El PP-Govern ha refusat ales Corts que conciutadans

comunitaris puguiningressar a l'Exèrcit

espanyol. En canvi ara síque hi poden ingressarhispanoamericans (quetenen el castellà com a

llengua materna i mental).Qué pretén el PP?

Reforçar la monopolitzacióde les armes perhispanoparlants?

Arreplegar gent de païsosde molta tradició colpistaper formar el nou Exèrcit

espanyol?

A.P.P.E.0ASSOCIACIC

DE PUBLICACIONS

PERItDDIQUES

EN CATALÁ115111111111111111111

paisoscatalans.org/estelE MAIL focifum@teleline.es

15 D'AGOST DEL 2002 PREU: 2€ANY XXII. NÚMERO 489

t ,r1\1(Amb el suport de:

GOVERN DE LES ILLES BALEARSConselleria d'Educació i Cultura

Direcció General de Política Lingüística

Lb

A

Fa 13 anys que na Bárbara Ginard vaobrir la Sabateria Es Jonc a la Gran Viad'Artà. Tel. 971 835 087

Fa 5 anys que na Maita Vicenç va obrirla Botiga Sissenys a la Gran via d'Artà.Ara ha d'obrir la Botiga Diss al mateixcarrer. Tel. 971 835 407

SOPAR A LA FRESCAAMB EL PSIB

Són els amos i el maitre del Restaurant Ses Torres al creuer entre Petra i Ariany.Despatxen menús a 7€. Estan especialitzats en banquets. El passat divendresdia 26 serviren un sopar a la fresca als Socialistes de Mallorca (PSIB) del pla iIlevant.

Fa un anys i mig que n'Antoni Mancharegenta el Bar Mánix al carrer de Ciu-tat d'Artà. Despatxa els pa amb oli i leshamburgueses. Tel. 971 836 048

Fa sis anys i mig que en Miguel Nebotva obrir el Restaurant Xinès Es Pins alcarrer de Ciutat d'Artà. A la foto amb laseva sòcia Maria Lan-li i la filia d'aquestadarrera na Lina-Xu. Se menja a la cartaper una mitjana de 10€. Tel. 971 836879

Fa 3 anys que na Maria Bel Ginard vaobrir la Botiga Seducció a la Gran Viad'Artà. Tel. 971 835 088

La Taula dels manacorins fou una de les més animades

La taula del president i els seus consellers. Acabat el sopar, el president Antich,respongué a les preguntes dels periodistes dient que li donaven un any de pre-sidència i que ja se'n han complit tres. Que el seu partit només te la batlia d'Al-gaida al pla de Mallorca, però que presentaran candidatures a tots els pobles ique amb el PSM confia aconseguir noves batlies d'aquí a un any. Que l'adver-sari polític és el PP i que amb tots els altres partits se pot entendre. Que el PSIBlluita per una major qualitat de vida per a tots. Que el socialisme és una ideolo-gia molt arrelada al territori, a la Ilengua i a les tradicions. També recordé que fouel primer director de la revista Es Saig d'Algaida a principis dels vuitanta, quantreballava pel PSM.

Fa un any que na Maria del Carme Dolça qui veiem amb les seves filies, regen-ta la Cafeteria s'Esquit al carrer de Ciu-tat d'Artà. Despatxa els plats combi-nats i els gelats. Na Carme pinta qua-dres que te exposats a la cafeteria. Tel.836 780

«Si netejássimjudaisme i cristianisme

del clericalisme,tindríem 1 religió quepodria salvar el món

de tot mal social.Devem fer totpossible pel triomfd'esta mena de fe»."Els esperits lliuressempre han trobat

oposició violenta depart de les

mediocritats que nocopsen quan algú no sesotmet irreflexivamentals prejuís heretats ansfa un ús honest i valent

de sa intelligéncia»(EinStein).

Fa 10 anys que n'Elisabet Morell va obrir el Restaurant s'Estació al costat de l'Es-tació del tren d'Artà. A la foto amb el seu fill Miguel que és el cuiner i la depen-denta Iolanda Nieto. Tel. 971 835 085

La sida i l'extorsió delspaïsos pobres

S'acaba de celebrar, a Barcelona, la conferència inter-nacional de la Sida: les dades d'aquesta auténtica pandé-mia, definida com la més greu de la humanitat, sondemolidores. En aquests moments hi ha trenta set milions

d'infectats pel virus VIH dels quals només tres cents mil rebenla medicació adequada. L'anomenada globalització apareix coma font de la gran contradicció que suposa el fet que havent-hirecursos s'anunciin més de setanta milions de morts que s'hiafegiran de no trobar solució a aquesta malura. Solució quehauria d'arribar perquè de mitjans n'hi ha.

«Encara en els seus començaments. Efectivament, Peter Plot,el patró de ONU-SIDA, la missió de la ONU per la sida, assen-yala que el nivell de desenvolupament de la malaltia encaraestá en els seu començament i podria provocar la mort pre-matura de setanta vuit milions de persones d'aquí al 2020, víc-times de la major epidèmia coneguda i que pot ocasionar aquestnombre de morts només en els quaranta cinc països més afec-tats en aquests moments.

Danys irreparables, només el quatre per cent dels malaltsté accés als medicaments. Fins ara catorze milions d'orfes, sobre-tot a l'Àfrica on l'epidèmia ha assolit nivells apocalíptics. Perexemple, el nivell de vida ha baixat a l' África quinze anys demitjana, ara és de quaranta set anys (en el cas de Botswana lamitjana d'edat és de quaranta anys). En el cas de Tailàndia l'uper cent de la població está infestada essent la sida la primeracausa de mort i s'anuncia, de no posar-hi remei, un gran avança-ment de la malaltia a l'Amèrica Llatina.

En la reunió de Barcelona sobre la Sida, El Fons Globalnomés garanteix tractar quatre-cents cinquanta mil malalts encinc anys. Ara dels trenta i set milions de malalts a l'Àfricanomés trenta mil reben tractament. Ja al pujar de trenta mil aquatre cents mil suposaria un creixement important que solsarribaria, al deu per cent en cinc anys sense comptar els nousinfectats!

Farien falta deu mil milions de dòlars l'any. Per?) el com-promís sols arriba a un deu per cent d'aquesta quantitat, segonsexplica Richard Feachem, director general del Fons Global.Els medicaments són cars i al ser privades les empreses que elprodueixen dificulten l'accés massiu en els països pobres aaquest tipus de medicaments.

Tots ho sabem. Aquests milions existeixen! Pitjor que sónutilitzats. En l'especulació. En la destrucció de la economia.A l'Estat espanyol, escàndols com el de Gescartera o el delsparadisos fiscals on s'han descobert quantitats ingents de diner.Això és sols la punta de l'iceberg de la política especulativa.Mentre la «pocavergonyona» de l'Església Católica, de mane-ra cínica, s'oposa a l'ús del preservatiu, manté milers de milionsen l'especulació.

L'equivalent a sis-centes vegades el diner necessari per aten-dre als malalts de la sida «evaporats» en l'especulació. Entrela primavera del 2000 i setembre de 2001, 606 bilions de dòlars(per a 660 plans mundials Anti Sida) dels valors bursatils nord-

americans s'han esfumat. Aquest diner és elresultat de la extorsió als països pobres. Perexemple, al' África, cada any, s'extreuen tren-ta milions de dòlars per el «servei de deute»,destinats sols per pagareis interessos del deutexifrat en tres-cents mil milions de dòlars. 12

PERE FELIP I BUADES

La t

ATA

prou agressionsdets estats espanyol i trancès

a la nostr.......r ..‘gua.

ilI o CÁ ikluil=_AT A

O II AEff LA

-ENEMA

2 15 D'AGOST DEL 2002 12'113?11

Un tema estiuenc i festívol: l'antireligiosismei l'ateisme com a derivacions sexuals

És evident que molta preven-ció antireligiosa entre el pro-gressisme es gestá quan es gestala ideologia política, durant l'a-dolescéncia (12-18 anys: i la nos-tra actual adolescència és en granpart d'Operasion Triunfo, la Seles-sion...), i ho féu a través de l'au-toafirmació de llibertat sexualcontra la religió imposada, peròsobretot contra la triada repres-sió política feixista-religió oficialamistançada-repressió sexual detonalitats sovint ridícules: en rea-litat la nocreença és en certamanera «un problema sexual»,diguérem. En part és una conse-qüència de l'excessiu accent i uncert desenfocament del 'EsglésiaCatólica en temes sexuals, pot-ser per ser una gerontocrácia i jaés sabut q tothom tendeix a blas-mar més allò que menys pot prac-ticar.

El progressisme de les gene-racions joves posteriors s 'ha limi-tat bàsicament a repetir el discursdel jovent antifranquista dels 60-70.

Tanmateix em pareix undesencert equiparar la llibertatsexual en un nivell d'ètica o d'i-deologia parapolítica. Simple-ment és un tema tan personal compot ser la creença, però a unnivell físicopsicológic.

Pea) també: "Aldous Huxleydigué una vegada que un intel•lec-tual és una persona que ha trobatuna cosa més interessant que elsexe..." (Alan Partridge - Ràdiode BBC 4). "En aquest segle, elfal s'ha esdevingut doctrinari"(Henri Michaux, 1899-1984,escriptor való-belga). "Amb proufeines el sexe és mai sols sexe"(Shirley Maclaine, actriu i escrip-tora, germana de Warren Beatty)."El sexe és l'ersatz o la religióalternativa del segle XX" (Ale-xander Woollcott, famós directorde cinema nord-americà).

I és un atemptat a la lógicamatemática de fer una autoafir-mació globalment en contra de X(fe, per ex.) per tal d'afirmar Y(llibertat sexual, per ex.), perquèpotser no siguen equiparables ohi haja molts malentesos per enmigper manca de diàleg fluid i percrims històrics comesos i deriva-cions repressives. I, a més, segonsles nostres iròniques dites popu-lars: "Quan a baix truquen, a daltno hi queda ningú" "Als homesquan se'ls omplen els ous, selsbuida el cervell" "Quan el cap d' a-baix s'engalavema, el de dalt nogovema" (una mica de broma).

Altrament hi ha també una gra-víssima errada en l'explicaciótradicionalista que l'Església hafet del cristianisme, en presentar-lo tan toscament per al consumpopulista, tal com feien els fari-

seus, com a llistats d'obligacions,de rituals, de dogmes i de prohi-bicions. Si llegim els Evangelist'adones que no hi té massa rela-ció: és llibertat («Heu de ser jut-jats per la llei de la llibertat», diuJaume), misericòrdia («Mise-ricòrdia vull i no pas penalitats,i que Déu sia donat a conèixercom realment és millor que notantes cerimònies» és l'únic textque Jesús repeteix dues vegades,tot citant el profeta Ausias oOsees 6:6) per als qui realmentn'han de menester i un esperitfresc. El text bíblic és un text obert,no dogmàtic o encarcarat, sinóexegétic (d'estudi i consciència,vitalista).

El cristianisme en si no té laculpa directa de les interpretacionsrígides i impositives que certs cler-gats n'han fet en propi interés. Iés que aquest tema, com a muntód'altres, és molt complex, car enles religions hi ha molts aspec-tes diversos: els textos, els con-textos històrics, les variants, lescreacions socials i culturals, elsgrups, les institucions, les tra-duccions, les interrelacions... Sim-plificar-ho com a voltes es fa trobeque és no entendre'l gens, segu-rament per aversió (en part com-prensible, donades les cir-cumstàncies històriques i sociolò-giques que hem patit i hem pro-vocat els valencians).

Per la meya part aporte unaperspectiva cristiana no espanyolaen un terreny com l'independen-tisme, tan socarrat per l'espan-yolisme eclesial i pels prejudicisi rutines jacobines (el jacobinis-me anticlerical a ca nostra haestat la defensa desesperada, isovint ofuscada, l'única possibleen el context del terrible segled'Almansa, al sud europeu, con-tra l'integrisme catòlic).

La meya és una perspectivaatípica, però atípica sols al nos-tre petit món provincià, perquè aOccident, allá on les nacions tenendinamisme i són ames de si matei-xes, és típica del tot i sovint majo-ritària socialment.

De perspectives realmentdiverses és des d'on es basteix unabona perspectiva global, no pasdes del gregarisme de fácil aplau-diment o des del pensament úniclaicistateu que és aló corrent iquasi exclusiu dins el nostre febleindependentisme que tan poc pintasocialment. Pensem altramentque, a l'Estat espanyol i arreu, solsels grups amb un fort supon cris-tiá són políticament forts: PP i PNBen primer lloc, CiU, CC i PSOEen un segon. Els grups de tombmés laicista (com IU, ERC,PSM...) són més febles i inesta-bles (i no parlem ja dels grups del'extrema esquerra gasosa i boi-

rosa). I això també és realpolik,potser amarga com una medeci-na, per a alguns, però fets cabuts,al capdavall, que no són anul•lablesamb rabietes ideològiques ni cosesper l'estil, pròpies de l'adolescència ideológica.

Ja queda clar come! PNB, par-tit d'inspiració cristiana, té ener-gia, mentre I ' independentismepancatalá de tradició jacobina noaixeca un gat de la cua. El PNBté pebrots a mar obert. El nostrenacionalisme a les listes de correui als sopars i diades de guardar.Que és més facilet!

Alguna cosa molt greu i cen-tral fa figa al nacionalisme d'es-querres com perquè les coses ensvinguen sempre tan mal donades.La Història ensenya, però sols alsalumnes atents, als que no els sapgreu aprendre i cercar coses noves.El nostre nacionalisme, simple-ment, está massa còmode i ésmassa autista com per voler apren-dre'n res: ja fi va bé, prefereix lamort a rectificar. Si ja és tan insu-perable, qué li ha de dir ningú res,aviam!

"Qui és aquell que veieu avuientrar dins un temple, per a invo-car-hi els déus a fi d'atènyer laperfecció de l'eloqüència o per adescobrir les amagades deus dela filosofia?. Ni tan sols els dema-nen ni la salut" ("El Satiricó", unaviva descripció de la Roma deNeró, atribuït al cortesà Petroni,ca. 60 d.C.).

Un altre refinat cronista de lacaracteriologia mediterrània,aquest no pas gal com Petroni, sinóbritànic, en Durrell, la retrata aixíal seu encisador «AlexandriaQuartet»: «L'únic tema de con-versa que queda en el món medi-terrani: 1' interès per la pròpia per-sona, un narcissisme derivat del'esgotament sexual que s'ex-pressa en el símbol de la riquesa.N'hi ha prou de veure un homeper saber de seguida quant val, iprou de veure la seva muller perassabentar-se, en una remor imper-ceptible, la despesa del seu dot».Els nostres Borja ja ho van exem-plificar per al món sencer.

Ricard Colom

Sense una base religiosa ésmés que improbable un projectesocial d'ample espectre (centratsociològicament). La nocreençaduu sempre a reclamar simplebenestar immediat i, per tant, a1 ' esquerranisme-ecologisme, queés el que sempre tenim i on somencallats. Si no ho volem com-prendre és que som a Bávia enca-ra. Els nocristians prefereixensovint creure en rondalles «atees»que en realitats socials «cristia-nes».

PROGRESSIA I PANARABISMEJo particularment, a tftol individual, he

fet prou campanya contra l'atac israelià ipel processament de Xaron, però estic fartde solidaritzar-me amb causes de tot el mónque no demostren ni un mínim de sensi-bilitat cap a la nostra causa, que també hapatit genocidis i repressió, i en continuapatint -ara mentals, que no esquitxen tantde fetge i lleu, netament, a la francesa. L' a-mor ha de ser mínimament correspost. L'Is-lam és un món tornat sobre si mateix i ésla religió amb concomitàncies més inte-gristes i bel•licistes i és prou normal queno sápien correspondre cap solidaritat.

«...Pero yo arrojaré esa piedra, porquesé que tengo derecho a la vida». Si aques-ta frase demagógica tinguera sentit i lógi-ca real, que no en té, en comptes de llançarla pedra, es plantejarien actuar d'una altramanera, noviolenta. Per() que hi haja tantskamikazes demostra que odien més els isra-elians que s'estimen la pròpia gent. Per-qué és evident que la violència no és unbon camí per solucionar res.

També estic fins a la coroneta de sen-tir entre la progressia sols una versió delsfets. En cap moment em pareix gens bé elque fa Xaron, però tampoc els vindria mala-ment d'escoltar una mica l'altra part, queno ho fan.

A més, molt parlar de Palestina, peròno parlen gens de les víctimes del pana-rabisme i de l'islamisme: imazighen, kurds,dáiaks, dinkes, minories nacionals i reli-gioses al món musulmà, la situació igno-miniosa de les dones, etc etc. Pareix queser proislámic fa progre i humà i això éssols un miratge de la nostra progressia. És

la mateixa història dels que són antiian-quis i prohispans per principi i ignoren lavergonyosa situació de la població indí-gena a Hispanoamérica (i ignoren tambéque els indis

Nordamericans estan infinitamentmillor: tenen plens drets lingüístics i cul-turals, bona situació económica i total auto-nomia dins les reserves, ara plenes de casi-nos de joc per a l'home blanc).

Panarabisme i Hispanidad són feno-mens per l'estil: la frustració i la histèriapatética d'imperialistes fracassats i ambels peus de fang, malgrat que de vegadesutilitzen icones humanitàries o progres comel Che, Durrutti, Arafat, Nássir, etc.

Quan aquests progres es preocupen tantdels kurds, imazighen, quftxues o majescom es preocupen dels palestins, me'ls creu-ré. No fa gaire m'arribà un email d'un grupnacionalista tamazight amb aquest text:«Viva Israel». Reacció comprensible sitenim en compte el genocidi que pateixena mans árabomusulmans.

Sense base religiosa és més q impro-bable un projecte social d'ample espectre(centrat sociològicament). La nocreençaduu sempre a reclamar simple benestarimmediat i, per tant, a l'esquerranisme-ecologisme, que és el que sempre tenim ion som encallats. Si no ho volem com-prendre és que som a Bávia encara. Elsnocristians prefereixen sovint creure en ron-dalles «atees» que en realitats socials«cristianes». 11

Van Gaal, Gaspart, la supèrbia,la corrupció i l'Alzheimer

L'idiota profund Joan Gaspart,després dels rotunds fracassos delscatalanets-onclestom aprofitats deSena Ferrer i «Charly» Reixac, voltornar a apostar per un fracàs ante-rior: la supèrbia i la prepotència per-sonificada en Van Gaal, que acaba defracassar amb la selecció holandesa,malgrat que podria apostar pel triom-fador (Lliga amb l'Ajax, enguany) ibarcelonista Ronald Koeman, o perVíctor Fernández (del Celta triomfant),posem per cas, que unirien l'afició itenen moltes millors possibilitats. I casadividida, casa que perd, això ho saptothom.

Dones no, en contra dels altresdirectius i de l'opinió del soci, vol feruna segona part del capquadrat VanGaal. És idiota o Aznar li paga perenfonsar el Barga? És imbécil o és sim-plement un corrupte? Al principi jocreia que era idiota, per?) cada voltamés em quadra com a corrupte i venut.

I ja coneixeu l'acudit: En qué sesemblen Van Goal i Pinochet? En quétots dos omplen camps de futbol pertorturar la gent. Per() fou el catalanam,el soci del Barga, el que elegí conti-nuistne i votà Gaspart fa tres anys.Aquestes darreres lligues se n'estanmenjant la Merda.

Els madridistes foren més despa-vilats 1 elegiren un gran constructor,un home de negocis ben emparentat

amb el PP, en Florentino.El catalanam presumeix de progre

per() mentalment és profundamentconservador, per desídia i rutina. Solsla pan més superficial i aparent de lesidees es mostra com a progre: és unprogressisme molt barat, bàsicamentde paraules i de perspectiva miop. Encanvi té els circuits profunds molt fos-silitzats a força de renúncies i man-dra.

I, a més, l'Alzheimer i la pre-potència i l'orgull barat -excusa de mal-pagador per al mandrós i l'inepte- vanjunts. Són incapaços d'aprendre. Onno hi ha humilitat i propòsit d'esme-nano s'aprén res de res: sempre a repe-tir curs i nou fracàs. Però la supèrbiapudenta impedeix I 'esmena: així veiemcom la mandra i la supèrbia combi-nades produeixen Alzheimer mentali fracàs crònic. L'alternativa: la meta-noia, canviar la manera de pensar, anarmés enllà. Però com això «són valorscristians» refusats a priori, doncs nosón tinguts en compte. ¡toma a repe-tir curs i a passar pels mateixos geno-cidis històrics. I encara diuen que esti-men Catalunya, com el mateix Gas-part, superforofo folklòric i patètic delBarça.

Aprendrem els independentistes iels catalans alguna vegada la lliçó ol'Alzheimer ja és irreversible?

Jaume Tallaferro

15 D'AGOST DEL 2002 3

8 D'AGOST: PENSAR MÉS AUTOGOVERNPerales persones que treballam, cadas-

cú dins les seues possibilitats, per feravançar el procés cap a la plena sobiraniadels Països Catalans, el 8 d'agost, a Eivis-sa i Formentera, no constitueix només unadata festiva, sinó que també és un dia dereivindicació. No ho seria si les illes Pitiü-ses es trobassin en una situació nacional-ment normal, però encara som molt Ilunyd'assolir aquest estatus. El problema rau,en bona part, en el fet que moltes de lespersones que regeixen l'actualitat políticade les nostres illes no pensen en clau d'au-togovern, sinó en d'altres claus, més o mancoimproductives des del punt de vista de lareconstrucció nacional. Així, alguns aspec-tes importants d'allò que havia de fer elPacte de Progrés per al conjunt de les illesBalears han quedat mig aparcats, i entreaquests se n'hi troben, fonamentalment, derelacionats amb l'avanç cap a la sobiraniapolítica (o, senzillament, cap a la conse-cució d'una autonomia política una micamés àmplia).

Vegem, doncs, quines haurien de ser lesprioritats de cara a una futura hipotéticapossible reedició de pactes d'esquerres, tanta Eivissa i Formentera, com al conjunt deles illes del nostre arxipèlag:

a. Una prioritat elemental, que últimamentha estat malauradament deixada debanda, és l'assoliment de l'autonomiaeconómica. No hi pot haver autonomiapolítica sense autonomia económica.Com hem apuntat diverses vegades, la

millor fórmula per aconseguir aquestaautonomia económica seria la consecu-ció per a les illes Balears i Pitiüses d'unConcert Econòmic semblant al que tenenles dues comunitats autònomes basques.Actualment, a Euskadi ja s'estan plan-tejant l'establiment d'una SeguretatSocial pròpia, totalment desvinculada del'espanyola. I, mentrestant, aquí, ensestam conformant, sense plantar cara,amb un esquifit Règim Especial per aBalears que ni tan sols ha començat adesenvolupar-se. N'hi ha que correncom cans eivissencs i n'hi ha que van apas de tortuga...

b. Una altra prioritat, aquesta dins l'àmbiteducatiu, seria l'assoliment d'un ModelEducatiu Propi per a les Illes Balears (japensat en l'època del PP, quan en JoanFlaquer era conseller d'Educació), ambcara i ulls, que ens permetés desenvo-lupar la nostra pròpia política educati-va. Quin país construirem, sense una edu-cació autocentrada? I que consti que m'es-tic referint a un autèntic model educa-tiu basat en l'existència de competèn-cies exclusives en matèria educativa. Esfa molt difícil entendre perquè hem d'es-tar tots tan preocupats per les destrala-des que Pilar del Castillo faci al seu minis-ten si nosaltres tenim competènciesexclusives en Educació. O potser aques-tes competències no són tan exclusivescom ens voten fer creure? Si les com-petències fossin realment exclusives, noens podríem ni plantejar la qüestió d'ha-

ver de fer vagues contra la "Llei de Qua-litat de l'Ensenyament", senzillament,perquè aquesta no ens podria afectar.Posem el discurs al seu lloc, idó, icomencem per tornar a reclamar les com-petències exclusives en Educació, i cons-truïm el nostre propi sistema educatiu.

c.. Una tercera prioritat, i tothom hi coin-cideix, fa referència a l'ordre públic.Aquest no pot continuar esfilagarsatentre diverses administracions (estatal,autonómica, municipal...), mal coordi-nades i poc efectives. Cal que l'ordrepúblic sigui competència exclusiva dela Conselleria d'Interior del Govern deles illes Balears, màxim organisme coor-dinador d'aquesta área, i que es treballiper construir una policia autonómica pera les illes Balears. Teòricament, s'haviad'aconseguir tenir policia pròpia durantla present legislatura, per?) a hores d'aracal reconèixer que la cosa está verdís-sima. Per a la próxima, aquest objectiuhauria de ser del tot indefugible.

d. I, en un lloc com les Illes, no es pot dei-xar de banda una qüestió tan importanti fonamental com la de les comunica-cions. En aquest sentit, cal apuntar dosaspectes diferents: per una banda, ques'ha de continuar treballant en la líniad'aconseguir la competència de la Comu-nitat Autónoma en ports i aeroports.Resulta anacrònic, absurd, poc pràctic,ineficaç, que un organisme com Aena sen'encarregui de la gestió dels aeroportsa tot l'Estat espanyol (amb la mateixa

mentalitat centralista de les millors èpo-ques de "prietas las filas"). D'altra banda,hem d'aconseguir un tracte adequat enrelació a les comunicacions amb l'exte-rior —transpon marítim i aeri-, corregintdesfasaments fins al punt d'aconseguirque la insularitat no sigui més cara quela continentalitat. S'han de reactivar lesactivitats d'organismes com ara la Mesapel Transport, però, sobretot, s'ha d'in-crementar la pressió de les nostres auto-ritats per aconseguir un tracte més justper part de l'Estat (mentre les com-peténcies no estiguin en mans de laComunitat Autónoma de les Illes Bale-ars, cosa que resulta del tot urgent).

El 1235 es posaren les bases de l'Eivis-sa i Formentera actuals, perquè hi arribàremnosaltres, els catalans, els europeus, i hi intro-duirem una nova civilització. Això ens dónauna dimensió histórica de qui som. Perquèno canviem radicalment i acabem absorbitspel magma espanyolista que ens envolta (nous deixeu embolicar per la globalització, nipel predomini de la cultura anglesa ni perd'altres elements que, de moment, no con-tribueixen a la nostra despersonalitzaciócol.lectiva!), és del tot imprescindible anar

treballant en els objectiusque hem esmentat ante-riorment.

BERNAT JOAN I

MARÍ

ADÉU A EDUARDO ZAPLANAAcció Cultural del País Valen-

cià (ACPV), davant la dimissiód'Eduardo Zaplana com a presi-dent de la Generalitat valencia-na per anar a Madrid com aministre de Treball, vol fer públi-ques les següents valoracions:

A- És la primera vegada enla història del 'actual estat espan-yol de les autonomies que un pre-sident autonòmic abandona elseu càrrec per anar a Madrid aocupar un ministeri. El fet, arnés,s'agreuja per la manera precipi-tada com s'ha produït, enmigd'una legislatura i d'un dia per al'altre, i mostra el menyspreu queEduardo Zaplana sent per la Gene-ralitat i pels valencians, als qualsens ha utilitzat com a trampolí enuna carrera que sempre ha tingutcom a únic objectiu Madrid.

