir aquesta arribada a la instal·lació, a Sant Cugat i voltants, d'empreses transnacionals. Les dades són significatives: el 48% dels estrangers residents a la nostra ciutat procedeixen de països de la Unió Europea. Ara bé, no podem fer una correlació directa entre increment de població i nouvin-
JORDI CASAS i ROCA •
guts. Per entendre les dades globals cal tenir en compte que la suma del creixement vegetatiu i els errors per omissió (persones que per diversos motius estaven mal empadronades), malgrat la important taxa de naixaments (a causa, sens dubte, que tenim una població jove), amb prou feines supera les baixes de les persones que han marxat de Sant Cugat: 4.153 (només un 19% ho han fet en direcció a Barcelona). El moviment de població ha estat impressionant: un 41% de la població existent l'I de gener de 1991. Vist això, és legítim preguntar-se: si se segueix així, quan tardarem a renovar la població
existent fa deu o quinze anys? Els districtes han crescut més que el nucli, els més beneficiats han estat Valldoreix i Mira-sol.
J.C. és historiador
Seguretat
Electrònica
SEGURETAT
Sant Cugat del Vallès, rt 589 17 99
pQpKX. S.A.
VENDA - NETEJA i RESTAURACIÓ CATIFES - KIUNS • MOQUETES
ESPECIALISTES EN CATIFES ORIENTALS
CATIFES DE SISAL AMB SANEFA
(fetes a mida)
-CATIFA PAKISTAN 125 x 180...35.000 pies. -CATIFA NEPAL 155 x 245...63.000 pies. -CATIFA NEPAL 120 x 180...37.000 pies. -KIUNAFSHANISTAN 1x2 ...14.000pies. -KIUNTURC 0,85 xO.60.,.3.850 pies.
Botiga: c / Cànoves del Castillo. 4 Tallers: av. Can Caldes, 16 Tel. 674 65 00 • 589 22 21 Tel. 589 46 56 • 589 47 16
IMPORTADOR DIRECTE
PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 19%
PRESSUPOSTOS
Les inversions de l'Ajuntament per al 1996 superen els 2.000 milions de pessetes
Promusa registra més del 50% del total de la despesa prevista CATI MORELL
H Sant Cugat.— Les despeses d'inversions previstes per l'Ajuntament de Sant Cugat al 1996 suposen més de 2.000 milions de pessetes, 1.200 dels quals es destinaran a les inversions
La despesa prevista per l'àrea d'Urbanisme contempla gairebé 3 milions de pessetes de finançament propi en concepte de despeses provinents de la remode-lació del carrer Major. Igualment, Can Magí i Can Magí sud suposen una despesa global d'aproximadament 6 milions de pessetes. L'àrea d'Urbanisme preveu una despesa d'una mica més de 25 milions de pessetes de finançament extern destinat a sufragar la despesa del cobriment de la riera de Sant Cugat i les obres dels carrers Àngel Guimerà i Doctor Murillo. En l'apartat de finançament extern, el pressupost de despeses de l'àrea d'Urbanisme preveu un total de 35 milions de pessetes en concepte d'expropiacions de la rambla del Celler i Torreblanca, 36 milions més per expropiació del Túnel de Sant Cebrià i 10 milions per l'expropiació del Tanatori del carrer Josep Trueta. Una de les partides que assumeix part important de la inversió total és la urbanització del carrer Àvila i rambla del Jardí que acumula 36 milions de finançament propi i 103 milions i mig de finançament extern. El total que es destina a aquest projecte suposa aproximadament una cinquena part del total d'inversió que l'equip de govern ha previst destinar a l'àrea d'Urbanisme. Dels 505 milions de pessetes que es preveu destinar a aquesta àrea, 147 milions són de finançament propi i 358 milions de finançament extern. L'àrea que més despeses preveu juntament amb la d'Urbanisme és la de Serveis Urbans.
L'àrea de Serveis Personals ha previst una despesa global d'aproximadament 14 milions de pessetes que contemplen un total de 4 milions i mig en concepte d'arranjament d'instal·lacions esportives, 3 milions i mig i 6 milions
previstes a Promusa. L'àrea d'Urbanisme és la que regis t ra la xifra més e levada —505.481.245 pessetes—, que es destinarà bàsicament a afrontar els pagaments de projectes que ja s'han iniciat i, fins i tot, acabat en
alguns casos. El pressupost de despeses previst per l'equip municipal s'aprovarà juntament amb el pressupost ordinari al ple extraordinari que se celebrarà el pròxim dimarts 13 de febrer.
DESPESES D'INVERSIONS A L'AJUNTAMENT DE ST. CUGAT
• S e r v e i s generals
Ogantoms
destinats a l'àrea de sanitat i serveis socials, 5 milions dels quals són de finançament extern.
L'àrea de Serveis Interns ha pressupostat unes despeses globals que superen els 50 milions
Gràfic: EL PUNT
de pessetes i que són íntegres d'aportació municipal i que contemplen des del condicionament de la casa consistorial fins a les millores del servei 010 o de la xarxa informàtica de l'Ajuntament.
L'àrea d'Economia ha previst unes despeses aproximades de 10 milions de pessetes, 1,5 dels quals seran d'ingrés finalista o a través de finançament extern. L'àrea d'Economia registra 7 milions de despesa en concepte de mobiliari i màquines per la Casa Mònaco, a més de màquines per a la casa consistorial i mobiliari general. Els 3 milions restants de la despesa prevista per l'àrea d'Economia pertanyen a inversions diverses en promoció del treball. Aquesta partida té una subvenció de la Generalitat d'un milió i mig de pessetes. En canvi, l'àrea d'Economia i Hisenda no ha previst despeses relacionades amb la promoció del comerç.
L'àrea de descentralització no contempla despeses provinents d'inversió perquè aquestes inversions queden incloses, a les diferents àrees. I l'àrea de Medi Ambient contempla una despesa d'a prop de 3 milions de pessetes que es destinen a l'adquisició d'una camera i material fotogràfic, material per a la lluita contra incendis, retolació i senyalització, adquisició de telèfons mòbils i adquisició d'un vehicle per a l'àrea.
Amb tot, les inversions més importants previstes per al 19% tornen a recaure en la promotora municipal Promusa. El pressupost previst per a aquest any és de 1.275 milions de pessetes, xifra que supera el 50% de la despesa global pressupostada en l'apartat d'inversions i proposada per l'equip de govern a la resta de grups del consistori. El pressupost d'inversions, però, no s'aprovarà fins al pròxim 13 de febrer —en ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat—, juntament amb el pressupost ordinari, un pressupost que, segons va anunciar l'equip de govern, hauria de ser sobri.
COMERÇ
Els promotors del Centre Comercial Sant Cugat desmotiven el sector local
Joan Aymerich, decebut, anuncia una nova reunió amb els propietaris del centre CM.
H Sant Cugat.— «Aquesta reunió no m'agrada perquè no és gens motivadora», va afirmar Joan Aymerich durant la conversa que van mantenir dimarts passat els comerciants de Sant Cugat amb els responsables de la promoció comercial de les galeries del futur Centre Comercial Sant Cugat. Segons l'alcalde de Sant Cugat, «Larry Smith —promotora comercial— ha mostrat un cert menyspreu i, fins i tot, ha posat en dubte la professionalitat del sector comercial de Sant Cugat» i per això va anunciar la seva intenció d'allargar el termini previst perquè els comerciants de Sant Cugat interessats a instal·lar-se al centre comercial de la Guinardera tramitin la seva sol·licitud. El termini per lliurar les sol·licituds era previst que acabés el pròxim 15 de febrer. Per
això, es va preveure una reunió entre els promotors i un centenar de comerciants de Sant Cugat aquesta setmana.
Durant la reunió, els responsables de la comercialització de les galeries van fer un recull d'impressions sobre el que havia de ser el futur centre comercial, però aquestes impressions van provocar la decepció dels comerciants i el rebuig de l'alcalde i el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca. Aquest últim ha mostrat la seva satisfacció per la decisió que va prendre l'alcalde davant les circumstàncies. Segona Aymerich. la reunió de dimarts havia de servir per ajudar a esclarir els dubtes que tinguessin els comerciants sobre la possible instal·lació dels botiguers de Sant Cugat a la Guinardera, però «d'això no se'n va parlar». Tant l'alcalde com el president de Sant Cugat Co
merç es van mostrar sorpresos que els representants de Larry Smith pensin que el públic potencial del Centre Comercial Sant Cugat (150.000 persones diàries) és a la perifèria —Sant Cugat i Rubí— i descartin, d'entrada, el client de Barcelona a causa del peatge dels túnels de Vallvidrera. Segons l'alcalde «és curiós que diguin això, quan setmanes abans s'ha intentat iniciar una negociació amb Ta-basa». De fet, el representant de la firma Pryca Lluís Marimon va confirmar les paraules de l'alcalde i va repetir una vegada més que la prioritat a l'hora d'aconseguir un lloc a les galeries comercials serà sempre per als comerciants de Sant Cugat.
Jaume Roca ha volgut remarcar el fet que tots els avantatges que es puguin obtenir de la negociació han vingut afavorits per l'associacionisme del comerciants. El
president de Sant Cugat Comerç creu que aquesta és una prova que l'associació funciona i que els petits botiguers han d'unir-se per afrontar aquest tipus de problemes. Roca creu que l'empresa Larry Smith s'equivoca si pensa en grans firmes comercials que vinguin de fora de Sant Cugat i que puguin oferir la mateixa qualitat que un comerciant local. Roca diu que els contractes finals «no els signaran els responsables de la promotora comercial, sinó els propietaris del centre» i això «permet una certa tranquil·litat». De fet, els propietaris del centre comercial ja s'han compromès en diferents ocasions a donar entrada lliure als comerciants de Sant Cugat. Però, tot i això, l'alcalde convocarà una nova reunió amb els màxims responsables del centre comercial i Pryca abans que es presentin les sol·licituds.
Contínua el cicle de xerrades d'orientació a la Casa de Cultura
ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— Les diferències de matissos entre les dues llicenciatures que ofereixen les facultats de ciències econòmiques i la di-plomatura d'empresarials van centrar les conferències que es van fer dilluns, continuant amb el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'Ajuntament a la casa de Cultura. Jordi Rosell, professor d'Economia Aplicada de la UAB, va. explicar que la diferència entre econòmiques i gestió d'empreses rau només en el nom, però no en els continguts. Francesc Josep Uroz, professor de l'escola d'empresarials de Sabadell, va dir que el gran avantatge de les empresarials respecte d'econòmiques és la diferència d'hores lectives, que permet compaginar els estudis amb una feina.
La vocació i una certa capacitat d'abstracció són requisits necessaris per estudiar una carrera de ciències exactes, que van protagonitzar la xerrada de dimarts. Les matemàtiques, la informàtica i la física van centrar la conferència. El professor Agustí Raventós va explicar que en aquesta carrera, matemàtiques i físiques, l'índex d'atur és molt baix. Uns anys enrera, tots els llicenciats en exactes trobaven feina fàcilment com a docents, en la investigació universitària i sobre tot, en la indústria. Raventós va recordar que les ciències exactes estan en constant evolució, i que les matemàtiques, tot i ser teòriques, intervenen en camps pràctics com la medicina, la física, la electrònica i la informàtica.
una de les conferències que ha tingut més èxit d'aquest cicle va ser la de dimecres, a la qual van assistir més de 100 persones. Ferran Castillo, tècnic de Formació Professional de la Generalitat, va afirmar que el disseny dels cicles formatius de la formació professional és bó, però s'haurà de veure com s'aplica i comprovar l'acceptació social que té. Ferran Castillo va destacar que aquests cursos són una bona opció per als estudiants que han acabat COU, i va destacar que la desinformació els porta a triar carreres universitàries en lloc de fer els cursos formatius.
El cicle de xerrades continuarà el proper dilluns amb la intervenció de Conxa Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, que explicarà els detalls sobre la carrera de Belles Arts i Arts i Oficis. Dimarts, es tractarà la pedagogia i les ciències de l'educació.
Un noi de 14 anys cau d'un segon pis i no li passa res • Sant Cugat.— Carios M., un jove de 14 anys, va caure dimecres a la tarda del balcó de casa seva, situada en un segon pis, i va topar amb un cotxe que hi havia aparcat a la vorera. Després de topar amb el vehicle, el noi va caure a terra. El noi està ara en observació a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital General, on els metges estan observant la seva evolució, tot i que el jove accidentat no ha patit conseqüències greus a conseqüència de la caiguda. El jove no prsenta cap fractura ni hemorràgia interna.
Els fets van passar a primera hora de la tarda, quan Carios M. va sotir al balcó de casa seva, al carrer Vallès número 89-91, i, segons han explicat fonts de la família, va relliscar presumptament perquè el terra era moll i ell anava descalç.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 7
POLÍTICA
Un pacte pel progrés de Sant Cugat JAUME BUSQUETS I FÀBREGAS
El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets (d 'ERC), contesta en aquest article la crònica de Jordi Casas en què es qüestionava la validesa del pacte
de govern municipal entre E R C I CiU. Segons Busquets, el pacte es va signar pel progrés de Sant Cugat i se'n compliran tots els acords, «un per un».
E l 12 de gener, des de la seva trona de cronista local a les planes d'Els 4 Cantons, l'amic i exregidor d'I
niciativa per Catalunya Jordi Casas reiterava les seves crítiques al pacte de govern municipal CiU-ERC. Tot i que no sóc entusiasta del gènere epistolar en els diaris (perquè el considero de caràcter privat), en aquest cas em plau exposar públicament els resultats del pacte 6 mesos després, que contesten per si sols les o b s c u r e s r e flexions de Casas.
La d e m o c r à c i a contempla el pacte polític com un mecanisme legítim de govern i la cultura del pacte com un dels seus principis essencials. Als règims totalitaris no els cal aquesta cultura perquè es basen en l'exercici autoritari del poder i en la suposada possessió de la veritat absoluta per part d'un únic cabdill o partit.
Personalment, i en sintonia amb els plantejaments d'ERC, sóc molt poc amic de les veritats absolutes, i encara menys amic de l'integrisme ideològic —sigui del
«La crítica de Jordi Casas és
tendenciosa perquè qüestiona a priori
l'honorabilitat d'ERC i CiU en
posar en dubte la voluntat d'ambdós partits de complir
el pacte.»
color que sigui— i sí partidari del diàleg, de la corresponsabilitat i del treball constructiu. En democràcia, pactar significa buscar el benefici d'una raó compartida.
D'acord amb aquesta idea, i convençuts que les propostes d'ERC són positives per al progrés
de Sant Cugat, vam pactar amb CiU mitjançant uns acords públics que dignifiquen els signants i que situen molt alt el llistó de la vida política municipal. Després de 6 mesos de govern en coalició, s'han assolit els primers acords subscrits en el pacte. Entre d'altres, l'assoliment de les competències establertes per a l'àrea de Medi Ambient, la integració política al Patronat
de Collserola, la constitució de la comissió de seguiment per a la requalifïcació de Torre Negra i l'elaboració consensuada del pressupost municipal. La transparència de l'acord de govern permet que els santcugatencs siguin testimonis del seu compliment.
Davant aquesta transparència, la crítica de Casas és tendenciosa
perquè qüestiona a priori l'honorabilitat d'ERC i CiU en posar en dubte la voluntat d'ambdós partits de complir el pacte. Insinuar amb més o menys enginy que el pacte té com a objectiu l'obtenció de profits personals és fer un pobre favor a la democràcia utilitzant el recurs fàcil de la demagògia i el populisme.
Sense el convenciment personal que els acords del pacte es respectaran un per un —com ha anat succeint durant aquests sis mesos— no podria participar en l'acció de govern municipal i sense el compliment d'aquests acords difícilment ERC es podria mantenir a l'equip de govern.
La secció local d'ERC i el seu representant polític a l'Ajuntament tenim com a principal objectiu treballar amb perseverança pel progrés del municipi i defugirem qualsevol actitud de cofois-me. ERC serà lleial però escrupolosa en el compliment del pacte de govern amb CiU. Serà dialogant amb tothom, però adverteix que no alimentarà polèmiques estèrils i partidistes. Des de fora, i des del govern municipal, ERC treballarà per fer un Sant Cugat respectuós amb el medi ambient, econòmicament pròsper, culturalment atractiu, equilibrat territorialment i socialment solidari.
ANTIMILITARISME
De la insubntissió i Poportunisme
JOSÉ FERNANDO MOTA
José Fernando Mota , coordinador d'IC a Sant Cugat, nega que la moció del seu grup a favor
de la insubmissió —contrarestada per una de CiU i E R C — fos «oportunista», com la va titllar E R C .
O portuna, i no oportunista, era la moció d'Iniciati-va-Els Verds a favor de la insubmissió. Oportuna
perquè s'ha aprovat un nou codi penal en què, malgrat l'oposició d'IC-IU i el PNV, no s'ha des-penalitzat la insubmissió; oportuna perquè segueix la iniciativa d'ajuntaments catalans on s'han aprovat mocions semblants, com el de Figueres, on també va ser presentada per IC-EV i va rebre el suport d'ERC; i oportuna perquè aviat hi haurà el primer judici a un insubmís santeugatenc, fet que desconeixen CiU i ERC.
Si s'hagués de parlar d'oportunisme, seria per la contramoció presentada per CiU i ERC, que s'amaga darrera de propostes descafeïnades. La moció d'IC pretenia que l'Ajuntament anés més enllà de les paraules de suport a la insubmissió i prengués un veritable compromís antimilitarista, eliminant les places de prestació social substitutòria (PSS), que ocupen llocs de treball i solucionen al Ministeri de Defensa el problema de l'allau d'objectors de consciència. Pretenia també que l'Ajuntament es negués a ser un lloc de reclutament, encara
que per disposicions legals aquesta mesura sigui només un gest; i, per últim, es buscava el compromís de donar suport jurídic als insubmisos santcugatencs, sobretot als dos que van ser denunciats pel mateix Ajuntament. Res d'això no va ser possible i la contramoció presentada per l'equip de govern només recull paraules i amb confusions, ja que parla d'insubmisos i objectors, com si els insubmisos no fossin objectors. A més, CiU i ERC tenen una estranya visió de l'antimilitarisme: en la contramoció deixen entreveure que si Catalunya tingués competències en defensa caldria replantejar-se la insubmissió. IC dóna suport a la insubmissió perquè no creu en els exèrcits, i no perquè la mili es faci per una pàtria o una altra.
IC no s'oposa que els objectors optin per la PSS, però per això estan les ONG que ofereixen places i no l'administració pública, que s'aprofita de la mà d'obra gratuïta. Amb la seva moció sobre la insubmissió, IC no feia res més que complir el seu programa electoral, no com altres forces polítiques que per un parell de càrrecs obliden els seus principis.
INAUGURACIÓ DEL GIMNÀS DEL CLUB DE TENNIS SET BALL Sr. Domenc: "Volem un club esportiu pera tota la ciutat" El Club de tennis Set Ball ha volgut, aquest 1996, "posar-se les piles" amb la vinguda del nou any. A les seves magnífiques instal.lacions ja habituals, cal afegir, a partir d'ara, un excel·lent gimnàs de musculació amb tots els aparells necessaris per posar-se en forma, la propera inauguració i reestructuració d'oficines i vestuaris, i tot un seguit de projectes de futur immediat entre els quals s'ha de remarcar la voluntat d'obrir el club a tots els esportistes de la ciutat. Francesc Domenc, actual president del club, ens parla del present i el futur de Set Ball.
"La idea neix de la voluntat i el coratge dels que volem que Set Ball sigui un club esportiu per a tots els ciutadans. El nostre club ha ofert sempre el millor complement al tennis: una magnífica piscina, llocs verds amb una acurada gespa, el nostre local social i el restaurant.
Però resulta prioritari per a nosaltres dotar el club de tot un seguit de serveis complementaris a la pràctica del nostre esport principal, i que facin possible una estada més agradable als nostres abonats al club. Neix així la idea d'un gimnàs complet que avui inaugurem."
El gimnàs queda a disposició de tots els abonats del club des de les 9 del matí fins a les 10 del vespre ininterrompudament.
- De tota manera. Sr. Domenc, tenim entès que aquesta no és l'única sorpresa que els abonats de Set Ball tindran durant aquest any. - "Evidentment que no. Pensi que la nostra única missió és fer del nostre visitant un amic que trobi en aquests arbres ei descans i esbarjo indispensables, tot compensant l'estil de vida actual. Set Ball vol oferir justament aquest servei i. per arribar a la fita que ens hem marcat, el gimnàs és un primer pas; després de seguida vindrà tota la
"Un gimnàs totalment equipat i a disposició gra
tuïta de tots ets nostres abonats"
renovació de les oficines i dels vestuaris, que estan pendents tan sols d'uns petits retocs finals. A principis de març volem inaugurar oficialment la primera "carpa" estable de la ciutat dins les nostres instal.lacions; un lloc tranquil, acollidor i en la línia més actual, que permetrà prendre una copa amb bona música i en un ambient idoni tots els caps de setmana de l'any, hivern i estiu, amb unes magnífiques instal.lacions dotades de tot allò necessari per passar una estona especial. Sempre és important marcar-se fites que siguis capaç d'assolir, per això volem renovar el club totalment en el termini d'un any."
- En Francesc Garcia és el vice-
Unes instal.lacions absolutament equipades amb tot el que es necessita per a una correcta musculació.
president del club i el cap esportiu de l'entitat. A ell li demanem que ens expliqui breument quina és la finalitat del gimnàs inaugurat i el contingut de les seves instal.lacions. - "Aquest gimnàs té el que és necessari per a una correcta musculació i preparació física
"Un club totalment renovat en el termini d'un any"
del cos. Avui dia, cada vegada és més importantmantenir en correcte estat el teu propi cos amb la pràctica de qualsevol esport. La finalitat d'aquest nou gimnàs és justament aquesta. Properament contractarem els serveis d'un preparador físic especialitzat que ajudarà els
nostres amics. - El Sr. Domenc ens ofereix, per acabar, una agradable primícia a tots els aficionats. - S'ha arribat a un acord amb la Federació de Tennis per portar el nostre club al Campionat Absolut de Catalunya de Vete-rans-Júniors. Tot un important esdeveniment d'àmbit nacional del món del tennis que celebrarem a les nostres renovades instal.lacions l'últim cap de setmana d'abril i els dos primers caps de setmana de maig. Us tindrem puntualment informats d'aquest important esdeveniment esportiu per al nostre club i per a la nostra ciutat. Vagi per endavant la nostra invitació més cordial. No dubteu a venir a conèixer el nou Set Ball."
PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 19%
L' E N Q U E S T A • Les inversions municipals del 96
On creu que hauria d'invertir prioritariament l'Ajuntament durant l'any 96?
21 anys Estudtent de música
• «Potser en la rerjstfbució de la circulació i sobretot en el conservatori ja que els preus de matrícula son molt
*? cars.»
- i4,'X4^'^^:'r'i
"ij 25 anys
Montora I astxlant ds pedagogs.
• «En temes socials segu-rfsshn, perquè sempre M tai mancances.»
Els representants polítics han de discutir aviat en un ple municipal el pressupost de l'any 96. B capítol d'inversions és el que més preocupa els ciutadans. U s respon tesLila fenquesta sobre aquest tema són variades, però destaquen algunes que ' " i inversions en serveis socials i en espais rjerquè ete jwes rjuguín gat *'
s cfoci. Només u n t i les respostes ha fet relerèr^a^iR^rstans els districtes que e s l j l cfecutir fa poc en els isspeclus ooriseis.
en
fftffrn L%)«iettt ha esW realZMta palfliMNiie^
iBanye
•,• «S'hauria ol(MifJr en et poyoiS wtmhlpaV piiB)ai*'ril· te frW qwr» mmm,
' Haurien ée tapar les faesMe
£ M Í SWM asm
27 any* Múete
• «Haurien (finvertr au locals perquè alt grups rnuat-csJs puguin assajar, pen** ïogar-ne un aurt mol car.»
Hf
esport-noNha res i
deferatgu-
• «ítonauençosasperata gent jove.» r
20 anys Estufant (fadmWstraiu
• «Fa falta rrwvfcnent per als joves, perquè només podem sor» par la ama del CWc, 1 aquí al centre no hi ha res.»
I pes, "-* -
• «Nom*horie M papat
<•»** " VBÍB lorMit I en dò, fatigui jo ojttt v**| mate pue rtr rjnn ,ali rfumNI estan mol teSS^*
mÈim
Carte»
si anys Músic
• «Sobretot en «rebat i en llocs on assajar, perquè estem mort malament ari aquests temes.»
33 anys Aturada
• «Potser caldria fer algun parc Mana, perquè la veritat és que en falten.»
Cwmonto
21 anys Aturada
• «Cal invertir per oferir oportunitats de treball per ala gent jove.»
x 19 anys Estudiant
• «Calen més espais esportius, lúdics i culturals per als joves, perquè no tenim res i hem d'anar a Sabadell o a Barcelona.»
24 anys Estudiant
• «La meva resr#ste «*& dintre del camp del *no sap no contesta', perquè om no sem'acutres* , . .
> ^ ^ c ^ astatan atguns carnm l fan falta espais pera lageWjtwe.» ... . . «
ÜMtèa "Z.r.f»':** 'C*y„-.. f
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 9
El complex hospitalari de la mútua Asepeyo, situat en terrenys paral·lels a l'autopista A-7, just davant de l'asseguradora Catalana Occidente, s'inaugurarà previsiblement el mes de maig. La mútua va
SANITAT
començar ara fa un any la construcció d'aquestes instal·lacions, que es convertiran en la seu central de l'entitat. Asepeyo va triar Sant Cugat per construir el centre per la seva situació estratègica i les seves
comunicacions. Al complex hi haurà un hospital amb 124 habitacions, una secció administrativa i un departament dedicat a les investigacions en prevenció d'accidents en les quals Asepeyo és pionera.
J O R D I G U I X . Gerent de la mútua Asepeyo
«Asepeyo està al servei del mutualista» ÀNGELS CASTUERA
• Sant Cugat.— Quan és previst que es pugui inaugurar aquest nou hospital?
—«El lliurament d'obres és previst per a finals d'aquest mes i aleshores s'haurà d'equipar l'interior de l'edifici. Creiem que a finals del mes d'abril o principis del mes de maig ja estarà tot a punt per portar algun pacient aquí. Nosaltres tenim actualment la clínica del carrer Anglí encara en funcionament, és clar, i tenim malalts allà i a d'altres hospitals de Catalunya, i quan les coses estiguin enllestides aquí, començarem a portar pacients».
—Aquest hospital es convertirà en la seu central d'Asepeyo.
—«L'hospital de Sant Cugat és un complex assistencial. Una de les ales de l'edifici és totalment assistencial per a accidentats, després hi ha una gran àrea que dedicarem a la prevenció i higiene dels accidents laborals, i una tercera part està dedicada a les activitats corporatives de l'empresa: formació interna, relació amb els mutualistes o serveis propis d'Asepeyo».
—Aquest servei de prevenció és pioner?
—«Asepeyo és pionera en els temes de prevenció d'accidents laborals. Al nou edifici, disposarem d'un espai físic més gran dedicat exclusivament a això que abans no teníem. Però des del principi, la nostra mútua s'ha preocupat per la prevenció, per donar el millor servei a les empreses mutualistes a través de l'assessorament, de la gestió integral i de tècniques de seguretat. És una part que potser no és veu tant, però és la més eficaç, perquè del que es tracta és que l'accident no passi».
Jordi Guix, el gerent de la mútua Asepeyo, a la part del darrera del complex sanitari de Sant Cugat, que ocupa 20.000 metres quadrats. Foto: J.A. MULA
—Fins a quin punt els interessa com a hospital reduir el nombre d'accidents?
—«Aquesta és la part difícil de la nostra feina. Es tracta de tenir els recursos ajustats per donar servei als mutualistes, tots els serveis. La qüestió és trobar un punt d'equilibri perquè l'hospital no quedi buit, però també estar al costat
de les empreses amb uns mitjans adequats, sense quedar-nos enrera».
—Aquesta atenció al client és la clau de l'èxit d'Asepeyo?
—«La nostra és una feina de servei. Estem al costat del mutualista, atenent les seves necessitats. A tot l'Estat espanyol hi ha prop de 150.000 mutualistes,
i cada empresa té unes característiques determinades. Els clients tenen confiança en nosaltres, i intentem resoldre els problemes. La mútua ha anat creixent perquè les empreses s'han anat comunicant la nostra confiança».
—Hi ha un client estàndard d'Asepeyo?
—«No, és difícil fer un retrat robot. Treballem a diferents zones de l'estat, que es dediquen a activitats econòmiques molt diferents, i tenim empreses molt grans i molt petites. No tenim un model d'empresa, ni seria convenient que el tinguéssim».
—La seva experiència els fa pensar que els treballadors són irresponsables mentre estan fent la feina?
—«No, en absolut; però la seguretat s'inclou cada cop més en el concepte general d'empresa. No cal fer grans inversions, però s'ha de procurar que la gent treballi bé, i la seguretat s'ha d'integrar dins el sistema productiu».
—Per què us vau decidir per instal·lar-vos a Sant Cugat?
—«Perquè és un centre de comunicacions que ens permet situar l'hospital en un punt equidistant de moltes de les nostres empreses mutualistes, i també perquè el Vallès és un centre d'activitats econòmiques i empresarials. A nosaltres ens agrada molt estar en contacte amb el lloc on ens situem, i de mica en mica anirem integrant-nos en l'entorn, i donarem a Sant Cugat i als voltants els serveis que estiguin al nostre abast.»
—El Futbol Club Barcelona és client d'aquesta mútua.
—«Això és un orgull per a nosaltres. Donem el mateix tracte a tots els lesionats, i ells mantenen la confiança que van dipositar en nosaltres.»
POLÍTICA
El TSJC desenterra la vella discussió sobre la titularitat dels transports de Valldoreix
C.C./R.L. • Valldoreix.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb data del mes d'octubre, ha tornat a desenterrar una polèmica que es considerava tancada: a qui correspon la titularitat de la línia d'autobús que recorre Valldoreix. La sentència dictamina que la gestió d'aquest servei de transport correspon a l'Entitat Municipal Descentralitzada, en contra de la resolució que va dictar l'any 92 la conselleria de Política Territorial de la Generalitat. D'aquesta manera, el tribunal dóna resposta al recurs que
l'EMD, governada llavors per Miquel Masanés, va presentar contra la resolució de la Generalitat, la qual, al mateix temps, ha presentat un recurs al Tribunal Suprem.
La sentència té, però, un efecte més testimonial que pràctic. El conveni competencial que l'Ajuntament i l'EMD van signar a final de l'any passat, i que va rebre el vot favorable de tots els grups polítics, transfereix el transport a l'Ajuntament. La representant socialista a la Junta de Veïns de l'EMD, Carme Pérez, argumenta que el que l'interessa al PSC «no és discutir de qui és la titularitat,
sinó que s'estudiï, en base a aquesta sentència, la freqüència que ha de tenir l'autobús, el seu cost i fins on ha d'arribar». Pérez, que va ser qui va donar a conèixer la sentència en la reunió de la Junta de Veïns de dijous passat, es queixa també que ni l'Ajuntament ni l'equip de govern que encapçala Jaume Sanmartí no han informat els ciutadans sobre el contingut d'aquesta. Sanmartí, per la seva banda, considera que aquesta és una polèmica que ha quedat «més que superada; no val la pena furgar en el passat» i remarca: «El que ens interessa
és tenir un bon transport.»
El que queda per resoldre
De fet, amb el conveni competencial s'adquiria el compromís de connectar Valldoreix amb els principals equipaments del centre de la ciutat, com ara els mercats o el Centre Cultural, mitjançant una única línia d'autobús. De moment, aquest aspecte no ha quedat resolt i cal fer transbordament per arribar al centre. Segons Sanmartí, s'han d'estudiar els mecanismes jurídics per renegociar la concessió indefinida que té actualment l'empresa Saiz Tour.
£1 santcugatenc Lluís Recoder, candidat número 5 a les llistes de CiU
ce. • Sant Cugat.— El santcugatenc Lluís Recoder, diputat al Congrés de Madrid des de fa deu anys, ocupa el lloc número 5 de les llistes que Convergència i Unió (CiU) presenta per a les eleccions generals del 3 de març, unes llistes que la coalició va presentar públicament diumenge passat en un acte a la Vila Olímpica de Barcelona. Recoder, veí de Sant Cugat des de fa dos anys, avança dos llocs a les llistes respecte a les de les darreres eleccions i, per tant, si la coalició nacionalista iguala els resultats del 1993, té garantit l'escó de diputat. En la línia de la resta de líders de la coalició, Recoder adverteix que la campanya serà «dura» i esgrimeix dos arguments pels quals considera que CiU aconseguirà uns bons resultats. El primer, que la «tranquil·litat i el seny» dels nacionalistes és imprescindible davant un panorama polític espanyol que s'endevina, segons Recoder, «difícil». «Si hem de dependre del PP i el PSOE, només veurem canibalisme». Segon, que les propostes de CiU, que aquesta legislatura se centraran en «els problemes de les persones» —com ara l'habitatge i el servei militar—, es caracteritzaran per la «seriositat». Recoder, militant de la secció local de CDC des de fa tres setmanes —ho va ser molts anys de la de Gràcia— afegeix que els dos partits majoritaris ofereixen «un espectacle vergonyós», fent referència a les acusacions sobre el GAL, i considera que a CiU li toca «parar els peus a tants excessos».
Europa per Bòsnia explica les experiències del corredor humanitari • Sant Cugat.— Joan Aran, representant de l'associació Europa per Bòsnia —impulsada per l'eu-rodiputat José Maria Mendilu-ce—, serà l'encarregat dimarts d'exposar les vivències dels voluntaris que van participar en l'anomenat corredor humanitari que es va crear durant la guerra als Balcans. El corredor es va crear a mitjans de l'any passat per canalitzar els ajuts humanitaris mitjançant convois que durant els darrers mesos han transportat aliments, medicines i material divers aportats per associacions i particulars destinats a accions d'emergència a les ciutats assetjades de Bòsnia. La xerrada, que presentarà Maria Permanyer, també membre de l'associació, s'emmarca dins el cicle Aula Cultural que organitza el CMSC. / c.c.
Portes
Blindades I o í
Sant Cugat del Vallès. • » 5 8 9 1 7 99
COMPOSTAJE, I/OPCIÓ MÉS ECONÒMICA i ECOLÒGICA PER TRITURAR: - RESTES DE LA PODA
RESTES DE L' HORT BARDISSES, ETC.
LES BIOTRITURADORES ELIMINARAN LES
ESCOMBRARIES DEL SEU JARDÍ. CONVERTINT-LES EN
ADOBS ORGÀNICS
DEMANI DEMOSTRACIÓ dissabte tarda d e 5 h a 8,3Oh
10 P U N T I S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
L E S E M P R E S E S * PreBlau, instal·lació i manteniment de jardins i piscines
ÀNGELS CASTUERA •Sant Cugat.— Quins serveis ofereix Pre Blau?
—«Ara ja tenim la línia molt especificada, tenim una secció de manteniment de jardí i piscina, donem el servei integral. Ens dediquem també a la construcció de jardins i piscines, encara que en fem moltes menys, de piscines. Ara estem preparant una nova línia: la venda de material de productes químics per a la piscina i material de reg a empreses i particulars».
—Per què és més fàcil el mercat dels jardins que el de les piscines?
—«Perquè hi ha molta més competència en el sector de la construcció de piscines. Aquest mercat va esclatar al 1985, i totes Ics empreses de Catalunya treballen pertot arreu, i una persona nova en aquest sector no hi entra fàcilment. A qualsevol lloc on vas a presentar un pressupost som cinquanta. Aleshores, les piscines que agafem són de compromisos especials, que et demanen un projecte conjunt de jardí i piscina. Són unes set o vuit piscines l'any».
—La vostra clientela és majoritàriament santeugatenca?
—«Sí. sobretot treballem a Sant Cugat. Valldoreix i Vallvidrera. Nosaltres donem un servei integral al client: manteniment de jardí i piscina, si es trenca un focus del jardí l'hi arreglem, tenim des-calcificador i sal per a l'aigua, per exemple».
—El creixement urbanístic de Sant Cugat i el tipus de ciutat que s'ha definit afavoreixen aquesta empresa?
