alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 29

Octubre de 2009

Arriba l’Adsl/Wi-Fi gratuït

Entrevista amb Joan Carles Vilalta, director general de Turisme de la Generalitat

“S’ha de treballar entre tots per fer de Tarragona una potència turística”

3alacarta

LA GRÀCIA ÉSFER-HO GRATIS

Josep Martí President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

EDITORIAL

ÍNDEX

Em refereixo, és clar!, als serveis que es van posant a l’abast dels associats.

Si repasseu la revista que teniu a les vostres mans, trobareu que utilitzant les eines de l’associacionisme i els escassos recursos de què es disposa, anem oferint un seguit d’avantatges o accions sota la premissa que, o bé són per estalviar calers, o bé, simplement, no en costen.Trobareu una oferta de formació sense cost per a l’associat, hi trobareu també una oferta bancària capdavantera, així com una instal·lació Wi-Fi gratuïta per als associats...Però també hi ha males notícies: volen prohibir fumar a tot arreu, volen apujar l’IVA, les companyies elèctriques han provocat un caos, hi ha un altre projecte de Decret del departament d’Interior que pretén regular els esdeveniments com bodes, banquets, etc.És el permanent contrast entre allò que necessitem, que és rebaixar costos i que ens deixin treballar, i la voracitat de les administracions que no paren de crear cada cop més normatives amb costos addicionals cada cop més asfixiants.

Doncs des d’aquí seguirem treballant per intentar oferir, per una banda, tots els avantatges possibles, i d’una altra, també defensar-vos d’aquells que volen regular-ho tot.

22ACTUALITATEl ral·li se’n va?

04WIFIPer a tots

09BBVA-AEHTAcords bancaris

12ENTREVISTAJoan Carles Vilalta

20PORT AVENTURANou soci al parc

14 MONTBLANC

La ciutat i les seves fires

18DO TERRA ALTAVins del terrer

4alacarta

Dins de la constant voluntat perquè les noves tecnologies arribin als empresaris d’Hostaleria, l’AEH ha signat un acord amb l’empresa de

telecomunicació WGA (Wimax Global Access) mitjançant el qual tots els establiments associats podran oferir al seus clients el servei de comunicació a través de la xarxa Wi-Fi, sense que aquesta instal·lació hagi de suposar cap cost per l’hostaler que acrediti la condició d’associat.

Amb aquesta iniciativa, les comarques de Tarragona podríem encapçalar el màxim nivell d’implantació de l’Estat pel que fa a la xarxa Wi-Fi.

Cada cop són més persones les usuàries, i,

per tant, demandants del servei Wi-Fi, com a eina de comunicació des del seu telèfon mòbil o ordinador per tal d’accedir a la xarxa d’Internet.

El present acord permetrà una implantació pràcticament massiva dels establiments associats que possibilitaria als usuaris, un cop obtingut el codi d’utilització, anar a qual-sevol establiment associat de les nostres comarques i gaudir del servei de comunica-ció Wi-Fi.

Per poder tenir accés al servei de comunica-ció mitjançant la xarxa Wi-Fi només cal que els associats de l’AEH es posin en contacte amb nosaltres i des d’AEH ens encarrega-rem de tramitar tota la instal·lació.

Adsl/Wi-Fi gratis per a tots els establiments associats

GLOBAL ACCESSwimax

5alacarta

Per què Wi-Fi? Les noves tecnologies i Internet s’han con-vertit en eines de gran utillitat per a qualse-vol tipus d’activitat econòmica, i el sector de l’hostaleria no n’és una excepció.

L’extensió del sistema Wi-Fi entre les empre-se turístiques facilitarà l’ús d’eines de gestió ràpides i eficaces, donarà un servei als cli-ents, cada vegada amb més demanda, i millorarà les comunicacions.

Què és Wi-Fi?

Wi-Fi són les sigles de Wi-reles-Fidelityi és un conjunt d’estàndards per a xarxes sense fils basades en les es-pecificacions IEEE 802.11.

Aquesta tecnologia permet l’accés sense fils a xarxes telemàtiques com Internet per banda ampla en espais públics.Amb un abast de varis centenars de metres i gran capacitat de transferència, es recol-za en una xarxa d’ordinadors que requereix una gestió avançada.

Com funciona Wi-Fi?

Les xarxes Wi-Fi posseeixen una sèrie d’avantatges, entre els quals podem destacar:

- En ser xarxes sense fil, la comoditat que ofereixen és molt superior a les xarxes

cablejades perquè qualsevol que tingui accés a la xarxa pot connectar-se des de diferents punts dins d’un radi suficientment ampli d’espai.

- Una vegada configurades, les xarxes Wi-Fi permeten l’accés de varis ordinadors sense cap problema ni despesa en infraestructura, no així en la tecnologia per cable.

- La Wi-Fi Alliance assegura que la compa-tibilitat entre dispositius amb la marca Wi-Fi és total i es pot utilitzar arreu del món. Això no passa, per exemple, amb la telefonia mòbil.

Anàlisi de les necessitats

L’accés gratuït a Internet s’ha multiplicat amb els anys i la gent cada vegada demana més aquest servei.

- Hotels, restaurants, bars, comerços, parcs i biblioteques, o un simple banc a la meitat d’un concorregut carrer del centre de la ciutat, qualsevol lloc és bo per connectar-se a la xarxa gràcies a les xarxes Wi-Fi.

- Estudiants i executius formen part del

nou paisatge urbà en què cada dia sorprèn menys veure algú assegut a un parc nave-gant per Internet amb el seu portàtil o telèfon mòbil. Aquest servei és molt utilitzat pels estudi-ants estrangers que passen uns mesos al nostre país.

- Si bé no és un servei exclusiu de l’àmbit educatiu, ja que executius, comercials, tèc-nics, professionals liberals acompanyats dels seus potàtils són una imatge més que habitual cada dia, és l’anomenat “turisme de negoci” que també demanda aquest servei amb força.

Elements

S’instal·larà una xarxa de punts Wi-Fi que donarà servei a les zones més adi-ents.

Aquest acord suposarà un

estalvi mínim de 400 euros

per associat

S’instal·larà una xarxa

de punts Wi-Fi que donarà servei a les zones adients

PROPOSTA

6alacarta

AEHT i Hotelerum posen en marxa una central de reserves

per a hotelers de la demarcacióL’AEHT i Hotelerum (Grup Inspirit) han sig-nat un acord per posar en marxa una cen-tral de reserves per als seus hotels associ-ats sota el domini tarragona-hoteles.com. D’aquesta forma es diferencia clarament el portal per a l’associat del portal per al turista que desitja allotjar-se en qualsevol punt de la província de Tarragona. El nou portal tindrà un enfocament clarament co-mercial.

L’acord té una durada de 3 anys en què Hotelerum aportarà la seva extensa ex-periència en la comercialització turística per Internet, realitzarà Marketing Online per posicionar el portal als primers llocs de Google, cedirà el seu motor de reser-ves, crearà el portal i s’encarregarà de re-alitzar integracions amb altres entitats de la província per maximitzar les sinèrgies i les vendes. Una vegada finalitzada aques-ta etapa de 3 anys el projecte quedarà en propietat de l’AEHT.

L’objectiu pels primers 6 mesos és publi-car i donar a conèixer el projecte, captar l’oferta de Tarragona ciutat i de les zones turístiques més properes i multiplicar x10 les visites que té actualment tarragona-hoteles.com.

L’objectiu del portal serà consolidar un sistema de reserves online per a tots

els hotelers associats

7alacarta

HoTElErum (Grup InspIrIT)

Grup tecnològic pioner al sector TIC. Fun-dat en 1995, compta en l’actualitat amb un equip humà de més de 240 persones entre Girona, Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Silicon Valley.