B- El balanç d'EduardoZaplana com a president de laGeneralitat valenciana és ben

pobre i trist. Ha deixat una comu-nitat autónoma endeutada, el seugovern no ha tingut més preo-cupació que l'impuls de gransobres faraòniques sense cap trans-cendència per a la societat, i laseua ha estat una actuació guia-da pel sectarisme i envoltada decasos de corrupció. EduardoZaplana s'ha caracteritzat peralimentar el secessionisme lin-güístic i la irracionalitat amb unenfrontament continu amb laUniversitat, subvencions milionà-ries a associacions sense vida ila creació d'una entitat, l'AVL,que només ha servit per introduirconfusió i, això sí, pagar magní-fics sous.

El nomenament de VizcainoCasas com a membre del CVCés un bon resum de la políticacultural de Zaplana.

C- Pel que fa a ACPV, és benconeguda de tots l'actitud d'E-

duardo Zaplana de confrontaciósectària i de negació de la parau-la aun sector irnportant de la socie-tat. En aquest sentit cal recordarles interferències patides per laTV3, els impediments perquè elsPremis Octubre poguren cele-brar-se a la Fira de València, elsintents de criminalització delsmilers de participants en els actesdel 25 d'Abril convocats peraquesta entitat, ola prohibició dela plaça de bous per a la realitza- -ció de l'espectacle Homenatge aValència, tot i la petició conjun-ta d'ACPV, els sindicats i la granmajoria dels partits, a més d&milers de valencians. Finalment,pero:), Eduardo Zaplana passa, iACPV queda. I queda per a con-tinuar treballant per la llengua, lacultura, la racionalitat i el país,des de la més ferma defensa delsValors de progrés. ACPV.http://www.acpv.net

1'1111'114 15 D'AGOST DEL 2002

Dos-cents independentistes catalans parodien la invasió de Perejil a les Medes

Van «ocupar» festivament la Meda Gran com a començamentsimbòlic del procés d'independència dels Països Catalans

ROBERT CARMONA.L'ESTARTIT

Les illes Medes es van convertirel dissabte dia 27 de juliol en 1 'es-cenari d'un començament simbò-lic del procés d'independència delsPaïsos Catalans. Uns 200 volun-taris de l'Exèrcit dels Països Cata-lans van ocupar l'illa de la MedaGran durant menys de dues horesi van desplegar-hi l'estelada, fentuna clara paròdia de l'enfrontamentrecent entre Espanya i el Marrocper la sobirania de l'illot del Pere-jil. En un marc marcadament fes-tiu, els combatents anaven camu-flats amb barretines i banyador iduien com a armes les darreresnovetats en pistoles d'aigua. Elcomandant de l'Exèrcit dels Paï-sos Catalans, autobatejat Pere Gil,va advertir que aquest estiu esfaran noves descolonitzacions deterritori i va posar al seu punt demira les illes Formigues de Pala-mós.

El port de l'Estartit es va omplird'estelades ahir cap al migdia. Eral'hora d'arribada dels voluntaris del'Exèrcit dels Països Catalans, pre-

parats per assaltar les illes Medesi començar el procés de descolo-nització. Amb barretina, pistolesd'aigua i julivert a les orelles, elscombatents es van dirigir cap a laMeda Gran amb canoes, barquesde lloguer i, fins i tot, amb un raiimprovisat amb fustes i bidons deplàstic i coronat amb l'estelada ila bandera pirata. «És l'inici d'unconjunt d'accions que hem de feraquest estiu per reclamar la des-colonització progressiva que ensha de portar a la independènciaaquest segle», argumentaven elsdiferents grups independentistesque havien convocat aquest acte através d'Intemet.

L'acte va ser seguit en totmoment des d'una Ilanxa pel ser-vei de vigilància de l'espai prote-git de les Medes. De fet, els matei-xos organitzadors ja havien con-sultat amb Medi Ambient quépodien fer un cop a l'illa i van remar-car als soldats que no sortissin delcorriol, que no s'enduguessin ni ungra de sorra i que no molestessinels gavians, en época de cria. «Hemde respectar I 'statu quo de lesMedes», apuntava el comandantnúmero 11 de la LligaAnticolonial.

L'ocupació va durar menys de dueshores, després de llegir el manifestde declaráció d'independència icantar Els segadors dalt de tot dela Meda Gran, on s'havia desple-

gat una gran estelada i dos cartellsen qué deia «Independència».

Els organitzadors es van quei-xar que els havien intentat boico-tejar l'acte, ja que asseguren que

els van negar dues de les barquesque temen emparaulades amb ante-lació argumentant, de forma inex-plicable, que no podien salpar entreles onze del matí i la una. S2

Mallar quíLa llengua catalana, pròpia de les Diles Balears,

és oficial a Mallorca.Els teus fills tenen el dret i el deure de saber-la.Exigeix escoles catalanes al teu poble o barriada

E URC"--0-A-BÉDesprés de la cimera de Sevilla, a tots els qui creiem en una

Europa amb valors democràtics i drets socials ens ha quedat unmolt mal regust de boca. No anem bé de cap de les maneres. Lasocietat civil europea ha de dir!! PROU!! a aquesta política neo-liberal tan catastrófica que només ens porta desgràcies, conflic-tes i disgusts.

Les polítiques de la dreta neofiberal (Aznar, Blair i Berlusco-) i de l'extrema dreta neofeixista (Aznar, Fini. Haider i Le Pen)

— com es pot observar Aznar está tant en el camp de la dreta neo-liberal com en el de l'extrema dreta neofeixista -, no poden por-tar res de bo a Europa, ni en la vessant social ni molt menys en elreconeixement del dret a l'autodeterminació i al respecte de lesnacions sense estat, com per exemple la nostra nació catalana.

D'altra banda, diuen -les enquestes manipulades- que ara hiha més benestar social que fa 30 anys. Aixó és una mentida enmajúscules, perquè aquests buròcrates oficials (autèntics apòstolsi profetes del pensament únic neoliberal) no esmenten que actual-ment la taxa de suïcidis, de depressions i d'altres xacres psíqui-ques, molt particularment a Catalunya, especialment a l'Estat Espan-yol i en general a tota Europa, s'ha disparat. L'Estat de crispaciópermanent, provocat sobretot pels alts preus de l'habitatge i perla baixa qualitat dels llocs de treball, és una realitat com una casade pagès. Davant de tots aquests veritables càncers, que malme-ten la vida de molts ciutadans de carn i ossos, l'Europa social ésuna necessitat vital. La veritable inseguretat, la inseguretat sociali ciutadana, colpeja amb força el vell continent. 1 la dreta neoli-beral encara continua amb les seves estúpides beneitures.

En síntesí, que la clau de volta de l'Europa actual, és la cons-trucció d'una socíetat oberta i solidaria, res-pectuosa amb el dret a l'autodeterminació delspobles i on la dictadura economicista i el per-vers i malaltís miratge neoliberal siguin per sem-pre esborrats d'aquest territori tan històric, tancultural í tan social que s'anomena Europa. S2

JOSEP M. LOSTE I ROMERO

aiht 111~

SUBVENCIONS AGRÍCOLES IPROJECTE EUROPEU

La Unió europea encara téalguns llastos de considerables pro-porcions, causats pel pes que,encara i malauradament, tenen elsestats en la seua configuració. Al'hora de plantejar-se una amplia-ció de la Unió i d'abordar nousobjectius, en el sentit d'anar cons-tituint els Estats Units d'Europa,caldria anar minvant aquestainfluència estatal, de cara a acon-seguir homogeneïtat en unes cer-tes decisions. Mentre el pes delsestats sigui el que és, difícilmentes podrá caminar cap a una Uniórealment integrada i amb unsvalors i unes prerrogatives prò-pies que superin àmpliament la d ' a-quests estats, fins a deixar-los enla cuneta de la Història.

En aquest sentit, resulta total-ment inconcebible la política agrà-ria de la Unió europea. Certament,estats com el Regne Unit i Ale-manya han intentat, infructuosa-ment, corregir-la, en el sentit d' in-tegrar-la i de basar aquesta polí-tica en criteris de productivitat imodemització, inserida en unapolítica comercial liberal, atil dels Estats Units (d'Amèrica).Sembla que hi ha alguns estats quefan això del tot impossible: el pri-mer i més destacat, Franga.Acom-

panyen França estats com Espan-ya o Grècia, molt acostumats a ferseguidisme de França en aquestaqüestió i en moltes altres.

Mentre una pan important deles subvencions de la Unió euro-pea vagin a parar a la compensa-ció interterritorial i, més concre-tament, a la defensa de la com-petitivitat de l'agricultura europea,la qüestió no tendrá remei. Quise'n beneficia, d'aquests ajuts? Enel cas de l'Estat espanyol, sem-bla que la primera pagesa a l'ho-ra de rebre subvencions europe-es és la duquessa d'Alba. Men-trestant, països com Polònia,Eslovénia, Hongria, toquen a lesportes de la Unió europea i enca-ra se'ls posen entrebancs consi-derables a l'hora de poder-hi acce-dir, probablement perquè una partimportant de la vida económicad'aquests països es basa precisa-ment en el sector agrícola, i aquestentraria en competició amb elmateix sector a França o a Espan-ya.

No havíem quedat que la Unióeuropea cofistituia un projectecomú que s'havia de construir almarge d'egoismes nacionals, detendències particularistes i d'in-teressos restringits a àrees con-

cretes d'Europa? No es tractavade quelcom més d'alta volada,d'un projecte global per als euro-peus?

En aquests pròxims anys,s'haurà de decidir a qué es dónaprioritat: a les finques de la d'Al-ba, al potentíssim sector agrícolafrancés, als nacionalismes d'es-tat, o a la construcció real d'unaUnió europea integrada pel màximde països del nostre continent, quecamini cap al projecte real de lafutura Europa Unida? Fins ara, no

. s'ha aclarit gaire, cap on caminaEuropa, però no sembla que vagidecididament en aquesta direcció.

Mentrestant, l'agricultura fran-cesa es menja la marroquina, queno pot competir-hi (ni tan sols dinsel Marroc) a causa de les sub-vencions a França de la Unióeuropea. Mentrestant, els pagesosdel Marroc, arruïnats per aques-ta política nefasta, en comptes depoder viure dignament de la seuafeina, es veuen obligats a traves-sar dins fràgils pasteresl'estret deGibraltar, mirant de trobar unfutur millor a Europa... Seria difí-cil pensar, en tot plegat, una polí-tica més lamentable.

BERNAT JOAN I MARÍ

1'11211 15 D'AGOST DEL 2002 5

L'ORDRE NATURAL DE LES CONTRADICCIONSNingú ja no dubte del paper que

jugará en un futur immediat l'en-derroc d'edificis obsolets per serreconvertits en espais públics, commolt bé ja esta passant, tot i quemolt lentament, amb alguns hotelsfora de servei i de lloc en el lito-ral per convertir-se en placesd'esbarjo i esponjament de latrama urbana. Les dubtes i con-trovèrsies sorgiran a l'hora de dura terme el seu finançament i elsobjectius a assolir.

A les Jornades d'Ordenaciódel Territori «Societat i territo-ri» celebrades el passat novem-bre, a on d'entre els conferenciantsque participaren s'hi troben: PereSalvà Tomás, catedràtic de Geo-grafia Humana de la UIB; Car-los García-Delgado Segués, arqui-tecte; Camilo Cela Conde,catedràtic de Filosofia de la UIB;Javier Domínguez Anadón, arqui-tecte; Baltasar Porcel, escriptor;i Manuel de Sol-Morales i Rubió,arquitecte, foren les primeres i úni-ques organitzades pel Col•legiOficial d'Arquitectes de Balears(COAB), i que ara després de propde tres anys de debat polític sobreel tema, sembla que aquest debatsocial i tècnic ja hagi caducat, toti que no hi roman tant com cal-dria esperar es vigent, sense queaixò resti la necessitat més queurgent de promoure'n d'altres.

Així doncs, si feren afirma-

cions (unes més encertades qued'altres) com les aclaparadoresdades que el Sr. Pere Salvá Tomásaportà , i segons les quals; del crei-xement total de la població de lesBalears als darrers cinc anys, un95% era degut a la immigració,mentre que el restant 5% era elcreixement natural de la pobla-ció resident (natius i forans),dades que es confirmen a les con-clusions del llibre Blanc de l'Ha-bitatge de les illes Balears. Lesmenys encertades foren de partde el senyor Guy de Forestier, alproposar fer ciutats noves, i a lesque ja vaig fer referència a l'ar-ticle publicat al diari de Balearsel passat 9 de desembre i que pertant no cal incidir-hi. Però tot iaixò, va fer referència a l'estatde degradació de la barriada delTerreno i de la necessitat d'en-derrocar els edificis obsolets dela primera línia del Passeig Marí-tim de Palma, que a primer copde vista sembla una proposta bas-tant sostenible i que caldria mati-sar.

A l'escrit que el Grup d'Opi-nió d'Arquitectes publicà al diaride Balears el passat 30 de marçen la mateixa línia discursivaabang esmentada, van més enllài proposen la elaboració d'unllistat dels edificis a demolir ambel supon dels diners recaptats amb1 'ecotaxa i al seu valor de mer-

cat.Jo no dubto en absolut de la

bona voluntat dels companyscomponents del Grup d'Arqui-tectes als que em sent molt lli-gat, així com als seus objectius!.Tot plegat sembla que el grupminan com a oposició controla-da, i pateix d'un cert dirigismeper part d'alguns arquitectes per-tanyents a la seva directiva comés el cas del senyor Guy de Fores-tier, tot i que desconec l'origenreal del citat article, sembla queel qui afirmà a pit descobert que«yo hablo el castellano porque meda la gana» ara s'escudi reraaquest escrit i grup d'opinió, perla clara referència a la seva expo-sició originaria feta a les citadesjornades.

Tot ve a conte de que posarcom a exemple de demolició adura terme, en una primera instàn-cia, la deis edificis obsolets delpasseig marítim o d'altres costa-ners amb els diners recaptats ambl'ecotaxa, i al preu de mercat,resulta un tant pervers. Ja que d'a-questa manera, estaríem finançantels mateixos especuladors quedestruïren la barriada del Ten-e-no i tota la costa, i els mateixoshotelers propietaris de no pocsd'aquests edificis que s'han opo-sat radicalment al cobrament dela citada taxa. Quant el que cal-dria fer, per davant de tot, seria

la utilització d'aquest diners pera la rehabilitació de la pròpiabarriada i de tot l'interior de Pi-lla que roman més degradat perla manca d'inversions, ja que l'e-fecte tot i que seria menys espec-tacular resultaria més rendibleeconòmicament, extensiu i noto-ri. Després, a molt més llarg ter-mini, i no al preu de mercat sinoa poder ser per sota del de mer-cat, emprendre la batalla final perrecuperar el que han fet mal béels especuladors. Tot a l'inrevésdel procés que ens ha dut a la situa-ció de destrucció actual del pai-satge. Primer es degrada la costai després l'interior, per tant pri-meres recupera l'interior i desprésla costa. No?.

Tot i que la lógica es la menyscomú dels raonaments dels espe-culadors, ja que juga en contradels seus plantejaments interes-sats, i destrueix l'ordre natural deles seves contradiccions. El pri-mer que necessiten es fer llistatsper a marcar un camí del que nosortir-se'n, i al mateix tempsaquest serveixi per establir l'or-dre (primer els edificis a demo-lir del litoral i després els de l'in-terior, o pot ser cap altre!), i elpreu de les coses. Tot desprésd'haver donat temps mentre tantd'especular, es clar!. Un exem-ple recent el tenim, tot i que caliaser rehabilitada, amb la dubtosa

compra de Raixa, quant amb elsmateixos doblers, es podrien haveradquirit i demolit a molt baix preugran quantitat d'edificis queatempten contra el paisatge inte-rior, o restaurar els qui per mancade sensibilitat del nostre pobleromanen ruinosos.

Per concloure estem d'acordamb els objectius (enderrocar elsedificis obsolets), però la diferèn-cia radica en una qüestió d'ordrei per tant de prioritats. Primer al'interior que és el que a més a mésara ven (vaqueries, naus, i indús-tries obsoletes i/o nocives) i alspreus més baixos (a la baixa), des-prés amb l'experiéncia per davantseguir amb els edificis distorsio-nadors dels pobles d'interior, imés endavant passar a les tramesurbanes obsoletes de les capitals.I pot ser, si fem via per?) no pre-cipitadament, podrem arribar a latan volguda corona litoral, que perl'espectacularitat que comportaens captivarà a tots. Finalment, sialgun d'aquests edificis del litorales poses molt per davall del seupreu de mercat, per la raó que fos,es clar, se podria comprar i ende-rrocar-se immediatament.

Antoni Borras Seguí,Arquitecte

home@arquired.es639617541

http://personales.mundivia.es/home

Retirada la darrera estàtuade Franco al País ValenciàL'Ajuntament d'Albal ha decidit retirar l'última está-

tua de Franco que restava a l'Horta, la comarca més den-sament poblada del País, que abraça un terç de la poblacióvalenciana (1,35 milions d'habitants). També és previst quecanvie el nom d'una dotzena de carrers i places amb nomsfranquistes.

Amb més de 25 anys de retard aquest ajuntament hadecidit fer la transició democrática.

A veure si 1 'ajuntament de Peníscola fa el mateix. D'en-trada tinc notícies que en breu s'aprovarà la denominacióbilingüe per al topònim (Peníscola-Peñíscola). Ja se sapque si fiquen com a únic nom Peníscola, molts turistes noel [robaran al mapa i es perdran. i és normal, la diferènciaentre Peníscola i Peffiscola és tan gran com la diferènciaentre Vitòria i Gasteiz o entre Aachen/Aquisgrá/Aix-la-Cha-pelle.

A veure si després de ficar-li el nom en valencià al poble,també es decideixen a llevar-li els noms franquistes a laciutat.

Mentrestant el PP i el PSOE valencians han decidit fit-xar a un fatxorro dels de la pitjor casta -Vizcaíno Casas-per al Consell Valencià de Cultura. Vergonyós per pan delPP, per?) la hipocresia dels del PSOE no té nom.

Sense base religiosa és més q improbable un projectesocial d'ample espectre (centrat sociològicament). La nocre-enga duu sempre a reclamar simple benestar immediatper tant, a l'esquerranisme-ecologisme, que és el que sem-pre tenim i on som encallats. Si no ho volem comprendre

- és que som a Bávia encara. Els nocristians prefereixen sovintcreure en rondalles «atees» que en realitats socials «cris-tianes».

6 1'112'1115 D'AGOST DEL 2002

A Á

Fa un any que na Carme Flores ambna Loli Pozo obriren la Botiga de ModaJoliu al carrer de n'Antoni M. Alcoverd'Artà. Tel. 971 829 283

Fa 26 anys que n'Antònia Alsamoraregenta el Bar Trial al carrer de SantaMargalida d'Arta. Tel. 971 836 385

Fa 3 mesos que n'Angela Knickmeirerd'Hamburg ha obert la Galeria d'AMXimenees al carrer 31 de març d'Arta.Tel. 971 829 641

Fa 23 anys que en Xisco Nicolau va obrir el Taller de Fusteria Framica a Artà. Fatota classe de feines. Tel. 971 836 051

/1111111.11ZCATAL *N NAT1ONAL

COUNC II.

ANTONI GAUDÍ. INDEPENDENTISTA

Cataban etional Councilwww.cnc-cat.org,,,,,m...rommnommrome~woom

SANTIAGOse aANTIAGO BOGARRA, C.B.MATERIALS BELLES ARTS

MARCS, LLENÇOS, PINTURA

V. Miguel Catete& 48 • Son Sardina Nave 2 Poligono Industrial Son llautTel. 971 438 436 • Fax 971 438 102 Tel. 971 621 619 - 971 621 61807120 Palma de Mallorca 07320 Santa Maria • Mallorca

Ernail. bogarra@guifIcom

vij CI Sa Resció, siTel i Fax:

971 587 436CALA ELLOS

Sempre Fidels a Catalunya(Antoni Gaudí Independentista. Versió editada pel Catalan National Council ©2002-020103. Sempre Fidels a Catalunya)

«Antoni Gaudí va arribar a la conclusió ferma i madura que, sense la independència, no hi havia possibilitats decrear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.»

«Íntimament, Gaudí vivía tan separat d'Espanya que actuava com si no sabés ni volgués parlar castell໫Fidel a la seva actitud, que tenia pensada i repensada, l'onze de setembre del 1924 la policia espanyola va detenir-lo i el

van tancar al calabós per haver-se negat a parlar-los en castellà —Gaudí tenia ja 72 anys-.»«Per damunt de qualsevol altra cosa, Gaudí és un gegant del geni català que, sortint com surt, demostra el que som i el que

podem ser els catalans.Francesc Pujols.»

Agustí Giménez-Camins.Versió editada pel Catalan National Council

(CD) Copyright 1993-2002El Consell Nacional Català autoritza la seva total o parcial reproducció i divulgació,

sempre i quan es mencionin les fonts.

8L'art de descubrir un Geni

Es veu que no és gens fácil reconèixer lescaracterístiques d'un geni. Amb quin sistemade mesures es valora? Podem concebre quepugui sorgir un geni entre nosaltres? Tenen elsintel.lectuals mètodes i judici suficient per aadonar-se'n?

A la Catalunya del temps d'Antoni Gaudíestá vist que no anaven pas gaire afinats ni ricsde recursos per a poder detectar la presènciad'un geni. Va costar anys i anys que se'n reco-negués la seva importància, ja que com des-criu Josep Pla, la forma com el contemplavenera aquesta:

«Només recordaré que l'únic intellectualtotalment marginal a la societat católica i per-fectament lliure que defensà Gaudí fou Fran-

cesc Pujols. El defensà amb la ploma i amb laparaula en un ambient de gran densitat hostil.Aquestaposició de Pujols davant del gran arqui-tecte és una de les claus de la generació post-noucentista que Pujols contribuí a formular ia mantenir, a pesar del seu entregent taujá iben poc propici a la formació d'una jerarquiasense la qual els intel•lectuals no poden viure.»

Un acudit de Francesc Pujols .—va expli-car-me Carles M. Espinalt- configura millorla extraordinària personalitat de Gaudíque unallarga i analftica biografia.

«Es recorda que davant d'tins que, sorpresos,comentaven: "És molt i molt estrany que enGaudí no s'hagi casat mai". Respongué Fran-cesc Pujols: "Ep! Ep! Parlem-ne; Gaudí estácasat amb Catalunya encara que mentre no acabiel seu temple no pot fer-ho per l'església, jaque considera que totes les catedrals i mones-

tirs que fins ara s'han construït són poca cosaper la molta importáncia que té la seva núvia."»

No obstant, l'arrogància interior d'Anto-ni Gaudí no presentava signes extems. És difí-cil decobrir un geni amb l'aspecte que teniaun home que els darrers anys de la seva vida,amb l'afany de tenir més diners per invertir-los en el seu temple, anava fet un captaire. L'or-gull i la senzillesa d'Antoni Gaudí, no tothomsap entendre'ls.

En ell, tenien una marcada coherència: sen-zillesa i orgull, encara que molts dels seus biò-grafs, amb superficialitat, poden confondre'lsamb procedir d'un llunàtic. La mateixa per-sona a qui res no li semblava poc per a Cata-lunya, en el Diari de Joaquim Renart és des-crita d'aquesta manera:

«8 de juny de 1926... Pobre Gaudí! (És quea tothom no se li guarden les atencions degu-

des, a tot infeliç atropellat, sigui qui sigui i v in-gui d'on vingui?) És clar, anava sempre tanhumilment vestit, que ningú ho podia sospitarque aquell "pobre" fos l'eminent arquitecte.Més d'un cop, al vespre, esperant don Antoniel tramvia a la cantonada del carrer de Rondai Passeig de Gràcia, on es posava arrimat alsaparadors de can Comas, algun transeünt equvocat havia fet el gest de fer-li caritat. —Mol-tes gràcies, espero el tramvia.»

Com voleu que no sigui difícil de desco-brir un geni? Si pot materialitzar-se en el mate ixhome a qui, en oferir-li caritat diu planerament:«No gràcies, jo espero el tramvia». I ensems,és el que es desviu capficat, vehement i segur,per fer el temple més singular del món.

CONTINUARÁ...

Necessitam comercials arreude la nació catalana i

especialmenta Eivissa i a Menorca.

Telefonau-nos a l'Estel.Tel. 971 265 005

S A I,U 1 AV U

El cáncer de mama (II)És molt difícil adoptar mesures preventives

que impedeixin amb seguretat patir aquesta terri-ble malaltia. Seria aconsellable dur una dieta equi-librada, evitar el consum rutinari i excessiu d'al-cohol i fer exercici regularment.

La meta a assolir és realitzar un "diagnòsticprecoç" del cáncer de mama, és adir, quan el tumores trobi en fases inicials en les quals no hagi inva-dit altres òrgans. Es considera que perquè un tumormaligne del pit arribi a una mida aproximada d'uncentímetre de diàmetre han estat necessaris de vuita deu anys des de l'aparició microscópica del mateix.O sigui, que les malalties tumorals malignes engeneral i el cáncer de mama en particular, han deser considerades com a malures cròniques de llar-ga evolució, que mai no es presenten d'un dia per1 'altre. Per aquest motiu i per l'alta incidència ambque es presenta aquesta malaltia en la dona occi-dental es justifica que puntualitzem certs aspec-tes importants respecte al que podem fer per deter-minar l'aparició d'un tumor maman.

1. Autoexaminar-se els pits amb regularitat, almenys un pic al mes.

A la dutxa: Examini els seus pits en formacircular des de l'aixella fins el mugró, sense aixe-car els dits.

Davant el mirall: Comprovi que els seus pitsno presentin canvis en la pell ni en el mugró.

Ajaguda: Aixequi el cos amb un coixí i palpiels seus pits amb moviments circulars. Compri-meixi el mugró amb els dits índex i polze per veureque no hi hagi secrecions.

2. Demanar al metge que faci un examen cabaldels pits al menys un pic a l'any, preferent-ment fer l'examen ginecològic i la prova dePapanicolau i comprovar les troballes insò-lites sense tardança.

3. La paraula "canvi" ha de ser la més impor-tant del seu vocabulari. El metge ha d'ava-luar fins i tot els canvis més petits en l'as-pecte o el tacte dels pits.

4. Si es descobreix alguna cosa nova en el pites comprovarà immediatament la mateixa zona,exactament, de l'altre pit. Si la mateixa tro-baila s'observa idéntica en les mateixes àreesdels dos pits, será menys important que si estroba present en un sol pit. En cas de dubte,anar al metge per comprovar.

5. El 80 per cent de tots els bonys extirpats delpit són inofensius o benignes. Nos 'ha de pos-posar res i el pronòstic és bo.

6. L' única manera positiva que hi ha per deter-minar la naturalesa exacta d'un nòdul al pit,és una biòpsia del teixit i un examen his-topatológic.

7. No ens hem de deixar esverar ni enganyarpel sensacionalisme dels mitjans de comu-nicació. Quan hi hagi un dubte, s 'ha de con-sultar el metge.

8. La mamografia és capaç de detectar moltsproblemes que no es poden veure ni sentir.Que sigui el metge qui jutgi la necessitatd'aquest procediment.

9. Si un cáncer de pit és petit i no s'ha pro-pagat, la taxa de curació definitiva és d'a-proximadament el 90 per cent. Això mos-tra la importància d'una detecció i un trae-tament precoços i subratlla la importànciade I 'autoexamen del pit.

10. És necessari conèixer al mínim detall laforma i característiques dels pits igual quees fa amb la cara. De vegades es poden veureindicis insignificants abans que se senti unnòdul. S'ha de veure si s'han produït can-vis tals com clotets, depressions, retraccions,bonys, distorsions, canvis en l'eix delmugró. Recents inversions, secrecions i ulce-racions del mugró.

