3. teixit muscular i contracció muscular

TEIXITTEIXITMUSCULARMUSCULARPROFESSOR: TONI GORDILLO

Són masses de teixit elàsticelàstic, contràctilcontràctil i resistentresistent que tiren dels nostres ossos quan ens movem. Els músculs, juntament amb ossos i articulacions formen l’aparell locomotorl’aparell locomotor.

TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULAR

DEFINICIÓ:DEFINICIÓ:


DEFINICIÓ:DEFINICIÓ:

Amb el terme "músculmúscul" ens referim a un conjunt de cèl·lules musculars organitzades i unides per teixit connectiu. Cada cèl·lula muscular s’anomena fibra muscularfibra muscular. Les fibres musculars estan especialitzades en la contracciócontracció.

TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULARDEFINICIÓ:DEFINICIÓ:

Cada múscul posseeix un nervi nervi motormotor (grup de fibres nervioses) que entra en ell. Cada fibra nerviosafibra nerviosa es divideix en branques terminals arribant cada branca a una fibra muscular. En conseqüència, la unitat motora està formada per una sola neurona i el grup de cèl·lules musculars que innerva.

TEIXIT MUSCULARTEIXIT MUSCULARDEFINICIÓ:DEFINICIÓ:

El cos humà te més de 650 650 músculsmúsculs, que constitueixen del 35 al 40% del pes corporal d’una persona. Estan connectats als ossos per teixits resistents, similars a un cordó, anomenats tendonstendons, que permeten que els músculs tirin dels ossos.

Produir el movimentProduir el moviment per l’acció coordinada amb ossos i articulacions com a resposta voluntària a les ordres rebudes dels sistemes nerviós i endocrí.

FUNCIONS:FUNCIONS:



Mantenir la Mantenir la posturapostura en equilibri ortostàtic.Producció de Producció de calorcalor necessària pel bon funcionament del metabolisme corporal.

FUNCIONS:FUNCIONS:

CLASSIFICACIÓ:CLASSIFICACIÓ:


Dins de la musculatura podem diferenciar dos tipus:Musculatura voluntària

Musculatura estriadaMusculatura cardíaca

Musculatura involuntàriaMusculatura cardíacaMusculatura llisa



Musculatura voluntàriaMusculatura estriadaMusculatura estriada: És la pròpia de l’aparell locomotor.Musculatura cardíacaMusculatura cardíaca: Per la seva textura és voluntària perquè és estriada.



Musculatura involuntàriaMusculatura cardíacaMusculatura cardíaca: per la seva funcionalitat és involuntària perquè no la podem moure o parar quan nosaltres vulguem.Musculatura llisaMusculatura llisa: la trobem als diferents òrgans digestius i vísceres.

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADA

Es pot classificar:Segons la forma del músculSegons l’origenSegons la forma dels tendonsSegons els ventres muscularsSegons la seva biomecànica

CLASSIFICACIÓ:

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADACLASSIFICACIÓ:Segons la formaSegons la forma del múscul:

LlargsLlargs: Longitudinalment són més grans que transversalment. Exemple: el bíceps.AmplesAmples: Transversalment són més grans que longitudinalment. Exemple: el recte major de l’abdomen.CurtsCurts: Exemple. Els músculs dels dits.

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADACLASSIFICACIÓ:

Segons l’origenSegons l’origen:MonocefàlicsMonocefàlics: 1 sol cap d’origen. Exemple: el sartoriBicefàlicsBicefàlics: 2 caps d’origen. Exemple: el bícepsTricefàlicsTricefàlics: 3 caps d’origen. Exemple: el trícepsTetracefàlicsTetracefàlics: 4 caps d’origen. Exemple: el quàdriceps


Segons la forma dels tendonsSegons la forma dels tendons:PeniformePeniforme: Terminació del tendó en forma de fulla.SemipeniformeSemipeniforme: Terminació del tendó en forma de mitja fulla.


Segons els ventres muscularsSegons els ventres musculars:MonogàstricsMonogàstrics: Un sol ventre muscular. Exemple: el bícepsDigàstricsDigàstrics: Dos ventres musculars (un darrera de l’altre). Exemple: l’omoïde del collPoligàstricsPoligàstrics: Consta de diversos ventres musculars. Exemple: el recte major de l’abdomen


Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:AgonistesAgonistesAntagonistes Antagonistes FixadorsFixadorsBloquejadorsBloquejadors

Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:AgonistesAgonistes: Són músculs que realitzen una determinada acció; la seva fatiga implicarà pèrdua d’efectivitat però no implica acabar l’acció. Si el múscul agonista es fatiga es perd efectivitat.


Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica:AntagonistesAntagonistes: Són els músculs que s’oposen a l’acció del múscul protagonista. FixadorsFixadors: Són els músculs que actuen sobre les articulacions que volem estabilitzar durant l’acció.


Segons la seva biomecànicaSegons la seva biomecànica: BloquejadorsBloquejadors: Són els músculs que actuen anul·lant l’acció de determinades fibres d’un múscul que no volem que intervingui en l’acció.


MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADAÒRGANS AUXILIARS:

Són aquells que faciliten les funcions faciliten les funcions dels músculsdels músculs. Trobem:

Aponeurosis Musculars: És una capa de teixit conjuntiu que envolta el múscul.Bosses Seroses: Són una mena de coixí de teixit greixos que facilita el lliscament dels tendons musculars quan passen per la superfície rugosa d’un os.

Corredors Osteofibrosos: Són túnels que faciliten el lliscament dels tendons musculars a nivell de canell i turmell.Beines Sinovials: Envolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos.

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADAÒRGANS AUXILIARS:

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADACARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

En un tall transversal d’un múscul observem:


Un músculs es composa de diversos feixos musculars separats per teixit conjuntiu, anomenats unitats motores. Cada unitat motora està formada per nombroses cèl·lules o fibres musculars (entre 5 i 2000).

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:


Cada cèl·lula està formada per un feix de nombroses miofibril·les, estructures filiformes delimitades per la membrana plasmàtica.



Cada miofibril·la està formada per una successió d’unitats contràctils anomenats sarcòmers i delimitats per línies Z, que són les que donen l’aspecte estriat als músculs esquelètics.


MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADACARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

Cada sarcòmer està format principalment per dos tipus de proteïnes filamentoses, l’actinal’actina i la miosinamiosina, disposades paral·lelament entre sí.Les molècules d’actinaactina són filaments enrotllats en espiral de dos en dos. Cada espiral està enllaçat, per un extrem, a una línia Z.


Les molècules de miosinamiosina són també filamentoses, però tenen un “pont”, una protuberància terminal. S’associen en feixos, dels que sobresurten els “ponts” de les molècules.



VISIÓ GLOBAL DE UNA FIBRA MUSCULARVISIÓ GLOBAL DE UNA FIBRA MUSCULAR



CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES I BIOMECÀNIQUES:BIOMECÀNIQUES:

CONTRACCIÓ MUSCULAR

Els miofilaments (filaments d’actinad’actina i miosinamiosina), a diferència de les fibres musculars o les miofibril·les, no estan recoberts sinó que estan en contacte directe amb el citoplasma de la fibra muscular (sarcoplasmasarcoplasma) que conté ATPATP (adenintrifosfat), PCPC (fosfocreatina), enzims, lípids,etc...




La contracció d’una fibra muscular requereix de la contracció de totes les seves miofibril·les. Les miofibril·les es troben ocupant la fibra muscular longitudinalment, però de forma compartimentada, i agrupades en feixos que presenten una alternança de franges obscures (A) i franges clares (I).




Els miofilaments estan formats per 2 proteïnes:ActinaActina (miofilaments prims o bandes transversals clares o bandes I). MiosinaMiosina (miofilaments gruixuts o bandes transversals obscures o bandes A)




Els miofilaments d’una miofibril·la no abracen tota la extensió longitudinal de la fibra muscular sinó que estan agrupats en compartiments anomenats sarcòmers.Dos sarcòmers es divideixen per les línies Z a les quals es fixen els miofilaments prims (d’actina) i es projecten cap els dos extrems.




Cada miofilament de miosina té una part anomenada “pont” per la qual interactua amb l’actina i produeixen contracció.

Els miofilaments prims i gruixuts interactuen a la banda A del sarcòmer. Al mig d’aquesta banda hi trobem la Zona H.




MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADATIPUS DE FIBRES

Trobem 3 tipus de fibres musculars esquelètiques, depenent del tipus de miosina que tingui el sarcòmer:

Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracció lentaFibres blanques, tipus II, Slow Twich o de contracció ràpidaFibres intermitges, tipus IIa


Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de Fibres vermelles, tipus I, Fast Twich o de contracció lenta:contracció lenta:Són fibres petites i amb gran quantitat de mioglobina (que precisament és vermella) i nombroses mitocòndries. L’oxigen és fonamental per aquest tipus de fibres. Es tracta d’un tipus de fibres que no aporten gran quantitat de força ni velocitat de contracció però si tenen molta resistència a la fatiga.Els futbolistes tenen músculs als quals predomina aquest tipus de fibra.


