alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 38

Gener de 2012

El turisme rebutja l’anomenada taxa turística

i analitza l’impacte en el desenvolupament de l’activitat

Jimmy Pons, expert en innovació turística

“Les noves tecnologies s’han d’implantar amb

estratègia”

Les noves tecnologiesirrompen en el sector

2alacarta

OFERIM LA MILLOR ESPECIALITZACIÓ I ELS CONEIXEMENTS ESPECÍFICS

QUE INTERESSEN A L’ EMPRESARI HOSTALER

POSEM AL TEU SERVEI· Assessorament i Gestió Laboral. Negociem el conveni

· Assessorament i Gestió Fiscal· Assessoria Sanitària· Autors i Propietat intel·lectual. Convenis preferents

· Assessoria energètica. Servei gratuït

· Assessoria jurídica especialitzada

· Subvencions

ELS BENEFICIS QUE ES PODEN OBTENIR EN LES GESTIONS SÓN PER

REVERTIR-LOS EN EL PROPI SECTOR

· FORMACIÓ: Més de 500 alumnes a l’any

· Formem tot el col·lectiu, mitjançant accions, programes i plans de formació, tant de

caràcter ocupacional com de reciclatge i formació contínua.

· Els treballadors autònoms poden gaudir d’aquests programes, gràcies a les noves

directrius del Forcem (Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo) i dels

cursos de reciclatge subvencionats pel departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya i el Fons Social Europeu

· L’AEHT té a disposició dels participants en els seus Plans de formació les eines

adients creades expressament per tal de desenvolupar la formació professional

que requereixen i necessiten els treballadors del sector d’hostaleria de les nostres

comarques

Podem rebaixar els teus costos, mira!

Pots treballar amb altres, però compara’ns

3alacarta

Continguts, publicitat i maquetació, : TSH Comunicació 2008 S.L.Distribució: TAMEDIAXA, S.A.Sant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONATelèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com

President: Marc ArmengolDirector: Francesc Vives

Una labor sorda és la que de vegades ens pertoca practicar a les associacions. Es tradueix en un infinit de gestions, reunions, i raonaments per tal d’impedir que iniciatives que estan a punt de sortir en detriment dels interessos del sector no ho acabin fent o, si més no, i si no es poden impedir, lesionin el menys possible els interessos que defensem, que també són els de la nostra societat.

A mitjans de novembre, quan vàrem tenir notícia de la voluntat del Govern català d’instaurar una “taxa turística” a través de l’allotjament, varen sonar totes les sirenes d’alarma, davant d’una mesura que entenem que no ha estat prou ben avaluada i que, si prosperés, perjudicaria enormement el sector turístic, un dels pocs que, a cops i rodolons, està resistint els embats de la crisi econòmica general.

Trobareu en aquestes pàgines una major extensió dels arguments esmerçats en defensa d’una posició raonada en defensa d’un “no”, rotund, a la implantació d’aquest pagament. Creiem que si un sector productiu, “amb la que està caient”, es sosté, el que s’ha de fer és cuidar-lo i incentivar-lo en comptes de penalitzar-lo.

Voldria subratllar que compartim aquesta defensa amb totes les altres associacions sectorials turístiques de la Costa Daurada, a través de la FEHT, i, al seu temps, amb la Confederació Catalana, una interlocució unitària, que només és possible des de l’associacionisme que tantes vegades hem defensat des d’aquesta tribuna com l’única manera per fer-nos sentir. Si per les empreses és necessari estar associat, també ho és per les associacions.

Assumim la labor sorda amb l’esperança que no ho siguin els interlocutors.

EDITORIAL

Marc Armengol. President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

ÍNDEX

04REPORTATGELes noves tecnologies aplicades al sector

14ACTUALITATLa taxa turística

22GASTRONOMIAMenús de maridage

17SERVEISTraducció al rus pel sector Horeca

12ENTREVISTAJimmy Pons, expert en innovació turística

24JURÍDICSLes alarmes dels locals a estudi

LABOR SORDA

4alacarta

Les noves tecnologies, un repte pel sector

El sector de la restauració ha de fer una aposta clara per la introducció de les noves tecnologies al seu dia a dia, per no quedar enrere, com una eina per poder oferir als visitants serveis d’una manera precisa, ràpida i actual ja sigui tant a través de la telefonia mòbil com altres sistemes. Reserves d’hotels, trobar el restaurant que s’ajusti a les teves necessitats, comprar un bitllet d’avió, mapes interactius, imatges 3D, etc. són aplicacions que trobem amb un sol clic a través dels smartphones amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves necessitats dels visitants i de la societat

NOVES TECNOLOGIES

5alacarta

La restauració, com altres sectors, ha d’evolucionar cap al que la societat en general demana; estem en una generació on el “new” s’ha transformat en “now”, i això significa que s’han d’obrir nous ho-ritzons. Anar a una agència de viatges per comprar un bitllet o encarregar un creuer, haver d’anar buscant desesperat una oficina de turisme per aconseguir un mapa i trobar els llocs visitables de la zona o localitzar restaurants entre altres coses ha quedat obsolet davant l’arribada d’internet i la telefonia mòbil a l’abast de tothom. Actualment, el turisme és un dels sectors amb més projecció de futur, amb quasi mil milions de viatgers internacio-nals i es preveu que es dupliqui aquesta xifra l’any 2020, i s’ha d’estar preparat per poder assumir-ho.

Si fa deu anys ningú hauria apostat per internet com a mitjà de difusió i platafor-ma idònia per fer negocis, avui en dia és el canal més utilitzat per aquest fi, ja no no-més a través del PC sinó que ha entrat en

joc la telefonia mòbil, que s’està imposant a passes agegantades a la nostra societat. Segons un article d’opinió de Brain Trust, “La revolución de la tecnología móvil en turismo, ¿Ser o no ser?”, les xifres només fan que consolidar aquesta tendència, el 50% del comerç electrònic va relacionat amb el turisme, el 30% dels bitllets es ve-nen on line, i el 40% dels telèfons mòbils són smartphones. Un 70% dels viatgers declara que segurament usarà aplicacions mòbils en algun moment del seu viatge, dada que arriba al 95% en els visitants per negocis. A més, es preveu que serà el ca-nal més important per on arribaran més missatges publicitaris, entre ells els de viatges. Facebook i Twitter s’han conver-tit en les plataformes socials més impor-tants, de tal manera que s’ha transformat amb el boca a orella actual, amb més de 29 milions de internautes, només a Espa-nya.

Amb aquest panorama, el sector turístic ha de ser capdavanter i apostar per elles.

El 70% dels viatgers declaren que usaran dispositius mòbils en algun moment del seu

viatge

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

12 %

14 %

2008 2009 2010 2011

4 %

8% ( +105%)

10 %

20 %

30 %

40 %

50 %

60 %

70 %

80 %

2008 2009 2010 2011

14 %

53% ( +282%)

NOVES TECNOLOGIESIntroducció

FONT: BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA FUNDACC

FONT: BRAIN TRUST CONSULTING SERVICES

EVOLUCIÓ DE L’ÚS D’INTERNET AL MÒBIL(% UTILITZEN EL MÒBIL PER A...)

EVOLUCIÓ DE L’ÚS DE LES XARXES SOCIALS(% PENETRACIÓ SOBRE EL TOTAL D’INTERNAUTES)

ÚS DE SISTEMES OPERATIUS PER A SMARTPHONES, 2011

6alacarta

Les aplicacions mòbils entren amb força en la indústria restauradora

Les empreses de telefonia mòbil han posat en el seu punt de mira al turisme i els seus sectors auxiliars pel que fa a utilitats mòbils. Aquesta tecnologia aporta gran quantitat d’informació al viatger i millora la qualitat del servei, optimitzant temps i recursos

El sector turístic i restaurador és un mercat amb grans perspec-tives de creixement en els pro-pers anys, i un dels que més es pot beneficiar del boom tecno-lògic en el camp de la telefo-nia mòbil, malgrat que alguns experts consideren que a Es-panya encara queda molta feina per fer. El ventall de possibilitats és molt ampli i aquests aparells comen-cen a deixar de ser eines que donen connexió a inter-net o a les xarxes socials per convertir-se en un segment on es pot establir relacions comercials i de màrqueting.

L’arribada al mercat de l’iPhone d’Apple i la introducció del sistema operatiu An-droid han donat lloc als smartphones, o telèfons intel·ligents que el 2011 concen-traven més del 30% del mercat telefònic i amb clara tendència a l’alça. El turisme se’n pot beneficiar, i ho ha de fer, d’aques-ta tecnologia. Segons dades aparegudes aquest any passat, més del 30% dels viat-gers van utilitzar dispositius per saber més informació del lloc on es trobaven, per rea-litzar reserves o per localitzar un restaurant en concret. Així, en un moment en què el futur a curt termini passa pel mòbil hem de saber desenvolupar i usar les aplicacions i la tecnologia en benefici propi.

GEOLOCALITzADORS

Aquesta és una de les aplicacions més im-plantades i ofereix grans oportunitats a les companyies turístiques i als establiments del sector Horeca. Aquesta eina ofereix a l’usuari la possibilitat de rebre informació segons la seva ubicació i això comporta que sigui una clara oportunitat de negoci

i de publicitat com una gran plataforma de divulgació cultural dirigida al turisme. El visitant a través del seu mòbil pot conèixer la història dels monuments i llocs més em-blemàtics, o de la situació de punts d’inte-rès al seu voltant com restaurants, museus, parades de bus, etc., d’una manera ràpida i eficient. Així, cada dia és més habitual tro-bar al mercat aplicacions en aquest sentit, on es pugui demanar, la localització dels restaurants a la zona i les seves caracterís-

tiques, trobar informació més acurada dels llocs de més interès gastronòmic i turístic que hi ha al voltant. D’exemples en poden trobar per tot arreu, com Nokia que fa dos anys va treure al mercat l’Ovi Maps, que permet donar informació turística als visitants, com ara l’agenda d’esdeveni-ments, restauració amb accés a les gui-es Lonely i Michelin, etc.

REALITAT AUGMENTADA

Aquesta aplicació molt lligada a la ge-olocalització, és una sèrie de disposi-tius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent, i que

la diferència de la realitat 3D. La seva principal novetat radica en el fet que ob-

tens la informació al moment, és a dir, sols d’activar l’aplicació i enfocar la càmera cap al bar, restaurant o monument que estigui dins del programa, comença a mostrar-te a sobre, les seves etiquetes donant infor-mació addicional. L’únic que necessites és un smartphone i disposar de connexió a internet.