11. És important tenir en compte tots aquestsdetalls ja que moltes vegades está en joc lavida, ja que esperar mesos a ser valoradaper un metge, davant de l'aparició d'algu-na de les anormalitats abans anotades, pro-voca que la malaltia hagi guanyat terrenyescampant-se a altres òrgans del cos.

Resumint, són tres els puntals sobre els quees basa el DIAGNÒSTIC PRECOÇ del cáncerde pit: AUTOEXAMEN DE PITS, EXAMENMÈDIC ESPECIALITZAT ANUAL i MAMO-GRAFIA ANUAL A PARTIR DELS 40 ANYSD'EDAT.

DR. EDUARD VALÈNCIA

Nota: Si teniu preguntes o dub-tes sobre el cáncer de mama oqualsevol altre tema que tracti elDr. València, Ii podeu demanara la següent adreça de correuelectrònic:

eduardovalencia@hotmail.com

::~•~1111,

A R

Fa 25 anys que en Xisco Mosca fa de dimoni. És el dimoni gros d'Artà. Tambéés l'amo del Bar Mateu a la Plaça de l'Aigua d'Artà. Tel. 971 836 730

Fa 7 anys que en Jeroni Serra va obrirl'Assessoria Fiscal i Comptable Serraa la barriada de l'Institut d'Artà. Tel. 971836 887

Fa 15 dies que en Gonçal Rodríguezha obert la Botiga Maes i Esport al carrerde n'Antoni M. Alcover d'Artà. Ven arti-cles de pesca, d'esports i bicicletes. Elsseus socis són en Manolo Roxa i n'Es-teve Matallana. Tel. 971 835 842

CUINA MALLORQUINAMajorcan Cooking • Mallorquinische Küche

Obert de 19,00 a 23,30 • Dilluns TancatC/Major, 47 • Tel. 971 56 57 30 CAPDEPERA

tY,Xcutte

tyttlie/y/hza• Centre de dia per a

Persones Majors• Assistència a Domicili• Serveis Assistencials• Activitats

Cl. Trencadors, I bis07600 El ArenalTel.: 971 445 101

Centre de- Berresa i Sarut

(214onna risa(Diriait per na Glarita

C/ Na Penyal, s/n, balsasEdifici Gala • TelJFax: 971 587 143

07560 CALA MILLOR

El mes modern enAPARATOLOGIA ESPECIAL

l'11311'11

15 D'AGOST DEL 2002

Fa 16 anys que en Lluís Carrillo va obrirla Perruqueria Unixex José Luís alcarrer de Costa i Llobera d'Arta. Tel.971 835 936

Fa 10 anys que en Pep Alzina i n'Antò-nia Maria Gener formaren societat limi-tada per regentar la fusteria Alzina alcarrer de Santa Margalida d'Artà. El seuavantpassat Pep Alzina de can Claperva obrir aquesta fusteria fa 130 anys.Tel. 971 836 278

Fa 2 anys que en Jaume Palou va obrirel Restaurant can Jaume al carrerCristófor Ferrer Pons,13 d'Artà. Des-patxa menús a 540 €. A la foto amb elseu fill Guillem. Tel. 971 836 537

8 15 D'AGOST DEL 2002 1°11'11'11

Genealogies Mallorquines

ELS ALBERTÍ DE S'HORT D'AMUNT I DE CANLLEGAT A LA VILA DE FORNALUTXPER. JOAN AN1DNI ESTADES DE MONCAIRA I BLSBAL.

TARJA DE INvEsricApoR N2 159 M.C. - A.H.R.M.

Fill de Joan i Catalina, Ber-nat Albertí Bisbal — que mori aFornalutx el 25 d'octubre de1838 — estava casat amb la fillade Joan Sastre i de Maria Rul•lannomenada Catalina SastreRul-lan. Tenguéren els següentsfills: Joan nascut el 1777, Ber-nat nascutl'any 1785, Jordi nas-cut en 1797 que casaria ambPaula Arbona i Catalina qui escasaria amb Joan Alberti Ponsi de qui naixeria, el 6 de desem-bre de 1808, Bernat Alberti iAlberti.

Bernat Alberti Bisbal, abansesmentat, feu donació a favordels seus fills, dia 15 del mesd'abril de 1806 davant el nota-ri de Sóller Bernat Frontera.

El seu fill Joan continua opotser inicia la linia de S'Hortd'Amunt en el camí que pujade Can Gelat per anar al Mas-roig o Marroig. El 12 d'abril de1801 es casava amb CatalinaAlberti Pons filla de JaumeAlberti i de Maria Pons quetambé eren els pares de JaumeAlberti Pons casat amb la ger-mana de Joan.

Joan Albertí Sastre i Cata-lina Albertí Pons foren els pares

de Bernat Alberti i Alberti(1808-1895) casat amb la fillade Francesc Alberti i de JoanaMaria Joy Isabet Alberti Joy.El fill d'aquests fou Joan Alber-ti i Alberti visqué entre els anys1843 i 1928; se'l coneixia perl'amo en Joan de S'Hort d'A-munt.

Casat amb Apol« lonia Alber-ti Arbona, filia d' Andreu iApol-lonia de la familia del Poa-dor, la filla Isabet casaria enprimeres noces amb SalvadorSastre Escales mort l'any 1917essent el batle constitucional dela vila de Fornalutx i, en sego-nes, del seu cunyat , JOANSASTRE ESCALES (1871-1937) qui seria tinent batle del'Ajuntament de Fornalutx al'época de la dictadura del Gene-ral Primo de Rivera i Presidentdel Comité local d'ESQUE-RRA REPUBLICANA de For-nalutx entre 1934 i 1936.

La filla Apol.lónia seria laprimera muller de Joan SastreEscales. El seu fill Salvador Sas-tre Alberti, que fou membre dela Comissió Gestora de l'Ajun-tament de Fornalutx durant elperíode del Front Popular de

març a juliol del 1936, és el padrímatern del President de l'As-sociació Furnal-lugg MiguelAdrover Sastre practicant de l'a-potecaria «Bunyola» del carrerBonaire de Ciutat.

Altra filla de Joan Alberti iAlberti i de Apollonia Alber-ti Arbona era Catalina Alber-ti i Alberti (1883-1957) casa-da, el 30 de juny de 1906, ambBartomeu Sastre Colom de lafamília de Cas Milà i propieta-ri de la finca de l'Ofre ( adqui-rida per compra venda). Filld'ells fou JOAN SASTREALBERTI conegut a tota lavall com "l'amo en Joan desMirasol" per tenir cura, ell i laseva dona Catalina SastreColom, del popular restaurantdel Port de Sóller i que en elmoment de la guerra civil espan-yola del 1936 fou ALFERESDE LES MILÍCIES PROVI-SIONALS.

Bernat Alberti i Albertinascut el 8 de gener de 1890 erael germà de Isabet, Apol.lónia iCatalina. Estava casat amb MariaVicens i Vicens de la família deCan Xinet. En les seves joven-tuts emigrà a França a Chalons

sur Mame, nomenada al diad'avui Chalons en Champagn,eacompanyant a la seva germa-na Apollonia i al seu cunyatJoan Sastre Escales. Seria regi-dor de l'Ajuntament de Forna-lutx i batle interí de la mateixavila entre 1951 i 1954. La sevaúnica filla, Apollónia AlbertiVicens vídua en l'actualitat dePere Mayo! Vicens alies "Pas-sador", és la mare de JosepMayol Vicens (*1957) regidorque fou també de l'ajuntamentde Fornalutx en el segon con-sistori de l'actual sistemademocràtic.

Bernat Alberti Sastre,germà de Joan, ell inicia o con-tinua la línia coneguda per CanLlegat. Casat amb MargalidaColom Vicens tengué entre altresa Bernat i Antoni.

Bernat Alberti Colom(*1812) es casà amb AntòniaFrau Puig i d'ells eren fills Anto-ni (*1848) Joan (*1853) i Ber-nat .E1 seu germà Antoni(*1827) casaria amb MargalidaArbona Colom filia de FrancescArbona i d'Esperança Colom.Tendría una filla Margalida queseria la tercera esposa de Pere

Joan Arbona Reinés de Ca S 'Es-colà i dos fills, Bernat que morisense descendència i Antoni(1859-1917) casat primer ambCatalina Sastre i, a l'enviudard'aquesta , amb Catalina Bis-bal i Bisbal de Can Nvirvi.

Antoni Alberti Bisbal (*1914) durant molts anys sagristào escolà major de l'església deFornalutx i que l'any 1951 casa-ria a Sóller amb Maria DeiàAlcover és el pare d'AntoniJoan Alberti Deià (*1957) espòsde Maria Palou filla de PerePalou Solivellas i néta de PerePalou més conegut per l'amo «enPere Rebla.»

Casats el desembre 2001a laParròquia de Sant Bartomeu,Antoni Joan Alberti Del i laseva muller són els pares d'unanina nomenada Laura AlbertiPalou

Antoni Joan Alberti Deiáés cambrer de professió i corre-genta el Bar Miguel del Port deSóller. El seu pare AntoniAlberti Bisbal era electricistai treballà molts anys a la fábri-ca de teixits de Can Pisá al carrerd'Isabel II. També habita aSóller. 12

Un nou model políticNecessitam un nou modelpolític per poder superar lasituació socio-política que s'hagenerat a les Illes Balears iPitiüses. Un situació molt nega-tiva degut al monocultiu turís-tic que ha fet que la construc-ció s'hagi convertit juntamentamb el turisme amb les úniquesactivitats que, a nivell econò-mic i laboral son capaces degenerar activitat i feina.

Degut al monocultiu turís-tic s'han abandonat sectors deproducció tradicionals com laindústria del calçat, la agricul-tura, la ramaderia, etc.

Perquè, no ho oblidem, lasobreexplotació que s'està fenta les Illes Balears i Pitiüses mit-jançant el turisme de masses ila massificació de la construc-ció, és una opció política. Opciódissenyada des de Madrid. Ladel Madrid franquista quecomençà a executar en FragaIribarme ministre aleshoresd'Informació i Turisme. En eldisseny polític que es feu enaquell temps, se donava pri-macia al valor que se donava ala generació de divises. Dinersper a les arques de Madrid. 1 la

creació de treball pera la comu-nitat andalusa, on hi havia unelevat índex d'atur, a la que con-vertiren en una comunitat pro-veidora d'immigrants als querepartiren pels Països Catalansi pel País Basc.

D'aquesta manera, per desigmadrileny, les Illes Balears rebe-ren la primera onada d'immi-gració, devers els anys seixan-ta. Immigració espanyola queva venir amb la seva llengua,la seva cultura els seus costums,la seva bandera, els seus mili-tars, els seus jutges i la seva poli-tica que fou, sens dubte, la d'in-crementar les condicions econò-miques, polítiques, socials, cul-turals... que més afavorien laseva comunitat, al seu poble,Andalusia. I per afegitó a Espan-ya, el seu ens protector.

A partir d'aleshores, no solsla activitat soció-económicagirà en tom a la activitat turís-tica, sinó que la política tambéseguí el mateix camí, i els polí-tics i la política començaren a

ballar al so que li dictaren elsempresaris emergents d'ales-hores, els hotelers.

El cas és que a mesura quel'empresariat hoteler creixia, icreixia a base d'anar abaratintcada vegada més l'oferta delterritori i l'habitat de les Illes,s'incrementava cada vegadamés el nombre d'hotels. Crei-xia, cada vegada més, furtantespais naturals i de tranquil.litata la que fins aleshores era LaIlla de la Calma. Creixia, cadavegada més, robant als illencsla seva cultura, la seva llenguai les seves tradicions. Creixiaen massificació turística unmonstre que genera enormesnecessitats d'infrastructures,que devora els recursos natu-rals, que genera grans quanti-tats de deixalles. Un monstreque per sobreviure necessita lacompetitivitat, o sia anar bai-xant els preus per poder omplirels hotels i mantenir els salarisbaixos que se paguen a les IllesBalears.

El disseny dels nostrestemps, és propiciar una sego-na onada d'immigració. Deimmigració necessitada queaccepta sous baixos i nivells devida tercermundistes per poderabaratir d'aquesta manera elscosts de producció d'una terraque serveix únicament peromplir la caixa del poder cen-tralista del 'Estat espanyol i delsdesaprensius empresaris que,desarrelats com són, estan duenta la defunció a la única activi-tat económica i laboral queavui per avui existeix a lesMes.

Idó bé, tot això és conse-qüència de la nefasta políticaque estam patint els mallorquins,ens menorquins i els eivissencs.Els catalano-parlants que hemestat ultratjats per uns podersque no dubten en trepitjar, robari destruir, si amb això aconse-gueixen el seu objectiu que noés altre que el d'omplir les cai-xes de l'Estat espanyol i sub-ministrar-li llocs de feina a baix

preu, aconseguint d'aquestamanera pa per avui i fam perdemà pera tots: pels de la sego-na onada, els subsaharians, elsmagribins els sudamericans,pels de la primera: els andalu-sos, els extremenys, i també pelsindígenes, nosaltres.

Sens dubte, es fa necessàriauna nova línia política. Una polí-tica que sia capaç de regenerar,Que sia capaç de recuperar, enallò que pugui a l'antiga Mallor-ca, a l'antiga Menorca i a la anti-ga Eivissa. Una política que siacapaç de superar l'actual situa-ció decadent de la nostra socie-tat. Una política que podriail.lusionar a la nostra gent, queés la política independentista,que ens alliberés de l'opressióespanyola. De tant de robatori,escarni, marginació i oprobi.

Necessitam unes Illes Bale-ars i Pitiüses independents.Necessitam mallorquins,menorquins, Eivissencs i for-menterins independentistes.Necessitam un moviment polí-tic sota la bandera de la inde-pendencia. SI

Pere Felip i Buades

NO ERA AIXOMEMulilA POLÍTICA DE LA TRANSICIÓ

Miguel Lopez Crespf

Tres ¡libres que informen de la Iluita per l'autodeterminació i el socialisme a les Illes.

1 9 11211 15 D'AGOST DEL 2002 9

La lluita per l'autodeterminació a les Illes

La qüestió nacionalUn editor amic m' ha dit si podiafer-li arribar algun original meu refe-rent a la qüestió nacional, a la llui-ta per l'autodeterminació del Paï-sos Catalans. De cop i volta m'headonat d'una situació paradoxal jaque, de no reunir en un mateix volumel nombrós material que tenc divi-dit en centenars d'articles, estudisi llibres d'assaig, ningú no s'ado-na de les aportacions teòriques i/opràctiques que qualsevol intel•lec-tual catalápugui haver fet a la causadel nostre deslliurament nacional isocial.

L'acció política concreta(militància dins les organitzacionsque portaren -i algunes porten enea-ra!- al coll la lluita per l'autode-terminació i el socialisme), el com-bat polític i cultural en defensa delsnostres drets nacionals res no sig-nifiquen davant l'embranzida pro-pagandística dels nou-vinguts, elsque solament empren la paraula«nacionalisme» en el marc del mésbarroer electoralisme. Però aixívan les coses i mai no s'ha d'es-perar cap mena de reconeixementper la coherència en la lluita perunes idees de lluita nacional i social.Vegeu el pagament fet a GabrielAlomar, a Joan Fuster o a l'escrip-tor Manuel de Pedrolo. El silenci iel buit més vergonyós és el premique sempre han obtingut elsintel.lectuals catalans que nosaltresmés admiram. Res no importa a lacolla d'oportunistes i menfotistesque ens encercla l'exemple ètic ila decidida actuació en defensadels nostres drets nacionals i socialsde Manuel de Pedrolo, GabrielAlomar, Joan Fuster, Llompart dela Peña....

En el llibre d'assaig No era això: memòria política de .1a transició(Edicions El Jonc, 2001) i en pre-visió d'un possible llibre fentreferència a la qüestió nacional, jahavia anat deixant indicis que ser-vissin de «guia» per aquest hipotè-tic editor interessat en sistematit-zar els meus treballs referents a laqüestió nacional.

En el capítol del llibre abansesmentat titulat «L'abandonament

de la lluita per l'autogovern» (págs.209-216) informava d'on es podientrobar alguns d'aquests treballs (notots!) publicats en temps de la tran-sició: Deia en aquest capítol:

«Com ja he explicat en un altrecapítol, a ran d'unes xerrades ambLlompart de la Peña vaig decidir -a part de la meya lluita estrictamentde militant dins l'OEC- portar unamica «la guerra pel meu compte»i provar d'utilitzar els mitjans quela premsa oficial podia oferir-nos.I així, quan pareixia que -obtingu-des les respectives poltrones insti-tucionals- s'havia oblidat la lluitapel nostre redreçament nacional,vaig escriure nombrosos articlesdenunciant la maniobra reformis-ta de la transició i el silenci delsparlamentaris elegits a les Illes,envers tot el que es referia al com-bat per l'autodeterminació i l'au-togovern. Entre d'altres, els treballsmés destacats en aquest sentit quevaig anar signant foren els següents:Autonomía: la lucha contra unsilencio (Última Hora, 15-11-78);Els altres callen... Autonomies: al gust d'UCD (Baleares, 25-11-78);Nuestras enmiendas al ProyectoConstitucional (Baleares, 5411-78); Al Sr. Antonio Ensenyat (Última

Hora, 11-111-78); Autonomía deBaleares y Pitiüsas (La Voz de losTrabajadores. III 78); Per l'Auto-nomia (Baleares, 18-IV-78); Auto-govern i estatut (a la secció `LaColumna de Foc' del diari ÚltimaHora, 22-4-78); En defensa de lanostra nacionalitat (en la secció `LaColumna de Foc', Última Hora, 5-V-78; La Constitució: greus limi-tacions per l'autonomia (secció `LaColumna de Foc', Última Hora, 13- V-78; El gonellisme d'UCD (Bale-ares, 4-V-78); UCD: La dreta cen-tralista de sempre (Baleares, sensedata); Per una constitució autènti-cament democrática (Baleares, 16- V-78); Mallorca: clamor contraUCD (La Voz de los Trabajadores,15-VII-1978); El fascismo enMallorca (La Voz de los Trabaja-dores, 1-VI-78); En defensa de unaconstitución auténticamente demo-crática (escrit meu però signat perl'Oficina de Premsa de 1 'OEC,Baleares, 20-VII-78); La situación política actual (Baleares, 7-VI-78).

'Atot això caldria afegir els ani-des que per recomanació del par-tit escrivia i signava amb el con-sabut Oficina de Premsa de l'OEC(per exemple: la sèrie d'articles titu-lada 'Resultados del Pacto Cons-

titucional UCD, PCE, AP, PSOE'que va ser publicada pel diari Bale-ares els dies 22, 23, 24 de juny i 2de juliol de 1978).

'Com he dit abans, alguns d'a-quests treballs varen ser comentatsi discutits amb Josep M. Llomparten el seu despatx de l'Editorial Moll,en el carrer Torre de l'Amor, núm.4, on anava a lliurar-li el materialper a `La Columna de Foc'. Diesinoblidables, aquells, quan encarales traïdes i les renuncies no s'ha-vien consumat a fons i, amb certail.lusió, podíem imaginar que ambesforç i persistència podríem anarredreçant la situació a qué ens abo-caven els partits que ajudaven lareforma del sistema».

Aquest seria uns dels llibres quepodria recollir el material publicata finals dels anys setanta.

Cal recordar emperò que, tantla redacció del llibre Cultura i anti-franquisme (Edicions de 1984,2000), com el d'assaig No era això: memòria política de la transició jaanaven enfocades en un sentit derecuperació de la nostra memòriahistórica. Cultura i antifranquismeconté nombrosos capítols que per-meten visualitzar a la perfecció lahistòria de la creació de les bases

polítiques i culturals del futur nacio-nalisme d'esquerres a les Illes(PSM, PSAN, ERC, MDT, MCI,Revolta...). En referesc als fona-ments d'aquest nacionalisme quesorgirà, entre d'altres coses, de lesactivitats culturals que s 'expliquenen els capítols «1966-1967: lesaules de Poesia (I i II)», «El Con-grés de Cilltura Catalana a les Illes(1976-1977), «Els Mallorquins deJosep Meliá en la lluita per la lli-bertat», «1972-1977: la lluita perrecuperar les obres i el pensamentde Gabriel Alomar», «L'anticolo-nialisme a les Illes», «Els escrip-tors mallorquins i l'antifeixisme»(I, II i III), «La influència de Trots-ki i Andreu Nin en els comunistesde les Illes» (I, II,

Aquests capítols, juntamentamb els publicats en No era això: memòria política de la transició (ElJonc, 2001) titulats «Recuperar lamemòria de l'esquerra: el BlocObrer i Camperol (BOC) i el POUM(Partit Obrer d'Unificació Marxis-ta)», «L'assassinat d'Andreu Nin ide Camillo Berneri», «La lluita perl'autodeterminació i la república entemps de la transició», «La transi-ció i el procés autonòmic a les Illes(I i II)», «L'abandonament de la llui-ta perl' autogovern», «La lluita peruna Constitució autènticamentdemocrática», «1978: la lluita perla independència dels 1:Visos Cata-lans» (I i II), «El PSM l'any 1978:per l'autodeterminació i el socia-lisme» , servirien per a enllestir unsegon llibre referent a la qüestiónacional.

Cercant els articles publicats enla premsa clandestina, en la publi-cació del PSM Mallorca Socialis-ta, en les revistes del'OEC, en Con,en Diario de Mallorca, Última Hora,Diari de Balears l'Estel, El Mirall,etc, etc., podríem aconseguir editaruna bona sèrie de treballs que aju-darien a sistematitzar el pensamentde 1 'esquerra nacionalista que nopactà amb els hereus del franquis-me el repartiment de sous i poltro-nes institucionals en temps de lareinstauració borbónica (la «tran-sició»). (Miguel López Crespí)

Julivert i Gibraltar

El 'Financia' Times' qualifica d'«acte de bogeria»la reocupació de Perejil

18/07/2002 12:43LONDRES, 18 (EUROPAPRESS)

El diari econòmic britànic«Financial Times» ha qualificatavui d'»acte de bogeria» la reo-cupació de «la roca plena de cabresque Espanya anomena illa Pere-jil». Així mateix assenyala queaquesta «confrontació té lloc quanEspanya i el Regne Unit estan prò-xims a arribar a un acord de sobi-

rania compartida sobre una rocamolt major: Gibraltar».

A més, destaca que «Espanyacreu que pot posar fi a una dispu-ta que té des de fa 300 anys sobrela colònia británica», cedida sotael tractat d'Utrecht el 1713 i con-sidera que Espanya no comprènque la seva actitud pot començara plantejar «interrogants sobre lesseves possessions igualmentanacròniques a l'Àfrica», com«Ceuta i Melília i altres illes al llarg

de la costa».A més considera que, amb

l'expulsió dels soldats del Marrocde Perejil, José Maria Aznar «hadescartat la possibilitat que les peti-cions del Marroc puguin tractar-se a través de civilitzades viesdiplomàtiques». «Això és una ver-gonya. Europa no necessita un nounucli de tensió amb el món àrab»,assegura aquest diari.

El diari explica també queencara que «l'actuació del Marroc

de posar els seus soldats en un illotdisputat no va ser un acte amis-tós», «Aznar hauria de haver-hofet millor» ja que «enviant les for-ces especials a prendre una illasense interés estratègic pot haver-se salvat l'orgull castellà del pre-sident, però no actua a favor delsinteressos a llarg tennini d'Espanyai d'Europa».

És cert que som la cultura

minoritzada + important d'Eu-ropa, per?) també els més ridí-culs (Aracil). Potser calgui quealgú gosi ensenyar-los a guaitarla desfeta, explicar-los que, perllevar-se, cal admetre que ets aterra (Amin Maluf). Com méstardi Catalunya a viure com aEstat, - aptitud hi tindrà, - pre-parada hi estará, + qualitatsnecessàries per viure independenthaurà perdut (Dr. Martí i Julià,psiqúiatre).

LA VERITABLE INSEGURETATEn els darrers temps, les crisis alimentàries

i els enrenous a l'entorn d'alguns emblemàticsproductes de la terra — potser tot plegat ho hau-ríem de defmir amb un»S. O. S. Aliments» -sóngairebé notícia diària. Des de les, ara ja semblenmítiques, vaques boges, passant per les dioxi-nes dels pollastres, la febre aftosa dels porcs, laguerra de l'avellana i, darrerament, les begudesrefrescants elaborades amb glucosa adulterada;són alguns exemples paradigmàtics que palesenl'atmosfera d'inseguretat sanitària i/o alimentà-ria que es viu en l'actualitat. Tot aquest entre-llat és quelcom molt profund i, alhora, molt com-plex. És més, en aquest debat alimentari hi hamolt d'ideològic que, malauradament, resta ama-gat pel gran públic. El pagès, ja no és el pro-ductor d'aliments de qualitat, (que podrien ser

igual de competitius que les «porqueries neoli-berals», que s'intenta que mengem i consumima dojo, si hi hagués, des dels poders públics, unaveritable voluntat política), sinó que ha esde-vingut l'autònom dependent per excelléncia,explotat d'una forma molt subtil i alhora roïna,per quatre cacics que viuen en les ciutats i nocreuen ni en el país ni en la justícia social i d'unparell de multinacionals que no saben absoluta-ment res de gastronomia, de cultura ni de terri-tori. Aquest és el negre panorama que ens hatocat viure i que, un cop més, per tal de cons-cienciar i fer pedagogia entre la ciutadania, calexpressar en veu alta un contundent « S.O.S. Ali-ments» . 12

JOSEP M. LOSTE i ROMERO

RLES» DEL MANIFEST«Contra l'espantós avorriment d'una colonització curulla d'Operación triumfo, Gran hermano,

polítics corruptes i patétiques seleccions estatals de futbol, sempre víctimes de perversos complotsinternacionals.»

«Demanem el desmantellament immediat de tots els toros d'Osborne assentats en territori català.»«Ni les cabres ni els legionaris espitregats podran foragitar-nos. No saben encara que el julivert

es regala al mercat?»«Illes Medes, República (provisional) catalana.Comandant Pere Gil, Estat Major de l'Exèrcit deis Països Catalans.».

10 15 D'AGOST DEL 2002 1 911t11

Llei espanyola de punt final per salvar els Pinochets franquistes

Llei d'Amnistia i Llei d'impunitat del franquisme:llei de «Punt Final»

JOSEP PINYOL I BALASCH -

INICIATIVA PER LA JUSTICIA

Després d'anys d'oblit, es varecuperant la memòria histórica iamb ella el record dels Crims con-tra la Humanitat comesos pel fran-quisme.

Diferents llibres i reportatgesens han retornat al cervell la bru-talitat del règim militar, de l'»Holo-caust franquista»:

La separació i el segrest de fillsdels seus pares i mares com ha posatde manifest 1 'extremidor docu-mental «Els nens perduts del fran-quisme» que va passar Televisióde Catalunya.

La inhumana duresa de les pre-sons i dels camps de concentraciófranquistes que fa patent el llibre«Notícia de la negre nit» editat perl'Associació Catalana d'ExpresosPolítics.

L'explotació económica delsreclusos polítics, reduïts a la con-dició d'esclaus, per l'aplicació delsistema de redempció de penes peltreball que relata el llibre «Escla-vos por la Patria» de Isaías Lafuen-te.

La conversió de 12.000 repu-blicans espanyols en «apàtrides»pel govern de Franco, i la seva tra-mesa a camps de concentraciónazis, com s'ha tornat a recordaramb l'Homenatge a Montserrat

Roig, organitzat per l'Amical deMathausen.

