Les terrasses necessiten nous

marcs normatius

alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 36

Juliol de 2011

Salvadó Anton Director General del PCT de Turisme i Oci:“Hem d’integrar el turisme en el desenvolupament territorial”

2alacarta

OFERIM LA MILLOR ESPECIALITZACIÓ I ELS CONEIXEMENTS ESPECÍFICS

QUE INTERESSEN A L’ EMPRESARI HOSTALER

POSEM AL TEU SERVEI· Assessorament i Gestió Laboral. Negociem el conveni

· Assessorament i Gestió Fiscal· Assessoria Sanitària· Autors i Propietat intel·lectual. Convenis preferents

· Assessoria energètica. Servei gratuït

· Assessoria jurídica especialitzada

· Subvencions

ELS BENEFICIS QUE ES PODEN OBTENIR EN LES GESTIONS SÓN PER

REVERTIR-LOS EN EL PROPI SECTOR

· FORMACIÓ: Més de 500 alumnes a l’any

· Formem tot el col·lectiu, mitjançant accions, programes i plans de formació, tant de

caràcter ocupacional com de reciclatge i formació contínua.

· Els treballadors autònoms poden gaudir d’aquests programes, gràcies a les noves

directrius del Forcem (Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo) i dels

cursos de reciclatge subvencionats pel departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya i el Fons Social Europeu

· L’AEHT té a disposició dels participants en els seus Plans de formació les eines

adients creades expressament per tal de desenvolupar la formació professional

que requereixen i necessiten els treballadors del sector d’hostaleria de les nostres

comarques

Podem rebaixar els teus costos, mira!

Pots treballar amb altres, però compara’ns

3alacarta

Maquetació i continguts: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat i distribució: TSH Comunicació 2008 S.L.Sant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONATelèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com

President: Marc ArmengolDirector: Francesc VIves

LES TERRASSES NO SÓN PER L’ESTIU

El greu impacte que la llei del tabac ha provocat sobre el nostre col·lectiu s’ha manifestat de diverses maneres.

La primera, i la més important, és en una reducció en la facturació que afecta majoritàriament tots els establiments i que oscil·la en funció del tipus i l’orientació que té l’establiment.

En aquest context, es fa del tot necessària una revisió del marc regulador de les terrasses que possibiliti l’accés al màxim nombre possible d’establiments hostalers, així com per la seva utilització en un més elevat nombre de situacions.

És una nova reivindicació que aquesta AEH assumeix en la defensa dels seus associats, convençuts també que estem davant d’una nova oportunitat perquè les ordenances municipals que es puguin elaborar al respecte tinguin un efecte positiu, no solament per l’hostaleria, sinó també pel paisatge urbà, pel turisme, per la creació de llocs de

treball, per les relacions socials. I tot això, sense perdre de vista les premisses del respecte als veïns i al seu descans.

No parlem de quimeres ni utopies, hi ha exemples a seguir que funcionen perfectament a Bilbao o Biarritz i que ens han de servir de referent per aquest treball. I avui us presentem un seguit de propostes que novament deixem obertes a les vostres idees i aportacions.

Ara és l’hora que els ajuntaments, un cop constituïts, ens escoltin. Nosaltres ho defensarem.

EDITORIAL

Marc Armengol President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

ÍNDEX

100 DIES

04ANÀLISILes Terrasses 08SOSTENIBILITAT

La pesca de la tonyina vermella 12ENTREVISTA

Salvador Anton

16REPORTATGEMonestir de Poblet 20GASTRONOMIA

Tarragona a Taula 24ACTUALITATPla de Competitivitat de la Tarraco Romana

4alacarta

LES TERRASSES:S’imposa una revisió de les

ordenances reguladoresL’enduriment de la legislació antitabac ha posat de manifest la necessitat de reformar les normatives municipals relatives a ter-rasses i a l’ocupació de l’espai públic.

L’hostaleria ha hagut d’encaixar –i ho esta fent– la duríssima normativa antita-bac alliberant els locals per als fumadors. Aquest fet ha suposat un daltabaix per a molts establiments que han hagut de fer servir l’enginy per sobreviure i que ha su-posat un ús més intensiu de les terrasses i espais públics per part dels que han pogut adaptar la normativa vigent a les noves ne-cessitats. A més, es pot anar més lluny, no només ja per la llei antitabac sinó simple-ment perquè a l’estiu un visitant pot prefe-rir un establiment amb terrassa a un altre sense, desenganyem-nos.

Així, si no es vol posar amb mes compro-mís encara la supervivència de molts es-tabliments hostalers, s’imposa una revisió de l’ordenança municipal per adaptar-la a la nova realitat.

PART ALTA I SERRALLoA Tarragona dues de les zones que estan reivindicant la possibilitat de posar taules i cadires al carrer són la Part Alta i el Serra-llo. En aquests moments, veuen mi nvades les seves opcions perquè l’ens local s’em-para en la peatonalització o no de la zona per acceptar o rebutjar les sol·licituds.

En aquest sentit, pel consistori tarragoní la Part Alta no acaba de ser peatonal, ja que l’entrada de vehicles està autoritzada, no només per a serveis mèdics i policials sinó també per a la càrrega i descarrega, però sí que és peatonal en el moment en què està prohibida la circulació de vehicles privats, si no es té una autorització municipal com a veí de la zona. Aquest petit fet justifica la negativa de l’Ajuntament a donar el permís corresponent per posar terrasses a la via pública. La polèmica està servida...

Francesc Blázquez, propietari del

5alacarta

Frankfurt Catedral del carrer Major del casc antic, és un dels afectats per la restricció normativa, a l’obtenir una negativa com a resposta a la seva sol·licitud presentada fa temps. Per Blázquez significa un greu-ge comparatiu vers els altres locals amb terrassa, “ja no és tan sols pel que fa a la llei antitabac sinó també per la ciutat en general, les terrasses donen vida als bar-ris i a l’estiu tothom vol una terrasseta per fer la seva canyeta”. El Frankfurt Catedral no és l’únic local al qual se li ha denegat el permís, n’hi ha set més que estan en la mateixa situació. Per Juanjo Llovet, de DB Enginyers, empresa que gestiona aquests expedients d’aquests establiments, l’Ajun-tament no es posa d’acord a l’hora de de-clarar zona peatonal o no el casc antic, fet que produeix una gran incertesa entre els afectats: “Sembla que l’Ajuntament no tin-gui voluntat per ajudar els petits comerços i locals que tenen un paper molt important a l’hora de revitalitzar la zona”, assegura Llovet. En aquest sentit, segons Llovet, una de les solucions seria destinar uns cinc car-

El Serrallo i la Part Alta són les zones amb més

reestricció

rers a atendre aquests serveis ciutadans i a la resta deixar desenvolupar l’activitat hostalera i la restauració amb normalitat, deixant que puguin instal·lar terrasses als carrers. “És l’única capital d’Espanya que es troba així, no passa enlloc més”, acaba Llovet.

Al barri del Serrallo de Tarragona es tro-ben en el mateix cas que a la Part Alta, la normativa vigent els impedeix a la zona interior del barri posar terrasses a causa principalment de la no peatonalització de la zona. En aquest sentit, Matias Leandro, representant de l’Associació de Restaura-dors i Comerciants del Serrallo (ARCS), ens comenta que dos locals dels carrers interiors del barri han sol·licitat poder tenir terrassa però que els ho han denegat per ser carrers no peatonals. En aquest sentit, i a diferència de la Part Alta, la peatonalit-zació total del barri és inviable, segons Le-andro. Pel que fa a solucions a curt termi-ni, ara com ara no en tenen cap, però per Leandro en un futur l’única solució que els quedaria seria posar terrasses a les zones

S’imposa una revisió de la normativa per tal

d’ajudar al sector

6alacarta

d’aparcament dels carrers i que obligues-sin els vehicles a aparcar als pàrquings del barri. Però aquesta solució “no ens benefi-cia gens”, comenta.

