Recull de

Premsa

26

debatDILLUNS, 15 DE FEBRER DEL 2016 ara

CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Del moviment a la política

El país necessita molta més política. No parlo de la política declarativa, de la política de la gesticu-lació, de la qual possible-

ment anem sobrats. Parlo de la po-lítica en forma de pla estratègic, de pla d’acció, de construcció d’escena-ris alternatius, d’equips competents i preparats per fer front als reptes plantejats. Equips que puguin en-frontar-se amb peu d’igualtat als cossos de l’administració espanyo-la que han acabat copant la major part dels partit polítics de l’Estat. Parlo de la política que opta per una forma o una altra de societat, de la política propositiva. I també de la política de passadís, de sala de reu-nions a porta tancada.

Ho dic perquè no fa gaires dies el president Mas proposava a la direc-ció de Convergència Democràtica de Catalunya la refundació del partit basant-se en la constitució d’un gran moviment d’ampli espectre, amb persones de fora del partit, que es proposessin crear una gran força po-lítica sobiranista de centre ampli, ai-xò vaig entendre, que deixés a l’es-querra el gruix de les propostes de base marxista. Més enllà de l’espai ideològic que Mas es proposa ocupar amb la nova Convergència, o amb el moviment que vol encapçalar, el que ens hem de plantejar és si l’eina mo-viment és la que ara ens cal. Perquè, posats a pensar en una societat cata-lana mobilitzada, ¿podem pensar en cap altre període de la nostra histò-ria recent en el qual la nostra socie-tat hagi estat més mobilitzada a fa-vor d’un objectiu polític? Ja haurien volgut els dirigents nacionalistes del període republicà comptar amb el carrer, tal com hi ha pogut comptar el nacionalisme independentista,

fins ara. No penso, doncs, que el repte sigui la cons-trucció d’un nou movi-ment nacional. Amb qui comptaran per fer-lo? Amb les bases de l’ANC? Amb les d’Òmnium? ¿Desfarem el que ja te-nim fet per fer un movi-ment nou? El nostre temps ha de ser el de su-mar a partir del que s’ha fet bé, a partir de les opci-ons guanyadores. I en política gua-nyar vol dir guanyar eleccions i go-vernar. Per això segueixo pensant que l’única opció que té l’indepen-dentisme de centre ampli, vinclat a l’esquerra, és l’opció de convertir Junts pel Sí en una nova força políti-ca de confluència, de convergència i d’esquerra amb c i amb e minúscu-les. La força política que ja guanya àmpliament al Parlament, i que hau-ria guanyat àmpliament les elecci-

de cada moment, mentre que capi-talitzarà com cap altre la fermesa demostrada en els elements essen-cials de treballar per la llibertat, pel progrés i per la sobirania nacional. Ho farà, a més, amb el bagatge de ge-nerositat i d’intel·ligència moderna que haurà implicat persones proce-dents d’ERC, de CDC, els socialis-tes, ex-PSUC, democratacristians i independents que el conformin.

Siguem clars: avui tot el que so-na a vella política ha perdut, és mort políticament. Aquí i a Europa. A Eu-ropa i als Estats Units. Al Partit La-borista i a l’esquerra liberal italiana. No entro a jutjar qui encapçala què. Només dic que perquè a Catalunya hi guanyi indiscutiblement una for-ça política sobiranista, de centrees-querra social i liberal, és necessari que estigui indiscutiblement asso-ciada a la nova política, als temps i a les persones noves.

Som al 2016 i no a l’any 1975 i te-nim molts reptes d’abast local, naci-onal i internacional. Ens calen ide-es, solucions i solvència per abor-dar-los. Ens cal política, molta po-lítica. Ens cal esperit crític i valentia. Els dirigents actuals de CDC, ERC, els socialistes i progres-sistes sumats a JxSí han d’entomar el repte. No és el temps de les adhe-sions incondicionals, ni el de les emocions impostades. Ens calen el cap fred i la mirada llarga. Ens calen eines noves per als temps nous per-què si no els objectius plantejats es-devindran senzillament inassoli-bles. A la societat catalana li cal un nou partit que tingui com a llavor l’amplíssima majoria que el movi-ment independentista reclama. Per això cal passar d’una vegada del mo-viment al partit. Fer-ho al revés se-ria un error imperdonable.

ons espanyoles si s’ha-gués presentat com a tal. Tindríem molta més for-ça i legitimitat a Madrid (on, per cert, cal seguir sent decisivament influ-ent diguin el que diguin els romàntics de bona fe que fins i tot havien ar-ribat a proposar no anar-hi, a l’estil de les CUP) si hi haguéssim anat junts. Ara ens hem de confor-

mar amb un joc de sigles estrany, que fa tuf de vella política, mentre que d’altres són capaços, amb en-cert i intel·ligència, d’anar esbor-rant fronteres, sigles i interessos personals.

Ens cal, doncs, un partit. Un gran partit. El partit del Parlament. El que, per cert, volen la major part dels electors de Junts pel Sí, i més enllà. Un partit que haurà de ser ne-cessàriament adaptable a la realitat

ANTONI VIVESESCRIPTOR

Cal un nou partit. El

que volen la major part

dels electors de Junts

pel Sí, i més enllà

CRISTINA CALDERER

Tothom ho sabia Als mitjans de comunicació s’han donat moltes notícies sobre un professor pede-rasta d’un col·legi que ha estat actuant du-rant molts anys. Alguns pares ara volen denunciar també els responsables de l’es-cola per no haver pres les mesures ade-quades contra aquest professor. Fa anys Maragall en una intervenció al Parlament va acusar: “Vostès tenen un problema i es diu 3%”. Gran astorament dels diputats presents. Ara al País Valencià s’ha desta-pat un cas més entre molts, que el PP es-tà emmerdat fins a les orelles, en un terri-tori on ha estat governant durant un gra-pat d’anys. A Andalusia es destapa que el repartiment de diners i subvencions dels fons europeus per als ERO va ser una dis-bauxa. Les targetes black, per a despeses d’oci i regals, dels capitostos de Bankia han fet tronar. I el cas Palau, i els negocis d’Urdangarin, i un reguitzell més de des-propòsits que sumats farien una llista de moltes planes.

Però el que preocupa és quan es diu “Tothom ho sabia” i “Era un secret de do-mini públic”. ¿En quina mena de societat

vivim, que fets d’aquesta gravetat no es de-nunciaven i es portaven davant dels tribu-nals? Sobre aquests temes hi ha el silenci que ens fa còmplices, amb allò de “No et fi-quis en embolics, que en pots sortir mal-parat”. És la covardia de qui és testimoni d’una immoralitat i no en diu res, cosa que fa que aquesta persona sigui col·laborado-ra del delicte. Tot plegat denota una soci-etat malalta. Cal canviar moltes coses.

JORDI LLEAL I GIRALT BADALONA

Elogi de la coalició Una gran part de la ciutadania estaria d’acord a jutjar com a molt negativa la majoria absoluta d’aquests quatre anys de gestió dels conservadors espanyols. Convido l’ocasional lector a acompa-nyar-me en una operació d’ucronia en què el govern d’Espanya, durant aquests quatre anys, hagués estat compost per una coalició de centre i centreesquerra, per exemple. L’estat espanyol, i sobretot Catalunya, viuríem ara en un ambient so-cial i polític ben diferent, en el qual, entre altres coses, les tensions sobiranistes, so-

cials, laborals i del món de l’ensenyament transcorrerien per itineraris raonables.

Amb tota la intenció, no he assenya-lat cap col·lectiu polític concret. Però sí que he mencionat el terme “coalició”, la forma de gestió que funciona com una ali-ança política temporal, com un bloc polí-tic acordat entre dos o més partits, d’ide-es mínimament semblants, per governar un país o una ciutat (els estats europeus majoritàriament funcionen en coalició). La coalició té com a objectiu sumar ma-jories per aprovar els projectes que els co-alitzats han decidit. Si bé aquest sistema té els seus detractors, l’avantatge princi-pal és que es complementen i moderen les tendències, buscant resultats benefi-ciosos per a les parts que representen.

Travessem dies políticament crítics en què s’apunten solucions que passarien forçosament per l’adopció de coalicions. No ens han de preocupar, ja que, perso-nalment, tinc l’esperança que una coali-ció de col·lectius d’ideologia no contradic-tòria, de fons raonablement semblants, pot donar l’estabilitat política necessària.

JAUME VALLÉS MUNTADAS SANT ADRIÀ DE BESÒS

Sobre la línia 9 Seria un gran avantatge prolongar el tram de la L9 que ha entrat en servei fins a l’es-tació de Sarrià dels FGC. Amb una lon-gitud de només uns 2,5 km i quatre esta-cions i una inversió relativament modes-ta en comparació amb el cost del tram que s’acaba d’inaugurar, aquesta prolon-gació donaria a la població usuària del Metro del Vallès accés directe, entre d’al-tres, a l’aeroport, a les instal·lacions uni-versitàries de Pedralbes de la UB i la UPC, a la Zona Franca i al port de Barcelona (i, per què no dir-ho, al Camp Nou, encara que algú ho pugui considerar una frivo-litat!). Malauradament, a Catalunya ens han acostumat a patir ineficàcies admi-nistratives. Ara podríem evitar-ho.

RICARD BARBA ESTEVA BARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

120000

14121

Diario

117 CM² - 14%

564 €

26

España

15 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CULTURA I ESPECTACLES | Comarques Gironines | 21EL PUNT AVUIDILLUNS, 15 DE FEBRER DEL 2016

La programació establedel primer semestre del2016 de l’auditori teatreEspai Ter de Torroella deMontgrí aposta novamentper atraure un públic tanampli com sigui possible,oferint des d’activitats fa-miliars fins a teatre, músi-ca i màgia. Entre els platsforts destaquen les actua-cions del cantautor RogerMas, l’humorista Peyu, laJove Orquestra Nacionalde Catalunya, el Cor Jovede l’Orfeó Català. I és clar,al juny entrarà de ple elFestival Internacional deMàgia de Torroella deMontgí (Fimag) i el Festi-val Ítaca, amb un concertel 17 de juny que encara nos’ha fet públic.

La programació arren-carà diumenge que ve, 21de febrer, amb l’espectacleLa flauta màgica (12 h),que enceta el bloc d’activi-tats familiars. Dinsd’aquest cicle, hi hauràtres propostes més: màgia,amb l’espectacle El genidel temps, dins la progra-

mació del Fimag (21 demarç); El gran AmadeusMozart, una activitat demúsica adreçada especial-ment a infants de 0 a 3anys (24 d’abril a les 11 i ales 12 h) i El llibre de la sel-va (Diumenge 8 de maig, ales 12 h).

Les propostes musicalsaquest any vénen anima-des per concerts anun-ciats de Roger Mas, un delscantautors amb més pro-jecció del moment, que ac-tuarà dins la gira Irre-dempt (16 d’abril). La clàs-sica també es presenta alprimer nivell amb el con-cert que oferirà la Jove Or-questra Nacional de Cata-lunya & Bandart, que in-terpretarà com a temaprincipal la Simfonia

núm. 3, Heroica, de Beet-hoven (23 de març). Tam-bé destaca el projecte coralde L’Empordà canta (20,21 i 22 de maig), amb pro-postes com ara la l’actuaciódel grup vocal In crescendoi El Cor Jove de l’Orfeó Ca-talà. També el Cor AnselmViola actuarà en un concertd’estiu (3 de juliol).

Pel que fa a les propostesteatrals, la primera ques’escenificarà serà l’obraLigeros de equipaje, de laCia. Viridiana (28 de fe-brer), que evoca la retiradai l’exili de les tropes republi-canes i dels civils l’any1939. Canviant de registre,l’humorista Peyu (populara l’APM) s’encarregarà defer riure amb el seu xou ti-tulat Planeta i Neptú (25de març).

L’Espai Ter també seràun any més escenari de lesXI Trobades de Música Me-diterrània que, com es vaanunciar, tindran lloc al’abril i faran viatjar l’espec-tador a la regió de Cabília, aAlgèria.

Les entrades ja són a lavenda al web www.espai-ter.cat. ■

a Diumenge arrenca la programació del primer semestrede l’auditori de Torroella de Montgrí a S’enceta amb unaversió de ‘La flauta màgica’ per al públic familiar

J. Camps LinnellTORROELLA DE MONTGRÍ

Roger Mas, Peyu,la JONC, el Fimagi l’Ítaca animenl’Espai Ter

FEBR

ERM

ARÇ

ABRI

LM

AIG

JUNY

JULIOL

MES / DIA HORA ESPECTACLE

12.00

19.00

12.30

12.00

21.00

21.00

21.00

11.00 i 12.00

12.00

21.00

21.00

21.30

21.00

‘La flauta màgica’, La Paparra

‘Ligeros de equipaje’, Producciones Viridiana

‘La Guitarrada’, de les comarques gironines

‘El Geni del Temps’, Toni Cors

Jove Orquestra Nacional de Catalunya & BandArt

‘Planeta i-Neptú’, Peyu

Roger Mas presenta ‘Irredempt’

Musinfant, ‘El gran Amadeus... Mozart!’

‘El llibre de la selva’, Cia. Veus-Veus

In Crescendo, ‘Som In Crescendo’

El Cor Jove de l'Orfeó Català

Gran gala internacional

Concert d'estiu cor Anselm Viola

Teatre familiar

Teatre

Música

Fimag, màgia familiar

Música

Teatre

Música

Música

Teatre familiar

L'Empordà canta

L'Empordà canta

Fimag’16. Màgia

Música

21

28

6

20

23

25

16

24

8

20

21

4

3

Programació del primer semestre 2016

In Crescendo‘Planeta i-Neptú’

Jove Orquestra de Catalunya

Roger MasMusinfant

Gran gala internacional

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

27-5-2016i fins al 5 de juny se celebrala Fira Internacional de Mà-gia (Fimag 2016), amb laGran Gala el 4 de juny.

1167

01-1

1266

43®

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARCAS

67000

10253

Diario

836 CM² - 78%

3824 €

21

España

15 Febrero, 2016

ORFEO CATALA

8 ELPAÍS Domingo 14 de febrero de 2016

CATALUÑA

Pasó por el Palau con pocobombo —pobre entrada y pú-blico bastante despistado queaplaudía entre movimientos—la pianista rusa Anna Gourari(Kazan, 1972) ejemplo genui-no de “pianista rusa” de las deantes de la globalización, decuando aún había escuelaspianísticas discernibles y cla-ramente identificables.

Con todas las excepcionesque se quiera, el pianismo ru-so toca, o tocaba, conmano dehierro metida en guante deterciopelo. La sólida prepara-ción técnica de base se pone alservicio de una emotividad in-tensa y una expresividad cáli-da. La brillantez existe, peronunca es un objetivo y lo mis-mo ocurre con la exactitud yla precisión; se dan, pero noson la meta. Tampoco lo es “lapureza de estilo”, los pianistasrusos tienden a la polivalen-cia, tienen sus preferencias,pero no suelen ser especialis-tas.

Anna Gourari, pianista ru-sa de pies a cabeza, exhibiótécnica poderosísima, autori-dad y sonido pleno, imponen-te. Su recital se inició con Cho-pin con un bellísimoNocturnoOp.9 núm.1 seguido por la So-nata núm. 3Op.58,menos inte-resante y terminó tambiéncon el ilustre polaco y su Scher-zo núm. 2Op.31.Enmedio que-dó un amplio, demasiado am-plio, viaje por la historia delpiano formado por una inter-pretación correcta de la trans-cripción para piano de Ferruc-cio Busoni del coral Ich ruf zuDir, Herr Jesu Christ de Bach.Todo estuvo bien, pero el pro-grama resultó demasiado ári-do para aquel público y el con-cierto, a pesar de los “bravo”de algunos entusiastas, quedódesangelado pues (teléfonos ytoses aparte) nunca se llegó aestablecer una comunicaciónintensa entre escenario y sala.

Huele a nuevo y muchas de lasmesas están todavía cubiertascon plásticos. En una de las sa-las —bautizadas con los nom-bres de los distritos de Barcelo-na— se concentran los primeroshabitantes del Parc de RecercaCreativa que es en lo que se haconvertido el edificio del Canó-dromo de la Meridiana en el quejusto hace 10 años dejaron decorrer los galgos. Cerró el 22 defebrero de 2006 y el Ayuntamien-to de Barcelona lo compró sintener una idea muy clara de quéhacer con él. En un primer mo-mento pensó en transformarloen una instalación deportiva;más tarde (en 2009) se apostópor convertirlo en un centro deartes visuales. Poco después, seanunció que el Canódromo seconvertiría en un Centro de Arte

Contemporáneo y se llegó a nom-brar un director que ocupó elcargo —el edificio permanecíacerrado— durante dos años.Tras un tiempo en el limbo, en2012, ya con la administraciónde Xavier Trias, se apostó porvincularlo a Barcelona Activa yque el Canódromo se convirtieraen un equipamiento cultural decreatividad. Y ésa es su segundavida que empezó el uno de febre-ro pasado de la mano de Incu-bio, la empresa que ganó la con-cesión que convocó el Institut deCultura de Barcelona (ICUB).Diez años después y cerca de sie-te millones y medio de inversiónpública, los espacios del viejo Ca-nódromo vuelven a tener movi-miento después de haber sidoacondicionados dos veces: unacomo el futuro museo que, enteoría, iba a ser y la definitiva,

con una estructura más acordecon lugares de trabajo dúctiles ysencillos: mesas y ordenadores.“Teníamos que habernos trasla-dado en octubre pero las obrasse retrasaron y ahora estamosprobando las instalaciones”,cuenta Simon Lee, uno de los im-pulsores de Incubio, una empre-sa cuyo objetivo es impulsar aotras en el campo de la creativi-dad tecnológica pero vinculadaa la cultura. “Somos como unaincubadora de incubadoras, don-de se crean los equipos y las con-diciones para que empiecen afuncionar”, detalla. Formación yasesoramiento de todo tipo sonotras dos de sus servicios quetambién tienen tarifados.

Ahora tienen unas 15 “protoe-mpresas”. Ejemplos: Tekstumque se podría resumir como unBig Data del sector editorial.

“Captamos la opinión —en blogs,redes sociales— de los lectoressobre un libro, conocemos laaceptación de un título en tiem-po real. Si el libro gusta mucho,poco o nada —se le pone nota— yqué sensaciones despierta. Tam-bién puede servir para analizarlos textos, una herramienta quepuede ser útil tanto para edito-res como para los escritores”, ar-gumenta Marc, que trabaja enél. En la misma sala, otros jóve-nes desarrollan otra iniciativa,Clubberize, que trabaja en unaapp ligada a la música electróni-ca y Sharing Academy, una plata-foma que interconecta profeso-res y universitarios.

Abierto al barrioPese a la compartimentación ensalas del edificio racionalistaconstruido en 1962 por AntoniBonet y Josep Puig, su estructu-ra no se ha tocado y los cables yconducciones de servicio están ala vista. “Lo que todavía se tieneque definir bien es el programade actividades abiertas o relacio-nadas con el barrio”, apunta An-drésManso, coimpulsor de Incu-bio. “No queremos que esté deespaldas al barrio y a sus veci-nos. Entendemos que se tienenque buscar fórmulas para querevierta en él”, explica Berta Su-reda, delegada de Cultura que yase ha reunido con los responsa-bles de la empresa y con los veci-nos.

La sala polivalente de la plan-ta baja, por ejemplo, podrá serutilizada por entidades del Con-grès, aclara Lee que también veclaro que las gradas son un sitioperfecto para hacer cine a la fres-ca en verano. Un espacio quetambién se anhela para algunasactividades de fin de semana, loque no es fácil de gestionar por-que no es de libre acceso. “Tam-bién queremos que la actividadde Incubio pueda ayudar a queentidades del barrio desarrollenalgún proyecto creativo”, apuntaBetlem Ayúcar, presidenta de laasociación de vecinos de Con-grès- Indians. “Estamos conten-tos con la nueva etapa del Canó-dromo, porque vuelve a tener vi-da y porque creemos que puedeser útil para un barrio que estárejuveneciendo”, añade. Todosesperan celebrarlo en una jorna-da de puertas abiertas que pro-bablemente se hará en dos o tressemanas.