—«No tant com es podria pensar. A Sant Cugat hi ha molta gent que viu del quieroynopuedo. Hi ha moltes vegades que la gent fa un esforç molt gran per muntar-se la casa, i com que nosaltres som els últims a arribar, som els que rebem la garrotada de tota l'obra. És un mercat molt més complicat que no sembla. És veritat que Sant Cugat és una ciutat molt maca, però s'ha de tenir en compte què hi ha darrera d'això».
—Qui és més exigent, el client particular, l'empresa o el que representa una comunitat de veïns?
—«Les comunitats de veïns són les més conflictives, perquè l'interlocutor no és sempre el mateix, i els veïns t'identifiquen amb allò que no els agradava del president, i hi surts perdent. Però ara l'empresa ja ha fet una selecció, ja hem trobat els nostres clients i ja no tenim tants problemes. Al principi, agafàvem qualsevol feina. En el cas de les comunitats, no tens un tracte personalitzat amb el client, i menys quan hi ha veïns nombrosos. Però mai no es pot generalitzar».
—Ni tan sols per dibuixar un jardí estàndard?
—«No, no, en això menys encara. Els jardins són sempre personalitzats, però tot i així, hi ha elements que no varien: un racó de flors, un arbre exemplar i la gespa. Aleshores ja vénen els matisos personalitzats. Els arbres que es demanen són les oliveres i els
Pre Blau va començar a funcionar l'any 1992, quan David Planes, enginyer tècnic agrícola, va decidir muntar una empresa d'instal·lació i manteniment de jardins després d'haver estudiat durant quatre anys a Lleida i d'haver treballat per a altres empreses durant dos anys. El negoci familiar estava relacionat amb la col·locació de piscines, i en David ho va incorporar també a l'empresa. En quatre anys de funcionament, Pre Blau s'ha consolidat, i ara vol introduir la venda d'articles químics per telèfon a particulars i empreses.
D A V I D P L A N E S , Director de Pre Blau
«Molts saben de jardineria, però és un art que no tothom domina»
David Planes, creador de Pre Blau, considera que saber plantar i mantenir és un art que no tothom coneix.Foto: J.A. MULA.
xiprers, sobretot. Quant a la mida, també hi ha de tot, però són força grans, entre els 1.000 i els 3.000 metres quadrats».
—D'on trèieu el material per crear els jardins?
—«Nosaltres tenim uns terrenys on tenim planta. Però no la produïm, perquè avui dia és absurd. Els preus estan bé fora d'aquí. Aleshores has d'anar a buscar com quan vas a mercat. És molt important mirar bé què compres. La planta l'has de triar tu. Éls proveïdors són d'aquí, de Sant Cugat, del Vallès Oriental i del Maresme».
—Us trobeu amb problemes perquè els clients volen saber més que vosaltres?
—«En el mercat de la jardineria hi ha molt intrusisme, molt. Tothom és jardiner, tothom hi entén. A vegades no sé per què he passat
quatre anys estudiant. Et trobes, en ocasions, amb coses que tu has fet i la gent, de bona fe, t'ho esguerra. Pot passar, però no és habitual. Ara, el que sí et trobes és que tu has fet una obra i no agafes el manteniment perquè el propietari ja s'ha buscat un jardiner. Són gent que estan a l'atur i així van fent un racó. Això sí que està generalitzat. Són gent que hi entén de tot però no saben res, i a vegades espatllen les coses».
—Creus que hi ha cap manera d'evitar aquesta situació?
—«És difícil, perquè associar-te és complicat, hi ha massa interessos i no ens podem posar d'acord. Legalment, tampoc no crec que es pugui fer res, perquè no es pot controlar quina és la gent que treballa d'aquesta manera. L'única manera que tenim de llui
tar contra això és donar alguna cosa més del que donen aquestes persones. Te'ls has de fer teus, i proporcionar-los, per exemple, els productes químics».
—Aparentment, cuidar un jardí no requereix grans secrets.
—«Aquesta és una opinió generalitzada. Però no sap podar qualsevol. Un dels problemes de la jardineria és el de personal, que no sempre està qualificat. A mi, per exemple, m'ha costat un parell d'anys trobar treballadors que estiguessin qualificats. L'Inem fa cursets de jardineria, l'escola del Tudurí de l'ajuntament de Barcelona també n'ensenya i hi ha una branca de formació professional que dóna coneixements. El que passa és que, com en tot, després cadascú ha d'agafar l'estil homogeni. No hi ha res com l'experiència».
Pre Blau vol oferir un servei integral als usuaris de piscines
Des que Pre Blau va començar a funcionar, ha travessat moments difícils abans de la seva consolidació. Va créixer molt ràpidament al principi. «El primer any vam treballar molt, però de seguida ens vam adonar que no podíem fer bé tanta feina, i els dos següents anys no van anar tan bé. Amb l'experiència del principi, hem après a seleccionar la nostra clientela i ara podem iniciar una altra línia», explica David Planes. Al febrer, començaran a vendre productes específics per al manteniment de jardins i piscines per telèfon. «Es un procediment molt americà que esperem que tingui una bona acceptació. Es tracta de tenir una relació de clients particulars als quals ara ja donem servei, o bé començar a treballar amb d'altres. Nosaltres faríem un seguiment dels productes que necessiten, els demanaríem quins altres articles o serveis hauríem de cobrir per portar-los a casa, i els hi transportaríem, sense que el client s'hagi de moure». A banda de proveir els particulars, siguin o no clients actuals de Pre Blau, aquest servei d'atenció s'adreçarà també a empreses mitjanes dedicades a la construcció de piscines, que després podran oferir aquest servei als seus clients per mantenir la construcció. «La idea és oferir un servei complementari per als usuaris de piscines o les empreses que es dediquen a aquest sector». / À.c.
—És car mantenir un jardí? —«No, és car muntar-lo, i no
és fàcil. Jo pateixo molt per la meva feina. Per fer un jardí de debò, sigui gran o petit, el jardiner ha d'estar capacitat per fer-lo, que no tots ho estem. Jo penso que la jardineria és un art, i depèn molt de la mà del dissenyador que el fa. Se li ha de donar un aire molt personalitzat al jardí. L'estat d'ànim de qui dissenya el jardí és molt important, perquè podrà reflectir les sensacions que li inspira aquell terreny. També és molt important la capacitat que té el client per cuidar aquell jardí tan especial. No és com un jardí' estàndard, i el manteniment és una altra cosa. Hi entren volums, hi entren colors, hi entren formes, hi entra la continuïtat... N'hi ha que tenen un do per combinar tot això».
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 11
HISTÒRIA
Valldoreix acomiada el fundador del seu museu històric
Josep Altet va morir dissabte, als 76 anys Sf LVTA BARROSO
• Valldoreix.— Centenars de veïns de Valldoreix van assistir dilluns al funeral per Josep Altet, historiador local i fundador del museu històric de l'entitat municipal descentralitzada, que va morir dissabte al vespre, als 76 anys, a causa d'un tumor al fetge que tenia des de feia temps. Altet va ser enterrat al cementiri de Valldoreix després de les exèquies, oficiades pel seu germà, mossèn Juli Altet.
"' ^ r j ^ , 1 l i
ni. & «afc^l
"' ^ r j ^ , 1 l i
ni. & «afc^l
"' ^ r j ^ , 1 l i
ni. & «afc^l
,...«r *£•• ^ ^ • • ' : Í Í - Í Í . - : " ' " ~ •* *•
-aBfcx
La petita església de Sant Cebrià de Valldoreix —situada just al darrere de la masia on hi ha el museu fundat per Altet— va ser totalment insuficient per encabir els assistents al funeral oficiat dilluns per l'historiador. Entre els presents, el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Sanmartí, i els dos vocals de Convergència i Unió (Miquel Paraira i Mercè Calafell) eren la màxima representació de les autoritats locals, ja que ni l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ni la resta de l'equip de govern municipal —tret de la presència del tinent d'alcalde de Medi Ambient per Esquerra Republicana, Jaume Busquets— no van assistir a l'enterrament.
En una cerimònia marcada pel caràcter familiar de l'acte, cinc sacerdots van acompanyar el germà de Josep Altet, mossèn Juli, que va ser qui va oficiar el funeral. Un altre parent, Jaume Duch —germà del seu gendre i rector de la parròquia de la Preciosíssima Sang de Barcelona— va fer l'homilia. «Ens acomiadem d'un home —va dir mossèn Jaume— que va treballar sempre per crear una sòlida xarxa de relacions amb els seus veïns, un home que lluitava per causes grans.»
D'aquesta manera és com el recorden els que el van conèixer. Per Aymerich, «la pèrdua és molt important per a tot el municipi, però queda el record de la seva personalitat i, sobretot, el seu llegat, que permetrà a les generacions que vénen conèixer la història local gràcies al que Altet
ha fet». El mateix ha volgut destacar el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada, Jaume Sanmartí, que recorda «les llargues converses sobre Valldoreix, la seva història i la seva identitat com a poble» que hi havia mantingut.
La vitalitat d'Altet, que el va «moure fins a l'últim moment», és un dels seus trets a què més s'ha fet referència. Montserrat Rumbau, veïna de Valldoreix i membre de l'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, ha recordat que va ser l'historiador qui la «va fer entrar» a l'entitat. «El seu entusiasme, difícil de trobar en altres persones més joves, s'encomanava», assegura Rumbau.
Tasca poc difosa
Però una de les persones que ha conegut millor Altet és, probablement, Juanjo Cortés, el director del Museu de Valldoreix. Des d'aquesta posició, Cortés assegura que, «tot i el reconeixement científic que han obtingut alguns dels seus estudis, molta de la feina que va fer Altet no ha estat prou difosa». La tasca més coneguda de l'historiador autodidacte és el mapa històric de l'antic terme de Sant Cugat, Valldoreix, Rubí oriental i les antigues terres del castell de Canals. Per aquest treball i com a reconeixement de la seva trajectòria, va rebre un dels guardons Santcu-gatenc de l'Any del 1993, i també el primer premi Aquallonga, que atorga des de fa dos anys l'associació Amics de Valldoreix.
mm
v Molts veïns de Valldoreix van assistir al funeral a l'església de Sant Cebrià. Foto: J.A. MULA.
Josep Altet, un home de Valldoreix
P arlar de la història de Valldoreix és parlar de Josep Altet. En el record queda la imatge d'un Josep, encara
nen, envoltat dels impulsors de l'actual Valldoreix, recollida a Història de Valldoreix, de Gil i Escayola. Anys més tard, el juliol de 1936, Josep Altet va fer un acte transcendental pel futur de la història de Valldoreix: amagar l'arxiu panoquial i l'ornamentació litúrgica de Sant Cebrià, per protegir-la de la destrucció de patrimoni d'aquells anys. En acabar la guerra, va ser a un camp de concentració a Burgos.
Durant la seva joventut va recórrer els Països Catalans en bicicleta confeccionant un mapa en català tie totes les poblacions. Des que es va instal·lar a Valldoreix va participar activament en el teixit associatiu. Col·laborava amb el Club Esportiu Valldoreix, va ser membre de la junta de govern
JUANJO CORTÉS •
de l'associació de propietaris i veïns, membre fundador i president delegat del Museu de Valldoreix, fundador d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, i moltes coses més.
Els darrers anys va centrar la seva activitat en una recerca històrica que podem qualificar d'espectacular. S'inicià amb la investigació de les masies de Valldoreix i rodalies, elaborant diversos mapes i estudis. Més tard el seu centre d'interès van ser els camins, primer els locals i, més tard, la seva gran obra, l'estudi de la Via Augusta, segons els vasos apol·li-nars, des dels Pirineus fins a Car-tago Nova, l'actual Cartagena. Una magna obra fonamentada en el rigor de la documentació i consolidada trepitjant el terreny. Un estudi realitzat per un «historiador de diumenge», com diria Phi-lippe Ariés, però que tant ens ha ensenyat als que procedim
d'àmbits més academicistes. Josep Altet va ser un autodi
dacte de la Història, un esperit jove que tenia moltes ganes de conèixer. Aquestes ànsies el portaren a organitzar trobades de professors universitaris i del que anomenava «savis de poble».
Va convertir-se en l'ànima del Museu de Valldoreix creant al seu voltant tot un equip del qual n'ha estat el capdavanter. No hi ha dubte que el coneixement de Valldoreix no seria el mateix sense la figura d'Altet. Molts hem après retalls de la història i la geografia de la seva mà i hem conegut un gran defensor del fet diferencial de Valldoreix, basat en la seva història i en la seva tradició.
Avui, de ben segur, Josep Altet ja estarà estudiant i passejant pels camins del cel. Gràcies, Josep.
Juanjo Cortés és el director del Museu de Valldoreix
ENSENYAMENT
Col·loquen la primera pedra de la Thau.— El director de l'escola Thau, Joan Triadú, acompanyat per altres responsables del centre educatiu i pels pares i nens que faran funcionar el futur centre a Sant Cugat, van col·locar dissabte la primera pedra del nou edifici, que se situarà en terrenys
paral·lels a l'autopista A-7. L'escola Thau de Sant Cugat es construirà perquè un grup de pares va demanar-ho personalment a Joan Triadú, un fet que el director va agrair dissabte. El calendari de les obres avançarà sense pausa perquè el curs ha de començar al setembre. /À.C. Foto: JA. MULA
POLÍTICA
Joaquim Nadal enceta un cicle de xerrades sobre política
organitzat pel PSC Palestina i el món laboral, altres temes
CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— El president del grup socialista al Parlament de Catalunya, Joaquim Nadal, obrirà aquest dimecres el cicle de conferències que l'agrupació local del PSC organitzarà fins al mes de juny. Amb el títol Les meves idees per a una Catalunya de progrés, la xerrada del candidat a la presidència de la Generalitat a les passades eleccions catalanes i alcalde de Girona començarà a dos quarts de nou a la Casa de Cultura. El pròxim convidat al cicle serà el secretari general, de la UGT a Catalunya, José Àlvarez. La seva xerrada, centrada en el món laboral, està prevista per al mes d'abril. La tercera conferència, de la qual està encara per confirmar el ponent, se centrarà en el procés de pau a Palestina, iniciat amb la firma de l'acord a Washington fa dos anys i culminat fa unes setmanes amb les primeres eleccions convocades
per escollir els representants de l'Autoritat Nacional. Segons el primer secretari de l'agrupació local del PSC, Jordi Menéndez, el propòsit del cicle és «parlar explícitament i tranquilament de política, sempre al marge de la campanya electoral tot i la coincidència de dates». Les conferències, organitzades sota el títol global de Eh debats oberts, pretenen estructurar-se com a col·loquis entre els assistents i els convidats.
Extintors
Sant Cugat del Vallès.-tr 5891799
ajudem
mÜions d alumnes, èsàtaíQpaSso8-
' a r t e s per setmana a\ Centre
ifetvtexetdcisa^s d ( e g t a d l .
M'hora d'aprendre
„ uia CAN MORA, 18 Rambla w « "' 1
Ü' * To*s e l s «iveUs • I f * Varietats V****™ ^ a n s 1
.C^bndgeBxan ,
Pft T O \ O M E S
Francesc Mora^.8
Td.589226 4
Tel. 67415 01
. Horaris to^-r™** .Seme p e r f e c t e s *
• «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4
CURS 9 5 - 9 6 # Apreneu adibuUar i
pintor aVo\u • Grups reduís. .Hores convingudes.
• Sordes oe\ pobVe.
Informació © 67A 3186
co^P ofess\onaW.
e\oborQc\òdecumcuW. • D\oQnòs^pskope«ia90^. . ^ c a ò o n s P w e c i o 9 W e s .
. Trastorns ( W ^ * • lkn\quesa'es\v>à.
f»»fr*«»
TALLEDA RlCOMA
E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...
3> . * t
SANTCUGM
n x i .ea,ff.cou. I
• Murts-- Accés unWersVtat.
- Gradua* escolar.
-Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors
exrraesco\ars
cT Wítf
estudiar
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 13
TEATRE
Bieito porta a Sant Cugat el «Molière atípic» que l'ha llançat definitivament
«Amfitrió» és el primer muntatge del director que es veurà al Teatre-auditori
SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— Una companyia joveníssima amb un director en alça porta avui al Tea-tre-Auditori Amfitrió, una comèdia agredolça de Molière on els déus juguen a l'amor amb
les dones dels humans mentre ells fan la guerra. Després d'una molt bona acollida d'El rei Joan, estrenat al Grec, Calixte Bieito ha vist com un altre muntatge seu es convertia en l'èxit de la temporada a Barcelona i en l'obra
de culte del trimestre. Amb Amfitrió, la crítica ha dit que «la màgia ha tornat al Lliure». I és amb aquest «Molière atípic» que Bieito arriba per primera vegada a Sant Cugat, on tornarà amb Galileo Galilei el 22 de març.
TEATRE
orta a Sant Cugat el «Molière [ue l'ha llançat definitivament ú primer muntatge del director que es veurà al Teatre-auditori
'IA BARROSO joveníssima
ivui al Tea-ia agredolça l'amor amb
les dones dels humans mentre ells fan la guerra. Després d'una molt bona acollida d'El rei Joan, estrenat al Grec, Calixte Bieito ha vist com un altre muntatge seu es convertia en l'èxit de la temporada a Barcelona i en l'obra
de culte del trimestre. Amb Amfitrió, la crítica ha dit que «la màgia ha tornat al Lliure». I és amb aquest «Molière atípic» que Bieito arriba per primera vegada a Sant Cugat, on tornarà amb Galileo Galilei el 22 de març.
I V , tk
•» T'Í fi .>< • •• ,.A r . - -»
: \ . * , ' \* *rv %* F»?^.-,V's ••"-•«*'-•--A . . * • i t ±tX ' i V - 4' «
• --k i. •» •»' «r ' V . é í ' t ' - * : Mx'W.;
• ; " v * '• t '* ' r
Pep Planes i Eduard Fernàndez en un moment d'una representació d'Amfitrió al Lliure. Foto: CENTRE CULTURAL.
El déu Júpiter, enamorat d'Alc-mena, baixa d'un cel fet de bombetes blaves. L'acompanya el seu servent Mercuri. Prenen l'aparença del rei Amfitrió, marit d'Alc-mena, i del seu criat Sòsia, i es presenten al palau de Tebes. Allà, Alcmena rep Júpiter amb alegria creient que és el seu espòs, que torna de la guerra. Així arrenca Amfitrió, una comèdia escrita per Molière el 1667, en un moment difícil de la vida de l'autor: tenia problemes de salut, havien prohibit les representacions de Tartuf, la seva dona i la seva primera actriu l'havien abandonat i França estava en guerra.
Aquestes circumstàncies haurien impulsat Molière a escriure una peça «atípica» dins la seva trajectòria, segons Calixte Bieito. Això és, almenys, el que ell va descobrir en llegir el pròleg de l'obra original. Molière parla en aquesta introducció «del caos, d'un món on regna la confusió, on el que val avui ja no serveix per demà». La sensació, «molt íntima i difícil de definir», que el pròleg va produir en Bieito, és «el motor» del muntatge. Per això, el resultat del que a primera vista semblava un simple diver-timento és «una comèdia agredolça, en què l'autor intenta fugir del que li passa però no pot evitar tornar al punt de partida.»
Per transmetre aquest conjunt de sensacions a l'espectador, Bieito s'ha basat, com ja és habitual, en el treball dels actors. Són Xavi Ripoll, Eduard Fernàndez, Pep Planas, David Selvas, Àngels Bas-sas i Aurea Màrquez. Cap d'ells no arriba als 30 anys i el director, que en té 32, ha aprofitat la seva «energia» per fer «un treball di-
S.B. • Sant Cugat.— El director de Canals Galeria d'Art, Josep Canals, creu que els bancs, les associacions culturals i els restaurants que fan mostres d'art haurien de deixar de vendre les obres exposades per facilitar la incorporació de les galeries catalanes al mercat europeu. Tot i que les queixes del sector vénen de fa temps, la protesta de Canals ha pres forma arran de la presentació d'un estudi de la Unión de Aso-ciaciones de Galerías de Espana, en què es denuncia l'intrusisme professional per part d'entitats i institucions públiques. EI fenomen, segons Canals, es dóna, sobretot, en «ciutats mitjanes amb inquietuds culturals, com Sant Cugat, Sitges o Reus, i és producte de la ingenuïtat dels qui el practiquen, que no s'adonen que perjudiquen la competitivitat dels ga-leristes del país».
El Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, al qual pertany Canals, s'ha fet ressò del conflicte. El fo-
recte». El vestuari contemporani, dissenyat per Mònica Quintana, igual com l'escenografia, li ha servit també per arribar a aquest objectiu. Però no es tracta, al cap-devall, de modernitzar Molière, assegura Bieito, «perquè Molière ja és modern per ell mateix.»
Els actors comparteixen aquest punt de vista. Portats pel mecanisme suggerit pelv director, Eduard Fernàndez i Àurea Màrquez (Sòsia i Alcmena) asseguren que van trobar el seu personatge «a força de buscar-lo». «Alcmena
nament de les queixes és el greuge comparatiu entre les sales d'art —gravades amb un 16% d'IVA quan a Europa és d'un 4%— i les entitats i institucions, que queden lliures d'aquesta pressió fiscal perquè no tenen objectius lucratius.
La Casa de Cultura
La polèmica ha arribat a Sant Cugat pels rumors sobre la possible venda solapada que s'hauria fet en algunes exposicions de la Casa de Cultura. Diversos testimonis han confirmat a Els 4 Cantons que en mostres relativament recents —com la de Ricard Sala de l'any passat— el marxant de l'artista informava el públic sobre els preus de les peces.
La tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, ha negat que aquestes operacions es produeixin actualment i creu que «tampoc no ha passat res semblant des de fa molts anys». Segons ella, Canals li va comunicar que aquestes vendes indirectes s'havien fet
és una dona apassionada que funciona amb sensacions», explica Màrquez. Ella ha treballat «sense el cap, a partir dels estímuls rebuts dels altres actors.» La clau ha estat, segons Fernàndez, «no pensar a fer Molière o a copiar cap estil determinat, sinó limitar-se a fer aquesta obra.»
Gira organitzada
Amfitrió arriba a Sant Cugat en la gira per tot Catalunya que ha organitzat el teatre Lliure de Barcelona. És un sistema de bolos
«molts anys enrere, però no ho va concretar més», tot i que recorda que li va parlar «fins i tot de l'època de l'equip de govern municipal del PSC». La tinent d'alcalde diu que entén que «la funció de les exposicions municipals és donar una oportunitat als artistes de la ciutat que comencen o que no poden accedir a les galeries». «En cap cas —a-fegeix— no són mostres per vendre-hi.» Ponsa garanteix, a més, que aquestes operacions «es poden controlar i es controlen, i per això hi ha els conserges».
Però les queixes dels galeristes van més enllà de la Casa de Cultura, i un dels objectius de les crítiques, a Sant Cugat, és Firart. Els artistes de l'associació exposen i venen obres obertament dos diumenges de cada mes a la plaça Octavià, i aquesta temporada l'entitat ha iniciat un cicle de mostres a l'Ateneu, on s'exhibeixen les llistes de preus amb claredat. «L'associació —puntualitza la presidenta de Firart, Begona Valcàr-
que Lluís Homar, el director de la sala de Gràcia, vol consolidar «per assegurar la presència de la companyia a tot el país». Aquesta iniciativa i l'aposta per les coproduccions del Centre Cultural han coincidit per fer que Bieito passi pel Teatre-auditori dues vegades aquest trimestre: el 22 de març està programat el Galileo Galüei de Bertolt Brecht que el director acaba d'estrenar al Mercat de les Flors, després d'haver muntat l'obra amb la participació de Focus i el Centre Cultural.
cel— no ven res, la venda la fan els artistes i en tot cas són ells, individualment, els que haurien de tenir llicencia fiscal.»
La resposta de Valcarcel s'acosta a l'opinió d'Ignasi Cabanas, propietari de la galeria Rusinol, i Josep Anton Clausó, antic director de la Febo: tots tres coincideixen a dir que la clientela de les galeries és diferent de la d'artistes menys coneguts que busquen altres punts de venda. Cabanas afirma que «és inútil intentar combatre un costum instal·lat en la societat» i que «els galeristes han d'assolir la competitivitat portant qualitat a les seves sales».
Clausó comparteix aquest punt de vista i afegeix que «la venda paral·lela es fa només en nivells baixos i mitjans, però no la practiquen els artistes amb una firma important». A Sant Cugat, la mesura se situaria, segons Clausó, «de Grau-Garriga en amunt». De tota manera, entén que, «en època de crisi, hi hagi susceptibilitats».
La Rusinol exposa els paisatges a l'oli de Josep Pomes I Sant Cugat.— L'obra recent de l'artista tarragoní Josep Pomes es pot veure a la galeria Rusinol des d'ahir i fins al dia 13. D'arrel impressionista, els olis de Pomes aborden sempre temàtiques paisatgístiques: són panoràmiques urbanes, portuàries, camps, marines i altres motius del repertori figuratiu habitual. Pomes va néixer a Tarragona el 1940, però el 1958 es va traslladar a Barcelona, va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i va completar la seva formació al taller del pintor Pascual Bueno. El 1969 va fer la primera exposició personal a la Sala d'Art Modern de Barcelona i, aquell mateix any, va guanyar el premi Tossa de Mar. Després ha presentat mostres regularment en galeries de tot l'Estat Espanyol i ha participat en exposicions col·lectives i concursos. Així és com ha obtingut premis com l'Àngel Marsà i el titulat A la creativitat, dintre de la convocatòria Vila de Palamós, els anys 1992 i 1995./S.B.
Lanzarote vist per Joaquim Budesca, a Canals Galeria d'Art H Sant Cugat.— Joaquim Bus-desca analitza el paisatge de l'illa canària de Lanzarote en les pintures que exposa des d'ahir a Canals Galeria d'Art. Budesca fa un estudi del color i les estructures de les masses de l'illa volcànica. El cel, la terra, la roca i l'oceà són els elements sobre els quals l'artista trasllada a la tela les sensacions que li provoca el paisatge canari, on recull, donant-li un paper fonamental, la llum de l'illa. L'objectiu de Budesca és plasmar un paisatge molt simple amb l'abstracció d'uns elements i centrant l'atenció en altres: els arbres en forma de globus, les flors com a taques de colors, els núvols de formes arrodonides i l'escuma de les onades del mar. Les pintures generades per l'estada de Budesca a Lanzarote s'exhibeixen públicament per primera vegada. / S.B.
Prorroguen la mostra fotogràfica de Jaume Cendra a la Floresta • La Floresta.— La mostra de Jaume Cendra a la Unió Esportiva i Recreativa de la Floresta ha estat prorrogada fins a final de mes. Organitzada pel col·lectiu Ocell Radiant que convoca periòdicament cafès literaris, l'exposició recull 13 fotografies «fetes sense cap pretensió», segons l'artista. Tanmmateix, sí que hi ha un efecte buscat que Cendra aconsegueix forçant el negatiu o utilitzant filtres de color. Així obté fotografies monocromes on reprodueix platges solitàries, runes industrials abandonades i altres elements isolats. Són instantànies preses en diferents llocs de Catalunya al llarg dels últims 20 anys. / s.B.
La inscripció per a «Connexió V.O.», oberta fins al dia 29 • Sant Cugat.— El Consell Comarcal ha obert la inscripció del concurs Connexió V.O. de música jove fins al dia 29 de febrer. Per participar-hi, almenys dos dels membres del grup candidat han de residir habitualment a la comarca. El tipus de música admès és el rock i les seves derivacions. Queda exclosa la música tradicional i la clàssica. El nivell dels grups ha de ser amateur. Per inscriure's cal presentar una maqueta per triplicat dels temes que interpreta el grup, amb un dossier explicatiu. / ELS 4 CANTONS.
ART
Canals demana que s'elimini la venda d'art fora de les galeries per poder ser «competitius»
Les altres sales de Sant Cugat consideren l'intrusisme detectat un problema menor
14 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de febrer de 1996
L ' A L B U M • Les ermites de Sant Cugat
jcns&yàt&'i I SOBRE AQUESTA PEDRA...
La plaça del mercat de Pere San conserva encara les restes de l'església ozjjj truir precisament en aquesta plaça. Després de molts anys, la parròquia mil·lenària, es va traslladar a les dependències del Monestir. Ara és allà sos i els feligresos van a trobar consol espiritual. Mentrestant, allà on gent ara fa la compra del dia i, potser sense saber-ho, trepitja una de les
IjUe es va cons-que ara ja és oficis religio-Tesglésia la ítives.
Sani « m à no « v , ™ , ^
™rd Aoualonga fins al 1232. L'edifici < £ T
conté el Museu de VaUdoreix.
' és una petita
, «-Í42 d'octubre de 1808 fcftgaaèixer amb el nom de
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT I SEGUIT 15
MUSICA
El Cor de Noies del CSMMB, durant el concert amb Solistes de Barcelona al Teatre-auditori. Foto: JA. MULA.
Programa de clàssics populars I MUSICA CORAL PER A VEUS BLANQUES Orquestra Solistes de Barcelona i Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Solistes: Pilar Dalmau (soprano), Marta Rodrigo (mezzosoprano) i Maria Dolors Lozano (contralt). Director: Albert Argudo. Obres: de Georg Friedrich Hàndel, Michael Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Johan Sebastian Bach i Franz Schubert. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 27 de gener.
EDUARD JENER
L a sessió de dissabte passat al Teatre-auditori va començar amb l'obertura i pastoral d'El Messies de
Hàndel, fragments instrumentals inclosos en un concert anunciat de música coral considerant que aquest oratori és una de les obres cabdals en el repertori simfòni-cocoral. Una peça que, d'altra banda, l'orquestra va despatxar més aviat anant per feina.
Amb l'aparició a l'escenari del Cor de Noies del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, va començar la interpretació de la Misa Sancti Aloys II de Michael Haydn, músic de
Salzburg i germà petit del famós Joseph, que va ser un dels renovadors de la música religiosa del seu temps, mitjançant la reducció i simplificació dels conjunts orquestrals, a la recerca d'una major dignitat i senzillesa en les formes harmòniques, fugint dels excessos superflus.
La interpretació va ser molt ajustada, tant per part dels disset components de l'Orquestra Solistes de Barcelona com per part de les noies del cor barceloní, que es va mostrar compacte i segur, amb unes veus solistes de força qualitat, entre les quals cal destacar l'excel·lent Glòria, fragment que va interpretar la contralt Maria Dolors Lozano.
Peces arafamoses
La segona part es va iniciar amb la Petita serenata nocturna en Sol major, de Mozart. Es tracta d'una obra tan coneguda que la seva genialitat mateix fa, en ocasions, que es tingui la impressió que el director és un simple ba-tutero i que els músics toquin d'esma. En qualsevol cas, els quatre temps de la cèlebre peça mozar-tiana van passar, en alguns moments, per considerables oscil·lacions interpretatives.
I novament amb peces vocals,
la cantata Whol mir dass ich Jesum habe de Johan Sebastian Bach —amb el número 147 del seu catàleg de cantates—, va fer tornar el cor a l'escenari per interpretar una joia d'equilibri que mostra la qualitat aconseguida pel geni d'Eisenach.
En aquest camp, la intervenció de les diferents parts del cor fu-gades i la culminació amb una coral harmonitzant van fer pujar l'emoció estètica, una sensació que van poder percebre els espectadors reunits a la sala.
«Ave Maria»
L'arxifamosa Ave Maria de Franz Schubert, en una adaptació del director del cor Carles Josep Comalada, va tornar a tocar la fibra sensible dels presents, i es va continuar amb Ave Venim de Mozart i Canticorum lubilo i Joy to the wolrd de Hàndel, que va tancar de manera alegre i espectacular un concert amb asos a la màniga.
Encara no sabem per què va ser així, però cal dir que el públic no va mostrar-se gaire generós a l'hora de repartir aplaudiments. Tanmateix, el mestre Albert Argudo es va treure —també de la màniga— un bis per obsequiar els assistents.
ART
EXPOSICIONS
Pla-Narbona exposa les sèries del període 1972-1990 al Centre Cultural de Terrassa
SÍLVIA BARROSO B Terrassa.— L'època en què Josep Pla-Narbona treballava en sèries es pot redescobrir al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, fins al dia 25. Una mostra de 5 escultures, 19 gravats i 27 pintures recull el més representatiu de la producció d'entre 1972 i 1990 de l'artista instal·lat a Sant Cugat. En les peces de sèries com Madones, La Comèdia Humana 0 5 Subjectivitats com a paisatge, l'espectador pot retrobar els personatges de sempre de Pla-Narbona, que configuren la seva mitologia. Són figures humanes transformades i agitades per lluites i amb un rerefons psicològic que l'acosta sovint als plantejaments dels surrealistes.
La selecció de treballs ha estat dirigida pel comissari de l'exposició, Alexandre Segrove, sense la intervenció de l'artista. Amb tot, Pla-Narbona assegura que se sent «totalment identificat» amb la tria, que s'ha centrat entre els anys 1972-1990 perquè Segrove ha considerat que és el període «més interessant» de l'obra de Pla-Narbona. De fet, les peces corresponen a l'etapa de plenitud i de màxima intensitat productiva de l'artista, quan sortia de l'època de formació i passava per l'efervescència d'un pintor, escultor i gravador que es vol donar a conèixer i consolidar-se. «Jo continuo sent el mateix Pla-Narbona de sempre —afirma— però reconec que fins fa cinc o sis anys
era més ambiciós i estava en plena forma, per això feia sèries».
Pla-Narbona ha abandonat ara aquesta línia de treball i es dedica a «pintar amb calma, tranquil·lament, peces aïllades, independents». L'última exposició de l'artista que s'havia vist a la comarca va ser la mostra retrospectiva de dibuixos que va organitzar Canals Galeria d'Art, l'any passat. Al marge de la seva producció artística, Pla-Narbona s'ha dedicat amb èxit al seu ofici de disse-nyador gràfic i il·lustrador. En aquest terreny s'ha centrat en la recerca sobre l'ésser individual i la seva relació amb els altres, un tema que també examina des de la pintura, tot i que hi utilitza un punt de vista més subjectiu.
La pintura titulada Olfacte regalat és una de les que podem trobar a la mostra. Foto: ELS 4 CANTONS.
Realisme màgic I CARLES VERGES Galeria: Casa de Cultura. Dates: Fins al 12 febrer. Obres: Pintures.
PERE PICH
E l pintor santeugatenc Carles Vergés presenta la seva última producció artística a la Casa de Cultura. L'ex
posició comprèn cinc anys de treball. Per a un pintor, aquesta dimensió de temps és una petita fracció de la llarga carrera professional. Dic això perquè en una mostra d'aquestes característiques la coherència temàtica i tècnica s'ha de tenir en compte.
El que destacarem primer de l'obra de pintor és el seu mestratge per solucionar, amb un dibuix precís i una pinzellada acurada, els seus temes complexos. Destacaríem d'aquest saber fer de
pintor el quadre titulat Presència, obra utilitzada per al cartell de l'exposició. La pintura està dins la línia realista que alguns il·lustres pintors de Madrid han conreat aquests últims anys. L'obra combina l'objectivitat amb la subjectivitat i el resultat és una pintura poètica i suggerent. En aquesta mateixa línia trobem unes pintures, especialment les obres que mostren el tema del ossos descarnats, matèria dura recoberta de fibra quasi putrefacta. Aquest motiu, difícil de representar, és solucionat amb simplicitat i correcció.
Allunyat de l'objectivitat dels quadres abans descrits, trobem una sèrie de pintures d'inspiració cubista, fetes a partir de la descomposició progressiva d'un central. L'únic punt de connexió amb les altres pintures és la precisió del dibuix.