Actualment es tracta encara d’una tec-nologia molt recent però cada vegada està tenint més acceptació entre els usuaris, ja que té grans possibilitats tant pel que fa a informació de serveis com de publicitat.

RESTAURACIó

Des de la seva sortida al mercat tant iPho-ne com Android no han deixat d’actualitzar les seves aplicacions (apps) i han trobat en el sector de la restauració un interessant mercat potencial. Així, cada dia és més ha-bitual trobar diferents utilitats, que apro-pen el món de la restauració als diferents tipus de clients. Aquesta plataforma és una eina clau per la viabilitat del teu negoci ja que segurament amb la implantació de

NOVES TECNOLOGIES Aplicacions pel sector viatges

7alacarta

les noves tecnologies el visitant es dirigi-rà primer a un restaurant recomanat per aquestes eines que no a un que no hi és, ja que generalment no coneix la zona ni els seus serveis. D’apps en podem destacar algunes com Yelp, Broadcastr, Opentable, aplicació que identifica els restaurants as-sociats i reserva taula sense càrrec addici-onal o apps com wine.com, que conté una veritable vinacoteca mòbil, on hi ha l’expli-cació dels vins per regió i els pots agrupar en llistes o gustos.

Com podem veure, estar dins de la xar-xa és la diferència entre existir o no.

CENTRALS DE RESERvA

També entren amb força en el sector dels mòbils les reserves d’hotels i de viatges. Blackberry ha tret al mercat la seva aplica-ció Travel que permet gestionar itineraris, reservar habitacions d’hotel, trobar va-cants per vols i saber una mica més sobre els llocs que visitem. Aquesta està enfoca-da més de cara als viatges per negocis, ja que permeten optimitzar temps i recursos des del mòbil. També podem accedir a Tri-padvisor, lloc web de viatges que combina les reserves d’hotel amb els comentaris

dels viatgers o a Kayak que compara els preus dels hotels, vols, i lloguer de cotxes i que és considerada com la millor oferta de viatges.

GUIES vIRTUALS

Les guies virtuals per mòbils són una altra de les eines a tenir en compte i recoma-nables per la promoció, màrqueting i co-mercialització d’un producte gastronòmic. Dónen al viatger la possibilitat d’obtenir in-formació i descripcions acurades dels locals que es trobarà a l’hora de realitzar una ruta.

NOVES TECNOLOGIESProjectes innovadors

Des dels programes R+D+i d’implementació al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, es troben diverses aplicacions tecno-lògiques per a la millora de la gestió de les empreses i destinacions turístiques, i alhora per a la millora de la satisfacció del turista. Dos dels projectes que desen-volupa el Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci (CMCTO) a les comarques de Tarragona generaran eines disponibles per a dispositius mòbils.

DiGiTUR és una proposta innovadora de SITEM (Con-sultoria Tècnica en Siste-mes d’Informació Geogrà-fica i Teledetecció S.L.U.) i del CMCTO a les comarques de Tarragona, que consisteix en la integració de continguts digitals interactius per a l’exploració i el descobriment del territori a través d’un dispositiu mòbil iPhone o Android. El sistema es basarà en l’aplicació GoolTracking, que actualment ja es comercialitza amb èxit des de fa més de 2 anys. El sistema constarà d’un mòdul de gestió de continguts perquè els operadors turístics puguin incorporar la seva informació; i d’una aplicació mòbil que permetrà la comunicació bidireccional amb el turista. L’aplicació mòbil DiGiTUR facilitarà l’usabilitat i l’accés en temps real a una informació turística personalitzada disponible tant per als turistes i visitants de proximitat, com per als propis ciutadans d’una destinació per motius d’oci, comerç o d’interès cultural i social.

En el marc del Pla de Reforçament de la Competitivitat de l’Eno-turisme a les comarques de Tarragona, cofinançat per la segona convocatòria del fons europeu FEDER Eix 1, el CMCTO dissenya

un sistema intel·ligent de recomanació d’activitats i recursos enoturístics a la demarcació de Tarragona que es podrà consultar a través d’internet i de disposi-tius mòbils.

Eno SigTur Mòbil és una aplicació tecnològica que ajudarà a cada turista a pren-dre decisions eficients i a trobar els recursos enoturís-tics de la destinació més ade-quats al seu perfil, al temps de què disposa i a la seva ubicació. El sistema recoma-na al turista un o diversos itineraris ideals en base a les dades que introdueix a l’apli-cació sobre les seves carac-terístiques (origen, grup de viatge, període de temps del

viatge, altres motivacions), i ho empaqueta en forma d’activitats que es poden fer en un o diversos dies. Aquest sistema intel·ligent de recomanació d’activitats permetrà planificar el viatge o la visita enoturístics de forma personalitzada, descarregar el recorregut en PDF o al mòbil i compartir l’experiència a través de les xarxes socials. És útil en les diverses fases del viatge: pre-viatge (reco-manació i planificació), durant el viatge (recomanació i planifica-ció basades en la localització (GPS)) i en el post-viatge (feedback dels visitants i interacció en xarxes).

L’eina permet a l’usuari dissenyar l’experiència turística que viurà a la destinació en funció de les seves característiques i del temps del que disposa. Eno SigTur Mòbil també ofereix als ope-radors i als agents de les destinacions la possibilitat de comptar amb un accés comú a la informació per a la gestió de l’enoturisme.

Aquestes iniciatives són la prova de cap a on ha d’anar el sector tant al nostre territori com a altres zones del país.

DIGITUR i EnoSigtur Mòbil, iniciatives tecnològiques del PCT a Vila-seca

8alacarta

Codi QR es fa un lloc al sector

Els codis QR poden contenir molta

informació, com la carta de vins, els menus,

ofertes, etc.

NOVES TECNOLOGIES Quick Response Barcode

El codi QR (Quick Response Barcode) o codi bidimensional, inventat per l’empre-sa japonesa Denso Wave el 1994, permet emmagatzemar informació en una matriu de punts o un codi de barres bidimensio-nal; caracteritzada per tres quadrats que es troben en les cantonades i que permeten detectar la posició del codi amb el lector. Aquest codi ha de ser llegit per un progra-mari que ja s’inclou en els telèfons mòbils, i permet nous usos orientats al consumi-dor -com ara deixar d’introduir dades de forma manual en els telèfons- i que s’es-tà tornant cada vegada més comú en ca-tàlegs, revistes, anuncis i recentment fins i tot en l’embolcall d’alguns productes. A més, pot contenir molta més informació que els codis de barres tradicionals, pot ser llegit des de totes les direccions (360º) i per lectors específics, com càmeres de mòbil, webcam o a alta velocitat.

Tot això vol dir que la majoria de dis-positius mòbils, com els telèfons, PDA’s o smarthphones poden llegir aquests codis amb només una càmera de fotos i una apli-cació per desxifrar el seu contingut; de fet, la majoria d’empreses de telefonia ja es-tan incorporant de sèrie als seus terminals aplicacions per la lectura de la informació que hi contenen.

RESTAURACIó

Així, aquesta eina es presenta amb gran potencial per poder-ho aplicar al sector Horeca, com ara en elements divulgatius del nostre establiment, i permetrà al visi-tant accedir a tota la informació referent a ell, com saber la carta de vins, conèixer els plats de la casa, en definitva la informació més destacada el local. Aquesta iniciativa innovadora suposa la substitució dels fu-lletons publicitaris i fins i tot de les cartes.

El desenvolupament i on es pot arribar amb aquesta tecnologia al nostre sector la trobem al Japó, mare dels codis QR, on els troben a totes bandes, anuncis, publi-cacions, flyers, begudes o planes web, ac-tualment forma part de la seva cultura de consum. Empreses com McDonald’s o al-tres restaurants ja inclouen els codis amb informació addicional dels seus productes.

HOSTALERIA

En hostaleria té diverses aplicacions, com ara que el client guardi el codi QR amb el

seu número de reserva que pot ser llegit als diferents punts de venda de l’esta-bliment i carregar-ho directament al seu compte a l’habitació. A més, pot servir com a targeta de fidelització on es pot guardar gran quantitat d’informació sobre el client i l’establiment. També es poden aplicar en els mapes de la ciutat per ampliar la infor-mació sobre punts d’interès turístics com platges o monuments. En els panells in-formatius amb accés a contingut multimè-dia o aplicant la realitat augmentada a les tanques publicitàries i mitjans escrits que a través d’aquests codis els turistes poden accedir a més explicacions, promocions o sortejos.

9alacarta

Avui en dia un dels principals objectius del sector és la captació de nous clients i la seva fidelització, per això s’ha detectat una eina econò-mica i eficaç en aquest sentit amb una inversió baixa i que pot garantir l’èxit de la campanya publicitària. Així, l’empresa Sit Mobile, conscient d’aquesta mancança, ofereix una solució adaptada al turisme amb les eines idònies pel màrqueting mòbil: SMS, FLYER MÒBIL, i WEB MÒBIL.

-SMS. Enviament massiu a la base de dades per informar sobre ofer-tes, promocions, amb informació d’inici i fi de les campanyes, etc. Tam-bé és una eina de fidelització amb SMS d’agraïments, felicitacions o notificacions personals o promoure consultes o enquestes sobre la sa-tisfacció del client.

-FLYER MÒBIL. Consisteix en l’enviament d’un SMS de text, seguit d’una URL que redirigeix l’usuari a un flyer interactiu (fullet promocio-nal, cupons de descompte, etc.) i des d’on es poden realitzar reserves on line, compartir promoció en xarxa social o localitzar l’hotel a través de Google. A més, ofereix a l’empresari informes sobre els resultats de la campanya.

-WEB MÒBIL. Adaptant la pàgina web a qualsevol dispositiu mòbil per millorar el procés de navegació de tots els clients que accedeixen al web, a més d’optimitzar l’experiència dels seus usuaris quan accedei-xen a la web mòbil i a la informació de l’esdeveniment des de qualse-vol dispositiu. Feedback, rebre resposta immediata del seu públic, que podrà enviar comentaris des del web.

Aquestes eines tenen grans avantatges: reducció de costos, una mi-llora de marca per oferir innovació, augmentar ràpidament el volum de clients i nombre de reserves. Així, es pot arribar de manera efectiva a tota la seva base de dades amb un sol clic i interactuar amb el client creant un canal de comunicació de forma periòdica o eventual.