DonoSTI, coM A ExEMPLEDe totes maneres, la problemàtica no és exclusivament de la ciutat de Tarragona; per exemple, a la ciutat de Donosti, amb una normativa més restrictiva que la tar-ragonina i on no hi havia possibilitats de posar terrasses a cap indret de la zona, s’ha arribat a un acord per modificar la nor-mativa. Segons l’AEH de Sant Sebastià, la solució basca passa per admetre terrasses amb taules altes i repises a tota la part ve-

Els criteris a defensar entenem que són els que a continua-ció exposem i que supeditem a la vostra participació i debat per tal de construir una sol·licitud a tots els ajuntaments de las nostres comarquets:

- Major flexibilitat i liberalització de les normatives per ús hostaler a la via pública. Per exemple, caldria flexibilitzar la possibilitat d’instal·lar terrasses en zones d’aparcament, sense envair la zona peatonal.

- Facilitat a l’establiment de finestrals al carrer que possibi-liten el contacte amb el client. Aquesta possibilitat va unida a facilitar la col·locació de taules altes annexes a la façana de l’establiment, sempre salvant la zona de pas de vianants.

- El nou ús amb què s’estan utilitzant les terrasses exigeix també la revisió de l’ús d’elements de climatització externs.

- Els horaris de la terrassa haurien de poder coincidir amb els de l’establiment. Actualment, en molts casos, l’ordenan-ça obliga a retirar-les abans del que l’establiment té permès.Aquest aspecte és especialment greu quan es tracta de zo-nes d’ús turístic i/o intensiu i en la temporada estival quan la gent comença a seure havent sopat i que poden ser les 12 o quarts d’una de la nit

- Fraccionament de les taxes d’ocupació en funció de la temporada i intensitat horària i de l’espai. Actualment la taxa es preveu en funció del nombre de taules (màxim) au-toritzat i sense tenir en compte l’època de l’any.

- Les sancions per incompliment no poden tenir un criteri recaptador. Utilitzar l’advertiment previ és una mesura regu-ladora suficient en la majoria dels casos. En els casos en què es demostra el vistiplau del veïnat caldria ser més flexibles.Hem estat testimonis que l’ordenança impedia la col·locació d’unes poques taules en carrers peatonals (Part Alta i Serra-llo), on els veïns, o no existeixen o hi estaven d’acord.

Els criteris a defensar

Donosti ha acceptat les demandes del sector i ha flexibilitzat la seva

normativa

lla, sempre que els locals estiguin ubicats a carrers amb una amplada de més de sis metres per ambdós costats del carrer. Per als carrers entre sis i cinc metres, depenent de la terminació de l’any vigent, és a dir, si és imparell o parell, podran posar terras-ses la banda del carrer que tingui els nom-bres igual que la terminació de l’any. Per la resta, actualment no hi ha cap possibilitat.

Si ciutats del nivell de Donosti s’adeqüen a les noves necessitats del sector hostaler i restaurador, pel que fa a la modificació de la normativa vigent quant a ocupació de la via pública amb taules i cadires, es creu que el consistori tarragoní ha de tenir en compte que les coses canvien i que s’ha d’adequar a les noves circumstàncies

7alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una

quantitat d’informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica.Milions de pàgines amb dades, la majoria

ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions o, senzillament, curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc. Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

El portal de referència del sector: serveis especialitzats i en exclusiva, assessorament on-line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

www.icodirecto.esCrèdits ICO per a Pimes i autònoms

Web comercial del Instituto de Crédito Oficial (ICO), on s’informa sobre les condicions i els passos a seguir per poder tramitar crè-dits financers de suport empresarial, per aquest any 2011t.

Pàgina web renovada del Consell Regulador de la D O Tarragona.Informació, vins i cellers, notícies, venda on line.

www.dotarragona.catEls vins de casa nostra

8alacarta

Grup Balfegó, el respecte per la pesca i el mar

La pesca de la tonyina vermella es concen-tra a casa nostra a l’Ametlla de Mar, princi-palment de la mà de l’empresa Grup Bal-fegó. Aquesta empresa gestiona les quotes de captura de quatre del sis vaixells tonyi-naires que existeixen, a través de la granja d’engreix que posseeix a la costa de la ma-teixa població. El seu principal valor és la descoberta de la forma de reproducció dels túnids i així poder facilitar la posta dels ous abans de traslladar-los a la seva granja.

La pesca de la tonyina vermella ha es-tat el blanc de les crítiques per part dels ecologistes, que defensen la seva declara-ció d’espècie en perill d’extinció i per tant la prohibició de la seva captura, davant el descens de l’estoc tonyinaire al Mediterra-ni i que va provocar una reducció de les quotes pesqueres per estat per part de l’IC-CAT (organisme internacional que vetlla per aquesta pesqueria).

A tot això, el grup Balfegó, des de l’inici de la seva activitat ha defensat el seu model de pesca sostenible, garantint la continuïtat de l’espècie i acollint-se als termes acordats per l’ICCAT. Per aquesta empresa pesquera la sostenibilitat, la traçabilitat i la gastrono-mia són puntals bàsics de la seva activitat.

L’AcTIvITAT PESquERALa pesca de la tonyina comença a prime-ra hora del matí, amb el catamarà TunaCat carregat amb gran quantitat de cavalla, sardina i arengada congelada per alimen-tar les tonyines de la granja, ubicada a 2,5 milles del port i on Balfegó té vuit gàbies de 50 metres de diàmetre i dues amb una extensió similar a dos camps de futbol. Aquí es procedeix a l’alimentació de les to-nyines i es prepara l’extracció del peix per cobrir les comandes del dia, ja que només s’extreu el peix que s’ha venut.

El procés continua quan s’inflen els glo-bus units a les xarxes de les gàbies, per tal que els túnids s’agrupin a un costat de la gàbia, i es fan passar la quantitat de peces que són necessàries extraure per aquell dia, tot això està controlat pels bucejadors de l’empresa. Aquests són els encarregats de sacrificar una per una les peces, sense que pateixin cap tipus d’estrès. Una ve-gada dessagnats sota l’aigua, es pugen al vaixell amb grua.

De manera immediata es procedeix a la seva neteja i preparació, sota el control

9alacarta

dels observadors de l’ICCAT, i se’ls posa el seu número d’identificació, la seva matrí-cula. A més, s’extrau una mostra de la cua perquè el grup pugui realitzar el control de qualitat de la peça i les seves característi-ques, assegurant la qualitat de la peça que arriba al client. Aquest procés es repeteix en cadascuna de les peces.

Quan el vaixell arriba a port es descarrega la mercaderia i es trasllada amb un camió refrigerat cap a la nau de processament al polígon industrial de l’Ametlla, sempre sota el control dels inspectors del MARM. Allà es pesen, s’etiqueten i empaqueten per en-viar-la als clients de tot el món. Per aquest motiu, es passa per tres processos claus: el control de qualitat, el control biològic i la continuïtat de la traçabilitat.

En aquest moment, la tonyina ja està llesta per enviar-la al client final, després que l’ICCAT certifiqui que es compleixen tots els requisits necessaris per la seva co-mercialització.

TRAçABILITATPer la família fundadora la traçabilitat és una obligació i una de les seves caracterís-tiques diferencials, a través de la qual els permet el seguiment minut a minut de la tonyina vermella al mar. Des de fa més de tres anys Balfegó ha implantat un sistema de traçabilitat innovador que va més en-llà del reglament europeu per la protecció d’aquesta espècie. Aquest sistema garan-teix la seguretat i legalitat del producte, no

només a la pesca sinó en tota la cadena de comercialització, de manera eficient i de fàcil control. A més, permet que el com-prador final sàpiga amb tota certesa qui-nes són les característiques de cada peça adquirida, la data de la seva pesca i la seva frescor. A més, aquest sistema agilita i simplifica la tasca de control de l’obser-vador de l’ICCAT, que acompanya la seva flota pesquera. Per via telemàtica i auto-matitzada realitza totes les comunicacions amb les diferents administracions sobre les activitats de la flota i les captures que es realitzen, assegura el respecte de les quotes de pesca assignades i n’impedeix un augment il·legal.

