4. LA GUERRA D’ULTRMAR

4.1 Cuba, la perla de les Antilles•  Després de la Pau de Zanjón (1878) els cubans esperaven

una sèrie de reformes per part dels espanyols, però aquestes peticions no van ser possibles a causa de la oposició de grans propietaris.

•  Cuba es va tornar bipartidista, es van crear dos grans partits: el Partido Autonomista i la Unión Constitucional.

•   José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano al 1893. Que tenia com a objectiu la independència.

•  El comerç exterior cubà principalment es dedicava a la venda de sucre i tabac.

4.2. La gran insurrecció L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció, l’anomenada “Guerra

Chiquita”.

Al 1895 hi ha un nou aixecament que es va generalitzar: “El Grito de Baire”

Martínez Campos no pot controlar la situació a Cuba i pren el poder Valeriano Weyler, qui pren un forta repressió. Va organitzar les concentracions de camperols per evitar contacte amb els combatents.

En el terreny militar la situació no va ser favorable pels soldats espanyols.

El 1897 mor Cánovas i el substitueix Ramón Blanco, qui expulsa a Weyler.

Al 1896 hi ha una rebel·lió a les Filipines. Interes pels espanyols pel tabac i per que era una font de comerç amb el continent asiàtic.

El nou govern va establir una pacificació momentània.

4.3. La intervenció dels estats units

1895 es va fer evident l’independentisme cubà,

1898 cuirassat Maine pateix explosió, pretext per inciar el conflicte.

Inici de la guerra Hispanonord-americana.

Batalla de Santiago, Batalla de Cavité.

1898 es signà la Pau de París, abandonar Cuba, Puerto rico i les filipines – Protectorat nord-americà.

4.4. Les actituds dels catalans davant la guerra

-Quan esclata la guerra la majoria de les claesses benestants i les principals entitats econòmiques catalanes, van defensar l'esànyolitat de les colònies.

-En canvi les classes populars, que patien les conseqüències de l'injust servei militar, van mostrar un clar sentiment d'oposició contra la guerra, basant-se en actituds antimilitaristes i en e rebutj de les quintes.

-Pel que fa a la premsa, no va atacar als patriotistes cubans fins l'any 1887, quan van criticar el fracàs del projecte autonomista del govern liberal de Sagasta i van defensar la necessitat d'aconseguir la pau amb una negociació.