a ladina – f teater bel 1-6 2017 · 2020. 4. 28. · cultura, storia, sozietÀ festival del...

2
COMUN GENERAL DE FASCIA Union di Ladins de Fascia TEATER, LENGAZ, IDENTITÀ, CULTURA, STORIA, SOZIETÀ Festival del lengaz PER MAOR INFORMAZIONS Comun general de Fascia Servijes linguistics e culturèi Str. di Pré de gejia, 2 38036 – POZA (TN) tel 0462-762158 fax 0462-763046 e-mail: [email protected] 1-6 de mé 2017 L’Aisciuda ladina del 2017, ruèda a sia nona edizion, l’à desche argoment l teater per ladin. I gropes de te- ater de Fascia se à metù a la leta per portèr dant con sia èrt nosc esser ladins. Spilenèr vel dir comunicazion de la emozions e confront, l’é na vida gustegola e ori- ginèla per dir fora sentimenc e per ensegnèr, n jech didatich utol ence per emparèr neves lengac. Apontin pean via da chesta reflescion, l’Aisciuda ladina vel es- ser n moment per ge dir develpai a nesc gropes, che i se dèsc jù per valorisèr l ladin te duta sia variantes, portan dant a chesta vida sia gran richeza lessicala e polinomica. Te chisc gropes l’é ence atores no ladins de naa, che i se arvejina al ladin per l’emparèr. An- checondì i neves locutores l’é l davegnir di lengac de mendranza: per ic l teater pel esser n prum vèrech envers noscia ladinità, per nos na vida scempia e gu- stegola de tor dant e tor sù con gaissa l forest. Per chest l confront con doi gregn esperc de teater e comunicazion, desche Alessandro Arici e l badiot Si- mon Kostner, ge darà l met ai membres di gropes de teater, e a duc chi che vel, de jir tel menù de chesta èrt e de capir coche, tras l teater, i ladins pel se portèr dant ence ai ghesc ´, te valèdes desche la nosces, tant riches de tradizions e cultura e tant batudes dal turism internazionèl. E, ben segur, ve speton duc a comedia, jent grana e pìcioi, per duc sarà moments de aiegrìa e spas. Se cognoscer per se portèr dant ai etres, rejonèr la- din e saer l rejonèr, palesèr sie sentimenc tras nosc idiom, spas e aiegrìa, dut chest pel doventèr l’Aisciu- da ladina. Ve speton de n muie! AISCIUDA LADINA – FESTIVAL DEL LENGAZ 1-6 DE 2017 EN LUNESC 1 M DE MÉ Poza - Oratorie 15.00 Antepruma de l’Aisciuda ladina L grop di joegn del projet de la Risola “Circense- ma” met dant: “Spetacol de jocolerìa”. A na vida mingol fora de anter e deldut gustegola, anter jeghes de equilibrie e de tecnica, con sauc, slìn- ches e matitèdes, i joegn jocolieres fascegn ne fèsc doventèr endò pìcoi bec. Ghest de onor: Bertol! Penìa – Scola Veies 18.00 Se aur l’Aisciuda – salut de la autoritèdes – “L teater fascian da enlouta fin al dì d’anché: mizacoles de storia”, de Monica Cigolla – recognosciment ai gropes de teater de Fa- scia – apericena coi cheghes de Fascia 20.30 L grop de la mèscres de Dèlba e Penìa porta dant: “Na sera de Carnascèr”, de Simon de Giulio. N dotor forest ciapa post de lurier te Fascia. L vegnìa jà da joen te val con sia familia, e sie amisc peissa de ge moscèr che che vel dir “na sera de carnascèr te Fa- scia”... EN MÈRTESC AI 2 DE MÉ Soraga – Gran Ciasa 20.30 La Mizàcoles da Ciampedel porta dant: “Na cèsa de strambes”, de Simon de Giulio. Sozede dut te na stua, olache stèsc na familia de cinch jent. Duc à sia vida de fèr, sia per- sonalità e sia particolarità, e la situazions che sauta fora, enceben che les sie da duc i dis, les vegn toutes dant a na vida certa, da no creer, ma soraldut da grignèr... EN MERCOL AI 3 DE MÉ Ciampedel – Teater 20.30 I amisc del teater da Moena porta dant: “Voleve ben dir!”, de Enrica Jellici “Mantino”. No sozede mai nia te cèsa de chesta trei sores, semper dut valif, la joentù la é jita e la se à por- tà demez gaissa e legreza. Ma na dì n nobol rua a les troèr: con el vegn de retorn la voa de viver, e dut pel sozeder... EN JEBIA AI 4 DE MÉ Vich – Agritur Majon da Mont 20.00 Simon Kostner porta dant: “Apericena co l’ator: teater, lengaz e identità ladina”. L’ator de teater badiot rejona de coche te sie mono- logs l ge fèsc cognoscer ai no ladins sia ladi- nità. N laboratorie che met adum l’amor per l teater e l’emportanza de ge palesèr la ladinità a chi che vegn te noscia valèdes. EN VENDER AI 5 DE MÉ Moena - Oratorie 20.30 I Bontemponi da Poza porta dant: “Do- mane la cèsa Itea”, de Loredana Cont. Ugo à domanà la cèsa Itea: per fèr ponts l no met a post sie cartier a fit e adertura l fèsc vegnir a stèr con el la giava che la vif te cèsa de paussa. A la fin l’Itea ge darà l cartier a... EN SABEDA AI 6 DE MÉ Cianacei – Chino Marmolèda 15.00 Fascia has got talent: l teater de- sche laboratorie de identitèdes e lengac pean via da la letura interpretèda de desvalives tesc ´, vegnarà portà dant n spetacol pedagogich, olache atores fascegn valorisarà l lengaz e la cultura ladina delaìte da sia performance. Con Alessandro Arici. l Laboratorie Ensema de la Scola veies de Ciampedel porta dant: “Per ladin amò più bel! Dic da zacan”. Comiches per chino en bianch e fosch con musega dal vif de Marco Mattia al pianofort. Poza – Oratorie 20.30 L grop de teater VIF de la Scola la- dina de Fascia porta dant: “Grandhotel Valfassa”, de Germano Basile. N grop de tea- ter cert e deribolent rua al Grandhotel Valfas- sa. Tel meter en esser sie spetacol, vegn fora situazions comiches anter l’esser dassen e la parbuda, strantendimenc, fausc valores e pre- giudizies, da chi che i protagonisc ´ podarà se parèr demò fajan mena de esser dassen mac... Te scoles e scolines de Fascia i bec ge fèsc festa e ge porta dant a Bertol sie toc de teater. Te chesta setemèna envion duc i ladins de Fa- scia a meter fora la bandiera ladina. Podede la comprèr aló da l’Union di ladins de Fascia. TEATER CHE BEL! LA ENDESFIDA Te Comun general e te la sentes de la scomenzadives, vegnarà dat fora na tessera sun chela che ve vegnarà metù n stempel vigni outa che tolarede pèrt a un di evenc de l’Aisciuda. Chi che arà più stempei se vada- gnarà n bel e originèl pest ladin.

