alacartaRevista dels professionals d’hostaleria de les comarques de Tarragona Número 33

Octubre de 2010

Marc Armengol nou president de l’AEHT

L’aigua, un bé de luxe

Josep Aragonés (Ebre Biosfera):“L’objectiu és posar en valor el patrimoni natural i paisatgístic de les Terres de l’Ebre”·

2alacarta

08FESTIVALFoto gastronòmica

14ACTUALITATL’autovia A-27

FINS SEMPRE!

Josep Martí President de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona

EDITORIAL

ÍNDEX

Confio que algú hagi tingut la paciència d’anar llegint aquest editorial des d’on he tingut l’ocasió d’adreçar-me a vosaltres, companys de professió, i des d’on us he tramès les moltes cabòries que es viuen en aquesta Associació que m’ha correspost el gran honor de presidir durant quasi nou anys.Com passa el temps! Ja fa quasi nou anys que vaig assolir aquesta tribuna, amb tot el pes de la responsabilitat d’haver de representar una de les millors professions del mon: l’hostaleria.Ho he fet amb tota la dedicació i afecte, i us he de dir que em considero suficientment recompensat amb la vostra consideració i confiança.Però crec que ha arribat el moment de facilitar el meu relleu. I ho faig convençut de la conveniència de fer-ho, tant pel meu moment personal com per la vàlua de la persona que m’ha acompanyat en la vicepresidència durant aquests anys i que, per la seva joventut, preparació i prestigi personal i empresarial, estic convençut que representarà un renovat revulsiu en pro de la nostra estimada Associació.Jo estaré al seu costat, i també del vostre, com no pot ser d’una altra manera, per tot allò que convingui, i el meu desig és que li vulgueu donar el mateix suport que jo he rebut de vosaltres i que des d’aquestes modestes ratlles us agraeixo sincerament.Fins sempre

17DELTA DE L’EBRELa riquesa del paisatge

03AssociacióRelleu a la AEHT

12ENTREVISTACandidatura TE

0606 09VI I GASTRONOMIAMostra a Cambrils

REPORTATGEL’aigua

Maquetació i continguts: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat i distribució: TSH Comunicació 2008 S.L.Sant Agustí 21, 3er pis · 43003 TARRAGONATelèfon: 977 21 11 54 · comercial@tshcomunicacio.com

3alacarta

El fins ara vicepresident de la entitat assumeix la presidència de l’AEH en substitució del Sr. Josep Martí.

Marc Armengol Tor accedeix a la presidència de l’AEH

El passat mes de setembre, Marc Armengol vicepresident de la nostra associació, va ser esco-llit en Junta Directiva com a nou president, després de presentar un meritori recorregut en l’asso-ciació, així com un ampli prestigi en el món de la Hostaleria com a regent i propietari de l’Hotel Ter-mes de Montbrió.L’acte de transició va estar envol-tat de la màxima cordialitat, i el president sortint, Josep Martí, va recordar la feina feta durant aquests anys i va agrair també la feina de tota la junta i en especial del seu substitut a qui va elogiar i esperonar en la nova empresa que té al davant.Per la seva part, Marc Armengol va agrair la confiança de què ha estat objecte i va destacar en les seves primeres paraules la res-ponsabilitat i l’orgull de repre-sentar el col·lectiu de l’Hostale-ria, la primera força econòmica de les nostres comarques.En les seves primeres paraules com a nou president va destacar la consciència terri-torial de les diferents personalitats i insti-tucions que té la nostra demarcació, i alho-ra de l’existent necessitat de sumar tots els esforços i recursos per presentar una AEH forta davant de Catalunya i d’Espanya.

En un altre ordre de coses, va vo-ler dedicar unes paraules als seus antecessors. En aquest sentit va manifestar: “Vull fer especial esment al recolzament dels que m’han precedit i segueixen a la junta, en Joan Pedrell i en Josep Martí, i en cadascun de vosaltres, amb la digníssima representació territorial que aporteu i que crec que podem potenciar.” També en el seu discurs va des-tacar la importància del sector hostaler en l’economia del nostre territori, i del qual va dir: “Som un sector decisiu i estratègic i per això volem que les adminis-tracions ens tinguin en compte i atenguin les nostres peticions. Unes peticions i necessitats que, d’altra banda, són les del conjunt de la població”.En aquest sentit, va remarcar la demanda de les inversions ne-cessàries en la millora d’infraes-tructures i seguretat ciutadana i

va demanar una complicitat que és decisi-va per la creació de riquesa i la millora de la demarcació.L’acte tingué lloc a l’Hotel Termes de Mont-brió i hi varen assistir la pràctica totalitat dels membres de la junta; els representats territorials van poder traslladar les respec-tives inquietuds i iniciatives.

Armengol va rebre el relleu de les mans de Josep

Martí en un ambient envoltat de cordialitat

1a fila, asseguts (esquerra-dreta): Marc ARMENGOL (president entrant); Josep MARTÍ (president sortint); Joan PEDRELL (president d’honor); Joan AMARÈ (vocal Baix Ebre); Fanny BATLLE (vocal Reus). 2a fila, drets (esquerra-dreta): Jaume VILLASEVIL (vocal-Alt Camp); Paco ESTEBAN (vocal restauració); Lluís GARCIA (vocal Montsià); Montse LLORCA (tècnica Terres de l’Ebre); Josep MONTOYA (vocal Terra Alta); Jordi SILVESTRE (vocal Conca Barberà); Albert PEDROL (vocal hotels); Mireia BESSÓ (directora Hotel Termes Montbrió). 3a fila, drets (esquerra-dreta): Francesc VIVES (secretari general); Rafa OLIVIER (vicepresident restauració); Carles SEGARRA (vocals hotels Tarragona); Manel DE ARAUJO (vocal Baix Penedès)

4alacarta

D’un temps ençà, l’aigua que sempre s’ha descrit com a insípida, incolora i inodora, està prenent protagonisme a les taules dels restaurants més luxosos del món i les botigues més selectes. Aquesta imatge que l’aigua no té cap tipus de valor s’es-borra en el moment en què el teu àpat s’acompanya amb algunes de les aigües de luxe que ara en aquests moments s’han posat de moda i que fan del disseny i de les seves peculiaritats un producte desitjat.

Com tot, l’aigua també té la seva història; de fet, l’aigua embotellada té els seus orí-gens en la tradició balneària que es va de-senvolupar durant el segle XIX i principis del segle XX, pels seus beneficis per la sa-lut. La seva comercialització no és tan anti-ga com ens pensem, no fa ni cent anys. En un primer moment es venien a les farmà-cies, ja que es consideraven medicinals,

però no va ser fins els anys 50 que es van començar a vendre en centres d’alimen-tació i a posar-se a l’abast de tothom fins arribar al dia d’avui. Ja els nostres dies, el culte al cos, la importància que donem a la bona alimentació i el gust per les coses na-turals, han fet que l’aigua mineral agafés

un gran protagonisme a les nostres vides. Potser una mica per les ganes de recuperar uns hàbits de vida cada vegada més salu-dables, l’aigua ara es pot considerar una part important de la nostra vida quotidia-na, de tal manera que, com ja dèiem abans, s’ha portat a la seva màxima expressió do-nant-hi la categoria de producte de luxe i que ara podem trobar a les cartes dels res-taurants més prestigiosos i a les botigues gurmet, amb un reflex clar dels diferents matisos que pot tenir aquest producte tan preuat i saludable. De totes maneres, la conversió de l’aigua en un bé de luxe ens ve donada per Alemanya i els Estats Units, que són els pioners en aquest mercat on l’aigua s’ha convertir en una moda.