Inspirit està integrat per les companyies: Spamina (solucions de seguretat del cor-reu electrònic), Conzentra (Consultora de Negoci Online i Tecnologies de la Infor-mació), Intercomgi Argentina (Centre de Desenvolupament) i Inspirit Labs (incuba-

dora de solucions tecnològiques innova-dores que inclou Hotelerum).

La nostra missió és inventar, crear, de-senvolupar i consolidar empreses innova-dores i globals que ofereixin productes o serveis sempre relacionats amb les noves tecnologies, i especialment amb Internet.Tenim vocació emprenedora i innovadora i treballem en estreta col·laboració amb la universitat, amb l’objectiu de potenciar l’excel·lència en el coneixement i la inno-vació en tots els projectes que duem a ter-me.

L’acord entre ambdues parts

durarà 3 anys, una vegada finalitzat el projecte passarà a

mans d’AEHT

www.hotelerum.com www.inspirit.net

8alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació és habitual recórrer a les bibliote-ques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una quantitat d’in-

formació quasi infinita gràcies a la xarxa.Milions de pàgines amb dades, la majoria ofertes de forma gratuïta, al servei de pro-

jectes, iniciatives, innovacions, o, senzi-llament, curiositat per conèixer nous con-ceptes, idees, solucions i productes, entre d’altres.Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre inte-rès i ajuda.

El portal de referència del sector: serveis, assessorament online, informació, notícies, aula de formació, normatives, uti-litats, eines, promocions, etc.

Nou paquet de programari gratuït per a petites empreses i autònoms fet per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i ACC1Ó.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

www.einestic.pimestic.catEines TIC

Com ja és tradició, novament hem reservat totes les sèries del núme-ro de la loteria nacional corresponent al sorteig extraordinari de na-dal del proper dia 22 de desembre, del qual reproduim un exemplar.

les adquisicions es faran sense cap mena de recàrrec. les reserves i posteriors retirades es podran fer a les oficines de la nostra seu i en diferents establiments de les nostres comarques fins al divendres dia 18 de desembre.

loteria de nadalloteria de nadal

9alacarta

BBVA ha firmado un acuerdo de colabora-ción con la Federación Española de Hos-telería (FEHR), ratificado recientemente por la Associació Empresaris Hosteleria Província Tarragona (AEH) por el que ofre-cerá líneas de financiación en condiciones especiales a todos los empresarios autó-nomos, comercios y pequeñas empresas representadas en este organismo.

Gracias a este acuerdo, más de 350.000 autónomos y pequeñas empresas afines al sector de la hostelería y la restauraci-

ón tendrán la posibilidad de acceder a las Líneas ICO (como la Línea ICO Turismo, ICO Pymes o ICO Liquidez) y podrán be-neficiarse del catálogo de soluciones tanto financieras como no financieras de BBVA.

TErmInAl punTo dE VEnTA

Dentro de los productos y servicios que se ofrecen en el convenio, destaca la Tarifa Plana TPV. Un producto innovador con el que se evitan sorpresas a fin de mes, ya que siempre se paga lo mismo por el TPV.

Se puede elegir, entre 4 tarifas, la que me-jor se adapte a las necesidades y factura-ción:Tarifa 10: cuota mensual de 10 € para factu-rar con tu TPV hasta 25.000 €/año. Superada esta cantidad, el coste por ope-ración será de 0,9%.Tarifa 20: cuota mensual de 20 € para fac-turar con tu TPV hasta 50.000 €/año. Superada esta cantidad, el coste por ope-ración será de 0,8%.Tarifa 40: cuota mensual de 40 € para fac-

turar con tu TPV hasta 100.000 €/año. Superada esta cantidad, el coste por ope-ración será de 0,7%.Tarifa 60: cuota mensual de 60 € para fac-turar con tu TPV hasta 150.000 €/año. Superada esta cantidad, el coste por ope-ración será de 0,65%.

Además, la cuota de la Tarifa Plana TPV BBVA también incluye:· Mantenimiento del TPV.· TPV con la última tecnología.· Compromiso de Calidad: instalación en menos de 7 días y reparación o sustitución en menos de 48 horas.

Otras ventajas:· Cuenta Compromiso negocio: comisio-nes de administración y mantenimiento: Exento (sujeto a vinculación mínima re-querida)· Leasing mobiliario:Hasta 7 años, EUR 6M+2,50%, comisión estudio 0%, apertura 1%

Consultar acuerdo en www.aeht.es

BBVA y AEH ofrecen ventajas financieras a sus pymes hosteleras asociadasw BBVA facilita, mediante este acuerdo, el acceso a líneas de crédito en condiciones favorables a los empresarios autónomos y pequeñas empresas de la Federación.

w AEH ratifica el acuerdo de la FEHR para hacerlo extensivo a todos sus asociados.

Se podrán beneficiar de productos tan innovadores como

la Tarifa Plana TPV

L’acord entre ambdues pasklfjaksfla

sfjassfsndflkjskd

Acuerdo FEHr-BBVA. ratificación acuerdo AEH-BBVA.

10alacarta

Innovar, millorar la qualitat del servei, apli-car nous sistemes que ens ajudin a contro-lar els costos, oferir productes nous, segur que són fórmules que ens han d’ajudar davant la situació de crisi actual i que po-dem assolir mitjançant la formació.

Per això, la vostra Associació continua treballant, ara més que mai, en oferir-vos noves propostes formatives subvenciona-des, (Plans de Formació Sectorial, crèdits a la formació, cursos a distància o telefor-mació, cursos PROFIT) per tal de portar la

formació a totes les empreses i a la mida de les vostres necessitats. Aquest llistat és una mostra de l’oferta de cursos pels pro-pers mesos d’aquest any 2009 i per 2010 per tal que participeu en aquells que si-guin de major interès o necessitat.

L’Aula de Formació AEH presenta un Pla de Formació Sectorial propi davant del Consorci per la Formació Contínua de Catalunya

Aula de formació

Cursos HorEs

Certificat Manipuladors d’Aliments 7Introducció a la informàtica 4040 menús per a restaurants 20Arrossos del món 15Tapes i entremesos 24Tècniques culinàries 24Rebosteria 20Cuina Regional 21Cuina i Conservació al Buit 20Cuina Mediterrània 18Sumiller I 28Sumiller II 36Tast de vins 15Cocteleria 15Perfeccionament de cambrers 4+8Tècniques de servei 8Millora de la qualitat en el servei de Restauració (PROFIT) 20

per més informació i inscripcions: Aula de Formació A E H rambla nova, 114, 2n 43001 TarragonaTel: 977 239 600 / fax: 977 224 350 / www.aeht.es / formacio@aeht.es

11alacarta

El Patronat Municipal de Turisme va dedicar els premis anuals a la tasca que realitzen els professionals del món del turisme de la nostra ciutat i

que es va dur a terme per primera vegada al Teatre Metropol.

L’acte fou presidit per l’alcalde de Tarra-gona, l’Il·lm. Sr. Josep Fèlix Ballesteros. També van assistir-hi altres autoritats com l’Honorable Conseller de la Generalitat, el Sr. Josep Huguet i Biosca, el Sr. Xavier Sa-baté, delegat del Govern de la Generalitat, el Sr. Sergi de los Rios, President de la de-legació del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona i Tinent d’alcalde de l’Àrea de Promoció i Estratègies de la ciutat i Projec-ció Exterior, entre d’altres personalitats de l’àmbit turístic, empresarial i polític de les nostres comarques i d’arreu del país.