SoSTEnIBILITATPer Balfegó, és de gran importància con-tribuir a la sostenibilitat de la tonyina ver-mella i a la millora del seu present i del seu futur, fruit de la seva responsabilitat i consciència ecològica. Així, col·labora de manera decidida amb institucions espa-nyoles, europees i mundials amb l’objectiu d’aconseguir que s’estableixin i apliquin amb garantia criteris generalitzats de pes-ca i consum responsable.

Per això, la seva flota està compromesa amb el medi ambient. Es tracta de la flota més ecoficient d’Espanya i la que menys CO2 emet per cada quilogram de peix cap-turat, gràcies a l’eficiència i proximitat de les zones de pesca.

En termes de sostenibilitat, l’empresa

aposta pel desenvolupament i modernitza-ció dels models d’explotació, seguiment, control i gestió de la tonyina per aconseguir una explotació responsable i sostenible. També per la realització d’estudis per apor-tar coneixements sobre la dinàmica, viabi-litat i impacte de l’explotació de la tonyina vermella, i finalment per arribar a aconse-guir l’equilibri regional de la pesca d’aques-ta espècie a la conca del Mediterrani.

GASTRonoMIA I SALuTLa tonyina vermella es captura i s’alimen-ta amb una dieta estricta de peix blau, tal com ho faria si estigués en estat salvatge, per mantenir el percentatge de greix que el fa característic i que és molt apreciat en el mon de l’alta gastronomia, prova d’això és que alguns dels millors restau-rants del món utilitzen aquest producte a la seva cuina.

Pel que fa als seus valors nutricionals, és una font excel·lent de proteïnes, mine-rals i àcids grassos omega 3 que en fan un aliment nutritiu, cardiosaludable, antiinfla-matori i equilibrat per una dieta recomana-ble per a totes les edats.

Aquests valors nutricionals, a més de la tradició en la seva elaboració i la per-tinença al territori, han fet que la Diputa-ció de Tarragona a través de l’Organisme Autònom Desenvolupament Local, li doni el distintiu de Producte Local de Qualitat (PLQ), cosa que garanteix la qualitat i la territorialitat.

10alacarta

InFoRMAcIÓ I InScRIPcIonS

Aula de Formació A E H GEXTION APLITECJudit Mateu David Guerra Emma Espejo977 239 600 691.474.630 / 93.476.67.48 977 665 152formacio@aeht.es d.guerra@gextion.com emma@aplitecformacion.com

Des de l’Aula de Formació AEH, jun-tament amb els seus col·laboradors, GEXTION i Aplitec, treballem per tal d’oferir a tots els associats la millor oferta formativa 100% subvencionada.Per això i continuant amb els objec-tius del Pla de Formació 2011, l’Aula de Formació de l’AEH ha sol·licitat, durant el transcurs del mes de maig, noves línies de subvenció per formació con-tínua, mitjançant programes sectorials convocats tant pel Consorci de Forma-ció Contínua de Catalunya com per la Fundació Tripartita, en aquest cas, as-sociats amb la CEHAT. Tot esperant a rebre les corresponents resolucions que ens permetin continuar durant els pròxims mesos desenvolupar la nostra acció formativa, tenim a bé fer-vos a mans un avanç de la programació de cursos presencials que hem previst re-alitzar aquesta tardor en les Aules de Formació Miquel Viñes de Tarragona.

AuLA DE FoRMAcIÓAvanç calendari de formació tardor 2011

Entitats col·laboradores a l’Aula de Formació:

CURSOS HORES CALENDARI

Preparar amb èxit una carta de begudes

20 h 1a quinzena d’octubre

Gestió de costos per restaurants 20 h2a quinzena d’octubre

Intoleràncies alimentàries 8h 1a quinzena de novembre

Tanmateix i com ja és habitual, es programaran accions formatives presencials, tant de cuina com de sala, a les Aules Aplitec del Vendrell, de què us anirem donant puntual informació, així com posarem a la vostra disposició tot un seguit de cursos a distància que puguin donar resposta a les vostres necessitats formatives.

En temps de crisis, la formació ens pot ajudar a innovar els nostres productes i a millorar la gestió de les nostres empreses . . ., aprofitem-ho!!!

11alacarta

Plans de Seguretat AlimentàriaLa nostra activitat empresarial està íntima-ment lligada a la necessitat de garantir la innocuïtat dels aliments que servim, requi-sit imprescindible per una correcta gestió del nostre negoci i una part irrenunciable dels drets dels consumidors.

En els últims 10 anys, l’Aula de Formació AEH, com a entitat formadora en Higiene Alimentària, va formar i certificar més de 2.250 manipuladors d’aliments, fent una gran tasca entre les empreses associades d’adaptació al canvi normatiu que es va produir llavors.

En el nostre context, existeixen una sèrie de normes europees i nacionals que regu-len les activitats destinades a garantir els drets dels consumidors i el requeriments de les autoritats sanitàries. Aquestes nor-mes evolucionen i en conseqüència ens

obliguen a processos d’adaptació: la for-mació dels manipuladors ha passat a ser només una branca d’un arbre que denomi-nem Pla de Seguretat Alimentaria (PSA).

Normativa legal: El Reglament 852/2004 sobre les normes d’higiene en els produc-tes alimentaris de la Unió Europea obliga tots els administradors de la cadena ali-mentària a realitzar i executar sistemes d’autocontrol que assegurin la innocuïtat dels seus productes. Així mateix, aquest reglament obliga els operadors de tota la cadena alimentària a dissenyar i executar un pla de formació contínua en matèria d’higiene alimentària i autocontrols basats en el sistema APPCC (prerequisits) pels seus treballadors, adequat a cada perfil de treball.

D’altra banda, el Reial Decret 3484/2000

obliga aquests operadors a dissenyar i executar un pla integral de control basat en els prerequisits adequant-se a la gran-dària, característiques i activitats de cada centre.

Per tal de poder ajudar totes les nos-tres empreses associades a estar dintre d’aquest marc normatiu, en definitiva de complir la legalitat, l’AEH juntament amb l’entitat col·laboradora en formació i con-sultoria GEXTION es posem a la vostra disposició per la implantació personalitza-da dels vostres Plans de Seguretat Alimen-tària, i per aconseguir aquest propòsit i agilitar al màxim la nostra actuació envers les vostres necessitats, s’ha incorporat a l’equip una persona de gran qualificació en Higiene Agroalimentària, resident a la nostra demarcació.

Per dur a terme aquestes activitats us recordem que tots els apartats referents a formació poden ser finançats pels crèdits a la forma-ció del que totes les empreses amb treballadors assalariats teniu disponible i del que us oferim la possibilitat de gestionar, si bé serà necessari reunir una sèrie de documentació en funció de les característiques i necessitats concretes de cada centre.

no dubteu a posar-vos en contacte amb els nostres assessors

Pla Seguretat Alimentària- Implantació i assessorament sobre els pre-requisits de control higiènico-sanitaris: · Pla de control de proveïdors · Pla de control de temperatures · Pla de formació · Pla de traçabilitat · Pla de neteja i desinfecció · Pla de lluita contra plagues · Pla de control de l’aigua de xarxa · Pla de manteniment de maquinària i instal·lacions · Pla de gestió de residus · Pla de control d’al·lèrgens- verificacions seriades de la correcta implantació d’aquests sistemes- Formació en matèria d’higiene alimentària al personal base- Formació específica sobre la gestió de cada pre-requisit- Formació en matèria d’higiene alimentària als comandaments intermedis- Auditories higiènico-sanitàries dels centres.

12alacarta

–Hem de fer una aposta clara perquè tres puntals turístics com gastronomia, turisme i mar vagin de la mà?A la demarcació de Tarragona hi ha diverses possibilitats i iniciatives importants que se sumen al sol i platja, i dins d’aquest context la qüestió gastronòmica és fonamental. Actualment totes les destinacions turístiques que aposten per diferenciar-se i per entrar en dinàmiques noves tenen en la gastronomia un element clau, i no només en destinacions de sol i platja sinó també en destinacions urbanes o rurals que intenten buscar la seva pròpia identitat gastronòmica per comunicar-la als seus potencials clients. Intenten transmetre la imatge del que la gastronomia té de qualitat de vida, degustació, producte autòcton, i fins i tot d’integració de la vida turística en el propi medi econòmic o productiu. Qualsevol iniciativa que vagi per potenciar la gastronomia, el turisme i el mar s’ha d’aplaudir i fomentar.