Fibres blanques, tipus IIa, Slow Twich o de Fibres blanques, tipus IIa, Slow Twich o de contracció ràpida:contracció ràpida:Són fibres d’un diàmetre superior al de les fibres vermelles i tenen menor quantitat de mioglobina i mitocòndries. En aquest tipus de fibres la línia Z és més petita que a les fibres vermelles. Solen escurçar-se més ràpidament i que aporten gran quantitat de tensió muscular.Predomina en esportistes que realitzen activitats on la capacitat de velocitat és més important que la resistència.


Fibres intermitges, tipus IIb:Fibres intermitges, tipus IIb:Presenten característiques similars a les altres dues però superficialment s’assemblen més a les fibres vermelles. Tenen un número de mitocòndries semblant al de les fibres vermelles però la línia Z és similar al de les fibres blanques.


La distribució i proporció del diferents tipus de fibres al nostre organisme ve determinat genèticament. A mesura que arribem a l’etapa de vellesa es perden fibres de contracció ràpida.Tot i això és possible modificar, mínimament, la funció de diversos tipus de fibres mitjançant programes d’entrenament específics.

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADACARACTERÍSTIQUES DE LES FIBRES

Fibres vermellesFibres vermellesFibres lentesFibres lentesFibres tipus IFibres tipus I

Fibres intermitgesFibres intermitgesFibres tipus IIbFibres tipus IIb

Fibres blanquesFibres blanquesFibres ràpidesFibres ràpidesFibres tipus IIaFibres tipus IIa

Resistència a la Resistència a la fatigafatiga AltaAlta IntermitjaIntermitja BaixaBaixa

DiàmetreDiàmetre PetitPetit MitjàMitjà GranGran

Vel. ContraccióVel. Contracció LentaLenta RàpidaRàpida RàpidaRàpida

MetabolismeMetabolisme Oxidatiu, AeròbicOxidatiu, Aeròbic Glucolític, Oxidatiu, Glucolític, Oxidatiu, AeròbicAeròbic

Glucolític, Glucolític, AnaeròbicAnaeròbic

nº Mitocòndriesnº Mitocòndries AltaAlta AltaAlta BaixaBaixa

Tipus de Tipus de contracciócontracció Sostinguda, LentaSostinguda, Lenta RàpidaRàpida RàpidaRàpida

ForçaForça BaixaBaixa IntermitjaIntermitja AltaAlta

MUSCULATURA ESTRIADAMUSCULATURA ESTRIADAL’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC

Es tracta d’un component orgànic que el produeix el cos de cada persona. A més de ser un producte que sorgeix com a resultat d’una elevada càrrega d’exercici, també és el combustible utilitzat per fer-lo. Es troba als músculs i a determinats òrgans com el fetge; encara que com més fàcil es fa l’anàlisi és a través de la sang.


L’àcid làctic prové de la descomposició del glucògen que produeix energia. Moltes vegades ens referim a aquest procés com energia anaeròbicaenergia anaeròbica perquè utilitza poca quantitat d’oxigen. Quan el glucògen es descompon més, produeix més energia i llavors diem que aquesta energia és energia aeròbicaenergia aeròbica (perquè utilitza més oxigen).Si el glucògen no es descompon, generalment es converteix en àcid làctic.


Quan es produeix energia, la cèl·lula muscular tracta d’utilitzar el piruvat per produir energia aeròbica, però si la cèl·lula no té prou capacitat per utilitzar tot el piruvat produït, químicament es converteix en àcid làctic. (és el sobrant).Amb l’entrenament les cèl·lules poden arribar a utilitzar més piruvat per produir més energia aeròbica i menys àcid làctic.


La producció d’àcid làctic és constant. Quan descansem, conduïm, també estem produint lactat però a nivells molt baixos i no s’acumula. El lactat s’acumula quan es produeix en grans quantitats: quan realitzem càrregues de treball mitjanament intenses i sobretot quan estem entrenant.


El lactat és una substància molt dinàmica que viatja lliurement pel nostre cos.

En primer llocEn primer lloc, quan hi ha un excés de lactat a un múscul, intentarà sortir i entrar a un altre múscul proper a través del flux sanguini o l’espai intracel·lular.


En segon llocEn segon lloc,, si el lactat és acceptat per un altre múscul probablement podrà ser convertit en piruvat per poder produir energia aeròbica (l’entrenament incrementa els enzims que converteixen el piruvat en lactat).

En tercer llocEn tercer lloc, pot anar al fetge i reconvertit novament en glucògen.

Això és un fet que evidencia la gran mobilitat que té el lactat al nostre organisme.


3. teixit muscular i contracció muscular

Documents