La indiscriminada repressió dela guerrilla antifranquista i del seuentorn, especialment a les zonesrurals, on es van multiplicar les«desaparicions», les tortures alsfamiliars, especialment a les dones,i moltes altres vexacions.

El record de l'espantós núme-ro d'afusellaments que es produï-ren des de la rebel•lió militar de1936 fins al setembre de 1975, ques'acosten a les 200.000 execucionsfetes en temps de pau.

En definitiva la barbàrie fran-quista només és comparable, aEuropa, amb la de Hitler i superaa la de Mussolini.

En acabar-se la Segona Gue-rra Mundial, als judicis de Nurem-berg i a la Assemblea General deles Nacions Unides, la Humanitatcivilitzada va determinar queaquests crims no podien quedarimpunes, per tal d'impedir que maimés es tornessin a repetir fets sem-blants. L'any 1966 l'ONU va rati-ficar que els Crims contra la Huma-nitat eren imprescriptibles i el1968 es va signar una ConvencióInternacional sobre la seva impres-criptibilitat. Igualment, actual-ment, una de les principals finali-tats de la creació del TribunalPenal Internacional és combatrela impunitat d'aquests crims, queen la majoria dels casos no poden

ser jutjats als propis països. La jus-tícia internacional ha d'esdevenirla garantia darrera que els crimsmés abjectes seran, tard o d'hora,castigats.

En canvi, a Espanya, a causade la Llei d'Amnistia de 15 d'oc-tubre de 1977, cap dels responsa-bles dels Crims contra la Huma-nitat realitzats pel franquisme haestat processat, ni tan sols inquie-tat.

Aquesta llei preconstitucional,feta des de la legalitat franquista,amnistia fets que mal haurien d'ha-ver estat considerats delictes.S'hauria d'haver declarat nul•lesles Beis franquistes contràries alsdrets humans. Perquè fa federat ques'amnistiïn els presos que hanresistit les tortures (denegaciód'auxili a la justícia) i a la vega-da als torturadors, perquè la lleideclara impunes:

«e) Los delitos y faltas quepudieran haber cometido las auto-ridades, funcionarios y agentesdel orden público, con motivo uocasión de la investigación y per-secución de-los actos incluidos enesta Ley.

O Los delitos cometidos porlos funcionarios y agentes delorden público contra el ejerciciode los derechos de las personas».

Amb aquests articles la lleid'Amnistia és convertia en la lleide la impunitat, en la llei de punt

final: ningú a l'Estat Espanyolpodria jutjar els crims del fran-quisme.

Aquesta barata d'alliberamentde presos per impunitat dels res-ponsables franquistes va ser accep-tada fa vint-i-cinc anys pels par-tits democràtics, tot i contradir elsPrincipis de Drets Humans i lesConvencions Internacionals perla seva protecció. Les organitza-cions democràtiques, conscients dela seva feblesa, haguessin pogutacatar una decisió imposada perla força dels hereus del franquis-me, però sense legitimar-la. Peròvan optar per l'oblit i la des -memòria histórica; van intentar jus-tificar aquest trencament de lalegalitat internacional de protec-ció dels drets humans en nomd'una falsa «reconciliació nacio-nal».

L'intercanvi d'amnistia perimpunitat és una falsa reconcilia-ció nacional perquè no s'ha pro-duït la catarsi col.lectiva que deri-va del judici dels responsablesdeis Crims contra la Humanitat ode les «Comissions de la Veritat»que s'han portat a terme a d'altrespaïsos com a Sudáfrica per jutjarl'apartheid, a Guatemala, al mateixXile, entre d'altres països del món.A causa d'aquesta falsa reconci-liació hi ha desenes de milers defamílies amb parents afusellatsinjustament a qui no se'ls ha revi-

sat els Consells de Guerra; peraquesta mateixa raó tota la geo-grafia hispana está plena de milersde cadàvers sense enterrar; peridèntic motiu són centenars demilers els presos, exiliats i repre-saliats a qui l'Estat no ha recone-gut la injusticia que van patir i nohan estat indemnitzats.

L'any 1996 a Xile es va cele-brar un simposi per estudiareis efec-tes que la impunitat causava a lessocietats. A casa nostra encara nos'ha fet una anàlisi semblant. Haarribat l'hora d'avaluar el cost d'a-questa desmemória col.lectiva enel desenvolupament històric delsdarrers vint-i-cinc anys. Les novesgeneracions no tenen perquè con-tinuar els pactes dels seus pares itenen dret (i el deure) conèixer lesenormes dimensions de l'Holocaustfranquista, com els joves europeusconeixen els efectes devastadorsdel feixisme i del nazisme.

Sense base religiosa és més queimprobable un projecte social d'am-ple espectre (centrat sociológica-ment). La nocreença duu semprea reclamar simple benestar imme-diat i, per tant, a l' esquerranisme-ecologisme, que és el que sempretenim i on som encallats. Si no hovolem comprendre és que som aBávia encara. Els nocristians pre-fereixen sovint creure en rondalles«atees» que en realitats socials«cristianes».

EL RACC DISCRIMINA ELCATALÀ!

Tatiana Anatolivna Minkina»<tan uska@wanadoo.es>

A:<webmaster@racc.es>

Com a ciutadà dels Països Catalans alumna dels cursos del RACCdel carnet de conduir denuncio públicament que el Club está discri-minant la 'lengua catalana i exposo els següents casos a tall d'exem-ple:

Molts cops el servei de recursos de multes del RACC redacta elsseus escrits directament en castellà, sense ni tan sols preguntar al soci.

Sovint ho fan encara que les institucions i entitats a qui dirigei-xen l'escrit pertanyin a l'àrea lingüística catalana.

La página web del Club és tota en castellà i, si la vols en català oen anglès, has de cficar un link que te la tradueix. El normal no seriaque fos en català i que es traduís a d'altres idiomes si ho sol.ficita elvisitant?

L'Agència de viatges del RACC envia, de tant en tant, ofertes devacances exclusivament en castellà, més o menys com l'agència boti-flera de Viajes Marzá».

Les persones d'atenció al públic i les que atenen les trucades delssocis, cada cop més ho fan monolingüe castellà.

Editen llibres i guies només en castellà i si demanes la versió nor-malitzada et diuen que d'aquesta guia no la fan perquè no es vendriao has d'esperar més de 4 setmanes perquè vingui dels dipòsits dematerial didàctic no venut!!

Espero que posin remei de forma rápida i eficaç a aquesta políti-ca nefasta per la salut de la llengua i la cultura catalanes.

Tatsiana MinkinaAlumna del RACC pel Carnet de Conduir

1 9 121I2 15 D'AGOST DEL 2002 11

LES RELACIONS SOCIALS«Imagineu-vos una hipotética

estampa com aquesta : un estudiantmolt elegantment vestit es mira, desde la vorera, una noia que coneix ique passa pel carrerenmig d'una mani-festació, despentinada i malgirbadaella, amb una pancarta que diu : «Noa l'OTAN!» Oi que no us lligaria gens,que el xicot s'adrecés a ella iii digués: «Ens veurem aquest vespre, al localde les joventuts del PP? » Això sol japodria començar a donar-nos unaidea de les múltiples possibilitats detria de grups de referencia que té avui,per exemple, qualsevol universitari.Qualsevol universitat on siguin mésde quatre gats de seguida oferirà totauna colla d ' aquests grups. L'estudiantassedegat d'associacionisme podrátriar entre tota mena de grups de diver-sa coloració política, o bé es podráorientar cap a una massa de «passo-tes», o pot intentar enganxar-se a ungrupet de nois de casa bona, o ajun-tar-se a la capelleta dels qui es dedi-quen a fer la pilota a un professor deliteratura. No cal pas que afegim que,en qualsevol cas, haurà d'adaptar laseva vestimenta i el seu posat a lesnoves circumstàncies: ja sigui esquit-xant de paraulotes la conversa, odeclarant-li definitivament el boicotal barber, o portant camisa i corbata,o anant-se'n ajeure a la gespa a par-tir del mes d'abril durant les hores declasse. Per?) la tria de grup haurà decomportar tambél'adopció de tota una

Com a ciutadà/na de Catalunya,la capital de la qual acollirà la pro-pera cimera de la Unió Europea, usdesitjo una feliç estada a la nostranació. 1 aprofito per fer-vos conèi-xer la preocupació que tinc davantel déficit democràtic amb qué s'es-tan configurant les institucions euro-pees.

D'una banda, el no reconeixe-ment per part d'Europa de la llen-gua catalana, que en aquestsmoments, és oficial, juntament ambel castellà, per a 10 milions de per-sones i oficial en solitari a l'Estatd'Andorra, significa un greuge com-paratiu en estar situada en onzenaposició per davant de llengües ofi-cials o reconegudes perl'Europa dels15 com el suec, el finés, el danés, elluxemburgués i el gaèlic, i per davantde la majoria de llengües que esde-vindran oficials amb l'ampliació dela Unió Europea.

D'altra banda, com a resultat d'a-questa ampliació, la majoria d'Es-tats presents en els òrgans decisorisde la Unió Europea seran de pobla-ció, territori i aportació al Producteinterior europeu, inferiors als deCatalunya i, encara més, al del con-junt dels territoris on es parla català.

Al marge per?), del pes especí-fic que té la població catalana al sid'Europa, que posa més en eviden-cia la marginació que pateix aques-ta, Europa no esdevindrà un àmbitdemocràtic ple, sòlid i estable men-tre no empari la lliure determinaciód'aquelles poblacions que democrà-ticament decideixin obtenir repre-

serie de símbols intel.lectuals, sím-bols que li convindrà exhibir públi-cament : portar cada dia La Vanguardia,El Mundo Deportivo ol' Avui ( segonsels casos ), manifestar gran plaer perla lectura de García Márquez ambmúsica de fons d'Albinoni, demos-trar conèixer els noms i cognoms delspresidents d'una serie d'empresesamb els quals ja está en tractes, oexpressar menyspreu olímpic per totaquel] que confessa no haver llegitmai Kant o Hegel.

Des del neofeixisme fins l'inde-pendentisme, i des del budisme zenfins 1 'opusdeisme, qualsevol d'a-questes possibles cosmovisionspoden omplir o fer malbé els caps desetmana, poden enverinar-li les rela-cions amb els companys, o bé podenesdevenir el fonament d'unes alian-ces incondicionals amb individus delsquals altrament, hauriapogut fugircomde la pesta bubónica. D'altra banda,a partir d'ací el nostre estudiant des-cobrirà que hi ha a la Facultat noiesque es deixen seduir per la lectura deversos de Martí i Pol, i d'altres quees deixen seduirper un Porsche. I sem-pre hi haurà algun sociòleg malin-tencionat que pensará que la tria dela línia Martí i Pol o de la línia Pors-che s'haurà fet en funció de càlculsd'estratègia.»

P.L.Berger Invitació a lasociologia

sentació directa en els organismeseuropeus. Així, com marca la reso-lució 98/111 sobre el dret d'autode-terminació de la nació catalana adop-tada el 12 de desembre de 1989, elParlament de Catalunya declara que1 'acatament del marc institucionalvigent, no significa la renúncia delpoble català al dret a l'autodeter-minació. l'afirma que en el momentque ho cregui oportú, i a través deles actuacions previstes en el mateixordenament constitucional, podráincrementar les cotes d'autogovemfins allá on cregui convenient i, engeneral, adequar la regulació delsdrets nacionals a les circumstànciesde cada moment històric.

La ciutadania catalana está pre-ocupada per les reiterades declara-cions de dirigents europeus assen-yalant que aquest afer és una qües-tió interna dels Estats. L'argumentés feble si és que Europa ha de seralguna cosa més que un lliure mer-cat i si es té present que només enEstats autènticament federals I 'opi-nió democrática de les minoriesterritorials té els seus mecanisnrtesd'expressió. L'Estat espanyol no ésun Estat federal i, per tant, la democrá-cia basada en l'exercici abusiu deles majories parlamentàries a esca-la de tot l'Estat, impossibilita unasolució pactada al problema de repre-sentació de les nacions com Cata-lunya a la U.E.

Si Europa no és el garant de lesllibertats democràtiques i els dretsuniversals entre els quals el dret ano ser discriminat en funció de cri-

«La funció social de la moral con-sisteix a regular les accions entre elshomes (entre individus, i entre l'in-dividu i la comunitat) per tal de con-tribuir d'aquesta manera a manteniri assegurar un determinat ordre social.És cert que aquesta funció es com-pleix també per altres vies més direc-tes i immediates, i fins i tot amb resul-tats més efectius, com, per exemple,la via del dret. Gràcies al dret, lesnormes del qual compten per tal d ' as-segurar el seu compliment, amb elmecanisme coercitiu estatal, s'acon-segueix que els individus acceptin -voluntàriament o involuntàriament-l'ordre social que s'expressa jurídi-cament i, d'aquesta manera, quedinsotmesos o integrats al 'estatut socialvigent. Perd això no es considera sufi-cient. Es persegueix una integraciómés profunda i no només la que esmanifesta amb una conformitat exte-rior. Es busca també que els indivi-dus acceptin íntimament i lliurement,per convicció personal, els fins, prin-cipis, valors i interessos dominantsen una societat donada. D'aquestamanera, sense recórrer a la força oimposició coercitiva més que quanés necessari, es pretén que els indi-vidus acceptin lliurement i cons-cientment l'ordre social establert. Talés la funció que correspon complir ala moral.» 12

A. Sanchez Vázquez Ética

teris ètnics o lingüístics; si Europano és garant de l'aplicació del prin-cipi de la subsidiarietat fins a lesdarreres conseqüències, això vol diren benefici també de les comunitatsnacionals que no disposen d'Estatpropi, Europa esdevindrà una granfrustració per a molts de nosaltres.I de la discriminació i de la frustra-ció no en pot néixer ni l'estabilitatni la democràcia plena.

Els envio aquest missatge perdenunciar l'actitud bel.ligerant delPresident Espanyol José Ma Aznari López en contra de la possibilitatque els pobles que ho vulguindemocràticament a través de lesseves institucions, siguin presents enels organismes europeus. En aquestsmoments, del conjunt d'Estats euro-peus dels 15 i dels candidats a entrara la UE, només tenen una composi-ció plurinacional sense estructurafederal o no reconeguda: França iEspanya.

Com a mandatari demócrata queserá present a la cimera de la U.E aBarcelona, vostè té el deure d'evi-tar que aquestes excepcions de tra-dició centralista s'imposin a capracó d'Europa arnb el vist-i-plau dela resta dels Estats que, per sort deisseus ciutadans, o bé són estats querepresenten a una sola comunitatnacional o lingüística, o bé són estatson la diversitat dels territoris histò-rics o la di versitat lingüística i nacio-nal está garantida per l'estructurafederal. Si el model d'Aznar s'im-posa, Europa no será plenamentdemocrática. LI

ESGLÉSIES IASSIMILACIÓ CULTURAL

A hores d'ara, a les illes d'Eivissa i Formentera, les duesprincipals confessions existents (en nombre de feligresos) escaracteritzen per la seua clara posició a favor de l'assimilaciócultural i lingüística (deixant de banda algunes escasses i hon-roses excepcions). Històricament, al llarg d'aquests darrers segles,l'Església católica, a les illes Pitiüses ha jugat clarament a lacastellanització lingüística i cultural: el primer lloc on s'ensenyad'una manera regular —el convent dels Dominics, a partir delsegle XVII- usa el castellà com a llengua vehicular, perquè pensaja en clau d'una Espanya unificada i uniformitzada sota les pau-tes culturals i lingüístiques de Castella (model José AntonioPrimo de Rivera, per entendre'ns); el primer bisbe que tenim aEivissa, quan es crea es bisbat i se separa de 1 'arquebisbat deTarragona, és un personatge de la Franja —Abad y Lasierra-,profundament espanyolista, gairebé patològicament partidarid'anul•lar els trets d'identitat propis d'Eivissa i Formentera(començant pel més visible de tots, que és la llengua, per?) senseaturar-s 'hi). Aparta d'aleshores, la línia general que es pot obser-var, en aquest aspecte, entre els eclesiàstics de més rang, a Eivis-sa, va en la mateixa direcció. Només algunes excepcions —comara l'efímera del bisbe Salvi Huix i Miralpeix- vénen a refer-mar, precisament, la tónica general.

El fet que al llarg del segle XX, l'Església eivissenca hagicomptat amb un personatge ambigu com Isidor Macabich (iamb algunes persones clarament favorables a la nostra recupe-ració lingüística i cultural, començant per Joan Marí Cardonai continuant amb persones com en Josep Planells, en Joan Pla-nells, en Joan Riera o en Vicent Pins) no ens ha de fer perdrede vista quina és, encara la situació actual: una majoria dels ofi-cis religiosos (a l'illa d'Eivissa) se celebren en espanyol (a For-mentera, exactament tots), contravenint clarament alió que diuel Concili Vaticà II: que 1 'Església ha d'incardinar-se amb elpoble i que n ' ha d'assumir els propis trets d'identitat, començantper la llengua i la cultura. Clar que tampoc no cal que s'hi esca-rrassin gaire, els que no veuen clar la qüestió, si tenim en comp-te que el Papa sol saludar la pasqua en més de quaranta llen-gües, entre les quals no s'hi troba la llengua catalana. Ho potfer en llengües come! danés, l'eslovè, el croat o el noruec, moltmenys parlades que no el català; per?) el català hi és sistemàti-cament oblidat (podem suposar que per pressions de l'Esglésiaespanyola, tan espanyolista com l'Estat).

L'altra confessió que compta amb més feligresos, entre nosal-tres, és la musulmana. Així com l'Església católica pateix unaesquizofrenia entre la teoria (allò que estableix el Concili VallaII) i la práctica (la llengua, posem per cas, en qué es diuen lamajoria de les misses a Eivissa, i totes a Formentera), els lídersreligiosos musulmans no en tenen cap: opten decididament, senseembuts, per l'arabització de tothom que comparteixi aquestareligió (independentment de si realment són àrabs o no). Pen-sem, per exemple, que és ben probable que més de la meitatdels magrebins que hi ha a les nostres illes siguin berbers (i que,per tant, culturalment i lingüísticament siguin amázics, i no àrabs).No existeixen dades fiables sobre l'assumpte, però el fet quequi signa aquest article hagi tengut una alumna àrab que parla-va amázic, sent àrab, per immersió entre els marroquins d'Ei-vissa ("que tots són berbers; l'única àrab sóc jo", em deial'al.lota),ens pot fer suposar que el contingent amázic hi és molt impor-tant. Idó bé, els imams, o guies espirituals musulmans, tenenentre les seus missions I 'arabització d'aquests ciutadans de llen-gua i cultura amáziga. I ho proclamen sense cap tipus d'em-patx, sense traumes ni problemes: consideren legítima l'assi-milació cultural, el lingüicidi i el no reconeixement dels dretsculturals de ningú que no sigui àrab (encara que els àrabs, even-tualment, puguin ser minoria).

Entre nosaltres, ni tan sols en aquests àmbits, no s'hauriende permetre els abusos que es cometen sistemàticament a paï-sos com el Marroc o Algéria. Per?) també haurien de donar exem-ple aquells que ens són lingüísticament i culturalment més prò-xims.

Qué ha de fer, un amázic cristià a Formentera si vol assis-tir a un ofici religiós? Espanyolitzar-se? O convertir-se a l'Is-lam i que l'arabitzin a Formentera, quan, potser, al Marroc noho havien aconseguit?

BERNAT JOAN I MARÍ

SENSE CATALUNYA A LA UNIÓ EUROPEA NOHI HA DEMOCRÀCIA

Fa 2 anys que n'Alexandre XavierIzquierdo regenta el Bar La Palmera ala Plaça d'Orient de Capdepera. Tel.971 564 834

Fa 4 anys que na Rafela Flaquer vaobrir la sabateria ca na Rafela al cen-tre de Capdepera. En aquest temps venalbarques i sandàlies. Tel. 971 563 773

Fa 10 anys que na Maria del CarmeEstela i la seva filia Maria Magdalenaregenten el Bar Sitjar davant l'Ajunta-ment de Capdepera. Despatxen el platdel dia a 7€ beguda inclosa. Estan espe-cialitzades en variat pobler. Tel. 971 564261

Fa 13 anys que en Pep Serra amb lesseves filies regenta l'Estanc n 2 2 de Cap-depera. Diu que els turistes estrangerssón els seus principals clients. Tel. 971563 452

12

15 D'AGOST DEL 2002

Fa mig any que na Celeste de can Vale-ro i la seva filia Celeste regenten el Forncan Valero al carrer del Cololegi de Cap-depera. Tel. 971 818 522

Fa mig any que ne Maria Lluïsa Garau i en Domingo Bonnin han obert el Res-taurant Es Castell al carrer Major de Capdepera, al Costat del Castell del poble.Obrin a les 7 del vespre i fins que n'hi ha de drets. Se pot sopar a la carta peruna quinzena d'euros. Recomanen la sobrassada amb mel, el llom amb col i elrap amb salsa. El pare de na Lluïsa que és el mestre d'obres Antoni Garau ha

,

'17,. restaurat la casa dels seus avantpassats amb la qual cosa el local ha quedat• , ," "",1/4; ', ', ''' d'allò més be. Tel. 971 565 730

,'

----:;4". " I . 1, • ' 21 lig Ausiit:th. rwily --r11/4,H1 . , ,,,,,,. - — . ,

' igNio,

.

.,

:

,4,,.:.:

... ...

_r L 1 ..,* ,

., a,

, * .. .., '.,

,

COZ, ' 41';::27..1

14,

. .

J„. .

. . ,

/ • '

V

, ,

. .

. .' ' ' '.1/4

• ., ,

',,..5 1 , r . • • - - --.. -.

1744. ‘", S Y1-'' 1 . - ,Fa un any que na Susan Milscheski i

--....en Thierry Forge han obert el Restau- Nrant La Reinaissance a Capdepera. Se

Na Joaquina, na Montse i n'Antóna són les dependentes del Café can Patilla a

menja a la carta per una vintena d'eu-

Capdepera. Totes tres són fadrines i cerquen algú que les tregui de la feina. Tel.rons. Tel. 971 563 713

971 563 105

L A POESIA A L E S

ILLES

Joan Perlas i el poemari PuuMIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Cal dir que la sorpresa que em vaproduir Puu va ser majúscula. Ines-peradament ensopegava amb un autorde vena, d'aquests no enregistrats nien l'AELC ni publicat en cap de lesnombroses col•leccions de poesia exis-tents als Països Catalans. El desco-briment em demostrava, per enésimavegada, el lluny que era a vegades la«poesia real» de la nostra terra delscamins oficials (concursos, edicions,promocions, recitals, conferencies,antologies...) de promoció literaria. Alcap de més de trenta anys de conreudel fet literari i de l'exercici continuatdel bell ofici de la lectura puc donarfe de la vàlua de l'obra d'en Joan. Unapoesia en la qual podem trobar el ressòdel Salvat-Papasseit de La Gesta delsEstels o del Josep M. Llompart deMandrágola, per posar uns exemplesclars i llampants. Ara bé, no vull diramb això que el Joan Pericás de Puusigui aquell clàssic consumidor denovetatspoétiques i que posteriorment,fruit de totes aquestes lectures (Llom-pan de la Peña, Miguel Ángel Riera,Blai Bonet, Salvat Papasseit, LópezCasasnovas, Bartomeu Fiol, JaumeVidal Alcover, Salvador Espriu, PereQuart, Maña Villangómez...), li surtiuna imitació descolorida de tot el quea llegit. No és aquesta la meva visió

de la poesia que ens presenta JoanPericás. El nucli del seu poemari ésel batec de la vida, el soroll futuristadel carrer, l'experiència de l'home ide la dona del segle XX feta poesiaen la línia de la cita inicial de TomeuFiol.

En el poemari que comentamtambé hi podem trobar una interes-sant preocupació per la llengua queporta al poeta a inventar paraules ambun efecte sorprenent. Joan Pencas ensvol fer compartir -i ho aconsegueixplenament- un laberíntic món d'ex-periències personals, de sensacionsque, mitjançant la magia de la parau-la, recupera de l'oblit empeses per lavitalitat de l'expressió poética.

Joan Peñas esdevé poeta senzi-llament perquè cerca d'expressar lesseves emocions d'una manera dife-rent a com ho havia fet fins el present.Fins ara mateix el poetas 'havia comu-nicat amb la societat a través de l'ar-ticle, el reportatge, la notícia quoti-diana. Però amb els anys, la reflexiódamunt la vida i el llenguatge el portaa ser més exigent, a demanar més del'eina que sap emprar amb rigor deprofessional: la paraula. Amb el recullPuu (Calima, Ciutat de Mallorca,2002) el poeta descobreix noves pos-sibilitats de comunicació amb el lec-tor i prova d'avançar cap a nousindrets de sorpresa i reflexió.

Pens que els poemes de Puu nosón el producte d'un pansit intel•lec-tualisme llibresc desconnectat del pal-pitar actual del món i del treball delshomes. Si ho llegiu amb detenimenthi podre u trobar una part de l'alè poe-tic dels situaciorústes francesos de finaldels seixanta i de la seva concepcióvitalista de «la vida com a fabrica per-manent de poesia». Investigau en elTratado del saber vivir para uso de lasjóvenes generaciones (que us cit perla traducció espanyola que hi ha dis-ponible) i potser hi haurà indicis dela fomal on s'esmola la seva poesiael nostre autor.

Joan Pencas és un poeta «normal»i sense pretensions d 'esdevenir un nou«geni» de les nostres lletres. En el seulibre trobam la vibració autentica d'unhome sense pretensions d'immorta-litat o entestat a convertir-se el «pro-feta de la tribu», l'escriptor «oficial»enlairat artificialment per les autori-tats culturals del moment. Ben al con-trari! El poeta simplement recrea alnostre davant els fets (el record delpare, el paisatge estimat, l'amor vitali complicat...) que l'han marcat en laseva vida. Es tracta de recrear ambcerta ironia la vida mateixa, tot allòque batega al nostre costat i que sovintdeixam de banda en considerar quesón esdeveniments poc importants pera la literatura.

Joan Pencas

En la poesiacontemporánia anamsobrats de poetes de mentida (la mancad'experiència humana, la falsedatcoma norma...) i és per això mateix queels versos de Puu ajuden a vivificarel nostre panorama poètic.

Antoni Vidal Ferrando ho ha dei-xat escrit amb la seva paraula preci-sa i exacta: «Mentrestant, alguns resis-tents, empesos per un somni, seguimfidels a la poesia; i ens entestam a con-vocar les muses per trobar un sentital temps que transcorre o perquè ensprotegesquin del flagell de la ignoràn-cia i dels excessos de l'amor i de lamort».

Vet aquí, doncs, ¡'aventura que ensproposa el nostre autor: endinsar-nosen la complexa perplexitat de l'e-xistència lluny de cap falsa protecciópedant. La vida batega, amb força, encada un dels versos de Puu,Joan Pericásfa servir, prou intel.ligentment, tot el

seu ofici de periodista per, amb un llen-guatge net i directe, ajudar-nos a cop-sar les múltiples dimensions de la frá-gil existencia de l'home. Aquesta ésprecisament la grandesa del poeta:emprar de forma radical la paraula nuapera desmitificar la buida paraferna-lia dels «exquisits» i dels múltiples«orfebres» del no-res.

