36 unidad diactica 2 cat a b e - 36 concurso … › descargas › primaria › ...· sistemes...

LOS 11 VALORES DE LA INCLUSIÓN2Categories A B E

2DIDÀCTICA UNITAT FEM LA

BANDERA

concurs

ONCE36

Col·laboren Organitza:


BANDERA

Aquesta unitat didàctica s’organitza en tres blocs de contingut.

A la primera part, posarem èmfasi en diverses etapes històriques i culturals per mostrar com van sorgir les banderes. Veurem quines relacions hi ha entre elles i les necessitats de comunicació i diferen-ciació que en van permetre el desenvolupament, així com les aspira-cions de les persones i els col•lectius que les van crear. Descobrirem com es van iniciar alguns moviments que van permetre la millora social de l’entorn, gràcies a persones que van compartir un mateix somni i que, amb les seves conviccions, van aconseguir fer un món millor.

A la segona part d’aquesta unitat, tractarem el llenguatge visual i el seu poder comunicatiu, descobrint la seva semàntica i els elements que la conformen, així com la simbologia del color.

Finalment, a la tercera part, donarem forma a la nostra bandera a partir de dinàmiques creatives per a la seva realització per mitjà de metodologies basades en l’art thinking.

Cada bloc disposa de dinàmiques grupals per aprofundir, dinàmiques d’empatia per entendre el valor de la inclusió, basades en les intel•li-gències múltiples, l’aprenentatge col•laboratiu i l’aprenentatge servei, el flipped classroom i l’art thinking.

Us recordem que les dinàmiques no són

obligatòries, però us poden ajudar a enfocar el

vostre treball de participació.

LOS 11 VALORES DE LA INCLUSIÓNFEM LA BANDERA

LOS 11 VALORES DE LA INCLUSIÓN2NOMDINÀMICA

Les empremtes del temps

TIPUS DEDINÀMICA

Recerca

METODOLOGIA

FlippedClassroom

ÀREACURRICULAR

Ciències Socials

APARTAT/

PÀGINA

L’origen dels sistemes d’escriptura Recerca Llengua i Literatura

El sentir de la bandera

Creativitaten família

Intel•ligències múltiples Valors Socials i Cívics

La bandera del meu poble Recerca

Aprenentatge col·laboratiu

Ciències Socials

La consciència del símbol

Reflexiói debat

Intel•ligències múltiples

Ciències Socials / Valors Socials i Cívics

La paraula en imatge Creativitat Intel•ligències múltiples Llengua i Literatura

Art tiflològicEmpatiai inclusió

Intel•ligències múltiples Educació Artística

Pictogrames a l’escola

Empatiai inclusió

Aprenentatgeservei

Llengua i Literaturaa / Educació Artística

Senyalística per al congrés Creativitat Aprenentatge

serveiEducació Artística

Les icones de la inclusió Creativitat

Aprenentatgeservei

Llengua i Literatura / Valors Socials i Cívics

Iconografia paleocristiana Recerca

FlippedClassroom

Ciències Socials / Religió

Emoticones inclusives Creativitat

Aprenentatge col•laboratiu

Llengua i Literatura / Educació Artística

Els colors de la inclusió

Creativitat Intel•ligències múltiples / Aprenentatge col•laboratiu

Educació Artística

Veure-hi amb les orelles

Empatia i inclusió / creativitat(art thinking)

Intel•ligències múltiples Llengua i Literatura

Comunicació accessible-braille

Empatiai inclusió

Intel•ligències múltiples / Aprenentatge col•laboratiu

Llengua i Literatura

Comunicació accessible, llengua de signes

Empatiai inclusió

Intel•ligències múltiples Llengua i Literatura

6

6

13

13

14

17

22

23

28

28

31

31

37

39

39

40

FlippedClassroom


BANDERA

Per ajudar-vos a donar forma a aquestes sessions a l’aula, us deixem aquesta taula de planificació perquè les pugueu estructurar, en funció del vostre horari lectiu.

Avui, en aquesta 36a edició, en aquest curs 2019-2020, tenim per davant l’oportunitat d’unir-nos com a grup i avançar com a moviment social que

advoqui per la inclusió de totes les persones que componen aquesta societat

perquè la volem oberta, empàtica, multicultural i diversa.

2 ESTRUCTURA DE LA CLASSE

DESCOBRIM

Inici. Obertura. Ens situem.

Torn de preguntes per entrar en matèria.

UNITAT DIDÀCTICA FEM LA BANDERA

Apartats 1, 2

DINÀMICA

WOW!

Expliquem i donem a conèixer la història de les banderes.

Escoltem i ens fem preguntes.Investiguem en grup.

Apartats 3, 4

CREEM

Pensem i dialoguem.Fil a l’agulla!Traiem l’artista que portem dins.

Apartats 5, 6, 7

Ens quedem amb el pòsit del que hem après.

Fem la nostra bandera, amb les aportacions de tot el grup.

Apartats 8, 9

Videomotivacional.Dinàmiques

Dinàmiques

Dinàmiques

Dinàmiques


BANDERA

PER QUÈ UNA BANDERA?1HI HAVIA UNA VEGADA... UNA BANDERA.1.1

SI LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ... QUINA ÉS LA FUNCIÓ PRINCIPAL DE LA BANDERA?

1.2

LA IMATGE QUE ENS PARLA.2

PENSEM EN EL MISSATGE I COM EL PLASMAREM.2.1

ELEMENTS QUE COMPONENLA COMUNICACIÓ VISUAL. DEL MISSATGE AL SÍMBOL.

2.2

PENSEM LA NOSTRA BANDERA.3.1

CREEM LA NOSTRA BANDERA.3.2

LA CREACIÓ DE LA NOSTRA BANDERA.3

UNA BANDERA ÉS...1.3

EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CULTURAL DE LES BANDERES.1.4

SIMBOLOGIA DEL COLOR.2.3

ÍNDEX


BANDERA


BANDERA

HI HAVIA UNA VEGADA... UNA BANDERA.1.1

Per què existeixen les banderes? D’on sorgeix la necessitat d’“inventar” una ensenya, un distintiu que representi una agrupació o un poble? Com una bandera pot transmetre una idea, un sentiment o un missatge?

Esteu a punt? Som-hi!

SI LA FORMA SEGUEIX LA FUNCIÓ... QUINA ÉS LA FUNCIÓ PRINCIPAL DE LA BANDERA?1.2

El concepte de bandera sorgeix de la necessitat d’identificar-se per part d’un grup de persones, en una època en què les agrupacions dels homes van anar creixent d’horda a tribu, de clan a nucli de població, etcètera, constituint els estrats socials i de jerarquia religiosa i sociopolítica, en el mateix moment en què es gesta l’evolució del govern humà, des de la Prehistòria i al llarg de l’Antiguitat.

