alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 31

Abril de 2010

Representar, Assessorar, Gestionar i Formar

Representar, Assessorar, Gestionar i Formar

Entrevista a Joan RocaCuiner del Celler de Can Roca“La renovació i la innovació són les claus del futur de la cuina catalana”

3alacarta

12ENTREVISTAJoan Roca

22CONGRÉSSantiago de Compostela

EL PARAIGUA

Josep Martí President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

EDITORIAL

ÍNDEX

Un símbol de protecció davant la pluja i les inclemències.

El paraigua, aquest objecte senzill que enyores tant quan et cau un bon xàfec d’aigua al cap o, fins i tot quan el sol crema o cerques una ombrel·la de la platja, creiem que pot ser un bon símbol gràfic per acompanyar el que vol ser l’AEH. Com que les paraules de la portada: “representar, assessorar, gestionar i formar” són els grans eixos de treball, aquesta AEH vol seguir constituint per a la seva gent.

La que està caient no és una pluja fina sinó una depressió (no atmosfèrica) en tota regla i que el nostre empresariat està afrontant amb totes les eines possibles, i és aquí on creiem que el paper de les associacions agafa més sentit que mai i reclamaríem que volguéssiu creure que l’associació us pot ser útil per afrontar les vostres inquietuds i reptes. Nosaltres ho creiem així. L’imminent increment de l’IVA, que la majoria de les empreses haurà d’absorbir sense poder repercutir en el preu, la baixada del consum intern, l’increment dels costos i obligacions empresarials, són pluges que necessiten més que mai de l’acció conjunta i protectora de l’associacionisme, d’un associacionisme organitzat i amb la complicitat i actuació conjunta i coordinada de totes les representacions empresarials per poder fer front als interessos del col·lectiu. És així que ara valorem més que mai la participació, encetada ja fa anys, de la nostra AEH dins d’altres organitzacions empresarials que ens ajuden i amb les quals col·laborem amb els objectius comuns de defensa i promoció del nostre col·lectiu. És el cas de les quatre cambres de comerç de la nostra demarcació, immerses ara en el procés electoral, i amb les quals avui resulta imprescindible continuar potenciant als màxims nivells de treball conjunt. És també el cas de les patronals sectorials catalanes i estatals FEHR i CEHAT amb les quals mantenim el màxim nivell de participació possible. És a través d’aquestes participacions que tot sovint canalitzem inquietuds per tal de corregir una situació i a vegades –moltes vegades– intervenir en les accions dels govern. És a través d’aquestes formacions que hem pogut intervenir en reglamentacions o disposicions legals abans que aquestes vegin la llum. I des d’aquestes ratlles aprofito per agrair a les cambres de comerç al final de les seves legislatures la feina feta. És un treball intens i que de vegades no sabem fer arribar a l’associat. És també mitjançant aquestes aliances que podem aconseguir accions de tipus promocional que no podríem assolir sols. Vull dir amb tot això que l’Associació també necessita associar-se i crea lligams de treball i d’influència per aconseguir la defensa d’uns interessos pels quals no ens cansarem de lluitar.

25BREUS JURÍDICSL’estafa de l’estampeta

04HOSTALERIASalut pública

18FORMACIÓPla de formació 2010

14L’ALT CAMPValls i la Cambra

REPORTATGELes cerveses de Tarragona

06

Maquetació i continguts: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat i distribució: TSH Comunicació 2008 S.LSant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONATelèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com

4alacarta

La multinacional líder del paper Kim-berly Clark, propietària de marques com Scottex, Klenex o Cel i que ocupa 64.000 treballadors a tot el món, ha realitzat un estudi sobre les preferències en matèria d’higiene dels europeus, prenent com a base 6.000 persones del Regne Unit, Ità-lia, Alemanya, França, Països Baixos i Es-panya. En aquest estudi, que ha estat di-rigit per una de les empreses d’opinió més prestigioses i importants del món, Market Opinion Research Internacional (MORI), constata que Catalunya és un dels països més segurs del món pel que fa a higiene alimentària i seguretat sanitària als establi-ments hotelers. A més, l’estudi també ens aporta dades tan aclaridores com que el 88% dels espanyols està totalment d’acord o d’acord a no tornar a un restaurant que no el consideri net per bona que sigui la

seva relació qualitat/preu, o que la majoria dels enquestats considera que durant els últims anys el nivell d’higiene i neteja als restaurants ha millorat considerablement.

Així, l’estudi ens fa patent una realitat que, a més del client, el principal preocupat per la higiene i la salut d’un establiment és i ha de ser el seu propietari i que som tots conscients que un problema sanitari pot suposar la ruïna. Per això la preocupació per la imatge de netedat, la incorporació

de les tècniques de millora sanitària són unes constants entre la immensa majoria dels empresaris hostalers. També és cert que, com en tots els col·lectius del món, en trobarem d’inconscients i que trepitgen la ratlla contínua, però fora d’aquests casos comptats, els nostres establiments de res-tauració i hostalers els podem considerar com els més segurs quant a higiene ali-mentària i seguretat sanitària.

Amb l’estudi a la mà fem patent un altra re-alitat, que és que l’empresari està complint la normativa vigent, pel que fa a aquest tema, ja no només per la sanció que li pot portar no complir-la sinó per la conscien-ciació de la necessitat de complir les nor-mes. D’aquí que, igual que els empresaris, l’Administració també estigui preocupada pels mateixos objectius i interessos.

Catalunya, un dels països amb els establiments més segurs quant a

salut pública

El 88% dels espanyols no tornarien a un restaurant que no el considerin net

5alacarta

“ No tornaria a un restaurant que consideri antihigiènic, tot i que la qualitat i el preu del menjar fos bo”

Totalment d’acord25%

D’acord38%

Indiferent20%

En desacord7%

Totalment en desacord2%

No sap6%

No pertinent2%

Durant els últims anys, el nivell d’higiene i neteja als restaurants ha millorat

FONT MORI

Europa % Regne Unit % Holanda % França % Alemania % Itàlia % España %

Totalment d’acord

61 64 40 70 53 62 71

D’acord 23 24 42 16 27 24 17Indiferent 6 4 4 3 10 6 4En desacord 3 2 8 3 3 4 2Totalment en desacord

2 2 3 2 1 1 1

No sap 1 1 1 1 0 1 2No pertinent 4 3 2 4 6 2 2

Convèncer per vèncerVist això, des de l’AEH considerem que la relació entre Administració i hostale-ria està faltada de més diàleg, cordialitat i d’un assessorament més franc i obert. S’ha de reconèixer que hi ha hagut aven-ços, una mostra n’és la formació.

Els cursos de manipuladors d’aliments im-partits per professionals vinculats a l’Ad-ministració sanitària han ajudat a conèixer recíprocament quines són les problemà-tiques, corregir-les i comprendre algunes mancances. Però no s’ha aprofundit i per

tant no s’ha establert un vincle fonamen-tat amb la “presumpció de bona fe”, de què nomes se’n desprendrien avantatges. Per això creiem que el paper de l’Administra-ció en aquesta relació ha de ser la d’asses-sor-assessorat i no la de poder-administrat. Es reacciona millor escoltant i convencent que sancionant; és allò de convèncer per vèncer, i aquí no cal ni que ens convencin perquè ja ho estem, però ens volen seguir “vencent”.

Amb tot això, acaben de publicar la llei que prohibeix les “barres lliures” o el “happy hour” o única oferta. Un altre cop! Això sí

que fàcil: “Prohibir” prohibicions a dojo. I la propera? Potser el tabac, però de diàleg res; si hi hagués diàleg, ens estalviaríem clivelles a les lleis i interrogants com la de si es sancionarà el restaurador que ofereixi barra lliure als convidats en un banquet de bodes? En una discoteca i en un bar musi-cal, el cambrer pot invitar un client a una beguda alcohòlica sense que l’empresa si-gui sancionada?

La relació Administració-hostaleria té mancances que els priven de tenir una bona entesa.

6alacarta

El nom de Rosita té una història o llegenda al darrere. El fill d’una família de Tarragona benestant es va enamorar d’una costurera, i va ser rebutjat per la seva família. Es van casar contra corrent, ell es va quedar sense feina i quan es pensaven que res no podia anar més malament, un 23 d’abril va néixer la Rosita, la seva filla. Després d’una visita d’uns parents i per les seves recomanaci-ons, van anar a parar a Cuba i més tard van tornar a Tarragona amb una cervesa... Així, Rosita va sortir al mercat el 23 d’abril de l’any 2007, de la mà d’un grup de com-panys d’una consultoria d’enginyeria in-dustrial, que volien posar un negoci lligat a la ciutat de Tarragona, i van arribar a la idea de fer una cervesa artesanal. Les primeres 20.000 botelles és van produir a una petita fàbrica del sud de França, i es van vendre totes en 15 dies. Aquest èxit els va animar a muntar la seva pròpia fàbrica a Alcover, “Cerveses La Gardènia”. Els primers dos anys van ser durs, però el 2009 es van anar consolidant, ampliant la cartera de clients i obrint mercat a l’estranger, a països com

Austràlia, Finlàndia, Itàlia o Japó. L’any pas-sat en van produir més de 300.000 botelles i esperen augmentar un 15% de les vendes aquest any 2010. La Rosita la podem trobar a cellers, botigues de queviures de quali-tat, restaurants i bars amb caràcter de tot Catalunya. Ferran Adrià, Sergi Arola, Santi Santamaria o Carme Ruscalleda també han sucumbit als seus encants i l’han incorpo-rat a les cartes del seu restaurant. A més, ara, estan treballant perquè es pugui gau-dir a qualsevol lloc amb la venda en xarxa.Les varietats de Cerveses Gardènia són và-ries, però en destacaríem dues.