Noves tendències en màrqueting dirigit al sector a

través del mòbil

NOVES TECNOLOGIESNoves tendències tecnològiques

Tarragona Turisme aposta per la xarxa i les

eines on line Des dels diferents patronats i depar-taments turístics d’arreu s’està fent una gran tasca per adaptar-se als nous temps i el Patronat Municipal de Turisme de Tarragona no és una excepció, per això està treballant cada dia per poder oferir un millor servei a tots els visitants que vénen a gaudir d’uns dies al nostre territori. Així, trobem eines com :

-Web, www.tarragonaturisme.cat: és un canal molt important d’informació, properament es presentarà la nova web, amb novetats com la introducció de l’idi-oma rus, a banda dels ja existents, can-viaran l’ordre dels continguts, tot vindrà amb georeferència i hi haurà connexió directa a les xarxes socials i altres ca-nals. Conté un link gratuït per a WOICES, audioguies geolocalitzades de la Tarra-gona Romana.

-Xarxes socials: Tenen perfil a Face-book i Twitter. Canal a Youtube, Flicker, Foursquare, Issuu.

-Quioscos Tàctils: La ciutat ja en té sis amb informació turística i de serveis per als visitants i el conjunt de la ciutada-nia. Les màquines estan emplaçades en la Rambla Nova, Plaça de la Font, Anti-ga Audiència, Renfe, Serrallo i Estació d’autobusos. En els dos mesos de prova s’han, comptabilitzades més 30.000 con-sultes.

-S’està treballant en una APP, una apli-cació per a iPhones i iPad on es podrà descarregar informació turística i comer-cial de la ciutat.

-S’està estudiant introduir codis bidi en els nous opuscles i en els punts d’in-formació que serviran per descarregar-se els pdf de totes les publicacions.

-MP4: comptem amb el lloguer (8 eu-ros) d’un sistema de dos audioguies: la de la Tarragona Romana i de la Tarrago-na Medieval i Modernista. Està en català, castellà, francès, anglès, alemany i italià.

- En la home de l’actual web ja hi ha un link per a WOICES, audioguies geoloca-litzades de la Tarragona Romana -gratis- (català, castellà, francès i anglès).

10alacarta

En els darrers anys el concepte “mitjans socials” ha esdevin-gut ràpidament un important vehicle per compartir idees i expressar pensaments i opini-ons. El que que va començar essent una sèrie de blogs es-crits i llegits per un subsector de la població, s’ha consolidat en diversos mitjans de comu-nicació especialitzats, d’ampli ús. Ara més que mai, els con-sumidors reben informació so-bre els esdeveniments actuals, els productes i altres persones directament des de fonts de co-municació socials.

Forrester Research prediu que el mercat creixerà 3,1 mil milions de dòlars en els propers 5 anys. Els mitjans de comunicació social –des dels blogs, Twitter, Facebook i recomanacions– fo-menten la comunicació bidireccional en la qual l’usuari a internet és el protagonista, cosa que mai abans havia sigut possible. Perquè ens en fem una idea, existeixen

uns 5.300 milions d’usuaris de serveis mòbils, uns 629 milions d’usuaris de Face-book, 663 milions de Skype i 200 milions de Twitter. Aquestes desorbitades xifres expressen amb claredat que aquest mitjà posa a l’abast de les empreses un volum extraordinari d’informació.

El contingut generat pels usuaris als

mitjans de comunicació so-cial és increïblement influ-ent, els consumidors con-fien en aquestes opinions com a font principal d’infor-mació sobre esdeveniments d’actualitat, productes i inte-ressos generals.

Les xarxes socials són la font de coneixement més gran que mai ha existit, per-què permeten saber en molt poc temps totes les dades de qualsevol tema concret. Tota aquesta informació, però, cal gestionar-la, pon-derar-la i destil·lar-la per tal que esdevingui una eina

importantíssima en la gestió estratègica d’una marca.

Les empreses hi poden trobar una gran oportunitat per créixer d’una manera ex-ponencial. Tot el que necessiten per fer-ho està allà, només cal saber llegir el que els usuaris demanen i poder-ho reflectir en el nostre dia a dia.

Els canals socials, decisius en l’estratègia de mercat

De mica en mica, les xarxes socials estan aportant un com-ponent molt important a les pimes: la visibilitat. Cada cop més, tenen més presència en la ment del consumidor gràcies a unes planificades campanyes on line, on les xarxes socials són les protagonistes. I això passa pel següent:

-Atenció al client i fidelització. Amb les xarxes aquesta rela-ció es trasllada al món on line, amb l’avantatge que els con-tinguts, promocions i notícies també es comparteixen amb amics.

-La comunitat és mes reduïda però no menys important. Val més tenir pocs amics que participen i són prescriptors dels nostres productes i/o serveis que molts seguidors que real-ment no els repercuteix la teva presència.

-Aporten informació interessant a la teva empresa. Conei-xes millor el teu consumidor i pots configurar nous serveis i productes que poden atraure més clients. A més, les crítiques són una oportunitat per millorar.

-Oportunitat de mostrar més la teva empresa. Pots comuni-car notícies, informar d’una oferta laboral o posar fotografies

i vídeos de com funcioneu o el que feu. Recordar als segui-dors que darrere de l’empresa hi han persones (humanitzar la marca).

-La inversió en xarxes socials és menor que en qualsevol altre mitjà de comunicació.

De totes les pimes que estan connectades, Facebook és la xarxa social més utilitzada, amb un 39%. La principal raó és perquè trobem quasi tota la població amb perfil actiu. Però depèn de quin sigui el teu públic objectiu, hi ha altres canals com Youtube, Linkedin, Twitter, Foursquare o Instagram. Per això, cal fer un estudi de l’empresa i el sector per trobar l’eina més adequada.

Quasi la meitat de les pimes (49,80%) utilitzen almenys una xarxa social. Per això, les que tinguin una presència ja conso-lidada tenen més presència a la ment del consumidor respec-te a la competència. Moltes organitzacions veuen com la seva presència on line té un retorn de la inversió que dóna molts beneficis a llarg termini. Hem de tenir clar que les xarxes soci-als han vingut per quedar-se i ho hem de saber aprofitar.

Les xarxes socials, una eina clau per les pimes

NOVES TECNOLOGIES Xarxes socials

11alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una

quantitat d’informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica.

Milions de pàgines amb dades, la

majoria ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions o, senzillament, curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc. Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

Centre d’innovació i tecnologia amb l’objectiu principal de millorar la competitivitat, eficiència i la qualitat del sector hoteler, donant respostes pràctiques i eficaces a les necessitats de les empreses.

www. ithotelero.comSolucions senzilles per qüestions importants

www.cursat.comTroba el teu curs i forma’t

Portal web creat per centres de formació, perquè tots aquells usuaris que busquen formació la trobin fàcilment, d’una forma molt intuïtiva i fàcil.

El portal de referència del sector: serveis especialitzats i en exclusiva, assessorament on line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

12alacarta

–Tenim un sector turístic preparat per adaptar-se als nous temps, pel que fa a innovació i tecnologia?

Primer de tot hem de deixar clar que aquest tema abraça molts àmbits, i depèn del segment a què ens referim. Quan parlem d’utilització de certa tecnologia, promoció en les xarxes socials o connexió a internet sí que s’ha fet un pas endavant. Però no es pot generalitzar, és complicat. Les grans i mitjanes empreses s’han adequat als nous temps però hi ha molta feina a fer amb les petites ja sigui per qüestió de costos o d’organització.

–Així, no és tan senzill com posar les teves dades a les xarxes socials o un web?

Aquest tema és més complicat del que sembla, en general des dels petits establiments es fan aquestes iniciatives com per impuls, sense una estratègia clara i es deixa de banda el plantejament per fer-ne un bon ús. No s’ha de pensar que posant el nom i les dades ja ho tens fet tot, has de saber abans que res el que vols fer i per què, una estratègia. El boom d’internet ha arribat i s’han trobat una mica amb l’obligació de posar-s’hi. Abans els establiments turístics no feien

màrqueting, perquè l’externalitzaven, quan entra internet, tot això canvia molt. Internet no és un canal més, sinó que es converteix en el canal que té més influència a l’hora de comercialitzar un producte.

–L’especialització i el valor afegit d’un pol d’atracció turística ha d’anar de la mà de paraules com iphone, ipod, ipad o codi QR?

Aquesta pregunta se la fa tothom. Quan parlem de noves tecnologia hi ha diverses qüestions. La tecnologia avança molt ràpidament, és un dels sectors més dinàmics, n’hi ha que neixen i s’implanten a la societat i altres que neixen i o bé es queden adormides, perquè encara no és el moment, o bé es moren. El problema és el camí que s’ha de prendre, s’ha d’entendre que s’ha d’estar molt atent al que vol la societat, perquè al final són els teus clients i els que paguen les teves factures. Aquests apps no els pots ignorar, s’han d’usar enfocant-se de cara a les necessitats dels teus clients. Si ells els utilitzen no els pots obviar. Tots els estudis i indicadors confirmen que creix l’ús d’internet pel mòbil, tothom té un mòbil i cada vegada més els operadors de mòbils n’ofereixen, el telèfon mòbil deixarà de ser un telèfon per convertir-se en un smartphone.

que acabarà sent un ordinador. Aquesta és la tendència, per això sempre recomano que el primer que han de fer és comprar-se un smartphone, que és el que utilitzen els seus clients; si no, arribarà un moment que perdran el vincle amb ells i es quedaran enrere.

–Així, s’ha apostar per aquesta tendència?

El que han de fer és no moure’s per impulsos amb les tendències actuals, perquè els qui realment marquen el que s’ha de fer són els teus usuaris, que són els que importen. Tampoc es pot deixar de banda la innovació, a l’hora de donar valor al teu negoci, S’ha d’apostar per crear nous productes, buscar nous canals de comunicació per promocionar-los, canals de comercialització, de gestió i tot això va molt de pressa i no es pot aturar. Les empreses han d’evolucionar igual que ho fa la societat. Els productes de fa 10 anys no tenen res a veure amb els que hi ha actualment, però el problema és que la gent aplica noves tecnologies per innovar, i no té res a veure una cosa amb l’altra. La tecnologia és una eina que tens per mostrar els teus productes. I ja pots tenir la millor tecnologia del món que si no tens un bon producte i ben definit no et servirà de res. En els temps que corren, si no tens un producte

Jimmy Pons. Expert en innovació turísticaENTREVISTAFOTOS: CEDIDES

“Hem d’oblidar-nosde gestionar les empreses com en el segle passat per evolucionar”

13alacarta

innovador les eines tecnològiques al teu abast et poden esfonsar; en canvi, si innoves només et poden que beneficiar-te, la publicitat que et dóna estar present a les xarxes socials no té preu, és el boca a orella tecnològic.

