aeroport de barcelona - el prat · 2015. 12. 2. · de 4 de juny, de pressupostos generals de...

Aeropuerto de Barcelona - El Prat

Aeroport de Barcelona - El Prat Informe de gestió ambiental 2010

Cubierta_barcelona_cat.indd 1 7/9/11 09:29:50

3 Presentació 4 Descripció del centre 4 Raó social 4 Descripció del centre 4 Activitat d’Aena a l’Aeroport de Barcelona - El Prat 6 Política mediambiental 8 Descripció del Sistema de Gestió Ambiental (SGA) 9 Estructura del Departament de Medi Ambient a l’aeroport 10 Aspectes ambientals i impactes associats 13 Objectius i metes 16 Formació mediambiental 17 Auditories 18 Acompliment ambiental 18 Consum d’energia elèctrica 20 Consum de gas natural 22 Consum d’hidrocarburs 25 Consum d’aigua 28 Control d’aigües residuals 30 Control de les aigües superficials / subterrànies 32 Residus 40 Emissions acústiques 44 Qualitat de l’aire a les instal·lacions de l’aeroport 53 Control d’avifauna 54 Seguiment ambiental d’empreses

Aeroport de Barcelona - El Prat

Informe de gestióambiental 2010

Este folleto ha sido realizado en papel100% reciclado y ecológico ECF

Cubierta_barajas.indd 2 7/7/11 12:51:43

Presentació

3

L’Aeroport de Barcelona - El Prat presenta el seu informe de gestió ambiental corresponent a l’any 2010.

La gestió ambiental de l’aeroport està implantada i certificada d’acord amb la norma UNE-EN-ISO-14001 i actualment està plenament integrada en la gestióglobal de l’aeroport.

La informació que es presenta a continuació és un resum de la situació ambiental a l’aeroport durant l’any 2010 i de la seva evolució respecte d’anys anteriors, així com de les iniciatives de millora posades en marxa per reduir l’impacte que ocasiona la presència de l’aeroport sobre l’entorn.

Cal dir que aquest informe ambiental recull l’avaluació del primer any complet de l’Aeroport de Barcelona - El Prat amb la T1 plenament operativa. Recordem que la T1, així com la infraestructura que hi està vinculada, va començar a operar el juny de 2009. Tots els aspectes ambientals deri-vats d’aquest canvi han estat recollits, analitzats i incorpo-rats al sistema de gestió ambiental vigent per assegurar que la gestió de la nova infraestructura aeroportuària es realitzi amb la protecció ambiental màxima.

Aquest informe és un reflex del treball diari i de l’esforç de tothom perquè l’aeroport presti el millor servei a tots els seus clients. Un treball dur que continua cada dia per adoptar totes les mesures necessàries, d’acord amb els nous objec-tius que requereix la societat a la qual presta servei.

Descripció del centre

Raó social Raó social: AenaCentre: Aeroport de Barcelona - El PratAdreça: Aeroport de Barcelona - Prat, terminal

T1 Dic Sud, 2a planta 08820 - El Prat de LlobregatCIF: Q-2822001-JCNAE: 63.23

L’Aeroport de Barcelona - El Prat pertany a l’entitat pú-blica empresarial Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena), creada en virtut de l’article 82 de la Llei 4/1990, de 4 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a 1990. Aena té personalitat jurídica pròpia i independent de la de l’Estat, plena capacitat jurídica, pública i privada, i patrimoni propi.

Descripció del centre

L’aeroport està situat sobre el delta del Llobregat i s’estén principalment pel terme municipal del Prat de Llobregat, tot i que ocupa terrenys de Sant Boi de Llobregat i Vi-ladecans.

Superfície: 1.520,16 ha

Situat a 12 km de la ciutat de Barcelona

El seu horari d’operació és de 24 hores

Dues terminals de passatgers, T1 i T2 (A, B i C)

Una terminal de càrrega

Tres pistes per a l’enlairament o l’aterratge

Capacitat declarada de 64 moviments/h, però amb capacitat per processar 90 operacions/h

164 portes d’embarcament (101 a la T1 i 63 a la T2)

73 passarel·les (43 a la T1 i 30 a la T2)

332 mostradors de facturació (166 a la T1 i 166 a la T2)

15.315 places d’aparcament a la T1 i 13.000 a la T2

Tres operadors de serveis de terra o handling (i dos d’autohandling)

Acull més de 100 companyies

Més de 150 destinacions (més de 25 d’intercontinentals)

29.209.595 passatgers durant 2010

277.832 moviments d’aeronaus durant 2010

104.280 tones de càrrega

Activitat d’Aena a l’Aeroport de Barcelona - El Prat

L’àmbit d’aplicació del Sistema de Gestió Ambiental se circumscriu a les activitats de gestió i manteniment de les instal·lacions i infraestructures aeroportuàries i ser-veis aeroportuaris de l’Aeroport de Barcelona - El Prat (aspectes directes).

De les activitats i els serveis podem destacar-ne els següents:

Generació d’energia elèctrica en cas d’emergència

Subministrament d’energia elèctrica

4

Subministrament d’aigua d’abastament

Manteniment de les instal·lacions (xarxa elèctrica, xar-xa d’aigua, aire condicionat, equips electromecànics, xarxa informàtica, sistemes informàtics, xarxa contra incendis, jardineria, etc.)

Millora de les instal·lacions

Manteniment de la xarxa d’aigües residuals

Facilitació aeronàutica i gestió d’infraestructura ope-rativa

Salvament i extinció d’incendis

Recollida de residus

Activitats administratives

Activitats comercials

Moltes d’aquestes activitats i serveis no les realitza direc-tament Aena, sinó empreses subcontractades a aquest efecte. Aquestes assistències tècniques són les següents:

Manteniment i neteja del camp de vol

Neteja de les instal·lacions

Gestió de residus

Manteniment de la xarxa d’aigües residuals

Manteniment de jardins

Manteniment de les diferents instal·lacions

Control de fauna

Desratització

Manteniment de vehicles propis

Manteniment del Sistema de Gestió Ambiental

Vigilància ambiental de contractistes i concessionaris

D’altra banda, a l’aeroport desenvolupen les seves ac-tivitats altres empreses concessionàries entre les quals destaquen les companyies aèries, les de proveïment de combustible, les de serveis de terra (handling), les de restauració, les de lloguer de vehicles, les botigues, etc., que queden fora de l’àmbit de la certificació mediam-biental. Així i tot, s’identifiquen i controlen els aspectes que poden afectar la gestió ambiental de l’aeroport (as-pectes indirectes).

5

6

Política mediambiental

Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena), com a entitat líder prestadora de serveis de transport aeri a tra-vés dels seus aeroports i del sistema de navegació aèria, en un marc de seguretat, qualitat i eficiència, és conscient del seu compromís amb la societat pel que fa a la protecció del medi ambient i de la seva contribució a la sostenibilitat del transport aeri.

En coherència amb aquesta responsabilitat, Aena planteja com un dels seus objectius l’excel·lència en la prestació dels serveis que té assignats i necessita, dins del marc de l’Estratègia Espanyola de Desen-volupament Sostenible, que s’apliquin les mesures necessàries per al desenvolupament sostenible del transport aeri, a través de l’equilibri de costos i beneficis socials, mediambientals i econòmics, amb resultats positius per a la nostra societat.

En aquesta línia, el compromís d’Aena amb el medi ambient s’ha desenvolupat de manera constant i con-tínua, a través de la definició d’un conjunt de progra-mes i actuacions, així com d’un increment progressiu en l’assignació de recursos per a la consecució dels seus objectius mediambientals. Tot això s’articula a partir d’una política mediambiental i energètica, en con-tínua revisió, que ha arrelat amb força en la consciència col·lectiva de la nostra organització.

Així mateix, la variable ambiental s’incorpora a totes les etapes de la nostra activitat (planificació, projecte, construcció i prestació del servei) per permetre, mit-jançant els indicadors oportuns, la definició de mesures de protecció, compensació i correcció que minimitzin els impactes que potencialment s’associen a l’activitat aeroportuària, de navegació aèria i de desenvolupa-ment d’infraestructures, i per garantir millors nivells de qualitat ambiental, progrés econòmic i conservació dels valors naturals.

D’acord amb el compromís ambiental esmentat, als centres aeroportuaris i de navegació aèria es promou la implantació de sistemes de gestió ambiental, basats en normes reconegudes internacionalment, que perme-ten la consecució de certificacions mediambientals.

En particular, en sintonia amb els compromisos del Protocol de Kyoto, es persegueix una reducció de les emissions dels gasos que contribueixen al canvi climàtic mitjançant un aprofitament eficient dels recursos ener-gètics i la utilització progressiva de les energies renova-bles, que han de fer-se compatibles amb les exigències operatives.

Tot això porta Aena a establir el seu compromís d’excel·lència mediambiental, que ha de respondre a les demandes socials i ambientals que garanteixin un desenvolupament sostenible del transport aeri a través dels principis següents:

Respectar i protegir el medi ambient com a objectiu bàsic en la gestió de les activitats que té encomanades Aena en matèria d’aeroports i nave-gació aèria, així com en el desenvolupament de les infraestructures aeronàutiques i dels espais i serveis comercials.

Fer compatible el desenvolupament del transport aeri amb la conservació del medi ambient, de manera que les accions d’avui no comprometin la qualitat de vida de les generacions futures i fomentar el desen-volupament sostenible.

Establir procediments per conèixer i mantenir actua-litzats els requisits legals, ambientals i de caire ener-gètic aplicables a l’activitat d’Aena i altres requisits subscrits, així com per al seu compliment.

7

Implantar a cada centre un sistema de gestió mediambiental que estigui d’acord amb aquesta polí-tica i que permeti definir periòdicament objectius i metes mediambientals, així com controlar-ne i ava-luar-ne de manera sistemàtica el grau de compliment per assegurar la millora contínua i la prevenció de la contaminació.

Disposar de la informació i els recursos necessaris per proposar i assolir objectius de millora contínua quant a eficiència energètica, com a peça clau per reduir les emissions de CO2 i dins de l’estratègia de desenvolupament sostenible d’Aena.

Promoure actuacions encaminades a minimitzar els nivells acústics i que permetin contribuir a preservar la qualitat de vida de les poblacions de l’entorn aero-portuari.

