213 de juliol de 2008 CARTES DELS LECTORS

La secció de “Cartes dels Lectors” és una tribuna oberta al que els nostres lectors vulguin manifestar. Per a la seva publicació, els escrits que ens vul-gueu fer arribar han de tenir com a condició que estiguin degudament identificats (nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon), que siguin respectuo-sos amb les persones i institucions i que tinguin una llargada màxima de 20 línies; en cas de tenir més extensió, no podem garantir la seva publica-ció per motius d’espai. D’altra banda, L’ENLLAÇ no s’identifica necessària-ment amb les opinions que puguin sortir publicades en aquesta secció.

Igualada progressista: El progressisme ha arribat a l’Ajuntament d’Igualada

Avui, Igualada té un Ajuntament tripartit i per explicar de quina manera s’ha fet comparo un galliner amb l’Ajun-tament. En el galliner, hi havia galls, gallines, colomins i perdius. Llavors, el granger va fer entrar dues guineus peti-tes i tots sabem l’astut i intel.ligent que és aquest animal. Els coloms i les perdius van aixecar el vol i només restaren les gallines, els galls i les guineus. Ja tenim, doncs, el tripartit.

Els d’Igualada volien fer-se amb el galliner de Santa Margarida de Montbui, però allà hi ha un pagès que el cuida bé i té ben alimentades les seves aus. Llavors van voler anar a Vilanova, però allò, com tenen el parc fluvial, només hi ha ànecs i no gaire bons. Després al de l’Espelt, però aquest té bons pollastres i els pagesos s’han imposat tant com han pogut. I per últim, van anar darrere el

galliner del Pla de la Masia, on les galli-nes fan els ous d’or, que ja voldrien els d’Igualada. Tot el que s’ha fet ha estat idea de les guineus i el protagonisme dels galls.

En aquest país, els polítics no són bons empresaris, això s’ha demostrat amb l’assumpte de l’aigua durant la sequera. De gestors, els polítics tam-poc no són bons, tenen les mans massa grosses. A Igualada hi ha tres projectes que, segons la consigna dels polítics, portaran molts llocs de treball. El pri-mer projecte és el parc lúdic i esportiu. Llocs de treball: un gerent, dos jardiners, dos vigilants de les piscines, un químic, perquè l’aigua del Ter-Llobregat o de la Llosa del Cavall o del pantà de Tous sigui saludable per a les piscines; un fisioterapeuta i tres empleats del bar. Tot junt portarà treball i riquesa! Segon projecte, el World Trade Centre, que no tenen bolets de dir-ho en català perquè amaguen alguna cosa. Això serà un gran edifici amb despatxos i molts funcionaris que antigament en dien “enxufats” i el treball serà per als igualadins a l’hora de pagar els impostos que el tripartit els endossarà. Tercer projecte, el pont pen-jant sobre el torrent salat, on hi haurà un home o dos pintant durant tot l’any

perquè la salabror del torrent no se’l mengi.

Parlant amb un espavilat pel pont em va preguntar quants ponts hi havia en el terme d’Igualada. No ho sé, però sobre ponts penjats vaig dir que a Rupit en tenen un de fusta i quatre cables. I llavors, em va dir si sabia què era un pont volant o un pont aeri, amb la qual cosa se’m va ocórrer la idea que en la ruta dels tres parcs, el de Vallbona, Valldaura i Puigconet podrien instal.lar-hi un funicular aeri explotat per un empresari i on encara l’Ajuntament en treuria beneficis.

Senyors del tripratit, hi ha unes coses petites a Igualada que fa vint-i-cinc anys que s’haurien d’haver arre-glat. Una és el pas a nivell de l’estació i l’altra és el cul de sac del carrer Comar-ca, parc deVallbona i carrer Pare Vilase-ca. Penseu que hi ha una rondalla d’un rei que va perdre el regne per culpa d’una ferradura.

Avui prou. Salut i llibertat.Ramon Xaus Pontnou

.... i una vegada més tornaré a parlar del nou CAP que sembla es construirà a PIERA

He cregut, crec i creuré que les coses que són pràctiques per a la immensa majoria de persones dins una població tenen ja per si mateixes un valor afegit.

Segueixo dient i no em cansaré fins que tot estigui donat i beneït que el lloc on es pensa construir aquest nou centre és completament inadequat. Un temps abans (l’altre govern), volia cons-truir, justament en el Gall Mullat (era la carral , abans?), un dels indrets per mi més perillosos... (puc explicar el per què si cal) però crec que a cosa passada i desestimada no cal donar-hi més voltes.

Piera, és com tots sabem, el ter-me municipal més extens de la comar-ca anoienca (57.3 quilòmetres qua-drats). La Vila és llarga com una llan-gonissa, carrers principals, botigues, etc. (Capellades per exemple és com un ou ferrat. Tot és a prop de tot. Tots són a prop de tots. El nucli per tant és proper..). A Piera les distàncies són esti-mables, com és natural.

Dins al vell mig del poble tenim aquest ou ferrat en forma de gran espai per poder-hi construir el CAP que necessitem. A l’abast de tothom dins el nucli la gran fàbrica Sanahuja!! Gran per tots costats. Tots ho sabem. Gran per davant, darrera i pels arreu. Actualment està desaprofitada; poli-cia, jutjats.. podrien posar-se a la plaça. ELLA la PLAÇA ressucitaria. Un llloc adi-ent per l’Escola de Música Maria Escolà Cases segurament que també el troba-riem. El nostre estimat cos de bombers, per un raonament d’altra banda molt lògic, està en un lloc o espai inadequat. Un cos així necessita amplitud i sobre-tot una llibertat de moviments en un i altre sentit i que ara no té.

La fàbrica Sanahuja té a l’entrada un gran espai per les ambulàncies i si cal per aparcament dels cotxes dels metges.

Vaig sentir que es parlava d’un HELIPORT. Això sabem tots i sobretot la persona que ho va nombrar que no és viable. En una torre alta i ben prepara-da en aquell entorn és possible (podria parlar de ciutats del món però…).

Però PIERA és Vila de bon conten-tar.

Som domesticables.Tant si ens agrada com si no ... les

coses es fan.Estem com hivernats. Ens tracten

com a troglodites i nosaltres callem. Vinga impostos amunt i ni mu…

mentrestant estic escribint, els camions d’escombraries van passant lentament i deixant al seu pas la pudor de tota mena de porqueria i porqueries imagi-nables i inamaginables .

Tot és una kk i un engany........M’agrada sortir-me del guió.

M’agrada, però a vegades em disgus-ten els pensaments ...” a on són, a quin jardí hi ha els bancs públics de pedra que un “recordat” regidor va fer arren-car de la paret de la torre Canals un dia qualsevol i a plena llum del dia?”.

Pagaré de la meva butxaca un bon dinar a la persona que m’ho digui... hi anirem junts?

Maria Teresa Mora i SanahujaPiera

(ANOIA: rica en abocadors,presons i males comunicacions)

22 OPINIÓ 3 de juliol de 2008

DIJOUS, TEMES NOUS Peius Cotonat

Espanya en crisisAugment dels tipus d’interès i, amb ell, el de les

hipoteques, alça de preus dels carburants, i amb ells el dels aliments, crisi en el construcció i atur. Vet aquí una combinació letal que assenyala que el nos-tre país ha entrat en una crisis que pot ésser llarga i seriosa. Quines són les causes?

Cap crisis important, i aquesta ho és, té una sola causa. L’economia espanyola està sota l’impacte de dues crisis simultàni-es; la financera global, en gran part és importada, i en la que destaca el creixent preu del petroli, i una altra autòctona: l’explosió de la bombo-lla de la construcció, encara que altres països també la pateixen. Aques-ta darrera està portant a l’economia a una desacceleració ràpida i amb destrucció d’ocupació.

Com ha començatL’impacte del preu del petroli, fa temps que ens amenaçava, i es

podia preveure, i ara, final del juny del 2008, el preu del barril ha assolit els 140 $. A això s’hi sumen costs del transport marítim, refineries i, sobre tot, el que hi carrega l’Estat en impostos.

En quant a la construcció, la possibilitat d’obtenir diner barat (baixos tipus d’nterès), junt a la desbaratada revalorització del totxo, han fixat en la ment de la gent la idea de que els pisos mai baixen i que viure de lloguer és llençar el diner. Sota aquesta premissa, milions de ciutadans decidiren emprendre la compra d’un habitatge a un preu que sobreva-lorava la vàlua de l’immoble. I això mitjançant contractació d’una hipo-teca a 25 ó 30 anys a tipus variable, pensant, a més, que l’Euribor (índex de referència per a la majoria d‘hipoteques) mai superaria la barrera psicològica del 5%.

Però la bombolla esclatà. El preu dels pisos baixà, les compravendes cauen en picat, les promocions es paralitzen i l’Euribor avança fins el 6%, (al 2003 era a d’un 2%). La gent ha despertat del seu ensopiment, molts s’han endeutat per damunt de les seves possibilitats, i ara toca pagar els excessos comesos.

Tot començà als Estats Units d’AmèricaLes hipoteques d’alt risc, conegudes als EUA com subprime, són un

tipus especial d’hipoteca, orientada a clients amb un nivell d’alt risc d’impagament. El seu tipus d’interès i comissions són més elevades. Aquestes hipoteques podien ser transferides a fons d’inversió o plans de pensions. La crisis hipotecària de 2007 es desencadenà al moment en que els inversors s’adonaren que l’alta taxa de morositat causada per l’elevació dels tipus d’interès i encariment de les hipoteques i del nivell d’embargs d`habitatges dels deutors. Importants entitats bancàries i grans fons d’inversió tenien tots els seus actius en hipoteques d’alt risc. Això provocà una sobtada contracció del crèdit i una caiguda dels valors borsàtils, generant-se una espiral de malfiança i pànic inversionista, que es va transmetre a tot el món.

La crisi a EspanyaSi bé a Espanya no hi ha hipoteques subprime, també s’han con-

cedit crèdits a persones amb un perfil d’alt ric: desenes de milers de treballadors amb escassa qualificació, gent amb ingressos i ocupacions temporals, així com un creixent nombre d’immigrants. Tots aspiren a ser propietaris i han comprat sense estalviar abans, endeutant-se sense pensar en que succeiria si l’Euribor iniciés una tendència alcista, o pos-sibilitat, de restar sense treball. El progressiu encariment dels costos de finançament, unit a la crisis de liquiditat que viu el mercat interbancari i la frenada en sec de les compravendes de l’habitatge està situant en greus dificultats econòmiques no sols a promotors i hipotecats de baix nivell, sinó també a aquelles entitats quins balanços estan més exposats a l’atur del sector immobiliari.

Ha arribat el moment de pagar la factura i alguns, senzillament, no podran. Tard o d’hora el mercat posa a cadascun al seu lloc. No hi ha dubte que molts perdran, però alguns, tant particulars com empreses, podran aprofitar les oportunitats de negoci que es presentaran a partir d’ara, comprant a la baixa.

Injeccions de liquiditat a les entitats financeresA partir de l’any 2000, bancs i caixes titulitzaren una gran quantitat

de crèdits especialment a través de l’emissió de les anomenades “cèl.lules hipotecàries” qui volum va créixer d’una faiçó espectacular de l’or-dre del 51% que situaren a finals del 2007 a Espanya com el segon país europeu per volum d’emissions, superat només pel Regne Unit.

Aquestes cèl·lules són un element destinat a l’obtenció de finança-ment de les hipoteques per part de les entitats financeres amenaçades de manca de liquiditat. Com hom veu, es tracta d’una variant del siste-ma nord-americà de transferència de les hipoteques subprime. Però els inversors no estan tranquils degut a la morositat dels tenedors hipoteca-ris i la possible fallida de les entitats financeres --bancs i caixes--.

El suport del Banc Central Europeu (BCE)L’actuació del BCE ha ajudat a proporcionar liquiditat al sistema cre-

ditici espanyol. Però encara que els seus valors absoluts són importants, en termes relatius, el seu finançament resulta escàs, atès a que les línies de finançament portades pel BCE a les entitats de crèdit només són d’un 1,8% del seu passiu total. Tot això ens fa pensar que, malgrat l’emissió de cèl·lules hipotecàries i l’ajuda del BCE, la recuperació de la crisi serà, més aviat a llarg termini. El pitjor és l’atur i l’alça de preus. Les autoritats econòmiques governamentals assenyalen com a data a mitjans del 2009.

En el proper Enllaç presentarem el tema “El preu del diner” PeiusC@hotmail.com

ÀNIMES VIATGERES Carmel.la Planell

L’antiga “Imperial Tarraco”La llegendària i mítica Calípolis de l’època de la colonització grega i la nogensmenys supe-

rior Imperial Tarraco dels dies posteriors de l’Imperi Romà han contribuït amb escreix a què la ciutat de Tarragona hagi romàs, des d’aleshores, lligada a un dens i respectable passat històric.

Una pau eterna i una majestuosa bellesa, al costat d’un clima generós i dels seus majús-culs atractius, l’han definida més enllà d’una sobrada herència històrica en una de les ciutats de més melangiosos reclams de les províncies catalanes, un segell que li confereix tot un entranyable tarannà provincià, no gens recelós dels nous aires de modernitat que, en cap cas, no han vist con-frontació amb un constant desenvolupament comercial i industrial.

Amb la mirada posada sobre una blavíssima Mediterrània, per la qual grecs i romans hi van passejar amb les seves respectives embarcacions estenent a tort i a dret el formidable llegat de la cultura clàssica, Tarraco va engendrar-se com a filla única de Roma i --amb ella-- va protagonitzar un dels períodes més resplendents de la seva història. Filla, doncs, dels grans hereus del Mare Nostrum, la seva fundació a l’any 218 abans de Crist s’atri-bueix a Publi Corneli Escipió, a propòsit dels fets de la Segona Guerra Púnica. D’ençà, si bé els enigmes sobre els constructors de la muralla ciclòpia no semblen del tot resolts, queda clar un primer assentament preromà, que no massa més tard va veure’s entroncat amb uns primers colonitzadors romans que es van establir primordial-ment arran de mar per imperatius de seguretat i de trànsit portuaris, en la compromesa empresa de dominar una de les fronteres septentrionals de l’Ebre. Més tard, per tal de protegir-se del perill cartaginès, van fortificar la base de les primeres possessions i, així, va néixer la ciutat que un parell de segles després arribaria a ser capital d’una província tan extensa de gairebé la meitat de la Península Ibèrica. Després de les guerres intestines entre Pompeu i Juli Cèsar, la ciutat va atribuir-se la distinció de “colònia” i, posteriorment Octavi August, a partir de la nova ordenació jurídico-administrativa de l’Imperi, va designar el futur destí de Tarraco com a capital de la Hispania Citerior.

La Tarraco de glòria i resplendors, malgrat tot, es correspon amb els mandats dels emperadors Adrià i Tra-jano, etapa a la que pertanyen els monuments més rellevants de la dominació romana. Durant aquests segles esplendorosos de l’Imperi, Tarraco era una ciutat d’unes trenta mil ànimes i el fet de ser la capital d’una de les províncies hispàniques li va conferir un reconeixement jeràrquic substancial al costat d’altres enclavaments de la Península. Amb pocs dies, la colònia va ser un element important que va afavorir la “romanització” d’aquestes contrades del Nord d’Espanya i per les seves colossals avingudes van penetrar-hi també els exèrcits i les merca-deries, així com la llengua, les arts, els costums i les diverses creences dels seus conqueridors. Més endavant, una època de davallada i la crisi de l’Imperi va conduir a un lent i llarg deteriorament, que va agreujar-se amb la presència d’altres pobles.

D’un cop d’ull a les fonts documentades, els rastres del magnífic llegat de Roma se’t presenten no solament a l’entorn de les muralles, sinó a les formidables voltes que embolcallen les grades del Circ, a les restes del Forum i a l’Amfiteatre, en el si del Pretòrium o en el cor de la Necròpolis de San Fruitós... I, pertot, en els vells marbres de la Catedral, en l’ostentosa col.lecció d’inscripcions funeràries, en les parets de les cases, en la mateixa topografia urbana, en les fileres dels sumptuosos seients i en totes les restes que han servit de ciments per als posteriors edificis medievals i, més endavant, els del temps moderns.

Una visita atenta et porta, d’antuvi, a endevinar que molts dels carrers i places d’avui van ser unes transita-des vies romanes. En aquest sentit, la primitiva longitud de les muralles s’ha vist reduïda a una quarta part, que de fet s’ha conservat mig segrestada entre les més recents construccions. Amb tot, un breu recorregut per les restes de l’ampli passadís de l’actual passeig arqueològic per aquest recinte emmurallat té l’orgull de presentar-te un dels testimonis més ben conservats del món romà i et permetrà de reconstruir fàcilment la vella memòria històrica romana. Tanmateix, són del tot inexcusables, a la Plaça del Rei, el Museu Arqueològic, les restes del Pretòrium i el Palau d’August, una sèrie d’elements arquitectònics que constitueixen valuosíssimes peces soltes de complexa identificació. Després, sobre la bellíssima Platja del Miracle, no et deixis de perdre’t per les fantàs-tiques ruïnes de l’Amfiteatre, que et deixaran enlluernar-te amb el seu inigualable traçat, entre graderies i un sorprenent fossar. I, per últim, en el cor del casc antic, darrera de la Catedral, se t’insinuen esplèndidament les restes del primitiu Fòrum, entre d’altres magní-fics tresors.

Més enllà, on possiblement queda millor reflectida la grandiositat dels dominis d’aquella Imperial Tarraco és a l’Aqüeducte, altrament anomenat Pont del Diable, el qual ha resistit totes les adversitats del pas del temps, i potser és el millor exponent d’una sàvia cohesió entre harmonia arquitectònica i una útil i pràctica construcció d’enginyeria. Una altra de les obres admirables és la Torre dels Escipions, un sepulcre del segle I emplaçat en un llindar de la franja litoral, al bell mig de l’antiga Via Aurèlia. I a la demarcació meridional, l’existència d’una vella necròpolis romano-cristiana, d’entre els segles III i VI, dóna fe d’un dels testimonis més valuosos de tots els existents a l’Occident europeu. Amb tot, per últim, un dels monuments més emblemàtics dels voltants de Tarragona no és altre que l’Arc de Barà, una de les construccions més característiques i espectaculars dels arcs triomfals per a perpetuar les victòries de l’Imperi.

Cursos de l’Escola ARA -curs 2008-2009-

QuiromassatgeCreixement Personal

KinesiologiaReflexoteràpia

QuiropràxiaEssències florals

EMPRESA DE SERVEIS ubicada a Igualada,

necessita incorporar a la seva plantilla:

UN COMERCIALRequisits:- Majors de 35 anys- Es valorarà l’experiència dins el

sector- Facilitat d’aprenentatge- Zona de treball: per les diferents

comarques limítrofes amb l’Anoia

S’ofereix:- Contracte estable- Incorporació immediata- Les condicions econòmiques

seran negociables en funció de la vàlua del candidat/a

Interessats/ades envieu currículum vital amb fotografi a recent a l’apartat de Correus 395 d’Igualada

23OPINIÓ3 de juliol de 2008

COSES PETITES Jordi Dalmau

Diverses obresAvui comencem amb dues fotografies que cor-

responen a obres que està realitzant la bri-gada d’obres de l’Ajuntament. En el primer cas, es tracta d’una vorera ampla situada a l’avinguda dels Països Catalans, al polígon residencial de Les Comes. Els arbres fa temps que han deixat part de la vorera aixecada i ara s’hi està posant solució.

La segona fotografia és del començament del pont que porta a l’Estadi Atlètic i als Instituts. Ja fa temps que l’asfalt havia cedit i els vehicles notaven el sot en passar-hi. Ara s’aprofita l’època de vacances escolars per arranjar-ho.

Brutícia al mig del passeig VerdaguerLa setmana passada, una lectora es va queixar ja que, malgrat que

havia transcorregut una setmana des de la revetlla de Sant Joan, la brigada de neteja encara no havia passat a retirar totes les deixalles de la part central del Passeig Verdaguer. A més, va coincidir amb una nit de pluja que va fer caure moltes fulles, i la sensació de deixadesa era evident. Van començar-ho a netejar de cara al cap de setmana, però ja havien passat massa dies...

Una altra escala fora de serveiFa poques setmanes, parlàvem

de l’escala inutilitzada del car-rer Comarca. Avui ens referim a la de l’avinguda Gaudí. El mal estat general va aconsellar col·locar-hi aquest rètol de fora de servei, i fa mesos que no s’hi ha fet res. Caldrà prendre el determini de substituir-la o treure-la, però sembla que si aquesta escala es deixa en bones condicions, pot facilitar l’accés a peu d’algunes persones a la resi-dència P. Vilaseca.

Heures dintre el pas subterrani

La darrera fotografia d’avui correspon al pas subterrani que hi ha a la zona de Can Busqué. Les heures i alguns esbarzers aquestes

darreres setmanes, amb tanta aigua, han crescut molt i comencen a entrar a aquest pas subterrani que dóna accés al polígon. Convindria que els jardiners hi fessin una bona retallada.