Hem de reconèixer que JoanPericás ha sabut jugar bé les seves car-tes, els infinits recursos del seu oficide periodista. Tot plegat l'ajuda a for-jar una poesia pròpia, plena de carác-ter i amb la mineral duresa de qui coneixels misteris i possibilitats que ofereixl'autenticitat com a norma primordialper a enfrontar-se amb l'escriptura.

Com deia Bartomeu Fiol en el prò-leg de la seva antologia poética: «Pera un servidor, la poesia no és mera-ment un mitjà per a crear bellesa, ésun mitjà també pera provar de conéi-xer una mica més la realitat, un meto-de de coneixement, com ho puguinser la ciencia o la filosofia».

Aquesta ha estat precisament l'a-portació de loan Pencas amb el seupoemari: ens ha proporcionat una einamés amb tota la seva sèrie d' imatges

i mites, imprecacions i insospitadestroballes emocionals per a sobreviu-re en l'època de la banalitat progra-mada.

Ara esperarn que loan Pericás con-tinui amb la seva tasca i publiqui novesaportacions d'un resultat tan enriqui-dor com aquest.

.111514.

Fa dos anys que en Francesc M. Llo-rente va obrir l'Estudi Foto Centre a CalaRajada. Banc i negre, Color, enqua-dernacions... Tel. 564 675

Fa una setmana que en Manfred Seg-ner ha obert ka Galeria d'Art AmbientMallorca al carrer d'Elionor Cervera deCala Rajada. També te immobiliària ineteja de pisos, piscines, jardins... Eltrobareu al 629 479 630

Maria Antònia Vade!! va presentar "Temps i gent de Sa Pobla"

1 911t11

15 D'AGOST DEL 2002 13

Fa 4 anys que na MariaJ. Ortuño regenta la botiga de Moda Eivissa a Cala AguI la. Tel. 971 588 184

Fa un any que en Sebastià Ferrer decas Maleter és el president de la Asso-ciació de la Tercera Edat Sol Naixentde Cala Rajada. Al seu costat en JaumeTous «Jato» que fou molts d'anys perio-dista, és el secretad de la associació.Són 800 associats i fan moltes activi-tats: grup de teatre que ara estrenaráben pres la comèdia d'en Sebastià Ferrer«Cercar feina a l'ajuntament», coral de38 veus, etc. Tel. 971 818 386

Fa 2 anys que en Carles Oliver de Car-caixent regenta el Colmado Oliver alcarrer d'Hernan Cortés de Cala Raja-da. Tel. 971 565 329

Fa 3 mesos que la familia de na MariaFerrer regenta el Restaurant Mallorquíal carrer d'Elionor Cervera de Cala Raja-da. Pizzes i carn o peix a la graella. Tel.971 565 205

Fa 2 mesos que na Maria France Tousha obert la botiga de Moda Chic al carrerd'Elionor Cervera de Cala Rajada. Tel.971 818 616

Fa 15 anys que les germanes Mestreregenten la Botiga Expert electro-domèstics al carrer dels Reis Catòlicsde Cala Rajada. Tel. 971 564 488

Fa un mes que na Maria dels Angelsdel Toro ha obert la botiga de comes-tibles del Toro al carrer del Coconar deCala Rajada. Tel. 646 141 065

Fa 3 mesos que na Rafela Galea haobert la botiga de roba infantil Lluna alcarrer de Magallanes de Cala Rajada.Tel. 971 565 183

LA CULTURA A MALLORCA

Maria Antònia Vadell, vicepresidenta i consellera de Cultura i Joventutdel Consell de Mallorca presentà Temps i gent de sa Pobla

Amb supon del Consell Insu-lar de Mallorca i de l'Ajuntamentde sa Pobla (Mallorca) s'acaba depublicar el llibre que fa el númeroquaranta-cinc dels queja porta edi-tats l'escriptor de sa Pobla MiguelLópez Crespí. Als més de quaran-ta llibres en català que ja té en elcarrer el conegut autor mallorquís'han d'afegir les vint traduccionsal castellà que també ha publicat elprolífic autor pobler.

El llibre va ser presentat perMaria Antònia Vadell, vicepresi-denta i consellera de Cultura iJoventut del Consell de Mallorcaen el marc de les Festes de SantaMargalida i Sant Jaume organitza-des per l'Ajuntament de sa Pobla.

En aquest important acte cul-tural intervingué també l'escriptorAlexandre Ballester que parlà del'aportació de Miguel López Cres-pí a la cultura catalana contem-porània destacant la qualitat de lesobres de teatre, nove101es, poesia iassaig històric escrites pel conegutautor pobler. Alexandre Ballesterexplicà al nombrós públic queomplia l'Ajuntament la importàn-

cia d'obres com Temps i gent de saPobla per a servar la memòriacollectiva d'un poble i ajudar lesjoves generacions de poblers imallorquins a conèixer i estimar lesseves arrels.

Maria Antònia Vadell, vice-presidenta i consellera de Culturai Joventut del Consell de Mallorcava ser l'encarregada de presentarel llibre de Miguel López Crespí.Maria Antònia Vade 11 parla exten-sament de l'obra literària, políticai periodística de l'autor de Tempsi gent de sa Pobla. La vicepresi-denta del Consell de Mallorca des-tacà els nombrosos guardons lite-raris aconseguits per l'autor de saPobla en l'àmbit de tots els PaïsosCatalans i de l'Estat espanyol.Mafia Antònia Vadell analitzà igual-ment el paper destacat de MiguelLópez Crespí en la lluita pel des-lliurament nacional i social del nos-tre poble alhora que destacava laimportància en la consolidació dela nostra cultura de la seva tascacom a escriptor.

Maria Antònia Vadell para del'aportació de Miguel López Cres-

pí en el camp del teatre mallorquícontemporani, en la novel•la i la poe-sia. La consellera de Cultura i Joven-tut del Consell de Mallorca expressàla seva alegria per haver pogut aju-dar a concretar el projecte de la novacol.lecció d'assaig que inauguravael llibre de López Crespí. Recor-dem que Temps i gent de sa Poblaés el primer número de la col.lec-ció d'història «Col.lecció Uialfas»que patrocinaran l'Ajuntament desa Pobla i el Consell de Mallorca.

Posteriorment intervinguéMiguel López Crespí que dóna lesgràcies a tots els poblers i poble-res que amb el seu ajut desinteres-sat han fet possible la realitat deTemps i gent de sa Pobla. Algunesde les persones que, en opinió del'autor han fet possible l'edició delllibre són: Maria Antònia Vadell iJaume Font en la qüestió de con-cretar els ajuts econòmics per por-tar endavant la «Col-lecció Uialfas»;el regidor de cultura Antoni Sena,Polita Gost, Alexandre Ballester, BelSocias, Llorenç Gelabert, RamonMolina, Joan Llabrés, FrancescGost, Margalida Socias...

Un nombrós públic seguí aquestacte cultural. Aquesta vegada lescadires no bastaren i molts poblersseguiren les diverses intervencionsdels participants en la presentacióde Temps i gent de sa Pobla des delcarrer. Els comentaris generalsdeien que feia temps no s'havia vista sa Pobla un interés tan accentuatper un llibre en concret.

Jaume Font, batle de sa Pobla,dóna per finalitzat l'acte agraint ala vicepresindenta del Consell deMallorca la presentació del llibrede Miguel López Crespí tot desit-jant que la col•laboració encetadaentre l'Ajuntament i el Consell esconsolidás en els propers anys.

(Redacció)

ILLEGALITZACIÓ DEBATASUNA: EL FEIXISME

ESPANYOL ES FA FORTEl pacte "anti-terrorista"

signat pels partits espanyols PPi PSOE vol derivar en la lega-litzac ió de l'organització bascaBatasuna. Aquest seria el puntculminant de dos anys de per-secució política de totes lesorganitzacions afins a l'esque-rra nacional basca, que han dutla il.legalització i persecuciód'organitzacions com Jarrai oHaika, Gestoras Pro-Amnistia,Ekin..., el tancament de mitjansde comunicació com Ardi Belt-za..., i la detenció i empreso-nament de desenes de personespel simple fet de pertányer o sim-patitzar amb el moviment d'a-lliberament nacional basc.

La il.legalització de Bata-suna suposaria deixar en lail.legalitat la representació polí-tica de desenes de milers de per-sones votants d'aquesta for-mació política (entre les qualsunes 20.000 als Països Catalans,a les Ultimes eleccions europe-es). Suposaria, doncs, el mésgran atemptat contra la lliber-tat d'expressió i de reunió fetdes de l'aprovació de la Cons-titución Española.

Hem de recordar que al 'Es-tat espanyol mai s'ha jutjat acap responsable de l'anteriorrègim feixista, que el rei espan-yol fou posat directament peldictador Franco, que la pròpiabandera espanyola és la matei-xa que duien els feixistes quanvan derrotar a la Repúblicademocrática del 1936, quel'himne espanyol continuaessent el mateix (els símbols,com ho demostren els seus, sónimportants), que l'AudiènciaNacional és un òrgan hereu delfranquisme, que no es van depu-rar les forces armades, ni els cos-sos policials... —

Tot això fou i és possibleamb el silenci cómplice delsprincipals partits "democràtics"espanyols; entre els quals, elsque s'han destacat més per ladefensa de la Unidad de laPatria han estat i són els socia-listes del PSOE (no cal recor-dar ara els GAL...).

La il.legalització de Bata-suna demostra fins a quin puntla democràcia a l'espanyolaxoca amb la Declaració Uni-

versal dels Drets humans, decla-rant il.legal la reunió i associa-ció política; i no parlem ja dela continua vulneració dels dretshumans per part de 1 'Estat espan-yol en negar-se a acceptar l'au-todeterminació, que está reco-llida a l'esmentada Declaració.

El silenci dels altres partitspolítics, entre els quals cal des-tacareis nacionalistes bascos delPNB i els catalans de CiU (totsdos valedors de l'actual monar-quia constitucional espanyola),

més encara, de partits d'es-querres com IU, IC, ERC, EA...fa posar els pèls de punta a qual-sevol que realment entengui enla seva amplitud els termes dedemocràcia i de llibertat.

Molt diferents són les cosesa Irlanda i el Regne Unit, on elspolítics d'ambdós països handialogat amb el Sinn Féin (bran-ca política del IRA), i han reco-Ilit el dret dels irlandesos aautodeterminar-se, a l'Acordd'Stormont. No només no s'hail.legalitzat cap partit sinó ques'ha dialogat directament ambell.

A l'Estat espanyol el fei-xisme s 'ha fet fort. Arrossegant,fins i tot, a partits democràticscap a postures impensables deuanys enrera.

Amb la iblegalització deBatasuna s'obre les portes a lail-legalització de qualsevol par-tit i moviment polític o asso-ciatiu que no combregui ambla ideologia del Règim democrà-tic.! això és especialment nociuper les organitzacions d'esque-rres, i les organitzacions inde-pendentistes catalanes.

La il.legalizació de Batasu-na ens toma directament a l'è-poca del franquisme. I, de capmanera, portará a solucionar elconflicte basc, ni les aspiracionsdels catalans d'aconseguir quees faci respectar un dret humà,com és el dret a l'autodetermi-nació.

Aconseguiran el PP i elPSOE que aquest dret siguiesborrat de la Declaració Uni-versal dels Drets Humans?.

Demà vindran a illegalitzar-nos a nosaltres. Dionís TC.http://paisoscatalans.org/suc-cedani.

lI ( 'A Oil!

rn

f-,;11,71E (. PI TJE I ‘1,1)

rq AT X JA

lA liATFJXA

CENT A QUILI

MOLESTAQUE

PARLE ESPECE I

S'ESCRICA

Necessitam comercials arreude la nació catalana i

especialment a Eivissa i aMenorca. Telefonau-nos a

l'Estel. Tel. 971 265 005

1°1121115 D'AGOST DEL 200214

Barcelona' 92:deu anys per oblidar

Aquest estiu farà deu anys delsJocs Olímpics de Barcelona, i si bétothom va fer-ne una valoració posi-tiva d'aquell esdeveniment, avuiencara es viscut com la gran opor-tunitat perduda pel futur de l'esportcatalà.

Les coses importants, les que pre-nen transcendencia histórica, sónaquelles que tenen continuïtat per-qué assenten un nou mode de vidai de treball. L'esport català encarano pot conèixer aquesta normalitat.L'entrenament perseverant deis nos-tres esportistes té una flaca acollidaolímpica, ja que la nació catalana noté l'opció a participar per la via delComité Olímpic Català.

El març de 1990,1 'esport catalàamb el suport de la societat civil cata-lana (agrupada sota les sigles del' As-sociació per la Delegació Olímpicade Catalunya —ADOC- ) va dirigir-se formalment al Comité Interna-cional Olímpic, a fi de que recone-gués el COC, en la seva properaassemblea general a celebrar a Bir-mingham (Anglaterra) l'any 1991.Un any abans de la celebració delJocs Olímpics de Barcelona.

Aquesta petició no va ésser opor-tunista. L'esport català no aspiravaa ésserpresent dins el moviment olím-pic per una qüestió local. De fet, el1922, la Confederació esportiva deCatalunya, ja havia fet arribar lamateixa pretensió al C10. El baróde Coubertin, fundador d'aquestesperit universal de l'esport, en vaparlar favorablement.

Havia fins i tot glossat el cas deCatalunya com un exemple de nacióesportiva, sense la necessitat d'unestat burocràtic, per poder partici

Madrid.- El clandestí Front d'A-lliberament Animal ha enviat tincomunicat en el que reivindica vàriesaccions a Madrid fetes des del pas-sat hivern 2001/2002. En el comu-nicat es reivindiquen atnes a comerços s

d'abrics de pells, així com a un res-taurant de la multiñacional BurgerKing i un bar. Aquest comunicat s'harebut 10 dies després que una altracel.lula del F.L.A. `feivindiqués

par, en igualtat de condicions, dinsles competicions olímpiques.

L'esport català va viure una pro-funda decepció l'any 1991. Moltsatletes, homes i dones, van patir ungran desengany. No podien enten-dre la negativa del CIO a la partici-pació del COC en els Jocs Olímpics.Josep Maria Samaranch, tot i temp-tejar-ne la seva viabilitat, valgui dir-ho, no hi va poder fer res. El seudarrer recurs hagués estat la dimis-sió com a president del CID, peròaquesta situació potser hagués tena-llat encara més la celebració olím-pica a la ciutat comtal.

Davant aquesta situació, dins unclima de frustració serena, 1 'ADOCes va dissoldre. I corredors de fonscom Bertrana, Serra, Doñate, Vilá,Marcet, Viñals,... entre molts altres,tot i així, van continuar la seva cursavers una meta que es perdia en l'ho-ritzó.

L'esport català va fer un girsobre si mateix i va plantar-se davantel problema anant per parts. I d'a-quí en va sorgir el moviment sociali cívic de les Seleccions EsportivesCatalanes. L'impuls del Jaume Llau-radó, si bé intens en un primermoment, s'ha anat esllanguint. Araresta, la dinámica pròpia i constantde les federacions esportives cata-lanes, que tot i haver d'estar dins elconcert de, les federacions esporti-ves espányoles, els permet d'orga-nitzar, a títol amistós, puntuals cele-bracions esportives entre les nostresseleccions nacionals i d'altres que5'1U avinguin.

Les lliçons dels Jocs Olímpicsde Barcelona, que haurien d'ésserestrictament esportives, són molt

pobres per nosaltres. La dotació denous equipaments esportius per Bar-celona i d'altres ciutats no en justi-fiquen la seu suposat èxit. Més sicom sembla, molts d'ells resten mal-mesos i poc usats, com per exempleel Velòdrom de Vall d'Hebró i lespiscines de salts a Montjuïc, nomésper posar dos exemples estrella,referents a la ciutat de Barcelona.

La memòria col•lectiva está fetade noms propis. De persones con-cretes que amb el seu esforç sublimfet de perseverant entrenament s'hanmantingut en la glòria del podiumper gaudi del seu poble i les sevesciutats. Els catalans no podem dir-ho de quasi ningú durant els JocsOlímpics de Barcelona. Durantaquells dies, tot i l'afany en la sevaorganització, els catalans van sofrirmoralment al no poder veure repre-sentats els seus colors en la pleni-tud de les diverses medalles guan-yades.

Cada nous Jocs Olímpics aquestesperit víctima toma a renéixer, comigualment tomen a rebrotar les ànsiesper ressorgir dins I 'ol impisme. Serála més dura marató, la dels atletescatalans. Córrer i córrer sense parar.Contra el fre d'un vent, fet d'artsque no saben d'esport sinó de pres-sió d'estat, i de força bruta.

Vist així, aquest estiu no hi hares per celebrar. Més aviat per obli-dar. L'esperit d'il.lusió de l'any1990, en que tot era possible, con-tinua viu. I el Comité Olímpic Catalátambé. Aquest sigue és un bon motiude celebració. 12

Llorenç Prats-Segarra(campusjove@correu.vilaweb.com)

pia, i com no la mateixa pelleteriade luxe.

Primavera-Siliconades l'entrada de mer-

caderies i la porta d'entrada de dosmercats cárnics.

Estiu-Durant una calorosa nit estiuen-

ca es sabotegen els panys de dos pelle-teries (ja atacades en anteriors oca-sions), i encara que no entres en elnostre pla, també els d'un bar ano-menat "La Esquina del Jamón"

(només ens va caldre el nom delbar per adonar-nos que era un bonobjectiu).

Fot als explotadors, saboteja elsseus beneficis provinents del pati-ment animal." 12

Contra-Infos 16/7/02.

_kabótAip incendiari contra camionsOitréf:011iCia. El ,que segueix és

text fntegt, rebut ahir anónima-Vent via Correu electrònic:

"El P.LA. colpeja de nou. Durantfot aqq,e.51 aily s'han realitzat petitssaboilfAls contra empreses relacio-pades4ireetament amb 1 'explotacióartin»12:,k"

• -140W-el pany d'una pellete-rialispe4regáts els seus vidres supe-

diors' (riel que sabem el pany va haver;de, ser canviat).

g:étts, els panys d'una13elleteliOdute.

..3'ardorSegell'ada 7Cié` n'Oil la mateixa

-pelleterii de luxe.-gegellat el pany d'un Burger

King, una pelleteria de fabricacióprb-

Állibéi'áinent animal

El Front d'Álliberament Animalreivindica diverses accions a Madrid

Li 111,01- kiéTALF continua -.

CRIMINALITZACIÓ DELS MOVIMENTS SOCIALS

Cinc nois de Corbera detinguts i torturats després d'unconcert de la Festa Major

Un regidor suposadament amenaçat per ells va sercondemnat per amenaces el desembre passat

-.Els nois presenten denuncia per agressions a l'interiorde la Caserna de Sant Andreu de la Barca .-

1

Corbera/Baix Llobregat.-Cinc nois de Corbera de Llo-bregat van ser detinguts durantla nit del passat dissabte, des-prés del concert de la FestaMajor de la localitat, i al llargde l'endemà. La guàrdia civilsuposadament els acusa d'ha-ver llançat pedres contra unpatrulla de la benemérita i uncotxe de la policia nacional.Els nois expliquen com vandecidir fer una cercavila des-prés del concert com d'altresanys ja s'havia fet. Aleshoresels va començar a seguir unapatrulla de la guàrdia civil iun dels agents va arribar a agre-dir-los durant el recorregut,aleshores es produïren enfron-taments que van acabar ambla detenció de 3 persones.Durant el matí del diumengeuna quarta persona va ser arres-tada a casa seva, i a la nit deldiumenge varen detenir a lacinquena persona, després debuscar-la selectivament per lapoblació.

Alguns d'ells fins i tot noeren a la Festa Major durantla nit del dissabte, això si se 'isconeixia a Corbera per parti-cipar de campanyes de sensi-bilització a diferents movi-ments socials. Els detingutsvan ser traslladats a la Caser-na de la Guàrdia Civil de Sant

Andreu de la Barca, on varenpatir agressions i torturessegons es pot constatar delspartes mèdics que s'han fet uncop han sortit en llibertat des-prés de declarar als jutjats deSant Feliu de Llobregat, fet queestan disposats a denunciarperquè no quedin impunes delsagents de la guàrdia civil.

Des del servei de premsade la Benemérita es va utilit-zar la detenció per victimitzarun regidor del PP de la loca-litat, tot dient que rebia ame-naces del mateix grup de jovesdetingut (fins i tot assegura-ven que aquest rebia a casa sevaexemplars amenaçadors de larevista Kale Borroka, unamanipulació deliberada delnom de la revista d'investiga-ció Kale Goma).

La campanya dedifamacions del regidor

De fet, Rafael Roldán, regi-dor del PP de Corbera de Llo-bregat i responsable de Gover-nació i de Seguretat Ciutada-na fins fa uns mesos, va serdenunciat pel col•lectiu JAAC(Joves Associats i Associadesper l'Alternativa a Corbera) perun delicte d'amenaces de morti injúries a aquesta entitat i vaser jutjat el 21 de novembrede l'any 2001 pel Jutjat d'Ins-

trucció núm.7 de Sant Feliu.Els fets més greus d'una cam-panya de persecució i difa-mació duta a terme per aquestregidor, antic militant de Fuer-za Nueva i pela clau per man-tenir l'actual equip de govem.L'Onze de setembre de l'anypassat membres del JAAC esvan concentrar davant de l'a-juntament per protestar peraquestes difamacions i perdemanar la dimissió del regi-dor, que els va rebre amb unafrase: «Voy a sacar una pipa yos voy a pegar un tiro, hijosde puta». Aquest regidor té per-mís d'armes i, segons ell, estáen possessió d'aquests artilu-gis, així que els membres dela JAAC no van dubtar endenunciar els fets al jutjat. Lasentència es va conèixer el 4de desembre i declara provatsels fets, condemnant-lo per undelicte d'amenaces i injúrieslleus, amb 1 'atenuant que, coma regidor, suposadament, figu-raya a les llistes de l'escamotBarcelona d'ETA, i amb l'a-greujant que com a càrrecpúblic hauria de saber mode-rar els seus impulsos. No se lidemanaven responsabilitatscivils i la pena es limitava auna pena-multa de 15 dies araó de 1.000 ptes. per dia.Contra-Infos 15/7/02.

1 911t11 15 D'AGOST DEL 2002

Alliberament dels pobles

Crónica de la qüotidianitatrepresiva als pobles d'Euskadi

Pallisses i detencions de l'Ertzaintzaals carrers d'Orereta

Orereta/Guipúscoa.- Repro-duim un escrit reenviat pel VoceroDisidente: "Davant l'actitud de la En-zaintza a Orereta el passat cap de set-mana i davant la versió donada d'a-quests fets, els que vam estar-hi pre-sents volem expressar lo següent:Com és costum durant ja fa moltsanys, el divendres passat el nostrepoble va voler donar el merescut Ongietorri a dos joves del poble. Aquí ensvam reunir gent de totes les edats:nens, joves i grans... Quan estavaapunt d'acabar-se l'Ongi etorri, vaapareixer la Ertzaintza i, sense donarexplicacions, va escometre violen-tament contra la persona que estavaparlant en agríen moment, colpejant-la fortament i detenint-la. De lamateixa manera, van començar a dis-parant-se pilotes de goma i a colpe-jant-se amb les pones als que esta-vem allá reunits/des. El resultat del'esmentada actuació va ser: dospersones detingudes i moltes altresferides, entre aquestes, un home de63 anys, que va acabar amb el meluctrencat, que encara está a l'hospital;i una dona de 78 anys amb una tor-cement de canell... S'ha de senyalarque la segona persona detinguda esva fer responsable davant els ert-zaintzas de l'Ongi etorri i que va serdetinguda quan va anar a la casernaa interessar-se per l'altre detingut.

Després d'analitzar aquests fets,tots els i les aquí reunides hem arri-bat a les següents conclusions:

- El que va succeïr el divendresno és un acte espontani. Pensem queha estat una agressió ben preparadai dissenyada prèviament, ja que no

és normal que les furgonetes dels belt-zas que van aparèixer vagin donantvoltes pel poble. Per tant, ens tro-bem una vegada més amb la neces-sitat de denunciar l'actitut de l'En-zaintza, ja que després de detenir ados persones per participar a l'On-gi Etorri, han volgut rentar-se les mansduent el cas a l'Audiència Nacional.Per tant, aquestes actituds ens demos-tren de nou que l'Ertzaintza és uninstrument al servei de I 'Estat espan-yol i que aposta per I 'allargament delconflicte que viu aquest poble.

-Així mateix, pensem que la vio-lenta agressió que va patir aquestpoble el divendres passat és un altrepas més en contra de la llibertat d'ex-pressió. Els presos polítics son fillsd'aquest poble, per tant no té aquestpoble dret a homenatjar als seus fillscom es mereixen ?

Les preses polítiques com filiesdel poble formen pan d'ell; tot i això,el passat diumenge l'Ertzaintza vatreure i trencar el plafó que durantmolts anys ha estat a l'Herriko Enpa-rantza com a mostra d'això.

Com deiem, el plafó portavamolts anys a l'esmentat lloc i sola-ment ha estat agredit una vegada, pre-cisament per la Guàrdia Civil. Ara,uns anys més tard, l'Ertzaintza hafet el mateix. ¿A on volen arribar?

Finalment, els i les aquí reuni-des volem reiterar el nostre com-promís amb els presos/es i refu-giats/des polítics/ques. Mentre duriel conflicte i hi hagi represaliats/despolítics/ques, aquest poble sempreels hi oferirà calor i suport." El Voce-ro Disidente 19/7/02.

La tribu-secta dels qui no volen Estat CatalàFa unes setmanes a Jenín van

haver-hi més de 150 morts palesti-nians. Coses de no tenir un Estatpropi, bàsicament. Igualment quanels jueus no tenien Estat, no els res-pectava ningú, eren menyspreats iperseguits a tot arreu, i no és quefossin uns estúpids, que gent pre-parada era. Tanmateix a ca nostratenim uns «teòrics» que, per que-dar bé amb els amiguets anarcoi-des, autònoms, rastafaris, antiglo-balització, etc. tenen l'absurda i sui-cida teoria que no cal un EstatCatalà, que ells ja s'arreglen ambvistoses i decoratives utopies (comque volen adés la confederaciómundial de consells obrers i popu-lars, adés la confederació de comu-nes ibèriques o la lluna en llaunesde conserva).

Damunt, per acabar d'emboli-car totalment la troca a joves queno saben de la vida però que necessá-

riament han de ser el futur de Cata-lunya, i cremar-los irresponsable-ment a l'altar de les frívoles elucu-bracions mentals anarcoides, tenenla barra i la inconsistència d'auto-proclamar-se... »independentistescatalans! El miracle!!: una inde-pendència sense Estat, que és comdir la quadratura del cercle o l'es-perit sense matèria. No és purametafísica política per marejar eljovent català? No és sols una peri-llosa superstició progre? Jo trob quesí, i en tota la regla.

Doncs si tenim clar que és aixítenim l'obligació de denunciar enér-gicament aquest subtipus de luna-penindependentisme de barra de bar:dir que no són de cap manera inde-pendentistes sinó uns metafísics, unssomiatruites que escampen supers-ticions polítiques equivalent a leslocions de fer créixer el pél del FarWest.

Que durant tant temps la cultu-reta, l'independentisme «adult»(hua!), etc. hagin romàs callats encoses tan garrafals com aquestademostra que van prou escassos d'in-terès i de recursos teòrics, més si hiha una conseqüència terrible de totplegat: poble sense Estat, pobleoprimit ireprimit, ambmorts i feritsen un degotim constant. Tan difícilés argumentar que ens cal un EstatCatalà i que la independència vasempre de la maneta d'un Estat propisobirà?. Doncs sembla que fins atal punt arriba l'acomplexamentdel catalanets i de la progressia.