Prevenir la contaminació atmosfèrica que es pugui associar a les activitats d’Aena tenint en compte els mitjans tècnics i econòmics disponibles, minimitzant les emissions químiques i establint els mecanismes adequats de control, vigilància i correcció.

Fomentar la reutilització, el reciclatge i la gestió dels residus de manera respectuosa amb el medi ambient.

Racionalitzar el consum de l’energia i dels recursos naturals a través de l’eficiència energètica i la utilit-zació progressiva de les energies renovables.

Actuar de manera transparent amb les administra-cions, institucions i comunitats de l’entorn on Aena desenvolupa la seva activitat i cooperar-hi estreta-ment en la prevenció de possibles impactes ambien-tals que puguin ser generats per les activitats associa-des al transport aeri.

Comunicar la política mediambiental a tots els empleats, contractistes i concessionaris d’Aena, i posar-la a disposició dels nostres clients i de la resta de la societat.

Conscienciar el personal mitjançant programes de for-mació i sensibilització sobre la importància del desen-volupament correcte de les seves activitats, fomentant la seva participació en el compliment dels objectius.

Adequar periòdicament la política mediambiental als nous objectius de l’organització, adaptant-la a les noves necessitats que es presentin.

8

Descripció del Sistema de Gestió Ambiental (SGA)

El Sistema de Gestió Ambiental de l’Aeroport de Bar-celona - El Prat compleix els requisits de la norma ISO 14001:2004 i està certificat des de juliol de 1999 per AENOR (1998/1282/GA/01).

Aquest sistema és el marc per a la identificació i el con-trol dels seus aspectes ambientals. Entre els objectius d’un SGA hi ha els següents:

Identificar els procediments necessaris per a l’aplicació de la política ambiental

Establir els criteris, mètodes i recursos que n’assegurin l’eficàcia

Obtenir i analitzar la informació sobre els seus resultats

Implantar les actuacions orientades a la millora con-tínua del funcionament de la gestió ambiental de les seves activitats

L’SGA es compon principalment dels elements següents:

Política mediambiental

Documentació de l’SGA:

- Manual

- Procediments

- Instruccions tècniques

- Registres

Programa de gestió ambiental

Auditoria interna

Revisió per part de la direcció

Estructura del Departament de Medi Ambient a l’aeroport

9

Director aeroport BCN

Departament de Medi Ambient

Cap del Departament de MA

° Monitoratge i control del SOROLL

° Seguiment de la qualitat de les AIGÜES

° Seguiment de la qualitat de l’AIRE

° Gestió de RESIDUS

° Control de FLORA i FAUNA

° SAIM (Servei d’Atenció i Informació Ambiental)

° Manteniment del Sistema de Gestió Ambiental (SGA)

° VIGILÀNCIA AMBIENTAL - Control d’empreses

Divisions... Altres departaments...

10

Vector Aspecte directe Impactes associats

Aigua

Consum total d’aigua de pousConsum d’aigua potableConsum d’aigua potable per a torres de refrigeracióConsum d’aigua de subministrador extern

Abocament d’aigües residuals procedents de fossa sèptica (CELA i abalisament)Abocament d’aigües a l’estació depuradora de DEPURBAIX

Esgotament dels recursos naturals

Recursos destinats al manteniment de la depuradora i possible afecció de la qualitat de les aigües

superficials, subterrànies i del sòl

Energia / recursos naturals

Consum de gasolina d’estació de serveiConsum d’energia elèctricaConsum d’energia elèctrica Terminal 2Consum d’energia Clima T1 (CEN)Consum d’energia elèctrica (abalisament + nav. aèria)Consum de gas natural

Esgotament dels recursos naturals

Aspectes ambientals i impactes associats

Un aspecte ambiental és qualsevol element, producte o servei de l’organització que pugui interactuar amb el medi ambient.

Un impacte ambiental és qualsevol canvi en el medi ambient, tant si és advers com beneficiós, produït per un aspecte ambiental.

Els aspectes ambientals directes són els generats per les activitats o serveis que desenvolupa Aena a l’Aeroport de Barcelona - El Prat en condicions normals d’operació, associats a les activitats i els serveis sobre els quals s’exerceix un control directe de gestió.

Els aspectes directes significatius derivats de la identifica-ció i avaluació de l’activitat de 2010 són els següents:

Vector Aspecte directe Impactes associats

Aire

Emissions de gasos i partícules per combustió de gasoil i gasolina de vehiclesEmissions de gasos i partícules generades en les pràctiques contra incendisEmissions de gasos i partícules per combustió de gas natural en calderes de calefacció (BT i T2)

Contaminació de l’aire. Afecció de les vies respiratòries

Escalfament global – canvi climàtic

Residus

Generació d’absorbent i draps impregnats d’oli i greixosGeneració de residus sanitaris (grups III i IV)

Generació de residus urbans

Generació d’aerosolsGeneració de piles usadesGeneració de bateries usadesGeneració d’olis mineralsGeneració de residus urbansGeneració de filtres amb residus d’olisGeneració de residus procedents de separadors d’hidrocarburs i olisGeneració de pots de pintura amb restes

Incineració del residu

Ús d’abocadors

Tractament dels residus perillosos

11

12

Vector Aspecte potencial

Aigua

Vessament / fuga de jet A1 per trencament / fissura a la xarxa d’hidrants o problemes d’estanquitat en fossats o en operacions de proveïment de carburant d’aeronaus

Fuga d’aigües hidrocarburades per sobrecàrrega, fissura o trencament de separadors

Vessament de productes / residus perillosos

Sòls



Abandonament / deposició de residus incontrolats (obres a l’aeroport)

AireFuites de gasos refrigerants que esgoten la capa d’ozó i gasos que contribueixen a l’escalfament global

Residus



Abandonament / deposició de residus incontrolats (obres a l’aeroport)

Vector Aspecte indirecte Impacte

SorollGeneració de soroll aeronàutic a la zona de Gavà Mar i Castelldefels

Molèsties que poden afectar la salut o el benestar de la població

Aspectes ambientals i impactes associats

Els aspectes ambientals potencials són els generats com a conseqüència de les activitats portades a terme a l’Aeroport de Barcelona - El Prat fora de les condi-cions normals i a causa de situacions d’emergència.

Els aspectes potencials s’associen a situacions de risc. A continuació, se’n mostren els significatius de 2010:

Els aspectes ambientals indirectes són els generats per acti-vitats, serveis i processos duts a terme per concessionaris que realitzen operacions a l’Aeroport de Barcelona - El Prat. Aquests aspectes s’identifiquen en el moment en què inicien l’activitat. Es defineixen en els plans de vigilància ambiental imposats per Aena a l’Aeroport de Barcelona - El Prat i pos-teriorment se’n realitza un seguiment del comportament.

A més dels aspectes ambientals indirectes controlats mit-jançant els plans de vigilància ambiental, el Departament de Medi Ambient d’Aena segueix de manera independent l’emissió de soroll provocada per totes les operacions de les aeronaus en enlairaments i aproximacions a l’aeroport:

Aspecte Objectiu Seguiment Avaluació

RESIDU URBÀ

RECICLAR EL 37% DELS RESIDUS URBANS GENERATS A L’AEROPORT (kg de residus reciclats l’any x 100 / kg totals de residus urbans l’any)

Accions:- Formació/sensibilització global quant a la

recollida selectiva, en especial: restauració, comerços, personal de neteja, oficines

- Seguiment diari de les pràctiques de segregació en tots els punts de generació (T1). Seguiment mensual empreses de restauració (T2)

- Instal·lació de 14 ecopunts a la Terminal 1 (2a fase)

- Recollida de vidre en àrees de restauració (CCR). Revisió de cambres de pneumàtica. Revisió funcionament pneumàtica

L’índex de reciclatge de 2010 va ser del 33,5%.

L’objectiu no s’ha aconseguit malgrat la millora en la segregació de 3 de les 4 fraccions de RSU: paper, vidre i envasos. En l’índex final ha repercutit de manera important la reducció de la recollida d’orgànica, especialment a la T2.

Correcció prevista: el 2011 l’aeroport centrarà l’objectiu de segregació de RSU en la millora de segregació de la fracció orgànica.

No aconseguit

AIGÜES RESIDUALS

REDUIR AL 50% LA CONCENTRACIÓ D’AMONI I NITROGEN KJEDHAL EN AIGÜES DE SENTINA (mitjana 2007-2008: 2.634 mg/l d’amoni i 2.504 mg/l de NTK)

Accions 2009:- Disseny d’un sistema de tractament d’aigües

de sentina per a la reducció de la càrrega contaminant de l’amoni: 2.634 mg/l; NTK: 2.504 mg/l, en un 50%, mínim

- Redacció del plec de prescripcions tècniques per a la instal·lació del sistema de tractament d’aigües (depuradora)

- Adjudicació de l’expedient i obra d’instal·lació Accions 2010:- Instal·lació- Posada en marxa i període de proves del

sistema de tractament- Analítica de l’aigua de sentina a la sortida

del tractament (dipòsit acumulador) per a l’avaluació final de l’objectiu

S’ha realitzat la fase d’obra civil i s’estan duent a terme les proves de funcionament.

Durant el segon trimestre de 2011, amb la depuradora operativa de forma ordinària, es farà l’analítica de verificació final per comprovar la consecució de l’objectiu.

FinalitzatAvaluació pendent

Objectius i metes

A continuació es mostra l’evolució dels objectius que es van planificar per al 2009-2010:

13

14

Objectius i metes


CONSUM D’AIGUA REG

REDUCCIÓ 10% DEL CONSUM D’AIGUA PER A REG per m2 (mitjana 2005-2007) AMB L’APLICACIÓ DELS CRITERIS DE JARDINERIA SOSTENIBLE

Fase 1 - Elaboració de l’estudi bàsic per a la determinació de les directrius basades en jardineria sostenible per al disseny i manteniment de les zones verdes de l’aeroport

Fase 2 - Execució pràctica de la jardineria sostenible a l’aeroport (adequació d’espais i implantació a la T2)

L’execució pràctica s’ha dut a terme, de moment, en un tram del vial estructurant (T2).Es constata que el consum total de reg de la zona T2 (pou nord), el 2010, s’ha reduït en un 64% respecte de la mitjana 2005-06-07.