Vist com el sistema identificatiu d’una agrupació de persones, les banderes van necessitar d’un llenguatge visual que representés l’objectiu per al qual es va crear. Per això, i de forma paral•lela al sistema d’escriptura que van anar desenvolupant les antigues civilitzacions, les banderes es van poblar d’imatges, colors i formes.

Aquests dissenys emblemàtics eren representacions figuratives d’objectes, plantes o animals que, per les seves propietats i qualitats, eren assumides per la persona o l’agrupació que els triava a títol de símbol. Segons van anar evolucionant les societats, el llenguatge visual emprat es va anar fent més complex i es van anar simplificant les formes cap a traços més senzills, abstractes, esquemàtics... transformant-se en el que es coneix avui dia per icona, símbol o pictograma.

PER QUÈ UNA BANDERA?1

Activitat suggerida (aquesta dinàmica no és obligatòria per participar en el Concurs)

TítolLes empremtes del temps

Dinàmicade recerca

MetodologiaFlipped Classroom

Àrea curricular Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del temps.

Demaneu a l’alumnat que investigui sobre les diverses ensenyes que s’han conservat des de la Prehistòria fins a l’Antiguitat.

Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i companyes:

· Civilització. Etapa històrica i localització en el mapa.

· Tipus d’ensenya, disseny i materials.

· Funció de l’ensenya, àmbit al qual pertany.

TítolL’origen dels sistemes d’escriptura

Dinàmicade recerca


Àrea curricular Llengua i Literatura. Bloc 2. Comunicació oral i escrita.

Demaneu a l’alumnat que investigui sobre el naixement dels diferents sistemes d’escriptura a l’Antiguitat.

Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i companyes:

· Civilització. Etapa històrica i localització en el mapa.

· Sistemes gràfics d’escriptura: cuneïforme, pictogrames, fonogrames, ideogrames, jeroglífics, etcètera.


Al mateix temps que evolucionen les civilitzacions, s’afegeix a la bandera un nou concepte, el de la comunicació, ja que aviat es va veure que les ensenyes es podien utilitzar com un sistema comunicatiu, en les conteses bèl•liques, d’una banda, i en les rutes comercials de la Mediterrània, de l’altra.


BANDERA

En el camp de batalla, per comunicar als soldats i oficials les diferents estratègies bèl•liques i les coordenades d’atac, replegament, defensa, etcètera.

Vexil•les perses decorades en una moneda del sàtrapa Autofradates i en una moneda de Jònia (s. IV a. C.) (CoinArchives.com). Vexil•la romana del segle II d. C. procedent d’Egipte (Museu de Belles Arts Puixkin de Moscou). Dracó amb cap de llop i vexil•les dàcies de la Columna trajana. Ensenyes militars gal•logermàniques dels trofeus de l’arc d’Arausio (Aurenja).

En el mercat marítim, per identificar la procedència dels vaixells i per establir comunicació entre ells.

El concepte de bandera com a tal no tindrà lloc fins al s. XVIII, quan els països del món vagin consolidant els seus models de governs i nació.

En l’era contemporània, tant els països com diversos organismes internacionals van recórrer a les banderes com a mètode distintiu.

El Tractat de Viena del 1815 va dividir Itàlia en set estats independents, tot i pertànyer tots a una mateixa raça, professar el mateix credo i tenir, igualment, el mateix passat històric. A la segona meitat del segle XIX, l’anhel d’unificació que va agitar Europa es va mostrar també vigorós a Itàlia, que es va aconseguir unificar formant, així, una sola nació, un sol Estat.

La bandera de la Unió Europea és distintiva amb els seus dotze estels daurats ubicats en un camp blau cel, de manera que cada estrella simbolitza un país integrant. El disseny de la bandera va ser aprovat i adoptat pel Consell d’Europa (CoE) l’any 1955 i des de llavors ha estat un símbol que representa Europa en el seu conjunt.


BANDERA

LOS 11 VALORES DE LA INCLUSIÓN2

MITJÀ IDENTIFICATIU MITJÀ COMUNICATIU

Un símbol que intenta transmetre una sèrie de valors amb l’objectiu de crear una identitat.

Un sistema visual comunicatiu amb l’objectiu de transmetre un missatge.

UNA BANDERA ÉS...1.3

La bandera de l’Organització de Nacions Unides (l’ONU) va ser adoptada l’any 1940. Es caracteritza perquè és un rectangle de color blau pàl•lid, que porta al centre l’emblema oficial. Les branques d’olivera signifiquen la pau i el mapa mundial fa referència al conjunt dels països que formen part de l’ONU.

Les banderes han anat acompanyant diversos col•lectius socials que les van adoptar per representar sota formes i colors les seves idees i aspiracions.

Sabies que hi ha una ciència que s’ocupa de l’estudi de les banderes?

Es diu vexil•lologia, paraula que prové del llatí vexillum, que significa estendard o emblema que

identifica a qui el porta.

I la paraula “bandera”?

Té origen germànic, que prové de bandwo, que es tradueix per “distintiu” o “estendard”.


BANDERA

EVOLUCIÓ HISTÒRICA I CULTURAL DE LES BANDERES.1.4

Vexil•loides: predecessors de les insígnies militars el naixement dels quals s’inicia als pobles orientals. Primeres ensenyes de metall, emblemes lligats al món militar de les civilitzacions d’Assíria i Pèrsia. Babilònia. / Emblema de Pèrsia sobre planxa de metall.

3400 a. C. Egipte. Paleta de Narmer: taula de pedra tallada en què apareixen representats homes portant estendards.

Segle II a. C. Les influències culturals provinents d’Àsia i Orient es reflectiran en les civilitzacions gregues i romanes. S’han trobat pintures amb banderes a les tombes samnites (Itàlia) .

5000 a. C.

Antiguitat

Emblema de Pèrsia sobre planxa de metall.

Paleta de Narmer (Egipte)

Banderes pintades entombes sanmites.

El mercat de la seda i els intercanvis comercials faciliten la introducció del concepte de bandera, ja que a Europa les ensenyes de metall, fusta i tèxtil (llana) van subjectes a un pal fix que impedeix que onegi al vent, com ho fan les banderes de seda.


BANDERA

Vexil•les: Ensenyes o emblemes que, col•locats a la part alta d’un pal, servien per identificar el portador. A les legions romanes, les vexil•les es van anar transformant en figures d’animals per distingir-les les unes de les altres.

Els emblemes escollits per les legions es van anar posant sobre petits coronaments de tela, amb diferents colors i senyals per identificar els cossos i les seccions dels exèrcits romans.

312 d. C. L’emperador Constantí afegeix el monograma de Crist a la vexil•la romana, en convertir-se al cristianisme.