POMES Fins al 13 de febrer
Salbt IGusrnol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès
SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art
Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
16 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
ELSHCANIÜNS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic
% Pramu Local efe Sant Cugat SL
Carrer Xi-rnc. 5, I r - 08190 Sant Cugat del Vallès t SOT62«2-Fu5»»2091
Ecttor Ramon Grau i Soldevila
Directora en fundom Cèlia Cemadas
Redacció Àngels Castuera, Cali Morell, Eduard Jener,
Pere Pich, Montse Sant, Sílvia Barroso, Ramon Luque, Francesc Carbó
Cap eontMrcial Gemma Bosch
Equip comercial Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé
Impressió Rotimpres ©(972)40 05 95
Distribució
Mailing-Vallès SL
Dipòsit legal: GI-405-93
f !> 41 anions expressa únicamcnl la seva opinió en els ediumals, Ebaruclesfírmais
cxfKNMi r a t l l o ikl- M.-U- iuk»p>, \]LC K> 4i.'anmrb nofasc^a ncccssànamcnl
Una trobada desmotivadora
L a reunió de dimarts passat a la Casa de Cultura entre els responsables de la promoció i posterior gestió de les galeries
comercials de la gran superfície de la Guinardera, Larry Smith i els representants del comerç local interessats a ser-hi presents, va ser un fracàs. La reunió l'havia convocada el mateix alcalde per tal d'aclarir tots els dubtes possibles dels comerciants locals. Durant la negociació amb els propietaris —Pryca i Intering— Aymerich havia arrancat la promesa que el comerç local tindria contrapartides. Els avantatges es concretaven en la prioritat davant el comerç forà d'instal·lar-se a les galeries. Després de la reunió
de dimarts passat i de les afirmacions que van fer els representants de Larry Smith, les coses no estan tan clares. A igual qualitat, prioritat per als comerciants de Sant Cugat. Aquesta és la premissa inicial, però qui mesura la qualitat? Pel que es va dir, Larry Smith desconfia de la capacitat, en aquest sentit, del comerç local: entre una perruqueria LJongueras i un perruquer de Sant Cugat, Llongueras. A partir d'aquest plantejament, l'alcalde va desautoritzar els representants de la promotora comercial de les galeries i va anunciar als comerciants una reunió amb els propietaris del centre comercial. Així mateix, va prometre un allargament del termini
d'inscripció —amb prioritat inclosa— per al comerç local. Veurem què passa.
De moment, alguna cosa falla. Algunes connexions no funcionen. Tenen la mateixa visió de la jugada els propietaris de les galeries i els seus promotors? Pensen el mateix, respecte al comerç local, l'Ajuntament i els propietaris? Si és així no hi haurà problemes i la trobada desmotivadora de dimarts serà una anècdota. Però si és diferent, Aymerich tindrà dificultats per explicar-se davant el conjunt del comerç local. I una última qüestió, hi ha algun document escrit que especifiqui les prioritats del comerç local?
Petjades i absències
L a dedicació i la tasca de Josep Altet, ja molt abans que es posés al capdavant del Museu Històric de Valldoreix, resu
meix l'esperit dels que, més moguts per les ganes de conèixer que pels grans coneixements, contribueixen a conservar el passat del seu entorn. Alguns han resumit la figura d'Altet amb una frase senzilla: parlar de la història de Valldoreix és parlar del
fundador del Museu. Un defensor del fet diferencial de Valldoreix que parlava amb coneixement de causa. Un vitalista, destaquen els seus amics: Josep Altet voltava els 70 anys quan va iniciar els estudis sobre la Via Augusta, des dels Pirineus fins a l'actual Cartagena; trepitjant el terreny, recorrent els pobles i camins de Catalunya. La seva petjada perdurarà sempre a Valldoreix i al conjunt del
municipi. I perquè no es digui que els re
coneixements arriben sempre tard, Altet els va tenir en vida: un premi santeugatenc de l'any i un premi Aquallonga per part de Valldoreix. Però això no disculpa determinades absències en el seu funeral. No hi havia cap representant oficial de l'Ajuntament. Potser hi ha ferides que no acaben mai de cicatritzar.
E L L E C T O R E S C R I U
Catalunya i la bipolarítzació espanyola?
I Després del 19-N ve el 3-M, i mentrestant la societat i/o la nació catalana va perdent llençols a cada bugada.
Sí, així és, Catalunya ha entrat en un accelerat procés de des-nacionalització, pessimisme i decadència. La nostra nació és víctima de l'estúpida i destructiva bipolarització espanyola, que té segrestada tota la nostra consciència col·lectiva i ens impedeix, de totes totes, la represa de la nostra economia. D'altra banda, aquells que pretenen (teòricament) trencar aquesta nefasta bipolarització es troben lligats de peus i mans per la seva anterior actitud de col·laboració a canvi de gairebé res en concret. Perquè, encara que diguin que els seus disset diputats han estat «decisius», on és la política de reconstrucció nacional? Quan toca (potser a l'any 3000) un concert econòmic digne? Etc, etc.
Malauradament, ens trobem a les portes d'accedir a un període, ultrademagògic, de campanya electoral (made in GAL i altres brutícies), on els tauromàquies líders polítics espanyols es passejaran pels nostres carrers com a prepotents colonitzadors d'un país ocupat i espoliat. Cal que els ciutadans mínimament coherents ens comprometem, o si més no, donem suport a una alternativa re-generacionista, progressista i so-biranista, que a poc a poc però amb fermesa vagi obrint camí cap a l'alliberament nacional de debò. /JOSEP MARIA LOSTE i ROMERO.
La pena de mort i els terroristes
I Últimament pensava que poques coses em podien sorprendre, però estava ben equivocat, el dijous 4 de gener vaig agafar el diari i vaig al·lucinar: hi sortia un escrit elaborat per l'associació cultural Gerona Inmortal en què es demanava la pena de mort.
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 2!) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amh inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible
que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Em vaig fer creus que avui dia, en una regió on ens autoanome-nem civilitzats puguin sorgir demandes d'aquestes característiques, pròpies de tres segles enrere. Suposo que el motiu d'aquest escrit és intentar, una vegada més, recordar que els drets humans existeixen per a tothom, i aprofitant l'avinentesa recorro a la típica frase: «Si matar és dolent, per què matar els que maten?» Sempre he pensat que la pena de mort és un acte de terrorisme d'estat en què se sacrifica el boc expiatori, i com que mata l'estat, tothom es queda amb les mans
netes; però no, tots som societat, i tots ens mullem, i ja n'hi ha prou de tant pagar amb la mateixa moneda, fruit d'una venjança imbècil (en el sentit més etimològic de la paraula), que per alguna cosa ens han educat i ens sentim millors que ells; demostrem-ho i donem-los oportunitats de millorar. A més, suposo que molta gent lamentem l'existència de grups terroristes, però molt poca es para a pensar per quina causa sorgeixen, quines reivindicacions tenen, què senten, què estimen, a qui ploren... perquè, deixem-nos d'històries, també són persones i
L A P U N X A D ' E N J A P
tenen tant dret com nosaltres a viure i a ser educats per viure en societat. / ROBERT PARRAMON i FONT.
EI clor de Flix
H Vull creure que el senyor José Luis Pena, director d'Erkímia, on el dia 21 passat va produir-se una fuita de sis tones de gas clor (!), és, com a mínim, enginyer industrial. Ho dic perquè m'han sorprès les seves declaracions, que —n'estic convençut— amaguen moltes coses. Dir que per les canonades circulava clor líquid és acceptable
<SF>3^it
si ho afirma un profà; però mai un cap de factoria, que sap que és clor liquat. La diferència és gran: l'aigua, posem per cas, és líquida en condicions ambientals, però el clor, que a 34 graus sota zero ja es transforma en gas, només pot circular com a líquid sotmès a una forta pressió. De fet, la pressió crítica del clor és de 76 atmosferes. Déu n'hi do! Com que tothom ha pogut veure les imatges del lloc —un colze— de la canonada on es va produir la fuita, no cal ser gaire espavilat per saber-ne la causa.
D'altra banda, i com de fet era previsible, el senyor Pena no s'ha cansat de repetir el que es diu en aquests casos: «És molt estrany, perquè les instal·lacions són de tecnologia punta.» Les imatges del tub petat deixen ben clar que no tenia cap tipus de protecció addicional. A la localitat de Mont-hey, a Suïssa, hi ha una gran factoria on es fabrica gas fosgen, un dels més tòxics dels coneguts i que va ser molt emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiat. Ara, sortosament, només es fa servir per obtenir alguns colorants i alguns medicaments. Doncs bé: el gas fosgen se sintetitza fent reaccionar clor i mo-nòxid de carboni. Totes les canonades que porten clor —i, no cal dir, el fosgen— són concèntriques a una altra canonada més ampla, i entre les dues hi circula aigua. Així, si hi ha alguna fuita, el clor es dissol en l'aigua i uns sensors situats estratègicament avisen de l'incident. El clor, és clar, no surt mai a l'exterior. A Monthey, per cert, ningú no diu res de «tecnologia punta», sinó que parlen de mesures de seguretat. /JOSEP CATALÀ.
F E D ' E R R A D E S
B A la plana 11 de l'edició passada ens referíem al regidor d'Urbanisme amb el nom de Joan Recasens en lloc de Joan Franquesa. que hauria estat el correcte.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 PUNT DE VISTA 17
L A T R B U N A
Històries breus de la llengua XAVIER L. BATLLE
E il·lustrat tòria i el castellà quil·lament Berenguer IV es va casar amb 2XVf*§/*%*3í Peronella d'Aragó. Després ^ - - * - * *••? va venir, al segle XVIII, un rei que, per sotmetre els rebels, va eliminar una mica de català». Les frases, literals, apareixen a l'entrevista que li va fer Cèlia Cernades a la secció Casa de la Vila d'Els 4 Cantons de l'edició corresponent al passat dia 19 de gener. El polític mereix aparèixer al Guinness per la història de la llengua més breu i objectiva mai publicada.
Hi ha algun defecte gramatical que podríem passar per alt, com el de fer servir «han conviscut tranquil·lament», amb un pretèrit indefinit, que indica una acció que s'ha donat en el passat i continua donant-se fins ara. La cosa no lliga gramaticalment amb la frase següent, que ens diu que «després va venir, al segle XVIII, un rei...» No sabem si la convivència tranquil·la s'acabà al segle XVIII. Des de llavors, no hi ha res a dir. En resum, no cal espantar-se del passat perquè tot plegat, del XVIII cap aquí... Es clar que un resum és un resum i no es pot dir tot en dues frases. Per exemple, no cal precisar que la convivència del català i el castellà no es dóna fins al segle XX, perquè abans, aquí, entre la gent del país, només es parlava català. És clar que les minories sí que en sabien de castellà i, fins i tot, alguns l'escrivien, ja sap quin, al cap i a la fi és igual,
Deixem-ho córrer, això, perquè el era un rei i tant se val—, motivat per més important és que la gent sàpiga una rebel·lió, va haver d'eliminar una que al segle XVffl un rei —tothom mica de català. Alguna cosa s'havia d'e-
una ués
eliminat algunes vides això potser fóra una crueltat exagerada; també fóra exagerat de suprimir-los les institucions i els drets. No, res d'això: se'ls va eliminar una mica de la llengua, poca cosa. No sabem, però, quina mica de la llengua es va eliminar alguna preposició?, potser alguns noms sospitosos d'origen estranger?, potser alguns topònims àrabs per refermar-los en la creença cristiana? Potser algun temps verbal?
La brevetat obligada de les entrevistes fa que no es pugui esmentar que algun governant posterior al segle XVIII va eliminar també una mica de català. Si fem un esforç de memòria, potser cap a l'any 1939... Bé, el que és important és que aquí sempre hi ha hagut tranquil·litat i convivència ligüística... només, de tant en tant, s'ha eliminat una mica de català per culpa dels rebels... s'ho devien merèixer.
Allò que no s'acaba d'entendre és per què el senyor regidor ens il·lustra amb aquesta brillant píndola d'història després de dir-nos que el cap de partit, Aleix Vi-dal-Quadras, reclama el dret a respectar cada llengua. Tot ho entenem més endavant. En la mateixa entrevista, el senyor Gaspar de Valenzuela confessa que és un dels re
gidors que fan més bromes al ple. Havíeu temut, lectors, que parlava
seriosament? X.L.B. és professor de la UAB
JOAN LÓPEZ
L A G A L E R I A
Tres tombs, i mig
• • •
JOSEP M. JAUMÀ •
P assaven els Tres Tombs: bastoners, banda, cavalls, carros (amb els pots de la llet, amb galliners...), xarrets, carrosses, bous, un poni i els caramels
que volaven a grapats. «Què en deuen pensar les criatures?», em preguntava. Potser es fan un embolic amb la cavalcada de Reis. O potser no pensen res: accepten que els grans són gent estranya i que avui els toca disfressar-se a l'antiga: barrets d'ala ampla, gecs curts, faixa, barretina... I callen. Algú, en canvi, diu:
—«La gent que tenen aquests cavalls i xarrets tan bonics, per què no els fan servir més sovint, per a la vida de cada dia? Per què en lloc d'anar amb el cotxe, que gasta benzina, contamina l'aire que respirem i contribueix a escalfar l'atmosfera i la temperatura del planeta, no es mouen per dins de la vila o per la comarca amb
aquests vehicles de
«La gent que tenen aquests cavalb, per què no els fan servir més sovint, per la vida de cada dia ? Per què, en lloc d'anar amb el cotxe, no es mouen per dins la vila amb aquests vehicles?»
tracció animal?» Un jove que ho
sent respon ràpid: —«Això és somiar
truites. La història no va mai enrere. Aquests carros i cavalls són cosa del passat. No tornaran pas.»
—«Per què?», se m'escapa. Per sort, no em sent.
—«Aquesta sí que seria bona —sento que respon una do
na—. Només faltaria això! Vam haver de venir a la ciutat i adaptar-nos, comprar el pis, el cotxe... i que ara haguéssim de tornar a la vida d'abans. De cap manera! Els carros ens obligarien a conduir a pas de tortuga. A més, nosaltres paguem els impostos de circulació i d'aparcament, i ells segur que no. Amb un dia a l'any ja n'hi ha prou.»
—«Per què?», se'm va tornar a escapar. Ara, però, em van sentir, i em van replicar
tots dos alhora, amb un to enfadat: —«Com que per què? Una cosa són
les festes i una altra la vida real. No ens podem quedar ancorats en un món idíl·lic. El món modern avança a tota velocitat. Hem de pujar al TGV.»
Per què?
A C U D I T L A F I N E S T R A
Dimensió desconeguda FONTCUBERTA
E l foraster que ve a Sant Cugat (i les seves rodalies) sent que ha entrat en un món desconegut. Exclama «oh!», davant el Monestir. Mira amb
enveja les torres i cases adossades. Torna a fer «oh!» davant els preus d'algunes botigues, i pensa que Sant Cugat és un món apart.
Però, el que més li crida l'atenció és el trànsit. Molts vianants no caminen per les voreres, com a tot arreu, sinó per la calçada. Les bicicletes van en direcció contrària, per sobre les voreres i a velocitat d'automòbil. Els repartidors de mercaderies s'aturen on volen i a qualsevol hora i se'n foten dels embussos o dels concerts de clàxon.
El foraster es va quedar de pedra quan un vehicle buidador (era municipal?) de contenidors posava a prova la paciència de desenes de conductors durant més de vint minuts, a les cinc de la tarda d'un dia feiner, en el carrer Dos de Maig (darrere del Pavelló Esportiu). I encara més quan aquell empleat atacava amb paraules obscenes qui gosava recriminar-li que aquelles no eren hores de fer aquella feina. «Per cert —va pensar el foraster— on és la policia?». «Sant Cugat deu ser diferent», va deduir. I va continuar mirant.
A Valldoreix, la majoria d'automòbils estacionats privaven tota la visibilitat als cotxes
que circulaven. Venint del Mas Roig, quan l'avinguda Mossèn Cinto es troba amb la plaça de Can Cadena, va veure que sorgien topades i discussions per un cediu que fa temps ha desaparegut de terra.
Es va quedar esgarrifat a la mateixa avinguda, abans d'arribar a l'estació, en trobar gran quantitat de vehicles estacionats en llocs on hi ba senyals que no es poden ni aturar. Aquests vehicles tapen totalment la visibilitat dels que vénen de sota el pont que comunica amb la part de darrere de l'estació i que han de respectar un estop. En alguns moments del dia és impossible poder entrar amb seguretat a l'avinguda sense jugar-se la vida. La teva i la dels altres.
El nostre foraster va pensar immediatament, i amb tota la lògica, que si ell havia vist tot això en una visita ràpida, també ho devien haver vist els responsables del municipi que cobraven precisament per veure-ho i posar-hi remei. I també va pensar que si algun dia es produís una desgràcia irreparable els responsables no serien només els protagonistes de l'accident, sinó també els qui toleraven aquelles infraccions amb la seva passivitat. I que potser en un judici algú podria acusar-los de negligència o d'irresponsabilitat.
Estava situat Sant Cugat —i rodalies— en una dimensió desconeguda?
18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
L A T R I B U N A
Devaluar
Les pensions, tema tabú d ' aques t a p ropera campanya electoral, paraula que només d'anomenar-se sembla que produeix insegu
retat, pors i angoixa. Tot un conjunt de sentiments relacionats amb la victòria de la longevitat.
La millora de les condicions i de la qualitat de vida, d'una banda, i, de l'altra, els espectaculars avenços de la ciència i de la tecnologia mèdiques han donat lloc a un augment triomfant de l'esperança de vida. Però si bé tots estem d'acord que ara vivim més anys, els dubtes i fins i tot el desconcert comencen quan cal decidir què fem amb aquests anys.
No sembla raonable la defensa aferrissada d'un ús indiscriminat de tota la tecnologia mèdica, amb la més alta qualitat científica, si després no proveïm els nostres avis, els nostres pensionistes, dels mitjans que fan possible una vida digna. 1 aquí comencen les confusions.
Una majoria dels nostres vells mantenen una vida activa i relativament autosuficient, però no els deixem que utilitzin la seva energia en un treball socialment útil. Malgrat que alguns d'ells estan com un roure, a partir d'un determinat moment han de finalitzar la seva etapa laboral. Només d'aquesta manera els que vénen a darrere ocuparan els llocs que abans quedaven lliures per la mor-tandat natural. I aquesta és una contradicció fonamental: el vell se'l cuida, se'l porta d'excursió o se'l deixa viatjar hores i hores, amb grans avantatges, en els transports públics; però, això sí, millor que no faci res que no sigui disfnitar del seu merescut descans. Pensem que obstaculitzaria els projectes dels nostres joves impulsius. Li donem una pensió, però amb contrapartides; d'alguna manera li diem: «visqui tot
XAVIER VIDAL
RAÜL
el que vostè vulgui, però sense molestar.» No l'estem transformant en un disminuït jurídic?
El que estem fent amb la nostra actuació és classificar, etiquetar un col·lectiu de persones, a partir d'un conjunt de idees o creences que ja no resisteixen la més mínima comprovació. Avui, malgrat que ja no es corresponguin amb la realitat i contra totes les estadístiques i evidències, continuem amb la creença tan estesa que equipara ser vell amb estar malalt; o bé amb el mite que identifica la vellesa amb la senilitat, el desinterès, la inutilitat
i la invalidesa. I menyspreant les seves capacitats, rebaixant o disminuint el seu valor, estem iniciant el seu procés de devaluació.
Els científics socials, entre ells Wolfensberger, ja pensaven l'any 1983 que «una persona pot ser considerada desviada o devaluada quan una característica seva —una diferència— és valorada negativament per la part de la societat que constitueix la majoria, o bé que defineix les normes socials».
Amb aquestes premisses —rebutjant la maduresa i l'experiència que acompanyen la vellesa, marginant sistemàticament els vells, alimentant constantment els prejudicis i cruels estereotips al voltant de l'anomenada tercera edat—, només podem esperar que la por a l'abandó, a la invalidesa i a la soledat s'instal·li en moltes d'aquestes persones, i sigui les fonts principals de la seva angoixa. Devaluades, aquesta és la realitat present de moltes persones i el futur de tots nosaltres, llevat del cas de mort estadísticament prematura.
Avui, en les societats avançades, la possibilitat d'una llarga vida ja no és el privilegi d'uns pocs, sinó el destí de la majoria. Es fonamental, per
LÓPEZ t a n t ' t r e n c a r e l cercle de la devaluació, i, en aquest context
la seguretat econòmica, les pensions, allunyades de qualsevol demagògia, esdevenen un factor fonamental. Però en aquest desafiament també cal vèncer els estereotips adversos associats a la vellesa, tant en la societat com dins de nosaltres mateixos. I això només és possible millorant la participació o la integració d'aquestes persones en el seu entorn social. Aquesta és la condició per viure una darrera etapa feliç, i per reduir les angoixes dels presents i dels futurs pensionistes.
Xavier Vidal és psicòleg
L A G A L E R
Defectes ocults
m MIQUEL AGUIRRE
•
E ra el tercer dia que passava per allí i veia aquell cotxe blavós aparcat sobre un camp d'userda. El primer dia no en va fer cas: va pensar que
els ocupants devien estar caçant cargols o caminant per les vores de la variant. Al segon dia, però, va sospitar que el cotxe havia estat abandonat o que l'amo havia sofert alguna contingència. Però les cròniques de successos no parlaven de cap desaparició ni de cap altra desgràcia. Així és que anava prenent força la hipòtesi de l'abandó. Però hi havia una cosa que no lligava. El cotxe no tenia l'aparença dels que són abandonats, era un esportiu nou de trinca que presentava un aspecte força envejable. I el que era més estrany: havien passat dos dies i ningú havia gosat posar-li la mà al damunt. Al tercer dia va tenir la temptació d'aturar-se i de travessar el
camp d'userda per
«Eh vidres deixaven veure un vohnt petit com eh de cursa i una tapisseria de disseny impecable. S'adonà que la porta estava oberta i que les claus reposaven al cim del seient de l'ocupant»
con templa r - lo de més a prop. Mentre ho feia, va mirar de reüll el seu cotxe: estava passat de moda i duia un parell de trompades a cada costat. En canvi, a mesura que s'acostava a l'auto abandonat, el blau del xassís brillava amb la intensitat d'una joguina nova en un aparador vistós. Ja el tenia davant per davant: els
vidres deixaven veure un volant petit com els de cursa i una tapisseria de disseny impecable. Llavors s'adonà que la porta estava oberta i que les claus reposaven al cim del seient de l'ocupant. Des d'allí el seu cotxe només era un drap estripat i greixós.
Quan ja estava a punt de ficar-se dins l'esportiu, li assaltà una pregunta: «Què hi ha, de veritat, darrera aquest cotxe tan fabulós?» De sobte, va tenir la visió: aquell auto tenia defectes ocults i qualsevol dia se li trencaria la direcció. Va tornar corrents fins al seu cotxe. Arrencà i inicià novament la seva ruta sense adonar-se que en el lloc de l'esportiu algú estava plantant una tanca electoral amb l'enorme fotografia d'un tipus amb bigoti.
E L T R f P T
S^ equivoquen els qui plantegen apujar el ' límit legal de velocitat de 120 a 140
km/h. Bé, no s'equivoquen perquè aquest augment implica la necessitat de
canviar el cotxe vell per un que faci més bon paper en l'autopista, i això vol dir més guanys per als fabricants; implica més accidents, i això vol dir més expectatives d'expansió per a les asseguradores; vol dir més contaminació, i per tant més feina per treure'ns-la de sobre. En definitiva, creixement econòmic. Però per aquestes latituds les normes no poden ser tan permissives com en altres llocs on ens agrada emmirallar-nos, i on certament tenen més bons cotxes
Perill: propostes de velocitat
MANUEL CASTANO
i més bones carreteres. Els europeus de veritat, els senyals de conducció, els respectaran més o menys, però se'ls creuen. Per aquí n'hi ha molts que es pensen que són uns mers consells gentilesa de l'autoritat. Els límits de velocitat, com la distància entre vehicles, no els respecta ningú, i localitzar infraccions és com pescar en una
peixera. El límit, per anar bé, hauria d'estar a 100; amb la trangressió corresponent, ja se'n faria prou per mantenir el desori dintre d'uns marges raonables. El més curiós de tot plegat és la facilitat amb què es passa d'un extrem a un altre. No fa gaire que hi havia molta sensibilitat pels accidents, especialment de cap de setmana, i per l'elevat nombre de jovent que hi deixaven la vida. Ara que semblava que remetien, ja sorgeixen veus reclamant més facilitats per rompre's la crisma. És clar que potser hi ha qui ha fet càlculs sobre les expectatives de guanys i pèrdues, i ha trobat que les baixes per accident són perfectament assumibles.
E L T E X Ó
H' *fcUí*Rl4. SABE4. 0 1 « * K ftiSEtl US. *0MMK
\ AtifÀ tffl\ C*#,LCA *iJ0Ç // V
^ú&>®
3 i 3 ^
Colitis
E L V E S P E R
Nocturnitat PACO SOLER
Amb traïdoria —con alevosía, com deia la coneguda frase utilitzada per la policia en
l'època del franquisme—. Malauradament, encara ara els col·lectius que es manifesten a les nits són mal vistos i resulten incòmodes per a l'administració. Aquesta navega, sovint, entre la permissivitat i Fexcessiu rigor en l'aplicació d'una normativa que no és adequada a molts dels nostres hàbits i cultura. No hi ha cap motiu fonamentat per criminalitzar el públic i els locals que funcionen durant les hores més fosques. La nit, en la seva condició neutralitzadora entre les activitats del dia passat i l'endemà, ens serveix per mostrar-nos més desinhibits, per reflexionar assossegadament sobre el que ja hem fet, per pensar en el futur, conversar, badar... També és cert que la nit pot ser un cau de bevedors i, encara pitjor, de males peces en forma de dromedaris, però de segur que d'aquestes n'hi ha més durant el dia, esperant clientela a la sortida de les escoles. Es reclama una normativa amb criteris oberts i realistes i no actuar amb alevosía o traïdoria quan es tracta de la nocturnitat.
musculacio *w natació per adults
M A T R I C U L A • ESQUAIX
50*% * SAUNA • SPA
D E S C O M P T E * BALLS DE SALÓ I SEVILLANES
%%%
sj PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals
de Sant Cugat del Vallès
VENDA D'OFICINES, LOCALS I PLACES D'APARCAMENT
AUTO RECANVIS
VALLÈS E.JULtt,S.L.
Recanvis i accessoris per a l'automòbil.
E Camí de la Creu, 24 • Tel. 67519 51 • Fax 67511 50
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
BODEGA
Nova ubicació IC/ Plana Hospital, 3-5 * Tel.674 011
XIII edició de la mitja marató Diumenge 4 de febrer
a les 9.30 h. fins a les 13.00 h.
Sortida al Plà del Vinyet i arribada a la
plaça Octavrà.
13.00
ELABORACIÓ PRÒPIA I A R T E S A N A L
FELIU GRMIL • xarcuteria • cansalader ia
• formatger ia
Plaça Pere San, 11 - Tel. 675 56 63 Mercat Pere San - Tel. 675 52 67
Lucas
• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÉS. SL Urgències 24 h. C/ Saba-del, 23. SI. Cugat « 674 »» 45 Tel. urgències 908 89 81 38 FM2S0001
• LA FAUNA Rambla del Celar. 35-37. « «74 13 OS FM 430001
eyBBBBB. j B B U a a t a k l a B H a l jsatjféaBBBaBBBBaSI
iRmBB·mBB • COPISTERIA THER, d Sant Antoni. 24 « 5 8 9 74 42 FM ICCOB
• COPY-QRAFIC Can Matas. 8. « 6 7 5 36 53 FM 820001
• D.Q. D ASSEGURANCES Rambla del celler. 95 « 6 7 5 42 03 FM 125KÜ1
• D O M È N E C A Y A L A , cl C a r m e . 31 Sant Cugat del V a M e . « « 7 4 71 43 FMSOOKD
• J.Q ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos. 9 ( 7 5 3012 WI2M001
• CASTELLVÍ Serveis Admts Raja I TauM, 4 « 6 7 4 1 2 41 M i s r w
SANT CUGAT
GESTIÓ, S.A.
d'asMttoram·nt
adnMnisiraliu·
administració
definquos.
C/Sorí«goliss«rfol,32 T«i. 67517 02 - 67< <S6 49
Fnx5«927 74
• AUTO-ESCOLA CASAS Martorel, 47. « « 7 4 1 4 «7 Mitraoi
• NISSAN ROMAN Mar-toraa.41. « 6 7 5 46 76 MMom • PÀROUINO TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-6. local « 5 6 9 2 4 61 M110001
• RENAULT-ACERSA Ora. Cerdanyola, 55. • m 2(49 FM12WÏJ1
• AUTOSERVICIO RUBIO, SC. a Villa. I , local 5. Sant Cugat del Vanes. « 6 7 4 82 99 Pi* IKOFJ
• MENJARS PREPARATS TASTAM •a 589 29 2 9 5 6 9 3 5 3 5 Beí 58000-
• SUPERMERCAT VILARÓ TT 589 35 B2
ALUMINI I VIDRE
EXPOSKIÓI VENDA:
VA11D0KIX,53
TALLER: OÍIENT, U
TEL 675 29 02
FAX 675 2S 61
SantCuutddVaXès
$.;.
• BAR-CAFETERES Don Bar. C Rosselló. 2. t r «74 36 38 EM 3010001
• BAR GRANJA CAN D M . C lamina. 19 Sant Cugat del Vanes Ral 10010
• BAR MUSICAL Karao-ke La Bohèmia, av Catalunya, 14 tr «75 24 03 FM 2100002
• CEYLAN C CastMejoe.
«589 64 55 FM 000X1
• CUOAT CAFÈ edifici Torreblanca, davant mer-
« 5 9 9 1 0 99 FM I40OO4
• G R A N J A L A S O R T cl
d e la Sort, 3 Sarrl C u g a t
de l Vanes.
« 6 7 5 26 64 FM5*MOOOI
• MERMELADA EXPRÉS O Vasaoraòt. 56. « 5 6 9 1 1 8 6 FM. 110332
• C U O A R T a Torrant de
la Bomba, 14.
« 6 7 4 43 90 FM2100D01
• ORUP VI BELLES AHTS McntearraL 31 « 6 7 5 2001 W1370X1
• CICLES CARDONA Vlikkmir.41. « 6 7 4 1 1 0 1 Mirum
• V»»S NOC SA Baixada Sani Sever. 4. « 5 6 * 1 9 6 3
• mSTAL-LACIONS TE-TE rjaseatge 9. « S S S N T * •a t iao»
• J .P. PARRA ej Enric Granados. 15, local 7. « 6 8 8 0 6 4 2 FM 140OD5
• PAPIOL-VENOA I N E TEJA Cànovas del Casa-Ho. 4. « 6 7 4 6S00 twsKnrf
• CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas, 8.2n. « 6 7 4 1 6 7 7 FMIOOOOOI
• DOLCETS Alons Sala. 20. « 674 42 «2 FM IS70001
• VILA ELECTROLLAR SA Sarna Maria, 40 tr 5*9 02 71
• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP. c' Rius i Taulet, 27 •B 674 05 03 Sant Cugat Sri 5Q0CO01
• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. tr 674 14 90
• NOVA ELÈCTRICA SANT CUOAT rambla Celler, 91. « 6 7 5 26 02 FM 143107
• ENQLISH CONNEC-TION Escola d'anglès. Sant Domènec. 7. 1r2a « 6 7 5 2106 m 1310001
• MUSICA classes de guitarra (elèctrica i clàssica). plano i teclats electrònics rtarrnonia I composició « 6 7 5 2161 9*2500003
ÀGORA
Ferrar i Guarda, t/n T*. 510 00 01 Ftx67<2<96
06190 Sant CusatlW Vetes
(0BVMTV2)
• MUSICA I DANSA FU-StÓ c/Céncvas del Castt-k>.20. « « • 9 2619 MW»
• 8PRINT IDIOMES C/ Francesc Moragas, 6. • 566 2264 iwaiont • W A Y 4 N Cl Girona. 16
* 674 06 93 Rius I Taulet. 9*1004
• BLOCKC/Roeaeao. 17. Sart Cugat. « 5 6 6 5 3 46 F M M O B
• E S P O R T S T E R R A N E U
C / S a n t A n t o n , 1 5 . 0 8 1 9 0
Sant C u g a t
• 6746369 H M • SOUASH SANT CUOAT Sant Jordi, 33-3S « 6 7 4 9 * 62
• ESTANC MONESTIR Pa·3(Ocan4e,3. • 6746174 Misnm
• CENTRE D'ESTÈTICA OUROS c/ Vaadoreix, 76 S e l M R H M.23t0B1
• W m T U T DE BELLESA RVB O Francesc Mo-ragaa.2S.SantCupa(. « 6 7 6 6 6 56
• MELOOY. Cea Ceroarv rola. 24. « 6 6 9 36 63
• ROSA M. SEGURA cl Santa Mana. 8. « 5 6 6 6475
• n a
* '
• FLECA MARÍ plaça Borràs. 1 Mkasol
• AIFA Ctra. Cerdanyola. 18 « 6 7 4 43 04 FM.14400OI
• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler. 93 « «74 79 «8 FM 470001
• FUSTERIA EBENISTE-R M feines per encàrrec « 669 67 46/674 70 6B MM0U7
• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14, baixos la . Si Cugat « 569 47 53 MM001
• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21. « « 7 4 08 82 Fat 15630)1
• J . M I R E T Mercat Torre
blanca, parada 1-42
« 6 7 5 53 53 Fat 53X01
• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54 Valldoreix. « «74 75 98 FM '46CO0I
• Z O O M . Centre de la imatge. C/ Santa Maria 14. Sant Cugat del Vallès « «75 56 74 Ret 2550001
• HÍPICA CAN CALDES masia Can Caldes, s/n. « 5 8 9 00 45 FM.2SO04
• HlPICA SEVERINO Pg Calada 12 « 6 7 4 11 40 FM 610001
• HOUSE MACHINE pg Cànovas del Castillo, 34 Sant Cugat del Vallès « «75 0* 09 I fax FM 140006
• VALLESTECNOLÒOK SA Placa Unid 3 « 5 6 9 33 00 FM 1500001
• T A L L E D A R I C O M À Cl
Balmes. 11 Sant Cugat .
« «74 56 «2 FM. eeiooci
• JOGUINES MARG.A Santa Maria. 44. « 674 15 32 FM 1W0OD1
• A N N A F U S E T J O C S C / Sant iago Rusinol. 45 . San t
Cugat . « 569 50 72 / 569 50 12 FM 1750X1
• JOIERIA Mlrelas. c/ VeJHorotx. 33. « 6 7 4 6 6 40 (M 3310001
• J O I E R I A A U Q E T cl Santiago Ruanol nom. 40. « 674 56 54 Sant Cugat. FMK10001
• JOIERIA SPADA d Balmes, 39. 1 r dreta. « 566 55 49 Sant CugaL FMSOOOXl
• J O I E R I A T O U S Rbla. Rlbatatada. 24 C. « 6 7 6 52 52 /566 0226 FM 54X01
• 6ANBSR-6 Arasen C a v a . » « 6 7 4 46 71
• AUata^TI IACIÓNUM. 2 Major, 33 (Junt moneeor) « • 7 4 0 1 74
• A D M I N I S T R A C I Ó NUM.1 Valldoreix, 67-A. « 5 6 9 47 42 FMnmoi
• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edal. Cl Sant Salvador, 47, torre. Sant Cugat del Vallès « « 7 4 42 23 FM 500002
Tel. 699 3 8 9 8 Fax 588 24 53
Ora. de lérrassg, 97 08191 RUBÍ
UffiE'HffiBB
• P A P E R E R I A G R A U av
Altons Sala. 38 O 675 12 15
%< 254COX'
• M A R M O L E S S A N T C U G A T C a n Fat jó d e l s H u -rons. Campoamor , 12 , n a u 3 Sant Cugat del V a M e . « 6 7 5 51 06 FM I40002
• HNOS. MARTIN DEL VALLÈS Slravinski 8. Po-ígonCan Jaroi Rubi. TJ 588 05 01
m • ATEUER BLAU Av. To-neblanca. 2 « 56919 31 FM 1210001
• MARCS VALLÈS Cl Vanes. 23 San) Cugat. « « 7 5 49 43 FM 2130001
• M É S M A R C S Cl Enr ic
Granados, 15. Sant Cugat.