Aconseguit

CONSUM D’AIGUA

REDUCCIÓ DEL 2% DE CONSUM D’AIGUA EN TORRES DE REFRIGERACIÓ (del consum mensual de les torres durant 2009-2010, abans de la instal·lació de la planta d’osmosi)

Accions:- Anàlisi del consum en climatització- Licitació d’expedient per a la reducció del

consum d’aigua per a torres de refrigeració mitjançant la instal·lació d’una planta d’osmosi

- Subministrament i instal·lació de la planta d’osmosi

- Anàlisi del consum final

L’execució de la instal·lació de la planta ha finalitzat.S’estima una reducció del consum d’aigua del 30%.El sistema, a més, utilitzarà aigua no potabilitzada.Pendent de constatar la verificació del compliment de l’objectiu. Previst a través de la recollida de dades de consum dels mesos de maig, juny i juliol de 2011.

FinalitzatAvaluació pendent

CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA

REDUCCIÓ 2% CONSUM D’ENERGIA PER A CLIMATITZACIÓ A LA T1

Accions:- Redacció del projecte, licitació i execució per a

la instal·lació de sondes d’ambient per captar la temperatura i humitat relativa dels diferents espais de la Terminal 1 i adaptar la regulació de climatització mitjançant l’ús d’aquestes sondes. Millora de la gestió de la climatització

- Redacció del projecte, licitació i execució per al subministrament i instal·lació de cortines d’aire en zones públiques i prepassarel·les d’embarcament de la Terminal 1. Conservació de la climatització interior

Instal·lació de sondes d’ambient per a la millora de la gestió de la climatització: acció efectuada.Subministrament i instal·lació de cortines d’aire: acció en procés.

En procés

15


COMPRES

ESTABLIR CRITERIS AMBIENTALS PER A LA COMPRA DE MATERIAL D’OFICINA I INFORMÀTIC

Accions:- Recopilació de dades i redacció de la guia de

criteris ambientals per a la compra de material d’oficina i equipament informàtic

- Presentació de la guia- Introducció dels criteris acordats en una

fitxa de registre de requisits ambientals per a l’aeroport i elaboració de la corresponent fitxa de verificació interna per seguir-ne el compliment

La gestió dels criteris de compra verda s’està aplicant segons els requisits voluntaris redactats i registrats en la fitxa de requisits ambientals corresponent.

Aconseguit

CONSUM D’ENERGIA

REDUCCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA: migració del 8% dels llums de plataforma (canvi de làmpades a LED)

Accions:- Subministrament i instal·lació de LED al sistema

de balises. Expedient: “Adequació dels llums encastats aeronàutics de superfície de BNI a tecnologia LED”

Es passa d’un consum de 40 W (làmpada halògena) a un consum de 12 a 15 W.Reducció del consum i del manteniment, ja que la vida útil d’un LED és superior al de la làmpada halògena, aspecte molt important per a la funció d’abalisament de pistes.

Aconseguit

La planificació de la formació ambiental a l’Aeroport de Barcelona es dissenya per assegurar que el seu personal, especialment el que per la seva feina pugui causar impac-tes en el medi ambient, conegui i controli els aspectes ambientals associats al lloc que ocupa.

Tot el personal que treball a l’aeroport ha de ser conscient de la importància de complir la política mediambiental. La formació i sensibilització planificada pretén aportar un major nivell de competència i qualificació, de manera que es pugui complir el compromís de millora contínua.

Durant el 2010, es van portar a terme diverses accions formatives, entre les quals destaquen les següents:

Mòdul de sensibilització mediambiental en línia (diri-git a tot el personal d’Aena de l’Aeroport de Barcelo-na - El Prat).

SAOS II - Mòdul general.

Jornada sobre Obligacions, Redacció i Execució PPT per al Compliment del RD 105/2008, d’1 de febrer, de Regulació de la Producció i la Gestió dels Residus de Construcció i Demolició.

Jornada Europea de Ciutats i Regions per a la Millora de la Qualitat de l’Aire.

Ampliació del règim de comerç d’emissions de gasos hivernacle.

Curs tècnic usuari SIRBCN, exp. 966/05.

Conducció eficient.

Formació mediambiental

16

2007 2008 2009 2010

NOMBRE DE CURSOS MEDI AMBIENT 6 17 18 18

HORES FORMATIVES 174 136 85 139

PARTICIPANTS 291 239 207 691

17

Auditories

El sistema de gestió ambiental de l’aeroport se sotmet periòdicament a un procés d’auditories per determinar:

Si compleix els requisits de la norma ISO 14001:2004.

Si les activitats estan d’acord amb el que estableix el Sistema de Gestió Ambiental de l’Aeroport de Barce-lona - el Prat.

Si compleix la legislació ambiental vigent.

Des de 1998 l’Aeroport de Barcelona - El Prat ha pas-sat 30 auditories de l’SGA (entre internes i externes). Les últimes auditories realitzades constaten la madure-sa del sistema de gestió i subratllen el valor d’un sis-tema eficaçment implantat per a la gestió ambiental a l’aeroport.

Acompliment ambiental

18

Consum d’energia elèctrica

L’energia elèctrica consumida a l’Aeroport de Barcelona - El Prat prové de l’abastament de la companyia elèctrica externa.

L’Aeroport de Barcelona - El Prat disposa, a més, de diversos grups electrògens d’emergència, alimen-tats amb gasoil, que subministren energia elèctrica a l’aeroport en cas de tall del subministrament de la xar-xa externa.

Amb la inauguració de la T1 l’estructura de distribució elèctrica s’ha modificat per adaptar-se a les noves neces-sitats i requeriments de l’aeroport. La distribució es rea-litza a través de dues línies:

Subestació SAE, centrals elèctriques CELA-CELT (zona T2).

Subestació SAO, central elèctrica CENAT (zona T1).

El consum d’energia elèctrica total el 2010 va ser de 193.953.980 kWh.

Es constata el següent:

Un increment del 13% respecte de 2009 i un 134% respecte de 2008. L’increment de consum s’explica per l’increment d’instal·lacions de l’aeroport, incloent-hi, entre d’altres, la nova Terminal 1 i la pla-taforma, diversos edificis d’aparcaments, noves urba-nitzacions i la central energètica (CEN).

Com a mesures correctores d’aquesta situació, l’aeroport està incorporant mecanismes i instal·lacions per a l’estalvi d’energia, algunes de les quals estan incloses en els objectius del programa de 2010.

Actuacions realitzades o iniciades el 2010:

Primera fase en plataforma per a la migració de llu-minària halògena a LED (actuació iniciada el 2008).

Reducció del consum elèctric amb la instal·lació d’equips de compensació d’energia reactiva en trans-formadors.

Posada en marxa del sistema informàtic SMP per al control de la il·luminació de plafons de pista en hores de llum (per evitar la il·luminació diürna en condicions de bona visibilitat).

Instal·lació de sondes d’ambient per optimitzar el con-sum de climatització de les terminals.

Actualment, l’Aeroport de Barcelona - El Prat dissenya un pla per al registre i control del consum energètic (combustibles, energia elèctrica), com a pas per a la implantació d’un sistema de seguiment de l’eficiència energètica. En aquest sentit, l’aeroport ha designat el responsable (denominat gestor energètic) perquè lideri aquest procés.

19

CONSUM ANUAL D’ENERGIA ELÈCTRICA (kWh)

CONSUM ANUAL D’ENERGIA ELÈCTRICA (kWh) / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

200.000.000

180.000.000

160.000.000

140.000.000

120.000.000

100.000.000

80.000.000

60.000.000

40.000.000

20.000.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

6,5

6,0

5,5

5,0

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010


20

Consum de gas natural

El gas natural consumit és usat com a combustible per al funcionament de les calderes de la Terminal 1, la Ter-minal 2 i el bloc tècnic.

Les calderes tenen les funcions següents:

La calefacció de les terminals i el bloc tècnic de l’aeroport.

La producció d’una part de l’aigua calenta sanitària (ACS) a la T1. (A la T1, l’ACS és generada també per escalfadors elèctrics i per energia solar tèrmica o EST).

El 2010 l’aeroport disposava de 31 calderes de combus-tió de gas natural amb una potència tèrmica nominal instal·lada de 43,086 MW (27 MW a la T1 i 16,086 MW a la T2).

El consum total de gas natural el 2010 va ser de 4.071.845 m3.


El consum de gas natural s’ha triplicat respecte de l’escenari anterior a la inauguració de la T1.

L’augment d’aquest consum respecte de 2008 és proporcional a l’augment de l’espai que ha de climatitzar-se amb la incorporació de la nova àrea terminal i oficines.

L’augment de l’espai terminal i la reducció del nombre de passatgers anuals respecte de l’escenari de 2008 ha provocat un augment considerable de la ràtio de con-sum de gas natural per passatger.

Per reduir el consum de la climatització a la Terminal 1 s’executen les actuacions següents:

Instal·lació de sondes de temperatura ambiental en diferents espais de la T1 (2010-2011).

Instal·lació de cortines d’aire en portes d’embarcament (2011).

21

CONSUM ANUAL DE GAS NATURAL DE CALEFACCIÓ (m3)

CONSUM ANUAL DE GAS NATURAL DE CALEFACCIÓ (m3) / PASSATGERS

5.000.000

4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0,15

0,12

0,09

0,06

0,03

2005 2006 2007 2008 2009 2010

2005 2006 2007 2008 2009 2010


22

Consum d’hidrocarburs

El consum de gasoil i gasolina és principalment per al parc mòbil d’Aena (ús de 152 vehicles el 2010) i per al funcionament dels grups electrògens de la central elèc-trica.

El consum de gasoil i gasolina per a vehicles el 2010 va ser de 120.947 litres.

El consum total de gasoil a la central elèctrica el 2010 va ser de 75.699 litres.


Consum de carburant per a vehicles:

- El consum total de carburant dels vehicles d’Aena ha disminuït respecte al consum de 2009.

- Una reducció de l’indicador de consum de com-bustible per unitat de trànsit aeri. Concretament, s’ha passat de consumir 0,48 litres de carburant per UT el 2009 a 0,40 litres el 2010. Causes pos-sibles:

- L’aeroport ha dut a terme diverses accions forma-tives (en dues edicions, 2007 i 2010) sobre la con-ducció eficient per a tot el personal d’Aena amb PCP. L’objectiu d’aquests cursos teoricopràctics era transmetre als participants les tècniques i els hàbits de conducció que permeten la reducció del consum de carburant.

- Adquisició de vehicles que consumeixen menys carburant per quilòmetre recorregut.