–Per exemple, vostè explica que els punts d’informació turística han de deixar de ser mers dispensadors de mapes, cap on han d’anar?

Hi ha diversos factors, les estadístiques ens indiquen que cada vegada es viatja més però menys dies, els ‘citybreaks’... Tu creus que si estàs dos dies te’ls passaràs buscant informació a una oficina de turisme?, no. Si partim d’aquí, vas a aquests punts perquè et donin informació no un mapa, necessites tenir la informació més personalitzada, més concreta, no general. Per mi, les oficines d’informació turística s’haurien de reconvertir en vàries coses com en un lloc de degustació de productes autòctons, un lloc d’informació que mitjançant les noves tecnologies personalitzi la informació a les necessitats del client. Han de començar a donar serveis de debò. S’han de remodelar i reciclar, són perfectes per generar continguts i vendre un producte perquè el màrqueting dels continguts és el màrqueting del futur. Cobrir les necessitats turístiques en un lloc concret, un exemple seria oferir audioguies didàctiques i divertides, inteactuar amb els clients i deixar de ser tan mecànics.

–Necessita el mateix un hotel al mig de Salou que una casa rural a Porrera, pel que fa a tecnologia?

Si parlem de tecnologia les eines són les mateixes tant per un com per l’altre, un blog, un canal de vídeo youtube, un perfil professional al facebook, la feina és la mateixa, l’únic que canvia és l’estratègia i els continguts que s’hi posaran. Perquè avui en dia, són les eines les que han canviat, abans hi havia la ràdio, diaris i tele; ara, la ràdio canvia a podcast, el diari passa a un blog, la foto ara pot estar a flicker, o abans fer un vídeo era una fet corporatiu i complicat i ara qualsevol persona amb alguns coneixements pot tenir un canal de vídeo al youtube, per exemple. Aquest és l’avantatge que poden tenir les pimes, ho tenen tot al seu abast, abans només podien tenir-ho les grans empreses turístiques. De totes maneres, crec que encara hi ha un desconeixement clar de com utilitzar aquestes eines i tampoc es perd el temps suficient per comprendre-les, i si ho fas es poden fer moltes coses, zones tan desconegudes com Priorat o Terra Alta, tenen grans oportunitats si es preparen amb una mica d’estratègia.

–En aquest sentit, aquestes zones, en què els pot ajudar els nous temps?

Primer de tot s’ha de començar per la base, s’ha

de configurar el producte, moltes vegades tenen recursos turístics però no producte turístic. Per exemple, a la Terra Alta tenen la Via Verda, però és un recurs, no un producte turístic encara, així ara han de crear producte turístic amb valor. Per crear-lo s’ha de plantejar a quin client va dirigit, a través de quins canals es vendrà, especialització per donar valor, definit el producte s’ha de decidir l’estratègia i buscar els canals de promoció per donar-lo a conèixer. S’ha de tenir una planificació estratègica clara, i saber a quin mercat potencial el vols dirigir.

–Les jornades gastronòmiques intenten donar a conèixer productes locals, com podem anar més enllà en la seva promoció?

Els canals tecnològics serveixen per promocionar i donar-se a conèixer, el que passa és que moltes vegades ens quedem amb el general. Les jornades gastronòmiques són totes iguals, estaven molt bé quan ets el primer que ho fas, ara hauríem de donar un pas més enllà, decantant-nos cap al turisme participatiu, no com un teleespectador,

sinó intervenint en tot el procés, perquè l’innovador és vendre experiències. Vendre experiència gastronòmica, és a dir, no només tastar el plat sinó participar de tot el procés, anar a comprar, el menjar, veure com es cuina, etc. S’ha de viure com una experiència i aquestes iniciatives han d’anar cap aquí, cap iniciatives creatives.

–Què opina d’iniciatives com l’e-menu o la telecomanda per al sector?

El que hem de tenir en compte és si realment aquestes eines ens aporten valor, però són molt bones per tenir una bona gestió del teu establiment, per portar un control d’inventaris, plats, etc. per aconseguir una professionalització del sector. És el camí que s’ha de prendre, la gent es pensa que muntar un bar és bufar i fer ampolles i no és així, el nostre sector necessita una gran dosi de professionalització. Els empresaris han de ser conscients que cada vegada més han de participar en cicles formatius que fan les associacions sectorials, s’ha de buscar temps per poder assistir a cursos i aquests tipus d’iniciatives relacionades amb el tema perquè, si no, cada vegada serà més complicat.

–De què ens hem d’oblidar per evolucionar?

Hem de començar a replantejar-nos el nostre model de negoci perquè d’aquí a tres anys pot estar obsolet, perquè fem les coses de la manera que les fem. Sempre dic que les empreses estan gestionant-se amb base al segle passat, i ja fa dotze anys que hem canviat de segle, queda bastant clar que el que ens hem d’oblidar és gestionar i actuar com ho feien en el passat.

“Internet no és un canal més, sinó que s’ha

convertit en el canal amb més influència a l’hora de comercialitzar un

producte”

14alacarta

Per aquest motiu l’AEHT i la FERH hem fet un document conjunt on s’exposen les principals consideracions i alternatives que es posaran damunt la taula en les negoci-acions que es duran a terme amb el Go-vern, per tal de poder minimitzar l’efecte d’aquest impost que gravaria les pernoc-tacions realitzades als principals destins turístics del país.

CONSIDERACIONS:1. Creiem fermament que l’aplicació de la taxa turística tindrà una repercussió nega-tiva forta en el desenvolupament econò-mic de les zones turístiques catalanes no urbanes. La seva aplicació podria perjudi-car de manera clara l’augment de la tem-porada turística experimentat en els últims anys, remuntant a èpoques anteriors on es limitava als mesos compresos entre juny i principis de setembre. Si això succeeix provocarà un augment de la desocupació

en aquestes temporades en les àrees afec-tades i com a conseqüència un descens de l’activitat econòmica a nivell general. Si això a priori pot semblar una exageració, només cal recordar que en temporades baixes com són maig, setembre o octubre, podem trobar molts preus en els hotels de les costes catalanes amb pensions comple-tes per a llargues estades que no excedei-xen de 25 € la nit.2. Com a conseqüència, les empreses afec-tades es replantegen la seva política d’in-versions, prioritzant probablement aques-tes en altres destinacions amb menors càrregues impositives.3. La competència amb la resta d’Espanya es veurà molt afectada ja que la resta de comunitats autònomes no tindran aquesta taxa en els seus preus i la publicitat dona-da sobre el client final de la resta de l’estat és molt negativa, ja que haurà de pagar un impost per poder pernoctar a Catalunya.

Cal recordar que el turisme procedent de la resta de l’estat segueix sent el majoritari al nostre país.4. Una altra conseqüència a nivell general que s’ha de tenir molt en compte és la des-pesa derivada de l’aplicació d’aquesta taxa que patiran les empreses afectades ja que el sol fet de la seva aplicació comportarà desenvolupaments informàtics i les seves posades en marxa per poder aplicar i co-brar la taxa en la seva varietat de formes. Aquest cost associat és un cost que sota cap circumstància podrem aplicar al client final i que haurem d’assumir les empreses en la seva totalitat.5. Finalment cal assenyalar que si l’objec-tiu és, com se’ns va transmetre des del Go-vern, que calia disminuir les despeses deri-vades de l’activitat turística en 150 Meur, el sector està plenament d’acord en aquesta retallada i deixa al bon judici del Govern retallar on cregui que és més necessari,

La taxa turística enerva el sectorL’aprovació de l’anomenada taxa turística per part del Govern ha provocat el rebuig del sector, que la veu com una amenaça per la seva competitivitat i que preveu una reducció de la demanda turística envers altres destins i del seu desenvolupament econòmic

15alacarta

per no haver d’aplicar-la ja que serà un impediment per al futur desenvolupament del sector.

CONSIDERACIONS DESENvOLUPAMENT APLICACIó DE LA TAXA:1. En el text es deixa oberta la possibilitat que no s’apliqui durant l’any 2012, als con-tractes signats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta. Tal com es pot llegir en el redactat, parla de contractes signats amb reserves realitzades, o almenys es pot realitzar aquesta interpretació. Creiem im-prescindible i absolutament necessari que aclareixi el text i que l’excepció es refereixi a contractes signats amb anterioritat a l’en-trada en vigor de la taxa, on s’estableixin els preus de referència per a l’any 2012, sense que hagin d’intervenir-hi totes les re-serves corresponents a aquest període, ja que els contractes que tot el sector té amb els diferents Tour Operadors, tant nacio-nals com internacionals, contemplen els preus en què ens comprometem les parts pel període, però no s’ajusten amb exacti-tud a les reserves que es realitzaran en el període, perquè aquesta circumstància la dóna el mercat durant la temporada. És a dir, que l’excepció ha de contemplar que qualsevol contracte marc amb els preus de referència tancats per a l’any 2012, ha d’estar subjecte a aquesta excepcionali-tat, ja que els contractes amb TTOO estan tancats pràcticament en la seva totalitat i obeeixen a aquesta realitat contractual, an-teriorment descrita.2. L’aplicació de la taxa s’està plantejant sota el paràmetre de pagament per perso-na/nit. Això genera una desigualtat absolu-ta quan s’analitzen les realitats d’un hotel urbà i un de costa. A Barcelona l’estada mitjana se situa entre 1 i 2 nits i l’ocupa-ció mitjana per habitació, en 1,2 persones per habitació. A més, el tipus de servei més demandat és allotjament i esmorzar, sen-se més activitat a l’hotel. A la costa parlem d’estades mitjanes segons el tipus d’esta-bliment (hotel, càmping, apartament, etc.) que poden estar pròximes a la setmana o fins i tot superar-la, amb una ocupació mit-jana per habitació d’entre 3 i 4 persones. A més, el tipus d’estades més sol·licitades són la mitja pensió, la pensió completa i el

tot inclòs, i amb l’oferiment d’un conjunt d’activitats lúdiques a l’hotel molt complet.

