8 filosofia empirista

06/02/13 Filosofia empirista 1

LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1) Es desenvolupa, principalment, a la Gran Es desenvolupa, principalment, a la Gran

Bretanya. En són representants destacats:Bretanya. En són representants destacats:– Thomas HobbesThomas Hobbes– John LockeJohn Locke– George BerkeleyGeorge Berkeley– David HumeDavid Hume

La seva filosofia és dedicada, La seva filosofia és dedicada, essencialment, a reflexionar sobre el essencialment, a reflexionar sobre el coneixement (origen i límits) i sobre el poder coneixement (origen i límits) i sobre el poder polític (origen i límits)polític (origen i límits)


LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)

La reflexió sobre el coneixement d’aquests La reflexió sobre el coneixement d’aquests pensadors coincideix en la idea que pensadors coincideix en la idea que tot tot coneixement deriva, directa o indirectament coneixement deriva, directa o indirectament de l’experiènciade l’experiència (no hi ha idees innates) (no hi ha idees innates)

Les diferències entre ells deriven de les Les diferències entre ells deriven de les conseqüències més o menys radicals que conseqüències més o menys radicals que cada un extreu d’aquest principi general.cada un extreu d’aquest principi general.


THOMAS HOBBESTHOMAS HOBBES (XVII)(XVII) teoria política - 1 -teoria política - 1 -

Els humans neixen Els humans neixen iguals, lliures i racionals iguals, lliures i racionals (les (les desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals)desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals)

Per naturalesa desitgen (instint natural) la Per naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i el seguretat i el benestar.benestar.

Com els altres animals estimen el que els en Com els altres animals estimen el que els en proporciona i temen el que els en priva.proporciona i temen el que els en priva.

A diferència dels animals, els humans tenen A diferència dels animals, els humans tenen consciència de futur (racionalitat - càlcul): consciència de futur (racionalitat - càlcul): desitgen desitgen garantir la seguretat i el benestar futurs.garantir la seguretat i el benestar futurs.

Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que desitgen exactament el mateix: els altres humans.desitgen exactament el mateix: els altres humans.


THOMAS HOBBES (XVII) - 2THOMAS HOBBES (XVII) - 2 Així, per naturalesa l’home és un llop per a l’home: Així, per naturalesa l’home és un llop per a l’home:

viu en un estat de viu en un estat de guerra de tots contra tots.guerra de tots contra tots. Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra: Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra:

els humans són iguals per naturalesa.els humans són iguals per naturalesa. L’estat de Guerra de tots contra tots és un estat L’estat de Guerra de tots contra tots és un estat

d’inseguretat i malestar absoluts.d’inseguretat i malestar absoluts. Enfront d’aquesta situació els humans estableixen Enfront d’aquesta situació els humans estableixen

un Contracte social, origen del poder de l’Estat.un Contracte social, origen del poder de l’Estat. Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien a Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien a

la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la seguretat i benestar que els garanteix el seguretat i benestar que els garanteix el poder poder absolut de l’Estatabsolut de l’Estat, font de tota moral i sociabilitat., font de tota moral i sociabilitat.


JOHN LOCKE (XVII) JOHN LOCKE (XVII) filosofiafilosofia política política

Els homes neixen Els homes neixen igualsiguals, , lliureslliures i dotats i dotats de de RaóRaó que els permet distingir el que que els permet distingir el que està bé per naturalesa del que no.està bé per naturalesa del que no.

Així, doncs, hi ha drets i deures Així, doncs, hi ha drets i deures NATURALS:NATURALS:– Dret a la Dret a la vida, la llibertat i la propietatvida, la llibertat i la propietat..– Deure de respectar la vida, la llibertat i la Deure de respectar la vida, la llibertat i la

propietat dels altres.propietat dels altres.– El fonament del dret a la propietat és el dret El fonament del dret a la propietat és el dret

al treball, condició per a una vida digna al treball, condició per a una vida digna (rebuig de la legitimitat del sistema de (rebuig de la legitimitat del sistema de propietat feudal: no es basa en el treball)propietat feudal: no es basa en el treball)


JOHN LOCKE JOHN LOCKE teoria políticateoria política

– Origen del poder políticOrigen del poder polític:: Contracte socialContracte social per tal d’assegurar l’acompliment per tal d’assegurar l’acompliment

dels deures i drets naturals per part de tots els dels deures i drets naturals per part de tots els components de la societat.components de la societat.