Consum de gasoil a la central elèctrica:

- El consum de gasoil per a la posada en marxa de grups electrògens d’emergència ha augmentat respecte a anys anteriors. Durant el 2010 no hi ha hagut parades significatives del subministrament de companyia, per la qual cosa els grups només s’han utilitzat en mode de prova.

- L’augment de consum és conseqüència de l’increment de grups electrògens, a causa de la incorporació, a mitjan 2009, de la CENAT, amb 5 grups de 7.200 kW de potència mecànica.

23

CONSUM ANUAL DE CARBURANT DELS VEHICLES D’AENA

CONSUM ANUAL DE CARBURANT VEHICLES AENA / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

140.000

130.000

120.000

110.000

100.000

90.000

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,5

0,4

0,3

0,2

0,1

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Litr

es d

e ga

soil

i gas

olin

a

Litr

es d

e ga

soil

i gas

olin

a / U

T


24

CONSUM ANUAL DE GASOIL CENTRALS ELÈCTRIQUES

CONSUM ANUAL DE GASOIL CENTRALS ELÈCTRIQUES / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

90.000

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

0,35

0,30

0,25

0,20

0,15

0,10

0,05

Litr

es g

asoi

l

Litr

es d

e ga

soil

i gas

olin

a / U

T

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

25

Consum d’aigua

L’aigua consumida a l’Aeroport de Barcelona - El Prat prové de la captació i el subministrament propi d’aigües subterrànies (78% el 2010) i de l’abastament de la com-panyia d’aigües (22% el 2010).

El consum total d’aigua el 2010 va ser d’1.200.105 m3.


Un increment del 45% del consum total respecte de 2009.

Causes possibles:

- La posada en marxa de les torres de refrigeració de la Terminal 1.

- Augment de la xarxa de canalització i distribució d’aigua amb l’ampliació de l’aeroport.

- Proves d’instal·lacions, equips.

- Augment de zones enjardinades amb reg.

Un increment relatiu del consum d’aigua potable en comparació amb el d’aigua no potable.

Causes:

- En la gestió del proveïment s’han incorporat pre-ses d’aigua procedents de la companyia d’aigües.

- Limitació ambiental de l’ús d’aigua de l’aqüífer.

- Consum procedent de les torres de refrigeració instal·lades a la T1.

Per reduir el consum d’aigua s’executen les actuacions següents:

Instal·lació d’una planta d’osmosi per tractar l’aigua subministrada a les torres de refrigeració. Això permetrà una reducció del consum d’aigua en aquest procés del 30% (aproximadament, entre 20 i 25 mil m3 anuals), així com utilitzar aigua no potabilitzada. Executat.

Entre els anys 2008 i 2010 l’Aeroport de Barcelona - El Prat va signar un conveni amb la Universitat Politècni-ca de Catalunya - Escola d’Enginyeria Tècnica Agrícola, per fer un estudi de les condicions edafoclimàtiques dels espais enjardinats i susceptibles d’enjardinar-se dels accessos a l’aeroport i, posteriorment, establir unes directrius basades en jardineria sostenible, tant per al disseny de nous espais com per al manteniment d’aquests espais i dels que ja existeixen.

L’informe de directrius va ser elaborat i presentat l’any 2010. La incorporació d’aquestes directrius al mante-niment de la jardineria es durà a terme progressiva-ment durant els propers anys.


26

CONSUM ANUAL D’AIGUA (m3)

1.200.000

1.050.000

900.000

750.000

600.000

450.000

300.000

150.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

45

40

35

30

25

20

15

10

5

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

CONSUM ANUAL D’AIGUA (LITRES/UT) / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

27

28

24

20

16

12

8

4

Aigua potable Aigua no potable

CONSUM ANUAL D’AIGUA PER USOS / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

2005

2005

2006

2006

2007

2007

2008

2008

2009

2009

2010

2010

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Aigua potable Aigua no potable


28

Control d’aigües residuals

Les aigües residuals generades en els diferents edificis i instal·lacions de l’aeroport són recollides en els sistemes col·lectors d’aigües residuals de l’aeroport i enviades a la xarxa municipal d’aigües residuals (amb tractament final a l’EDAR DEPURBAIX).

Nota: per recollir i depurar les aigües residuals de les instal·lacions aïllades, la Central Eléctrica del Lado Aire (CELA) i l’edifici d’abalisament adjunt, l’aeroport dis-

posa d’una depuradora compacta amb pretractament (decantació primària), tractament biològic i decantació secundària.

La mitjana de cabal diari abocat a la xarxa municipal l’any 2010 ha estat de 1.789 m3/dia.

L’aeroport realitza un seguiment analític trimestral de les aigües residuals abocades a la xarxa de sanejament municipal. A continuació, es presenten els resultats ana-lítics obtinguts el 2010:

Anàlisi trimestral de les aigües vessades a la xarxa de sanejament municipal 26-oct-10 20-jul-10 30-abr-10 15-gen-10

pH u 7,41 7,88 7,66 8,07

MES (materials en suspensió) mg/l 240 298 110 190

DQO decantada mg/l 242 328 250 256

DQO no decantada mg/l 457 468 340 411

Sals solubles (cond. a 20 ºC) µS/cm 3.940 4.895 4.650 4.240

Clorurs mg/l 1.161 1.000 860

Nitrogen orgànic i amoniacal mg/l 106 120 110 86

Fòsfor total mg/l 8 9 9,8 5,3

Olis i greixos mg/l <10 22 3,8 17

Amoni mg/l 115 120 140 60

Nitrats mg/l <0,1 <5 <2,5 23

Sulfats mg/l 245 335 220 210

Sulfur dissolt mg/l 6 10 <0,4 <0,3

Sulfur total mg/l 7 18 2 <0,4

Temperatura ºC 19 25,5 15,2 15,2

TOC mg/l 142 141 62,2 144

29

Anàlisi aigües CELA-abalisament (depurades) 12-nov-10 13-maig-10

pH (a 25 ºC) u 6,9 7,1

MES (materials en suspensió) mg/l 5 9,9

DBO mg/l <5 20

DQO no decantada mg/l <60 76

Sals solubles (cond. a 25 ºC) µS/cm 5.095 5.500

Nitrogen total Kjeldhal (NTK) mg/l 5 3,3

TOC mg/l 12 15,9

Fòsfor total mg/l 7,7 –

Olis i greixos mg/l <10 –

Nitrats mg/l 21 –

Temperatura ºC 19,7 –

Depuració de les aigües de sentina

Durant l’any 2010 l’aeroport ha instal·lat una planta de tractament d’aigües residuals per depurar les aigües de les sentines de les aeronaus abans de la seva incorporació a la xarxa de sanejament de l’aeroport.

Concretament, aquest tractament permetrà reduir un 50% la concentració d’amoni i nitrogen Kjeldahl total de les aigües procedents de les sentines.

Detall de la instal·lació depuradora de sentines de l’Aeroport de Barcelona - El Prat


30

Control de les aigües superficials / subterrànies

A causa de la ubicació de l’aeroport, en ple delta del Llo-bregat, la capa freàtica es troba a un nivell superficial. El camp de vol està envoltat d’una sèrie de canals que cap-ten l’aigua de la superfície i la condueixen a tres esta-cions de bombeig, al Remolar, a l’Illa i a la Roberta. En cas de grans pluges els equips de bombeig condueixen l’aigua fora del recinte aeroportuari.

El seguiment i control de la qualitat de les aigües que transcorren per l’Aeroport de Barcelona - El Prat es fa mitjançant la planificació anual de la presa de mostres dels punts de mostreig d’aigües superficials, subterrà-nies i residuals. Els resultats d’aquest control revelen

les condicions en què es troba el medi i, indirectament, el control ambiental de les activitats desenvolupades a l’aeroport.

L’elecció dels punts de control es fa considerant el següent:

La dinàmica de les aigües a l’aeroport.

La situació i el flux de les activitats de l’aeroport.

L’Aeroport de Barcelona - El Prat també disposa d’un sis-tema de control hidrològic que permet el control periòdic dels nivells piezomètrics de l’aqüífer superficial i la quali-tat ecològica de les aigües superficials.

Piezòmetre

Estació de bom-beig d’aigües subterrànies

Estació de bom-beig d’aigües superficials

Cabina de con-trol de qualitat de les aigües superficials

31

Des de la posada en marxa de la terminal T1 i per evitar que s’infiltrin les aigües subterrànies a les plantes més baixes de la nova terminal (vestíbul ferroviari) es realitza un bombament continu de les aigües de l’aqüífer. Aques-ta aigua s’aboca a través de l’emissari submarí, a 1.200 m de la línia de la costa.

Anualment es remet a l’Agència Catalana de l’Aigua el pla de control i vigilància de l’emissari submarí. Aquest informe conté els resultats de les anàlisis de l’efluent (aigua bombada al vestíbul ferroviari de la terminal T1) i de les aigües receptores (medi marí), més un informe de vigilància estructural d’aquest efluent. Els resultats de les anàlisis de l’aigua bombada al vestíbul ferroviari de la terminal T1 sol·licitats pel permís d’abocament han estat els següents:

Anàlisi mensual pH a 25 ºC MES (mg/l) Conductivitat 20 ºC (μS/cm) DQO n. d. (mg/l)

Gener 8,22 30,0 25.500 <40

Març 7,29 18,0 45.200 69

Abril 7,25 21,0 45.400 90

Maig 7,25 13,0 47.300 70

Juny 7,38 22,0 43.200 86

Juliol 7,38 16,0 43.200 114

Agost 6,95 16,0 47.500 <750

Setembre 6,95 16,0 47.500 <750

Octubre 7,20 14,0 51.100 99

Novembre 7,39 27,0 50.100 105

Desembre 7,15 10,0 50.500 138


32

Residus

Les prioritats de l’aeroport en la gestió d’aquests residus són les següents:

Foment de bones pràctiques ambientals amb l’objectiu de minimitzar la quantitat de residus generats per l’activitat del personal d’Aena a l’aeroport.

Control i seguiment dels residus generats en totes les activitats de l’aeroport (a través del control operacional de les activitats i els punts d’emmagatzemament de residus d’Aena i del segui-ment ambiental de contractistes i concessionaris) per assegurar la correcta segregació, abassegament i gestió externa dels residus.

Reducció de la fracció banal (resta) generada a l’aeroport.

- 482 punts de recollida selectiva interiors (princi-palment: envasos, paper/cartró, vidre i orgànica).