Aquestes dues realitats cal tenir-les en compte perquè es pot produir un escenari on una part en surti molt més perjudicada que l’altra, ja que poden arribar a tenir dife-rències de fins a 80 euros entre una i l’altra.

ALTERNATIvES:1. Que s’apliqui només pel concepte allot-jament, deixant fora la part de menjars i begudes, aplicant-se des per un tant per cent que a més fos modulant per tempo-rada.2. Aplicació en els trams proposats actu-alment però aplicable sobre la reserva per habitació. Exemple hotel 4 estrelles 2 € per reserva d’un client. D’aquesta manera es mantindria pràcticament inalterable la seva aplicació en ciutat i igualaria la taxa en la seva aplicació a la costa.3. Aquesta desigualtat es reflecteix de manera radical quan comparem els preus mitjans per habitació. A Barcelona el preu mitjà per habitació és de 104 €, quan a la Costa Daurada es situa per sota en un 40%.

Aquesta situació fa que l’esforç sigui abso-lutament diferent i gens proporcionat.4. Els principals touroperadors ja s’han posat en contacte amb el sector adver-tint que l’aplicació d’aquesta taxa portarà com a conseqüència nous plantejaments en la seva estratègia de negoci. Ens han informat de la possibilitat de desviar part del seu negoci a altres zones, disminuir el nombre dels seus vols i que sota cap con-cepte acceptaran factures emeses als seus clients on figuri aquesta taxa. Així, s’obli-ga el sector a haver d’aguantar la taxa en la seva totalitat i representa una pèrdua de competitivitat enfront d’altres zones. Aquesta Federació aporta múltiples cartes dels principals TTOO de la Costa Daurada que així testifiquen aquesta situació.5. Com a conseqüència de tot l’anterior, considerem que l’aplicació de la taxa tal com es desprèn del text regulador actual hauria d’estar limitada, si més no pel que fa referència al turisme de temporada, a la temporada alta, en el cas de Costa Daurada del 21 de juny al 11 de setembre. Una altra opció hi comportaria retallades6. En el text proposat s’estableixen com a excepcions a la norma els menors de 12 anys i els grups subvencionats per entitats públiques IMSERSO i Món Sènior Europa.Aquesta excepció s’ha d’aclarir més ja que hi ha altres grups subvencionats per obres socials, per caixes, grups escolars de col-legis públics i concertats, etc. Per aquest motiu proposem incloure com a excepci-ons els grups escolars nacionals i interna-cionals, els grups amb viatges organitzats o subvencionats per entitats sense ànim de lucre, ONG o obres socials de caixes o altres entitats privades, grups de minusvà-lids, grups juvenils nacionals i internacio-nals menors de 18 anys amb una finalitat esportiva, tornejos, concentracions, etc.

Finalment, es va creure molt conveni-ent que els diferents grups polítics citessin els representants del sector a realitzar una compareixença en el tràmit parlamentari que s’ha de seguir per la seva aprovació, de manera que es puguin escoltar les nos-tres justes reivindicacions, per tal de fer marxa enrere, o que es tinguin en compte les nostres recomanacions al desenvolu-pament de la seva aplicació i redactat.

“Es creu que l’aplicació de la taxa turística

tindrà un efecte negatiu en el desenvolupament econòmic de la zona”

“No queda clar si s’aplicarà o no durant

l’any 2012, als contractes signats amb anterioritat a la seva entrada en vigor”

16alacarta

US

Per més informació i inscripcions: AULA DE FORMACIó AEH

Aula A E H GEXTION AULA APLITECJudit Mateu Quim Oliu Emma Espejo977 239 600 93 476 67 48 977 665 152formacio@aeht.es oliu@gextion.com emma@aplitecformacion.com

AULA DE FORMACIóOFERTA DE FORMACIÓ GRATUÏTA

RESUM ANY 2011

Entitats col·laboradores a l’Aula de Formació:

Formació subvencionada per:

CRÈDITS A LA FORMACIÓUs recordem que totes les empreses amb treballadors assalariats disposeu de crèdits a la formació

i que, de no utilitzar-los cada any, perdeu la possibilitat de millorar, reciclar i innovar, tant en productes com en serveis.

OFERTA DE CURSOS PRESENCIALS• HIGIENE ALIMENTÀRIA / MANIPULACIÓ D’ALIMENTS / DIETÈTICA I NUTRICIÓ / CUINA MEDITERRÀNIA / CUINA REGI-ONAL / TAST DE VINS / COCTELERIA / REBOSTERIA / TÈCNIQUES CULINÀRIES / TAPES I ENTREMESOS

Aula Aplitec, el Vendrell (c/Albinyana, 33 passatge)Aula Miquel Viñes, Tarragona (Pol.Ind. Riu Clar, C/del Ferro)

OFERTA DE CURSOS A DISTÀNCIA• IDIOMES / ATENCIÓ AL CLIENT: QUALITAT DE SERVEI/ DIETÈTICA I NUTRICIÓ / HIGIENE ALIMENTÀRIA I

MANIPULACIÓ D’ALIMENTS / PRL I PLANS D’EMERGÈNCIA / SISTEMA APPCC / MARIDATGE, ENOLOGIA I CATA DE VINS / E-MARKETING A TRAVÈS D’INTERNET

Aula a distància Gextion

L’Aula de Formació de l’AEH també ha gestionat els crèdits de formació de més de 50 empreses associades, el que els ha permès desenvolupar formació a mida de les seves necessitats, impartida en els propis centres de treball i 100% subvencionada.

CATÀLEG DE FORMACIÓ 2012

CURSOS PARTICIPANTS

Presencials 19 232

A distància 6 138

TOTALS 25 370

17alacarta

Així, l’AEHT conscient d’aquesta necessitat, ofereix als seus as-sociats un nou servei de traduc-ció al rus per al sector Horeca. Aquest servei per als associats serà molt més assequible que a altres agències o empreses, amb professionalitat, a més d’un trac-te personalitzat i a mida de les ne-cessitats de cada client. Hem de pensar que aquest 2012 es preveu un increment del turisme rus a les nostres contrades del 30% o més i que aquesta és una oportunitat que no es pot deixar escapar, si volem una consolidació de la Costa Daura-da com un destí turístic de qualitat per aquest tipus de viatgers.

El mètode de treball és molt sen-zill. Després del primer contacte amb el client i de conèixer el tipus de servei que s’adapta al seu establi-ment, es du a terme una reunió amb l’associat interessat per saber exacta-ment el que necessita i el que oferei-xen per tal de poder fer una traduc-ció idònia, correcta i completament entenedora, ja que cada menú o carta no es tradueix literalment sinó de ma-nera entenedora, intentant transmetre l’essència dels plats que s’ofereixen. A més, les cartes o menús traduïts al rus estaran codificats perquè el restau-rant i els seus cambrers no necessitin tenir coneixements de rus, amb una numeració

que facilitarà la presa de co-manda ràpidament.

Tanmateix, a banda dels serveis bàsics

de traducció de cartes i menús, tam-bé es poden accedir a altres, com ara: -Formació Bàsica de l’idioma per als professionals del sector pel que fa a l’atenció al client (salutacions, fra-ses fetes, comiats, invitacions...)-Formació Gastronòmica. Conèixer alguns plats bàsics de la cuina rus-sa per tal d’ampliar la seva carta i oferir-los als seus clients. Actual-ment, a les cartes dels nostres res-taurants no es poden trobar plats de cuina russa; per això, es creu que pot ser interessant a més de donar un valor afegit al nostre ne-goci. Per altra banda, a més de les receptes i com elaborar-les, també es dóna informació com i on poder comprar els productes necessaris per cuinar-los.-Notes de costums i tradicions de comportament dels russos a taula.-Possibilitat de llistar produc-tes complementaris (begudes, complements, etc.).-Protocol de celebracions, per orientar els restauradors a l’hora d’oferir als visitants rus-sos la possibilitat de celebrar esdeveniments com aniversa-

ris, casaments, festes, etc.Tots aquests serveis componen el catà-

leg de productes que podem oferir com a consultoria específica personalitzada.

Servei de traducció al rusDavant l’arribada del turisme rus a la Costa Daurada, el sector ha d’adaptar-se als nous mercats turístics; per aquest fet, tenir les cartes de menús a la seva mida, coneixements bàsics del seu idioma i dels seus costums donarà un valor afegit al seu local

EL FOGÓN VERDE

5,00

5,00

-

4,90

( )

5,50

( )

5,50

5,00

6,40

6,90

10,50

( )

8,50

9,30

-

13,00

- ( , , ) 5,00

, 8,00

12,00

,

12,90

, , 9,50

10,50

6,50

6,50

6,50

6,50

6,50

6,50

6,50

18alacarta

FOTOGRAFIES: CEDIDES CATALUNYA CAIXA OBRA SOCIAL

‘Turisme de Postal’En un moment en què internet està can-viant la societat i la manera de fer de tots, La Fundació Caixa Tarragona (Catalunya-Caixa Obra Social) ha realitzat l’exposició “Turisme de postal”, com una anàlisi de com l’esclat del turisme a la Costa Daura-da va canviar tant el paisatge com la soci-etat, a través de les fotografies captades durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX pel fotògraf Raimon Miserachs, que durant molts anys va estar al cap-davant de l’establiment Foto Raymond, i que actualment estan dipositades a l’Ar-xiu Històric de Tarragona. A més, s’han acompanyat de deu fotografies actuals d’alguns indrets. D’aquesta manera, el contrast entre les imatges històriques i les actuals permet comprovar com han canvi-at els paisatges i la societat.

L’activitat turística ha determinat en bona mesura el model de creixement de les poblacions de la costa i ha esdevingut un dels principals motors econòmics de les comarques de Tarragona. Les imatges de Foto Raymond han permès disposar d’una perspectiva única d’aquesta ac-tivitat amb fotografies pensades com a reclam turístic (postals), però que alhora aporten una gran quantitat d’informació sobre aquest fenomen.

A més de les imatges, s’hi va poder veu-re objectes de l’època com podien ser di-aris, revistes o càmeres i es van projectar tres audiovisuals de gran valor documen-tal que van situar l’espectador a la segona meitat del segle XX.

Fidel a la voluntat de desenvolupar una obra social generadora de valor per al territori, la Fundació Caixa Tarragona, que forma part de CatalunyaCaixa Obra Social, va produir aquesta exposició, en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Tar-ragona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Les fotografies captades per Raimon Miserachs mostren com l’esclat del turisme va canviar la

societat i l’entorn

19alacarta

La primera de les jornades dirigides al sec-tor hostaler va ser Sostenibilitat i Eficiència Energètica en hotels organitzades per ITH, en col·laboració amb IDAE i Gas Natural, que va tenir lloc a Tarragona.