Pianistarusa

Cuando se cumplen 10 años desde que los galgos dejarande correr en su pista, el edificio de la Meridiana abre comoun parque de investigación creativa vinculado a la cultura

El Canódromo empieza susegunda vida

ANNA GOURARI, PIANOObras de Chopin, Bach-Busoni,Gubaidulina y Prokófiev. Tempo-rada de conciertos Palau100Piano. Palau de la Música Catala-na. 9 de febrero.

XAVIER PUJOL

BLANCA CIA, Barcelona

Las salas de trabajo del Canódromo, vistas desde el exterior, en el acceso a las gradas. / GIANLUCA BATTISTA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

118000

47506

Diario

135 CM² - 12%

1570 €

8

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

espectacles DIUMENGE60 14 DE FEBRER DEL 2016

A rticle 471. He llegit un re-portatge sobre noves mi-llores en invents antics.

M’ha al·lucinat descobrir una paella que està connectada al teu mòbil i et diu quin producte hi has d’afegir a cada tempera-tura per aconseguir el plat per-fecte. També em va entusiasmar observar una rentadora que té una segona porta per poder-hi posar tot el que desitgis afegir a la bugada quan ja estigui en marxa. Fins i tot tens la possibi-litat de veure el vídeo del centri-fugat on line. Però potser el que més em va encantar, va ser... Val més que us ho expliqui després del mi-llor de la meva setmana. Tercer lloc. La juventud. El re-cord de La gran belleza fa que bus-quis Jep Gambardella en cada fotograma i el trobis en aquells germans de l’ànima que són Caine i Keitel. Segon lloc. Esto es agua, de David Foster Wallace (Random House). Brutal speech que et va directe al cervell, modificant el

teu món i l’aigua que ens envol-ta cada instant. Primera posició. Els grans cors del cine (Palau de la Música). Es-pectacular concert on l’Orfeó Català i la OSV van aconseguir el súmmum amb el tema Exsul-tate Justi de L’Imperi del sol. I el que més em va al·lucinar va ser veure una nevera que fe-ia fotos cada 15 minuts del que contenia dins, et deia què cadu-cava o què havies de reposar im-mediatament i ho comprava on line al súper. A més, la nevera es-tava equipada amb música en directe perquè escoltessis el que més t’inspira quan l’obrissis i quan la tancaves podies veure vídeos de Youtube a la part da-vantera. És un híbrid entre ésser esti-mat que et cuida, nevera, televi-sor i alta fidelitat. M’entusiasmen aquests in-vents, però això és un xoc total per a la generació que vam créi-xer al·lucinats amb la llum de dins de la nevera, o els que ens assèiem davant de la rentado-ra de petits per veure colors du-rant la centrifugació. Potser és perquè menys és més o simplement perquè més és massa. ¡Bon diumenge! H

Menys, més o massa

ALBERT

Espinosa

M’ha al·lucinat veure una nevera que cada 15 minuts fa fotos del que conté

deesi

El primer dels grans certàmens europeus

La Berlinale es rendeix davant Isabelle Huppert3L’actriu es postula com a candidata a l’Ós de plata per ‘Lo que vendrá’

tossuda que en alguns moments es percep una mica calculada. De fet, es trobaria a faltar certa desimboltu-ra si no fos perquè Hansen-Love tro-ba en tot moment alternatives més sofisticades per suggerir emocions, i perquè aquesta contenció connec-ta a la perfecció amb l’estil interpre-tatiu de l’actriu Isabelle Huppert, present en gairebé tots els plans del film. «No podria haver escrit la pel-lícula sense Isabelle, i això és una cosa que mai abans m’havia succe-ït», va afirmar la directora davant la premsa. «Estic segura que ella

és l’única persona que podia en-carnar aquest personatge, per la intel·ligència, l’espiritualitat i l’hu-mor que n’emanen». Si convenç els membres del jurat que presideix Meryl Streep, el paper proporciona-ria el seu segon premi interpretatiu a la Berlinale a Huppert, que a més al llarg de la seva carrera ja ha obtin-gut dos premis al Festival de Cannes i tres més en el de Venècia.

EXHIBICIÓ INTEL·LECTUAL / Lo que vendrá és una obra singular també perquè les pel·lícules que fan gala d’un intel·lectualisme tan desacomple-

xat no són freqüents –encara que en el cine francès, és cert, potser ho són una mica més–. Hansen-Love cons-trueix un univers en què són cons-tants les cites a Rousseau, Schopen-hauer i Adorno, i en què no hi ha di-nar o sopar que no es converteixi en discussió política. L’exhibició d’eru-dició pot arribar a resultar extenu-ant, però en tot cas no és gratuïta. La directora l’usa com a vehicle per cri-ticar la hipocresia de la generació a la qual ella mateixa pertany, molt procliu a donar lliçons d’integritat i compromís però no tant a predi-car amb l’exemple. H

Hi ha un motiu primor-dial pel qual Mia Hansen-Love s’ha convertit en un dels autors essencials del cine europeu en menys

d’una dècada com a directora: la se-va exquisida gestió de la diferència entre el sentiment i la sensibleria, entre convidar-nos a experimen-tar una emoció i imposar-nos-la. En pel·lícules com El padre de mis hijos (2009), Un amor de juventud (2011) i Edén (2014), la directora francesa ha parlat de forma molt íntima però in-creïblement discreta d’assumptes com la pèrdua, el desengany amo-rós, les il·lusions trencades i els ide-als perduts, i això exactament és el que torna a fer en el seu nou treball, rebut ahir a la Berlinale entre aplau-diments rotunds. Lo que vendrá és la història d’una professora de filosofia que veu com la vida que donava per suposada co-mença a esquinçar-se-li: el seu marit l’abandona per una dona més jove; la seva mare, a la qual l’unia una es-treta relació, mor inesperadament; l’editorial amb la qual treballa deci-deix deixar de publicar la col·lecció de llibres acadèmics que coordina, i la crisi econòmica i social que pateix França l’empeny a qüestionar-se els seus valors i implicació polítics. Tot això, diem, succeeix embolca-llat de subtilesa, sense moments de clímax ni més gestos de dolor i tris-tesa que alguna llàgrima apagada. La sobrietat de Lo que vendrá és tan

NANDOSalvà

BERLÍNEnviat especial

33 Isabel Huppert, a l’alfombra vermella de la Berlinale, abans de la projecció de ‘Lo que vendrá’, ahir.

AP / MARKUS SCHREIBER

Ira Sachs presenta ‘Little men’3L’última pel·lícula del cineasta nord-americà reflexiona sobre la gentrificació

N. S.BERLÍN ENVIAT ESPECIAL

Mai ha format part de la compe-tició oficial de la Berlinale, però tot i així el director nord-americà Ira Sachs és un dels cineastes favo-rits del certamen alemany. Aquí va presentar Forty shades of blue el 2005, Keep the lights on el 2012, El amor es extraño el 2014 i el seu úl-tim treball, Little men, ahir. I s’en-

tén perfectament la predilecció. A través d’aquestes pel·lícules, Sachs s’ha anat confirmant gradualment com un precís observador de les re-lacions humanes i, en concret, com un refinat explorador dels matisos dels llaços familiars, la identitat se-xual i la complicada naturalesa de l’amor. «Em fascinen els delicats vincles que les persones establei-xen entre si», assegura ell. «La llui-

ta per connectar amb els altres és, en la meva opinió, el tema més im-portant de tota la història de l’art», afegeix.

INFÀNCIA I AMISTAT / Aclamada fa no-més unes setmanes en el Festival de Sundance, Little men se serveix de la història de dos joves l’amistat dels quals es veu amenaçada pel conflicte existent entre els seus

FORA DE LA COMPETICIÓ OFICIAL

respectius pares –essencialment, a causa del preu pel lloguer d’un habitatge– per oferir una pene-trant reflexió sobre el fenomen de la gentrificació als Estats Units. «És un relat sobre la infància i so-bretot sobre l’amistat», explica Sachs. «En concret, aquella amis-tat infantil que tots recordem, la que ens ha quedat al cor amb el pas del temps». H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

513000

89794

Diario

266 CM² - 25%

7394 €

60

España

14 Febrero, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIUMENGE38 14 DE FEBRER DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaEl ‘revival’ d’una dansa LLL

bojos pel swing

La febre d’aquest ball es tradueix en una mitjana de 3,5 actes diaris a Barcelona

ISIDRE ESTÉVEZBARCELONA

Als Estats Units de la gran depressió, quan la llei seca era vigent i la gent no te-nia ni un cèntim per diver-

tir-se, van proliferar les maratons en què les parelles ballaven durant hores, dies o fins que queien extenu-ades. Tenien èxit perquè proporcio-naven als participants menjar, allot-jament i la possibilitat de guanyar premis en metàl·lic. Un món crua-ment retratat per Horace McCoy a la novel·la ¿Oi que maten els cavalls?, adaptada al cine per Sidney Pollack com a Danzad, danzad, malditos. Però ¿què ballaven aquella gent? Diversos estils que van néixer amb el swing jazz, amb noms com lindy hop, balboa, collegiate shag, boogie woogie o lindy charleston. Tot i que en els orígens el conjunt d’aquests estils de ball es coneixia com a jitter-bug, el terme ha caigut en desús i avui es parla de swing dance com a etiqueta genèrica que engloba els estils que es ballen al so de música swing.

L’INVENTOR DEL LINDY HOP/ Després de caure en l’oblit, a principis dels anys 80 es va començar a recuperar l’afi-ció per aquest ball als EUA. Frankie Manning, un ballarí pioner que des-prés de 30 anys treballant en una ofi-cina de correus va recuperar la glò-ria en la seva senectut, va ajudar a difondre una tradició gairebé per-duda fins a la seva mort el 2009. De Manning es diu que va ser l’inventor del lindy hop al Savoy Ballroom de Harlem, a Nova York (sala pionera a desafiar la segregació racial al per-metre que blancs i negres ballessin al mateix espai). El revival del swing va saltar dels EUA a Europa i, amb el canvi de se-gle, el virus va arribar a Barcelona, que en poc més d’una dècada s’ha convertit en una meca per als afici-onats. Un virus que s’ha irradiat a tot Catalunya (Sabadell, Terrassa, la Garriga o la Seu d’Urgell comp-ten amb comunitats ben actives de swing dancers), a autonomies veïnes,

com la valenciana, i que amenaça de colonitzar la capital espanyola, amb símptomes com la recent ober-tura a Madrid d’una sucursal de l’es-cola barcelonina Swing Maniacs. David de la Fuente, informàtic de 43 anys, és president de l’Associ-ació BCNSwing, activa des del 1999. Veu un paral·lelisme entre la precà-ria situació econòmica dels EUA de la gran depressió i el boom d’aques-ta escena a Barcelona, que va coin-cidir amb l’inici d’aquesta crisi sen-se fi. «La música és alegre, l’activitat és barata i gens excloent, així que potser no és casualitat que l’expan-sió de l’afició per aquests balls hagi coincidit amb un moment de crisi». Segons les seves dades, a Barcelona

hi ha activitats de swing 359 dies a l’any, amb una mitjana de 3,5 es-deveniments al dia. Qui no balla és perquè no vol. Calculen que la ger-mandat del swing barcelonina aglu-tina més de 5.000 ballarins habitu-als que assisteixen a escoles i a l’ata-peïda agenda d’activitats de ball que s’organitzen diàriament a la ciutat.

NO A LA ROBA RETRO // En pocs anys s’han obert més de mitja dotzena d’escoles especialitzades en swing. Hi ha classes per a nens a partir de dos anys d’edat. Encara que existeix una estètica vintage normativitzada associada a aquest ball, en general es reserva per a ocasions especials. El Joan, d’uns 40 anys, és un entusi-asta ballarí de lindy hop i descarta guarnir-se gaire per ballar per raons pràctiques: «Quan vaig a ballar he de portar cinc samarretes perquè les deixo totes suades al cap de poca estona, i s’ha de tenir un respecte per les companyes de ball. Imagi-na’t si hagués de portar cinc mudes de roba vintage. Com a màxim em poso una gorra i uns tirants», deta-lla amb un gran sentit comú. Cosa que no és cap obstacle per-què hagin sorgit comerços especia-litzats en aquesta estètica, com The Suspenders, una botiga itinerant de roba i complements per a hop-pers (que així és com s’anomenen els amants del lindy hop). Solen estar presents a molts dels mercats hips-ter que proliferen a Barcelona. Fins i tot hi ha un programa de ràdio, Va de swing, que cobreix la creixent es-cena i que es pot escoltar a diverses emissores locals o a través del seu podcast on line. Fins i tot acaba de sor-tir al mercat una cervesa artesana feta a Barcelona, la Piris Lindy Hop, que ret homenatge a aquest ball. Encara que la barreja de música i passos de ball és una fórmula tra-dicionalment associada a cultures juvenils més o menys transgresso-res, el swing és una afició transver-sal, per a totes les edats i molt cívica.

Hi ha uns 5.000 ballarins habituals i proliferen les escoles especialitzades

Passa a la pàgina següent

elS anYS 40

Balls entre halterofília i concursos de trampolíEncara que la febre actual per aquests balls es deu a influències foranes, després de la guerra civil Barcelona va acollir una animada escena de swing que va portar a cer-tes sales de la ciutat ballarins i or-questres que emulaven els desen-fadats balls importats dels Estats Units. Era, segons sembla, una es-cena bastant més canalla que l’ac-tual. Se sap, per exemple, que a la sala Amaya del Paral·lel, favorita dels barcelonins de mitjans dels anys 40, les festes de swing i altres «balls moderns» estaven capitane-jades per un grup de gitanos del carrer de la Cera coneguts com a Pollos Swing, entre els quals des-

tacaven el Freddy, el Patillas o el Me-lenas. Vestien el que llavors s’ano-menaven pantalons chanchullo, lluï-en tupè reptador i tenien reputació de ser galants i busca-raons a parts iguals. Acostumaven a reunir-se a La Cubana, el bar que hi havia al costat, abans de conquistar la pista, on les estrelles femenines responien per noms com la Blanca, la Bacilo o la Queca. BOXA I SWING / El teatre Gran Price, a la cantonada de Floridablanca i Casa-nova, oferia combats de boxa i torne-jos d’halterofília, però també va pro-gramar sessions de ball amb orques-tra i exhibicions de swing i boogie woogie a càrrec de ballarins experts

el passat canalla del swing a Barcelona

EL FESTIVAL MÉS VETERÀBarswingona se celebra des del 1998. La pròxima edició tindrà lloc entre el 19 i el 28 de març. L’abonament complet costa 235 € si no es compra amb antelació.

LLOCS INESPERATSEl Barcelona Lindy Exchange arribarà al setembre a la cinquena edició. Ofereix festes en llocs insospitats, com l’hospital de Sant Pau o el Maremàgnum.

CITES REGULARSUn diumenge al mes, la sala Apolo ofereix Swing a l’Apolo, amb la Barcelona Jazz Orquestra. Una altra sala on s’organitzen jams cada dijous és Almo2bar.

L’ESTRENADel 10 al 13 de març està prevista la primera edició del Cocoa Blues Exchange Barcelona, un festival promogut per BcnSwing i destinat a fomentar el ball a ritme de blues. A L’AIRE LLIUREEl primer i tercer diumenge de mes s’organitza Lindy al Parc, a la Ciutadella.

la guia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

513000

89794

Diario

1681 CM² - 158%

46734 €

38-39

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El ‘revival’ d’una dansa LLL

DIUMENGE 3914 DE FEBRER DEL 2016

Tampoc està connectada amb una escena nocturna especialment vi-vaç. És un ball per a tota la família, les activitats s’organitzen a hores compatibles amb una vida estruc-turada, és un bon exercici físic i s’hi coneix gent. Un ball de parella en què sovint es dóna la circumstància que hi ha més dones que homes, co-sa que es resol amb naturalitat for-mant parelles del mateix sexe o do-nant feina extra als ballarins mas-culins. Al ritme de hits com It don’t mean a thing, Sing sing sing o Shiny Stockings, la legió d’aficionats al swing s’han convertit en habituals del paisatge urbà barceloní, per la seva afició a reunir-se regularment en espais pú-blics per practicar els seus passos a plena llum del dia. El consens és que Barcelona s’ha convertit en la ciutat europea que aglutina més afició, tot i que la concentració europea amb més solera segueix sent el Herrang Dance Camp, que se celebra cada es-tiu a Suècia. H

Ve de la pàgina anterior

FERRAN SENDRA

Un grup de ballarins, en una vetllada de The Swing Ballroom a Almo2bar.

el passat canalla del swing a Barcelona

a mitjans dels 40. El saló Novedades, el 1952, organitzava concursos de balls swing per eliminatòries. A la zona alta també hi havia adeptes: a Piscinas y Deportes, que s’enorgullia d’albergar la piscina més gran d’Europa, hi alternaven els concursos de trampolí amb

competicions de swing amenit-zades per l’Orquestra Goya. Fins i tot l’elitista Palau de la Músi-ca oferia sessions matinals a fi-nals dels anys 40 en què es balla-va swing amb una orquestra fil-harmònica de 50 músics i orgue dirigida pel mestre Llorens. H

33 Il·lustració de la sala Amaya feta per Opisso.

AITOR LENIZ Propietari de Swingcats

I. E.BARCELONA

És propietari de Swingcats, una de les escoles de ball especialitza-des en els diferents estils de swing de més èxit a Barcelona, que actu-alment compta amb més de 900 alumnes a les seves aules. Aitor Leniz treballava a l’estudi d’un arquitecte tècnic quan va co-mençar a donar classes amb tres amics fa més d’una dècada. Leniz cantava a l’Orfeó Gracienc, i allà va començar a organitzar classes de swing. En dos trimestres ja te-nien vuit grups. Avui el ball s’ha convertit en el centre de la seva vi-da i en la seva feina a temps com-plet.

¿L’escena del swing barcelonina és una moda passatgera?La salsa va arribar en el seu mo-ment i es manté, tot i que ja no està tan de moda. I en el cas del swing, encara que ja hem passat el moment de màxima expansió i ara hi ha una gran oferta de clas-ses en centres cívics i en escoles no especialitzades, segueix crei-xent el nombre d’activitats i se-gueix sent una escena molt viva.

¿El dress code és recomanable per ballar swing?Molta gent pensa que el swing es-tà associat a una estètica determi-nada, però jo no hi estic d’acord. Hi ha esdeveniments en què la gent es vesteix de forma més ele-gant o amb estil vintage, però no és el més habitual. A la majoria de trobades, la gent escull roba còmoda i de carrer.

¿Al swing s’hi arriba des d’altres dis-ciplines de ball o la majoria dels seus alumnes són neòfits? Hi ha de tot. La majoria són persones que no procedeixen d’altres balls, tot i que sempre hi ha excepcions.

¿Per què no hi ha una gran sala de ball especialitzada en aquest estil a Barcelona? Les escoles organitzen moltes acti-vitats pròpies, i per un altre costat a les sales de ball i discoteques els inte-ressa que el públic consumeixi com més millor. Els ballarins de swing van sobretot a ballar, així que passen poc temps a la barra. De totes mane-res, hi ha esdeveniments regulars en llocs com la sala Apolo o Almo2bar.

¿Hi ha ballarins professionals en l’escena barcelonina? Hi ha professors de la nostra esco-la que han guanyat campionats de ball, però a mi personalment no m’agrada competir, prefereixo en-senyar i disfrutar del ball. Ja hi ha gent que es guanya la vida amb ai-xò, tot i que la majoria compaginen classes amb altres feines.