El pla de Competitivitat Turística de la Tàr-raco romana marca les estratègies i ob-jectius que es portaran a terme per con-solidar Tarragona com a una destinació de turisme urbà i la Tàrraco Romana com a una de les principals destinacions de turis-

me cultural de la Mediterrània.El Pla forma part dels Plans de Compe-titivitat – Orientats a destins turístics de projecció internacional- del Pla del Turis-me Espanyol Horitzó 2020, -pla que pretén que l’any 2020 el sistema turístic espanyol sigui el més competitiu i sostenible, apor-tant el màxim benestar social-, i comporta un conveni de col·laboració entre Tures-paña (Intituto de Turismo de España), el Departament i el Consorci d’entitats locals format pel Consell Comarcal del Tarrago-nès i per tots els municipis del conjunt arqueològic romà (Tarragona, Altafulla, Constantí i Roda de Barà) inclosos dins la declaració del Patrimoni Mundial per la Unesco. L’Orientació temàtica del Pla ve donada per la declaració, per part de la Unesco, de fins a 15 monuments romans localitzats en els municipis que són objec-te de la proposta com a Patrimoni Mundial l’any 2000.

Dintre de les estratègies previstes hi ha la de cohesionar com a destinació turística els espais que conformen la Tàrraco Ro-mana, generar una imatge de Tarragona

com a capital cultural i de qualitat de vida als mercats emissors, vincular el patrimo-ni de Constantí i desenvolupar una oferta innovadora de productes turístics a la ciu-tat i de turisme cultural a Roda de Barà i Altafulla.El Pla de Competitivitat està basat en po-tenciar un recurs clau, com és el patrimoni romà de la ciutat i dels tres municipis con-tigus, com a element clau per al posiciona-ment exterior de la ciutat i, per tant, per a la captació de nous mercats internacionals que poden accedir a la ciutat gracies a la seva excel·lent connectivitat.

XIII edició dels premis Tarragona Turisme

Aquest pla potenciarà el patrimoni romà de la

ciutat i dels tres municipis contigus, per

al posicionament exterior de la ciutat

12alacarta

Quins han estat els resultats d’ocupació turística d’aquest estiu a la demarcació de Tarragona?Després d’un mes de juny fluix, vam veure com el mes de juliol començava a repuntar, arribant al mes d’agost amb ocupacions d’un 83,5 % en hotels, un 73 % en càmpings i un lleuger descens inferior a 3 punts pel que fa al nombre de viatgers i pernoctaci-ons.

Creu que es poden considerar uns bons resultats tenint en compte la crisi?Hem de tenir present que fins al darrer trimestre de 2008 el turisme va tenir un augment llarg i sostin-gut. Els resultats actuals són prova de la fortalesa i la capacitat d’adaptació del turisme, sobretot, si ho comparem amb altres sectors econòmics. Si s’ha produït aquesta aturada, en cap cas és atribuïble a la nostra competitivitat. El turisme depèn de molts factors, en especial de la situació econòmica dels mercats emissors, com ha estat el cas d’Anglaterra i en menor mesura Alemanya. Malgrat tenir molt present l’esforç d’adaptació de preus i la creació d’ofertes realitzada, si considerem el context de crisi mundial, els resultats d’enguany es poden considerar més que correctes.

Atesa la situació, quines mesures es prenen per

potenciar el sector a la nostra demarcació? De quin tipus? (ajuts econòmics, campanyes de promoció, etc.)Les mesures són moltes i diverses, a tall d’exemple el Govern ajuda a la modernització del turisme del Camp de Tarragona mitjançant el programa anual propi del sector: el Pla de desenvolupament turístic (PLADETUR), amb més d’1 milió d’euros d’incen-tius l’any 2008 per aquesta zona.A més a més del PLADETUR, les accions que s’han portat a terme arreu de la demarcació són el Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana; el Foment Turistic del Priorat i el de les Muntanyes de la Costa Daurada, on el Govern aporta 441.000 i 540.000 euros respectivament; el Pla Turistic dels Castells del Baix Gaià que vol potenciar el valor turistic d’un element tant significatiu com són els castells

de marca; el suport econòmic i la col·laboració per la construcció i el funcionament del Gaudí Centre de Reus; la col·laboració amb la Diputació de Tar-ragona, ajuntaments i associacions d’empresaris i l’Agència de Turisme de Catalunya per la promoció de la marca Costa Daurada; la col·laboració en l’organització de congressos, com el III Congrés de Turisme de Catalunya a PortAventura. Altres, com el foment de la marca Destinació Turistica Fami-liar (DTF) amb Calafell, Salou i Cambrils com a municipis ja certificats. La branca tarragonina del “Camí de Sant Jaume” (Camino de Santiago) que passarà per la Catedral de Tarragona i els llocs més emblemàtics de la Ruta del Cister; i, finalment, la potenciació al Camp de Tarragona del Programa per a la Restauració Orientat a la Formaciuó Integral dels Treballadors (PROFIT) amb més de 32 cursos realitzats a l’octubre de 2009. Tot i que, actualment, aquests cursos estan centrats en l’àmbit de la restau-ració, ja s’han estès a altres àmbits tals com els hotels i els forns de pa.

Quines actuacions de suport al sector realitza la Direcció General de Turisme?En aquests moments la Direcció General de Turis-me ja fa tres anys que ha endegat línies d’ajuts a la petita i mitjana empresa per tal que es modernitzi,

“Entre tots aconseguirem que Tarragona sigui un punt turístic fonamental per Catalunya”

ENTREVISTA Joan Carles Vilalta, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya

S’han engegat línies d’ajuda per a la petita i mitjana empresa perquè es modernitzi i s’innovi

13alacarta

adeqüi i innovi els seus establiments i la seva oferta. A més, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha portat a terme el procés de simplificació normativa de la Generalitat de Catalunya; la base d’aquest procés és la declaració responsable, la qual és el títol que permet que un establiment pugui comen-çar la seva activitat. A tot això, cal afegir-hi que està a punt d’iniciar el seu tràmit el Decret d’allot-jaments turístics (hotels, càmpings, turisme rural, blocs d’apartaments), el qual substituirà 13 normes introduint importants modificacions que ajudaran a la competitivitat de les nostres empreses i permetent la introducció de criteris de qualitat i competitivitat en el nostre sector. A més, cal sumar-hi les accions de promoció com l’any de França, l’any d’Itàlia, les acci-ons al mercat rus, etc. que es realitzen des de Turisme de Catalunya.

Quins creu que són els punts forts amb què el sector ha de fer front a la situació econòmica global? El sector turístic és un sector econòmic que està mostrant, per la seva fortalesa en aquests moments de crisi, una notable capacitat d’adaptació i la seva flexibilitat. Hem de ser capaços de dirigir-nos a uns mercats turístics cada cop més segmentats i l’estructura de la nostra empresa ho permet. La demarcació de Tarra-gona és una demarcació amb una diversitat d’oferta com poques hi ha a Catalunya, si fins ara el seu principal actiu han sigut les seves platges i una excel-lent oferta d’allotjaments, avui això no és suficient; ja es va complementar, fa temps, amb el principal parc temàtic del sud d’Europa, com és Port Aventura; tenim una oferta cultural en sentit ampli (gastro-nomia, enologia, patrimoni, esdeveniments, etc.) de primer ordre, només cal recordar que la Tàrraco Romana va ser declarada Patrimoni Mundial i un paisatge, només que ens desplacem quinze minuts cap a l’interior dels més bells i ben conservats de Catalu-nya, cal saber-ho posar en valor. A més, el sector de Tarragona disposa d’una experiència i d’una capaci-tat de generar coneixement, aprofitant l’intel·ligència turística com l’URV, que ha de permetre innovar per continuar sent capdavanters.

Es pot treure alguna cosa positiva d’aquesta conjuntura?Les crisis acceleren tendències i, sovint, tenen un efecte catàrtic sobre els sectors econòmics. Superaran millor aquesta crisi aquells que apostin per la qua-litat de la seva oferta, els que hagin sigut capaços de generar nous productes o de millorar els vells. Possi-blement, també es generin sinèrgies entre diferents sectors turístics que fins ara actuaven descoordinada-ment i que ara tenen necessitats els uns dels altres per poder donar un paquet turístic atractiu. La demarcació de Tarragona té capacitat per fer tot això i em consta que ho està fent.