Rosita( 3,5%): És la primera cervesa que van produir a la Cerveses Les Gardènies, rossa de color mel, amb certa densitat a la

Llúpols i maltes amb segell de Tarragona La cervesa és una beguda mil·lenària que ha estat sempre lligada a la dieta mediter-rània. Així, Espanya és el quart consumidor europeu de cervesa, amb una mitjana de 65 litres/any per persona. És una beguda que sempre ha esta associada als aperitius o a les tapes, però normalment mai quan es va a dinar o sopar, sempre guanya el vi per golejada. Ara, però, aquest fet està canviant. En els últims anys han anat apareixent al mercat petites fàbriques de cervesa arte-sanal que es volen fer un lloc en aquest mercat de la nostra cultura gastronòmica de gurmet. Així, aquestes noves cerveses segueixen el model de països com Alema-nya o Bèlgica, de gran tradició cervesera i

que tenen més recorregut quant a consum d’aquesta beguda, ja que la tradició viníco-la a l’hora de menjar no està tan arrelada com aquí. Abans per a beure una cervesa especial s’havia de recórrer a la importació, així hem après paraules com “trapense” o “d’abadia”, molt utilitzades per destacar el seu caràcter artesanal. Però l’objectiu d’aquestes cerveses artesanals no és tant fer ombra a les cerveses d’importació com prendre mercat al vi.

L’element artesanal d’una cervesa, entre altres factors, és el seu valor afegit; per això ens resulta més cara que una cervesa normal. Els consumidors no estan habitu-ats que la cervesa pugui ser “cara”, però en

canvi sí que són capaços de pagar 60 euros per una ampolla de vi. En aquest sentit, encara està per arribar que aquest criteri s’apliqui a la cervesa de qualitat.

A Catalunya en els últims anys han anat apareixent fins a una vintena de marques d’aquest tipus de cervesa, de les quals cinc són a la demarcació de Tarragona. Aques-tes, normalment, no tenen instal·lacions pròpies, ja que són partides petites, la ma-joria no superen les 100.000 botelles l’any i fabriquen la seva cervesa en instal·lacions cerveseres que elaboren el producte se-gons les seves indicacions. Així, al nostre territori tenim Rosita, L’Anjub, Les Clandes-tines, Estraperlo i Reptilian.

La cervesa Rosita la podem trobar a les cartes dels restaurants més prestigiosos de Catalunya

RosITA

7alacarta

Les Clandestines és una cervesa de tipus anglès, amb cos i gustos intensos i alta fermentació

copa, escuma blanca amb tons ivori a cau-sa de la segona fermentació, és tèrbola. Es recomana degustar-la freda, no gelada. La seva amargor i fruitositat la fan ideal per a productes com espàrrecs, carxofes, ama-nides, verdures, cargols i aguanta molt bé les carns blanques i peixos blaus.

Rosita d’Ivori (4,5%): El seu nom ve donat per la “Nina d’Ivori”, un dels objectes més representatius de la ciutat de Tarragona. El tast és d’una cervesa afruitada, color mel i amb escuma cremosa. L’alta fermentació sobre pòsit refermentat en botella li dóna una fina amargor. Aquestes característi-ques la fan ideal per tota mena de format-ge blau, pernil, entrants, foie, etc. I, com l’altra, és adient també per les carns blan-ques i peix blau.

Totes dues cerveses són ideals per l’ape-ritiu. A banda d’aquestes cerveses, també podem trobar la “Rosita amb aroma de pè-tals de rosa”, que es va presentar per Sant Jordi de l’any passat. Una edició limitada de 3.000 ampolles, que es presenta en am-polla de 750 ml per gaudir d’una aperitiu o un bon dinar. Un altra varietat que podem trobar és la Rosita feta a base de taronges d’Alcanar i que es va presentar a la San-ta Tecla 2008. Finalment, podem destacar la “Rosita negra amb avellanes d’Alcover”, que van presentar en societat l’any 2008 a la Festa de Bandolers d’Alcover. La primera tirada fou de 4.000 ampolles per les quals es va necessitar 50 kg d’avellanes torra-des, i que va tenir molt èxit.

“LEs CLAndEsTInEs” (MonTFERRI)

Aquest projecte neix de tres joves amb llar-ga experiència en àmbits com l’agricultura i l’apicultura, que van començar elaborant cervesa per l’autoconsum, i que davant de la bona acceptació que tenia la seva begu-da, es van decidir dedicar-s’hi seriosament. Després d’una anàlisi del mercat on hi van trobar moltes cerveses de consum massiu, van creure que havia lloc per a produccions més artesanals i acurades. La seva elabora-ció es realitza totalment a les seves instal-lacions de Montferri on també organitzen cates, visites guiades per a grups, escoles, etc. Les seves cerveses s’elaboren a l’estil anglès, amb cos i gust intens de maltes i llúpols, d’alta fermentació, baixa graduació alcohòlica i sense pasteuritzar ni filtrar. La podem trobar a establiments de Barcelona i província, a diferents punts de les comar-ques de Tarragona i a Morella (Castelló).

El que és difícil per fer una cervesa artesa-nal és trobar els gustos, les aromes i amar-gors que agradin al consumidor final. “Les

clandestines” han anat experimentant fins trobar les cerveses que siguin més atrac-tives. El resultat és el següent:- 4 Maltes (4,5%): És la més veterana i com-plexa, de color ambre ataronjat, amb cos, equilibrada i amb una amargor moderada i persistent, combinat amb una dolçor suau. Perfecta per a aperitius dolços i salats. És una cervesa de tarda.- negra (4,5%): Ideal per als amants de la cervesa. La seva foscor té tonalitats ver-melloses, grises i marrons. Aromes mal-tes torrefactes, cafè, xocolata, i regalèssia. Molt cos i amargor elevada i persistent. És perfecta amb marisc, postres dolces i com a copa llarga de tarda-nit.- Rossa (3,5%): És la més suau i refrescant, de color daurat, delicades aromes florals i una amargor agradable. Es recomana per a aperitius i carns.- Farigola (4,5%): És un apropament als gustos més característics de la cuina me-diterrània. Color ambre, aroma de farigola i amargor mitjana. És un bon acompanya-ment per a amanides, plats de pasta i co-ques salades.- Atheus (8%): És la seva última novetat, inspirada en les cerveses artesanals que elaboraven els monjos dels monestirs del nord d’Europa. Cervesa d’alta fermentació amb mel artesanal de romaní i bruc dels ruscs propietat dels mateixos elaboradors. Destaca pel seu elevat grau alcohòlic i el seu gran cos, està pensada per degustar-se com a copa llarga.

“EsTRAPERLo” (ToRREdEMBARRA)

Cerveses Estraperlo va néixer l’any 2008 de la mà de Roger o l’Oriol, uns amants de la cervesa i propietaris d’un bar al nucli històric de la ciutat, el Bar de la Torre. L’any 2006, però, ja van començar amb l’elabo-ració de cervesa per a l’autoconsum; des-prés d’uns quants intents i amb l’ajuda del mestre cerveser Àlex Padró, van trobar la fórmula idònia per elaborar la cervesa, que després presentarien en societat. L’acte de presentació fou a la Festa del Quadre de Torredembarra i en van fer una edició li-mitada de 500 ampolles numerades amb etiqueta en honor a les festes i 200 unitats amb l’etiqueta habitual. Es van exhaurir en 36 hores, des de llavors tenen una pro-ducció de 1.400 botelles anuals. La podem trobar a establiments de Torredembarra, la Riera de Gaià, Vilafranca del Penedès, Llei-da i Molins de Rei.

L’Estraperlo té dues varietats de cervesa: la blanca-white ale i la marró-brown ale

8alacarta

La primera tirada decervesa L’Anjub ha estat de 1.500 ampolles i es distribueix per la comarca

Les característiques principals d’Estraperlo són d’una cervesa d’alta fermentació (ale), suau, blanca, de blat, amb baixa graduació, el que en diríem a l’estil anglès. Ara com ara l’elaboració, embotellat i etiquetatge es realitza a Barcelona, a l’empresa que té Àlex Padró i la seva dona a Barcelona, però en breu es fabricarà a Torredembarra. La seva presentació es fa amb ampolles de 33 cl i per a fires i altres esdeveniments hi ha el format de barril per tiratge.Les varietats de cervesa “Estraperlo” són: - La Blanca-White Ale (4,5%): De tipus bel-ga, feta amb malta de blat i civada, suau, molt refrescant i una subtil amargor, de gustos afruitats.- La marró- Brown Ale (5%): Típica del nord-est britànic, feta amb tres tipus di-ferents de malts de civada, és seca, amb gustos de “torrats” i amb una amargor una mica més accentuada que la blanca.