Com a producte de luxe, té el seu valor afe-git en les característiques minerals, en la seva procedència, la seva quantitat d’oxi-

Les aigües de luxe provenen dels racons més

amagats del món, com poden ser de Lapònia, manantials del Japó o

d’Austràlia

Aigua: de la natura al luxe

L’aigua està de moda i s’està convertint en un bé de luxe i en un producte que ara tro-bem de tot tipus a les cartes de restaurants selectes i botigues de sibarites.

5alacarta

gen i, per descomptat, en el disseny de la seva ampolla. La majoria provenen dels llocs més recòndits del món, amb més mi-nerals o menys o fins i tot aigües amb un 35% més d’oxigen que una aigua normal. Així, podem trobar aigües, del sud d’An-

glaterra de Lapònia, el Japó, etc., aigua envasada de pluja, de manantials

amagats als llocs més inimagina-bles o fins i tot de geleres, totes amb unes característiques que beneficien o que aporten unes qualitats increïbles a la nostra salut. Però un dels atractius d’aquestes aigües, a banda de tot el que s’ha comentat, és el disseny de les ampo-lles, molt important a l’ho-ra d’adquirir una aigua o un altre. Així, dissenyadors de la talla de Loewe o Jean Paul Gaultier han disse-nyat ampolles per aquestes aigües donant-hi un valor afegit i un toc de glamur abans impensable; fins i tot hi ha una ampolla, que és de les més cares, que el disseny està realitzat amb vidres de Swarovski i que

fa que el preu d’aquesta pugui arribar fins als 80 euros els 75 cl, compa-rable al d’alguns dels millors vins del nostre

territori.

Un altre de les pases d’aquesta moda, es la realització en lo-cals i restaurants de

cates d’aigüa, emulant les cates de vins. Sembla una mica increible que un liquid que, com ja hem dit abans és insipid, ino-dor i incolor, es pugui diferenciar una d’un altra per la seva densitat, la seva minera-lització, la seva quantitat d’oxigen, però els més sibarites poden distingir-les per aquests factors, i a l’igual que els vins hi ha aigües que són millors que unes altres per acompanyar aperitius, carns, peixos o postres. No ens extranyi que comencin a sorgir someliers d’aigües. En definitva, tot un món que ara comença a ser conegut al nostre país.

L’AIguA AL NoSTRE TERRIToRIPel que fa a casa nostra, tot aquest boom de l’aigua com a producte de luxe està co-mençant, i cada vegada més podem trobar als restaurants, de la mateixa manera que trobem una carta de vins, la carta d’aigües, sobretot als més selectes; a les botigues anomenades gurmet també podem ad-quirir tranquil·lament aquestes ampolles tan exclusives. A més, les empreses que

Els preus d’aquest producte varien segons el lloc de procedència,

les seves característiques i el disseny de l’ampolla, i oscil·len entre els 2,45

i els 80 euros

6alacarta

exploten manantials i que també envasen i comercialitzen aigua han començat a veu-re en aquest tipus de producte una manera de donar-hi un valor afegit i trobar cabuda en un mercat que cada vegada té més força. Així, l’exemple més clar el tenim en el Grup Vichy, que ara ha llan-çat al mercat una nova edició limitada d’ampolles d’estètica modernista con-temporània, que s’anomena la “Musa del Agua” Vichy Catalán 1881, qualificada com a aigua mine-ral natural carbònica Premium, o bé la nova versió de la seva marca Font d’Or Maximum, un producte nascut amb vocació de convertir-se en objecte de desig per als consumidors més selectes, i envasat amb una línia més elegant, translúcida i d’un impactant color blau, i on la casa ressalta les virtuts d’un aigua mil·lenària que brolla d’un dels

aqüífers més im-portants d’Euro-pa. Pel que fa les aigües que pro-venen del nostre territori, encara no han comen-çat a entrar en aquest mercat, però tot arribarà.

Encara que en el mercat de les

aigües de luxe no en trobem cap

amb etiqueta de Tarra-gona, però si podem dir

que a la nostra demarcació hi trobem que aquesta moda ja

s’està introduint als restaurants més selectes, com el Restaurant Les Coques situat al Casc antic de

la ciutat, al restaurant del Hotel Mas Passamaner a la Selva

del Camp, entre d’altres o també podem trobar

llocs com el Restu-rant Castillo de Ja-vier a Salou, que a banda de tenir

carta d’aigües, s’han organitzat cates d’ai-gües, que és ja l’últim escalafó d’aquesta tendència en el món de les aigües de luxe.

En definitiva, pels motius que siguin, ja per una ànsia de millorar la nostra salut, pel fet que ara es pot veure menys vi quan surts a menjar fora de casa o bé simplement per provar alguna cosa nova, aquests tipus de productes estan entrant a casa nostra, amb una clara tendència a l’alça. La gent té ganes d’experimentar i, per què no, donar un toc de frivolitat a la nostra taula portant una aigua de disseny que acompanyarà els nostres àpats i donarà un toc de distinció a la nostra vetllada.

Les cartes d’aigua es troben als restaurants

més selectes, i les podem adquirir a les botigues

gurmet

7alacarta

Internet al vostre serveiQ

uan necessitem informació és habitual recórrer a les biblioteques i llibreries, si bé avui tenim al nostre abast una

quantitat d’informació quasi infinita gràcies a la xarxa informàtica.Milions de pàgines amb dades, la majoria

ofertes de forma gratuïta, al servei de projectes, iniciatives, innovacions o, senzillament curiositat per conèixer nous conceptes, idees, solucions, productes, etc. Hem fet una selecció de llocs a Internet que creiem que poden ser del vostre interès i ajuda.

El portal de referència del sector: serveis, assessorament on line, informació, notícies, aula de formació, normatives, utilitats, eines, promocions, etc.

www.aeht.esWeb del professional de l’hostaleria

www.infovi.cattota la informació sobre el vi a Tarragona i les seves DO’s

Portal informatiu amb totes les noticies sobre el món del vi a Tarragona i les seves DO’s (Priorat, Montsant, Tarragona, Conca, Terra Alta), on, a més de noticies i trobareu cates, agenda de fi-res, cursos, etc

Gestionat per la FEHR (Federación Española de Hostelería), infor-ma de tot tipus d’esdeveniments gastronòmics d’arreu i facilita l’edició directa en l’agenda de nous esdeveniments.

www.agendagastronomica.comesdeveniments gastronòmics, tasts, receptes, opinions

8alacarta

Així, la nostra ciutat serà el centre d’aten-ció de la gastronomia mundial, amb un dels esdeveniments més importants de la tardor, i on es donaran cita els millors fotògrafs gastronòmics del món, que as-sistiran a exposicions i tallers, a més de trobar-se en un marc idoni per intercanvi-ar experiències i tendències. És un festival obert on diferents espais característics de la ciutat albergaran exposicions, tallers o conferències.