–Així, iniciatives innovadores com l’Escola Univer-sitària de la Gastronomia i el Mar a l’Ametlla de

Mar, que s’està impulsant des de fa mesos, s’han de fomentar?Tot allò que té a veure amb la capacitat d’in-novar, en el foment de l’ocupació, generació de nous clústers d’activitat i nous centres de referèn-cia en relació amb aquesta dinàmica és positiu. En termes generals doncs, a totes les iniciatives d’aquesta mena se’ls ha de donar suport.Com també s’ha de fer amb altres relacionades amb la gastronomia, com la tasca que es fa des de les Denominacions d’Origen vitivinícoles, tot el referent als Productes Locals de Qualitat (PLQ) o els nostres olis. També caldria treballar en la distribució dd’aquests productes als llocs de les nostres destinacions, on hi ha més concentració de turistes. Ara,a més, el lleuger canvi que hi ha hagut en l’arribada de turistes genera una oportunitat amb l’increment del mercat rus. Una part d’aquest són especialment sensibles als productes locals de qualitat i valoren un bon packaging, el disseny de l’envàs, etc. i hi ha llocs que estan adaptant els seus catàlegs de productes per satisfer aquesta necessitat. Per tant, hem d’aprofitar aquesta oportunitat, per recolzar i

potenciar la nostra activitat productiva, amb l’objectiu de millorar la nostra competitivitat i incrementar els nostres ingressos.

–El factor marca ha ser decisiu per exportar el nostre territori fora de les nostres fronteres?La marca és el resultat visible d’un procés pro-ductiu. Així, distintius com el de Destinació Turística Familiar a Salou, Vila-seca i Cam-brils, o el Saborea Espanya a Cambrils, volen dir que l’estructura productiva d’una destinació dóna resposta a necessitats de segments específics. Si no es donés resposta a les expectatives que generen, donarien insatisfacció als turistes. Per tant, la marca o l’associació a determinats segells és una manera excel·lent per situar el producte al mercat i arribar a connectar amb les expectatives dels clients. I, per això, perquè una marca fun-cioni ha d’estar sustentada en un producte ben estructurat. Aquests distintius compten amb uns criteris establerts per incloure destinacions i amb manuals de producte per evitar confusions al turista. Per exemple, si es viatja a Cambrils per la marca Saborea Espanya,se sap que se trobaran

“Per captar nous turistes i mantenir els que tenim, hem de saber innovar”

Salvador Anton, director general del PCT de Turisme i OciENTREVISTA

13alacarta

bons professionals, productes de qualitat, diversi-tat de cuines, ...

–La desestacionalització del turisme, apostant per altres opcions com el de reunions, creuers, esport, és una opció a tenir en compte? Sí, el turisme, podríem dir clàssic, dels mesos vacacionals ja està consolidat. Hem demostrat tenir una capacitat important per atreure turis-tes i donar serveis. Per tant, el possible creixe-ment de l’activitat turística no ha de ser quan tenim ple, sinó que el creixement de valor ha de venir fora de la temporada en què els turistes ja són a la destinació. Això significa que ens hem d’apropar a nous mercats amb productes que es desenvolupen en èpoques i moments diferents del que seria l’activitat turística central a les nostres comarques. En aquest sentit, possiblement la solució és buscar productes molt segmentats i orientats a demandes concretes. La desestacio-nalització no passa pels mateixos segments que la temporada alta, sinó per uns de dimensió més petita, però que cal sumar per aconseguir un major pes. Evidentment, això significa mul-tiplicació de productes.perquè amb un de sol és impossible fer-ho.

-L’Observatori de Turisme de la Costa Daurada celebra aquest any el seu desè aniversari, quin balanç se’n pot fer? Penso que molt positiu i a més és una molt bona notícia tant per la Costa Daurada com per les Terres de l’Ebre. L’observatori és una iniciativa col·lectiva entre el conjunt, per una banda, de les associacions empresarials i l’Administració pública amb més dimensió i, per l’altra la URV. Tots ells, a través de la Fundació d’Estu-dis Turístics que han fet possible que les nostres marques turístiques i principals destinacions locals tinguin una excel·lent informació estadís-tica. Tenim a la disposició del sector, des de fa 10 anys, informació quinzenal de conjuntura turística, quant a pernoctacions, arribades de turistes, nivell de satisfacció dels empresaris, etc. A més a més, ens permet obtenir una visió comparativa entre territoris que ens permet veure l’evolució de l’activitat turística, i per tant ens permet prendre decisions adequades per al seu millor desenvolupament. Tot això, d’una manera homogènia, participada per les institucions, empreses i associacions amb tots els requisits de rigor i de qualitat científica. A més, amb aquest coneixement directe podem elaborar estudis de mercat interessants i per tant donar a les empreses i a les destinacions l’oportunitat de conèixer millor els seus clients o les caracte-rístiques de les persones que viatgen a les nostres terres. Penso que ens dóna la possibilitat de millorar i orientar el valor del mercat turístic. Penso que és una eina de la qual ens hem de donar l’enhorabona. Hem estat pioners a gene-rar sistemes d’informació turística en l’àmbit de destinació local i marca turística, i n’hem de fer ressò. Hem demostrat que s’ha fet una aposta clara “des de” i “per al” territori, per part de les

“Per les destinacions que apostin per

noves dinàmiques, la gastronomia és clau”

“L’Observatori de Turisme posa al

nostre abast la millor informació estadística

del sector”

14alacarta

de les 15 institucions que el formen, i és un fet molt meritori. –Afavorir la transferència de la innovació o millo-rar de la competitivitat del sector turístic són alguns dels objectius del Consorci per la Millo-ra de la Competitivitat del Turisme i Oci de les comarques de Tarragona, n’és conscient el sector de la seva necessitat? Sí, el sector és conscient de la feina del Consorci. Les associacions i els seus representants coneixen que des de la Universitat i juntament amb ells es realitza un esforç important per generar eines de millora de la competitivitat turística. El Consorci ara ha complert un any i això vol dir que una part de l’activitat que hem desen-volupat es començarà a fer visible de forma pràctica a través de nous instruments tecnolò-gics, d’intel·ligència de mercats i de generació de productes, a partir d’aquest estiu.

–Des del PCT de Turisme i Oci quines iniciatives

s’estan duen a terme per l’hostaleria i la restau-ració?Pel que fa a l’hostaleria, temes relacionats amb la gestió de preus per ser més competi-tius, o el recomanador turístic, que és un ins-trument que integra la restauració amb altres productes i activitats que hi ha al conjunt del territori, o la informació sobre tendències en què estem treballant. També tot el que fa referència al sector enoturístic per tal de potenciar que a més de menjar i beure s’inte-gri una visita turística a l’entorn. Ara mateix iniciem un nou projecte que incorporarà la possibilitat de poder tenir el recomanador d’activitats i recursos en dispositius mòbils i adaptat al perfil de cadascun dels turistes, és a dir, no s’oferirà una llista de restaurants que s’ubiquin al teu voltant, sinó que es recomanaran els millors restaurants segons les teves característiques com a turista, si viatges en família, pressupost de temps, ... D’aquest projecte hi haurà resultats l’any vinent.

–Quines són les directrius a seguir per posicionar el nostre potencial turístic com a capdavanter al nostre país?Mantenir-nos líders en el que som líders, hem d’innovar per captar nous mercats i fidelitzar els que ja tenim i integrar la dinàmica turís-tica amb la qualitat de vida del territori, això és molt important. El turisme anirà bé si el territori va bé, i el territori anirà bé si el turisme bé. És a dir, si tenim bons serveis, bones infraestructures, això serà útil per als turistes i a l’inrevés, si ens preocupem perquè el paisatge estigui correcte i atregui turistes també serà bo per a nosaltres, generarà ocu-pació i valor, amb la qual cosa serem més competitius. En definitiva, hem d’identificar en què som líders i seguir apostant-hi. Per mantenir el nostre posicionament hem de ser capaços d’innovar per tal de fidelitzar els turistes que ja tenim i captar-ne de nous. I, finalment, cal integrar el turisme en el desen-volupament territorial.