Upload: others

Post on 08-Aug-2021

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: A LAdinA – F teAter BeL 1-6 2017 · 2020. 4. 28. · CULTURA, STORIA, SOZIETÀ Festival del lengaz A ISCIUDA L ADINA P ER MAOR INFORMAZIONS Comun general de Fascia Servijes linguistics

COMUN GENERAL DE FASCIA

Union di Ladins de Fascia

TEATER, LENGAZ, IDENTITÀ, CULTURA, STORIA, SOZIETÀ

Festival del lengaz

AisciudALadina

PER MAOR INFORMAZIONS

Comun general de FasciaServijes linguistics e culturèiStr. di Pré de gejia, 238036 – POZA (TN)tel 0462-762158fax 0462-763046e-mail: [email protected]

1-6 de mé 2017

L’Aisciuda ladina del 2017, ruèda a sia nona edizion, l’à desche argoment l teater per ladin. I gropes de te-ater de Fascia se à metù a la leta per portèr dant con sia èrt nosc esser ladins. Spilenèr vel dir comunicazion de la emozions e confront, l’é na vida gustegola e ori-ginèla per dir fora sentimenc e per ensegnèr, n jech didatich utol ence per emparèr neves lengac. Apontin pean via da chesta reflescion, l’Aisciuda ladina vel es-ser n moment per ge dir develpai a nesc gropes, che i se dèsc jù per valorisèr l ladin te duta sia variantes, portan dant a chesta vida sia gran richeza lessicala e polinomica. Te chisc gropes l’é ence atores no ladins de naa, che i se arvejina al ladin per l’emparèr. An-checondì i neves locutores l’é l davegnir di lengac de mendranza: per ic l teater pel esser n prum vèrech envers noscia ladinità, per nos na vida scempia e gu-stegola de tor dant e tor sù con gaissa l forest.Per chest l confront con doi gregn esperc de teater e comunicazion, desche Alessandro Arici e l badiot Si-mon Kostner, ge darà l met ai membres di gropes de teater, e a duc chi che vel, de jir tel menù de chesta èrt e de capir coche, tras l teater, i ladins pel se portèr dant ence ai ghesc, te valèdes desche la nosces, tant riches de tradizions e cultura e tant batudes dal turism internazionèl.E, ben segur, ve speton duc a comedia, jent grana e pìcioi, per duc sarà moments de aiegrìa e spas.

Se cognoscer per se portèr dant ai etres, rejonèr la-din e saer l rejonèr, palesèr sie sentimenc tras nosc idiom, spas e aiegrìa, dut chest pel doventèr l’Aisciu-da ladina.

Ve speton de n muie!

AisciudA LAdinA – FestivAL deL LengAz1-6 de mé 2017

EN LUNESC 1M DE MÉPoza - Oratorie15.00 Antepruma de l’Aisciuda ladina L grop di joegn del projet de la Risola “Circense-

ma” met dant: “Spetacol de jocolerìa”. A na vida mingol fora de anter e deldut gustegola, anter jeghes de equilibrie e de tecnica, con sauc, slìn-ches e matitèdes, i joegn jocolieres fascegn ne fèsc doventèr endò pìcoi bec.

