LA GESTIÓ DELS RAEES A CATALUNYA I PERSPECTIVES DE FUTUR

Pilar Chiva

13 de juny de 2014

ÍNDEX

• Una mica d’història

• Model actual de gestió de RAEE

• Materials crítics als RAEE

• Perspectives de futur

Una mica d’història

1993 1995 1998 2003

Llei bàsica

de residus

6/93

Planta de tractament

de frigorífics amb CFC

Planta de tractament

de piles i fluorescents

Ley 10/98

Nova planta

de frigorífics

i planta de

RAEE

Nou Reial

Decret

2014???

Reial Decret

208/2005

2005 2007 2008 2011 2012 2014

Autoritzacions

SIGs i creació

OFIRAEE

Llei 9/2008:

eliminació

serveis públics

Ley 22/2011 Directiva

2012/19

Model actual de gestió de RAEE

Aplicació de nous principis:

– Responsabilitat ampliada del productor

– Qui contamina paga

Els productors poden escollir entre dos vies complir amb les seves

obligacions de recollida selectiva i tractament dels RAEE:

-Implementació d’un sistema individual de gestió: 10 sistemes autoritzats a Catalunya

-Participació en un o més sistemes integrats de gestió (SIG): 9 SIG autoritzats a Catalunya (2007)

Com es recullen els RAEE?

• RAEE domèstics• A través de la distribució (1x1)

• A través dels serveis municipals de recollida (deixalleries,

recollida voluminosos,…): 157 autoritats locals amb 369 punts de

recollida

• RAEE professionals• No històrics (adquirits després13/08/05): fabricant /distribuïdor

equip vell

• Històrics (adquirits abans 13/08/05): fabricant /distribuïdor equip

nou si s’adquireix un de nou, usuari si no es substitueix l’equip.

Objectiu recollida (2006):4 kg/hab·any

Com s’han de tractar els RAEE?

Objectius Reial Decret:

Categoria ValoritzacióReutilització i

reciclatgeGrans electrodomèstics i màquines

expenedores (Cat. 1 i 10)80 % 75 %

Equips informàtics i electrònica de consum

(Cat. 3 i 4)75 % 65 %

Petits electrodomèstics, enllumenat , eines

elèctriques, joguines i vigilància i control

(Cat. 2, 5, 6, 7 i 9)

70 % 50 %

Làmpades de descàrrega 80 %

• Condicions instal·lacions emmagatzematge i tractament

• Components perillosos que cal extreure com a mínim

Resultats

2,972,67

3,30

2,62

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

2009 2010 2011 2012

Recollida de RAEE a Catalunya (kg/hab·any):

Resultats

Índex de recollida a Catalunya (RAEE recollit vs. promig AEE

posats al mercat 3 anys anteriors):

17%

22%

18%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2010 2011 2012

Índex recollida % Objectius nou RD:

• 2015: 4 kg/hab·any

• 2016: 45%

• 2019: 65%

Balanç

En positiu:• Plena implicació ens locals

• Coordinació amb SIGs:

OFIRAEE / conveni marc

• Lluita coordinada contra free-

riders

• Campanyes de comunicació

A millorar:• Implicació distribució

• Traçabilitat

• Qualitat dades

• Estàndards de tractament

• Reutilització i preparació per la

reutilització

• Robatoris i canibalitzacions

• Conscienciació ciutadana

Primeres matèries crítiques als RAEE

Són matèries crítiques aquelles que presenten poca presència i quantitat a

la natura i són estratègiques perquè tenen un elevat cost i són

indispensables per a sectors econòmics en els quals són insubstituïbles.

Primeres matèries crítiques als RAEE

Les terres rares són un grup de quinze elements químics (La, Ce, Pr, Nd, Sm,

Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb, Lu, i I):

• Amb unes propietats úniques que els fan indispensables per a una àmplia

varietat de tecnologies emergents:

� Productes Electrònics: telefonia mòbil,

equips d’informàtica i telecomunicacions, etc.

� Productes biotecnològics

� Indústria del vehicle elèctric

� Indústria energies renovables

• Que estan presents en quantitats molt baixes a la natura i són difícils de

separar (processos contaminants).

Primeres matèries crítiques als RAEE

• La seva extracció està molt concentrada en pocs països.

• La Xina posseeix el 37% de les reserves mundials de terres rares i

controla el 97% de la explotació mundial.

• Europa és totalment dependent de les importacions d’aquests materials,

per tant, molt vulnerable a oscil·lacions de preus

CAL CERCAR ALTERNATIVES A LES VIES ACTUALS DE

SUBMINISTRAMENT D’AQUESTES MATÈRIES CRÍTIQUES

Perspectives de futur

Cal seguir la jerarquia de gestió de residus:

• Prevenció– Ecodisseny

– Allargament vida útil

– Reutilització (de productes)

• Preparació per la reutilització (de residus)

– 5% al nou RD

• Valorització material– Increment índexs recollida

– Maximitzar recuperació material, especialitzant-se en matèries crítiques

• Valorització energètica

• Disposició final– Mineria d’abocadors

Per avançar cap a un ús eficient dels

recursos i cap a una economia circular

Perspectives de futur

El nou programa PRECAT20 en el seu objectiu nº6 posa èmfasi en incrementar la

valorització del conjunt de residus, particularment la valorització material, des

d’una òptica de l’economia circular i baixa en carboni.

Actuació 119: Promoció d'actuacions de recerca, desenvolupament i

innovació en l'àmbit de la prevenció i la gestió de residus.

• Promoure la recerca en relació als materials estratègics a Catalunya (terres

rares) i afavorir la transferència a la indústria.

• Promoure activitats de R+D+i en aquest àmbit i desenvolupar projectes pilot per

a la gestió d’aquest tipus de residus com a oportunitat estratègica per a la

indústria catalana amb una clara vocació de fer del residu un recurs.

Perspectives de futur

Font:

Flanders

Materials

Programme

2020 (OVAM)

MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ!

Àrea de Prevenció i Foment del Reciclatge

Agència de Residus de Catalunya

C/ Dr. Roux, 80 • 08017 Barcelona

Tel. +34 935 673 300 Fax. +34 935 673 305

pchiva@gencat.cat

www.arc.cat

Contacte