L’esdeveniment es dividirà en dos grans blocs; les exposicions, que estaran obertes al públic des del dia 30 de setembre fins al 17 d’octubre de 10 del matí fins a les 8 del vespre, i la setmana professional que es realitza el primer cap de setmana d’octu-bre amb tallers especialitzats que duraran fins a principis de mes. A més, el festival inclourà conferències professionals per a visitants acreditats, projeccions nocturnes de les obres dels fotògrafs nominats, inter-canvi d’experiències i presentació de tre-balls, cerimònia d’entrega de premis i festa de clausura.

EXPoSICIoNSÉs una de les parts del festival més impor-tants, on una àmplia llista d’expositors que es donaran cita i que serà de les més presti-gioses del col·lectiu. S’ha realitzat una acu-rada selecció de fotògrafs amb impressio-nants palmarès i un estil inconfusible, dels quals podem destacar Neil Corder (Vinyes ondulants), Der Feinschmecker (35 anys de fotografia gastronòmica), Peter Knaup (na-tures mortes de fruites i verdures), Pep Es-coda (inspiracions interiors), Günter Beer, i així fins a 19 grans de la fotografia.Els espais que acolliran les exposicions estan repartits per tota la ciutat, des d’un dels punts amb més encant i meravellosos que té, el Casc Antic, (Antic Ajuntament i l’emblemàtic Mercat del Fòrum), passant per un centre neuràlgic com és el Mercat Central de Tarragona i acabant pels Tingla-dos del Port de Tarragona.Un altra manera de disfrutar de l’obra dels fotògrafs de primera línia són les projecci-ons que han tingut lloc al Camp de Mart, fins a l’1 d’octubre, organitzades pels pro-

fessionals acreditats, però que també es van obrir al públic en general.

SETMANA PRoFESSIoNALAquesta es realitza el primer cap de setma-na del festival, i és una trobada única, en la qual es donen cita els professionals de la fotografia gastronòmica a nivell mun-dial. A les conferències acudiran els visi-tants que s’acreditin per poder gaudir de les xerrades que oferiran els experts en camps com la gastronomia, l’estilisme o la tècnica i els recursos fotogràfics. A més, els visitants acreditats tindran accés a les projeccions i al Centre de Comunicacions instal·lat al Tinglado 4, al port de Tarragona, i participar a la presentació dels treballs fo-togràfics.

TALLERSEls tallers són el fil conductor per a conèi-xer de primera mà les últimes tendències en fotografia gastronòmica, llibres de cui-na, estilisme i tècniques d’edició de pel-lícula fotogràfica.

El FoodPhoto Festival ha estat organitzat per Manon Straver i Günter Beer (fotò-grafs), el Patronat de Turisme de l’Ajunta-ment de Tarragona.

Tarragona es converteix en el centre de la fotografia gastronòmica mundialDes del 30 de setembre fins a mitjans d’octubre Tarragona serà l’escenari triat pel primer FoodPhoto Festival Internacional, una cita amb el món de la fotografia en una de les te-màtiques més gustoses, la gastronòmica.

Aquest festival reuneix els professionals de la

fotografia gastronòmica més importants a nivell

mundial

Aquest festival reuneix els professionals de la

fotografia gastronòmica més importants a nivell

mundial

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

9alacarta

Josep Pla va dir en una ocasió que “…la cuina d’un país és el seu paisatge ficat dintre d’una cassola...”. En el cas de Cam-brils no podia tenir més raó. Cambrils és un poble amb vistes al mar, a l’hort i a la muntanya que ha sabut unir en perfecta harmonia els millors productes del mar i de la terra per aconseguir una cuina prò-pia. La gastronomia cambrilenca ha sabut evolucionar mantenint, però, les seves ar-rels més profundes, les millors formes de fer, les receptes i tradicions de la cuina de sempre, amb el peix, el marisc i els pro-ductes de la terra com a veritables prota-gonistes. Cambrils és avui en dia un refe-rent gastronòmic.

En aquest entorn, Cambrils també és vi. La proximitat a una de les zones vitivinícoles més importants del país ens converteix en promotors actius dels millors vins de la zona, dels cellers, de les diferents tipologies de raïm, dels processos d’elaboració, del gust a la terra. El turista troba a Cambrils una porta d’en-trada que li permet conèixer i descobrir to-tes aquestes riqueses, i és a partir del mu-nicipi que el turista s’endinsa en aquesta

realitat vitivinícola.

Cambrils, entrada al País del Vi, és doncs una conseqüència natural de la nostra oferta gastronòmica, com a Capital Gas-tronòmica que som, i de la nostra tasca de

Cambrils, del 4 al 10 d’octubre, porta d’entrada al País del ViCambrils és la capital gastronòmica per excel·lència de la Costa Daurada, i aquests dies unirà l’exquisidesa dels plats de peix i marisc amb els vins de la nostra terra, una cita digna de gurmets.

10alacarta

presentació de les DO de la província al turista, que cada cop més actiu i que vol conèixer i experimentar.

Els dies 9 i 10 d’octubre al Parc del Pes-cador de Cambrils els amants dels vins, els curiosos, i també els entesos, tenen una cita per degustar els vins de les DO Conca, Montsant, Tarragona, Terra Alta i Priorat. Uns tastos que aniran perfecta-ment amenitzats amb propostes gastro-nòmiques dels restaurants de Cambrils, que, organitzats per l’Agrupació d’Em-presaris d’Hostaleria de Cambrils, oferi-ran tapes de degustació per descobrir i redescobrir la cuina cambrilenca, a més de menús maridatge amb els vins de la terra.

El cap de setmana oferirà també activi-tats paral·leles, animació infantil, visites en trenet al Museu Agrícola de Cambrils, amb visita guiada, tastos guiats de vins blancs i negres a càrrec del president de

l’Associació de Someliers per als assis-tents, tota una oferta lúdica per gaudir del vi i la gastronomia a Cambrils.

Per als professionals una cita imprescin-dible serà, però, el dilluns, dia 4, en què s’ha organitzat una trobada entre cellers i restauradors. La relació entre ambdós col·lectius és bàsica; el coneixement di-recte de les propietats, gustos i diferen-ciacions són la base per un bon coneixe-ment dels vins i la seva comercialització.Organitzat pel Patronat de Turisme de Cambrils, l’esdeveniment compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Reus i l’associació País del Vi, a banda de tenir el recolzament del Patronat de Turisme de la Costa Daurada.

Cambrils, entrada al País del Vi, és més que una mostra de vins; és la possibili-tat de gaudir en maridatge de la nostra gastronomia més pròpia i dels vins de les DO més properes. És una cita a tenir en compte tant per als professionals de la restauració com per tota persona in-teressada, encuriosida i atreta pel món del vi

Ferran Adrià comenta en el pròleg del llibre Cambrils, la mar, la terra, la tau-la: “…recordo, quan començava en el meu ofici, que sempre que es parlava de cuina a Catalunya sortia el nom de Cambrils.”

“Es realitzaran durant tot el cap de setmana

menús maridatge amb vins de la terra”

11alacarta

ACTIVITATS GASTRONÒMIQUES DURANT TOT L’ANY

Jornades de la galera, amb actes populars de degustació i Jornades gastronòmiques als restaurants. Febrer.

Sardinada Popular. Degustació organitzada per la Confraria de Pescadors. Festa Major de Sant Pere. 29 de juny.

Sardinada Popular. Degustació organitzada per la Confraria de Pescadors. Festa de la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors.16 de juliol.