El lindy hop és l’estil més conegut del swing. ¿Però quin és el seu ori-gen?Frankie Manning va inventar el nom del ball a la sala Savoy de Har-lem, a Nova York. Va crear un pas de ball acrobàtic amb un salt (hop, en anglès) i se’l va batejar amb el nom de lindy hop en homenatge a Char-les Lindbergh, el famós pilot que va saltar per primera vegada l’oceà At-làntic i que en aquella època era una autèntica celebritat. H

«No interessem a discoteques, anem poc a la barra»

33 Aitor Leniz ensenya swing a 900 alumnes a l’escola Swingcats.

FERRAN SENDRA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

513000

89794

Diario

1681 CM² - 158%

46734 €

38-39

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EN LA WEB DE LA RAZÓN

CARTAS DE LOS LECTORES

En un lugar solitario

)En su película «La vaquilla» Berlanga nos describía esa realidad perenne de España, o sea, el cainismo, el

desencuentro, y esa falta de capacidad negociadora que impide que la carne de lo que resulta ser un toro se aproveche, y permitiendo, contrariamente al sentido común, que al fi nal se pudra. Esa analogía «berlangariana» se muestra pertinaz. Ahora se intuye la soledad de Rajoy, a pesar de que ha sido el líder más votado por los españoles, ese es un dato. Otro dato: fue Sánchez el que le llamo «indecente», y el que, en el debate, entró en lo personal y en lo tabernario. Fue Sánchez el que después de las elecciones le negó 17 veces. Rajoy se encuentra en un lugar solitario, donde su conciencia de hombre de Estado le hace percibir los peligros que acechan a España: el freno a la recuperación económica, el independentismo catalán, y la «venezolanización» de España que pretende Iglesias. El PP y, por extensión, el centro derecha, nunca ha sabido manejar la propaganda. Verbigracia, sin pretender disculpar que en el PP hay algunos corruptos, no son ni más ni menos que los que hay en el PSOE. Entonces, ¿por qué da la sensación de que sólo en el PP hay corruptos? Ahora, Sánchez acude al sentido de Estado de Rajoy para reclamarle, mira por dónde, que hace falta un gobierno presidido por él mismo. Cuando debería ser a Rajoy, al que le correspondería, por ser el más votado, reclamarle a Sánchez el sentido de Estado sufi ciente para que al menos se abstuviese en su investidura. Sánchez ha conseguido llevar la gobernabilidad de España a tierra de nadie, que es también un lugar solitario y, una vez más, es ese toro que los dos bandos prefi eren dejar que se pudra, antes que repartir su carne para provecho de todos. España no se encuentra en un lugar solitario, España es ese lugar solitario, que demasiados quieren destruir.

José María Lorente / Valencia

La chapuza de la línea 9

)Ver a los dirigentes del gobierno catalán ponerse medallas en la inauguración de la línea 9 del metro de Barcelona

produce cierta indignación. La construcción de esta obra ha sido de todo menos ejemplar. En el aspecto técnico ha habido improvisación y prisas que desembocaron en el accidente del Carmelo. Ha estado bajo la continua sospecha de la corrupción del «3%» y, según el juez del Caso Palau, las constructoras han pagado mordidas millonarias a Convergència. Y, como guinda, su coste es escandalosamente alto: el metro de Barcelona al aeropuerto de El Prat ha costado 16.000 millones, el doble que toda la línea AVE de Barcelona a Madrid. La obra más importante de la Generalitat de Cataluña ha sido un lamentable espectáculo de mala gestión que nos tocará pagar a todos.

José Aparicio / Barcelona

Medidas respecto a la contaminación

) La contaminación que el ser humano está generando afecta directamente a la Tierra y destroza todo ecosistema

llevándonos irrevocablemente a la destrucción absoluta del planeta. Esta situación mueve pocos hilos a la hora de buscar una solución al problema por parte de las instituciones políticas. Creo que este asunto es de mucha importancia. Si a esto no se le busca un remedio de inmediato, puede que entremos en un estado de no retorno, en el que lo único que nos quepa esperar sea ver cómo la Tierra va directa a un exterminio creado y garantizado por la raza humana. Hay que promover la concienciación ciudadana y que cada cual busque su pequeño lugar en la tarea diaria de hacer de este planeta un lugar más limpio y habitable.

Rosa M. Robledo / Valencia

Su correo a c/Josefa Valcárcel N. 42. Madrid 28027 Correo electrónico opinion@larazon.es

po

r J

uli

o M

eri

no

1349Aquella jornada del 14 de

febrero de 1349 más de

2.000 judíos fueron que-

mados vivos en la ciudad

francesa de Estrasburgo.

Se les acusaba de haber

propagado la Peste Ne-

gra o «Gran Muerte» y de

haber envenenado fuen-

tes y pozos con el único

fi n de exterminar a los

cristianos. La mecha que

encendió el fuego fue la

confesión bajo tortura de

un judío llamado Ajimet,

que reconoció haber

tirado un veneno en un

pozo del que se abastecía

el pueblo por órdenes del

rabino Peydet. Eso fue

sufi ciente para iniciar la

persecución más feroz

de la Edad Media, pues

además de la quema ma-

siva de aquellas pobres

gentes en una plataforma

de madera a los supervi-

vientes que consiguieron

escapar del fuego se les

prohibió pisar el país du-

rante los próximos 100

años.

EL R

ET

RO

VIS

OR

LO MÁS COMENTADO

LO MÁS VISTO

La media hora que duró la reunión entre el presiden-te del Gobierno en funciones, Mariano Rajoy, y el

líder socialista, Pedro Sánchez, sirvió para ratifi car la situación de bloqueo en la relación entre PP y PSOE en lo que afecta a la conformación del nuevo Gobierno.

Miguel Bosé vive en Panamá junto a sus cuatro hijos, nacidos de un vientre de alquiler. Su situación

económica, tras sus fracasos empresariales, no es muy boyante, por lo que no ha dudado en vender su colec-ción de arte.

LO MÁS COMPARTIDO

El presidente de Ciudadanos ha acusado a Rajoy de «pensar más en su agenda personal que en España»

y ha llamado al PP a decir «si quiere quedarse fuera de esta segunda Transición, en un rincón pensando en la agenda personal de su presidente.

¿Cree que ha sido positivo el encuentro de Mariano Rajoy y Pedro Sánchez?

LA

EN

CU

ES

TA

HAN VOTADO

4.818 PERSONAS

SÍ

NO

16%

84%

¿Cree que Pedro Sánchez y Pablo Iglesias han fi rmado ya un pacto «bajo cuerda»?

LA PREGUNTA DE MAÑANA

INSENSATECES

María José NAVARRO

14-F

El otro día me llegó al móvil un anuncio para San Valentín. A mi móvil me llegan cosas sorprendentes y que delatan a mi compañía telefónica porque no tiene ni la más remota idea de cuáles son mis gustos y afi ciones. Que no digo yo que no me salten alertas por otras cosas peregrinas de las que me tienen pillada por el mail, pero es que mi compañía es una fenómena para mandarme opciones extrañas. Por ejemplo, me invitan a visitar el Bernabéu, la sala de trofeos, el vestuario, y de remate me ofrecen entrar en un sorteo de una camiseta fi rmada por Sergio Ramos. Lo siguiente será una cámara de gas o la clínica del Doctor Mengele, como si lo viera. Mi compañía telefónica me llama de vez en cuando a través de esas operadoras con acentos suaves y educados que te sacan de tus

casillas, capaces de venderte un contrato de mantenimiento cuando das una queja por el mal funcionamiento de su servicio de mantenimiento. Y entonces tú te muerdes la lengua y tratas de ser todo lo amable que te permite la imagen de verte recibiendo una camiseta fi rmada por Sergio Ramos. Y respiras hondo y te dices: pudo ser peor, pudo ser la camiseta de Álvaro Arbeloa, sé maja con esta chica que no tiene ninguna culpa y cuando cuelgue te pones una plancha caliente en un muslo y se te pasa el cabreo. Total, que para rematar de cabeza, mi compañía telefónica me manda el siguiente mensaje: «Oferta San Valentin. Diez euros gratis en tus fl ores a domicilio. Código: TRUELOVE. ¡Reserva ya!». Y me dije: qué leche, me voy a mandar un ramo a mí misma. Porque hoy, amigos y amiguitas, se celebra esa cosa tan patética y tan rancia que es el Día de los Enamorados. Muy patética y muy rancia, pero que si te cae un regalo te rilas de gusto. Si pudiéramos salir en la tele con la cara pixelada lo diríamos: me gusta, sí, me gusta, qué pasa. Tampoco con fl orituras y poemas, eh, que luego se nos va la mano y nos damos mucha vergüenza. Una cosa sobria y tranquila. Lo más parecido al amor.

SI PUDIÉRAMOS SALIR EN LA TELE CON LA CARA PIXELADA, LO DIRÍAMOS: ME GUSTA, SÍ, ME GUSTA, QUÉ PASA

12 Domingo. 14 de febrero de 2016 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PUNTO DE MIRA

236000

95588

Diario

103 CM² - 10%

3003 €

12

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El segundo registro de la sede del PP en poco más de dos años, esta vez rastreando una posible fi nan-ciación ilegal de los populares madrileños, es el último eslabón de una de las muchas investigacio-nes judiciales por corrupción que mantienen en un continuo sobre-salto al partido en el gobierno. Lejos queda aquel febrero de 2009 que marca el comienzo de la ins-trucción del «caso Gürtel» por el juez Baltasar Garzón, la trama co-rrupta encabezada por el empre-sario Francisco Correa que, por ahora, sentará en el banquillo de la Audiencia Nacional, el próximo octubre, a tres ex tesoreros de la

formación, Ángel Sanchís, Álvaro Lapuerta y Luis Bárcenas, con el PP y la ex ministra Ana Mato como partícipes a título lucrativo.

Es la segunda preocupación de los españoles, tras el paro, y el año pasado, según el último informe de Transparencia Internacional, nuestro país registró el peor dato de percepción de la corrupción de su historia. Los casos de corrup-ción marcan la agenda política, condicionan pactos de gobierno y renuevan periódicamente las promesas de tolerancia cero de los cargos públicos, plasmadas en

programas electorales que el tiempo tiende a convertir en ino-perantes para frenar nuevos ca-sos. La larga nómina de investiga-dos por delitos de corrupción (que supera ya los 2.000) ha dado alas a las formaciones emergentes, autoerigidas en arietes contra cohechos, prevaricaciones y fi -nanciaciones ilegales.

Basta con echar un vistazo a los informativos para comprobar en qué medida las noticias sobre casos de corrupción impregnan diariamente la actualidad. Gürtel, Púnica, ERE, Acuamed, Nóos,

Palma Arena, Bárcenas, Pujol, Tres por ciento... El abecedario es lo sufi cientemente prolijo como para haber agotado hace tiempo la perplejidad ciudadana.

Por si fuera poco, las interferen-cias entre decisiones judiciales y actuaciones políticas han provo-cado coincidencias que han soli-viantado a los partidos afectados. Así sucedió en noviembre de 2014, cuando el auto del juez Pablo Ruz dando carpetazo a la investiga-ción de la primera época de la «trama Gürtel» acarreó la dimi-sión de la entonces ministra Ana

Mato horas antes de que Mariano Rajoy compareciese en el Congre-so para anunciar un paquete de medidas legislativas contra la co-rrupción. O en abril del pasado año, cuando la declaración como imputados de Chaves y Griñán en el Tribunal Supremo en el caso de los ERE puso en un brete a Susana Díaz mientras negociaba su inves-tidura y tanto Ciudadanos como Podemos le reclamaban insisten-temente la dimisión de ambos. Y, más recientemente, el pasado jueves. Ese día, mientras Esperan-za Aguirre ultimaba su interven-ción en la comisión de la Asam-blea sobre corrupción política, agentes de la Unidad Central Ope-rativa de la Guardia Civil entraban

R. C. - Madrid

Bárcenas se sentará en el banquillo

en octubre por la «trama Gürtel»

Jordi Pujol Jr., investigado por

delito fi scal y blanqueo

Manuel Chaves declarará en abril en

el Supremo por el caso de los ERE

Griñán está imputado por el fraude

en las ayudas a parados

Matas está imputado en varias

causas por delitos de corrupción

La factura política de la corrupciónLa investigación al PP de Madrid por fi nanciación ilegal es la última de una larga lista de causas judiciales con los partidos en el punto de mira

ESPAÑA SEMANA DECISIVA PARA LA INVESTIDURA LA ACTUACIÓN JUDICIAL

No entendía que podía haber pasado puesto que Rubio era un viejo socialdemócrata, culto, rico, y con unos ahorros ocultos tiran-do a miserables.

Corrupsoe 2. Felipe y su minis-tro Carlos Solchaga citaron en Moncloa al Gobernador para someterle a un tercer grado del que dedujeron que les habíamentido, y el entonces presiden-te organizó una cacería llamativa de Rubio para contrarrestar lo que llamaba «opinión publicada» y luego «sindicato del crímen» que acuñó el término «Corrup-

soe» para defi nir la situación declinante del socialismo.

González nunca fue inde-cente, como supondría Pedro Sánchez, ni se corrompió, aun-que cometiera errores gravísi-mos como su entendimiento de la defensa del Estado en las cloacas y su errático tratamien-to del terrorismo etarra. Tam-poco el PSOE era un partido signado por la corrupción, pero a él se apuntaron arribistas aspirantes exitosos a medrar con dinero público.

Todo comenzó con el desdi-chado referéndum sobre la OTAN que el PSOE propuso en la oposición y negó desde el

perfecta para ello dado el trasiego de dinero negro internacional para levantar de la nada partidos y sindicatos. Instalado Felipe González en La Moncloa me ex-patrié por años a América desen-tendiéndome de la política y entregándome al agradable es-pectáculo del desmantelamiento de las dictaduras militares en el Cono Sur. A mi regreso creí pisar otro planeta al ver encarcelado al Gobernador del Banco de Espa-ña, el Mariano Rubio que fi rma-ba la moneda, por mantener cuentas opacas al fi sco.

EL «CORRUPSOE» DE LOS AÑOS 80MARTÍN PRIETO

dialéctica política basada en la limpieza iniciática de cada ama-necer impide, además, corregir los errores que se van acumulan-do como estratos. La corrupción política es una placa tectónica sobre la que esta-mos posados desde 1.982 y que provoca seísmos a derecha e iz-quierda, sin distinción. Paradóji-camente la Transición, a la que las izquierdas denostan y hacen befa, fue cualquier cosa menos corrupta y no se dieron casos escandalosos de enriquecimien-tos ilícitos, dándose la ocasión

Resulta intelectualmente dañi-no utilizar la Historia, o las he-merotecas, para navajear al ad-versario, pero es letal ignorar el pasado so pena de volver a repe-tirlo como astracanada. Los di-chos, ciertos pero villanos, de «más eres tú» o «apártate que me tiznas, le dijo la sartén al cazo» no resuelven el problema de un pequeño segmento social que ha dado en la corrupción como escalera de progreso personal. El adanísmo maquiavélico o sim-plemente ignorante de una

20 Domingo. 14 de febrero de 2016 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

236000

95588

Diario

1491 CM² - 144%

43250 €

20-21

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

en la sede del PP en la calle Géno-va en busca del ordenador del antiguo gerente de los populares madrileños Beltrán Gutiérrez.

PP: DE GÜRTEL A ACUAMED

La «trama Gürtel» ha sido, sin duda, la peor pesadilla judicial del PP en estos últimos años. Pero no la única. La investigación que sentará en el banquillo en octubre a sus tres ex tesoreros destapó en su día los supuestos pagos en «B» en la formación, que el juez Ruz dio por acreditados (por el pago en dinero negro de parte de la reforma de su sede en Madrid) en la causa de los «papeles de Bárce-nas», pendiente aún de conocer fecha de juicio.

No menos secuelas ha dejado en los populares la «trama Púnica» –que mantiene en la cárcel a su ex secretario general en Madrid Fran-

cisco Granados–, en la que el juez Eloy Velasco investiga ahora una posible fi nanciación ilegal del PP madrileño rastreando pagos del empresario Javier López Madrid.

Mientras los casos de corrup-ción en Baleares han llevado ya a prisión (por una de las secuelas del «caso Palma Arena») al ex pre-sidente del Govern Jaume Matas –inmerso en una ristra de causas por corrupción, incluido el «caso Nóos» por sus convenios con el Instituto Nóos de Iñaki Urdanga-rín y Diego Torres–, en Valencia la última operación de la Guardia Civil acarreó la detención, entre otros ex altos cargos, de Alfonso Rus, ex presidente de la Diputa-ción, y ha situado en el punto de mira a la ex alcaldesa Rita Barberá ante una posible fi nanciación ilegal del PP valenciano.

El procesamiento del ex minis-tro Rodrigo Rato por apropiación

indebida en el caso de las «tarjetas black» y las investigaciones contra él por la fusión y salida a bolsa de Bankia y por posibles delitos fi s-cales y de blanqueo también han pasado factura al PP.

La última investigación por corrupción vinculada a los popu-lares es el «caso Acuamed» –que ha saltado en plenas negociacio-nes de investidura–, una supuesta trama de sobornos (incluidos implantes de pelo y viajes a Tur-quía) a altos cargos de la empresa pública dependiente del Ministe-rio de Agricultura que provocó la dimisión del subsecretario de Presidencia, Federico Ramos.

«ERE», EL LASTRE DEL PSOE

Los más de 850 millones de euros en los que la jueza Mercedes Alaya cuantifi có el fraude de los ERE –las ayudas para el empleo gestiona-

das por la Junta de Andalucía– han sido el principal lastre del PSOE en las investigaciones judiciales por corrupción. De hecho, provocó las dimisiones de los ex presidentes Manuel Chaves y José Antonio Griñán, mentor de Susana Díaz, que cuentan los días para su de-claración en abril como investiga-dos ante el Tribunal Supremo.

El «caso Campeón» –una pre-sunta trama de obtención de subvenciones a cambio de comi-siones a cargos públicos– también trajo de cabeza al PSOE por la im-plicación de su ex ministro José Blanco, aunque fi nalmente el Su-premo archivó su imputación por tráfi co de infl uencias pese a que el instructor de la causa había pro-puesto sentarle en el banquillo.

El PSOE gallego también se ha visto salpicado por el «caso Poké-mon», otra trama corrupta en la adjudicación de servicios públi-

cos que afecta igualmente a ex altos cargos del PP y BNG.

CIU, LA SOMBRA DEL 3%

La investigación sobre el pago de comisiones –el ya célebre 3% de-nunciado por el ex president Pas-qual Maragall– a cambio de adju-dicaciones públicas del juez de El Vendrell mantiene en vilo a la for-mación soberanista (sobre todo tras la detención de su tesorero Andreu Viloca), que además ha visto cómo su cofundador Jordi Pujol declaraba esta semana en la Audiencia por blanqueo. Dos de sus más estrechos colaboradores como president, Lluís Prenafeta y Macià Alavedra, se sentarán ade-más en el banquillo por el «caso Pretoria» por supuesta corrupción urbanística. CiU ya se vio salpicada por el «caso Palau», que acarreó el embargo de sus sedes.

Francisco Granados está en prisión

por la «operación Púnica»

El ex presidente Pujol, investigado

por blanqueo en la Audiencia

El «caso GAL» llevó a la cárcel al ex

secretario de Estado Rafael Vera

El ex director de la Guardia Civil Luis

Roldán terminó en prisión

ESPAÑA LOS PACTOS DE INVESTIDURA LA ACTUACIÓN JUDICIAL

El ex diputado Josep Maria Sala,

condenado por el «caso Filesa»

Finalmente el lúcido socialista valenciano, Antoni Asunción, asumió el cargo y tras contemplar el contenido de los cajones de-despacho, dimitió con la excusa de que Roldán había huido del país.

Corrupsoe 3. Estos y muchos otros sucesos de patio de moni-podio ocurrieron ayer aunque parezcan pasto de una memoria

memoria nadie te puede juzgar porque los delitos los comete el cerebro. A ello habría que sumar la guerra sucia, los asesinatos selectivos o caprichosos y el fu-nesto empleo de fondos reserva-dos para fi nanciar policías por-tugueses, «barbouzes» de la OAS (Organización del Ejército Secre-to) y sicarios de la mafi a marse-llesa. La corrupción se recortará cuando funcione de verdad y en tiempo real el tribunal de Cuen-tas, y cuando todos los partidos la acoten de común acuerdo. ¿El PSOE es intrínsecamente co-rrupto?: no. ¿Y el PP?: tampoco. Más lecturas y menos palabrería mitinera de política de arrabal.

selectiva. No es aconsejable mi-rar permanentemente por el retrovisor pero tampoco arran-carlo de la carrocería como se ha hecho desde el zapaterísmo. El PSOE se acogió a la derrota elec-toral de Almunia como aguama-nil para quitarse la corrupción de las manos aduciendo que con ello ya pagaban un precio políti-co, pero renunció a analizar las causas de tal mancha en la mo-ralidad socialista. Aznar y el PP tuvieron el buen tino, al llegar al Gobierno de no desclasifi car los papeles secretos que afectaban al PSOE, detalle que también ha sido olvidado.