L’AnjUB (VInEBRE)

La inquietud per la màgica experiència d’elaborar cervesa va ser el que va portar tres amics de Vinebre, després de quatre anys apostant per aquest projecte, a llogar la maquinària i, després de moltes prova-tures, finalment fa dos mesos va veure la llum la seva primera cervesa. L’elaboració és amb ingredients naturals i sense cap tipus d’additiu, ni conservants; a més, no està ni filtrada ni pasteuritzada. I refermen-tada a l’ampolla. La primera tirada ha estat de 1.500 botelles i, ara com ara, es distribu-eix pels bars, pubs i botigues de la comar-ca de la Ribera d’Ebre.Ara només tenen una varietat de cervesa però tenen previst fer-ne més.

- L’Anjub 1907: El nom ve donat per les construccions que hi havia per emmagat-zemar l’aigua i l’any per la riuada del riu Ebre que va afectar el poble. És una cer-vesa fresca amb tocs afruitats de raïm, albercoc i poma, lleugera amargor i post-gust de fruits secs. Es recomana servir tota l’ampolla d’una tirada i sense els sedi-ments naturals provocats pel llevat, i a una temperatura d’entre 4º C i 10ºC.

REPTILIAn (EL VEndRELL)

També la inquietud va portar l’Isaac Bel-tran a fer la seva pròpia cervesa, que es va presentar oficialment en societat el 14 de febrer de 2009 al local de la colla castellera del Vendrell. Encara no es pot comercialit-zar per estar en tràmits administratius però ja té en marxa sis tipus diferents de cerve-

sa. En principi n’elabora 400 litres al mes.- La Reptilian (5,5%): Es tracta d’una cerve-sa atrevida, d’un daurat fosc, opac i dolç en nas i en boca, però amb un cos aconseguit d’una bona barreja de cereals en most i de l’addició de sucre de canya i suau.

A més, té més varietats com, la Grand Thymus, una witbier de 6,6% d’alco-hol, la Socarrim que es una brown ale elaborada amb maltes de civada, blat i sègol, l’Eclipsi una bitter Pale Ale de 5% d’alcohol, molt llupol·litzada i amarga però amb tocs cítrics, entre d’altres.

Reptilian té sis tipus diferents de cervesa, i estàpreparat per elaborar-ne uns 400 litres al mes

9alacarta

10alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui, tenim al nostre abast quantitat de

informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica.Milions de pàgines amb dades, la majoria

ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions, o, senzillament, curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc. Hem fet una selecció de llocs a internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

El portal de referència del sector: serveis, assessorament on-line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

La FEHR, en col.laboració amb MT School, ha possat en marxa el projecte “Formación para la innovación en la comercialización y gestión del negocio restaurador”. Un interessant programa de formació per als professionals del sector, centrat en la innovació en la gestió i l’aplicació de les noves tecnologies.

www.fehr.mt-school.comWeb de formació en innovació per hostalers

www.derivart.infoMúsica lliure de drets d’autor

El col·lectiu Derivart ha creat una eina, “el manager”, que ajuda a identificar quines obres estan registrades per la SGAE, i es pot aconseguir tenir una selecció musical lliure de drets d’autor.

11alacarta

El proper 4 de maig els ens camerals de Catalunya elegiran els seus representants, i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona també hi participa, ja que el sec-tor del turisme, hostaleria i restauració té representació en cada una de les cambres de la demarcació. Aquesta representació, quantificada pel nombre de “cadires” o vocals que ocupen les empreses del sec-tor, ve donada pel pes econòmic que ha obtingut el sector en els darrers anys de legislatura, és a dir, es fa la mitjana de les dades econòmiques territorials per sector de cada cambra en els últims quatre anys. Així, per exemple, podem trobar que el sector de la construcció aquest any ob-tindrà més cadires o vocals que l’altra le-gislatura a Tarragona perquè en el període de referència 2006-2010 encara no havia

esclatat la crisi en el sector i per tant obté un pes econòmic més gran. Aquest aug-ment comporta sempre la disminució del pes econòmic d’un altre sector, i per tant la pèrdua de vocals.

Aquest any el sector del turisme, l’hostale-ria i la restauració a la Cambra de Tarrago-na ve representat per cinc cadires o vocals, igual que anys anteriors. Les empreses que representen el sector a la Cambra de Comerç de Tarragona són Cafeteria Leman, S.L. per la categoria de restaurants, Buffet Altafulla, S,A, i Funny Drink, S.L. per cafès i bars, Estivapark Salou, S.A. per hotels, càmpings i allotjaments i l’última catego-ria activitats recreatives, culturals i espor-tives en l’empresa Mediterrània Beach and golf Resort, S.A. A la Cambra de Comerç

de Reus el sector turístic té dues cadires o vocals, Camping La Corona, S.A. i Ambit Natura, S.L. Cambra de Comerç de Torto-sa, la segueix amb dues cadires més on trobem les empreses Mariscos Varadero, S.L. i Hotel Villa Retiro, S.L. La Cambra de Comerç de Valls només té una cadira per aquest sector que està representat per l’empresa Los Jijonencos David i Alfredo, S.C.P. Ara, el que està per decidir encara és la persona que representarà cadascuna de les empreses candidates, ja que s’han de reunir per decidir qui serà el representant que s’asseurà a la cadira.

Totes aquestes candidatures són ja mem-bres escollits ja que no s’ha presentat una candidatura alternativa i per tant seran membres electes de ple dret.

AEHT participa activament en les eleccions a les Cambres de Comerç

de TarragonaCafeteria Leman SLBuffet Altafulla SAFunny Drinks SlEstivapark Salou SAMediterranea Beach& Golf Resort SA

de Reus

Camping La Corona SAÀmbit Natura SL

de TortosaMariscos Varadero SLHotel Villa Retiro SL

de VallsLos Jijonencos David i Alfredo SCP

12alacarta

–Ha estat a Tarragona ara fa poc per la presenta-ció de la segona edició de dTapes, què li sembla la iniciativa?Ho trobo una idea magnífica. D’iniciatives culinà-ries, se’n fan de molts tipus a tot arreu, però de tapes exclusivament, no se’n fan; crec que s’hauria d’ex-plotar més, s’hauria de donar a conèixer molt més. Per això aquesta iniciativa de Tarragona la trobo realment interessant. Les tapes són molt importants a la nostra societat, són molt nostres, és una manera de menjar divertida, amena, que va amb el nostre tarannà, i dins de la nostra gastronomia té un paper molt rellevant. Hem de saber explotar-ho i potenciar-ho més. Una tapa pot ser imaginativa, tradicional pot tenir les mateixes qualitats que un gran plat.

–Amb la internacionalització de la nostra cuina, com és que un plat tan nostre com la tapa no s’exporta?

Ara mateix ja s’està fent, el que passa que encara és molt recent, molt nou. En aquests moments podem trobar establiments a Nova York, Washington o altres ciutats on pots menjar tapes. Hi ha grans cuiners d’aquí que ja ho estan fent. Som conscients que la tapa és un plat que s’ha d’exportar i donar a conèixer i que tindrà futur. Però no és una cosa que es pugui implantar de seguida sinó que es fa a poc a poc. És una cosa molt nostra i hem de saber apropar la nostra cuina i exportar-la a l’exterior.

–Oriol Castro, d’El Bulli, em va comentar que anar de tapes és una filosofia de vida; hi està d’acord? Per què?Hi estic d’acord, anar de tapes és una manera de menjar molt arrelada a la nostra cultura. Som gent que ens agrada les relacions socials amb amics, famí-lia, companys, etc. i anar de tapes és potser la manera més divertida; al ser petites mostres de grans plats, en pots tastar moltes i de diferents, tenim una gran vari-etat i cada vegada més perquè estem treballant per fer de les tapes un plat de gran qualitat. I m’ha sabut greu venir a Tarragona i no poder haver-ne tastat cap, per qüestions de feina; ara, si algun dia em puc escapar, no ho dubtis que aniré a tastar-les.

–Quin creu que ha estat el secret de Can Roca per aconseguir les estrelles Michelin?Realment no ho sé, suposo que treballar molt, sempre des de l’inconformisme, cercant l’excel·lència i la

La renovació i la innovació són les claus del futur de la cuina catalana

ENTREVISTA Joan Roca, cuiner del Celler de Can Roca.

La iniciativa del Tarragona dTapes és molt interessant perquè la tapa

s’ha de potenciar

13alacarta

qualitat màxima en els nostres plats. Som tres germans i cada un porta un puntal de la cuina, podríem dir que és una cuina triangular, amb un equilibri perfecte i que en conjunt l’elaborem plena d’emocions i sensacions que es perceben en cada plat que realitzem. Aquest equilibri i treballar molt han estat potser el nostre secret i el que fa del nostre restaurant i de la nostra gastro-nomia mereixedors d’aquest reconeixement.

–Quins beneficis han aportat les estrelles Michelin al seu restaurant?Potser el benefici que ens aportat és que molta més gent ens coneix i ens visita i coneix la nostra feina. La tercera estrella Michelin és molt important, et coneixen els millors gourmets del món, tens molt més flux de gent i veus com has d’allargar els terminis de reserva, que no creguis, a mi em sap greu haver de dir a la gent que no puc servir-los perquè no tinc lloc. De totes mane-res, la nostra casa i la nostra cuina sempre estan per damunt d’aquest reconeixement, primer som nosaltres que l’estrella.