La bandera de seda, flamejant, s’introdueix a Europa per dues vies: d’una banda, des d’Orient i de la mà de Genguis Khan, el primer emperador de Mongòlia, qui va adoptar les banderes de la Xina, confeccionades amb seda. I, d’altra banda, des del sud d’Europa per mitjà dels àrabs, que ho van adoptar dels indis de l’Orient Mitjà.

S.XI. Apareixen els escuts heràldics, els escuts d’armes de les cases nobles, dels llinatges i dels militars.

Edat Mitjana

Vexillum legionis. Baix relleu de l’arc de Marc Aureli que presenta la rendició dels seus enemics germànics. Al costat del Cèsar s’aprecien dues vexillari de les seves legions.


BANDERA

El rei Alfons X el Savi va incloure en el seu Codi de les partides indicacions d’ús i funcionalitats per a les diferents ensenyes i banderes.

Les banderes no són representatives dels pobles, sinó del rei. Designen els dominis i no tenen ús en la societat civil, ja que serveixen per representar el territori i el regne que els domina.

1297. El rei Eduard I d’Anglaterra és el primer europeu a obligar els vaixells a adoptar les banderes com a signes d’identificació nacional.

Els nuclis de població i la creixent activitat econòmica dels burgs afavoreixen l’ús estès de les banderes per representar agrupacions i gremis d’oficis, així com la identitat dels municipis.

Espanya. Naixement dels terços: les companyies compostes per reclutes d’una mateixa localitat acudien amb la bandera pròpia al capdavant, per després conservar-la a les cases consistorials. Algunes s’han mantingut fins a l’actualitat en alguns municipis.

Segle XIII

Segle XIV

Segle XVII


BANDERA

Desgast dels sistemes absolutistes. Gestació del concepte de “nació” i “Estat”. Després de la Revolució Francesa (1789), la majoria dels governs passen a tenir una bandera que els identifiqui.

Segle XVIII

Sabíeu que la bandera d’Espanya va ser, en origen, un mitjà per identificar els navilis d’Espanya, Nàpols i Sicília?

El 1785 Carles III va prendre la decisió d’adoptar una mateixa bandera per als vaixells. El seu ministre de Marina li va presentar diversos dissenys amb la forma i el color que avui es coneix com la bandera d’Espanya.

Durant la primer Guerra Carlina, tots dos bàndols tenien la mateixa bandera, raó per la qual el 1843 els isabelins van implantar la bandera espanyola com a bandera més liberal.

Bandera de la monarquia francesa abans de la Revolució. La llibertat guiant el poble, E. Delacroix, en el qual apareix la bandera francesa.


BANDERA

TítolEl sentir de la bandera

Dinàmicade creativitat

MetodologiaIntel•ligències múltiples

Àrea curricularCiències Socials. Bloc 4. Les empremtes del temps.

Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.

Demaneu a l’alumnat que pensi un objecte, una planta, un animal, etcètera que representi el seu lloc d’origen o el lloc d’origen dels seus pares.

Aquesta activitat es pot dur a terme des de l’entorn familiar, amb la finalitat que descobreixin elements propis del seu lloc d’origen.

A continuació demaneu que dibuixin una bandera amb aquest element i expliquin la raó de la seva elecció. Podran fer servir els colors i formes que vulguin per adornar la bandera.

Un cop a classe, cada alumne o alumna haurà d’exposar a la resta dels companys i companyes la bandera original de la seva província o país, i comparar-la amb la que hagi dissenyat per establir un paral•lelisme entre totes dues.

Establiu un diàleg reflexiu de manera que pugueu trobar similituds entre els dissenys de l’alumnat i els vigents, així com les idees i conceptes que hi ha al darrere.



TítolLa bandera del meu poble

Dinàmicade recerca

MetodologiaAprenentatge col•laboratiu


Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.

Demaneu a l’alumnat que s’agrupi en grups de dos a quatre i que busquin les banderes del seu municipi o localitat, de la província i de la comunitat autònoma.

Un cop a classe, cada grup haurà d’exposar a la resta dels companys i companyes les tres banderes, el seu origen i evolució fins a l’actualitat.

Establiu un diàleg reflexiu de manera que pugueu trobar els conceptes que hi ha al darrere de cada disseny.

Si voleu veure més informació sobre la bandera de la vostra comunitat autònoma, consulteu: https://vexilologia.org/normativa-autonomica-para-la-adopcion-de-escudos-y-banderas/


BANDERA

TítolLa consciència del símbol

Dinàmicade reflexió


Àrea curricular Ciències Socials. Bloc 4. Les empremtes del temps.

Debatem a l’aula sobre algunes banderes importants de la història contemporània. Per això, projecteu cada imatge i pregunteu a l’alumnat pel seu significat, si coneixen el context en què es van gestar, el moviment social que el va iniciar, l’avanç aconseguit, etcètera, amb l’objectiu de relacionar la bandera, el símbol i el seu significat i transcendència en l’àmbit social.


L’arribada a la Lluna el 1969. La marxa d’un milió d’homes,

1963. La manifestació en contra de la Guerra del Vietnam, 1963-1965.

Del moviment sufragista del s. XIX al feminisme del s. XX.

Bandera de l’ONU.


BANDERA

COMUNICAR Del llatí, ‘comunicare’. Fer comú, compartir.

És la facultat de l’individu de fer partícips els seus semblants d’IDEES, CONEIXEMENTS, EMOCIONS i SENTIMENTS.

És el PROCÉS DE TRANSMISSIÓ d’INFORMACIÓ, IDEES, EMOCIONS, HABILITATS, etcètera mitjançant SIGNES, SÍMBOLS, IMATGES, PARAULES, etcètera.

LA IMATGE QUE ENS PARLA2

L’evolució historicocultural dels pobles ha acompanyat la transformació de les banderes, de la mateixa manera en què el procés comunicatiu va permetre el desenvolupament i el progrés del gènere humà, assegurant la base cultural generació rere generació per mitjà del procés de transmissió de coneixements, ja fos de forma oral, escrita o dibuixada.

Així, les organitzacions humanes es basen en el procés de comunicació i només a través d’aquesta possibilitat de comunicació té explicació tot fenomen social.

Aquest és el procés d’influència recíproc que es dóna entre els individus quan es comuniquen.

INTERACCIÓSOCIAL

COMUNICACIÓ

MISSATGES

PENSEM EN EL MISSATGE I COM EL PLASMAREM2.1


BANDERA

Per entendre a grans trets com es configura la comunicació visual, dividirem aquest procés comunicatiu en tres elements bàsics:

La disposició dels elements que componen la imatge.

El missatge.

La percepció visual.

La imatge.

L’emissor emet un missatge, que està determinat per la percepció visual del receptor. Aquest missatge és la imatge visual, que actua com a vehicle d’aquesta comunicació.

Depenent de l’àmbit en què s’interpreti, del context i del codi atribuït, es modificarà, en conseqüència, la interpretació que es fa de les imatges.