– Límits i estructura del poder políticLímits i estructura del poder polític:: No és legítim l’estat que no acompleix els seus No és legítim l’estat que no acompleix els seus

objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret a la revolta).a la revolta).

El poder de l’Estat és el poder de la majoria El poder de l’Estat és el poder de la majoria (democràcia). (democràcia). No ésNo és, però, , però, un poder absolutun poder absolut: en cap : en cap cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la minoria.minoria.

HOBBES I LOCKE: la filosofia política contractualista

- Hobbes: contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat)

- Locke: contractualisme liberal (l’individu mai no perd la seva llibertat originària)

- El contractualisme no suposa reivindicar un tipus de govern en particular, sinó que intenta explicar com s’articula la relació entre la societat civil i l’Estat: els individus (racionals, iguals, competitius i calculadors) van decidir crear l’Estat per tal de viure millor (amb més seguretat i més progrés).

- Discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l’Estat i sobre els límits del pacte

HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

1. Sobre la naturalesa humana

Hobbes: els humans no són animals socials, en l’estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per desigs brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l’Estat el que ens disciplina i ens fa socials.

Locke l’home és per naturalesa un animal social, ja en la naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Els humans són subjectes de dret, perquè el dret està en la naturalesa de les relacions socials.


2.- Sobre la vida en l’estat de natura Hobbes: la vida humana en l’estat de natura és ‘pobra,

brutal, desagradable i curta’. L’estat de natura és un estat de guerra.

Locke: la vida en l’estat de natura, tot i ser insegura era pacífica, bona i agradable, en la mesura que els humans complien les seves obligacions i mantenien les seves promeses. Hi pot haver guerra però també hi ha llibertat i igualtat. Els individus gaudeixen de dos poders (el d’assegurar la pròpia conservació i el de castigar a qui amenaci la seva vida) i d’un dret fonamental (el de la propietat privada, limitada a allò que és necessari per a la pròpia conservació).


3.- Sobre la llibertat en l’estat de natura Per a Hobbes, la llibertat en l’estat natural és absoluta.

En la natura tot home té dret a tot, d’aquí que la vida sigui insegura.

Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot en l’estat

de natura m’impedeix envair la propietat dels altres i això no significa cap limitació de la llibertat.


4.- Sobre el paper dels drets Hobbes: quan atorguen drets a l’Estat-Leviatan, els

individus perden els drets individuals i reben, a canvi, la seguretat i la protecció. L’obligació del individus davant l’Estat és l’obediència. Per això no hi ha drets per als rebels (per als qui violen el contracte).

Locke: els humans tenen drets per naturalesa (la llibertat individual i la propietat privada) i poden oposar-se violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ningú no té per naturalesa el dret a oprimir a un altre i existeix un dret de resistència contra les injustícies (cap. XIX del Segon Tractat sobre el govern civil).


5.- Sobre el pas de l’estat de naturalesa a l’estat social

Per a Hobbes és la misèria i la inseguretat (la por) allò que fa que els humans passin de l’estat de naturalesa a l’estat social.

Per a Locke en l’estat de natura hi ha també ‘drets naturals’; com a molt el que ens fa passar d’estat de natura a estat social és el desig d’assegurar la propietat, progressar i de tenir millors condicions de justícia. El pas a l’estat social és degut no a la por sinó a la necessitat de prevenir l’escassetat.


JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia

Com Descartes, denomina “Com Descartes, denomina “IdeaIdea” ” qualsevol contingut mental (sensació, qualsevol contingut mental (sensació, record, concepte...)record, concepte...)

A diferència de Descartes, entén la A diferència de Descartes, entén la ment com un “paper en blanc”. ment com un “paper en blanc”. Les Les percepcionspercepcions dels objectes sensibles dels objectes sensibles externs i les externs i les operacions internesoperacions internes de la de la ment són l’origen de totes les Ideesment són l’origen de totes les Idees..


IDEES: IDEES: Són el contingut de l’enteniment Són el contingut de l’enteniment humà. Tot el que és objecte de l’enteniment humà. Tot el que és objecte de l’enteniment humà quan pensem són idees (per tant, una humà quan pensem són idees (per tant, una imatge, una percepció, una representació imatge, una percepció, una representació també són idees). també són idees).

06/02/13

IDEESSIMPLES

COMPLEXES

DE SENSACIÓ

DE REFLEXIÓ

MODES

SUBSTÀNCIES

RELACIONS


IDEES SIMPLESIDEES SIMPLES: : Les que la ment no pot descomposar en altres més Les que la ment no pot descomposar en altres més

senzilles, les dades primàries de la nostra senzilles, les dades primàries de la nostra experiència. Paper experiència. Paper passiupassiu de la ment de la ment

IDEES COMPLEXESIDEES COMPLEXES: : Paper Paper actiuactiu de la ment, que genera idees complexes de la ment, que genera idees complexes

quan opera sobre idees simples amb els quan opera sobre idees simples amb els processos d’abstracció i de combinació de les processos d’abstracció i de combinació de les mateixes. mateixes.

(blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre) (blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre) 06/02/13


Idees simples:Idees simples:

IDEES SIMPLES DE SENSACIÓIDEES SIMPLES DE SENSACIÓ: Les que : Les que provenen dels sentits externs, sense provenen dels sentits externs, sense barreja. (sento dolor, penso)barreja. (sento dolor, penso)

IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓIDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ: Les que té : Les que té la ment quan és conscient de si mateixa, la ment quan és conscient de si mateixa, dels seus propis procediments. (penso que dels seus propis procediments. (penso que sento dolor, sóc conscient de que penso)sento dolor, sóc conscient de que penso)

06/02/13


Idees complexes:Idees complexes:

MODESMODES: es refereixen a coses que no subsisteixen en: es refereixen a coses que no subsisteixen enelles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).

SUBSTÀNCIESSUBSTÀNCIES: representen coses particulars que : representen coses particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).

Malgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’idees Malgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’idees sense un substrat que les faci subsistir, la substància sense un substrat que les faci subsistir, la substància com a tal és desconeguda per la ment.com a tal és desconeguda per la ment.

RELACIONSRELACIONS: neixen de comparar una idea amb una : neixen de comparar una idea amb una altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).

06/02/13



QUALITATSQUALITATS (Les idees dels sentits ens mostren (Les idees dels sentits ens mostren qualitats dels objectes externs) qualitats dels objectes externs) – qualitats primàriesqualitats primàries els correspon un tret de la els correspon un tret de la

realitat objectiva. Les idees de qualitats primàries realitat objectiva. Les idees de qualitats primàries són semblants als cossos. són semblants als cossos. (solidesa, extensió, (solidesa, extensió, forma, moviment)forma, moviment)

– qualitats secundàriesqualitats secundàries no els correspon cap tret de no els correspon cap tret de la realitat objectiva. Les idees de qualitats la realitat objectiva. Les idees de qualitats secundàries no són semblants als cossos secundàries no són semblants als cossos (olors, (olors, colors, gustos, sons...)colors, gustos, sons...)

““el que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més que el que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més que el volum, la forma i el moviment de les partícules en els cossos”el volum, la forma i el moviment de les partícules en els cossos”



Tractament de les tres substàncies Tractament de les tres substàncies cartesianes:cartesianes:

– La base del nostre coneixement de La base del nostre coneixement de l’existència l’existència de de coses externescoses externes són les són les sensacionssensacions (les idees (les idees són són representacionsrepresentacions de les coses) de les coses)

– La base del nostre coneixement de La base del nostre coneixement de la la nostra nostra existènciaexistència és la és la intuïcióintuïció. .

– La base del nostre coneixement de La base del nostre coneixement de l’existència l’existència de Déude Déu és la és la demostraciódemostració (causa necessària de (causa necessària de totes les altres existències)totes les altres existències)

DESCARTES I LOCKEDESCARTES I LOCKE

Origen del coneixementOrigen del coneixementD. D. Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no

podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.

L. L. La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció sensible.en la percepció sensible.

Paper de les ideesPaper de les ideesD: D: Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no

podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.

L: L: No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes.experiències particulars i concretes.

06/02/13

El mónEl mónD: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo D: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo

que hi ha Déu i món.que hi ha Déu i món.L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma

d’experiències sensibles elaborem una idea.d’experiències sensibles elaborem una idea.

El joEl jo D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins

i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.

L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. però relacionats entre si.

La substànciaLa substància

D:D: ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.igual a si mateix.

L: L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.L: L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.06/02/13


DAVID HUME (XVIII) – 1DAVID HUME (XVIII) – 1IMPRESSIONS I IDEESIMPRESSIONS I IDEES

Dos tipus de representacions mentals Dos tipus de representacions mentals (“percepcions”):(“percepcions”):– Impressions (percepcions més “vives”)Impressions (percepcions més “vives”)– Idees (percepcions menys “vives”)Idees (percepcions menys “vives”)

Les Les ideesidees són còpies o representacions són còpies o representacions de les de les impressionsimpressions (no hi ha idees (no hi ha idees innates).innates).

La metafísica és plena de termes darrera La metafísica és plena de termes darrera dels quals no hi ha cap “idea” (són buits), dels quals no hi ha cap “idea” (són buits), atès que no els correspon cap impressió. atès que no els correspon cap impressió.


DAVID HUME – 2DAVID HUME – 2PRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEESPRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES

Les idees o pensaments s’associen en funció de Les idees o pensaments s’associen en funció de tres principis bàsics:tres principis bàsics:– SemblançaSemblança (seguint Occam, aquest seria el fonament de (seguint Occam, aquest seria el fonament de

les nostres representacions abstractes o conceptes: les nostres representacions abstractes o conceptes: agrupem experiències agrupem experiències semblantssemblants en una noció de en una noció de classe, i sota un nom comú –nominalisme-)classe, i sota un nom comú –nominalisme-)

– ContigüitatContigüitat en l’espai o en el temps (per exemple, un en l’espai o en el temps (per exemple, un record pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquest record pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquest principi d’associació)principi d’associació)

– CausalitatCausalitat: Esperem que a fenòmens semblants als : Esperem que a fenòmens semblants als prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens semblants als que els han acompanyat habitualment en semblants als que els han acompanyat habitualment en el passat (efectes) el passat (efectes)


DAVID HUME – 3DAVID HUME – 3TIPUS DE CONEIXEMENTSTIPUS DE CONEIXEMENTS

Els objectes del nostre pensament poden Els objectes del nostre pensament poden ser de dos tipus:ser de dos tipus:– Relacions d’ideesRelacions d’idees (fruit de la intuïció o de la (fruit de la intuïció o de la

deducció, no ens diuen res sobre el món). La deducció, no ens diuen res sobre el món). La veritat d’aquests coneixements es basa en el veritat d’aquests coneixements es basa en el principi de no contradicció: el contrari és principi de no contradicció: el contrari és absurd.absurd.

– Qüestions de fetQüestions de fet (La veritat d’aquests (La veritat d’aquests coneixements no es basa en el principi de no coneixements no es basa en el principi de no contradicció: el contrari és pensable)contradicció: el contrari és pensable)


DAVID HUME – 4DAVID HUME – 4EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓEL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ

Considerem vertaders aquells coneixements de Considerem vertaders aquells coneixements de qüestions de fet basats en l’experiència qüestions de fet basats en l’experiència (impressions).(impressions).

Però la nostra certesa no es limita, a les qüestions Però la nostra certesa no es limita, a les qüestions de fet passades o presents (d’elles en tenim de fet passades o presents (d’elles en tenim impressions) sinó que també impressions) sinó que també estem segurs de la estem segurs de la veritat de les nostres prediccions de futur, malgrat veritat de les nostres prediccions de futur, malgrat no tenir-ne impressions.no tenir-ne impressions.

Els objectius de la ciència no són tan sols descriure Els objectius de la ciència no són tan sols descriure o explicar (passat), sinó també predir. o explicar (passat), sinó també predir. En què es En què es basa la certesa de les nostres prediccions?basa la certesa de les nostres prediccions?

TEMA:TEMA:

DESCARTESDESCARTES

LOCKELOCKE

Origen del coneixementOrigen del coneixement

Hem de cercar una certesa absoluta, la Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.nos en la raó.

La certesa absoluta no existeix. El que La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció hem de basar-nos en la percepció sensible.sensible.

Paper de les ideesPaper de les idees

Les idees més importants que tenim (i les Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem dubtar) úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a són les innates, perquè són universals i a priori.priori.

No hi ha idees innates. Quan naixem la No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i va omplint amb experiències particulars i concretes.concretes.

El mónEl món

El coneixem per deducció. A partir de la El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.Déu i món.

Coneixem el món per experiència, Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem una d’experiències sensibles elaborem una idea.idea.

El joEl jo

‘‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins i tot del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.pensament sense cos.

Tota experiència s’origina en un cos i depèn Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la qual no de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. estan separats però relacionats entre si.

La substànciaLa substància

‘‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.quelcom que sempre és igual a si mateix.

L’experiència mostra que la substància de L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.les coses és incognoscible.

06/02/13

El mónEl mónEl coneixem per deducció. A partir de la El coneixem per deducció. A partir de la

idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.Déu i món.

Coneixem el món per experiència, Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem una d’experiències sensibles elaborem una idea.idea.

El joEl jo ‘ ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència

del jo és pensar i podríem fins i tot del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.pensament sense cos.

Tota experiència s’origina en un cos i Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats el cos estan separats però relacionats entre si. entre si.

La substànciaLa substància ‘ ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància,

quelcom que sempre és igual a si mateix.quelcom que sempre és igual a si mateix.L’experiència mostra que la substància de L’experiència mostra que la substància de

les coses és incognoscible.les coses és incognoscible.

06/02/13


DAVID HUME – 5DAVID HUME – 5PREDICCIONS I CAUSALITATPREDICCIONS I CAUSALITAT

En la relació En la relació causa-efectecausa-efecte: davant d’un : davant d’un parell de fenòmens relacionats causalment, parell de fenòmens relacionats causalment, preveiempreveiem sempre l'ocurrència de l'efecte a sempre l'ocurrència de l'efecte a partir de l'observació de la causa.partir de l'observació de la causa.

Però ¿quina és la naturalesa i el fonament Però ¿quina és la naturalesa i el fonament d’aquesta relació?. L’experiència ens mostra d’aquesta relació?. L’experiència ens mostra que que fins arafins ara, la ocurrència de , la ocurrència de AA ha estat ha estat sempresempre acompanyada per l’ocurrència de acompanyada per l’ocurrència de BB. . Però no ens mostra que seguirà essent així Però no ens mostra que seguirà essent així en el futur! en el futur! Per què n’estem segurs?Per què n’estem segurs?


DAVID HUME – 6DAVID HUME – 6FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALSFONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS

La base del nexe causal La base del nexe causal no ésno és l’experiència, ni l’experiència, ni tampoc el raonament. tampoc el raonament.

Ni l’experiència ni el raonament poden mostrar-nos Ni l’experiència ni el raonament poden mostrar-nos que el futur serà com el passat (principi que el futur serà com el passat (principi d’invariància). I malgrat tot estem segurs que serà d’invariància). I malgrat tot estem segurs que serà així. Per què?: així. Per què?: – Creença instintivaCreença instintiva (predisposició (predisposició psicològicapsicològica a esperar) a esperar)

que el futur s’acomodarà al passatque el futur s’acomodarà al passat– Hàbit, costum,Hàbit, costum, experiències reiterades en el passat ens experiències reiterades en el passat ens

fan esperar un futur similar.fan esperar un futur similar. Aquests són, doncs, els fonaments de les nostres Aquests són, doncs, els fonaments de les nostres

prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i no cap mena de raonament.no cap mena de raonament.


DAVID HUME – 7DAVID HUME – 7LIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALSLIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALS

El nexe causal és instintiu per la seva importància El nexe causal és instintiu per la seva importància de cara a la supervivència:de cara a la supervivència:– L’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és lenta i L’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és lenta i

pot errar.pot errar. Darrera la “idea” metafísica de Darrera la “idea” metafísica de “connexió “connexió

necessària”necessària” no hi ha cap impressió. És un terme no hi ha cap impressió. És un terme buit de contingut. buit de contingut. La relació causal no és una La relació causal no és una connexió necessària sinó una predisposició connexió necessària sinó una predisposició psicològica innata.psicològica innata.

Essent la causalitat fruit del costum, Essent la causalitat fruit del costum, tan sols tan sols podem establir relacions causals entre podem establir relacions causals entre experiènciesexperiències, mai entre idees a les que no , mai entre idees a les que no correspon impressió (Déu, per exemple) correspon impressió (Déu, per exemple)


DAVID HUME – 8DAVID HUME – 8LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)

Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de substància (entitat) ocupa un lloc substància (entitat) ocupa un lloc centralcentral en la en la reflexió filosòfica entorn de la realitat.reflexió filosòfica entorn de la realitat.

Què s’entén per “substància”? Què s’entén per “substància”? Aquella realitat de Aquella realitat de la que es diuen o en la que estan els atributsla que es diuen o en la que estan els atributs (essencials o accidentals)(essencials o accidentals)

Definició escolàstica de Definició escolàstica de “substància”“substància”: allò que : allò que existeix existeix per si mateixper si mateix i i no necessita de cap altra no necessita de cap altra cosa per existircosa per existir. .

Així, el volum, el pes o la temperatura existeixen Així, el volum, el pes o la temperatura existeixen però no són “substàncies” perquè només poden però no són “substàncies” perquè només poden existir com a trets d’alguna substància.existir com a trets d’alguna substància.


DAVID HUME – 9DAVID HUME – 9ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIAANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA

Darrere el terme “Darrere el terme “substànciasubstància” no hi ha cap ” no hi ha cap impressió. No és una impressió. No és una ideaidea sinó una sinó una paraula buidaparaula buida..

Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc. Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc. (d’ells sí que en tenim impressions) no ens resta (d’ells sí que en tenim impressions) no ens resta res: res: No hi ha cap impressió d’un substratNo hi ha cap impressió d’un substrat. .

Malgrat tot, vivim convençuts que determinades Malgrat tot, vivim convençuts que determinades formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’ns formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’ns presenten i se’ns presentaran tossudament units.presenten i se’ns presentaran tossudament units.

Les coses són feixos de sensacions: Les coses són feixos de sensacions: fenomenismefenomenisme


DAVID HUME – 10DAVID HUME – 10Crítica de la metafísica racionalista i empiristaCrítica de la metafísica racionalista i empirista

La crítica de la noció de substància comporta el La crítica de la noció de substància comporta el rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes (i de Locke).(i de Locke).

Les tres substàncies cartesianes queden sense Les tres substàncies cartesianes queden sense fonamentació, i la primera certesa, la de la fonamentació, i la primera certesa, la de la substància pensant ha de ser revisada.substància pensant ha de ser revisada.

No tenim impressió d’un “jo” fix i estable: d’una No tenim impressió d’un “jo” fix i estable: d’una substància pensant. Tan sols d’un constant devenir substància pensant. Tan sols d’un constant devenir de sensacions, records, sentiments, imatges...de sensacions, records, sentiments, imatges...

Així, en què es basa la impressió d’identitat del Així, en què es basa la impressió d’identitat del subjecte? En la memòria, que lliga el meu subjecte? En la memòria, que lliga el meu araara amb amb un un abansabans també meu. també meu.


DAVID HUME – 11DAVID HUME – 11CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES: CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES:

OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIAOBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA

Les Les creencescreences que fonamenten la nostra existència, que fonamenten la nostra existència, precisament per aquest motiu, són de caire precisament per aquest motiu, són de caire instintiuinstintiu i no racional. Les compartim amb la resta i no racional. Les compartim amb la resta d’animals.d’animals.

Són la Són la creença en una realitat externacreença en una realitat externa (no (no demostrable racionalment!): principi d’objectivitat,demostrable racionalment!): principi d’objectivitat,

I la I la creença que el futur s’acomodarà al passatcreença que el futur s’acomodarà al passat: : principi d’invariànciaprincipi d’invariància


DAVID HUME – 12DAVID HUME – 12LLIBERTAT i MORALITATLLIBERTAT i MORALITAT

LlibertatLlibertat és la capacitat d’actuar d’acord és la capacitat d’actuar d’acord amb la pròpia amb la pròpia voluntatvoluntat (és a dir, actuem (és a dir, actuem lliurement quan la “lliurement quan la “causacausa” de la nostra ” de la nostra conducta és la nostra voluntat).conducta és la nostra voluntat).

Els valors morals no es basen en Els valors morals no es basen en raonamentsraonaments sinó en sinó en sentimentssentiments naturals naturals d’acceptació o rebuig davant de d’acceptació o rebuig davant de determinades conductes.determinades conductes.


DAVID HUME – 13DAVID HUME – 13ESCEPTICISME I METAFÍSICAESCEPTICISME I METAFÍSICA

El resultat de la filosofia ha de ser la constatació de El resultat de la filosofia ha de ser la constatació de la debilitat de l’enteniment humà. la debilitat de l’enteniment humà.

L’única forma positiva d’escepticisme és limitar la L’única forma positiva d’escepticisme és limitar la nostra reflexió als límits del nostre enteniment. nostra reflexió als límits del nostre enteniment.

La Metafísica és, precisament, resultat d’una La Metafísica és, precisament, resultat d’una ignorància constant d’aquests límits.ignorància constant d’aquests límits.

El gran refutador de l’escepticisme radical és El gran refutador de l’escepticisme radical és l’acció. l’acció.

8 filosofia empirista

Education