–Què és el que sempre trobarem a la seva cuina? A la meva cuina el primer que hi trobareu és molt bon rotllo, molta il·lusió i ganes, i gent molt bona. L’ambient de treball és molt distès i fa que tot es pugui elaborar amb molta més cura i es nota en els nostres plats. Si parles de pro-ductes, a la nostra cuina sempre trobaràs els de casa nostra i sempre procurem tenir els de millor qualitat.

–En aquests moments de crisi econòmica, vostès també ho noten?Nosaltres també ho notem, però això no ens farà canviar i no deixarem de millorar. La solució no és abaixar preus, hem de ser fidels a la nostra essència i la nostra raó de ser. Cal estudiar en cada cas el que cal fer, en moltes ocasions s’han de prendre decisions o flexibilitzar l’oferta o buscar alternatives. Jo crec hi ha segments de la restauració on sí que cal fer-ho; en el nostre en concret, no; nosaltres precisament el que hem de fer és seguir amb més fermesa que mai, seguir fent el que sempre hem fet i el que sabem fer millor. –Com creu que serà el futur de la gastrono-mia catalana?

El futur està en la renovació i la innovació constant. S’ha de renovar i innovar, és molt important, per nosaltres sempre ho ha estat, i ara més que mai; per tant, crec que ha d’haver-hi innovació, renovació, imaginació, compromís, moltes ganes de fer-ho bé, en qualsevol dels seg-ments de la restauració que sigui. No hem d’estar obsessionats amb la rendibilitat o mirar que el negoci funcioni, potser amb menys pretensions econòmiques, crec que és una clau que tothom a vegades per força o per convicció ha de fer. I, per altra banda, mirar de mimar molt el client i convèncer-lo que vingui a casa teva, sobretot convèncer-lo, no ja amb la cuina sinó també amb el tracte i jugar amb el factor de proximitat emocional i la màgia perquè la gent vulgui tornar al teu restaurant, i perquè això passi i funcioni a llarg termini fa falta sort, imaginació i flexibilitat i cercar noves maneres d’atendre i de fer menjar.

–Es pot mantenir el nivell tan alt que té la nostra cuina?Sí que es pot mantenir, el que passa potser és que per fer-ho caldrà rebaixar les pretensions i així serà més difícil que hi hagin molts més restau-rants d’altíssim nivell dels que hi ha ara perquè el que és evident és que estem davant d’un canvi d’hàbits, un canvi respecte a l’oci en l’àmbit de la gastronomia. Els restaurants d’alt nivell seran cada vegada més minoritaris perquè no és que siguem cars sinó que el que fem val diners. Per tant, farà que n’hi hagi pocs, i que per tant calgui utilitzar la imaginació per diversificar la gastronomia amb fórmules com la neores-tauració, les tapes de cuina tradicional aplicant tècniques modernes, cercant l’equilibri amb la relació qualitat-preu, és a dir, cal que busquem sortides en la innovació i la renovació per poder mantenir el nivell.

–I, per acabar, quin és el seu plat preferit i quin és el que li agrada menys?Del restaurant no te’n sabria dir cap perquè tots m’agraden; si no, no serien a la carta. Si sortim del restaurant, el que m’agrada més és l’escudella i carn d’olla que fa la meva mare. I, de plats que no m’agradin, no n’hi ha cap, tots m’agraden. Sóc molt curiós i quan viatjo m’agrada tastar les coses més estranyes que trobi, aquelles que quan les expliques a la gent et fan mala cara, però és que mi m’agrada tot.

En aquests moments de crisi no hem de deixar

de millorar ni de perdre la nostra essència

Anar de tapes és manera de menjar divertida i molt arrelada a la

nostra cultura

14alacarta

La Cambra de Comerç i Indústria de Valls, durant el 2009, i inicis del 2010, commemo-ra els 100 anys de la seva fundació. Durant els cent anys, la Cambra ha fet tot el possi-ble per potenciar i vigoritzar la vida econò-mica de l’Àrea de Valls.

Avui Valls i la comarca de l’Alt Camp es tro-ben situats en un nucli de comunicacions estratègic i constitueix una de la comar-ques més ben comunicades de la Penínsu-la. La comarca de Valls es troba a l’interior de l’angle que formen les autopistes AP-2 i AP-7, Barcelona a Saragossa-Madrid, nord d’Espanya, i a València i Sud de la Penín-sula; la comarca de Valls es troba al costat de l’estació de l’AVE Camp de Tarragona, amb circulació de trens d’alta velocitat a Madrid, nord i sud d’Espanya, amb la pro-pera incorporació del corredor Mediterra-ni a Castelló i València, amb nombroses

carreteres nacionals, comarcals i autovies que completen la xarxa, amb l’Aeroport de Reus i el Port de Tarragona, a les proximi-tats.

L’Àrea de Valls, compta amb una economia diversificada: indústria, comerç, serveis, agricultura, turisme gastronòmic i cultural, segona residència...

La indústria de molts sectors diferents és important i exporta a 74 països del món, a més dels de la Unió Europea. El Polígon Industrial de Valls, de 350 ha, compta amb unes 320 empreses, centre de distribució i serveis.

La tradició i arrelament del comerç deta-llista i majorista és notori, aquest any es commemoren els 800 anys de concessió oficial del mercat setmanal del dimecres;

el 28 de novembre del 1210, el Rei Pere II d’Aragó, va signar l’acta de concessió a perpetuïtat.

Cada any el primer dimarts i dimecres d’agost, s’organitza “Firagost”, Fira-Exposi-ció del Camp Català, amb més de 350 ex-positors (3 i 4 d’agost de 2010), i que comp-ta amb uns cent mil visitants; el penúltim dissabte i diumenge, abans de Nadal, (18 i 19 de desembre de 2010), s’organitza el Mercat de Nadal, Fira d’Aviram i Motius Nadalencs “FICAP”.

L’últim diumenge de gener (exceptuant el proper any 2011, que per coincidir amb les Festes Votives de les Decennals de La Can-dela, serà el diumenge 23 de gener), Valls, ciutat d’origen de la calçotada, celebra la Gran Festa de La Calçotada, amb una àm-plia projecció a casa nostra i internacional.

Cambra de Comerç de Valls100 anys treballant per l’Alt Camp

15alacarta

Cada any, de novembre a abril, la tempo-rada de calçotades de la comarca de l’Alt Camp porta dotzenes de milers de visitants gastronòmics, i constitueix la vertadera temporada turística i la segona temporada turística al Camp de Tarragona, després de la de sol i platja a l’estiu. La comarca de l’Alt Camp compta amb més de cinquanta restaurants que serveixen l’autèntica cal-çotada de Valls. La calçotada de Valls té un pes econòmic important, i constitueix, junt amb els Xiquets de Valls, el segell d’iden-titat de l’Àrea de Valls. La típica i autèntica calçotada de Valls, amb ingredient de die-ta mediterrània pura, afavoreix el consum de productes agrícoles i, a més dels cal-çots i els ingredients de la salsa, ametlla, avellana, oli..., representa un remarcable consum de vins i caves. La Ruta del Cis-ter, i com a eixos els Monestirs de Poblet, Santes Creus Vallbona de les Monges, té

també una incidència destacada en el con-junt de l’Àrea de Valls, i en la restauració i hostaleria.

Diversos hotels i restaurants de l’Àrea de Valls també estan orientats al turisme de negocis, amb les infraestructures i serveis adequats per a la celebració de convenci-ons, trobades amb clients, àpats i calçota-des d’empresa, presentació de nous pro-ductes...

La comarca de l’Alt Camp, a més de la cal-çotada, compta amb una arrelada gastro-nomia típica, l’escalivada, la favada, l’es-cudella... i també pastisseria típica.

La Cambra de Valls, en el decurs dels cent anys de vida, ha ajudat de forma real i pràctica a néixer, créixer, internaciona-litzar-se o bé implantar-se a diverses em-

preses industrials, comercials, de serveis, distribució, hostaleria, turisme..., en defini-tiva, a forjar el teixit empresarial i a crear i expansionar els diversos polígons indus-trials de la demarcació de la Cambra.

L’Àrea de Valls, compta amb nombroses i acreditades empreses del sector d’alimen-tació i agro-pecuària, amb cellers d’elabo-ració de vins i caves, trulls d’olis artesanals, empreses d’elaboració de fruits secs...

Des de fa un segle la Cambra de Valls ha potenciat i ha donat

vigor al teixit econòmic de la comarca

16alacarta

Un dels pols d’atracció turistica de l’Alt Camp és la Ruta del Cister, que acaba de celebrar el seu vintè ani-versari. El seu nom vé donat per l’enllaç dels tres monestirs cister-cencs (Santes Creus a l’Alt Camp, Poblet a la Conca de Barberà i Va-llfogona a l’Urgell) i ha estat una in-jecció indiscutible per al turisme de les tres comarques que la formen, que no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradi-ció i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l’oferta els viat-gers poden passejar pels diferents pobles i viles de les tres comarques. En definitva La Ruta del Cister és una teranyina de petites rutes per totes les comarques que la compo-nen. A l’Alt Camp, hi trobem rutes com el GR 175, la Ruta dels Castells de Gaià o Ruta dels Cellers Moder-nistes i rutes per camins de les dife-rents poblacions de la comarca. De totes elles destacariem el GR 175.