Mostra de productes Agrícoles de Cambrils. Promoció dels productes de l’horta i de l’oli d’oliva DO Siurana de la Coo-

perativa Agrícola de Cambrils. Agost.

Fòrum del Mar. Jornades pro-fessionals de gastronomia adreçades als gurmets, pro-ductors i amants de la cuina. Aules de tast, demostracions de cuina en directe, degustaci-ons i el mercat del mar, oberts a tots els públics. Biennal.

Festa del Peix Mecànic. De-gustació de Fideus rossos. Bi-ennal. S’anomena Peix Mecà-nic el peix fresc (rap, congre, galeres, crancs, etc.) que s’uti-litza per fer el fumet de peix per poder elaborar els fideus rossos.

12alacarta

Superar la idea que el creixement econò-mic no és compatible amb la protecció ambiental obre noves perspectives. El de-senvolupament sostenible, el que procura benestar a la societat actual utilitzant raci-onalment els recursos per no comprome-tre les generacions futures, és la clau de volta del model que planteja la candidatu-ra EbreBiosfera perquè la UNESCO reco-negui les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera.

Les reserves de la biosfera són espais on s’aplica el programa Home i biosfera per promoure el desenvolupament social i eco-nòmic, la recerca i la conservació de la bi-odiversitat, els ecosistemes i els paisatges. Es tracta que els valors del territori (natu-rals, culturals, històrics i paisatgístics) con-tribueixin a desenvolupar una economia i una societat amb valors.

El Delta de l’Ebre, pels seus valors, és un dels principals actius de la candidatura, presidida per Federico Mayor Zaragoza i que compta amb un consell promotor for-

mat per més de cinquanta membres en representació de les institucions, entitats i societat civil del territori. Els sectors de les Terres de l’Ebre amb més possibilitats d’aprofitar les oportunitats d’EbreBiosfera són el turístic, l’agroalimentari i l’ambien-tal.

Pel que fa al turisme, el reconeixement de la UNESCO és una oportunitat per millo-rar la imatge de la destinació com un lloc per gaudir d’experiències més enllà de les que ofereixen els serveis turístics conven-cionals. Aquest segell singular i de quali-tat diferencia els productes i serveis turís-tics, els situa en el món a través de milers d’operadors turístics i els identifica en sin-gular en un entorn global.

També amplia el mercat en satisfer la de-manda del turisme interessat en la xarxa de reserves de la biosfera, en la interpreta-ció dels paisatges i el consum de produc-tes i serveis locals generats per activitats productives pròpies de la zona. Per exem-ple, el Club de Producte Turístic Reserva de la Biosfera ofereix un conjunt de serveis turístics organitzats i és una garantia més per al client.

Els restauradors i hotelers del Delta, que ja té la Carta Europea de Turisme Sostenible, poden donar un valor afegit als seus ser-veis amb el reconeixement de la UNESCO.

EbreBiosfera, una oportunitat per a les Terres de l’Ebre

La candidatura compta amb un Consell

promotor format per més de cinquanta

membres en representació d’entitats, institucions,

i societat civil del territori

13alacarta

– Quins són els actius turístics de la candidatura EbreBiosfera?L’objectiu de la Reserva de la Biosfera (RdB) és posar en valor el patrimoni natural i paisatgístic (i també, el cultural i l’històric) de Terres de l’Ebre (TE) per tal que siguin actius importants per a l’activitat econòmica del territori. D’aquesta manera, els espais naturals de TE poden contribuir a diversificar i completar els actius turístics: el Delta (sobradament conegut i reconegut), el Port, els mosaics agroforestals de la Terra Alta, la serra de Cardó, molts trams de l’Ebre, etc.

– Els establiments turístics del Delta i els Ports, estaran afectats per la delimitació de les zones nucli de la reserva?L’actual proposta contempla tres zones nucli: dues estan concentrades als Parcs Naturals del Delta i del Port i una tercera que contempla una part important de la serra de Cardó, que és de titularitat pública; per tant, no hi ha cap establiment turístic en aquests espais. En tot cas, la declaració de reserva no comporta cap limitació addicional a les que actualment existeixen i que vénen regulades per les normatives municipals i de la Generalitat pel que fa a ordenació i planificació del territori.

- El model turístic de les reserves de la biosfera s’aplica més a l’interior que al de sol i platja?La proposta busca aportar noves oportunitats tant a l’interior com a la costa. En aquest sentit, la

declaració de Reserva posarà TE al mapa del món i en un context molt atractiu per captar un nou turisme que busca qualitat i que valora molt el patrimoni natural del territori. No obstant això, el projecte vol centrar-se especialment en les comarques de l’interior, més necessitades pel que fa a la diversificació econòmica i amb un enorme potencial per desenvolupar.

– Quin paper pot jugar la FEHT com a membre del consell promotor de la candidatura?El suport de la Federació és molt important en la fase actual de candidatura perquè fa implícita la implicació d’un sector econòmic molt destacat. Però el paper de la Federació pot ser més important en un futur on pugui ser l’interlocutor del sector amb l’Administració i coordinar propostes i actuacions

que derivin de la Reserva.

–L’illa de Menorca, com a reserva de la biosfera, és el referent d’EbreBiosfera pel que fa al turisme?L’illa de Menorca és un exemple d’un territori que aposta per un turisme de qualitat més que per un turisme de masses. En aquest sentit, pot ser un referent per a TE, malgrat les seves especials condicions d’insularitat. L’activitat turística d’aquesta illa es mou amb uns patrons de valor afegit i de poca estacionalitat, difícils de trobar en altres llocs.

–La UNESCO valora en la declaració el fet que el Delta tingui la Carta Europea de Turisme Sosteni-ble? És un fet molt significatiu que demostra que el sector ja treballa en aquesta direcció de qualitat i respecte als valors patrimonials del territori. De fet i pel que fa al turisme, la RdB apostarà per estendre aquesta filosofia a la resta del territori.

–La pressió per l’increment de turistes que pot comportar la declaració de reserva de la biosfera és compatible amb la protecció ambiental?Evidentment qualsevol aposta turística ha de tenir en compte la capacitat del territori i que l’activitat no malmeti els valors en els quals es basa la nostra oferta. En aquest sentit, administracions i sector han de treballar plegats per planificar i actuar de manera coherent.

“La declaració d’EbreBiosfera posarà el nostre territori al mapa del món”

Josep Aragonés. coordinador de l’equip tècnic de la Candidatura de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.

ENTREVISTA

“Pels establiments turístics del Delta i el Port, la declaració de

reserva no comporta cap limitació addicional a les que ja hi ha establertes”

14alacarta

El teixit empresarial i econòmic de Tarragona i Castelló s’uneix per demanar l’execució de l’autovia A-27Diversos representants empresarials i eco-nòmics, Cambres de Comerç, Patronals i Organitzacions sectorials de les set provín-cies i de les quatre comunitats autònomes de l’Estat que tenen com a eix vertebrador aquesta via de comunicació que ha d’en-llaçar les nostres comarques amb el nord de l’Estat han exigit l’execució d’aquest eix vertebrador del territori.