LA ROTONDA Enric Senserrich i Vives

Democràcia i llibertat...DEMOCRÀCIA: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en

l’elecció dels governants. LLIBERTAT: Estat o condició del qui no és esclau... és clar que de llibertats n’hi ha de molts tipus, Llibertat civil, Llibertat individual, que és l’estat dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix... etc. Per tant, la Llibertat sempre està condicionada, i en conseqüència també la Democràcia. Per què dic tot això? Perquè aquests dies tant la llibertat com la democràcia estan absents en moltes coses de la vida del nostre país i de l’Estat.

Un exemple és el País Basc o Catalunya. Per cert, el Lehendakari deia: “Una democràcia dèbil i malalta és aquella que impedeix consultar la ciutadania”. També deia: “No divideix qui pregunta, sinó qui prohibeix que es faci la consulta”. Si ho analitzeu veureu que té raó, ara, sempre hi ha qui ho veu des del seu prisma de conqueridor o dominador, llavors ho critica i al moment busca en les lleis, fetes per ells mateixos, per tal de prohibir i continuar dominant, i per això tenim l’article 155 de la Constitució, que podria suspendre l’autonomia basca, en aquest cas, o sinó ja sabeu que “el Ejército es el garante de la unidad de España”.... Mireu ara cap a Catalunya, i amb tant de seny que tenim, només vàrem demanar un Nou Estatut, i a mesu-ra que ens acostàvem a la capital del “Reino” anàvem perdent punts, però a pesar de tot, el Parlament de Catalunya, el Congrés del Diputats i fins i tot un referèndum català, va aprovar i avalar el Nou Estatut, i què passa? Doncs que estem igual o pitjor que els bascos... Llavors què cal fer? Callar i abaixar el cap i que ZP, “el Pinotxo”, segueixi fent de les seves i els del PP també?, o plantar cara? El resultat, de moment, és que ens quedem sense llibertat ni democràcia reals, que en diguin una altra cosa, però que no s’amaguin al darrera de les paraules, i també cal remarcar la visió d’una perifèria sotmesa al poder central, i que mai ha ajudat ni catalans ni bascos...

L’altre dia, per la TV, vaig veure i sentir com en Zapatero deia que el que fa el Lehendakari és “dividir el País Vasco”. Manoi! quins nassos! Sí, ja sabem que tant en el País Basc com a Catalunya hi ha altra gent que se sent espanyol, però no per això les dues nacions han de deixar de ser i existir. De fet, alguns vinguts de fora no hi creuen o no accepten (per falta de coneixements) la realitat plurinacional d’Espanya. D’aquí a pocs anys ens trobarem que els nouvinguts de fora, com els musulmans, sud-americans, i altres pobles d’ar-reu del món, seran igual o més que tots els que ara vivim a Catalunya, i ells amb els “seus drets” poden fer de Catalunya una província, per exemple, del Marroc... Imagineu el que vulgueu, sí, sí, pot ser, i la realitat de la Nació catalana desaparegui, però no patiu que Espanya ens defensarà per tal de no perdre’ns, o passarà com fa segles, que algun país que tenia de defensar-nos no ho va fer, i així estem... Però seguint en el “divi-dir” de Zapatero, cal afegir-hi que, vist en aquesta òptica de que al País Basc hi pot haver 50 o 60% que vol la independència, i la resta no, si això crea divisió, li podem dir al Zapatero que també ara estem dividits, sí, la gent ha votat PSOE o PP en la seva majoria, i això voldria dir que és “dividir el país”? Si parlen de que la democràcia és un conglomerat de llibertats d’expressió i d’acció, per què volen privar-ho? Simplement per les seves idees polítiques i interessos, no pensen en les persones i menys si són de petites nacions abduïdes.

L’altre dia, escoltant la Tertúlia de Ràdio Igualada, vaig poder sentir el benvolgut Regidor del PP, Joan Agramunt, que es manifestava espanyolista d’una manera clara i contundent (no deu saber la història). Amb aquesta manera de fer, de la gent de la perifèria que demostren ser nacionalistes espanyols, no aconsegui-rem ser el que durant segles érem, i som una nació, i que no cal trencar res, i menys avui en dia que el món s’ha globalitzat, però cal recordar que un és d’on viu i treballa, pel sol fet de la supervivència, doncs el no acceptar el Nou Estatut els fa anar en contra de Catalunya, i sortir-ne perjudicats en primera persona... Cada individu, cada poble, cada comarca, cada nació, cada estat, té l’obligació de vetllar pels seus, mai en contra dels seus. Encara que un sigui musulmà, extremeny, andalús, etíop o català, on és casa teva cal defensar-la dels estranys i dels que no ens estimen.

Al Sr. Agramunt li agrada el futbol, ell ja sap que en un equip, i més avui en dia, hi ha jugadors de dife-rents països i races, però tots sota el mateix escut de l’equip, juguen, lluiten i treballen junts per assolir uns bons resultats, ell és un “jugador” que no va a favor del seu equip, i aquí

a Catalunya volem jugadors que defensin els nostres colors, res més que això, no volem res dels altres, volem guanyar amb el nostre esforç, i cada equip té l’obligació de fer-ho, i això va per tothom, no som filials de ningú, o juguem bé i recolzem el nostre “Equip Catalunya” o anem malament, no podem fer-nos gols en pròpia porteria, cal anar tots a una per defensar casa nostra, i per molt bons que sigueu, no volem “Ronal-dinyos” que ens costen molts calés i no ajuden a produir res de bo per a l’equip de casa, d’acord? És clar que quan convé, també deixem jugadors per assolir alguna copa als altres...

De totes maneres, visca la democràcia i les poques o moltes llibertats que tenim!

EN LLENGUATGE HUMÀ Josep Castelltort

La Generalitat valenciana busca més connexions amb CatalunyaAl final s’ha imposat la lògica: el govern de la Generalitat valenciana ha decidit col-

laborar amb la catalana a l’hora d’establir unes noves connexions en benefici d’amb-dues comunitats autonòmiques. És natural que València vulgui estar ben comunicada amb Madrid --com amb tothom--, però la relació amb Barcelona i la resta de Catalunya apareix d’una manera diàfana com a preferent.

València i Catalunya són veïnes i amb un fons cultural comú, a més de trobar-se Catalunya en el camí ine-vitable de València cap a l’Europa Nòrdica l’Europa Central i l’Europa Oriental Només els viatges cap a París i Londres des de València resulten més curts passant per Madrid que per Barcelona.

Barcelona i València són punts clau evidents de l’Arc Mediterrani i de la ruta vers el cor d’Europa. La novetat és que aquesta vegada la idea d’anar d’acord sorgeix de les autoritats valencianes, que són justa-ment del Partit Popular.

Més que de crear unes noves connexions, del que es tracta és de perfeccionar les que ja hi ha. Per exem-ple, convindria deixar l’Autopista del Mediterrani sencera amb un mínim de tres carrils per sentit de ciecu-lació; alhora caldria obrir una variant des de Reus fins a Figueres per l’interior de Catalunya, una carretera C-37 convertida en Autopista destinada als vehicles que no hagin de realitzar forçosament operacions de càrrega i descàrrega a l’Àrea Metropolitana de Bacelona.

Aquesta ruta automobilística serviria per a desviar per dins una part substancial de trànsit extra-barce-loní i alhora integraria de ple en l’Arc Mediterrani les ciutats de Reus, Valls, Igualada, Manresa, Vic, Olot i Figueres. La mateixa solució serveix per al futur Tren de Gran Velocitat que ha de recórrer tota la costa medi-terrània en amplada internacional, que també comptaria amb el desdoblament Reus-Figueres per l’interior.

En un altre capítol es contempla que en un termini no pas dilatat es tiri endavant una portada d’aigües des del Roine, que resoldria els greus problemes hídrics endèmics de Catalunya, el País Valencià, la Comu-nitat Murciana i la província d’Almeria sense afectar negativament el cabdal del riu donant. Es veu de més immediatesa la connexió elèctrica amb França a través dels Pirineus.

24 OPINIÓ 3 de juliol de 2008

EL TERRAT Eduard Creus

Pistoles i fusellsTemps era temps en què al Far West el fet de

tenir o portar un arma era gairebé una obliga-ció. El cinema ens ha fet reviure les històries d’una colla d’individus que, mercès a la seva traça i rapi-desa a l’hora de fer servir el revòlver, van esdevenir autèntiques llegendes.

Al Xicago dels anys 20 i 30, quan la belitralla i els brivalls tenien el control de la ciutat, la major part de les baralles i diferències entre les faccions regnants es resolien a trets. Una època en la qual va pro-liferar el nombre d’homes transportant un estoig de violí, guitarra o qualsevulla altra mena d’instrument musical, tot i que cap d’ells o la immensa majoria no eren pas músics.

La possessió d’armes per a ús particular ha sigut sempre un dels atributs que ha caracteritzat al país de l’oncle Sam. Hi ha multitud d’associacions que ho defensen i ho promouen. No obstant això, conscients del perill i el risc que comporta, ja són molts els estats que n’han anat abolint la lliure obtenció. Davant d’aquesta premissa hi escau dir allò de “pau i que duri”, però haurem d’emprar més aviat “el bo dura poc”. Recentment, tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la sentència emesa pel tribunal suprem dels Estats Units, per la qual confirma el dret dels ciutadans de Washington a posseir armes de foc i a fer-les servir, sobretot com a autodefensa. És la pri-mera vegada en set dècades que l’alt tribunal es pronuncia a favor d’aquesta qüestió, tan sensible en aquell país. Els seus detractors temen que tal resolució aplani el camí perquè els partidaris de les armes de foc intentin derogar diverses normatives locals que n’impe-deixen la tinença i l’ús.

Ara que el país està immers en la campanya de les eleccions pre-sidencials, l’esmentada sentència jugarà un important paper a favor del candidat republicà, qui s’ha mostrat sempre a favor de què els ciutadans puguin accedir a lliure possessió d’armes sense cap mena de reserva. Pel capbaix, s’estima que un 70% de la població posseeix alguna mena d’arma de git. Una quantitat que està molt per damunt del que es necessita per a protegir-se d’un lladre o per a caçar algun dels milions de cérvols que habiten en llurs boscos. Això explica el gran nombre de massacres protagonitzades per escolars o per perso-nes amb problemes mentals.

Hi ha qui ho veu com si la possessió individual d’armes és una necessitat per a la defensa nacional. Afirmació molt poc versemblant quan parlem de la nació que té l’exèrcit més poderós de món. Però ells no ho interpreten així, sinó més aviat com un acte de patriotisme.

educrevi@telefonica.net

L’ESBARJO Sebastià Borràs

Sempre ens diuen el mateixAmb el seu permís, davant el fet que reiteradament, a la més mínima complicació

s’arma el ciri gros i ens encolomen, també reiteradament, discursos provinents de la foscor dels temps, proposaria que tot i que ja estigui passada de moda ens programessin alguna sarsuela d’aquelles madrilenyes les cançons de les quals, en general, se’n reien dels morts i dels qui els vetllaven, col.loquialment parlant i sense ganes d’ofendre.

I no és pas que ho digui per les que se senten a diari, Barça a part, sobre les avaries que ja podríem qualificar de consuetudinàries i les reivindicacions contra el que sigui, no. El cert és que cada vegada que, davant un fracàs sonat d’una determinada política també sonada, em sembla escoltar la corista, pleneta i desinvolta, cantant marxosament: “Siempre me dices lo mismo, tus palabras no quiero escuchar…!” I això, no sé si per sort o per desgràcia, ens passa massa sovint.

Ara que l’AVE ens ha apropat a Madrid, si no els fos excessiva molèstia i ho consideressin constitucional, amb el permís de Salamanca, podrien tornar a fer funcionar el teatre de la sarsuela. Només caldria advertir als espectadors que, tot i ser l’acció anys reculada, si paressin atenció s’adonarien que aquelles cançons, críti-ques i xulapones, són de rabiosa actualitat i que només cal fer un petit esforç per aplicar-les a la nostra més rabiosa actualitat.

Alguns recordaran aquell personatge rabiut, més aviat taujà, però emprenedor tipus estraperlista, el qual en preguntar-li pel seu malhumor responia que l’hi havien passat al davant i s’havia quedat sense un solar que pasturava. Estic, deia, que li clavo dentellada a l’edifici de la telefònica -al seu temps emblemàtic per l’alçària- i me l’hi empasso tres pisos! O bé les venedores del mercat revoltades pels impostos. I aquell que una morena i una rossa li donaven l’opi amb una gràcia que no es podia resistir… Sempre, em refermo, ens diuen el mateix. Tal vegada canviant les expressions. Però…

I això, vulguis que no, s’encomana. Fins i tot en els cenacles més seriosos de l’economia europea. Llegia, per exemple, que en plena tempesta entre el govern de l’estat i el Banc Central Europeu, el BCE, després que el seu president, aquell tal Jean-Claude Trichet del qual més d’un havia questionat si era l’idoni pel càrrec, s’havia despenjat aventurant una pujada dels tipus d’interès, si fa no fa pel juliol, un membre del comitè executiu del BCE, José Manuel González Páramo, assegurava que a Espanya li calien reformes estructurals urgents.

Deixant de banda que la cosa sigui més evident que el sol de juliol em semblà escoltar, de fons, la corista: “siempre me dices lo mismo…!”. Quan era la meitat del passat segle, si no recordo malament i si de cas algú que també hi fos ja em corregirà, ja ho sentia dir això de la manca d’estructures. Restriccions? Per manca d’estructures. Poca aigua corrent i escanyar les aixetes d’aforaments? També: manca d’estructures. Fins i tot si una pel.lícula no arribava a l’hora era per manca d’estructures. Com l’assortiment dels mercats i la lentitud dels transports.

Vol dir que si hom ja sentia dir que això venia de lluny no és gens agosarat pensar que, pel cap baix, deu fer un segle. Perquè no ressusciten la sarsuela o la Trinca?

AMB ELS PEUS A TERRA Sònia Garcia

Menys brutícia, si us plauHo sento, però no em cansaré mai de repetir-ho, les escombraries pròpies són nostres, i

no les podem llençar en qualsevol lloc, perquè així l’únic que estem fent és fer malbé el nostre medi natural. No és gens higiènic, ni sanitari, ni bonic passejar pel bosc i trobar-lo ple de gom a gom d’escombraries i brutícia en general. Ja no parlo només de ser cívics, sinó de ser responsables d’allò que nosaltres hem generat i per això ens pertany.

Si anem a dinar al bosc o a qualsevol lloc només hem de recollir les escombraries i llen-çar-les a un container proper, --que normalment sempre n’hi ha un a prop--, i no lligar la bossa a una branca d’un arbre o deixar-ho directament al lloc on s’ha dinat. Sembla que no és important, però ho és i molt.

Avui mateix hem anat a dinar a un lloc a prop d’un pantà, i l’espectacle feia que tornessis enrere i bus-quessis un altre lloc, perquè en aquell no es podia estar: bancs trencats, bosses d’escombraries per tot arreu (al terra, als arbres, enmig dels camins, a l’aigua del pantà...). No cal dir que hi havia més d’un container i papereres repartides per la zona del pícnic. La majoria estaven buides, i molt segurament no perquè hagués passat el servei de neteja a buidar-les, perquè si fos així haurien netejat tota la zona, i ni de bon tros estava en condicions. Em sembla que la primera bossa d’escombraries que ha estat llençada en un dels containers ha estat la meva, perquè estava molt net, massa per ser un contenidor d’escombraries.

Nosaltres hem hagut de dinar fora de la zona de pícnic perquè no s’hi podia estar de la pudor i les mos-ques generades per les escombraries i d’altres amuntegats en un lloc que podia ser, que potser havia estat, un espai net, que t’animava a visitar-lo i passejar pels seus indrets per acabar prenent el sol a prop del pantà, tot sentint la tranquil·litat del lloc. En canvi ha estat un lloc, que si el volies conèixer l’havies de compartir amb mosques i d’altres insectes o animals que venien a buscar entre les escombraries. Nosaltres no tornarem.

No em vull repetir més però aquestes situacions a mi personalment em treuen de polleguera i mai les entendré. No sé perquè es fan tantes campanyes de recollida selectiva, si en realitat una bona part de la població fa el que fa amb les seves escombraries. Com es pot intentar que separin les diferents escombraries si no poden ni tan sols deixar-les en el lloc correcte?

Ah, per cert, se m’ha trencat la rentadora, i demà mateix la portaré a la deixalleria o trucaré a l’ajun-tament de la meva localitat per saber quin dia fan aquest tipus de recollida. El que no faré és carregar-la al cotxe i portar-la al bosc, o deixar-la directament al costat del container de casa meva. Només faltaria!

Sgarciaser74@gmail.com

ESTIU 2008• Deures d’estiu• Reforç escolar• Preparació proper

curs• Intensius anglès• Tallers ortografi a i matemàtiques

Mòbil 636 31 92 16jordi@epsenginyeria.com

Jordi Morera

FERNANDEZ SANGLAS, S.L.Elaboradors oficials de DECEUNINCK

C/ Còrdova, 14 - Tel. 93 805 27 94 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

info@fernandezsanglas.com - www.fernandezsanglas.com

ESPECIALISTES EN PVC i ALUMINI Sostres i recobriments

Fabricants de:

FINESTRESPORTESBALCONERESCORREDERES

Amb la confiança

Es necessita

CUINER i CAMBRER amb experiènciaAbstenir-se principiants

Currículums a la plaça Sant Miquel 3 d’Igualada / Tel. 605 81 77 52

25OPINIÓ3 de juliol de 2008

LA TEVA BIBLIOTECA Biblioteca Central d’Igualada

Records de paperDes d’una estampeta de comunió d’un infant

igualadí dels anys quaranta al programa d’una antiga festa major de barri. Aquests són alguns dels curiosos documents que es conserven a la Col-lecció de petit imprès local de la Biblioteca Central d’Igualada. Una col·lecció que, amb els anys, ha aconseguit reunir aquells documents que reflecteixen la vida quoti-diana d’igualadins i anoiencs de tots els temps. Es tracta d’una docu-mentació històrica de gran interès que comprèn des del segle XIX fins a l’actualitat.

Actualment aquesta insòlita col·lecció, que forma part del fons local, compta amb milers de documents classificats per temàtiques i per municipis, que es guarden en caixes a les vitrines de l’àrea local. A través d’aquests papers solts és possible redescobrir la història d’en-titats igualadines ja desaparegudes, reviure tradicions o costums del passat, o conèixer el llegat del teixit associatiu de casa nostra.

D’aquesta col·lecció destaca documentació de gran importància com la dels pamflets polítics antics; els programes de les festes de carrers i barris o els papers relacionats amb entitats històriques com l’Ateneu Igualadí i el CECI, entre d’altres.

La Col·lecció de petit imprès inclou també ex-libris, postals, estam-petes, recordatoris, programes i documentació diversa que està clas-sificada per temes i de forma cronològica. La seva consulta és lliure i només cal demanar-ho a l’àrea de Col·lecció local de la Biblioteca.

El fons d’aquesta col·lecció prové en gran part de l’antiga biblio-teca de la Caixa i del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI). Es tracta d’un fons que es manté ben viu i que continua creixent a diari amb la incorporació dels nous impresos que arriben a la Biblioteca. La col·lecció també està oberta als donatius de particulars que tinguin documentació antiga i que vulguin que es conservi a la Biblioteca.

b.igualada.c@diba.cat

LA CRUÏLLA Josep Maria Mas i Busqué

No s’han passat?Realment tota gesta, sigui en el camp que sigui, sobretot si comporta preparació,

entrega i esforç, cal que sigui remarcada i destacada i fins i tot figuri al annals de la història. El que no deu ser correcte és sobredimensionar-la.

Sóc dels que diumenge passat al vespre-nit vaig aprofitar per fer altres coses, quan la immensa majoria estaven pendents del partit de futbol que va portar a la selecció espanyola a esdevenir campions d’Europa de l’especialitat esportiva després de 44 anys quedant-se amb les ganes com tantes i altres seleccions. Després vaig saber que, sortosament, no vaig ser sol, i que altres activitats, algunes d’elles culturals i folklòriques, que es van posar a la mateixa hora varen tenir molt bona requesta. No tot, per tant, es va paralitzar per aquella causa que tanta mobilització va donar.

“Panem et circenses”, ja deien en temps dels romans, que ve a dir: “Teca i gresques!”. En temps de la darrera dictadura en que no es permetia llibertat de pensament, especialment pel que fa a religió i política, deien que el futbol i els toros es fomentaven per distreure el personal de disquisicions que no interessaven. Ara que ja tenim la democràcia, em sembla que poca cosa al respecte ha canviat, almenys a jutjar pel que va esdevenir després de la indubtable gesta dels joves esportistes que prou prometen.

Entenc que hi pugui haver qui frueixi amb el joc establert a la vella Gran Bretanya, i fins i tot que s’hi apassioni. La preparació física amb els dots naturals d’un bon futbolista poden fer virgueries a la verda explanada anant darrera la pilota amb l’intent de superar les qualitats dels qui li disputen el protagonisme del joc que ha de portar a introduir, vencent tants obstacles, l’esfera dins la caseta de xarxa anomenada por-teria, gelosament guardada per un especialista, en aquest cas de parar el cop.