És lògic que gent que diu queno vol un Estat sols estigui semprepatint, reprimit, lluitant i perseguit,perquè no té defensa. Peló té aixòcap sentit ni seny?. No: cap ni mig!Volen fer de la misèria una quali-tat? Doncs si fos així, són ben rucs.I masoquistes (després diran que el

cristianisme és una religió «maso-quista», tot ique en bona pan domi-na el món més desenvolupat).

Aleshores caldrà canviar unamica el disc ratllat ja, oi? Ja va essenthora. O no? O sempre hem d'estarlluitant sense tenir barrera on des-cansar? Doncs quin pla de vida pre-senten aquests de l'extrema esque-rra «independentista» catalana: solsper a supermans i per a jovent des-pistat, que després, es cansará i evi-dentment es farà més conservadori llançará pestes contra una menta-Wat tan irresponsable i paleolítica.Així és totalment normal i com-prensible que 30 anys d'indepen-dentisme català d'extrema esque-rra no hagin quallat en res: en cappartit mínimament important i esta-ble, en cap projecte independentis-ta seriós ni fiable, en cap confiançapolítica entre el catalanam. Solsrepressió, boira, somnis i fumera:

la utopia que ells sovint reivindi-quen, doncs.

Tanmateix, ells, «dale que tepego». Sense ni tan sols assegurarels seus contra la repressió espan-yola, en una total i sublim impro-visació, de colp en colp i sense con-nexions antirepressives amb orga-nitzacions serioses (tipus Amriesty,grups eclesials o intemacionals) niben muntades. Talment quan algunGarçon vol donar canya a la tribu,ho té ben fácil. Suïcides. Indis dele s praderes cridantabauauauauauauuuu!. Això són. Iper això donen pena i, alhora, sónun perill per al nostre futur nacio-nal.

Catalans: acció i a repensar lescoses! I a no callar. Hem de fer can-viar l'estat mental del catalanam.

Catalunya i salut mental! 12

Jaume Tallaferro

María Antònia Vade!!, vicepresidenta i consellera de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca i Jaume Font, baile desa Pobla, són els polítics que han fet possible la publicació del nou !libre d'història de Miguel López Crespi

1°1141141116 15 D'AGOST DEL 2002

L'antifeixisme a Mallorca. IX LLIBRE(Les lluites del segle XXI)

La lluita antifeixista a les Illes: publicat elllibre Temps gent de sa PoblaMIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Temps i gent de sa Pobla és lameya aportació particular als estu-dis d'història local de Mallorca.Com explicava recentment l'his-toriador i Conseller d'Agricultu-ra del Govern de les Illes MateuMorro parlant en la importànciaque tenen els estudis locals aMallorca: «A molts llocs hi hacol.leccions o edicions de ¡libres,revistes, grups d'estudis, premiso certàmens. Es va aconseguint unconeixement important de la rea-litat local sense caure en el loca-lisme que no té en compte una visiómés general. Ben al contrari, elsestudis locals són el fonament

• d'estudis més amplis i amb capa-citat d'aportar coses d'abast nacio-nal i universal».

Acontinuació el lector de l'Es-tel pot llegir un petit resum d'al-guns dels capítols del llibre queacaben d'editar el Consell Insularde Mallorca i l'Ajuntament de saPobla.

Paulino López Sánchez, unheroi de la lluita per lallibertat

S 'ha de recordar que a Mallor-ca, a pan dels centres d'interna-ment «clàssics» com la presó pro-vincial de Palma, el castell deBellver, els vaixells-presó (tipus«Jaume I»), Can Mir, la presó dedones (Can Sales), la d'Illetes, etc.,etc., existien nombrosos camps deconcentració i diversos indrets dereclusió per a excombatents repu-blicans. Són coneguts per tothomque hagi estudiant una mica la sag-nant història de la repressió de ladreta contra el poble l'habilitaciódels banys de Sant Joan com a cen-tre d'internament, la possessió deSon Catlar (Campos), el camp dela Regana (a Llucmajor), Capo-corb Vell, la possessió de sa Coma(Capdellá)... Aquests tètrics indretss'obrien per a aprofitar la mà d'o-bra esclava fornida per les onadesde vençuts que anaven arribant ales Illes. S'obriren camps a Fela-nitx i Manacor, al cap Gros i alMal Pas (Alcúdia)... El meu pare,a les ordres del capità d'infante-riaAgustín Martínez Sánchez, capdel Batallón de Trabajadores núme-

ro 153 destacat a sa Pobla en elsanys quaranta, conegué Can Garro-ví (posteriormentl' institut del meupoble), i treballà en la carretera queanava del Mal Pas a la Victòria.La documentació que tenc -els dosdocuments abans esmentats- empermet, en un exercici d'arqueo-logia histórico-sentimental, saberamb precisió quasi matemática eldia que Paulino López Sánchez,heroi de la lluita per la llibertat -com tots els seus companys-, poguésortir del camp i, segurament,conèixer mumare, Francisca Cres-pí Caldés. Na Francesca Crespí erafilla d'una de les famílies més con-servadores del poble i neboda del'home fort de la dictadura del gene-ral Miguel Primo de Rivera, el batle«Verdera», Miguel Crespí i Pons,el constructor de l'Escola Gra-duada. Un dels documents diusimplement: «Batallón de Traba-jadores IV 153. La Puebla (Mallor-ca) 11 de enero de 1940. Autori-zo a Paulino López Sánchez paraque pueda circular libremente poresta plaza sin que se le ponga impe-dimento alguno». El signa el capitàresponsable del camp, José Mar-tínez. L'altre paper, escrit igual-ment a sa Pobla («La Puebla» delsvencedors), porta dada de 10 d'a-

bril de 1940 i cerfifica: «PaulinoLópez Sánhez, de 22 años de edad,pintor decorador, perteneciente alreemplazo de 1938, ha permane-cido prestando servicio en este bata-llón desde el 11 de octubre de 1938habiendo observado una conduc-ta ejemplar por demás, siendo unode los que más se han distinguidopor su disciplina, laboriosidad yamor al trabajo. Y para que cons-te y surta los efectos correspon-dientes, extiendo el presente, enLa Puebla (Mallorca) a diez deAbril de 1940. José Martínez Sán-chez, Capitán de Infantería».

El desembarcament de Bayo alcapdavant de les MilíciesAntifeixistes de Catalunyatengué lloc en la matinada del16 d'agost de 1936 a CalaAnguila

A vegades el pare i l'oncle esdeixaven portar pels records i par-laven del desembarcament deBayo, a Portocristo. D'aquellaépoca tenc gravats a la memòrianoms com: Bayo, Generalitat deCatalunya, Menorca... Amb eltemps, interessat per la història dela frustrada provatura republica-na d'alliberar les Illes, vaig anaraprofundint en la nostra història.

A Mallorca, en aquells fatídicsmesos d'agost i setembre de 1936es va decidir la sort de milers imilers de mallorquins i mallor-quines, de forasters i estrangersamics de la nostra causa. La ràdiotingué un paper molt important.Les noves autoritats, sorgides delcop feixista, les incautaren sotapena de presó si no es lliuravenals falangistes o a l'exèrcit. Per?)hi hagué gent que es jugà la vida,anys de presó, tortures, només pelfet de tenir un d'aquells primitiusaparells amagat al sostre de casa.Aquests republicans del poble estancaven a pany i clau a l'habita-ció i, amb un parell de matalas-sos damunt la ràdio -per amagarla més petita possibilitat que algunveïnat els pogués escoltar-, para-ven orella per a saber quina era lasort de la República a la resta del'Estat, qué passava amb les for-ces republicanes desembarcadesen el port de Manacor.

Després vaig saber que laradiodifusió catalana, en començarla Guerra Civil, ja tenia una vastaexperiència com a instrumentpolític i una demostrada voluntatde servei a les autoritats democrà-tiques. Les dues emissores bar-celonines es posen al servei de la

República des de la seva procla-mació. El desembarcament deBayo al capdavant de les MilíciesAntifeixistes de Catalunya tenguélloc en la matinada del 16 d'agostde 1936 a Cala Anguila. Però, diesabans (29 de juliol), la Generali-tat de Catalunya ja s'havia apro-piat de les dues emissores deradiodifusió de Barcelona. Aques-tes dues emissores serien les mésescoltades pels voluntaris d'UGTi la CNT, del PSUC i del POUM,d'Estat Català i d'ERC, pels mari-ners i soldats de la República queinicien la tasca de l'alliberamentde Mallorca, Eivissa, Formente-ra i Cabrera de mans del feixis-me. Igualment, la població civilmallorquina que no participa enfavor dels sublevats cerca, enaquestes estacions republicanes,les informacions que tergiversenFalange Española i 1 'exércit._

A partir d'aquell moment elpersonal i emissores de RàdioBarcelona i de Ràdio Associaciódepenen de la Conselleria de Cul-tura de la Generalitat (el Conse-ller de Cultura és en aquellsmoments Ventura Gassol). L'e-fervescència revolucionària delsprimers dies de la guerra es tras-llueix en uns criteris amplis de par-ticipació de totes les forces polí-tiques que lluiten contra el fei-xisme en la tasca propagandísti-ca. L'expedició a Mallorca ésimpulsada d'una forma molt acti-va per la Generalitat (cal desta-car el paper important d'AntoniM. Sbert Massanet [Palma 1901-Mèxic 1980]) i, concretament,pel President Lluís Companys.Hem de recordar que va ser elmateix Companys qui encarregàa Bayo el comandament de les for-ces republicanes.

No tot era propaganda vulgaren les emissores republicanescatalanes. Els oients d'aquestsserveis d'informació, siguin elsmembres de les milícies desem-barcades a Mallorca, el públicoient de Catalunya Principat o lespersones que han tengut la desgrà-cia de romandre en zones ocupa-des del feixisme, poden assaben-tar-se de les més importants infor-

L'ANTIFEIXISME A MALLORCAIX LLIBRE

de 1%'I. López Crespí PARES, EDUCAU-ME ENCATALÁ, A MALLORCA Hl HA

EL MEU FUTURCada quinze dies a ir.°EoaTLea, (d'agost de 2002 fins a l'agost de l'any 2003)

Per demanar números endarrerits, telefona al 971 26 50 05

GENOCIDI ESPANYOL AMB ARMESQUÍMIQUES AL MARROCBalfour revela la guerra bruta del Rif

L'historiador documenta a 'Abrazo mortal' l'ús de gasmostassa per part de l'Exèrcit espanyol

M. EUGENIA IBÁÑEZ franquisme, La dictadura, los tra-BARCELONA bajadores y la ciudad, que al final

va acceptar, pea) amb tiradaL'Exèrcit espanyol va llançar «molt recluida», Edicions Alfons

armes químiques contra la pobla- el Magnànim, de València,ció marroquina i va bombarde- segons recorda l'autor.jar amb gas mostassa el nord del No sembla que aquest desin-Marroc entre el 1921 i el 1923. terés es repeteixi amb AbrazoVuitanta anys després, nens des- mortal , un treball que segueixcendents d'aquelles primeres la línia d'altres historiadors,víctimes pateixen una alta taxa decidits a posar al descobert unade cáncer que permet suposar part de la història espanyola queque la malaltia d'avui és fruit fins ara havia estat robada.de la bestialitat d'ahir. Aquests El llibre vol demostrar quefets s'exposen, en alguns casos la guerra colonial al nord delper primer cop, a Abrazo mor- Marroc va tenir un pes decisiutal (Península), últim treball de en la guerra civil i la dictadura.l'hispanista anglès Sebastian Balfour considera que l'ÀfricaBalfour. Narcís Serra, exminis- va formar la identitat de Fran-tre socialista de Defensa i amic co i que l'Exèrcit de l'Àfrica ide l'historiador, va presentar ahir ajuda alemanya i italiana vanel llibre. provocar la derrota dels repu-

Balfour, catedràtic de la Uni- blicans.versitat de Londres, s'ha espe- L'idil.li dels africanistes ambcialitzat en la història d'Espan- el Marroc és aquesta abraçadaya d'aquest segle, però també que dóna títol al llibre i que val'ha patit. Entre el 1989 i el 1993 acabar per matar. Balfour docu-va buscar sense èxit un editor menta que el 1922 Mauna ique publiqués el seu treball Cambó van tenir contactes ambsobre el moviment obrer en el un fabricant alemany i que poc

després es va construir a propd'Aranjuez la Fábrica Nacionalde Productes Químics AlfonsXIII —»al rei u agradaven lesarmes químiques»—, i a Meli-lla, un taller d'on va sortir el gasmostassa que van patir els marro-quins. El novembre del 1921l'Exèrcit espanyol va usar gasossufocants com a primera prova;el 1923, l'artilleria va Hangar gasmostassa i el 1924, l'aviació,complint ordres del generalPrimo de Ribera, va bombardejarla zona rebel del Rif.

No hi ha xifres de víctimes.A ningú li va interessar maisaber-ho. Ni a Espanya, que vaser qui va llançar els gasos, nial sultanat del Marroc, que tambéveia els rifenys com a rebels. Nitan sols avui les autoritats marro-quines volen vincular el cáncerinfantil amb aquelles bombes,malgrat que a l'hospital oncolò-gic de Rabat hi ha constànciadocumental de l'alt nombre denens malalts. «Aquestes vícti-mes no interessen a ningú»,postil.la Balfour. 12

1°1111411 15 D'AGOST DEL 2002 17

macions aparegudes a les princi-pals publicacions estrangeres delmoment. Els milicians i milicia-nes, els mallorquins, menorquins,formenterencs i eivissencs podensaber, dia a dia, el que diuen delconflicte els diaris La Depéche,Le Jour, Le Matin, L'ActionFrançaise, L'Echo de Paris, DailyHerald, Daily Express, NewsChronicle, Neue Zürcher Zeitung,The Times, Le Figaro, L'Huma-nité entre molts d'altres.

Hem de recordar que moltsdels voluntaris antifeixistesdesembarcats a Manacor sónestrangers demòcrates oantifeixistes que Iluiten per uncanvi radical de la societat

Juliol, agost, setembre, octu-bre de 1936 són mesos essen-cialment revolucionaris (aquestasituació durará fins els Fets deMaig de 1937, quan el PCE-PSUCdirigeix la repressió contra laCNT i els comunistes del POUMocasionant més de cinc-centsmorts i milers de ferits entre lesforces revolucionàries). Les emis-sores -que se saben escoltades pelsvoluntaris que lluiten a Aragó iles Illes- viuen el contagi delpoble que ha vençut els militarssublevats. La programació reflec-teix l'ambient polític del momenti, ultra els parlaments dels diri-gents sindicals de la UGT i de laCNT i dels líders polítics del PSU,

la FAI, 1 'ERC, el POUM, 1 'EC,etc., la ràdio es converteix en elmitjà més poderós i eficaç per adifondre les ordres i consignes inotes dels partits i centrals sindi-cals, a més d'altres entitats.

Per als residents estrangers iper als combatents internaciona-listes que fan costat a la Repú-blica hi ha igualment diferents ser-veis de notícies en italià, ale-many, francés i portugués. Hemde recordar que molts dels volun-taris antifeixistes desembarcats aManacor són estrangers demò-crates o antifeixistes que lluitenper un canvi radical de la socie-tat.

A poc a poc vaig anardescobrint que el pare -el meupare!- havia estat tancat moltsd'anys dins un camp deconcentració. Parlava ambl'oncle dels amics quedeixaren en el camp debatalla, els joves de la sevageneració que moriren de famfent carreteres, vigilats pelssoldats de Franco

La guerra amagada! No igno-raya que, quan no els podia sen-tir, amb la mare, amb l'oncle, par-laven d'amagat d'ocultes històries,rondalles de sang. Era el ritus deldiumenge, quan jo me n'anava alcinema amb els amics. Record quetancaven la porta del menjador, lafinestra que donava al carrer,

amb veu baixa, amb una certa porperquè no els sentis sin els veïnats,pronunciaven, mirant a dreta iesquerra, noms de personatgesmés misteriosos encara que els deles ciutats de les fotos i revistesamagades en el canterano. «Durru-ti», «José Diaz», «la Pasionaria»,«Rafael Alberti», ressonaven enel meu cervell infantil sense arri-bara copsar-hi el significat. Algu-nes vegades, fent com si partísabans d'hora, m'acomiadava. Elsenganava. M'hi quedava una esto-na més, amagat dins del rebost queteníem prop del menjador, i escol-tava faules d'horror i secretesepopeies de gent que la guàrdiacivil va anar a cercar i mai mésno tomà a casa seva. A poc a pocvaig anar descobrint que el pare-el meu pare!- havia estat tancatmolts d'anys dins un camp de con-centració. Parlava amb l'oncledels amics que deixaren en elcamp de batalla, els joves de laseva generació que moriren de famfent carreteres, vigilats pels sol-dats de Franco. Sovint, desprésd'haver pronunciat un nom con-cret (en Jaume, mort en la defen-sa de Madrid; en Salvador, desa-paregut el maig del 37 entre lesbarricades de Barcelona), se sen-tia un pesant silenci. Sabia que,sense dir paraules, recordaven elsfets de la joventut. Aquell denssilenci, rere les portes i finestrestancades, era l'homenatge que el

pare i l'oncle retien als companysmorts.

El capellà, dalt de la trona, enla doctrina del dijous,explicava com Crist haviapredicat que seria més dificilque un ric entrás al paradísque no que un camelltravessás el forat d'una agulla

Fou en aquells llunyans estiusamb olor de càmfora quan vaig anardescobrint el significat de moltesde les paraules que companys dela meya generació trigaren dèca-des a conèixer: presó, fam, campde concentració, afusellaments a1 ' albada, dictadura. Fou en elsxafogosos mesos de juliol i agostdels anys cinquanta quan vaig des-cobrir la vida oculta del pare. Lesfotografies amagades dins del can-terano, les revistes Frente Rojo,Quinto Regimiento, SolidaridadObrera. Ara ja sabia que servaraquells compromesos records, lamemòria física de la guerra -car-tes, fotos, diaris-, u hauria pogutcostar més d'un disgust. Per menys,alguns foren afusellats.Apoc a pocanava copsant com el meu espe-rit juvenil s'anava omplint deparaules i conceptes que no ensensenyaven a escola ni, els diu-menges, a la doctrina. A la classe,a les Escoles Graduades, teníem,penjats a totes les aules, els retratsemmarcats de Franco i José Anto-nio. Pero) jo ja sabia que Durruti i

la CNT havien lluitat per un mónmillor, diferent del que ara ensenvoltava. Lentament vaig anarcomprenent que, feia anys, unageneració de joves -els que hihavia retratats a les velles foto-grafies del canterano- volguerentrasbalsar el món, canviar el queestava establert. Imaginava elscompanys grogosos del pare, elsfantasmes que vivien en la penom-bra de les cambres, a casa, els desa-pareguts de les llunyanes batallesde les quals parlaven en silenci elpare i l'oncle, rere les fmestres tan-cades, en el menjador, volent rea-litzar el que Crist va fer amb elsmercaders del temple. Foragitar-los. Expulsar-los de la ciutat. Elcapellà, dalt de la trona, en la doc-trina del dijous, explicava corn Cristhavia predicat que seria més difí-cil que un ric entrás al paradís queno que un camell travessás el foratd'una agulla.

Fou en un dia d'agost, mirantles velles fotografies amagades alcanterano, mentre la besàvia dor-mia, indiferent a les meves cabò-ries infantils, somniant en quan erajove i podia moure's a pler, sensela condemna d'estar per semprefermada a un balancí -les carnesja no li responien-, quan vaig cop-sar, d'un cop, que en el passat hihavia hagut una guerra entre pobresi rics. Una guerra que perderen elsqui volien foragitar els mercadersdel temple.

Fa dos anys que na Maria MontserratCabot regenta el FornAntic can Ramonal centre de sant Llorenç. Tel. 971 559652

Fa 7 anys que na Caterina Pasqual aqui veiem amb alguns directius i socis,és la presidenta de les Persones Majorsde Sant Lloren des Cardessar. Sónuns 700 associats que s'ho passen delo millor. Tel. 971 569 512

Fa un any que na Xisca Galmés i elseu marit Mateu Vives regenten el BarPibe a Sant Llorar-1Q. És un bar de copes.Tel. 971 838 478

Fa 4 anys que n'Elisabet Galmés vaobrir la botiga Decoració Caliu a SantLlorenç. Tel. 971 838 657

Fa mig any que na Maria Llull a quiveiem amb la seva filia, va obrir el SuperSpar a son Carrió. Tel. 971 569 610

SON CERVERA

Fa 3 anys que en Jordi Brunet va obrirel Taller Motos can Jordi al carrer Este-va de son Cervera . Ven motos i n'a-rregla. 971 567 046

Fa 12 anys que n'AntóniaJover va obrirSa Botigueta deis carrer de ses Creusde Son Cervera. És una botigueta al'astil d'un temps que te moltes coses.Tel. 971 567 995

Fa 20 anys que en Jaume Font regen-ta el forn i botiga Can Biel des Mossoa Son Carrió. Són pare, en Biel Mossova obrir aquest establiment fa 55 anys.Tel. 971 569 307

Fa 8 anys que na Maria deis Àngels Delgado va obrir la Guarderia Infantil Menutsal carrer de les Creus de Son Cervera. Tel. 971 817 327

Solo MotosVenta i Reparacions

YAMAII • SUZUKIAmerican Jets

Correr Joan Cervera, 33 • Tel. 971 562 218 Cala Millar

18

15 D'AGOST DEL 2002

SON ,CARRIO

SANT LLORENÇ DES CARDESSAR

PER NO PASSAR PER GENOCIDES

E I periodista AdamHochshild explica quequan era estudiant desecundària, en els

Estats Units dela anys cinquan-ta, es parlava molt poc de l'es-clavitud en els llibres de text. Iquan se'n feia referència era acausa de la guerra de Secessió.Tampoc es deia pràcticamentres del genocidi dels indis nord-americans: «En 1 'actualitat aixóha canviat, en pan gràcies almoviment dels drets civils delsanys seixanta. Si a Europa hihagués 30 milions de personesd'ascendència africana, lluitantper aconseguir els seus drets, esparlaria molt de la història d' Á-frica» (La Vanguardia, 5-4-2002).

L'intent, per pan de Was-

hington, d'enterrar la brutalitatdescarregada durant segles capa la comunitat afroamericana iamerindia, ha servit a Hochshildcom a exemple per presentar elseu darrer llibre de temáticahistórica, El fantasma del reyLeopoldo. Tot i que nombrososhistoriadors de la Bélgica d'arai antics colons del Congo belgahan assegurat que durant els 21anys de regnat de sa majestat Leo-pold II no es van produir mas-sacres en aquesta colònia afri-cana, l'escriptor Hochshilddemostra en aquest assaig quela població autóctona va quedarrecluida a la meitat: «A cap paísli agrada pensaren si mateix coma perpetrador d'un assassinat demasses. I cap país analitza elsperíodes vergonyants del seu

passat, Ilevat que se'n vegi forçata fer-ho». No voler saber ressobre un determinat tema queincomoda és un mecanismedefensiu, un mitjà egoista per ate-nuar els sentiments de culpad'uns imperis que han fet mésmal que bé. I és que la històriaoficial és escrita normalmentpels vencedors, els quals notenen miraments a l'hora desuprimir i soterrar tot aneo queels deixa moralment en entredit.

Un altre historiador, l'hispa-nista britànic Sebastian Balfour,autor d'Abrazo mortal. De la gue-rra colonial a la guerra civil enEspaña y Marruecos (1909-1939), també coincideix ambHochshild quan opina que fer-se arree del passat, com va ferAlemanya el 1945 o Itàlia el1996, ajuda a normalitzar les rela-cions. I no dubta a assegurar que«Espanya ha d'assumir públi-cament que va utilitzar armes quí-miques i, en especial, gas mos-tassa, de forma massiva, entre1924 i 1927, contra les tribusrifenyes en la guerra del Marroc»(La Vanguardia, 13-4-2002).Quan un estat democràtic esdesentén de les seves responsa-bilitats agreuja el malestar de les

víctimes. I, per tant, negar-se afer l'esforl d'afrontar l'existèn-cia d'un passat tràgic, com en elcas congoleny o el de la inter-venció espanyola al Magrib,dificulta avançar en la cultura dela pau.

Per tal de contrarestar, entred'altres coses, la manca d'em-patia de molts estats implicatshistòricament en I 'esclavisme, laUnesco ha declarat el 23 d'agostDiada Internacional del Recorddel Tràfic d'Esclaus i de la sevaAbolició. I paral.lelament es tre-balla en la localització dels prin-cipals enclaus del comerç negrerper transformar aquests vestigisen punts de turisme cultural i ubi-car en el lloc més emblemàticun museu de l'esclavitud. L'à-nima d'aquest projecte, Dou-dou Diéne, pensa que cal unacatarsi col•lectiva: «La Unescopretén mostrar com, malgrat labarbàrie i la violència, els poblesresisteixen i s'inventen i forgennous valors, i també que el com-bat pels drets humans és un com-bat pel dret a la memòria, perassumir la història, per no tapar-la com un vel de covardia»(Presència, 27-6-99). Arran deles ruines trobades en el subsòl

de l'antic mercat del Born, noés gens descabellat sumar-nos ala proposta de I 'escriptor Jaume

Fàbrega de convertir aques-tes restes de la Barcelona antigaen el Museu de la Resistència deCatalunya, tal com tenen enespais semblants a Itàlia, Ale-manya, França: «Es tracta d'unacorprenedora pel.lícula de l'o-cupació espanyola del 1714. Sotales ordres de Felip V -el Borbóactual n'és el continuador, i mais'ha excusat d'aquest holocaust-, els mateixos veïns d'un barripròsper i poblat varen haver

,

d'a-terrar, de la nit al dia, les sevescases» (El Punt, 18-4-2002). Enaquesta línia, parlar i actuardavant d'allò que consideremterriblement injust ens fa sentirmés bé, és una de les psicoterà-pies més saludables. Aquestbenestar que sentim a l'expres-sar-nos, però, és directament pro-porcional al malestar que senten

els genocidesi els seus des-cendents.

QUIM

GIBERT,

Psicòleg

1'11211

15 D'AGOST DEL 2002 19

PER RICARD COLOM -

7'911U1 7.11:.•>7. 1.,;.:5 14 r 9.,"

De com els espanyols reescriuen la Història.

A les capitolacions de Sta. Fe els Catòlics concedien aColom un 10% de totes les possessions que descobrís enel seu viatge. Lluís de Santángel, ric hom valencià treso-rer de la Confederació catalanoaragonesa, pagaya l'ex-pedició.

Quan els Catòlics s'adonaren de qué havia descobertColom, maniobraren per fer-se arrere en això del 10%:era massa.

En aquella época Castella tenia uns 8 milions d'habi-tants i la Corona catalanoaragonesa sols un milió, en moltainferioritat política i militar (Fernando, anomenat «cata-lanote» i «viejo catalán» per la xenófoba aristocràcia cas-tellana deja: la boñigas de Castilla son oro en Aragón).

Castella anà maniobrant durant els pròxims anys pera quedar-se en exclusiva amb tot l'or americà.

Llegiu aquest documentat estudi d'en Puigneró i Bil-beny: http://www.unitatorgicolomn.htm

CRISTÒFOR COLOM.

Durant els Austries tot llibre sobre América era estre-tament vigilat, censurat i reescrit, els vaixells sistemàti-cament escorcollats a fi d'amagar el gran Genocidi con-tra els amerindis (més de 100 milions de morts en dossegles). D'això en digueren la «leyenda negra inventadapor los luteranos».