Ya se sabe que si pierdes la

Navarra, Gabriel Urralburu y su bellísima esposa, fueron conde-nados por limpiar las arcas fora-les, y ya el cómic rocambolesco de Luis Roldán, Director General de la Guardia Civil, superó los límites de lo imaginable, y no solo por el dinero apañado, que fue incontable. Lo peor es que Felipe estuvo a las doce menos cinco de hacerle ministro del Interior, en sustitución de José Barrionuevo, cesado como cor-tafuegos y luego condenado a prisión junto a su secretario de Estado, Rafael Vera. González parecía no conocer siquiera a los suyos y carecía de una buena ofi cina de recursos humanos.

Gobierno. Para pagar esa cam-paña innecesaria el partido se entregó a extorsionar empresas públicas con informes inexisten-tes con el resultado de ser el único protagonista político con-denado en sentencia por fi nan-ciación ilegal. Tal como ahora a Rajoy se cumplió en Felipe la máxima de que lo que puede ir mal irá a peor, y toda la política gubernamental olió a podrido.

Por una permuta de edifi cios se tuvo que echar tierra sobre la Presidenta de la Cruz Roja, y re-sultó que la Directora del Boletín Ofi cial del Estado encarecía en benefi cio propio el precio del papel. El Presidente socialista de

LA CORRUPCIÓN SE

RECORTARÁ CUANDO

FUNCIONE DE

VERDAD EL TRIBUNAL

DE CUENTAS

21LA RAZÓN • Domingo. 14 de febrero de 2016SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPAÑA

236000

95588

Diario

1491 CM² - 144%

43250 €

20-21

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

D on Pedro Calderón de la Barca, aquel madrileño bachiller de derecho ca-nónico, jugador y mujeriego, aquel trueno que acabó haciéndose sacer-

dote de la Tercera Orden de San Francisco, lo tenía bastante claro: «La olla podrida es la prin-cesa de los cocidos», dijo. Por algo sería.

Este plato, el más emblemático de la época, parece que tiene en la provincia de Burgos su cuna. Poco importa. Plato poderoso para pode-rosos. Plato de difícil digestión y fácil receta.

Un poco de aquí, un poco de allá, lo mejor de cada despensa, todo mezclado, todo revuelto y todo en la misma olla, para luego, y como de-cía Covarrubias, cocerlo todo muy despacio: «…que casi lo que tenga dentro venga a desha-cerse, y quedar como la fruta que se madura de-masiado».

Y así no es de extrañar que ante los amores que este plato desataba y la devoción que ins-piraba, Sancho Panza lo pidiera, aunque eso le costase la regañina de don Pedro, su galeno, «... aquel platonazo que está más adelante vahan-do que me parece es olla podrida, que por la di-versidad de cosas que en tales ollas podridas hay, no podré dejar de topar con alguna que me sea de gusto y provecho…» (1).

Y es que en el fondo Sancho, que es la repre-sentación cervantina del pueblo llano, sabe que esa olla inmejorable es España, un «totum re-volutum» de ingredientes maravillosos, que todos unidos dan como resultado una mezcla mucho mejor que cualquiera de sus compo-nentes aislados.

Ingredientes tales como esas deliciosas alu-bias castellanas, por burgalesas, de Ibeas de Jua-rros, o esos garbanzos zamoranos de Fuente Saúco (que tampoco digo yo que sean cosa in-significante), esas dulces verduras de las huer-tas riojanas, esa sosa, grasosa y picosa morcilla de Burgos y esas pancetas y costillas y patas y orejas de los cochinos de mi Extremadura del alma, tierras extremas del Duero, donde antes nacían aquellos dioses que conquistaron Amé-rica. Olla podrida. España.

Pero les he engañado, lo confieso. Un poco más arriba les he dicho que, aunque antiguo, este era un guisote inmejorable… y ya no es cierto. La modernidad nos ha llevado a empeo-rar nuestra tradicional olla podrida con inno-vaciones, con nuevas recetas y componentes, nuevos usos y costumbres, con un poco de todo, con lo peor de cada casa, bien mezclado y bien revuelto, todo hirviendo en esa misma olla,

antigua y sufrida, que es España, «cociéndose todo muy despacio, que casi lo que tiene den-tro viene a deshacerse, y quedar como la fruta que se madura demasiado».

Moderna olla podrida… y bien podrida. Co-cinada en los fogones miserables de algunas al-mas codiciosas que mezclan poder temporal con ruindad, descaro y desvergüenza eterna. Una receta tan asquerosamente actual y tan desgraciadamente habitual como la que ha ser-vido para, presuntamente, cocinar esos Cursos de Formación del PSOE en Andalucía, y ese caso Pujol de CIU, y ese caso Palau del CDC, y esa operación Púnica, y esa Gürtel, y ese Bárcenas del PP, y ese caso Nóos, y esas tarjetas negras de Bankia, y ese Blesa, y ese Rato, y esa Taula valenciana y… y… y no sigo porque, lamenta-blemente, esta sí que es hoy la olla podrida de nuestra España. Actual, bien actual y bien po-drida… para nuestra desgracia y tristeza.

Y ya ven ustedes, en esto ha quedado aque-lla «princesa de los cocidos», aquella olla de la que ya su doctor prevenía al buen Sancho «– ¡Absit –dijo el médico–. Vaya lejos de noso-tros tan mal pensamiento: no hay cosa en el mundo de peor mantenimiento que una olla podrida». (1) Y razón llevaba el galeno, porque no hay cosa en el mundo de peor entendimien-to que una olla tan podrida como está la nues-tra.

Y aunque parezca que cada uno de los ingre-dientes son casos aislados y que conocerlos pa-rece servir de poco, que a nadie se le olvide que no hay ladrón sin encubridor y que a cada cer-do le llegará, de una u otra forma, su San Mar-tín, porque ya son muchos los que, como el ga-leno de Sancho, al ver la olla tan podrida co-mienzan a gritar: «–¡Atrás!– …que vaya lejos de nosotros».

Una desgracia, una verdadera desgracia. Y aquí lo dejo, pero no sin añadir que bueno se-ría que lo antes posible se fueran retirando las ollas de las lumbres, porque el pueblo español, en su inmensa mayoría honrado y cabal, no se merece sufrir los desmanes, desafueros y tro-pelías que de la mano de esta pandilla de sin-vergüenzas está sufriendo. Así de sencillo, como una vulgar olla podrida de aquellas de hace seis-cientos años.

Hasta el domingo que viene, si Dios quiere, y ya saben, no tengan miedo.

(1) «El Quijote» (Libro II. Capítulo XLVII). Donde se prosigue cómo se portaba Sancho Panza en su gobierno).

Nueva recetaCARAS, CARETAS Y CAROTAS

JULIO ARMAS

Reflexiones de un abuelo Nosotros no fuimos los que hemos elimina-do... La melodía musical, el talento y la crea-tividad de las obras artísticas, la buena voz a la hora de cantar, el orgullo por nuestra apa-riencia exterior, la cortesía en el hablar, el romance con las relaciones amorosas, el com-portamiento con la pareja, la responsabili-

dad de la paternidad, la unión de la familia, el aprendizaje y el buen gusto por la cultu-ra, el sentimiento de patriotismo.

No hemos sido nosotros los que abolimos: la urbanidad en las escuelas y ciudades, el buen comportamiento intelectual, el refi-namiento del lenguaje, el gusto por la bue-na literatura, la prudencia en el gastar, la am-bición por querer ser alguien en la vida...

No ha sido nuestra generación la que im-puso: la falta de respeto por los demás, la vul-garidad y la grosería, la falta de solidaridad en la calle, en las escuelas, en los hospitales; el sentirse orgulloso de haber sacado a Dios de nuestras vidas.

Nosotros no acabamos con el respeto por los demás: en especial por las mujeres y los ancianos, ni tampoco fuimos los que elimi-namos la paciencia y la tolerancia de nues-tras relaciones personales, ni de nuestras en-tusiasmo con los demás.

Aún puedo reírme de las críticas, a pesar de que muchas veces me cueste oír bien y entender lo que dicen de mí. Algunos pen-sarán que me he vuelto un cascarrabias o un intransigente. Pues no..., simplemente es que creo que tengo edad para decir que hay

muchas cosas que ya no me agradan... Como los embotellamientos del tráfico, las multi-tudes, la música alta, los niños gritones y mal educados, los jóvenes mal hablados y peor educados que creen saberlo todo y con-testan airados y con malos modales, los pe-rros que ladran incesantemente, los dueños de los perros que los sacan a cagar a las ace-ras, las filas eternas..., pero no os quiero can-sar porque diréis que soy un viejo gruñón. Pero eso si, tengo intención de seguir disfru-tando de mi vida, la vida que Dios me dio, respetando a los otros y deseando que los de-más me respeten.

Sólo las personas mayores podemos en-tender esto. También pienso que no hay re-gla sin excepción. RICARDO LALINDE LÓPEZ

cartas@larioja.com

· Las cartas no deberán superar las quince líneas (1.000 caracteres con espacios) y tendrán que incluir el nombre, apellidos, dirección y un número de teléfono del remitente. Diario LA RIOJA se reserva el derecho a extractarlas. Correo electrónico: cartas@larioja.com

CARTAS AL DIRECTOR

A mí me encantan mis sobrinos, como a todo el mundo imagino, quizás porque son una versión mejorada de mis hermanos, tan

peinaditos, tan arregladitos, con tantos ju-guetes. Es como si la vida me diera una se-gunda oportunidad. Yo jugué mucho con mis hermanos porque soy la mayor pero no era capaz de disfrutarlo pues lo hacía por ayu-dar a mi madre, por obligación. Y no me daba cuenta de la alegría y energía que aportaban a mi vida. Así que, como digo, mis sobrinos son una segunda oportunidad.

Cada vez que voy de vacaciones reúno a los que en ese momento están en el pueblo y organizo una excursión cultural. Somos ya famosos en los baños árabes y en el museo arqueológico con la reproducción de la Dama de Baza. Por supuesto no falta en el progra-ma la Heladería Los Valencianos con sus po-los de sabores y la confitería de Don Emilio Castellanos, verdadera joya con su artesona-do de madera y sus suspiros de nata. Ni que decir tiene que lo pasamos genial y que des-de que llego lo primero que me dicen es:

–Tita Piedad, ¿cuándo hacemos la excur-sión?

Podría escribir una columna sobre cada uno de ellos, pero reconozco que tengo de-bilidad por mi sobrino Esteban, quizá por-que él también es el mayor de cinco herma-nos. Se trata del cuarto Esteban Valverde, como su padre, su abuelo y su bisabuelo. Es-teban no llama la atención, no es especial-mente guapo ni hablador y estoy segura de que no lo seleccionarían en ningún casting por ser demasiado normal. Sin embargo, tie-ne algo que llamó poderosamente mi aten-ción y que les quiero contar. Una de esas ve-ces, no tendría más de diez años, los dos íba-mos detrás del grupo hablando cuando me dejó con la palabra en la boca, y encomen-dándome al pequeño que llevaba de la mano, salió en busca de su otra hermana, Elvira, que había cruzado la calle repentinamente.

Esteban le regañó como un verdadero pro-fesional de la educación, con energía y cla-ridad.

–Elvira, no puedes cruzar la calle sin mi-rar.

– Es que quería beber agua

– ¿Ah sí? Pues el agua no se va a terminar y si te pilla un coche sí que se acaba todo.

– Es que quería llegar la primera. Y con una inteligencia que yo descono-

cía le contestó: – Eso es de tontos, querer llegar el prime-

ro, es de tontos. Resulta que Esteban, a su corta edad, era

un gran filósofo. ¡Qué bien me hubiera ve-nido a mí en la infancia alguien que me ex-plicara algo tan simple!

Elvira le miró dándole la razón y cuando ya los otros niños se arremolinaban en tor-no al caño para beber, el filósofo me cedió su turno, porque también era un caballero.

– Tita, bebe tú antes que eres mayor. Entonces me di cuenta de que Esteban

no sólo era un pedagogo y un sabio, sino una persona que se preocupaba por el bienestar de los suyos, eso tan antiguo que se llama responsabilidad. Y pensé que, quizás, en la vida, no será el primero pero seguro llegará muy lejos.

Si les cuento todo esto es porque tengo la sensación de vivir en una campaña elec-toral ininterrumpida. Me aburro de oír a esos líderes arrogantes, incapaces de hablar con sinceridad ni claridad. Que mientras mucha gente no tiene trabajo ni casa sólo se escu-chan discursos triunfalistas de los que han gobernado o de los que esperan gobernar. Todos quieren ser los primeros en tomar la iniciativa, se amenazan unos a otros con las consecuencias nefastas de no ser apoyados. Todos exhiben una larga lista de soluciones mágicas pero ninguno reconoce ni comuni-ca a los ciudadanos las dificultades que nos esperan. Que en Bruselas están esperando al gobierno entrante para que aplique unas medidas y unos recortes de aúpa. Y que sean los que sean los que pacten harán lo que se les indique sin pestañear. Que ya hemos vis-to como las gastan, sin ir más lejos, en Gre-cia.

Así que para evitar unas nuevas eleccio-nes propongo que gobierne mi sobrino Es-teban, que si a los diez años era tan sabio, ahora que tiene quince seguro que está ca-pacitado. Porque, dicho sea de paso, al me-nos posee algo que les falta a la mayoría: responsabilidad.

Mi sobrino Esteban, al Gobierno

DICHO SEA DE PASO

PIEDAD VALVERDE

A OPINIÓN Domingo 14.02.16 LA RIOJA30 SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

84000

13385

Diario

323 CM² - 34%

1175 €

30

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

AGENDA

Barcelona ciutat

Concert selidarL Concert del duo deguitarres format per ImmaculadaBalsells i Rafil Sandin. Gratui’t, apor-taci6 volunt~ria a favor de la Funda-ciGn Manes Providentes.Esgl~sio de Sant Goiet6. Consell de Cent,293 (18 hares).

La re(on de bellesa de Leenaua. Repre-sentaci6 d’aquesta obra a c~rrec deTeatre Din~mics.Centre dvic Lo Sedetn. 5icllia, 322 (28hares). 3 auras.

XVll tide de CKIssica a les Carts. L’Sp~-cial Duo (Rosario Rizzo, tromb6, iMarta Aug,, piano) interpreta el pro-grama Viatge emoeional arab obresde Guillamant, Mortimer, Jorgensen,Sulek i Gabaye.Centre civic Josep M. Trios i Peitx. RieroB/once, 1-3 (18 hares). B auras.

Zinemaldla. Projecci6 de les pel.licu-les Walls, de Pablo Ibaruru, VOS (18hares), i Pikodero, de Ben Sharrock,VOS (20 hares).Cinemas Girona. 5irona, 275.

Tempomda musical d’hivem. Concerta c~rrec de Maria Mazzotta, veu, i Fte-di Hasa, violoncel. Interpreten mOsi-ques ancestrals dels Balcans, els Car-pats i el sud d’lt~lia.CaixaForum. Av. Francesc Ferrer i 6u~die, 6 8 (19 hems). 12 auras.

ta banda del fin del mundo. Espectacleteatral a c~rrec de los corderos:sc i lacantant danesa Pia Nielsen.5ala Hiroshima. Vila i VilO, 67 (19 ha-res). 12 euros.

’lwtael a Egipte’, de H~indel. El Car deEambra del Palau de la Mdsica Cata-lana interpreta aquesta obra per ce-lebrar el seu 25b aniversari, arabI’acompanyament del conjunt instru-mental Vespres d’Arnadi.Polau de la MOs/ca Catolono. Polau de IoMOsico, 4 5 (20 hares). De 10 o Burns.

Don Juan. Mem6rla amarga de mi. LaCia. Pelm~nec, tres titelles a escalahumana i un actor, presenta la histb-ria d’un Don Juan envellit i obligat aviure enfrontat al seu passat.

’QU’EST-CE QUE LA SCULPTUREMODERNE?’, ’TRAMU NTA’ I ’NIVIS’

Can Marie de PalafrugellFins a122 maig

www.fu ndaciovilacasas.com

---- Una triple expos(c(6 al Museu d’Escultura Contempor~nia CanMarie de Palafrugell acosta I’espectador a I’obra dels artistes AntoniMarquis (Sabadell, 1956), Ricard Vaccaro (Barcelona, 1946) i CyrilTortes (Barcelona, 1969). A difer~ncia d’altres anys, les diferentsmostres no tenen cap nexe en comti.

Un joc escultbricSiLVIA OLLERPalafrugell

Lartista de Saba-~del] Antoni Mar-

qubs (1956) re-flex(aria sabre

]’escultura moderna a partird’una cinquantena d’obres,

que la sculpture moderne?, untltol que remet a l’exposici6organitzada pal museu Geor-ges Pompidou de Paris l’any1986, se centra principalmenten els tres tilt(ms anys de tre-ball de Marquis.

Una de les obres destaca-des ~s Empalats, una critica a

b4 destaca la s~rie Excre-ments, un grup d’obres fetesamb resina de poli~ster pinta-da amb efecte bronze, que vaCOlnengar a crear despr~s deveure uncuc gegant al seu ta-ller. "Sempre est~ buscant lacrltica per6 arab sentit del’humor i jugant", explica la

n’hi ha que nos’havien exposatmai, al Museud’Escultura Con-temporfinia CanMaria de Pala-frugell. Un fat qua tradicio-nalment ha aconseguit ambaires dosis de cinisme, ironia iun tarann~ pop o kitsch a par-fir d’elements quotidians decolors intensos, cam ara ob-jectes de consum, joguines ollaminadures. En aques~aocasid, la mostra Ou’est-ce

Muestro 1o queno yes i El gur~eball del fra-cas, creades perAntoni Marquis

l’actuaci6 quahan mantingutels governs eu-ropeus davant laimmigcacid, lesfronteres i la su-

perviv~ncia o el nom de l’ex-posici6 que d6na tltol a duesobres, una de les quals forma-da per diversos objectes camara llaunes buides de pinmrai plastic embolicades en unacarcassa de cel’lofana arab laqual vol fer reflexionar sabrela fragilitat i la creaci6. Tam-

FU N DACIO VILA CASAS

comiss~ria de l’exposici6,G16ria Bosch.

En una altra de les sales deCan Maria, l’artista avant-guardista format a BarcelonaRicard Vaccaro (1946), exhi-beix escultures i obres sabretela i paper a l’exposicid Tra-muntana, una al-legoria alpaisatge i l’artista i gestor cul-tara Cyril Torres (1969) retie-xiona a Nivis sabre la lectura ila puresa infantil en una ins-{aHacid formada per quatrepeces pict6riques.~

Teatre Lo Vilello, Passeig de I’Exposicid,95 (20 hares). 6 auras.

Sole Gim~nez y la OJO, en conce~t.Concert a c~rrec de Sole Gim~nez iI’Original Jazz Orquestra.Jamboree Jazz Club. Plofo Re/el, 17 (20 22 hares). 15 euros.

Improdown enamora6. Vetllada Des-clowntrolada ambles pallasses MacNovara, Nyoli de Bui, Pinketa i MaN-da d’lmperfectes Klown’s i la convida-da Virginia Imaz.Almazen. 5uifrO, 9, boixos (20 hares). auras.

Barcelona

MATAR~ (Momsme)Folk-country i pop-m@. Concert delsjoves bandautors lan Sala i EdurneVega. 5 euros.El Pdblic. Xommor, 6 bi5 (20.30 hares).

SABADELL (Veil,s Occidental)Foot-Ball. La companyia Cesc Gela-bert presenta aquest espectacle, unabona ocasiO de veure en joc els balla-rim descodificant, coreogr~ficament,algunes de les millors jugades.Teatre Principal Sabodell. Sent Pou, 5(12 i 18 hares). 8 auras.

SAN1" CUGAT DEL VALL~S (Vaflbs Occ)Gala de Pallassos Sense Fmoteres. Es-pectade solidari arab pallassos, m~-sica i poesia. L’art al serve( d’un mGnm~s iust. ~S euros.Teatre-Auditori 5ont Cugot. Pin,ca Virtb-rio dels Angels, 1 (18 hares).

SENTMENAT (Voll~s Occidental)to TWO y Io Mio. Representacidd’aquesta com~dia musical, una his-toria d’amor narrada en 75 re(nutsen 75 can.cons qua van des dais bxitsdais seixanta fins a I’actualitat..Teatre de 5entmenat. Posseig AnselmClov#, 46-48 (18.30 hares). 15 auras.