Fins aquí entenc, i comprenc, que després els diaris en parlin, que repeteixin les imatges de les jugades més espectaculars, que siguin motiu de converses dels aficionats. Però quan aquestes conseqüències es poden con-vertir en discussions que portin a renyines, que la pirotècnia exploti com si d’una nova revetlla es tractés, que els carrers i places s’omplin de gentades desbocades cridant i gesticulant fora de si, que aquesta moguda comporti ferits, morts i destrosses al carrer. Que el partit mobilitzi les màximes autoritats de cada estat, i no pas a nivell privat, a assistir-hi com si allí s’hi jugués --mai més ben dit-- el futur del país i que, per si no n’hi hagués prou, li segueixin recepcions oficials com si allò fos el súmmum dels súmmums. Que les exaltacions de persones que pel seu càrrec --i ara no em refereixo només a les autoritats guvernatives-- habitualment es mostren mesurats guar-dant les corresponents formes, arribin a perdre els estreps. Que sentis d’un comentarista que deu tenir la carrera de periodista: “Déu existeix!” al comprovar l’ansiada victòria. Que surtin banderes espanyoles amb la controver-tida i simbòlica silueta negra del toro… Ah!, i de tot plegat no n’he sentit cap crítica…

No sé com ho veus tu, però per a mi és com a mínim desmesurat i penso que ens ha de convidar a la reflexió sobre el què ens mou en aquesta vida amb tants i tants reptes que esperen el que serien veritables beneficioses victòries, encara que no hi donin cap copa.

JOC DE CARTES Carles Cuerva

Balanç de l’esperançaJa hem acabat el primer curs polític des de les eleccions municipals del 2007, i és el típic

moment de fer balanç de la feina feta fins al moment des dels Ajuntaments. En el cas d’Igualada, un nou mandat de l’Entesa, a CiU un nou “cap” (i en portem 3 des de 1999...), a ERC s’abstenen, i el PP “que s’ho curra” tot i ser només 2... a diferència d’altres que en són el triple.

El balanç d’aquest primer curs és positiu, perquè la ciutat s’ha preparat per engegar grans projectes estratègics, que suposen continuar reforçant aquest model de ciutat de futur. Així, la consti-tució de les Societats municipals, com la d’Equipaments, que ha de permetre dotar la ciutat del Palau Firal o l’impuls de l’Escorxador, o la de Sòl industrial, que de permetre dóna una empenta a la promoció de sòl per a la instal·lació d’empreses al nostre territori, s’han sumat a les existents PHIMA i SIMA, creació d’habitatges assequibles i d’aparcaments respectivament, i suposen una injecció de voluntat ferma per transformar la ciutat i dotar-la dels serveis i equipaments que requereix; però no a l’any 2050 com alguns volen dient No a les societats, sinó demà, el més aviat possible, perquè si alguns volen tenir la ciutat parada i sense els serveis necessaris, el govern municipal vol una ciutat moderna i preparada, perquè es creu en un futur millor, i per-què creu que la ciutat pot i s’ho mereix, o més ben dit “We himself that believe that we can” (Nosaltres sí que creiem que podem).

Des del maig del 2007 han acabat diverses obres, com la peatonalització de l’avinguda Andorra, la nova Rambla de l’avinguda Catalunya, la plaça Anselm Clavé, l’ascensor del Parc de Valldaura, els pisos tutelats per la gent gran del carrer Joaquima Vedruna entre d’altres. La ciutat es segueix transformant, amb les obres del carrer Josep Galtés, la Biblioteca del Ramon Castelltort que estarà oberta al barri, el nou Complex Esportiu de Puigcornet amb piscines i gimnàs, el nou Centre d’Atenció Primària CAP Nord, les actuacions al Barri Sant Agustí, els nous pisos per a joves al Barri Montserrat, el nou CEIP Les Comes, la construcció d’un Auditori a l’edifici de l’Escorxador, i ben aviat les obres del World Trade Center Igualada, la reforma del CEIP Garcia Fossas, una gran intervenció a l’IES Milà i Fontanals, la urbanització de la superfície de l’Aparcament Igualada Nord, i segueix un bon llistat de projectes que es volen tirar endavant. Davant dels qui en moments de desacceleració, crisi, o sinònims, volen reduir la despesa social i hi ha qui vol seguir aconseguint l’esperan-ça per una ciutat millor, invertint, transformant, millorant.

Per últim, i com a símbol clar de nous temps, destacar la inversió superior als 10 milions d’euros que la Generalitat invertirà en la reforma del CEIP Garcia Fossas i del Milà i Fontanals, que suposa una inver-sió superior als 20 milions d’euros en equipaments educatius a la comarca de l’Anoia; apart del fet que els alumnes del Garcia Fossas no necessitaran barracons per la bona planificació del Govern Tripartit i de l’Ajuntament, suposa una injecció molt important de recursos per millorar la qualitat de la nostra educació. Si el govern tripartit porta invertint més de 10 milions d’euros en equipaments educatius cada anys a la comarca de l’Anoia, l’últim govern de CiU hi va invertir 1,5 milions. Això són fets. Això és creure’s de debò que l’educació és futur, és esperança d’un millor futur, d’un futur de més qualitat. Hi haurà qui diu que el passat és passat, però les conseqüències del passat les tenim ara, i la poca sensibilitat dels governs anteriors ara la paguem amb territoris poc preparats, tot i la voluntat de transformar positivament els territoris del govern actual. Cínicament, el fill de l’expresident de la Generalitat diu que el Pla de Dinamització Comarcal no dinamitzarà res; això hagués passat si ells haguessin continuat governant. No hi hauria res, ni esperances. Ara hi ha voluntats, inversions i decisions en fer avançar el territori. Ara es treballa per un futur de qualitat de veritat.

S’OFEREIX FUSTER - Tel. 651 34 56 86Instal.lació de parquet, sostres, portes, cuines, armaris a mida. Pressupost.

26 OPINIÓ 3 de juliol de 2008

REPÀS PER A LA HISTÒRIA DE CATALUNYA Jaume Ribera

Període d’expansió. Del segle XIII al XVCapítol XIPere III el Cerimoniós va néixer l’any 1319 a Balaguer. Era fill del rei d’Aragó i comte de Barcelona Alfons el Benig-

ne i la seva primera esposa, Teresa d’Entença. Mentre ell fou designat hereu del seu pare a la Corona d’Aragó, el seu germà, el príncep Jaume, fou nomenat hereu del comtat d’Urgell.

Enemistat amb la seva madrastra Elionor de Castella, va ser educat a Saragossa i l’any 1336, amb setze anys, va cenyir la corona. El seu tutor Pere de Ribagorça va ser decisiu en la solució de les greus desavinences amb els seus germanastres.

Durant els primers anys de regnat, portà a terme una política de concòrdia amb la resta de regnes peninsulars i col·laborà amb Alfons XI de Castella contra els benimerins en les batalles de Salado i Alguessires i en l’intent de con-questa de Gibraltar (1349). Va exigir vassallatge a Jaume III de Mallorca i, com que aquest s’hi negà, li confiscà els béns i envaí l’illa (1343). Alhora aconseguí el domini del Rosselló i Cerdanya i la incorporació del regne de Mallorca quedà definitivament resolta amb la batalla de Llucmajor, l’any 1349, on Jaume III va morir i el seu fill Jaume fou fet presoner.

L’any 1347 va frenar una oposició dels nobles aragonesos i valencians aplegats, respectivament, sota la Unió Aragonesa i la Unió Valenciana, que es rebel·laren al mateix temps en els seus corresponents regnes per una qüestió successòria plantejada pel rei. Van ser derrotats a Epila i a Mislata l’any 1348, posant fi al poder de l’alta noblesa. Aquest fet li donà l’oportunitat de revocar els privilegis concedits i dur a terme una forta repressió i en un acte d’au-toritat en públic, va esquinçar els privilegis d’aquests territoris amb el punyalet que sempre duia. Fet que li va donar el sobrenom de el Punyalet.

Heretà del seu pare la guerra contra Gènova, conflicte que perjudicà sèriament el comerç català en una època de forta crisi econòmica que impedí la incorporació de Sicília i, alhora, tampoc va poder ajudar als ducats d’Atenes i Neopàtria.

L’any 1356 intervingué en la crisi castellana al costat d’Enric de Trastàmara que donà lloc a l’anomenada Guerra dels dos Peres amb Pere I el Cruel de Castella, el qual intentava recuperar els territoris murcians que havien passat al Regne de València, disputa que acabà el 1375 amb el Tractat d’Almazán, sense vencedors ni vençuts i una gran despesa per a la Corona. Aquest fet va propiciar una treva i la negociació d’un pacte de pau fonamentat amb el compromís del futur matrimoni d’Elionor (filla de Pere III) amb l’infant Joan de Castella, però davant la imprevisible mort d’Elionor, Joan es va casar amb Juana de Alburquerque coneguda com la “rica hembra” i heretera de varis títols nobiliaris castellans.

Als desastres provocats per aquesta guerra, com les destruccions de camps de cultiu, dispersió de la població i una forta mortaldat, s’hi van afegir la Pesta Negra i altres de naturals, com una gran sequera, males collites i diver-ses plagues de llagosta, propiciant un fort despoblament i, en conseqüència, la decadència de Catalunya, just quan el regne havia assolit una relativa tranquil·litat entre els Països Catalans i el Rosselló.

Durant el seu regnat es configurà la Generalitat, i entre els anys 1358 i 1359 va organitzar amb tot detall el fun-cionament de la seva cort, de la cancelleria i del tribunal reial mitjançant

les seves famoses Ordinacions de la Casa Reial, motiu pel qual se li va donar el sobrenom de Cerimoniós. Pel seu tarannà liberal va donar amplitud de llibertat política al poble i així va poder expressar-ho en les Corts Catalanes l’any 1382 amb aquesta frase: Si esguardeu els vostres furs i constitucions i vostres privilegis, veureu que sou els pus francs pobles del mon.

Va ser un decidit defensor de les arts i de les lletres i va dirigir una de les grans cròniques. L’any 1380 maridà per quarta vegada amb Sibil·la de Fortià, fet que el va predisposar a donar protecció a la petita noblesa. En els seus dar-rers anys, possiblement per la seva decrepitud, li va faltar el suport afectiu familiar i va ser controvertit per tothom.

Va morir quasi sol a Barcelona l’any 1387 i el succeí el seu fill Joan I. -------------1.- Caldrà tenir present que aquest casament va marcar el principi de la fi absoluta del llinatge català a la dinastia reg-nant a Catalunya. Just cent anys després, el 1469, se celebraven les noces del descendent d’aquest nou llinatge castellà, Ferran, amb Isabel de Castella.

- 14 -

QUAN LA POESIA ÉS VIVA Jafepi

“Sonets a l’esposa”, de Julià i AvellanedaIsidre Julià i Avellaneda, aquell poeta de Mataró que l’any 1975 guanyà al Mercantil la

Flor Natural, en una entrevista posterior menystenia els Jocs Florals, tots els Jocs Florals, llevat dels “bons” de Barcelona que ell –digué- no havia guanyat mai. A Igualada, però, havia deixat constància de bon escriptor amb aquests “Sonets a l’esposa” que reproduïm, d’estructura certament clàssica, previsibles però ben trenats, fàcils a l’oïda. I és que, per als nostres públics, aquests sonets poden ésser, encara avui, poesia viva.

I - Adolescència. “Em plau de recordar-te, adolescent, / amb un somriure obert de primavera, / alegre i jovial portant un vent / de simpatia franca i l’esponera / d’un avenir d’amor, ja prometent / la múltiple fruita-da riallera / que el temps ha verolat com un present / que ha anat omplint la nostra calaixera. / Auguri d’un futur esplendorós / que se´ns ha obert, al pas unit d’ambdós, / segur i concret, feliç, sense complanta. / Quan giro els ulls devers la joventut, / a la noia que fores faig tribut, / ja que la teva veu encara em canta”.

II - Joventut. “Em plau de recordar-te, jove esposa, / donant-me el bes i el fruit de l’amor teu; / posant-me en cada test perfum de rosa / i emblanquinant de goig el nostre feu. / No cap tendal d’ombratge s’interposa / en els anys més fecunds. I em sembla breu, / per feliç, aquell temps que ara reposa / en el record brodat amb tot relleu. / M’ofrenares els fills i l’alegria / de llur picaroleig que, cada dia, / donava al nostre viure un dring major. / Comprenguérem la fonda transcendència / que la fillada dóna a l’existència / i la sagrada vàlua d’un petó”.

III - Maduresa. “Em plau de recordar-te, no fa gaire, / quan ja en minvar la flama del matí, / remorejava a l’entorn nostre un aire / que ens deia cau d’orella, clandestí, / que el temps futur venia, com caçaire, / a furtar-nos la mida del camí. / El sol de nostra vida no és enlaire / i ens va apropant al llostre vespertí. / Què hi fa, però!... És plàcida la tarda / si en el menjuc del berenar s´hi guarda / l’antic llevat que el fa més durador. / Davant el finestral de capvesprada / m’apropo a tu i et dono una abraçada: / més forta que jamai i molt millor!...”

IV - Plenitud. “Em plau de recordar-te, ara mateix, / quan ja l’hivern inhòspit ens atansa. / No en tinguis pas, esposa, cap recança / que, amor, encara cada dia ens neix. / Potser si que, al pregon, sentim un deix / nostàlgic que ens emplena d’enyorança... / Mes si furguem a fons la remembrança / en traurem coratjosos, amb escreix, / tot el cabal que ens és doll de promesa / que la resta del viure ens queda encesa / pel flamaró que ens crema amb fidel bri. / Apropa’t i somriu. La vida és bella! / ¿No sents, al meu costat, la meravella / d’amor que ens va naixent cada matí?...”

CALAIX DE SASTRE Gaspar Vilarrubias

La conspiració islàmica contra Espanya

En el balanceig històric dels pobles hi ha moments que imprevisiblement fan girar el seu curs. Si observem la influència de l’Islam a la península, podem enten-dre l’atàvic afany de reconquerir l’espai que un dia van haver d’aban-donar. Per a ells, l’Al-Àndalus, un dels sinònims d’Hispania musulmana, és el primer pas per islamitzar occident. La seva presència de 781 anys a la península no l’han oblidat mai.

Còrdova era un dels centres culturals de l’imperi islàmic a tot Europa, l’altre era Bagdad. A través de les seves importantíssimes biblioteques ens arribà la cultura greco-romana, que es difongué a tot Europa mitjançant l’Islam. Poca broma..!

Una de les característiques de l’Islam és saber esperar l’oportunitat per expandir-se a occident. Consideren que el món està dividit entre el món islàmic i l’Infidel, que som nosaltres. L’Islam ha sabut aprofitar el creixement econòmic d’Europa per infiltrar-s’hi i, sobretot, amb la tràgica circumstància de la davallada moral del continent que ha obert camins de perversió moral. Això ha portat, entre altres conseqüències, un descens de població amb l’atac frontal a la natalitat i que ha estat l’escletxa per difondre la població musulmana entre nosaltres, amb l’avantatge, al seu favor, de la proliferació generosa de la seva descen-dència que tots coneixem abastament.

Fa un temps a l’hotel Schereton, a Brussel·les, hi hagué una Con-venció Islàmica amb la presència de més de dos-cents invitats que representaven les principals organitzacions islàmiques d’Europa i un bon nombre de professors de distintes universitats saudís i, no cal dir, dirigents de la Federació Espanyola d’Entitats Religioses Islàmiques. Tot plegat amb el patrocini del rei Fahd de l’Aràbia Saudí.

De les ponències que ens afecten n’extreiem algunes conclusions que són un clar exponent del caràcter conspirador de l’Islam contra Espanya:

“Estableixen que l’única estratègia religiosa possible és la reisla-mització d’Espanya, amb un rerefons revengista respecte la reconques-ta, que encara traspua odi i ressentiment contra l’Espanya cristiana i europea dels reis Catòlics, Jaume I, etc., que conquistaren aquella Espanya islàmica africanitzada. Espanya, diuen, és el Marroc Nord. Es va citar nostàlgicament el punt bucòlic de la vall de Ued-al-Kabir (Guadalquivir)”.

En alguna ponència es tractà del paper de les mesquites en l’edu-cació musulmana i la influència de tots els mitjans de comunicació per a la seva difusió. Del reclutament de professors àrabs per ocupar càtedres a tots els nivells. Calculen que el pes generacional de l’Islam serà un pretext ineludible per introduir la religió als centres d’ense-nyament. No tenen pressa. “Tot arribarà amb l’ajuda d’Allah, que és el Senyor de la Història.”

“Al-Àndalus seguirà sent Al-Àndalus per als musulmans de totes les èpoques. Els musulmans conspiren, però Allah és el millor conspira-dor. Aquesta situació no l’hem creat nosaltres --diuen. Aquí tenim els nostres morts, que estan vius, a l’espera del Dia de la Resurrecció. En el pla espiritual, avui, sants de totes les regions islàmiques es reuneixen a Al-Àndalus com s’hi han reunit sempre. La presència islàmica sempre ha existit, ininterrompudament, malgrat haver estat expulsats”.

“El Marroc té una vocació imperial a expandir-se de Sud, Oest, Est i Nord. La gran majoria de musulmans residents a Espanya són marro-quins o d’origen marroquí. És lògic que el Marroc vulgui prendre part activa en el procés. Proposem fer del Rei Marroquí, una espècie de Papa, dels musulmans espanyols”.

“I això com s’aconsegueix? El pas inacabable d’immigrants per l’estret, la baixa natalitat dels espanyols, l’obertura d’intel·lectuals espanyols a l’Islam, la desertització progressiva d’Andalusia... Solament un govern de cretins integrals o fanàtics religiosos no preveia que Andalusia serà, dintre d’un temps, un paisatge islàmic sota la fèrula del Marroc i que el govern magrebí està tan interessat en fer la vista grossa amb les màfies de les pateres perquè aquesta invasió pacífica influeixi per fer realitat aquest projecte. Formarem un partit integrista liderant la població d’immigrants majoritàriament marroquins”.

Això i molts altres temes es tractaren a Brussel·les durant la Confe-rencia Internacional Islàmica.

No oblidem que les fronteres de l’Al-Àndalus les teníem a l’horitzó de les nostres muntanyes. Això era abans. Ara ja només heu de sortir de casa...

C/ Masquefa, 19 • Tel. 93 805 41 62 • IGUALADAC/ Alemanya, 13 - Nau 5 • Tel. 93 803 15 62 • IGUALADA

www.pla-pol.comlatossa@latossa.com - 93 805 55 42

27OPINIÓ3 de juliol de 2008

CIUTADANA DEMPEUS Maribel Nogué i Felip

“Donanatge” a Maria-Mercè MarçalDissabte farà deu anys que ens va deixar Maria-

Mercè Marçal, aquesta gran artista, escriptora i pensadora que, darrere la seva mort, ha deixat una lluminosa aura on, els estudiosos, troben en cada mot el saber d’un llenguatge emprat amb profunditat i riquesa a través dels poemes que ens ha llegat. Tots parteixen d’una divisa que la defineix “a l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèr-bol atzur de ser tres voltes rebel”.

Tot just assabentar-se de la nova de la seva mort, la Isabel Casas i la Concepció Ramió maldaren per fer-li un homenatge, un “donanat-ge” en aquest cas, mogudes potser per la “recança d’haver-la malco-negut”, com diuen. I heus aquí que es van posar a treballar de valent de manera que, més que un recital i més que un espectacle, sorgia “com un esdeveniment místic i màgic alhora, amb pessics lúdics on confluïren persones i circumstàncies que d’aleshores ençà s’han instal-lat en la seva vida” l’obra “lluna, sal, sang, exili”.

Era el març de 1999 que es presentava al Teatre de l’Aurora en aquests quatre mots clau. Concepció Ramió va composar la música que acompanyaria els versos seleccionats de manera que “la paraula, la música i les evolucions coreogràfiques s’entrellaçaven i s’alterna-ven a través de la recreació d’aquest univers simbòlic”. “Gest i so al servei de la paraula viatgen serpentejant l’obra extraordinàriament singular d’una vida immersa en un especial i deliberat plural femení. En l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal l’experiment formal i la rebel·lió trenen el fil conductor d’un art i d’un pensament que profè-ticament obren pas al nou mil·lenni. L’autora recull i destria les peces significatives del calidoscopi vital, que la tradició basteix en l’oblit del to menor i, amb elles, construeix un palau d’estels i terra, de joia i mort, la grandesa del qual l’obliga a exiliar-se massa aviat arrencada violentament pel llas no voluble de la providència-atzar”, ens deien en aquella ocasió.

“El nostre muntatge, continuen, té com a objectiu evidenciar la veritat del no-silenci marçalià a través d’un modest contrapunteig al seu univers simbòlic per via del gest musical i del so mut de la dansa. Un vehicle que circuli desafiant el repte de l’aventura poètica i s’aturi en la cruïlla on s’abracen el joc i el misteri tot retrobant, darrere el vel, l’enigma de la simplicitat”.