Pensa que una major desestacionalització i una oferta més àmplia poden ser una sortida vàlida per evitar les contínues davallades del mercat laboral en el sector?Efectivament, la desestacionalització és un dels reptes

més importants que marca el nostre Pla Estratègic i fa temps que estem treballant en aquest sentit. A tot això, cal sumar-hi aquesta capacitat de generar una oferta més àmplia, tant pel que fa al producte, fora de temporada, que posem al mercat com pel territori. La potència que pot tenir un producte que lligui els municipis turístics de la costa amb una destinació enològica de primer ordre com és la comarca del Priorat, és un exemple.

L’any que ve acaba el termini d’execució de les accions previstes pel Pla estratègic del turisme a Catalunya 2005-2010. S’estan aconseguint els objectius?

En primer lloc cal tenir present que el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 (PETC) va ser concebut com un “full de ruta” inèdit. La major part de les seves accions i programes ja s’han realitzat o són en fase d’execució. Per altra banda, amb relació a l’esperit del PETC, la resposta

és rotundament afirmativa en el sentit que ha estat gràcies al PETC que s’ha determinat la necessitat d’anar més enllà del propi pla, ja que alguns progra-mes han quedat superats per les circumstàncies i s’han transcendit a bastament a partir de la materialitza-ció de les seves polítiques i accions. És per això que l’èxit del PETC, a més de les seves accions, és que ha estat pauta i guia per tothom que treballa en l’àmbit del turisme i que ha estat capaç de generar un precedent prou ambiciós per continuar aquesta trajectòria de situar l’activitat turística en l’estadi de consideració estratègica que es mereix com a motor econòmic del país i factor d’equilibri terri-torial.

Ara es posarà en marxa el Pla de Competitivitat de la Tàrraco Romana amb una inversió total de 4 milions d’euros, què suposarà per a la ciutat?

Tarragona ha de ser el gran referent de turisme cul-tural de la Costa Daurada; en concret, el Pla preveu i es marca com a objectiu, la consolidació, la cohesió i la desestacionalització de la Tàrraco romana com a una destinació de turisme cultural de la Mediter-rània. A més, ha de desenvolupar una oferta inno-vadora de productes de turisme cultural a Roda de Barà i Altafulla, de turisme a Tarragona, vincular el patrimoni de Constantí com a un actiu de la ciutat de Tarragona, en definitva, situar la ciutat de Tar-ragona com a punt turístic fonamental a Catalunya capaç de generar una forta economia extensiva als municipis d'Altafulla, Constantí i Roda de Barà i a tota la comarca del Tarragonès.

Hem de ser capaços de dirigir-nos a uns

mercats turístics cada cop més segmentats

14alacarta

Segons el Costumari Català fou a Montblanc on el primer cavaller lluità amb el drac i salvà la princesa

Montblanc és un dels municipis amb més varietat de recursos turístics de l'interior de la Costa Daurada. Recursos d'una vàlua indiscutible, malgrat que en molts casos no han estat posats en valor o s'ha fet per sota de les seves possibilitats.

L'existència d'uns recursos turístics in-suficientment aprofitats fou la raó per la qual l'Ajuntament de Montblanc va im-pulsar l'any 2000 la creació d'una Àrea de Turisme. A les portes de celebrar els deu anys de l'àrea, de l'oficina de turisme i de la marca turística “Montblanc Medieval”, es pot considerar que s'ha consolidat la transformació de la capital de la Conca de Barberà en un municipi on el turisme pu-gui deixar de ser una activitat secundària i es converteixi en una alternativa a la in-dústria.

Montblanc compta amb uns recursos tu-rístics de primer ordre: monumentals, na-turals, culturals, festius, artesanals, gas-tronòmics, etc. Aquest era i segueix sent el gran avantatge de Montblanc.

Un dels principals canals per donar a co-nèixer un dels conjunts monumentals medievals més atractius de Catalunya ha estat la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi. Cal recordar que segons el Costumari Català fou a Montblanc on el cavaller lluità amb el drac i salvà la prin-cesa.

sETmAnA mEdIEVAl

Amb més de vint edicions celebrades, la Setmana Medieval marca el període de l'any amb més activitat turística a Mont-blanc. En dos caps de setmana es concen-tren cada any entre 30 i 40 mil visitants que converteixen la vila en un referent turístic de primer ordre.

La XXII edició de la Setmana Medieval se celebarà del 23 d’abril al 2 de maig de 2010. En aquesta edició s’espera que els grans canvis de la passada edició es consolidin. Actes com la visita guiada teatralitzada

pels principals monuments de Montblanc o Les Nits Malignes amb actes pensats i fets pel jovent, però que estan oberts a tot-hom que tingui ganes d’allargar les nits de la Setmana Medieval; aquesta activitat va tenir molt èxit i enguany es veurà reforça-da amb més concerts.Els actes consolidats com el Pas de Ronda, la representació de la llegenda de Sant Jor-

di, el Mercat Medieval o la mostra d’oficis es tornaran a celebrar durant els dos caps de setamana que durarà la festa.

Una de les novetats són les Credencials, un acte que es recupera per aquesta pro-pera edició. L’Entrega de Credencials és un acte de protocol, on els nobles de les quatre cases nobiliàries de la vila (Alenyà,

montblanc, potència turística de l’interior de la Costa dauradaLa Setmana Medieval, Terrània, Clickània i la Fira de Sant Martí són quatre cites que fan de Montblanc un punt de referencia a la Conca de Barberà

15alacarta

Vilafranca, Gener i la casa Reial, represen-tada pel Veguer) lliuren les seves cartes credencials a sa Majestat el Rei.

L'Àrea de Turisme de Montblanc va apos-tar per desestacionalitzar l'arribada de vi-sitants a la vila, i en l'actualitat, a banda de seguir arribant els primers mesos de l'any amb motiu de la calçotada i a la primavera amb la Setmana Santa i la Setmana Medi-eval, la tardor també s'ha convertit en un període d'activitat turística.

Per això, a finals de setembre, Montblanc posa en marxa la campanya d'esdeve-niments turístics de tardor. L'any 2008 s'inicià aquest projecte que pretén atraure visitants a la vila els mesos de setembre, octubre i novembre. L'any passat, després

d'un mal estiu turístic, la tardor va resultar molt positiva. Enguany, amb un estiu altre cop fluix, s'espera poder activar el sector turístic amb la celebració de Terrània, Clic-kània i la Fira de Sant Martí.

TErrànIA

El Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc va celebrar-se del 25 al 27 de setembre i les xifres registrades foren excel·lents tenint en compte la situació econòmica global. Més de 9.500 visitants i prop de 31.000€ en vendes de ceràmica artística van ser el balanç final.

Terrània acollí prop d’una quarantena de ceramistes de Catalunya, Espanya, França, Alemanya i el Regne Unit. S’hi van fer de-

mostracions, forns al carrer, exposicions de ceràmica i, després de set edicions, es va cloure amb la sensació de tenir consolidada una mani-festació turística i cultural reconeguda en el món de la ceràmica a nivell internacio-nal.

La XXII edició de la Setmana Medieval es

celebrarà del 23 d’abril al 2 de maig de 2010

16alacarta

ClICkànIA

El festival de Playmobil arriba tot just a la segona edició amb unes perspectives molt optimistes després de tenir més de 8.000 visitants el primer any.

Enguany se celebra els dies 10, 11 i 12 d'octubre, un dia més que l'any passat, i afegeix novetats com el fet de no tancar al migdia, ampliar l'espai del festival amb una carpa de 300m2, disposar d'una zona d'aparcament de cotxets d'infants i poder adquirir anticipadament les entrades.

Clickània atrau un perfil de visitant familiar que l'any passat va incidir molt positiva-ment en restaurants i comerços de la vila, fins a situar l'esdeveniment, pel que fa a l'opinió d'aquests empresaris, a un nivell proper al de la Setmana Medieval.