Les conclusions a les quals es va arribar durant la trobada van confirmar que l’apa-rició del model d’empresa de serveis ener-gètics (ESE) és una alternativa que ajudarà el sector hoteler a executar inversions diri-gides a l’estalvi de costos energètics i acon-seguir la sostenibilitat de l’establiment. ITH va manifestar que hi ha un nombre elevat d’establiments hotelers que encara tenen molt camí per recórrer en matèria d’estal-vi energètic i va destacar les oportunitats d’estalvi que ens ofereixen les noves tec-nologies i que fan possible la sostenibilitat del sector.

Segons Pau Gosalvez, responsable dels programes d’EERR d’IDAE, “gràcies als pro-grames d’IDAE, les ESE ja són un element clau per fer possible la posada en marxa d’instal·lacions que poden obtenir energia tèrmica a partir de fonts renovables, re-duint la dependència de les energies con-vencionals “. L’hoteler amb grans despeses però sense capacitat d’inversió pot gaudir

d’una d’aquestes instal·lacions, gràcies a les condicions favorables de finançament, podent optar a l’obtenció d’un servei inte-gral d’energia i garanties del subministra-ment, facturant sobre la base de l’energia consumida i amb els preus acordats en els contractes que inclouen l’amortització de les instal·lacions. Laia Gelabert, cap de Pro-jectes de Gas Natural Fenosa, va exposar alguns casos pràctics d’instal·lacions realit-zades en hotels que estan funcionant òpti-mament i en què “Gas Natural Serveis ha assumit la inversió amb contractes a mitjà i llarg termini”. El seu enfocament de negoci basat en valor els permet aproximar a les necessitats reals del client: “Confort i estal-vi, més que tecnologia i energia, aplicables a través de models de gestió diferenciats en funció de la tipologia de clients “.

El representant de la marca Buderus del Grup Bosch, Ferran González, va afirmar que l’estalvi de l’energia tèrmica pot con-tribuir a la reducció dels costos fins a un 6% en les despeses d’explotació. Gonzalo de Castro, de TÜV Rheinland, ha assenyalat la importància d’una bona auditoria ener-gètica per contribuir a facilitar el treball de les ESE quan accedeixen al client.

Gran afluència de participants en les jornades tècniques dirigides

al sector turístic

JORNADA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EL SECTOR

HOTELER

DIA: 3 DE NOVEMBRE DE 2011LLOC: HOTEL CIUTAT DE TARRAGONA Plaça Imperial Tarraco, 5 - Tarragona Tel. 977 250 999

En els darrers mesos han tingut lloc tres jornades tècniques de gran interès per al sector, on s’han posat damunt de la taula temes d’actualitat, com l’impacte de l’eficiència energètica en el sector hoteler, la promoció de les jornades gastronòmiques i les tendències del mercat turístic. Totes han tingut una gran assistència de públic i han estat organitzades per ITH i AEHT

20alacarta

Unes 75 persones entre empresaris hos-talers, responsables i tècnics de les admi-nistracions turístiques de la demarcació de Tarragona, entre d’altres, van participar el novembre passat a la Jornada Tècni-ca sobre Jornades Gastronòmiques, or-ganitzada per l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la província de Tarragona (AEHT), amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV i el PCT de Turisme i Oci. La pre-sentació de la jornada va anar a càrrec de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Salvador Anton, director de l’EUTO, i Marc Armengol, president de l’AEHT.

L’organització respon a una necessi-tat del territori, en què s’ha fet evident la proliferació de jornades gastronòmiques sense que es disposi sempre d’un full de ruta que millori el rendiment de l’esforç empresarial i públic esmerçat.

L’eix central va ser una anàlisi com-pleta del que ha de ser la promo-ció d’una jornada gastronòmica per tal de poder arribar al seu objectiu: un producte turístic de qualitat, amb valor i especialitzat.

Així, es va intentar donar resposta a les preguntes:

Què és el que s’ha de promoure? És a dir, tenir una definició clara del producte que es vol promocionar tenint en compte les seves característiques.

Com s’ha de promoure? Saber a qui vols que vagi dirigit i les fórmules perquè es pugui arribar al client final.

I, per acabar, donar algunes regles bà-siques per la implantació de la marca gas-tronòmica dins de la zona d’influència de-terminada i decidir la seva continuïtat. Tot amb l’objectiu final de determinar com NO han de ser unes jornades gastronòmi-ques, o per com haurien de ser per millo-rar l’eficàcia de l’esforç que s’hi esmerça per part dels elements públics i privats implicats.

Sou convidats a participar-hi.Al finalitzar l’acte es va donar pas a la

lectura de les conclusions de les Jornades tècniques, que us detallem al quadre de la pàgina següent.

La promoció i l’estratègia a les Jornades Gastronòmiques

JORNADA TÈCNICA SOBRE JORNADES GASTRONÒMIQUES

DIA: 21 DE NOVEMBRE DE 2011LLOC: ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE TURISME I OCI C/ Joanot Martorell, 15 - Vila-seca

L’Instituto Tecnológico Hotelero (ITH), amb la col·laboració de la Confederación Es-pañola de Hoteles y Alojamientos Turísti-cos, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, la Federación Empresarial de Hostelería y Turismo, l’Escola Univer-sitària de Turisme i Oci (EUTO) de la URV y el PCT de Turisme i Oci, va organitzar les II Jornades sobre el procés del viatge amb el títol Influència de la tecnologia en el procés de decisió de compra del turista del segle XXI.

La jornada, a la qual van assistir més de 100 professionals, va comptar amb la

col·laboració d’experts en la matèria de Nokia, Tecnalia, Tripadvisor, Trivago, Ho-telbeds, Minube, Cato Partners, Havas Di-gital i AVT, i es va celebrar a l’Aula Magna de la EUTO a Vila-seca (Tarragona) el pas-sat 29 de novembre i va finalitzar la tarda.

El principal objectiu era la difusió de coneixements dels experts per donar una resposta clara a les noves tendències del mercat turístic, al mateix temps que es mi-llora la promoció, comunicació i comerci-alització dels productes que es llancen al mercat, a través de les noves tecnologies, xarxes socials i on line.

Durant l’acte tots els ponents van ana-litzar les set fases que s’han de tenir en compte en el procés de decisió de compra del turista del segle XXI; la inspiració, la cerca, la planificació, les comparatives, la reserva, les experiències i saber trans-metre-les i compartir-les. A més, es va recalcar la importància de tenir una bona estratègia per tal de poder influir en el consumidor final.

Davant l’interès d’aquesta jornada, tam-bé es va celebrar a altres ciutats de l’Estat espanyol com a València, Sevilla i Santia-go de Compostel·la.

El mercat turístic a través de les noves tecnologies

COL·LABORA

21alacarta

EL PRODUCTEHa de ser l’element central. S’ha de fer una reflexió intensa d’aspectes com la proximitat, els seus valors qualitatius, di-ferencials, de continuïtat i de sostenibilitat garantida. La visió ha de ser de caràcter territorial. Els productes tenen un en-caix ampli en els territoris que sovint van més enllà de l’estric-te entorn local en què volen donar impuls a una jornada. La base territorial és bàsica i ha de permetre també una connexió amb altres agents vinculats: produc-tors, distribuïdors i ela-boradors.

ESTACIONALIzAR PER DESESTACIONALITzARLa periodicitat depèn de l’objectiu de la promo-ció. Certs productes de temporada coincideixen en “Temporada baixa” turística i per tant optar per la seva promoció pot constituir un element que ajudi a la desestaci-onalització.

En canvi, si la promo-ció és de receptes o de cuiners la periodicitat es pot establir en funció de l’interès del col·lectiu per incrementar clients i com a element de dinamització turística.

La reflexió s’ha de fer en clau temporal. El producte s’ha d’entendre des del seu encaix natural al calendari. Aquest as-pecte contribueix a revalorar el propi producte, a reforçar la seva singularitat, a millorar la seva percepció. De la mateixa manera aquest encaix ordenat en el calendari facilita les actu-acions en benefici de la desestacionalització i la convivència entre jornades diferents al llarg de l’any.

FINANÇAMENTQuan la promoció “té sentit” es troba finançament. És acon-sellable que la implicació ho sigui de tots els sectors, privat, públic, restauradors participants, proveïdors, i això comporta que ho sigui també des de l’aspecte del finançament. Una pro-moció que es sosté financerament només per una de les parts implicades té una gran feblesa pel seu arrelament.

MAI REGALARLes jornades han de ser conscients del valor del producte que s’ofereix. S’ha de renunciar als models de format gratuït o massiu que no serveixen com a element de valoració dels productes ni com a eina promocional ni de difusió.

NO HA DE SER EN UN FET AÏLLATS’ha de treballar amb la “formació” des de diverses vessants.Una formació prèvia adreçada als participants per recollir una COHERÈNCIA amb el producte o recepta que asseguri els seus trets característics i l’HONESTEDAT amb l’objectiu de la pro-moció. S’ha d’estendre al públic que hi participa i es pot arri-

bar a les escoles i ciutadans per intensificar la vinculació dels llocs amb la seva identitat gastronòmica. La programació de concursos i tastos és una via per aquesta vinculació.

POTENCIAR UNA vISIó GLOBALLes organitzacions han d’ambicionar una repercussió exten-sa de les promocions que es realitzen, tant des de la vessant

dels objectius dels mercats i del públic al qual s’adre-cen com dels sectors als quals es pot implicar amb la promoció i s’han de defi-nir com un element d’atrac-ció global, més que no pas com un esdeveniment aïllat i puntual.

Han de tenir una orien-tació clara al visitant, més que no pas als residents i fer-ho de tal manera que serveixi com a plataforma de promoció de la restaura-ció, més que no pas subs-tituir-la.

La notorietat de marca i la promoció genèrica de la destinació, la generació de negoci o l’impuls a la pro-ducció agroalimentària de proximitat són, tots, aspec-

tes positius i a considerar, cal però entendre’ls en la seva glo-balitat defugint només de la visió parcial i expectatives que cada col·lectiu implicat pugui tenir.

Els mercats minoristes, botiguers de queviures, proveïdors d’alimentació, llotges de peix, pastisseries, són, a més dels restaurants, i a través d’aquests, possibles sectors a implicar.