En el CD “Lluna, sal, sang, exili” que surt a la llum amb motiu de l’aniversari de la seva mort, on la prestigiosa rapsode Núria Candela diu Maria-Mercè Marçal, s’inclou una sextina inèdita d’aquesta insig-ne poetessa. Rosa Maria Aguadé i Benet escriu que “el més difícil d’aconseguir d’un espectacle on la matèria primera compta amb una qualitat molt alta, és no rebaixar aquesta primera matèria de base. La dificultat es multiplica quan es tracta de poemes d’altíssima alçada literària i el que es vol fer és afegir-hi música instrumental. Els instru-ments acompanyen de lluny, sòbriament, quan es reciten els poemes i prenen més força amb una intervenció musical molt més rica quan s’acaba el poema”. Segons Aguadé, “aquests poemes compten amb una música insuperable, no hi sobra ni hi falta un sol so, i les dues ànimes que porten l’espectacle, la poesia i la música, es poden entre-llaçar de manera tan subtil que no es facin nosa ni un sol moment”.

Pel seu compromís amb les tres vessants d’identitat que con-formen la seva divisa, l’edició de l’obra “Lluna, sal, sang, exili” pot ser el millor “donanatge” que li podem rendir avui a Maria Mercè Marçal, tot felicitant-nos per poder gaudir d’aquesta obra creada des de l’amor que se li professa, per aprendre de cada mot l’arrela-ment a l’essència de la vida mateixa i per poder continuar, a la llum de l’aura de la seva estel·la, amb la tossuderia d’un camí que ens va deixar endegat... A Isabel Casas i Concepció Ramió, veritables artífexs d’aquesta obra, moltes gràcies.

UNA POTA QUE BALLA Joan Pinyol

Perdre’s de vistaN’hi ha que neixen estrellats, com alguns dies de juliol que arriben sense haver escam-

pat encara les pigues de llum del cel que han esquitxat la nit. I n’hi ha que senzilla-ment no saben pas com llençar els diners i els deixen anar a canvi de qualsevol estupidesa de ricatxó amb aires d’aventura. No, no em refereixo pas a aquella imatge tan poc nos-trada a casa nostra d’encendre una bona breva amb la flama llaminera d’un bitllet de 100 euros. Ni tampoc a aquell costum d’alguns en època de vaques magres de canviar de cotxe cada gener només pel pur plaer de no deixar escapar mai l’olor de tapisseria nova. Jo em refereixo als que són capaços de pagar 400 euros perquè els segrestin uns dies. Tal com ho llegiu.

Hi ha una empresa catalana que ven segrestos simulats a tota persona que vulgui experimentar el que sent un ostatge. Ja m’agradaria inventar-m’ho, però el món és ben boig, estimat lector. Només cal veure qui presideix avui la que es considera la primera potència econòmica mundial. A més, el client que desitja ser segrestat prèviament ha de signar un contracte pel qual accepta primer ser vigilat durant vint dies per treba-lladors d’aquesta empresa tan sonada i després, consumat el segrest i quan menys s’ho esperi una tieta del client que segur que té un lloro trist, ser privat de llibertat durant un temps. Sí, sí, cornut, segrestat i a pagar el beure. O dit d’una altra manera. Tu et gastes 400 euros i et converteixes en una mena de xai tendre que passeja per un prat i els que han cobrat anticipadament els serveis, que són una mena de llops amb ganes de costellada, es dediquen a espiar-te de lluny, a analitzar fil per randa tots els teus hàbits i costums i, en un moment concret, a clavar-te els ullals i a tenir-te tancat durant uns dies entre amenaces, pors i foscors. I després et deixen lliure una altra vegada. Lliure, sobretot, dels 400 euros que un dia vas tenir tu segrestats a la butxaca.

Però a tot plegat jo li trobo un problema. No pas que això es posi de moda (l’empresa catalana en qües-tió fa dos anys que fa de les seves i fins ara ha estat contractada només per una dotzena de barcelonins), sinó que a algú se li acudeixi contractar els serveis per a terceres persones. És a dir, amb el desig de perdre de vista algú durant una temporadeta. Perquè aleshores més que una gràcia dels nous temps tornaríem a topar amb tota una desgràcia. Sobretot per l’altre. Perquè, a qui li agrada que li manllevin la llibertat de moviments? Per tant, si ja no està gens ben vist portar una parella que xerri pels descosits a qualsevol con-centració humana on es realitzi un minut de silenci, més que res per tenir seixanta segons de tranquil·litat, tampoc no és gaire elegant aprofitar-se de la pocasolteria d’empreses com la que et segresta a canvi de 400 euros per separar-te uns dies d’algú. I ara ha arribat un aclariment de final de temporada.

Jo, amic lector o sempre distingida lectora, no pagaria mai aquesta quantitat de monedes europees perquè m’apartessin de les vostres lectures durant un temps. No ho faria, perquè a cada pota que balla des d’aquest Enllaç, estic més i més engrescat de fer-la ballar cada vegada més. Però a partir d’avui i fins que tot torni a engegar motors, hivernaré una temporadeta i aquest any de manera literal si tenim en compte que durant uns quantes dies i, si tot va bé, canviaré fins i tot d’estació meteorològica. Però a la tornada us vull retrobar a tots en aquest mateix racó, així, atents, confidents, encara que no sigui amb totes les dents i ara somrients, vaja com sempre. Que passeu un immillorable estiu, ben plenet de tot el que, de bo i de millor, segur que us mereixeu i fins aviat.

www.joanpinyol.net

ELS PETITS ANUNCIS

Per incloure el teu anunci en aquesta secció, cal que t’adrecis al Passatge de la Tossa, 8 - 3r d’Igualada.

* ES VEN QUAD LINHAY per 2.500 euros. Només estrenat. Tracció da-vant i darrera amb diferencial. Mar-xa enrera. Telèfon 93 804 26 18.

* ES LLOGA MAGATZEM A CALAF. Cèntric, de 750 m2 (més ofi cina i la-vabo), 6 metres d’alçada, sense cap pilar ni veïns a sobre. Telèfon 636 692 069.

* ES VEN OPEL ZAFIRA en bon es-tat. OK de taller (corretja distribució canviada). Ideal per a família i amb gran maleter. Telèfons 93 804 56 49 - 678 311 512.

* VENC PÀRQUING DOBLE de 14 m2, apte per a 2 cotxes grans. Si-tuat a la Rambla Sant Ferran, 52. Telèfon 93 805 01 10.

* VENC CONS SEDALINA 20.000 mts, color blanc. Preu: 3 euros uni-tat. Tel. 696 07 06 08.

* ES VEN ESTUDI d’obra nova. 1 hab., parquet, marbre, video por-ter, calefacció de baix consum, aire condicionat, balcó… Davant nou hospital, zona peatonal. Particular, tel. 690 207 401.

* ES VEN NISSAN MICRA Diesel. Com nou. Telèfon 93 804 26 18.

* ES VEN PIS d’obra nova. 1 suite, 1 hab., 2 banys complets, ampli men-jador, parquet, marbre, calefaccció de baix consum, video porter, aire condicionat, balcó… Davant nou hospital, zona peatonal. Particula-rar, tel. 690 207 401.

* ES VEN SUZUKI SAMURAI. Molt bon estat motor i planxa. Tel. 93 804 26 18.

* RENTEM NÒRDICS, EDREDONS, MANTES… Rentem amb aigua i in-dividualment. 10 euros la peça. C/ França, 14 (costat Buff) - Polígon Les Comes - Igualada. Bugaderia Soler. Tel. 696 07 06 08.

* ES VEN DÚPLEX d’obra nova. 135 m2 + 25 m2 de terrasses. 1 suite + 2 habs. Estudi de 32 m2, 3 banys complets, ampli menjador, parquet, marbre, video porter, calefacció de baix consum, aire condicionat. Da-vant nou hospital, zona peatonal. Particular, tel. 690 207 401. * ES LLOGA, per setmanes, APAR-TAMENT petit per a 2-3 persones, al Port d’Aiguadolç (Sitges). Primera línia, tocant a la platja, aire condicio-nat i aparcament inclòs. Tels. 93 804 21 72 - 677 052 989.

* ES LLOGA APARTAMENT A LA PLATJA (zona Segur de Calafell) els mesos d’estiu. Per a 4 o 5 persones. Tels. 639 031 275 - 93 803 59 81.

* FUTBOLINS i BILLARS, compra-venda, reparació, canvi de teles.... Telèfon 93 8911093 i 93 8743535

* VENC CITROËN BERLINGO 1.9 D. Combi. Bon estat. Matrícula CRT. Any 2004. Preu: 5.800 euros. Tel. 629 306 978.

* COMPRARIA CASA A BELLPRAT, poble. Telèfon 651 439 671.

* REMOLCS DE TOT TIPUS. Llo-guer, compra-venda. Telèfons 93 8911093 - 93 8743535.

* NETEGEM PISOS, cases, ofi cines, bars....Valorem contingut al màxim. Telèfons 93 8911093 - 93 8743535.

* ENS OFERIM PER PASSEJAR GOSSOS a Igualada. A partir de les 5 de la tarda. Telèfon 651 601 966.

* SOLUCIONO PROBLEMES D’OR-DINADORS: Mòdems, windows, in-ternet, impressores, escàners, tot en portàtils de totes les marques, disc dur, gràfi cs, CD-DVD, so, ADSL, LAN, routers. 20 anys d’àmplia ex-periència. Telèfon 669 21 84 26.

* PARTICULAR VENC DÚPLEX NOU. Av. Dr. Pasteur, orientat a sud, molt sol. 80 m2 útils + 20 m2 terrassa. Tot parquet. Acabats de 1a qualitat. Tels. 938 052 464 - 610 468 822.

* ANGLÈS. Professor nadiu i diplo-mat. Experimentat, amb més de 25 anys. Classes per a directius, adults i joves. Grups de 4 alumnes o in-dividuals a convenir, tots els dies inclosos els dissabtes. Tel. 93 803 74 57.

* GRAN OFERTA DE SAL per a des-calcifi cadors d’aigua. Tipus:- Tac Saldosa de Navarra.- Ametlla Regemia 25/15.- Ametlla Calino Sal. Com.- Ametlla Torremar. Sal.A 6’60 euros (IVA inclòs). Pes sac: 25 Kg. Trasllat inclòs. Tel. 608 949 966.

28 SOCIETAT 3 de juliol de 2008

Moviment familiarBaptismeÈlia Gleyal Alemany, filla de Xavi i Judit.

Han rebut la Primera ComunióMarina Palau Acevedo, Pau Nogueira Cortijo, Laia Aguilera Jorba,

Roger Argemí Tutusaus, Joan Masip Navarro, Sandra Pérez Lara, Roc Paradell Búrria, Pol Riba Gutiérrez, Quim Salat Perlas, Alba Tort Llo-rens, Núria Vidal Figueras, Pol Burrull Garcia, Laia Bertran Jorba, Alba Canal Estrada, Sergi Domènech Rivera, Maria Mayol Marimon, David Muñoz Manzano, Marc Villaescusa Herrera, Maria Aguilà Pons, Èrika Mateo Marginet, Pau Cuatrecases Méndez, Eudald Font Rica, Èlia Pedregosa Sandoval, Oriol Salgado Santacana, Alexis Ubals Galea i Adrià Vázquez Jiménez.

MatrimonisMiguel Avalo Martínez amb Nélida Roman Molina; i Fernando de

Jesús Pérez Castanyeda amb Maria Yolanda Casas Martínez.

DefuncionsManuel Zambrano Zapata, de 66 anys; Isabel Raja Méndez, de

98 anys; Enric Vilajuana Farré, de 73 anys; Abelard Legaz Rodríguez, de 81 anys; Maria Domènech Balcells, de 92 anys; Bernarda Romero Codos, de 83 anys; Bartolo Bertrán Montaña, de 56 anys; Bartomeu Sanromà Santacana, de 81 anys; i Antonio Sayavera Reyes, de 71 anys.

Proclama matrimonialXavier Díez de Gispert, amb Mari Lizarte Company.

†En record de

PILAR OLIVAN SANROMÀRetornà a la Casa del Pare el passat diumenge dia 29 de juny

a l’edat de 83 anys

A.C.S.

Els seus estimats: Montse i Pep Llopis, Joan Josep i Maria Mas, Josep Lluís i Sílvia Vilanova; néts: Sílvia, Carles i Sílvia Rodríguez; Laia i David Balsells, Joan i Agnés; Marta; besnéta, Paula; germans i altres familiars volen agrair les mostres de condol rebudes en l’acte de comiat que tingué lloc el dia 30 a l’església de Santa Maria.

Igualada, juny de 2008Funerària Anoia, SL

†En record

ANTÒNIA SIRIOL SAISvídua de Joan Roca Miquel

Retornà a la Casa del Pare el passat dimecres dia 25 a l’edat de 94 anys

A.C.S.

Els seus estimats: fi lls, Dolors i Jordi Mollà; Isabel i Dídac González; néts, Joana i Ferran, Marius i Carme, Anna i Jordi, Francina i Ricard; besnéts, Roger, Ricard, Armand, Arlet i Jana; cunyada, Conxita Roca vda. Duran; nebots, cosins i altres familiars ho fan saber a llurs amics i coneguts.La família volem expressar les més sinceres gràcies a tots els que ens acompanyàreu en l’acte de comiat que tingué lloc a la parròquia de la Soledat, el passat divendres dia 27 de juny.

Domicili de la fi nada: Soledat, 103.Igualada, juny de 2008 Funerària Anoia, SL

†Sisè aniversari

ANTONI MATEU VIVES“oncle Toni”

Avui dia 3 de juliol, a les 8 del vespre, se celebrarà una missaen el seu record a l’església de la Sagrada Família d’Igualada.

Igualada, juliol de 2008

Si nosaltres calléssim,cridarien les pedres!!!.

Les dones no oblidem a:

Gabriela, boliviana de 28 anys, Las Rozas (Madrid)

En el que va d’any ja en portem 48Sis mesos d’assetjament,de denúncies i amenaces,

Diu que estava foll d’amor i fi ns la vida ha acabat llevant-la,

Maribel

Mn. Josep Massana, nomenat nou rector de Santa Maria d’IgualadaMn. Enric García és destinat com a vicari de Santa Maria i la Soledat

El Sr. Bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, va signar la setmana

passada nomenaments eclesiàstics que afecten a la ciutat d’Igualada. La novetat més destacada és que l’Arxiprest i rector de la Parròquia de Ntra. Sra. de la Soledat, Mn. Josep Massana i Cortina, ha estat nomenat també rector de la Parrò-quia de Santa Maria en substitució de Mn. Salvador Mundó Roviró, que cessa per motius de salut.

Mn. Josep Massana, nascut a Calders l’any 1942 i ordenat sacer-dot el 1966, amb una llarga experi-ència educativa i ben conegut a la nostra ciutat, després de vuit anys d’exercici a la Parròquia de la Sole-dat, assumirà a partir de setem-bre també la Parròquia de Santa Maria. En declaracions a l’ENLLAÇ, Massana diu que “això no significa que es fusionin ambdues parròqui-es, sinó que és important mante-nir la identitat de cada una, en la línia del que s’ha fet en els dar-rers anys”. També afegeix que són dues parròquies molt importants dins del bisbat i que “Santa Maria assumeix tota una sèrie de cele-bracions institucionals vinculades a la ciutat d’Igualada, ja sigui la Festa Major, la Fira o els patrons gremials”. Tot i que reconeix que són dues parròquies especialment envellides, ja que des de fa molts anys el pol demogràfic d’Igualada s’ha traslladat al Poble Sec i Les Comes i per tant, a la Parròquia de la Sagrada Família, diu que “en el temps que hi estic jo s’ha notat un augment de famílies joves amb quitxalla. Quan vaig arribar jo a la Soledat fèiem una vintena de Pri-meres Comunions, ara sobrepas-sem la cinquantena amb catorze grups de catequesi”.

Per altra banda, el Sr. Bisbe ha nomenat a Mn. Enric García López, nascut a Campdevànol l’any 1973 i

ordenat sacerdot el 2001, com a vicari de les Parròquies de San-ta Maria i de la Soledat. Ajuda-rà a ambdues parròquies, com ho seguiran fent els sacerdots Josep Aribau, Josep Grau i Joaquim Font, tot i que i també haurà de seguir atenent les parròquies de Jorba, Copons i colindants. Amb tot cessa de vicari de Calaf i parròquies de la rodalia.

Mn. Salvador Mundó, que havia estat rector de Santa Maria des de 1995 en substitució de Mn. Joan Raurell, és nomenat cape-llà de les religioses Serventes del Sagrat Cor de Jesús residents a la Casa Mare, Generalícia, Noviciat i Comunitat, en la ciutat de Vic. Tots aquests

relleus, que sens dubte deno-ten una creixent escassetat en el clergat diocesà, es materialitzaran de cara al setembre. També cal afegir que Mn. David Compte, nas-cut a Sant Martí de Tous el 1973, assumirà la Parròquia de Sant Joan de les Abadesses i colindants.

29EXPOSICIONS3 de juliol de 2008

A Caixa Penedès, Andrés Magai Seibt exposa fotografies de globusDes d’avui dijous i fins al 20 de

juliol, l’Aula de Cultura Caixa Penedès d’Igualada acull una mos-tra de fotografies d’Andrés Magai Seibt, que sota el lema “Jinetes del viento”, presenta imatges de l’European Balloon Festival.

Andrés Magai, fotògraf i peri-odista, exposa unes 100 imatges captades en algun dels festivals aerostàtics més espectaculars, en

un complet recorregut del vol en globus, des del muntatge i enlai-rament fins a espectaculars imat-ges de vol. També es projectarà un audiovisual multimèdia relacio-nat amb aquest apassionant món. Aquesta exposició s’organitza coincidint amb l’European Ballo-on Festival, convocatòria a la qual acudeix cada any.

Animals d’aquí i d’arreu a la Biblioteca de Piera

Del 4 al 30 de juliol, la Bibliote-ca de Piera acull una mostra

fotogràfica que, sota el títol “Ani-mals d’aquí i d’arreu”, presenta José Amable Bullón Sánchez.

Tot el que poden observar els nostres ulls pot ser plasmat a partir d’un simple clic, fent que quedi en la nostra memòria tots els moments copsats. Fotograma a

fotograma, l’autor ens deixa una visió del que els nostres ulls poden veure quan sortim a la natura, per admirar el seu estat salvatge i el que representen els animals en el seu entorn.

L’exposició s’inaugura demà divendres, a les 7 de la tarda, i es pot visitar en horari de Biblioteca.

Quim Moya i Fadel Jalifa exposen a Calaf

Aquests dies es poden conèi-xer, en dos espais del municipi

de Calaf, les obres de dos artis-tes ben diferents. D’una banda, Quim Moya exposa la seva obra al taller de joieria El Gresol (C. Sant Jaume) fins el proper 15 d’agost. La mostra es pot veure els dilluns a la tarda, els dissabtes al matí i

la resta de dies durant el matí i la tarda. D’altra banda, el pintor saharaui Fadel Jalifa exposa els seus quadres a la Casa Felip (plaça Gran) fins al 13 de juliol. A més, el divendres 11 a les 20.30 h hi haurà la presentació de l’obra per part de l’autor.

TAULELL D’EXPOSICIONS■ A la saleta de l’Ateneu Igualadí, “Insectums insectarian”: pintures d’Arian Morera. Fins al 31 de

juliol, de dilluns a divendres en hores d’ofi cina.■ A NIVELL46 - Vad’Art (c/ Sant Magí 46, Igualada), exposició amb obres de Cristina Lozano i Sara

Muñoz, pintura i escultura “Energia i Sentiments”, i Imma Cañero, joieria i pedres precioses. Horari: Divendres i dissabtes de 18:30 a 21:30h. Entrada lliure.

■ A la sala d’exposicions del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, Guerra del Francès: Igualada en el naixement de la Catalunya contemporània (1808-2008). 200 anys de les batalles del Bruc. Fins al 16 de novembre. Visites comentades a les 12 del migdia els dies: 27 de juliol, 24 d’agost, 28 de setembre i 26 d’octubre.

■ Al local dels Amics de Tous (c/ Escoles, 1 de Sant Martí de Tous) exposició de pintures i collage d’Empar Aranda. Fins al 31 de juliol.

■ Al vestíbul de la Biblioteca Central d’Igualada, Planeta Terra. Fins al 10 de juliol.■ Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, El color femení, pintures de David Albert. Fins al 25 de juliol■ Al Centre Cívic de Fàtima, treballs dels alumnes del taller de dibuix i pintura. Fins al 25 de juliol.

(S’inaugura dissabte, a les 8 del vespre).■ A la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada, El treball i els ofi cis. Fins a l’11 de

juliol.■ A la sala municipal d’exposicions d’Igualada, pintures de Pilar Carballo. Fins al 13 de juliol. (S’in-

augura avui, a 2/4 de 8 del vespre).■ A Llegim...? llibreria, exposició de pintures a l’oli de Pilar Martín. Fins al 19 de juliol. ■ Al taller de joieria El Gresol de Calaf (c/ Sant Jaume) exposició de Quim Moya. Fins al 15

d’agost.■ A la Casa Felip (plaça Gran de Calaf), exposició de pintures de Fadel Jalifa. Fins al 13 de juliol. El

divendres dia 11, a les 20’30 h, presentació de l’autor.