Tarragona

~MVlBRII.S (Baix Camp)ta senrd padrona. Teatre de les Com~-dies interpreta aquesta bpera cbmicade11733, de Giovanni Batista Pergo-lesi. 6 euros.Lo Cripto de I’Ermita Verge de/ CamLVerge de/Caml~ 30 (19 hares).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

150739

Diario

771 CM² - 68%

32436 €

65

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

De petit ja innovava?De primer feia revistes i coses

semblants, per influència del meugermà gran, periodista i dissenya-dor gràfic. Amb els anys he entèsque, en realitat, el que m’agradavaera fer coses, engegar projectes.Més endavant em va atraure laciència, i al batxillerat ja tenia clarque volia ser biòleg per donar res-posta a les preguntes que tenia alcap, perquè amb la filosofia nome’n vaig sortir: sempre l’he sus-pès. I a la ciència trobava respos-tes que em satisfeien.

Ha tingut una trajectòria pro-fessional variada.

Em vaig especialitzar en fisio-logia vegetal, perquè m’encanta labotànica. Però alhora vaig acabarla carrera sabent molt sobre me-tabolisme, i per això vaig treballaren neurociència. Vaig tenir l’opor-tunitat d’entrar a l’equip de recer-ca del professor Cruz Sánchez, vi-cerector de recerca de la UIC, i vaser la meva gran sort. Era un lloc oncreixien moltes coses. Combinà-vem la recerca pura dura amb lagestió de la ciència, i això ho fèiemprou bé, de manera que cada ve-gada em donava més protagonis-me en el projecte del vicerectorat.Vam obtenir projectes importants.En paral·lel, el 2005 vaig iniciar lameva pròpia empresa, Shaepot,per impulsar projectes aplicantels models de gestió de la recercaals models empresarials.

Ha estat al capdavant de Laporta clàssica, una iniciativa desuport a la música...

Va sortir de Shaepot. Acompa-nyàvem projectes, propis o d’altresempreses, culturals, socials, edu-catius, formatius... Entre els propishi havia La porta clàssica.

Melòman?Em ve del pare. Un dia vam

comprar un disc de l’Edvard Grieg,Peer Gynt, i m’hi vaig enganxar. Finsavui. Tot el que és la música dequalitat m’agrada. Però La porta

clàssica surt del que surten tots elsprojectes: de la necessitat. Vam or-ganitzar un concert d’en Blai Soler,germà d’un amic meu. Era molt bocom a violinista i ara ho és com acompositor, però ningú no li or-ganitzava un concert, així que hovam fer nosaltres. Va ser un èxit, elmodel organitzatiu el vam repro-duir en altres concerts, i finalmentvam crear una plataforma de pro-moció i difusió de joves intèrprets,en col·laboració amb L’Auditori i elPalau de la Música, entre d’altres.

Parli’m del projecte Cuidadors.Va sorgir per afinitat professio-

nal i perquè estava en una accele-radora d’empreses on van pre-sentar un projecte. Vaig suggerir-hi millores i m’hi vaig involucrar. Témolt recorregut: va passar per unarevista, i ara passa per una plata-forma i per un projecte europeu. Laidea sempre és identificar una ne-cessitat, fer un projecte per aten-dre-la i fer-lo realitat.

Les necessitats de suport alscuidadors són ingents i creixents.

Molt. Ens vam posar en contac-te amb associacions, vam dissenyarcursos per a cuidadors informals,es van fer i es fan moltes accions. Ésun problema molt greu.

Haver fet un màster sobre en-velliment el feia coneixedor.

És un dels problemes greus d’a-quest segle. Estem en una societatque envelleix, les malalties neu-rodegeneratives no tenen solució,de les demències cada dia en sa-bem més coses però per ara noméspodem posar-hi tiretes, i si hocombines tot plegat, el resultat ésuna bomba. Al 2050 tindran de-mència 141 milions de persones. AEuropa s’ha doblat en 20 anys,ara estem en els 19 milions i el 2050haurem passat dels 40 milions.No sé com ho solucionarem, ni enl’aspecte científic, ni en l’assisten-cial, el social, l’econòmic... Estemmolt preocupats pel petroli i el

canvi climàtic, però el que passa alnostre cervell pot acabar enfonsanttot el nostre sistema de societat.

Si hem pogut convertir la sidaen una malaltia crònica amb qua-litat de vida, si hem posat fi amalalties infeccioses mortals, sitantes coses sense solució la te-nen, no n’hi ha per a les malaltiesneurodegeneratives?

A sa Sida hi ha un virus. Identi-ficat i apamat. Igual que els agentsque causen les malalties infeccio-ses. Però de les malalties cròniques,neurodegeneratives i càncer, nose’n sap l’origen. El betamiloid del’Alzheimer no se sap d’on surt i perquè s’acumula en plaques al cer-vell. S’està especulant que es co-mencen a acumular als quarantaanys, i les conseqüències les veiemal setanta o vuitanta.

El cos humà està programat perreproduir-se en la joventut, i pertant l’evolució s’ha despreocu-pat de les xancres de l’edat? L’e-

R

R

R

R

R

R

R

P

P

P

P

P

P

P

P

R

P

Xavier Gironès GarciaDirector d’investigació i innovació de la UManresa. Barceloní del 1974, «porto l’asfalt a les venes i m’estimo molt Barcelona, la ciutat quem’ha vist néixer i créixer i n’estic enamorat», però les exigències de la feina l’han portat a instal·lar-se a Manresa i deixar gairebé totes lesactivitats professionals –de la investigació a l’impuls de noves empreses, passant per la promoció musical– que duia a terme fa només un any

Tothom té el que es mereix?No.Millor qualitat, pitjor defecte?Escolto molt. I de vegades no

agafo prou perspectiva.Quina part del seu cos li agra-

da menys?El melic.Quants diners són un bon sou?Potser zero: tothom hauria de

poder treballar perquè li agrada.

Quin llibre li hauria agradatescriure?

L’animal humà, de DesmondMorris.

Una obra d’art?Un mitocondri.En què es considera expert?A identificar passions i saber-les

canalitzar.Déu existeix?Li haurem de preguntar a ell.

Què s’hauria d’inventar?L’aparell identificador del camí

de la felicitat de cadascú.Quin personatge històric o de

ficció convidaria a sopar?El doctor Who.Un mite eròtic?Amy Pond, ajudant del doctor

Who a la temporada 11.Acabi la frase: la vida és...Una oportunitat per ser feliç.

La gent, per naturalesa, ésbona, regular o dolenta?

La naturalesa és un percentat-ge de tot plegat.

Tres ingredients per fer unparadís?

Bona companyia, bons gintò-nics i bona biblioteca.

Un lema per a la seva vida?La vida és aspirar, inspirar i ex-

pirar.

P

R

R

P

R

P

R

P

R

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

ELS 4 CANTONS

INSEPARABLES

EL BIC ASSASSÍ És «un un regald’una amiga que em va fer prometreque el posaria en un lloc visible.Aconsegueix donar un puntsurrealista a la taula del despatx imoltes vegades trenca el gel amb lagent que s’hi apropa. Em recorda quetothom pot morir pel que escriu omatar amb tinta blava».

IGUALADA

Xavier Domènech

«El 99% de l’èxit d’un projecte rau en la passió que hi posis, l’empenta, les ganes»

LA CONVERSA

Regió7DIUMENGE, 14 DE FEBRER DEL 201616

DGViure diumenge

GASTRONOMIALa truita de patates, plat espanyol? Documentació històrica situa l’origen del plat al País Basc, tot i que també està registrat aMallorca i és un producte molt arrelat a Galícia i propi de països del Magrib o d’Egipte 21

VIURE AMB ESTILCases de bronze i coureEls metalls i les seves diferents tonalitats es colen per tots els racons de la llarconvertits en mobles i objectes decoratius 20

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AL DIA

36000

5439

Diario

1800 CM² - 200%

4650 €

16-17

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

volució elimina els gens que afec-ten l’èxit reproductiu, però noels que espatllen la vellesa.

L’ésser humà té programari ge-nètic per morir-se. En altre cas lavida no seria sostenible. Hi hagens implicats en la mort, tantcel·lular com de l’individu. Peròl’ésser humà ha canviat molt en poctemps, des que la revolució tec-nològica ens ha permet entendreper què morim i ens hem posat acontrolar el menjar, els processossèptics, tot això, i hem fet un saltmolt gran de l’esperança i de laqualitat de vida. Però ara surten deretruc massa malalties cròniquesque hem de controlar. En el cashumà, l’evolució no és només unprocés natural, sinó que l’influen-ciem més i tot que la natura. Cadavegada controlem més l’ambientperquè dominem l’entorn. I pertant hem envellit d’una altra ma-nera. Jo recordo quan una perso-na de 65 anys era vella, i ara ningúté nassos de dir-ho. I això ho hemfet per la nostra evolució com es-pècie. Per això haurem d’estudiarmolt més la nostra genètica, acos-tumada a viure quaranta-cinc anys,i aprendre a controlar-la.No enyora dedicar-se més a

investigar totes aquestes coses?

Ho he fet, des de les trinxeresamb pocs recursos, i també ambmolts recursos. Però, tal com heanat evolucionant, m’agrada moltel que faig ara.Comença investigant, aprèn

gestió per necessitat i acaba de-dicant-s’hi.

Jo he tingut experiències vitalsque m’han fer ser expert, en lloc deformació. I això ho considero unvalor. Era la manera de funcionardel meu mentor: em posava en si-tuacions crítiques i m’havia d’es-pavilar. Sovint no ho entenia, peròamb la distància li ho agraeixo, per-què a les trinxeres hi aprens molt.Segurament que també reps mas-sa garrotades, però, si les saps en-tomar bé, hi ha una recompensa.I un dia ho deixa quasi tot, fa la

maleta, i cap a Manresa. Més queun pas sembla un salt mortal.

Em vaig adonar que el que m’a-grada és engegar coses. M’avorreixseguir camins, m’agrada començar-los. La meva empresa era diverti-da, perquè engegava coses quesovint n’engegaven d’altres, però laseva dimensió no és la de la FUB.Vaig enviar el currículum perquèpensava que podia traslladar tot elque havia après i conegut a una en-titat com aquesta, d’una volada

molt més gran. Aquí treballo ambels companys a establir línies de re-cerca, tirar cap a projectes com-petitius, pensar en la innovació, iaixò ho feia també a l’empresa, peròla dimensió...La direcció d’investigació i in-

novació de la FUB és la direcciód’engegar coses?

La idea és que a la FUB tothomengegui coses. La FUB té una per-sonalitat molt ben treballada alllarg de 25 anys, que és de servei isobretot docent, i ara toca posar-hila capa de recerca des de la matei-xa FUB. Sempre hi ha hagut re-cerca, però ara toca generar-la desde la FUB mateix, establir grups derecerca, línies, coneixement, i quetingui repercussió en la societat.Que sigui una universitat innova-dora. I no per culpa meva, perquèel que puc fer és acompanyar i abo-car les meves experiència, em-penta i passió, però qui ha d’in-vestigar és la gent que ja hi és desde fa anys.Ara que és més universitat, li

toca fer més recerca.Una universitat ha de fer recer-

ca perquè és en el seu ADN, peròal final la proteïna que dóna totsaquests gens és el servei a la so-cietat, i això la gent ja ho té.

Li han dit per què el van triar?No, però el perfil de la persona

que treballa de professor a la FUBés el d’un acadèmic que també tre-balla a fora, i les seves classes sónmolt bones perquè, per exemple,el professor de fisioteràpia té baseacadèmica i alhora molta expe-riència d’aplicar-la a la seva clíni-ca, experiència que trasllada alsalumnes. En el meu perfil vanveure que tenia experiència en re-cerca, en gestió de la recerca i engestió d’empresa. I com que és uncàrrec transversal s’adeia, suposo,a la manera de fer de la FUB. Ara que se centra en la FUB, su-

poso que hi engegarà moltes co-ses, per no avorrir-se.

La FUB té molts estudis diferentsi s’han d’engegar grups de recercaen tots ells. La diversitat no vol dirdescontrol sinó sumatori i retro-alimentació mútua. Aquesta és laidea. Anirem pas a pas, però faremmoltes coses i molt ben fetes.Quina està sent la resposta de

la comarca?En el temps que fa hi estic, que

només són mesos, hi he trobatuna empenta i un oxigen que a Bar-celona comença a no existir. Allàem costava motivar l’equip i aquíem vénen a buscar i em proposen

coses. El 99 % de l’èxit d’un projecteés la passió que hi posis, l’empen-ta, les ganes. Aquí aquest 99 % jaestà preparat. M’he hagut de pes-sigar, perquè no he trobat capmentalitat que no considerés comun aliat per a la recerca i la inno-vació.Com a país no som precisa-

ment líders en R+D+i.Al contrari, Catalunya deu ser la

segona o tercera regió europea enprojectes.Però no en PIB aplicat.Això és per una epidèmia que

patim: els polítics. No els he vistmai a l’alçada. Ni els del nostre paísni els espanyols. Tenim una basefantàstica, unes ments brillants, imoltes d’elles al final han de mar-xar. I aquesta comarca és plena dements creatives. Més que en moltsaltres llocs. No he tingut cap en-trevista ni reunió de la qual hagisortit pessimista. Per tant, la cosa promet.Molt. Es donen els ingredients

que identifico com els més ade-quats per fer coses maques, xules,i tirar molts projectes endavant.El futur d’aquest territori en

quin percentatge depèn de que si-gui innovador o de tenir recursos?

Sempre he cregut en el potencialhumà. Quan un es planteja fer unacarrera, s’equivocarà si tria la quepensa que li donarà diners i deixade banda la que més l’apassiona. Siidentifiquem les nostres passionsi les cultivem, tindrem l’energiasuficient per fer de la nostra una so-cietat en què val la pena viure. A lallista de societat més felices delmón hi trobem Bhutan, un país quees dedica a fer i generar art, amb uníndex d’analfabetisme zero. És undels països més pobres del món,però també dels més feliços, perquès’han abocat a la seva passió.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

P

LA CONVERSA

Al batxillerat ja tenia clar que volia ser biòleg «per donar resposta a les preguntes que tenia al cap, perquè amb la filosofia no me’n sortia»

REPORTATGE GRÀFIC DE MIREIA ARSO

SIS FRASES

En el temps que fa estic aquí,he trobat a la comarca una

empenta i un oxigen que aBarcelona comença a no existir»

Bhutan es dedica a fer art. Ésun dels països més pobres del

món, però també dels més feliços,perquè s’aboca a la seva passió»

Tenim una base fantàstica,ments brillants, i moltes han

de marxar. Aquesta comarca ésplena de ments creatives»

Estem molt preocupats pelpetroli, però el que passa al

nostre cervell pot acabar enfonsanttot el nostre sistema de societat»

En l'ésser humà, l’evolució noés només un procés natural,

sinó que nosaltres mateixos lainfluïm més i tot que la natura»

En lloc de formació en gestió,he tingut experiències vitals

que m’han fet ser expert, i això hoconsidero un valor»

«

«

«

«

«

«

Regió7 DIUMENGE, 14 DE FEBRER DEL 2016 17

DIUMENGE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AL DIA

36000

5439

Diario

1800 CM² - 200%

4650 €

16-17

España

14 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

8 ELPAÍS Sábado 13 de febrero de 2016

CATALUÑA

El arrollador, poético, versátil yrudo baile deMal Pelo, uno de losgrupos más carismáticos de dan-za contemporánea de nuestropaís, inunda el Mercat de lesFlors de Barcelona. Durante tressemanas presentará cuatro espec-táculos diferentes. El más espera-do es el de hoy, Istanbul, nacidode la colaboración de este grupocon Jordi Savall y el grupo musi-cal Hespèrion XXI. María Muñoz,directora deMal Pelo junto a PepRamis desde 1989, explica la ra-zón de estas actuaciones: “Nues-tra compañía ha estado vincu-lada alMercat de les Flors duran-te varios años y ahora, cuando es-te periodo está a punto de finali-zar, hemos querido bailar variascoreografías como broche de esteciclo”. La programación comen-zó el pasado jueves con El quintoinvierno —que se podrá ver el 19,20 y 21 de febrero en la sala MA-C—, un hermoso e íntimo dúo,con textos de Erri de Luca, queinterpretan Pep Ramis y MaríaMuñoz. Estrenado en la pasadaedición del Grec, fue uno de losespectáculos más aplaudidos. Eltorrente coreográfico de estosdos creadores se estiliza para rea-lizar una profunda reflexión so-bre las vivencias de una pareja enun espacio desnudo en el que es-peran, en silencio, que pase otroinvierno. “Desde su estreno en elGrec hemos realizado diversas ac-tuaciones con El quinto invierno yahora la pieza llega al Mercatmás cohesionada. El espectadorverámejor los detalles, las peque-ñas cosas que unen y separan a lapareja protagonista”.

Hoy, también en la Sala MAC,se realizará una única función deIstanbul. La cosmopolita ciudadturca, mezcla de pueblos y cultu-ras, de idiomas y música ha sidola fuente de inspiración de estaintensa obra, que tiene unos cola-boradores de excepción: JordiSavall y el grupo Hespèrion XXI,que actuarán junto a los bailari-nes de Mal Pelo. La música cultade la época otomana y popular

armenia, sefardí y turca entabla-rá un apasionante diálogo con elfluido vocabulario coreográficodel que harán gala los bailarinesde Mal Pelo. “Jordi Savall tieneun CD con estas músicas y nospropuso el encuentro con nues-tro baile. El resultado es lo que severá en el Mercat en una funciónúnica, unaocasión irrepetible”, di-ce María para quien trabajar conese tipo de melodías “ha sido unaexperiencia muy interesante quenos ha llevado a acercarnos a unaépoca del pasado sin que nuestromovimiento pierda su esencia, sucontemporaneidad. Istanbul estáconcebido como un concierto ynuestro baile se esculpe al son delas cromáticas músicas”.

Otra interesante pieza es 7 lu-nas que se bailará los días 17 y 18de febrero, en la Sala Pina Baus-ch. María Muñoz habla con entu-siasmode esta obra: “7 lunas nacedelmi encuentro con el cantaor ymúsico Niño de Elche en el cicloCiutat Flamenco de 2013 que or-ganiza el Mercat de les Flors. En-tonces era un dúo que durabaunos 15 minutos y en él exhibía-mosnuestros diferentes vocabula-rios, a la vez que nos provocába-mos para ir descubriendo nuevasforma de expresión conjunta.Pienso que esta coreografía es unpoco gamberra, un poco lunática,por esos le pusimos ese nombre”.

El último espectáculo del ciclo—20 y 21 de febrero en la SalaPina Bausch— será Bach, el ex-traordinario solo con música delcompositor alemán, del que Ma-ría Muñoz hacía una interpreta-ción inolvidable: “Lo he bailadomuchas veces y con el paso de losaños lo he ido adaptando a miscondiciones físicas”. Esta vez enel Mercat no lo interpretará Ma-ría sino Federica Porello, bailari-na de la compañía: “Fue CescCasadesús —director del Mercatde les Flors— quien me aconsejóque le enseñara esta coreografíaa Federica y estoy encantada dehaberlo hecho, ella es más etéreaque yo y la coreografía toma otradimensión”.

En enero de 1989, María Mu-ñoz (Valencia 1963) y PepRamis (Manacor 1962) formanel grupo de danza Mal Pelo.Desde el principio, han basa-do su trabajo en una búsque-da constante de lenguajes,que ha derivado en un bailesólido, contundente y con unfluido y rico vocabulariogestual. Mal Pelo ha presenta-do, entre otros, los espectácu-los Quarere (1989), Sur-Perrosdel Sur (1992), La Calle DelImaginero (1996), Orache(1998), El Alma del Bicho(1999), L'animal a l'esquena(2001), Atrás los ojos (2002),Bach (2004), Atlas (2005). En2006 estrenaron con textosdel autor británico John Ber-ger, en el TNC, Testimoni de

llops y en el 2008, en TeatreLliure, He visto caballos. Hanrecibido, entre otros, el PremiNacional de Dansa 2002 de laGeneralitat y el Premio Nacio-nal de Danza 2009/ Modali-dad de creación otorgado porel INAEM-Ministerio de Cultu-ra.

En 2001, los dos impulsaronL'animal a l'esquena, un cen-tro de creación e intercambiomultidisciplinar situado enuna masía de 19 hectáreas, enCelrà (Girona). Un refugioque fomenta la experimenta-ción entre directores de esce-na, músicos, vídeo artistas,teóricos y bailarines que acu-den a participar en residen-cias, talleres y laboratorios.