FIrA dE sAnT mArTí

L'any passat també es va estrenar una fira de productes agroalimentaris de la Conca de Barberà. La segona edició serà els dies 7 i 8 de novembre.

Està previst que torni un altre cop la cuina en directe, les degustacions, les demostra-cions i que públic local i els visitants des-cobreixin els productors comarcals de vi, cava, formatge, mel, galetes, embotits... i a la vegada vegin com els restaurants de Montblanc elaboren les seves receptes amb aquests ingredients.

Es tracta d'una bona oportunitat de pro-mocionar els productes autòctons i tam-bé aquells establiments que dia a dia els transformen per servir-los a taula.

Quan va néixer la marca turística Mont-

blanc Medieval la voluntat era aglutinar tot allò que es pugui anomenar turístic: recursos, activitats econòmiques direc-tes, indirectes i complementàries, esdeve-niments, etc. La intenció era projectar la vila de Montblanc com un tot compacte format per múltiples atractius de qualitat adreçat a públics diversos (principalment el català, però conscients del gran poten-cial d’allotjament que ofereix tota la Costa Daurada).

Montblanc actualment és una destinació turística reconeguda, però encara té trajec-

te per recórrer per ser un municipi amb un veritable producte turístic promocionable tot l'any. S'ha estat capaç de crear i mante-nir esdeveniments que generen milers de visitants, però si es vol tenir una activitat turística sostinguda és indispensable una visió integral del producte turístic local que inclogui, no només l'administració, també les empreses, les infraestructures, els equipaments, la cultura, el paisatge... transformant tant el patrimoni tangible i intangible del qual es treu rendiment tu-rístic, com el model de gestió d'aquest pa-trimoni.

17alacarta

El convent de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan va acollir, el passat 1 d’octubre, l’acte inaugural de les pri-meres Jornades Gastronòmiques del Corder de la Terra Alta, amb la pre-sència de 150 persones i de diversos representants del món de la restau-ració i la gastronomia de les Terres de l’Ebre. Aquesta inicativa compta amb el suport de l’Associació d’Em-presaris d’Hostaleria i els consells reguladors de les DO del vi i l’oli de la comarca. El consell Comarcal de la Terra Alta i la Diputació de Tarragona també “acompanyen” aquesta inicia-tiva liderada pels sectors productius de la zona.

Aquestes jornades neixen de la ne-cessitat de donar a conèixer els pro-ductes més emblemàtics de la Terra Alta, i es van començar a “cuinar” fa dos anys amb una trobada informal amb els restauradors de la comarca dirigida pel Departament de Desen-volupament Econòmic del Consell Comarcal de la Terra Alta de la mà de Montserrat Pellissa. En aquella reunió es va demanar que elaboressin una llista dels productes més emblemà-tics de la zona, i el producte amb què tots varen coincidir va ser el corder destacant la seva qualitat.

El passat mes de maig, es va comen-çar a ficar fil a l’agulla a aquestes jor-nades per donar a conèixer aquest producte com el més representa-tiu de la ramaderia de la Terra Alta i molts cops un gran desconegut culi-nàriament parlant. Amb aquest plan-tejament es van acollir al projecte 15 restaurants, que cuinaran menús al voltant de la carn de corder. Els plats més comuns són el “ternasco”, que a la Terra Alta és l’espatlla de corder al forn, i, és clar, la carn rostida (a la Terra Alta s’anomena carn al corder). També podem trobar plats que in-tenten fer una interpretació diferent de la cuina del corder com pot ser

“Cuixa de corder farcida amb figues i cuinada a baixa temperatura 8 hores i desglaçada amb vi ranci” del Res-taurant Can Josep a Bot o “Brau de corder cuit a baixa temperatura amb herbes aromàtiques, daus de prèssec caramelitzats i deshidratats” del Res-taurant Moderno de Vilalba dels Arcs. Naturalment, a tots els menús, a ban-da dels plats amb carn de corder, hi ha els ingredients bàsics de la comarca: vi, oli i les postres tipíques com ara el mostillo o les pastes comarcals (cas-quetes, cocs de sagi, cocs d’aiguar-dent o muntet…). Als menús també hi tenen cabuda altres productes tradi-cionals com l’embotit, els ganyims o l’abadejo (bacallà a la Terra Alta). Els preus d’aquests menús oscil·len entre els 25 euros el més econòmic i els 35 euros el més car.

Per a aquestes jornades, que finalit-zaran el proper 30 de novembre, s’ha editat una guia on, a banda de les benvingudes de suport d’Àngel Fer-ràs, President del Consell comarcal de la Terra Alta, Sergi Montalà, som-melier i membre del comitè de tast del Consell Regulador DO Terra Alta i Carme Duch, directora de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils, volem destacar l’apadrinament de Ferran Adrià, un dels millors cuiners del món, la familia paterna del qual prové de Batea i Vilalba dels Arcs, fet que ens pot fer pensar que les arrels de la seva cuina estan a la nostra co-marca.

Els restaurants que s’han adherit a les jornades són: Hostal Can Barrina i Vi-lar Rural (Arnes), Ca l’Antoni (Batea), Can Josep (Bot), Cal Pelegrí (Corbera d’Ebre), Restaurant Àngel (el Pinell de Brai), Fonda Serres, Hotel Piqué i Res-taurant la Fontcalda (Gandesa), Casa Barceló, Hotel Miralles, Can Joan i Venta del Romé (Horta de Sant Joan), Casa Ecològica (la Fatarella) i Res-taurant Moderno (Vilalba dels Arcs).

la Terra Alta promociona la carn de corderMés d’una dotzena de restaurants de la comarca prepararan menús on combinaran els productes bàsics de la Terra Alta com el vi i l’oli amb la carn de corder.

Ferran Adrià dóna suport a la iniciativa recordant les arrels

terraltines de la seva família paterna

18alacarta

La idiosincràsia de la Terra Alta la fa una de les zones vitivinícoles més caracteris-tiques de Catalunya, regió vitivinícola de tradició mediterrània i amb una metereo-logia excepcional per a l’elaboració d’un dels millors raïms de la nostra terra. Les zones de producció de les vinyes de la Ter-ra Alta tenen les característiques idònies per poder obtenir el raïm sa, madur i amb caràcter.

Tradicionalment, la Terra Alta fou zona de vins blancs i de licor, però amb el pas del temps la riquesa del seu terrer permet produir vins blancs, rosats, de licor i so-bretot vins negres. El procés d’elaboració del vi, majoritàriament, és de tipus tradi-cional amb un suport tecnologic que as-segura una conservació òptima del vi fins al moment del seu consum. Podem des-tacar la peculiar maceració del vi blanc que permet l’extracció d’aromes i d’altres substancies presents a la pell del raïm a través d’un contacte controlat durant unes poques hores del most flor amb la pell.

A la Terra Alta hi ha diferents varietats, però em volem destacar una en concret, la garnatxa blanca. És la mes arrelada al

terreny; les vinyes, ceps rústics i raïm de-licadíssims, tenen una edat mitjana de 25 anys. La seva excepcionalitat radica en l’excel·lent adaptació al nostre terrer i l’ex-tensa gamma de vins varietals d’aquesta vinífera. Terra Alta disposa d’un terç de la superfície mundial d’aquesta varietat.

La seva peculiaritat i qualitat ha sigut re-coneguda a la “Guia Peñín de los Vinos de España” premiant com a excel·lent el vi blanc de garnatxa Edetària, amb 94 punts, situant-lo com el vi de la DO “Terra Alta” més ben puntuat de les darreres 5 edici-ons de la guia. Aquest reconeixement ha obert les portes a què la Ganatxa Blanca de la Terra Alta tingui representació al “Sa-lón de los mejores vinos de España 2010” que se celebrarà a Madrid el proper 4 de novembre.