Establir una estratègia de conjunt en què es tinguin en compte les identitats locals, i els trets diferenciadors a poten-ciar, cosa que comporta COOPERACIÓ entre diferents sectors.

La interrelació entre el paisatge, els productes i productors, subministradors amb la restauració atorga unes claus per la potenciació de l’èxit.

COPIAR NO TÉ CAP SENTITL’èxit de determinades promocions anima d’altres a copiar-les o fer-ne de molt similars. Això no té cap sentit.

En aquests casos s’ha d’intentar sumar a la iniciativa de l’al-tre i potenciar l’àmbit territorial. Això requereix generositat de l’iniciador i una dosi d’humilitat pels qui decideixen sumar-s’hi però els efectes de repercussió són reconegudament su-periors.

S’ha de rumiar per ser originals i diferents o bé sumar-te a l’existent.

L’important és que la promoció gastronòmica ha d’explicar i informar com és un país, una comarca o un poble.

AvALUAR RESULTATSL’avaluació de resultats d’una promoció feta a partir del nom-bre de participants o de les racions despatxades és falsa. Han de ser considerats molts altres elements.

Conclusions Jornades Gastronòmiques

22alacarta

El menú maridatge, paraula que prové del francès maridage (noces), és en definitiva saber fer un equilibri perfecte entre els vins proposats i els plats que els acompanyaran sempre tenint cura que el primer no faci ombra al següent vi. En una zona com la nostra on hi conviuen en total vuit deno-minacions d’origen vitivinívoles no podia faltar una opció com aquesta.

La regla bàsica del vi negre amb la carn i el vi blanc amb el peix no és una veritat absoluta i així ho demostra aquesta pro-posta gastronòmica, ja que hi ha molts fac-tors que entren en joc, no només el color del vi sinó la varietat, la zona, si és jove o de criança, etc. i per altra part s’ha de te-nir en compte els ingredients amb què es cuinen els àpats que acompanyaran els vins. Al nostre territori hi ha vuit denomi-nacions d’origen a quina de més qualitat, i amb una gran varietat de productes que fan de la nostra cuina una de les millors

de Catalunya. Per tot això intentarem expli-car algunes pautes per poder saber quins vins són els idonis per acompanyar els di-ferents plats que componen la carta dels restaurants.

Comencem per les carns; les carns verme-lles no tenen sortida, el vi ha de ser negre. Però saber quin de tots hi va bé, davant d’un entrecot, un costellam o un rellom, és la gran pregunta. Els millors entesos coin-

A l’hora de triar un vi per acompanyar un plat s’ha de tenir en

compte la varietat, el tipus de vi i la zona

Maridatge: la combinació perfecta entre vins i àpats

En els últims temps una de les propostes gastronòmiques que estan guanyant terreny als diversos establiments del territori és el menú maridatge, o l’art d’harmonitzar un bon vi realçant cada plat que l’acompanya sense emmascarar ni sabors ni aromes

cideixen que és una gran oportunitat per a obrir qualsevol dels grans vins negres de criança o reserva, pot ser un Rioja, Ribera del Duero, Priorat, Somontano, Penedès per exemple, ja que l’ideal és que sigui un vi ben elaborat, robust i potent. En canvi, plats com anyell al forn, o carns molt es-peciades han d’acompanyar-se d’un negre (ull de llebre, garnatxa, cabernet) amb una criança en barrica perllongada o també un

syrah. Una regla bàsica: quan es prepara qualsevol tipus de carn prèviament mace-rada o amb una salsa al vi, ha de servir-se el mateix tipus de vi en el menjar que l’uti-litzat en la maceració o salsa. Aquesta és una regla a tenir en compte per no barre-jar sabors i equivocar el paladar. Les carns més lleugeres com el pollastre permeten diferents tipus de vi. Segons com es cuini, es pot servir un negre estructurat però no

massa robust, com un ull de llebre o un se-micriança; si és amb salsa, hi aniria bé un vi amb més cos, com un reserva de caber-net sauvignon o un merlot. Aromatitzat o rostit s’ha de deixar de banda el negre per un blanc com un chardonnay jove i no fer-mentat en barrica, perquè es busca frescor, cos i una adequada acidesa.

El peix no requereix automàticament un vi blanc. Un vi negre pot ser adequat si ser-vim uns peixos combinats amb hortalisses, però tant al marisc com als peixos blancs el que millor els prova és un blanc. A més de considerar la varietat del raïm, tindrem en compte si és més convenient un jove o un blanc fermentat en barrica.

Si es prepara pasta, la salsa ho és tot. Se-gons la salsa es decideix el tipus de vi, i en-

traríem a un vi negre jove o rosat i fins i tot un blanc amb criança pels pesto. Amb sal-ses marineres i acompanyats de musclos o sípia, els va bé un blanc jove, aromàtic i fruiter com un macabeu o un sauvignon blanc.

El que està clar és que saber combinar els vins i els productes, sense amagar el gust d’un i l’altre sinó potenciar-los, és una gran tasca. Actualment, aquest tipus de menús s’estan estenent a les cartes dels restau-rants de la nostra zona, perquè combinen els millors vins amb els millors productes. A més, donen un valor afegit al restaurant, ja que la cultura del vi és una tendència que ningú pot obviar, i serveix com a ca-nal de promoció tant dels nostres vins com dels nostres productes de la terra.

Aquest tipus de menús poden ser una via de

promoció dels vins i els productes de la terra

Durant el mes de novembre la Cambra de Tarragona va posar en marxa la iniciativa gastronòmica de maridatge, Tarragona Restaurant Wine, amb l’objectiu de valorar i promocionar els excel·lents vins que es produeixen i comercialitzen a les vuit DO de les comarques de Tarragona i els seus millors restau-rants, objectius que s’han assolit.

Si abans de cloure aquesta iniciativa la tònica general ja era d’amplíssima satisfacció tant per part dels cellers i res-tauradors com dels mateixos clients, amb les xifres a la mà es corrobora abastament aquesta realitat. La iniciativa combi-nava les millors creacions culinàries a través de sorprenents menús, elaborats amb productes de proximitat que es van maridar amb els millors vins.

Així, doncs, del 3 al 18 de novembre, els dies de la pro-moció del Tarragona Restaurant Wine, es van consumir 40.524 copes de vi, com a resultat dels 16.200 menús que van servir

els 23 restaurants que van prendre part en aquesta iniciativa organitzada per la Cambra de Tarragona. Tal ha estat l’èxit que el proper any es prepara ja una segona edició, ja que els resul-tats han estat molt més que satisfactoris.

Des de la Cambra de Tarragona s’ha assegurat que en la propera edició s’ampliaran els dies “ja que molts establi-ments no han donat l’abast i han hagut de penjar el cartell de ‘complet’ molt abans de cloure la promoció”. Tant és així que novembre, considerat el pitjor més de l’any per la restauració, s’ha convertit en el millor en ocupació”.

Pel que fa als cellers, la satisfacció es tradueix en els contac-tes que ja estan tenint tant per part de restauradors com de cli-ents per poder gaudir dels seus vins. Uns vins que, tot i la seva excepcionalitat (amb més de 90 punts a la prestigiosa Guía Peñín de los Vinos de España), moltes vegades, a casa nostra, no gaudeixen del nivell de reconeixement que es mereixen.

Tarragona Restaurant Wine, l’èxit del maridatge a casa nostra

23alacarta

24alacarta

Des de l’assessoria jurídica de la AEH, s’ha detectat una nova i recurrent reclamació procedent dels nostres associats que es troben atrapats per contractes signats amb companyies que instal·len alarmes.

Algunes d’aquestes companyies uti-litzen tècniques de comercialització molt agressives, o, aprofitant moments en què el client travessa situacions d’inseguretat, acaben instal·lant alarmes excessives per les seves necessitats, o a preus excessius, i el que és molt freqüent també és que les clàusules del contracte obliguin a quedar lligats per molt més temps del que és ne-cessari.

Es tracta d’escollir, comparar i examinar amb cura. S’ha de fer un procés de selec-ció tranquil i meditat, examinar i discutir, si cal, el contracte, per acabar optant per l’alarma que sigui òptima pel nostre esta-bliment i no sucumbir a la primera oferta comercial que se’ns presenta.

Sabem que aquest procés porta la seva feina, i és també en aquesta feina en el que us oferim el suport de la gent de la nostra associació, on a base de garrotades alienes i de l’examen previ que hem fet del mer-cat us podem ser útils, també en aquesta matèria.

La diferència entre una bona elecció i una de dolenta pot significar un mínim de 600 € a l’any, i no estan els temps per no estalviar-los. Però al marge dels aspectes

econòmics n’hi ha d’altres prou importants i que s’han de tenir en compte.

- La quota mensual és per comprar l’equip, per obrir un leasing o un lloguer? Cada resposta té unes derivades impor-tants!!

- Les sirenes estan prohibides? No. No ho estan. Si algú diu el contrari que ens digui per què. (Podria ser que alguna or-denança municipal ho digui, però són molt

pocs els municipis on és així)- Hi ha altres mitjans dissuasius?- Està connectada amb la policia o una

centraleta?- Té un servei de manteniment de pro-

ximitat? L’equilibri entre tots aquests aspectes i

la seriositat d’una bona decisió és el que donarà la tranquil·litat que perseguim. Uti-litza’ns abans de contractar.

L’AEH avisa sobre els contractes abusius a les alarmes

Els contractes que es realitzen amb les companyies instal·ladores d’alarmes amaguen clàusules abusives de preus, el termini per acabar el contracte i l’adaptació a les necessi-tats del local. Per això, l’AEH us dóna algunes regles a seguir

De vegades, normatives no específiques del sector regulen as-pectes que són d’aplicació als nostres establiments. Des de l’AEH ens proposem que estigueu informats de l’actualitat normativa i jurídica que us pugui afectar.

Com a mostra, un exemple: el Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, i que, a l’annex IV, sobre rètols i plaques normalitza-des d’identificació i informació dels establiments oberts al públic, regula, amb caràcter obligatori, l’existència a l’exterior dels locals

de plaques o rètols, col·locats en un punt proper a l’entrada prin-cipal, plenament visibles per a totes les persones que hi accedei-xin, i que han de contenir, com a mínim, la informació següent:

· Nom de l’establiment· Activitat o activitats incloses a la llicència· Horari· Aforament màxim autoritzatTenim referents d’associats als quals ja se’ls ha requerit aquests

rètols en accions inspectores.