Cal destacar-ne els següents:

El sistema de recollida pneumàtica de residus a la terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona - El Prat.

Aquest sistema promou la segregació en origen dels resi-dus (RSU, envasos, paper/cartró i orgànica) generats als establiments de restauració i comercials de la terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona - El Prat. Disposa de 15 quartos de recollida pneumàtica de residus repartits per les diferents plantes de la terminal, en els quals es distri-bueixen 50 bústies de recollida selectiva de residus.

Ecopunts. Punts de recollida de les fraccions de paper i envasos a la T1 i la T2.

Contenidors de recollida selectiva dels establiments de restauració de la T1 i la T2 (envasos, vidre i orgànica).

- 110 punts de recollida selectiva exteriors (101 de paper/cartró i 9 d’envasos de recollida en vials del cos-tat terra i del costat aire).

33

A més, l’aeroport disposa de:

- Centres de classificació de residus a la T1

Al vial logístic de la terminal T1 es disposa de dos cen-tres de classificació de residus, CCR-A i CCR-B, en els quals les empreses poden dipositar els seus residus: RSU, envasos, paper/cartró i vidre.

- Planta de Transferència Temporal de Residus (PTTR)

Aquesta instal·lació es troba a disposició del personal d’Aena i de les empreses que desenvolupen la seva acti-vitat a les instal·lacions aeroportuàries, amb la finalitat de facilitar la gestió de les seus residus.

Així mateix, la PTTR és el punt de recollida i emmagat-zemament temporal dels residus especials (perillosos) de l’aeroport:

• Bidons utilitzats amb restes de productes especials

• Bateries utilitzades

• Llums utilitzats

• Olis minerals utilitzats

• Absorbents i draps impregnats d’olis

• Residus de separadors d’hidrocarburs

• Residus especials en petites quantitats: filtres d’oli, pots d’aerosols, pots de pintura amb restes, extintors, purgues d’hidrocarburs (Jet A1) i altres residus especials generats de manera puntual

A continuació, es presenten les xifres referents a la gestió de residus a l’Aeroport de Barcelona - El Prat.

Generació de residus no especials

L’interès i la feina feta durant els darrers anys per l’Aeroport de Barcelona - El Prat en pro de la segregació en origen dels residus urbans generats, ha aconseguit que actualment els nivells de segregació se situïn al vol-tant del 30-35%.

Aquest continua sent un dels objectius principals del Sis-tema de Gestió Ambiental.

El 2010 la generació total de residus no especials (residus assimilables a urbans) va ser de 4.507.710 kg. D’aquesta quantitat, 1.484.230 kg corresponen als residus diposi-tats als contenidors de recollida selectiva de l’aeroport.

D’aquestes xifres es poden extraure les observacions següents:

El 2010 s’ha reciclat el 33% dels residus no especials generats. Això vol dir un 3% menys que el 2009.

El primer any posterior a la inauguració de la Termi-nal 1 ha suposat l’adopció de certs canvis en la gestió del flux de recollida de residus, així com la necessitat d’implicació de les empreses concessionàries (especial-ment de restauració) per conformar un sistema de reco-llida sòlid i efectiu.

La resposta per part de tots els implicats ha estat més que satisfactòria quant a les fraccions de vidre, paper i envasos, ja que en els tres casos s’ha aconseguit aug-mentar la fracció reciclada respecte del total de residus urbans generats.

180

160

140

120

100

80

60

40

20


34

La reducció del 3% respecte de 2009 és conseqüència de la reducció de la recollida de la fracció orgànica. L’any 2011, l’Aeroport de Barcelona - El Prat està duent a ter-

me, juntament amb les empreses concessionàries de restauració, un conjunt d’accions dirigides a augmentar la recollida selectiva d’aquesta fracció.

GENERACIÓ RESIDUS NO ESPECIALS

GENERACIÓ RESIDUS NO ESPECIALS / UNITAT DE TRÀNSIT

6

5

4

3

2

1

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Mili

ons

de k

g de

res

idus

no

peri

lloso

sgr

/UT

35

FRACCIÓ DELS RESIDUS URBANS RECICLATS A L’AEROPORT DE BARCELONA - EL PRAT100

80

60

40

20

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

% r

ecic

lat

11%17% 17%

28%

35%31% 32%

36%33%


36

En la taula següent es presenta la quantitat de residus no perillosos (en quilograms) generats a l’Aeroport de Barcelona - El Prat, desglossats per fraccions:

AnysAltres

reciclablesVidre Paper Envasos Orgànica

Fracció resta

Total residus urbans

Total residus reciclats

% de segregació (respecte al

total de residus generats)

2001 15.820 - 171.230 - - 2.733.834 2.920.884 187.050 6%

2002 47.773 40.100 222.190 11.394 - 2.512.457 2.833.914 321.457 11%

2003 65.894 75.600 356.896 31.148 - 2.501.846 3.031.384 529.538 17%

2004 65.449 80.700 390.225 37.250 - 2.753.970 3.327.594 573.624 17%

2005 57.620 83.830 555.695 64.430 296.308 2.681.040 3.738.923 1.057.883 28%

2006 115.500 97.580 559.710 113.620 547.490 2.717.690 4.151.590 1.433.900 35%

2007 85.030 88.980 546.970 268.590 577.480 3.542.990 5.110.040 1.567.050 31%

2008 77.810 105.260 531.140 381.260 482.590 3.300.060 4.878.120 1.578.060 32%

2009 69.930 116.100 659.050 307.600 461.590 2.903.320 4.517.590 1.614.270 36%

2010 72.570 166.480 786.580 309.240 149.360 3.023.480 4.507.710 1.484.230 33%

37

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

EVOLUCIÓ DE LA SEGREGACIÓ DE RESIDUS PER TIPUS RESPECTE DE LA GENERACIÓ TOTAL

Altres reciclablesVidre

PaperEnvasos Fracció resta

Orgànica

Una part de la recollida selectiva de residus de l’Aeroport de Barcelona - El Prat és realitzada per personal de la fundació privada TRINIJOVE (entitat que promou la inserció sociolaboral de persones amb dificultats), amb la qual Aena manté un conveni de

col·laboració, i també es compta amb la contribució d’entitats com ARPAL, ECOEMBES, ECOVIDRIO i la mateixa AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA, que presta el seu suport en campanyes de sensibilització sobre aquests temes.


38

Residus especials

A l’Aeroport de Barcelona - El Prat, la gestió dels residus especials està centralitzada principalment a la planta de transferència temporal de residus d’Aena. D’aquesta manera es pot dur un control adequat de la manipulació, l’emmagatzemament i el volum generat; alhora, es garan-teix la separació correcta dels residus especials dels residus assimilables a urbans.

Tant en el cas dels residus especials com en el dels no espe-cials, sempre es prioritza la gestió de la recuperació o el reci-clatge. En cas que la valorització no sigui possible, s’opta per tractaments fisicoquímics, la inertització o, per últim, la deposició a l’abocador, segons la legislació vigent.

Durant l’any 2010 la generació total de residus especials va ser de 62.834 kg.


La quantitat de residus especials generats queda com-presa en una franja de valors semblant a la de l’any anterior. Tot i que hagi disminuït la generació per uni-tat de trànsit respecte de l’any 2009, segueix amb un valor superior a 2 g/UT i, per tant, considerablement elevat en comparació amb anys anteriors.

GENERACIÓ RESIDUS ESPECIALS (kg)

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

27.462

36.133

53.649

39.598

65.931 62.834

39

GENERACIÓ RESIDUS ESPECIALS / UNITAT DE TRÀNSIT (g/UT)

2,50

2,00

1,50

1,00

0,50

2005 2006 2007 2008 2009 2010

0,98

1,17

1,59

1,27

2,342,08

Quant al tipus de residus i respecte de l’any anterior, cal dir que durant 2010 s’han generat vehicles en desús. D’altra banda, de manera general no existeix cap canvi

important o rellevant, ni pel que fa a les quantitats ni als tipus de residus especials generats.

*Nota: els residus perillosos que apareixen en aquest informe reflecteixen els generats per Aena i els gestionats per contractistes i concessionaris a través de la planta de transferència temporal de residus d’Aena. Per tant, és possible que la fluctuació de la quantitat generada d’un any a un altre no es correspongui amb la gestió ambiental, sinó amb factors com ara que els contractistes o conces-sionaris duguin directament els seus residus a gestors externs sense passar per la Planta de Transferència Temporal de Residus.


40

Emissions acústiques

L’Aeroport de Barcelona - El Prat efectua el control ambiental dels sorolls mitjançant el Sistema d’Informació de Sorolls (SIR/BCN). Aquest sistema analitza la contami-nació acústica d’origen aeronàutic mitjançant les dades obtingudes per tretze terminals fixos de mesura de sorolls i tres de mòbils.

El sistema disposa d’un processador central que recull i analitza la informació de trajectòries i plans de vol, jun-tament amb les dades subministrades pels terminals de mesura.

Cada terminal realitza un mostreig del nivell sonor diver-ses vegades per segon i aquesta informació es tracta, s’emmagatzema i es transmet a la unitat de processa-ment. Seguint un patró de reconeixement basat en la uti-lització de llindars, algoritmes de detecció i correlacions de pas de trajectòries d’aeronaus és possible identificar i discriminar el soroll aeronàutic del que produeixen altres fonts, com ara el trànsit rodat o el ferroviari.

Els terminals de mesura de sorolls se situen en llocs estratègics de la perifèria de l’aeroport, en àrees de potencial afecció sonora pels moviments d’aproximació i enlairament d’aeronaus. Les localitzacions s’han selec-cionat per mesurar convenientment els nivells de soroll ambiental en la seva àrea d’influència, seguint els cri-teris acordats en la CSAAB (Comissió de Seguiment de l’Ampliació de l’Aeroport de Barcelona - El Prat).