«Espada de infieles, martillo de herejes y forja de Impe-rios», però en realitat «picaros, soplones, inquisidores ycaciques». Ja els coneixem, no cal ni que ens ho expliquin.

8.2.1538: L'Imperi espanyol, el Papa i Venecia signen la

,41004111 V—'0,~1,,,,,e""otx"otool 1,1004,

"Lliga Santa" contra el turc.

1538: Comencen al Principat anys de grans penalitats(bandositats, sequeres, males collites, plagues de llagosta iatacs pirates a la costa).

Instruccions al tot just nomenat lloctinent general del Prin-cipat, en Francesc de Borja (és el duc de Gandia), on diuenque ja en el període anterior "ya la tierra andaba llena debandoleros a causa de las bandosidades de Pujades y Serna-nat y por las diferencias de Castelbó y por las cuestionesde Cadell, Riambau y don Francés de Pinós y otras muchasenemistades públicas que había".

Jordi d'Àustria, bisbe de Valencia, hi posa fi a l'absen-tisme bisbal.

Estampada la "Primera part de la Història de Valencia",crónica d'en Pere Antoni Beuter, pagada per les autoritatsmunicipals de Valencia.

esplanació a l'italià del "Tirant lo Blanc", a Venecia,per Lelio de Manfredi: Gran èxit.

Els deutes flotants de Carlos! superen les rendes anualsde tot Castella.

"Treva de Niça" -a instàncies del Papa- entre França il'Imperi, que lluitaven a Savoia (caiguda en mans franceses)i a Provença.

Farel i Calví, foragitats de Ginebra per la rigorositat empra-da per ells.

colomtaube(&hotmail.com

VENUS D'URBINO.

Tiza pinta la Venus d'Urbino.Fundació de Santa Fe de Bogotá, capital de "Nueva Gra-

nada".El genocida Pizarro ordena la mort d'un altre conqueri-

dor, Almagro.Fundació de la 1 4 Universitat d'Amèrica, a Santo Domin-

go.L'Imperi Otomà, en una sola estació, fa vasalla Mota-

via, derrota una armada cristiana mal guiada a Preveza i s'en-fronta als portuguesos sota les muralles de Diu (Índia).

Mor Narak (1469-1538), fundador de la comunitat reli-giosa dels Sikhs (="deixebles"), estesa pel Punjab i rodals. Elcredo Sikh: ultramonoteisme i confraternitat universal.

1538-1539: Francisco de Vitoria pronuncia i escriu les"Relactiones de indis seu de iure belli", on estableix les basesd'un incipient dret de gents.

6.1539: Hernando de Soto, amb 600 homes, desembarcaa Tampa (Florida).

1539: Les xifres del dret de peatge i de la guerra demos-tren el començament de la decadencia del comerç de la ciu-tat de Valencia.

Publicació a Valencia de la Iledició (als tallers valenciansd'en Joan Navarro) dels versos d'Ausiás March. El volum vadedicat a Fernando d'Aragó, virrei de Valencia i besnét delMagnànim. Duu la traducció al castellà —perquè els entengui-d'en Baltasar de Romaní. És, doncs, palès, el procés de cas-tellanització de la Con valenciana i també el ràpid canvi delmateix català parlat en el darrer mig segle —pel creixementgeomètric de la pressió castellana-. El llibre duu els Cants d'a-mor, morals, de mort i l'Espiritual. La portada del llibre faesment que "el famosísimo philósofo y poeta" era "cava-Itero valenciano, de nación catalán".

El cortesáJoan Boscà pren muller, la neboda de Joan Ferran-dis d'Heredia, un dels dos majors escriptors de la Cort valen-ciana.

L'humanista Joan Baptista Anyes marxa a Aiora (Planad'Utiel) per convertir els moriscos a encarrec del Duc de Gan-dia.

L'Emperador dicta una pragmática per la repressió delbandolerisme.

Creació de la confraria dels guadamassilers barcelonins.

EL KAISER CALS FUGGER.

Carlos I deu un milió de ducats a Espinola, Fugger, Wel-ser...: influencia d'aquests grans burgesos com a manlieva-dors de Castella-Imperi.

Prohibició d'usar l'occità a l'Administració francesa.La Reforma penetra a Saxónia i Bradenburg. Començ de

la gradual adopció del luteranisme a Islandia.Luter Ilig un llibre del jove Calví iii escriu una lletra d'en-

coratjament."Confessio Helvetica": Unió dels zwinglians (socialitzants)

amb els calvinistes (precusors del capitalisme i de la democra-cia moderns) de Ginebra.

"6 anides": Constitució i dogma de l'Església Anglicanacontinuen essent catòlics.

18.10.1539: Inaugurat el primer curs a l'edifici de l'Es-tudi General de Barcelona. Primers estatuts d'aquesta Uni-versitat.

FRANCESC DE BORJA.

1539-1543: En Francesc de Borja, lloctinent o virrei delPrincipat: hi intervé en treves entre bandositats nobiliàries.Des de Terra Ferma a la Marina o a Catalunya Nord hi haenfrontaments en els diverses capes de la població. Francescde Borja és el Duc de Gandia i marqués de Llombai, la granfigura catalana del segon terç del s. XVI.

1539-p.1617: Vida de Garcilaso l'Inca, historiador mes-tís, fill de conqueridor i de princesa inca.

D.1539: La Reforma s'escampa, des de Riga, per les terresbàltiques de l'Orde Teutónica, orde religiosomilitar medie-val.

Joan Ferrandis d'Heredia(Valencia, c. 1480/1485-1549)

«AMOR NO ES POT CLAMAR DE MI EN RES...»

Amor no es pot clamar de mi en res,que no haja fet en mi quant ha pogut,

en fer-me torts per on só conegutper ehi! qui só, com ell per mi qui és.

lo comportant i en fent, puix he fet més,guanye l'honor que ell per mi ha perdut,

i així es veurà l'estat d'on és caiguti on só assumpt sofrint sos desplaers.

Bé crec que Amor, si en lo compte caiguerade bé tan gran, que nunca mal me fera.

la fui tan molt, com ara só no-res,i si res só, no alió que ser solia,

en mi, que pot ser res, que ja res sia,si per qui fui no só, puix ja no és.

Oh cm remei! Mas tan sens ell estic,que vull la mort, volgués-me ella almenys,puix fent lo més, matant-me féu lo menys.

Mas no ho farà, que em té per enemic.Més ho só _o mon enemic mortal,

que vull lo bé de qui m'ha fet lo mal.

Ab tanta por me té lo mal present,que del passat ja casi no em record,

on sent si en mi tot sentiment és mort,sinó el voler sentir més lo que sent.

De qui tinc por ni quin perill m'espanta?Qué em poden fer que en mi ja fet no sia?

Sens cultivar est tros de terra mia,n'ha tret Amor l'esplet i res no hi planta.I així ho cull trist, fadat de males fades,com de noguer lo fruit a bastonades. .12

CRONOLOGIA DE TOT CATALUNYA

Anys 1538-1539 70Lf

El còmode oficid'independentista català

Mil set-cents catorze: RS.: Feiatemps que ningú m'avergonyia perusar públicament la meya llenguanacional.

N'hi ha que teniu...sort? (no hosé, si és una sort). Jo tinc batusseslingüístiques quasi tots els mesos ia voltes setmanals. Ja m'ho prenccom un esport, si no és per una cosaper una altra.

Al sud és així la cosa. Prou diesem fic roba amb senyeres o lemescatalans per avisar-los (a la meyaciutat és molt corrent veure jove-nalla empastifada amb banderesespanyoles: he calculat que un decada 10-20 joves de sexe masculíque passen pel carrer porten sim-bologia espanyola en el vestit o lamoto).

Al Principat viviu una mica enun món de somni, la frontera és aCatalunya Nord, PV, Franja.

1714: »Entenc que als espan-yols els faci mal l'orellaquan la sen-ten parlar, però és ben lamentableque els qui et demanin que parlisen espanyol siguin catalanopar-lants.

Al PV això és relativamentcorrent, per això o hi vius en gue-rrilla lingüística o et fas botifler ot'hi quedes calladet. A la gent li faferedat això de la guerrilla lingüís-ficaielsesforços. En realitat ésdiver-tit i creatiu, encara que impliqui ten-sió. Millor agafar-s'ho així.

>JM: jo penso el mateix que tu,els fa mal l'orella, per?) jo no heentes mai que als espanyols els facimal res per sentir parlar en català,fins on jo se aquest és l'únic cas enque els passa, quan sens una llen-gua et pot sonar familiar o estran-ya, per?) fer-te mal res?..., aixó etdemostra fins a quin punt estánmalalts els espanyols, i també etdemostra que aquestes reaccions,que són víscera pura, no tenen resa veure amb el nivell cultural de lagent. He conegut espanyols cultís-sims i també molt proges i huma-nistes que eren ben anticatalans iben espanyolistes. I sovint ni se n 'a-donaven: els és com respirar, tal ésla naturalitat que els han inoculat.Tasca nostra és posar les coses allloc. Un amic meu de la mili -a lamili ell llegia revistes en català quejo li passava, i això que és deMadrid- que treballa per a l'ABC

i la dona per a EFE (la Pravda espan-yola) -ell vell progre fet conserva-dor pels anys perol, molt liberal i uni-versalista; ella més espanyolista, emvolia «reconvertir». A fi de no dis-cutir més peplo que els quedas clarala meya postura els diguí simple-ment: «Antes muerto que espa-ñol». Els degué quedar clara, per-qué ja no van insistir-hi. I continuemessent amics, que jo sápia. Al fill liregalí un CD en les 6 llengües nocastellanes de l'Estat.

Sobretot, el que hem mester ésaprendre tàctiques practiques iemmagatzemar armes dialèctiques.I qui ho fa?

La sublim inutilitat és ama del'independentisme català, és tancómoda i barata! (de fet, no t'exi-geix res). La mediocritat pesa sem-pre bé, però perquè té les balancesfalses.

Altrament no podríem desprésreivindicar i ploriquejar que és l'o-fici -l'ofici fals-d'independentistacatalà: l'exercici de la cómoda

marginalitat i victimisme.Jaume.S.: > Els espanyols ja no són

els que eren. Ni la selecció espan-yola de futbol els atrau el suficientcom per a fer que la seva televisióobtingui els drets per retransmetreels partits.

Antena 3 en tindrà els drets deretransmissió, així dissimulen idonen diners als cómplices centra-listes i amiguets del PP.

S.:> Si será de poc interés elque facin, que ni amb publicitatpodien obtenir els diners per a com-prar els drets de transmissió. Sónmés febles del que ells volen icreuen!> Marta.

Sí, per?, estan organitzats i tenenun Estat darrere i nosaltres no. Vetací l'abisme.

Nosaltres estem sense escut, ellstenen escut. Hi ha molta diferen-cia. No ens enganyem: és menes-ter molta feina ben feta, molta auto-disciplina i una paciencia orientalsi volem dotar-nos d'organismespancatalans ben organitzats i querutllin bé. Pensar que ho farem sensegreus sacrificis és, de nou, somiari no voler plantar cara a la dura rea-litat: preferir l'eutanàsia dolça queens fa l'ull viu contínuament (nooblidem les temptacions). 12

20 15 D'AGOST DEL 2002 11°1`1'1

L'economia del consum

ACCIÓ CULTURAL FELICITA AFLAIX TV QUE DES D'AVUI EMET

EN PROVES A VALÈNCIAAcció Cultural del País Valencia

(ACPV) vol felicitar públicamentFLAIX TV, televisió que des d'avuiemet a Valencia pel canal 27.

FLAIX TV emet pera Catalunya,les Illes Balears, la Catalunya Nord ides d'avui per a la ciutat de Valenciacom a primer pos per arribar, més enda-vara, al conjunt delPaís Valencia. Aque-sta televisió ha estat creada pel popu-lar periodista Miguel Calçada, mésconegut com a Mikimoto, al' igual quel'emissora de radio fbmiula FLAIX

41p4

FM, amb l'objectiu d'oferir un pro-ducte de qualitat, en català i adreçatpreferentment a un públic jove.

FLADC TV emetrà en període deproves durant un temps. En aquestperíode l'emissió consistirá en una pro-moció que s'anirà repetint.

Amb FLAIX TV l'oferta televisi-va de Valencia s'amplia i millora. Laseua recepció és ben senzilla per alshabitants de la ciutat: només cal sin-tonitzar el Canal 27 de la televisió.ACPV. http://www.acpv.net

El Cercle d'Economia está pre-parant un document de reflexió sobreles avantatges de la immigració pelnostre teixit econòmic. També s'estátreballant des de diverses instànciesper garantir els nivells d'ocupació,des de que la Unió Europea, en elTractat d'Amsterdam de 1997, vaoptar per fer-ne un objectiu europeu.

Igualment, s'estan articulantmecanismes de flexibilitat laboral peradaptar les persones als nous mer-cats.

L'economia occidental está basa-da en el consum, i si bé sona pocacadèmic és un fet consultable. Lesempreses catalanes, com és el cas deles editorials o les constructores,sigui per vendre a terminis una enci-clopedia o un habitatge gran, els calque el comprador, normalment unassalariat, pugui endeutar-se i anarcomplint amb els pagaments. Aixòno és possible si no hi ha prou tre-balladors ni prou capacitat en formade diners per gastar.

Aquesta lógica tan simple hamodificat tot el sistema occidentalde relacions personals. El mercat had'ésser dinàmic rebent diners i gas-tant diners. Les persones no podenabstenir-se'n. Les que ho fan que-den al marge de les modes i dels hàbitssocials. És així, tot i que costi d'as-similar. I per això, alguns sectors moltideologitzats, es dir, sense afanysmaterialistes, n'han criticat el seuimperi arreu d'Europa i dels seus

En el centenari del R. Madrid noreteren cap homenatge al fundadorperquè era català. ACan Barça tambéen fan de paregudes: el fundador eraprotestant (i catalanista) i el seu nomqueda descartat del nom de l'estadidel Barça. Catalanofóbia i unes altresfòbies: el rostre del desagraïment ide la intolerancia té moltes disfres-ses i moltes ganyotes.

Al'editorial de la revista «Presen-cia Evangélica», el meu amic en Ben-jamí Planes escrivia fa poca:

EL CAMP NOU NO ES DIRÁJOAN GAMPER.Hem perdut la memòriahistórica.

La junta Directiva del Barça vaformular una consulta a tots els socisdel FC Barcelona sobre el nom ofi-cial que hauria de portar el camp. Elpunt 2 de la consulta deia:

a) S'ha de mantenir com a nomoficial «Estadi del FC Barcelona»?

b) S'ha de denominar «CampNou», tal com s'utilitza habituahnent?

El més curiós del cas és que d'en-trada no s'hagués plantejat als socissi volien que l'estadi portés el nomdel fundador del club, Joan Gamper.Segons Agustí Rodes,1' autor del lli-bre «Els Fundadors del FC Barce-lona», que ha sortit al mercat no fapas gaire temps, en el moment dedonar nom al nou estadi del Barçaen ple franquisme, es va intenta

. •-•

Estats membres.El consum no té una sola mida.

Tot sovint hi ha mostres d'una ansiad'abundància totalment despropor-cionada, tot llençant o cremant granquantitat de bens materials sensemotius sòlids que ho justifiquin. Hiha un luxe auster i una demostracióde riquesa que fa cada dia més difí-cil valorar el valor intrínsec quepoden tenir les coses. El consum basaten la tant estesa expressió de l'usari llençar está acabant amb la pròpiadignitat humana.

L'economia del consum, perdis -sort ja molt arrelada arreu del PI-sos Catalans, desmereix el treball deles persones. Dit d'una altra mane-ra, si un granger cria cabrits que ani-ran a parar a una exquisida taula denoces en un tercer plat que ja ningúmenja perquè ja está farta desprésdel suculent aperitiu, el granger haurácobrat diners pea) els cabrits seranllençats al cubell de la brossa. Aquestés el tipus de consum que malmet eltreball dels homes i de les dones.

El treball, i per tant, l'ocupació,no hauria d'ésser un medi per garan-tirl'existéncia d'un subjecte que potgastar diners, dins una roda sense fi,en que uns i altres, d'una manera boja,es van traspassant diners pel fet d'a-nar inflant l'economia, per acabardient que creixen la producció i lesvendes.

Les directrius europees, tanma-teix, confien encertadament en que

posar-li el nom de Gamper, pena unaordre terminant procedent de Madridho va prohibir. No es podia posar alnou estadi el nom d'un protestant,que a més era titllat de catalanista,malgrat ser suís. Aleshores sorgí laidea genial, salomónica, de dotar-lod'un nom neutre: «Camp Nou»,lluny de tota mena de sospita. Enca-ra gràcies que portaria un nom català,que ja era prou concessió en aquellsfatídics temps.

Però ara ja som en temps dedemocracia i pensem que no hi deuhaver cap impediment per restituir-ho i posar les coses al seu lloc, o enca-ra no és així? Sembla que el nom deJoan Gamper continua vetat, almenysen tenim moltes sospites.

¿És que romanen vives les for-ces que hi treballen en contra i novolen ni que se'n parli? En l'enquestaabans citada ni es planteja aquest nom,

segons paraules del president JoanGaspart, d'entrada en quedava des-cartada la possibilitat. L'argument que"s'utilitza habitualmente" la deno-minació de Camp Nou no s'aguan-ta per enlloc. A més, s'hauria pogututilitzar novament una idea salomó-nica, tal com s'ha fet en l'estadi deMontjuïc, i es podria mantenir el nomactual i dir-ne «Camp Nou JoanGamper». Que popularment tothoml'anomenés com volgués, com passaamb el que hem indicat de Montjuïc,aix6 no tindria cap importancia, peròel nom oficial seria el que realment

el bon criteri datada ja sabrá arre-glar aquesta greu deficiencia, i peraixò, des de les instàncies oficialsmalden únicament per garantir tre-ball per tots. Així és com s'ha asso-lit un espai de prosperitat i tranquil.litatque ja dura força anys. Oi si en lahistòria d'Europa és una novetatsense precedents!

Cal advertir que no tothom pensaaixí, i asseguren, potser per intuïció,que això no pot acabar bé. No es potcréixer a costa de res, i el preu de ferun mercat sobre la base d'un con-sum absurd i fútil pot acabar con-demnant tot el sistema, fins i tot eldels drets humans i les llibertat públi-ques que l'acompanya.

Aquesta afirmació es basarla entres motius. El primer estaria en l'or-dre de la pèrdua de nous estímuls deconsum dins un entorn saturat depublicitat i de bens materials totgenerant una profunda crisis. Elsegon tindria raons de carácter gene-ral, ja que al universalitzar el con-sum en un entorn globalitzat la sos-tenibilitat del sistema entrarla enruptura (residus, energia, biolo-gia,...). I el tercer, el més rellevantal meu parer, seria la desmoralitza-ció del homes i dones, que mutilatsen la seva dignitat tractarien de cer-ca abres sortides per refer-se, tot apa-reixen nous focus de conflicte. Tantde bo més gent parlés de consum res-ponsable i d'estalvi coblecti u. I d'aus-teritat conscient.

Llorenç Prats-Segarra(campusjove@correu.vilaweb.com)

ti correspon. No ha estat així i hemperdut la memòria histórica.

Sembla que tot el que fa olor de,.protestant no els cau bé, als de canBarça i a molts altres.

Fins quan, Senyor?Benjamí Planes.

Alguna mania li han de tenir alGamper quan al museu del clubl'han anomenat oficialment Nuñez,i a la Fundació l'han dita Kubala.Kubala és un nom de passat antico-munista. Núñez és el pilar de la nos-Ira societat (interessos immobiliaris):són noms que s'adiuen més ambl'ac-tual refregit transfranquista.

Si a les enquestes que feren perradio i premsa va guanyar de llargGamper com a nom de l'estadi, perqué no l'utilitzen? És palès que, lademocracia orgánica ataca de nou. Iés que «no se os puede dejar solos».

És cert q som la culturaritzada + important d'Europa, peròtambé els més ridículs (Aracil). Pozit, •ser calgui que algú gosi ensenyar-los a guaitar la desfeta, explicar-losque, per llevar-se, cal admetre queets a terra (Amin Maluf). Com méstardi Catalunya a viure com a stat,- aptitud hi tindrà, - preparada hi estará,+ qualitats necessàries per viure-independent hauraperdut (Dr. Martíi Julia, psiquiatre). 12 ... •

e

DE JOAN GAMPER A JOAN GASPART: QUI ÉSINFIDEL A LA HISTÒRIA I A LA JUSTÍCIA PERD

LA IDENTITAT I ES DESBRAVA

1°113t11 15 D'AGOST DEL 2002 21

RECORDANT LA ROMA DEMIQUEL ÁNGELPER MIQUEL FERRÁ I MARTORELL

E n el meu darrer viatge a Roma,fa ara un lustre, vaig seguirespecialment les petjades deMiguel Ángel, que havien de

culminaren la contemplació, serena,reposada, analítica, en una de les obresmagistrals de l'art pictòric, els «frescos»de la Capella Sixtina, al Vaticà, que rea-litzà el gran Miguel Ángel. Es tractava,per part meya, de fer-ne, in situ, una explo-ració pormenoritzada, tant des del puntde vista plàstic i estètic, com social i humà.El resultat n'és un llibre de narracionsencara inèdit: «Les temptacions de Buo-narotti» i aquella exploració comença-va pelPalau Barbenini, gran museu d'artsituat, justament, al costat del meu «alber-go», l'Anglo-Americano, on disposavad'un apartament a la part de l'àtic. Aixíem permetia d'evocar aquella Roma delPapa Juli II. Trescant, trescant, l'evoca-ció és possible. Michelangelo di Lodo-vico Buonarroti Simoni (1475, Capre-se, prop d' Arezzo, Toscana-Roma, 1564),considerat un dels més grans artistes dela Humanitat. Ningú ha pogut arribar aldomini de la seva amplitud, originalitati força de les seves concepcions. El carác-ter grandiós i sublim de les seves obresha estat lloada pels crítics de tots els tempsque han seguit al seu magisteri. La cúpu-la de Sant Pere de Roma, el sepulcre deJuli II, l'estátua de Moisés...Peró res tanambiciós, tan eloqüent, com els frescosde la Sixtina, encarregats per Juli II el1508. La Capella és «la plasmació del

El mandat de Josep Piqué com minis-tre espanyol d' assumptes exteriors ha finitamb la tant comentada declaració angle-sa sobre la qüesti ó del territori britànicde Gibraltar. El gran fracàs d'aquest poli-

tic ha consistit en dedicar el seu tempsa un tema que ja está resolt. Gibraltar, oés territori anglès o els gibraltarenys optenpel dret a l'autodeterminació, tot cons-tituint-se en un micro estat europeu del'estil d'Andorra.

«Roma no paga traïdors» diu la ditaclàssica. Es nostres amics del ForeignOffice —Ministeri d'Assumptes Estran-gers del Regne Unit- han marejat el pre-tensiós Piqué com si d'un ninot es trae-tés. Els mèrits d'aquest fill de Vilanovai la Geltrú només eren els del seu ori-gen català, com la millor carta de pre-sentació en una suposada negociació ambels anglesos sobre la qüestió de la sobi-rania del territori britànic de Gibraltar.Els anglesos, òbviament sabedors delsobscurs orígens i les males arts dels cas-tellans o espanyols en relació a Gibral-tar, no van dubtar en rifar-se 'I. Al finalnomés han admès un principi de cessiócompartida, sempre avantpossant l'opi-nió vinculant dels habitants anglesos ogibraltarenys que habiten aquest enclaude l'Estret.

Gibraltar, com en alguna altra oca-sió hem explicat, és la balda perduda del'imperi espanyol, en el seu intent d'as-similació i liquidació de la catalanitat.Gibraltar continua essent la pedra a la

seu món de figures pintades, dibuixadeso esculpides abans. L'artista respectà elmarc arquitectònic del sostre i la volta,la dividí en espais, com en un gegantíretaule, i dedicà a la temática bíblica mésetèria les seves pintures», així, el Judi-ci Final, la Glòria, el Génesis on es sepa-rada la llum de la boira, es creat el cel,és separada la terra de les aigües...Unresta astorat, com jo hi vaig quedar unabona estona, a la vista de tal monument.L'edifici de la capella havia estat cons-truït per Sant Sixt, és a dir, «Sixto IV»,que fou papa del 1471 al 1484. Obser-vant aquelles voltes i murs, vet ací queuna capella on hi regnava la senzillesai l'austeritat més absolutes, és conver-teix en una mena de gran teatre on lesfigures tenen tal dinamisme que semblaque es moguin i els llums i els colors talforça que ens translladen a l'exterior delrecinte i així contemplam com Déudesembolica la troca del caos, com éscreat el món, com l'Ésser Suprem apro-va la seva pròpia obra, com és creada ladona, com és temptada Eva, com fa elseu sacrifici Noé, com s'esdevé el Dilu-vi, com s'engata Noé, com té lloc l'a-ventura de Judit i Holofernes, com Davidresulta vencedor sobre Goliat, com morAman, com les sibil.les i els profetes diuenla seva i com a darrera realitat de tot aquestmón mig oníric, es celebra el Judici Final.Diu l'historiador de l'art Diego Anguloque a la capella «el nombre de figures id'històries és considerable, i hem d'a-

sabata de la política interior i exteriordels governs espanyols, ja que té unarelació directe amb l'ocupació dels terri-toris catalans. Un afer que continua pen-dent en les cancelleries d'Europa, tot res-sorgint de manera intermitent per?) cons-tant. Tot arrenca en el moment del granconflicte europeu que va suposar lainvasió espanyola dels Països Catalanspels volts de 1714.

La situació geoestratégica de Gibral-tar, per altra banda, és molt rellevant perdeterminades potencies mundials, comels Estats Units d'Amèrica o el mateixRegne Unit. En qualsevol cas, o són ellsmateixos els qui tenen el control mili-tar de la principal porta del Mediterra-ni o és un petit estat sota la seva órbitael qui en té el control formal. No és, encanvi, defensable, la pretensió espanyolabasada en les possibilitats del seu exer-cit, el qual arrossega encara molts malhàbits d'origen franquista (manca detransparencia, poca relació amb la socie-tat, usos masclistes, ...) i que no mereixla confiança ni del britànics ni dels«americans».

Gibraltar, porta de la mar Medi-terrània, está en una de les zones poten-cialment més calentes del planeta. El xocde civilitzacions és una de les amena-ces més clares sobre les societats occi-dentals, i la seva estabilitat territorial.El panarabisme, molt anterior al feno-men d'expansió musulmana, i que a lapráctica és el que va permetre el fulgu-

grair a Bramant que obligás MiguelÁngel a desenvolupar aquest amplíssimprograma que segurament mai no haguésrealitzat en escultura. Mai s'ha representatfins ara, ni es representará al Creador,tan radiant de força i de poder com enaquestes històries. Grandiós com ungegantí nigul carregat de tempesta, i veloçcom un alè, corre per l'espai, donant vidaamb la seva sola presencia a un món detitans.»

Tanmateix, els seus enemics, provarende fer caure Miguel Ángel en dissort iprotestaren per aquella obra impúdica,per aquelles figures de bella nuesa quevolen qualificar de pornogràfiques iimmorals. Diu Angulo que «les protes-tes no es fan esperar, i el desvergonyitAretino, bravejant d'honestedat, no dubteen dir que si en escriu coses impúdiquesés sempre amb paraules decents. Es, enrealitat, la conseqüència de la nova reac-ció contra el culte renaixentista del nuencara que despullat de tota impuresa. Ino es produeix tan violenta com en elsdies de Savonarola, per?) el Pontífex facobrir a Volterra part del cos del Salva-dor...»