Com a inici dels actes reivindicatius per exigir a l’Administració que faci front als seus compromisos i s’executin les obres necessàries per fer que l’Autovia Tarrago-na-Sant Sebastià sigui una realitat, s’han reunit els representants de les institucions empresarials i econòmiques de les set pro-víncies de l’Estat i les quatre comunitats autònomes que tenen com a eix vertebra-dor aquesta infraestructura.

A l’altura de Masmolets, a peu de les obres de l’A-27 que estan aturades, i després a la ciutat de Tarragona en un acte instituci-onal, els empresaris van fer sentir el seu malestar i van exigir al Ministeri de Foment que “amb la màxima celeritat possible” es doni continuïtat i es faci realitat una via de comunicació que ha d’unir, lliure de peat-ges, el mar Mediterrani amb el Cantàbric.La lectura del manifest i la posterior sig-natura dels representants de les diferents institucions han anat precedides per la po-nència que va pronunciar el doctor Josep Oliveres, catedràtic de la Universitat Rovi-ra i Virgili, que va posar en valor la impor-tància social i econòmica d’un eix viari per al desenvolupament de quatre comunitats autònomes.

L’Autovia Tarragona-Sant Sebastià enllaça dos territoris separats per 320 quilòmetres,

en línia recta que abasten unes províncies que representen en superfície el 12,5 per cent del conjunt de l’Estat, concentren el 31,6 per cent del PIB i tenen el 27 per cent de la població.

Val a dir que en el termini dels propers dos anys el 80 per cent de l’Autovia Tarragona-Sant Sebastià ja podria estar executada, però no pas el tram de l’A-27 que està atu-rat “sine die”.

En els propers dos anys l’autovia Tarragona-

Sant Sebastià pot estar executada, però no el

tram de l’A-27

15alacarta

La reforma laboral

– Mesures per reduir la dualitat i la tempo-ralitat del mercat de treballEs considera que el treballador que en un període de 30 mesos hagi estat contractat durant un termini superior a 24 mesos, amb solució de continuïtat pel mateix o diferent lloc de treball amb la mateixa empresa o grup d’empreses o sense, mit-jançant dos o més contractes temporals, adquirirà la condició de treballador fix.No serà d’aplicació en els contractes for-matius, de relleu o d’interinitat.

– Indemnització per finalització de con-tractes temporalsLa indemnització de 8 dies de salari per any treballat que tenim actualment passa-rà a 12 dies de salari per any de treball a partir de l’1 de gener de 2015. L’augment es produirà de manera progressiva.

– Acomiadament col·lectiu i individual per causes econòmiques, tècniques, organit-zatives i productives.• Causes econòmiques: quan dels resul-tats de l’empresa s’interpreti una situació econòmica negativa, s’haurà d’acreditar els resultats i justificar que d’aquestes es dedueix mínimament la raonabilitat de la decisió extintiva.• Causes tècniques: quan es produeixin canvis, entre altres, en l’àmbit dels mitjans o instruments de producció.• Causes organitzatives: quan es produei-xin canvis, entre d’altres, en l’àmbit dels sistemes i mètodes de treball personal.• Causes productives: quan es produeixin canvis, entre d’altres, en la demanda de productes o serveis que l’empresa intenta introduir en el mercat.• Termini de preavís: en aquest cas d’aco-miadament per causes objectives, es re-dueix a 15 dies naturals.En la normativa anterior, els defectes for-mals en aquest acomiadament suposava la declaració nul·la de l’extinció, amb la reforma, els defectes formals suposa la declaració d’improcedència de l’acomia-dament.

– Contractes de foment de la contractació indefinida• S’amplien els col·lectius per la col·locació estable de treballadors desocupats i de

treballadors subjectes a contractes tem-porals. En el supòsit d’extinció d’aquests col·lectius, per causes objectives recone-gudes improcedents per l’empresa o judi-cialment, la indemnització serà de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats.• No es podrà concertar el contracte per al foment de la contractació indefinida l’em-presa que en els últims 6 mesos anteriors a la celebració del contracte hagi extingit contractes de treball per acomiadament reconegut o declarat improcedent. La limi-tació afectarà únicament la mateixa cate-goria o grup professional que els afectats per l’extinció.

– Mobilitats geogràfica i modificació subs-tancial de les condicions.• El trasllat de treballador prèviament s’ha de produir en un període de consultes d’una duració no superior a 15 dies im-prorrogables. En aquest període de con-sultes s’haurà de motivar la decisió em-presarial.• S’amplia el concepte de modificació substancial de les condicions de treball a distribució del temps de treball.• La modificació substancial de condici-ons de treball de caràcter individual ha de ser notificada per l’empresa al treballador afectat, en un termini previ de 30 dies na-turals a la data efectiva de la modificació. El treballador, si no està d’acord en la de-cisió, tindrà el dret d’extingir el contracte de treball i percebre una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un màxim de 9 mesos.Si el treballador no ha optat per l’extinció però no està d’acord amb la decisió de l’empresa, pot impugnar-la davant la juris-dicció competent. La sentència declararà la modificació justificada o injustificada i, en aquest últim cas, reconeixerà el dret del treballador en les condicions de treball anterior a la proposta de modificació.

– Suspensió del contracte o reducció de la jornada per causes econòmiques, tècni-ques, organitzatives i productives.• La jornada de treball es podrà reduir tem-poralment entre un 10% i un 70%.• El tràmit per fer les suspensions de con-tractes o les reduccions de la jornada

s’haurà de realitzar mitjançant un expedi-ent de regulació d’ocupació.

– Mesures per afavorir l’ocupació dels jo-ves i de les persones desocupades.• Joves desocupats entre 16 i 30 anys que faci com a mínim 12 mesos que estan ins-crits a l’oficina d’ocupació: 1.000€ per a les dones i 800€ per als homes durant tres anys. Fins al 31/12/2011.• Majors de 45 anys que faci com a mínim 12 mesos que estan inscrits a l’oficina d’ocupació: 1400€ per a dones i 1200€ per a homes durant 3 anys. Fins al 31/12/2011.• Transformació a indefinits de contractes formatius, de relleu i de substitució per anticipació de l’edat de jubilació: dones 700€ i homes, 500€ durant 3 anys. Fins al 31/12/2011.• Requisits: Incrementar el nivell d’ocupa-ció fix a l’empresa, nivell que s’haurà de mantenir durant el període que duri la bo-nificació. L’incompliment per part de l’em-presa suposarà la devolució de les bonifi-cacions aplicades.

– Abonament per part del FogASA d’in-demnitzacions per extinció de contractes indefinits posterior a l’entrada vigor de la norma.• En els contractes de caràcter fix, cele-brats amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret, quan hi hagi una ex-tinció per les causes previstes al art. 51 i 52.c de l’Estatut dels treballadors, una part de la indemnització serà abonada directa-ment pel FogASA. La quantitat abonada serà la corresponent de vuit dies de salari per any treballat, sempre que el contracte hagi tingut una durada superior a un any. Els contractes celebrats anteriorment a la reforma laboral es regiran per l’abona-ment del 40% per part del FOGASA.

– Fons de capitalització• Aquest fons es crearà en el termini d’un any.• La finalitat d’aquest fons serà que el tre-ballador aporti un capital durant la seva vida laboral per poder fer efectives les quantitats acumulades quan sigui acomia-dat, de mobilitat geogràfica o de formació. Les quantitats que no es facin efectives es rebran en el moment de jubilació.• Aquest Reial Decret assegura que la cre-ació d’aquest fons no suposarà un incre-ment en les cotitzacions empresarials.