El GR175 La Ruta del Cister està in-tegrat dins l’extensa xarxa de sen-ders abalisats d’Europa i és l’únic sender que enllaça els tres mones-tirs més emblemàtics d’aquest orde a la Catalunya Nova: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, si-tuats a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, res-pectivament. Aquesta es realitza exclusivament a peu o amb BTT, el

recorregut total és de 105 km, als quals s’han d’afegir 20 km de les variants que s’han previst als llocs més complicats per al trànsit dels ciclistes. Compta amb totes les in-fraestructures necessàries per po-der realitzar-la sense problemes.

Aquesta ruta és apta per a qualse-vol practicant acostumat a fer sen-derisme, ja que no comporta cap més dificultat que la distància a recórrer i uns desnivells moderats. Es pot plantejar de fer-la sencera o per etapes, tot depèn del temps i la preparació de cadascú; a més, s’ha presentat el carnet 6T, que té el ma-teix funcionament que el carnet de Pelegrí del Camí de Santiago, que t’acredita com a usuari de la ruta i que es pot segellar als diferents es-tabliments que apareixen al carnet.

Durant el trajecte pots gaudir d’al-gunes experiències impactants tant a la comarca de l’Urgell com a la Conca de Barberà per arribar a les terres planes de l’Alt Camp després d’excursions per les muntanyes de Prades o caminades per la feréstega carena de Cogulló fins al monestir de Santes Creus on podràs passe-jar-hi tranquil·lament i gaudir de les llegendes que expliquen els guies. En definitiva, el GR175 és molt més que un sender, és el fil conductor per la història dels pobles i dels tres monestirs que li donen el nom.

Vintè AniVersAri deLA rutA deL Cister

· Origen de la Calçotada i dels Xiquets de Valls, en plena Ruta del Císter, gastronomia típica, en el País del Vi, Cellers Modernistes, monuments històrics-artístics, fires, festes, mercats...

· A Valls: 800 anys de mercats dels dimecres i dissabte (1210-2010).· Any Jubilar de la Candela; “Firagost” – Fira-Exposició del Camp Català 3 i 4 d’agost, ... i molt més.· Cambra de Comerç i Indústria de Valls, al servei de l’expansió de la seva demarcació, l’Alt Camp.

Cambra de Comerç i Indústria de Valls C. Jacint Verdaguer, 1 · 43800 VALLS · Tarragona · Tel. 977600909 Fax 977606456 · c.e. valls@cambrescat.es - www.cambravalls.com

L’ÀREA DE VALLS, TURÍSTICA I GASTRONÒMICA

17alacarta

18alacarta

Què us ofereix l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona?· Visita personalitzada a tots els associ-

ats per estudiar les vostres necessitats formatives.

· Disseny d’un pla de formació personalit-zat per a cada associat.

· Recerca de subvencions perquè el cost del vostre projecte formatiu sigui “0”.

· Impartició de les accions formatives pro-gramades en el propi lloc de treball.

· Seguiment continuat.

serveis de formació i consultoria que ofe-reix l’AssociacióEstructurem la formació en tres grans blocs:1.1 Formació en el lloc de treball. Forma-

ció 100% pràctica i operativa, realitzada per consultors especialitzats

· Àrea de Direcció / Comandaments.

· Àrea de Qualitat i Atenció al client.· Àrea de Recepció.· Àrea de Pisos.· Àrea Cuina.· Àrea de Sala-Bar1.2 Formació genèrica: · Idiomes (castellà, català, anglès, francès,

alemany).· Informàtica.1.3 Formació Obligatòria: Els nostre ob-

jectiu és informar i formar dels sistemes obligatoris de seguretat implantats en les empreses.

Estudiarem quines parts d’aquest bloc es poden subvencionar per poder garantir un millor preu.· Prerequisits del sistema APPCC.· Anàlisi de Perills i Punts de Control Crí-

tics (APPCC.)· Higiene i manipulació dels aliments...

· Legionel·la.· Prevenció de Riscos Laborals, Pla d’Emer-

gència / Evacuació, Primers auxilis.· LOPD: Llei orgànica de protecció de Da-

des i Llei de Sistemes de la informació i Comerç Electrònic.

· Bones pràctiques ambientals.

Aula de formació

Per més informació i inscripcions: Aula de Formació A E H Rambla nova, 114, 2n 43001 TarragonaTel: 977 239 600 / fax: 977 224 350 / www.aeht.es / formacio@aeht.es

Pla de formació 2010La millor oferta de formació la tens a l’ Associació

Entitats col·laboradores a l’Aula de Formació:

ATENCIÓ

Època de proliferació d’empreses

intrusistes en el sector de la formació.

Com ja sabeu, cada vegada més,

surten més empreses que diuen

que gestionen els vostres crèdits

de formació contínua oferint cursos

homologats i gratuïts, que no ofereixen

cap tipus de garantia.

L’Associació és l’única entitat que us

pot oferir un 100% de garantia en la

tramitació de les vostres subvencions

com en la impartició de formació de

qualitat. Volem evitar l’ intrusisme que

estem patint.

Opinió

LES ESTRELLES MICHELINQui ha de donar les gràcies a qui?

Cada vegada que surt la Guia Michelin, que sol coincidir amb la loteria del Nen, s’alça una expectació sobre qui puja o cau de la llista.I jo diria que la Guia vermella té també una mica de loteria.

El món que vivim, sobrecarregat de dades i informacions de tot tipus, ha anat aixecant unes grans icones que ens tradueixen allò que per a bona part dels no entesos passa a dirigir-te entre la foscor i et diu el que és “bo” o no tan bo. Així, un bon vi ha de sor-tir a la Guia Parker! Estem d’acord? Doncs jo no! Crec que hi ha grans vins que en queden fora. Una bona pel·lícula és aque-lla que és nominada per a un Oscar o el rep! Estem d’acord? Perquè jo tampoc hi

estic. Crec que hi ha grandioses pel·lícules que per no combregar amb els principis de l’Acadèmia queden fora. Quan parlem de restaurants crec, since-rament, que les gràcies ha de donar-les la guia perquè l’estimem tant, perquè els bons restaurants que hi surten es deixin nomenar i perquè el reconeixement cap a ells ho és amb independència que sur-

tin al “missal” vermell de la restauració o no. Són bons per si mateixos però n’hi ha més. Altres de bons que juguen en altres divisions –altres partits– i que ni tan sols creuen que sortir en una Guia pugui ser important.

Es tracta en definitiva de gaudir menjant i això pot passar davant d’unes glorioses llenties o un cuit casolà o sofisticat i cuidat plat. Són divisions diferents i vull defen-sar la dignitat de totes les opcions i sobre-tot que l’últim i millor jutge no serà, ni ho ha de ser, una guia, per bé que adquireixi la condició de Bíblia, sinó la cara de feli-citat dels nostres clients i, per què no, els comptes de pèrdues i guanys. Perquè un restaurant és, al cap i a la fi, un negoci.

No hauríem de classificar un restaurant en bo i no bo depenent de si surt o no a la

Guia Michelin

Francesc Vives Gerent AEHT

19alacarta

IMATGES www.viulebre.com

Federació d’Hostaleria i Turisme de Terres de l’Ebre comença la seva singladuraEls restauradors i empresaris de l’ho-teleria i la restauració de les Terres de l’Ebre han impulsat la creació de la Fede-ració d’Hostaleria i Turisme de les Terres de l’Ebre, que neix dins de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (AEHT), i que es va presentar en societat a la Cambra de Comerç de Tortosa. L’acte de presentació va anar a càrrec del pre-sident de l’entitat, Lluís Garcia, del res-taurant L’Estany d’Amposta; el director general dels serveis territorials d’Innova-ció, Universitat i Empresa de l’Ebre, Jo-sep Monclús, i el president de la comis-sió de Turisme de la Cambra de Comerç de Tortosa, Manuel Esteban.

Durant la seva intervenció, García va des-tacar que la finalitat d’aquesta és repre-sentar tot el sector hostaler i turístic del territori, per ser una única veu davant de l’Administració. Per la seva banda, Josep Monclús, director dels serveis territori-als d’Innovació, Universitats i Empresa a l’Ebre, va destacar que la federació té el vistiplau de l’Administració i que aquesta formació era un dels objectius, després de les diferents jornades organitzades pel consorci, del Pla de Dinamització Tu-rística de les Terres de l’Ebre.