ELEMENTS QUE COMPONEN LA COMUNICACIÓ VISUAL.DEL MISSATGE AL SÍMBOL2.2

1

2

3

La comunicació humana compleix tres funcions principals:

Permet conèixer l’ambient, el context en què transcorre la vida de l’individu.

Defineix la situació pròpia, individual, subjectiva enfront dels altres, amb els quals interactua directament i indirectament.

Constitueix la principal font de coneixement, necessària per adaptar-se tant al propi entorn com d’acord als interessos d’un individu o diversos individus.

REIALESA NADAL DEFUNCIÓ

CORONA


BANDERA

TítolLa paraula en imatge



Àrea curricular Llengua i Literatura. Bloc 1. Comunicació oral.

Aprofundirem sobre el concepte de comunicació visual amb aquest divertit exercici que els ajudarà a entendre els diversos significats que pot adquirir una paraula, és a dir, com una paraula (un concepte) genera diverses imatges amb diversos significats.

Demaneu a l’alumnat que, en grups de tres o quatre, busquin diferents paraules que generin diverses imatges, en funció del context i els múltiples significats.

Un cop hagin recopilat les paraules, demaneu que formin un mapa visual amb la paraula en el centre i les diferents accepcions (amb el seu significat i la imatge) al voltant d’aquesta paraula.


Factors de composició: ens poden suggerir equilibri, tensió, dinamisme... en funció de com estan disposats els elements d’una imatge.

Formes i contorns: les direccions visuals que adopti una imatge poden suggerir estabilitat (elements centrats), dinamisme i força (elements en diagonal) o moviment (elements en repetició).

Organització espacial: la ubicació de cada element també predisposa a un significat, així com al protagonisme i a la jerarquia que adquireix cada element respecte a l’altre. Per exemple, si l’element és amunt o avall, a l’esquerra o a la dreta, centrat o en una cantonada, es generarà més o menys tensió visual.

DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS

L’estudi de la comunicació visual implica en primer lloc la identificació dels elements que el componen i, en segon lloc, la manera com aquests s’organitzen, la seva composició i distribució en aquesta imatge.

Depenent de l’esquema de composició, es potenciarà el missatge que es vol transmetre.

Vegem cada element per separat:


BANDERA

Tot missatge es materialitza en un suport per ser transmès.

El contingut i la forma s’articulen d’acord al mitjà de transmissió del missatge.

El missatge té un significat que conté valors, idees, comportaments, etcètera que influiran, d’alguna manera, en el receptor.

Els signes són els elements formals que conformen la imatge i són el punt, la figura, la línia, la forma, la textura, el mòdul, etcètera.

La sintaxi visual és la ciència que estudia la disposició, la concordança i la funció dels elements formals, que són l’equilibri, el dinamisme, la simetria, etcètera.

El llenguatge visual és el que utilitza les imatges per transmetre informació, independentment del suport en què es mostren, i poden ser figuratives, esquemàtiques, abstractes, etcètera o ser en la categoria d’icona, símbol, pictograma, etcètera.

MISSATGE

El missatge és la forma, el format, el mitjà, etcètera pel qual es materialitza la informació que l’emissor transmet al receptor.

En el nostre cas, el missatge està compost per la informació i el suport visual que li fa de suport.

1

2

3

MISSATGE

En termes de disseny, el missatge és el mitjà pel qual es transmet la informació i, com a tal, ha de seguir les pautes següents:


BANDERA

PERCEPCIÓ VISUAL

Les idees i els conceptes es transformen per ser comunicats sota un codi estructurat segons convencionalismes gràfics de caràcter visual.

És un llenguatge visual al servei d’una necessitat informativa i comunicativa intencionada, d’expressió o d’identitat.

El missatge ha de ser en un llenguatge reconeixible i reconegut pel públic al qual s’adreça.

La imatge és part de la comunicació no verbal i constitueix un dels principals sistemes de comunicació del món contemporani.

La percepció és l’acte individual que transforma els estímuls visuals en senyals que el cervell és capaç d’interpretar. No obstant això, a l’acte de mirar se sumen les experiències prèvies, el context sociocultural, les vivències individuals, els prejudicis i les previsions pròpies de qui el mira.

La percepció visual es processa de la manera següent:

OBSERVACIÓ ANÀLISI

DISTINCIÓ

SELECCIÓ

INTERPRETACIÓ

JUDICI

SÌNTESIS DEL MITSSAGE

La síntesi del missatge està composta per la comprensió que s’ha fet dels signes i els elements que componen un codi comunicatiu conegut per emissor i receptor.

Si voleu comprovar amb els i les alumnes com influeix la percepció visual en la lectura d’un missatge, feu la dinàmica suggerida a la pàg. 22 de la UD "Fem la bandera" de la categoria C (ESO).


BANDERA

• IMATGE

És la representació de coses preses de la realitat, tant si existeixen com si no.

La imatge està determinada pel grau de semblança entre aquesta i la cosa representada, així com pel seu grau d’originalitat.

Grau d’originalitat:

REALITAT

Grau de semblança:

REPRESENTACIÓ - INTERPRETACIÓ

IMATGE

Interpretació de la realitat, modificada per la tècnica, el suport, el punt de vista, l’estil pictòric o de disseny, etcètera, o la imaginació del creador.

L’observador atribueix a la imatge un sentit i un significat, independentment de la intenció del creador, així com de la finalitat per a la qual la va crear.

Aquesta “realitat visual” és percebuda pels cinc sentits del receptor, en el procés de comunicació interpersonal. No obstant això, en la comunicació visual, el sentit que més interfereix en la comprensió del missatge és la vista.

Ara bé, les persones amb alguna discapacitat també poden interpretar i percebre aquestes imatges, gràcies als sistemes de comunicació específics de les discapacitats:


BANDERA

Discapacitats Comunicació visual/oral Comunicació visual (imatges)

Visual Braille Tiflologia

Auditiva Llengua de signes -

Espectre autista Pictogrames Pictogrames

Avui dia, són molts els centres educatius que contemplen la comunicació per pictogrames per atendre l’alumnat amb espectre autista, de la mateixa manera que atenen tot tipus d’alumnat divers, amb discapacitat o sense, per assegurar el procés comunicatiu.

Ponència de Gey Lagarhttps://www.concursoescolaronce.es/recursos/

Ponència de Coral Elizondohttps://www.concursoescolaronce.es/34edicion/evento-formacion-online/

http://www.aumentativa.net/Si voleu aprofundir en aquest aspecte, us

recomanem les següents sessions en línia,

que us poden ajudar a saber-ne més.


BANDERA

TítolArt tiflològic

Dinàmicad’empatia i inclusió


Àrea curricular Educació Artística. Bloc 2. Expressió artística.