“Hi ha un esforç clar per generar eines de millora de la competitivitat de les nostres empreses”

“Hem d’integrar la dinàmica turística amb la qualitat de vida del

territori”

“Hem de recolzar i potenciar la nostra activitat productiva

per millorar la competitivitat”

15alacarta

Frigorífics Lluís: la distribució de congelats de qualitat al millor preu, la seva raó de serAquesta empresa de les Terres de l’Ebre es dedica a la distribució majorista de ge-lats, peix, marisc, carns i altres aliments congelats, tant al mercat nacional com a l’europeu. La seva filosofia és sempre oferir als seus clients un producte de gran qualitat al millor preu i sempre te-nim cura del servei. L’avala una trajectò-ria de més de 40 anys en el sector de la distribució alimentària.

Els seus productes van des de tot el peix congelat que podem trobar al mer-cat, així com el marisc, precuinats, carns i fins a una àmplia varietat de bolleria, pastisseria i pa. Per acabar de completar el ventall de productes, l’empresa té la distribució dels gelats d’una de les pri-

meres marques del sector, com és Nestlé. Aquesta diversificació en el seu catàleg fa que Frigorífics Lluís pugui satisfer les necessitats dels seus clients amb escreix. A més, han creat la seva pròpia marca de congelats, Lluís, que ofereix productes de més qualitat als preus més competitius.

Una de les característiques que la fa una companyia única és el fet que no no-més distribueix amb formats estàndards sinó que també s’adapta al perfil del seu comprador a l’hora de realitzar les co-mandes. Així, majoristes, cadenes de su-permercats, hotels, càterings, etc. poden sol·licitar en diferents formats els produc-tes que desitgin, ja que disposen d’una sala de manipulació pròpia, Dertofred.

Pel que fa al servei, Frigorífics Lluís és conscient de la importància de tenir un servei de primera, per això disposen d’una flota de més de cent vehicles entre camions frigorífics i vehicles comercials. A més, el departament comercial visita els clients com a mínim un cop per set-mana depenent de les seves necessitats i realitzen una visita prevenda per tal de servir el producte al dia següent.

Amb aquesta finalitat, Frigorífics Llu-ís aposta per una bona logística, la seva seu central està al polígon industrial de Camp-redó (Tortosa) i té distribució a Castelló, Tarragona, Lleida, al baix llobre-gat i a les zones limítrofes de Zaragoza i Huesca.

16alacarta

El monestir de Poblet és, sense dubte, un dels principals atractius turístics de la de-marcació de Tarragona i concretament de la Conca de Barberà. El seu valor patri-monial radica a ser el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa, a més de ser Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1991. La seva gran bellesa com a obra arquitectònica, dins d’un enclavament pai-satgístic que defineix a la perfecció l’es-sència de la Conca de Barberà, l’ha por-tat a ser un pol d’atracció turístic de gran importància per a la comarca. Poblet ha sabut donar a conèixer la seva història a través de les rutes i de la viticultura.

HISTÒRIALa seva història ens fa viatjar a l’any 1150, quan Ramon Berenguer IV va decidir do-nar a l’Abadia de Fontfreda les terres per construir un monestir al límit entre Tarra-gona i Lleida. Un cop acabada la recon-questa, el monestir va ser construït pels monjos i va començar la seva trajectòria de creixement gràcies a les donacions que els feien els successius reis. Només cal dir que ja l’any 1185 Poblet comptava amb un hospital i la seva biblioteca, una de les més completes de l’època. També es van construir l’església, el refectori i part del claustre d’estil cistercenc. Al segle XIII es

va continuar ampliant amb la construcció de la sagristia, la capella, les habitacions i els dormitoris. Dins del segle següent es-tan datats el cimbori, les capelles orienta-des al nord i les voltes de la nau del sud, igualment ho són la muralla i les tombes reals. Tot sota la tutela de l’abat Ponç de Copons.

Dins de les estances del monestir van passar-hi moltes temporades el rei Pere el Cerimoniós i el seu fill, Martí l’Humà, fet que va motivar la construcció d’un palau, que es va acabar una mica abans de la mort de Martí l’Humà. A més, el monestir va ser un dels més esplendorosos, tenia

El monestir de Poblet, l’excel·lència de la història, el patrimoni i el turisme

Foto: Oficina de gestió de la Ruta del Cister

17alacarta

jurisdicció sobre set baronies i va agrupar més de 60 pobles. Després d’anys de gran esplendor, el segle XVI podríem dir que va començar la seva decadència i va tenir el seu punt culminant l’any 1835, quan el mo-nestir va ser suprimit per les lleis de l’Es-tat, i els monjos el van abandonar, fet que es va aprofitar per saquejar-lo. En aquella època les tombes reials, els retaules i de-talls del claustre van ser destrossats.

No fou fins als anys 40 quan els monjos del mateix orde vinguts d’Itàlia van tornar a agafar les regnes del monestir i, junta-ment amb la col·laboració d’algunes ins-titucions, com ara el Patronat, que va ser fundat recentment, s’ha anat reformant tot el que va ser abandonat, fins arribar als nostres dies.

El monestir pertany a la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó, de la qual formen part també els monestirs fe-menins de Santa Maria de Vallbona i de Santa Maria de Valldonzella, i el monestir masculí de Santa Maria de Solius. L’abat de Poblet és el president nat de la Congre-gació. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 30 monjos professos, dos novicis, un oblat regular i dos donats.

TuRISMEEn els últims anys el monestir de Poblet s’ha convertit en un pol d’atracció turística per a la comarca i la demarcació. Actual-ment, està inclòs dins de la ruta del Cister juntament amb els monestirs de Santes Creus i el Vallbona de les Monges, a més d’una hostatgeria dins del mateix mones-tir, només per a homes, i l’any passat va inaugurar l’hostatgeria mixta per acollir visitants i grups. Pel que fa a la restau-ració, podem disfrutar dels menús que ofereix l’Hostal Fonoll, que fa més de 100 anys que serveix menjar a les persones que acudeixen a la zona.

Segons dades de l’Oficina de Gestió de la Ruta del Cister, pel que fa a xifres, l’any passat el monestir de Poblet va ser visitat per 132.747 persones, d’un total de 237.354 visitants, xifra que significa que segueix sent l’enclavament turístic més important de la zona. En dades globals la Ruta del Cister s’ha consolidat, amb un augment de l’1% de persones que la visiten, com a

El valor turístic del monestir ha fet que s’obri un punt de

promoció vitivinícola

Foto: Oficina de gestió de la Ruta del Cister

Foto: Oficina de gestió de la Ruta del Cister

18alacarta

destí turístic amb gran potencial de creixe-ment. A més, l’any passat des de la Ruta del Cister es va posar en marxa la venda d’una targeta d’entrada conjunta dels tres monestirs, de les 4.956 entrades que es van vendre l’any passat 2200 van ser al monestir de Poblet. Pel que fa a l’atenció de viatgers a les oficines de turisme de la zona, l’Oficina Municipal de Turisme (OMT) de Poblet va atendre 13.364 persones, no-més cinc menys que l’OMT de Montblanc, un 15% més que l’any anterior.

Altres actius de l’oferta turística de Po-blet són les diferents rutes per camins que donen la possibilitat al visitant de poder conèixer el paisatge i zones que fins ara eren desconegudes. Un clar exemple és la GR175 La Ruta del Cister, que permet en-llaçar els tres monestirs a peu o amb BTT, i que aquest any l’han realitzat 8.296 perso-nes. A més, hi ha rutes entre els pobles del voltant i el mateix Poblet, amb les quals es pot gaudir de la bellesa natural que l’en-volta. Una altra ruta que es pot oferir és el Camí de Sant Jaume, on els pelegrins po-den fer una escala a l’hostatgeria i menjar a la zona.