30 ESPORTS 3 de juliol de 2008

Una quarantena de jugadors en el VII Circuit de Pitch&Putt de l’Anoia Golf Club, juguen el I Torneig Servi Café a la Figuerola ● GOLF ●

El passat dissabte 28 de juny es va dur a terme, al camp de la Figuerola, la prova ajornada el passat mes de març del I Torneig Servi Café, tercera del VII Circuit de Pitch & Putt. Amb una participació d’una quarantena de jugadors, van jugar els 18 forats, sempre for-ça complicats d’un camp exigent tècnicament i que no perdona les errades.

Els guanyadors van ser, en categoria scratch, que recordem que juguen els jugadors amb han-dicaps més baixos del club, fins a 3,4, José Luis Ortiz amb 35 punts, +1 del par del camp. Després Sergi Garcia amb 38 punts, al handicap inferior, Ricardo Fuentes amb 38 punts al handicap mig i Ignasi Font amb 41 pel que fa al han-dicap superior. Cristina Campoy, amb 24, es va imposar en catego-ria femenina.

Un cop finalitzada aquesta tercera prova, les classificacions queden de la següent manera. Recordem que aquí es segueix la classificació per punts en funció de la posició assolida a cada torneig atorgant 35 punts a cada guanya-dor, 33 al segon, 31 al tercer i així successivament en cadascuna de les proves. En scratch stableford (que disputen tots els jugadors inferiors fins a 3’4 de handicap i que no disputaran cap competició

per handicap sinó en cops nets) els líders son José Luis Ortiz, amb 94 punts, Ferran Perona amb 91 i Fre-di Badia amb 83. En handicap infe-rior (de 3’5 a 6’4) Ricard Fuentes amb 92 punts, Eduard Vilella amb 87 i Sergi Garcia amb 82 encap-çalen aquest grup. En handicap mig (de 6’5 a 10,6) Xavier Graells amb 97 punts, Joan Tudó amb 86 i Dani Trepat amb 83 lideren la categoria i per últim el handicap superior (de 10,6 a 21) Xavi Linares amb 92, Pere Joan Giralt amb 90 i David Pozo amb 82 són els primers classificats. Cristina Campoy amb 100 punts és la líder en categoria femenina seguida de M. Eulàlia Dodero amb 99 punts.

El calendari del VII Circuit de Pitch&Putt 2008 són set proves de les quals puntuen les cinc millors

targetes per a la classificació final. Completen el calendari, el 7 de setembre, al Vendrell, el 5 d’oc-tubre Sant Jaume, el 19 d’octu-bre a Manresa el II Torneig Café Barcelona i tancarà el circuit el ja clàssic del calendari, VII Torneig Talleres Gaseti a Bellpuig, el 16 de novembre.

A partir d’aquí, la propera competició de l’Anoia Golf Club serà el 12 i 13 de juliol amb la cin-quena prova del VII Circuit de golf, el IV Torneig Expo Computer Sage Logia Control. També el 12 de juli-ol, l’equip 6q i més Roba Laboral - Anoia Golf Club, es jugarà les seves aspiracions de conservar la plaça en la segona divisió del Cam-pionat de Catalunya per equips al camp de Fornells.

Els germans Pons al Campionat d’Espanya Tribasket

● BÀSQUET ● Molt bon resultat dels germans

Pons Guisado al Campionat d’Espa-nya de Tribasket, que es desenvo-lupa a Madrid del 26 al 29 de juny.

En Gerard es classificà com a Sots-Campió d’Espanya en la

modalitat d’habilitat i el seu ger-mà Ricard arribava a quarts de final en la modalitat de tir lliure.

Cal destacar la bona actuació dels esportistes anoiencs davant la resta de participants de totes les altres Comunitats Autònomes.

Proves de selecció del Club Bàsquet Vilanova● BÀSQUET ●

El proper dimecres dia 9 de juliol, el Club Bàsquet Vilanova del Camí realitzarà les proves de selec-ció de jugadors sub-21, sèniors i entrenadors per a la propera tem-porada. Es duran a terme al polies-

portiu de Can Titó, de les 20:00 h fins a les 21:30 h.

Si tens més de 16 anys i t’agra-daria jugar a bàsquet en un equip federat, no ho dubtis i vine a les proves.

Buscant mínimes● NATACIÓ ●

Els darrers dos caps de setma-na cinc nedadors del Club Natació Igualada han anat a competir a Reus i a Cornellà, respectivament, per intentar aconseguir la marca mínima per poder participar en els Campionats de Catalunya o d’Es-panya, depenent del cas.

La primera oportunitat va ser el dia 15 al matí a la piscina del Club Natació Reus Ploms, però ni el temps ni la temperatura de l’ai-

gua van ajudar, ja que la compe-tició es va fer a la piscina exterior de 50 m.

La segona i darrera oportu-nitat va ser el dia 21 al matí a la piscina coberta del Club Natació Cornellà. En aquesta ocasió va ser el Jaume López qui va obtenir el premi en forma d’una marca míni-ma per poder participar en els campionats de Catalunya d’aquest estiu. Hi participarà en la prova dels 400 m lliures. S’hi va classifi-

car rebaixant la seva millor marca 10 segons.

Ara ja només queda la darre-ra competició de la temporada, que serà aquest dissabte al matí a la piscina del Club Natació Sitges. A partir d’aquí tan sols resten els Campionats de Catalunya i d’Es-panya de les diferents categories, que s’aniran succeint un cap de setmana rere l’altre fins a principis d’agost.

El CEIP Marta Mata s’incorpora al món de la gimnàstica rítmica

● GIMNÀTICA RÍTMICA ● Aquest any, les gimnastes del

Marta Mata (Aina Medina, Cristi-

na Molina, Juliana Chiselef, Ilenia Vélez, Maria Antonella Varone, Marina Soriano, Nadine Ruiz, Noa

Vallés i Sheila Laguna) s’han iniciat en el món de la gimnàstica rítmica.

Encara que aquest any no han anat a cap competició, sí que van assistir al Dia Internacional de la Dansa i a les dues exhibicions que es van celebrar el dia 7 de juny a Les Comes i el 13 de juny a Can Titó, interpretant dos grans balls i, tenint en compte el poc temps que van tenir per assajar, van estar magnífiques.

Si tot va bé i les nenes conti-nuen amb les mateixes ganes i el mateix esforç que aquests últims mesos, en que han estat entrena-des per Ana Alejandro, estaran preparades per començar les com-peticions del curs vinent .

Bones vacances!

Les inscripcions per al Futsac 3x3, obertes fins al 9 de juliol● FUTBOL 3X3 ●

Del 10 al 13 de juliol, Calaf viu-rà la cinquena edició del torneig de futbol 3x3, una cita esportiva ineludible per a tots els amants del futbol trepidant, organitzada per la Penya Barcelonista de Calaf i Comarca. Dos equips de tres jugadors s’enfronten durant uns minuts en un camp de gespa tan-cat, en plena plaça Barcelona’92. Un espectacle emocionant que cada any reuneix nombrosos juga-dors de totes les edats i de diversa procedència. Aquest 5è Torneig de Futbol 3x3 té finalitat benèfi-

ca, ja que tots els guanys aniran destinats a Esport Solidari Inter-nacional. Enguany hi ha fins a 5 categories, des dels 6 anys als veterans. Els equips han d’estar formats per un mínim de 3 i un màxim de 5 jugadors, excepte els veterans, que poden estar formats per 7 jugadors.

Les inscripcions al torneig es poden fer efectives fins al pro-per 9 de juliol a l’Ajuntament de Calaf, el pub Skàndol, Auto Calaf i Funcatstore a Igualada. Per a més informació, es pot consultar el web www.pbcalaf.blogspot.com.

Senderisme pel litoralEl Club Excursionista Anoia --

CEA-- de Masquefa, prepara per dissabte una jornada per fer cames i afrontar amb força l’ascensió al Pic de Comaloforno (3033 metres) pro-gramada pel 12 i 13 d’aquest mes.

La sortida del dia 5 serà el tram Bruguers-Garraf del sender litoral Gr92.

Tots els que hi vulguin partici-par, contactar amb el club organit-zador per confirmar horaris: www.ceanoia@hotmail.com - www.clu-bexcursionistaanoia@hotmail.com i 93.772.76.66 - 93.772.67.20.

Sant Magí, 109 Tel. 93 805 06 08 Fax 93 805 36 23IGUALADA

DISTRIBUÏDORS AUTORITZATS

31ESPORTS3 de juliol de 2008

Novetats al club igualadí de cara la propera temporada● HOQUEI PATINS ●

L’hoquei patins va ser, dissab-te, l’esport protagonista a la cèn-trica plaça de Cal Font d’Igualada, amb la celebració del 3x3 que es va allargar fins passada la una de la matinada, després del sopar que es feia a la fresca.

Pel que fa a les novetats, el club va aprofitar la jornada festiva per confirmar la continuïtat dels patinadors Marc Navarro per tres anys més i Ton Baliu per quatre, alhora que es donaven a conèixer Albert Balagué i Jordi Creus nous fitxages pel club que va aprofi-tar per lluir la nova vestimenta de l’IHC; les samarretes de la primera equipació mantenen els colors i tonalitats però canvia els panta-lons i mitjons que tornen a ser úni-cament blaus. La segona samarreta abandona el groc festuig i passa al blau cel amb el tramat arlequinat.

El mateix dia, al matí, el presi-dent de l’entitat Nando Fontane-llas firmava amb Josep Vigueras de Reno un conveni de col.labo-ració Reno - Pedraforca - Igualada Hoquei Club i també s’ha presen-tat el número 5 de la revista +IHC (amb un especial dels nous fitxat-ges de l’entitat).

Apunts de l’Assemblea celebrada dissabte

Els jardins del Cercle Mercantil va ser l’espai escollit per l’Igualada Hoquei Club on celebrar l’Assem-

blea ordinària, en la que hi van assistir unes 200 persones, i de les que en van sortir diversos temes.

El vice-president esportiu de l’IHC, Josep Maria Oller, confirma-va que Busquets i Edu seran els dos capitans de l’equip, que Martí Compte serà el nou fisioterapeuta en substitució de Jordi Campo que ho deixa per motius familiars i que es recuperarà la figura de l’utiller, funció que desenvoluparà Eugeni Cerezo

En la part econòmica Xavier Bisbal informava que l’IHC ha acabat l’exercici amb un bene-fici de 8150 euros. La pròxima temporada el pressupost del club serà de 743.052 euros a la parti-da d’ingressos i 717.941 a la de despeses, cosa que deixaria un

superàvit de 25.111 euros a final de temporada.

Els responsables de l’hoquei base i patinatge artístic van pre-sentar els èxits dels equips de base, femenins i patinadores del club.

L’assemblea va ser oberta pel president de l’entitat Nando Fon-tanellas qui destacava la il.lusió del nou projecte del club i va agrair a tots els que han treballat pel club aquesta temporada. Oriol Barga-lló, Jordi Bargalló, David Càceres i Sergi Montferri van ser home-natjats pels seus anys de servei al club; també van rebre plaques de reconeixement Joan Massoni de l’equip júnior, Jordi Campo i Ramon Peralta que deixa la coor-dinació de la base per dirigir el Sitges de la Ok Lliga.

Nous fitxatges i nova vestimenta

OK Titans: L’equip pierenc, tercers de Catalunya● HOQUEI PATINS ●

Els tres joves integrants de l’equip pierenc Sticks d’OK Titans van quedar tercers de la seva cate-goria (prebenjamins) en la fase final de la 2a Copa d Catalunya disputada el passat 22 de juny a la Jonquera. Arnau Santiago, Albert Garcia i Miquel Sendrós, d’entre 7 i 8 anys, representaven la provín-cia de Barcelona i es van quedar a un pas de passar a la gran final, ja que es classificaven els 2 primers de 8 representants en cada cate-goria.

Àngel Pérez i Francesc Llorens, guanyadors de la 30a edició del Trofeu Modest Bosch● FRONTENNNIS ●

Els passats 13 i 14 de juny, i organitzat per l’Agrupació de Fut-bolistes Veterans, es va celebrar a les pistes esportives del Can Bus-qué la 30 edició del Trofeu Modest Bosch en la modalitat de fronten-nis.

En total, 8 parelles eren les ins-crites a aquest tradicional campi-onat. Es formaren dos grups de 4 parelles, les quals jugaven totes contra totes les del mateix grup, i classificant-se per a les semifinals els dos primers de cada grup.

Les partides corresponents al dos quadres classificatoris es van jugar el divendres dia 13, mentre que les semifinals i final es van jugar el dissabte 14 al matí.

La primera semifinal va ser Pérez-Llorens contra De Luis-Far-

ré, guanyant els primers, mentre que en la segona semifinal, Quim-Quintana s’imposaven a Corbella-Yebra. A la final, la parella Pérez-Llorens guanyaven a Quim-Quin-tana.

Acte seguit, i també a Can Bus-qué, es va fer un esmorzar molt participat per donar cloenda al

30è Trofeu Modest Bosch de Fron-tennis

Al finalitzar l’esmorzar es va fer el repartiment de premis, lliurant-se els magnífics trofeus del patrocinador als campions i sotscampions, com també d’uns records a tots el participants i organitzadors.

Molta activitat al CPPI● TENNIS TAULA ●

Jordi Satorras, campió d’Igualada absolut

El passat 21 de juny es va dis-putar al Pavelló de Les Comes una nova edició del Campionat d’Igua-lada absolut, amb la participació dels vuit millors jugadors del CPPI Suro Pub dividits en dos grups de quatre. En el grup Cornilleau els dos primers classificats van ser Jordi Satorras (3 victòries) i Ricard Alert (2 victòries), mentre que en el grup Joola els dos primers van ser Lluís Graells (3 victòries) i Joan Bertran (2 victòries). A semifinals, el cap de sèrie número 1, Sator-ras, va superar Bertran per 3-0 (11-7, 13-11, 14-12) i Lluís Graells va guanyar la revel.lació Alert per un ajustat 3-2 (11-3, 7-11, 6-11, 14-12, 11-8). A la gran final, Satorras va imposar la seva autoritat enfront Graells i va aconseguir el campio-nat per 3-1.

Manzano s’imposa en el Campionat d’Igualada de Pro-moció

El passat cap de setmana va disputar-se a Les Comes el Campi-onat d’Igualada de Promoció, amb la participació de X. Manzano, A. Avila, J. Masip, J. Marcè, J. Salo-mon i A. Kerji. La competició va ser molt disputada entre els par-ticipants, havent-se de jugar una lligueta entre tots, i finalment els tres primers llocs van ocupar-los

Manzano (amb 5 victòries), Avila (4 victòries) i Masip (amb 3 triomfs).

Destacat 3r lloc de Manza-no al Torneig Horitzó aleví

El passat 21 de juny va celebrar-se a Reina Elisenda (Barcelona) el Torneig Horitzó ale-ví, campionat que el disputen els millors jugadors catalans d’aques-ta categoria. Van participar-hi els igualadins Xavier Manzano i Àlex Ávila. El primer va tenir una destacada actuació, aconseguint pujar al podi com a tercer classifi-cat (amb un bagatge de 4 victòries i 3 derrotes), mentre que Ávila va quedar en sisè lloc (amb 2 victòries i 5 derrotes).

Altres campionats barcelo-nins: Top aleví i Top veterà

També el cap de setmana pas-sat, a la localitat de Puig-reig, es van disputar els Tops de la Fede-ració barcelonina, en categories aleví i veterà, amb la participació de jugadors del CPPI Suro Pub. En categoria aleví, J. Marcè va acon-seguir una meritòria tercera pla-ça, guanyant 4 partits i perdent-ne 3. En categoria veterans, Joan Bertran va quedar en cinquena posició final, després de dispu-tar una lliga entre els vuit millors jugadors d’aquesta temporada, aconseguint 3 victòries i 4 derro-tes.

Dani Luco renova un any més amb el TT Molins de Rei ● TENNIS TAULA ●

Després d’acabada la tempora-da, l’esportista igualadí de tennis taula Dani Luco ha renovat un any més amb el TT Molins de Rei, on començarà ja la seva 4a tempora-da, convertint-se en el segon club on hi ha estat més temps després dels 15 anys amb el CPP Igualada, un amb el Gimnàstic de Tarragona, 1 amb Falcons de Sabadell i 3 amb la Passió d’Esparreguera.

El principal repte serà mante-nir l’equip en la 2a divisió nacional espanyola, ascens que al 3r intent s’ha pogut aconseguir.

A nivell individual la tempo-rada ha estat força bona, aconse-guint la permanència un any més en la Súper Divisió Catalana, lli-ga que compta amb els 10 millors equips del país, com Borges, Calella, Falcons, Barcino, Sallent o Ripollet, un dels descendits. En aquesta difícil lliga l’igualadí va aconseguir un 80% dels punts, per-dent molts pocs encontres i davant de rivals de molta entitat.

Igualment, aquest passat cap de setmana es van disputar les pro-ves finals del Top Barcelona abso-

lut, un campionat que consta de 3 fases durant l’any que van assig-nant punts, i els 8 millors jugadors s’enfronten tots contra tots en un top a la fase final. Aquesta com-petició és una de les preferides per Dani Luco, ja que l’any passat va quedar campió i fa 2 temporades va obtenir el sots-campionat.

Aquest cop les coses no li van sortir tan bé, tot i començar gua-nyant en la primera partida a un dels favorits pel títol, va arribar a l’última partida contra Jaume Jofre amb possibilitats de quedar 3r i fer podi. Tenia la partida molt ben encarrilada guanyant 2 sets a 1 i 9-5 al 4t, però l’experimentat jugador del Mataró va començar a remuntar fins acabar guanyant el partit. Val a dir que mai no ha pogut guanyar a aquest jugador, tot i que ja fa uns 18 anys de la pri-mera vegada que es van enfrontar.

El pongista igualadí també vol destacar les facilitats que alguns dels millors jugadors del CPP Igua-lada li han donat per entrenar amb ells tot i la no autorització oficial per part de la directiva d’aquest club de poder-ho fer.

Plaça Catalunya, 5 - Tel. 93 803 54 66 IGUALADA

32 ESPORTS 3 de juliol de 2008

Jordi Viladoms finalitza el Ralli Dos Sertoes● MOTOR ●

El darrer cap de setmana fina-litzà una nova prova del mundial de Raids, el Ralli Dos Sertoes, dis-putat a Brasil, on Jordi Viladoms va aconseguir completar una cursa molt exigent que comptava amb deu dures i llargues jornades; Viladoms finalitzaria la darrera etapa en tercera posició, tot i el seu esforç la ruptura del motor de la seva KTM uns dies abans quan disputava l’etapa marató d’aquest ralli, va fer que el jove pilot per-dés tota possibilitat de lluitar pel podi i tot i que va seguir en cursa. A part dels problemes de motor, s’hi han sumat els problemes de pneumàtics, on els “Pirelli” que debutaven a la categoria de Raids, han patit diverses punxades i ha estat difícil per als pilots trobar un compost amb prous garanties com per finalitzar les etapes.

Tot i la duresa del Ralli i els problemes que s’han trobat a Bra-sil, el pilot de Moto Club Iguala-da es mostrava satisfet per poder finalitzar el ralli vers les dificultats.

“La veritat és que davant de segons quins problemes no es pot fer res, hem intentat fer-ho el millor possible i així ho hem demostrat en diferents etapes, però ni la mecànica ni la sort ens han acompanyat en aquesta oca-sió.

Tot i això he gaudit molt sobre la moto, el més important a part de poder acumular quilòmetres, ha estat poder veure com és aquesta cursa, ja que és una pro-

va amb moltes variables que no coneixíem, on es fa difícil fer-ho bé, així que de cara a les pròxi-mes edicions ja sabrem el que ens podem trobar”

Després de finalitzar el Ralli Dos Sortes, Jordi Viladoms tornarà a casa per continuar la seva pre-paració, ja que l’equip KTM-Rep-sol participarà a la “Baja España-Aragón 2008” els dies 17, 18, 19 i 20 de juliol.

Moto Club Igualada. David Zamora

Tot a punt per als Mototerres del MCI● MOTOR ●

Com ja ve sent habitual per aquestes dates, el Moto Club Igua-lada posa en marxa la tempora-da de Mototerres del 2008. Unes curses de nivell social encarades als socis i practicants del món de l’enduro i cross, i destinades per-què els corredors no perdin el nivell competitiu degut a la for-çosa parada estival de competició, essent imprescindible estar fede-rat. Aquest any donem la ben-vinguda a un nou Mototerra que es farà al Bruc, ampliant així a 5 curses aquest campionat. Proves organitzades per les diferents sec-cions que aquest club té repar-tit pel nostre territori, Enduristes del Bruc, AC Baldric d’Hostalets, Enduristes de la Llacuna, Drink Team d’Igualada i la Jove Cofradia del Cava de Sant Sadurní d’Ano-ia. Aquests també s’encarreguen d’efectuar les inscripcions de cada un dels seus Mototerres. Aquestes curses es disputen els dissabtes a la tarda per afavorir el públic i els corredors, que no han de supor-

tar les elevades temperatures de l’estiu. Tots el Mototerres tenen el mateix format a 20 mànegues classificatòries de 5 voltes cada una. D’aquesta manera cada pilot disputa un total de 5 mànegues, sortint d’aquí els 24 pilots que dis-putaran les semifinals i la final.

