RESULTATS DE LA GESTIÓ DE RESIDUS DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L.

- ANY 2012 -

ÍNDEX DE CONTINGUT

1. REFERENTS NORMATIUS 4

2. MUNICIPIS ON RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA, SL REALITZA ALGUN SERVEI 6

3. RESUM DE RESULTATS GENERALS DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS 9

4. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA 13

4.1 GENERACIÓ PER HABITANT I DIA DE LA FRACCIÓ RESTA 15

4.2 TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ RESTA 16

5. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA (FORM) 18

5.1 GENERACIÓ PER HABITANT I DIA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 21

5.2 CARACTERITZACIONS D’ENTRADA A LA PLANTA DE TRACTAMENT DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 22

5.3 TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 24

5.4 RECOLLIDA DE GESPA 26

6. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ VIDRE 27

6.1 GENERACIÓ PER HABITANT I DIA DE LA FRACCIÓ VIDRE 28

6.2 TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ VIDRE 29

7. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ MULITPRODUCTE (PAPER/CARTRÓ I ENVASOS LLEUGERS) 31

7.1 GENERACIÓ PER HABITANT I DIA DE LA FRACCIÓ MULTIPRODUCTE 34

7.2 CARACTERITZACIONS DE MATERIALS RECOLLITS (MATERIAL D’ENTRADA) 35

7.3 TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ MULTIPRODUCTE 38

8. RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS 41

9. RECOLLIDA DE RESIDUS ESPECIALS. DEIXALLERIA MÒBIL 44

9.1 RESIDUS GESTIONATS A LA DEIXALLERIA MÒBIL 45

10. SERVEI DE NETEJA VIÀRIA 46

11. FLOTA DE VEHICLES 47

12. PERSONAL DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA 49

13. CENTRES DE TREBALL 50

14. CONCLUSIONS 51

14.1 HABITANTS SERVITS I TONES RECOLLIDES 51

14.2 COMPARATIVA RECOLLIDA DE DIVERSES FRACCIONS ENTRE 2011 I 2012 53

14.3 COMPARATIVA RESPECTE LA RESTA DE CATALUNYA 55

15. OBJECTIUS PEL 2013 56

3

RESUM

El present document és la memòria de l’activitat de recollida de residus realitzada durant l’any

2012 per l’empresa mixta RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L (d’ara en endavant

RRO). En el document es fa referència a la recollida de residus dels municipis d’aquelles

fraccions per les quals hi ha un conveni de prestació de serveis, que en alguns casos no són

totes les fraccions que genera/separa el municipi.

A la memòria es contemplen les següents fraccions: orgànica, multiproducte (envasos lleugers i

paper/cartró), vidre, residus especials-deixalleria, voluminosos i resta/rebuig.

Es fa esment de les quantitats recollides per fracció i municipi, així com del tractament que

rep cada fracció recollida, entenent com a tractament la gestió posterior a la recollida, ja sigui

tractar-la per separar les diferents fraccions valoritzables (planta de triatge), fer-la arribar als

gestors corresponents o lliurar-la a un dipòsit controlat.

Cal destacar que al 2012 el Consell Comarcal d’Osona ha creat el Servei de neteja viària per

tal de facilitar als Ajuntaments de la comarca d’Osona la neteja de la via pública. Si bé, en

aquests moments aquest servei es presta a Manlleu, Recollida de Residus d’Osona, SL disposa

de suficient personal i flota de vehicles per tal de poder prestar amb condicions aquest servei.

En la present memòria també es fa èmfasi a aquest servei de nova creació.

Un altra de les novetats a destacar, és la creació d’un nou centre de treball, arran de la

subrogació del servei de neteja viària de Manlleu. En aquests moments l’empresa disposa de 2

centres de treball: un a Vic i un altre a Manlleu.

4

1. REFERENTS NORMATIUS

El juliol de 2008 el Parlament de Catalunya aprovà dues iniciatives legislatives del Departament de

Medi Ambient i Habitatge, que per primera vegada garantien la recollida selectiva de tots els residus

als municipis catalans amb independència del nombre d’habitants.

El Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora

de residus determina com aspecte principal:

- La implantació de la recollida selectiva dels residus a tots els municipis de Catalunya,

independentment del seu número d’habitants. En compliment d’aquesta Llei, tots els Ajuntaments de

la comarca a mitjans de 2009 varen presentar un pla de desplegament de la recollida selectiva de la

fracció orgànica on es planifica aquesta recollida (sistema de recollida i dates d’implantació). La

mateixa normativa fixa que a partir l’1 de gener de 2010 tots els municipis han de gestionar com a

mínim un 10% de la FORM que produeixen els domicilis i els productors singulars. També estableix

que durant el primer quadrimestre de 2010 s’havia d’haver anat implantant a la resta dels municipi.

Aquesta normativa ha comportat que tots els municipis hagin adoptat un o altre sistema de gestió de

la fracció orgànica.

La Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus aprovada estableix noves figures tributàries

(cànons) que sempre retornen als municipis i no han de suposar un increment de la taxa de residus.

El destí d’aquests cànons és que s’inverteixin en el foment de la recollida separativa de residus,

concretament:

- Amplia l’objecte de regulació del cànon fent-lo extensiu a residus municipals destinats a

incineració (5 euros/tona) i a residus de la construcció destinats a dipòsit controlat (3

euros/tona). Entrada en vigor: any 2009.

- Manté el cànon de 10 euros/tona per a residus municipals destinats a dipòsit controlat. Únic

cànon en vigor actualment.

- Crea dos cànons específics en el supòsit que, al cap d’un any de l’entrada en vigor de la

modificació de la Llei 6/93, els municipis no recullin separadament la matèria orgànica,

malgrat disposar de plantes concretes de tractament. En aquest cas s’aplicaran 15 euros/tona

per a incineració de residus i 20 euros/tona a residus municipals destinats a dipòsits

controlats.

Aquesta Llei entrà en vigor l’any 2010.

5

El 29 de juliol de 2011 es publicà al DOGC la Llei 7/2011, de 27 de juliol de 2011, de mesures

fiscals i financeres que entre d’altres, modificà l’article 15 de la Llei 8/2008, de 10 de juliol, fixant el

següent tipus de gravamen:

- El cànon de 10 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat

passà a ser de 12 euros per tona.

- El cànon de 20 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat

procedent d’aquells municipis que no havien iniciat el desenvolupament de la recollida

selectiva de la fracció orgànica d’acord amb el projecte de desplegament aprovat per l’Agència

de Residus de Catalunya, passà a ser de 21 euros per tona.

Aquesta llei entrà en vigor l’1 d’octubre de 2011.

El 23 de març es publicà al DOGC la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i

administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, que entre d’altres

tornà a modificar l’article 15 de la Llei 8/2008, de 10 de juliol, fixant el següent tipus de gravamen:

- El cànon de 12,00 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit

controlat passa a ser de 12,40 euros per tona.

- El cànon de 21 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat

procedent d’aquells municipis que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva

de la fracció orgànica d’acord amb el projecte de desplegament aprovat per l’Agència de

Residus de Catalunya, passa a ser de 21,60 euros per tona.

L’entrada en vigor d’aquesta Llei és el 24 de març de 2012.

6

2. MUNICIPIS ON RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA, SL

REALITZA ALGUN SERVEI

Recollida de Residus d’Osona S.L., empresa mixta participada pel Consell Comarcal d’Osona (55%) i

per un operador associat (CESPA amb un 45%), presta servei a un total de 39 municipis de la

comarca d’Osona atenent a un total de 125.453 habitants (població segons RD 1697/2012, de 21 de

desembre). Els municipis es poden veure a la taula 2.1 i al mapa 1.

Taula 2.1. Municipis d’Osona amb serveis de Recollida de Residus d’Osona S.L.

En funció del número d’habitants del municipi s’atén a:

� 22 municipis de menys de 1.000 habitants amb una població total de 6.741 habitants.

� 12 municipis entre 1.001 i 5.000 habitants amb una població total de 29.768 habitants.

� 2 municipis entre 5.001 i 10.000 habitants amb una població total de 13.454 habitants.

� 3 municipis de més de 10.000 habitants amb una població total de 75.490 habitants.

L’empresa RRO presta servei de recollida de les diferents fraccions:

� de resta/rebuig a 34 municipis

� de vidre a 37 municipis

� de multiproducte a 38 municipis

� de fracció orgànica (FORM) a 24 municipis

� de gespa a 1 municipi

� de paper i cartró amb contenidor a 1 municipi

MUNICIPIS D’OSONA AMB SERVEIS DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L.

Alpens Olost Sant Hipòlit de Voltregà Santa Maria de Corcó

Calldetenes Orís Sant Julià de Vilatorta Sobremunt

Centelles Oristà Sant Martí d’Albars Sora

Collsuspina Perafita Sant Pere de Torelló Tavèrnoles

Espinelves Prats de Lluçanès Sant Quirze de Besora Tavertet

Gurb Roda de Ter Sant Sadurní d’Osormort Torelló

Lluçà Rupit i Pruit Sant Vicenç de Torelló Vic

Manlleu Sant Agustí de Lluçanès Santa Cecília de Voltregà Vidrà

Masies de Roda Sant Bartomeu del Grau Santa Eugènia de Berga Vilanova de Sau

Masies de Voltregà Sant Boi de Lluçanès Santa Maria de Besora

7

Mapa 1. Municipis en què Recollida de Residus d’Osona S.L. presta serveis.

MUNICIPIS EN QUÈ RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA SL PRESTA SERVEIS.

8

Taula 2.2. Serveis prestats per Recollida de Residus S.L. (RRO) als municipis d’Osona

SERVEIS PRESTATS PER RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L. (RRO) ALS MUNICIPIS D’OSONA

MUNICIPI RESTA/REBUIG VIDRE MULTIPRODUCTE

PAPER I CARTRÓ FORM

1 ALPENS RRO RRO RRO 2 CALLDETENES RRO RRO RRO RRO 3 CENTELLES RRO 4 COLLSUSPINA RRO RRO RRO 5 ESPINELVES RRO RRO RRO RRO 6 GURB RRO RRO RRO RRO +Gespa 7 LES MASIES DE RODA RRO RRO RRO RRO 8 LES MASIES DE VOLTREGA RRO RRO RRO RRO 9 LLUÇA RRO RRO RRO 10 MANLLEU RRO RRO RRO RRO 11 OLOST RRO RRO RRO RRO 12 ORÍS RRO RRO RRO RRO 13 ORISTÀ RRO RRO RRO 14 PERAFITA RRO RRO RRO 15 PRATS DE LLUÇANES RRO RRO RRO RRO 16 RODA DE TER RRO RRO RRO RRO 17 RUPIT I PRUIT RRO RRO RRO RRO 18 SANT AGUSTI DE LLUÇANES RRO RRO RRO RRO 19 SANT BARTOMEU DEL GRAU RRO RRO RRO 20 SANT BOI DE LLUÇANES RRO RRO RRO RRO 21 SANT HIPOLIT DE VOLTREGA RRO RRO RRO RRO 22 SANT JULIA DE VILATORTA RRO RRO RRO RRO 23 SANT MARTI D’ALBARS RRO RRO RRO 24 SANT PERE DE TORELLO RRO RRO RRO RRO 25 SANT QUIRZE DE BESORA RRO RRO 26 SANT SADURNI D’OSOMORT RRO RRO RRO 27 SANT VICENÇ DE TORELLO RRO RRO RRO RRO 28 SANTA CECILIA DE VOLTREGA RRO RRO RRO 29 SANTA EUGENIA DE BERGA RRO RRO RRO RRO 30 SANTA MARIA DE BESORA RRO RRO 31 SANTA MARIA DE CORCO RRO RRO RRO RRO 32 SOBREMUNT RRO RRO RRO 33 SORA RRO RRO 34 TAVERNOLES RRO RRO RRO RRO 35 TAVERTET RRO RRO RRO RRO 36 TORELLO RRO RRO RRO RRO 37 VIC RRO RRO 38 VIDRÀ RRO RRO 39 VILANOVA DE SAU RRO RRO

Recollida de Residus d’Osona, SL presta el servei de recollida de totes les fraccions de Calldetenes a

partir de l’1 d’abril de 2012. Des de l’1 de maig també efectua la recollida de totes les fraccions a

Manlleu.

La principal novetat d’enguany és la creació del Servei de neteja viària des de mitjans de 2012.

De moment només presta aquest servei en el cas de Manlleu.

9

3. RESUM DE RESULTATS GENERALS DE LA RECOLLIDA DE

RESIDUS MUNICIPALS.

Les dades que es mostren corresponen únicament a aquelles recollides realitzades des de l’empresa

mixta Recollida de Residus d’Osona S.L. Durant tot el 2012 s’han recollit 36.590 tones de

residus municipals de 39 municipis de la comarca d’Osona, amb una generació global mitjana de

291,66 kg/hab/any que representa 799,08 g/hab/dia.

Aquesta generació és lleugerament superior a la registrada durant el 2011 quan es recollí una mitjana

de 289,78 Kg/hab/any que representa 793,92 g/hab/dia. Aquest lleuger increment s’explica per

l’augment de les tones de fracció orgànica i de vidre recollides. Durant el 2011 es recolliren 6.478 tn

de fracció orgànica i 1.774 tn de vidre. Al 2012 s’han recollit 7.978 tn de fracció orgànica i 1.848 tn de

vidre. La resta de fraccions han tendit a disminuir o a mantenir-se.

A la taula i gràfic 3.1 es poden veure el resum global de les tones recollides i les ràtios de generació.

TOTAL DE TONES RECOLLIDES PER RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L. EN TOTES LES FRACCIONS

Fracció Municipis Habitants tones kg/hab/any g/hab/dia

RESTA/REBUIG 34 115.484 19.179 188,95 518

MULTIPRODUCTE 38 84.262 7.313 88,20 242

FORM 24 112.462 7.978 70,85 194

FORM (gespa) 1 2.580 100,61 39,00 106,84

VIDRE 37 83.934 1.848 23,23 63,64

VOLUMINOSOS 15 25.882 157,17 6,07 16,64

RES. ESPECIALS 8 10.724 14,53 1,35 3,74

TOTAL 39* 125.453* 36.590 291,66** 799,08**

Taula 3.1 – Total de tones recollides per Recollida de Residus d’Osona, SL (2012)

*Total de municipis que s’efectua la recollida a 31/12/2012 i el total d’habitants d’aquests municipis.

**S’ha calculat la mitjana de les tones recollides globalment i el nombre d’habitants total que es dóna

servei des de Recollida de Residus d’Osona, SL. Aquest valor no representa la mitjana dels 39

municipis, perquè des de l’empresa no s’efectua la recollida de totes les fraccions a tots els municipis.

10

Gràfic 3.1 – Residus totals de les diverses fraccions recollits per Recollida de Residus d’Osona – 2012

19.179,00

7.313,007.978,00

100,611.848,00 157,17 14,53

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00

20.000,00

RESTA

MULT

IPRO

DUCTE

FORM

FORM (g

espa

)

VIDRE

VOLU

MIN

OSO

S

RES.ESPECIA

LS

Residus totals de les diverses fraccions recollits per RRO durant el 2012 (tones)

Anualment l’Agència de Residus de Catalunya presenta les estadístiques de residus de tots els

municipis de Catalunya. Aquestes estadístiques permeten determinar l’evolució de la generació i

recollida de totes les fraccions que integren els residus municipals. Fins a mitjans de 2013 l’Agència no

publicarà les estadístiques corresponents al 2012, ara bé, si ens fixem amb els resultats de les

estadístiques corresponents a l’any 2011, obtenim una generació de residus municipals mitjana a

nivell de Catalunya de 1,47 kg/habitant/dia. També obtenim que la recollida selectiva bruta

representa un 40,62% del total recollit i que el 59,38% correspon a la fracció resta.

De les fraccions recollides per l’empresa Recollida de Residus d’Osona, SL al llarg de 2012 s’obté

que la recollida selectiva bruta representa un 50,08% del total recollit i que el 49,92% correspon

a la fracció resta.

Per determinar la producció mitjana de residus als 39 municipis és necessari un anàlisi més detallat en

el qual s’incloguin els resultats obtinguts per totes les fraccions que integren els residus municipals.

A la taula següent s’expressen els resultats obtinguts per l’Agència de Residus de Catalunya de la

generació de residus al llarg de 2011 i la comparació d’aquestes dades amb la recollida de residus als

39 municipis que Recollida de Residus d’Osona, SL ha efectuat al llarg de 2012.

11

CATALUNYA (ARC – 2011) Recollida de Residus d’Osona (2012)

FRACCIÓ % fracció

respecte RM

g/hab/dia FRACCIÓ % fracció

respecte

RM

g/hab/dia Percentatge RRO

vers ARC

(g/hab/dia)

Orgànica 10,18% 149,65 Orgànica 18,70% 194 +29,63%

Vidre 4,47% 65,71 Vidre 6,13% 63,64 -3,15%

Paper i cartró 10,10% 148,47

Envasos lleugers 3,39% 49,83

Multiproducte 23,32% 242 +22,04%

Voluminosos 4,59% 67,47 Voluminosos 1,57% 16,64 -75,34%

Poda 2,61% 38,37 --- --- --- ---

Piles 0,01% 0,15

Medicaments 0,02% 0,29

Tèxtil 0,25% 3,68

Altres deixalleries 5,02% 73,79

Especials 0,36% 3,74 -95,20%

Total recollida

selectiva bruta

40,62% 597,11 50,08% Proporció fracció:

+23,29%

Resta 59,38% 872,89 49,92% Proporció fracció:

-15,93%

Total residus

municipals

100,00% 1470

g/hab/dia

100,00%

Taula 3.2 – Proporció de fraccions recollides per RRO al 2011 i comparació amb els valors mitjans

de Catalunya (ARC – 2010)

En els 39 municipis de Recollida de Residus d’Osona, SL proporcionalment es recull més residus

valoritzables que a la resta de Catalunya. Aquest valor es reflecteix sobretot en la recollida de la

fracció orgànica i envasos lleugers.

Del total de residus recollits per Recollida de Residus d’Osona un 18,70% és matèria orgànica, un

23,32% multiproducte, un 6,13% vidre, i uns pràcticament inapreciables 1,57% de residus

voluminosos i 0,36% de residus especial.

Si tenim en consideració la generació mitjana per habitant, detectem que mentre que a Catalunya es

recull una mitjana de 149,50 g/hab/dia d’orgànica a Osona es recull una mitjana de 194 g/hab/dia. El

mateix succeeix amb el multiproducte, a Catalunya es recull una mitjana de 148,47 g/hab/dia de

paper- cartró i 49,83 g/hab/dia d’envasos lleugers, mentre que Osona es recull conjuntament 242

g/hab/dia de multiproducte (paper-cartró i envasos lleugers).

12

Proporció fraccions residus municipals (ARC - 2011)

FRACCIÓ RESTA59,37%

ALTRES DEIXALLERIES

1,65%

ENVASOS LLEUGERS

3,39%

FRACCIÓ ORGÀNICA10,18%

PILES0,01%

MEDICAMENTS0,02%

VIDRE4,47%

PAPER I CARTRÓ10,10%

PODA2,61%

VOLUMINOSOS4,59%

TÈXTIL0,25%

RUNES3,37%

Proporció fraccions residus municipals (RRO - 2012)

VIDRE6,13%

MULTIPRODUCTE23,32%

FRACCIÓ RESTA49,92%

FRACCIÓ ORGÀNICA18,70%

VOLUMINOSOS1,57%

DEIXALLERIES0,36%

D’aquesta comparativa també s’obté que la recollida de residus especials i voluminosos és inferior que

a la resta de Catalunya, possiblement perquè en les dades de residus especials no intervé els residus

recollits selectivament a les deixalleries fixes que són de propietat municipal.

Gràfic 3.2

Gràfic 3.3

13

4. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA

La recollida de resta/rebuig es realitza mitjançant els contenidors situats en àrees d’aportació i porta a

porta. Recollida de Residus d’Osona S.L. realitza aquest servei a 34 municipis de la comarca amb un

total de 115.484 habitants . Hi ha un total de 1.941 contenidors repartits entre els municipis on fa

la recollida. Els tipus de contenidors per recollir la fracció resta són de 1.100, 3.000 i 3.200 litres de

color verd fosc.

Durant el 2012 el servei de recollida de fracció resta s’ha ampliat a 2 municipis: Calldetenes s’ha donat

d’alta en el servei de recollida de resta l’1 d’abril i Manlleu l’1 de maig de 2012.

El destí de la recollida és la disposició controlada al Dipòsit Controlat d’Orís, gestionat pel Consorci

per a la Gestió de Residus Urbans d’Osona. El preu del tractament pel 2012 ha estat de 33,29 euros

per tona (IVA no inclòs).

Taula 4.1. Desglossament del preu de tractament de la fracció resta. Tractament resta 2012 Preu del Manteniment i gestió abocador 19,69 €/tona Preu del tractament dels lixiviats 5,00 €/tona Preu de l’ampliació de l’abocador 8,00 €/tona SUBTOTAL 33,29 €/tona Cànon Agència de Residus de Catalunya 12,00 €/tona (01/01/12 - 23/03/12)

12,40 €/tona (24/03/12 - 31/12/12) TOTAL 45,29 €/tona (01/01/12 – 23/03/12)

45,69 €/tona (24/03/12 - 31/12/12)

Al preu se li suma 12 euros per tona (de 1 de gener a 23 de març) i 12,40 euros per tona (de 24 de

març a 31 de desembre), en concepte del Cànon per Deposició que es paga a l’Agència de Residus de

Catalunya . L’objectiu del cànon és finançar el cost d’implantació de la gestió sostenible dels residus i

desincentivar l’aportació de residus a les instal·lacions de disposició.

Al llarg de 2012 Recollida de Residus d’Osona ha recollit 19.179 tones (52,5 tones/dia de mitjana)

d’un total de 115.484 habitants, amb una ràtio mitjana de 518 g/hab/dia equivalents a 188,95

kg/hab/any. A la taula 4.2 es pot veure la quantitat de resta que es recull en els diversos municipis i

les ràtios de producció per habitant i any.

14

Taula 4.2. Generació de la fracció resta dels municipis servits.

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ REBUIG DELS MUNICIPIS SERVITS (2012)

MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/dia Contenidors

volum contenidors

(L)

Dies de recollida

Habitants/ contenidor

kg/contenidor/dia de servei

ALPENS 304 85,50 771 24 1.100 78 13 46

CALLDETENES * 2.441 115,34 163 PaP PaP 41 PaP Pap

COLLSUSPINA 347 122,48 967 22 1.100 104 16 54

ESPINELVES 201 35,09 478 11 1.100 43 18 152

GURB 2.580 533,54 567 68 1.100 260 38 30

LLUÇÀ 259 70,43 745 17 1.100 52 15 80

MANLLEU** 20.416 1.562,20 314 229 1.100 156 89 44

MASIES DE RODA 760 144,19 520 31 1.100 104 25 45

MASIES DE VOLTREGÀ 3.144 528,94 461 100 1.100 156 31 34

OLOST 1.188 275,49 635 44 1.100 104 27 60

ORIS 294 90,78 846 24 1.100 104 12 36

ORISTA 566 79,32 384 18 1.100 52 31 85

PERAFITA 407 155,67 1.048 21 1.100 156 19 48

PRATS LLUÇANES 2.659 723,37 745 71 1.100 156 37 65

RODA DE TER 6.172 345,99 154 PaP + 7 AP PaP 52 + 312AP PaP PaP

RUPIT-PRUIT 307 59,53 531 10 1.100 104 31 57

ST. AGUSTI LLUÇANES 97 40,75 1.151 12 1.100 52 8 65

ST. BARTOMEU GRAU 908 222,12 670 30 1.100 104 30 71

ST. BOI LLUÇANES 545 124,51 626 29 1.100 52 19 83 ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

3.585 596,75 456 84 1.100 156 43 46

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.024 721,67 654 86 1.100 156 35 54

ST. MARTÍ D'ALBARS 106 37,75 976 10 1.100 52 11 73

ST. PERE DE TORELLÓ 2.469 420,92 467 61 1.100 156 40 44 ST. SADURNÍ D'OSORMORT 93 78,00 2.298 26 1.100 65 4 46

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 302,39 408 34 3.200 104 60 86 STA. CECILIA DE VOLTREGÀ 178 54,35 837 12 1.100 104 15 44

STA. EUGENIA DE BERGA 2.269 295,64 357 PaP + 9 AP 1.100 52 + 260 AP PaP PaP

STA. MARIA DE CORCÓ 2.193 443,07 554 79 1.100 104 28 54

SOBREMUNT 92 27,79 828 5 1.100 65 18 86

TAVÈRNOLES 312 22,86 201 1 12.000 4 312 5715

TAVERTET 137 22,92 458 3 1.100 65 --- ---

TORELLÓ 13.883 2.205,90 435 165 3.000 312 84 43

VIC 41.191 8.502,29 566 580 1.100 365 71 40

VILANOVA DE SAU 328 131,43 1.098 17 1.100 104 19 74 (*): RRO inicia la recollida del servei a Calldetenes el 01/04/2012; (**): Manlleu es dóna d’alta del servei el 01/05/2012.

Hab. Tones g/hab/ dia Cont.

volum contenidors

(L)

Dies de recollida

Hab/ contenidor

*

kg/contenidor/dia de servei* GLOBAL MUNICIPIS

115.484 19.179 517,66 1.941 2.530.400 4.365 59 249

(*): No s’han tingut en compte els municipis on el sistema de recollida és porta a porta: Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga; (**): Es fa constar el promig dels municipis que tenen sistema amb contenidor de vorera.

15

4.1. Generació per habitant i dia de fracció Resta

El municipi amb més generació per habitant és Sant Sadurní d’Osormort amb 2.289 g/hab/dia, seguit

de Sant Agustí de Lluçanès amb 1.151 g/hab/dia, Vilanova de Sau amb 1.098 g/hab/dia i Perafita amb

1.048 g/hab/dia.

Els municipis amb menys generació per habitant han estat Roda de Ter, Calldetenes, Tavèrnoles i

Manlleu amb 154, 163, 201 i 314 g/hab/dia respectivament, amb una producció molt per sota del

valor mitjà de 518 g/hab/dia. Aquest fet s’explica perquè tots els municipis amb l’excepció de

Manlleu tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica i disposen d’un sistema de

recollida diferent als contenidors en àrees de vorera (porta a porta en el cas de Calldetenes i Santa

Eugènia de Berga i en àrea d’aportació restringida a Tavèrnoles). Al gràfic 4.1 es pot veure la ràtio de

generació per habitant i dia dels 34 municipis atesos.

Generació per habitant i dia de la fracció Resta ( g/hab/dia)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

ALP

EN

S

CA

LLD

ET

EN

ES

*

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

GU

RB

LLU

ÇÀ

MA

NLL

EU

**

MA

SIE

S D

E R

OD

A

MA

SIE

S D

E V

OLT

RE

GÀ

OLO

ST

OR

IS

OR

IST

A

PE

RA

FIT

A

PR

AT

S L

LUÇ

AN

ES

RO

DA

DE

TE

R

RU

PIT

-PR

UIT

ST

. AG

US

TI L

LUÇ

AN

ES

ST

. BA

RT

OM

EU

GR

AU

ST

. BO

I LLU

ÇA

NE

S

ST

. HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

. MA

RT

Í D'A

LBA

RS

ST

. PE

RE

DE

TO

RE

LLÓ

ST

. SA

DU

RN

Í D'O

SO

RM

OR

T

ST

. VIC

EN

Ç D

E T

OR

ELL

Ó

ST

A. C

EC

ILIA

DE

VO

LTR

EG

À

ST

A. E

UG

EN

IA D

E B

ER

GA

ST

A. M

AR

IA D

E C

OR

CÓ

SO

BR

EM

UN

T

TA

VÈ

RN

OLE

S

TA

VE

RT

ET

TO

RE

LLÓ

VIC

VIL

AN

OV

A D

E S

AU

g/ha

b/di

a

Generació de fracció rebuig per habitant i dia (kg/hab/any) Valor mitjà

Gràfic 4.1. Generació per habitant i dia dels municipis atesos per Recollida de Residus d’Osona S.L.

A banda de l’eficiència en els sistemes de recollida, la implantació de la recollida selectiva de la fracció

orgànica influeix en la producció de fracció resta.

Dels municipis on s’ha recollit la fracció orgànica de gener a desembre de 2012, amb l’excepció de

Gurb, Olost, Orís, Prats de Lluçanès, Rupit-Pruit, Sant Boi de Lluçanès, Sant Julià de Vilatorta, Santa

Maria de Corcó i Vic, tenen mitjanes de producció de resta iguals o per sota de la mitjana comarcal:

16

Espinelves (478 g/hab/dia), Les Masies de Roda (520 g/hab/dia), Les Masies de Voltregà (461

g/hab/dia), Oristà (384 g/hab/dia), Sant Hipòlit de Voltregà (456 g/hab/dia), Sant Pere de Torelló

(467 g/hab/dia), Sant Vicenç de Torelló (408 g/hab/dia), Santa Eugènia de Berga (357 g/hab/dia),

Tavertet (458 g/hab/dia) i Torelló (435 g/hab/dia) i els quatre esmentats a l’inici d’aquest apartat.

El municipi de Gurb ha registrat una mitjana de 567 g/hab/dia, és una dada molt satisfactòria si tenim

en consideració que es dóna servei de recollida selectiva de fracció orgànica només al nucli urbà, que

representa un 63% de la població global.

Si tenim en compte els municipis que efectuen la gestió de la fracció orgànica a través de la

combinació de compostatge comunitari i domèstic, enguany no es registra valors de fracció resta per

sota de la mitjana comarcal.

4.2. Tendències de la fracció Resta

La comparativa de la recollida de la fracció resta entre diversos anys ens permet determinar quina és

la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions a emprendre en un futur. A la

taula 4.3 es mostra la comparativa d’aquesta fracció entre els anys 2011 i 2012.

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA ANY 2011 - ANY 2012

ANY 2011 ANY 2012 COMPARATIVA

MUNICIPIS Hab. Tones

g/hab/dia Hab. Tones

g/hab/dia

Variació tones 2011-2012

Variació g/hab/dia 2011-2012

ALPENS 302 98,90 897 304 85,50 771 -13,40 -14,12%

CALLDETENES 2.441 115,34 163 --- ---

COLLSUSPINA 347 110,56 873 347 122,48 967 11,92 10,78%

ESPINELVES 199 39,86 549 201 35,09 478 -4,77 -12,84%

GURB 2.538 580,56 627 2.580 533,54 567 -47,02 -9,60%

LLUÇÀ 254 74,28 801 259 70,43 745 -3,85 -7,01%

MANLLEU 20.416 1.562,20 314 --- ---

MASIES DE RODA 763 162,53 584 760 144,19 520 -18,34 -10,93%

MASIES DE VOLTREGÀ 3.174 637,07 550 3.144 528,94 461 -108,13 -16,18%

OLOST 1.191 338,19 778 1.188 275,49 635 -62,70 -18,33%

ORIS 291 113,03 1.064 294 90,78 846 -22,25 -20,50%

ORISTA 569 91,30 440 566 79,32 384 -11,98 -12,66%

PERAFITA 400 212,22 1.454 407 155,67 1.048 -56,55 -27,91%

PRATS LLUÇANES 2.676 880,66 902 2.659 723,37 745 -157,29 -17,34%

RODA DE TER 6.151 324,78 145 6.172 345,99 154 21,21 6,17%

17

RUPIT-PRUIT 309 56,70 503 307 59,53 531 2,83 5,68%

ST. AGUSTI LLUÇANES 96 59,26 1.691 97 40,75 1.151 -18,51 -31,94%

ST. BARTOMEU GRAU 963 261,11 743 908 222,12 670 -38,99 -9,78%

ST. BOI LLUÇANES 523 109,37 573 545 124,51 626 15,14 9,25%

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.547 700,34 541 3.585 596,75 456 -103,59 -15,69% ST. JULIÀ DE VILATORTA 2.984 659,86 606 3.024 721,67 654 61,81 7,92%

ST. MARTÍ D'ALBARS 109 36,81 925 106 37,75 976 0,94 5,46%

ST. PERE DE TORELLÓ 2.423 508,09 575 2.469 420,92 467 -87,17 -18,70%

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 95 97,43 2.810 93 78,00 2.298 -19,43 -18,22% ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.049 505,03 675 2.029 302,39 408 -202,64 -39,53% STA. CECILIA DE VOLTREGÀ 182 60,25 907 178 54,35 837 -5,90 -7,77%

STA. EUGENIA DE BERGA 2.294 289,28 345 2.269 295,64 357 6,36 3,32%

STA. MARIA DE CORCÓ 2.216 440,08 544 2.193 443,07 554 2,99 1,74%

SOBREMUNT 88 19,68 613 92 27,79 828 8,11 35,07%

TAVÈRNOLES 307 24,73 221 312 22,86 201 -1,87 -9,04%

TAVERTET 142 22,48 434 137 22,92 458 0,44 5,68%

TORELLÓ 13.931 2.330,63 458 13.883 2.205,90 435 -124,73 -5,02%

VIC 40.900 9.357,85 627 41.191 8.502,29 566 -855,56 -9,78%

VILANOVA DE SAU 335 137,74 1.126 328 131,43 1.098 -6,31 -2,54%

TOTALS 92.348 19.341 574 115.484 19.179 518 -162 -9,78%

Taula 4.3 Comparativa fracció resta entre els anys 2011 i 2012

- La Taula 4.3 posa de manifest que la tendència general és la reducció de tones de la fracció resta.

L’any 2011 l’empresa RRO recollí 19.341 tones de fracció resta mentre que el 2012 se n’han

recollit 19.179, tot i haver donat d’alta en el servei el municipi de Calldetenes l’1 d’abril i Manlleu

l’1 de maig.

- L’anàlisi de la variació de la producció g/hab/dia d’un any respecte l’altre també ens informa

d’aquesta tendència a la baixa, passant d’una mitjana de 574 g/hab/dia al 2011 a 518 g/hab/dia

al 2012, que representa una disminució del 9,78% vers el 2011.

- Els municipis on la reducció ha estat superior al 25% són: Sant Vicenç de Torelló (40%), Sant

Agustí de Lluçanès (32%) i Perafita (28%). En el cas de Sant Agustí de Lluçanès la reducció

segurament s’ha produït per la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica.

- Tot i la tendència general a la baixa, hi ha alguns municipis que la variació de la producció de

fracció resta (g/hab/dia) ha estat a l’alça. Els municipis on l’augment ha estat superior al 10% són

Collsuspina i Sobremunt.

18

5. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA (FORM)

Recollida de Residus d’Osona S.L. recull la fracció orgànica de 24 municipis de la comarca, donant

servei a un total de 112.462 habitants. Majoritàriament la recollida s’efectua a través de

contenidors situats a les àrees d’aportació, també a través del sistema porta per porta en el cas de

Calldetenes, Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga i a través d’una àrea d’aportació municipal en el

cas d’Espinelves i Tavèrnoles.

L’1 de gener de 2012 s’implantà la recollida de FORM a Oristà. RRO inicià el servei de recollida a

Calldetenes l’1 d’abril i a Manlleu l’1 de maig. És per aquest motiu, que per aquests 2 últims municipis,

la informació que es descriu a continuació és parcial de l’any.

El servei disposa d’un total de 1258 contenidors repartits en tots els municipis la majoria d’aquests

tenen capacitat de 240 litres, també n’hi ha 10 de 1.100 litres situats a Espinelves, Les Masies de

Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà i Tavertet.

En general existeixen dos tipus de recollida segons les característiques de la fracció: la recollida de la

fracció orgànica general dels municipis (sense restes de jardineria), i la recollida de la gespa.

Actualment existeixen 12 circuits de recollida diferenciats, recollint la FORM de productors

domèstics i grans productors conjuntament:

- OSONA-01: Sant Pere de Torelló i Torelló

- OSONA-02: Orís, Sant Vicenç de Torelló i Torelló

- OSONA-05: Rupit-Pruit, Santa Maria de Corcó i Tavertet

- OSONA-06: Olost, Oristà, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès

- OSONA-07: Calldetenes, Espinelves, Roda de Ter, Santa Eugènia de Berga

- OSONA-09: Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà

- Gurb

- Les Masies de Roda

- Manlleu

- Sant Julià de Vilatorta

- Tavèrnoles

- Vic

19

Al llarg de 2012 Recollida de Residus d’Osona, SL recollí selectivament 7.978 tones de fracció

orgànica, el destí final de tota la fracció recollida han estat les plantes de compostatge que són

instal·lacions on s’efectua un procés de fermentació en condicions aeròbiques a través del sistemes en

piles. D’aquest procés se n’obté compost que és un adob utilitzat en la jardineria i l’agricultura.

Les tones que s’han recollit a Calldetenes, Espinelves, Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga (circuit

Osona-07), en total 904,06 tones, han entrat a la planta de compostatge Els Sots situada a

Centelles. L’entrada a aquesta planta ve limitada pel percentatge d’impropis de la fracció orgànica. Als

4 municipis s’obliga l’ús de la bossa compostable i s’ha aconseguit que la proporció d’impropis sigui

molt baixa.

De la fracció orgànica que RRO ha recollit selectivament a la resta de municipis, 5.563,29 tones s’han

lliurat a la planta de transferència de residus municipals de Vic que és propietat del Consorci per a la

gestió de residus urbans d’Osona. En aquesta instal·lació, a través d’una tremuja, els camions de

recollida aboquen el contingut del vehicle amb caixes molt més grans i aquestes es transporten fins a

la planta de compostatge de destí, suposant un estalvi energètic i econòmic important.

De la planta de transferència de Vic 5.351,51 tones es transportaren fins a la Planta de compostatge

de Manresa i 211,79 tones es transportaren fins a la planta de compostatge d’Olot.

En el cas de Manlleu s’han recollit des de l’1 de maig al 31 de desembre un total de 1510,65 tones,

que s’han transportat directament a la planta de compostatge de Manresa, sense passar per la planta

de transferència de Vic.

Durant l’any 2012 Recollida de Residus d’Osona, SL va recollir 7.978 tones. Si tenim en compte

únicament els municipis on s’ha efectuat la recollida i tractament durant tot l’any, és a dir prescindim

de les altes de servei obtenim que la producció mitjana de FORM ha estat de 70,85 kg/hab/any,

que correspon a 194 g/hab/dia.

A la següent taula es poden veure les produccions de FORM per municipi i les seves ràtios de

generació:

20

Taula 5.1 – Generació de fracció orgànica dels municipis servits.

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS MUNICIPIS SERVITS (2012)

Municipis Hab. tones g/hab/dia Contenidors

Volum contenidors

(litres)

Dies de recollida

Hab./ conten

idor

kg/cont./dia de servei

CALLDETENES* 2.441 188,11 269 PaP PaP 122 PaP PaP

ESPINELVES 201 36,73 501 3 1100 52 67 235,44

GURB** 2.580 150,69 258 50 240 156 32 19,32

MANLLEU* 20.416 1.510,65 302 238 240 140 86 45,34

MASIES DE RODA, LES 760 49,21 177 22 240 85 35 26,32

MASIES DE VOLTREGÀ, LES 3.144 213,68 186 58 57 de 240 L. + 1 de 1100 156 54 23,62

OLOST 1.188 85,64 197 23 240 156 52 23,87

ORIS 294 20,50 191 13 240 104 23 15,16

ORISTÀ* 566 27,40 133 14 240 65 40 30,11

PRATS DE LLUÇANÈS 2.659 172,86 178 52 240 156 51 21,31

RODA DE TER 6.172 476,24 211 PaP PaP 156 PaP PaP

RUPIT-PRUIT 307 40,10 358 7 240 104 44 55,08

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 97 8,36 236 3 240 65 32 42,89

ST. BOI DE LLUÇANÈS 545 46,55 234 20 240 156 27 14,92

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.585 229,92 176 69 66 de 240 L. + 3 de 1100 156 52 21,36

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.024 207,04 188 56 240 156 54 23,70

ST. PERE DE TORELLÓ 2.469 133,20 148 40 240 156 62 21,35

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 141,17 191 41 240 156 49 22,07

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.269 202,98 245 PaP 240 156 PaP PaP

STA. MARIA DE CORCÓ 2.193 163,63 204 43 240 156 51 24,39

TAVÈRNOLES 312 82,75 727 14 240 104 22 56,83

TAVERTET 137 8,87 177 3 1.100 117 46 25,26

TORELLÓ 13.883 913,49 180 137 240 221 101 30,17

VIC 41.191 2.868,26 191 352 240 234 117 34,82

(*): A Oristà s’implantà la recollida selectiva de la FORM el 01/01/2012. En data 01/04/2012 es donà d’alta el servei a

Calldetenes i el 01/05/2012 es donà d’alta el servei a Manlleu. (**): Per determinar la producció per habitant diària (g/hab/dia)

de Gurb s’ha tingut en compte la població que viu al nucli (1.600 habitants), que és la zona on s’efectuà l’implantació de la

recollida selectiva de FORM.

21

Habitants tones g/hab/

dia* Contenidors Volum

contenidors (litres)

Dies de recollida

Hab./ contenidor

**

kg/cont./dia de

servei*** GLOBAL MUNICIPIS

112.462 7.978 194 1.258 310.520 3.285 52 38,73

(*): El càlcul mig de producció de FORM diària per habitant s’ha obtingut tenint en compte únicament els municipis on la

recollida s’ha fet durant tot l’any. (**): Pel càlcul del nombre d’habitants per contenidor s’han descartat els municipis on el

sistema de recollida escollit és el porta a porta. (***): Es fa constar la mitjana dels municipis on el sistema de recollida és amb

contenidor de vorera i àrea d’aportació.

5.1 Generació per habitant i dia de la fracció Orgànica La generació mitjana dels municipis servits ha estat de 194 g/hab/dia. Tavèrnoles (727 g/hab/dia),

Espinelves (501 g/hab/dia) i Rupit-Pruit (358 g/hab/dia) són els municipis que tenen una ràtio més

elevada de generació degut a que la presència de grans productors (establiments de restauració)

contribueixen positivament en la recollida.

Al gràfic 5.1 es pot veure la producció per habitant i dia per municipi.

Generació per habitant i dia de la fracció Orgànica (FORM) (g/hab/dia)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

CALLDETENES*

ESPINELV

ES

GURB

MANLLE

U**

MASIE

S DE R

ODA, LES

MASIE

S DE V

OLTREGÀ, L

ES

OLO

STO

RIS

ORIS

TÀ***

PRATS D

E LLU

ÇANÈS

RODA D

E TER

RUPIT-P

RUIT

ST. AGUSTÍ D

E LLU

ÇANÈS

ST. BOI D

E LLU

ÇANÈS

ST. HIP

ÒLIT D

E VOLT

REGÀ

ST. JULI

À VILA

TORTA

ST. PERE D

E TO

RELLÓ

ST. VIC

ENÇ DE T

ORELLÓ

STA.EUGÈNIA

BERGA

STA. MARIA

CO

RCÓ

TAVÈRNOLES

TAVERTET

TORELLÓ

VIC

g/ha

b/di

a

g/hab/dia Valor mitjà

Gràfic 5.1 Generació per habitant i dia de la fracció orgànica.

La generació de fracció orgànica a Manlleu també és molt elevada (302 g/hab/dia) si tenim en compte

que es tracta d’un nucli de població gran. A Manlleu s’ha aconseguit amb el pas del temps que els

veïns participin activament a la recollida selectiva.

22

RESULTATS CARACTERITZACIONS FORM 2012 - CIRCUITS CONSELL COMARCAL D'OSONA

FORM91,68%

TOTAL IMPROPIS6,45%PODA

1,46%

PÈRDUES0,41%

5.2 Caracteritzacions d’entrada a la planta de tractament de la fracció

orgànica

Segons les caracteritzacions realitzades sobre la

FORM recollida selectivament, el valor mitjà

d’impureses ha estat del 6,45%. Al gràfic 5.2 es

pot veure aquesta proporció, que ha augmentat en

un 55% respecte el 2011, que fou de 4,17%.

Gràfic 5.2 Proporció mitjana global de FORM i Impureses dels municipis que recull RRO (2012)

A nivell de municipis es poden observar algunes diferències, tant pel model de recollida com per

l’estructura urbana, és possible que les poques caracteritzacions que s’han programat al llarg de 2012,

dues per circuit, hagin influït en els resultats obtinguts a nivell general. A diferència del 2011,

pràcticament tots els circuits han tingut caracteritzacions per sobre del 5% d’impropis. També

s’aprecia un increment de la proporció de poda a la majoria de les mostres analitzades.

El circuit Osona-07, que està constituït per Calldetenes, Espinelves, Roda de Ter i Santa Eugènia de

Berga, ha tingut un percentatge d’impropis mitjà 2,64%. Aquestes proporcions tan baixes s’expliquen

per l’obligatorietat de l’ús de la bossa compostable als 4 municipis i pel sistema porta a porta.

A la Taula 5.3 es poden veure els valors mitjans de cada municipi/circuit de recollida. Tots els

municipis de la comarca gestionats per Recollida de Residus d’Osona S.L estan per sota del 10%

d’impropis en la recollida selectiva de FORM.

Taula 5.2. Comparatiu dels valors mitjans d’impureses 2011-2012 de la fracció Orgànica

COMPARATIU DELS VALORS MITJANS D’IMPURESES DE LA FRACCIÓ FORM

(2011-2012)

Any 2011 2012 variació % variació respecte 2011

TOTALS Impureses (%) 4,17% 6,45% +2,28 +54,68%

23

Circuit Municipi Núm.

Caract.

Mitjana de Fracció

orgànica neta

Mitjana de

Fracció vegetal

Mitjana

impureses

Osona-01 Torelló

Sant Pere de Torelló 2 90,78% 3,24% 5,48%

Osona-02

Torelló

Sant Vicenç de Torelló

Orís

2 92,02% 0,95% 6,97%

Osona-05

Santa Maria de Corcó

Rupit-Pruit

Tavertet

2 92,40% 0,59% 6,24%

Osona-06

Prats de Lluçanès

Olost

Oristà*

Sant Boi de Lluçanès

Sant Agustí Lluçanès

2 93,68% 0,25% 5,80%

Osona-07

Calldetenes*

Espinelves

Roda de Ter

Santa Eugènia Berga

2 96,64% 0,70% 2,64%

Osona-09 Les Masies Voltregà

Sant Hipòlit Voltregà 2 86,22% 6,04% 7,27%

Gurb Gurb 2 91,95% 0,00% 7,74%

Manlleu Manlleu 2 88,74% 0,48% 9,82%

Les Masies

Roda Les Masies de Roda 2 90,34% 2,55% 6,76%

Sant Julià de

Vilatorta Sant Julià de Vilatorta 2 91,86% 2,71% 5,19%

Tavèrnoles Tavèrnoles 2 94,08% 0,00% 5,47%

Vic Vic 2 91,01% 0,00% 8,53%

Mitjana circuits 24 91,68% 1,46% 6,45%

Taula 5.3. Valors mitjans per municipi/circuit de recollida 2012

(*): Calldetenes i Oristà s’han incorporat als circuits Osona-07 i Osona-06 respectivament.