« 5 6 9 1 4 2 9 FM 200001
M8tíMlt
• SOLSONA Rossetó, 2 « 5 6 9 32 66 FM «0001
ns-Mai
• Tafbseria
• Papers pJntab
• Parijuets • Moquetes = • Cortines 8 • GKmamrb
Ffanoaac M o r a g a s , 4
( Q u e * » C a n t o n s )
ToL 674 3(92
D FALGUERA - Tapisseria - Decoració
d Villa, 1 Local 2
Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat
del Vallès
CASAJUANA GALERIES
SANTJORDI
Mobiliari i decoració
Matalasseria
Articles pera
nens petits
Santiago Rusinol, 37 I Tel. 5892232 i Carrer Major, 6. Sant Cugotctí Vote
• CARRE MOBLES c/ Francesc Moragas, 33. Sani Cugat del Vallès. « 6 7 4 09 96 /67415 50 Fat 10011
• E G A M O B L E S c/ Càno
vas del CaatMo. 2 . local 2 .
« 5 6 9 0014 M230»l
IBt·QnÉQS
• ARWEN BOUTrOUE. Cl Etes Rogent. 52 « 5 6 9 ( 1 «3 FM 23X03
• CAMPMANY ValkJorsbi. 16 « « 7 4 14 82 FM 1530001
• E L R O D E T c/ A n s e l m
Ciavé , 14. Sani Cugat del
Val ies
FM 1*3001
nos • CASTELLVÍ HONDA Rosseso. 15 « 5 6 9 3211 FM. 1260001
• P A M O B E S L Sort . 3 2 .
1r 1a. « 5 8 9 35 23 FM 1450001
• R A N O O - 1 0 Cl Pous, 3,
l o c a l 1 S a n t C u g a t d e l
Val lès.
« 6 7 5 57 55 FM 2541(031
• V A L L È S N E T Sant Fta-
mon, 4.
« « 7 4 89 18 FM1MX01
• FIOTTO cl Sant Jordi, 32 Sarrl Cugal. « 5 6 9 08 05 FM 24000001
• T H E C A R T O O N CEN-TER cl Martorell. 1, cantonada Valldoreix - Santa Maria. « 569 70 2» FM.5H0OO1
•%, • CONSTRUCCIONES Relormes - Torres - No-ves.«S7463 0S FM 57000'
• PROMUSA Av. Torreblanca. 2-8. « 6 6 6 1 7 32 FM 37000!
• 8ERRALLERIA TIE-RRA I COMAS. C.B Mo-zalt, 9. Barcelona. « 2 1 6 1 9 96 Fat nom
iHB • CENTRE ÒPTIC SAL-DON cl Francesc More-gas, 4. « 875 07 54 FM 256000-
• TEXIDO ÒPTICA cl Sant Jordi, 30. Sant Cugat « 5 6 6 4 4 6 8 FM25M002
• ASSUMPCIÓ Monestir, 33, « 6 7 4 36 51 FatUMOU
• F O R M A S P E R R U Q U E R I A a Ebas R o g e n t . 1 8 A (a tocar marcat T o n a M a r v ca) . Sant Cuga l . « « 7 6 40 06 <M250OJ0'
• LA BRASERIA Placa Para San. 6. « 5 6 6 52 40
• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec. 10 - bai-xos .«566 23 71 FM 550001
• PERRIKHJERLA A. SA-UNAS a Sant Jordi, 28. « 674 69 15 FM 270001
• P R E 8 E N Z A Martorell, 20 « 5 8 9 4 ( 5 1 FM1Í50X1
• FERRON jardins i piscines C/ Rius i Taulet. 20 Sani Cugat del Vallès « «74 «8 47 M25fXXtt2
WStífflirESH
• INSTALACIONES ZAMORA Mossèn Cinlo Verdaguer. 18. Valldoreix. « 5 8 9 28 38 FM 55(001
• MANTSERV, SA Av Catalunya. 18. n 674 80 58 FMfOMOl
• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA cl Francesc Moragas. 6. « 6 7 5 32 74 FM 140000
• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus C/del Sol. 16 « «74 90 97 M 250002
• REPARACIONS OE CALÇAT i còpies de claus. Sol-Mercal Torreblanca. « «74 00 14 FM250003
• TATERS Sant Amoni. 62. « 675 55 06 FM 1330001
• TALLER ELECTRÓ SOL cl Sol, núm. 19 « 674 36 68 Sant Cugat
• TALLER MECÀNIC P. CANALS a Sant Llorenç, 27. « 674 63 62 FM 1320001
• T A L L E R E S M E N A Passeig Torreblanca. 13 « 6 7 4 5 3 01 FM. 1200001
• LÍNEA DIRECTA Enri-que Granados, 15 - local
r 589 03 74 FatlStXOl
f "
• SOL - NET P. Torreblanca, 52. « «74 41 49
• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1. « 6 7 4 1 1 6 2 FMWiaxi
• TINTORERIA SANT CUOAT Santiago RusMol. 35 « « 7 4 1 1 6 3
• TINTORERIA SANT CUOAT Rambla ntutala da.34 « 6 7 5 22 26 MIStODt
• TINTORERIA SANT CUGATAIorMSah,21. « 6 7 4 4167 FMW0001
• U8SM TOURS pana <* ITIosp«al, 10. « 5 6 8 6 1 8 0 / Fax «66 66 65
26. « 6 7 4 06 61
parquing i tractar opcional preciós. 22.000.000.-9 675 33 8 8 / 6*9 28 43 (KSA OeïM hmor*ira| llei. KSA looaoii
• PtS AlTC a AJons Sala, 4 hab 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m* de terrassa, 1 plaça de parquing. 22000.000.- « 6 7 4 77 76 (Irumitie. SA) FUt. lerjorg
• CANSALADCMA JU-
• ÀTIC DÚPLEX Zona M e r c a t Nou, 120 m3 + 20
m1 t e r r a s s a . 4 h a b . , saló
menjador a m b xemene ia ,
cuina -oft ice» 1 bany 1
lavabo, caielacòó, marbre,
parquel, FVC i climalil.
• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 m*. amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, assrjieeal, moM tranquil-la (senea veïns a sobre). 18.000.000-9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715 |Fhx«iS«J| FM FS 10120006
• PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina. bany, dues terraases. Possibilitat de parquing. 11 000 0 0 0 - « « 7 4 72 54 (Fixai Gh»»*) FM. F0IQBKTO
• ZONA PARC CENTRAL nou, 4 hab. amb armaris de paret, cuna «oftice», ampli menjador salo, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de parquing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona oorrurataria. 46.000.000- 9 674 72 54 (FrosG-ar.fc) Fat F0100aB22
MHBWI
• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Atlc de 2 hab.. menjador saló, cuina, bany nou i terraaaa. 11 000.000 - 9 674 72 54 :TmotMrmL)MKmKtm
• Z O N A C E N T R E . Abc d e
4 hab., menjador salo, cui
na, bany, lavabo, terrassa
d e S O m " .
23.0OO.0O0- 9 6 7 4 7 2 5 4
9B • URBANITZACIÓ Sant Franceac, cantonera, se-minova: al davant hi té un jardí púbee, 3 hab. t estudi + 2 trasters. Parquing mot espaids, jardí privat r/uns 70 wf, caleracció. 34.000.000,-
• (88)8748716 (F>o»at»J)n-tFSIOTaOI)l
• CASA ADOSSADA 240 m*, a prop aatacló, 2 par-quinga, tol en rjarraess aa-tat. 43.000.000.-« 678 43 24 jt^i-.FttJl·FMmOOaTJH
• LOCAL 170 m·, cf Camí Cotomar, 2 portaa al carrer, en vanda o aaguar. Preu: 25.000.000 Pla o 180.000 PWmee. « 6 7 6 4 3 2 4 pia«»l»Q«MmiBMO»l
••"f
• ZONA TÜtanMLAWCA ptaoas de garatge des òe 1.700.000.-« 6 7 4 7 7 76
M0.FMIIQO10
• PISOS N O M PER ESTRENAR. En dwaraae lones de Sant Cugat. Plac* de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina -otfice», terrassa,
« 6 7 4 72 54 FM Ffi 100O031
• S A N T C U O A T pis de 3 h a b . , b a n y s , c u i n a , s a l ó m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n sor, exterior I asaoteast. 1 2 . 7 0 0 . 0 0 0 -« 6 8 0 66 68 /680 96 54 ^F*-(is»>«aa>llllfftam02
• SANT CUOAT pis maco de 90 m" 13 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «office-, 2 balcons, ascensor, calefacció, tot •xlerior, parquing opdo-
14.800.000.-« 8 6 0 96 86/56096 64 P^FtaC*e»^FMFK»Mrfl
• SANT CUOAT preciós pa aj C/ AJons Seta, amb 3 hab., 110 rrr\ bany com-plat reformat, lavabo, saló menjador da 36 rrr\ cuina equipada, terrsssa de 25 m*, aacanaor, calelacció, exterior, flrarairas d'alumini I poraw r/embar. 19.000.000.-« 6 8 0 8 8 8 8 / 8 8 0 8 6 54
f»ns>0ttmfHM.m:wm
• SANT CUOAT preciós pa» da 120 m· I 4 hab. a rAv. Afront Sala, 2 banys, salo menjador, cuina equiparia, aacanaor. calefacció, Darouhg, assoteflat, fl-nsatras rjaluminl. 20.500.000.-9 660 86 8 8 / S W 86 64 fcaFtaCaatiamlMITCFao»»
• SANT CUOAT Pag. CA-novas. ple d» 4 hab. (3 doblat ) , 120 m \ 2 banya, cuina «onlca-, balcó, en-treaotatt, aacanaor, calefacció, exterior, bArquIng, assotelat 21.500.000-9 6808868 /880 88 84 IFl»iW»)Otat«at»latFTC«IO»3i
• A PROP cl Cànovas del Casrjso. T« 180 >rf, consta de 4 hab., aaló menjador de 45 mF, cuina «olBce», 2 barrys ccmtilatt, tarraata. Parquing. 32.000.000.-« 674 09 67 |Ftx»SMO«»« FM F« 1(040043
• A PROP P G . DE LA CREU. Prt de ISO m*. eàsnaosji da 4 IMD. oobtat, cuina HMcaa,, ooa banya I
de 4 5 ^ Jan* ds 120-rí. 37.000.000-«674 06 97 ft»»aalQsm r»t r«C 10140)4»
• ÀTIC DOMCX da kata. zona el Ahrarez, 180 trí, conata da 4 hab-, hab. planxa, saló menjador H1B NMIVHiftt 40 (PTe ESJT* tuol en eMstaa «ta 80 a->, terraaaa. Barbacoa, tree placaa de taa^tang. Jardí I
4fr.000.000.- « 8 7 4 8 8 8 7 rtx»aal0tjs^lMnK1tas»M
• C / D O C T O R M U R I L L O 1 3 0 m", 4 h a b , , 2 b a n y s ,
ssió menjador, 3 5 m*. cui
n a <ioflice>*, 2 p l a c e s d e
parrjuing. Z o n a comuni tà
ria a m b jardí i piscina. Ex-
tartor.
28.500.000-« 6 7 4 87 04/675 43 02 IW-M) FM MO0T0OK
• Cl RIUS I TAULET 160 m1, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina -ofrtce", terrassa, plaça de parquing. 27.500.000.-n 674 57 04 / «75 43 02 ino-aj FM 110(170004
• Cl SANTIAGO RU-Slf+OL 110 m\ 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, salo-men-jador, cuina •ofrice'· nova, terrassa, plaça de parquing. 24.150.000.-« 6 7 4 57 04 /675 43 02 [twmil·FM I10070T»
• Cl VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500 000-« 6 7 4 06 97 p r e a SlrtOxaQ, FM. F9C10040042
• MOLT A PROP estació Sant Cugat. 3 hab.. terrassa de 12 m1, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000-« ( 8 3 ) 6 7 4 6715 pwa» Sa-» MF51012(035
• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat. Se pis. 4 hab., vista molt maca. balcó ampli, 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Rrq»»9»J)FM.FSiai20Xi<
• PIS 110 m>, 4 hab., 2 banyt, parquet, armaris, parquing, aR, exterior, cèntric, finca nova; 3 anys. 25.000.000- « 676 43 24 F-Q» FM) FM ffl local'l 1
• P»DE120rTr\ 4dorrr«-torlt, 2 banys, molt bona vana, rjèrraing. 22.000.000-« 6 7 4 1 2 04 /67411 61 lamiFMSiooooco;
• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 ny. menjador 20 m1, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol tardes, vista* a Montaerral, per-tecta estat 11.800.000. • « 6 7 5 3 3 5 5 / 588 28 43 (KSA 9ssa) 1—atHiH) FM HS>
• PLANTA BAIXA amb tardi a zona msitjanrltl, 4 tkMmflolIt, 2 banya, curta, toattitant nanovat, piscina, parajutio.
• • 7 4 1 1 0 4 / 8 7 4 1 1 8 1
• IMaOf ESTACIÓ SANT CUOAT 4 hab., 2 banya, oaMaocto, patça uaiqulng,
«(89)6746716 fasa» t « ^ net F»10120»B
• PARC CENTRAL. Pisos de 120 rrr\ 4 hab.. ptaona comunitària i places da pàfqublÇj. Preu a convenir. « 6 7 4 6 8 87 |l·>»««Cà|·4FMre«»40t41
• PIS 80 ttf, nou a ettrs-nar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquing opcional. 14.500.000-« 6 7 5 4324 [Fromftaai FM,FH 10030012
• PIS DE NOVA C O N S TRUCCIÓ 60 rrr-, acabats de 1a qualitat. 2 dormflo-rts 13.500.000.-« « 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 11 81 (Seii)FM S10CO30C1
• PIS PER ESTRENAR de 3 hab . cuina equipada. menjador saló. bany, lavabo, jardí particular de 150 m!. Parquing i Irasfer. Toi exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 -« 674 72 54 l rcaj Gnre ' =9' -C- 1M0032
• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 nv + 80 m2 jardi, 3 dorm , 2 banys. 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800 000- tr 675 43 24 Fnqoas Frxal Ret. FRICO60013
CASAS JOSEP M. CASAS EHOLES moB-Tonmaioc*L8-TB*>eNYS
' F M C A 9 a aPaBaTi 7 fafe , 3 b69J8L Rsa^Mtor, t a l l 0*6SxV
a t * I V atiat, pMn* , trailo i ttto" * M - l J 0 « « r . atojWpkaJmM.
• TOMÉ. 7 ha*., 2 banya, manjarjor, tala rTasav, cuina, &lk^.mMta*JnM.Hc*kRrnmZ>ai<k tVattath).
> LOCAL DAVANT CAP SANT CUOAT. d MWA,1Í, 80 iti1. r«>^aUinalai.
•nM&svaKrnmttKmX$tí'rtttlB,p»'i*lK*x.. Uogustf«vaualp«t^aca:4.tn0p6B.
• nAr^KPARQUireatfVlhote
• L(X)AL E N V c N M t í M a r t O f O l , 2 6 , 7 0 rif 1 7 0 0 0 . 0 0 0
ptflB.
• LOCAL EN VENDA c/Martonj|, 26, 70 tTf 17.000.000 ptos.
• RNCA EN VENDA, c/Alps, 79. 90.000.000 ptos. • TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardi.
20.0MOOOptss. • PUÇA DE PARQUING en venda. 2.500.000 pies.
GEST IÓ FISCAL-COMPTABLE
A S S E S S O R A M E N T LABORAL
G A B I N E T JURÍDIC
A G E N T S D ' A S S E G U R A N C E S
A V . A L F O N S S A L A , 2 2 , b j i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . ', 2
S A N T C U G A T D F L V A L L È S
6 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 S 4
ELS 4 CANTONS/ Divendres, 2 de febrer de 1996 CLASSIFICATS 21 • PROP HOSPITAL GE
NERAL de Catalunya. Pis
petit, 3 hab., molt tranquil,
assolellat, dar. 6.300.000.-
tr (93) 674 67 15
( F u m SaM) Bat f S 10120002
• PROP MERCAT NOU
(Pg. Torreblanca / Vallès),
seminou, 3 hab., 1 bany,
plaça pàrquing, exterior.
13.650 000-
n (93) 674 67 15
(Fügue» S«c»l Ral. FS 10120007
• RUBf Av. Estatut. Ed
nou, 85 rrr1, 3 hab., bany i
lavabo. Calefacció. Elec.
Entrada 3.000.000 Pia
Resta hipoteca.
« 6 8 6 4 0 1 7 / 566 54 99
(FfKJ«lV*m«W FV44ie
• RUBl Av. L'Estatut. 75
m*. 3 hab-, mott de sol.
7 250 000 - s 699 66 46
|hll»»W.I5tro7
• RUBf a Casp, Per es
trenar. Dúplex de 118 1
135 m". D e 4 a S h a b . 2 I
3 banys, 2 terrasses. CeJe-
tacció. Gas. Pocs veïns.
Acabats de qualitat. Pàr
quing opcional. RFA.
Nous 14 200 000 -
tr 5*6 40 17 / S86 64 99
IFn-aa vatnnr; M FV ajxra
• RUBf d Duran i Bas. 90
rrr*, 4 hab.. cambra bany
completa, sol de matins ,
menjador 24 m1, places de
pàrquing opcionals.
10.500.000.- S 699 65 46
(Vpaal M 150006
• R U B f cl Historiador Jo
sep Serra, 9 5 rrr\ 4 hab. (3
dobles), bany i lavabo, ca
lefacció, exterior, 2 terras
ses , pàrquing.
14 8 0 0 0 0 0 - 0 6 9 9 6 5 48
(Incua) flrf I SOPO*
í, • RUBf d Lluis Ribas. 4
X hab. mes entresolat. Amb
• pàrquing. Acabats de qua-
•] Irtat. Pocs veïns. Llar de
• foc. 19.500.000-
• 9 588 40 17/568 54 99
J- (FiKfM VUionnq. FW FV 200010
^ • RUBÍ cl Monturiol, 3
hab. 89 nf. Reformat, fus-
1 feria ember. Porta btinda-
• da. Ext. alumini. Millor que
* nou. B.500.000-
• • w 588 40 17 / 588 54 99
i l ^ f l ;Rnqu« Vaftwnrat) Rel FV 4439
^ W • RUBÍ d Pau Claris, A la
M M vora Ajuntament. 80 rrr. 3
^ ^ M hah ben conservnl. exto-
W^m rtor. a.uoo.uuu-MfM «6996548 P I (Incusa} Raf 150003
• R U B f c/ Sabadel l , impe
cab le . 4 hab . (3 dob les ) ,
cuina equipada i reforma
da (cuina integrada, forn.
e t c ) , sol de matins.
9 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 9 9 6 5 48
i!ncusa>. Ref.; 50001
• R U B f d Verge del Pilar,
A la vora de Correus , 6 5
nv\ 3 h a b . , c a m b r a d e
bany.
6.450.000.- « 699 65 48 (Incusa). Re*. 150006
• R U B Í d Zafiro, 70 m*. 3
hab . , c a m b r a bany . ex te
rior i asso le l lada .
6 4 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8
(incusa) W 150OO8
• R U B f Dúplex per estre
nar d e qual i ta t s u p r e m a .
Pocs veïns, 19 .000 .000 . -
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
• R U B Í Edifici Mercuri , 7 5
nv, 3 hab. , cuina i cambra
bany reformats, pàrquinQ.
10 5 0 0 . 0 0 0 - « 6 9 9 6 5 4 8
{ircusal FW 150009
• R U B f local a Les Torres,
4 0 m*. bany, pati.
3 8 0 0 0 0 0 - « 6 9 9 85 48
Itncusa) FW. 150010
• R U B f p is d M a r g a r i d a
X i r g u , 4 h a b . , m e n j a d o r ,
cuina, gas, reformat, fuste
ria ember i alumini, Ext.
9 .500 .000 . -
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
(Finquet Vatiowarj FW. FV «13
• R U B f pis nou de 61 rrf,
a Av. Estatut, 132. A m b 2
h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .
N o m é s d o s veïns. A m b te
rrassa. Superí . 61 rrf.
11 .000 .000 . -
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
(Fwquai Vatowl). FW. FV 200009
• R U B f pis nou de 7 4 rrf.
E n A v . E s t a t u t , 1 3 2 , 2
h a b . , b a n y , cu ina e q u i p .
N o m é s dos veïns.
1 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9
(Ftnqux Vatiorwt). Rel. FV 200006
• R U B f P l a ç a P r o g r é s ,
1 0 0 m*, 3 hab. (2 dobles),
calefacció, pis exterior.
8 .900 .000 . - V 6 9 9 6 5 4 8
(rtuit).FWI5OO02
• R U B f zona la Josa. to
cant mercat . 3 hab. . bany i
l a v a b o . Ext. i p e r s i a n e s
d'alumini. Calefacció. G a s ,
cuina nova.
1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 -
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99
fFl·quMVa8mal).FWFV4595
• R U B f Z o n a Les Torres,
prop FF G G . Pisos des de
7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pla. 3 hab. C a
lefacció, gas , cuina, bany.
« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99
IFnquas Vatiornt) FW.FV2000QS
• Z O N A M E R C A T N O U
9 0 rrr1, saló 3 2 m2 a m b xe
m e n e i a , 3 hab. , cuina re
formada, 1 bany, 1 lavabo
a m b dubta, sot i vistes.
1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 26 4 3
ÍK5A Gestió immobiliària;. Rel KSA
10050005
• Z O N A P E A T O N A L 7 0
m J , m e n j a d o r , c u i n a , 3
h a b , 2 banys, calefacció,
sol i vistes. 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 5 33 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
'KSA GssM Immobiliària! Ral. KSA
10050004
• Z O N A R E S I D E N C I A L
1 0 0 m ' , sa ló a m b x e m e
n e i a . c u i n a - o f f i c e - , 3
h a b . 2 banys, 1 pàrquing,
traster, calefacció, jardí in
fanti l . n o m é s 6 ve ïns , tot
exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3
:KSA GestiÉ Immobiliària! Rel. KSA
10050007
• Z O N A R E S I D E N C I A L .
P i s d e 1 3 0 m 1 . 3 h a b . ,
menjador saló a m b terras
sa . cu ina to ta lment equ i
pada, 2 banys complets, 2
p à r q u i n g s , t r a s t e r , a i r e
c o n d i c i o n a t , c a l e f a c c i ó .
Materials de 1a qualitat.
3 8 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 7 2 5 4
(Fnas Gnxwh) FW. FG10060033
• Z O N A R I U S I T A U L E T .
4 hab. , menjador saló, cui
na -of f ice», bany, lavabo,
terrassa, pàrquing i traster
3 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 7 2 5 4
tFircasGicrsIa] FW FG 10080034
• Z O N A T R A N Q U I L · L A
100 m* + 1 6 0 rrf jardí pri
vat, sa ló -menjadof 3 0 m1 ,
4 h a b . , 2 banys , ca le fac
c i ó , a i r e c o n d i c i o n a l , 1
pàrquing + traster.
2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 8 4 3
(KSAGwWfcwwbÉwj Ral. KSA 10050006
• B E L L I N D R E T . 5 0 0 nf.
15 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7
(F««SartCii(W|FW.F9C 10040048
• C / E S P A R V E R , 1 . 0 0 0
m*. 15 .000 .000 . -
« 6 7 4 0 8 9 7
fFfeMSartCu^q FM. FSC10040047
• G O L F - E L P I N A R . C /
Enrique Lanfranco. Super i .
6 0 0 m*.
2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 . - t r 6 7 4 0 8 9 7
(IRra S i * C ^ . F W . FSC 10040046
• L A F L O R E S T A 1 0 0 0
m* al d D a l m a u .
9 0 0 0 0 0 0 « 6 7 4 0 8 9 7
(f%K» Sani CUJWJ.FW. FSC W040M»
• M t R A - S O L 2 solars 6 0 5
i 6 5 0 m 1 . P g . C a m è l i e s .
Magní f ica vista.
« 8 7 4 6 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
(hrtM).FW. 110070010
• S O L A R residencial , 6 5 0
rrr1. Zona escola arquitec
tura. Edificació immediata.
2 9 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 6 43 24
(Fjnquea Roa). FW.FR 10080006
• AV. PLA DEL VTNYET.
Adossada de luxe, 5 hab.,
estudi. Jardí privat i comu
nitari amb piscina. Només
45.000.000.- « 674 08 97
IFticas Sani Cugat). FW. FSC10040040
• C/ GRANOLLERS ados
sada amb ascensor 220 nf,
jardí privat, 5 dorm. (2 «sui-
tes»), 3 banys, 1 lavabo, sa
ló menjador 40 rrf, garatge
traster. 48.000.000.-
« 6 7 4 77 76
(Inrarba. SA) Ret 190009
• M I R A S O L prop estació i
col·legis, 4 hab. , menjador
saló, cuina, bany complet .
t raster , m e n j a d o r d 'est iu ,
solar de 4 0 0 rrf a m b petita
p isc ina , hort. Possib i l i ta t
d'ampliació.
2 4 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 7 2 5 4
)FincasGironBltt).R9l FG 10090019
• M R A S O L torre 3 5 0 rrr1,
solar 600 m1, 6 hab., 2
banys, saló menjador, 60
rrr', cuina -office», sala 60
nf, garatge 2 cotxes.
65.000.000-
« 674 57 04 / 675 43 02
{Imdesa) FW 1100700(6
• N O V A P R O M O C I Ó 10
torres adossades a m b jar
dí i p isc ina c o m u n i t à r i a ,
2 4 0 m2 , 6 m façana, garat
ge 4 cotxes, 4 hab. , estudi ,
2 banys, 1 lavabo, parquet
, marbre. 3 8 . 7 0 0 . 0 0 0 . -
« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 43
ÍKSAteHti«natigM).FW KSA 10050008
• P R O P E S T A C I Ó M I R A
S O L . T o r r e d e 4 h a b . ,
m e n j a d o r s a l ó , c u i n a ,
b a n y , m e n j a d o r d ' e s l i u ,
traster. Terreny de 4 0 0 rrf
a m b pou, hort i arbres frui
ters. Possibilitat d 'amplia
ció. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 . -
« 6 7 4 7 2 5 4
(FrcM Grorsfe). fW. FC 10060039
• S A N T C U G A T z o n a
molt cèntrica i tranquil·la- 4
hab . , m e n j a d o r saló a m b
x e m e n e i a , cuina «off ice»,
2 b a n y s c o m p l e t s , g rans
g o l f e s , à m p l i a t e r r a s s a ,
g a r a t g e , c e l l e r , s a l a d e
jocs. Parcel · la d e 6 0 0 n f .
4 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 7 2 5 4
IFtaaGtowial FW FG 10080016
• S A N T C U G A T zona pg.
VaIWoreix-Gorf. Torre Indi
v i d u a l q u e c o n s l a d e 5
hab. , habitació estudi , saló
menjador , cuina - o f f i c e - ,
3 banys complets i un la
vabo a m b dutxa. G a r a t g e
per a dos cotxes. Dos traa-
t e r s , c a m b r a f r i g o r í f i c a ,
etc. El solar és de 5 0 0 rrr*.
6 0 0 0 0 0 0 0 - « 6 7 4 0 8 9 7
frea» Sr . CajrQ FW. FSC 10040036
• S A N T C U G A T z o n a
V i n y e t - c / S a n t J o s e p .
C o n s t a a m b : p lanta , sa ló
menjador, cuina «ornes» i
u n lavabo. A la planta s u
perior hi ha 4 hab . (una és
« s u i t e " ) i 2 b a n y s c o m
plets. A l'estudi, com q u e
és g r a n , té 1 h a b . , sa lo i
un bany. A més al soterra
ni hi h a un gran cel ler , 1
hab . d e planxa i safareig i
garatge per a 3 cotxes.
6 3 0 0 0 0 0 0 -
V 6 7 4 0 8 9 7
(RnasSartCupM). FW. FSC 10040039
• S A N T C U G A T - C O L O -
M E f l adossada d e 4 hab- ,
estudi a m b xemene ia . G a
r a t g e p e r a d o s c o t x e s .
Jard í privat, etc. Es rega
len tots els mobles.
3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 0 8 9 7
(Ficat- SartCugrt) FW FSC 10040037
• S A N T P E R E D E L E S
F O N T S p r o p e s t a c i ó les
F o n t s , t e r r a s s a , 8 0 0 m '
construïts, 3 0 0 m 1 terreny,
6 h a b . 3 5 . 0 0 0 . 0 0 0 p t e s .
Construïm el s e u habitatge
1 0 0 m ' , 8 . 0 0 0 . 0 0 0 p t e s .
Promooiones Gongora.
« 7 8 6 1 5 0 4
IW 5810002
• S T . C U G A T d S ta . T e
resa, adossada 3 2 0 rrr\ 4
hab. , 2 banys, lavabo, sa
ló- menjador, 3 5 n f . cuina
«of f ice- , golfes, sala d'es
tar, terrassa, hab . màqui
nes, garatge 3 cotxes, jar
dí privat 1 0 0 n f i piscina
comunitària.
5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
(Mm) FW. i
• T O R R E A B E L L A T E -
R R A 2 5 0 m*. 9 0 0 m 1 d e
jardí , una ant iguetat d e 4
a n y s , 4 d o r m i t o r i s , 2
banys , 1 lavabo, gara tge ,
estudi golfes.
6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81
(Serií). FW. S10000004
• T O R R E A B E L L A T E -
R R A unrfamiliar 180 n f , 4
hab. . 2 banys, saló menja
dor 3 5 m 2 , c u i n a 2 0 m2,
parcel·la 4 0 0 m',
39 .000 .000 . -
« 6 7 4 7 7 7 6
jlrmarba. SA). Ret, 160006
• T O R R E A D O S S A D A C /
B e r g a r a , 2 « s u i t e s » , 2
dorm. dob les , 3 banys , 1
lavabo, saló men jador 3 5
n f , 2 p laces d e garatge i
traster gran.
4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 -
« 6 7 4 7 7 7 6
(IrtMtte, SA). FW. 160007
• T O R R E A D O S S A D A A
R U B Í per estrenar, 2 2 3 rrf
+ 104 de jard í . 4 hab . , 2
banys, 3 places de garat
g e , fusteria inlerior de rou
re i exterior de P V C a m b
vidre doble.
2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 7 7 7 6
jktMt», SA). FW.' 60004
• TORRE ADOSSADA
CANTONERA molt cèntri
ca, amb piscina comunità
ria. 3 dorm., 2 banys, bo-
harditla, sala de màquines
i hab. planxa, 2 places de
garatge, A.A.
32.000.000- « 674 77 76
(Imarh, SA}. Ral. 160003
• TORRES Zona
tranquil·la, adossada can-
tonera, 150 nf, garatge 2
cotxes, zona rentat, tras
ter, saló estar en dos ni
vells, cuina •office», 1
bany, 1 lavabo, 3 hab. (1
«suite»), es tudi, jardí pri
vat 40 nf, calefacció.
28.500.000
« 6 7 5 33 55/589 26 43
(KSA Ottlid ImiMWarií!. Rel KSA
10050013
• VALLDOREIX Torre So
la, parcel·la 600 rrf, cons
truïts 220 m1, 4 dorm., 2
banys, 1 Lavabo, menjador
saló 35 rrf, sala de billar,
xemeneia llar, barbacoa,
garatge.
46.500.000.- « 674 77 76
(lw»rtM.SA}.Rafl6C00fi
• ZONA MONESTIR torre
adossada 140 m2, 5 hab.,
2 banys, garatge i jardí 60
nf.
33.000.000- « 674 77 76
(Innarba, SA) FW. 160005
• P I S O S , apartaments, to
rres. locals i places de pàr
quing de lloguer
« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81
(Sermi Ret S10000005
• A P A R T A M E N T S en di
verses zones de Sant C u
gat, 1 hab., menjador saló.
cu ina , bany complet i le -
rrassa A partir d e
4 5 . 0 0 0 / m e s - « 674 72 54
(FreasGfonetaí FW FG 10080026
• P R O P M O N E S T I R 3
hab . . men jador sa ló , cui
n a , bany . balcó. Àtic a m b
molta llum i vistes Tibida
bo.
7 0 . 0 0 0 / m e s -
« 6 7 4 7 2 5 4
(FrasGronefet Rel. PG 100600'"
• L O C A L D A V A N T C A P
S A N T Cugat, d Mina , 19 -
8 0 rrf.
8 0 . 0 0 0 / m e s - « 6 7 4 1 5 6 6
{Cata^FW.C 10130007
• L O C A L E N V E N D A o
lloguer 112 rrf. P reu v e n
d a : 1 0 m i l i o n s . L l o g u e r :
6 0 . 0 0 0 Pta /mes.
« 8 7 5 4 3 2 4
(Finques Boca) FW.FR 10060015
• L O C A L P E R A O F I C I
N A o consultori, lloc tran
qui l , cèntr ic , a p a r c a m e n t
f à c i l , l l o g u e r 6 5 . 0 0 0
ptes . /mes. Opció venda.
« 6 7 4 7 2 0 8 / 6 7 4 7 2 5 4
Rel Í54000'
• ZONA QUATRE CAN
TONS. Planta de 50 m*
més 25 nf d entresolat i 20
rrf de terrassa. Zona molt
comercial i cèntrica.
100.000/mes.-
« 6 7 4 72 54
iFnatCiro^Éil FW.FGW»Q37
• COLL FAVA Pis per
estrenar, de 3 hab., men
jador saló, cuina «office»,
2 banys complets, terras
sa, calefacció. Acabats de
qualitat: parquet, marbre,
antena parabòlica. Zona
comunitària amb jardí I
piscina. 100.000/mes.-
« 6 7 4 72 54
(FHrcas Gronail). FW. FG 10OBQM
• P I S S E M I N O U d e 3
hab. , gran menjador saló,
àmplia cuina, bany, lavabo
amb dutxa, armaris d e pa
ret i terrassa. Acaba ts d e
qualitat. BO.OOO/mes.-
« 6 7 4 7 2 5 4
ífreas Gironelai. Rel FG 10060028
• A 7 M I N U T S a peu de
I es tac ió d e Va l ldore ix , 4
hab exterior , assolel lat ,
a m b pati pr ivat d 'uns 4 0
n f tranquil, a igua i llum ja
d alta 8 5 . 0 0 0 / m e s -
« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5
(Finques Saca Ret FSiOi2OO10
• A L A V O R A D E L A
P L A Ç A M O N E S T I R . P is
de 3 hab. . menjador saló,
cuina, bany complet , ba l
có Pis tot exterior.
6 0 000 /mes . - « 6 7 4 7 2 5 4
;FrcasGif0f»la| Rel FG '0080027
• A P A R T A M E N T e n llo
guer Mol t cènt r ic i t ran
quil. Pàrquing opcional.
55 .000 /mes . -
« 6 7 5 4 3 2 4
lcngues BDCai Re* P 10060016
• A P A R T A M E N T e n llo
guer c/ Montserrat, 1 hab. ,
bany. cuina amer icana.
5 0 . 0 0 0 / m e s - « 675 4 3 2 4
Tnques Rocal FW FR 10060009
• A P A R T A M E N T mobla t
a la zona col·legi Maragal l .
Consta de 3 hab. . pati i te
r rassa de 3 0 n f . Mort de
sol 6 0 0 0 0 / m e s -
TT 674 08 9 7
jFrcasSanlCjgat} FW FSC 10040064
• À R E A C U L T U R A L 1
h a b . a m b armar is d e p a
ret, menjador sa ló , cuina,
bany complet. Apartament
moblat, tot exterior, amb
plaça de pàrquing.
75.000/mes.-
« 674 72 54
[FrasGiroralal FW FG1QO80013
• C/ ALFONS SALA 110
m1, 4 hab., 2 banys, saló
menjador 20 rrf. cuina i te
rrassa. Moblat.
90,000/mes-
« 674 57 04 / 675 43 02
( M M ) . fW. 110070007
• C/ PLANA HOSPITAL,
prop Monestir, pis 2 hab.,
menjador saló de 30 rrf.
cuina, pati, bany complet i
terrassa.
65.000/mes.-
« 6 7 4 72 54 (Fnai GironaE). FW- FG 100600»
• Cl V I L L A . Oportuni ta t .
Apartament estudi estil
americà, bany complel i
terrassa.
45.000Vrnes.-« 674 08 97 '^noi San) C4jgrt FW FSC 10040065
• C A S A A D O S S A D A c /
La P lana , 1 4 0 rrf, 3 hab. ,
2 b a n y s , l a v a b o , s a l ú -
m e n j a d o r . 3 0 m* . c u i n a
•o f f i ce - , golfes, traster, te
rrassa 10 rrf, jardí privat,
18 rrf i placa d e pàrquing.