La nova federació està integrada per les quatre associacions comarcals d’empre-saris d’hostaleria de les Terres de l’Ebre;

l’Assocació empresarial d’Hostaleria de la Ribera d’Ebre, l’Associació Empresa-rial d’Hostaleria de la Terra Alta, l’Asso-ciació Empresarial d’Hostaleria del Baix Ebre i l’Associació Empresarial d’Hosta-leria del Montsià. I serà complementària a les associacions ja existents en l’àmbit de municipis i comarques que defensen els interessos globals Així, es veuran re-presentats el 90% dels hotels del territo-ri, el 60% dels grans restaurants i un 30% dels petits bars i restaurants. De totes maneres, la voluntat de la federació seria integrar també els empresaris del sector turístic ebrenc. Quant als objectius, és pretén ser una eina de promoció del sec-tor i un interlocutor amb l’Administració per defensar els interessos empresarials i reclamar-li el que sigui necessari per la viabilitat del sector. Entre les accions més immediates que s’han plantejat des de la federació hi ha l’organització d’una fira gastronòmica on es doni cita tot el sector del territori, i altres accions que donin a conèixer l’oferta turística de ebrenca.

De moment l’entitat continuarà vincula-da a l’Associació d’Empresaris d’Hosta-leria de Tarragona (AEHT), de la qual de-pèn orgànicament i pressupostàriament, i tindrà la seva seu dins de la Cambra de Comerç de Tortosa, on atendrà els asso-ciats en horari de tarda.

Lluís Garcia, President de la Federació d’Hostaleria i Turisme de l’Ebre.

josep Monclús, director General dels serveis territorials de dIUE a l’Ebre.

joan Amaré, joan Casanova i josep Montoya.

20alacarta

AEHT signa un conveni amb Cs digital per l’estalvi energèticL’any 2009 ens va portar canvis bastant importants en la factura de la llum. Abans, quan arribava una factura, l’única possi-bilitat que teníem era pagar-la, fent de la relació entre subministrador elèctric i con-sumidor elèctric i consumidor, una relació senyor feudal i vassall, més de mercantil entre parts iguals. Ara la situació ha canvi-at, una mica; en aquests moments, si mi-rem bé i entenem el que ens diu la factura i amb la possibilitat de poder optar entre companyies, es pot obtenir algun estalvi econòmic. Per això, AEH ha tancat un con-veni amb CS Digital.

CS Digital és una empresa de consultors energètics integrals de la demarcació de Tarragona, amb un equip de gent jove, que realitza estudis d’estalvi energètic. Així, l’empresa passa pel teu establiment, exa-mina les factures, les característiques de la teva empresa i t’aconsella quin tipus de contracte i amb quina companyia elèctri-ca et convé estar. Així, amb aquest conve-ni, CS Digital es posa a disposició de tots

els associats d’AEHT per oferir els serveis d’assessorament en els serveis energètics, llum i gas.

Amb aquest objectiu, gràcies al conveni de col·laboració aconseguit per AEHT i CS Digital, tots els associats que ho desitgin seran visitats per poder realitzar els estu-dis pertinents per a cada local de manera GRATUÏTA. Per als associats que els sigui urgent realitzar-ho, us podeu adreçar a CS Digital bé per telèfon 977218658 o bé mit-jançant l’adreça de correu, info@csdigital-group.net.

Exemple d’estalvi energètic:

Bar Restaurant 31.,5 kWPotència contractada 5.141 kWConsum de mitjana mensual

827 €Preu ofertat per CSD 708 €

Estalvi mensual 119€Estalvi anual 1.428€

Bona resposta de l’acord entre L’AEH i BBVA

El conveni que va signar FERH i que va ser ratificat per l’AEH ha tingut molt bona aco-llida entre els associats, que s’han bene-ficiat de les condicions privilegiades que aquesta entitat financera, en exclusiva, oferta per a ells. Les condicions més desta-cades, per una banda, són les relacionades amb el cobrament a través de la targeta, amb l’oferta “Tarifa Plana TPV BBVA”, que és la primera tarifa plana del mercat on totes les depeses estan incloses, amb un assessorament integral a l’hora de con-tractar el servei tarifa plana en funció de la teva facturació. A més, des de BBVA et facilitem una taxa de descompte del 0,80% en funció del teu nivell de facturació. Si contractes aquesta oferta abans del 30 de juny d’aquest any, obtindràs les dues pri-meres quotes gratuïtes per a contractaci-ons d’aquest servei.

I, per altra banda, BBVA posa tota la seva experiència a gestionar la Linea ICO que millor s’adapta a les teves necessitats (ICO Inversió Nacional, ICO Liquidesa, ICO Em-prenedors i ICO Avança). En aquesta línia també pots aconseguir avantatges en al-tres línies de finançament com el Compte Crèdit, Leasing, i Renting per equipament. Altres productes i serveis que complemen-ten l’oferta per als associats de FERH-AEH són condicions privilegiades en les targe-tes Negocis i amb Assegurances de vida i incapacitat temporal.

Els associats podran gaudir d’aquests avantatges identificant-te com a tals a qualsevol de les oficines BBVA o a Línia BBVA Negocis al telèfon 902 22 44 64. A més, podreu consultar les bases de l’acord a la pàgina www.aeht.es.

El conveni FERH-BBVA posa a la teva disposició productes i serveis específics per al sector d’hostaleria, adaptant-se a les teves necessitats.

Encaixada de mans entre l’AEH i BBVA.

21alacarta

El Palau de Congressos i Exposicions de Santiago de Compostel·la acollirà des del 19 fins al 22 de maig l’onzena edició del Congrés d’Empresaris Hotelers Espanyols. L’acte està organitzat per la Confederació Espanyola Hotelers i Allotjaments Turístics (CEHAT), amb col·laboració de la Confe-deració d’Empresaris Hostalers de Galícia (CEHOSGA), i s’espera la participació de més de 600 representants del món hoteler espanyol. A més, comptaran amb la presi-dència d’honor de Ses majestats els Reis, com ja va passar en l’anterior congrés ce-lebrat a Saragossa.

Durant els tres dies que durarà l’acte, els empresaris analitzaran la situació actu-al, buscaran solucions als problemes als quals s’enfronta el sector hoteler espanyol i a més intentaran consensuar les estra-tègies que els permetin recuperar l’activi-tat. L’esdeveniment tindrà com a objectiu aquest any transmetre a l’opinió pública la realitat econòmica i social del turisme, de manera que es consolidi i confirmi la im-portància d’un sector estratègicament clau per l’economia espanyola. Tots aquests punts els debatran els prestigiosos po-nents de les diferents taules rodones que tindran lloc durant tot el congrés.

Aquest congrés s’ha convertit en un dels fòrums més importants per la indústria del sector, i com a punt de trobada de relle-

vància quant a con-vivència i aprenentatge per tots els partici-pants i assistents.

ACTEsLes sessions de treball començaran el 20 de maig al matí, amb la taula rodona “És el turisme un sector en recessió?” on s’ana-litzaran els nous models de gestió hotelera i que tindrà ponents de renom com Mari-bel Turró, presidenta de Sercotel, i Aman-cio López, Seijas, president d’Hotusa, entre d’altres, i moderarà Carlos Díaz, vicepresi-

dent de CEAHT. La segona taula rodona es farà a la tarda amb el nom “Anàlisi de la situació actual i la seva incidència en el sector hoteler” on intervindran els exmi-nistres Carlos Solchaga i Abel Matutes, i moderarà el periodista Ernesto Sáenz de Buruaga.

El divendres 21 de maig tindrà lloc al matí la taula rodona “Màrqueting intern, comu-nicació, publicitat i talent empresarial” on s’analitzarà la importància del màrqueting en moments com l’actual. Els ponents se-ran Cosimo Chiesa, president de Barna Consulting Group; Miquel Bonet i Anglarill, Lluís Bassat, president de Bassat&Ogilvy, i Pío Cabanillas, director general de co-municació i imatge corporativa d’Acciona; moderarà Domènec Biosca, president de Educatur.

L’última taula rodona del congrés serà “El finançament per al sector hoteler en la conjuntura actual” amb el director general de Banco Pastor, un representant del Mi-nisteri d’Economia i Hisenda, i Cristóbal Montoro, portaveu d’economia del Partit Popular; serà moderada per Jesús Gatell, president de l’Associació Empresarial Ho-telera de Madrid. Tot seguit hi haurà una conferència de José Bono, president del Congrés dels Diputats. L’acte de clausura anirà a càrrec del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo.

PATROCINADORES:

TRANSPORTISTASOFICIALES:

COLABORADORES:

www.cehat.com/congreso

2010SANTIAGO

19 AL 22 DE MAYO

L’anàlisi de l’actual situació econòmica i possibles solucions, eix central de l’XI

Congrés d’Empresaris Hotelers Espanyols

22alacarta

Palma de Mallorca s’ha convertit en el cen-tre de l’hostaleria durant tres dies a l’aco-llir el XIII Congrés Nacional d’Hostaleria. Més de 500 assistents entre empresaris, experts i professionals del sector han abordat, debatut i aprofundit una gran va-rietat de temàtiques relacionades amb el sector. L’actual conjuntura econòmica va ser àmpliament tractada per diversos ex-perts, que van coincidir en la importància de l’hostaleria en l’economia del país, de manera que s’ha llançat un missatge de confiança per sortir de la crisi. Tots els ex-perts van coincidir en la importància de la formació com a mitjà per sortir de la crisi, ja que és la millor fórmula per augmentar la competitivitat de les empreses.