La seva distribució actual és la següent:

TMR-2: Centre Cultural El Remolar – C. Ramon Llull, s/n. El Prat de Llobregat

TMR-3: Senda 25R Aeroport de Barcelona - El Prat

TMR-4: Senda 07L Aeroport de Barcelona - El Prat

TMR-5: Senda 25L Aeroport de Barcelona - El Prat

TMR-6: Senda 07R Aeroport de Barcelona - El Prat

TMR-8: Centre de Serveis de Gavà Mar – C. Tellinaires, 55. Gavà

TMR-9: Balisa exterior – Passeig Marítim, s/n. Castell-defels

TMR-10: Escola Edumar – C. Granada, 18. Castelldefels

TMR-12: Ajuntament de Castelldefels – Plaça de l’Església, 1. Castelldefels

TMR-21: Col·legi Jaume Balmes – C. Riu Ebre, 20-30. El Prat de Llobregat

TMR-40: Càmping Ballena Alegre – Autovia de Castell-defels, km 12,5. Viladecans

TMR-41: Col·legi Bon Soleil – Camí de la Pava, 15. Gavà

TMR-42: Parc Agrari – Camí de les Filipines, s/n. Viladecans

41

L’any 2010 s’ha dut a terme un seguiment estricte de nivells acústics, tant dels referents a la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de l’Aeroport de Barcelo-na - El Prat (índexs: dia i nit) com dels relatius al Reial decret 1367/2007 (índexs: matí, tarda i nit). Aquesta informació:

S’ha remès periòdicament als ajuntaments i institucions.

S’ha publicat al web d’Aena juntament amb els infor-mes mensuals de nivells acústics, operacions aeronàu-tiques i dispersió de trajectòries.

A més, des de juliol de 2010, l’Aeroport de Barcelona - El Prat ha posat a disposició pública el mapa interactiu de sorolls (WebTrack), on es mostra informació a temps real sobre nivells acústics i trajectòries.

Així mateix, amb caràcter trimestral, s’elabora l’informe de nivells acústics i operacions aeronàutiques per entregar-lo a la CSAAB (Comissió de Seguiment de

l’Ampliació de l’Aeroport de Barcelona - El Prat), i amb periodicitat semestral s’envia als ministeris de Foment i Medi Ambient.

Per expressar el grau de molèstia de successos múltiples sobre la població durant un període de temps deter-minat s’utilitza l’índex de mesura anomenat Leq (nivell continu equivalent), desglossat en dues parts:

Leq totalEl nivell continu equivalent és el nivell sonor generat per totes les fonts de soroll per al terminal de mesura de soroll i el període de referència.

Leq avióEn aquest cas ens referim al nivell sonor que s’hauria generat si només hagués existit el soroll produït pels avions, per al terminal de mesura de soroll i el període de referència.

O

O

O

O

O

O

O

O

O

O

O

O

O

TMR‐12

TMR‐02

TMR‐21

TMR‐42

TMR‐40

TMR‐08

TMR‐09

TMR‐10

TMR‐04

TMR‐03

TMR‐05

TMR‐06

TMR‐41


42

A continuació es mostra l’evolució dels nivells mitjans anuals obtinguts amb el SIR-BCN als terminals de fora del recinte aeroportuari:

65

60

55

50

45

40

35

30

COMPARATIVA ANUAL 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 Leq avió dia

TMR-2 TMR-8 TMR-9 TMR-10 TMR-12 TMR-21 TMR-40 TMR-41 TMR-42

dB(A

)

2006 2007 2008 2009 2010

55

50

45

40

35

30

25

20

COMPARATIVA ANUAL 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 Leq avió nit

TMR-2 TMR-8 TMR-9 TMR-10 TMR-12 TMR-21 TMR-40 TMR-41 TMR-42

dB(A

)

2006 2007 2008 2009 2010

43

En la comparativa dels nivell anuals dels terminals de mesura de sorolls, es pot comprovar que els nivells registrats de l’any 2010 presenten tan sols petites diferències respecte de l’any 2009, ja que el nombre d’operacions totals ha estat molt similar en tots dos casos. En el període diürn, s’observa un descens lleu-ger en els sonòmetres 8, 9, 10, 41 i 42, que estan directament afectats per la configuració ELR (confi-guració est preferent en període diürn), que ha patit una disminució del seu ús respecte de l’any anterior d’un 5%. En canvi, el nivell diürn en el TMR-40 és superior al de l’any anterior a causa d’un augment del 7% en la configuració WRL (configuració oest preferent en la franja diürna) l’any 2010. Els TMR-2,

12 i 21, per la seva ubicació, no estan sotmesos al sobrevol de les operacions i, per tant, la seva anàlisi no és tan directa. En el període nocturn, s’observen subtils variacions en els nivells en comparació amb l’any 2009. Els sonòmetres TMR-40 i 42 han registrat un cert increment (sonòmetres amb una major afecta-ció de la configuració WLL, oest preferent nocturna). En la resta de sonòmetres no se superen els 40 dB(A) de promig anual.

La reducció de l’impacte acústic és conseqüència de la variació de les configuracions preferents de l’ús de pis-tes (canvi en el rol de pista), la implantació de la qual es va produir el 26 d’octubre de 2006.


44

Qualitat de l’aire a les instal·lacions de l’aeroport

L’Aeroport de Barcelona - El Prat duu a terme el control tant de les emissions produïdes per l’activitat aeropor-tuària com dels nivells d’immissió de contaminants als municipis propers a l’aeroport. La mesura i vigilància de la qualitat de l’aire es realitza fent un seguiment dels nivells d’immissió de contaminants, mitjançant cabines de control de la qualitat de l’aire, d’una banda, i a través del disseny i la implantació de programes de control de les emissions d’aeronaus i empreses que desenvolupen la seva activitat a l’aeroport, de l’altra.

Immissió: seguiment de la qualitat de l’aire a les instal·lacions de l’aeroport.

Actualment, l’Aeroport de Barcelona - El Prat disposa de 4 estacions de control de la qualitat de l’aire: una localitzada a l’interior de l’aeroport i tres als municipis veïns següents: El Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans (vegeu el plànol).

Nota: no es disposa de dades de l’estació del Prat de Llo-bregat corresponents a l’any 2010, a causa d’un canvi d’ubicació dins del municipi. L’estació torna a estar ope-rativa des de l’1 de gener de 2011.

El Prat de Llobregat

ViladecansGavà

Aeroport

45

En les quatre estacions actuals de control de la qualitat de l’aire es registren periòdicament els nivells d’immissió de contaminants, així com els paràmetres meteorològics rellevants. Paral·lelament, l’aeroport realitza campanyes

Les estacions meteorològiques consten de sensors de velocitat i direcció del vent, humitat, temperatura, radiació solar i ultraviolada, pressió baromètrica i plu-viometria. Les dades dels paràmetres analitzats es reben en el sistema central de gestió de dades, format per un maquinari i un programari específics per al tractament i el procés de validació de la informació.

Les dades de contaminants atmosfèrics i meteorolò-gics obtingudes són publicades pel Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de

de mostreig per determinar els nivells d’immissió de plom i benzè. A continuació, es presenten les tècniques utilitzades per al mesurament dels paràmetres analitzats a les cabines de mesura:

Catalunya (DMAS), després de ser revisades i preva-lidades pel Departament de Medi Ambient d’Aena / Aeroport de Barcelona - El Prat.

El càlcul estadístic per a l’avaluació dels nivells d’immissió de contaminants es realitza d’acord amb els criteris per a la protecció de la salut humana estipulats en la normativa vigent. En la taula següent es mostra la mitjana anual dels nivells d’immissió dels contami-nants analitzats a les cabines de control de la qualitat de l’aire.

PARÀMETRE TÈCNICA D’ANÀLISI

Monòxid de carboni (CO) Espectroscopia infraroja no dispersiva

Òxids de nitrogen (NOx) Quimioluminescència

Diòxid de sofre (SO2) Fluorescència ultraviolada

Ozó (O3) Fotometria ultraviolada

Partícules en suspensió de mida inferior a 10 micres (PM10) Captació volumètrica i gravimetria

Partícules en suspensió de mida inferior a 2,5 micres (PM2,5) Captació volumètrica i gravimetria

Benzè (C6H6) Captació volumètrica, desorció i cromatografia de gasos

NO2

µg/m3

PM10

µg/m3

PM2,5

µg/m3

Pbµg/m3

C6H6 (*) µg/m3

Aeroport 15,0 11,38 9,28 0,008 -

Viladecans 18,1 13,01 9,63 0,013 0,95

Gavà 11,4 9,34 7,97 0,009 1,12

(*) Valor corresponent a la mitjana de les dades obtingudes en la campanya de mostreig realitzada el mes de juny de 2010.


46

A continuació, es mostra l’evolució dels nivells d’immissió de contaminants registrats a la cabina ubicada a l’interior del recinte aeroportuari durant l’any 2010.

SO2 [µg/m3] - Estació Aeroport II

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1-e

ne

9-e

ne

17

-en

e

26

-en

e

3-f

eb

11

-fe

b

20

-fe

b

28

-fe

b

8-m

ar

17

-ma

r

25

-ma

r

2-a

br

11

-ab

r

19

-ab

r

27

-ab

r

6-m

ay

14

-ma

y

22

-ma

y

31

-ma

y

8-ju

n

16

-ju

n

25

-ju

n

3-ju

l

11

-ju

l

20

-ju

l

28

-ju

l

5-a

go

14

-ag

o

22

-ag

o

30

-ag

o

8-s

ep

16

-se

p

24

-se

p

3-o

ct

11

-oct

19

-oct

28

-oct

5-n

ov

13

-no

v

22

-no

v

30

-no

v

8-d

ic

17

-dic

25

-dic

µg

/m³

Nivel de inmisión de SO2-media horaria

Nivel de inmisión de SO2- media diaria

Valor Límite Horario para la protección de la salud humana

Valor Límite Diario para la protección de la salud humana

SO2 [µg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II

Nivell d’immissió de SO2 / mitjana horàriaNivell d’immissió de SO2 / mitjana diàriaValor límit horari per a la protecció de la salut humanaValor límit diari per a la protecció de la salut humana

1 ge

n.9

gen.

17 g

en.

26 g

en.

3 fe

b.11

feb.

20 fe

b.28

feb.

8-m

arç

17-m

arç

25-m

arç

2 ab

r.11

abr

.19

abr

.27

abr

.6

mai

g14

mai

g22

mai

g31

mai

g8

juny

16 ju

ny25

juny

3 ju

l.11

jul.

20 ju

l.28

jul.

5 ag

.14

ag.

22 a

g.30

ag.

8 se

t.16

set

.24

set

.3

oct.

11 o

ct.

19 o

ct.

28 o

ct.

5 no

v.13

nov

.22

nov

.30

nov

.8

des.

17 d

es.

25 d

es.