1 7 0 . 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
W w i Rei. 110070009
• C O S T A T E S T A C I Ó
T R E N I Z O N A G O L F . pis
mobla t , 3 hab . , menjador
sa ló , b a n y , l avabo , cu ina
e q u i p a d a , t e r rassa , ca le
facció.
9 0 . 0 0 0 / m e s . -
« 6 7 4 7 2 5 4
[Frcas C-one*a;. R« FG 10080014
• P L A D E L V I N E T 1 3 0
rrf, 4 h a b . (1 « s u i t e - ) . 2
banys, saló menjador , 3 5
n f , cuina «office», galer ia,
te r rassa 3 0 n f . 2 p l a c e s
d e pàrquing. Z o n a c o m u
nitària a m b piscina.
1 7 5 . 0 u 0 / m * 9 ,
« 6 7 4 6 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2
[IrrdrMi). Raf. 110070006
• R B L A . R B A T A L L A D A
1 6 0 n f , 2 t e r r a s s e s , 4
hab. , 2 banys, 1 plaça pàr
qu ing , calefacció, asso le
llat, exterior jardí + piscina
comunitaris.
150 0uO/mes-
« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15
(FnquetSKil· FW FS 1Q120009
• Z O N A C E N T R E 2 - 3
hab . , menjador sa ló . cui
na, bany. àmplia terrassa
53XW0rYnes.-
« 8 7 4 7 2 5 4
(Fteaaawnih) FW. FG ICO6O016
• Z O N A M O N E S T I R 2
h a b . a m b armar is de p a
r e t , m e n j a d o r s a l ó a m b
parquet , cuina, balcó. Tot
exterior.
65.00uVrnes.·
« 6 7 4 7 2 S 4
[F%c»«ttttWa).FW FG 10080015
• Z O N A T O R R E B L A N
C A , pis de 2 hab. a m b ar
maris d e pare t , m e n j a d o r
saló ampli, cuina, safareig,
b a n y , c a l e f a c c i ó i p à r
quing.
75.000ymes.-
« 6 7 4 7 2 6 4
[FreatGiwWa).FW FG 10080023
• ZONA ESTACIÓ. Pis 3
hab., menjador saló, cui
na, bany complet, 2 terras
ses.
60.000*nea.·
« 6 7 4 72 54
fft»c»awn-fc} FW FG
• ZONA TORREBLAN
CA. Pis 3 hab., menjador
saló. cuina, pati, bany
complel, lavabo amb dut
xa, calefacció, pàrquing i
traster.
90 000/mes- « 674 72 54
(Kncas Grorela}. FW. FG 10080OS
• C/ RIUS I TAULET. Mo
blada de 4 hab.. estudi.
Jardí privat. 150.000/mes.-
« 874 08 97
(Fre» SantCug-t) FW FSC 10040052
• COSTAT ESTACIÓ
TREN VALLDOREIX, mo
blada, 4 hab., menjador
saló amb xemeneia, cuina
-office-, 2 banys, lavabo,
calefacció, porxo, despatx
i jardí. En perfecte estat.
200 000/mes-
« 6 7 4 72 54
(FrwOiwrWa).FW.FG 10080020
• PLA DEL VINYET. 5
hab., estudi. Adossada de
luxe amb jardí privat i co
munitari amb piscina.
200.000/mes-
« 674 08 97
(fircMSrtCugal·FW.FSCiOOWQg
• PROP COLL FAVA. To
rre adossada de 3 hab.
més gran estudi, menjador
saló amb xemeneia, cuina
•office», 2 banys com
plets. terrassa, celler i jardí
particular de 100 nf.
150.000/mes.« 674 72 54
(FincMGiwnih) FW FG 10080038
• SANT CUGAT. Tenim
tota mena de torres de Mo
guer a partir de
90 000/mes - « 674 08 97
(Fncas Sait Cugat). Rel. FSC 10040050
• A L F A 3 3 16V, negre, B-
LK.
6 0 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 55 35
tAutocefTtraT) Raf A1Q10001Q
• A L F A R o m e o 3 3 , B-IT.
475.000.-« 5 8 9 0 9 9 1
(FÜacar, s.l.| FW. F10020002
• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0
Twin Spark. B-IU.
« 6 7 5 3 2 5 7
(Auto EsBtari). FW. AE10030002
• A U D I C o u p é Q u a t t r o
2 .8 , «full equíp».
3 . 3 0 0 . 0 0 0 -
« 5 8 9 4 0 0 2
(MotoaiQit) FW MC 34300QC<g
• C I T R O E N A X , G T (ex
tres). B-JU
« 675 32 5 7
(AubE«bin)FWA£ 10030003
• C Í T R O É N A X 1 1 , T R E ,
B-IM.
3 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 91
IFlacaf.UIFWF 10020005
• F tAT Tipo, 16v. A/A, B-
LC tt 674 15 0 3
(F^ujBOtMotxHür) FM F W 120007
• F I A T U n o 4 5 5 , B -1600-
HU, platejat.
« 6 7 4 0910
(SuzuktVFtst. S10110003
• F I A T Uno turbo, IE , B-
IK.
475 .000 . -
« 5 8 9 09 91
(Fteai,ii).FWF1
• F O R D Escor t X R 3 , B-
KV.
« 6 7 4 1 5 0 3
{Paugwt Moto R%).FW. PUR 120005
• F O R D Ftesta 1 . 1 . . gris
met B-JT.
3 0 0 0 0 0 - « 588 5 5 3 5
|Aulooaf«lf)FW.A10iCOrj03
• G O L F 1.8. GL, B-JP.
« 8 7 4 6 8 5 0
(Auto Comarca M Vailet). Rel ACV
10090004
• L A D A Nrva, B-NL
5 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 9 1
(Fixar, i l ) . FW F10020009
• L A N C I A Delta, H F , tur
bo. B-KY.
790.000. -
« 5 8 9 0 9 91
(Flacat, ti-|- FM. F 10020007
• L A N C I A Pr isma, T D S ,
0-AK.
750 .000 . - W 5 8 9 0 9 91
[FtorsJ . l .R-m 003X10
• L A N C I A Y-10. B-HD
325.000-«589 09 91 (Flacat. sJ.l. Ref F 10O2OOO6
• MERCEDES BENZ 190
2.3 16 v, «full equip-, any
87. 1.700.000-
« 5 8 9 40 02
(Mctorcugal). Rel MC 343000001
• O P E L Corsa. B-IS
475.000-« 5 8 9 0 9 91
(Fat», si1' RelFI'XeOOO1
• O P E L Corsa G S I . B-LK.
« 6 7 4 6 8 50
(Auto Comarca del Vailés) Re' ACV
10090005
• O P E L Kadett. 1.3. 5 p.,
B-HY.
4 5 0 , 0 0 0 -
« 5 8 9 09 91
(Fsacar.sj.) FW F'0020004
• O P E L Kadet t , 1 .8 G T .
blanc. B-JZ
600.000.-
« 588 55 35
(Aukxxmf) FW A 101000O6
• O P E L Vectra 1.6 I A.A
B - M N
« 675 32 57 (Auto Estacar}. FW. AE 10030006
• P A S S A T V a r i a n t 1 . 8 .
A.A. B-MG 9 674 6 8 5 0
I Auto Comarca del Vallés) Rel ACV
10090006
• P E U G E O T 2 0 5 G T I ,
AJA, B-JT.
« 6 7 4 1 5 0 3
(F>ei^^Mc4orRal>}.FWPMR 120Q03
• P E U G E O T 2 0 5 X L , B-
H W « 6 7 4 1 5 0 3
(F^ugattMaorRalrl·.FW.FW 120001
• PEUGEOT 309 GT, A/A,
B-HX. « 674 15 03
(F'euoeot Motor Raiyj.FW.PWR 120002
• RENAULT 11 GTL, B-
GL « 674 15 03
(PBUQBOtUc*»FMVl.FW.FllBt2O30l
• R E N A U L T 1 9 T S E ,
blanc, B-LX.
6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 8 5 5 3 5
(AJOCTnWi) FW A10100005
• R E N A U L T 2 1 2 .0 . A .A
B - U « 8 7 4 6 8 5 0
(Auto Comarca <M Vallès). FW ACV
• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , a i r e
condicionat, any 8 7 .
4 7 5 . 0 0 0 - « 5 8 9 4 0 0 2
(MotocugM) FM MC 343000003
• R E N A U L T 2 1 T X E ,
blau, B-JJ.
6 5 0 . 0 0 0 . - « 5 8 8 5 6 M
(AiSjcwNn.FW.A 10100004
• R E N A U L T 5 G T turbo,
negre , B-KT.
2 5 0 0 0 0 . -
« 5 8 8 5 5 3 5
(AotaoanWI) FW A10100008
• R E N A U L T CKo, RN-1 .4 .
B -OD. « 6 7 5 3 2 5 7
(AMoEsW>in).FVA£ 10030007
• R E N A U L T CKo 1.2, 3 p..
vermell, B-OM. 975 000 - « 588 66 35 |AutocaW).FW.A 10100002
• S E A T Ibiza, 1.5 i, 3 p.,
B-OB. « 6 7 5 32 57
(AubFjWMn)FW.tf100aOOOB
• S E A T Ibiza 1 .2 , negre ,
B-JX.
400000-«588 55 35 (AL*o»ntrar) FW A10100007
• SEAT ibiza 15, 5 p, B-
KP
« 675 32 57
lAmoFjMnn] FW AE 100300QB
• S E A T T e r r a , b lanc , B-
KT. 3 5 0 . 0 0 0 . -
« 5 8 8 5 5 3 5
(Ajocenrafj.fiaf A1Q1000C9
• S U Z U K I Swi f t G T I , B-
1872- IP . blanc.
« 6 7 4 0 9 1 0
(Suiutal-Rel.SiOllOOrjQ
• V O L K S W A G E N GoH 16
V, B-LM.
« 6 7 5 32 5 7
i Auto Esteban) m AE 10030010
• F O R D Escort dièsel , B-
H W . « 8 7 4 1 5 0 3
'Peugeot Motor Raty) FW. PMR13X04
• N I S S A N Patrol 6 cil diè
sel . curt. B-JV.
« 6 7 5 3 2 5 7
(Auto Estabartj FW. AE 10030004
• N I S S A N Vanette pràctic
dièsel. B-MS.
« 6 7 5 3 2 5 7
(Auto EsWan). FW. AE 10030005
• R E N A U L T Exprés, diè
se l , B-JZ
6 5 0 . 0 0 0 - « 5 8 9 0 9 9 1
iFiWcar. si). Ref. F10020008
w • LADA Nlva 1.8, -full
equip», any 94.
700.000.-
« 5 8 9 40 02
Hlmag1.n-i.iic 3430(0104
- í S U G U E U 4 R A M A T E » *
El joc de la nació catalana
i» <H.
' i ' * * * *
^ % %
** 4.
" Safe^rVs
<* «** **?»"
22. Divendres, 2 de febrer de 1996
ESPORTS Es declara addicte a l'esport. Alguns pensen que és el «Johan Cruyff de l'hoquei sobre herba», però ell es passeja amb la mateixa comoditat per un camp d'herba artificial que donant consells als tècnics
HOQUEI SOBRE HERBA
del primer equip del Barca. Amb 27 anys, va ser un dels responsables de la selecció alemanya més jove de la història de l'hoquei, va aconseguir una medalla a Moscou amb la selecció espanyola i ara, en les
seves estones lliures dóna consells als monitors del Júnior. S'autodefineix com un romàntic de l'esport i no dubta a l 'hora de definir les qualitats de l'hoquei sobre herba en relació a qualsevol altre esport.
«
H O R S T W E I N . Tècnic d'hoquei sobre herba professional.
L'esport és la droga més sana» CAU MORhLl
H Sant Cugat.— Què és el més important a l'hora de pensar en la planificació dels entrenaments pels equips de la base?
—«El més important és planificar la preparació per intentar millorar la capacitat visual, perquè, de fet, la capacitat visual és l'única que permet analizar el que passa al teu voltant i la que et permet buscar la sortida més intel·ligent i correcta. Per això. no és efectiu que els equips de la base juguin imitant el joc dels adults. Jo crec que la competició entre nens no s'ha de fer amb finalitat purament competitiva, sinó que ha de buscar la formació de l'esportista. Per això els equips tenen menys jugadors que es van alternant de posició. Tots els jugadors poden marcar gols i això es converteix en un gran al·licient tant pels pares com pels fills. Si el nen juga en un equip d'onze no s'esforça igual que en un equip més petit, i el fet d'haver de practicar un esport es pot convertir en tota una muntanya de problemes que incideixen a l'hora de definir la personalitat del nen... que, segons com, es podria convertir en un pas.wta.»
—Com s'insereixen aquestes idees en la formació dels equips de base del Júnior?
—«Un dels èxits de l'ensenyament que es fa als nens del Júnior és precisament la recerca que es fa de la motivació i de la formació intel·lectual de l'individu. Jo crec que, cada dia que passa, el Júnior es converteix en un club més arrelat i més identificat amb Sant Cugat, amb la ciutat i amb la gent que hi viu. A l'escola d'hoquei sobre herba del Júnior es planteja una educació esportiva i una formació amb els mètodes que corresponen als nens. No es busca rendiment a curt termini, sinó una formació que permeti buscar un rendiment màxim a partir dels 18 anys, quan els jugadors s'incorporen al primer equip, a la màxima categoria.»
—Però no tots poden arribar a ser campions...
—«No, no tots poden ser campions i, en realitat, són pocs els que arriben al primer equip, en relació a tots els que formen l'escola o que comencen a practicar aquest esport. De fet, jo crec que per això és important el fet que el Júnior sigui un dels tres clubs de l'Estat Espanyol que mantinguin els dos equips —masculí i femení— a la màxima categoria. El Polo i l'Atlètic de Terrassa són els altres clubs que mantenen dos equips a dalt... I això costa molt. El primer equip és el que
Horst Wein creu que el mal temps és un desavantatge dels països del nord a l'hora de practicar l'hoquei en espais oberts. Foto: JA. MULA.
motiva els jugadors més joves i mantenir la categoria permet no perdre el contacte amb l'elit i un intent constant de superació.»
—Així, creu vostè que l'hoquei és un esport formatiu a nivell físic i a nivell intel·lectual?
—«Tots els esports són formatius no només a nivell físic. Jo crec que l'esport és la droga més sana. Per exemple, ara estic con-tentíssim perquè he llegit al diari que la Comunitat Europea sancionarà l'Estat Espanyol perquè els gimnasos i els centres d'educació física cobren 1TVA en les seves factures. A Alemanya, això no passa. Allà tot el que contribueix a millorar la salut no pot patir l'increment impositiu. De fet, la pràctica d'un esport contribueix a fer treballadors més sans que no necessiten metges ni demanar la baixa tantes vegades com els que no fan esport. A més una prova clara de la formació que
pot aportar l'esport la trobem en el fet que els nens entre 10 i 14 anys comencen a llegir diaris esportius. Al principi, busquen la informació esportiva que els interessa i això els introdueix en el costum de llegir la premsa que després es fa extensiu a altres seccions del diari d'informació general.»
—Així, doncs, a la resta d'Europa es practica més esport que a l'Estat Espanyol?
—«Sí, però aquí, cada vegada es fa més esport. Aquí, les dones van al gimnàs des de fa més temps. La dona és més intel·ligent en aquest aspecte, es cuida més. Els homes comencen ara a afegir-se a aquesta cultura, però fins fa poc no ho feien.»
—Com definiria la complexitat de l'hoquei?
—«Tot depèn de com s'enfoqui. Evidentment, no és el mateix la complexitat de l'hoquei per a nens
que la de l'hoquei d'elit —a les màximes categories—. L'hoquei és un esport que demana molt del jugador. De fet, l'hoquei té 130 tècniques diferents i això el converteix en un esport ideal per garantir un bon desenvolupament de l'aparell motriu a més d'una predisposició per la formació intel·lectual. Per exemple, el futbol només té 30 moviments tècnics diferents. Per això, l'hoquei és més desafiant pels nens. S'han de superar.»
—Com influeix la pràctica d'un esport com l'hoquei en la forma que tenen els joves d'assumir les seves responsabilitats en el futur?
—«És molt important. Els nens aprenen que un bon resultat no s'aconsegueix sense esforç, que hi ha d'haver una preparació prèvia. De la mateixa manera que fan els deures quan tornen de l'escola, aprenen a fer esforços per a aconseguir reptes. Aquests són processos que poden ajudar a ren-dibilitzar o a treure més profit de cada situació. A més els jocs d'equip ajuden els nens a deixar de banda l'egoisme natural. Una altra cosa que també es pot observar és que l'esport es desenvolupa igual que la resta d'àmbits de la societat i, cada cop, la dona té un paper més participatiu. Les diferències entre sexes queden, cada vegada, més indefinides i la separació perd les barreres. Els nens juguen amb les nenes fins als dotze anys... Crec que l'esport és igualment una droga pels nens que per les nenes.»
—Què és el millor que li ha donat l'hoquei en tots aquests anys?
—«M'ha permès conèixer el món. He viatjat a més de 50 països gràcies a l'hoquei. De fet, hi ha aproximadament 120 països arreu del món que practiquen l'hoquei sobre herba i això m'ha donat moltes amistats. El fet de practicar l'hoquei sobre herba [el practica des dels 8 anys] et converteix en membre d'una petita família. A l'Estat Espanyol, hi ha aproximadament unes 10.000 persones que practiquen l'hoquei.»
—Em pot dir com acabarà la temporada el primer equip del Júnior?
—Bé. El que és molt clar és que no es perdrà la categoria. És molt important que l'equip es mantingui perquè a la gent que estem involucrats al club ens agrada que la gent s'esforci al màxim. Jo crec que amb una mica de sort es pot evitar la promoció. El més important és que no es creï un ambient tens perquè això només perjudicarà l'equip i els resultats.»
FUTBOL DE SALA
El Winterthur recupera les ganes a temps per rebre el líder, el Xota
ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat.— El Winterthur Sant Cugat —sisè a la classificació amb 18 punts— rep aquest cap de setmana el líder del grup B de la divisió de plata, el Diario de Noticias Xota, en el partit corresponent a la dissetena jornada de lliga. El conjunt d'Irurtzun té 38 punts i ocupa, en solitari, el primer lloc a la taula. La visita del Xota al pavelló municipal de Sant Cugat arriba en el millor moment per als jugadors del Winterthur Sant Cugat. Recordem que fa dues setmanes l'equip que entrena Carles Navarro va guanyar a casa el Gavà i que la setmana passada el Futbol Sala Sant Cugat va derrotar el Bilbao a domicili per 6 gols a 7. En aquells moments el Bilbao era el tercer classificat. Sembla que el Winterthur Sant Cugat es comença a recuperar de la crisi de resultats i de joc que ha patit al llarg de tot el campionat de lliga. I en aquesta jornada el conjunt sant-cugatenc té una dura prova de foc, l'enfrontament amb el líder. Si l'equip santeugatenc aconseguís la victòria —la qual cosa no serà gens fàcil— faria un pas de gegant amb vista a classificar-se per a la lligueta d'ascens a divisió d'honor. Actualment, el conjunt ver-mell-i-negre només està a quatre punts del quart classificat, el Bilbao, l'última posició que dóna accés a jugar el pL·y-off d'ascens. Amb aquesta dissetena jornada de lliga, només falten sis partits perquè s'acabi el campionat —cinc per al Winterthur Sant Cugat, que descansa en l'última jornada—. El Winterthur Sant Cugat ha de jugar a casa contra el Xota, el Centelles i el Martorell, i a fora, contra el Sícoris Portainé i el Sestao. El balanç del Futbol Sala Sant Cugat a la lliga és de 5 victòries, 3 empats i 7 derrotes. El balanç del conjunt ver-mell-i-negre a casa és de 3 victòries, contra l'Èpic Casino, l'Andorra de Terol i el Gavà, 2 empats davant el Candesa Camargo i el Sestao i dues derrotes amb el Bilbao i el Sícoris Portainé. El Diario de Noticias Xota viatja a Sant Cugat amb l'única intenció d'aconseguir la victòria que el refermaria en la condició de líder. Des de principi de temporada, l'equip de Navarra només ha perdut un partit de Uiga. Va ser en la novena jornada, a la pista del Candesa Camargo, quan va perdre per 9 gols a 2. Per tant, el seu balanç és de 12 victòries, 2 empats, amb el Martorell i el Bilbao, i 1 derrota. Fora de casa, el balanç del Diario de Noticias Xota és de 7 victòries.
L'entrenador navarrès José An-tonio Arregui no podrà tenir cinc dels jugadors habituals. El porter titular Imanol i els jugadors de camp Vicente, Iosu, Carmelo i Juanpe són baixes per al partit de demà dissabte.
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
su agente PEUGEOT PEUGEOT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 ESPORTS 23
FUTBOL
El Sant Cugat Esport entra en un túnel que complica les opcions per l'ascens
Després de la derrota contra el líder té un compromís important contra el Sils CATÍ MORELL
B Sant Cugat.— El primer equip del Sant Cugat Esport ha entrat en una línia de recessió. Des de les vacances de Nadal, el conjunt que entrena Josep Alonso no ha aconseguit
guanyar cap partit. Els santcugatencs van caure davant el cuer de la classificació i ei cap de setmana passat el Sant Cugat perdia a casa davant el líder de la Regional Preferent, el Masnou. L'entrenador santcugatenc expli
cava fa una setmana que una victòria davant el Masnou podia aixecar la moral de l'equip, però ara les coses es compliquen. El Sant Cugat és sisè a la classificació i és difícil optar als primers llocs per lluitar per l'ascens.
FUTBOL
ugat Esport entra en un túnel plica les opcions per l'ascens
errota contra el líder té un compromís important contra el Sils M"l MORELL lp del Sant de recessió. el conjunt aconseguit
guanyar cap partit. Els santcugatencs van caure davant el cuer de la classificació i ei cap de setmana passat el Sant Cugat perdia a casa davant el líder de la Regional Preferent, el Masnou. L'entrenador santcugatenc expli
cava fa una setmana que una victòria davant el Masnou podia aixecar la moral de l'equip, però ara les coses es compliquen. El Sant Cugat és sisè a la classificació i és difícil optar als primers llocs per lluitar per l'ascens.
Moment del segon gol del Masnou durant el partit del cap de setmana passat. Foto: J.A. MULA.
Amb els últims resultats, el Sant Cugat s'allunya de les primeres posicions a la taula classifïcatòria. Després de la derrota contra el Masnou per 0 gols a 2, el Sant Cugat es manté a la sisena posició que ja tenia la setmana passada, però s'allunya de les possibilitats de competir a la part alta de la taula —només els dos primers classificats tenen opció a lluitar per l'ascens—. Després de la jornada passada, el Masnou té 11 punts més que el Sant Cugat i el segueixen l'Arbúcies i el Roses amb 37 punts. L'At. Vallès té 34 punts i el Ripollet en té 32, 2 punts més que el Sant Cugat.
La situació actual obliga el Sant Cugat a estar pendent dels resultats dels equips davanters si vol mantenir les esperances, però segons Josep Alonso «estar pendent dels resultats dels altres no és bo i no porta gaire lluny». L'única solució que Alonso veu, en aquests moments, «és treballar més per aconseguir recuperar la línia d'abans o, fins i tot, millorar-la». Segons el tècnic de la banqueta santcugatenca és important tenir en compte que «aquesta situació no és nova i no només passa al camp del Sant Cugat, però destrossa la moral de l'equip».
Alonso confessa que no perd la confiança en els seus jugadors. De fet, aquest cap de setmana el Sant Cugat té un partit més aparellat. Juga contra el Sils, a casa. El Sils és el 6è classificat, amb 25 punts. Si seguim les estadístiques, el Sant Cugat hauria de sortir com a favorit per a aquest partit. El Sils ha guanyat 3 partits fora de casa, n'ha empatat 3 i n'ha perdut 3. El conjunt de la
C M . • Sant Cugat.— La 13a edició de la mitja marató de Sant Cugat estrenarà aquest cap de setmana un nou recorregut, que permetrà als participants gaudir de menys alts i baixos i poder millorar els temps registrats fins ara. La cursa sortirà, com cada any, del Pla del Vinyet, però en direcció contrària. Els corredors, en lloc d'anar cap al centre de la ciutat, es dirigiran cap al vial perifèric Nord, passaran pel passeig Francesc Macià, passeig Torreblanca, carretera de Cerdanyola, carrer de la Creu, Santiago Rusinol, Rius i Taulet, Mercè Rodoreda, Pere Serra, Manuel Farrés, avinguda Alfons Sala, camí de Can Ganxet, vial perifèric de Mira-sol, Hospital General de Catalunya, avinguda Mas Janer, passeig del Nard, avinguda de Madrid, passeig del Baixador, avinguda de Bilbao, Jaume I, Can Picanyol, passeig Olabarria, Safareig, Villa, passeig Can Mora, rambla Ribatallada, Tetuan, Sant
Selva ha marcat 17 gols i n'ha encaixat 16, en els partits jugats fora de casa, mentre que el conjunt de Josep Alonso —en partits jugats al municipal de Sant Cugat— s'ha imposat en 6 dels 9 partits jugats, n'ha empatat 1 i n'ha perdut 2 (contra el líder, el Masnou i contra el Vidreres, el darrer classificat). El Sant Cugat, a casa, ha marcat 20 gols i n'ha encaixat 10.
Josep Alonso creu que el grup de Regional Preferent té 7 equips que poden col·locar-se a la pri-
Salvador, Dos de Maig, Francesc Moragas, Santiago Rusinol i arribada a la plaça d'Octavià.
Tot i que el punt de sortida i el punt d'arribada coincideixen amb els d'altres edicions, el recorregut vaira totalment, segons han explicat els organitzadors. La intenció és superar el rècord de la prova, que està situat en lh 6 min. i que fa anys que no s'ha batut. Els membres de la Comissió Atlètica de Curses (CAC), formada pel Club Muntanyenc Sant Cugat i el Club Natació Sant Cugat, esperen que es mantingui el nombre de participants de l'any passat i, fins i tot, superar-lo. L'edició anterior va tenir aproximadament 1.100 participants, entre els quals hi havia alguns dels atletes més destacats de Catalunya. La mitja marató es va celebrar per primera vegada al 1984, quan Domingo de Pablos i companys que es dedicaven a córrer curses de fons van decidir organitzar un esdeveniment similar a l'actual.
mera posició —ascens directe— o al segon lloc. Els set primers classificats són els rivals que el Sant Cugat ha de controlar amb més força si vol conservar les opcions. Alonso diu que la situació del Sant Cugat és molt difícil perquè «s'han deixat passar dues oportunitats clares, contra el Ripollet i contra el Vidreres».
L'equip santcugatenc rebrà el Vidreres sense cap baixa i amb l'esperança d'aconseguir la victòria que se'ls ha negat des que va començar l'any nou. De fet,
CM. • Sant Cugat.— L'atleta santcugatenc Israel Luque ha anunciat la seva intenció de no presentar-se als Campionats d'Espanya coberts que se celebraran d'aquí a unes setmanes. Luque creu que encara no està prou preparat per intentar assolir alguna posició remarcada als campionats estatals. De fet, el cap de setmana passat Israel Luque no va poder aconseguir medalla als Campionats de Catalunya que es van celebrar a les instal·lacions de Vilanova. Luque es va quedar a les semifinals de les dues proves en què va participar: la de 60 metres i la de 200 metres.
Israel Luque va fer la prova de velocitat de 60 metres en un temps de 7,12 segons i la prova de 200 metres en un temps de 22,68 segons. Els resultats del cap de setmana passat són els pitjors resultats que ha aconseguit Luque en els últims anys als campionats catalans de pista coberta. De fet,
abans de les vacances de Nadal, el Sant Cugat no havia perdut cap partit a casa i es trobava entre els equips més golejadors i menys golejats del campionat. Alonso creu que el Sant Cugat ha aconseguit moltes coses aquesta temporada i que es mereix estar entre els primers, però això «només es podrà aconseguir treballant i recuperant la continuïtat que hi havia a principi de temporada i que, a poc a poc, es va anar perdent a mesura que arribava el final de la primera volta».
Israel Luque sempre havia aconseguit medalla o, almenys, participar a la final de velocitat. Aquesta temporada, segons el ve-locista el més important són les proves que es faran al juny, en pista descoberta. Per això Luque ha sacrificat els resultats que podia aconseguir als campionats de Vilanova o els pròxims estatals, per continuar la preparació amb vista a les proves que començaran d'aquí a cinc mesos. De fet, l'atleta diu que aquestes proves «tampoc no són tan importants per forçar la màquina i intentar aconseguir resultats», quan no és el moment de fer-ho.
L'atleta Montse Gómez no va participar als Campionats de Catalunya del cap de setmana passat, ja que els problemes intestinals que ha patit durant l'última setmana l'havien debilitada molt. Montse Gómez també s'està preparant per arribar al mes de maig al cent per cent de les seves possibilitats, igual que Israel Luque.
La UE Sant Cugat recupera la línia tot i caure derrotat contra el líder
CM. • Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat ha aconseguit abandonar la línia de joc que ha provocat la crisi de resultats de l'equip a la primera volta. Però, tot i recuperar la forma, els jugadors de Marcel·lí Massafred no van aconseguir imposar-se el cap de setmana passat contra el líder de la classificació, l 'Aracena l'Hospitalet. Els santcugatencs van caure per 71 a 97 davant un líder que va patir fins als últims moments per conservar la diferència. L'equip de Marcel·lí Massafred ja havia perdut per 20 punts de diferència en el partit d'anada —el primer partit del campionat de lliga— i el cap de setmana passat va repetir la diferència però va mantenir el joc que ja havia fet el cap de setmana anterior i que li va donar una victòria.
Marcel·lí Massafred va donar minuts al nou fitxatge del sènior A, Ferran Quinto, un jugador que, en principi, havia de reforçar el sènior B després que Sito Roque deixés de jugar amb el conjunt de David Barbens.
Massafred va decidir prescindir de Terriente i Torres per al partit contra l'Aracena, una decisió basada, segons ell, «en raons tàctiques», i es va veure obligat a prescindir de Gerard Moreno, que serà baixa per lesió durant aproximadament un mes. Moreno es va fer una distensió al peu esquerre en l'entrenament de la setmana passada.
Aquest cap de setmana els jugadors de Marcel·lí Massafred es desplacen a la pista de la Salle Manresa, una pista complicada, ja que tots dos conjunts estan a la zona baixa de la taula classifícatòria, amb aspiracions a abandonar la zona de descens.
HOQUEI SOBRE HERBA
EI Júnior avança rúltim partit del campionat de lliga H Sant Cugat.— L'equip masculí del Júnior ha avançat l'últim partit del campionat contra el CE Terrassa i aquest cap de setmana reprèn la competició de la lliga estatal. Els jugadors d'Andrés Ba-rrientos tenen com a objectiu bàsic d'aquesta temporada mantenir-se a la divisió d'honor i, si poden, evitar la promoció. Ba-rrientos es declara optimista per aconseguir aquests objectius, ja que encara no s'ha acabat la primera volta i encara s'han de jugar partits que poden donar resultats positius a l'equip santcugatenc.
De moment, el Júnior haurà de jugar contra el Club Esportiu Terrassa aquest cap de setmana. El conjunt egarenc és el cinquè classificat, amb 7 punts, mentre que el Júnior és l'últim de la taula, amb 2 punts. El conjunt d'Andrés Barrientos ha caigut derrotat contra el Club Esportiu Terrassa en diverses ocasions aquesta temporada. De fet, va ser un dels primers rivals contra els quals va jugar en els partits corresponents al campionat de Catalunya.
Barrientos espera que el seu equip comenci a jugar com ho fa en els entrenaments, ja que la manera com es comporten els jugadors al camp en partits compromesos «no dóna resultats», segons el tècnic, i «això és el que es necessita ara». L'equip femení del Júnior també s'enfronta contra el CE Terrassa aquesta jornada, després de les dues derrotes encaixades el cap de setmana passat contra els equips del nord. /c.M.
ATLETISME
La 13a edició de la mitja marató de Sant Cugat estrena diumenge el nou recorregut S'hi espera una elevada participació
ATLETISME
Israel Luque no participarà en els Campionats d'Espanya de
velocitat en pista coberta Va caure al campionat de Catalunya
24 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
CLASSIFICACIONS
VOLEIBOL. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA FUTBOL DE SALA. DIVISIÓ DE PLATA
Punts J G E p GF GC
Tenerife 31 16 15 0 1 47 6
Albacete 30 16 14 0 2 44 14
Benidorm 27 16 11 0 5 37 24
Caja Àvila 26 16 10 0 6 37 23
Sant Cugat 25 16 9 0 7 35 31
Caja Cantàbria 25 16 9 0 7 30 28
San-Gar 21 16 5 0 11 22 36
Oskarbi 20 16 4 0 12 15 39 Granada 19 16 3 0 13 19 39 Las Paímas 16 16 0 0 16 2 48
Benidorm-Las Palmas 3 — 1 Caja Cantabria-Oskarbi 3 - 0 Sant Cugat-Albacete 3 - 1 Granada-Caja Àvila 0 — 3 San-Gar-Tenerife 0 — 3
La proper. ( 3 febr.) L'altra (10febr.| San-Gar-Las Palmas Las Palmas-Oskarbi Tenerife-Granada Benidorm-Albacete Caja Àvila-Sant Cugat C. Cantabria-Caja Àvila Albacete-Caja Cantàbria Sant Cugat-Tenerife Oskarbi-Benidorm Granada-San-Gar
Punts J G E P GF GC 5 - 5 Xota
Candesa
35
32 15
14
11
10
2
2
2
2 86
73
59
55
2 6 Xota
Candesa
35
32 15
14
11
10
2
2
2
2 86
73
59
55 Bilbo-W. Sant Cugat 6 - 7 Sestao 24 14 7 3 4 76 63 6 - 4
Bilbo 22 15 6 4 5 57 48 6 - 2
Sicons 20 15 6 2 7 58 62 W. Sant Cugat 18 15 5 3 7 54 61 La propera ( 3 febr.) L'altra (10 febr.) Gavà 17 15 5 2 8 49 60 Martorell-Terol Epic-Terol
Martorell 16 14 4 4 6 43 43 Candesa-Epic Gavà-Candesa
Centelles 16 15 5 1 S 56 68 Sestao-Bilbo Xota-Sestao
Terol 14 14 4 ? fi 57 71 W Sant Cugat Xota Slcoris W. Sant Cugat
Èpic 13 14 4 1 9 64 83 Centelles-Sícoris Centelles-Martorell
HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR MASCULINA HOQUEI SOBRE HERBA. DIVISIÓ D'HONOR FEMENINA
Punts J G E P GF GC C. Campo-Barcelona .. 2 - 1
At. Terrassa 13 7 6 1 0 30 7 Egara-Aldeasa 4 - 0
Egara Polo
Jolaseta
13 B 7
7 7 6
6 4 3
1 0
1
0 3 2
28 23 12
5 11 9
Polo-Júnior 6 - 0 CE Terrassa-At. Terrassa 2 - 5 Jolaseta-Taburiente 6 - 0
CE Terrassa 7 7 3 1 3 17 18
C. Campo
Barcelona
Aldeasa
Taburiente
Júnior
5
5
4
2
2
6
7
6
6
2
2
1
1
1 1
2
0
3
4
3
5
8 8 8 4 2
9
18
16
23
La propera I11 febr.) Júnior-Taburiente At. Terrassa-Jolaseta C. Campo-Poio Aldeasa-CE Terrassa
L'altra {4 fabr.) Taburiente-At. Terrassa Jolaseta-Barcelona Egara-C. Campo Polo-Aldeasa
C. Campo
Barcelona
Aldeasa
Taburiente
Júnior
5
5
4
2
2 Barcelona-Egara CE Terrassa-Júnior
Punts J G E P GF GC San Vicente-C. Campo 0 - 0 C. Campo 19 11 9 1 1 23 4 R. Sociedad 17 11 7 3 1 21 9 Sardinero-CE Terrassa 3 - 1 Aldeasa 16 10 8 0 2 28 12 3 - 0
CE Terrassa Polo
15 10
13 12
6 4
3 2
4
6 20 13
13 15
1 0 CE Terrassa Polo
15 10
13 12
6 4
3 2
4
6 20 13
13 15
Sardinero 10 11 3 4 4 11 13 La propera <3 febr.) L'altra ( 4 febr.) Júnior 9 12 4 1 7 13 20 Olimpia Sevilla Polo-Sevilla
Olimpia 8 12 4 0 8 9 22 Polo-San Vicente Olimpia-San Vicente
Sevilla 5 10 1 3 6 5 16 Aldeasa-Sardinero C. Campo-Sardinero
San Vicente 5 12 0 5 7 7 26 C. Campo-R. Sociedad Aldeasa-R. Sociedad Júnior-CE Terrassa
FUTBOL REGIONAL PREFERENT
Punts
41
37
37
34
TOTAL CASA FORA
At. Vallès-Uançà
1 - 0
1 - 0
1 - 1 Punts
41
37
37
34
J-
19 18 19 19
G 12 " 12 12 9
E P GF GC J- G E
1
1
0
0
P
1
2
1
2
GF GC J- G E P GF GC
At. Vallès-Uançà
1 - 0
1 - 0
1 - 1 el Masnou Arbúcies Roses At. Vallès
Punts
41
37
37
34
J-
19 18 19 19
G 12 " 12 12 9
5 1 1 7
2 5
6 3
44 41 39 42
26
19
26
20
9
10
10
9
7 7 9
7
E
1
1
0
0
P
1
2
1
2
26 23 26 27
14
11
13 7
10 8 9
10
5 5 3 2
4
0 1
7
1 3
5 1
18 18 13
15
12
8
15 13
At. Vallès-Uançà
1 - 0
1 - 0
1 - 1 el Masnou Arbúcies Roses At. Vallès
Punts
41
37
37
34
J-
19 18 19 19
G 12 " 12 12 9
5 1 1 7
2 5
6 3
44 41 39 42
26
19
26
20
9
10
10
9
7 7 9
7
E
1
1
0
0
P
1
2
1
2
26 23 26 27
14
11
13 7
10 8 9
10
5 5 3 2
4
0 1
7
1 3
5 1
18 18 13
15
12
8
15 13 2 - 0
Ripollet
Sant Cugat
32 19 q 5 5 31 24 10 5 3 ? Ifl 14 9 A 2 ? 13 10 1 - 1 Ripollet
Sant Cugat 30 19 9 3 7 40 27 9 6 1 2 20 10 10 3 2 5 20 17 4 - 1 Sant Celoni
Abadessenc
30 29
19 19
9 8
3 5
7 6
36 35
35
26
9
9 5 7
3 2
1
0 22
25
12
7
10 10
4
1 0 3
6 6
14 10
23
19 Sant Cugat-el Masnou 0 - 2
Amer Sils
26 25
19 19
7 6
5 7
7 6
26 35
32 -34
10 10
5 3
2 4
3 3
18 18
17
18
9 9
2 3
3 3
4 3
8 17
15
16 La propera 14 fabr.) Sant Quirze-Roses
L'altra (11 febr.)