Un dels punts destacats d’aquest Congrés va ser l’emotiu Homenatge a la Dona Hos-talera, amb el qual la Federació Espanyo-la d’Hostaleria té el deute històric, amb aquestes dones que des de sempre han treballat amb grans dosis de sacrifici al

capdavant dels negocis, sense descuidar en cap moment la cura familiar. Disset dones hostaleres de diferents comuni-tats autònomes van recollir el guardó en nom de la gran quantitat de dones que treballen en l’hostaleria, l’únic sector dels grans de l’economia on hi ha més nombre de dones que d’homes.

La defensa de l’autònom hostaler, el II Fòrum d’Oci Nocturn, on es va abordar el fenomen del botellón i el seu perjudi-ci a l’oci nocturn o el projecte Assaboreix Espanya, enfocat a la desestacionalització del turisme mitjançant la promoció de les destinacions a través de la seva gastrono-mia, van ser altres dels punts tractats en aquest esdeveniment.

La clausura de l’acte va ser el moment tri-at pel president de la Federació Espanyola d’Hostaleria per revelar que Sant Sebastià serà la seu del proper Congrés d’aquí a dos anys.

El XIII Congrés Nacional d’Hostaleria es clausura amb l’assistència de més de 500 professionals del sector

Com cada any, els restauradors de l’Associ-ació d’Hostaleria de Cambrils han celebrat el seu sopar anual, al local que els cedeix “L’orangerie” al Mas Bach (Clos Barenys) i on van acudir vora un centenar de persones entre restauradors i invitats. Entre les per-sonalitats que els van acompanyar es troba-ven l’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, i el propietari de la sala, Sr. Bach, i entre les absències hi havia el regidor de Promoció del consistori cambrilenc, Olivier Klein, que per motius d’agenda no va poder assistir-hi.

El sopar normalment es feia en un restau-rant de la zona però des de l’any passat ha canviat el muntatge de l’acte, ja que ara es lloga o cedeix la sala on es celebrarà i són els mateixos restauradors els que elabo-ren el sopar, i el personal de la sala el ser-veix. Aquest any la sala ha esta cedida per a aquest esdeveniment. El sopar va constar d’un aperitiu de benvinguda, acompanyat de copa de xampany, seguit d’una petita degustació amb foie, pernil, marisc o coca de tonyina, i després va continuar amb una espatlleta de cabrit, que va donar pas a les postres, els cafès i la copa. Aquest esdeve-niment serveix com a punt de trobada dels restauradors de la zona i s’analitza la situa-ció del sector i quines són les sortides que cada un dels restauradors posa en marxa al seu establiment, en un to distès. Després es dóna pas al ball i la festa.

TRoBAdA AMB josÉ MonTILLA

A més, l’Associació d’Hostaleria de Cambrils va ser rebuda juntament amb altres asso-ciacions de la ciutat en un acte privat amb el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. En aquest acte el president va preguntar als diferents representants de les associacions sobre qüestions referents als seus sectors. En el cas de l’Associació d’Hos-taleria de Cambrils, representada per Maria Bertran, es va interessar per com havia es-tat la Setmana Santa i que esperaven que la temporada d’estiu vagi en la mateixa línia.

L’Associació d’Hostaleria de Cambrils celebra el seu sopar anual

24alacarta

En el número 29 de la nostra revista, ja vam parlar de l’aposta que ha de fer Tar-ragona com a destinació turística de cre-uers. En aquest sentit va anar la jornada que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de Tarragona amb el nom “Tarragona aposta pels creuers”, i que va comptar amb les in-tervencions del president de l’ens cameral, Albert Abelló, i del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Bur-gasé. La jornada va aplegar especialistes en l’àmbit de la creació de creuers, com Rafel Chesa, director general del grup Ede-nia-BCC viajes, o Manuel Butler, conseller de turisme de l’OET de Berlín, i on es va

fer palès que Tarragona ha d’apostar per situar-se con a un punt de referència per als creuers turístics. Una de les dades més importants que es van donar durant l’acte fou que d’aquí a l’any 2012 el port podria rebre de 50 a 75 creuers seguint l’exem-ple de Cartagena, i que si es complís, po-dria suposar l’entrada de prop de 100.000 turistes. En les seves intervencions tots els ponents van destacar el potencial de Tarragona i la Costa Daurada com un pol d’atracció turística de creuers.

A més, el president del Port va donar de-talls dels projectes que s’impulsaran per

assolir unes instal·lacions capaces de do-nar aquest servei amb la millor qualitat possible. D’aquestes s’ha de destacar la construcció de la terminal de vaixells al moll de Balears amb una llargada de 700 metres d’eslora i amb espai suficient per a dos mil passatgers i accés restringit. Els vaixells entraran directament al moll un dels requisits que tenen tots els ports de trànsit de passatgers. Aquestes actuacions suposaran una inversió de 6 milions d’eu-ros; de fet, ja es comencen a entreveure, perquè ja s’ha invertit més d’un milió d’eu-ros per les primeres obres del que serà una infraestructura còmoda i àgil.

El Port de Tarragona aposta clarament pel turisme de creuers

El passat mes de març, després de sis anys de llargues i complexes negociacions en-tre Ajuntament i Govern central, les portes de l’edifici del Banc d’Espanya s’han obert per tal d’oficialitzar el seu traspàs a la ciu-tat de Tarragona. Així, a partir d’ara es co-mençaran les actuacions per fer de l’edifici el Centre d’Interpretació Turística de la Tar-raco Romana, que s’ubicarà a la primera planta de l’edifici i que, segons fonts del consistori tarragoní, suposarà un canvi en el paradigma del model turístic de la ciutat.

Pel que fa a l’inici de les actuacions, fonts del Patronat Municipal de Turisme han as-segurat que les obres de rehabilitació de l’immoble és licitaran en breu perquè pu-gui ser una realitat la primavera que ve. La inversió prevista rondarà el milió d’euros.

L’altre servei que acollirà serà la seu del Patronat Municipal de Turisme, que s’ubi-carà a la segona planta. L’objectiu d’aquest centre és dotar la ciutat d’un nucli de ser-veis turístics, i concentrarà l’oficina central de turisme i un centre de divulgació i d’in-terpretació de la història de la ciutat.

AEHT sempre ha defensat l’ús d’aquest edifici emblemàtic com un espai d’inter-pretació històrica i d’informació turística per poder atreure el turisme d’una manera adequada. A més, suposa una empenta i una aposta decidida d’un sector tan im-portant al nostre territori com és el turis-me i que recolzarà l’oferta turística d’altres camps d’atracció turística com és la cap-tació de creuers al Port i l’increment dels vols de l’Aeroport.

El Banc d’Espanya ja és nostre!!!

25alacarta

Als serveis jurídics de l’AEHT ens han arri-bat notícies de petites estafes que s’estan succeint a diversos establiments d’hosta-leria. Les estafes són diverses i utilitzen des de la que podríem anomenar “l’estafa de l’estampeta” fins a les més sofisticades amb l’ús de les noves tecnologies per part de les persones estafadores. Per això hem fet un petit recull de les més destacades, per tal de fer un avís als nostres professi-onals. Des de l’AEHT no volem deixar de recordar que, davant de qualsevol dubte, podeu posar-vos en contacte amb nosal-tres.

La forma d’actuar és ben senzilla en tots els casos. Pel que fa a l’anomenada “estafa de l’estampeta”, comença amb la visita d’una persona a l’establiment, que es fa passar per sots-inspector laboral i que juga amb el desconeixement del propietari del local

sobre les regulacions recents o no tan re-cents i que normalment solen ser sobre cartelleria legislativa o llibres de registre; un exemple és la persona que ofereix els cartells relacionats amb el tabac per 5 o 10 euros o l’oferiment del llibre de registre d’obligatori compliment per una mòdica quantitat que pot arribar fins a 50 euros, que ni és obligatori o és gratuït. Aquesta ti-pologia de frau ens recorda el ja famós de la recol·lecta pels orfes de la Guàrdia Civil, o per la revista del mateix cos, aprofitant-se de la por que en aquell temps suposa-ven les paraules “guàrdia civil” i que nor-malment tant sí com no, davant del dubte tothom es rascava la butxaca. En el transcurs dels anys, els estafadors s’han tornat més sofisticats i han introduït les noves tecnologies per enganyar. Exem-ple d’això són les estafes telefòniques on el negoci consisteix únicament que mar-

quis el número de telèfon que t’indiquen, i al mes següent apareix un càrrec des-mesurat en la teva factura. O també en el camp de la informàtica que l’introduir les teves dades en pàgines que no són segu-res poden portar conseqüències nefastes per a l’usuari.

A més, ens hem trobat casos com el de l’associat que va donar les seves dades bancàries perquè li realitzessin el càrrec d’un suposat curs d’anglès que no va existir mai i que li van buidar el compte corrent. Des de l’AEHT volem demanar prudència davant de qualsevol dubte i sempre que es tingui constància d’algun fet fraudulent posar-se en contacte amb els nostres serveis jurídics per tal que es us puguem assessorar sobre les passes a seguir i evitar que altres associats puguin patir les mateixes estafes.