En la interpretación musicalsiempre hay misterios. Las me-jores orquestas delmundo y losdirectoresmás famosos a vecesse estrellan en ese difuso terre-no de encuentro con el oyenteque determina el éxito de unconcierto. A veces sucede locontrario, y una orquesta queno es de primera fila y undirec-tor que no cuenta con el respal-do mediático de una multina-cional del disco logran un ro-tundo éxito: sucedió el lunes enel Palau, en el regreso aBarcelo-na del director Ernest Martí-nez Izquierdo, al frente de laOrquesta Gulbenkian.

Desde que abandonó la titu-laridad de la OBC, en 2006,Martínez-Izquierdo, actúa po-co en su ciudad natal. Y en suregreso, ha traído como regalomusical una obra de la grancompositora finlandesa KaijaSaariaho, quien, sentada en unpalco del Palau, no quiso per-derse la primera audición enBarcelona de Laterna magica,refinada partitura estrenada en2009 por Simon Rattle y la Fi-larmónica de Berlín.

Martínez-Izquierdo es, jun-to a Esa-Pekka Salonen, intér-prete de referencia de la obradeSaariaho—este veranodirigi-rá en Tokyo el estrenomundialde su Concierto para arpa— ydurante su etapa en la OBC, enla que siempreprogramó lame-jor música contemporánea, di-rigió varias de sus obras. Ac-tualmente, escuchar su músicaen Barcelona es una rareza. Entodos los sentidos, poder disfru-tar la refinada escritura de La-terna magica, inspirada en laautobiografía de Ingmar Berg-man, fue un regalo. La obra, unsoplo de aire fresco en una pro-gramación esclava del reperto-riomás trillado, es un calidosco-pio de colores y ritmos que im-pactaron por la inquietante be-lleza sonora de una sensual pa-leta orquestal que Martínez-Iz-quierdo recreó con maestría.

MartínezIzquierdo dirigela OBC con unaobra de KaijaSaariaho

Una pareja comprometida

La versátil danza de Mal Pelo, en cuatroespectáculos en el Mercat de les FlorsLa compañía hace una única función de ‘Istanbul’, con Jordi Savall y Hespèrion XXI

CARMEN DEL VAL, BarcelonaJAVIER PÉREZ SENZ, Barcelona

Pep Ramis y María Muñoz en El quinto invierno. / JORDI BOVER

ERNEST MARTÍNEZ-IZQUIERDOOrquesta Gulbenkian.Obras de Rachmaninov,Saariaho y Stravinski. Palau.Barcelona, 8 de febrero

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

118000

25725

Diario

135 CM² - 12%

1072 €

8

España

13 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL ECONOMISTA VIERNES, 12 DE FEBRERO DE 2016 25

Economía

Desde Marbella a Barcelona, pasando por Madrid. Las grandes investigaciones de España confluyen con socios, firmas y testaferros, que evidencian una forma común de actuar entre los dirigentes públicos

ASÍ SE CONECTAN ‘PÚNICA’ Y LOS MAYORES CASOS DE CORRUPCIÓN

Eva Díaz MADRID.

Testaferros, empresas y socios son los principales nexos de conexión entre los mayores casos de corrup-ción de los últimos años. Desde que llegó la democracia a España se han sucedido más de 170 tramas vincu-ladas a dirigentes políticos, entre las que el caso Gürtel tomó un lu-gar privilegiado en 2009. La red, que llega incluso a implicar al Eje-cutivo central, entrelaza con hasta cinco operaciones distintas.

El cabecilla de Gürtel, Francisco Correa, utilizó las sociedades pa-nameñas Dulcan Inc y Winsley Inc para crear la empresa Golden Chain Properties, dueña de la cuenta que tenía en Suiza con 12,8 millones de euros. El extesorero del PP, Luis Bárcenas, también utilizó Dulcan y Winsley para abrir la Fundación Sinequanon, propietaria de otra cuenta alpina donde llegó a ingre-sar hasta 22 millones de euros. Fi-nalmente, estos dos despachos abrie-ron la sociedad Waldorf Overseas

Investments, matriz de Coast In-vestor, firma propietaria del famo-so ático de Marbella del expresi-dente de la Comunidad de Madrid, Ignacio González.

Gürtel llevó además cuatro tomos del caso Púnica relacionados con un pelotazo urbanístico en el mu-nicipio de Valdemoro, epicentro de la trama encabezada por Francis-co Granados y David Marjaliza.

Uno de los imputados de la ma-yor red de corrupción del PP fue el exdirectivo de Bancaja, Guiller-mo Martínez-Lluc, por, presunta-mente, ayudar a Correa a lavar di-nero en el extranjero. El empresa-rio, imputado y que llegó a ser de-tenido por orden del primer juez del caso, Baltasar Garzón, compar-te ahora una empresa en Miami con otro imputado, pero en esta ocasión del caso Bankia: el excon-sejero delegado de la entidad, Fran-cisco Verdú Pons. Rodrigo Rato, también procesado por su gestión al frente de Bankia, protagoniza dos casos más, el de las tarjetas

black y la operación que lleva su nombre e investiga su patrimonio personal.

La trama mediterránea El exdirector del FMI comparte un hotel en Berlín con su socio, el ca-talán José Manuel Solá. El empre-sario está siendo investigado en el

caso Pujol por pagar más de 100.000 euros en comisiones a tres herma-nos Pujol Ferrusola.

La investigación de la familia del expresidente catalán enlaza con la trama del 3 por ciento, que investi-ga la presunta financiación ilegal de CDC a través de dos fundacio-

nes afines al partido. La familia Su-marroca reconoce comisiones de más de 500.000 euros a una empre-sa de Jordi Pujol Ferrusola y a la par donaciones, que la investiga-ción considera mordidas, a la fun-dación CatDem, de CDC. La enti-dad ya salió dañada en 2009 por re-cibir comisiones de la Fundación Palau de la Música procedentes de empresas adjudicatarias de la Ad-ministración catalana. Por ese mo-tivo cambió el nombre de Funda-ción Trías Fargas a CatDem.

Félix Millet, autor confeso del des-falco de la Fundación Palau y expre-sidente de la misma, utilizó al des-pacho de abogados Bergós para que supuestamente le ayudara a elabo-rar facturas falsas. Este bufete tam-bién fue contratado como asesor por el Instituto Nóos, encabezado por Iñaki Urdangarin. La imagen del que fue Duque de Palma se vino abajo con la apertura de la investigación del caso Palma Arena en 2007. El juez José Castro abrió en 2010 una pie-za separada que bautizó como caso

Fuente: Elaboración propia. elEconomista

Las conexiones de las mayores tramas políticasLas conexioCaso 3%

El socio de Rato, José Manuel Solá, pagó

comisiones a tres hermanos Pujol

La familia Sumarroca dio comisiones a la fundación

de CDC y a Jordi Pujol Ferrusula

Rodrigo Rato, imputadoen ambos casos por

su patrimonio familiary su gestión al frente

de la entidad

El imputado en Bankia, Francisco Verdú, es socio en Miami del imputado en Gürtel, Guillermo Martínez-Lluc

Francisco Correa, Luis Bárcenas y la sociedadque vendió el ático a Ignacio González utilizaronel mismo despacho de testaferros panameños

La Fundación Palau desvió comisiones a la Fundación de CDC

La compañía Over Marketing recibió pagos irregulares de las dos tramas

La testaferra de Granados recibió pagos ilegales de la

empresa pública balear Ibatur

Cuatro tomos en común por un

‘pelotazo’ urbanístico

Comparten el despachode abogados Bergós

como asesor

Pieza separada de Palma Arena

Una firma investigada en Ibatur desvió dinero a una empresa de Correa

UDEF halla pruebas de conexión en el registro de

una firma investigada en Palma Arena

CasoPALMA ARENA

C

Caso PALAU Caso NÓOS

es socio en Miami del

Caso BANKIA

Caso IBATUR Caso PÚNICA

elEconomista

Caso ÁTICOCaso BÁRCENAS

Caso GÜRTEL

s políticasCaso PUJOL Caso RATO

Nóos. La investigación del velódro-mo de Palma destapó la financiación del Gobierno de Jaume Matas a tra-vés de comisiones aportadas por fir-mas adjudicatarias, al igual que el caso Ibatur, (Instituto Balear de Tu-rismo). Ambos entramados trabaja-ron con la misma empresa, Over Mar-keting, que recibió varios pagos sos-pechosos. La Udef encontró prue-bas que conectaban el Caso Palma Arena con el caso Gürtel en el regis-tro que realizó en la sede de Over.

A su par, Ibatur también pagó de forma irregular, según la investiga-ción, 624.000 euros a la firma Match Golf Consulting, propiedad de Ma-ría José Marijuán Alonso. La em-presaria fue detenida en el caso Pú-nica acusada de ser la testaferra de Francisco Granados. Match Golf también desvió dinero procedente de Ibatur a la sociedad de Francis-co Correa, Easy Concept.

Cada caso tiene un nombre y unos protagonistas, a veces los mismos, pero las formas de ‘hacer’ siempre son las mismas.

El presidente de la Fundación Palau contrató a los mismos abogados que Urdangarin

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

63000

15709

Lunes a sábados

1026 CM² - 100%

13850 €

25

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIVENDRES38 12 DE FEBRER DEL 2016Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelonaPatrimoni cultural

colau posa fi a l’ús exclusiu del born per a l’exaltació nacionalista

El recinte, fins ara consagrat al 1714, queda rebatejat com a Centre de Cultura i Memòria

Pisarello assegura que en la nova etapa oferirà una mirada «plural i independent» del passat

CRISTINA SAVALLBARCELONA

L’Ajuntament de Bar-celona rebatejarà El Born Centre Cultural com a Born Centre de

Cultura i Memòria i, en el marc de la seva política d’atorgar més valor a la lluita democràtica, posa fi a la dedi-cació exclusiva de l’espai a la reivin-dicació nacionalista des que es va in-augurar, el setembre del 2013. L’edi-fici de l’antic mercat no serà tan sols un santuari dedicat a exaltar la ciu-tat arrasada després del setge i la der-rota del 1714, ja que també acollirà exposicions i congressos sobre te-mes tan diversos com la tortura, els moviments veïnals i l’univers dels mercats. Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde, assegura que el Born man-tindrà la seva «línia natural d’inves-tigació al voltant del 1714», però afegirà una programació relaciona-da amb la memòria del passat des d’una visió contemporània. «En la

nova etapa prevaldrà una mirada plural com més independent i pro-fessional millor», precisa. La idea és situar el Born dintre dels circuits in-ternacionals d’universitats i insti-tucions dedicades a l’estudi de la memòria històrica. «El centre serà a finals de maig la pròxima seu del congrés internacional sobre políti-ques de memòria que impulsa l’Ob-servatori Europeu de Memòries (Eu-rom)», anuncia. PATRIMONI ÈTIC / «L’exposició perma-nent Barcelona 1700. De les pedres a les persones es manté, però comptarà amb una comissió de professionals per millorar-la», explica Ricard Vi-nyes, comissionat de Programes de Memòria de Barcelona. Per a l’histo-riador, la política de la memòria no és un imperatiu sinó «un dret civil» dels ciutadans a construir la imatge del passat i la seva identitat. «La memòria democràtica té una representació que cal corregir. És el patrimoni ètic de la ciutat», explica

Interior del Born Centre Cultural, rebatejat com a Born Centre de Cultura i Memòria.

JULIO CARBÓ

Salta el nom de Reina RegentL’ajuntament encara estudia can-viar una quinzena de carrers amb noms protagonitzats per inte-grants de la dinastia Borbó, entre elles la plaça i l’avinguda de Maria Cristina, el passatge Isabel, el pas-seig d’Isabel II i el de Joan de Bor-bó, la plaça de Joan Carles I, el car-rer d’Alfons XII, l’avinguda Prín-cep d’Astúries, el carrer de la Reina Cristina, el carrer de la Reina Vic-tòria i el moll Príncep d’Espanya. Ara per ara, el que ha decidit és que el saló de plens ja no es digui Reina Regent. Rebia aquest nom en honor a l’arxiduquessa d’Àustria Maria Cristina d’Habsburg, ma-re d’Alfons XIII, que segons el go-vern municipal no té cap vincula-ció amb Barcelona.

Es tracta de la cambra que acull els plens municipals, que va ser edificada per l’arquitecte Francesc Daniel Molina el 1860 a l’enclava-ment on hi havia un pati amb ta-rongers. En aquest recinte, fins al 23 de juliol del 2015, hi havia un bust de Joan Carles I, la retirada del qual va provocar una encesa polè-mica. És un espai de planta semicircu-lar cobert amb una volta decora-da amb pintures de l’artista Clau-di Lorenzale, que representen la ciència, la virtut, el comerç i la in-dústria. Darrere de l’hemicicle hi ha una galeria que s’obre al saló entre columnes jòniques de mar-bre vermell amb la base decorada amb motius florals daurats. C. S.

revisió del nomenclàtor borbònic

Se li va concedir el nom el 1888 amb motiu de la visita que la rei-na regent i Alfons XIII van fer a Barcelona durant l’Exposició Uni-versal. Per a la nova denominació el tinent d’alcalde Gerardo Pisare-llo assegura que es buscarà «el mà-xim consens» amb l’oposició. «De moment no hi ha cap nom decidit», va explicar Pisarello.

el consistori encara estudia el canvi de nom d’una quinzena de carrers dedicats a borbons

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

513000

89305

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

38-39

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

LLL

DIVENDRES 3912 DE FEBRER DEL 2016

La senyalització i inventari de la memòria insubmisa que ha inici-at l’Ajuntament de Barcelona per revaloritzar espais significatius de la ciutat i per no oblidar els epi-sodis més foscos de la seva histò-ria està en plena sintonia amb el programa emprès per l’Associació Conèixer Història (ACH), fundada per historiadors el 2008 amb l’ob-jectiu de dignificar i homenatjar els qui van lluitar en contra dels totalitarismes i a favor de la demo-cràcia i de les llibertats individu-als i col·lectives. L’ACH també lluita per recu-perar el patrimoni dels anome-nats espais de memòria on van tenir lloc fets històrics transcen-dents durant la segona república, la guerra civil, la dictadura fran-quista i la transició. A diferència de l’ajuntament, que estén la se-va recerca als segles XIX, XX i XXI, aquesta entitat centra la seva aten-ció en el segle passat. «La nostra web memoriabcn.cat proposa 10 rutes –ben aviat en seran 11– per la ciutat on es va proclamar la Re-pública Catalana, una convulsa urbs que va ser bombardejada re-petidament durant la guerra civil i que va viure als seus carrers la llui-ta per la recuperació de la demo-cràcia», explica Oriol López, co-ordinador del projecte Memòria Barcelona.

Amb total impunitatAquests itineraris distribuïts per barris recorren llocs com l’edifi-ci de la Prefectura Superior de Po-licia, un dels símbols de la repres-sió franquista a Barcelona. Preci-sament és un dels immobles que l’ajuntament vol senyalitzar amb un plafó informatiu. «Entre el 1939 i el 1975 aquesta comissaria va ser la seu de la Sisena Brigada, cone-guda també com a Brigada Poli-ticosocial –la policia política del règim franquista, creada per llei el 8 de març de 1940 inspirant-se en la Gestapo nazi–. Era l’encarre-gada de la persecució sistemàti-ca i arbitrària de qualsevol perso-na sospitosa de ser desafecta al règim franquista», recorda López, coautor dels textos de la web jun-tament amb Toni Contijoch i Àn-gel Reguera. La brigada va desenvolupar una acció plenament política de des-articulació de l’antifranquisme,

amb total impunitat i sense cap control judicial, i va fer de la tor-tura el mètode habitual de treball a partir del qual elaborava els in-formes que permetien iniciar els procediments sumaríssims o l’ac-ció del Tribunal d’Ordre Públic (TOP). «Els interrogatoris incloï-en humiliacions i amenaces, pa-llisses o tortures com la de la ba-nyera, que consistia a submergir el cap dels detinguts en un recipi-ent amb aigua freda. Estava dividi-da en grups especialitzats: Servei d’Universitat, Assumptes Labo-rals, Activitats Catalanosepara-tistes, Activitats Comunistes», as-senyala l’historiador.

C. S.BARCELONA

La memòria insubmisaUna web impulsada per historiadors explica enclavaments de la crònica política del segle XX

Entre les moltes operacions que es van executar allà destaquen la caiguda dels 80 el 1947, que va sig-nificar la desarticulació del mo-viment guerriller comunista i de l’aparell de propaganda del PSUC així com la detenció d’alguns di-rectius d’aquest partit. «La Poli-ticosocial --enumera López-- tam-bé va portar a terme la detenció de Joan Comorera i Gregorio Ló-pez Raimundo, la de Jordi Pujol arran dels fets del Palau de la Mú-sica el 1960, la desarticulació de la Caputxinada el 1966 o la violenta repressió de la manifestació pro-tagonitzada per capellans davant la Prefectura de Policia en protes-ta per les tortures infligides a l’es-tudiant Joaquim Boix...» Tot plegat mereix un exercici de consciència dels llocs on van passar tots aquests fets. L’aplica-ció per a dispositius mòbils, im-pulsada paral·lelament per l’ajun-tament, permet recórrer a peu les rutes proposades amb tota la in-formació al palmell de la mà. En-cara que de moment es limita a l’I-Phone. H

Conèixer Història treballa sense ànim de lucre i en sintonia ambl’ajuntament

Catalogats més de 70 espaisde la lluita democràticade la ciutatlar s’ha d’ampliar, perquè el Born

és una combinació perfecta d’arqui-tectura i espais moderns. Hi ha em-preses que hi volen rodar anuncis. I genera cues perquè és molt apreciat per ser un espai que busca recordar el passat, i això no és política, és his-tòria», conclou. ADÉU A LA PLAÇA D’ANTONIO LÓPEZ / L’a-juntament per primera vegada ini-cia una política integral per reivin-dicar i fomentar la memòria demo-cràtica de la ciutat. D’altres mesures d’aquesta estratègia política seran canviar els noms del saló de plens del consistori, que es diu Saló de la Reina Regent, i de la plaça d’Antonio López, marquès de Comillas, que al segle XIX va fer una gran fortuna amb el tràfic d’esclaus i d’armes a Cuba. «A l’hora de canviar el nomen-clator s’imposen dos tipus de crite-ris: la política cultural i el tècnic. Les persones que donen nom a un car-rer han de tenir en el context actual una conducta exemplar. Per exem-ple, Antonio López no la té, per ai-xò canviarem el nom de la seva pla-ça», afirma l’historiador, que preci-sa que l’estàtua en el seu honor no es retirarà. «Encara que hi farem una intervenció artística», avança. Un altre objectiu és donar visibi-litat a veus, col·lectius i moviments que no han tingut una representa-ció i una simbologia digna malgrat la seva importància, com «les llui-tes obreres, els moviments socials per aconseguir els drets civils, el fe-minisme i les associacions de veïns», enumera Vinyes. H

Vinyes, que destaca que la nova ad-jectivació del Born serà efectiva «tan aviat com es pugui» i no implicarà cap canvi d’imatge. Tampoc es cobri-rà el jaciment. El canvi d’estratègia no està exempt de polèmica. Jaume Ciurana, regidor de CiU que va dirigir l’Insti-tut de Cultura de Barcelona (Icub) du-rant el govern municipal de Xavier Trias, considera que en aquesta no-va etapa es deixa de banda la lluita de Barcelona per les llibertats naci-onals. «Colau intenta desdibuixar el sentit actual del Born, encara que és evident que s’ha moderat en les se-ves intencions inicials d’ocultar el jaciment», declara Ciurana. L’ICUB PERD INFLUÈNCIA / El regidor convergent assenyala que la inten-ció de l’actual Govern és debilitar l’Icub: «Li treuen pressupost i influ-ència política, perquè a partir d’ara el Born, el Museu d’Història de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciu-tat de Barcelona, el servei d’Arqueo-logia Urbana, el Reial Monestir de Pedralbes i el Castell de Montjuïc desapareixen de l’Icub i passen a de-pendre directament del primer ti-nent d’alcalde». Alfred Bosch, líder d’ERC a l’ajun-tament, celebra la inclusió del ter-me «memòria» en el nom del Born. «És una idea que ERC defensava per mantenir l’essència d’aquest espai. El Born és un recinte de memòria i això no es toca», assenyala Bosch, que recorda que es tracta d’una instal·lació d’èxit amb milions de vi-sitants. «Aquesta acceptació popu-

ALBERT BELTRAN

Edifici de la Prefectura de la Policia Nacional a Via Laietana.