Sils-Sant Quirze Lloret 23 19 7 2 10 19 27 10 5 0 5 10 12 9 2 2 5 9 15 Amer-Lloret Roses-Amer Centelles
Farners
23
21
18
19
6
6
5
3
7
10
32
16
42
26
8
9
4
4
2
2
2
3
18
7
18
6
10
10
2
2
3
1
5
7
14
9
24
20 Llançà-Abadessenc
Arbúcies-At. Vallès
Lioret-Llançà
Abadessenc-Arbúcies Canovelles
Roda de Ter
Sant Quirze
20
19
17
19
19
19
5 5 4
5
4
5
9
10
10
23
15
24
31
28
35
10
9
10
3
4
1
5
2
3
2
3
6
10
12
12
8
9
18
9 10
9
2
1
3
0 2 2
7
7
4
13
3
12
23
19
17
Canovelles-Centelles
Ripollet-Farners
Vidreres-Sant Celoni
At. Vallès-Canovelles
Centelles-Ripollet
Farners-Vidreres Llançà Vidreres
16
12
19
19
3 3
7
3
9
13
22
21 40 41
10 9
2 1
5
2
3
6
13
7
20
15
9
10
1
2 2 1
6 7
9
14
20
26 el Masnou-Roda de Ter
Sant Cugat-Sils Sant Celoni-el Masnou
Roda de Ter-Sant Cugat
BÀSQUET
• 2a catalana GRUP 2
St. Fruitós-Artés 8 3 - 9 7 St. Nicolau-S. Condal 7 2 - 6 4 Sant Cugat Aracena 71 - 97 Bufalà A-S. Manresa 8 6 - 6 6 Laieta-UE Claret 8 2 - 8 6 F. Castellana-Círcol 7 6 - 79 F. Fraga-CB Gavà 6 9 - 6 8 L. Francès-CB Coll 7 9 - 6 9
Equip PJ PG PP PF PC Punt»
Aracena 16 14 2 1154 1032 30 Artés 16 12 4 1203 1100 28 Clrcol 16 12 4 1274 1194 28 Bufalà A 16 11 5 1265 1117 27 F. Fraga 16 11 5 1210 1183 27 CBGavè 16 10 6 1274 1146 26 F. Castellana 15 9 6 1095 949 24 St. Fruitós 16 7 9 1224 1183 23 L. Francès 16 7 9 1199 1240 23 St. Nicolau 16 6 10 1113 1173 22 UE Claret 16 6 10 1103 1240 22 Laietà 15 5 10 1001 1070 20 S. Manresa 16 4 12 1148 1264 20 CBCoU 16 4 12 1065 1227 20 Sant Cugat 16 4 12 1173 1336 20 S. Condal 14 4 10 895 943 18
U propera(4 febr): Club Bàsquet Coll-Sant Fruitós; Artés-Fincas Fraga; Club Bàsquet Ga-và-Font Castellana; Clrcol Catòlic de Beda-lona-Laietà; Unió Esportiva Claret-Bufalè A; Salle Manresa-Sant Cugat; Araeena-Sant Nicolau; Salle Condal-Liceu Francès.
M 3a catalana A GRUP 3
Monjos-PratB 6 3 - 5 3 SantJuat-Sama 9 3 - 5 2 Pardo-St Gabriel 7 3 - 6 5 St. Joan Despi-R. Castro 81 - 72 Cosmos-Collbianc 73 - 97 St. Cugat B-Bellíport 7 2 - 59 Sta. Eulàlia-Roses 5 5 - 4 9 Joventut-Pallejà 69 - 61
Equip PJ PG PP PF PC Punta
Sant Just 16 14 2 1141 948 30 PratB 16 11 5 1107 999 27 St. Cugat B 16 11 5 1091 997 27 Cosmos 16 11 5 1188 1227 27 Collblanc 16 10 6 1276 1063 26 Monjos 16 10 6 1077 1035 26 Sta. EulaKa 16 9 7 993 965 25 Roses 16 8 6 1080 1030 24 Pallejà 16 7 9 1137 1109 23 Bellsport 16 7 9 1059 1070 23
St Gabriel 16 6 10 1176 1170 22 Joventut 16 6 10 1220 1279 22 St. J. Despí 16 6 10 1100 1184 22 Pardo 16 5 11 1015 1094 21 R. Castro 16 4 12 1017 1204 20 Sarna 16 3 13 928 1231 19
La propera (4 febr.|: Pallejà-Monjos; Prat B-Santa Eulàlia; Roses-Sant Cugat B; Bells-port-Cosmos; ColIWanc-Sant Joan Despí; Rosalia de Castro-Pardo; Sant Gabriel-Sant Just; Sama-Joventut.
M 3a catalana B G R U P 1
Carmel-Poble Sec 6 8 - 6 7 Mira-sol-P.PIegamans 78 - 31 Gramajove-Uor suspès Montpedrós-CubeHes 6 2 - 3 2 Sagrat Cor-Roquetes suspès Abrera-Clot 7 8 - 7 0 Barbera-VHanova 7 7 - 5 2 Castellet-Sta. Perpètua suspès
Equip PJ PG PP PF PC Punts
Barberà 14 14 0 1141 796 28 Sta. Perpètua 14 11 3 1126 864 25 Sagrat Cor 13 12 1 942 716 25 Roquetes 13 10 3 968 877 23 Clot 13 8 5 807 769 21 Abrera 14 7 7 974 957 21 Gramajove 13 8 5 765 792 21 Llor 13 7 6 923 942 20 Mra-sol 14 5 9 869 877 19 Vilanova 14 5 9 894 951 19 Carmel 13 5 8 758 819 18 Poble Sec 14 4 10 900 978 18 Montpedrós 14 4 10 794 878 18 Cubelles 14 1 13 783 1043 15 P.Plegamans 14 1 13 759 1144 15 Castellet 0 0 0 0 0 0
La propera (4 febr.): Mira-sol-Carrnel; Cas-
tellet-Vrianova; Barberà-Clot; Abrera-Roque-tes; Sagrat Cor-Cubelles; Montpedrós-Uor; Gramajove-P.PIegamans; Sta. Perpètua-Po-ble Sec.
M 3a catalana fem. GRUP 3
Prat-Sant Just 4 4 - 7 7 Coll-Manlleu 5 4 - 5 2 AD Ronda-Covesa Ford 4 9 - 4 0 Sant Feliu-St Fruitós 2 7 - 6 6 L'Hospitalet-B. Horta 4 6 - 2 9 Sant Cugat-Sant Gabriel 57 - 61 B. Ribes-Sant Andreu 3 6 - 6 5
Equip PJ PG PP PF PC Punt»
Sant Just 14 14 0 1015 552 28 Sant Gabriel 14 11 3 857 733 25 S.Grècia 13 10 3 892 590 23 Sant Cugat 13 10 3 796 631 23 St Fruitós 14 8 6 753 674 22 L'Hospitalet 12 9 3 525 448 21 SantAndreu 12 8 4 777 714 20 Prat 14 6 8 756 764 20 Coveu Ford 14 6 8 659 741 20 Coll 13 6 7 552 606 19 B. Horta 14 5 9 564 660 19 AD Ronda 14 4 10 715 848 18 Manlleu 14 3 11 674 830 17 B. Ribes 14 1 13 452 857 15 Sant Feliu 13 0 13 383 722 13
La propera (4 febr.): Coll-Prat; Bàsquet Ribes-Sant Gabriel; Sant Cugat-Bàsquet Horta; L'Hosphelet-Sant Fruitós; Sant Feliu-Salle Gràcia; AD Ronda-Manlleu; Sant An-dreu-Sant Just.
HOQUEI SOBRE PATINS
U iacatalana GRUPA
ArenysMar-Farners 5 - 2 Vilassar-Tordera 2 - 1 0 Voltregà-Caldes 6 - 2 Girona-GEiEG 4 - 3 Prem'ia-Sant Feliu 5 - 6 St. Cugat-Sentmenat 0 - 9 Mollet-Roda 3 - 1
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
Voltregà 14 12 0 2 97 36 24 Tordera 14 10 2 2 80 52 22 Caldes 14 10 1 3 61 47 21 Girona 14 9 2 3 75 44 20 GEiEG 14 8 3 3 76 42 19 Vilassar 14 7 2 5 54 55 16 Mollet 14 8 0 6 46 49 16 Sentmenat 14 5 4 5 57 53 14 Premià 14 5 3 6 52 55 13 SHUM 14 6 1 7 45 53 13 Horta 14 4 3 7 52 59 11 Arenys Mar 14 4 1 9 49 60 9 Sant Feliu 14 4 1 9 59 75 9 Roda 14 3 2 9 64 70 8 Farners 14 3 1 10 41 94 7 St. Cugat 14 1 0 13 38 102 2
La propera (4 febr.): Farners-Vilassar; Tor-dera-Voltregà; Caldes-Girona; GEiEG-Pre-mià; Sant Feliu-St Cugat; Sentmenat-Mollet; Roda-SHUM; Horta-Arenys Mar.
M 2a catalana G R U P 1
Vic-Maristes 4 - 0 Prat-ArenysMar 4 — 5 St. Feliu Codines-St. Cugat 10 - 1 JMJ-M. Voltregà 7 - 6
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
St. Feliu 11 8 2 1 91 50 18 Sta. Isabel 10 8 0 2 74 46 16 Vic 10 7 2 1 53 25 16 Maristes 11 5 2 4 50 42 12 Arenys Mar 11 5 2 4 52 50 12 Prat 11 4 1 6 58 69 9 La Garriga 9 4 0 5 45 46 8 M.Voltregà 10 4 0 6 48 54 8 St. Cugat 11 3 1 7 38 54 7 Corbera 9 3 0 6 40 50 6 JMJ 11 1 0 10 47 110 2
La propera (4 febr.): La Garriga-Vic; Maris-tes-Prat; Arenys Mar-St. Feliu Codines; St Cugat-JMJ; M. Voltregà-Corbera.
GRUP 2
Taradell-Mataró .... Manlleu-St. Celoni
6 - 2 6 - 7
Sentmenat-Premià suspès Arenys Munt-Barberà suspès Canet-Tordera 10— 0
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
Taradell 12 12 0 0 113 27 24 Canet 12 9 1 2 83 41 19 Manlleu 12 7 0 5 71 50 14 Sta. Perpètua 10 6 2 2 63 57 14 Premià 11 5 1 5 59 70 11 St. Celoni 11 4 2 5 47 48 10 Mataró 12 5 0 7 43 61 10 Tordera 10 4 1 5 59 63 9 Bigues-Riells 10 4 0 6 55 71 8 Barberà 11 4 0 7 62 91 8 Arenys Munt 10 1 0 9 35 64 2 Sentmenat 9 0 1 8 29 76 1
La propera (4 fabr.): Bigues-Riells-Taradell; Mataró-Manlleu; St. Celoni-Sentmenat; Pre-mià-Sta. Perpètua; Barberà-Canet.
FUTBOL DE SALA
M 1a divisió B G R U P 1
Barça-Ligton 6 — 6 Tallers Cortada-Maristes 1 2 - 3 Sant Just-T-2 Gràcia 1 - 2 Prosperitat-L'Esclop 1 0 - 4 SantAndreu-Rubf 4 - 0 Sícoris-Olimpyc la Floresta 1 — 4 SantVicenç-Ripollet 2 — 8
Equip PJ PG PE PP GF GC Pt».
Prosperitat 13 8 2 3 76 46 26 SantAndreu 11 8 1 2 45 33 25 O. la Floresta 12 7 3 2 61 47 24 T-2 Gracia 12 7 2 3 54 40 23 Ripollet 13 7 2 4 68 56 23 T. Cortada 12 7 1 4 75 49 22 Ligton 12 6 3 3 70 56 21 Maristes 11 4 2 5 52 56 14 Rubí 12 4 2 6 43 51 14 L'Esclop 12 4 1 7 35 54 13 Sant Vicenç 12 3 3 6 49 51 12 Slcoris 13 3 0 10 38 58 9 Sant Just 12 3 0 9 38 83 9 Barca 11 1 2 8 34 58 5
La propera (4 febr.): Sfcoris-Sant Vicenç; Sant Andreu-Okmpyc la Floresta; Prosperi-tat-Rubf; Sant Just-L'Esdop; Tallers Corta-da-T-2 Gracia; Barça-Mariste»; Ligton-Ripo-llet
HANDBOL
M Iacatalana GRUP ASCENS
Virolai-Sant Cugat 2 0 - 3 2 Manyanet-Pardinyes 2 1 - 2 3 Esplugues-Montcada 2 0 - 1 8
Equip PJ PG PE PP GF GC Pts.
Sant Cugat 1 1 0 0 32 20 5 Esplugues 1 1 0 0 20 18 4 Pardinyes 1 1 0 0 23 21 3 Montcada 1 0 0 1 18 20 3 Manyanet 1 0 0 1 21 23 2 Virolai 1 0 0 1 20 32 1
La propera (4 feb.,: Unió Esportiva Sant Cu-gat-Esplugues Handbol; Pardinyes Club Handbol-Virotai Club Esportiu; Salle Mont-cada-Pare Manyanet-Les Corts.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 ESPORTS 25
I ESPORT ESCOLAR
Els Jocs Escolars comencen a destriar guanyadors entre els participants
CM. • Sant Cugat.— Els resultats dels Jocs Escolars ja comencen a marcar la diferència entre els equips que han obtingut més triomfs i els que han encaixat més derrotes. Això permet crear diferents al·licients entre els equips que coneixen els punts dèbils dels rivals i crea en els nens, segons els monitors, ganes de superar-se. A la foto de la dreta hi ha un dels equips d'handbol que participen en la lliga d'handbol escolar. És l'equip benjamí de l'escola Avenç. Els jugadors són Albert Joaniquet, Carles Cardona, Ferran Pacheco, Albert Adell, Roger Padrós, Adrià Martí i Àlvaro García. El monitor és Toti Planas.
Resultats
Bàsquet benjamí: Joan Mara-gall-Catalunya, 4-20; Pins Vallès-Sant Jordi, ajornat; Maristes-Avenç, 14-11; Santa Isabel-Sant Jordi, 33-19. Bàsquet aleví: CO Torreblanca-Santa Isabel, 25-64; Verdaguer-Pins Vallès, 32-38; J. Maragall-Avenç, 21-47. Bàsquet infantil: Verdaguer-Catalunya, 36-5; T. Llebre-CO Torreblanca, 24-36; CO Torreblanca-Sant Jordi, 13-58. Futbol de sala aleví: Pins Va-llès-T. Llebre, 1-0; Verdaguer-Avenç, 2-9. Futbol de sala infantil: Pinar-Pins Vallès, 4-3; Santa Isabel-Zona Nord, 0-1; Les Torres-Ferran i Clua, 2-10; Santa Isabel-Ribas, 9-4; Catalunya-T. Llebre, 13-1. Futbol de sala cadet juvenil: Vallès Parc-Leonardo, 5-10. Voleibol aleví: Schola-Montcssori, 2-1; Pinar A-Schola, 2-0. Handbol benjamí: Avenç-Santa Isabel, 7-1; Santa Isa-bel-Ferran Clua, 5-3; Collserola-Fe-rran Clua, 0-8. Handbol aleví: J. Ma-ragall-Avenç, ajornat; Pins Vallès-A-venç, 0-8; Catalunya-Floresta, 8-0.
• L'AGENDA I
FUTBOL
Regional preferent 11.45 Sant Cugat-Sils (Diu.)
1 Sub-21 20.00 Vallcarca-Sant Cugat (Ois.) 10.00 PB Sant Cugat-Sarrià (Diu.)
Juvenils 16.15 Bonavista-Sant Cugat (Pis.) 18.30 Sant Cugat-Can Jofresa (Pis.) 11.30 Can Boada-PB Sant Cugat (Diu.) 9.45 Júnior-Can Parellada (Diu.) 16.00 Campoamor-PB Sant Cugat (Pis.)
• Cadets 10.00 Terrassa-PB Sant Cugat (Diu.) 16.45 Sant Cugat-Júnior (Pis.)
Infantils 15.00 Sant Cugat-Gramenet (Pis.) 17.15 Terrassa-Júnior (Pis.) 16.30 O. Can Fatjó-Sant Cugat (Pis.) 16.15 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Pis.) 17.15 Maurina Egara-PB Sant Cugat (Pis.)
Alevins 9.30 Júnior-Sant Quirze (Pis.) 9.30 Sant C gat-Rubl (Pis.) 11.00 PB Sant Cugat-Fontetas (Pis.)
BÀSQUET
• 2a. Catalana
SÈNIOR 19.00 S. Manresa-UE Sant Cugat (Dis.)
SUB-23 20.30 S. Manresa-UE Sant Cugat (Dis.)
JÚNIOR 16.00 UE Sant Cugat-Ripollet (Dis.)
A dalt, l'equip benjamí d'handbol de l'escola A.^i.v, <.•••!, i_i ^u .nonitor, Toti Planas. A baix, un moment d'un partit d'handbol corresponent a la competició dels Jocs Escolars. Foto: ELS 4 CANTONS.
CADET 10.45 UE Sant Cugat-Franqueses (Dis.) 9.15 UE Sant Cugat-L. Francès (Dis.)
INFANTIL 12.15 UE Sant Cugat-Sant Gabriel (Dis.)
• 3a. Catalana A
SÈNIOR 17.30 Roses-UE Sant Cugat (Oiu.)
• 3a. Catalana B
SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Carmelo (Dis.)
SUB-23 18.00 Mira-sol-Carmelo (Dis.)
3a. Catalana fem.
SÈNIOR 18.00 UE Sant Cugat-B. Horta (Dis.)
JÚNIOR 16.15 UE Sant Cugat-F. Castellana (Pis.)
VOLEIBOL
Categoria 17.30 Caja Àvila-CV Sant Cugat (Dis.)
HÒQUII-PATtNS
H Campionat de Catalunya
l a CATALANA 20.30 Sant Feliu-PH Sant Cugat (Dis.) 20.45 Cornellà-CH Sant Cugat (Pis.)
JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Caldes (Dis.)
INFANTIL 15.30 PH Sant Cugat-Arenys (Dis.) 14.15 PH Sant Cugat-Gelida (Dis.)
ALEVINS 12.00 PH Sant Cugat-Gelida |Dis.)
BENJAMINS
2a CATALANA 11.00 PH Sant Cugat-JMJ (Diu.) 19.30 CH Sant Cugat-Sitges (Dis.)
JÚNIOR 18.15 Quim-Pla-PH Sant Cugat (Dis.)
11.00 PH Sant Cugat-lgualada (Dis.) 16.00 Congrés-PH Sant Cugat (Dis.)
PRE-BENJAMINS 15.00 Congrés-PH Sant Cugat (Pis.)
HOQUEI-HERBA
W Divisió d'honor masculina . Júnior-CE Terrassa (Diu.)
I I Divisió d'honor fem. Júnior-CE Terrassa (Diu.)
FUTBOL-SALA
I I Divisió de plata 18.30 Winterthur-Xota (Dis.l
• 1a divisió B
Divisió d'honor Barcelona W. Sant Cugat-Pallejà (Dis.)
ü 2a divisió 13.30 Riera-O. la Floresta (Diu.)
I Juvenil Winterthur-Canovelles (Diu.)
HANDBOL
• 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ
12.30 UE Sant Cugat-Esplugues (Diu.)
JUVENIL MASCULÍ 11.00 UE Sant Cugat-Parets (Diu.)
CADET MASCULÍ Terrassa At-UE Sant Cugat (Dis.)
JOCS ESCOLARS
j f Bàsquet BENJAMINS
13.00 J. Maragall-Sant Jordi B (Dis.) 11.00 Pins Vallès-Sant Jordi B (Dis.)
ALEVINS 10.00 CO Torreblanca-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Santa Isabel-Sant Jordi (Dis.) 11.00 Verdaguer B-Avenç (Dis.) 10.00 Verdaguer A-J. Maragall (Dis.)
INFANTILS 12.00 Catalunya-CO Torreblanca (Dis.) 12.00 T. Llebre-CO Torreblanca (Dis.)
H Futbol de sala ALEVINS
10.00 Pins Vallès-Avenç (Dis.)
INFANTILS 9.00 Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.) 12.00 L. Politècnic-Pinar (Dis.) 11.00 Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) 13.00 Catalunya-Les Torres (Dis.)
CADET / JUVENIL 12.00 L. Da Vinci-Altet (Dis.)
M Handbol ALEVINS
Avenç-Catalunya B (Dis.) J. Maragall-Pins Vallès (Dis.) Avenç-Floresta (Ois.)
ALEVINS Avenç-Ferran Clua (Dis.) Santa Isabel-Ferran Clua (Dis.) Collserola-Santa Isabel (Dis.)
ATLETISME ESCOLAR
Un total de 20 atletes de Sant Cugat participaran en la final territorial de cros
CM. • Sant Cugat.— Els atletes de Sant Cugat de diferents categories participaran aquest diumenge en la final territorial de cros que se celebrarà a Sabadell. Sant Cugat tindrà representants en categoria aleví, infantil i cadet. En categoria aleví escolar, hi participarà Arnau Martínez (Avenç), en categoria aleví obert hi prendran part Jordi Bas (CMSC), Lluís Feliu (CMSC), Claudio Palomino (CMSC), Anna Velasco Mitjans (CMSC) i Adria-na Cabezeran (CMSC). En categoria infantil, hi participen Pau Gaspar (CMSC), Andrés Gavilàn (CMSC), Jordi López (CMSC), Ramon Puignero (CMSC), Josep Maria Fortuny (CMSC), Kevin Fisher (CMSC), Guillermo Sanz (CMSC), Avar Sanz (CMSC) i Maya Herboltzeimer (CMSC). En categoria cadet també hi haurà representació santcugatenca. La formaran Pol Carulla (Avenç), Arnau Roca (CMSC), Ernest Riba (CMSC) i Aitor Carcoba (CMSC).
El cros se celebrarà al parc Catalunya (Sabadell) i tindrà un recorregut variable en funció de les categories. La primera competició serà la corresponent a la categoria cadet femení i començarà a 2/4 de 10 del matí. El recorregut serà de 2.850 metres. Els cadets masculins faran un recorregut de 4.850 metres. La competició començarà a 3/4 de 10 del matí. La cursa per a infantils femení per a escoles tindrà un recorregut de 2.100 metres i és previst que comenci a les 10 del matí. Un quart d'hora més tard començarà la competició infantil femenina oberta. El recorregut per a infantils masculí començarà a 2/4 d ' l i per a la competició escolar i un quart d'hora més tard per a la competició oberta i el recorregut serà de 2.850 metres. Els alevins faran un recorregut de 1.350 metres —aleví femení— o 2.600 metres —aleví masculí—. La competició aleví començarà a les 11 del matí i 35 minuts més tard sortiran els últims corredors.
ESCACS
L'escola d'escacs Sant Cugat competeix en el campionat de Catalunya • Sant Cugat.— L'escola d'escacs Sant Cugat ha creat tres equips de diferents nivells (A, B i C) per competir en la lliga del campionat de Catalunya per equips. El primer equip competeix a la segona divisió regional, el segon equip, a la tercera divisió provincial i el tercer equip també juga a tercera provincial, però l'equip està format per quatre jugadors infantils. L'escola d'escacs Sant Cugat es va crear per divulgar i fomentar la pràctica dels escacs a partir de classes. Els monitors són persones relacionades amb aquest esport i les classes que fan ells es complementen amb competicions pròpies, del club o federatives. Amb aquestes competicions, els nens poden posar en pràctica els coneixements teòrics que aprenen.
El cap de setmana passat es va disputar la primera ronda de la competició i els equips de Sant Cugat van aconseguir resultats per a tots els gustos. El Sant Cugat A va empatar a 5 punts amb l'equip Xec Escacs, el Sant Cugat B es va enfrontar al segon equip del Xec Escacs i va guanyar per 0,5 a 5,5 i el tercer equip sant-cugatenc va perdre per 0 a 4 contra el Sabadell C. / CM.
V V
p^nt-de-cre^ £W» « fa. teu* (ievi cot toc p0U#*tU ttmf- et "Puttt tCc 0tw.
7 tx&eïufem, i dOUqim la. teva. üwo*.
&l»U(8«9<U
PROMO o
ROBA DESCAMPS A PREU DE fÀBRICA
Jto«Mff4,l2 - Tml. 67* 32 00 - 0 8 1 9 0 Sant Cugat
interiorisme» decoración
RETALES
Y
DESCUENTOS
• PROYECTOS Y REALIZACIÓN DE TRABAJOS DE INTERIORISMO • Cortinas, colchas, edredones,
etc. • Papeles pintados • Moquetas • Revestimientos • Elementos decorativos • Ebanistería • Pintura
Valldoreix, 45 Tel. 674 43 00
Sant Cugat del Vallès
[QMILAR TOBELLA
Sínliapo Rusinol, 49
Tet. 674 Ofc 57 - fc74 79 09 SANTCUCATDILVALLÈS
TRAHSPAREHT DISSENY EN METACRILAT OBJECTES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA
C/Sant Jordi, 37
Tel. 675 08 76 33G47O0Q32
<o
la botiga de
peryi i en
Tapisseria, matalasseria,
cortines i complements
per a la decoració
Valldoreix, 45-47
Tel. 674 53 35
Fax 674 51 04 08190 Sant Cugat del Vallès
lfil
HI-FI VÍDEO TELEVISIÓ ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT SERVEI GARANTIT
Santa Maria, 40 • Tel. 589 02 71 08190 Sant Cugat del Vallès
OLOR BLAN
Febrer MES DE LES
OFERTES
Major, 10 - Tel. i fax 674 51 72 - 08190 SANT CUGAT
Cortines Persianes Edredons
Tendals Papers pintats
Pintures Suro
Parquets
Guies
i complements
per a la decoració
2 7 . Divendres, 2 de febrer de 1996
APUNTS LA VIDA SOCIAL
El carnestoltes 96 se celebrarà amb una cercavila i un espectacle infantil Les escoles de la ciutat, el CPA i el CCM també han previst organitzar activitats
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El rei Carnestoltes, cap dels poca-soltes, passejarà, com és tradicional, pels carrers de la ciutat el proper 18 de febrer acompanyat per una xaranga navarresa abans de ser
Les disfresses, el color, la música i el rei dels poca-soltes tornaran a ser els protagonistes dels carrers de la ciutat el proper 18 de febrer. Com cada any, l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament ha organitzat una festa i una cercavila. Serà a les 11 del matí quan tots els ciutadans que tinguin ganes de disfressar-se i participar es reuniran als jardins del Monestir per passejar pels carrers del centre de la ciutat. Segons Manel Turón, responsable de l'organització, en la cercavila podran participar «no només totes les persones que ho desitgin a títol personal sinó també les entitats i esplais de Sant Cugat que es dediquen al món de les activitats de lleure». La comitiva l'animarà una xaranga navarresa que visitarà la ciutat per a l'ocasió. El gran protagonista serà el rei Carnestoltes que està acabant de confeccionar l'empresa de Manresa La General d'Espectacles. Cap a 2/4 de 12 es calcula que s'iniciarà el recorregut, un cop tots els participants reunits. Aproximadament una hora més tard serà quan la cercavila torni a entrar als jardins del Monestir per procedir a la crema del rei. El punt i final el posarà el grup Amadeu i Cia, que farà un espectacle infantil també en els jardins del Monestir.
Les escoles es difressen
Els nens de les escoles de Sant Cugat també seran grans protagonistes de la festa de carnestoltes. Les escoles bressol El Niu i La Mimosa han decidit organitzar un racó de disfresses on els petits trobaran dins d'un bagul tot el necessari
cremat en un fi de festa que comptarà amb un espectacle infantil del grup Amadeu i Cia que es farà als jardins del Monestir. A banda de la festa coordinada i organitzada des de l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament, algunes
entitats com el Centro Popular Andaluz (CPA) i el Centro Castellano Manchego (CCM), i les escoles de la ciutat, també organitzaran les seves activitats per celebrar la popular festa del carnestoltes.
Grans i petits es difressaran i sortiran al carrer per participar en la cercavila de carnestoltes. Foto: ELS 4 CANTONS.
per vestir-se. El racó serà inaugurat el divendres dia 16 però continuarà com a activitat de joc durant més temps. Els nens de l'escola bressol El Gargot elaboraran disfresses segons les temàtiques que té cada grup classe. El col·legi Joan Ma-ragall ha decidit repetir l'experiència d'altres anys i s'agermanarà amb l'escola ja
ponesa de Sant Cugat per celebrar la festa. Al Coll-serola es farà la tradicional setmana de les olimpíades que acabarà amb animació i disfresses. En el Pla i Fa-rreras, sota la temàtica de Salvem l'Amazònia, es farà una setmana de tallers que acabarà amb la rua dels més petits. El col·legi La Floresta organitzarà una cercavila
pels carrers del districte. En el Catalunya hi haurà un ball de carnestoltes. Al Ferran i Clua de Valldoreix han op-tat per un concurs de play-back, un ball de saló i una xocolatada. Finalment, en el col·legi Pins del Vallès hi haurà música en una festa oberta als pares.
Pel que fa a les entitats, cl CPA ha previst fer un
concurs de ball el dia 10, un concurs de disfresses organitzat per la secció juvenil pel dia 11, amb premis per a les categories de 6 mesos a 10 anys i de 11 anys a 18, i un espectacle de «murgues» de carnestoltes el dia 17. El CCM farà el dia 18 una rua pròpia, amb xaranga inclosa, per després afegir-se a la de l'Ajuntament.
El Centro Castellano Manchego prepara un concurs de cartes d'amor i desamor pel dia de Sant Valentí
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El Centro C a s t e l l a n o M a n c h e g o (CCM) de Sant Cugat ha organitzat un concurs de cartes d'amor i desamor que se celebrarà el 14 de febrer, dia de Sant Valentí, coincidint amb la diada del dia dels enamorats. Aquesta és la primera vegada que l'entitat organitza el concurs. Segons el president, Juan Carrasco, la idea va sorgir «perquè llegint un llibre vaig descobrir que la tradició que els enamorats s'escriguin cartes el dia de Sant Valentí
es fa a Castella-La Manxa des del segle XVI». Totes les persones interessades a participar poden lliurar els treballs a la seu de l'entitat, situada al carrer Vallès número 4, fins al dia 12 de febrer. Les cartes «és millor que s'adrecin amb pseudònim», ha dit Carrasco. Els treballs s'obriran el mateix dia de Sant Valentí. També aquest dia, a les 5 de la tarda, és previst que es facin públics els noms dels guanyadors. En total hi haurà un primer i un segon premi tant per a la modalitat de
cartes d'amor com per a la de desamor. Després del lliurament de premis s'ofe-rirà un vi d'honor per a tots els assistents a l'acte. El jurat el compondan Marisol Ri-quer, Luciano Pérez i Manuel Gúzman, secretària, tresorer i president honorífic, respectivament, de la Federación de Comunida-des Oríginarias de Casti-lla-La Mancha.
Activitats de febrer
A banda del concurs de cartes d'amor i desamor, el CCM ha preparat un ampli
ventall d 'act ivi ta ts per aquest mes de febrer. El dia 11, l'entitat celebrarà la tradicional diada de Sant Blas que es farà al Centre Cívic i les pistes poliesportives de La Floresta. La jornada s'iniciarà a les 10 del matí amb un esmorzar popular amb «gachas de torrezno». A 2/4 d'l hi haurà un aperitiu que serà el preludi de la paellada popular. Amb la panxa ben plena, a les 4 de la tarda s'iniciarà el ball de la patata amb premis pels primers classificats. El dia 16 de febrer, els socis del CCM de
Sant Cugat es desplaçaran fins a la Casa de Cuenca de Barcelona on a partir de les 9 de la nit se celebrarà un concert de corals. Els interessats a assistir-hi es podran desplaçar en autocar sempre que facin la inscripció abans del 12 de febrer. Finalment, el dia 25 de febrer el CCM participarà en el festival de balls folklòrics que es farà a l'Ateneu de Cerdanyola amb motiu del desè aniversari de la Federación de Comunidades Ori-ginarias de Castilla-La Mancha.
Cinquè cafè literari de l'Ocell Radiant de la Floresta • La Floresta.— L'Associació l'Ocell Radiant de la Floresta ha organitzat per diumenge vinent la cinquena sessió del cafè literari que se celebrarà a partir de les 6 de la tarda als locals de la Unió Recreativa i d'Esports del districte. Aquesta vegada en la lectura poètica participaran Lola Domínguez, Felisa Echegoyen, Ma-rivonne May, José Neira, Faustina Pérez, Joan Enric Piedrabuena, Mari Àngels Quadras, José Manuel de la Pezuela i Jordi Traperho. Com a convidats d'excepció, Antonio Albercà llegirà el Contacontes i l'actor florestà Philip Rogers recitarà tres monòlegs teatrals de L'enfonsament del Titànic de l'alemany Hans Magnus En-zensberger. En el capítol de recital poètic intervindrà Eduard Araujo, que llegirà una selecció de poemes de Joan Salvat-Papaseit. Finalment, Carlos Delgado interpretarà amb la guitarra i el violoncel un recital de música clàssica i un poema musicat. L'exposició de joves pintors i escultors que fan Mariona Màs i Maria Geli, entre d'altres, també es podrà visitar durant el cafè literari. /R.L.