Materials necessaris per alumne/a:

• Cartrons de gruix diferent.

• Paper vegetal per a cada nen o nena.

• Fotocòpies de mida A4 (foli) d’alguna obra d’art, preferentment un quadre amb imatges grans i senzilles, o d’algun moviment artístic contemporani.

• Tisores, llapis i goma d’esborrar, pega de barra.

Demaneu a l’alumnat que, primer, calquin les formes del quadre amb el paper vegetal, per després retallar les diferents peces de cartró amb aquestes formes.

Un cop tinguin cada element o forma del quadre retallat en cartró, demaneu-los que les vagin enganxant sobre la fotocòpia de l’obra d’art lliurada.

Un cop enganxades, ho podran pintar amb els mateixos colors o amb textures que simulin algun material present en el quadre.

Un cop sec, s’hauran de tapar els ulls i palpar els treballs dels companys i companyes per percebre l’obra d’art en qüestió.

Observareu que podran veure-hi a través de les mans!


1 2 3


BANDERA

TítolPictogrames a l’escola


MetodologiaAprenentatge servei

Àrea curricular Llengua i Literatura. Bloc 2. Comunicació oral.

Demaneu a l’alumnat que, per grups de dos a quatre, dissenyin una sèrie de pictogrames que comuniquin accions quotidianes que puguin sorgir a l’escola, a l’aula o al pati.

El receptor d’aquests senyals podrien ser alumnes amb alguna discapacitat.


En un procés comunicatiu, les paraules i els conceptes desencadenen un procés mental. Aquest procés es basa en imatges sensorials, amb associacions i enllaços apropiats.

En connectar les paraules i els conceptes amb aquestes imatges, aquestes darreres funcionen com els seus sinònims gràfics i visuals. Una imatge central és sinònim de concepte clau. És el nucli d’interès, un centre d’atenció, facilita la comprensió i desperta el cervell.

Cada imatge clau té un efecte multiplicador, ja que conté en ella mateixa un ampli ventall d’associacions i connexions.

A l’hora de classificar el tipus d’imatges presents a les banderes o ensenyes, s’estableixen quatre unitats bàsiques d’imatge comunicativa:

SIGNIFICANT I SIGNIFICAT

SIGNE

ICONA

SÍMBOL

1

2

3

4


BANDERA

Significant i significat1

El signe2El signe és l’evolució abstracta del símbol. Està dotat d’un valor no exprés, que actua d’intermediari entre l’individu i la idea o el concepte.

En aquest exemple, els elements que formen el concepte de pau no tenen per què tenir el mateix significat per separat (un colom, el planeta Terra): només junts adquireixen el significat concret, la pau. Per aquest motiu es necessita un coneixement previ.

Si bé la unió de planeta + colom és equivalent al concepte de “pau”, el signe de la pau és un altre:

Un colom pot ser un animal, però també pot ser la representació simbòlica de la pau (per referència religiosa); el concepte, al seu torn, es transforma en signe de la pau (per referència cultural).

POMAsignifica

POMA (FRUITA)

POMAsignifica

TEMPTACIÓ

POMAsignifica

SALUDABLE

La imatge per ella mateixa no produeix missatges universals que puguin ser igualment entesos i interpretats per totes les societats de la mateixa manera, ja que els significats que adquireixen s’aprenen pel context, la societat, el grup, la cultura, etcètera.

Tota imatge té, més o menys, un determinat context previ, així com dos components bàsics: la realitat que reprodueix (SIGNIFICANT) i el significat d’aquesta realitat representada (SIGNIFICAT).

Prenent com a exemple la poma, un mateix significant (el que és) pot tenir diferents significats (el que representen).


BANDERA

LA SENYALÍSTICA

Els signes són una representació més o menys abstracta, depenent de la necessitat d’informació i comunicació que tant l’emissor com el receptor necessitin tenir per a la seva comprensió; per això hi ha multitud d’imatges que funcionen com a signes, en funció de la intenció: informativa, comunicativa, etcètera.

La senyalística és un sistema de comunicació visual, sintetitzat en un conjunt de senyals, concebut i dissenyat per comunicar a les persones informació en espais oberts i públics.

Aquests senyals compleixen la funció d’informar, organitzar i orientar les persones en aquells punts de l’espai que plantegin dilemes de comportament o circulació en recorreguts i espais.

Les icones emprades en els senyals han de ser gràfiques, sintètiques i de fàcil comprensió perquè siguin coherents amb la finalitat comunicativa que tenen.

En l’elaboració de símbols, icones i pictogrames, les imatges ajuden a associar i relacionar conceptes abstractes i, amb l’associació, permeten donar significat al contingut, així com facilitar-ne la retenció.

Aquestes dues imatges són similars pel que fa a la forma que reflecteixen, la cadira de rodes, però la segona és identificativa de la persona amb discapacitat motora i és la que s’empra en senyalística als entorns públics.

Aquests tres pictogrames indiquen el mateix concepte: sortida d’emergència. Estan ordenats per grau d’iconicitat, de menys a més.


BANDERA

LES ICONES DE LES DISCAPACITATS

Us heu fixat en les icones que apareixena la imatge gràfica del concurs?

Són les icones que fan referència a les diferents capacitats. Quan al disseny i al missatge, la icona ha de transmetre amb claredat i senzillesa el missatge i les característiques indicats, de manera que el seu llenguatge sigui comprensible per a la majoria de les persones, independentment de l’idioma, l’ètnia o la cultura.

Icona que representala mobilitat reduïda

Icona que representala discapacitat sonora

Icona que representala discapacitat visual

Icona que representa la discapacitat psíquica


BANDERA

El símbol internacional d’accessibilitat (SIA) tradicional que es troba en estacionaments, banys, seients preferencials, etcètera va ser creat a través d’un concurs de disseny organitzat per Rehabilitation International el 1968. El símbol original va ser modificat i se li va afegir un cercle a la part superior de la figura asseguda, imatge que es manté fins avui. El símbol va tenir una acceptació immediata i, amb el suport de l’Organització Internacional de Normalització (ISO) i de l’ONU, es va convertir ràpidament en la forma de designar una instal•lació accessible. El logotip és avui un dels cinc símbols més reconeguts arreu del món.

El 2010, es va iniciar The Accessible Icon Project. D’acord amb la imatge tradicional, es va modificar el disseny, donant-li característiques d’“actiu i en moviment”, de manera que representés millor la vida independent i participativa de moltes persones amb discapacitat avui dia. Per això, la icona es va redissenyar incloent-hi moviment. El projecte s’exhibeix al Museu d’Art Modern de Nova York, dins de la seva col•lecció permanent d’arquitectura i disseny.