PoBLET I L’EnoLoGIALa Conca de Barberà guarda un bell pai-satge integrat per vinyes, en tota la seva extensió, els seus vins són reconeguts ar-reu del món. Els viatgers que s’apropin a aquesta zona de Tarragona podran conèi-xer de prop una comarca de gran tradició vitivinícola amb un gran patrimoni histò-ric presidit pel monestir de Poblet.

Així, el potencial turístic d’aquest punt arquitectònic i la Ruta del Cister han fet que l’entrada del monestir s’hagi obert un punt de promoció del sector vitivinícola amb el nom de Vinum Conca. Aquesta ini-ciativa conjunta entre el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la Denominació d’Origen Conca Barberà té com a objectiu comercialitzar els vins i caves de la DO i s’ampliarà a altres productes agroalimen-taris. A més, aquesta sinèrgia s’amplia a tots els pobles propers al monestir, on l’enoturisme ha tingut un gran creixe-ment des de fa anys.

Aquesta iniciativa és el punt culminant de la gran relació que ha existit sempre entre Poblet i l’enologia.

És un dels monestirs inclosos a la Ruta del

Cister i al Camí de Sant Jaume

19alacarta

La Terra Alta professionalitza el sector turístic a través de cicles formatius La Terra Alta té un gran patrimoni paisat-gístic i, per tant, un gravn potencial turístic que ha de saber gestionar a través de la consolidació de les empreses existents i de donar suport a les noves iniciatives que generen treball i riquesa. Per això, l’oficina de desenvolupament rural Derruta, la se-cretaria tècnica per al Foment del desenvo-lupament rural i sostenible a la Terra Alta, que integra ajuntaments i empreses de la comarca, treballen conjuntament per afa-vorir el creixement econòmic, diversificar l’economia local i millorar la qualitat de vida dels seus habitants. En aquest sentit, s’ha fet una aposta clara per oferir eines de millora a través de la formació, pensant en les necessitats concretes de les empreses i en la millora de la qualitat dels serveis tu-rístics que trobem a la comarca

Així, davant la necessitat de comptar amb personal ben preparat dins d’aquest sector, fa que la formació dels professi-onals sigui a dia d’avui un requisit im-prescindible per donar valor als atractius turístics. Amb aquest objectiu, des de Der-ruta s’ha proposat a través del programa “Treball a les 7 comarques” que ofereix el Servei d’Ocupació de Catalunya i amb la col·laboració de l’AEHT de la Terra Alta, el cicle de Formació Professionalitzadora per al Sector Turístic a la Terra Alta, amb l’ofer-ta de diversos cursos. El primer que s’ha impartit ha estat sobre la Gestió de la Infor-mació Turística per al sector turístic.

Aquest mòdul ha estat dirigit a treba-lladors/es, assalariats o per compte propi, de totes aquelles empreses i entitats rela-cionades amb el turisme (hostaleria, allot-jament, restauració, punts d’informació turística, museus i centres d’interpretació, d’activitats a l’aire lliure i de turisme actiu, artesania i agrobotigues, etc.). L’objectiu d’aquest ha estat introduir els professio-nals en entorns de reciclatge i de millora de les seves capacitats. Els horaris del curs s’han fet compatibles amb la correcta exe-cució de l’activitat professional de l’alum-nat.

Durant el curs, s’ha treballat especial-ment competències professionals com la capacitat de seleccionar i emmagatze-mar informació sobre els atractius i ser-veis turístics de la Terra Alta, la d’atendre i assessorar visitants, o les competències emocionals i cognitives per millorar les condicions d’interacció entre el visitant i

l’informador. El programa, a més, s’inspira en les directrius marcades en el Catàleg de Qualificacions Professionals del Departa-ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Des de Derruta s’ha fet una valoració molt positiva, ja que al curs han participat quasi una trentena de persones, majorità-

riament en actiu dins del sector turístic de la zona

L’acció ha estat subvencionada pel Ser-vei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte “Treball a les 7 comarques 2010” i cofinançada pel Fons Social Europeu, on hi participen empreses i entitats privades de la comarca com també els ajuntaments.

20alacarta

Tarragona, aparador de la gastronomia de luxeLa demarcació de Tarragona, a més d’una gran riquesa cultural i paisatgística, també guarda un gran receptari amb anys d’his-tòria i tradició. La zona juga amb avantat-ge, en unir els fruits del mar gràcies al fet que la banya el mar mediterrani i l’horta i la fruita dolça que cobreix l’interior, a més dels seus olis, vins i fruita seca. Aquests elements fan que la seva cuina i els seus plats formin una gastronomia de primera.

Així, plats com el xató, els arrossos, els mariscos, els peixos o les diferents salses com el romesco o la d’ametlla siguin trets distintius de la seva cuina. Per això tot el territori s’omple de jornades gastronòmi-ques que mostren als visitants tota aques-ta riquesa, de la mà de les diferents asso-ciacions de restauradors de la demarcació que estant recuperant i actualitzant plats de gran tradició que han donat peu a la nova gastronomia i que poden degustar en qualsevol dels restaurants del territori.

Des de la Tarraco romana, a través de l’associació Tarraco Taula, amb la degusta-ció dels sabors de l’antiga capital de l’Im-peri Romà, fins als menjars amb el peix blau com a protagonista organitzats per Tarragona en Essència al barri del Serrallo o els ranxets dels pescadors de Torredem-barra. A més, amb iniciatives com dTapes, Tarragona s’està convertint en el centre de les tapes del sud de Catalunya. En defini-tiva, una explosió gastronòmica per a tots els paladars

RAnxET ToRREDEMBARRA:

x JoRnADES GASTRonÒMIquES El ranxet és un guisat senzill i humil cre-at originàriament pels pescadors de les nostres costes a alta mar o quan finalitza-ven la seva jornada o fins i tot a peu de barca. L’ingredient principal d’aquest plat era el peix que quedava una mica malmès després de la pesca. Així, els restaurants de l’Associació de restaurants de Torre-dembarra (ART) van decidir rendir-li un homenatge i van elaborar aquest guisat amb peixos i ingredients de primerísima qualitat amb la professionalitat d’avui en dia, però sempre amb respecte a la tradi-ció. Els amants de la cuina marinera han pogut degustar aquest plat, amb diferents versions, als menús confeccionats pels es-tabliments per aquestes jornades.

Aquestes activitats són només una pe-

tita mostra de les iniciatives gastronòmi-ques que es fan arreu dels pobles tarrago-nins, un exemple clar de la gran varietat i riquesa que té la nostra cuina i que esde-venen la nostra cultura.

TERcERA TARRAGonA DTAPES La tercera edició d’aquesta iniciativa ha servit per posicionar Tarragona com a re-ferent gastronòmic del sud de Catalunya. Aquest any els més de 50 establiments tant de la ciutat com de Torredembarra i Vila-seca han atret amb les seves tapes més de 15.000 persones, que han consu-

mit vora 160.000 tapes. Amb l’èxit assolit i la consolidació d’aquest esdeveniment dins de l’oferta gastronòmica de la ciutat, ja s’està exportant cap a altres indrets. El secret és clar: qualitat dels productes, tant de la terra com del mar, de la cuina dels nostres establiments i dels visitants que han sabut gaudir tot aquest entorn.

BLAuFEST 2011Tarragona en Essència, dins del seu decà-leg de formació per recuperar la cuina tar-ragonina, va celebrar la primer edició de la Blaufest per donar a conèixer i oferir di-

21alacarta

ferents maneres de cuinar el peix Blau, un producte amb marca de qualitat i autèntic de la ciutat. Els setze restaurants agrupats van oferir setze formes divertides, origi-nals i diferents de menjar aquest producte i l’escenari triat per celebrar la festa fou la pèrgola de la Confraria de Pescadors del Serrallo. A més, durant tot el mes de juny es van poder degustar aquests plats com a aperitiu i de manera gratuïta als restau-rants del col·lectiu.