Videocinema a l'Espai Jove I Sant Cugat— El cicle de sessions de videocinema que organitza l'Espai Jove de la Casa de Cultura continuarà dijous amb la projecció de la pel·lícula cubana Como agua para chocolate. L'argument narra la història de la darrera filla d'una família que s'enamora d'un home amb el qual no es pot casar perquè la tradició indica que s'ha de quedar soltera i cui-dar de la seva mare. El seu amor decideix casar-se amb la germana gran de la noia per estar prop d'aquesta. A partir d'aquí es desenvolupa una història d'amor amb final dramàtic. Les properes projeccions del cicle de videocinema seran Reality Bi-tes, que es passarà el 7 de març, i una pel·lícula encara per determinar que es projectarà el dia 21 de març.
/R.L.
Exposició sobre el Perú a Valldoreix • Valldoreix.— La sala d'exposicions de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix inaugura a les 8 d'aquest vespre una exposició de Josep Maria Ga-vín que mostra fotografies del Perú. L'exposició compta amb 130 fotografies d'algunes de les parts més importants del país sud-ame-ricà com ara el Machu-Pi-chu, el Titi-caca, el Bascaran o la tomba dei Senyor de Sipam —una de les troballes arqueològiques més importants dels darrers anys. La mostra es podrà visitar de 10 del matí a 12 del migdia i de 6 de la tarda a 8 del vespre, / R X .
28 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
LA VIDA SOCIAL
Josep Maria Gavín i Lluís Puig fan un cicle de xerrades sobre viatges Les conferències, que es fan a la Casa de Cultura, ja s'han iniciat i s'allargaran durant tot l'any 96
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Josep Maria Gavín i Lluís Puig i Tuneu han iniciat aquest mes de gener, sota el títol Anem de Viatge, un cicle de conferències il·lustrades amb diapositives en què mostraran
El cicle Viatgem amb Gavín que l'investigador vall-doreixenc reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el premi Sant-cugatenc de l'any 95, Josep Maria Gavín, va fer durant tot l'any passat a la Casa de Cultura, ha tingut continuïtat. El nou conjunt de conferències rep el nom d'Anem de Viatge. Aquesta vegada, Gavín comptarà amb la companyia del també incansable viatger santcuga-tenc Lluís Puig i Tuneu. La línia serà la mateixa seguida l'any anterior. Cada conferenciant farà una xerrada un dimarts de cada mes a les 10 de la nit a la Casa de Cultura. El mes d'agost serà l'únic en què no n'hi haurà cap. Juny i juliol també seran especials perquè els protagonistes faran torns. Al juny només hi haurà xerrada de Gavín mentre que al juliol només hi haurà la que farà Puig. Totes les sessions aniran acompanyades d'una projecció de diapositives en què mostraran els indrets vi-
alguns dels racons del món que han visitat. El cicle va començar el passat 16 de gener amb la xerrada que Gavín va fer sobre el Perú i ha continuat amb la que Puig va fer dimarts passat sobre les illes de la Polinèsia. El cicle
s'allargarà durant tot l'any 96 i cada conferenciant farà una xerrada mensual. L'experiència la va iniciar l'any passat el mateix Josep Maria Gavín amb el conjunt de conferències que va fer sota el títol de: Viatgem amb en Gavín.
Lluís Puig i Tuneu es va estrenar dimarts passat en el cicle amb una xerrada sobre la Polinèsia. Foto: JA. MULA.
sitats. El cicle el va iniciar Josep Maria Gavín el passat 16 de gener amb una xerrada sobre el Perú. Lluís Puig es
va estrenar dimarts passat amb una explicació sobre les meravelles de les illes de la Polinèsia —famoses darre
rament per les proves nuclears que allà ha fet el govern francès. Els interessats poden adquirir el fulletó
amb el calendari de les conferències a la recepció de la Casa de Cultura o a l'Ajuntament.
El sopar benèfic contra el càncer aplega 400 persones
• Sant Cugat.— El sopar benèfic contra el càncer que organitza tradicionalment la secció local de l'associació espanyola de lluita contra aquesta malaltia se celebrarà demà a les 9 de la nit en un conegut restaurant de Valldoreix. Les reserves per assistir-hi ja s'han esgotat i 400 persones han confirmat que hi aniran. Entre aquestes hi haurà representants de la conselleria de Sanitat de la Generalitat, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Jaume Santmartí. Els beneficis que es recaptin del preu del sopar i la subhasta i la rifa que es faran es donaran a l'associació perquè els pugui invertir en la lluita contra la malaltia. / RL.
Vetllada en benefici del casal parroquial de Valldoreix
• Valldoreix.— Un grup de veïns de Valldoreix van organitzar dissabte passat una vetllada poeticomusical a l'església de l'Assumpció en benefici de la creació d'un casal parroquial. En l'espectacle van participar-hi el rapsode J. Vilaplana, el cantant E. Eckardt i els organistes F. Ballestín, J. Castells IC. Xirinachs. / R.L.
CLÍNICA DENTAL - Dr. Carlos R. Rosetti —
PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO
M U T U A L I D A D E S
Rblo. Ribatallada, 20 • l r 3 a Tel. 674 72 16 Sant Cugat
33141/06903 TuiDO pOT loS tardes
Gabinet —
mèdic-quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés • Cirurgia i medicina estètica
Dra.M. Àngela Font Pons Dra.M. Neus Benito Bufosa
Av. Torreblanca 2-B -3rA despatx 7 Tel. 58911 27 • 727 39 98 • St. Cugat
GIMNÀS BLOCK <J Rotsettó, 17 • BfiMD» PEU ST. ANTONI, 7B
Tel. 589 53 48
• DR. FERNANDEZ LAYOS
Cirurgia general, aparell digestiu ASC-PrevIasa-Sanrlas
Av. Torreblanca. 2-B, 2n, A1. Sant Cugat
9 5 8 9 47 00
• CENTRE MÈDIC SÀBAT
Certifcals de conduir í armes
Medicina interna, laserteràpia
Santiago Rusirlol, 2, entol. 1a San
•a 674 15 26
Dietetïco-Nutricio
• MARIA RIUS SOLER
Acupuntura, nutrició. dietètica. Hores contingu
des
Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sani Cugat
« 5 8 9 1 3 07
Fisioteràpia
• S O R A ROMA FERRÉ
Fisioteràpia Assistència samtana Fiatc Asisa
D Vil·la, 49. Sant Cugat 9 674 40 72
• GRF-GAB.NET RECUPERACIÓ FUN
C IONAL
Fisioteràpia, rehabilitació, aunculopuntura, massat
ge terapèutic. podotogía Conveni entitats sanrtà-
rïes.
Poltdfnk: Torreblanca- Sant Cugat 9 580 01
50
• J.R. ESQUIROL CAUSSA
Capçalera, gertalria. ASC, AGBUP, MUT.
MFIACT. etc.
Av. Torreblanca 2-6, 3r 10a Sant Cugat
9 5893926 9 487 13 31 Urpant 24 h, busca 2.402
• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a dornicHt-mútuee.
Major, 36. 2n Sant Cugat.
t r 674 00 25
Odontologia
• C E N T R E DENTAL I QUIRÚRGIC
Av Catalunya. 21, baixos. Sani Cugat
9 589 00 00 Fax 589 03 13
• CLÍNICA DENTAL AUTRAN
Odontòleg a gençral, implantologia. pròtesis,
odontopediatna ortodòncia, mútues. Av, Torre
blanca 2-8. 2a, 11 Sant Cugat
9 675 08 03
• DR. CARLOS ROSSETTI
Odontologia nens i adults
Rbia Ribatallada. 20. t r3a. Sant Cugat
t r 674 72 16
• DRA. LUZONDO
Clínica dental mtanlil. Exclusiu nens i ortodòncia
Francesc Moragas. 5. entresol. Sani Cugat
9 674 05 06
• DRA. M. JAUME SAURA
Clínica <tenla: Dl a dv. 9-13 h i 16-20h
Pg Sant Magí. 22, baixos Sant Cugat
9 674 23 35
Oftalmologia
• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Ccnseri amb tes principals mútues
Cï Santa Mana, 10 San! Cugat
9 589 51 06
"ogia-Logopèdia
• BEGONA VINALLONGA
Pedagogia, logopèdia Problemes llenguatge i
aprenentatge C/Vula. 5-7 ir 2a. Sant Cugat
9 5 8 9 1 2 1 5
Pediatria
MONA
Pediatria, asma infantil. Hores convingudes
Rbla Ribatallada, 20 ir 3a. Sant Cugat
9 674 72 16
• D R A . E U G È N I A F D E Z . - G O U L A
PFAFF. Pediatria Sanrtas, Caja Salud, Agrup
MUT MEDIFIAT
Av. Calalunya. 22, 1r 1a
Sant Cugat 9 589 31 13
• PILAR CANOSA ÚBEDA
Pediatria - Medicina adolescent
Av. Torreblanca. 2 - 8. 3r pis
Sant Cugat
9 674 57 98 • 589 35 48
Psicologia
• C E N T R E DE PS ICOLOGIA CLlNICA
Trasloms d'aprenentatge i de la parla Nens. ado
lescents i adults
Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat
a 674 36 73
• CARMELA CASTILLO
Psicologia, problemes d'aprenentatge
Villa. 5-7. 1r2a. Sant Cugat
•B 589 12 15
• C E N T R E P S I C O T E R À P I A D E L
VALLÈS
Psicologia, psiquiatria, logopèdia
C/ Can Mates. 2-4. 1 r 2a. Sant Cugat
« 589 4 0 51
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica
Rbla. Can Mora, 1 Sant Cugal
9 58943 44-430 9625
• JOSEP M. COROMINAS CASARÀ-
Pulmó i cor
• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S C O M B A S
Pulmó i cor Major. 36, 2n. Sant Cugat V 674
00 25
Tocoginecologia-Obstetrícia
• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA
Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes.
Francesc Moragas. 25-27,1 r 2a.
Sani Cugat.
9 589 13 07
• M1LA MARTÍNEZ MEDINA
Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes.
Francesc Moragas. 25*27, 1 r 2a.
Sani Cugal.
9 5 8 9 1 3 07
• DR. J E S Ú S FERNANDEZ BAJZAN
TocoginecoJogia Hores convingudes
Av. Catalunya, 21, 4rt l a Sant Cugat
9 589 48 08 Particular: 674 74 09
• DR. ENRK3UE CAYUELA FONT
Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterilitat, me
nopausa, revisions
Francesc Moragas 1-3, 3r 2a.
Sant Cugat
9 674 6 6 1 1
Fax 589 11 45
• DR. ANTONI PESARRODONA
Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec
Av. Torreblanca. 8, 3r 8.
Sani Cugat
9 5 8 9 1 9 66
Traumatologia
• DR. J O A N CASANOVA SA LLAR ES
Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medy-tec
Av. TorreDlanca. 2-6. 2a-10.
Sant Cugat
9 589 18 88
• M L GOZZ1 DE LA TOUR ROYO
Traumatologia, Columna i esquena
Av. Torreblanca, 2-8. Policlínic, Sant Cugat
9 675 57 56 ^ ^
• JOSEP DOMINGO PECH
Traumatolog.a, ortopèdia
Assistència sanitària. Previasa, Medytec
Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10.
Sant Cugat
9 5 8 9 1 8 88
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NIC0LETTI
C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR
3a edat
• Torre amb jardí I
• Ascensor
• Cuina pròpia
• Bugaderia
• Metge
• Infermera
• Fisioterapeuta
• Personal qualificat
• Capacitat 24 places
• Perruquera
S*ite·4MMter,<«7 T« l , £ 7 4 4 2 23
. 9AHT CUGAT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 29
LA VIDA SOCIAL
L'Espai Jove inicia la nova temporada de concerts • Sant Cugat.— L'Espai Jove de la Casa de Cultura va iniciar divendres passat la nova temporada de concerts amb una actuació del grup Smiling Service. L'afluència de públic a la primera cita de l'any 96
va ser fluixa. L'Espai Jove ha programat dos concerts més per aquest primer trimestre de l'any. El pròxim es farà el dia 23 d'aquest mes, amb l'actuació del conjunt Black Coffee./RL.
L'Honda Accord reuneix els últims avenços en teconologja • Sabadell.— El concessionari Tecnovallès de Sabadell va presentar la setmana passada el nou model de la casa d'automòbils Honda, l'Honda Accord. De les qualitats que presenta aquest model destaquen els motors
d'última generació, la qualitat de construcció amb una garantia de quatre anys, la seguretat passiva i activa —amb la incorporació de sistema de frens ABS i Airbag, el confort i l'equipament.
R E S T A U R A N T
La Nansa
I Fregidoria-Marisqueria
Cria. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 691152
C/ SanM EngMCM. 15 • Tel. 589 29 71
0 8 1 9 0 Sant Cug.tt dt-l Velles
RESTAURANT
CAN / T * \ BARATA
Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200
Tel. 697 06 52 M11MI1223
Baixada de ''Alba. 20 Tel 674 16 75
0 8 1 9 0 St Cugat del Vallès
RESTAURANT PIZZERIA
PANXACONTENTA Passeig Olabama, 69 • Sant Cugat
Tel . 5 8 9 0 6 0 7 §
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
-,£Li • *fí
nmïïiffiriM BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO C/Ueo,XHI 692 2424 Cam a te brasa i calçots Dsous tancat excepte festius
CERDANYOLA DEL VALLÈS XERCAVH6 Ctra. Cerdanyola. 9 Sant Cuoat. 580 3129
580 88 39
Broeena. rosti banquet
Cuina os mercat RESTAURANT CAN OUVÉ
REST.ELVIEJOROBLE
Av. Flor de maia. 122
580 3129
580 88 39
Broeena. rosti banquet
Cuina os mercat RESTAURANT CAN OUVÉ
REST.ELVIEJOROBLE C/Altamira, 36 69173 55 Peix i marisc Obert tota la setmana
LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO C/Pat Estadi. 15 67438 03 Cura catalana, banauets Tancat (fum. nit i (Ml no festius
MIRASOL MASJANER
LAPONDEROSA
C/Guadalajara. 14
Cr Victòria. 18-20
674 23 15
589 2571
Cuina variada
Braseria
Tancat dimecres tarda
RUBÍ
SANT CUGAT DEL VALLÈS
LA NANSA Ctra. Sabadel, 47
a Guatlla. 20 -Els Avets
6991152 Paeles. marisc, fregid. Tancat dimarts nit < dimecres
M A C X M
Ctra. Sabadel, 47
a Guatlla. 20 -Els Avets 699 55 58 Menú. degustació Tancat diumenoe
ELPORTALET PI. del Dr. Guardiel. 14 588 54 88 Pizzeria. cuina catalana Tancat diumenoe-dilluns larda-nrL
HOSTAL DEL GALL
PI. del Dr. Guardiel. 14
588 42 81 Menú. carta I degustació Tancat dissabtes excepte reserves
U P ALTA Rambla Can Mora. 24 589 5011 Frankfurts Obert lots els dies
CAN AMETLLER Carn) can Ametller, s/n
Placa Pep Ventura. 5
674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà
CHEZPH1LJPPE
Carn) can Ametller, s/n
Placa Pep Ventura. 5 674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tancat dtss. migdia i dium.
CANTINA EL MEXKANO C/Endavattada. 10
C/ SL Antoni-olaça Barcelona
C/ Enric Granados. 7
Placa Hospital, 35-37
58918 25 Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns
LA GRANJA
C/Endavattada. 10
C/ SL Antoni-olaça Barcelona
C/ Enric Granados. 7
Placa Hospital, 35-37
675 5246
675 31 41
Cuina casolana
Braseria SNIPPEffS
C/Endavattada. 10
C/ SL Antoni-olaça Barcelona
C/ Enric Granados. 7
Placa Hospital, 35-37
675 5246
675 31 41
Cuina casolana
Braseria
BOKATAS
C/Endavattada. 10
C/ SL Antoni-olaça Barcelona
C/ Enric Granados. 7
Placa Hospital, 35-37 58919 72 Entrepans especials Diumenge i fest. obert a partir 18h
GRANJA BAR EL MONESTIR Placa Augusta. 2 589 54 92 EsmorzarsAaces casolanes Obert de 8 a 10 nit
RESTAURANT CA L'ÀVIA a Sant Antoni. 13
0/Eeas Roaent. 14
Placa Pep Ventura. 3
67405 85 Cuina catalanMemac. Servei de bar
MESOMENYS
a Sant Antoni. 13
0/Eeas Roaent. 14
Placa Pep Ventura. 3
5893823 Mexica-menú català Obert al miqdia
BAR REST. EL MOLÍ
a Sant Antoni. 13
0/Eeas Roaent. 14
Placa Pep Ventura. 3 58917 40 Menú diari i prod. ibèric
CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
C/Vaa.8
697 06 52 Cargol launa/arròs negre
LACARBONERIA
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200
C/Vaa.8 675 14 51 Tapes casolanes, tonades
LA CANTONADA Placa Monestir. 1 58423 32 Crues, amanides, menús Obert cada dia
EL TAST O Alfons Sala. 9
Pg. Otabama. 69
58915 02 Marisc, menú. cuina merc. Repartir a partir de les 12 h
REST. PANXA CONTENTA
O Alfons Sala. 9
Pg. Otabama. 69 589 0607 Cuina de mercat Obert tot el dia
PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n
a Baixada de l'Alba. 20
589 2697 Cuina catalana Dilluns vespre tancat
BRASERIA LA BOLERA
Rbla. Can Mora, s/n
a Baixada de l'Alba. 20 674 16 75 La nostra eso. és quaüt. Tancat diumenges nit
BAR RESTAURANT EL MESON Placa Octavia. 5 67410 47 Braseria i cuina de merc.
BRASERIA DEL MERCAT VELL Placa Pere San. 6 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia
LA PASTA BOIXA C/Alfons Sala. 24 67515 03 Pizzeria, creperia Tancat dilluns
TY-BIHAH C/ Indústria. 27 67514 02 Creperia bretona Menú de dimarts a dijous
MtNKSOLFBARMQSC Q Santa Engràcia. 15 589 29 71 Cam a la brasa, tapes
CAPTTANCOOK PI. Uute Mulat, 1 589 6161 Cuina colonial Obert tots els dies
SQUASH C/Sani Jordi. 33-35
CASINET Camí Can Ganxet, 47
58? 14 96 Cafeteria, pizzes. menú Pasta fresca
589 50 83 Menú diari i entrepans Obert tota la selmana
FILMOTECA Av. Torreblanca. 2-8. local 4 675 36 54 Menú diari Karaoké
VALLDOREIX RESTAURANT V A U P O R
SROtO
Rambla M Jacint Verdaguer, 185
Li 67411 41 Dies festius bufet lliure
aMNMSMfcfc "ÏEW.WM.H tttMPWft Tancat diumenoe nit
*3
IPPWK**"*
^PARADA/ FONDAft
Vingui a provar els nostres menús
PRIMER, SEGON P U T i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA
Rambla Can Mora, s/n
08190 SANT CUGAT ML VALLÉS « - . - T e l 589 26 97
Toia una tradició PI. Octoü, 5. Tel. 87410476892712
SANT CUGAT DEL VOLÉS
LA 5RA&ERLA DEL MERCAT VELL
PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT
„.,™™™H("'ar i de 7 a 24 h ? W 9 S 9
fer!»
Il', M i l s
Entrepans ai anals
(li1 imiiT, pasti's lali·iik's
I a Li MOTIVI botien pol
adquirir cal is d'orim'n
i ( omplenirnls.
30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
L A R A D I O G R A F I A ! Grup Cavall Bernat
Imatge de la Moreneta que es va col·locar dalt del Ca\ all Bernat al 1987. Josep Barberà, amb la gran bandera que es va posar al Cavall Bernat l'any 1982. Socis del C'MSC que formen part del Grup Cavall i que van. col·laborar en l'operació Montserrat a la dècada dels setanta. Fotos: ARXIU GRUP CAVALL BERNAT.
És una entitat que es coneix poc a Sant Cugat. La seva implantació va més enllà del que és estrictament d'àmbit municipal. Té socis repartits arreu del món. L'única condició per scr-ne és haver pujat a l 'emblemàtic Cavall Bernat de la serralada montserratina. Diversos escaladors santeugatencs, la majoria vinculats al Club Muntanyenc, formen part d'aquesta associació, que té una activitat curiosa i un bon i documentat arxiu al carrer de la Sort, 12.
Fer escalada per descobrir Montserrat L'entitat té 700 socis, més de 25 santeugatencs, que obligatòriament han d'haver pujat el Cavall Bernat montserratí
FRANCESC CARBÓ I Josep Barberà, un dels socis fundadors del Club Muntanyenc i veritable amant de la muntanya, és l'aglutima-dor del Grup Cavall Bernat. A casa seva, a la seu del museu dedicat al Cavall Bernat, hi ha l'arxiu d'aquesta associació, que a la nostra població no és gaire coneguda. La idea va néixer al 1978 quan una colla d'amics muntanyencs es van voler aplegar per recuperar l'esperit muntanyenc i d'esca
ladors que havien tingut a l'inici de la dècada dels quaranta. D'aquesta manera va néixer una entitat que actualment té registrats més de 700 socis si bé de Sant Cugat n'hi deu haver uns vint-i-cinc. La majoria són escaladors o escaladores que estan vinculats al Club Muntanyenc i que amb Barberà van participar a la dècada dels setanta en l'operació Muntanyes catalanes, que va servir per publicar un llibres amb totes les roques mont-
serratines i les seves característiques. L'única condició per ser soci és haver pujat una agulla montserratina, la més emblemàtica, qué té per nom Cavall Bernat. La dificultat de l'ascenció d'escalada és de nivell quatre i és considera que el flan-queix inicial és el més co-plicat. La primera via es va obrir el 27 d'octubre de 1935. que és la que s'ha considerat des de sempre la normal. Per fer-la cal escalar uns quaranta metres. Ja pos
teriorment s'han anat obrint noves vies fins a una dotzena. Tenen totes noms de muntanyes com Puigmal o dels muntanyencs que les van obrir. Per la paret nord és per on s'han obert la majoria de les vies, si bé actualment n'hi ha de diferents dificultats. Segons Barberà, el nom de grup Cavall Bernat ve de «perquè és la roca més representativa» a la vegada que hom diu que «per ser bon escalador s'ha d'haver pujat al Cavall Bernat
igual que per ser bon montserratí», ha comentat.
Per ser soci de l'entitat no cal pagar res. només comunicar per escrit o per telèfon a casa d'en Josep Barberà, al 674 12 56, que s'ha pujat a la roca. És aleshores que a l'escalador se li obre una fitxa amb el dia de l'ascensió i la via utilitzada. Si posteriorment hi torna a pujar s'aniran anotant les diferents ascensions. Tots aquests fitxers estan al carrer de la Sort, 12, on a
la planta baixa de can Barberà hi ha també la seu del Museu del Cavall Bernat, on hi ha tots el objectes, fotos, documents que giren a l'entorn d'aquesta roca.
Ja en l'anual trobada que s'organitza s'investeixen els cavallers que formaran part del grup. Se'ls posa un collar de mosquetons al voltant i una barretina a la vegada que han de recitar el vers següent: «Fes el cavall per molts anys, i altres pedres de retuc, i endut pels teus afanys, procura no fer el ruc/a.» A cada un se li en-trega una medalla personal gravada. Una història que Josep Barberà ha recollit en el llibre Història d'una pedra, que amb una tirada de dos mil exemplars va editar la direcció general de l'Esport de las Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 31
LA R A D I O G R A F I A ! Grup Cavall Bernat
*% ^ /*
r *** sí*'"* fi'"
< ^
r r *** sí*'"* fi'"
< ^
•> *
•£
*"" i 1
*.<*"* 0
feSp^J^p'S^P" ~^B
S^Él^^^Í>·™
• -. l >
m i*
Bernat Soto, de 8 anys, amb el seu pare i J. Fatjó, al cim del Cavall Bernat, el 1977. F. Cardellà, en la col·locació de la Morcnela el 1987. A. Cardona és investit cavaller el 1991 i a la dreta—R. Millet i el seu nét, en e! mateix acte, el 1992. E. Canas. el 1986, en la Renovació de la flama de la llengua catalana. Els antics escolans en la trobada del 1991. Fotos. ARXIU GCB.
Trobades, recuperacions de verges i 24 hores d'escalada F.C.
• El Grup Cavall Bernat, des de la seva fundació, el 1978, no ha deixat de trobar-se cada any en un acte que ja ha esdevingut tradicional. A l'entorn de Montserrat, uns 200 membres es troben per investir el nous cavallers, recordar els socis que s'han mort i fer un àpat de germanor. També es fa una missa, en què generalment participa la coral dels antics escolans del monestir
de Sant Cugat. El grup ha vetllat també
pel manteniment de la imatge de la Moreneta al cim del Cavall Bernat. La primera de pedra va ser-hi del 1945 al 1956, en què, a causa del mal estat, es va substituir per una d'alumini. Per a la seva elaboració, molts muntanyencs van aportar material divers, que es va fondre per crear la segona imatge. Aquesta hi va restar del 1956 al 1986, en què va ser robada
i fins i tot se'n va demanar un rescat. Fou aleshores que el grup va decidir fer una col·lecta per crear-ne una de nova. La imatge, dissenyada per Jordi Alvarez, és de ferro i pesa 200 quilos. El 1987, diferents membres del grup, en una operació ben dificultosa, ajudats per un helicòpter, van col·locar la verge a dalt del Cavall Bernat. Posteriorment l'antiga es va trobar abandonada en un avenç de Montserrat. Des
de la Federació d'Entitats Excursionistes es va decidir que estigués al Museu del Cavall Bernat.
L'any 1986 el grup va organitzar la dissetena edició de la Renovació de la flama de la llengua catalana. L'encesa de la flama es va fer dalt del Cavall i a l'entrada de l'església la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc va interpertar Muntanyes del Canigó a la vegada que Eugeni Canas recitava un frag
ment del poema de Verdaguer. És aquest esperit catalanista i d'arrelament al país el que ha tingut sempre cl grup Cavall Bernat. També el 1985, amb motiu deí cinquantenari de la primera ascensió, l'entitat va organitzar al Centre Excursionista de Catalunya una exposició commemorativa i es va fer un acte al peu de la roca montserratina, on tots els assistents van ser ob-sequiats amb una medalla
commemorativa. Ja com a actes més es
pectaculars, el 1990, el 1992 i l'any passat es van organitzar les 24 hores d'escalada al Cavall Bernat. Més de 100 persones feien ininterrompudament les diferents vies sota la pluja que cap any no va deixar de caure. Al vespre, els focus col·locats amb l'ajuda dels helicòpters van permetre als escaladors gaudir d'una experiència única.
32 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 2 de febrer de 1996
LA VIDA SOCIAL
EL PERSONATGE
ELS ENTRETENIMENTS
Domi amb la seva pipa favorita. Foto J.A. MULA.
Domi Morales Polo Domi acompanyava el seu marit al Pipa's Club de Saní Cugat i s'hi va aficionar tant que ara ella també participa als concursos
empassar-te el fum. De fet, jo no m'empasso el fum mai. No pots fumar de manera seguida, encenent una pipa amb una altra. Per fumar en pipa has d'estar tranquil, fer-ho amb calma. Per fumar en pipa has de tenir temps i fer una mena de ritual, sense adonar-te'n, a poc a poc. Aquest ritual et relaxa. Un bon fumador de pipa sap molt bé que mai no es pot posar nerviós si vol encendre la pipa.»
—Què feu en el Pipa's Club?
—«Els socis som amics, ens trobem, la fem petar, de tant en tant fem un sopar, prenem part en les diferents fumades de pipa. També anem a concursos a diferents llocs. Una vegada vam anar fins a Saint Tropez, a un
MONTSE SANT H Sant Cugat.— Quan pensem en una persona que fuma en pipa sempre ens ve a la ment la imatge d'un vell pagès, un pescador, un alemany gros i ros o bé, per als apassionats de les novel·les de misteri, la seca i prima figura del famós detectiu Sherlock Holmes. Però mai no se'ns acudirà associar la pipa amb una dona eixerida i vital com la Domi, però ja fa anys que la Domi fuma en pipa i, com diu ella, no és pas l'única dona en el Pipa's Club.
—Com va c o m e n ç a r aquesta afició?
—«El meu marit era del Pipa's Club i jo l'acompanyava moltes vegades, perquè ens agrada sortir sempre junts. Un dia, encuriosida, vaig provar de fumar una pipa i en va agradar. Encorajada pel meu home, em vaig « M a g r a d a ITlOlt l a apuntar a un curset per . aprendre'n.» CUlTia»
—Tan difícil és fumar en pipa, que cal fer un curs per començar?
—«Fumar en pipa és un art. I un art es pot aprendre a poc a poc, tot sol experimentant, o bé amb algú que t'ajudi i et reveli els secrets d'aquest art.»
—Creus que fumar pipa és menys nociu que fumar cigarretes?
—«El fet de fumar la pipa no és com fumar cigarretes. No és tan nociu, perquè fumes molt menys. A més, no cal
—Nom: Domi Morales Polo. —Lloc de naixement: Còrdova. —Data de naixement: 3 de desem
bre de 1940. —Estat civil: Casada. —Professió: «Comerciant.» —Aücions: «La muntanya, viatjar
i, sobretot, la cuina.» —Un llibre: «Qualsevol llibre que
parli de cuina.» —Una pel·lícula: «Doctor Zivago.» —Una música: «Les balades i els
corridos mexicans.» —Màxima aspiració: «Veure com
els meus fills arriben a triomfar en els diferents camins que han encetat professionalment i, sobretot, feliços i realitzats.»
concurs internacional.» —És difícil concursar? —«No és gaire difícil, hi
pot prendre part tothom que conegui les normes bàsiques. Per poder concursar has de tenir unes nocions bàsiques que són importants. Cal conèixer les diferents classes de tabac, aprendre a omplir la pipa, saber utilitzar l'atacador perquè no s'apagui, prement la picadura en la mesura justa, i saber també com s'ha d'encendre una pipa. També és important saber netejar-la.»
—Com és un concurs de pipa?
—«Normalment és el que se'n diu una fumada lenta. Als concursants se'ls dóna una quantitat de tabac igual per a tothom, acostuma a
ser 2 o 3 grams de picadura. També ens donen una pipa igual per a tots els concursants, un atacador i dos llumins. Quan fan el senyal, cada concursant ha de carregar la pipa i encendre-la en un temps màxim de 5 minuts, i usant només els dos llumins. Després no es pot encendre cap altra pipa. Un cop encesa, el guanyador serà qui aconsegueixi fer durar la pipa encesa més temps. Els campions la poden fer durar fins a 3 hores. El meu rècord és molt més modest. Una vegada la vaig fer durar quaranta minuts, i normalment la faig durar uns 35 minuts.»
ENCREUATS GIRALT
Horitzontals: 1.- Adornaré alguna cosa amb certs objectes a propòsit. 2.- Pastís mes aviat petit de forma arrodonida farcit amb crema, nata o xocolata. Ganes de dormir. 3 . -Substància colorant de tinta. Guanyat amb esforç. La primera de la galàxia. 4.- La mateixa una altra vegada. Conjunts de caps de betiar que pasturen plegats. Aliment. 5.-Acidulada. Capgirat estat de la península d'Aràbia, que pot ser del Nord o del Sud. 6.- No gens comú. Riu de Galícia. 365 dies. 7.-Municipi del Gironès. Aquestes, entre totes, fan caliu. 8.- Esmerç. Afaiço-nen a un fi, al revés. Acaba pitof. 9.- Romana de Figueres. Pellofa del blat que és separada de la farina en la mòlta. Sapa. 10.- Gos de presa. Acumula, reuneix una cosa en massa.
Verticals: 1.- Govern en què el poder és en mans d'un grup reduit de persones. 2.- Riu d'Europa. Vas de trompis. Cinquanta romans. 3 . -Criarà, nodrirà. No malalt. 4.- Mamífer remugador més petit que el cérvol, al revés. Al mig de les urnes. 5.- Pronominal. Prem reiteradament el menjar amb les dents. 6.-Nom de consonant. Llatina. Paraula, de baix a dalt. 7.- Nom donat al primer subamarí atòmic construit el
1 2 3 4 5 7 8 9 10 11
1
2 S!>
3 Si
4 • ,
5 • 6 •s_ MflEflflf
7 m 8 • • 9 • • 10
aaaaas Mm mm •
1954 per EUA que fou el primer que arribà al Pol Nord navegant per sota del casquet glacial. Preposició. 8.- Repetida per tots. Ruc. Són grossos si són caparrossos i són petits si són caparrons. 9.- Tija de fe-ror punxeguda que s'usa per a rostir pollastres i altres carn. En dues paraules, adversitat. 10.- Metall, al revés. Càstig que el jutge imposa per sentència a qui ha comès un delicte o una falta. Nota musical. 11.- En-
SIS DIFERÈNCIES
gany del qui no dóna allò que les seves paraules feien esperar..
BSSEUTV
•BJV -'01 "Vd °*>S I ""6 d JBSOU sn -'8 TVTOn >«n0 - ' i '*"V 1!S •"*« -•9 'Uduiax 'BPPV-'S Ed 'sieurey -Q -*t> - o 'iens 'ipui -'i uos esauoi'j -•£ 3ie)U3ureuio -'I :s|inuoquoq optups
R. SOLER
SOPA DE LLETRES GIRALT
En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit plantes silvestres de flor vistosa.
A D T E L s E V E F
L A 1 A L 0 1 V A D
O M T O N E S L S U
J R C E H E O S S A
T B O U N G B M 1 P
E O Q s 1 A A R N N
R A E R E L P T E O
R N A 1 V L T M V B
O
Li. U A U A L S A O
C C E N s A A A R C
ESCACS J. ESCUDER
L'excel·lent posició de les peces negre els dóna la victòria. Gass-KindL RD Aletnana, 1978
•_•! • " O ï •wMÏII
•?• HSBIB rjÉfte
• • riH eusqisq 'EisuBduieo
"Bnascu 'BIÏSJBJ 'BApnu ' epu 'eiofiauoo 'BSSIUSAIÏ}! :9pn|os +VLL
JEROGLÍFIC GIRALT
MUNICIPI DE LA SELVA Habitants: 1.412.
Superfície: 13,38 Km2.
EO D FANGS D
UIR 5 O INÚTIL (TLLfl.NI)«A(0S)l(>nn)
5si« (a) 3p (soNVd) s>°ti (a) sp (oa) "v VATHS VT a a sxonHanra ·<>p«v>s
SOLUCIÓ DIFERÈNCIES
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 33
ELS CINEMES
«Asalto al tren del dinero» Director: Joseph Ruben. Intèrprets: Wesley Snipes i Woody Harrelson. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
• Dos policies germanastres decideixen, malgrat la seva rivalitat crònica, unir-se per robar un tren de metro blindat en el qual es transporten els diners de la recaptació.
«Esperando un respiro» Director: Forrest Whitaker. Intèrprets: Whitney Houston, Àngela Bassett i Lela Rochon. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B Durant un any, quatre dones amigues, Savannah, Bernardi-ne. Robin i Glòria, s'enfronten al triomf i a la venjança, als fills i a les mares, als exmarits i als amants nous...
«Felpudo maldito» Director Josiane Balasko. Intèrprets: Victoria Abril, Alain Chabat i Josiane Balasko. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Loli, una mestressa de casa infeliç en el seu matrimoni, accepta les insinuacions d'una ruda camionera, exfeminista del 68, que posa el món i la sexualitat de Loli de caps per avall.
«La isla de las cabezas cortadas» Director Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis i Matthew Modine. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Morgan, filla d'un bucaner veterà, és la reina dels pirates. Durant una subhasta d'esclaus, Morgan compra un jove il·lustrat perquè l'ajudi a esbrinar el secret d'una fortuna enterrada en un lloc misteriós.