47

NO2 [μg/m3] - Estació Aeroport II

0

50

100

150

200

250

9-e

ne

17

-en

e

25

-en

e

3-f

eb

11

-fe

b

19

-fe

b

28

-fe

b

8-m

ar

16

-ma

r

25

-ma

r

2-a

br

10

-ab

r

19

-ab

r

27

-ab

r

5-m

ay

14

-ma

y

22

-ma

y

30

-ma

y

8-ju

n

16

-ju

n

24

-ju

n

3-ju

l

11

-ju

l

19

-ju

l

28

-ju

l

5-a

go

13

-ag

o

22

-ag

o

30

-ag

o

7-s

ep

16

-se

p

24

-se

p

2-o

ct

11

-oct

19

-oct

27

-oct

5-n

ov

13

-no

v

21

-no

v

30

-no

v

8-d

ic

16

-dic

25

-dic

µg

/m³

Nivel de inmisión de NO2 - media horaria

Valor Límite Horario para la protección de la salud humana

NO2 [µg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II

Nivell d’immissió de NO2 / mitjana horària

Valor límit horari per a la protecció de la salut humana

9 ge

n.17

gen

.25

gen

.3

feb.

11 fe

b.19

feb.

28 fe

b.8

mar

ç16

mar

ç25

mar

ç2

abr.

10 a

br.

19 a

br.

27 a

br.

5 m

aig

14 m

aig

22 m

aig

30 m

aig

8 ju

ny16

juny

24 ju

ny3

jul.

11 ju

l.19

jul.

28 ju

l.5

ag.

13 a

g.22

ag.

30 a

g.7

set.

16 s

et.

24 s

et.

2 oc

t.11

oct

.19

oct

.27

oct

.5

nov.

13 n

ov.

21 n

ov.

30 n

ov.

8 de

s.16

des

.25

des

.


48

CO [mg/m3] - Estació Aeroport II

0

2

4

6

8

10

12

1-e

ne

8

-en

e

15

-en

e

22

-en

e

29

-en

e

5-f

eb

1

2-f

eb

1

9-f

eb

2

6-f

eb

5

-ma

r 1

2-m

ar

19

-ma

r 2

6-m

ar

2-a

br

9-a

br

16

-ab

r 2

3-a

br

30

-ab

r 7

-ma

y

14

-ma

y

21

-ma

y

28

-ma

y

4-ju

n

11

-ju

n

18

-ju

n

25

-ju

n

2-ju

l 9

-ju

l 1

6-ju

l 2

3-ju

l 3

0-ju

l 6

-ag

o

13

-ag

o

20

-ag

o

27

-ag

o

3-s

ep

1

0-s

ep

1

7-s

ep

2

4-s

ep

1

-oct

8-o

ct

15

-oct

22

-oct

29

-oct

5-n

ov

12

-no

v

19

-no

v

26

-no

v

3-d

ic

10

-dic

1

7-d

ic

24

-dic

3

1-d

ic

mg

/m³

Nivel de inmisión de CO - medias horarias

Valor Límite para la Protección de la Salud Humana

CO [mg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II

1 ge

n.8

gen.

15 g

en.

22 g

en.

29 g

en.

5 fe

b.12

feb.

19 fe

b.26

feb.

5 m

arç

12 m

arç

19 m

arç

26 m

arç

2 ab

r.9

abr.

16 a

br.

23 a

br.

30 a

br.

7 m

aig

14 m

aig

21 m

aig

28 m

aig

4 ju

ny11

juny

18 ju

ny25

juny

2 ju

l.9

jul.

16 ju

l.23

jul.

30 ju

l.6

ag.

13 a

g.20

ag.

27 a

g.3

set.

10 s

et.

17 s

et.

24 s

et.

1 oc

t.8

oct.

15 o

ct.

22 o

ct.

29 o

ct.

5 no

v.12

nov

.19

nov

.26

nov

.3

des.

10 d

es.

17 d

es.

24 d

es.

31 d

es.

Nivell d’immissió de CO / mitjanes horàries

Valor límit per a la protecció de la salut humana

49

O3 [μg/m3] - Estació Aeroport II

0

20

40

60

80

100

120

140

1-e

ne

8-e

ne

15-e

ne

22-e

ne

29-e

ne

5-f

eb

12-f

eb

19-f

eb

26-f

eb

5-m

ar

12-m

ar

19-m

ar

26-m

ar

2-a

br

9-a

br

16-a

br

23-a

br

30-a

br

7-m

ay

14-m

ay

21-m

ay

28-m

ay

4-jun

11-jun

18-jun

25-jun

2-jul

9-jul

16-jul

23-jul

30-jul

6-a

go

13-a

go

20-a

go

27-a

go

3-s

ep

10-s

ep

17-s

ep

24-s

ep

1-o

ct

8-o

ct

15-o

ct

22-o

ct

29-o

ct

5-n

ov

12-n

ov

19-n

ov

26-n

ov

3-d

ic

10-d

ic

17-d

ic

24-d

ic

31-d

ic

µg/m³

Nivel de inimisión de ozono - máximo de las medias octohorarias del día

Valor Objetivo para la Protección de la Salud Humana

O3 [µg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II

1 ge

n.8

gen.

15 g

en.

22 g

en.

29 g

en.

5 fe

b.12

feb.

19 fe

b.26

feb.

5 m

arç

12 m

arç

19 m

arç

26 m

arç

2 ab

r.9

abr.

16 a

br.

23 a

br.

30 a

br.

7 m

aig

14 m

aig

21 m

aig

28 m

aig

4 ju

ny11

juny

18 ju

ny25

juny

2 ju

l.9

jul.

16 ju

l.23

jul.

30 ju

l.6

ag.

13 a

g.20

ag.

27 a

g.3

set.

10 s

et.

17 s

et.

24 s

et.

1 oc

t.8

oct.

15 o

ct.

22 o

ct.

29 o

ct.

5 no

v.12

nov

.19

nov

.26

nov

.3

des.

10 d

es.

17 d

es.

24 d

es.

31 d

es.

Nivell d’immissió d’ozó - màxim de les mitjanes octohoràries del dia

Valor objectiu per a la protecció de la salut humana


50

PM10 [μg/m3] - Estació Aeroport II

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

1-en

e

11-e

ne

21-e

ne

31-e

ne

10-fe

b

20-fe

b

2-m

ar

12-m

ar

22-m

ar

1-ab

r

11-a

br

21-a

br

1-m

ay

11-m

ay

21-m

ay

31-m

ay

10-ju

n

20-ju

n

30-ju

n

10-ju

l

20-ju

l

30-ju

l

9-ag

o

19-a

go

29-a

go

8-se

p

18-s

ep

28-s

ep

8-oc

t

18-o

ct

28-o

ct

7-no

v

17-n

ov

27-n

ov

7-di

c

17-d

ic

27-d

ic

g /

m

PM10 ( g/m3) Valor Límite Diario para la Protección de la Salud Humana Valor Límite Anual para la Protección de la Salud Humana Media anual

1 ge

n.

11 g

en.

21 g

en.

31 g

en.

10 fe

b.

20 fe

b.

2 m

arç

12 m

arç

22 m

arç

1 ab

r.

11 a

br.

21 a

br.

1 m

aig.

11 m

aig.

21 m

aig.

31 m

aig.

10 ju

ny

20 ju

ny

30 ju

ny

10 ju

l.

20 ju

l.

30 ju

l.

9 ag

.

19 a

g.

29 a

g.

8 se

t.

18 s

et.

28 s

et.

8 oc

t.

18 o

ct.

28 o

ct.

7 no

v.

17 n

ov.

27 n

ov.

7 de

s.

17 d

es.

27 d

es.

PM10 (μg/m³)Valor límit diari per a la protecció de la salut humanaValor límit anual per a la protecció de la salut humanaMitjana anual

51

PM2,5 [μg/m3] - Estació Aeroport II

0

5

10

15

20

25

30

35

1-en

e

11-e

ne

21-e

ne

31-e

ne

10-fe

b

20-fe

b

2-m

ar

12-m

ar

22-m

ar

1-ab

r

11-a

br

21-a

br

1-m

ay

11-m

ay

21-m

ay

31-m

ay

10-ju

n

20-ju

n

30-ju

n

10-ju

l

20-ju

l

30-ju

l

9-ag

o

19-a

go

29-a

go

8-se

p

18-s

ep

28-s

ep

8-oc

t

18-o

ct

28-o

ct

7-no

v

17-n

ov

27-n

ov

7-di

c

17-d

ic

27-d

ic

g /

m

PM2'5 ( g/m3) Media anual Valor Límite Anual para la Protección de la Salutd Humana

1 ge

n.

11 g

en.

21 g

en.

31 g

en.

10 fe

b.

20 fe

b.

2 m

arç

12 m

arç

22 m

arç

1 ab

r.

11 a

br.

2 -a

br.

1 m

aig

11 m

aig

21 m

aig

31 m

aig

10 ju

ny

20 ju

ny

30 ju

ny

10 ju

l.

20 ju

l.

30 ju

l.

9 ag

.

19 a

g.

29 a

g.

8 se

t.

18 s

et.

28 s

et.

8 oc

t.

18 o

ct.

28 o

ct.

7 no

v.

17 n

ov.

27 n

ov.

7 de

s.

17 d

es.

27 d

es.

PM2,5 (μg/m3)

Mitjana anual

Valor límit anual per a la protecció de la salut humana


52

Paral·lelament, des de l’any 2008, seguint els decrets 226/2006 i 152/2007, es va elaborar i entregar a la Generalitat de Catalunya el Programa d’actuació per a la reducció de les emissions d’òxids de nitrogen i partícules, dirigit a millorar la qualitat de l’aire ambient als munici-pis del Baix Llobregat. S’hi estableixen les accions que cal desenvolupar per a la reducció d’aquests contaminants i que es fonamenten en tres línies d’actuació:

Optimització de l’operativa d’aeronaus a terra.

Substitució d’equips de servei de terra (GSE) que utilit- zin motors dièsel per equips amb motors elèctrics.

Optimització de l’ús de les unitats auxiliars de potèn-cia de les aeronaus (APU).

La implantació i seguiment d’aquest programa per-met obtenir una millora gradual de la qualitat de l’aire ambient mitjançant la reducció de les quanti-tats emeses d’òxids de nitrogen (NO, NO2) i, addi-cionalment, d’altres contaminants atmosfèrics, com òxids de carboni (monòxid i diòxid de carboni) i par-tícules (PM10, PM2,5).