Així doncs, el calendari de Mototerres queda de la següent manera:

- El 26 de juliol el I Mototer-ra del Bruc, inscripcions al 699 829737.

- El 2 d’agost el XIV Mototerra d’Hostalets de Pierola, al 607 338 920.

- El 16 d’agost el III Mototerra de Rofes (La Llacuna) al 677 559 964.

- El 23 d’agost el VI Mototerra d’Igualada al 669 306 984.

- El 30 d’agost el VII Mototerra de St. Sadurní d’Anoia al 610 626 655.

El preu de la inscripció és de 40 euros els socis del Moto Club Igua-lada i 50 euros els no socis.

El Memorial José Sánchez s’estrena amb èxit amb nova data i al camp de gespa● FUTBOL 7 ●

Els canvis que aquest any ha viscut el XXIIè Memorial José Sánchez de Futbol a7 han estat més que encertats. El torneig ha patit una important transformació en el seu format que ha tingut una molt bona acollida i un gran èxit. Aquest any s’ha disputat en horari intensiu de tarda, concentrat en tres dies: 25, 26 i 27 de juny, i dis-putant-se els partits en dos camps simultanis.

El campionat es venia dispu-tant fins ara el mes de maig, com a Torneig de Primavera i amb equips escolars, però aquesta any s’ha ajornat per fer-lo coincidir amb la Setmana de la Joventut i per poder-lo jugar en el camp de ges-pa de Can Titó. Des del Servei d’Es-ports han valorat amb satisfacció aquests canvis i han assegurat que tindran continuïtat l’any vinent.

Divendres al vespre, es van dis-putar les semifinals i finals, i es va fer una cloenda especial, ja que en acabar la final, tots els partici-pants al torneig van poder gaudir

d’una estona de bany a la pisci-na municipal de Can Titó, que a aquella hora va quedar tancada al públic. Després de la remullada, es va fer l’acte de lliurament de pre-mis, i per acabar, l’empresa Samy va obsequiar a tots els jugadors amb un refrigeri. A l’acte va assis-tir el regidor d’esports, Antonio Sánchez, la regidora de Cultura, Francina Gabarró, així com Asensio i Asensi Sánchez, pare i germà del jove esportista homenatjat.

El torneig ha aplegat una vui-tantena de participants, en les categories aleví i infantil, de tota la comarca, que han compartit tres dies de futbol amb molt bon ambi-ent. A la categoria aleví l’equip guanyador va ser Los hombres de Jose, que van guanyar la final per 4 a 0 contra 2x2=5. Pel que fa a la categoria infantil, els campions van ser Los boquerones, que van guanyar a la tanda de penals con-tra el Santa Coloma de Queralt.

Los Titus, campions de les 24 hores ● FUTBOL SALA ●

Los Titus es van proclamar cam-pions de les 24 hores del Memorial Óscar Quintana del Club Futbol Sala Vilanova del Camí. La novena edició d’aquest torneig ha tornat a ser tot un èxit i ha aplegat més de 150 afeccionats, dividits en 16 equips. L’equip Cop d’ull va que-dar subcampió, el Bar Vista Alegre tercers i Fesport quart classificat. Entre la resta de premiats al cam-

pionat destaca Jesús Rodríguez, del Cop d’ull, millor jugador regu-lar, i Eric Llombart, escollit com a millor porter i Mario Barba, màxim golejador, ambdós de Los Titus, l’equip guanyador.

Els partits es van començar a disputar divendres, a les vuit del vespre, sense interrupció, fins l’en-demà dissabte, a la mateixa hora. Una vintena de voluntaris van fer possible l’avituallament dels juga-

dors i el bon funcionament del campionat al llarg de les 24 hores.

En finalitzar, el regidor d’Es-ports, Antonio Sánchez va presidir el lliurament de premis, a costat de Vicente Quintana, pare del jugador a qui el club ret home-natge des de fa nou anys. En el repartiment de trofeus també va participar el president del club, Manolo García.

La 5a Gimcana de Vilanova del Camí torna a superar la prova amb bona notaLa c inquena Gimcana de

Vilanova del Camí va tornar a complir amb escreix les expecta-tives dels organitzadors. El bon ambient i una activitat esportiva molt saludable van marcar la tro-bada esportiva i lúdica. Aquest any l’han organitzat una desena d’entitats del municipi i Igualada i ha aplegat un total d’onze equips participants. Per primera vegada el Club Deportivo Cavernícola, pro-motor d’aquesta activitat ara fa cinc anys, va aconseguir guanyar la gimcana, tot i que com assegura el seu president Juan Romero, el més important és participar i passar-ho bé, cosa que van aconseguir i que valoren amb satisfacció.

En aquesta cinquena edició, el Cavernícola i el Club Bàsquet Vilanova s’han tornat a donar la mà amb el Club Petanca Vilanova i el Club Petanca Santa Lucía, el Club de Tennis Vilanova, la Peña Madridista Vilanova, el Club Budo-kan de Vilanova, el Club Powerlif-ting Igualada “Alex Power Fitness” i el Club Atlètic Igualada. A més aquest any, com a novetat, han comptat amb la participació del Club Hockei femení d’Igualada. També han comptat amb el suport de les regidories d’Esports i de Cul-tura de l’Ajuntament vilanoví.

Totes les proves, fins a un total de 14, es van fer al costat del riu,

a la zona esportiva de Can Titó. Al llarg del circuit, els participants van poder practicar diferents modali-tats esportives dels clubs organit-zadors: atletisme, bàsquet, futbol, petanca... i també altres esports com llançament de jabalina, nata-ció, bitlles i fins i tot BTT. Malgrat la calor, les proves es van fer sense grans dificultats a les zones d’om-bra. A més per recuperar-se de l’esforç físic, també hi havia proves refrescants a la piscina.

Al final de la matinal es va fer el lliurament de premis als guanya-dors. El Club Deportivo Cavernícola i Los 4 magníficos, entre els quals

hi havia l’atleta Antonio Martínez, es van disputar el primer lloc, que finalment va guanyar el Caverníco-la per una ajustada diferència. En tercera posició va quedar l’equip del Club Bàsquet Vilanova i en quart lloc Los Petalitos. També es va premiar la participació de l’únic equip femení, Las 4 magníficas, companyes dels anteriors.

Al lliurament de premis va par-ticipar el regidor d’esports, Anto-nio Sánchez. Finalment un cente-nar de participants van compartir plegats pa, botifarra i pícnic sota l’ombra dels arbres del parc flu-vial.

Es necessita

CUINER i CAMBRER amb experiència

Abstenir-se principiantsCurrículums a la plaça Sant Miquel 3 d’Igualada / Tel. 605 81 77 52

33ESPORTS3 de juliol de 2008

Masquefa, 11, (costat Esquaix Igualada) - Tel. 93 804 21 21 - IGUALADA

Venda i reparació

de biciletesLES MILLORS MARQUES DEL MERCAT

Campionat de Catalunya de Muntanya

XII Pujada Serra de la Llacuna● MOTOR ●

La XII Pujada Serra de la Llacu-na va ser la tercera prova puntuable per al català de muntanya, organit-zada per l’Escuderia Penedès Com-petició. La cursa va comptar amb 3,800 Km, dues pujades d’entrena-ments i dues pujades de cursa amb un total de 63 inscrits. Agustí Alba-reda (Lancia Delta) va ser el ven-cedor en Turismes i Jordi Martínez (Speed Car GT) en monoplaces.

43 turismes van disputar les dues curses puntuables de la pro-va, la qual va guanyar Agustí Alba-reda amb el millor temps obtingut en la primera mànega. Per darrera seu es classificaren Ramon Vicario (Renault 5 GT Turbo) i Francesc Muné (Ford Sierra Cosw.).

En monoplaces, amb 18 parti-cipants, Jordi Martínez (Speed Car GT) va ser el més ràpid, seguit de Jordi Enjuanes (Van Diemen RF95) i de Carles Mestres (Speed Car GT).

Pel que fa als equips partici-pants de Moto Club Igualada, el

primer classificat fou Francesc Fon-tanellas, que amb el seu Speed-Car GTR va assolir una meritòria quarta posició scratx i va ser 3r de Classe 14.

El seu germà, Fernando Fonta-nellas, amb un monoplaça Silver-Car va finalitzar 7è de general i 6è de classe 14.

Per últim, però no menys important, Jaume Doncel, també habitual a la muntanya amb el seu BMW 323i va acabar 40è scratx i 5è de classe 8, en un dia que la calor va ser la nota predominant.

Eva Prat, també de Moto Club Igualada, va actuar com a Comis-sari Tècnic en aquesta prova i Enric Ruiz va ser present com a Presi-dent de la Comissió de Muntanya, en representació de la Federació Catalana d’Automobilisme.

La pròxima prova puntuable per al Campionat Català serà la de casa, la XIX Pujada a les Maioles, que es disputarà els dies 27 i 28 de setembre, passant abans per la cita d’Andorra, la pujada a Ordino, que tot i no ser puntuable es disputarà el dia 14 de setembre.

Jaume DoncelFrancesc Fontanellas

Campionat de Catalunya de Ral.lis

40è Ral.li Osona● MOTOR ●

Amb la disputa del 40è Ral·li Osona el passat cap de setmana, el Campionat de Catalunya de Ral·lis arribà a la seva cinquena cita de la temporada. Un total de 64 equips van completar la cursa de l’Escude-ria Osona, la qual va comptar amb 12 trams i 417,54 Km, dels quals 99,24 eren cronometrats.

Josep M. Membrado i Jordi Vilamala (Renault Maxi Megane), van sumar un nou triomf en aques-ta cursa, acompanyats al podi per Albert Orriols-Lluís Pujolar (Peuge-ot 206 WRC), i per Joan Segú-Àlex Haro, aquest últim de Moto Club Igualada (Seat Ibiza Kit car).

A més, aquesta va ser la quarta cita puntuable per al Volant RACC-Trofeu Esso-Mavisa, que va comp-tar amb divuit participants i on es van endur la victòria Francesc Recio i Zwentibold Torres (Peugeot 206 XS 110).

Dels 3 equips inscrits de Moto Club Igualada, només un, el format per la parella David Abad i Xavier Güell, va prendre la sortida a Vic.

David, que aquest cop estre-nava nova decoració al seu BMW M3,va acabar 49è de general i 3r de classe 10, amb el seu ja habitual “recital” de derrapades.

Ivan Martos i Verònica Pérez, amb 106 Rallye, no van prendre la sortida per problemes amb el seu motor, a l’igual que l’equip format per Javier Carrillo i Òscar Romero, amb 106 Rallye, que van patir pro-blemes a la caixa de canvis. Mala sort, doncs, per a aquests joves pilots del MCI.

Eva Prat i Enric Ruiz van ser presents en aquesta prova, la més important del Campionat Català, actuant com a Comissaris Tècnics, en un cap de setmana molt apre-tat per a ells, ja que la parella, un cop acabada la seva feina al Ral·li, es va haver de desplaçar a la Llacu-na, on van fer una altra actuació.

Enric RuizMoto Club Igualada

El David, tan espectacular com sempre...

Toni Bou es manté líder al Campionat del món de trial

● MOTOR ● El pilot de Repsol, el pierenc

Toni Bou va ser el vencedor de la vuitena prova puntuable per al Campionat del Món de Trial, que es va disputar el passat cap de setmana a Tolmezzo –Itàlia. Amb aquesta victòria, la cinquena en la present edició del certamen, el vigent campió ha confirmat el seu lideratge en la classificació gene-ral i, mancant quatre proves, té 15 punts d’avantatge sobre el seu rival més proper.

La propera cita del Campionat del Món se celebrarà el diumenge

vinent, dia 6 de juliol, a Kramolin (República Txeca). +En declaraci-ons el pierenc afirmava que: “La setmana passada vaig perdre en l’últim moment i avui he guanyat pràcticament en les últimes zones, després d’una nova lluita de gran intensitat. He pogut recuperar els punts que vaig cedir a França i ara, ja amb una prova menys per disputar, les diferències van adqui-rint major valor. Així que estic molt satisfet amb com han anat les coses”.

Al setembre, prova del Campionat del Món de trial al Parcmotor● MOTOR ●

Les instal.lacions de Parcmotor Castellolí acolliran el 21 de setem-bre la darrera cita del calendari 2008.

La Federació Catalana de Motociclisme i el Moto Club Montbui, amb la col.laboració de les institucions locals i comarcals, s’han abocat de ple per organitzar una excel.lent cursa que baixarà el teló de la temporada 2008 i que dictarà sentència en la lluita pel campionat si el duel entre Bou Raga continua a aquest nivell.

Aquesta suposarà la primera gran competició internacional que visita el complex de Parcmotor, una instal.lació que ha tornat a accelerar el ritme de les obres des-prés de les intenses pluges de les

setmanes anteriors i que continua avançant en aquest macroprojec-te del motociclisme català que es troba en una situació geogràfica envejable i que confia en ser inau-gurat oficialment a finals d’aquest any. En poques setmanes s’espera iniciar el primer asfaltat de la pista de velocitat, punta de llança del complex.

El primer aperitiu d’aquesta espectacular competició, que reu-nirà a les grans estrelles de l’equili-bri dinàmic l’oferirà la competició femenina, que completarà l’agen-da esportiva del cap de setmana disputant la jornada anterior, el dissabte 20 de setembre, la penúl-tima cursa de la Copa del Món femenina.

Roma - Igualada en bicicleta● CICLISME ●

Dimecres finalitzava l’aventura portada a terme per Josep Maria Barquilla. Tornar de Roma, capital italiana, fins a Igualada, capital de l’Anoia, en bicicleta. Han estat dies bàsicament d’esforç físic, pero també d’algunes pinzellades curi-oses.

El motiu fonamental és iniciar la promoció de la campanya “Bici-cletes per Àfrica”, que les botigues Marathon Esports portaran a ter-me els propers mesos de novembre i desembre. Les bicicletes que són en desús, aparcades a casa o amb petites panes, es recolliran a fi de

que escolars africans puguin acu-dir a l’escola amb un mitjà ràpid i sostenible de transport. Aquesta campanya compta amb el suport de l’Enllaç.

34 ESPORTS 3 de juliol de 2008

6 medalles per al CAI a Vic

Eduard Viles, Níria Pascual, Ester Montaner i Aida Vallès, campions catalans juvenils● ATLETISME ●

Els i les atletes de categoria juvenil del CA Igualada Eduard Viles, Níria Pascual, Ester Montaner i Aida Vallés van protagonit-zar, el passat dissabte a l’Estadi Josep M. Pallàs de Vic, una sen-sacional actuació en els Campio-nats de Catalunya Juvenils (aire lliure), en proclamar-se campions de Catalunya en les proves res-pectives, que comptaren amb una important participació d’atletes catalans nascuts els anys 1991 i 1992. Es van lliurar els trofeus Memorial Josep M. Vilà, en memò-ria de l’expresident del CA Vic, en un acte molt emotiu poc abans del final del Campionat.

El velocista de Mediona Eduard Viles, actual plusmarquista català juvenil dels 100 m llisos, va impo-sar-se en la final d’aquesta prova amb 11”02, després de guanyar la semifinal corresponent amb 11”01, assolint l’or en una brillant actuació.

La llançadora igualadina Níria Pascual va guanyar clarament la prova del llançament de javelina, amb un millor intent de 39,76 m.

Per la seva part, la marxadora pierenca Ester Montaner s’impo-sava també àmpliament en els 5 km marxa, amb un bon registre de 27’11”11, assolint la 3a medalla d’or en una excel.lent actuació, en un altre cap de setmana d’intensa activitat atlètica.

La 4a medalla d’or era per a l’atleta de Sta. Coloma de Queralt Aida Vallés, que es va imposar en els 2.000 m obstacles amb marca personal de 7’33”41.

Van sobresortir ademés, d’en-tre l’àmplia representació de 12 atletes del CAI participants, amb un total de 6 medalles globals i diversos llocs de finalistes, les medalles d’argent i els segons llocs corresponents assolits pels relleus del CAI de 4x100 m, for-mat per Anna Martín, Cora Solà, Montserrat Rocaginé i Anna Ter-rón, amb un registre de 55”30, darrera de l’ISS Hospitalet, i per davant de l’AA Catalunya, en una gran actuació de les anoienques, que assolien també el 2n lloc en els relleus de 4 x 400 m, formant l’equip del CAI Anna Martín, Anna Terrón, Ester Montaner i Aida

Vallés, amb 4’45”69, darrera de l’AA Catalunya.

Anna Martín era 4a en els 400 m tanques, amb 1’13”26, quedant-se molt a prop de la medalla de bronze, en una gran actuació de l’anoienca.

Altres destacades actuacions foren les d’Anna Terrón, 5a a la final dels 100 m llisos, amb 13”33, després d’entrar 3a en semifinals amb 13”34, i essent 7a en els 200 m llisos amb 28”87 a la final, des-prés d’entrar 3a en la semifinal corresponent amb 27”74.

Eren sisenes Emma Requeno en els 100 m tanques, amb 15”91, entrant 4a en la semifinal corres-ponent amb 15”89, i Francesc Tor-res en els 2.000 m obstacles, amb 7’37”00.

Wissam El Hattoubi era 8a en els 800 m. llisos, amb 2’43”07, i Montserrat Rocaginé 12a en llar-gada amb 4,33 m. Cora Solà era 7a en la semifinal corresponent dels 100 m llisos, amb 14”56, com-pletant la gran actuació dels ano-iencs.

Triatló B de Banyoles i Duatló d’alta muntanya de Vall Nord (Andorra)

El CAI-Petromiralles aconsegueix els seus objectius● ATLETISME ●

Aquest cap de setmana han sigut dues les proves amb parti-cipació de la secció de triatló del CAI-Petromiralles, totes dues per-tanyents als respectius circuits que organitza la Federació Catalana de Triatló. El dissabte a Andorra es va celebrar la primera de les duatlons d’alta muntanya del calendari de les Salomon XM Duathlon Series, que ha tingut lloc a Ordino en el marc del Mountain Festival, i ha comptat amb la participació de vora 200 duatletes.

Pel que fa a la categoria mas-culina, Òscar Roig ha estat el clar guanyador, seguit de Pere Aurell i de Xavier Zapater. En categoria fèmines, Neus Parcerisas i Ester Hernández han viscut un intens duel fins als metres finals, on s’ha imposat Neus Parcerisas per 5segons de diferència. La tercera classificada ha estat Núria Picas. La victòria per equips se l’ha endut el CT SJ Abadesses.

Els anoiencs del CAI van que-dar en les posicions següents: 45è Miguel Àngel Agüero, 47è Pere Gabarró i 74è José Roque Ríos.

S’ha de tenir en compte que tant el Miguel com el José van arribar 10 minuts més tard a la sortida per un lamentable malentès.

A Banyoles el diumenge es va celebrar un triatló de distància B, amb un recorregut de 2.200 m de natació al llac, 80 Km amb bici-cleta per la comarca del Pla de l’Estany, visitant poblacions com Besalú, Crespià, etc. i 20 Km de cursa a peu al voltant de l’estany. El dia no va acompanyar gaire, ja que la intensa calor va fer minvar les forces dels participants, sobre-tot en el tram de córrer, que es

va disputar entre les 11 i les 2 del migdia, a ple sol.

La prova la va guanyar Marc Trias del Club Triatló Manresa amb 3:50:42 i la prova femenina va ser per a Sílvia Tremoleda amb 4:14:45. Els representants del CAI Petromiralles van ser Martí Cua-dras amb 5:02:59, Elena Barlabe amb 5:06:00, Ricard Solé amb 5:09:18 i Antonio Buitrago amb 5:29:52. Per equips, el CAI-Petromi-ralles va quedar en una discreta 30a posició.

Roger Roca, segon al Triatló de Balaguer

● ATLETISME ● El passat diumenge 22 de

juny es disputava el I Triatló Olím-pic de Balaguer, sobre la distància de 1.500 m de natació, 50 Km de bicicleta i 10 Km de cursa a peu. En un dia marcat per la forta calor i un circuit de bici extremadament dur i tècnic, el triatleta igualadí Roger Roca, del Roca Running Tri Igualada, que debutava en una triatló, aconseguia el segon lloc absolut, darrere del triatle-ta del CN Prat Richard Calle i per davant de Miquel Blanchart del CN Sabadell, i Víctor Estepa també del CN Prat.