Vinyes, preocupat pels vestigis franquistes que perviuen a BCN

33 A Ricard Vinyes el preocupa que encara pervisquin carrers i espais dedicats a personatges que considera detestables. En es-pecial el del polígon Eduard Au-nós, que va ser ministre amb Miguel Primo de Rivera i va ocupar diversos càrrecs polítics i diplo-màtics durant la dictadura fran-quista. «Va ser ministre de Justícia entre 1943 i 1945, una època molt sanguinària», defineix el comissi-onat de Programes de Memòria de Barcelona.

33 A Barcelona el 1929 es van edi-ficar quatre polígons en aplicació de la llei de cases barates. Ho va fer l’Institut Municipal de la Viven-da (avui Patronat Municipal de l’Habitatge) per allotjar immi-grants, sobretot obrers del sud d’Espanya i l’interior de Catalunya. Un es va dir Eduardo Aunós. És a prop del passeig de la Zona Fran-ca. «L’únic que s’ha fet en tots aquests anys és traduir el nom de pila al català», lamenta Vinyes, que també reivindica el canvi de nom del carrer del Pare Pérez del Pulgar, que va implantar la com-mutació de penes a canvi de l’en-trega d’esclaus per treballar a les presons.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

513000

89305

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

38-39

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Societat

m Tra~:at per construir m Tra~at construct

L’HOSPITALET

SANTACOLOUA DEGRAHENET

5ANT ADR|~

(~ Ferrocarrils de la Ge~e~itat

O TAV

Dades b~siques:15 noves estacions, amb 6 intercanviadors20 km de Ilarg~ria32 minuts de trajecte de punta a puntaFreqfi~nda de pas de 7 minuts aproximadament que es podr~ reduirfins a 4 minuts quan hi hagi esdeveniments que generin gran demanda.Es preveu una demanda de 23 milions de viat8es anuaisLa velodtat comercial de la linia ser~ de 37 km per horaPressupost total de 2.899 milions d’euros.

El bitllet a I’aeroport:4,5 euros.EIs usuaris arab t(tols socials(T-50/30, T-Mes, T-Jove,T-Trimestre, Tar8eta Rosa o T-4)no hauran d’abonar caprecfirrec per viatjar fins aI’aeroport. Tampoc haurand’abonar el recfirrec elstreballadors de I’aeroport.

Dos bra( os q ue

esperen el seu cosDE CAP A CAP. Des del Baix Llobregat fins al Barcel0n~s Nord, la I[nia 9 del metro es va dissenyar am b la volu ntat de donarservei al ter~itori DEUR£S PENDEN1~. Nascut en ~poca de bonanza econ6mica, el projecte ha quedat empantanegat perI’exc~s d’ambici6 i la crisi econ6mica PRESSUPOST. L’obra s’ha anat encarint arab el temps i arriba als 7.000 milions

Jordi PanyellaBARCELONA

Ningfi va dir que construirla linia de metro m~s llar-ga d’Europa seria una tas-ca fftcil. E1 p~ojecte, que

va prendre forma en els filtimsanys del segle XX i que l’any 2000es presentava en societat arab l’a-nunci que posaria en servei els pri-mers trams l’any 2003, no va co-men~ar a ser una realitat fins al de-sembre de12009 amb l’oberturadel tra~at que discorre per SantaColoma de Gramenet. Avui, ambl’estrana del ramal que connectal’Hospitalet de Llobregat arab l’ae-report del Prat, es visu~litza elgran objectiu que va guiar la redac-ci5 de l’obra; relligar la gran Barce-lona, de cap a cap, amb un sistema

E1 fet que el gran tram central de lalinia, que connecta els bawls de ]apart alta de la ciutat, estigui aturati sense data per ala represa de lesob~es, evidencia tamb~ fins a quinpunt el projecte va ser plantejatarab un exc~s d’ambiciS. Tot plegatha fet que, de moment, ]a criaturaestiguiincompleta: t6 bravos pe~li falta encara tot el cos.

"Eren temps tics, hi havia di-nere."Amb aquestes paranles evo-ca Lluls Tejedor, alcalde del Prat deLlobregat, el moment de bonanQaecon6mica que es vivia quan les ad-ministracions van redactar el pro-

i jecte de met~) arab un recorregutde ~!~,4 quilSmetres i el van inclou-re en el pla director d’infraestruc-tures (PD1), aprovat el 2000. Tantsdiners hi havia, i possibilitat de fer

deserveipfiblicd’ffltimageneraciS; i coses, quedesdelste~]’itorisones

desplega un cap i un altre del me-tro els va ser f~tcil trobar "complici-tats arab la Generalitat" per satis-fer les seves necessitats de trans-port, tal com recorda Manuela deMadre, alcaldessa de Santa Colomade Gramenet fins al 2002. Aques-tes "complicitat s" van fer possibleque el metro arrib~s f’ms a Ca~Zany, dibuixant una "mitja ]luna" aSanta Coloma, i queen el seu tra-jecte fins a l’aeroport s’endins~s alterme del Prat de Llobregat arabun gran meandre ferroviari que enun principi no estava previst.

"l~s evident que al tombant desegle hi havia capacitat inversora i6s evident, tamb6, que el dissenyde la linia 9 va ser ambici6s", ex-plica Pete Macias, consellerd’Obres Pfibliques fins a l’any2001. L’exconseller afirma que "eltransport pfiblic 6s un dels pilars

La queixad’Ana PastorLa m~xima responsa-ble del Ministeri de Fo-ment va denunciarahirquela Generalitat"ha vetat"el governd’Espanya delsactesd’inauguraci6d’avui.La ministra va recor-dar queelmetroarribaa unainf~aestructuraque"~sdetotselses-panyols",ivademanar"respecteinstitucio-nal".Desdelgovern esva replicar ques’hacursat invitaci6 a la di-rectora del’aeroport,Sonia Cormchano,coma representant deFens estatal Aena.

de ]’estat del benestar i en aquellmoment es podia ser ambici6s enaquest sentit". Macias no creu queen el disseny de l’obra es comet,sun pecat d’exc~s d’ambici6, "per-qu~ quan es planifica s’ha de feren la seva totalitat, una cosa bendiferent ~s progncamar arab la rea-litat dels pressupostos".

El projecte de ]alinia 9 va n~ixeren un moment en qu~ el greugecomparatiu entre les infraestruc-tures que es constrffien a Madrid ia Barcelona era especialment sag-nant en el capitol del metre. Du-rant el mandat d’Alberto Ruiz-Ga-ll~rd6n l’obra pfiblica ala capital del’Estat espanyol es va disparar i en-tre els an:Is 1995 i el 2003 es vanfer m~s de cent quil6metres de viafbrria. Pere Macias recorda"queaqui hi havia una queixa" per la de-sigualtat inversora i tamb~ recorda

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

131000

23625

Diario

2146 CM² - 200%

13684 €

12-13

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

corn les adr~nfistracions cata]anesvan buscar un "gran acord politic"del qua] va n~ixer elPDI arab dosprojectes estel.lars; el tram~ia ilallnia 9. Per poder afi~)ntar el finan-gament de la infraestrnctura, queno va tenir la pai~icipaci5 de l’Es-tat, el govern va acabar optant palsistema del m~tode a]emany enqu~ es paga en el moment de Fen-trega de l’obra.

L’adjudicaci5 de les obres es vadur a terme el 31 de juliol de12001,i es va posar en mm~a aixl una ma-croinversiS, la m~s gran que malhavia dut a terms el govern de laGeneralitat i tamb~ la de m~s an-vergadura assumida ma] per unaadministraci5 autonSmica. Arab elpas del temps, el pressupost es vadisparar lies possibilitats de fer-hifi~)nt es van complicar. Va set elconseller Joaquim Nada] qui va in-

troduir un nou sistema de fmanga-ment adjudicant ales constructo-res la construcciS, el mantenimenti l’explotaci5 de les estacions dedos trams de la linia 9, fet que per-metia guanyar 350 milions d’eurosa invertir en el projects.

La gran complexit at del projec-te, l’efecte de l’esvoranc dal Carmelque va obligar a revisar i millorar lasegm’etat, i a]tres imprevistos hanfet que el pressupost s’hagi anatengreixant de manera espectacu-lar. Eljuny de12011 l’aleshoresconseller Lluls Recoder, en unacompareixenQa a] Parlament,quantificava elprojecte en 6.927mllions d’euros, dels qua]s, enaquell moment, s~avia e×ecutatobra per valor de 4.547 milions,dels quals homes s’havien pagat2.636. En aquella compareixen~a,Recoder va recon~ixer sense em-

buts que el govern no disposava"de] fmanqament necessm~i" percontinuar les obres a] tram centralde la linia 9. I aLxl fins avui.

El que ~s evident (~s que a boresd’ara ningd s’atreveLx a dfl ¯ quan espodran reprendre els treballs delgran tronc centrali que el pressu-post def’mitin no ser~ el que Reco-der indicava fa cinc anys. Fonts co-neixedores de l’estat de les ohiesexpliquen que per posar en ser~eiel tdnel entre Sagrera i Lesseps,que ja estA foradat, farien falta 350millons d’euros, i que el tram deLesseps ala Zona Universith~% re-quereix tma inversi5 de 1.000 mi-lions d’euFos.

Tan complexa ~s l’obra que LluisTejedor no t(~ cap preblema a reco-n~ixer que "avui I’ATM no ho faria,per una qiiesti5 de r4gor pressupos-tad i per responsabilitat en la in-

L’estaci~ deSinguerlin, a SantaColoma, en obresl’any 2008, i lainauguraci6 del’estaciO de la Salut, aBadalona, arab el seuvestibul espectacular,l’anv 2010. Elconseller Josep Rullsurt d’un vag6 delmetro en la visitad’obres que va ferrecentment al noutram que entra enfuncionament, entrela Zona Universit~.ria il’aeroport delPrat. ̄ ANDREU PUIG /

JOSER NAVARRO / ALBERT

SALAM~ / ARXIU

versi6". Pal que fa al tra0at que lali-nia fa a l’a]tura del Prat, arab m~acorba que alguns consideren inne-cessh~a, Tejedor explica que ell hova negociar "en defensa de l’interSsde la gent del Prat". L’a]ca]de hiveu, petS, un interns genera], per lapossibilitat de crear una estaci6 in-termodal que permeti als viatgersque v~nen del sud del pais ambtren intereanviar arab el metro al’estaci6 del Prat Centre per arri-bar m~s r~pidament a l’aereport,sense necessitat d’haver d’anarfins a l’estaci6 de Sants.

La negociaci6 arab el Prat va serllarga i dificfl, i tamb~ ho va setamb els representants locals deSanta Ca]oma. "Recordo moltesdiscussions arab el conseller FelipPuig", rememora Manuela de Ma-(ire. En els arguments a favor deSanta CoMma per estendre el me-tro per la ciutat "vam fer servircorn a instrument les cotxeres, quees podien fer ala zona de Can ZanLcom aLxiva ser fina]ment", explicaDe Madre. L’a]caldessa recorda quela di2icultat orogrMica va obligartamb~ a replantejar elprojecte aSanta Coloma, i es va descartar untra~at en qu~ s’havia de perforarmolt per connectar les estacionsarab el carrer. Tot i aix6, els pousd’acc~s a algunes estacions, cornarala de l’esgMsia, s6n d’una granespectacularitat.

Pere Macias: "Hi haviacapacitat inversora i 6sevident que el projectsva ser amblClOS ’

Despr~s de l’estrena d’awi, el se-g~ient tram de la linia 9 en en~raren flmcionament serh el ramal dela Zona Franca, que rebr~t el norade linia 10. Arab aquesta obra, laciutat de Bm~elona resoldr~ demanera quasi defmitiva el d~ficithist6ric de ]’gillament de la ZonaFranca. E1 primer intent de fer rea-litat l’arribada del transport sub-terrani al barries remunta a fina]sdels anys 80, quan es va idear el plade mobliitat de Barcelona per a]sJocs Olimpics del 1992. Aleshoresl’Ajuntanmnt va apostar per fer pu-Jar lalinia 2 f’ms a Montjuic i des-pros fer-la ba]xar fins a la ZonaFranca, per5 ta Generalitat ho vadesestimar iva optar per acostar elmetro a]s barris populars del nordde la ciutat. Fina]ment, l’acc~s alamuntanya olimpica es va resoldrearab la construcci5 d’tmes escalesmec~miques i el fmficular.

Les noves estacions de lalinia10 podrien comengar a set operaff~-yes el 2017. Potser aleshoresjas’haur~ resa]t elproc~s judicial delcas delPa]au de la Mfisica il’acusa-ci5 que se’n deriva contra CDC, quehauria rebut confissions fl.legals del’empresa Ferrovial, derivades del’adjudicaci5 que es va fer de lesobres de la linia 9 l’any 2001. Unaderivada no esperada en l’itineraripie de vicissituds del projecte.¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

131000

23625

Diario

2146 CM² - 200%

13684 €

12-13

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

+ concertsDivendres, 12

ARTHUR BAKER ElectrOn~caProhom de I’electrbnica, productorque ha modelat treballs de hemstom Afrika Bambaataa i New Order,Arthur Baker porta a la sala delPoblenou I’espectacle amb quEva part/c/par en I’L~ltima edit/6 delSonar. RAZZMATAZZ (RAZZCLUB)ALMOG~,VERS, 122. TEL: 933 208200. METRO: MARINA (L1) PREU: 13,~ANTIGIPADA, 17~ A TAQUILLA HORA:OtH ̄ Notikumi.com

I~LENA Indie popLa banda d’Helena Miquel, fins alpassat mes de setembre tamb~ vo-calista de Delaf~ y las Flores Azules,han trencat quatre anys de silencieditorial arab la publicaci6 de ’Con-cepte Vitrina’ (2015). Pop sensibled’alta volada. BIKINI AV DIAGONAL,547. TEL: 933 220 800 METRO: MARIACRISTINA (L3) PREU: 10~ PREU ONIC

MACHINE HEAD Mete/Banda capital del thrash metal,els nord-americans Machine Headdescodifiquen a la sala del Poble-nou el seu eixordador vuit~ ~lbumd’estudi, ’Bloodstone & Diamonds’(2014). RAZZMATAZZ ALMOG},VERS,122. TEL: 933 208 200. METRO: MARlNA (L1). PREU: 28~ ANTICIPADA, 32~ TAQUILLA HORA: 20N¯ Ticketea.com

NI)RIA GRAHAM GERMJl AIRE Indie rockNdria Graham, una de les nostresveus m~s suggerents, estrena I’EP’in the Cave’ (2016). En la vetlladacompartirb escenari arab I’aventurad’indie pop lis~rgic, un altre delshems m~s interessants del nostresubsbl musical, Germ~ A/re. APOLO.NOU DE LA RAMBLA, 113. TEL: 934 414001 METRO: PARALLEL (L2, L3). PREU:28~ ANTIEIPADA, 32~ A TAQUILLA.HORA: 20H ̄ Codetickets.com

Dissabte, 13ANNI B. SWEET PopSoul dels seixanta, rock dels setantai new wave dels vuitanta, aques-tes s~n les coordenades sonoresamb qu~ Ann/B. Sweet ha tra(:atel seu darrer i molt IluminGs Ilarg,’Chasing Illusions’ (2015). BARTSAV PARALLEL, 52 TEL: 933 248 492METRO: PARALLEL (L2, L3) PREU:PREU ONE HORA:20H ENTRADES:¯ Proticketing,com/festival_millen ni

TOTE KING Hip hopCinc anys despr~s del seu anterior’El lado oscuro de Gandhi’ (2010).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Semanal

226 CM² - 40%

11200 €

16-17

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

a finals del passat 20~.5 Tote King,instituci6 del hip-hop estntal,firmava una nova col-lecci6 derimes: ’78’ (2015). APOLO. NOU LA RAMBLA, 111 TEL.: 934 414 001.METRO: PARALLEL (L2, L3) PREU: 13{ANTICIPADA, 16{ A TAQUILEA. HORA:20H ̄ Hiphoptickets.es

X AMBASSADORSRockSota la protecci6 de coetanis arabquE comparteixen imaginari sonorcorn Imagine Dragons i The Knocks,X Ambassadors han donat la cam-panada arab el seu ~lbum de debut,’VHS’ (2015). BIKINI AV DIAGONAL,$47 TEL.: 933 220 800. METRO: MARIACRISTINA (L3) PREU: 22{ PREU ONIC.HORA: 20H ̄ Ticketmaster.es

Dijous, 18GIANLUEA PETRELLA& GIOVANNI GUIDI JazzValors a I’al,ca de la nova esce-na del iazz a Italia, el talent deltrombonista Gianluca Petrella i elpianista Giovanni Guidi conflueix enI’~lbum conjunt, ’SoupStar’ (2014).JAMBOREE. PLACA REIAL, 17 TEL.: 933191 789. METRO: LICEU (L3). PREU: 15{ANTICIPADA, 18{ ATAQU[LLA. HORA:20122H ¯ Codetickets.com

LINDI ORTEGA Country oltemotiuCanadenca d’arrels mexicanesestablerta a la capital del country,Nashville, Lindi Ortega torna areivindicar-se corn una de les m~sdestacades hereves de grans damesdel gEnere, corn Loretta Lynn i DollyParton, amb ’Faded Gloryville’

(2015). DARTS. AV PARAbLEL, 62 TEL.:933 248 492. METRO: PARAbLEL (L2,L3) PREU: 18{ PREU ONIC. HORA: 20H¯ Proticketing.comlbarts

tUlS EDUARDO AUTECan,~ dbutorEn el concert inaugural de la nova

edici6 del Festival Guitar BEN,Luis Eduardo Aute protagonitzar~al Palau de la Mdsica un concertantolbgic en qui~ recorrer~ elsseus principals Exits acompanyatde convidats especials. PALAU DELA MQSICA CATALANA. PALAU DE LAMI]SICA, 4 &TEL: 932957200.

METRO: URQUINAONA (L1, L4) PREU:ENTRE 15]48{. HORA: 21H¯ Proticketing.com/t heproject

NUEVA VULCANO Indie rockBanda referencial de I’escena inde-pendent de Barcelona, Nueva Vul-cano, que I’any passat van publicar

un dels discos mds destacats dela temporada, ’Noveleria’ (2015),presenten el seu nou EP, ’Nombresy apellidos’ (2016). APOLO NOU LA RAMBLA, 111 TEL: 934 414 001METRO: PARAbLEL (L2, L3). PREU: 12{ANTICIPADA, 1S{ATAQUILLA HORA:20.30H. ̄ Codetickets.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Semanal

226 CM² - 40%

11200 €

16-17

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Regió7DIVENDRES, 12 DE FEBRER DEL 201638

Escenaris d’Entrada

Diumenge, el primer disc de laCompanyia Elèctrica Dharma, vasortir el 1975. Quaranta anys des-prés, l’abril del 2015, la banda pu-java novament als escenaris, des-prés de la mort de Josep Fortuny,el 2013, per fer una gira que aca-barà l’abril d’enguany. Dels tres ger-mans Fortuny que van fundaraquesta banda pionera a fusio-nar músiques, només queda JoanFortuny (1955), l’home del míticsaxo. El 1986, el grup ja va perdrel’Esteve. I van tirar endavant. Ara,també. Amb sentiments contra-dictoris però amb el convenci-ment que el llegat és ben viu. I des-prés? «L’homenatge pendent al Jo-sep, i ja decidirem», diu el veterà sa-xofonista. Avui actuen a Manresa.

El segell Dharma, a banda delseu so, és el seu públic fidel?

Una mica sí, però un grup queporta més de 40 anys té un públicfidel dels inicis però també de ge-neracions posteriors. I sort n’hi ha!

El retorn de la Dharma s’haviade celebrar el 2014 però la mort

de Josep Fortuny ho va truncar. Sí. Quan va morir el meu germà,

el 2013, vam decidir plegar, però alfinal vam agafar les idees que ha-víem estat treballant plegats i vamveure que seria la millor manera depassar el dol.