La garnatxa blanca marca de prestigi de la Terra Alta

D.O.Terra Alta

Terra alta, una terra amb identitat pròpia

El vi de garnatxa blanca, Edetària, de la DOTA entre els millors vins espanyols

19alacarta

Des de fa 22 anys, cada primer cap de setmana de novembre, Gandesa celebra la Festa del Vi. Aquesta festa, que va co-mençar com una jornada de diversió en-tre amics per celebrar que s’havia acabat la verema, s’ha anat consolidant any rere any com a punt de trobada dels cellers i les cooperatives de la DOTA i de la gent de la terra. Enguany, la XXII Festa del Vi de Gandesa se celebrarà durant els dies 6, 7 i 8 de novembre.

La festa, que és una de les trobades més importants de la demarcació, tant per pro-ductors com per consumidors, començarà divendres 6 de novembre amb la inaugu-ració, al voltant de la Cooperativa de Gan-desa, dels estands dels diferents cellers i cooperatives que hi ha a la comarca, on es podran degustar el seus vins a preus molt assequibles. És una excel·lent ocasió per conèixer els vins del terrer terraltí. A la nit se celebra un dels actes més importants de la festa, el sopar de la Festa del Vi, que acapararà tota l’atenció de la jornada inau-gural, on es farà lliurament dels guardons del “Concurs de Vins amb D.O. Terra Alta”, que fa una selecció d’entre més de 100 referències per les 13 categories que dis-tingiran els vins guanyadors de la DOTA. Aquest any presentarà l’acte de lliurament de guardons el periodista esportiu de

televisió de Catalunya, Lluís Canut. La degustació de vins continua durant tot el cap de setmana, enguany és el primer any que s’obrirà en diumenge a la tarda. A banda, dissabte es realitzen diverses ac-tivitats per l’apropament popular cap a la cultura del vi. Es realitzaran cursos ràpids de cata de vins adreçats a aquells que vul-guin gaudir de la introducció a la degus-tació de vins i degustacions de vi comen-tades. També es podrà gaudir d’activitats lúdiques adreçades a tots els públics, com la plantada de gegants, i per als més pe-tits, com els jocs tradicionals. El dissabte acabarà amb aperitiu, concert i ball.Però un dels actes més esperats i més importants, juntament amb els ja anome-nats, es fa diumenge i és el dinar popular “La Clotxa”, on es cuinarà el menjar típic de la terra que consisteix en mig pa de pa-gès farcit amb tomàquet i alls escalivats i l’ingredient principal, la sardina de “cas-co”, arengada, acompanyats amb embotits de la matança del porc.

Aquest acte congrega moltíssima gent i es fa als exteriors de la Societat Unió Gande-sana. A més d’aquest acte podem gaudir de la trobada de Harley amb motiu de la II Ruta del vi Harley & Custom i, és clar, de les degustacions als estands que estaran oberts matí i tarda.

Festa del Vi, l’aparador dels vins terraltins

Lluís Canut serà el presentador de l’acte de lliurament de guardons

del concurs de Vins de la DO Terra Alta

Tarragona, 42 · 43796 Batea Tel. 977 43 05 966 www.altavins.com

VINS AMB PREMIS

Ilercavonia: Decanter World Wine Awards - CommendedTempus:Medalla De Plata-Concurso Mundial De BruselasMedalla De Plata: Bacchus Medalla De Bronze: The International Wine & Splrlt CompetitionDecanter World Wine Awards - CommendedDomus Pensi: decanter Abril 2006 -4 EstrellesConcours Mondial De Bruxelles 2009 - Gran Medalla D’Or

Av.Aragó, 20 · 43780 Gandesa TERRA ALTATel. 977 42 10 80· 686 135 921 · www.vinsjosepvicens.com

20alacarta

nou soci de Critèria a portAventura

Criteria Caixa Corp ha arribat a un acord amb Investindustrial perquè aquest s’incorpori com a soci a la companyia que explotarà el parc

temàtic de la Costa Daurada, Port Aventu-ra, amb una participació del 50%, quedant el 50% restant en mans de Criteria. Amb aquesta operació, Criteria fa un pas impor-tant per potenciar al parc a llarg termini, ja que aconsegueix que un grup industrial de caire familiar i amb prestigi a Catalunya s’incorpori a la gestio d’aquest projecte plenament consolidat.

En un principi, el tancament de l’opera-ció, amb una ampliació de capital per part d’Investindustrial de 94,8 milions d’euros, està previst per a l’acabament d’enguany, un cop s’hagin acomplert les condicions i els tràmits legals habituals d’aquest tipus d’operacions.

Aquesta operació comportarà la reorganit-zació societària de PortAventura, que s’es-

cindirà en dos societats independents. La primera empresa, amb un 50% de l’accio-narat format per Criteria i l’altre 50% per Investindustrial, inclourà el parc temàtic PortAventura i el Caribe Resort, Gold River i el Paso, i el futur Centre de Convencions que té previst obrir aquest mes d’octubre. Els terrenys d’ús residencial i comercial com també els tres camps de golf i del Be-ach Club pertanyen a la segona empresa, l’accionista únic de la qual seguirà sent Criteria Caixa Corp.

Segons Gonzalo Cortazar, conseller direc-tor general de Criteria, “amb la incorpo-ració de Investindustrial a l’accionarat de PortAventura, Criteria guanya un soci in-versor de reconegut prestigi i experiència en el sector. El pla de negoci preveu donar un nou impuls al parc temàtic mitjançant inversions per valor de 80 milions d’eu-ros aproximadament durant els propers quatre anys, repercutint amb beneficis als clients, empleats i accionistes de PortA-ventura i reforçarant la seva posició com a parc temàtic líder al sud d’Europa”.

Per la seva banda, Carlo U. Bonomi, con-seller delegat d’Investindustrial, afirma que “la lògica de la inversió en actiu de les característiques de PortAventura inclou: la qualitat de l’actiu i del seu equip gestor, el caràcter únic del soci (Criteria/La Caixa), amb el qual compartim aquesta inversió; el coneixement industrial per part d’Inves-tindustrial en un actiu anàleg (Gardaland) i en la gestió de marques de primer nivell

Investindustrial va ser soci majoritari de

Gardaland, el primer parc temàtic Italià.

21alacarta

Criteria mantindrà el 50% de la societat que

gestionarà el parc temàtic PortAventura

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008The Tussauds GroupLa CaixaAnheuser BuschFecsaUniversal Studios Recreation GroupAcesaAbertis

40,01 40 40 40,533,19 33,2 33,2 33,59 37 37 40 40 40 41,7 80,04 93 94 97 10019,99 20 20 19,99 20 20 16 16 16 15 13,6 36,79 6,8 6,8 5,92

37 37 37 37 37 376 6 7 7 7 6,3

6,3 6,3 3 3

0

20

40

60

80

100

1 9 9 4

1 9 9 5

1 9 9 61 9 9 7

1 9 9 81 9 9 9

2 0 0 02 0 0 1

2 0 0 22 0 0 3

2 0 0 42 0 0 5

2 0 0 62 0 0 7

2 0 0 8

The Tussauds Group L a CaixaAnheuser Busch FecsaUniv ersal Studios Recreation Group AcesaAbertis

Variacions (en %) en l’accionariat del parc des de la seva creació

(Ducati Motorbikes) a Itàlia i la voluntat d’invertir fons a Espanya, concretament a Catalunya, ja que és una de les regions europees més atractives per invertir-hi. A més, la nostra presència històrica a Cata-lunya a nivell industrial i filantròpic ha es-tat element clau en aquesta operació”.

PortAventura és, en l’actualitat, el parc temàtic més important d’Espanya en in-gressos, visitants i rendibilitat, i el segon del sud d’Europa en nombre de visitants. Durant l’any 2009, la societat ha inagurat un nou hotel temàtic i té previst inagurar un Centre de Convencions amb una super-fície de 14.500 metres quadrats i capacitat per a 4.000 persones, que inclourà els ul-tims avenços en tecnologia.

D’altra banda, Investiundustrial és una societat focalitzada al sud d’Europa que té una experiència destacada en el sector dels parcs temàtics, ja que va ser accio-nista majoritària de Gardaland, el primer parc temàtic italià amb aproximadament 3,5 milions de visitants anuals, on va con-tribuir a millorar el creixement i la rendibi-litat del parc. Pel que fa a responsabilitat social, destaca la seva iniciativa Fundació Invest Children amb seu a Barcelona, que promou diversos projectes socials d’inte-gració de persones amb discapacitat intel-lectual i la seva inserció al món laboral.

22alacarta

La nova edició d’una prova completa del Campionat del Món de Ral·lis ha deixat obertes tot un seguit de qüestions. La prin-cipal, sense cap mena de dubte , és que ha transcendit a la premsa que Tarragona, la Costa Daurada, no té ni molt menys asse-gurat seguir acollint aquesta prova. L’aban-dó de Movistar, principal patrocinador, ha deixat tocats els promotors que necessi-ten 600.000 euros si no volen veure com el Ral·li se’n va a altres terres.

Tenim la sensació que aquesta prova pas-sa sense pena ni glòria a casa nostra da-vant la indiferència de tots plegats. El que es reflecteix als mitjans, més enllà de la informació merament esportiva, és l’escàs suport institucional i social, quan estem parlant d’un esdeveniment equiparable a un Gran Premi de F1. Per què aquesta baixa motivació tot i la gent que atrau i la impecable organització del RACC? I no oblidem que a dia d’avui no hi ha cap es-deveniment que sigui capaç de projectar la marca Costa Daurada arreu del món com ho fa aquesta prova.- Per què no ens interessa?- Ens és igual si se’n va?- Tan sobrats anem de promoció i imatge internacional?- No som capaços de treure més rendiment a un fet esportiu, social i econòmic d’aquest nivell?- El sector turístic en pot prescindir?- Si aquestes preguntes es responen amb

una ganyota no call parlar-ne més, sinó que cal fer alguna cosa. Som un territori especialitzat en deixar passar oportunitats: patrimonide la humanitat, Nàstic a primera, indiferència davant el negoci creuerístic, implicació zero en el negoci religiós de l’Any jubilar, el Ral·li no pinta bé... i especi-alistes en crear invents del TBO.- Mentre ens ho rumiem, el que inunda la premsa són notícies desfavorables al Ral·li: que si brutícia a les cunetes, nens que no

poden anar a escola, camps de conreu fets malbé i menys mal que ningú pren mal, si no, el Ral·li seria considerat com a mínim un esdeveniment de violència domèstica.- Caldria recuperar el seny i ser capaços de potenciar, promocionar i posar en valor el que tenim, la situació és prou complexa i requereix d’accions coordinades i ben lide-rades per tal de ser allò que ens mereixem ser. Encara estem a temps amb el Ral·li. En serem capaços?

Volem el ral·li CatalunyaCosta daurada

Tret de sortida del ral·li Catalunya Costa daurada l’any 2008 .

23alacarta

Ja tenim totes les peces, només falta vostè.

*Sub

ject

e a

cond

icio

ns p

artic

ular

s

Telf. de contacte:

902 026 744L’1% de la facturació, va dirigit a aquestes organitzacions

WIMAX GLOBAL ACCESS Neix de l’empara del major operador de transmissió de dades del món, amb la finalitat d’oferir solucions de conectivitat a qualsevol empresa o administració pública allà on es trobi, proporcionant-li solucions de veu, transmissió de dades, hardware, telefonia mòbil, connexions de banda ampla simètriques, xarxes sense fil i un llarg etc de solucions tecnològiques d’avantguarda acords a les noves necessitats.

Solucions exclusives per empreses de laprovíncia de Tarragona

• AdSL gratuïta per a tota la vida*

• Subvencions de centraletes

• TrucadeS nacionalS (metropolitanes, provincials i interprovincials) a 0,03 e/min. sense establiment de trucada i tarificat per segons

• TrucadeS de fix a mòbil a 0,15 e/min. sense establiment de trucada i tarificat per segons

• línea 902 sense quota d’alta i sense quota mensual

per més informació:

info@wiaccess.eswww.wiaccess.es

24alacarta

De tant en tant, podem veure a la premsa alguna notícia relacionada amb la vella aspiració que, algun dia, el Port de Tarragona es converteixi en un port receptiu de creuers turístics.

Així, si algú vol, pot consultar el diari ”El Punt” de 27 de juliol o el “Indicador de economía” del mateix mes on trobarà pinzellades que reflecteixen que és un assumpte que encara està viu, que no està enterrat, per bé que ens sembla que són accions, com a mínim, a mitjà termini, i la percepció del sector turístic és que dia que passa, dia que es perd. Aquest neguit s’incrementa en contemplar que mentre les notícies dels diaris d’àmbit local parlen d’un “estudi de viabilitat“ o de “dissenyar una nova estratègia” les notíci-es de la premsa especialitzada ens parlen de “creixements exponencials” en el sec-tor de creuers de la Mediterrània, -àdhuc en un context de crisi econòmica-.

Sense anar mes lluny, aquest any Màlaga espera rebre 300 creuers, un 27% més que

el 2008. Això representa que casi 350.000 persones desembarquen i trepitgen la ciu-tat, vagin on vagin, i molts d’ells, a més, visiten la ciutat com a part del seu trajecte. Barcelona ha rebut 2,07 milions de creue-ristes, un 17,5% d’increment respecte de l’any anterior, any que, al seu torn, ja havia incrementat un 26% sobre l’anterior.Altres ports com Alacant, Balears o San-tander estan fent els deures, inclús Caste-lló espera rebre la primavera de 2010 els primers creuristes.

I si algú posa en dubte la capacitat d’atrac-ció turística del conjunt de la Costa Dau-

rada i que no mereix una via a través del mar, doncs, senzillament, és un perfecte desconeixedor de la realitat.

Si parlem de conjunts monumentals n’hi ha per escollir, si parlem de D.O. vitivi-nícoles també, si parlem de golf, també, si parlem de parcs o turisme de família, també, i, en qualsevol cas, al mateix ni-vell que qualsevulla de les ciutats abans esmentades i que ja han entès quina es la importància del sector dels creuers com a un dels pilars per acabar essent una desti-nació turística complerta. Si us plau, pas-sem a l’acció!

El port de Tarragona s’ha de potenciar com a destinació turística de creuers

Tarragona té la suficient capacitat

turística per absorbir el turime de creuers

Imatge del port de Tarragona

25alacarta

El Departament d’Innovació de la Genera-litat, Universitat i Empresa està elaborant un Decret que intenta unificar tota la nor-mativa, avui existent, sobre allotjaments turístics refonent en una sola norma tots aquells decrets i ordres existents que re-gulen des d’hotels, pensions, apartaments, càmpings, etc.

Aquest Decret que neix amb la vocació de formar part del Codi Turístic de Catalunya, té, doncs, una especial importància pels diferents sectors turístics de les nostres comarques atès que serà l’instrument més important de regulació, categorització, tràmits de legalització, etc. I és per això que ha merescut una anàlisi per part dels nostres serveis tècnics que, amb la ines-timable col·laboració de diferents tècnics

dels principals establiments turístics de la Costa Daurada, que han canalitzat un se-guit d’al·legacions al esborrany del Decret a què ens referim, a través de les Patronals Catalanes.- Pimec i Confederació Catalana d’Hostaleria i Allotjaments Turístics.

La Federació d’Hostaleria ha basat les se-ves reivindicacions en disset al·legacions que se centren principalment en temes com els horaris d’atenció al públic perma-nent durant 24 hores, els sistemes de re-serva, horaris de lliurament de les habita-cions al client, requisits tècnics mínims de les instal·lacions i dels serveis mínims a oferir, barems de qualitat, el manteniment de l’especialització de l’hotel de muntanya, o aspectes relacionats amb els càmpings, com els bungalows, etc.