Era enveja. 1només que enveja. Tan-mateix, el missatge de Miguel Ángeltranspira llibertat i trascendencia. Es evi-dent que senfrontá a tot un món de con-vencionalismes i falses moralitats. Vaigseguir les seves petjades per la vora delTíber i vaig comprovar que, efectivament,hl ha una Roma eterna.

rant creixement de la religióés un fenomen polític que cerca cons-tantment d'ampliar els seus horitzons iel seu àmbit cultural. Per ab(?), sense ànimde simplificar, Gibraltar té una posiciócabdal com observatori directe d'aquestarealitat. Un observatori que en mansespanyoles ja no tindria la mateixa fun-ció, ni sentit pràctic.

Als catalans d'ara, tot i ésser-ne parten aquest afer, ens hi ha estat vedat departicipar-hi. Som part en tant que medi-terranis i en tant que antics aliats delsanglesos en l'afer de Gibraltar. Tarima-teix, ara hi ha dos noves obres catalanesque ho poden ajudar a esmenar.

En primer lloc, tenim la creació delInstitut Europeu de la Mediterrània i del'altra, l'Institut Ramon Llull. L'un ambla clara pretensió de cercar camins depau entre el món del llatí i el món de l'à-rab, i l'altre, com instrument exemplarper fer possible la presencia cultural cata-lana arreu del món però molt en concretal Mediterrani. En ambdós casos, totseguint l'exemple dignéssim del beatRamon Llull, imbuït de l'esperit del dià-leg i de l'afany de coneixement, com fanels catalans de debò; i no com alees supo-sats catalans, d'esperit prora i perdut quecreuen servir no se sap qué, essent minis-tres d'assumptes exteriors d'una nacióveïna que no ens respecta. 11

Llorenç Prats-Segarra•(campusjove@correu.vilaweb.com)

CINEMA EN CATALÀNo vull tornar a encetar el tema de Harry Potter, tot

i que no estic satisfet amb com ha acabat. De totes mane-res espero que hagi servit d'alguna cosa tot plegat i queno tornem a rebre o, millor dit, a ésser insultats i dis-criminats com a país i com a cultura. No obstant alzó,voldria fer alguna reflexió de com podem contribuir totsplegats a solucionar el problema.

Cree que tots els que estimem el nostre país podemcontribuir de manera individual en petites coses que estantotalment al nostre abast, coses que podem fer adaptant-les com a costum en la nostra vida darla, coses que pen-sem "hauria de fer" i finalment no fem o bé ho deixemamb un "ja ho faré", fins que acaben oblidades. Si dedebe, estimem el nostre país hem d'actuar, no plorique-jar i, no només hem d'actuar quan tenim el problema aldamunt: hem d'actuar sempre, ja que, 1 'enemic no dormi ho estem veient cada dia. Fer això és un exercici quenecessita dues coses que impliquen treure'ns la mandradel damunt: responsabilitat i autoestima. Enfortir la nos-tra autoestima i anar superant els tres-cents anys de colo-nització és una cosa que potser no és del tot fácil, pea)que está al nostre abast.

Quan no ens volen traduir una pel.lícula o un llibreamb la nostra llengua abans que cap d'altre i no després,aquesta gent el que fa és trepitjar la nostra llibertat, lad'un poble, la d'una cultura. I qué podem fer nosaltresper a canviar aquesta situació? Dones, no anar al cine-ma ni comprar publicacions amb la llengua d'imposi-ció. Si no anem al cinema o només hi anem per veurepel•lícules en la nostra llengua o bé en versió original,els hi tocarem la butxaca i veureu com s'espavilen. Detota manera això s'ha de fer massivament.

Eduard Romero, ambaixador nord-americà a Madridva dir: "El pitjor enemic d'un discriminat és ell mateix.Cal aprofitar el refuç per a fer-se més fort i lliutar. Sifem això, esdevindrem més responsables i, quan ens quei-xem, ho podrem fer amb la consciencia més tranquil•la.

Hom pot dir, com una persona va dir-me en unesxerrades sobre el país: "Home, no anar al cinema permilitància és exagerat!". Jo no ho crec així. El perio-dista Carles Ribera, en un article titulat Literatura encatalà, i amb paciencia al suplement Presencia deia:... un dia d'aquests arribará la flamant traducció catala-na i els editors es fotran a plorar perquè només me'lpodran endossar a mi i als quatre arreplegats com jo queens esperem per una militància estúpida, estúpida coml'estratègia d'aquests que, en comptes de prioritzar lestraduccions catalanes per potenciar el mercat més débil,aposten al cavall guanyador en una cursa en qué nosal-tres som els burros. Deixats de banda." (Diari El Punt,Presencia, página 11; 3 de febrer de 2002). Hi ha diver-ses coses com no anar al cinema que podem fer, si refle-xioneu en trobareu moltes. Potser no anar al cinema serámolt difícil per un gran cinèfil o un estudiant de cinemaque s'estimin veritablement el país, per?) trobaran altresformes d'actuació. Cadascú pot fer vàries coses pel paísque no representin reprimir les inquietuts pròpies fins al'últim extrem. Només cal coratge, autosacrifici, en defi-nitiva, fer-ho.

Ja per acabar vull fer una reflexió sobre els defen-sors de les Versions Originals (V.O.). Em sembla moltbé que les demanin, però crec que això no ha de signi-ficar no traduir les pel.lícules, poden haver-hi ambduescoses paral.lelament, ja que molta gent no vol anar alcinema a llegir i prefereix no perdre's el mínim detallde la imatge que ens ofereix la pantalla, com per exem-ple, el quadre que decora una habitació, els rètols d'uncarrer, una escultura de fons, la gent, els gestos de lespersones, etc. A part d'això, la majoria de cinema és enanglès, la qual també actua com a llengua d'imposició,sobretot als països que tenim una llengua d'origen nogermànic i que tenim més difícil d'aprendre.

Ferran Ros i Salva

Jo també em Planto cap a la Independencia. Grup deSuport al Pla de 1 'Estany)

C/ Girona, 4617820 Banyoles

Tel.: 972 570 246

Gibraltar acaba amb Piqué

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A 1°11=1

Nom DNI

Cognoms Tel

ATENCIÓ• Escriviu un sol anunci per cupó• Usau lletres majúscules• Escriviu dins el requadre el text

Ompliu aquest cupó i enviau-lo a:19181111. Apartat de Correus 124. 07600 S'Arenal de Mallorca

Necessitam comercials arreu dela nació catalana i especialment

a Eivissa i a Menorca.Telefonau-nos a l'Estel.

Tel. 971 265 005

CAMPANYA CONTRA LADIARREA MENTAL

D'SCHLECKERL'anunci que la cadena de supermercats SCHLECKER s'a-

nuncia a les radios deis Països Catalans dient: "11.000 botiguesa Europa i 660 a Espanya".

Des de l'Espr@i els preguntem: I aquí? Quantes?

Per això us proposem que envieu el següent text a l'adreça-e:vkb083@schlecker.net o que els truqueu al telèfon 93 370 50 67amb els mateixos arguments.

Text proposat: Senyors i senyores d'Schle,cker,

He escoltat el seu anunci radiofònic i els agraeixo molt queens informin de la quantitat de botigues que tenen a Espanya i aEuropa, però els suggereixo que pensin en informar-nos de la quan-titat de tendes Schlecker que tenen als Països Catalans, si és quecreuen oportú que sabem quants punts de venda tenen al nostrepaís.

Segons la nostra proposta la seva falca publicitaria quedariaaixí: "Schlecker, 11.000 botigues a Europa i X als Països Cata-lans."

Atentament,

EL VOSTRE NOM. 12

***************************** ***

CAMPANYA CARLOS MUREN CATALÀ

A Barcelona, al carrer Canigó, 20, hi ha una botiga d'esportsespecialitzada en l'hoquei sobre patins. A la seva web http://www.car-losmur.com la presència del català és nul•la. Només s'hi pot triarentre espanyol o anglès.

Ens vam posar en contacte amb ells per demanar-los que s'horepensessin, penó no ens han respost.

Us animem a que truqueu al telèfon 93 427 64 34, passeu faxsal 93 428 54 09 o envieu mails a carlosmur@carlosmur.com ambel següent text, o el que trobeu més oportú per fer-los veure queel català és la llegua pròpia d'aquest territori i que no pot ser dis-criminat d'aquesta manera.

Text proposat:

Senyor Carlos Mur,

He visitat el seu web i he observat amb perplexitat que el català,llengua pròpia i oficial del territori on opera la seva empresa, nohi és representada.

Li remeto aquest mail per fer-los saber que mentre aquestasituació de discriminació cultural no canviï no penso comprar ala seva botiga i faré campanya en contra seva entre els meus com-

ys d'equip.

To cal dir que si la seva política lingüística varia, la meya dis-posició vers el seu negoci també variará.

Atentament,

EL VOSTRE NOM.

1°11211122 15 D'AGOST DEL 2002

PETITS ANUNCIS

canviar amb altres arxius o partí- horabaixes.culars interessats.BORSA

IMMOBILIÀRIATraspàs saló de bellesa-perruque-ria al carrer Antic a la zona delsmolins de Santa Catalina, comple-tament equipada. Tel. 971 739 940-609 783 949

Es lloga tercer pis a sa Pobla, com-pletament equipat en lloc cèntric.120 m2, cuina, bany, saleta granmenjador, 2 dormitoris dobles i unindividuals, balcons... Tel. 652 225818 - 971 547823.

Venc a ses Roles d'Alaróadossat forrat de pedra. Tresdormitorios, tres sales de bany,saló amb xemeneia. Vistes moltbones i molt de sol. Portassa pera dos cotxes i traster. Preu420.710 €.

A Binissalem, venc casa. Duesalturas, 12 metres de façana, 3dormitoris, 1 bany, terrassa,garatge, porxo, jardí. Opcionalcaseta de convidats. 144.243 E.Centric. Tel. 661 427 008.

Partcular ven local de 100 m2.Més de 100 m2. de terrassaadequat per a qualsevol negoci ala Plaça d'Orson Wells de Ciutat.110.000€. Tel. 971 770 099.

Colònia de Sant Jordi. Venc tallernàutic 360 m2. Amb vivenda de80 m2. Tel. 658 846 065.

Binissalem. Ven casa duesalturas, dos dormitoris, cuinaamoblada, bany, porxo, terrassa,portassa i páti. 144.420 E. Tel.661 427 008.

Binissalem. Traspàs bar al carrerdel Fang, completament equipat ipantalla de cine amb tot l'equipde projecció. Tel. 667 516 011 -600 443 924.

SERVEISPROFESSIONALS

Leo Casanova. Tarot, massatgescuratius, medicina natural. Mar-qués de la Fontsanta,6-2. Cita prè-via. 670 067 314

Duet de cançons en català s'ofe-reix per tocar arreu dels PPCC, Bús-tia Postal 223 de Torredembarra.El Tarragonès, 43830 jttp://paisos-catalans.orgll tres.

Amb acompanyament musical,soprano mallorquina, canta a lesvostres noces, noces de plata,comunions... Tel. 971 121 123.

Comunions, festes. Gran especta-cle de pallassos en català. Tel. 677898 462.

Comunions, festes. Gran especta-cle de Magia en català. Tel. 658117262.

PERSONALS

Als Països Catalans es fa molt bonamúsica, pero, en especial la quesurt de Mallorca a càrrec d'enTomeu Penya. Independentistes: sisommieu en una nació lliure, plenade música catalana i vibracions nos-tres, escriviu-me: Francesc Bujet.Passeig del Migdia,32-2-3-17200Palafrugell.

Cercam gent entre els 18 i els 45anys per excursions, sortides etc.Abstenir-se els qui vagin de malafe. Bústia postal 1792-07080 Ciu-tat.

Capritxós, especial, diferent i atrac-tiu jove de 30 anys, cerca donaintelligent que vulgui companyia,carícies, massatges i sexe durantles sayas estades al Principat. Tel.907 843 901

Naturalesa, el mar, la muntanya,un café... si ets dona atractiva i diver-tida t'he de conèixer urgentment.Bústia postal 1174-07080 Ciutat deMallorca.

Noi de 24 anys, independentista iromàntic, coneixeria noia de simi-lar edat, soltera de Girona per sor-tit a cinema i platja. Caries Llove-res.Rocacorba,15 Vilablareix 17180

Cerc femella per festejar fins al 40anys. Oscar Pujol. Blanquerna,5807010 Ciutat de Mallorca.

Coneixeriá seixantina enamoradade Mallorca i les seves coses. Tel.657 012 568.

COMUNICATS

El Consell Nacional Català ofereixdiversos llibres a tot aquell que elsdemani, al voltant dels drets i histò-ria de la comuna patria catalana.Bústia postal 15.071 de Barcelona080080

Si voleu rebre informació sobre lesJoventuts d'Esquerra Republicana,i rebre els nostres butlletins, escri-viu a: JERC, Santiago Russin-yo1,1.Átic 07012 Ciutat de Mallor-ca.

Acció Cultural del país Valencia ésa Internet. ACPV@.servicom.es

Subscripció gratis a cómics encatalà per a nins de 6 a 10 anys.El llaüt de Xàbia. Bústia postal 53Xàbia 03730. Patrocinat per l'A-juntament de Xàbia.

Cursos gratuïts de Ilengua andalu-sa. Llengua (Ensenniansa a distan-cia de'l a YenwaAndalussa) P. PedroRomana, 1-4-2 —14007 Còrdova.

Lluita, la revista de l'independen-tisme valencia és a Internet.http://www.estelnet.comfilluita

Si voleu afiliar-vos a sindicats nacio-nals catalans: C.S.0 *934 411 188

Si vols rebre l'Euskararen Berripa-pera (en foraster) gratuïtamentescriviu a: Hitzkunta Politikaroko.Wellingtongo Dukea,2- 01020 Vic-toria Gasteiz.

A tots els valencians que vulguincontribuir a la reconstrucció nacio-nal del País valencia, l'associaciócívica Tirant lo Blanc us espera. Sónels nacionalistas valencians. 963879 408

El Call, la revista deis jueus delsPaïsos catalans és a internet.http:/www.fortunecity.com/victo-rian/coldwater/252.

Escaiola, figures de tota classe: nai-xements, angelets... Som artesa,preus sense competéncia, ofertesperiòdiques. Em trobareu a les prin-cipals fires de Mallorca tota, i al tel.971 294 444.

Ja ha sortit el número 5 de la revis-ta de música popular i tradicional"La Canya". Podeu demanar-la ala Bústia Postal 696 d'Alacant 03080(Catalunya Sud) Tel. 963 485 517.

Des de l'Arxiu de Documentació iPropaganda Política-ADP estamfent un gran fons documental de lapropaganda editada pels partitspolítics, sindicats i movimentssocials. Si teniu per casa adhesius,calendaris de butxaca, targetes rei-vindicatives...que no les faceu ser-vir ens les podeu fer arribar a: ADPAp. de Correus n 2 1.10607080 Ciu-tat de Mallorca. Correu elec.:adp@mallorcaweb.net Disposamd'un fons de material repetit per inter-

BORSA DELMOTOR

Si vol un cotxe nou de la nostragamma, vengui i en parlarem.Agéncia oficial Renault. 971 413867 Son Ferriol.

Venc ciclomotor Mobilette Rural,primera mà, 5 anys. 390 euros.Tel. 655 417 727. Joan, sa Pobla,

VENDES

Venc taula de cuina 80 x 80 i 4 cadi-res, tot de fusta del nord a estre-nar, 290 €. Tel. 661 872 342.

Particular ven estudi/apartament 35m2. a Cala Pi amb perfecta estat amoblat. Zona tranquil. la, aparcamenti jardí comunitari. Comunitat petitai viestes a la mar. Poca despesa.Tel. 669 212 404

Tota persona al món ve,Amb esperit de lluitar,Un te fe en so pintar,S'altre vol ser enginyer.Llavors un altre mos ve,De fer una casa nova,Això a ell el consola,Tenir lo que ha menester.

Un cas aquí contaré,Que a mi me va passar,Tenc fmca de bon conrar,Ple de figuera i ameffierUna casa hi vaig fer,Per poder-la disfrutarSa idea me pegà,Fer-hi instal.lació,per disposar de claror,per qualque nit quedar allá.

Un motor vaig instal.lar,Per fer corrent i treure aigua,El meu cap molt vigilava,Perquè res pogués fallanTambé sa placa solar,Dalt teulada posaria,De tot m'asseguraria,Per jo gust poder passar.

Anava de cap allá,Cada dia de matí,Per tranquil•litat tenir,Tampoc ningú molestar.Un paren d'anys van passar,I jo molt en disfrutava,Assegut baix sa porxada,Observant s'ametllerar,Ses figueres contemplar,Ses flors i ses agostenques,Tardanes i primerenques,De que em podia queixar?.

Un bon dia dematí,Quan allá vaig arribar,De fet me vaig espantar,De trobar lliure camí,Un cotxe va haver-hi,

Molt atracat a la casa,El meu cotxo allá aturava,Demanant: qui hi ha aquí ?.

Dos homes varen sortir,Escapats de dins sa casa,Ben armats amb una barra,Cap a mi, varen venir.Sense cap paraula dir,S'hem varen enrevoltar,Se posaren a pegar,I molt me feien patir.

Desmaiat de tant de cops,Vaig perdre es coneixement,Sa sang tenia present,Pel meu cos a molts de llocs.Jo era un home mort,Allá en terra estirat,De noranta anys carregat,Defensar-te, tu no pots.

No se es temps que estaria,Allá en terra estirat,Després de molt mal passat,S'enteniment tomaria.Molta pena passaria,Per jo poder-me aixecar,Molta de sang me banyà,Els calçons i sa camisa.

Així com jo vaig poder,Vaig entrar a dins sa casa,Es motor allá mancava,S'element per llum fer-ne.Això va alarmar-me,Observant gran perjudici,Amb això no hi ha justíci',Que vulgui defensar-te.

I sort que jo vaig poder,En es meu cotxe arribar,Allá vaig poder pujar,Cap en es poble dur-me.Malgrat tant cops pegar-me,Cap os del cos no em romprien,

Això molt m'afavorien,Pel bon metge curar-me.

No puc dir de quina raça,Serien aquells malvats,Havent n'hi tants de mesclats,Que ja mos vessa sa tassa.Cap mallorquí no pensava,En sa tant grossa invasió,Que gent de altra nació,Ves aquí tan grossa vasa.

Record quan deu anys tenia,M'ho contaven els padrins,Un temps amb els algesins,Moka de lluita hi havia.Per poder robar venien,Dones, roba i doblers,A ses penyes escopeters,Allá los vigilarien.

Ara, per necessitat,Venen tranquils a ca nostra,Aquí molt be ell s'hi troba,Perquè és molt ben tractat.Això és el resultat,Que es fill del mallorquí,Son pare el protegí,I carrera li ha dat.

Ses arrels ells van sembrant,Els islamistes aquí,Mallorca van posseir,Podem dir uns tres cents anys.Ara tots els seus afanys,És tomar aconseguir-ho,Son imperi engrandir-loDel món en tenen tres parts.

A on está l'ideal,Que te tot el mallorquí?Només en so divertir,Acumular capital!Enganyar-se cada qual,En política esguerradaDe fer promeses no es cansa,Duent control general.

Un caramull de partits,Proliferen dins Mallorca,No donen el braç a tòrcer,perquè hi veuen gran profitsde mel se banyen els dits,els guate anys de comandar,cap de ells mai no patirà,perquè n'ha tret bons profits.

Coses que passenavuiCliment Garau de LlucmajorTel. 971 665 336

15 D'AGOST DEL 2002 23

Els versos melangiosos den'Ornar Khayyam

(1052 ~1124)IX.

El dematí ha duit mil roses, i et demanes:

S, però on viu la rosa de l'ahir?

I aquest primer mes d'estiu du la rosa,

la que arrabassaren Jamshid i Kaikobad.

VIII

Ja sigui a Naishipur o a Babilónia,

si la copa rebosa dolçament o amargament

el vi de la vida segueix escurrint-se gota a gota

i les fulles de la vida caiguent una a una.

IV

Ara el nou any reviu antics desitjos,

l'anima pensativa se retira a la solitud,

on la blanca ma de Moix, a la branca

brota, i Jesús sospira des del seu creixement.

Omar Khayyam nascut a Naishapur, a la provínciairaniana de Khorasan,a1Nord-Est del país es sens dubteuns dels autors més universals de la història de Pèrsia.La seva obra principal el «Rubaiyat» és un conjunt demúltiples quartets poètics, coneguts pel seu to filosó-fic-melangigs, la bellesa del llenguatge i de les sevesfigures literàries. Fou astrònom, autor de diverses obrescientífiques, com son famós «Tractat d' Álgebra»... Laliteratura de l' época de Khayyam era abans de tot cor-tesana, ja que el poeta estava protegit pel príncep.

La poesia de Khayyam pertany al corrent de poesiamística i didáctica que denúncia la vida artificial de lescorts y la hipocresia del clergue musulmà i sorgia coma contestació a l'anterior que no feia més que alabarals estaments socials més privilegiats.

La poesia de Khayyam criticaria la vanitat de la vidallicenciosa i donaria el missatge de que només hi hauna vida i hem de viure-la el millor possible, l'idea del«Carpe Diem», o aprofitament del temps present sor-geix contínuament.

ommavam o tj I HA VALancIANA

out al grayhrg11,11 SMEN MIMO MI MI MOR MORO MOR AMO ~O MMIN NOWR ~O WOMP 1~ 4101 wmo wown lawl lue mal ww *141 ./11/1 **** *411 -11/410 WW11 <11111 4**4 411 1,

Posarem a bullir mitja dotzena d'ous durant cinc minuts; després, els posarem en aigua freda per poder-los pelar.Amb oli o mantega de vaca fregirem dotze llesques de pa de casa d'un centímetre de gruix, i lesCollocarem en una plátera refractària. Tallarem els ous pel mig i en collocarem un damunt de cada llesca de pa.En una cassola fondrem 50 gr. de mantega de vaca i sofregirem ràpidament dues cullerades de farina; s'hi afegirà tot seguit ungot de liet calenta, sal, nou moscada i 100 gr. de formatge gruyère ratllat; ho remenarem bé i hi afegirem, ja fora del foc, dosrovells d'ou. En estar aquesta salsa ja refredada, batrem a punt de bescuit les ciares sobreres i cobrirem amb la salsa i les cia-res batudes els ous de la plátera, escamparem per damunt un poc de formatge de Gruyère ratllat i ho ficarem al forn, fins queestiga un poc gratinat.

batut arnb gtccabtx pártignt6MIME 1111111 11111111 MI MIME EMIR ENNO MI MI MI MI EMIR MI1 MI MI CM 111111 MI. MIME Mi MI OSO OZWN CM Mi 01~ IIMM IddlO WIMMI Me ME 1~ MI IIMM

Esmicolarem un pimentó de conserva i escabetx de besuc i julivert ben picat. Batrem els ous i formarem una mena de coca quefregirem en una paella per daurar-la per ambdós bandes. També es pot fer en forma de pastissets individuals, posant una culle-rada d'ou batut en la paella i, en quallar-se un poc, afegir-hi una cullerada del pimento i l'escabetx. Es doblará amb l'espàtula ies col-locará en plats.

1'102'1124 15 D'AGOST DEL 2002

Pere Felip, Andreu Salom, Ricard Colom,Camí de les Pedreres, 30. Bústia Postal, 350 - 17080 Girona. • Delegació al Pais

1°7tnztg1 n.Sle Pasos Catalans • Editor i director: Mateu Joan i Florit • Collaboradors: Josep Serra, Joan Cabot, Manel Frau, loan A. Estades, Miguel Ángel Rodríguez,Climent Garau, Miguel López, Marina Ferrà, Quim Gibert, Miguel Alemany, Llorenç Prats • DepOsit Legal: PM 473-80 • Maquetació i impresió: OMNI • Publicitat i subscripcions:124. 07600 s'Arenal de Mallorca • Tels. 971 26 50 05 - 657 012 568 • Fax: 971 269 941 • Corren electrònic: focifum(&teleline.es • Iklegació al Principat: Quim Gibert, Bústia Postal

Fa 4 anys que na Manta Panelles de Ciutat va obrir l'Estética Mona Lisa al carrerde na Penyal de Cala Millor. Lleva taques, arrugues, boses deis ulls, tractamentsper amagrir-se... Té alió més modern en aparells per fer aquestes feines. Tel. 971587 143

Fa mig any que na Carme Cánavesregenta al Bar Pizpaz a. Garrar JoanCervera de Cala Millor. Tel. 971 562133

Fa 3 anys que na Maria del Carme Dieza qui veiem amb el seu fill Cristian, vaobrir el taller Slic Car de música per acotxes a Cala Millor. Tel. 971 587 436

Fa 3 anys que na Maria Mesquida ésl'encarregada del la Peixateria CalaMillor al carrer Joan Cervera del Poble.Tel. 971 587 757

Fa 9 anys que na Cristina Aguilar a queveiem amb sa filla Paula, va obrir la boti-ga Cristina Foto Tenda al carrer de JoanCervera de Cala Millor. Tel. 971 585103

Fa 2 anys que en Josep Núñez va obrirla botiga Solo Motos al carrerJoan Cer-vera de Cala Millor. Ven motos de terrai motos d'aigua. Tel. 971 562 218

Fa mig any que na Maria Antónia Roigha obert consulta de Fisioterapia al carrerJoan Cervera de Cala Millor. Fa trac-taments al reuma, cervicals, drenatgeslimfàtics, etc. Tel. 071 587 771

Fa 21 anys que n'Antoni Sánchez vaobrir l'empresa Grues Autosangar alcarrer de son Corb de Cala Millor. Tesucursal a Manacor, al costat de l'hipò-drom. Tel. 971 813 377

Fa 23 anys que la Família Campins-Reus va obrir l'Auto Escala Campins-Reus al carrer Joan Cervera de CalaMillor. Tenen sucursal a Son Cervera ia Manacor. Tel. 971 586 669

fa 20 anys que na Maria MagdalenaFerragut regenta l'Hostal Mon Bijou aCala Millor. Te 38 Ilits. Al seu restau-rant obert a tot el públic s'hi serveis elpeix i la carn fresca. Tel. 971 813 464

Valencia: Ricard Colom, Bústia Postal 1022-12005, Castelló. • La nostra web: paisoscatalans.org/estel

CAL A BON A

Fa 6 anys que en Jaume Vidal regen-ta el Bar es Far al Port de Cala Bona.

Fa 5 anys que en Miguel Melis regen-ta el Restaurant Meliá a Cala Bona. Unlloc on se menja a la carta per una mit-jana de 7€. Tel. 971 813 664

Fa 34 anys que en Miguel Vinyesregenta la botiga de lloguer de cotxesTour Auto a Cala Bona. Tel. 971 585047

Ompliu aquesta tarja i enviau-la alApartat de Correus 124

07600 s'Arenal de Mallorca

';-54`1705M1 ialotnais upa4t

Ilw2511

-

1j11,2; . ,

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

Nom

Adreça C.P.

Població C.I.F. Tel

M'interessa una subscripció

ANUAL 35 €

Rebut domiciliat a un banc o caixa

Banc/Caixa Adreça Núm. entitat Núm. sucursal Compte núm

Firma