Roca va protagonitzar un remuntada espectacular, sortint en 57a posició de l’aigua, i apro-fitant la duresa del circuit ciclista va anar recuperant posicions per col·locar-se en 7a posició en l’inici del tram de cursa a peu i fent el 3r millor parcial ciclista. En els 10 Km finals, l’igualadí va marcar un

fort ritme (el millor temps de tots els participants) que li va permetre obtenir la segona posició i recu-perar més de 6 minuts al primer classificat, Richard Calle, un dels millors triatletes de Catalunya, que marcava un temps final de 2 hores, 27 minuts i 15 segons, dos minuts i mig menys que Roca.+Cal destacar també la participació de Xavier Roca, que obtenia una molt meri-tòria 15a posició absoluta, fent un parcial de bici espectacular, recu-perant posicions perdudes en el tram de natació i demostrant que està en una clara progressió.

També hi participava Jordi Moreno, que era el 6è classificat en categoria veterans i 68è abso-lut, amb el que ajudava al Roca Running Tri Igualada a classificar-se en 4a posició per equips, i rea-firmant el liderat de la 3a divisió catalana, ja a punt d’assegurar-se l’ascens matemàtic també en triat-ló, com ja van fer en duatló.

Tres patinadores de l’Igualada HC superen les proves de nivell

● PATINATGE ARTÍSTIC ● Tres de tres. Així de clar. Con-

tinuen els èxits per al patinatge igualadí. El passat diumenge, als Monjos, es van disputar les pro-ves de nivell d’Iniciació A i Certi-ficat, en les que tres patinadores de l’IHC hi prenien part. Totes van aconseguir superar la prova: en Iniciació A, Anna Figuerola aprovà el lliure i, per tant, ja és a nivell de Certificat. I en Certificat, tant la Jana Sabater, en lliure, com l’Èlia Folch, en figures obligatòries, aconseguiren brillantment també el seu ascens a Juvenil B i Cadet, respectivament. Després d’alguns anys, el patinatge artístic igualadí, de la mà de la seva entrenado-ra, Esther Tello, tindrà la propera

temporada 4 patinadores en cate-gories que, d’alguna manera, ha de servir de mirall per a les joves patinadores del planter.

El proper cap de setmana serà el torn de la jove Jana Folch, que en modalitat de figures obligatò-ries participarà a les finals d’Inter-clubs, en Iniciació B petits. El dia 20 de juliol, l’Èlia Folch, en figures obligatòries i l’Elisenda Font, en lliure, en nivell Certificat, també tindran la seva oportunitat, al par-ticipar a les finals d’Interclubs.

Tota la secció de patinatge, pares inclosos, ja estan treba-llant en el muntatge del Festival d’aquest any, que es farà el dis-sabte 19 de juliol, al pavelló de Les Comes, a les 10 de la nit.

Anna Figuerola, Jana Sabater i Élia Folch

J.M. MORROS i ASSOCIATS, S.L.A S S E S S O R A M E N T G E S T I Ó D ' E M P R E S E SO R G A N I T Z A C I Ó A D M I N I S T R A T I V AO F I C I N A C O M P TA B L E - F I S C A L - M E R C A N T I L

P. Verdaguer, 120, entl. - IGUALADA - Telèf. 93 804 52 62 - Fax 93 805 29 98 - e-mail: jmmorros@jmmorros.com

35ESPORTS3 de juliol de 2008

Les fèmines del CAI, cinquenes al Campionat de Catalunya de Clubs absolut, a Igualada● ATLETISME ●

El CA Igualada va participar el passat dimarts, dia de Sant Joan a la tarda, a les pistes de l’Estadi Atlètic Municipal igualadí, al Cam-pionat de Catalunya Absolut d’At-letisme per Clubs 2008, que es va dur a terme amb organització del Club Atlètic Igualada, amb la par-ticipació dels 8 equips capdavan-ters de l’atletisme català masculí i femení a nivell absolut.

En l’encontre femení, les joves atletes anoienques s’enfrontaren als millors conjunts de l’atletisme català, inclosos els que no partici-paven a la Lliga Catalana per estar participant al Campionat d’Espa-nya de Clubs, classificant-se en una magnífica 5a posició, amb un total de 78 punts, màxima puntuació de les anoienques en la competició, i reeditant el 5è lloc del 2005 al Serrahima barceloní, però llavors amb 72 punts.

Es proc lamaren campio-nes de Catalunya les noies del FC Barcelona amb 133 punts, essent segones les noies de l’AA Catalunya, amb 110 punts, i terce-res les atletes de l’ISS Hospitalet, amb 102 punts, mentre eren quartes les representants del CA Manresa, amb 83 punts, i cinque-nes les atletes del CAI amb els 78 punts esmentats, per davant de conjunts com el Medilast Sport Lleida, sisenes amb 70 punts. Eren setenes les noies del CA Laietània de Mataró amb 66 punts, i vuite-nes les representants de l’Aquadi-ver G.E.iE. Gironí amb 43 punts.

Les atletes del CA Igualada assoliren doncs reeditar el seu millor resultat al Campionat Cata-là de Clubs Absolut, enfront dels conjunts capdavanters de l’atle-tisme català, en la seva cinquena participació consecutiva en aquest Campionat.

Individualment sobresortiren, dintre de la gran actuació general, els magnífics segons llocs de Natàlia Hurtado en triple salt amb 11,83

m i de Níria Pascual en llançament del pes, amb 10,95 m, en una gran actuació de les anoienques.

Cal ressaltar igualment les terceres posicions d’Èlia Pascual en javelina, amb 44,00 m, d’Ester Montaner en els 5.000 m marxa, amb 27’29”65, i de Noemí Moreno en 3.000 m llisos, amb 10’51”97, igualment en grans actuacions d’ambdues atletes.

Eren cinquenes, en les proves respectives, Ariadna Ramos en 100 m llisos amb 12”92, Emma Reque-no en 100 m tanques amb 15”96, Anna Martín en 400 m tanques amb 1’16”41, Gemma Arnau en llançament del disc amb 17,82 m, i també entraven cinquenes les components dels relleus de 4x100 m del CAI format per Cora Solà, Anna Terrón, Natàlia Hurtado i Ariadna Ramos, amb un bon regis-tre de 52”38, i també les compo-nents del relleu de 4x400 m del CAI format per Emma Requeno, Carlota Llorach, Paquita Pérez i Aida Vallés, amb 4’25”86, un important registre.

Aida Vallés era 6a en els 1.500 m llisos amb 4’56”15, entrant també sisenes la veterana Paqui-ta Pérez en els 800 m llisos amb un excel.lent “crono” de 2’29”25, Montserrat Rocaginé en salt de llargada amb 4,70 m, Anna Terrón

en 200 m llisos amb 27”61, Mireia Fernàndez en Martell amb 25,26 m, Tània Vegas en salt d’alçada amb 1,35 m i Meritxell Tort en 400 m llisos amb 1’09”36.

Era 8a Sheila Avilés en el salt de perxa amb 2,30 m, comple-tant la gran actuació del conjunt femení del CAI en aquests Campi-onats Catalans Absoluts per Clubs d’Igualada.

En categoria masculina, el FC Barcelona es va impossar àmpli-ament amb 143 punts, per 113 de l’AA Catalunya, segons clas-sificats, i eren tercers els atletes del Medilast Sport Lleida amb 106 punts. Foren quarts l’ISS Hospitalet amb 84 punts, cinquens la J.A. Sabadell amb 83 punts, sisens el CA Manresa amb 71 punts, setens el CA Canaletes amb 55 punts, i vuitens el CA Laietània de Mataró amb 44 punts.

A nivell global cal ressaltar els 3 rècords dels Campionats asso-lits a Igualada per Eva Martín (FC Barcelona) en 200 m llisos amb 24”12, per Alfons Farràn (FC Barcelona) en 800 m llisos amb 1’50”84, i pel relleu de 4x400 m masculí del FC Barcelona, format per Òscar Albalat, Pau Fradera, Marc Orozco i Jordi Rabal, amb 3’12”99.

Natàlia Hurtado

Albert Moreno (FC Barcelona) i Noemí Moreno (CAI), guanyadors absoluts de la Milla Urbana de Cal Font● ATLETISME ●

El passat divendres 27 de juny es va dur a terme a la plaça de Cal Font d’Igualada, la 1a Milla Urbana a Cal Font, sobre la distància habi-tual de la Milla Urbana (1.609,32 m) en les categories superiors, i sobre 890 m per a les categories entre 6 i 12 anys, masculí i femení, amb una considerable participació. Les proves comptaren amb l’orga-nització del Gimnàs Cal Font, amb la col.laboració del CA Igualada.

El guanyador absolut masculí va ser l’igualadí Albert Moreno (FC Barcelona), que es va impo-sar amb 4’52”5, per davant de Joan Carles Olalla (Independent), segon amb 4’54”2, 3r Sergio Burón (Roger Roca Running) amb 4’59”7, i entrant 4t el cadet Sergi Carrero (CA Igualada) amb 5’00”2.

En femenines, la guanyadora absoluta va ser Noemí Moreno (CA

Igualada) amb 5’44”3, per davant de la cadet del CAI Sheila Avilés, 2a amb 5’56”4, 3a Alba Sebrià (CAI) amb 6’09”9, i 4a Gemma Jorba (CAI) amb 6’10”2.

En la cursa de Promoció (6 a 12 anys) disputada sobre els 890 m, el guanyador masculí va ser Jordi Yoshinori Matsuoka (CA Igualada) amb 3’12”3, seguit d’Adrià de la Fuente (CAI) segon amb 3’16”5, 3r Arnau Burgos (Independent) amb 3’59”3, i 4t Mourant Oubari (Inde-pendent) amb 4’12”2.

En la cursa de Promoció en fèmines, es va imposar Mar-ta Guzmán (CA Igualada) amb 3’17”2, seguida de Diana Gon-zález (CAI) segona amb 3’18”3, entrava 3a Marina Agut (CAI) amb 3’40”8, i 4a Joana Guzmán (CAI) amb 3’52”8.

Es van repartir els seguents premis als participants: En la cur-

sa dels petits, 1r classificat/da, un estoig de dibuix obsequi de Pèl i Ploma, i a la resta de participants, una samarreta esportiva.

En categories superiors, per al 1r/a, un pulsòmetre; 2n/a, un abonament al Gimnàs de Cal Font, període juliol/agost-08, i 3r/a, un val de descompte de Pedraforca.

Víctor Montaner (CAI) sotscampió estatal per Federacions Autonòmiques a Avilés● ATLETISME ●

L’atleta del Club Atlètic Iguala-da Víctor Montaner va assolir una magnífica 2a posició en la prova dels 1.500 m llisos, al Campionat d’Espanya per Federacions Auto-nòmiques de 1a categoria, dispu-tat el dissabte dia 28 a la població asturiana d’Avilés.

L’anoienc hi va participar amb la selecció catalana absoluta, acon-seguint individualment una desta-cada 2a posició amb un registre de 4’01”97, a només 29/100 de segon del guanyador Luis Alberto Mar-co (Andalusia) que es va imposar en els 1.500 m llisos amb 4’01”68, en una destacada actuació del migfondista pierenc. Cal ressaltar que la selecció catalana es va pro-clamar sotscampiona d’Espanya

en masculins, amb 114 punts, a 7 punts d’Andalusia, guanyadors amb 121 punts, i eren tercers els atletes de Castella-La Manxa amb 103 punts, entre un total de 8 seleccions participants.

En femenines, les atletes cata-lanes es proclamaren campiones d’Espanya amb 135,5 punts, per davant d’Andalusia, segones amb 102 punts, i del Pais Basc, terceres amb 98,5 punts, també fins a 8 seleccions autonòmiques partici-pants.

En masculins els atletes cata-lans assoliren 6 victòries individu-als, mentre en femenines foren 8 les atletes guanyadores en les proves respectives, en una brillant actuació de les seleccions catalanes absolutes.

6 medalles per als atletes del CAI

Lluís Marimón i Trini Canals, campions d’Espanya de Veterans● ATLETISME ●

Els 3 atletes del CA Igualada participants als 43 Campionats d’Espanya per a Veterans disputats el passat cap de setmana, diven-dres, dissabte i diumenge, a les pistes de la població valenciana de Gandia, tingueren una sensacional actuació.

2 atletes aconseguiren pujar al podi, en les diferents proves en que van participar, assolint en total 5 medalles, 4 d’or i 1 d’ar-gent, en una brillant actuació dels anoiencs del CAI.

Cal ressaltar l’actuació del vila-noví Lluis Marimón, que va acon-seguir 4 medalles en total (3 d’or i 1 d’argent) en categoria M-80: assolia la medalla d’or al guanyar les proves dels 200 m llisos amb 37”73 (coefic. 80,57%), els 100 m llisos amb 17”85 (coefic. 79,55%), i el martell pesat, amb 7,76 m (coef. 47,20%), i Marimón era ademés primer (or) en els 400 m llisos, amb 1’49”63 (coefic. 64,76%), comple-tant l’excel.lent actuació de l’ano-ienc.

No menys brillant va ser l’ac-tuació de la velocista Trini Canals, proclamant-se l’atleta igualadina sotscampiona d’Espanya en cate-goria W-50 en la prova dels 100 m llisos, amb un gran registre de 14”39 (coefic. 85,27%), i assolint la segona medalla d’argent pels atle-tes del CAI. La mateixa Trini Canals assolia el triomf en la prova dels relleus de 4x100 m amb Catalunya “A” amb un temps de 58”44, per davant de Madrid “A”, i formant l’equip català A. Pineda, R. Bus-quets, M. de la Calle i Trini Canals. Sisena medalla pels atletes del CAI.

José Antonio Fernández Agua-do era el tercer atleta del CAI par-ticipant, en la competida categoria M-35, la dels veterans més joves, en la prova dels 1.500 m llisos, entrant 21è amb un bon registre de 4’39”59 (coefic. 76,13%), en la que es classificaren un total de 28 atletes, en una bona actuació de l’anoienc als estatals de veterans de Gandia.

Servei Ofi cial:

NOU SERVEI

EN:Venda, reparació i muntatge de grues i maquinària sobre vehicle industrial

Pol. Ind. LES COMES - C/ Països Baixos, 20 - Nau 4 08700 IGUALADA

Tel. 93 806 72 41 - Fax 93 806 71 28

VILARRUBIAS-MARTÍGABINET JURÍDIC

C/ Clavells, 10 bxs. IGUALADATel. 93 803 11 10 - Fax 93 805 04 02

vilarrubiasmarti@icab.es

Elisenda Vilarrubias LampreaveAmparo Martí Gimeno

ADVOCADES

SEPARACIONS I DIVORCIS

36 RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS 3 de juliol de 2008

Tel. 93 817 83 80 / 93 817 80 77LA FONT DEL BOSC

Tel./Fax 93 808 00 05Mòbil 659 99 72 97

Ctra. de Valls, Km. 52’5STA. M. DE MIRALLES

www.elsfogons.comMENJARS PER EMPORTAR

- Menú del dia de dilluns a divendres a 6,20 €- Pollastres a l’ast, canelons - Encàrrecs - Gran assortit de plats cuinats - Paelles per emportar

HORARI:De dilluns a diumenge i festius de 9h a 16h

ARA TAMBÉ OBERT:Divendres i dissabte tarda, de 19h a 22h

Plaça de Catalunya, 208700 IGUALADA

T. 93 803 93 40www.elsfogons.com

elsfogons@elsfogons.com

L’EucariaCtra. de Bellprat

08712 Sant Martí de TousTel. 93 809 62 38

618 19 42 01

OBERT CAPSDE SETMANA

Esmorzars,dinars i sopars

Carns a la brasa Menjars casolans

Menú diari

Menú especial diumengesamb cava 12 euros

Travessia Sant Valentí, 2 Tel. 93 809 62 26

SANT MARTÍ DE TOUS

RESTAURANTSNACK-BAR

BUFFET LLIUREHABITACIONS

BANQUETS

Sopar-ball tots els dissabtesSalons per a banquets, casaments i convencions

Av. Mestre Montaner, 60 - Tel. 93 803 27 50 - IGUALADA

SALÓ PER A:

BODES

BANQUETS

COMUNIONS

C/ MONTSERRAT, 28 - VILANOVA DEL CAMÍTEL. 93 803 49 44 - FAX. 93 803 43 88

HOTEL ROBERTOBERT TOTS ELS DIES

Av. Catalunya, 1Tel. 93 808 60 00 - Fax 93 808 66 3908787 LA POBLA DE CLARAMUNT

- MENÚ DEL DIA PER EMPORTAR- PLATS PREPARATS- TOT TIPUS DE MENJAR PER ENCÀRREC- ESPECIALITAT EN ARROSSOS I FIDEUÀS

* CUINA DE PAGÈS I ACTUAL* MENÚS PER A CELEBRACIONS

* MENJADOR PRIVAT

OBERT CAPS DE SETMANA I FESTIUS

xarcuteries

Des de 1944 oferint el millor servei

Plaça de l’Ajuntament, 8 - Tel. 93 803 18 67Sant Josep, 80 - Tel. 93 804 30 38

Mercat Masuca, parades 62-64 - Tel. 93 804 12 52Av. Barcelona, 11 - Tel. 93 804 58 02

Sor Rita Mercader, 40 - Tel. 93 803 03 28

08700 IGUALADA

RESTAURANT I PIZZERIA

Especialitat en cuina italiana

Plats de les nostres contrades

SERVEI A LA CARTAMENÚ DIARI

Av. Països Catalans, 99-101 (Les Comes)08700 IGUALADA - Tel. 93 806 79 57

gerospizzeriageladeria@torresvico.com

Restaurant

CASTELL D’ORPÍ OBERT CAPS DE

SETMANA I FESTIUS

93 808 00 21Orpí (Anoia)

C/ de l’església, 1 • La Torre de ClaramuntTel. 93 801 40 81

RESTAURANTMENÚDIARI

MENÚFESTIUS

SALES PER ABANQUETS I REUNIONS

Cal Maginet

RESTAURANTRESTAURANTBRASERIABRASERIA

CELEBRACIONS DE TOTA MENA

Preus ajustats

977 88 00 17 - 93 744 60 63Ctra. de Tous a Bellprat

www.braseriacalmaginet.com

Bar Restaurant

La GallegaMenú ecònomic

Comunions • Sopars de negocis • Marisc i peix per encàrrec • Parrillades de carns a la brasa

ESPECIAL COMUNIONSCtra. Nacional II - JORBA - Tel. 93 807 80 14

RESTAURANT CARIBÚMenú diariEsmorzars

CartaToto tipus de tapes i brasa

Av. Països Catalans, 101 • IgualadaTel. 93 806 75 22

Casade Colònies

INFORMACIÓ I RESERVES93 808 03 25

- ESTADES D’UN DIA- REUNIONS D’AMICS O

DE FEINA- TROBADES FAMILIARS

Podeu gaudir d’un menú diferent.

I si voleu us podem organitzar un seguit d’activitats: hípica,

observació d’estrelles i planetari, gimcana diürna o

nocturna, etc.

COMUNIONS IBATEJOS

CAFETERIACAFETERIA

Esmorzars - Tapes Variades - Ibèrics - EspardenyesSopars per a grups - Pizzes casolanes… i tot amb un bon cafè

FILOSOFIA

QFilosofia Q, Sols un Cafè?

Pequeñas desiciones que hacen grande el mundo

Av. Andorra, 1 - IgualadaTel. 666 120 081

37RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS3 de juliol de 2008

* Reforç escolar. * Idiomes: Anglès, francès, alemany.* Tècniques d’estudi. * Preparació proves d’accés.* Classes per a adults. * Activitats per a la gent gran.* Logopèdia. * Psicologia.

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE DIFICULTATS D’APRENENTATGE.* Dèfi cit d’atenció i concentració. * Hiperactivitat.* Problemes de memòria. * Dislèxia.

C/ Abat Oliba, 2-4 - 08700 IGUALADA - Tel. 93 803 96 03 - decrolycentre@hotmail.com

Maria Vidal RibasC. Esquiladors, 29 - Igualada - Tel. 93 805 01 23 - maria@fi sioterapia-anoia.com

Dra. Anna Puiggròs Casas

Al·lergòloga

Estudi, diagnòstic i tractament d’al·lèrgia:

• rinitis, bronquitis, asma.• al·lèrgia alimentària.• urticària, atòpia, picor.

En NENS i ADULTS

Cita prèvia: 93.805.08.27

Rbla. General Vives, 18 1r 1a 08700 Igualada

SALUT

PER ANUNCIAR-VOS

EN AQUESTA SECCIÓ

TRUQUEU AL 93 805 55 42

Clínica Dental Capellades

Matins de 10 a 1 - Tardes de 3 a 9 - Dissabtes obertNeteja bucal gratuïta - Finaçament 1 any sense interessos

C/ Abat Muntadas, 1 - 08786 CapelladesTel. 93 801 39 20 ucrapol@hotmail.com

FEM BATEIJOS I COMUNIONSMENÚ DIARI I SERVEI A LA CARTA

Ctra. de la Pobla a Carme, km. 3,700 - 08787 CARMETEL. 678 93 78 73

Telèfon reserves: 93 801 41 36Ctra. Igualada a Vilafranca C-244, Km 8,3 -- La Torre de Claramunt - Capellades

(al costat de la gasolinera Petronor)

CAFETERIA - BAR

Esmorzars de forquilla i ganivet, entrepans i tot tipus de tapes variades.