Les espècies de Peix Blau de Tarragona, que van centrar aquesta festa gastronòmi-ca, són la sardina, el seitó, el verat, el bis i

la voga. Aquest peix pot ser cuinat de mol-tes maneres, guisat, cru, a la planxa, en conserva, amb oli o amb salaó. Així, vam trobar plats com Timbal de sardina de Tar-ragona amb vinagreta de té fumat Cocvl o verat en escabetx de verdures Degvsta, entre altres. Tota una delícia per al paladar

TARRAGonA A TAuLAAquest col·lectiu, que engloba 17 establi-ments de la ciutat, centra la seva activitat dins del marc de les jornades de recons-trucció històrica de la Tarragona Romana, Tarraco Viva. Durant aquesta cita amb el

passat s’encarreguen de servir a taula els plats i menús que degustaven els ciuta-dans romans de la manera més fidedig-na possible, darrere de la qual hi ha una gran tasca de documentació. Així, s’han recuperat i actualitzat receptes de plats romans a partir de textos de llibres de cui-na de l’època com el o “De re coquinaria” d’Apici (el famós gastrònom de l’època d’August i Tiberi). Els restaurants propo-sen tres possibilitats, menú degustació, plats a la carta i tapes que et transporten a l’època romana a través dels seus sabors i olors.

22alacarta

L’AEHT, MÉS A PROP DE L’ASSOCIATDes del passat mes d’abril, l’AEHT està de-senvolupant el departament de Fidelització i Comercialització interna i externa, per tal de fer arribar als seus associats tant els avantatges de pertànyer al col·lectiu, com totes les novetats respecte als serveis de què disposen, tant directament a l’AEHT, com a través dels diferents convenis que l’AEHT té establerts amb empreses presta-dores de serveis i/o proveïdors.

Pere Gomés és el responsable de la cre-ació i desenvolupament del departament, a la vegada que és la persona encarregada de visitar els establiments associats per tal de copsar quines són les seves necessi-tats i inquietuds i transmetre-les a l’AEHT i també per explicar a l’associat quins avan-tatges i beneficis directes té pel fet de ser membre de l’Associació.

El departament també s’encarrega, apro-fitant les visites a diferents zones de la pro-víncia de Tarragona, de visitar establiments no associats per tal d’informar-los dels ma-teixos avantatges i convidar-los a entrar a

formar part del col·lectiu.En aquests primers mesos de treball,

s’ha experimentat un creixement impor-tant en el nombre d’associats i, sobretot, s’han detectat necessitats per part dels associats, especialment en el terreny de la Formació, ja que l’aplicació dels nous Plans de Seguretat Alimentària està molt poc estesa. També han generat molt d’in-terès convenis amb entitats financeres que ofereixen comissions molt baixes en l’ús de TPV, el servei d’instal·lació de Wi-Fi, el de consultoria d’estalvi energètic, el motor de reserves, entre d’altres.

Si esteu interessats a rebre la visita del departament Comercial i de Fidelització, per tal de ser informats de tots els serveis, avantatges i beneficis que té ser membre de l’AEHT, poseu-vos directament en con-tacte amb:

Pere Gomés Tel. 658 880 428

e-mail: comercial@aeht.es

Pere Gomés Departament Comercial i de FidelitzacióAEHT

23alacarta

DEnÚncIA: Intrusisme en la formacióCada cop apareixen més empreses que ofereixen formació a través dels crèdits de què les empreses disposen per a for-mació contínua, mitjançant la reducció de la quota de la Seguretat Social.

Volem alertar que no totes aquestes empreses poden oferir la garantia del seu compliment i que això es pot tradu-ir en la necessitat d’haver de retornar a l’erari públic la bonificació que s’hagi obtingut per aquest concepte.

S’han donat casos de gestions fraudu-

lentes que l’AEH estudia denunciar. La pràctica parteix d’una comercialitza-

ció molt agressiva i enganyosa, en què el “venedor” al·lega uns recents canvis en les normatives a partir dels quals la formació feta per la empresa fins ara no

serveix per res i que queden obligats a destinar aquestes bonificacions a noves accions normatives.

La primera premissa és el caràcter to-

talment voluntari i opcional que les em-preses puguin destinar, o no, una part de les seves quotes de la

Seguretat Social a la formació dels seus treballadors, mitjançant l’adhesió a convenis de gestors del crèdit d’empre-ses.

Un cop entregada la adhesió a l’entitat

gestora, cal tenir en compte que el cur-sos a realitzar tinguin una utilitat real per la nostra empresa.

Destinar aquests crèdits a cursos d’inú-til o dubtosa utilitat és malbaratar una oportunitat d’or i llençar temps i diners.

Per acabar, la realització dels cursos s’ha d’acreditar correctament, perquè no fer-ho, o fer-ho d’una manera incorrecta, pot comportar l’obligació de retornar les quantitats que prèviament havíem reduït de la quota de la Seguretat Social

RECOMANACIONS: 1.– L’adhesió a la formació mitjançant

els crèdits té caràcter voluntari. ÉS CON-VENIENT, NO OBLIGATORI.

2.– Els cursos a realitzar han de ser

ÚTILS. En aquest sentit, volem recordar que l’AEH ha desenvolupat cursos que es tradueixen en la reducció dels costos empresarials.

3.– Formular l’adhesió a empreses de

reconeguda solvència i, en cas de dubte, cal consultar la vostra Associació.

EL GOVERN CATALÀ ASSUMEIX LA REDUCCIÓ DELS COSTOS DERIVATS DE NORMATIVES

Des de fa uns anys l’AEH denuncia la inces-sant cascada de normatives que compor-ten un intcrement en els costos empresari-als del sector hostaler i la greu pèrdua de competitivitat que això comporta.

Amb la participació de PIMEC i la URV, es va elaborar un estudi que aprofundia en la repercussió dels costos. Dels recents

contactes amb la nova Direcció General de Turisme se’n dedueix la possible aten-ció a la nostra “històrica” denúncia en el sentit que seran impulsades mesures de simplificació normatives i alternatives de compliment que redueixin els costos de les empreses.

En aquesta direcció i en un treball com-

partit amb les altres associacions cata-lanes, amb el suport de PIMEC, s’estan abordant unes propostes concretes amb el compromís per part del Govern d’assumir-les i convertir-les en accions.

És una petita llum que esperem que, aquesta vegada sí, es converteixi en rea-litat.

24alacarta

El Pla de competitivitat Turística de Tarraco Romana segueix treballant pel territori

El Pla de Competitivitat Turística de la Tarra-co Romana neix amb l’objectiu de projectar la Tarraco Romana com a destinació turís-tica internacional. El pla es va iniciar l’any 2009 amb la signatura de col·laboració en-tre Turespaña, el Departament de Innovació, Universitats i Empresa, l’AEHT i el Consorci de la Tarraco Romana, que aglutina els ajun-taments de Tarragona, Roda de Barà, Cons-tantí i Altafulla, a més del Consell Comar-cal del Tarragonès, amb un pressupost de més de quatre milions d’euros repartits en les anualitats 2009-2013, i finançat a parts iguals per les institucions públiques sig-nants.

En aquest moments ens trobem a la mei-tat del seu desplegament, durant el qual s’han anat treballant per tal d’aconseguir

els objectius marcats. A traves de diverses accions que s’estant duent a terme curt i llarg termini podem veure com s’està de-senvolupant tot el pla. Així, destacaríem la nova senyalització turística urbana de Tarragona, que es començarà a instal·lar després de Santa Tecla i comptarà, a més, amb informació sobre aparcaments, hotels, restaurants i restringirà la publicitat que portarà cada senyal a sis màxim. Per això, es substituiran els 286 indicadors que hi ha a la ciutat, a més de canviar la senyalització dels monuments romans d’Altafulla, Cons-tantí i Roda de Barà.

La formació també és un dels punts forts en què s’està treballant, la importància de transmetre els coneixements dels actius tu-rístics relacionats amb la Tarraco Romana, i

el conjunt de valors culturals de la destina-ció són objectius principals de la formació que s’ha impartit i que ha obtingut una gran assistència per paert de professionals de tot el sector turístic tant públic com privat.