Actualitat normativa i jurídica

Francesc Vives. Gerent AEHTASSESSORIA JURÍDICA

25alacarta

BREUS

Can Gatell, icona gastronòmica de Cambrils, ens diu adéu

El mític restaurant Can Gatell, situat al Port de Cambrils, tanca les seves portes definitivament. Joan Gatell i Fanny Palle-jà, la seva dona, propietaris del local, han apagat els fogons de la seva cuina per donar pas a una vida molt més tranquil-la. Així, el passat mes de desembre van fer el seu adéu com sempre, amb un so-par de comiat, rodejats dels seus amics, clients, i familiars que els han acompa-nyat en els prop de 50 anys de trajectò-ria de l’establiment. Malgrat ser l’últim àpat de la casa, tothom era al seu lloc i tot estava preparat a la perfecció, ningú hauria dit que era el seu últim dia, i es van poder degustar els plats que han fet d’aquest restaurant un dels millors del nostre territori.

Joan Pedrell va començar la seva vida

al capdavant de Can Gatell l’any 1965, edifici on va néixer i al qual ha estat lligat tota la vida i que no entén si no és portar-la en parella, Fanny, companya insepa-rable en tots aquests anys i que, segons ens comenta Pedrell, “sense ella no hau-ria pogut ni fer la meitat del que he fet”.

Ara, el Joan i la Fanny emprendran una nova etapa que segons paraules del mateix Pedrell, que acaba de celebrar els seus 69 anys, serà complir un dels seus somnis, que no és altre que travessar l’estret de Corint a bord del Mestralero, el seu vaixell de més de 15 metres d’eslo-ra, que el té realment encisat, que és com el retorn a l’inici, a la mar. A partir d’ara, el port i la cuina de Cambrils trobaran a faltar un dels llocs més emblemàtics de la ciutat.

El PCT de Turisme i Oci edita “Tendències

Enotur”, un butlletí electrònic

monogràfic sobre el mercat del turisme

La publicació quadrimestral “Tendèn-cies Enotur” serà electrònica mono-gràfica sobre tendències en enotu-risme, i compta amb el precedent de Tendències, un newsletter orientat al turisme que es publica des del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci al campus de la URV a Vila-seca. L’ob-jectiu és oferir informació als agents enoturístics del territori per recolzar la presa de decisions, tant a curt com a llarg termini. Alhora pretén contri-buir a generar xarxa dins la destina-ció i cohesionar el producte d’enotu-risme a les comarques de Tarragona. El butlletí es distribueix per correu electrònic i es publicarà en català, castellà i anglès. En les seves 12 pàgi-nes analitza diversos temes organit-zats en set seccions. A través d’arti-cles i monogràfics permetrà conèixer altres projectes, destinacions consi-derades competidores, tendències de consum, i la realitat de l’enoturisme a Tarragona, entre d’altres temes.

26alacarta

BREUS

A la Sala de Premsa de l’Ajun-tament de Salou, es van reunir més de 30 empresaris vincu-lats al sector de la restauració de Salou, així com represen-tants d’importants cellers, bo-degues, cooperatives i D.O. del nostre territori per conèixer les propostes de l’edició 2012 d’aquesta important iniciativa. La segona edició de Sabor Sa-lou neix amb una gran expecta-tiva, ja que són molts els esta-bliments que ja han confirmat que volen repetir l’experiència de l’any anterior i tornar a dis-posar d’un estand, alhora que molts esta-bliments que no van ser-hi en la primera edició han contactat ja amb l’organització per tal de poder disposar d’informació i veure quines són les possibilitats per a for-mar part d’aquest esdeveniment. Això, ha permès que Sabor Salou es posicioni com una fira estratègica vinculada a la gastro-nomia de Salou i als productes de qualitat presents en el nostre territori. Les expecta-tives de l’organització són superar els 34 estands de l’edició anterior i incrementar

considerablement el nombre de visitants rebuts així com la xifra de packs de degus-tació venuts. Les novetats seran multiplicar els punts d’Informació, la incorporació de més taules de suport per als visitants, im-pulsar activitats culturals, i ampliar activi-tats. També està previst que al 2012 s’ampliï el cartell d’activitats complementàries. En la passada edició es van celebrar cates de vins, de tes, demostracions culinàries i xer-rades sobre alimentació saludable que van comptar amb un gran èxit de participants.

XXII Nit del Turisme

El passat mes de desembre es va cele-brar la vint-i-dosena edició de la Nit de Turisme que va tenir lloc al Centre de Convencions de Port Aventura i on es van reunir més de 700 persones. A la gala van assistir un gran nombre de personalitats, entre les quals van destacar el president de la Generalitat, Artur Mas, que va pre-sidir la gala, o l’ambaixador de Rússia a Espanya i Andorra, Alexander I. Kutnet-sov, en representació del conjunt de tour operadors i agents de viatge que, amb la seva tasca de promoció, han fet possible que la Costa Daurada sigui un referent en el mercat rus. L’ambaixador rus va rebre el guardó Costa Daurada i va fer un dis-curs, amb un català impecable. El premi Jordi Cartanyà a la cate-goria de litoral va recaure en mans de Ganga Producciones SL pel capítol de la Costa Daurada emès dins la sèrie de TV1 “Un país para comérselo”. El premi el va recollir l’actor Juan Echanove, de Ganga

Producciones. L’altra premi, el Jordi Cartanyà en categoria d’interi-or, va recaure en Mel Múria SAT LTDA Apícola el Perelló per l’àudi-ovisual “Vola al món de les sensacions” destinat a la captació del turisme escolar com a nou segment de mercat a les Terres de l’Ebre.

Es presenta Sabor Salou 2012Se’ns ha anat el Quim, un home afable, entregat a la família, a la seva feina i que ha deixat a un munt d’amics que va conquerir mitjançant les seves arts a la cuina i la bonhomia que transpirava, tot ell i el seu entorn. El Restaurant “Casa Font” de Salou, amb l’ajuda de la seva dona, sempre al seu costat, ha constituït un referent de Salou i de la Costa Daurada de les darreres dècades. Interpretava les receptes com un bon músic la partitura, dotant-les de personalitat i d’ànima, pensant amb el que feia i estimant a les persones per les que ho feia. Diuen que per ser un bon restaurador has de ser una bona persona, i el Quim ha estat les dues coses. Un gran restaurador i una persona de gran humanitat. Ha estat un orgull que formés part d’aquesta associació, des d’on volem retre aquestes senzilles i sentides paraules de reconeixement i condol a tota la família.

Un adéu al nostre company Joaquim Font

27alacarta

BREUS

Tot un èxit de ”Ganxet de

Pintxo, ruta de tapes de Reus”

La Cambra de Comerç de Reus, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, el suport de la Diputació de Tarragona, el Tomb de Reus, l’Associació d’Hostaleria de Reus i el Baix Camp, la Federació d’Associacions de Veïns de Reus i l’ARLON (l’Associació Reusenca de Locals d’Oci Nocturn) i el patrocini de Cerveses Estrella Damm, va organitzar el passat novembre la primera edició de la «Ganxet Pintxo, ruta de tapes de Reus».

La participació va ser tot un èxit tenint en compte que era la primera vegada que s’organitzava una ruta d’aquestes característiques a Reus. 41 establiments van elaborar tapes d’un altíssim valor gastronòmic i d’una presentació impecable. El preu va ser de 2,50 euros.

Oriol Castro participa a les X Jornades Gastronòmiques de Torredembarra

Torredembarra va celebrar la desena edició de les Jornades Gastronòmiques de Tardor, organitzades per l’Associació de Restauradors de Torredembarra (ART) amb el Patronat Municipal de Turisme. La presentació de les jornades van anar a càrrec de l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué; el president del Patronat Municipal de Turisme, Ignasi Duran; el president de l’Associació de Restauradors de Torredembarra, Manuel Fernández; d’Oriol Castro, cap de cuina creativa de la Fundació El Bulli, i de

Josep Gual, del Centre d’Estudis Sinibald de Mas, editors del llibre Ranxets, la cuina marinera de Torredembarra. En la seva intervenció, Oriol Castro va afirmar que cal potenciar la cuina marinera de Torredembarra, els anomenats ranxets, i que els restauradors s’han de mantenir units per potenciar la vila i la seva imatge de cara al turisme. Al seu torn, Josep Gual ha explicat que el llibre sobre els ranxets ja ha arribat a la seva cinquena edició i que aquesta publicació evita que es perdin i s’oblidin els plats tradicionals.

La Direcció General de Turisme i l’Associació de Fondes de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per engegar una prova pilot d’implementació del projecte d’especialitat gastronòmica en establiments hotelers catalans. L’objectiu és distingir aquells establiments hotelers que prenen com a referència la gastronomia catalana, ja sigui en base de cuina tradicional o bé de cuina creativa, i es caracteritzen per la familiaritat del seus serveis, una atenció personalitzada i els lligams amb el territori on s’ubica i el seu entorn. L’oferta s’haurà de vincular als productes autòctons i de proximitat, i garantirà el coneixement suficient en relació a aquests productes i la realitat cultural.

Turisme i AFC engeguen un projecte pilot per implementar

valor gastronòmic als hotels

Tarragona torna a estar present aquest any a la prestigiosa Guia Michelin 2011, amb tres restaurants amb una Estrella: Joan Bosh, de Can Bosch a Cambrils; Di-ego Campos, de Can Diego a Cambrils, i Francesc López, d’El Torreó de l’Indià a Xerta, que ja comencen a ser uns habitu-als entre els grans cuiners del nostre país, compartint fogons amb Ferran Adrià, Joan Roca, Arzak o Martín Berasategui. La Guia Michelin recomana hotels i restaurants des de 1910. Aquestes distincions s’ator-guen a través de la visita d’inspectors anò-

nims que avaluen l’experiència de menjar en un restaurant en tots els seus detalls. La classificació és la conseqüència directa de la decisió d’una dotzena d’inspectors espanyols, que han recorregut en l’últim any la geografia espanyola a la recerca de la millor gastronomia, i que són els que decideixen si donar nova estrella, treure-la o mantenir-la. Cal destacar que molts dels que ascendeixen i dels nous guardo-nats es troben dins de grans hotels, ja que en temps de crisi són els que poden man-tenir restaurants d’alt nivell.

Can Roca, Can Diego i El Torreó de l’Indià, Estrelles Michelin 2011