El projecte de decret d’allotjaments turístics a debat

Cursos de vins, tastos i visites, actes culturals, avantatges en productes, accés a vins d´edició limitada...

Carrer Mitja Galta, 32 ·43379 Scala Dei, Priorat, Spain · Tel. Fax +34 977 827 055 www.vinslaconreria.com

La Conreria d´Scala Dei continua en l´actualitat amb el llegat vitivinícola heretat pels monjos Cartoixans i vol compartir i gaudir amb el seus amics de la riquesa històrica i vitivinícola de la zona, és per això que es crea, amb la finalitat que esdevingui un punt de trobada social, El Club del Vi de La Conreria d´Scala Dei

26alacarta

BREUS

El relleu de FECSA ENDESA a les més d’una dotzena de companyies comercialitzadores està comportant un seguit de greus problemes que afecten els usuaris que per la seva banda romanen perplexes i amb poca o nul·la possibilitat de reacció.

En primer lloc, resulta evident la manca de capacitat del mercat de subministrament elèctric per engolir l’allau de contractació a què s’han vist sotmesos durant les darreres setmanes i no han pogut gestionar els milers de contractes pendents, la qual cosa ha provocat un col·lapse del sistema administratiu de les companyies.

Infinitat de les nostres empreses no han rebut la factura en condicions, malgrat haver intentat el seu pas a la companyia comercialitzadora que finalment varen escollir.

Alguns, fins i tot han pagat el rebut de la llum domiciliat al banc, i més d’un mes després encara no n’han rebut la factura i, per tant, no poden comptabilitzar el seu IVA, ni la despesa, ni comprovar-ne els criteris i preus de facturació i la seva conformitat. Altres, han rebut lectures “estimades“ molt per damunt de la real, molt pocs per sota de la mateixa.Això sí! El Calendari de penalitzacions per no incorporar-se al mercat lliure segueix essent aplicat amb total contundència i les factures es veuen incrementades segons els següents percentatges si no s’han incorporat al mercat lliure.

CAlEndArI dE pEnAlITZACIons

1. 1 de juliol + 5 %2. 1 d’octubre + 5%3. 1 de gener + 5%4. 1 d’abril + 20%5. 1 d’octubre: Suspensió del subministra-ment segons Llei vigent si no disposa de contracte en mercat lliure.6. Aquests càrrecs són independents dels increments dels components regulats que el Govern publiqui.

rEClAmACIons

Totes aquelles empreses que tinguin una queixa, sigui perquè no reben les factures o les reben amb les tarifes d’últim recurs, els tramiten una reclamació adreçada a la comercialitzadora. Transcorreguts 15 dies

sense contestació de la comercialitzadora podran utilitzar un recurs “tipus” que s’ha elaborat amb el suport i coordinació amb PIMEC a nivell de tot Catalunya.

Recordeu! És un mercat lliure, que si bé de lliure no en té res, sí que hem d’aprendre a cursar les queixes. Aquesta és l’única manera que el col·lectiu té per millorar mínimament el servei.

És un fet que els usuaris tenim prou feina com per mirar el rebut de la llum i enfrontar-nos a les subministradores, però és precisament aquest fet que ens afebleix.

Si us plau! Mireu el rebut, examineu-lo i si no hi esteu conformes utilitzeu l’AEH per defensar els vostres drets!

Caos elèctricEl pas de l’energia elèctrica al mercat lliure està resultant caòtic.

Juan Moles, president: “és un molt greu error gravar l’activitat productiva amb més impostos pel que es pot traduir en un descens del consum". En l’hostaleria i el Turisme hauríem de suportar un punt més de l’impost i això perjudicarà l’ocupació, perquè haver de plantar cara a un 8% d'IVA obligarà a re-tallar despeses d’on sigui, de personal, de manteniment o de qualsevol altra partida

per equilibrar els comptes de resultats."

La Confederació Espanyola d’hotels ha su-bratllat l’evolució del sector turístic en els últims mesos, un dels principals motors de l’economia espanyola i ha recordat, a més, la caiguda de la rendibilitat en tots els allotjaments turístics que han hagut de reduir preus per plantar cara a l’actual crisi econòmica.

CEHAT alerta que la pujada de l'IVA afectarà el Turisme

27alacarta

BREUS

L’Associació d’empresaris de discoteques que fins ara tenien la seva seu social al carrer Unió de Tarragona, compartirà des d’ara el sostre de l’AEH, a les instal·lacions de la Rambla Nova, 114 de Tarragona.

Amb aquesta incorporació s’intentarà rendibilitzar al màxim les infraestructures

existents així com minimitzar els costos d’ambdues organitzacions, en el benen-tès i com a premissa comuna que ambdu-es organitzacions continuaran treballant pels interessos dels seus associats des de les especialitzats que els són pròpies. Així, com diu la dita castellana, “Juntos, pero no revueltos”.

L’ Associació de discoteques s’incorpora a la seu de l’AEH.

El President de la Federació Espanyola d’Hosteleria alerta en el sentit que l’endu-riment la Llei Antitabac podrà perjudicar enormement el sector hostaler, des del punt de vista econòmic.

José María Rubio afirma que als altres països europeus on es va implantar la prohibició de fumar va suposar una clara merma en la facturació dels locals d’hos-taleria. A més, afirma que Espanya no està al mateix nivell que la Unió Europea ni té les mateixes lleis ni costums. El res-ponsable de la FEHR se sent molt satisfet amb el funcionament de l’actual norma-tiva que, en la seva opinió, deixa espais lliures tant per a fumador com per a no fumadors. Per al Sr. Rubio la reforma de la Llei Antitabac no seria necessària si es

fes complir estrictament i es castigués els que no la respecten.

El president de la FEHR també insta el mi-nisteri de sanitat a donar una solució a tots els hostalers que van fer importants refor-mes als seus establiments per adaptar-los a la llei Antitabac i que podrien resultar inútils si es modifica la normativa. En el mateix sentit, Jose María Rubio demana al departament de Trinidad Jiménez que tingui en compte les opinions i les neces-sitats del sector hostaler abans de posar en marxa qualsevol reforma de llei.

Els responsables de la FEHR asseguren que el sector no defensa el tabac, sinó els seus clients, tant si són fumadors com si no.

La FEHR alerta de les perjudicials conseqüències econòmiques

L’Hotel Termes Montbrió va celebrar la ‘V Jornada de Turisme i Salut’ organitzada per l’Associació Balneària de Catalunya. L’acte va ser inagurat pel conseller d’In-novació, Universitats i Empresa, Josep Huguet; l’alcalde de Montbrió del Camp, F. Javier Escoda; el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio i el president de l’Associació Balneària, Joan Armengol.

En l’acte es van abordar temàtiques de candent actualitat per al sector en dues taules rodones; la primera: “El present i futur del turisme dels recursos sanitaris”, on va moderar Josep M. Sabaté, director de CAT Salut, i van intervenir Joaquim Pellejà, director dels Serveis Territorials de Salut de Tarragona, el cap de la Divisió d’Avaluació dels Serveis Sanitaris, Josep M. Argimon, Julián Tejerizo del Imserso i finalment, Xavier Llebaria, director ge-rent de l’Agència de Protecció de la Salut. I la segona: “El present i futur del turisme de salut”, va ser moderada per Joan Car-les Vilalta, director general de Turisme, i hi van intervenir Francesc Bueno, cap de Promoció del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; Francesc Sabió, sotsdirector general de Mines, i Xavier Civit, president de l’Associació Catalana de Envasadors d’Aigua.

L'Associació Balneària de Catalunya organitza la ‘V Jornada de Turisme i salut a l'hotel Termes montbrió’