Icona que representa l’accessibilitat universal: Fa poc, la Unitat de Disseny Gràfic del Departament d’Informació Pública de l’ONU a Nova York ha dissenyat el que s’anomena el “símbol d’accessibilitat”. És un nou logotip per indicar les facilitats d’accés que té una determinada informació, servei, tecnologia de comunicacions o lloc físic. El disseny del logotip és un símbol neutral i imparcial que representa una abstracció d’una figura humana amb els braços oberts en un cercle que simbolitza la inclusió per a les persones de tots els nivells, a tot arreu. El símbol representa l’accessibilitat i els entorns amigables per a les persones independentment de les seves capacitats per desenvolupar una activitat determinada.

http://www.riglobal.org/

https://www.facebook.com/accessibleicon

1. http://www.riglobal.org/

2. https://www.facebook.com/accessibleicon


BANDERA

TítolSenyalística al congrés



Àrea curricular Educació Artística. Bloc 2. Expressió artística.

La classe ha rebut un encàrrec molt especial: el disseny de totes les senyals informatives d’un congrés que se celebrarà en breu i que reunirà moltíssimes persones, de moltes nacionalitats i països, amb discapacitat i sense.

Tenint en compte la diversitat d’idiomes, capacitats, cultures, etcètera de totes les persones assistents, es demana el disseny de les senyals següents, més les que vulgueu dissenyar.

· Entrada/sortida accessibles · Punt d’informació · Consigna · Cafeteria · Lavabos


TítolLes icones de la inclusió



Àrea curricular Valors Socials i Cívics. Bloc 3. La convivència i els valors socials.

Projecteu a classe l’esquema dels 11 valors de la inclusió, però només el que apareix amb les icones.

Pregunteu a cada alumne o alumna com interpreta cada icona, així com el significat que li atorga.

A continuació, repartiu a cadascú la llista amb els 11 valors, però escrits (sense imatge). Es tracta que relacionin cada icona amb el seu significat.

Un cop relacionats els conceptes amb les icones, demaneu que facin grups de dues a quatre persones i dissenyin una nova icona per a cada significat. També es pot ampliar l’exercici amb nous conceptes, similars als proposats, amb els seus nous dissenys d’icones.

Activitat suggerida (aquesta dinàmica us ajuda a donar forma al treball de participació)


BANDERA

La icona3

SUPERACIÓ VALOR GLOBALITAT

IL·LUSIÓ

EMPATIA

CAPACITAT

AUTOESTIMA

TREBALL EN EQUIP

SOLIDARITAT

INNOVAR

IGUALTAT

S’estableix un grau de similitud entre el significant i el significat. Depenent de la funció, el context, la finalitat, etcètera, tendiran a canviar la forma o la imatge del significant, de manera que pot ser fidedigna, esquemàtica, abstracta, etcètera.

Una serp pot ser un animal, la representació de la luxúria (per referència religiosa) o representar la medicina hipocràtica.


BANDERA

El símbol4

Actualment, els telèfons mòbils fan servir tot un seguit d’icones per diferenciar arxius, plataformes, aplicacions, etcètera.

Les icones en informàtica són un recurs visual indispensable per diferenciar una gran diversitat d’arxius.

El símbol és la representació gràfica o figurativa d’una idea el significat de la qual és acceptat per un grup o col•lectiu específic, de manera que és un producte cultural propi de les estructures socials que els fan servir. El significat del símbol s’extreu d’un coneixement previ, d’ordre grupal, social, religiós, cultural, etcètera.

Representa una realitat més enllà del significat mateix de la imatge i pretén guardar alguna analogia amb la idea evocada.

Hi ha símbols religiosos, com la creu en la religió cristiana o l’estrella de David en el judaisme, que representen diferents religions. Els símbols paleocristians són un bon exemple de com aquests símbols van donar forma a la iconografia cristiana posterior.


BANDERA

TítolIconografia paleocristiana

Dinàmicade recerca



Religió

Demaneu a l’alumnat que facin recerca sobre els diferents elements iconogràfics de l’art paleocristià i com aquests han perdurat fins avui.Hauran d’aportar la informació següent per explicar a la resta de companys i companyes:

· Elements iconogràfics de l’art paleocristià.· Significat i recursos gràfics que es van emprar per burlar les autoritats romanes.


TítolEmoticones inclusives



Àrea curricular Llengua i Literatura. Bloc 3. Comunicació escrita.

Educació Plàstica i visual. Bloc 1. Educació audiovisual.

Demaneu a l’alumnat que investiguin sobre l’evolució dels recursos gràfics que s’empren en l’era digital i com són les emoticones i els emojis i esbrinin si alguns abasten els conceptes d’accessibilitat i inclusió.

Hauran de dissenyar:· Triar un emojis i dissenyar-ne una nova versió.· Dissenyar tres emoticones que reflecteixin els conceptes d’accessibilitat i inclusió.


Actualment, han aparegut uns nous gràfics que són als nous mitjans de comunicació digital, els emoji, i que en japonès signifiquen “caràcter gràfic”.

Funcionen com una nova forma de llenguatge, ja que expressen conceptes, paraules i estats d’ànim per mitjà de representacions visuals senzilles i vistoses que obtenen com a resultat una comunicació interactiva, més visual i conceptual, que resumeix en imatge tot un compendi de missatges.


BANDERA

SIMBOLOGIA DEL COLOR.2.3

La simbologia cromàtica és l’associació d’un concepte abstracte o un sentiment, a un determinat color, influïda per la memòria col•lectiva i la memòria de color, que és la sensació que una persona aprèn a relacionar com a característica intrínseca d’un objec-te, com ara el groc, que resulta “àcid” o “amargant” pel gust de la llimona.

També es pot associar el color a la sinestèsia cromàtica: el color provoca una sensació de fred o de calor, a causa de la percepció que es té del cercle cromàtic, amb la divisió d’aquest en colors freds i càlids.

El color és:

Sensació: ajuda a percebre la tridimensionalitat de l’entorn, juntament amb els cinc sentits.

Informació: fonamenta el procés de comunicació visual entre l’individu i el medi que l’envolta.

Pel que fa al color com a sistema comunicatiu, hi ha codis de colors en diversos sectors professionals (seguretat industrial, cablejat de telecomunicacions) de la mateixa manera que es comuniquen els diferents graus de discapacitat visual en els bastons.

Comunicació: aporta informació a tall de diàleg entre l’emissor i el receptor. Són colors que, segons l’entorn i el context en què estan, adquireixen un significat concret.

Percepció: a cada color se li atorga un significat que està relacionat amb un con-cepte determinat. (Per exemple, el blau clar indica lleugeresa).


BANDERA

Bastó blanc-vermell: La Federació Mundial de Sordcecs va establir el bastó vermell i blanc com a símbol que identifica les persones amb sordceguesa.

Bastó verd: L’origen del bastó verd és a l’Argentina, on s’usa per llei des del 2002 i es reserva com a element d’orientació i mobilitat per a persones amb baixa visió.

Bastó groc: En alguns països s’empra com a substitut del bastó blanc. A Amèrica Llatina, hi ha alguns països que utilitzen el bastó groc en lloc del bastó verd, que identifica les persones amb baixa visió.

https://www.europapress.es/desconecta/curiosity/noticia-toda-informacion-puedes-sacar-diferentes-tipos-bastones-personas-ciegas-tuit-20190215130910.html


BANDERA

VERD

· Tranquil•litat, esperança.· Naturalesa, ecologia, humanitat, de la Terra.· Quan predomina el groc: força i caràcter assossegat.· Quan predomina el blau: passiu, calmat i neutral.

MARRÓ· Terra, natura.· Robustesa, solidesa (per la fusta).· Calidesa.

BLAU

· Relaxant, quietud. S’associa a l’espiritualitat.· Lleugeresa, frescor, netedat.· Quan predomina el clar: fredor, llunyania, horitzó.· Quan predomina el fosc: profunditat, mar.

VIOLETA

· Interioritat i espiritualitat.· Religiositat, misticisme.· Malenconia, meditació.· Quan predomina el lila: fantasia, onirisme.

NEGRE· Elegància, sobrietat, distinció.· Combinat amb color or, denota luxe.· Dol, mort.

GRIS

· Passivitat, absència d’energia (cendra).· Boira, urbà, industrial.· Quan predomina el clar: elegància, sobrietat i classicisme.· Quan predomina el fosc: monotonia i depressió.

BLANC

· Puresa, candidesa.· Buit infinit.· Combinat amb blau, té un efecte refrescant.· Blanc = llum / blanc pàl•lid = mort, dol.

VERMELL

· Vitalitat, excitació.· Dinamisme, vivacitat, virilitat.· Violència (sang).· Passió. Amor.· Sever i digne, s’associa al poder.

CARBASSA

· Temprança, sobrietat.· Receptiu i dinàmic (rajos del sol).· Vitalitat, alegria.· Comunicació.

GROC· Riquesa (or).· Color del sol.· Estridència, nerviós.


BANDERA

UNA MIRADA A LES BANDERES DEL MÓN

Vegem el significat que adquireixen les formes, els colors i els elements en les banderes d’alguns països del món, presents en els

cinc continents.


BANDERA

BLAU: · Proximitat de mar. Cel, presència de rius.· Estabilitat, ordre, equilibri.· Justícia, lleialtat.

VERMELL:· Amor, poder, força.· Sang (revolució, llibertat, drets obtinguts).· Progrés.

GROC:· Riquesa de la terra.· Or (mineral).· Sol, font de llum.· Sobirania.

VERD:· Fertilitat de la terra, abundància.· Als països àrabs, llinatge de Mahoma.

BLANC:· Pau, puresa, integritat.· Als països àrabs, llinatge de Mahoma.

· Colors panàrabs: negre/blanc/verd.· Representen la rebel•lió àrab contra el domini turc, a principis del s. XX, en què cada color simbolitza una de les dinasties de Mahoma.

NEGRE:· Present als països del continent africà i els del Carib americà.

BLAU CLAR:· La gamma de color blau clar / blanc representa el moment d’independència dels països llatins respecte d’Espanya. Durant un temps, els països estaven agrupats en “les províncies unides del centre d’Amèrica”.

Colors del paneslavisme: blanc/blau/vermell.· Moviment nacionalista del s. XIX que representava la unió cultural, religiosa i política dels pobles eslaus.

LA FORMA POT SER...EL COLOR POT SIMBOLITZAR...

ELS ELEMENTS QUE HI APAREIXEN SÓN...

Rectangular Franjas de color Horizontal/verticalFormas geométricas

Geografía del paísLegado histórico del paísProducción del país

· Rectangular · Franges de color horitzontal/vertical· Formes geomètriques

· Geografia del país· Llegat històric del país· Producció del país

· Escuts· Objectes· Animals· Plantes, elements naturals· Símbols

La creu de sant Olaf (creu escandinava) és present a les banderes del Nord d’Europa pel llegat històric del s. XII durant la cristianització d’aquests països.

El cercle de les banderes d’Orient representa el sol i el misticisme del cercle.

Les d’Oceania mantenen el llegat de l’Imperi Britànic (antigues colònies) amb la bandera del Regne Unit a la franja superior esquerra.

Còrsega:

Equador:

Moçambic:

A tall de curiositat, des de l’any 2016, Nova Zelanda està dissenyant una nova bandera perquè representi la seva cultura maori.

Canadà:


BANDERA

TítolEls colors de la inclusió



Àrea curricular Educació Plàstica i visual. Bloc 2. Expressió artística.

Projecteu a classe l’esquema dels 11 valors de la inclusió.

Pregunteu a cadascú com interpreta cada icona i el seu significat.

A continuació, repartiu l’alumnat en grups perquè defineixin un color apropiat per a cada valor inclusiu.

Un cop tingueu dels 11 valors de la inclusió amb els seus respectius colors, acordeu quins poden formar part de la vostra bandera.

Representació simbòlica

EN EL PROCÉS DE PENSAR, IDEEM I CONCEPTUALITZEM...

La imatge escollida per a la bandera, ja sigui icona, pictograma o símbol, no és la representació de la cosa en qüestió, sinó la seva idealització, elegida per les seves qualitats i atributs, que el mateix grup accepta com a propis i representatius del concepte que n’emana.

Representem la inclusió per mitjà de les icones o dels símbols que hàgim dissenyat.

Individusi grups

Identifica persones i conjunts interrelacionats culturalment o ideològicament.En aquest sentit, la bandera uneix i identifica el conjunt que l’adopta com a tal.

Formem part del moviment internacional social de la inclusió.

Claredat, senzillesa i

distinció

Les claus del disseny d’una bandera són:

Visible. S’ha de veure des de la distància, així com s’han de poder distingir els elements que la componen (color, forma, element).

Reconeixible. S’ha de reconèixer a primera vista.

Memorable. S’ha de recordar fàcilment.

Distintiu de la resta. S’ha de distingir de la resta de banderes, amb un disseny únic i singular.

Triem com es disposaran els colors i les icones, la base de la plantilla (format) de bandera.

Activitat suggerida (aquesta dinàmica us ajuda a donar forma al treball de participació)

LA CREACIÓ DE LA BANDERA3

Abans de començar a fer-la, resumimels elements que cal tenir en compte:

PENSEM LA NOSTRA BANDERA.3.1


BANDERA

PRESÈNCIA FÍSICAVisible i reconeixible per ambdues cares.

EN EL PROCÉS DE DISSENY, PENSEM EN LA SEVA FUNCIÓ...

IDENTITATRepresenta la unió d’un col•lectiu i

transmet un missatge d’identitat i valors.

SENZILLESA

N’IDEEM LA FORMA...

· Visible, reconeixible i recordable.· Almenys un símbol, forma geomètrica, escut, etcètera.· Colors nets, primaris.

SIMBOLISME

· Transmetre la relació entre cada element i el concepte que es vol visualitzar.· Simbologia del color. · Contrast i gamma de color.· Franges de color, escut, objecte, animal, etcètera.

DISTINCIÓ

· No es pot repetir un disseny existent.· Sí que es pot repetir quan es vulgui recordar el llegat cultural, geogràfic, ideològic, etcètera d’un grup ja reconegut.


BANDERA

DINÀMIQUES SUGGERIDES DE REFLEXIÓ PRÈVIAA LA REALITZACIÓ DE LA BANDERA

TítolVeure-hi amb les orelles



Àrea curricular Educació plàstica i visual. Bloc 2. Expressió artística.

VEURE-HI AMB LES ORELLES

Expressem amb creativitat les imatges mentals produïdes per sons, sense recórrer a la vista.

Demaneu a l’alumnat que es tapin els ulls i que escoltin aquests sons dels quals et facilitem els enllaços en el quadre adjunt*.

Demaneu que ho plasmin en un dibuix. És important recalcar que, en aquest exercici, no cal “saber dibuixar” en el sentit figuratiu, sinó que cadascú ha de transmetre el que sent en escoltar el so i ho ha de plasmar sobre el paper.

Amb aquesta dinàmica, posarem en valor la capacitat de l’ésser humà de “visualitzar” per mitjà del gest, la línia o la taca, un sentiment, una idea. La capacitat per transformar un concepte abstracte en una imatge visual.

Un cop tothom hagi fet la seva sèrie de dibuixos, un per cada so, demaneu a la resta del grup que interpreti els dibuixos presentats per cada alumne o alumna, per esbrinar si la imatge visual s’ha ajustat al so.

*Riu fluint fort i ràpid: https://www.youtube.com/watch?v=XS_5vBBMJOQ

Tempesta, pluja i trons: https://www.youtube.com/watch?v=5ovGi_Nk-64

Manifestació: https://www.youtube.com/watch?v=XwCwIcG4PWQ


BANDERA

TítolComunicació en braille Comunicació en llengua de signes

Dinàmicad’inclusió


Àrea curricular Llengua i Literatura. Bloc3. Comunicació escrita.

Projecteu aquesta imatge (opció a: braille / opció b: llengua de signes) i plantegeu la pregunta següent: “Podeu entendre el que signifiquen aquests punts?” “Podeu entendre el que signifiquen aquestes mans?"

Explicació:

a) Aquests símbols estan escrits en braille. Per desxifrar-los, cal saber que cada sèrie de punts representa una lletra, la qual, al seu torn, forma una paraula.

b) Aquestes mans representen la llengua de signes. Per desxifrar-les, cal saber que cada gest representa una paraula o un concepte.

Exercici:

a) Trieu una paraula que transmeti una qualitat inclusiva o un dels 11 principis de la inclusió (esquema 11) i traduïu-la al llenguatge braille.

a) Trieu una paraula que transmeti una qualitat inclusiva o un dels 11 principis de la inclusió (esquema 11) i traduïu-la a la llengua de signes.

Demaneu que la dibuixin sobre una cartolina rectangular (format bandera), juntament amb colors, textures, trames...

Tancament:

Dialoguem junts, exposant cadascú la paraula escollida. Debat i reflexió.

https://www.once.es/servicios-sociales/braille

Visionat de la paraula “bandera” en la llengua de signes. http://www.sematos.eu/lse-p-bandera-2058.html

Si voleu descobrir més coses sobre la llengua de signes, entreu a: http://www.fundacioncnse.org/educa/bancolse/

Si voleu descobrir més coses sobre la llengua de signes, entreu a:

Paraula “cec” en braille:


BANDERA

15 x 20 cm o 15 x 25 cm (sobretaula)

30 x 45 cm

50 x 75 cm

60 x 100 cm

100 x 150 cm

120 x 180 cm

CREEM LA NOSTRA BANDERA.3.2

Al llarg d’aquesta unitat, segurament haureu fet una de les dinàmiques proposa-des o diverses.

Us recomanem que feu les següents, ja que us serviran per definir el disseny de la vostra bandera:

Dinàmica Tipus Metodologia Àrea curricular Pàgina

Les icones de la inclusió

Creativitat Aprenentatge

servei

Llengua i Literatura / Valors Socials i

Cívics

28

Els colors de la inclusió

Creativitat Intel•ligències

múltiples / Apr. col•laboratiu

Educació Artística 37

Models de plantilla de bandera

LLARGADA

20 x 15 cm

45 x 30 cm

75 x 50 cm

100 x 60 cm

150 x 100 cm

180 x 120 cm

AST

A O

CO

ST

AT

DE

L'A

ST

A

VO

L O

BA

TE

NT


BANDERA

BIBLIOGRAFIA

Bruno Munari. “Diseño y comunicación visual” Ed. Gustavo Gili. https://ggili.com/media/catalog/product/9/7/9788425228667_inside.pdf

Sean Hall. “Esto significa esto. Esto significa aquello: semiótica, guía de los signos y su siginificado”. Ed. Blume.2007. https://sites.google.com/site/mensvibruffsi/esto-significa-aquello-esto-significa-esto-82403145

“Emblemata XIX, revista aragonesa de emblemática” (2013). Edita Institución “Fernando el católico” (C.S.I.C) https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/55/00creditos.pdf

Eva Heller. “Psicología del color.” Ed.Gustavo Gili.

WEBGRAFIA

https://arfagablog.files.wordpress.com/2012/03/rhm_extra_simbolos.pdf

https://wikibanderas.com/vexilologia/

http://vexilologia.org/

http://vexilologia.org/historia-de-las-banderas-desde-cuando-nos-identificamos-con-telas-de-colores/

http://vexilologia.org/banderas-espanolas/historia-bandera/

http://mauranus.blogspot.com/2015/11/

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/55/03montaner.pdf

https://elordenmundial.com/banderas-del-mundo-historia/

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/55/05sorando.pdf

https://bigbluebook.org/es/70/4/

http://vexilologia.org/banderas-espanolas/provincias/

https://www.europapress.es/desconecta/curiosity/noticia-toda-informacion-puedes-sacar-diferentes-tipos-bastones-personas-ciegas-tuit-20190215130910.html


BANDERA

LLARGADA

20 x 15 cm

45 x 30 cm

75 x 50 cm

100 x 60 cm

150 x 100 cm

180 x 120 cm

AST

A O

CO

ST

AT

DE

L'A

ST

A

VO

L O

BA

TE

NT

36 unidad diactica 2 cat a b e - 36 concurso … › descargas › primaria › ...· sistemes...

Documents