L’estafa de l’estampeta

En l’acte de presentació oficial de la sego-na dedició del Tarragona dTapes es van re-unir als 36 restauradors que hi prenen part (trenta de Tarragona i sis del Port Esportiu de Torredembarra), acompanyats per Jo-sep Martí, president de l’Associació d’Em-presaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT); Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona, i Josep Graset, president de la Comissió de Turisme de la Cambra de Tarragona. L’acte, que va ser una prèvia del que gaudirem als establiments adherits a aquesta iniciativa, ha estat acompanyat pel prestigiós cuiner Joan Roca, del Celler Can Roca, distingit amb tres estrelles Michelin i protagonista del show cooking que s’ha organitzat com a acte principal de promoció de la segona edició de Tarragona dtapes.

Roca ha assenyalat que “les tapes són uns creacions pròpies de la nostra cultu-ra, plats en miniatura que concentren el bo i millor de la nostra experiència culinària i que són una fórmula idònia per donar a conèixer els nostres valors”. Per això ha lloat “l’excel·lent iniciativa” del Tarragona dtapes i ha ressaltat la col·laboració i la “bona sintonia entre el sector de la restau-ració i les institucions per assolir aquest important èxit”. El show cooking va comen-çar amb l’explicació de diferents creacions

culinàries que impulsen des del seu res-taurant, Celler Can Roca, per seguidament posar-se darrere els fogons on es va poder gaudir veient un gran xef en estat pur ela-borant un seguit de tapes que van captivar i sorprendre el nombrós públic que va as-sistir a aquest esdeveniment culinari.Tarra-gona dtapes, que començarà el 16 d’abril i clourà el 2 de maig, és una iniciativa de la Cambra i l’AEHT.

noVETATsA l’acte també s’ha fet referència a les principals novetats d’aquesta nova edició de Tarragona dTapes, on destaca Torre-

dembarra com a ciutat invitada amb sis establiments adherits. A més, s’ha fet una aposta clara per superar el llistó de l’alta qualitat que es va oferir l’any passat, quan es van servir més de 75.000 racions del primer Tarragona dTapes. Així mateix, tam-bé es mantindran els preus de 2,5 euros la tapa més beguda en maridatge i s’oferiran 30.000 hores d’aparcament gratuïtes a tots aquells que segueixen el concurs de tapes.

Els establiments restauradors participants de Torredembarra: La Quilla, Hecatombe, Al Capone da Franco, Il Capriccio, Frankfurt La Rocalla i el Faro.

Comença la segona edició de Tarragona dTapes

Breu jurídic

26alacarta

BREUS

Clausura el curs d’ajudants de cuinaEl passat mes de març l’AEHT, amb col-laboració de l’Ajuntament de Tarragona, va organitzar un curs d’ajudant de cuina, on van assistir una vintena de persones, la majoria dones. El curs va ser clausurat per

l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Balles-teros; la consellera d’Empreses, Formació, Ocupació, Consum i Llicència de l’Ajunta-ment de Tarragona, Dolors Herrera, i repre-sentants de l’AEHT.

El passat mes de febrer, el restaurant AQ de Tarragona va ser reconegut amb un SOL, distintiu que atorga anualment la Guia Repsol als millors restaurants de l’any en qualitat i varietat de plats. Així, L’AQ és el primer restaurant de Tarrago-na que rep aquesta distinció, i el cinquè de tota la demarcació. Segons Quintín Quinsac, propietari de l’establiment, “es-tem molt il·lusionats amb aquest SOL, ja que és un equivalent a les estrelles que atorga la guia Michelin i un reconeixe-ment molt important a la nostra trajec-tòria”. Després de cinc anys d’obrir por-tes, el Restaurant AQ està recollint els fruits d’una cuina innovadora amb base tradicional i de màxima qualitat. A més de comptar amb una menció a la Guia Michelin, ha ocupat espai a les pàgines dels principals mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya i ha estat consi-derat com un dels sis “imprescindibles” de Catalunya pel Fòrum Gastronòmic, i és el primer restaurant de la demarcació a aconseguir-ho.

neix el col·lectiu gastronò-mic Tarragona Essència

Després de 34 anys funcionant, l’empresa pública Paradores destinarà 10 milions d’euros al Castell de la Suda de Tortosa per la millora de les instal·lacions, la construcció d’un centre de convencions i un spa urbà amb accés tant exterior com interior. Per tal de realitzar aquestes actuacions, el parador tancarà a finals d’aquest estiu.

El projecte contempla actuacions a l’interior del Castell de la Suda on es reduiran el nombre d’habitacions, que passaran de 72 a 70, per tal de dotar-les de més amplitud. Per potenciar el seu aspecte monumental, s’eliminaran les actuals galeries exteriors de fusta, es remodelarà la zona d’aparcament exterior i s’ampliaran els jardins. L’spa constarà de dos espais, la zona de tractaments facials i corporals i de massatges i la zona d’aigües, que s’ubicarà a l’antic polvorí i acollirà entre d’altres dues

piscines d’hidromassatges.

El nou centre de convencions tindrà capacitat per a 250 persones i una superfície de 360 metres quadrats. A més, per fer més sostenible l’establiment, es preveu implantar sistemes d’estalvi d’aigua i de reciclatge de residus.

Paradores d’Espanya invertirà 10 milions d’euros al Castell de la Suda Tortosa La inversió es destinarà la millora d’instal·lacions i la construcció d’un ‘spa’

Tarragona Essència, es el primer col-lectiu gastronòmic de la ciutat, i agrupa una vintena de professionals i establi-ments de Tarragona. Neix amb una vo-luntat integradora i amb l’objectiu de crear un grup estructurat, amb uns cri-teris concrets a seguir per estructurar i incloure els establiments.

L’objectiu és apostar per una oferta i uns productes de qualitat, que marquin el projecte gastronòmic de Tarragona, com l’aposta pels Productes Locals de Qua-litat (PLQ). A més a més, Tarragona Es-sència ha definit tres tipus d’accions per donar-se a conèixe; accions per mostrar el valor de la cuina tant als actuals cli-ents com als futurs, accions al carrer, per a que els tarragonins donin valor als restaurants de la ciutat, i accions que identifiquin els principals productes de Tarragona per identificar-la com a desti-nació gastronòmica.

El col·lectiu compta amb el suport i la col-laboració del Patronat Municipal de Tu-risme de Tarragona i els productes PLQ, projecte de la Diputació de Tarragona.

La guia Repsol atorga un SOL al Restaurant AQ

27alacarta

Joan Molas ha estat reelegit president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allot-jaments Turístics (CEHAT) per tres anys, en el transcurs del Ple Electoral que es va celebrar a Madrid. Després de la seva ree-lecció, Joan Molas va declarar que un dels principals objectius del seu nou mandat serà “coordinar la informació i el coneixe-ment” per sensibilitzar els hotelers sobre la necessitat d’“actuar i invertir en àrees com l’eficiència energètica, noves tecnolo-gies i aconseguir un nou model de fisca-litat, en particular sobre l’IVA”. Per Molas, la consecució d’aquests objectius revertirà en beneficis per al turisme, un sector estra-tègic per a l’economia espanyola.

Entre els reptes que es planteja per als prò-xims tres anys, és ressenyable el programa de Turisme Sènior Europeu, sobre el qual la Confederació hotelera treballarà amb gran intensitat durant els propers mesos, amb una redefinició del projecte pilot que permetrà incorporar noves destinacions.

Un altre aspecte clau en què CEHAT cen-trarà els seus esforços serà la reducció de l’IVA per al sector hoteler, en un intent

d’assemblar-se a alguns països de la Unió Europea. En 22 dels 27 estats de la Unió Europea aquest segment ja gaudeix d’un impost més reduït. França i Portugal, prin-cipals competidors del turisme nacional, són un exemple en aquesta matèria.

Des de l’any 2007 i coincidint amb la pre-

sidència de Joan Molas, es va aconseguir que totes i cadascuna de les Associacions, Federacions i Gremis Hotelers de la geo-grafia espanyola formin part de la Confe-deració. Així, CEHAT compta amb 64 associacions, més de 10.0000 establiments i al voltant d’1,5 milions d’habitacions.

JOAN MOLAS, reelegit president de la CEHAT per tres anys més al Ple Electoral de Madrid

BREUS

joan Gatell presenta “del Caldo” el seu menú tradicional de pescadors de CambrilsJoan Pedrell, del restaurant de Cambrils Joan Gatell, ha volgut incorporar a la seva exquisida oferta culinària, en aquest any 2010, el menú tradicional dels pescadors de Cambrils, que batejaven un dels seus plats més habituals amb el nom “del Cal-do” que sempre remataven amb arròs o fi-deus Així, la carta de Joan Gatell incorpora

aquest menú en homenatge als pescadors i a la cuina marinera de Cambrils, i s’inicia amb un aperitiu, seguit d’una primera part “del Caldo”, caldereta de peixos de roca i mariscs amb patates i d’una segona part, arròs o fideus a banda (arrossejat o fideus rossos), i acaba amb les postres. El menú va ser presentat al mitjans de

comunicació el passat mes de febrer, i va ser el menú elegit pel seu sopar del mes d’abril de l’Associació de Gourmets de Tar-ragona. En aquest cas el vins Clos Mont-blanc van acompanyar el menú. Aquests vins són dels Cellers Concavins de Barberà de la Conca i pertanyen a la DO Conca de Barberà.