Ghest de onor: Bertol!

Penìa – Scola Veies18.00 Se aur l’Aisciuda

– salut de la autoritèdes – “L teater fascian da enlouta fin al dì d’anché: mizacoles de storia”, de Monica Cigolla – recognosciment ai gropes de teater de Fa-scia – apericena coi cheghes de Fascia

20.30 L grop de la mèscres de Dèlba e Penìa porta dant: “Na sera de Carnascèr”, de Simon de Giulio. N dotor forest ciapa post de lurier te Fascia. L vegnìa jà da joen te val con sia familia, e sie amisc peissa de ge moscèr che che vel dir “na sera de carnascèr te Fa-scia”...

EN MÈRTESC AI 2 DE MÉSoraga – Gran Ciasa 20.30 La Mizàcoles da Ciampedel porta dant:

“Na cèsa de strambes”, de Simon de Giulio. Sozede dut te na stua, olache stèsc na familia de cinch jent. Duc à sia vida de fèr, sia per-sonalità e sia particolarità, e la situazions che sauta fora, enceben che les sie da duc i dis, les vegn toutes dant a na vida certa, da no creer, ma soraldut da grignèr...

EN MERCOL AI 3 DE MÉCiampedel – Teater20.30 I amisc del teater da Moena porta dant:

“Voleve ben dir!”, de Enrica Jellici “Mantino”. No sozede mai nia te cèsa de chesta trei sores, semper dut valif, la joentù la é jita e la se à por-tà demez gaissa e legreza. Ma na dì n nobol rua a les troèr: con el vegn de retorn la voa de viver, e dut pel sozeder...

EN JEBIA AI 4 DE MÉVich – Agritur Majon da Mont 20.00 Simon Kostner porta dant: “Apericena co

l’ator: teater, lengaz e identità ladina”. L’ator de teater badiot rejona de coche te sie mono-logs l ge fèsc cognoscer ai no ladins sia ladi-

nità. N laboratorie che met adum l’amor per l teater e l’emportanza de ge palesèr la ladinità a chi che vegn te noscia valèdes.

EN VENDER AI 5 DE MÉMoena - Oratorie20.30 I Bontemponi da Poza porta dant: “Do-

mane la cèsa Itea”, de Loredana Cont. Ugo à domanà la cèsa Itea: per fèr ponts l no met a post sie cartier a fit e adertura l fèsc vegnir a stèr con el la giava che la vif te cèsa de paussa. A la fin l’Itea ge darà l cartier a...

EN SABEDA AI 6 DE MÉCianacei – Chino Marmolèda15.00 Fascia has got talent: l teater de-

sche laboratorie de identitèdes e lengac

– pean via da la letura interpretèda de desvalives tesc, vegnarà portà dant n spetacol pedagogich, olache atores fascegn valorisarà l lengaz e la cultura ladina delaìte da sia performance. Con Alessandro Arici.

– l Laboratorie Ensema de la Scola veies de Ciampedel porta dant: “Per ladin amò più bel! Dic da zacan”. Comiches per chino en bianch e fosch con musega dal vif de Marco Mattia al pianofort.

Poza – Oratorie20.30 L grop de teater VIF de la Scola la-

dina de Fascia porta dant: “Grandhotel Valfassa”, de Germano Basile. N grop de tea-ter cert e deribolent rua al Grandhotel Valfas-sa. Tel meter en esser sie spetacol, vegn fora situazions comiches anter l’esser dassen e la parbuda, strantendimenc, fausc valores e pre-giudizies, da chi che i protagonisc podarà se parèr demò fajan mena de esser dassen mac...

Te scoles e scolines de Fascia i bec ge fèsc festa e ge porta dant a Bertol sie toc de teater.

Te chesta setemèna envion duc i ladins de Fa-scia a meter fora la bandiera ladina. Podede la comprèr aló da l’Union di ladins de Fascia.

teAter che BeL!

LA ENDESFIDATe Comun general e te la sentes de la scomenzadives, vegnarà dat fora na tessera sun chela che ve vegnarà metù n stempel vigni outa che tolarede pèrt a un di evenc de l’Aisciuda. Chi che arà più stempei se vada-gnarà n bel e originèl pest ladin.

Page 2: A LAdinA – F teAter BeL 1-6 2017 · 2020. 4. 28. · CULTURA, STORIA, SOZIETÀ Festival del lengaz A ISCIUDA L ADINA P ER MAOR INFORMAZIONS Comun general de Fascia Servijes linguistics

1-6

de

2017

TEA

TER

, LE

NG

AZ

, ID

ENTI

TÀ,

CU

LTU

RA

, ST

OR

IA,

SOZ

IETÀ

CO

MU

N G

EN

ER

AL

D

E F

AS

CIA

Uni

on d

i Lad

ins d

e Fa

scia

Ais

ciu

dA

Fest

ival

del

len

gaz

Lad

ina