Aquestes són les modificacions més des-tacables en la nova reforma laboral i s’ha de tenir en compte que properament aquest Reial Decret pot tenir modificaci-ons motivades per les esmenes que s’hi poden anar introduint.

En aquest apartat us volem detallar totes les modificacions que han estat efectuades en la reforma laboral. Destaquem les que ens afecten en el nostre dia a dia

16alacarta

L’Aula de Formació de l’AEH, junta-ment amb els seus col·laboradors, GEXTION i Aplitec, continua treballant per tal de oferir a tots els seus associ-ats el millor pla formatiu i atansar-lo fins a les pròpies empreses.

Per aconseguir això, l’AEH us ofereix:• Cursos presencials, a les millors au-les de formació, especialment pensa-des per a l’hostaleria.• Cursos a distància i mixtos, amb un acurat servei de tutories, material di-dàctic i seguiment.• I properament, e-learning, telefor-mació mitjançant l’aula de formació virtual.

I per tal que aquesta formació sigui 100% subvencionada, l’AEH disposa de:• Subvencions de formació a través del Consorci per a la Formació Contí-nua de Catalunya.• Subvencions de formació en associ-ació amb CEHAT (Confederació Espa-nyola d’Hotels i Allotjaments Turístics).• Subvencions a través del PRoFIT (Programa Orienta’t a la Formació In-tegral dels Treballadors – Generalitat de Catalunya, en les especialitats de Sala-Restauració i Pisos-Hospedatge.

A més us recordem que podem gesti-onar els vostres crèdits per a Formació Contínua davant la Fundació Tripartita per a la Formació en l’Ocupació, i que les subvencions anteriors no resten del vostre crèdit de formació, de ma-nera que podeu programar més for-mació 100% personalitzada.

PLA DE FoRMACIÓLA MILLOR OFERTA DE FORMACIÓ LA TENS A LA TEVA ASSOCIACIÓ

INFoRMACIÓ I INSCRIPCIoNS

Aula de Formació A E H GEXTION APLITECJudit Mateu David Guerra Emma Espejo977 239 600 691.474.630 / 93.476.67.48 977 665 152formacio@aeht.es d.guerra@gextion.com emma@aplitecformacion.com

Entitats col·laboradores a l’Aula de Formació:

17alacarta

“El Delta de l’Ebre és un dels indrets geogràfics més interessants i de gran riquesa de Catalunya i del nostre ter-ritori. Els seus 320 km2 de superfície estan tapissats d’arrossars i hortes, llacunes on es practica la pesca, zones de caça i explotacions aqüícoles, du-nes amb la vegetació pròpia del medi, platges que tanquen badies amb mar a banda i banda, gastronomia....”

El Delta de l’Ebre és per damunt de tot un paratge harmoniós entre els seus valors naturals i la gent que el fa ser en el fons una mica el que és. Es reparteix entre les comarques del Montsià i el Baix Ebre; a més, comprèn les llacunes del Canal Vell, el Garxal, l’Alfacada, la Platjola, la Tanca-da i l’Encanyissada que conviuen amb les penínsules de la Punta de la Banya (els al-facs) i del Fangar, els Ullals de Baltasar i els erms de Casablanca. El seu paisatge pla li dóna un aire peculiar, amb grans extensi-ons on cultiven l’arròs, que segons l’èpo-ca de l’any té una imatge o un altra, sem-pre sense deixar de banda el seu encant especial, i que conviuen amb extensions d’horta, que fan de la base gastronòmica d’aquesta zona un valor indiscutible.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha estat la fórmula més apropiada per fer compati-ble una important aposta per la preserva-ció del paisatge amb la millora de l’apro-fitament ordenat de les produccions de l’espai protegit, fomentant la relació entre l’home i la natura al potenciar els valors i

els atractius que té la zona. Al Delta de l’Ebre hi podem trobar grans atractius a banda del paisatge, la seva fau-na, la seva gastronomia, i on allotjar-se per disfrutar d’un lloc idoni per visitar.

FAuNAUn dels valors afegits que té el Delta de l’Ebre és la seva riquesa en la fauna que hi viu, sobretot les grans quantitats d’aus que han triat aquesta zona de la costa me-diterrània per fer-hi la seva estada estacio-nal, convertint aquest espai natural en una

Delta de l’Ebre, un paisatge únic del nostre territori

El Delta de l’Ebre és un dels indrets geogràfics

més interessants i de gran riquesa de Catalunya i del nostre territori

FOTOS: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona (© Xavi Gomez)

de les zones més rellevants de Catalunya, quant a ornitologia. L’estació de l’any on aquest fet resulta més evident és a la tar-dor quan s’acaba la recollida de l’arròs i els camps encara mantenen la humitat, i és llavors quan les aus conquereixen la zona. El nombre d’exemplars varia entre els 50.000 i els 100.000 distribuïts en unes 300 espècies que representen el 60% de les espècies de tota Europa, fet que l’ha convertit en un dels centres més impor-tants de turisme ornitològic. Les espècies d’aus que més destaquen i pel que és més conegut són les colònies de flamencs ro-sats. Aquesta au s’alimenta de petits inver-tebrats aquàtics, plàncton i algues, tots ells d’un cos microscòpic i es troben a les lla-cunes de poca profunditat, com poden ser la Tancada, l’Encanyissada i el Garxal, lla-cunes amb profunditats d’uns 50 cm apro-ximadament. Una altra de les espècies que també habiten el Delta són els ànecs reials. A més, el seu clima humit comporta l’apa-rició de nombrosos invertebrats, com els mosquits, especialment a l’estiu, o rèptils com les serps. La intersecció del riu amb el mar promou el desenvolupament d’una gran quantitat de peixos, com l’anguila, un dels productes que marquen la diferència entre d’altres conques mediterrànies.

gASTRoNoMIAAquesta part de Catalunya és un indret privilegiat, quant a gastronomia, ja que la seva cuina és rica i variada gràcies als abundants recursos naturals del propi Delta, com són la caça, la pesca, l’arròs i

l’horta, o no podem oblidar els productes d’aigua dolça, la pesca que es realitza a les llacunes. El president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de Terres de l’Ebre, Lluís Garcia, descriu la cuina deltenca com una “cuina de serra i clava”, és a dir, una cuina que basa la seva exquisidesa en la senzillesa. No podem oblidar que els pro-ductes principals de la seva gastronomia els tenen a mà i a prop de casa. La base culinària de tota la vida, basada en l’all, ju-livert, i tomata, és la mare dels plats que trobem als restaurants del Delta. Garcia ens comenta que “el més important de la nostra cuina és que sempre sobre surt la qualitat del producte sobre el que tu pots aportar al plat”. “Som uns privilegiats, con-tinua, perquè la cuina dels nostres avant-passats posada a la taula d’avui en dia té un valor afegit, la qualitat de saber que el que tenim per menjar surt del mar o de la terra, es transporta i ja ho tenim preparat per manipular-ho.”