«La letra escarlata» Director Roland Joffe. Intèrprets: Demi Moore, Gary Oldman i Robert Duvall. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• SANT CUGAT
Sant Cugat 1 Ssven 4.15,7^10.00
Sant Cugat 2 Mentes peigrosas 4.00,6.10, &20,10.30
Sant Cugat 3 Showgtte 4.30,7.16,10.00
Sant Cugat 4 Sabrina 4.15,7.00,10.00
Sessions «ones de dissabte
Salal : Tléff«íÍ9j>Bmjmbra{V.Ò^ Í130
Sata2 . ; MsrtMpíifosas : : - \:w®'.'ò'$:\:'/· Sala 3 .j.,;:-·S|pgï|Í|:^V:':·'.::::;,,:.' ]]:Mm-.,-ü$È--j:x·
Sala4 ':;: - S l ^ l l l ^ k v . - ' ; i]ïi2& •:•!•]';:^,:u-
• RUBÍ
Rabí Palace 1 Sabrina 5.00,7.30,10.00
Rybi Palace 2 Showglrit 4.30,7.00,10JQ0
ft*l Palace 3 Mentes pe^paaS 4.40,6.40,8,40,10.30
RaW Palace 4 Muerteaúbte 4.15, at5,8.40,10.15
Rubí Palace 5 U iaia (fctee&ezaa colada» Seven
4.45,7.15 10.00
Sessions golfes de divendres i vigílies de festiu: 1Z30
SiKpnífls/MenietpfligrosM^
• SABADELL
La letra escaiiatt MuertasúWta ::
Esperarefo un rapto
5.00,73|10^0 4.00, «JB|J8.15, 10.30
4.00,6.0», 8.15,10.30
• Segle XVIII. Hester és una dona que, després d'haver traït el seu marit, ha de dur impresa a la roba la Uetra A, que la identifica com a adúltera, perversa i pecadora en el si de la societat puritana on viu.
«Mentes peligrosas» Director John N. Smith. Intèrprets: Michelle Pfeiffer, George Dzundza, Bruklin Harris i Renoly Santiago. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Lou Anne Johnson és una exmarine que abandona el seu lloc d'oficial i una carrera militar de nou anys per realitzar el seu somni: convertir-se en professora d'anglès.
«Muerte súbita» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Powers Boothe. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola.
• La ciutat de Pittsburgh acull la final de la Stanley Cup d'hoquei sobre gel. Un grup de terroristes, encapçalat per Joshua Foss, segresta el vicepresident dels EUA i els seus acompanyants durant el partit, i amenaça la policia i el FBI de fer esclatar l'estadi amb tots els espectadors, si no compleixen les seves exigències.
«Olvídate de París» Director Billy Crystal. Intèrprets: Billy Crystal, Debra Winger i Joe Mantegna. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
TSABADELL
Cineart 5 satesAmores que maten 4.00,6.00,5.15,10,30
Mentes peligrosas 4.00,6.00,8.15,10.30
Dtondro» /dtoaMa, mm projecció: 10.45. Sessió gots 12.45.
Cineart-tres Showgiris 4.00,6.00,8.15,10.30
» * n * » i afesab», última pmjfKxti: 10.45
Euterpe Sabrina Laborables: 4.00,6.10,8.20,10.30
Festius: 3.55,6.05,8.20,10.30 OWMM, últim projecció: 10.45. Oteat*; 11.00
Montecarlo ShçpMs
Principal
Rambla
400,6.00, &15,10.38
Dtertiw i *saí*8, última profecetí: 10.45
las cabezas cortadas 4.00,6.20,8.30,11.00
Seven 4.00,6.20,8.30,10.50
• CERDANYOLA
Kursaal 1
Kursaal 2
Kursaal 3
Kursaal 5 del dinero
Kursaal 8
Kursaal 7
Kursal 8
Kursaal 9
Kursaal 10
Kursaal 11
4.50,7.15,1030
cortadas 4.50,7.15,10.50
4.00,8.20, &40,10.30
4.45,6.25,8.20,10.40
4.40,6.50,8.55,11.00
425,6.25,8.15,1Q.50
4.00,6J20,8.40,11.00
4.40,6.35,8.36,10.40
SJOO, 7.30,10.35
4.10,6.15, a m t o . »
450,6.40,8.50,10.45
• Mickey Gordon coneix a París Ellen Andrews. Es casen i es traslladen a Los Angeles, on començaran els seus problemes conjugals.
«Palace» Director Tricicle. Intèrprets: Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.
H Pel·lícula muda que es desenvolupa a l'Hotel Palace, una gloriosa institució hotelera en decadència.
«Sabrina» Director Sydney Pollack. Intèrprets: Harrison Ford, Julià Ormond i Greg Kinnear. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Sabrina, la filla del xofer de la família Larrabee, marxa a París, d'on torna transformada en una sofisticada dona. Linus Larrabee és a punt de firmar un contracte milionari, però tot depèn del compromís de matrimoni del seu germà David i Elizabeth Tyson. Quan David coneix Sabrina s'enamora d'ella.
«Seven» Director David Fincher. Intèrprets: Brad Pitt, Morgan Freeman i Gwyneth Paltrow. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
B Dos detectius de la brigada d'homicidis han de resoldre una enigmàtica sèrie d'assassinats basats en els set pecats capitals.
«Showgiris» Director Paul Verhoeven. Intèrprets: Elizabeth Berkley i Kyle MacLachlan. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Una noia que vol convertir-se en l'estrella d'un important musicals, arriba a Las Ve-gas, on comença a treballar en espectacles eròtics fins que li arribi l'oportunitat.
«Tïerras de penumbra» Director. Richard Attenborough. Intèrprets: Anthony Hopkins, Debra Winger i Edward Hardwicke. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat.
I C.S. Lewis va ser tota una celebritat a la Universitat d'Oxford i un escriptor de novel·les fantàstiques i romàntiques. Lewis no va tenir gaires experiències amoroses fins que va conèixer una escriptora que li va escriure una carta i van començar una relació sentimental.
R Torreblanca J o s e p P u i g C a d a f a l c h . s /n . T . 5 8 9 2 4 8 l
25o ptes r r c n v \ I . A NJI i
SI S^NT CUGAT Tots els dissabtes
SESSIONS «GOLFES» ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA 4a SETMANA
•aavauaiiaiHüE « l a m a M M i n a H
l i l l i M
MORGAN
SevçK
4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 0 « G O L F A » : 0 0 . 3 0 - A P T A
4 . 3 0 - 7 . 1 5 -| « G O L F A » : 00 .45
1 0 . 0 0
• 1 8 A N Y S 4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 « G O L F A » : 00 .45 - 7 A N Y S
4 . 1 5 - 7 . 0 0 - -IO.OO 18 A N Y S
Dissabte, 3 a les 0O30h, «QOLFA»: TIERRAS DE PENUMBRA en V.O. / Dissabte d u 10
©CINESR Al i c r v e l de l 'espectador Pàrking
2 h. gratis
34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 2 de febrer de 1996
L'AGENDA
• Ràdio Sant Cugat • De dilluns a divendres —de 7 a 7:30 li.,/-.'/ despertador,
amb Joan Vallvé. —De 7: 30 a 10 h.Ml gall del
monestir. Revista d'actualitat De 7:30 a 9 h..notícies d'àmbit general. De l) a 10 h., la lera edició de l'infurmatiu Sant Cugat avui. Dirigit i presentat per Xavier Fornells.
—De 10 a 12:45 h.Jlies de ràdio, el magazine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Ma-ribel Cayuelas.
—De 12:45 a 13 h„ Amb molt de gitst, espai de gastronomia amb Pep Blanes.
—De 13 a 13:30 h..Saní Cugat Avui, I"informatiu,2ona edició. Edita i presenta Natàlia Linares.
—De 13:30 a 14 h.Jzntitats. Dirigit i presentat per Xavier Casanovas.
—De 14 a 18 h„Vol de tarda. Música suau seleccionada per Albert Martín.
—De 18 a 21 h.AI lloro. Un programa de Salva Vallvé. Els divendres, de 20 a 21 h.Jiiff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol.
—de 21 a 21:20 h.J, esportiu. Dirigit i presentat per Carme Reverte.
—De 21: 20 a 23 h.£ons i estels. Presentat per Pere Pahissa.
—de 23 a 24h: Dillunsylijufïí any, sí.'. Un pro
grama de Salva Vallvé. Dimarts: L'estrena. L'espai de
cinema de RSC. Dimecres: Hores extres. Amb
Eduard Garcia i Rosa Ma. Jané.
Dijous: Viure a la terra. Programa de Xavier Casanovas, Natàlia Linares i Mònica Costa.
Divendres: Vallès sense Fronteres. Presentat per Fatiha i Ha-med Ben Hammou.
—De 24 a 7 h. Música al teu costat.
—De 7 a 24 h.,cada hora, connexions amb Catalunya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius.
• Dissabte —De 8 a 9 ti.Jïl gall del monestir,
amb Xavier Fornells. —De 9 a 10 h.,Viure a la terra.
(Repetició). —De 10 a 11 h.Jiores extres.
(Repetició). —D'l 1 a 12 h.,Game Over. Amb
Xavier Montero. —De 12 a 13 \\.JÏl magatzem,
Amb Oriol Costa i Amanda Sans.
—De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la redacció d'esports.
—De 14 a 15 h.,Vallès sense fronteres. (Repetició).
—De 15 a 16 h.. Aquells meravellosos íjnysAmb Josep Maria Alvira.
—De 16 a 20 h.Mper DJ, presentat per Xavi Montero.
—De 20 a 21 h.Jlones vibracions Amb David Villena.
—De 21 a 22 h.Salrnaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Ceron.
—De 22 a 8 h.. Música al teu costat.
• Diumenge —De 8 a 9 h.£l dia del Senyor. —De 9 a 9:30 h.£sport en
Manca, lera edició. —De 9:30 a 10 h.£l racó de
la poesia. Amb Joana Francesca Garcia.
—De 10 a 10:30 h.Arrels. Un programa de Rogeli Padró.
—De 10:30 a 14:30 h., Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas.
—De 14:30 a 15 h.Jïsports en marxa, 2ona edició.
—De 15 a 16 b.Aquells meravellosos anys.
—De lb*20i\.SuperDJ. —De 20 a 21 h.Mones Vibra
cions. —De 22 a 7 h.. Música al teu
costat. —Dissabte i diumenge, de 8 a
22 h., connexions horàries amb Catalunya Informació i butlletins locals.
SANTS
• Divendres 2 —La Presentació del Senyor.
• Dissabte 3 —Blai.
• Diumenge 4 —Andreu Corsini.
• Dilluns 5 —Àgata.
•Dimarts 6 —Pau Miki.
• Dimecres 7 —Ricard.
• Dgous 8 —Jeroni Emilià.
L A P 8 Q ï» «,•; $ T A
2 D I V E N D R E S
• Sant Cugat
•Teatre-auditori —A les 10 de la nit, repre
sentació de l'obra Amfitrió, de Molière, dirigida per Ca-lixto Bieito i interpretada per la companyia Teatre Lliure al Teatre-auditori del Centre Cultural.
3 •Valldoreix
•Xerrada —A les 6 de la tarda, xerrada
sobre ioga i meditació a càrrec de Vicente Merlo, doctor en filosofia, al Casal Cultural de Valldoreix amb la col·laboració de l'Entitat Municipal Descentralitzada.
4 • L a Floresta
•Cafè Literari —A les 6 de la tarda, cinquè
Cafè Literari de l'Ocell Radiant de La Floresta a la Unió Recreativa i d'Esports del districte. Durant la sessió hi hauran lectures poètiques, concert de música clàssica, poemes musicats i exposició
Eduard Femàndez és un dels actors d'Amfitrió
«Amfitrió» ve al Teatre-auditori
C alixte Bieito és el director d'Amfitrió l'obra teatral que aquest cap de setmana es re
presentarà al Teatre-auditori del Centre Cultural a càrrec d'uns actors joves, cap d'ells arriba als 30 anys, que formen la companyia del Lliure. Aquesta és una comèdia agredolça, escrita per Moliere, on els déus juguen a l'amor amb les dones dels humans mentre ells fan la guerra. / E.A.
d'art. -A les 7 de la tarda, música
al bar Dada de La Floresta amb el grup Terry Butler Trio.
• Rubí
• L a Xarxa —A les 12 del migdia, La Xarxa
d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta al pallasso Marcel Gross al teatre municipal La Sala amb l'espectacle Mira,
5 D t L L
• Sant Cugat
• Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Conxa
Martínez, directora de l'Escola Municipal d'Art, participarà a la sala d'actes de la Casa de Cultura en el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament. Martínez explicarà el contingut dels estudis de belles arts i arts i oficis.
6 D I M A R T S
• Sant Cugat
•Cultura i Societat —A 3/4 de 8 del vespre, Joa
quim Alsina, professor d'economia i història, parlarà al Centre Borja sobre La marginació i desenvolupament a l'America Andina dins del cicle de xerrades de cultura i societat que organitza el centre jesuïta.
•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Ferran
Ferrer, Antoni Castelló, professor de psicologia de la UAB, explicarà la carrera de psicologia a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament de cara a la tria dels estudis que ha de fer l'alumne de Cou per estudiar a la Universitat.
•Aula Cultural —A les 8 del vespre, Joan Aran,
d'Europa per Bòsnia, parlarà a la sala d'actes del Club Muntanyenc Sant Cugat sobre el corredor humanitari de Bòsnia dins del cicle de l'Aula
El pallasso escenificarà Mira, mira.
Marcel Gross actua a La Sala
C onsiderat un dels pallasos més divertits de Catalunya, Marcel Gross actuarà al teatre
municipal La Sala per oferir el seu joc de gags humorístics sota l'ambient del circ. Mira, mira, l'últim espectacle d'aquest artista, es representarà diumenge a les 12 del migdia, mesos després de l'estrena que va fer a la Fundació Miró de Barcelona amb un gran èxit de públic tant per a grans com per a petits. / E.A.
Cultural que organitza aquesta entitat des de principi de temporada al mes d'octubre.
7 0 1
• Sant Cugat
•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Lluís Tort
i Armand Sànchez, professors de la UAB, paralaran sobre les carreres de ciències ambientals, biologia i veterinària a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament.
•Rubí
•Reunió de pares d'alumnes —A les 7 de la tarda, reunió
de pares i coordinadors de tutories de segon curs de l'Institut de Batxillerat Duc de Montblanc. La professora del centre, Carmen Núriez, farà una xerrada informativa sobre orientació acadèmica i professional.
8 0 I # OU 8
•Sant Cugat
•Xerrades d'orientació acadèmica —A les 8 del vespre, Javier Ba
rà, director de l'Escola Universitària del Baix Llobregat, parlarà sobre els estudis de enginyeries tècniques i telecomunicacions a la sala d'actes de la Casa de Cultura dins del cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional que organitza l'àrea de serveis personals de l'Ajuntament.
LA SALA
•Robí —El dia 11 de febrer a 2/4 de
7 de la tarda, concert de música clàssica a càrrec dels professors de l'Escola Municipal de Música.
—El dia 25 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, representació de l'obra de teatre Amfitrió a càrrec de la companyia del Teatre lliure dirigida per Ca-lixto Bieito.
—El dia 10 de març a 2/4 de 7 de la tarda, Concert amb l'Orquestra de Cambra de l'Institut de Bismarck (Alemanya).
—El dia 23 de març a les 10
HORARI AUTOBUSOS
• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER
.1asorída:<)e.teMJ7.»lalt:»«i^(teca(lahorafinsales22.a0h. fúBm servei Unafaa al aau mmmmt•lHÜflTg 4» FJQ.C. de Sant Cugat - n i i i * l i i l < M l l u a . 1 a a o i t t e # l p » ^ L'úttn servei finaMza el teu «coneguiirttido de F&C. de Sent Cugat.
-CNeeMnere. 1a sortida: 0BJMMJ7.5» 1 ah 50 n*tu*<teí«tahorafinsales21.5Qri. L·u·ms·veiflnairzaeleeuraoani^ar··l·rtd -«•e^fct·ali··tta.laaortteOT.WMl^ L*úMm servei finaftza ai aau recorregut a r e a * * 0a FAC. da Sant Cugat nepoiwgwt Maa Janaf, fiatjBttjfcs-eol flaca Can Cadena, fstactt St Cugat Marcat TamUun*(M,Mm8*CmC*^EmMMn*tMasJaner.
• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT
1asorSda:M.1«M».4ehlalBl6i46irtrwtsdecadahoranrtsales22.1Si. I fcetkie. la sortida: 09.10)49.461) i als 16 í 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
-OeeMners. 1a sortia: 0&23M6.53h i ais 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 2223h. Uteaflua.1as<)rt<te09í3h^.53hials23i53minuts(teca(tarerafinsales22.23h.
iHMfi .1asortite0e.05fc«.35hials<Si;Smirwlste
Mle·at*1asortte09.0SW)9.3aiials05l35mmitsdecadarwraft»ale8 22.Kh.
fleeonagiit Sant Domènec CAR Sa* fiwa^Fle^^ Estoc» FGC, Cotoner, Sant Domènec.
T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES
«etlceía OSXJOhdeltnatl
-Oiee1»men.Hi*tftÍM^delmaJíicafeliMy -Dissabtes ilM*tt.1« sorM* O&SQh dat mati i " R»corng^E<>3tom,^RorB^Pt^(^ntr%litn^^,i Centra, La Roi9il»,F, Colant _»,->. . / « o ï t ,
• • • - • • - " * - ^ s ^ ^ ^
i f l f ·
• A 3. SANT CUGATRUBI-TERRASSA
-O»ea«nera.1as«*ÍK(K^0WI6^5hials25 -Oi»sabteelleaBne. 1aat»«B: 0B.2Sh I aJ»2S -Sortides addlcJonalea Temasa: 06.55h,
T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA
-Wee «ataara. 1a sortida: 05.15-05.40 i ah 40 -DiesaWee. 1a sortta: 05.1505.40 i 06.10h I al» » -Oiumengee i lartua. la sortida: O7.l0ti i ala 10 BÉwta" -Sortides addtetonata·Oardanyola: 22.40h 1218»
• A 3. BARCELONA-SANT CUGAT
^Oa·feínM»7ïaso!ftÍB7o^^ -Dieeabtts. 1 a sortida: 05.451 als 45 minuts da cada h a » * * a tos 21 -46h. -Oiumengee I teslliie.1as©r*a:0e.45h i als 46 r n t ^ ^ -Sortides addtetonaJa a Cerdanyola: 22.181 {totoan).
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 2 de febrer de 1996 APUNTS 35
L'AGENDA
del vespre i el dia 24 a 2/4 de 7 de la tarda, III Mostra de Teatre d'Humor Internacional amb Buffo de Howard Buten.
TEATRE-AUDITORI
•Sant Cugat —Dissabte 10 de febrer a les
10 del vespre, actuació de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.
—Divendres 23 de febrer a les 10 del vespre, Què dius que què? de Toni Mira.
—Dissabte 2 de març a les 10 del vespre, òpera La Traviatta de Verdi a càrrec de l'Or-questar Simfònica de Catalunya. Hi participa el Cor d'amics de l'Òpera de Sabadell. Director del cor, Josep Ferré
—Divendres 8 de març a les 10 del vespre, actuació de l'Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció de Jordi Mora. Narrador del conte musical per a infants Sergi Mateu
—Divendres 15 de març a les 10 del vespre, espectacle de dansa El punt de la memòria de la companyia Trànsit.
—Divendres 22 de març a les 10 del vespre, representació de l'obra Galileo GalUei de Bertolt Brecht. La direcció artística és de l'obra és de Calixto Bieito.
ALTRES ACTIVITATS
• S a n t Cugat
• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4
anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura, telèfon 589 13 82. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris.
• C e n t r e Cívic de la Floresta —Tallers de ceràmica, expressió
corporal, expressió plàstica, dans-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 589 08 47. Organització: A E E A L'Esplai i Ajuntament.
• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,
de costura, manualitats, gimnàstica de manteniment i pintura. Casal per a joves i adults, i altres activitats. Informació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organització: A M L'Esclop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.
• C a s a l Cultural de Mira-sol —Tallers de teatre,, natura,
plàstica, ceràmica, costura, li-
FARMÀCIES DE TORN
Dia/Poble 1 Farmàcia (adreça) 1 Telèfon
1 SantCugat Llorens (Santa Maria, 27) 6741531
* Cerdanyola lljjfs(C/Aíh*a,18) 6824706
• RuM Port(Ma#Ramertol,7) 697 34 56
l Montcada Pardo (Mata, 2) 5642139
i Papiol AV%M».Ger*aBat35) 6663967
• SantCugat - n r - C u W ^ Diputació,6) 6740364
ï Cerdanyola •>*- 8iw*«P(|8.Xops.2) 6923184
- Rubí i fgg! ^Ip^WíW.iWf WW|UWPt */ — l Montcada "•'wíS* '^W·lfcW.p·iplM^·*»- *Sf| S64164S
Papiol _ _'WWtfjlift» UBnBfMKw) %
SantCugat
t ü Rubí
«-(G/Dr.Mu^p Cerdanyola 1J8Mfr.*gMtoM7)
6740430 5807859
m*.Èm.teUaaiim,
Papiol 6683967
N SantCugat Ü Cerdanyola
SiÉ^WSartaQ0Ru3lnyd.3B) 6740645
^ ^ l » i I M I M ^ ^ M Í ^ 6918901 Rubí PWteW*»rcB*w,7)
Montcada 1 Papiol
PutBEarraflU(C?B»xOrquHaT,8)
kmm,$m«m3Si • SantCugat mmiüiii Dio»fct,i?i;i. ÍM7749
j Cerdanyola ^ÉiRlfÉalKJexUntoettoV 6626721
* Rubf '<' 'WKÍK&fNmBm&M ' • 8990430
= Montcada '" -Ü WHÉÈ&W&M... •-§£.;. 5841481
1 Papiol
• SertCuga ; • • tfM^mW$tikp*$& *&* ^ - 67404 B3 5 Ooilnyofe '^MMtntít^ÈU^ttil^^^í*^0^ÈÍ^M'Ít^k- 5822367
l^m - :&tfj^'ig&£jt&H^&t HWA SÉA. m 1343 riitiiiitíri'riiiiiiiin) .' —
iw - ÉBÈMk&Mti£$f *Lï í . :...: 6683967
g ? ^ P ^ * ^ . ^ ? 8 'í «83344
m mm Rubí 6990291
: ÏÏHs&témmt$& «6438 W Papfeí ">mmmmm**.m 6863967
I^SSKL S.'^WWBHSftJPjllP*,^^?*^^*9 ,.;-...-fa?.' ,™T^^ **"
j a i 6620676 Rubí Torras, sjh| M072
•Í19. Pardo ( Q Marta, 2} $642139 AV»(fa .9anaal« ,35) 6683967
(1) D"l/4 de 10 del mati tfavui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D-1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 be I a nit a 1 /4 de 10 del mati de demà.
TELÈFONS
SERVEIS Ajuntament AmbuMori Las nanes 6755106 oumua>BeiaHB> 6928080 Bomber» QeneraÜa 085 Bombar* AuM 6998080 CAP )11í
CAP tintada* 5894455 CaüdeCrito» 5891662 CvàVmmU'^S 6744591
6663967 CatataradsOa* 72S2944
C^CivicUmwÉ: 5890647
Cer*eCMeLaflft§'. 6755105
OsmesStCtgttMJ 5690941
Cormu» " * . « 6747096
CmWm^:>gm 6742459 Dispensari La rtoait l íaf 8747615 En( M^jm^ JaMHBI», 6742719
6663967 ENHER RuM 6991892
teratura, còmics i veu i interpretació. Sessions de contes d'arreu del món i altres activitats. Informació de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon: 589 20 78.
• C a s a de Cultura —Taller de manualitats i cuina.
Informació al telèfon 589 13 82. Organització: escola d'adults.
• R u b í
•Activitats de Carnestoltes —Concurs de carroses. La ca
rrossa ha d'estar formada per
un mínim de cinc persones. Els guanyadors es decidiran durant la rua del 17 de febrer i el jurat emetrà el seu veredicte a l'intermedi del ball. Els guanyadors obtindran un lot de productes cedit pel Mercat Municipal. Inscripcions del 5 al 16 de febrer de dilluns a divendres de 8 del matí a 3 de la tarda a la Oficina d'Informació al Ciutadà de la plaça Pere Aguilera nB 1.
—Concurs de comparses. Han d'estar formades per un mínim de 5 persones. Els guanyadors es decidiran durant la rua del 17 de febrer i el
FECSA (aaacBati
FECSA Hm*fyv.
900313131
Parròquia St»»»' PanfraÉi 1, ai f i l ial
P**»'*"***W**Sfc: 092
P * . I * ^ ( V » * ^ ; : W 7 9 5 1 2 S
ComtartdaWtf» «T4W12
IWHtwtf* , ~'J*ttM «46997
RafeTarf . , -'(• - 5994422
Repaot-BUfe «^fe- 6741580
Sant Cugat Comerç , v " *
6740322
SAUR(AJgüet) 5990021
jurat emetrà els seu veredicte a l'intermedi del ball.
—Concurs de cotxes guarnits. Els guanyadors e s decidiran durant la rua del 17 de febrer i el jurat emetrà els seu veredicte a l'intermedi del ball. Els guanyadors obtindran un lot de productes cedit pel Mercat Municipal. Inscripcions del 5 al 16 de febrer de dilluns a divendres de 8 del matí a 3 de la tarda a la Oficina d'Informació al Ciutadà de la plaça Pere Aguilera nB 1.
EXPOSICIONS
SERVEIS VaKkHBK (parada) 6741111
Orna 8743371
AiaSe» La Rorasla 6742069
AAPPIWMJra-sol 6742918
AAW Verge Carme MtMot 6741003
mN Sant Joan MnHOt 6 » 7193
AAmWVaiJoreix 6742197
AAmwC.Mortaatt·tVaL 6742195
AAf¥WCanMa)6Vaf. «745949
MPrea,IV«inílaFloram «742089
MW^iMfengalarfer. 6745129
Au* CowufidBw 28B4M7
* " ^ !?••*•* JWVJf·/ 5693980
Ï W · f · t c e (91)5434704
K & r a r t d» Catalunya 5991212
ft» WivHaDiQB . # 2 6 0 9
a Sant Jaanda Diu 2W4000
UMXQtXWafta 2 # « 4 0
m#rEa?an* ica .m*m MÉMtítCanalaraa xeM£**™ SautMalkifeVÉll Aà^MftMf «15000 flMattalUïaiÉft flfilflSSE 4990262
om:. 5993191 Tk íaV ttial t Tï l a W i i i » mim mmmM- 8811782
ENTITATS
IÉI$Sfc:it'T}L·^ , ';• ^&&M&í&L· * " ^ líMÈ&Mtk.
«•Pw^WPfW*
U*«A*P«rtoBia .. . M l t t M
€MiM6Mpne
oaméimm «741008
&bm&m&m «7i»12
mrmmé» « Ü M «
&0m*i**»** 674» 14
RMoSHtCttjat 6768969
TalmWlSwt Cugat 599S396
B»4Canfcw 6896282
• S a n t Cugat
• C a s a de Cultura —Col·lectiva dels artistes sant-
cugatencs, Gonzaga Viana, Josep Vivet i Santiago Salido 'Tadín' del 19 de gener a 1*11 de febrer.
—Exposició de l'artista Carles Vergés fins el 12 de febrer.
• F i r a r t —Firart. Exposicions el lr i 3r
diumenge de cada mes, de 9 a 2, a la plaça del Monestir.
•Mouest ir-Centre Cultural —Fins el 31 de març, exposició
r e t r o p e c t i v a d e J o s e p Grau-Garriga al Claustre del Monestir i al Centre Cultural. Grau-Garriga mostra obres del període 1985-1995.
• S a l e s privades
•Mercant ic —Fira permanent d'art i an
tiquaris. A l'avinguda Rius i Taulet. Obert els caps de setmana. Telèfon: 674 49 50.
• S a l a Rusinol —Mostra de Josep Pomes del
1 al 13 de febrer.
• C a n a l s Galeria d'Art —Exposició de Joaquim Budes-
ca del 1 al 29 de febrer.
• E s p a i Lluís Ribas —Exposició permanent d'obres
de Lluís Ribas, al carrer Go-rina,6.
•Col · leg i Maristes-Rubí —Exposició sobre Igualtat en la
diferència del 29 de gener al 21 de febrer.
BIBLIOTEQUES
•Biblioteca Centre Borja de SantCugat —Universitària. Oberta de 9 del
matí a 2/4 de 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon: 674 11 50.
• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de
Propietaris i Veïns de la Floresta. Plaça d'Aiguallonga, número 1. Oberta de dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.
•Biblioteca del Mil·lenari de SantCugat —Centre Cultural. Matins de
dimarts a divendres d'U a 2. Tardes de dilluns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon: 589 27 49.
•Biblioteca Club Muntanyenc Sant Cugat —Plaça Barcelona. Oberta de
5 de la tarda a 9 de la nit. Telèfon d'informació: 674 53 96
•Arxiu Municipal de Sant Cagat —Situat a l'Arxiu Nacional de
Catalunya. Telèfon d'informació: 674 69 93.
•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta
dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8 del vespre.
•Biblioteca Martí i Tauler de Rubí —Edifici L'Escardfvol. Horari:
feiners de 4 a 9. Dijous i dissabtes: de 10 a 2. Telèfon d'informació: 588 72 71.
IHSTALlACIONSIREPmOOHS
Feines de paleta, lampista, ekfncisto i piníoí.
Senetat i quoktat. Preus economia.
No cobrem el óespioçanent
JRÜQUEUJO US EN PENEDIM!! PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
Tel. 72513 80 -724 04 29
KtèBíttServei
*(£&)*Gratuïï a
/Sfíji> Domicili Mercat Pere Son, 120 58914 48 Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389
33032KM250
CREACIÓ I DISSENY
JOIERS-TALLERS PROPIS
OOAVK) SARDA
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS
RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES
« I I MEGA „_ A JBREJTUNG J^amilton KRONQS «JUNCHANS m~>i«to«oix
Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat
.OP.
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61
3383WTSTO-
CINTRE D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA RICOMÀ Ensenyament , solfeig, p i a n o , v iol i , o r g u e , f lau ta t ravessera , v io loncel , gu i ta r ra , etc.
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS
C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
ICERÀ-MICA S.BARNUÜLSf
•PAVIMENTS RÚSTICS, HIDRÀULICS I MANUALS.
•REPRODUCCIONS DE SANITARIS, ADÍETES I COMPLEMENTS.
•ELEMENTS DE RECUPERACIÓ.
I d Rius i Taulet. 120 -08190 S\NT CUGAT DEL VALLÈS
I Tf.674 05 65 Fax 674 14 15
36 ELSH CANTONS Sant Cugat del Valle» Sant Cupt lid ViJHs: C Xcrnc. 5 » 589 62 Kl
Divendres, 2 de febrer de 1996
L A M E M Ò R I A
Alguns dels propietaris fundadors de Valldoreix com a urbanització, a l'any 1927. El vailet que hi ha és en Josep
Altet, que aleshores tenia 7 anys. Foto: Hl.S 4 CANTONS.
L'amic Josep Altet i Forés ens ha deixat TOMÀS GRAU GARRIGA
H a estat un amic dels q u e d e i x e n u n a empremta dintre teu, per la seva manera de ser tan humana i sin-ce r a . Ha e s t a t un
home que de l'amistat n'ha fet un culte sincer. Jo el vaig conèixer ja de gran i la nostra relació ha estat molt intensa per les moltes coincidències en la nostra afició a la història i en la nostra manera de pensar.
Va néixer a Barcelona, però, de ben petit, va venir amb els seus familiars a passar l'estiu a Valldoreix, se'n van enamorar i finalment s'hi van quedar a viure permanentment. De ben jovenet, vingué a aprendre en una escola de Sant Cugat i això li va comportar fer amistats, entre els seus condeixebles, que ha conservat fins avui.
Com a ofici, es va dedicar a la indústria de l'alumini durant molts anys, però la devoció que
sentia més era la investigació de la història. Ja de molt jovenet va freqüentar molt el Museu de Rubí. Allà s'hi va passar moltes hores, puix hi trobà molts documents antics que feien referència a la Quadra de Canals, antic castell la influència del qual agafava molt del terme que avui és Valldoreix. Això encara li va fer agafar més l'anhel de la recerca que feia referència al seu estimat V a l l d o r e i x i S a n t Cugat.
Es van fer algunes excavacions pels voltants de Can Montmany, on es va trobar una gran necròpoli i, junt amb altres recerques amb altres companys, li van fer agafar ganes d'obrir un museu a Valldoreix, amb tot el material del qual disposaven. Així va néixer el museu que
«Ja de molt jovenet va
freqüentar el
Museu de Rubí. S'hi va passar
hores, puix hi trobà documents sobre la Quadra
de Canals»
tots coneixem. Ell fou qui me'l va fer conèixer i em va anar mostrant les noves incorporacions de material i documents que s'anaven fent.
Josep Altet va fer el Mapa Històric del Terme Civil de Sant Cugat del Vallès, Rubí (part oriental) i de Canals, i va elaborar també el Mapa Par roqu ia l de Sant Cebrià de Valldoreix, Sant Pere Octavià, San t M e d i r i S a n t a Maria de Campanya.
Una de les moltes tasques que ha fet són els plànols del camí
isiílilfll romà de la Via Augusta fins a Cadis. Ha estat la
tasca que li ha comportat més hores de feina i dedicació per la llarga trajectòria.
Hem fet amb ell i alguns amics l'amidament del camí vell de Gràcia que travessava la carena de
Collserola des del monestir de Sant Cugat. Sempre amb aquella roda de bicicleta que es va muntar i que portava un comptaqui-lòmetres incorporat de manera casolana, però que era efectiu.
Resseguírem, amb moltes dificultats, el vell camí que conduïa fins a Rubí, que passava per Santa Maria de Campanya i la masia de Can Santjoan fins a arribar al vell carrer de Sant Cugat, ja dins la ciutat de Rubí. Hem fet visites periòdiques a les esglesioles de Sant Vicenç i Sant Adjutori del Bosc, per comprovar l'estat en què es troben, a més de medir el camí vell a peu des del monestir fins a Sabadell.
Altet era un home que afavoria a tothom pel seu caràcter obert i dialogant. Tots els documents antics que queien a les seves mans, sempre me'ls oferia perquè en tragués algun motiu per redactar els meus escrits.
Que descansi en pau.
L A C O L U M N A
Masculí/femení EMMANUEL CUYAS
•
J o estic disposat a admetre que en el llenguatge i la gramàtica que fem servir cada dia hi ha un tel de masclisme
de molt gruix. Els senyors que van establir que el gènere masculí era el dominant i que s'havia de dir, per exemple, «els homes van poblar la terra» o «els romans van crear un imperi» donant per entès que la paraula homes i la paraula romans inclouen els homes i les dones i els romans i les romanes eren de segur això, uns senyors, i uns senyors amb unes idees molt clares sobre qui havia de tallar el bacallà en aquest món. Ara: aquests senyors eren també uns personatges que sabien molt bé que el llenguatge, que és una eina d'ús urgent, vol economia i concisió i que els par-lants no es poden passar l'estona d'una conversa distingint entre masculins i femenins, dient els homes i les dones van poblar la terra o els nens i les nenes són petits i petites i altres frases més complexes que acabarien convertint la parla i l'escriptura en un embolic volumètric. La llengua està plena de convencions i la de fer dominar el masculí sobre el femení n'és una més. Si vostès volen, és una convenció gens innocent, maligna. Molt bé, canviem-la si escou les sensibilitats, però si s'ha de fer que ho facin gramàtics i gramàtiques —observin: gramàtics i gramàtiques—, gent professional de la llengua, però que per favor no es deixi en mans de polítics i comerciants els quals, per afalagar els electors/les electores o els seus apreciats clients/apreciades clientes fan anar en doina l'economia, la gramàtica, la sintaxi i la prosòdia.
Dit això, també diré que la l lengua i les seves regles no devien ser només creació d'uns mascles amb una visió poc amable de la feminitat si es té en compte que un grapat de paraules sublims són femenines. Justícia, llibertat, igualtat, democràcia. Lluna, estrella. Gramàtica. La llengua és un treball mil·lenari d'homes i dones que han fet una feina classificatòria i contrapesa-da de mascu l ins i f emenins davant la qual la convenció de les concordances és una pura anècdota. Els mascles més peluts han anat a la guerra i no per això se'ls ha torçat la corona.
S Ú P E R D J Cada cap de setmana mes joves el SÚPER DJ. El programa per als amants
de la música màquina.
Quatre hores de trance, dance, tralla.
Novetats, votacions a la llista, i premis per als oients.
Apunta't a la tarda SÚPER DJ.
Amb XAVI MONTERO, JORDI TRILLA I RAQUEL INIESTA.
SÚPER DJ: Els dissabtes i diumenges de 16 a 20 h. a
RÀDIO SANT CUGAT 9 1 . 5 F M
top related