53

Emissions de CO2 produïdes per la combustió de gas natural en instal·lacions de calefacció

Les autoritzacions d’emissió de gasos hivernacle, d’acord amb la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim de comerç de drets d’emissió de gasos hivernacle (GH), indiquen l’obligació de seguiment i notificació de les emissions de GH de cada període de comerç, d’acord amb els criteris de la decisió europea que estableix les directrius per al seguiment i la notificació de les emis-sions de GH.

L’Aeroport de Barcelona - El Prat, des del passat 14/12/2009, disposa d’autorització d’emissió de gasos hivernacle per al període 2008-2012 i per a les instal·lacions següents:

Les instal·lacions de combustió de gas natural per a la generació de calor (climatització) a la Terminal 2 i Bloc Tècnic de l’Aeroport de Barcelona - El Prat.

Les instal·lacions de combustió de gas natural per a la generació de calor (climatització i part de l’aigua calenta sanitària) a la Terminal 1 de l’Aeroport de Bar-celona - El Prat.

L’Aeroport de Barcelona - El Prat va entrar en el règim de comerç de l’1 de gener de 2010.

En conseqüència, 2010 és el primer any de seguiment i noti-ficació de les emissions de CO2 generades a les instal·lacions de l’aeroport subjectes a l’autorització vigent.

L’aeroport disposa d’un pla de seguiment per al perío-de 2008-2012, segons els criteris marcats per la Decisió 2007/589/CE de la Comissió, de 18 de juliol de 2007,

que es durà a terme en aquesta instal·lació, per al pro-cés de presa de dades, registre en la base de gestió, elaboració dels informes, verificació i notificació de les emissions de gasos hivernacle, al llarg de tot el període.

Per a aquest període, 2008-2012, a l’Aeroport de Bar-celona - El Prat se li va assignar una quantitat de drets d’emissió de 19.308 tCO2.

Durant l’any 2010 l’aeroport va emetre 8.788 tCO2 pro-cedents de la combustió de gas natural per a climatit-zació.

Per a 2011, l’aeroport està desenvolupant diverses accions dirigides a reduir aquestes emissions. Control d’avifauna

L’Aeroport de Barcelona - El Prat es troba al delta del Llobregat, un espai en què conviu amb zones naturals incloses en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural): la Ricarda-Ca l’Arana, el Remolar-Filipines i la llacuna de la Murtra. El PEIN és un pla territorial sectorial desen-volupat per la Generalitat de Catalunya, en el con-text de l’ordenació del territori, que té com a objec-tiu dotar els espais d’interès ecològic i paisatgístic de primer ordre d’una protecció de caràcter bàsic, sense perjudici de les activitats que tradicionalment es duen a terme en aquests espais.

A més, segons una comunicació de l’Estat espanyol de juny de 1994 a la Unió Europea, diversos espais del delta (la Ricarda-Ca l’Arana, el Remolar-Filipines, el litoral del Prat, els Reguerons i la Murtra) van ser declarats zona d’especial protecció per a aus (ZEPA).


54

Com cada any des de 1996, a l’Aeroport de Barce-lona - El Prat es continua desenvolupant l’activitat del servei de control de fauna, que consisteix a usar aus rapaces per controlar les poblacions d’aus de manera natural. La finalitat és mantenir sense aus el recinte aeroportuari, així com controlar de qualsevol tipus d’animal que pugui suposar algun risc per als equips de terra o les instal·lacions aeroportuàries, de manera que es garanteixi la seguretat de les aeron-aus i els seus equips. L’equip de falconeria està en contacte directe amb la torre de control. És una tas-ca bàsicament preventiva i anticipativa, per la qual cosa diàriament es realitzen itineraris sistemàtics de desallotjament.

Aquest servei té una sèrie d’avantatges, com que no altera l’ecosistema existent a l’aeroport, no en dificul-ta el funcionament habitual i, sobretot, té una fiabilitat òptima ja que, al contrari dels altres mètodes, les aus no s’acostumen mai a la presència dels seus depredadors naturals.

D’altra banda, l’aeroport està desenvolupant la segona actualització del Programa de Gestió del Risc de Col·lisió amb Aus (PIRCA) per minimitzar el risc de col·lisió de les aus amb les aeronaus. Entre les actuacions realitzades durant l’any 2009 destaquen les següents:

La gestió de l’hàbitat amb segues per evitar que atre-gui aus conflictives.

Les tasques de captura autoritzada i alliberament d’espècies potencialment perilloses per a la navega-ció aèria, com els xoriguers i els aligots. Durant l’any 2009 es van capturar dos aligots i 42 xoriguers i, al mes de maig, es van cedir al Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa sis polls de l’únic niu que hi havia dins de l’aeroport. Del conjunt de captures, es van anellar

37 individus amb anelles metàl·liques proporcionades per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i 30 també van ser marcats amb anelles de PVC proporcionades per l’Oficina d’Anellatge de l’Estació Biològica de Doñana, que és l’entitat que coordina els marcatges especials en tot el territori espanyol. Els punts on es van alliberar els exemplars van ser Sant Iscle de Vallal-ta, a la comarca del Maresme, i Manresa, a la comarca del Bages.

Seguiment ambiental d’empreses

A l’Aeroport de Barcelona - El Prat, Aena ha establert directrius i mecanismes de control ambiental sobre les activitats d’empreses concessionàries i contractistes a l’aeroport.

El seguiment ambiental d’aquestes activitats es rea-litza a través del Pla de Vigilància Ambiental (PVA), que és l’instrument documental que ha d’omplir qualsevol empresa abans de l’inici de l’activitat i en el qual figura tota la seva incidència ambiental (és a dir, la descripció de tots els seus aspectes ambientals: generació de residus, abocaments, emmagatzematge de productes, manteniment d’equips i vehicles, emis-sions atmosfèriques, generació de soroll, afecció a ecosistemes, flora i fauna, consum de recursos i altres aspectes diversos).

Els plans de vigilància ambiental són aprovats per l’Aeroport de Barcelona - El Prat i, posteriorment, són objecte de seguiment per part de personal del mateix Departament de Medi ambient. El resultat de la vigilància ambiental és recollit en un informe de seguiment que inclou informació sobre el compor-tament ambiental del concessionari/contractista i les peticions d’accions correctores, preventives i de millo-ra contemplades.

55

Concessionaris

Les empreses concessionàries són les que tenen dret d’explotació, durant un període determinat, d’un espai de l’aeroport per desenvolupar-hi la seva activi-tat. Les més comunes són les següents: les concessions d’activitats comercials (restauració, botigues, lloguer de cotxes, etc.) i les de serveis de suport i manteniment d’aeronaus i del transport aeri (subministrament de combustible, càrrega, serveis de terra, càtering, etc.).

Durant el 2010 s’han realitzat 105 seguiments ambien-tals de 56 empreses concessionàries.

Cal destacar que el valor dels seguiments no és tan sols vigilar el comportament i compliment de les empreses

pel que fa a la normativa ambiental de l’aeroport, sinó també el contacte periòdic, la sensibilització i el suport ambiental de l’aeroport a les empreses per a la millora contínua de la gestió ambiental al recinte aeroportuari.

En aquest sentit, l’aeroport treballa especialment amb les concessions de restauració per aconseguir uns índexs de segregació dels residus generats en aquestes instal·lacions alts.

D’altra banda, i en relació amb els nous concessionaris, el primer seguiment ambiental continua sent una eina de conscienciació i informació ambiental, més que no pas de control, perquè les empreses coneguin la infraes-tructura ambiental de l’aeroport, així com la normativa i les clàusules ambientals.

120

100

80

60

40

20

NRE. DE CONCESSIONARIS CONTROLATS / NRE. DE SEGUIMENTS DEL PVA

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Concessionaris controlats Seg. concessionaris

2123

1320

18

25 27

42

17 18

28

43 4654 5653

74

84

98105


56

Contractistes

Són activitats d’obra o servei de manteniment portades a terme per empreses externes que han estat contrac-tades per Aena a través d’un concurs públic. Aquests expedients de contractació són controlats amb inspec-cions periòdiques (seguiments ambientals del pla de vigilància) per verificar el correcte desenvolupament de l’activitat ambiental i el compliment de la clàusula ambiental contractual.

Durant el 2010 s’han realitzat 324 seguiments ambien-tals de 90 activitats d’obra o servei contractades.

Respecte de 2009 es constata una disminució del nom-bre de seguiments realitzats.

Les causes d’aquesta disminució són les següents:

Reducció d’expedients d’obra.

Reducció del nombre de seguiments realitzats per acti-vitat respecte de la ràtio de 2009. El Sistema de Gestió Ambiental de l’aeroport estableix que la periodicitat dels seguiments de les empreses contractistes es determina en funció de l’impacte potencial de l’activitat, així com del comportament ambiental de l’empresa que desen-volupa aquesta activitat. El 2010 s’han dut a terme una mitjana de 3,6 seguiments per expedient, mentre que l’any anterior la mitjana va ser de 5,3 seguiments. La reducció és fruit d’una millora en el compliment dels requisits establerts en els Plans de Vigilància Ambiental dels expedients d’obra o servei.

600

500

400

300

200

100

EXPEDIENTS ANUALS CONTROLATS, NOMBRE DE SEGUIMENTS PVA ANUALS I MITJANA DE SEGUIMENTS PER EXPEDIENT

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Concessionaris controlats Seg. concessionaris

57 42 6376 82 99 90

269

203

257280

316

522

324

Nre. seg. / exp. controlats

57

La millora del compliment dels Plans de Vigilància Ambiental s’evidencia en un augment de la puntuació mitjana dels Informes de Seguiment Ambiental en què

s’avalua l’acompliment ambiental de les empreses en les activitats realitzades a l’aeroport.

10,00

9,50

9,00

8,50

8,00

7,50

EVOLUCIÓ DE LA PUNTUACIÓ MITJANA ANUAL DELS SEGUIMENTS DEL PVA DE CONTRACTISTES

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

8,61

9,21 9,12

9,73

9,45

8,49

9,50

8,97

Punt

uaci

ó

Aeropuerto de Barcelona - El Prat

Aeroport de Barcelona - El Prat Informe de gestió ambiental 2010

Cubierta_barcelona_cat.indd 1 7/9/11 09:29:50

aeroport de barcelona - el prat · 2015. 12. 2. · de 4 de juny, de pressupostos generals de...

Documents