Quin sentiment queda?El sentiment ha estat agredolç i

quan acabem a l’abril farem un pa-rèntesi. Però la sensació ha estatbona. Som animals d’escenari i ésa l’escenari quan som feliços. I jopenso que continuar amb la Dhar-ma és continuar tenint viu l’Este-ve i el Josep, i, d’alguna manera, ésun llegat. Al grup hi ha ganes de

continuar però ja ho decidirem. Elque farem quan acabi la gira seràel que no ens vam veure amb corde fer quan va morir el Josep, re-tre-li un homenatge, amb l’ajudade la seva filla, la Liliana, queabraci totes les seves facetes: eramúsic, lletrista, feia el grafismede les portades, va publicar el

poemari El Soroll després de Ke-rouac...

Kerouac, un nom fetixte.Sí, el nostre nom ve d’un llibre

de Jack Kerouac, Els pirats delDharma.

Diumenge és un bon dia?Per a la majoria de la gent, di-

umenge és un dia d’impàs, avor-rit; però per als artistes és un diaqualsevol. El nostre diumenge se-ria més aviat el dilluns.

Què queda de la Dharma quevivia en una comuna l’any 1974?

En el subconscient, moltes méscoses del que ens pensem. Eral’època dels ismes: pacifisme, eco-logisme, feminisme... Valors quecontinuen sent actuals i presentsen les noves generacions. I la co-muna? Som una banda que no no-més es reuneix per assajar, tocar iadéu; mantenim constantment elcontacte, ens truquem, ens ve-iem. Tenim una relació molt es-pecial.

Pioners en la fusió. Amb L'oucomballa (1975), el

nostre segon disc, és quan vam ferel clic. A l’adolescència vam co-mençar amb el rock, vam intro-duir-nos en el jazz i, després, vamrecuperar la música de la nostra in-fantesa, les cançons populars, lessardanes, el so de la cobla. Era lamúsica que portàvem a les ve-nes. I vam fusionar-les, vam jugaramb tots aquests elements. Des dellavors, aquesta ha estat l’essència,provant d’evolucionar però sent fi-dels a aquest so. La música éscom un riu, que tot ho recull, quetot ho arrossega i no para maiquieta.

Ara la cobla està de moda i esfusiona amb rock, hip-hop...

Sí. Nosaltres ja vam fer-ho el1981, amb la Cobla Mediterrània,al Palau de la Música. Un grup derock amb cobla! Els més puristeses van posar les mans al cap, ensvan tractar de folkloristes, com sihaguéssim fet un sacrilegi... Ara ésmodern! I està molt bé desterraraquest tipus de prejudicis musi-cals. És sa. I és el que et deia, la mú-sica és com un riu.

De vegades cabalós, d’altresno tant.

En carreres llargues és així. Mo-ments bons i moments dolents.Muntanyes russes, que en deia elJosep. Però sempre hem pogutviure de la música.

Aquí i a fora.Sí. A Amèrica, per exemple, si fas

jazz, no els ensenyes res de nou, ensón els reis. Però si hem agradat haestat perquè a part del jazz, delrock, de la psicodèlia, la nostra mú-sica estava impregnada de so tra-dicional de casa nostra.

Les seves cançons s’han con-vertit en himnes. Quina recollirial’esperit que es viu avui?

N’hi ha moltes. La presó del reide França, Tramuntana, La gentvol viure en pau... Ara vivim unmoment superengrescador. L’any86 nosaltres parlàvem d’indepen-dència (No volem ser) i quasi enstractaven de terroristes. Ara, afor-tunadament, és normal. No ente-nem l’art sense el compromís po-lític i ideològic. És un momentexpectant. Jo sóc avi de dos néts iespero que el seu futur sigui en unpaís lliure.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

R

P

P

R

P

R

P

R

P

R

P

SUSANA PAZ | MANRESA

R

P

Entrevista Joan FortunyFundador i saxofonista de la Dharma.Són, diu, «animals d’escenari», el lloc on són més feliços. Després de la mort, el 2013, de Josep Fortuny, el bateria iel «poeta» de la banda, el grup va engegar l’abril del 2015 una gira prevista per a un any abans. Avui s’aturen a Manresa per repassar l’essencial del seu repertori

EL CONCERT

Lloc: Sala Gran del teatre Kursaal. PasseigPere III, 35. Manresa. Dia: avui, a les 21 h.Músics: Carles Vidal (baix); Joan Fortuny(saxo), Maria Fortuny (teclats), Lluís Fortuny(teclats, trompeta i acordió), Josep Rius(guitarra) i Iban Rodríguez (bateria). Amb laparticipació dels Geganters de Manresa; CoralIncordis; Bastoners Manrússia Van del Pal;Tabalers de Xàldiga i Castellers Tirallongues.Entrades: de 18 a 20 euros- Venda: ataquilles, al 93 872 36 36 o a www.kursaal.cat.

Gira 40 anys

«Quan a l’abril acabi la

gira farem un parèntesi. Però

el que sí que engegarem serà

l’homenatge pendent al Josep»

L’Elèctrica Dharma celebra al Kursaal els 40 anys del primer disc, «Diumenge», amb grups de cultura popular de la ciutat

«La gira ha estat la manera de passar el dol»

Joan Fortuny, en primer terme, a l’esquerra, amb la banda, on tambémiliten Lluís i Maria Fortuny, amb Carles Vidal i Iban Rodríguez

IMATGE PROMOCIONAL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURES

36000

5808

Diario

585 CM² - 65%

1511 €

38

España

12 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CEDID~

’E[s v~ins de datt’, e[ debut teatra[ de[ director Cesc Gay

PRIMAVERA

Arfiba una prlmave-ra d’estrenes teatralsa Tarragona. A partlrdeI 5 de marq l’esce-nafi del Teatre Tar-ragona i del Metro-poI s’omplir~ ambm~s d’una trentenade representationsteatrals i musicalsde tarragonins id’artistes de reco-neixement nationali estranger.

Del panorama lo-cal destaca l’obm deShakespeare Romeui lulieta, dirigidaper Marc Chomet ique es porta en pri-micia pel pfiblic deTarragona. L’obra~s un homenatge alm~s gran escriptordramatic en el 40oafftversafi de la sevamort, el segon de lacompanyia, que java portar Hamlet ala ciutat. Protagofftt-zada per Carlos Cu-evas i Carla Benito,repassa la hlstbtiad’amor impossiblemils coneguda dela literature. Els teatres tamb~ han apostat perEls Pets, que celebmran el 30 aniversati de rockcatal5 a la seva ciutar d’ofigen, perb no ho faransols. Els acompanyaran els membres de La petitaGran Orquestrai, sumant la sonofitat finica d’unteatre, s’espem que sigui **un concert imprescin-dible per tots els fans de la banda~,, tal com ex-plica ]ordi fin am6, encarcegat de la programad6teatmL

La proposta m~s destacada 6s Ia dirlgida perCesc Gay, Els V~ins de Dalt, una combdia queardba als teatres tarragonins el diumenge sis demart. gs tracta deI debut en teatre del cineastacataI~, que ha triomfat amb Truman, Ia pel.Iiculaqueli ha suposat el Gaudi a millor director i lanonfinaci6 als Goya. No es queda enrerre Eii-senda Roca, que porta el musical 73 raons per

DETEATREI F41)SICAA

TARRA(;ONAEIs autors i companyies locals i

internacionals compartiran escenarientre mar9 i juny

’Romeu i Ju[ieta’, de[ tarcagoni Marc (:hornet

deixar-te, protago-nitzada per actors deprimem ilia end pa-norama catal~, cornMercb Marfinez oMarc Puiol.

En pmgramaci6teatml, s’uneixenals caps de cartellmoltes pmpostesde grups emergentsde Tarragona, a m6sd’alguns cicles arre-lats a la ciutat, cornel festival Eclectic,format per grupsteatrals arab perso-nes amb discapa-citat. Versionen lahistbria del flautistad’Hamelin, afegint-hi una nena sordaque reivindica els~avantatges de tenirdesavantatges~.

En mfisica, lespropostes oscil.lendes del classic a l’in-fantiI. Paco Enlalunacelebm el seu 2o~aniversari amb unespectacle de canq6d’autor, mon61egs oimprovlsacions. E1pfiblic m~s selecrepodr~ gaudir dels

L~O mfisics de l’Orquestra Camera Musicae, ambIes veus de la soprano Nfiria Ria], elbarlron ~ngelOdena i l’Offe6 Catal~. En un esfil radicalmentdiferent, el festival de Dixieland ofefir~ 0?wersosconce~s arab dlferents agrupaclons al llarg dela programaci6 primaverenca. Un dels concertsm~s especials per6, per la seva localitzaci6, ser~el que acollir~ la Catedral de Tar~agona. Es tmctadel gran concert de Setmana Sama, La Passi6 deSant Mateu, amb mfisica de Bach i la participaci6de Oiwersos cors, entre ells el tanagoni.

E1 pmgrama, que acaba el iuny d’aquest any,vol set divers en disciplines i tem~fiques, inclo-ent dansa, dnema amb mfisica en directo, el lliu-rament dels premis lkerafis o m~gia, amb el magLari. Els abonaments i les entmdes es posaran ala venda a parfir de124 de febrer.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

51000

24010

Lunes a viernes

464 CM² - 40%

1560 €

24

España

11 Febrero, 2016

ORFEO CATALA

LITERATURA RECONOCIMIENTOS

Oliver, Pm ni de les Lletres CatalanesLa escritora mallorquina se convirtid ayer en la cuarta mujer que logra el galarddn de OmniumCultural en sus 48 afios de historia I La entrega seni el 6 de iunio en el Palau de la Mtlsica

AGENCIASI BARCELONA I La escritora y tra-ductora mallorquina Maria-An-tbnia Oliver rue distinguida ayercon el 48 Premi d’Honor de lesLletres Catalanes. Se convirti6asi en la cuarta mujer galardo-nada en 48 ediciones, despu~sde Merc~ Rodoreda (1980), Te-resa Pgmies (2001) y MontserratAbelld (2008).

Este galardn rue instituidopor Omnium Cultural en 1969y se concede a una persona que,por su obra literaria o cientificaen catalfin y por la importan-ciay ejemplaridad de su laborintelectual, haya contribuidoa la vida cultural de las co-munidades de habla catalana.La ganadora recibirg 20.000 eu-rosy una escultura de ErnestAltOs, en un acto que se cele-brarfi el 6 de junio en el Palaude la Mtisica de Barcelona.En el jurado figuraban Margari-da Aritzeta, Fina Birul~s, ToniSoler, Quim Torra, Caries Solfi,Anna Sall~s, Lluisa Julia, JoanMas Vives y Marta Buchaca.En nombre del jurado, Julifi ilus-tr6 la personalidad de Olivercon una frase que pronunciabaen una entrevista en 1992, en laque decfa que "ella estaba en elmundo para escribir y que en-tendfa el mundo escribiendo". E1jurado reconocid asimismo la la-bor de Oliver al desarrollar "unnuevo modelo lingiifstico colo-quial, prdximo a la lengua queutilizaba la gente de la calle".

Nacida en Manacor en el afio1947, Oliver perteneci6 a la ge-neraci6n de los 70, form6 par-te del colectivo literario Of~liaDracs junto a su marido JaumeFuster y "su obra es inseparabledel compromiso con el pals".Desde su primera novela, pu-blicada en 1970, ha escrito no-vela, cuentos, teatro, narrativainfantil, articulos, traduccionesy guiones para cine, televisidny radio. Fue una de las pione-

La mallorquina afincada en Barcelona Maria Antbnia Oliver, ayer tras conocerse la noticia.

GI~NERO NEGRO

Formal parte del colectivoOf~lia Dracs y fue una de laspioneras en cultivar elg~nero negro en catal~n

ras en cultivar algunos g~neroscasi ausentes de la literatura ca-talana, como la novela negra ydetectivesca, la ciencia ficcidno tambi~n la literatura erdtica.En el g~nero negro, es autorade "un personaje entrafiable yconocido como la inspectora LS-nia Guiu, el primer personajefemenino que se convirti6 enprotagonista en la literatura ca-talana del gfinero".

Luchadora feminista y favorable ala independencia de Catalunya¯ Preguntada por la luchafeminista en el mundo litera-rio, Oliver considera que "noestamos en una situacidn denormalidad, porque no haytantas mujeres que escribancomo hombres, y deberfa ha-ber, al menos, la mitad", ydenunci6 que "hay un d~fi-cit de atencidn por parte delas editoriales y de la pren-sa, que no hacen tanto casoalas escritoras, sobre todo,si comienzan". Hizo muestrade su energia critica cuandodenunci6 que "atin vivimos

en un patriarcado y se debeseguir luchando contra esetrato desigual" o cuandorespir6 aliviada por "haberacabado con los cuatro afiosdel gobierno balear del PPpresidido por Joss RamdnBauzfi". Tambi~n pronosticdque "ver~ la independenciade Catalunya, pero no la delos Paisos Catalans. En t~r-minos de lengua y cultura es-tamos muy unidos, pero noen la cuestidn polftica, peroya 1o estaremos, estoy segu-

LASCLAVE$

NovelasI Crbniques d’un mig estiu, Crb-niques de la molt anomenadaciutat de Montcarr#t, El vaixelld’lrds i no tomards, Punt d’arrbs,Crineres de foc, Joana E., Amorde cans, Tallats de Iluna, Estudien lila, Antfpodes, El sol que faI’~nec. Estos tres forman partede la serie detectivesca de Lb-nia Guiu.

Narrativa breveI Coordenades espai-temps perguardar-hi les ensa~mades, Fi-gues d’un altre paner, L’illa i ladona. Trenta-cinc anys de contes,Triptics. Con el colectivo Of~liaDracs: Lovecraft, Lovecraf, Negrai consentida, Essa Era. recull decontes intergal~ctics, Boccato dicardinali, Mistefi de reina, Donessoles: 14 contes.

Narrativa infantil yjuvenilI Margalida perla fina.

TeatroI Negronide ginebra, La dida.

PremiosI ReculI-Francesc Puig i Llen-sa de narraciO (1971) pot Mu-ller qui cerca espill, les marts s’hitalla;finalista del Premi SantJordi (1984) por Crineres de foc;Premi de Literatura Catalanade la Generalitat (1985) porsutraducci6n de Moby Dick; Pru-denci Bertrana (1991) porJoa-na E; Ciutat de Palma-Lloren~;Villalonga de novela (1994) porAmor de cans; Traject6ria de laSetmana del Llibre en Catal~(2001); Ramon Llull del GovernBalear (2003); Jaume Fuster delsEscriptors en Llengua Catala-na (2004); Creu de Sant Jordi(2007) por su trayectoria cornoescritora; Premi d’Honor de lesLletres Catalanes (2016).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

86000

9286

Diario

613 CM² - 73%

2628 €

42

España

11 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Ultima Hora JUEVES, 11 DE FEBRERO DE 201658

NACHO JIMÉNEZ

«Recibir este premio ha sidocomo una inyección de pa i so-brassada». Son palabras de la es-critora y traductora MariaAntònia Oliver, distinguida ayercon el 48 Premi d’Honor de lesLletres Catalanes, que otorga laentidad Òmnium Cultural desde1969 y se concede a una personaque por su obra haya contribuidode manera notable y continuadaa la vida cultural de las comuni-dades de habla catalana. La auto-ra recibirá una dotación de 20.000euros y una escultura, obra de Er-nest Altés, en un acto que tendrálugar el 6 de junio en el Palau dela Música.

Este reconocimiento «significamucho» para la autora, «sobre to-do porque hacía tiempo que noescribía [su última publicaciónfue en 2007] y hace unos díaspensé que debería volver a hacer-lo, así que habrá un nuevo libromío en las librerías, aunque nopuedo decir cuándo».

Nacida en Manacor en 1947,Oliver perteneció a la generaciónde los 70, formó parte del colecti-vo literario Ofèlia Dracs y su bi-bliografía alcanza los cuarenta tí-tulos, entre novela, cuentos, tea-tro, artículos, traducciones oguiones para cine, televisión y ra-dio. Además, fue una de las pio-neras en cultivar algunos de losgéneros casi ausentes de la litera-tura catalana, como la novela ne-gra, con su icónico personaje dela detective Lònia Guiu; la cienciaficción, o la erótica. Como narra-dora, ha utilizado una amplia ga-ma de recursos, que inició conCròniques de la molt anomenada

LITERATURA ● Es la cuarta mujer que recibe este galardón ● Ha publicado alrededor de 40 obras y fue una delas pioneras en cultivar géneros casi ausentes de la literatura catalana, como la novela negra o la ciencia ficción

Maria Antònia Oliver: «El premio ha sidocomo una inyección de ‘pa i sobrassada’»La escritora fue ayerdistinguida con el48 Premi d’Honorde les LletresCatalanes, queotorga ÒmniumCultural y querecibirá el 6 dejunio en Barcelona

La escritora Maria Antònia Oliver, ayer en Barcelona, donde se dio a conocer la concesión del premio. � Foto: EFE

Cultura& ESPECTÁCULOS

INFRAESTRUCTURAS

Cort precinta Ses Voltestras la rotura del toldo■ PÁGINA 61

Eso es Maria Antònia Oliver, una granautora que, con sus más de cuarentalibros, ha sabido entrar en la intimi-

dad personal y colectiva de algunas gene-raciones y escudriñar sus relaciones mássecretas, y quizás por eso, más interesan-tes; ella adivinó que lo que callamos nosdefine más que el abrigo de palabras conel que queremos cubrirnos, taparnos. Poreso, la escritora, en su crítica obra, no seha dejado cegar por las apariencias quepueden dar brillo a lo más vil y al tirano,sino que ha hurgado en las profundidadesdel ser humano –tan grande y pequeñocomo un mar, pero más extraño–, tratandode descubrir la verdad que nuestros abis-

mos esconden. Y en algunos momentos,para conseguirlo, se ha atrevido a usar supluma para hacer magia y, dándole vida ahéroes y mitos –como si se hubiese trans-formado en otro mossèn Alcover–, ha des-velado la más secreta y acallada intimidad–aquella que la hipocresía social ha inten-tado disimular– para ponerla ante sus lec-tores: la opresión política, el autoritaris-

mo, el machismo, el antes problema de lahomosexualidad y el sida o, sencillamen-te, la falta de amor o de libertad paraamar de una mujer como Joana E. –unode sus más conseguidos personajes–, hansido sus temas preferidos Y los ha tratadosin temor ni querer ser «políticamente co-rrecta». Ella es, sobre todo, una mujer li-bre. Ahora puedo anotar y ya se podrá en-tender que Maria Antònia Oliver –y la co-nozco– y su obra, son tan rebeldes einconformistas como lo son todos aquellosseres que aman sin condiciones ni miedos.Jaume Fuster, su añorado marido, me son-ríe después de la última frase que he es-crito. Creo que está de acuerdo conmigo.

GUILLEM ROSSELLÓ

� En los años 70 del pasadosiglo, la escritora y traducto-ra Maria Antònia Oliver setrasladó a vivir a Barcelona,donde publicó su primeranovela, en 1971, Cròniquesd’un mig estiu. La autora, sinembargo, nunca perdió elcontacto con la Isla, perofue en la Ciudad Condaldonde publicó la mayor par-te de su obra y donde cono-ció a muchos de sus ami-gos. Gracias a su presenciaen esta urbe, se convirtió enuno de los iconos de la van-guardia creativa del mo-mento, formando parte dela denominada GeneracióLiterària dels Setanta, juntoa su marido, Jaume Fuster,fallecido en 1998, que se ca-racterizó por su voluntadrupturista y renovadora,tanto desde el punto de vis-ta social como cultural.

Un icono de lavanguardiacreativa de los 70en Barcelona

� EL APUNTE

La verdad en laspalabras

Opinión

«Habia dejado de escribir,y ahora espero que

pronto pueda tener unaobra mía en las librerías»,confesó ayer la premiada

ciutat de Montcarrà (1972) o El vai-xell d’Iràs i no Tornaràs (1976).Además, su obra ha sido traduci-da al castellano, al inglés, al ale-mán, al francés, al italiano, al por-tugués, al rumano y al holandés.

La escritora es la cuarta mujer

que recibe este premio: «Son muypocas, aunque me han prometidoque esta corriente va a cambiar;también ocurre en el ámbito lite-rario, aún no hay igualdad».

El compromiso con la lengua ycultura catalanas ha estado muy

presente en su vida y su obra.«He sido independentista desdesiempre», por eso valora «muybien» el momento actual de Cata-lunya: «Espero que ocurra lo mis-mo en las Islas, y en Valencia,aunque yo quizás no lo vea».

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

186000

20687

Diario

800 CM² - 100%

6450 €

58

España

11 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA