20 de juny de 2014 l’exconsolat de dinamarca serà2 l’independent 20 de juny de 2014 editorial...

núm

. 53

5

20 de juny de 2014

ISSN - 1695-4793

7El Districte admet només un error en el pla de motos

9Gràcia recupera ‘La Passió’ amb la unió de sis grups teatrals

SUPLEMENT

Retrat del projecte barcelonaSkyline

La Unió Internacional d’Arquitectes arbitrarà el procés participatiu del PGM de VallcarcaL’entitat, també amb Arquitectes sense Fronteres, activarà aquest juliol el procés participatiu p. 7

Mar Badal

L’exConsolat de Dinamarca serà un equipament municipal el 2015

La Diputació accepta la cessió d’ús a l’Ajuntament i s’inicia l’estudi arquitectònic i el buidatge pàg. 7

Sergi Periche

Cedida

A.B.

2

20 de juny de 2014l’independent

editorial cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

diSTricTE vS. PaElla grogaEl passat dissabte 14 de juny es va organitzar a la Plaça Joanic una paella popular per presentar la Xarxa Groga de Gràcia i per de-fensar l’escola pública, catalana, laica i inclusiva. L’Assemblea Gro-ga de Gràcia va demanar permís per fer-ho a la Plaça del Diamant, cosa que es va negar sense cap explicació convincent. Quan es va demanar l’ús d’electricitat, el districte va respondre que cos-taria entre 1.000 i 2.000 euros. Finalment, el mateix dia de l’ac-te, no arriba la tarima que ens van prometre que ens deixarien. Amb urgència, l’Ateneu la Barra-queta ens va deixar una. També la Torna i els Tres Lliris ens han ajudat amb logística per poder fer l’acte. El bar Verema i Collita van ser molt amables de deixar-nos l’electricitat. Amb aquesta actitud, l’únic que fa el districte és posar en evi-dència el seu esperit anti-de-mocràtic. Són els ateneus i els espais de trobada els que al final

La Xarxa de Dones per la Salut va celebrar el 28 de maig el Dia Internacional de la Salut de les Dones, amb un acte que va definir un front comú en contra de l’aprova-ció de l’Avantprojecte de la Ley Orgànica para la protec-ción de la vida del concebido y de los derechos de la mujer embarazada, del govern del PP. Aquest acte, ha marcat un abans i un després, perquè va permetre traslladar al Govern de Catalunya el rebuig frontal de la societat civil, la societat científica i representants polítics davant de la possible aprovació d’aquesta llei. Es van aconseguir compro-misos imprescindibles que s’hauran d’assumir des del departament de Salut i, a la vegada, va ser el punt de partida per establir ponts de diàleg i sinergies, que ara són imprescindibles, entre el món sanitari, el moviment feminis-ta i les institucions i represen-tants polítiques per tal de fer front a una ofensiva moralista i irresponsable que torna a posar en joc els drets, la salut i la vida de les dones. Perquè les lleis han de garantir drets i no abolir-los, perquè les lleis han de protegir a les perso-nes i no posar en risc la seva vida; volem dret a decidir, dret a decidir-ho tot.

És una d’aquelles històries que són llargues però que es resolen bé, la de l’exConsolat de Dinamarca, el casalot que hi ha a tocar del pont de Vallcarca, a la plaça Mons, a cavall dels barris del Coll i de Vallcarca, i que s’acaba ara amb l’acord de cessió d’ús de la Diputació a l’Ajuntament perquè hi faci un equipament municipal en una zona necessitada de referents de trovada cívi-ca. Des que se’n van anar els danesos ha hagut de pasar gairebé un segle, i la tossuderia de la parella Junyer-Canals, que van fer la donació en vida a aquella Diputació que s’anava buidant de poder a finals dels setanta en benefici de la també esquifida Generalitat de Josep Tarradellas.

Quan ara fa dos anys el Grup d’Estudis Coll-Vallcarca va re-cordar que aquell casalot estava criant pols des de la mort de la vídua Canals, que havia fet feina en els seus últims anys creant un centre d’investigació i, més simbòlicament, cedint a l’ERC de Josep-Lluís Carod-Rovira un quadre de Companys que ara té una còpia al MoMA, el rum-rum va començar a baixar per la riera de Vallcarca sumant fins a 30 entitats fins que a l’Ajuntament els republicans van agafar la proposta i l’equip de govern de

CiU va engegar el diàleg amb la Diputació de Barcelona.La veritat és que a la Diputació, que només feia servir l’espai com a magatzem i el jardí perquè s’hi passegessin les mosques, li era ben bé igual mantenir aquella propietat, perquè ja en tenia altres a Vallvidrera, per exemple, on de tant en tant s’hi celebren actes i trobades rellevants. Al Consolat ningú hi feia res i això s’ha traduït ara en el fet que el barri del Coll podrà gaudir a mig termini, segurament en el primer tram del mandat que ve, d’una porta d’entrada al barri molt més agradable que ara. Hi ha la proposta de fer-hi el Museu del Còmic o la seu del grup d’estudis, però segur que hi haurà espai per tot això i molt més. No estem parlant tampoc d’una competència oberta cap al centre cívic del Coll del carrer Aldea, però sí que és cert que, a mig camí entre Vallcarca i el Coll, el futur equipament serà un alleujament cultural entre tanta pedra i (encara) destrucció en una zona assedegada de bones notícies.

Fa dies, almenys des del cap de setmana, que la plaça Gal·la Placídia torna a ser dels veïns. Feia anys que no passava. Les obres han estat llargues, però ja tenim una plaça nova, amb taules de ping-pong, amb més espai per passejar (poca gent recorda que el vial lateral que pujava de Riera de Sant Mi-quel ja no es va reobrir des que el mercat provisional de la Llibertat es va desmuntar). Fa dies que la plaça està acabada... però la inauguració oficial no es farà fins al 28 de juny. Agenda. Polítics... I el pitjor és que algun mitjà s’esperarà a parlar-ne a aquell dia i a la nota de premsa.

Dones i salut

La bella història del Consolat

A la Diputació li era ben bé igual cedir un espai

que només preveia utilitzar com a magatzem

El futur equipament serà un alleujament cultural

en una zona assedegada de bones notícies

opinió

Conxa Garcia

mostren el seu suport a iniciati-ves dels veïns i veïnes. Cada cop més, la gent ens hem d’espavilar per autogestionar-nos o bé per pressionar amb més força al po-der i aconseguir el que volem. És l’únic llenguatge que entenen.

daniel Margarit

aPologia dEl Balconing a Tv3La marca de la beguda d’aigua amb gas PERRIER fa apologia del balconing en el seu anunci que es pot veure per TV3. Demano que es retiri l’anunci ja que el bal-coning ha provocat ferits i morts entre els turistes que venen a Catalunya i es tiren des del bal-có de l’hotel fins a la piscina del mateix hotel (hi ha hagut molts accidents a Lloret de Mar, Salou, Palma de Mallorca i en molts al-tres llocs) tot imitant l’anunci de Perrier que es pot veure per TV3.

antoni Ballester


3

opinió

el bloc

El PP de Tarragona reclama un cens d’indigents per expulsar-los de la ciutat perquè “la majoria formen part de màfies organitzades”. L’objectiu és evitar que els veïns “no puguin entrar a un caixer, als comerços o siguin molestats pel carrer”. Com diu l’Evas, el filòsof del punk, a La solución final, “dan mala fama a nuestra ciudad y la gente adinerada ya no vendrá a gastar”. Davant d’aquesta nova demostració de conviccions democràti-ques dels populars, voldria reproduir el llistat que ha fet públic aquesta setmana La Directa de grans empre-ses catalanes que sumen més de dues-centes filials a paradisos fiscals. Abertis, Banc Sabadell, Cirsa, Mango o Roca són algunes de les companyies que es dediquen a evadir impostos en una pràctica que malauradament encara és legal. En un con-text de crisi com l’actual, fóra bo recordar que el 22% dels impostos provenen de les famílies per només un irrisori 3,5% de les grans empreses i un1% de les grans fortunes. Sense aquesta evasió, no s’hauria de fer cap retalla-da, independentment de si fóssim un Estat i no patíssim un espoli fiscal evident. Qui canviarà les regles del joc?

Xavi Tedó

La solució final

què en penseu...

Si tens la cura d’habilitar els espais tenint en compte tots els elements de la via -vianants, ve-hicles, cotxets, etc- de forma que les motos convisquin sense pro-blemes, trobo que és una molt bona mesura. Pitjor és aparcar atravessades a la vorera.

Trobo que està molt bé, i més si aquests aparcaments són gratuïts. Em molesten molt més els cotxes que es paren sobre les voreres que les motos. Considero que ben regulat, això només beneficia la mobilitat.

En un principi em sembla bé aquest pla de motos que aplica el Districte a la Vila; crec que el que s’ha fet és regularitzar una pràctica que els usuaris de motos feien des de fa temps.

Veig bé aquesta mesura perquè hi ha un nombre molt alt de motos i han d’haver-hi aparcaments ben senyalitzats, i dubto que en els carrers habilitats molestin. Passa el mateix amb les bicis; també hauria d’haver-hi més aparca-ments per bicicletes.

SErgio caraSaResponsable d’imensajeros.com

adrià rodllibreter

richard dE Silvacomerciant

francESc francomembre del Taller d’Història

... dels aparca-ments de motos als carrers estrets?

per Silvia Manzanera

opinió Esplai Matinada-Pòrtics

L’Esplai Matinada-pòrtics busca local per al curs que veL’estiu s’apropa, el curs acaba. Com cada any, a l’esplai Matina-da-Pòrtics és hora de fer balanç i capficar-se de ple en els pre-paratius dels campaments d’es-tiu. Aquest any, però, hi haurem d’afegir una nova tasca: trobar un local. El curs 2013-2014 ha estat marcat per la decisió de la direcció de l’escola Reina Violant, el mes de març, de rescindir el conveni de cessió d’espais, mit-jançant el qual l’esplai Matinada-Pòrtics portava dotze anys fent ús de les instal·lacions de l’escola.L’esplai Matinada-Pòrtics és una entitat de lleure educatiu que porta més de trenta-sis anys a Gràcia. Durant aquest temps, hem fet ús de múltiples locals però fins avui encara no hem trobat una seu definitiva. Actual-ment, els 120 infants i joves i els més de 30 monitors i monitores voluntaris ens trobem sense un espai fix on iniciar el curs vinent. Quan els infants ens pregunten perquè han de fer esplai a les pla-ces del barri els dissabtes a la tar-da (les places sempre són un bon espai per fer-hi activitats, però no trobem viable fer-ho sota la pluja i a l’hivern), se’n deriva una refle-xió que ens agradaria compartir:En primer lloc, vivim en un bar-ri on, per motius que mereixen un debat més profund, el preu dels lloguers ha pujat exponen-cialment els últims anys. Con-seqüentment, això fa que una

Cedida

entitat sense ànim de lucre que es sosté principalment per les quotes d’inscripció de les famílies i el tre-ball voluntari dels monitors/es, no pugui fer front a les despeses que suposa el manteniment d’un llo-guer a la zona. Per sort, ens trobem en un barri on la riquesa associativa i el potent teixit d’entitats que duen a terme tasques socials i culturals és un tret d’identitat; de fet, és aquesta xarxa la que ha permès que molts esplais i caus hagin pogut trobar un lloc en les entitats històriques de la Vi-la, ja sigui fent ús d’alguns espais, o entrant a formar-ne part. A més, Gràcia consta d’una gran quantitat d’equipaments municipals, escoles,

centres cívics, etc. Tenint en comp-te exemples com el de l’escola Rius i Taulet, fortament “explotada” en horari extraescolar, no trobem des-cabellat pensar que un esplai pot tenir cabuda en algun dels molts espais del barri que ja existeixen, o que es troben de camí, referint-nos aquí al projecte de la comissaria de Nil Fabra (L’Independent, 6 de juny). En aquest sentit, el curs que ve fem un petit pas endavant amb l’esplai Espurna, ja que estem ne-gociant amb el Districte la cessió d’un espai al carrer Jaén. Finalment, deixarem de tenir material literal-ment escampat pel barri o a casa de famílies i els monitors/es tin-drem un lloc de trobada on poder

L’educació en el lleure és una experiència vital i una eina claus per a la

formació d’infants i joves

organitzar les tasques de l’esplai. Tot i així, la recerca continua, ja que seguim sense un espai fix on acollir el centenar d’infants que vénen els dissabtes a la tarda. En aquest punt, no és inoportú pensar que optimitzar l’ús d’al-gun dels espais de la Vila podria ser una via de solució a la proble-màtica. L’experiència, però, ens ha ensenyat que trobar un local pot arribar a ser una tasca ben complicada. Al llarg dels anys ens hem topat amb barreres ad-ministratives com la llei d’auto-nomia de centres educatius, que permet que l’ús (o desús) de les escoles públiques en horari de cap de setmana sigui decisió ex-clusiva de la direcció del centre. Ara mateix es fa difícil pensar que una entitat com l’Esplai Ma-tinada-Pòrtics pugui trobar un espai en condicions a Gràcia sen-se dependre de la voluntat i el suport de tercers. Malgrat tot, se-guim amb més energia que mai i comptem amb el suport de les noranta famílies que conformen l’esplai. L’educació en el lleure és una experiència vital carregada de sentit i una eina clau per a la formació d’infants i joves. El re-coneixement de la tasca de les entitats de lleure educatiu és el que permetrà que aquestes pu-guin superar els entrebancs. No-saltres també som part del patri-moni valuós del barri. Cap esplai sense local!

equip

la Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’ho-nor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. director de l’indepen-dent: Albert Balanzà. redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Te-dó. redacció: Laura Aragó, Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Lluent, Patricia Monge,

Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Pau Garcia, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbo-

na. fotografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Frei-xenet (692 601 263). imprimeix: Indugraf Offset, S.A.dipòsit legal: B-32.478-00

distribució controlada per Pgd

4


la setmana

Hola a tothom i totdon. En el moment d’escriure aquesta columna de reputada reputació, servidor, i també vostè amic lector, encara som súbdits de Joan Carles I. En el moment de llegir vostè aquesta columna de reputació reputada, amic lector, el més probable és que vostè ja sigui súbdit de Felip VI.Fet aquest apunt que segurament li haurà passat per alt perquè de ben segur que gairebé cap TV se n’haurà fet ressò, només un petit recordatori: el nou Rei d’Espanya, Felip VI, fou coronat un 19 de juny de 2014. Justament 300 anys abans, també un 19 de juny de 1714, el seu avantpassat, Felip V tenia el gest d’ordenar incendiar la vila de Xàtiva, ciutat que li va plantar cara durant la guerra de successió. No res, un detallet perquè no perdem el nord, ara que sembla que el sud el tenim més que cardat...Però bé, dit això, el cert és que avui la intencio d’un servidor era parlar d’un altre tema: les entrades. No, no pas entrades capil.lars o de teatre. Sinó d’entrades físiques. Faci’s, amic lector, la següent

reflexió en veu baixa (no fos cas que la faci en veu alta i el senyor que té al costat el prengui per beneitó): Quina és l’entrada més bonica a la plaça del Sol? considera que n’hi ha una de més espectacular que una altra? o totes són cutres

per igual? I la plaça Joanic? Quina façana és la més lletja? O encara més enllà: Quina és l’entrada més deixada de Barcelona? La Glamo-rosa Meridiana entrant pel costat del Besòs? l’Esplendorosa Gran Via venint pel Maresme o pel Llobregat? La Upper Diagonal? segu-rament cadascú tindrà el seu fotograma sobre el racó més lleig. I possiblement els visitants i guiris variats que entren a Barcelona en cotxe o bus per alguna d’aquestes entrades deu pensar: “collons, i això és la famosa ciutat de Gaudi i la Sangria? Que lleig, me’n torno a casa”. Tot i que segurament a casa seva el glamour deu ser sem-blant, i acaben tots ciutats endins, ansiosos per tirar fotos, comprar barrets mexicans, o celebrar animosos comiats de soltera amb fal·lus elàstics enganxats al front. Però res, res, res, cap, cap, cap entrada, per descuidada que sigui, superarà, de ben segur, la gran cutrada que suposen les instal-lacions de l’aeroport del Prat per connectar la terminal vella amb l’estació de Renfe. La coneixeu oi? és aquell tub elevat entre la T2 i l’estació de tren, amb colors blanc i vermell, amb el terra de goma desgastat, les parets amb vidres sarnosos, florescents que cauen a trossos, antigues cintes transportadores que ara son un simple cor-redor per anar a peu, i tot plegat amb un aspecte deixat per dins que només és comparable a l’aspecte deixat per fora. Total, una gran, gran, benvinguda als amics turistes que un cop emmirallats amb la nova T1, veuen de ben seguit la segona realitat del país: instal.lacions vetustes (que es podrien posar al dia amb quatre du-ros) per a un servei ferroviari realment insuficient en hores punta: 2 tristos trens per hora. Feta la crítica. Bon Sant Joan a tothom. No trenqueu florescents amb els petards.

*Usuari ferroviari des de 1973

Grans racons del segle XXI

Tristam*

opinió

Cap entrada superarà la gran cutrada que és el tub elevat entre la T2 i l’estació de tren a l’aeroport del Prat

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

opinió Jordi Oriola, realitzador audiovisual

Dissoldre la Brimo (2a part)dialogant amb gent que tira pe-dres a la policia, els he pregun-tat: “¿Si un policia antiavalots s’ajupís davant vostre a recollir alguna cosa i li caigués el casc, deixant el seu cap al descobert, aprofitaríeu l’oportunitat per colpejar-lo amb una pedra o pal i ferir-lo greument o matar-lo?” La cara de sorpresa per la pregunta no deixava lloc a dubtes: Tiren pedres a la policia, precisament perquè creuen que no els faran mal com a una manera d’“ex-pressar” rebuig al que represen-ten. I quan em defensaven que calia enfrontar-se a la policia, els preguntava: “I fins a on estaríeu disposats a arribar i què creieu que aconseguiríeu? Aniríeu pu-jant el nivell fins a matar com feia ETA?” I també llavors se’ls desen-caixava la boca. No són violents, simplement volen escenificar de la manera més grandiloqüent el seu descontentament però, ex-cepte casos clínics puntuals, són gent amb bons valors, que de-sitgen millorar el món i no volen fer mal de veritat. Aleshores, en aquest marc d’anà-lisis: ¿Per què hem de gastar tants i tants diners per mantenir un cos que només serveix com a boc expiatori en unes escenifica-cions de la mala llet social? És un d’aquells casos en que la pretesa solució ha perdut de vista el pro-blema pel que va ser creat i ja no l’arregla sinó tot el contrari, però ningú sembla adonar-se’n... Per tant, proposem que, en la nova Catalunya, la policia fos present en les manifestacions, de forma tranquil·la i confiada, en forma de parelles de Mossos, a l’estil bobbies anglesos. Més discrets, menys intimidadors, més “vul-nerables” (o tan vulnerables com els manifestants), més propers...

Arxiu

preparats per a donar solució a petits conflictes entre la ciutada-nia. Però la mà tornarà a demanar d’interevenir: “Però sense antiava-lots, llavors la ràbia que dius faria cremar containers, bancs, etc... i aquests bobbies no ho podrien impedir!”. I llavors arribem al cap del carrer de la qüestió... Per què la gent està enfadada? Podem fer al-guna cosa perquè la gent no tingui aquest malestar interior? En la ma-joria de casos sí! I els polítics que tant s’estripen les vestidures són en gran part el problema. No de la crisis en si, sinó de la gestió de la crisis. A qui li donen prioritat? Qui tenen en compte i qui no? Per què ajuden els bancs sense condici-ons? Per què redueixen els impos-tos als rics (un 20% des de la trans-ició fins ara!). Per què generen les condicions per a la corrupció i de-fraudació a hisenda? ¿Podem som-

niar una societat catalana on la gestió pública no generi ràbia? Conviure implica cert malestar, certs desacords, però si aquests es dirimeixin democràticament i no fraudulentament, el malestar no derivarà en ràbia. I en el cas concret de Can Vies, es pot som-niar una negociació sense impo-sicions? En la que s’accepti que era un equipament públic gesti-onat de manera diferent? D’una manera que també ha de tenir el seu lloc en una societat plu-ral? Simplement són lògiques polítiques diferents: la lògica institucional i la lògica de sobi-rania ciutadana i popular. I no és més democràtica ni legítima la institucional... El centre ocupat era orgull dels moviments soci-als i del barri i, durant 17 anys, havia fet possibles infinitat de reunions, festes, xerrades, con-ferències, etc... per la que havien passat milers de persones. Les que ara es solidaritzen i sorpre-nen a l’Ajuntament. Perquè en-derrocar tot un edifici és tan o més destructor que cremar un container.

Per què la gent està enfadada? Podem fer

alguna cosa perquè la gent no tingui aquest malestar?

Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)

per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació

Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

Subscriu-te! tuits

Xavier Barberà @xbarberam , primer secretari del PSCMe’n vaig a la Fira de l’Hospitalet, al #sonar2014 , un festival de música electrònica de referència europea

LaMadu @maduixetaWiliSe que em teniu enveja pq com estic a l’atur estic esmorzant veient la coronació de Felip VI

Martí Urgell @martiurgellA la #viladegracia no paren de sonar petards! #VivaChile !!!!

Maria Aran @margonaraVolem unes festes majors de la #viladegracia populars, auto-gestionades i sense presència policial. Pol absolució!

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]


5

6


políticaERC inicia la campanya de primàries amb avantatge d’Amorós sobre Bosch a GràciaEls dos candidats a l’alcaldia de Barcelona contrastaran propostes l’1 de juliol en un debat a la Vila

L’expresident de la federació de Barcelona d’ERC i ara diputat, Oriol Amorós, guanyador a Grà-cia de les eleccions internes que el 2008 el van dur a ser un dels homes forts de Jordi Portabella, iniciarà dimecres oficialment la campanya de les eleccions primàries per triar l’alcaldable a Barcelona amb un lleuger avantatge a la Vila en la recollida d’avals sobre el diputat al Con-grés i escriptor Alfred Bosch, que ha mobilitzat una part del vell aparell però també simpatitzants i amics, que tindran el mateix valor de vot que els militants.

Albert Balanzà

Esquerra afronta les eleccions in-ternes a priori més plàcides dels últims anys i, a més, a Gràcia, amb l’avantatge d’haver obtingut els millors resultats de Barcelona, amb un 27,8% dels vots, en les eleccions europees del 25 de maig. Amb aquest registre pre-vi, una part dels dirigents locals, com Alba Metge o Dolors Martí-nez, van impulsar un manifest a favor d’evitar el mínim o màxim desgast que suposa una elecció interna. No ha estat així. L’11 de juliol, divendres, amb el nou local d’ERC del carrer Tres Senyores 7 obert d’11.00 hores a 20.00 hores, militants, simpatitzants i amics

Xavi Tedó

El nou local que ha adquirit ERC a Tres Senyores

hauran de triar entre Oriol Amo-rós i Alfred Bosch. En el procés de recollida d’avals, hi ha militants que ja han triat, sobretot els que representen la direcció de l’agrupació local, i això ha permès interpretar a uns i altres que “guanyarà Amorós

però no per tant”. Ara mateix el número final d’avals recollits ser-virà per acabar de mesurar forces en una agrupació clau com la de Gràcia, que té 250 militants, i que amb l’Eixample representa el pinyol dels republicans.Bosch i Amorós ja han començat

aquesta setmana la precampanya pugant sobre programa i possi-bles pactes posteriors. En qual-sevol cas, per als militants locals que encara no s’hagin decidit, els dos candidats contrastaran la se-va oferta el pròxim 1 de juliol en un debat que se celebrarà a la seu d’una entitat històrica de la Vila que encara està per concretar.

Mobilització amb la Flama del CanigóLa Flama del Canigó arriba dilluns a Gràcia en una no-va mobilització sobiranista a plaça de la Vila a partir de les 18.00 hores, on per primera vegada hi participaran enti-tats com la Federació de Co-lles de Sant Medir, i s’hi afe-giran altres de clàssiques com Òmnium Cultural. La tradició, que es va recuperar a Gràcia ara fa cinc anys, es farà notar per places i carrers amb una cercavila darrere d’un carro tirat per dos cavalls que por-tarà la Flama des del centre de Barcelona fins a Gràcia. Sant Medir, en aquest sentit, agafa el relleu de Lluïsos, que es va encarregar de l’organització l’any passat.

breus

El Districte accepta fer el procés participatiu sobre el pla d’usos

El judici contra el Banc Expropiat serà el proper 2 de juliol

Condemna d’1 any de presó pel jove vinculat a les alternatives

La comissió d’Hàbitat Urbà ha acceptat aquest dijous amb els vots de CiU, PSC, ERC i a pro-posta d’ICV-EUiA suspendre les llicències d’obres que no qua-dren amb el vigent pla d’usos i sotmetre el nou a un procés de participació ciutadana amb pre-sència de la ciutadania i les enti-tats veïnals i socials.

Després de la compra del local del Banc Expropiat per part d’Antar-tic Vintage, que es dedica al ne-goci immobiliari, el jutge ha dic-tat una nova data de judici, que tindrà lloc el proper 2 de juliol. Anteriorment, Catalunya Caixa, fins ara propietària de l’immoble, ja havia retirat la denúncia dues vegades.

La justícia ha condemnat a 1 any de presó i 540 euros de multa en Pol, un dels organitzadors de les festes alternatives, per un delicte d’atemptat a l’autoritat, tot i que no hi ha cap testimoni que corro-bori la versió dels Mossos. Els fets es remunten a la matinada del 20 d’agost quan va ser detingut per la policia després del desallotja-ment de la plaça del Raspall.

Valls, que ha estat l’únic regidor per partida doble (1984-1987 i 1991-1995), viu allunyat de la mi-litància política del seu PSC, on paga quota, però té bona memò-ria i, quan parla en públic, mai es mossega la llengua. “Sempre he volgut fer les coses a temps i que s’entenguessin”. En el seu mandat es va comprar l’Artesà, es va fer el PERI (“si ara tenim l’Univers, és perquè es va fer un PERI”), es va

Xavier Valls, en un moment de l’acte

Quan el regidor tenia hora de visitabuscar espai per a l’Arxiu Històric i van arrencar els Foguerons. Però dimarts Valls havia de parlar de cultura popular a La Violeta i va confessar que cada any, per Festa Major, es feia una llista del que havia anat bé i malament. “Odiava les repeticions, i no suportava les havaneres”, explica, fins i tot ana-litzant el programa. Ara no entenc que es pugui debatre el canvi del dia del pregó. “El pregó té sentit

L’exregidor Valls recorda l’articulació del Districte i els seus dos mandats

Xavier Valls (Barcelona, 1948), emulant l’anècdota de Jordi Pujol i Lluís Prenafeta, va arribar al Districte el 1979 amb la regidora Mercè Sala, i va dir: “Mercè, el Districte ara mateix som tu i jo”. Es-tava tot per fer, i el regidor i els consellers tenien horari de visita obert. Ara no.

reportatge Albert Balanzà

si és un acte mediàtic”, apunta. Valls tenia una visió que el va dur a estrenar el Butlletí d’Informació Municipal, on hi havia els horaris

de visita del regidor i els conse-llers i, amb Sala, “ens feiem les cartes nosaltres”. “A ella ningú l’ha recordat”, es queixa.

A.B

88juny2014

Joves artesans opten per una producció sostenible

editorial

Gràcia amb la jornada europea de neteja

Valors en l’alça

Escoles i entitats de la Vila es van sumar el passat mes de maig al moviment Let’s Clean Up Europe, que aplega les iniciatives locals per tal d’animar i arribar al màxim nombre possible de ciutadans per conscienciar-los de la problemàtica de la brossa, causada per la producció insostenible o els patrons de consum

de la societat. La comissió ambiental de l’escola Virolai (a la foto) va explicar aquesta acció davant de la resta d’instituts assistents, una quarantena, en el marc de la trobada de cloenda de l’Agenda 21 Escolar el dia 3 de juny. I l’AMPA de l’escola Farigola també va organitzar un dia de neteja.

El projecte Kiruna se centra en la fabricació de mobiliari reciclat

Són joves i tot i que recuperen hàbits passats que s’han demostrat més sostenibles es diferencien de la passada generació pel seu alt nivell de compromís i sensibilitat ecolò-gica. I ara ho apliquen als projectes empresarials que posen en marxa, com ara el de la jove d’artesans de la fusta que van escollir la Vila per tirar endavant la seva proposta de mobiliari construït a partir de ma-terial reciclat. Sabem que aquesta és una idea que en d’altres països europeus fa temps que funciona, i ara que sembla que s’estableixen al-tres maneres de produir i consumir per aquestes terres, potser és una bona oportunitat per desenvolupar aquests tipus de projecte. Projectes que tenen en compte, en el seu funcionament, las relacions de pro-ximitat i col·laboració amb l’entorn, aplicant en el dia a dia una fi losofi a de fer més eco i responsable. Els seus protagonistes, entrevistats en aquest número, se sorprenien de la quantitat de brossa que els graciencs encara tiren als conte-nidors, malgrat ser una vila prou sensible amb els temes mediambi-entals. Precisament, en les darreres setmanes, i aprofi tant el Clean-Up Day europeu, diverses escoles del districte i entitats veïnals s’hi van sumar aquesta jornada que pretén fer front al problema de la brossa. Els participants comproven amb aquesta activitat la quantitat de resi-dus que s’aboquen en el seu entorn, en una oportunitat per incrementar la sensibilitat i consciència de la població. Tot i que, també ajudaria, i molt, noves estratègies de gestió de residus. I això no està únicament a mans de la gent.

Cedida

[2] [el tema del mes]

més sostenible

“El cel de la ciutat és mediterrani pur”

Si algun dia us acosteu pels antics búnquers del Turó del Carmel i observeu algú boca-badat mirant el cel , no es que estigui ve-ient un OVNI. Si a més va acompanyat d’una càmera i un trípode, tampoc feu l’esforç de demanar-li que us faci una foto. Millor el deixeu fer i espereu unes hores per veure a través de la xarxa o la seva web (barce-lonaSkyline.com), el resultat. És en Sergi Periche, el fotògraf panoràmic del cel de Barcelona.

Carles Nerín i Marc Gassó

Turó del Carmel perquè...Està a la distància adient de la gran ciutat, ni molt lluny (com podria ser el Tibidabo) ni molt a prop com per tenir poca perspectiva. I a més tens l’avan-tatge de que disposes d’una visió pràcticament de 360º.

Com va començar aques-ta dèria?Aquest és un projecte que ja

El projecte ifeel maps aca-ba de publicar la primera edició del seu eco mapa de Barcelona, una eina útil que conté una llista d’establi-ments, serveis i fundacions amb l’objectiu d’incenti-var al consum conscient i responsable. Gràcia, per suposat, també hi està present. La seva distribució és gratuïta i es realitza en bicicleta. Es pot trobar als locals adherits i als centres cívics, biblioteques, ajunta-ments i punts d’informació turística. També es pot descarregar en pdf gratuït des de la web. ifeel maps ha establert convenis de col.laboració amb diferents institucions i iniciatives com l’agenda 21, la fàbrica del sol, SOS-tenibles.tv o l’Espai Jove la Fontana. També ofereixen un calendari d’activitats relacionades amb la sos-tenibilitat, l’ecologia, el desenvolupament social… I en el blog inclouen arti-cles sobre benestar o cura natural, amb la col.labora-ció d’experts en diferents temes d’interès. www.ifeelmaps.comwww.ifeelmaps.com/blog

Els serveis verds, a

l’eco mapa

venia de lluny. Un company meu és el que el va comen-çar a dur a terme i m’hi vaig engrescar amb ell. Posteri-orment per diversos motius ell s’hi va despenjar i jo m’hi vaig abocar en cos i ànima.Com tots els projectes, i més avui en dia, els principis són durs, però poc a poc vaig anar posant fil a l’agulla i amb empenta i constància les coses van tirant endavant.

[En Sergi està especialitzat en fer fotografia urbana en format panoràmic però amb un afegit “especial”. El cel barceloní pren tant o més protagonisme com l’entramat urbà. És físic i com a tal la branca meteorològica té una incidència molt important]

Què va venir abans l’afi-

Cedides: Sergi Periche

Espectaculars imatges del cel de Barcelona fetes per Sergi Periche

ció per la meteo o la foto grafia?Vinc d’una branca familiar en que la fotografia ha estat molt important, però malgrat això la meteo també ha estat present des de ben petit. Se’m fa difícil separar ambdues coses.

Parlant de meteo i de celatges barcelonins, la teva web té un dels eslògans que més ens agrada: “regala el cel de Barcelona”. Té un color especial?No et pensis, molts dels encàr-recs que em fan em demanen que els hi plasmi el “cel de Barcelona”. Sí, té un color especial. Mediterrani pur. I malgrat pugui semblar que molts dies la monotonia sigui la gran protagonista, mai hi ha dos dies iguals.

Albada, posta de sol o tempesta?Fàcil, sempre tempesta. Els dies de tempesta tenen una màgia especial. Tot i que he tingut alguna mala experiència amb el tema. El fet de voler fotografiar de tant a prop una tempesta et pot jugar una mala passada. Un cop vaig arribar a passar molta por aquí dalt dels búnquers i vaig acabar estirat al terra esperant que passés la tamborinada.

Et veus de caçador de tornados si visquessis a EUA?És una de les assignatures que tinc pendents. No em vull morir sense abans no haver anat als Estats Units i visitar aquelles planures on els fenò-mens tornàdics estan a l’ordre del dia.

Projectes immediats?D’entrada fer petits canvis a la web i anar ampliant l’oferta alhora de fer-la més atractiva. Fer difusió a través de la xarxa, on ja he arribat als 5000 segui-dors a través del faceboock i algun viatge que espero no sigui molt llunyà.

Entrevista al físic i fotògraf Sergi Periche, creador de barcelonaSkyline.com

El passat 25 de maig, l’AMPA de l’Escola Farigola de Vallcarca es va sumar a les accions de neteja celebrades a tot Europa sota el lema Let’s Clean up Europe (a l’escola, professors i alumnes varen participar el dia 9). Es tracta d’una acció comuna que vol conscienciar sobre la gran quantitat de residus que generem i que llencem a la na-tura, i promoure la prevenció i la recollida selectiva d’aquests

Cedida

L’escola Farigola se suma a la jornada Let’s Clean

per evitar la contaminació i degradació del paisatge.

El punt de partida va ser el Parc de la Creueta del Coll, a les 11 hores. Hi vàrem participar unes 30 persones, entre pares, nens i altres familiars i amics.

Al principi semblava que no trobaríem gaire residus, però sortint de la l’àrea d’esbarjo infantil i enfilant-nos muntanya amunt, pel que havia estar una antiga pedrera, vam trobar una

zona plena de deixalles amb aspecte d’abocador incontro-lat; vam recollir una cadira, una manta, un seient de moto, restes de matalassos, d’electro-domèstics, a més a més molts envasos i fins i tot una maleta!

En total vam omplir 7 sacs fins d’alt (separats per tipus de resi-dus), que pesaven tant que eren impossibles de bellugar, així que vam decidir trucar al telèfon del civisme i deixar constància

Bosses amb la brossa recollida durant la jornada de neteja

perquè les brigades de neteja del parc ho passessin a recollir. En un correu posterior, des de l’ajuntament ens van confirmar que van fer la recollida el dia 27 de maig. Vam finalitzar amb

la satisfacció d’haver aportat el nostre granet de sorra en la cu-ra del medi ambient i en educar als nostres petits i grans en la importància de no embrutar el nostre entorn.

[3]

Prop de dues-centes cinquanta persones es van aplegar el dia 5 de juny a la tarda a l ’Aula Ambiental Bosc Turull per cele-brar el Dia Mundial del Medi Ambient, organitzat pel Con-sell de Medi Ambient i Sostenibil itat de Gràcia, en el marc de l’Agenda 21.

Després de la benvinguda i abans de començar la cantata, el tècnic i el conseller de medi ambient i sostenibilitat i cultu-ra van presentar l’entitat que dinamitzarà l’Aula Ambiental a partir d’ara, la Societat Catala-na d’Educació Ambiental, i dues persones de la junta van expli-car breument al públic qui és i què fa la SCEA, i van convidar al veïnat i a la ciutadania a partici-par del procés de construcció del projecte de l’Aula.

A continuació, el Cor Colo-raines i l’escola de música de l’Orfeó Gracienc i l’escola Pau Casals-Gràcia van interpretar la cantata “El bosc màgic de Turull”, amb lletra dels alumnes de quart de l’escola Pau Casals-Gràcia i música d’en Poire Va-llvé, dins del projecte “Contes cantats” de l’Orfeó gracienc amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona.

El sol llueix al cel brillant / i

Agenda 21 escolar

Mireia Abril

Un moment de la celebració al Bosc Turull el passat 5 de juny

‘El bosc màgic de Turull’ ressona al Coll per celebrar el Dia del Medi Ambient

ja torna a brollar l’aigua./ Ballen les fruites amb l’aire / i els ani-mals tots van cantant:

Celebrem, celebrem, / cele-brem la gran festa. / Celebrem, celebrem / que tot ho hem arreglat.

Celebrem, celebrem / amb joia aquesta gesta. / Celebrem, celebrem / que això torna a començar.

En acabar es va oferir als cantaires i públic infantil un berenar sostenible, amb coca de xocolata i sucs ecològics.

Com que per moltes per-sones era la primera visita a l’Aula Ambiental, mentre la canalla berenava i jugava, van aprofi tar per conèixer l’equi- Actuació del Cor Coloraines i l’escola de música de l’Orfeó Gracienc

pament fer fora i per dins. I va ser una bona ocasió per trobar-se els diferents actors, intercanviar algunes idees i conèixer les escoles, grups i entitats que participen directa o indirectament del projecte: SCEA, mestres i AMPA’s de les escoles Montseny i Farigola de Vallcarca, Cases d’Oficis del Coll, Amics del Bosc de Turull, Agenda 21 Escolar, Centre Cí-vic del Coll, veïnes i veïns, avis dels horts, entre altres.

Des de l’Agenda 21 Escolar que ja hi hem dinamitzat diver-ses activitats d’educació ambi-ental en formats ben diferents, esperem que l’aula sigui un model exemplar d’equipament amb gestió ciutadana per con-tribuir a construir una ciutat més justa i sostenible.

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

Mireia Abril

[4] [per darrere]

“Som sostenibles perquè fem mobles reciclats i també per com treballem”

Us defi niu com a artesans de la fusta i el ferro i treballeu amb materials reciclats. D’on provenen?La fusta prové principalment de palets que agafem del carrer, i ara també hem trobat una empresa que ens els cedeix. I aquesta fusta, que nosaltres tractem per aconseguir uns bons acabats, pot ser combinada amb ferro i vidre. Fem

En Nico i en Ronald són els artífexs de Kiruna, un projec-te que va començar a cami-nar ara fa un any i mig, enfo-cat a la creació de mobiliari sostenible. La fusta i el ferro reciclats són els seus mate-rials estrella i des d’un petit taller a Mare de Déu dels Desemparats 3, treballen per difondre una producció i un consum responsables.

Ronald i Nico al taller de Kiruna a Mare de Déu dels Desemparats, tot i que busquen nou local-botiga

des d’objectes decoratius i mobles fi ns a estructures escenogràfi ques. El producte fi nal pot portar un tractament natural, sense additius químics si el client ho vol.

Reciclar palets per fer mobles sembla que està de moda. Aquesta sensibilitat us pot benefi ciar, doncs. Nosaltres som fusters i també tenim coneixements de soldadura i quan vam coincidir en una altra empresa teníem ganes de treballar junts. Sabem que un projecte com aquest és molt més comú

Silvia Manzanera

en d’altres països europeus i, tot i que aquí les tendències cap a la sostenibilitat estan canviant, la consciència verda no està tan arrelada. Però més enllà de que això sigui una tendència, volem fer les coses que ens agraden.

Tantes coses es tiren encara a les escombraries?La veritat és que estem una mica parats de la quantitat de mobles que la gent llença i que es podrien aprofi tar perfec-tament. Però com que ens bombardejen

amb el missatge de que hem de “redeco-rar” la nostra vida... És veritat que la crisi ha obligat a canviar molts hàbits, i també la gent pren cada vegada més consciència de l’impacte dels seus hàbits de consum.

També podríem entrar en el de-bat de la durabilitat de les coses... Abans un moble era per tota la vida.Precisament nosaltres enfatitzem molt el tema de la qualitat. Que un moble sigui reciclat no vol dir que no sigui de gran qualitat. En aquest sentit, nosaltres busquem diferenciar-nos justament pels acabats que fem dels mobles, i això s’aconsegueix amb la feina de tractament que apliquem a la fusta. Ens costa més això que si compréssim la fusta. Però es-tem amb una altra fi losofi a de producció...

Gairebé esteu arrancant. Inici dur?Sí, però també estem molt contents de l’acollida de l’entorn; hem fet ronda de contactes amb comerços i professionals de l’entorn i estan sortint idees (com les samarretes de l’empresa) i projectes d’il.lustració amb Miquel Serratosa, o d’intercanvi. No només defensem la sos-tenibilitat amb els nostres productes sinó amb la manera en què treballem. [www.facebook.com/kirunagracia]

Silvia Manzanera


7

societat

societat

La Diputació accepta la cessió d’ús al Districte i s’engega l’estudi arquitectònic i el buidatge

La negociació entre el Districte i la Diputació perquè se cedei-xi l’ús de l’antic Consolat de Dinamarca a mans municipals ha acabat amb èxit per als interessos veïnals de Vallcarca. Catorze mesos després que l’Ajuntament acordés iniciar les converses a proposta del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca i d’una trentena d’entitats, el Districte anuncia que engega l’estudi arquitectònic i el buidatge del que en els últims anys ha estat un magatzem.

Albert Balanzà

L’exConsolat de Dinamarca, a la plaça Mons, a tocar del pont de Vallcarca, gairebé un segle després que la diplomacia s’hagi traslladat a la Rambla Catalunya i dècades després que l’edicifi fos donat pel pintor Joan Junyer i la pedagoga Dolors Canals a la Diputació, go-vernada a finals dels 70 per Josep Tarradellas, serà un equipament públic el 2015. “Aquesta és una obra del proper mandat”, han apuntat fonts municipals.La regidora de Gràcia, Maite Fan-dos, va anunciar l’acord dilluns en el consell de barri de Vallcarca i va explicar que l’edifici es troba “en bon estat”, cosa que no li es-talviarà un estudi arquitectònic en paral·lel al buidatge de pertinences

L’exConsolat de Dinamarca de Vallcarca serà un equipament municipal el 2015

Laia Coll

L’exConsolat de Dinamrca, en una imatge

d’arxiu

administratives de la Diputació. A l’interior, segons Fandos, també hi ha encara propietats de la família Junyer-Canals que s’hauran d’in-ventariar i tornar als hereus.L’acord, en qualsevol cas, ha estat rebut pel Centre d’Estudis del Coll-Vallcarca amb satisfacció, després de la pressió feta els darrers mesos perquè la gestió es portés a terme, com a primer pas per convertir l’edifici en equipament i amb un espai per al Museu del Còmic. “Vo-lem reunir-nos amb el Districte per seguir el procés”, apunta Josep Ca-llejón, president de l’entitat.

El centre d’investigació i el retrat de Companys al MoMALa voluntat del matrimoni Ju-nyer-Canals, quan van cedir el Consolat a Tarradellas i sobretot des que el 2010 va morir la pe-dagoga, era convertir l’espai en un centre d’investigació sobre desenvolupament humà. I així ho va ser des del 1988. Després l’únic condicionament de la do-nació a la Diputació especificava que l’edifici havia de tenir un ús

cultural. Ho van decidir Junyer i Canals el 1976, quan van tornar de l’exili als EUA, on el pintor es va relacionar amb James Joyce, Pablo Picasso o Ernest Hemin-gway. Junyer i Canals no van oblidar mai el seu republicanis-me i el 1998, ja vídua, Canals va donar a ERC un retrat de Com-panys fet per Junyer el 1954. El MoMA en té una còpia.

A. B.

La reconstrucció de Vallcarca, social i urbanística, que ha co-mençat a caminar enguany en dos àmbits de debat que han anat confluint -la taula de convi-vència i la comissió de seguiment urbanística- agafarà ara, fins i tot, una dimensió internacional. Hàbitat Urbà i el Districte s’han reunit aquest dijous amb la Unió Internacional d’Arquitectes i

L’entitat, amb Arquitectes sense Fronteres, activarà al juliol el procés participatiu

La Unió Internacional d’Arquitectes arbitra el debat pel PGM de Vallcarca

amb Arquitectes sense Fronteres per fitxar-los com a dinamitza-dors del procés participatiu. El màxim responsable del debat serà l’arquitecte Jordi Balari, ex-president de l’AV Vila de Gràcia, que compartirà la condició d’àr-bitre amb la representant d’Ar-quitectes sense Fronteres Marga-rita Alonso i el també arquitecte i dirigent veïnal Rafael Balanzó. El debat, en forma de taller obert, arrencarà abans de l’estiu i con-

viurà amb la taula de convivència que coordina el comissionat Mi-quel Esteve. Balari, en nom del nou organ que dinamitzarà el taller obert, ha posat en valor l’encàrrec com a “metodologia per recollir les rei-vindicacions i veure si són possi-bles”. “Vallcarca compleix parà-metres de barris afectats per una planificació agressiva”, apunta Balari per explicar la internacio-nalització del debat.

Montserrat Torres

El cinc a tocar. Els CVG van ac-tuar dissabte a Sabadell on hi van descarregar la clàssica de vuit, però el plat fort va arribar diumenge. En la diada de la fes-ta major del Baix Guinardó, els graciencs es van tornar a atre-vir amb el cinc de vuit, que no tastaven des l’agost. Després de completar un estàtic tres de vuit, encaraven el gran repte; tot i que va pujar amb convicció i molta corda, un cop feta la segona aleta l’estructura va començar a bellu-gar-se en excés, i quan semblava que l’havien acabat dominant, i ja amb tota la canalla a terra, el castell va cedir. Els castellers van completar a tercera ronda una altra torre de vuit amb folre i el tercer pilar de sis del curs.

Aleix Vila Fuertescrònica blava

El Districte només admet un error en el pla de motos

S. M.

El Districte no farà marxa enrere en el desplegament del pla de mo-tos, després que l’aplicació hagi suscitat crítiques, sobretot centra-des en “un error” que la consellera de Mobilitat, Berta Clemente, ha admès en la pintada de les places d’aparcament del carrer Ramis, i que ja ha estat esmenat. La polè-mica ha crescut arran de queixes a Riera de Sant Miquel o Travessera de Gràcia, en carrers on no s’arri-ba als 7,5 metres mínims d’ampla-da que proposa el pla o en espais on la pintura arriba a la porta d’es-tabliments. Clemente ha assegu-rat que “la majoria de veïns estan d’acord amb la mesura” i que les queixes estan “molt localitzades”. El regidor adscrit del PSC a Gràcia, Guillem Espriu, ha advertit que la pintada en carrers inferiors als 7,5 metres d’amplada és “il·legal” i ha anunciat una iniciativa política.

breus

La pista de bàsquet de Vallcarca engega una regulació horàriaLa pista de bàsquet de l’avinguda Vallcarca es tancarà de nit, des-prés de les queixes dels veïns. Ara el problema són els partits de fut-bol que es fan a la gespa posterior.

8


agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Jam de bluegrass.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h

Concert: Marc López, Pere Martínez, Gan-dom Garousi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Dilluns 23 de junySant Joan 2014: Rebuda de la Flama del Canigó a Gràcia.Plaça de la Vila, a les 20.30 h

Sant Joan! Dj’s Arildo & Deckard.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dimarts 24 de junyConcert: Flamenc.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Concert: Rafael Madagascar.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h

Dimecres 25 de junyCinefòrum: Ultrasuede: In Search of Hals-ton (Whitney Smith. 2010).Untitled BCN (Topazi, 14), a les 21 h

Concert: Yuma Brothers.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h

Teatre: Tú propones nosotros improvisa-mos, cia Impro Acatomba.Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), 21.30 h

Concert: Fanny Roz.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22h

Concert: Pavel Rizhakov.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22.30 hConcert: Loveless: Dadame.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22.30 h

Dijous 26 de junyDiàlegs sobre economia i família: 100 trucs per arribar a final de mes en temps de cri-si. La intendència familiar.Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h

30a Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona: La farmaciola del viatger. Què no hem de descuidar-nos a la motxilla? A càrrec de Mireia Bargalló, farmacèutica. Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Concert: Tori Sparks & Xavi Garcia.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Contes: El paquete chileno, a càrrec de Jo-seluís Mellado.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Germans d’art. Fusió de música japonesa i flamencCAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Open Mic Night.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Miquel Serra.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

recomanemla il·lustradora carla romera a c.o. La llibreria Consumició Obligatòria acollirà a partir del divendres 27 de juny els treballs de la jove il·lustradora argentina Carla Romero, que exposa per primera vegada a Barcelona. La col·lecció reflecteix la seva recerca de noves perspectives del món que l’en-volta. Els seus dibuixos a tinta o llapis d’insectes demostren la passió per una natura plena de simetria i imper-feccions, tal com expliquen els orga-nitzadors de la mostra. Divendres 27 de juny a la llibreria Consumició Obligatòria (Diluvi, 7), a les 19 h

Cedida

EXPOSICIONS

Fins al 22 de junyExposició fotogràfica SET: Set artistes, Set projectes. Mostra que recull diver-ses fotografies dels projectes finals dels alumnes de l’ITES: David Costa, Ferran Porta, Anna Segui, Hugo Finlay, Blanca Huguet, Luis Jara i Carlos Cobo.La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins al 25 de junyExposició Míriam: de somiatruites a ro-damón. Mostra de les il·lustracions ori-ginals d´aquest conte realitzades per Mi-quel Cazaña, pintor i dibuixant. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 6 de juliol Mequinensa! Fotografies de Jesús Mon-cada: Una selecció de fotografies que l’escriptor Jesús Moncada va fer del seu poble, Mequinensa -abans que desapa-regués sota les aigües del pantà de Riba-roja-. Una mostra que confirma la mirada sensible de l’autor de Camí de sirga so-bre la història d’un poble, d’una cultura, d’un país. Divendres 30 a les 7 de la tar-da s’inaugura amb l’espectacle Al cafè de la Granota, a càrrec de La remoreu teatre, un espectacle basat en contes de Jesús Moncada. L’acte contarà amb la interven-ció de Rosa Maria Moncada i Josep For-nés, comissaris de l’exposició.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins al 27 de juny Exposició L’Extinció de les Pin Up’s, una sàtira sobre la mort de la dona-objecte. Mostra col·lectiva on un munt d’artistes parlen de la feminitat i la mort, en clau de Rimmel i Ros Platí. Autors: Dídac Campa-no, Marc O’Callaghan, Cristina Charneco, François Pagès, Tareq Salha, Ricardo Gar-rido, Alva Peralta, Oriol Pedregosa, Wa-hab Zeghlache, Santiaguete i més. C. Cívic El Coll - La Bruguera (Duran i Borrell, 24)

Fins al 31 de juliolCol·lectiva d’estiu 2014. La galeria Es-pai [b] presenta la seva tradicional mos-tra col·lectiva d’estiu amb una variada sel·lecció d’obres noves d’alguns artistes de la galeria i també d’altres que expo-sen a l’espai per primera vegada: Abat-

toir, Anna Dart, Bernabé, Feli Manero, Iria Do Castelo, Laia Riera, Lali Pantone, Maria Cnadel, M.A. Hernández i Subirachs, Pa-blo P. Rodríguez i Susanne Wehmer. Galeria Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158)

ACTES

Divendres 20 de junyMostra: El pes de l’aire + Campo de pruebas.NunArt (sol, 8), a les 21.30 h

Concert: Ingma + Esferes.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Juke Movie.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Perotá Chingó.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Flat Pack. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), 22 h

Concert: Rumbason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22.30 h

Concert: The Xarrots.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Lidia Uve.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22.30 h

Concert: DJ2D2.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 21 de junyConcert i micro obert: Tintoreria La Viuda.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), 20 h

Concert: InMune. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Divide & Wenceslao.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Concert: Blue Miles.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Dj Bruce Lee.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 22 de junyMonòlegs: Barcelona Comedy Club.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Malé� ca. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20. Dm, 16.00.• Manon Lescaut. Roh. Live. Dm, 20.00.• Pancho el perro millonario. 16.00 i 18.00.• Tarzán. 20.00.• Solo los amantes sobreviven. 22.00.• Trascendence. 16.15, 19.00 i 22.00.• Las dos caras de enero. 16.00, 18.05, 20.15 i

22.20. • No hay dos sin tres. 16.15, 19.00 i 22.00.• X-Men, días del futuro pasado. 16.00, 19.00 i

22.00.• El cielo es real. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.• La jaula dorada. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Perdona si te llamo amor. 16.15, 19.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • 10000 noches en ninguna parte. Ds, dg, dm i dc,

21.45. • Big Bad Wolves. Ds i dj, 17.00. Ds, dm i dc, 16.30.• Un castell a Itàlia. Dv, dc i dj, 19.00. Ds i dg, 18.00.

Dv i dc, 17.30. Ds, dg, dm i dj, 18.00.• Escòcia. Dj, 20.00.• La memòria de la matèria. Dc, 20.00.• Dragon Ball Z: La batalla dels Déus. Ds, dg i dm,

16.00.• Días de vinilo. Ds, dg i dm, 20.00.• Casa Asia: Wu Dang. (Dir. Patrick Leung 2012). Ds,

20.00. • Seré Asesinado. Dv, 19.30. Dg i dm, 20.00. Dj,

19.30.• New World. Dv, 19.00 i 22.00. Ds, dg, dm i dc, 18.30

i 21.30. Dj, 21.30.• Corrupción en el poder. Dv, 17.30 i 19.30. Dv,

22.00. Ds, dg i dm, 16.00, 18.00 i 22.00. Dc i dj,

18.00 i 22.00. • La revolución de los Ángeles. Dv, 21.30.• Las tres vidas de Pedro Burruezo. Dc, 19.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Amanece en Edimburgo. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30. • Sala 2: El Gran Hotel Budapest. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala 3: Viva la libertà. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Sala 4: The Invisible Women. 16.00, 18.10, 20.20

i 22.30.• Sala 5: El hijo del otro. 16.00 i 20.20. Tren de no-

che a Lisboa. 18.10 i 22.30.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Nueva vida en Nueva York. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30. • Sala B: La jaula dorada. 16.30, 19.30 i 22.00.

• Sala C: Solo los amantes sobreviven. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Sala D: 10.000 km. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00.

• Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22 • Quiero jugar a un juego. Els dilluns a les 21 h.

ALMERIA TEATRE. Sant Lluis, 64 • La Gran Duquessa de Gerolstein. Ds, 22 h i dg,

20 h.

TEATRE LLIURE. Montseny, 47. • Els dies feliços, de Samuel Beckett, dirigida per Ser-

gi Belbel. Fins al 22/06.

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55. • Els malnascuts, de Pablo Macho Otero, dirigit per

Txiki Blasi. Del 19/06 � ns al 21/06.

SALA PORTA 4. Església, 4-6. • Mater. Fins al 29/06.• La desaparición del Huanca. Fins al 28/06.


9

cultura

Promogut per Jordi i Josep Gràcia, l’espectacle s’estrenarà al febrer de 2015 a la Sala Montseny

“Perquè som gent de teatre”. Aquesta és bàsicament l’expli-cació que donen els germans Gràcia, Jordi i Josep, del perquè s’han embarcat en l’ambiciós i complex projecte de representar La Passió a Gràcia. Aquest amor i entrega pels escenaris ha acon-seguit que sis associcacions més de la Vila se sumin a la iniciativa. La popular obra, que mai s’ha representat al districte -almenys amb aquesta magnitud-, s’estre-narà el 28 de febrer de 2015 a la Sala Montseny. Tot està molt avançat, però encara queda feina per fer els propers mesos.

Silvia Manzanera

Gràcia ja té La Passió. Jordi i Jo-sep Gràcia, vinculats al món del teatre des de sempre, s’han en-carregat d’això. “Teníem ganes de recuperar aquest muntatge, i a més ho hem fet amb la implica-ció de moltes associacions locals”, explica en Jordi. Així, els grups de teatre del Cercle Catòlic, el Centre Moral, el Casal Corpus, L’Orfeó, Sotacabina i el Club Helena han volgut formar part d’una iniciati-va que aconseguirà reunir entre 60 i 70 participants. Les funcions s’han programat els dies 28 de febrer i 1, 7 i 8 de març i la sala escollida és la Montseny, a l’es-

Cedida

Gràcia recupera ‘La Passió’, un ambiciós muntatge impulsat per sis grups teatrals

cola Sant Josep, per una “qüestió d’aforament”, segons els organit-zadors. El muntatge, dirigit per Manel Solàs, significarà per totes les persones implicades l’oportu-nitat de treballar amb professio-

D’esquerra a dreta: Manel Solas, Josep Gràcia, Ramon Micó i Rita Marieges

nals del teatre, segons expliquen els germans Gràcia. “Creiem que és un repte per tothom per la magnitud de l’espectacle; és una obra molt complexa amb moltís-simes personatges, i alhora també

és una oportunitat per tota la gent que hi participa”, asseguren els germans Gràcia. En aquest sentit, destaquen “l’intercanvi interge-neracional” que permet el treball conjunt entre els grups de les dife-rents entitats. No dubten del ressò de l’espectacle però insistiran en fer la màxima difusió de l’estrena per tal d’omplir les més de 400 butaques de la sala Montseny.

El Festigàbal té Pony Bravo de nou com a cap de cartell

A. B.

Els sevillans Pony Bravo, que ja van encapçalar l’edició de 2011 a la plaça Rovira, tornaran a ser aquesta Festa Major els caps de cartell del Festigàbal, el minifes-tival organitzat per l’Heliogàbal. Tot i que no paren de tocar per Catalunya -l’última a l’Hospitalet al març-, la banda, sovint agerma-nada amb els Za!, representarà De palmas i cacería el dimarts 19 d’agost amb La Orquesta del Ca-ballo Ganador que, de fet, són un spin-off dels improvisadors Za!Les dues nits anteriors, diumen-ge i dilluns, el Festigàbal, que enguany compartirà espai sobre-tot amb l’oferta de Blackcelona (vegeu L’Independent número 534), desplegarà una primera doble proposta més gamberra amb La Banda Municipal del Polo Norte d’Oriol de Balanzó i els quasi ye-yés Retrovisores. La proposta de dilluns compta amb l’aportació internacional de The Van Pelt, una d’aquelles bandes de post-hardcore de Nova Yo-rk que tant agraden al nucli dur de l’Heliogàbal. Els americans, després d’alguns retorns als anys noranta, s’han tornat a juntar per editar amb el segell gracienc La Castanya un disc que mai no es va arribar a publicar, Imaginary Third, i amb el qual aprofitaran per fer el bolo de Gràcia i el del Sant Feliu Fest.

El GREC 2014 de la Caldera, a HortaSi l’any passat ‘Cal·ligrames en moviment’ va servir com a co-miat de l’espai que havia estat la seu durant les dues darreres dècades de La Caldera, enguany l’espectacle itinerant servirà per conèixer la futura seu del cen-tre d’art a Les Corts, l’11 i 12 de juliol. Per la seva part, la Sala Beckett ofereix dins del festival l’obra Vells temps, de Harold Pinter dirigida per Sergi Bel-bel, del 2 al 27 de juliol. Victòria d’Enric V, de William Shakespe-are, es veurà al Lliure del 9 a l’11 de juliol. I l’Almeria Teatre se suma al MiniGrec amb Piu Piu, espectacle amb actors i titelles per infants de 0 a 3 anys.

S. M.

La llibreria gracienca Atzavara impulsa, en col.laboració amb la Fundació Contes Pel Món El llibre solidari, un projecte que preten convertir a tot aquell que li vingui de gust en “escriptor de forma puntual i esdevenir autor d’un llibre”. Els responsables de la iniciativa es comprometen a publicar el text i posar-lo a la venda en aquesta llibreria del

La idea és publicar textos inèdits i destinar els beneficis a l’ONG gracienca

La llibreria Atzavara i Contes pel món promouen l’escriptura solidària

carrer Escorial. Es tracta d’una iniciativa solidària perquè els beneficis que es generin ani-ran destinats, íntegrament, a la Fundació Contes Pel Món, una entitat que promou l’accés dels infants a la cultura universal, tan escrita com oral. La llibreria Atzavara fa aquests dies una crida per animar a la gent a escriure relats curs o po-esies de temàtica oberta. Aquests escrits hauran de tenir una ex-

tensió d’entre 2 i 6 folis, escrits a doble espai, a una sola cara i amb 35 línies per full. Hauran de tenir títol i venir signats amb el nom i cognoms o bé pseudònim i un telèfon o e-mail de contacte. Un cop enllestits els escrits, es poden entregar a la mateixa lli-breria Atzavara, “on estaran encantats de rebre’ls”, o enviar-nos-els per e-mail. Les bases de la proposta a atzavarallibreria.com/llibre-solidari

A.B.

La persiana de l’Heliogàbal, suport publicitari pel festival Cruï-lla. Després de la persiana del bar Alfa, a Gran de Gràcia, la campanya per publicitar el Cruïlla, que tindrà lloc els dies 11, 12 i 13 de juliol al Parc del Fòrum, s’estén per la Vila per segon any i ha aterrat al núme-ro 80 del carrer Ramón y Cajal, a l’Heliogàbal. El cartell d’enguany reuneix noms com Macklemore & Ryan Lewis, Damon Albarn, Jack Johnson, Txarango o Emir Kusturica, entre molts d’altres.

10


esports

Nils i Padilla, exescapulats, i Poves, han marcat la meitat dels gols del conjunt de Nou Barris

Només una setmana més tard de disputar l’últim partit de play-off d’ascens a 2B, l’Europa ja té tancada la plantilla per a la temporada vinent. El tècnic escapulat, Pedro Dólera, ha anat per feina. Com ja va avançar l’Independent, la majoria de les altes venen a cobrir llocs del mig camp i de la davantera. Sis de les nou incorporacions són migcam-pistes o davanters.

Xavi Tedó

Destaquen el retorn de Nils Puc-hades, que ha estat el sisè màxim golejador del grup V de Tercera amb catorze gols amb la Mon-tañesa. El rendiment de Pucha-des amb els de Nou Barris ha estat espectacular, especialment en el primer tram de la tempo-rada on va anotar en els primers quatre partits de lliga. També del conjunt de Nou Barris torna Pa-dilla, migcampista ofensiu que ha fet nou gols, i arriba el davanter Poves, que tan sols ha anotat una diana menys i que va marcar dos gols al play-off. L’Europa debilita l’atac d’un rival directe tenint pre-sent que els tres jugadors han fet la meitat (31) dels gols de la Mon-ta (61). L’atacant del Prat, que ha baixat enguany de 2B, Ignacio Ro-sillo també s’incorpora a l’atac eu-ropeista després de jugar al juve-nil per suplir les sensibles baixes de Cebri, amb qui no comptava

Àngel Garreta

Nils Puchades torna a l’Europa després de

triomfar a la Montañesa

Dólera i que marxa a contracor, i de Diego, que busca un nou destí per gaudir de més minuts. Sergio Fernández, segon porter de la Gramenet que relleva Eloi, Pastells, lateral del Castelldefels amb passat escapulat, Oriol Dot, lateral del Terrassa, i Putxi i Vi-ves, migcampistes del Manlleu i del Vilassar de Mar que han fet set gols cadascun són la resta de fitxages. Causen baixa per decisió tècnica Guillem, León, Cuadras, Marc Esteban, Charly Ruiz i Ai-tor Ramírez. Dólera manté el bloc titular amb la renovació de Cano, Duran, Lara, Valderas, Sánchez, Camacho o Rovira.

L’Europa es reforça en atac incorporant el trident golejador de la Montañesa

Els juvenils femení i masculí, cara i creu a la Copa CatalunyaL’equip juvenil femení es va classificar per tercera vegada a la història per les semifinals de la Copa Catalunya en der-rotar diumenge el Pallejà per 1 a 2 gràcies a dos gols d’Andrea Porta. Set anys després, l’Euro-pa assoleix aquesta fita que es jugarà a finals d’agost i que les enfrontarà, presumiblement, al Barça, campió de Primera. Les jugadores gracienques posen així la cirereta a una tempora-

da històrica on han estat a punt d’entrar al play-off d’ascens a Primera. La creu va ser per l’equip masculí. Els penals, com l’any 2007, van tornar a deixar l’Europa sense el títol juvenil de la Copa Catalunya. Els escapu-lats guanyaven al minut 89, pe-rò el Reus va empatar forçant la pròrroga. Els graciencs no van estar encertats des dels onze metres i només van anotar dos gols pels quatre dels reusencs.

Però ell no era més que un dels caps visibles de l’escola de boxa de Gràcia, on convivien algunes de les estrelles del moment. Si passeu pel número 27 del carrer Milà i Fonta-nals veureu un local, avui buit, que va allotjar als anys 20 el Punching-ball de Gràcia, on, sota les ordres d’Àngel Artero, practicaven Josep Gironès, Carles Flix i Francesc Ros, tres boxejadors nascuts a la Vila,

Els tres mosqueters de Gràcia, en una imatge d’arxiu

Els tres mosqueters de Gràciaamics i del mateix grup d’entrena-ment, els tres campions d’Espanya i els dos pri-mers campions d’Eu-ropa, coneguts popularment com Els tres mosqueters de Gràcia. Aquesta és una de les històries que expliquem a la revista Fosbury del juny. “Boxa? Esteu bojos!” Sí, bo-xa. Més enllà del futbol hi ha molt esport que mereix igual d’atenció. Això ens hem plantejat un grup de

Gironès, Flix i Ros van ser campions d’Espanya i els dos primers, d’Europa

Durant els anys vint i fins a la Guerra Civil la boxa era un esport de masses, omplia portades de diaris i els seus practicants eren tractats com autèntics ídols. Molts de vo-saltres haureu sentit parlar de Josep Gironès, veí del carrer Llibertat.

reportatge Jordi Collell

periodistes, que hem creat la Fos-bury, una revista digital de l’altre esport. Si Dick Fosbury va revoluci-

onar el salt d’alçada amb la tècni-ca d’esquena, nosaltres volem fer el mateix amb l’esport. Saltem?

Fosbury

breus

El Torneig de Tennis Taula de Sant Lluís s’amplia a dos dies

El Consell de l’Esport busca representant per al Consell Ciutadà

L’Escola de Tennis Taula dels Lluïsos organitza, com ja és tradi-ció, el Torneig de Tennis Taula de Sant Lluís, que enguany s’amplia i se celebrarà durant dos dies, el dissabte 5 i el diumenge 6 de ju-liol, a diferència de les edicions anteriors en que la competició es reduia a només un dia. El torneig és obert a tothom i s’estableixen diferents categories que van des d’absoluta fins a la infantil, en les quals es defineixen caps de sèrie segons el rànquing de la FCTT i la RFETM a l’hora de composar els grups que hi prenen part. El preu va dels deu als 20 euros i inclou el dinar pels jugadors. Les places s’adjudicaran per rigorós ordre d’inscripció a partir del moment en què es faci el pagament.

El Consell de l’Esport, que aplega els clubs esportius de la Vila, es reunirà de nou el dilluns 30 de juny per escollir el membre del Consell que representarà l’entitat al Consell Ciutadà. Les candida-tures es poden presentar enviant un correu elèctronic a [email protected]. fins el proper dimecres 25 de juny. La reunió també ser-virà per triar dos nous membres del jurat per a la propera edició de la “Nit de l’Esport”. El Consell també abordarà diferents infor-macions relacionades amb les Festa Infantil de l’Esport amb la voluntat de donar un impuls a aquest esdeveniment.


11

activitat econòmica

(CCC) i Pimec Comerç, tradicio-nalment bel·ligerants amb la li-beralització. No de la Federació d’Associacions de Comerciants de Gràcia. El seu president, Edu-ard Ampolla, deixa clar que “la flexibilització d’horaris perjudica el petit comerç”. El màxim repre-sentant dels comerciants de la Vila admet que ja s’ho esperaven i matisa que “si més no la mesu-ra no implica barra lliure”. En qualsevol cas, Ampolla no ama-ga que l’acord tan sols benefici-arà els principals eixos turístics de la ciutat i de la Vila, com les botigues situades aprop del Park Güell. La valoració, en tot cas, la faran després de l’estiu un cop puguin analitzar les dades. Tampoc silencia el seu malestar Victòria Ibars, presidenta de l’As-sociació de Comerciants de Ver-di, que subratlla que “la majoria

Xavi Tedó

Els comerciants de Verdi no avalen la liberalització horària

Els comerciants no amaguen el seu malestar per la liberalització horària

de botiguers del carrer estan en contra de la iniciativa perquè cre-uen que si la gent vol comprar ho pot fer els dissabtes”. Ibars opina que la liberalització horària “no-més afavorirà els grans comerços perquè més enllà de la setmana de Festa Major, els turistes van al centre de la ciutat”. La mesura

aprovada, per tant, no farà que bona part de les botigues de Ver-di no apugin la persiana els diu-menges d’agost. David Rodríguez, president de la Unió de Botiguers de la Tra-vessera de Gràcia-Casc Antic,

creu que la iniciativa només els beneficiarà si l’ajuntament “pro-mociona els barris i aconsegueix que el turisme no es quedi només al casc antic de Barcelona”. Tot i que hi ha moltes botigues que fan

La flexibilització horària que han pactat CiU i PP i que permetrà als comerços obrir els diumenges d’estiu per aprofitar la demanda turística no ha estat ben rebu-da pels comerciants de Gràcia. L’acord estableix una zona turística que inclou la Vila i que s’allargarà fins a les sis de la tarda ampliant en dos caps de setmana (fins al 15 de setembre) més els dies amb llibertat horària.

Xavi Tedó

El pacte ha rebut el vist-i-plau de la Fundació Barcelona Comerç, que representa els eixos comer-cials de la ciutat -també els dels barris- i fins i tot de la Confede-ració de Comerç de Catalunya

rotacions per romandre oberts, Rodríguez posa èmfasi en que “després de Festa Major molts comerços tanquen perquè Gràcia es buida”. L’altre dubte és si com-pensa contractar empleats.

Cap associació valida una iniciativa que no farà a parer seu que vinguin

més turistes a Gràcia

Els botiguers de la Vila creuen que només beneficiarà els grans comerços

12


la torratxa

Víctor Nubla

El projecte Àgatha

L’any passat vaig tenir l’ho-nor de ser convidat a parti-cipar en el llibre “Autisme: trenquem el silenci amb la poesia“, promogut pel Projecte Àgatha i publicat per Viena Edicions. Gabriel Maria Pérez, poeta i pare de l’Àgatha, una nena de 13 anys amb aquest tras-torn, i els escriptors Marta Pérez i Sierra, Eduard Miró i Saladrigas, Miquel Àngel Lladó Ribas i Víctor Pani-cello, es troben en l’inici d’aquest projecte, nascut per sensibilitzar la societat sobre l’autisme. El llibre es va publicar als voltants de Sant Jordi d’aquest any, amb la participació de 150 poetes i portada de Miguel Gallardo. L’autisme és un trastorn que afecta 6 de cada 1000 nens, cap al qual la societat està molt insensibilitzada. Si l’any 2007 va ser el ma-teix Miguel Gallardo, amb la tendresa de l’àlbum “Ma-ría y yo”, qui va esquerdar la incomprensió, ara 150 poetes han posat la seva veu per trencar novament el silenci. Tots els drets d’autor del llibre aniran destinats íntegrament a entitats de Catalunya i Illes Balears que donen servei a persones amb autisme i les seves famílies. Si compreu aquest poema-ri tan especial els ajudareu. Visiteu el bloc projecte-agatha.wordpress.com i coneixereu l’origen del projecte i el dia a dia de les lectures i presentacions del llibre.

Joan Josep Isern: “Veure Catalunya en un Mundial és la il·lusió de la meva vida”

Xavi Tedó

La seva carrera professional comença fent de bomber. Va apagar més incendis que en política?En política n’he apagat pocs, però treballant de bomber, més. Mentre feia arquitectura, vaig estar al parc de l’Hospitalet, on em vaig especi-alitzar en incendis forestals i vaig passar a ser cap de guàrdia a Be-llaterra.

Després entra a Interior, on dissenya les comissaries dels Mossos. La primera part de les comissaries, sobretot a Girona i Lleida, les vaig dissenyar jo en l’època de Xavier Pomés. Amb l’arribada del tripar-tit, Tura va voler personalitzar-les amb diferents arquitectes. Quina és l’assignatura pen-dent de Catalunya en trànsit?Tenir legislació pròpia, perquè la capacitat legislativa la té l’Estat i això ens hipoteca perquè podríem avançar molt en seguretat viària.

Xavi Tedó

Què n’opina de la Llei de Trànsit?No és molt ambiciosa, són simples matisos a l’anterior. Es queda cur-ta en inspeccions mèdiques i en el carnet per punts, perquè el 50% que el perden pateixen patologies psicològiques greus. A França els cotxes incorporen un aparell que t’immobilitza el cotxe si vas begut. Seguim amb incendis. Ja que-da lluny la polèmica per mul-tar cotxes que tenien l’ITV?

Joan Josep Isern (Barcelona, 1957) és el director del Servei Català de Trànsit. Arquitecte de professió, ha desenvolupat tots els papers de l’auca a l’administració fent de tècnic pels diferents go-verns. “Són càrrecs molt tècnics, amb poca incidència política, tots els partits m’han considerat ade-quat per les places que he ocupat i he desenvolupat els projectes sen-se interferències”, assegura Isern, que també és vicepresident de la FCF i de l’Europa. “El futbol és la meva gran passió”, sentencia.

L’únic de registre cotxes el té el govern central. Si tenim les com-petències en trànsit n’hauríem de tenir un de propi perquè si no es produeixen errors. La sinistralitat baixa. Vam reduir un 20% els accidents el 2013, però enguany serà complicat perquè hi ha més mobilitat que al-tres anys, els cotxes són més vells i patim un dèficit d’infraestructures amb carreteres com la N-II que en-cara no estan desdoblades.

I acabem amb esports. Veu l’Europa pujant a 2B?Tenim un gran entrenador i una columna vertebral de l’equip sòli-da. Podem aspirar a Segona B. El cost dels desplaçaments, que és el gran canvi, sí que el podríem assu-mir. Ens aniria bé, però, tenir un espònsor gran.

Es planteja tornar a presidir el club?Ni ara ni quan ho vaig ser. Vaig ser president perquè corríem el risc de desaparèixer pels deutes acumulats. Vam aconseguir pagar els deutes, pujar l’equip a Tercera i tenir l’escola més important de Catalunya. Invertir en patrimoni, generant recursos, va ser la clau.

I veu Catalunya jugant un Mundial?És la il·lusió de la meva vida. Com a vicepresident de la Federació cata-lana he estat amb Roche, i ara amb Subies, que és el millor president de la història, perquè ha modernit-zat l’entitat.

Amb Gràcia. Visc al carrer Argentona, on també se celebra la Festa Major. Sempre he vis-cut a Gràcia; amb els pares vivia al carrer Alegre de Dalt. Vaig estudiar a la Institució Pina-dell on feia gimnàstica amb en Custo Dalmau, amb qui encara som molt amics. Als matins faig un cafè al bar Escorial i després baixo cap a l’Eixample, on hi ha

la seu del Servei Català de Tràn-sit. Amb en Custo anem a sopar sovint al Glop, on hi ha fotos meves a l’entrada, perquè en Joan, l’amo, és íntim amic meu i fan un steak tartar boníssim. Un desig..Que conservi el seu esperit de poble, els seus trets culturals i socials, i que no es deixi perdre per la magnitud de Barcelona.

amb Gràcia

Joan Josep Isern, director del Servei Català de Trànsit, després de l’entrevista

20 de juny de 2014 l’exconsolat de dinamarca serà2 l’independent 20 de juny de 2014 editorial...

Documents