Obert tots els dies

RESTAURANT

Un paratge en la natura especialitzat

en tot tipus de:Convencions - Bodes - Bateigs - Comunions,

etc.Grans jardins,

pàrquing i salons per a 250 comensals.

RESTAURANT

Menú selecte diariUnim el millor de la cuina mediterrània i tradicional, on la qualitat, el bon preu, magnífi c servei i l’originalitat dels nostres plats fan les delícies dels paladars més exigents.La nostra és una cuina plena de sabors i sensacions. Fusionada amb un toc d’autor i acompanyada de la nostra parrilla de brasa natural. Un lloc ideal per passar uns moments inoblidables, ja sigui sol o en companyia dels vostres familiars i amics.Vingui a visitar-nos. Estarem encantats de rebre la seva visita.

RESTAURANTCALÇOTADES

OBERT DEDIMECRES A

DIUMENGE

Restaurant BraseriaCafeteria

c/ Traginers, 5 - Tel. 93 805 01 63 - 08700 Igualada

Plats combinatsSopars per a grupsServei de CartaBatejos, comunions

Pol. Ind.Les Gavarreres, 2808711 Òdena - Tel. 93 803 14 87

LA RECEPTA Cuineta

BESCUIT GLACÉ AMB AMETLLESIngredients: 125 cc d’aigua, 160 gr. de sucre, 6 rovells d’ou, 1 clara, 500 cc de nata líquida, 100 gr. d’ametlles torrades.Elaboració: Fer un almíbar amb l’aigua i el sucre. Batre els rovells i la clara a màqui-na i abocar-hi l’almíbar a poc a poc, sense deixa de batre. Procurar que quedi muntat com una maionesa lleugera. Un cop freda aquesta massa, incorporar la nata i les amet-lles picades. Folrar un motlle de cake amb paper transpa-rent, abocar-hi tota la massa i posar al congelador. Es pot acompanyar amb salsa de xocolata o encenalls.

SERVEI DE CUINA DURANT TOT EL DIAUS OFERIM ● SERVEI DE CAFETERIA ● MENÚ DEL DIA ● PLATS COMBINATS ● CARTA ● TAPES VARIADES ● ENTREPANS ● …

VINE A LA NOSTRA TERRASSA!!!

HOSPITAL NOU DAVANT URGÈNCIES

C/ Bèlgica, 2 local 9 - 08700 IgualadaTel. 93 804 21 32 - Barsalus@barsalus.com

Horari: obert de 6 del matí a les 12 de la nit Dimarts tancat

(per descans del personal)

Plaça Sant Miquel, 3 - IGUALADA - Tel. 93 803 27 44

LESOLLES R

ESTA

UR

AN

T

cuina d’aquí

38 3 de juliol de 2008

maria dolors capelladesPSICÒLOGA

c/ García Fossas, 2, 2n 1a (cantonada Rambla / plaça de la Creu)08700 Igualada - tel. 93 805 35 72

❏ Tècnica Endoscòpica d’orella, nas i rinofaringe❏ Estudis d’audició❏ Patologia de la veu

Visites en hores concertades93 804 25 91 - 617 32 39 89

C/ Sant Martí de Tous, 37, 1r 1a - IGUALADA

Dr. C. Martín Eleno Aparell digestiuDr. Joan Vidal Medicina i PsicologiaCarme Carbonell Psicologia infantilBet Martín Logopèdia infantilLaura Gómez Logopèdia adultsJoan E. Castelltort Trastorns de la veu

aqualatamèdics consultoris

Indústria, 1 - IGUALADA - Tel. 93 805 29 95

Dra. Lídia Ramos MiquelOtorinolaringòloga

ASSISTENCIAL ANOIA, S.A.

• LOGOPÈDIA• TRAUMATOLOGIA• MEDICINA DE L’ESPORT• MEDICINA GENERAL• UROLOGIA• CIRURGIA GENERAL I

APARELL DIGESTIU• PODOLOGIA• PSICOLOGIA CLÍNICA• DERMATOLOGIA• OTORRINOLARINGOLOGIA• OFTALMOLOGIA• PSICOLOGIA• LOGOPÈDIA

CERTIFICATS MÈDICS, CARNETS DE CONDUIR I

PERMISOS D’ARMES

(Tardes 5h a 8h i dissabte matí 10h a 12h)

CENTRE CONCERTAT AMB: ADESLAS ALIANÇA - MEDIFIATC - PREVISA - VITA-

LICIO - WINTERTHUR - CASER SALUD - GROUPAMA

Rbla. Sant Ferran, 62 • IGUALADATel. 93 805 25 25 - Fax 93 805 47 11

DR. JORDI GRAELLS ESTRADADermatologia mèdico-quirúrgica i

venereologia. CriocirurgiaVisites dimecres tarda i dissabtes matí (hores convingudes)

Per demanar hora de visita:Telèfon consulta: 93 805 39 33

Telèfon permanent: 93 290 68 67

RAMBLA NOVA, 39, 1r - 08700 IGUALADA

Centre de Psicologia Clínica i

Psicoteràpia

ALBERT CUBÍ i MESTRESPSICÒLEG CLÍNIC i PSICOTERAPEUTA

(Col. núm. 4723)

Tractament psicològic d’adults i nens amb:* ANSIETAT* DEPRESSIÓ* INSOMNI* ENURESI NOCTURNA (PIPI-STOP)* TRANSTORNS PSICOSOMÀTICS* TRANSTORNS DE LA SEXUALITAT* TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT* TERÀPIA DE PARELLA* TABAQUISME* D’ALTRESRbla. de Sant Jordi, 3, 1r - IgualadaHores convingudes:

Tels. 629 16 56 67*93 803 25 90 - 93 805 51 74

* PSICOLOGIA INFANTIL I D’ADULTS

* PSICOMOTRICITAT* REFORÇ ESCOLAR, TÈC-

NIQUES D’ESTUDI* TERÀPIA OCUPACIONAL* MASSATGE INFANTIL* LOGOPÈDIA

Crta. Manresa, 25, 1r - IGUALADA - Tel. 93.805.01.00 - Mòbil 616 057 233www.aquacentre.net - aquacentre@hotmail.com

Tractament dental complet Finançament a 12 mesos

sense interessosRevisió dental gratuïtaCardenal Vives, 1, 1r 2a

Igualada - Tel. 93 805 23 26

CLÍNICA DENTALDr. Ubaldo R. SolerDra. Karina Soler

DR. PERE BRESCÓDRA. MARIA DEGOLLADA

DRA. CRISTINA RIGAU - DRA. NÚRIA PAGÈS

TOCOGINECÒLEGSDIRECTORS DE LA “ESCUELA INTERNACIONAL

DE ENDOSCOPIA GINECOLOGICA”www.eideg.com

* Prenatal * Pre i postmenopausa * Patologia mamària* Planifi cació familiar * Incontinència urinària * Ecografi es* Esterilitat * Cirurgia Laparoscòpica

VISITES HORES CONVINGUDES: Tel. 93 805 58 43C/ St. Vicenç, 23 (costat Parc Xipreret) - 08700 IGUALADA

EXPLORACIONS ENDOSCÒPIQUES DE NAS I COLLPROVES D’AUDICIÓ

Tractament amb làser i radiofreqüència de roncadors i d’apnees del son en adults i nens

Visita de 5 a 8 tardes menys dijous

C/ Soledat, 114 - Esc. A 1r 4a - IGUALADA- Tel. 93 803 44 12

Dr. ENRIC VIVES HOMSotorinolaringòleg

CENTRE DE PODOLOGIA I BIOMECÀNICA

Jordi Andrade - Podòleg Col.legiat 904

* Prevenció i tractament malalties dels peus (peu diabètic, vasculars...)* Durícies, alteracions unguials. * Podologia infantil i esportiva* Estudi transtorns de la marxa. * Confecció de pròtesis i plantilles.

Av. Barcelona, 21 baixos - Igualada - Tel. 93 805 23 33Hores concertades

Passeig Verdaguer, 55, local 4Tel. 93 803 05 90

08700 IGUALADAcentreauditiu

- Última tecnologia en audiòfons digitals- 5 anys de garantia

- Taps de bany i de sorolls fets a mida- Reparació d’audiòfons de totes les marques

- Personal titulat

FISIOTERÀPIAA DOMICILI

Roger PallarèsCol. núm. 5684

Tel. 696 29 83 22

Tractament del

DOLORi les seves causesJosep ZambudioMetge reumatòleg

Sant Carles 45, 2n, 2aIgualada

93 805 25 95

El Centre de Dia l’Estada us ofereix un servei personalitzat per a

persones grans que necessitin companyia, amistat, atencions

especials i el caliu que ells es mereixen.

Atenció a domicilis a hores convingudes

Tel. 93 803 96 23C/ Òdena, 119 - 08700 IGUALADA

Pilar Arbós AixalàPsicòloga Clínica

núm. Col. 8396

- Teràpia de parella i familiar- Creixement personal- Teràpia d’adult i d’infant

Tels. 687 84 76 51 - 93 803 45 33L’ESPÍGOLC/ Rubió, 14 - Igualada

c/ Rubió, 14 - Telf.: 93 803 74 05 - 08700 IGUALADA

SERVEI GRATUÏTDE CONTROL DE PES

Demani hora, només pot perdre pes

Botigues plenes de vida

20 anysal seu servei

Pg. Verdaguer, 55, local 7-8 IGUALADATel. 93.805.36.26

PEDAGOGS: Míriam Codina i Sara TorellóPSICÒLEGS: Pilar Sanlorien i Maria VallsLOGOPEDES: Clara Escudé i Sara TorellóMETGE-PSIQUIATRE: Dr. Frederic Marsal

PEDAGOGIA, LOGOPÈDIA,

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

Tècniques d’estudi. Difi cultats d’aprenentatge. Reforç escolar. Dislèxia.

Teràpia de la lateralitat. Orientació vocacional i professional. Logopèdia (parla, llenguatge, veu-foniatria…). Estimulació de la memòria,

atenció i concentració. Tècniques de motivació. Servei de psicologia escolar i

clínica, i psiquiatria

Màster en Psicologia ClínicaDiploma d’Estudis Superiors Especialitzats

Teràpia Cognitiu-ConductualTractament amb Biofeedback:

* Trastorns d’Ansietat, Insomni, Hipertensió, Bruxisme, Dolor Crònic, Estrès, Tabaquisme i Control del pes

93 804 25 91 - 607 97 98 93C/ Sant Martí de Tous, 37, 1r 1a - IGUALADA

Salvador Sibina GarcíaPsicòleg

Gabinet especialitzat en

SALUT

Psg. d’Espanya, 59, L1 (cantonada C7 de la Mercé) - Tel. 93 804 41 1708710 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

SERVEI GRATUÏTDE CONTROL DE PESDemani hora, només pot perdre pes

Botigues plenes de vida

NOVABOTIGA

39CINEMA3 de juliol de 2008

LES PEL.LÍCULES DE LA SETMANA

■ KURSAL 1Las crónicas de Nárnia. El príncipe Caspián. USA, 2008. Fan-tasia, aventures. Direcció: Andrew Adamson. Intèrprets: Ben Barnes, Georgie Henley, Skandar Keynesm, William Mose-ley, Anna Popplewell, Peter Dinklage. Els reis i les reines de Nàrnia es retroben en aquell món màgic després de 1.300 anys narnians. En aquesta aventura els quatre nens, hauran d’alliberar Nàrnia del tirà Miraz i restaurar la màgia i la pau del territori. APTADies 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 i 10 a les 17.00, 19.45 i 22.30.Dissabte dia 5 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ KURSAL 2Sexo en Nueva York: la película. USA, 2008. Comèdia romàn-tica. Direcció: Michael Patrick King. Intèrprets: Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis, Cynthia Nixon. L’icona del món de la moda, Carrie Bradshaw, narra la seva pròpia his-tòria sobre el sexe, l’amor i l’obsessió de les dones solteres. Les protagonistes, són les dones de la sèrie i com quatre anys després continuen fent jocs malabars per compaginar, feina, família i propietats. MAJORS DE 13 ANYS.Dies 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 i 10 a les 17.00, 19.45 i 22.30.Dissabte dia 5 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ KURSAL 3Paso de ti. USA, 2008. Comèdia romàntica. Direcció: Nicho-las Stoller. Intèrprets: Jason Segel, Kristen Bell, Mila Kunis, Russell Brand. Peter, un músic desconegut que viu a l’ombra de la seva nòvia, es veu perdut quan aquesta el deixa. Amb ganes d’aclarir les idees se’n va a Hawai on tindrà la mala sort de trobar-se amb la seva ex i el seu xicot. Peter però coneixerà a Rachel. MAJORS DE 7 ANYS.Dies 2, 3, 4, 8, 9 i 10 a les 18.00, 20.15 i 22.30.Dies 5 i 6 a les 16.00, 18.00, 20.15 i 22.30.Dissabte dia 5 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ SALÓ ROSAEl increíble Hulk. USA, 2008. Acció, ciència fi cció. Direcció: Louis Leterrier. Intèrprets: Edward Norton, Liv Tyler, Tim Roth, Tim Blake Nelson, Ty Burrell. El científi c Bruce Ban-ner afectat per raigs gamma que li donen una força desme-surada, sap que el persegueixen per aprofi tar-se d’aquest poder. Mentre es busca els secrets de la creació de Hulk, un ser monstruós, amb força més que destructiva, s’enfrontarà amb Banner-Hulk, que no acaba d’acceptar la criatura que viu en el seu interior. MAJORS DE 7 ANYS.Dies 2, 3, 4 8, 9 i 10 a les 18.Dies 5 i 6 a les 16.00.

Antes que el diablo sepa que has muerto. USA, 2007. Drama, thriller. Direcció: Sidney Lumet. Intèrprets: Philip Seymour Hoffman, Ethan Hawke, Marisa Tomei, Albert Finney, Ro-semary Harris. Desesperats per aconseguir diner fàcil, els germans Andy i Hank, cadascú amb problemes personals, decideixen atracar la joieria dels seus pares. La situació es complicarà quan el còmplice no vol seguir les regles del joc. MAJORS DE 18 ANYSDies 2, 3, 4, 8, 9 i 10 a les 20.15 i 22.30.Dies 5 i 6 a les 1º8.00, 20.15 i 22.30.Dissabte dia 5 sessió golfa a la 1 de la matinada.

■ CINEMA DE TOUSAsuntos privados en lugares públicos. França i Itàlia, 2006. Drama. Direcció: Alain Resnais. Intèrprets: Laura Morante, Lambert Wilson, Sabine Azéma, Isabelle Carré. El fi lm conta la història de sis personatges amb problemes d’amor al llarg de quatre dies de l’hivern parisenc. Cors solitaris que passe-gen la seva incertesa… que busquen l’amor… que parlen de coses corrents del dia a dia. Tot envoltat d’un glamur i una gamma de colors impressionants i una sofi sticació absoluta-ment increïble.Dia 6 de juliol a les 6 de la tarda.

Las hermanas Bolena. Regne Unit i USA, 2008. Drama. Di-recció: Justin Chadwick. Intèrprets: Natalie Portman, Scarlett Johansson, Eric Bana, David Morrisey, Kristin Scott Thomas. Les dues germanes Bolena, Ana i Maria, competeixen per l’amor del rei Enric VIIIè; només una podrà ser reina durant un breu i tortuós moment que acabarà sota l’espasa del bot-xí. Dia 6 de juliol a les 8 de la tarda.

Cors solitaris“Asuntos privados en lugares públicos”

Direcció: Alain Resnais. Intèr-prets: Isabel Carré, André Dus-

sollier, Sabine Azéma, Pierre Arditi, Lambert Wilson, Laura Morente.

L’octogenari realitzador fran-cès Alain Resnais, pare putatiu del moviment de renovació del cine-ma dels anys 60, més ben cone-gut com a Nouvelle Vague, amb l’històric film “Hiroshima, mon amour” (1959), repeteix nova-ment amb material del dramaturg anglès Alan Ayckbourn, ja estre-nat en teatres vers 2004, després d’adaptar-lo fa més de deu anys a “Smoking/No smoking”. El títol en espanyol és una traducció for-ça fidel de l’original, tot i que el veterà director francès ha prefe-rit rebatejar la present pel·lícula amb una concisa i clarificadora paraula, “Coeurs/cors”, perfecta-ment adient a l’atzarós trànsit de personatges solitaris amb secrets i passat desconeguts. La darrera pel·lícula d’un dels supervivents del modern cinema europeu enca-ra en actiu i en plena forma no

amaga l’origen teatral de la peça, ni dissimula el seu artifici. Alesho-res el film esdevé una successió de breus seqüències que ocorren en comptats escenaris amb instants de transició marcats per la mal-encònica neu que cau suaument i ininterrompudament i que ajuda a donar continuïtat i unió a l’obra en lloc dels abruptes talls per can-viar d’escena. Film coral amb sis personatges, més un setè invisible que es fa present a través de la veu en el fora de camp, que es tro-ben generalment formant duets i teixint un entramat d’històries creuades presidides per la soledat,

l’avorriment o la nostàlgia. Una teranyina on tots els personatges es troben enganxats sense pos-sibilitat d’escapar. Un ambient tardorenc i crepuscular, una llum càlida i suau, uns esplèndids actors còmplices i habituals --André Dus-solier a “On connait la chanson” (1998), Sabine Azéma a “Pas sur la bouche” (2003) o Pierre Ardetti en un bon grapat-- i una realització elegant i distingida fan d’aquest film una delicada, preciosa i exqui-sida experiència.

Joan Millaret Valls

La pel·lícula d’Estònia “Sügisball” i el curt “Fais comme chez-toi” s’emporten les Llunes de València d’Or en la 23 edició del Cinema Jove de ValènciaLa 23 edició del Cinema Jove,

que es va clausurar el passat dis-sabte dia 28 de juny al Teatre Prin-cipal de València amb la projecció de la pel·lícula “Shall we kiss?” del francès Emmanuel Mouret, va pre-miar el llargmetratge de l’estonià Veiko Ounpuu “Sügisball”, ambi-entat a la ciutat de Tallin, amb la Lluna d’Or, guardó dotat amb 18.000 euros i una estatueta. El jurat del certamen valencià, com-post entre altres pel realitzador Skolimowski, va reconèixer aquest film per “la seva mestria en treu-re d’unes vides sòrdides en una atmosfera desesperada un pode-rós retrat, brillantment actuat, de gent atrapada en els seus propis somnis i il·lusions”. A més, el jurat va atorgar una menció especial al llargmetratge de la directora macedònia Teona Strugar “I am from Titov Veles”.

Pel que fa a la secció de curts a competició, més de 50 treballs representatius de més de 20 paï-sos, un segon jurat va concedit la Lluna d’Or, guardó dotat amb 6.000 euros i estatueta, al curt del francès Gautier About “Fais com-me chez toi”. La Lluna de Plata va ser per a l’alemany Reto Caffi pel seu treball “Auf der Strecke” i la Lluna de Bronze va anar a parar al

curt noruec de David Reiss-Ander-sen “Brakkvann”.

La 23 edició del festival Cine-ma Jove va concedir el seu guardó

Un futur de Cine a l’actriu reve-lació Bárbara Goenaga, que ara mateix podem veure en la recent “Los cronocrímenes” de Nacho Vigalongo. Cinema Jove va dedi-car també una secció al jove direc-tor francès Christophe Honoré, cridat enguany també a participar en el festival de Sant Sebastià el mes de setembre. I un dels grans apartats es va dedicar a recuperar aquells títols que no van poder competir al festival de Cannes en l’edició del 1968 ja que la majoria de realitzadors presents va optar per mantenir l’esperit del maig del 68 i aturar el festival. Per aques-ta assenyalada ocasió van acudir a València els reputats director Richard Lester, Jiri Menzel, Michel Sarne i Jerzy Skolimovski.

Joan Millaret Valls

* Fabricants de tubs aletejats,intercanviadors.

* Instal.lacions industrials de vapor, oli tèrmic, aigua i aire comprimit.* Dipòsits en acer inoxidable i acer al carboni.* Manteniments industrials.

Polígon Industrial Plans d’Arau - c/ Narcís Monturiol, parcel.la 15/21 nau 708787 La Pobla de Claramunt - Tel. 93 808 77 01 - Fax 93 808 77 62

E-mail: bolarin@bolarin.es - www.bolarin.es

S’OFEREIX FUSTER

Instal.lació de parquet, sostres, portes, cuines,

armaris a mida. Pressupost.

Tel. 651 34 56 86.

40 PUBLICITAT 3 de juliol de 2008

ESTEM A:C/ de la Virtut, local 12IGUALADA

C/ Verge de Montserrat, 6VILANOVA DEL CAMÍ

C/ Onze de Setembre, 7CAPELLADES

C/ Piereta, 44PIERA

C/ Major, 7MASQUEFA

C/ Raval, 4SANT SADURNÍ D’ANOIA

i també a:MARTORELL

CERDANYOLA DEL VALLÈS

SOLSONA

OLIANA

GUISSONA

STA. MGDA. I ELS MONJOS

L’ARBOÇ

LA SEU D’URGELL