Per Garcia, ara la cuina es coneix més que

abans perquè “hem evolucionat, i hem sabut donar-la a conèixer per compartir, organitzant actes gastronòmics, com la Festa de la Carxofada a Amposta, la Festa de l’Ostró a l’Ampolla, la Festa del Llagostí (St. Carles de la Ràpita), la Festa Gastro-nòmica de Deltebre, a més de les jornades gastronòmiques que es realitzen durant tot l’any a les diferents poblacions del Del-ta o també la Festa de la Sega que s’orga-nitza a Amposta, Sant Jaume, Deltebre i l’Ampolla” A partir d’aquest any, aquesta última, uneix dos pols molt importants del Delta, el gastronòmic i l’ornitològic, ja que es celebra el primer cap de setmana d’oc-tubre i coincideix amb el Dia Internacional de les Aus. A més, es realitzarà la presen-tació del llibre Esmorzars al Delta escrit per l’Ignasi Revés sobre els esmorzars de for-quilla, costum molt estès al territori.

A la pregunta de quins plats ens recoma-naria de la cuina del Delta, Garcia ens fa la boca aigua amb Arròs d’ànec o anguila en suc, que són els més coneguts però no po-dem deixar de banda, el xapadillo (angui-la assecada), ortigues de mar, ous trenca, que són en definitiva els que marquen la diferència entre el Delta i altres territoris. De postres ens recomana borraines amb sucre i mel, el menjar blanc de l’Ebre que es amb farina d’arròs i les flors de carbas-sera.

ALLoTJAMENT I ACTIVITATS TuRÍSTIQuESEl Delta de l’Ebre és una zona de la conca

18alacarta

La gastronomia del Delta de l’Ebre és de serra i clava, ja que la seva

exquisidesa es basa en la seva senzillesa

mediterrània idònia per fer turisme, i per poder-la conèixer a fons. A tots els mu-nicipis podem trobar allotjaments i acti-vitats per a tota la família. La majoria de l’allotjament és de turisme rural amb sin-tonia amb el paisatge. A més, la majoria d’activitats turístiques es basen en rutes per tot el Delta, la majoria en bicicleta i a peu. Es poden trobar llocs emblemàtics per poder admirar com la Casa de Fus-ta. Aquesta construcció emblemàtica al Delta actualment és una instal·lació del Parc Natural que acull un centre d’infor-mació i un museu ornitològic on es mos-tra una col·lecció molt completa de les espècies més representatives de la fauna deltaica, i on també hi trobem un Mira-

dor per tal de poder gaudir de les aus en llibertat. A més, tampoc podem deixar de

visitar llocs com l’Encanyissada, reserva de caça, l’Ecomuseu pensat per introdu-ir els nouvinguts en el peculiar món del Delta, especialment en el funcionament dels aspectes naturals i humans del seu ecosistema o altres zones com la Banya, on nomes s’hi pot accedir a l’estiu i on es troba la platja del Trabucador on pots gaudir d’una platja amb mar tranquil·la a una banda i mar brava a l’altra, o les Olles, la llacuna més petita del Delta.

Així, hem de dir que el Delta de l’Ebre és un paratge amb una gran riquesa que no podem mai deixar de visitar i on podrem gaudir de la natura amb plena convivèn-cia amb l’espècie humana.

19alacarta

La fauna del Parc Natural del Delta té una gran riquesa en

nombre d’espècies, on destacaríem el flamenc rosat i els ànecs reials

20alacarta

BREUS

La comarca de la Terra Alta presenta la 2a edició de la Jorna-des Gastronòmiques del Corder, que es duran a terme entre el 15 d’octubre i el 14 de novembre, a diferents restaurants de la comarca. Durant aquest mes a tots els establiments adherits a aquesta iniciativa es podran trobar menús on la carn de corder serà la protagonista i on donen a conèixer les diferents vessants culinàries d’aquest peculiar producte propi d’aquesta terra. El preu del menú oscil·larà entre els 25 i els 30 euros, i, a més dels plats amb corder, podrem degustar postres típiques de la zona, a més d’anar tots acompanyats dels vins de la DO Terra Alta, de gran qualitat.En aquesta edició cal fer menció de l’increment del nombre de restaurants adherits, que han passat de 15 de l’any passat a 22

aquesta nova edició, a causa principalment de l’èxit assolit a la primera edició. Una de les novetats que podem trobar aquest any són les jornades d’aprofundiment en la cultura dels vins i dels olis de la Terra Alta, adreçades als restauradors, per tal de tenir més co-neixements per promocionar les excel·lents qualitats d’aquests productes als comensals. Per altra banda, el Consell Comarcal de la Terra Alta està fent els tràmits, juntament amb el sector gastronòmic i ramader de la zona, per aconseguir un distintiu de qualitat que reconegui les excel·lències de la carn de corder de la Terra Alta.

Coincidint amb el Dia Internacional del Turisme, Torredembarra i les poblacions del Baix Gaià s’han vestit de gala per tal de celebrar la Nit dels Premis Turístics, una iniciativa que guardonava totes aquelles empreses, entitats i associacions que han tingut alguna relació amb el sector turístic. L’esdeveniment va congregar més de 350 persones al pavelló municipal Sant Jordi provinents no només de la Torre, sinó també de les poblacions de Roda de Barà, Creixell, Altafulla, la Riera de Gaià, la Nou de Gaià, Salomó, Vespella de Gaià, el Catllar, la Pobla

de Montornès i Renau. Per una altra banda, hi van ser guardonades prop d’un centenar d’empreses i institucions d’aquests municipis dividides en dos blocs. El regidor de Turisme de Torredembarra, Pere Font, va oferir un discurs com a representant dels onze municipis que formen part del Consorci Turístic del Baix Gaià del qual va exposar els seus objectius. Tanmateix, Pere Font, va parlar a bastament del CIT que va encapçalar les accions turístiques del municipi durant trenta anys. “Per mi és especialment emotiu, i suposo que per

molts de vosaltres que sou algunes de les 88 persones que vàreu formar part de les diferents juntes directives del CIT en més de 30 anys d’història el fet de poder donar un últim agraïment a aquesta entitat després de la seva desaparició”, va dir. “El turisme està de moda, i la Costa Daurada és un del destins més importants del món, tothom hi vol apostar en això del turisme, ara és hora que ajudem que el Baix Gaià sigui conegut i posem la Costa Daurada com un destí ple d’ofertes interessants”, va concloure.

La Nit dels Premis Turístics de Torredembarra i Baix Gaià guardona 100 empreses

Comencen les 2s Jornades Gastronòmiques del Corder a la comarca de la Terra Alta

Al pavelló municipal Sant Jordi es van reunir 350 persones

Restaurants electrocutats

Dos dies després d’una vaga general que malauradament no servirà per canviar res, l’Administració torna a donar una volta més al garrot vil a les malmeses butxaques dels consumidors i als deteriorats comptes de les petites empreses. L’1 d’octubre van entrar en vigor les noves tarifes elèctriques d’últim recurs (TUR), l’única que fixa el Govern, i que afectarà més de 20 milions de llars i pimes. Això passa tres mesos després que els tipus de l’IVA passaran del 7% al 8% i del 16 al 18%. La veritat és que no donen treva i han aconseguit aixafar els tímids intents del consum privat al segon trimestre per remuntar la crisi i progressivament van refredant l’economia real i escalfant cada vegada més la inflació, als consumidors i als empresaris.

FOTO: ANNA F. AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

21alacarta

Acord entre la Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR) i AgEDI-AIE

La Federació Espanyola d’Hostaleria i Res-tauració i les entitats de gestió de drets de propietat intel·lectual AGEDI (Productors de fonogrames) i AIE (Artistes, Intèrprets i Exe-cutants musicals) han arribat a un acord de col·laboració pel qual els associats a la Fe-deració (en la qual està enquadrada l’AEH) podreu gaudir de certs beneficis sobre les actuals condicions. Les bonificacions i de-duccions sobre les tarifes oficials arriben a tots els subsectors de l’Hostaleria; es podrà aconseguir en la restauració fins a un 15% i en els Salons de celebracions i bars, especi-als fins a un 20%. A 1996, AGEDI-AIE van trencar el compro-mís de tarifes establert amb SGAE, plante-jant pretensions econòmiques que dobla-ven les quotes existents fins aquella data. És a dir, es pretenia passar de cobrar un 30% del rebut total de la SGAE a un 60%. Després de 14 anys, AGEDI i AIE han signat un conveni amb la FEHR que fixa les tarifes a cobrar en el 35% de la tarifa de SGAE. La signatura d’aquest acord paralitza totes les actuacions judicials que ambdues societats de gestió de drets d’actuacions tenien en marxa amb establiments hostalers. Aques-ta paralització de la via judicial implica l’aplicació d’un acord entre les parts en el qual la xifra a liquidar es comença a avaluar des de l’1 de gener del 2009.

LEgITIMITAT D’AgEDI-AIEEncara que no ens agradi, cap tribunal l’ha qüestionat i en cas de reclamació judicial per impagament sempre han dictat sentèn-cia a favor d’aquestes entitats. Mentre que la SGAE representa els drets dels autors musicals, AGEDI representa els productors fonogràfics i AIE, els seus intèrprets. El co-brament dels drets d’AGEDI i AIE serà realit-zat per la SGAE, en un únic rebut i la seva aplicació començarà a efectuar-se al nostre territori previsiblement a partir del proper mes de setembre.

RESTAuRACIÓÚS SECUNDARI (AMBIENTAL)

Superfície de l’establiment Tarifa mensual

Fins 50m2 4,56 euros

De 51 a 100m2 5,33 euros

Més de 100m2 7,61 euros

BARS MuSICALS, BARS DE CoPES, DISCo-PuBS, BARS I RESTAuRANTS ESPECIALS I SIMILARS

ÚS NECESSARI

Concepte Tarifa mensual

Fins 100m2 26,82 euros

Per cada 50m2 o fracció de superfície 6,70 euros

Per mitjà d’aparell receptor de televisió 4,30 euros

Per mitjà d’aparell de vídeo 24’87 euros

QuoTES

22alacarta

El nou Reglament d’EspectaclesClarobscurs del nou cos legal

Malgrat el treball realitzat en la fase d’informació pública per la sectorial de Turisme de PIMEC en la qual l’AEH hi participa activament i les esmenes presentades que varen ser estimades parcialment, el nou

Reglament d’Espectacles presenta clarobscurs que ens obligaran a continuar-hi treballant.

El passat dia 31 d’agost del 2010, la genera-litat de Catalunya va aprovar el Reglament d’Espectacles i Activitats Recreatives (De-cret 112/2010) que desenvolupa la Llei de regulació Administrativa dels Espectacles i les Activitats Recreatives. A continuació us indiquem quins són els aspectes a destacar.

CLARS– Segueix contemplant la possibilitat que es REVoQuI uNA LLICÈNCIA sense dret a indemnització en cas d’entrar en vigor una normativa que el local no pugui complir. Tot i que el reglament ha introduït una clàusu-la per minvar els efectes devastadors de la previsió de revocació de qualsevol llicència en qualsevol moment pel fet de no poder complir la normativa que s’aprovi en un futur, no la considerem suficient atès que sempre prevaldrà el temps que atorgui la nova normativa al local per adequar-se. (Article 154.2 del Reglament en relació amb l’article 37.2c) de la Llei).

– Ratifica la possibilitat que una administra-ció pública pugui ser titular d’una activitat recreativa sense necessitat de disposar de llicència la ja coneguda com a “discoteca

municipal sense llicència”–. (Article 95 del Reglament en relació amb l’article 29. 7 de la Llei).

- Ratifica la desproporció de les sancions previstes en cas d’incompliment de la nor-mativa i inclou una amplíssima extensió de les conductes constitutives d’infracció. (Articles 146 a 150 del Reglament en relació amb els articles 46 a 52 de la Llei).

– S’amplia d’una manera extraordinària el dret dels ciutadans a obtenir informació so-bre les activitats. (Article 21 del Reglament).

– S’amplia el termini per resoldre la conces-sió d’una llicència fins als 6 mesos i s’es-tableix com a criteri general el del silenci negatiu (Article104 del Reglament).

– El catàleg d’activitats, que és ambigu i poc modern amb una catalogació i definicions poc dignes del segle XXI. (Annex I del Re-glament).

– Estableix un règim de comunicació prèvia (obrir sense necessitat de tramitar la llicèn-cia) únicament reservat a aquells establi-

ments amb un aforament màxim de fins a 150 persones.

oBSCuRS– Es creen les figures del “restaurant musi-cal” i “saló de banquets”, amb possibilitat de realitzar-hi actuacions en directe. (Annex I. III a.3 del Reglament).

– Es contempla expressament la possibili-tat que els “bars” i “restaurants” puguin disposar d’ambientació musical i oferir ac-tuacions en directe, sempre que estiguin insonoritzats i autoritzats per l’Ajuntament (Annex I. IV del Reglament).

– Es contempla la possibilitat que una san-ció pugui ser substituïda per un adverti-ment (Article151 del Reglament).

– Es contempla la pràctica d’algunes ins-peccionsde forma concertada amb els em-presaris. (Article 142.3 del Reglament).

– Es prohibeix l’entrada als bars musicals a menors de 16 anys a qualsevol hora (article 53 del Reglament).

OFERIM LA MILLOR ESPECIALITZACIÓ I ELS CONEIXEMENTS ESPECÍFICS

QUE INTERESSEN AL EMPRESARI HOSTALER

POSEM AL TEU SERVEI· Assessorament i Gestió Laboral. Negociem el conveni

· Assessorament i Gestió Fiscal· Assessoria Sanitària· Autors i Propietat intel·lectual. Convenis preferents.

· Assessoria energètica. Servei gratuït.

· Assessoria jurídica especialitzada

· Subvencions

ELS BENEFICIS QUE ES PODEN OBTENIR EN LES GESTIONS SON PER

REVERTIR-LOS EN EL PROPI SECTOR

· FORMACIÓ: Mes de 500 alumnes al l’any.

· Formem a tot el col·lectiu, mitjançant accions, programes i plans de formació, tant

de caràcter ocupacional com de reciclatge i formació contínua.

· Els treballadors autònoms poden gaudir d’aquests programes, gràcies a les noves

directrius del Forcem (Fundació Tripartita para la Formación en el Empleo) i dels

cursos de reciclatge subvencionats pel departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya i el Fons Social Europeu.

· L’AEHT té a disposició dels participants en el seus Plans de formació, les eines

adients creades expressament per tal de desenvolupar la formació professional

que requereixen i necessiten els treballadors del sector d’hostaleria de les nostres

comarques.

Podem rebaixar els teus costos, mira!

Pots treballar amb altres, però compara’ns