Una altra de les actuacions que realitza el Pla és l’expansió de Tarraco Viva, el principal festival de divulgació històrica d’Europa, aquest any, en un primer pas, s’ha centrat en les ciutats que componen el consorci. La iniciativa s’ha anomenat Tarraco Viva Festi-val Tour una gira de presentació del festival per Altafulla, Roda de Barà i Constantí amb els objectius de donar conèixer de prime-ra mà el festival, promocionar el conjunt del patrimoni romà de Tarraco, promoure un projecte de col·laboració entre les ciu-tats per ser seus permanents del festival i

Foto: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona

25alacarta

sobretot implicar la ciutadania i les entitats socials en la tasca de promoció turística del patrimoni romà de Tarraco. La presentació va comptar amb la presència de membres de quatre grups de reconstrucció històrica de Tarragona, i les representacions es van acompanyar amb comentaris i exhibició de material de reconstrucció, així com comen-taris històrics sobre diferents aspectes de la cultura de l’antiga Roma.

El medi rural també entra dins de les ac-

tuacions a curt i mitjà termini en el Pla, amb la recuperació d’un recorregut a través de camins que unirà els monuments del patri-moni romà i que es podran fer en BTT i a peu. Les altres actuacions van dirigides a ampliar el ventall d’elements de marxan-datge que hi poden trobar els visitants, o la instal·lació de pantalles tàctils que ja po-dem veure instal·lades a la Rambla Nova de la ciutat, per exemple.

Dins de les accions que ajudaran a com-

plir aquests objectius trobem la creació de productes específics segons la personalitat del turista i del segment a què pertany, la formació, de la qual ja hem parlat, dirigida tant als professionals de turisme com a les administracions o empreses, la divulgació dels trets específics de cada municipi i la seva vinculació amb el territori, i fer que el patrimoni monumental desperti sensacions i experiències úniques i que es converteixi en un eix vertebrador del territori.

Foto: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona

26alacarta

L’Escola Joviat de Manresa, guanya-dora en l’última edició, va acollir la setena edició del Concurs de Joves Cuiners i Cambrers, una iniciativa que pretén estimular el talent dels futurs xefs del país i valorar la tasca impres-cindible dels professionals que ate-nen la sala dels restaurants. Un total de setze escoles oficials d’hostaleria i d’instituts d’ensenyament secundari van participar en les proves, que es van dur a terme durant tot el dia del concurs. L’Escola d’Hostaleria de Cam-brils va ser guardonada amb el premi a la Menció al millor equip de cuina i el 1r Premi del 7è Concurs de Joves cuiners i Cambrers d’Escoles d’Hosta-leria de Catalunya. Els alumnes parti-cipants van ser Sebastián Bedoya Es-cobar i Eloy Sánchez López, del CFGM Cuina gastronomia 2n i Lluís López Vi-lanova i Xavier Navarro González, del CFGM Serveis en Restauració 2n.

BREUSL’Escola d’Hostaleria de cambrils guanya el 7è concurs de Joves cuiners i cambrers

La Cooperativa de Falset-Marçà i l’Hostal Sport de Falset col·laboren en una iniciati-va pionera a la comarca per promocionar els vins la gastronomia i el paisatge de la DO Montsant, que inclou una ruta per les vinyes amb carro de cavalls, una visita teatralitzada al celler i un dinar. Amb l’ob-

jectiu de promocionar la comarca el més destacable és el passeig per les finques vitivinícoles dels socis de la cooperativa, que permetrà descobrir nous racons i estar en contacte amb la natura. Els cavalls són propietat de l’empresa Devessa. Aquesta activitat és pionera a la comarca i sorgeix

després de la bona acollida de les visites teatralitzades que s’organitzen a la coope-rativa. La ruta recorre la carretera de Falset a Bellmunt del Priorat i s’endinsa a la finca Sort on es fa un tast amb porro de vins de la cooperativa, per finalitzar es fa un dinar a l’hostal Sport de Falset.

Pineda Platja, destinació de turisme familar

Rutes en cavalls per les vinyes, promoció enogastronòmica del Priorat

La directora general de Turisme, Marian Muro, va lliurar a l’alcalde de Vila-seca, Jo-sep Poblet, la nova certificació del municipi Vila-seca, la Pineda Platja com a Destinació de Turisme Familiar (DTF). L’acte, que va tenir lloc a la Pineda, va comptar amb la presència del director de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), Xavier Espasa, i del pre-sident del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, Xavier Graset. De tots els munici-pis certificats amb la marca DTF, Vila-seca, la Pineda Platja és el que s’ha incorporat amb el percentatge més alt de l’oferta certifica-da, entre allotjaments turístics i empreses de restauració. En el cas dels allotjaments,

cal destacar que s’ha certificat el 96% de les places de què disposa (7.130 places d’un to-tal de 7.398).L’Ajuntament de Vila-seca s’ha caracteritzat per la seva aposta per un turisme sosteni-ble i de qualitat, amb la recuperació d’es-pais com ara el Parc del Pinar del Perruquet o el projecte del passeig de la platja, on es troben la majoria de serveis per a les famí-lies amb nens. Des de Vila-seca, la Pineda Platja es valora molt positivament l’obten-ció d’aquesta marca perquè confirma la tra-dició de Vila-seca com a destinació de turis-me familiar; i ajuda a identificar els turistes i visitants l’especialització de la destinació.

27alacarta

El president de la Jove Cambra Internacional de Catalunya, Jordi Plens, i el sots-director de la conferència europea, Gerard Monguió, va explicar que la conferència havia superat les expectatives de participació amb la presència de 2.200 joves emprenedors de 70 nacionalitats diferents d’Europa i de la resta del món. L’impacte econòmic que va tenir la trobada per la ciutat de Tarragona fou de més de 2 milions d’euros. En aquest sentit, es van signar convenis amb l’AEHT perquè els delegats poguessin dinar amb un tiquet restaurant a 55 establiments de la ciutat. També es va signar un altre conveni amb l’Associació de Comerciants de Tarragona perquè els participants poguessin gaudir de descomptes en més de 80 comerços de la ciutat. Un altre element important va ser l’ocupació hotelera de la ciutat, que estava al 100%, i van haver d’allotjar delegats a la Pineda de Salou. Per al sots-director un element molt important ha estat la col·laboració de les entitats de la ciutat que han participat en la trobada, ja sigui en la cerimònia d’obertura o en altres activitats.

La conferència Europea de la JcI supera les expectatives de participació

El Foodphoto Festival torna a Tarragona en la segona edició El segon FOODPHOTO FESTIVAL inter-nacional se celebrarà a Tarragona del 29 de setembre al 16 d’octubre. Els millors fotògrafs gastronòmics del món es do-naran cita en exposicions i tallers, on in-tercanviaran experiències. Les exposici-ons estaran obertes al públic durant tot el festival, i tindran lloc en els molls del port de Tarragona, recentment renovats. Fotògrafs de tot el món han reservat plaça per participar en l’esdeveniment, per al qual ja s’han confirmat la meitat de les exposicions.

Entre els participants es troben fo-tògrafs com Roland Persson (Suècia), fotògraf professional de nombrosos llibres de cuina; Adrian Mueller (Suïssa / EUA.), considerat un dels 200 millors fotògrafs publicitaris de tot el món, al

costat del cèlebre xef Matthew Ken-ney. Carències Alpert (San Francisco), fotògrafa publicitària de gran difusió, i també participarà Hans Hansen (Alema-nya), que exposarà una sèrie protago-nitzada per una alga marina que va cre-ar en col·laboració amb Frauke Koops per al número especial «Kulinarik II» de la Mare magazine. Francesca Moscheni (Itàlia) va viatjar per tot el món a la re-cerca d’inspiració. Les nits del 29 i 30 de setembre i la de l’1 d’octubre es realitzaran projeccions a l’aire lliure a la bonica plaça del Rei, on també es mostraran altres obres destacades. Després de la projecció de l’1 d’octubre, es lliurarà el premi Foodp-hoto and Foodfeature of the Year, selec-cionat per un jurat internacional.