24

5. 3. Tendències de la fracció orgànica

La comparativa de la recollida de la fracció orgànica entre diversos anys ens permet determinar quina

és la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions a emprendre en un futur.

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 2011-2012

2011 2012 COMPARATIVA

Municipis

Hab. tones g/hab/dia

Mitjana impurese

s % Hab. tones

g/hab/dia

Mitjana impureses

%

Variació tones 2011-2012

Variació g/hab/

dia 2011-2012

Variació %

impureses

2011-2012

CALLDETENES 2.441 188,11 269 OSONA-07 188,11

ESPINELVES 199 19,03 387 OSONA-07 201 36,73 501 OSONA-07 17,70 29,34%

GURB 2.538 125,32 219 2,95% 2.580 150,69 258 7,74% 25,37 17,99% 162,37%

MANLLEU 20.416 1.510,65 302 9,82% 1.510,65

MASIES DE RODA, LES

763 54,30 195 2,44% 760 49,21 177 6,76% -5,09 -9,01% 177,05%

MASIES DE VOLTREGÀ, LES

3.174 225,43 195 OSONA-09 3.144 213,68 186 OSONA-09 -11,76 -4,31%

OLOST 1.191 101,75 234 OSONA-06 1.188 85,64 197 OSONA-06 -16,11 -15,62%

ORÍS 291 16,81 236 OSONA-02 294 20,50 191 OSONA-02 3,69 -19,00%

ORISTÀ 566 27,40 133 OSONA-06 27,40

PRATS DE LLUÇANÈS

2.676 172,67 177 OSONA-06 2.659 172,86 178 OSONA-06 0,19 0,75%

RODA DE TER 6.151 509,67 227 OSONA-07 6.172 476,24 211 OSONA-07 -33,43 -6,88%

RUPIT-PRUIT 309 64,73 574 OSONA-05 307 40,10 358 OSONA-05 -24,63 -37,65%

SANT AGUSTÍ LLUÇANÈS

96 6,06 322 OSONA-06 97 8,36 236 OSONA-06 2,30 -26,68%

SANT BOI DE LLUÇANÈS

523 34,92 183 OSONA-06 545 46,55 234 OSONA-06 11,63 27,91%

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

3.547 239,66 185 OSONA-09 3.585 229,92 176 OSONA-09 -9,74 -5,08%

SANT JULIÀ DE VILATORTA

2.984 210,18 193 3,22% 3.024 207,04 188 5,19% -3,14 -2,80% 61,18%

SANT PERE DE TORELLÓ

2.423 133,59 151 OSONA-01 2.469 133,20 148 OSONA-01 -0,39 -2,15%

SANT VICENÇ DE TORELLÓ

2.049 162,53 217 OSONA-02 2.029 141,17 191 OSONA-02 -21,37 -12,29%

SANTA EUGÈNIA DE BERGA

2.294 204,88 245 OSONA-07 2.269 202,98 245 OSONA-07 -1,90 0,17%

SANTA MARIA DE CORCÓ

2.216 144,91 179 OSONA-05 2.193 163,63 204 OSONA-05 18,71 14,10%

TAVÈRNOLES 307 80,39 717 3,96% 312 82,75 727 5,47% 2,36 1,28% 38,13%

TAVERTET 142 11,17 216 OSONA-05 137 8,87 177 OSONA-05 -2,31 -17,73%

TORELLÓ 13.931 954,39 188 OSONA-01 OSONA-02

13.883 913,49 180 OSONA-01 OSONA-02

-40,90 -3,95%

VIC 40.900 3.005,16 201 4,71% 41.191 2.868,26 191 8,53% -136,90 -5,23% 81,10%

OSONA- 01 4,55% 5,48% 20,44%

OSONA-02 6,44% 6,97% 8,23%

OSONA-05 5,63% 6,24% 10,83%

OSONA-06 5,84% 5,80% -0,68%

OSONA-07 1,28% 2,64% 106,25%

OSONA-09 3,89% 7,27% 86,89%

TOTALS 88.704 6.478 200 4,17% 112.462 7.978 194 6,45% 1500,45 -2,99% 54,68%

Taula 5.4. Comparativa recollida selectiva de fracció orgànica entre els anys 2011 i 2012.

25

- No s’ha procedit a comparar la recollida selectiva de la FORM dels municipis d’Oristà perquè han

implantat la recollida selectiva d’aquesta fracció al llarg de 2012 i de Calldetenes i Manlleu perquè

s’han donat d’alta del servei a principis de 2012.

- La Taula 5.4 posa de manifest que la tendència general és incrementar les tones recollides de la

fracció orgànica. L’any 2011 l’empresa RRO recollí 6.478 tones de fracció orgànica mentre que el

2012 se n’han recollit 7.978, degut sobretot a les noves incorporacions de Calldetenes i Manlleu.

Ara bé, si deixem de banda la fracció orgànica recollida a aquesta municipis hauríem detectat una

disminució de la fracció orgànica passant de 6.478 tones el 2011 a 6.252 tn el 2012.

- En general, a la majoria de municipis la fracció orgànica recollida selectivament ha

disminuït en comparació amb el 2011. En el cas d’Espinelves, Orís i Sant Agustí de Lluçanès la

fracció orgànica augmenta perquè iniciaren la recollida a mitjans de 2011 i per tan no es

comptabilitzà la totalitat de l’any.

- Cal destacar, de nou, l’esforç fet pels veïns de Calldetenes, Espinelves, Roda de Ter i Santa

Eugènia de Berga, així com dels propis consistoris, en mantenir els nivells d’impropis molt baixos,

obligant l’ús de la bossa compostable. Aquest esforç s’ha traduït en obtenir una mitjana de 2,64%

d’impropis que permet lliurar aquesta fracció a la planta de compostatge Els Sots de Centelles. A

Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga s’ha registrat un lleuger descens de la fracció orgànica

recollida en comparació amb el 2011, tot i així aquests valors estan per sobre la mitjana de

generació per habitant.

- S’observa una tendència general a disminuir lleugerament la FORM recollida

selectivament per habitant (g/hab/dia), passant de 200 g/hab/dia a 194 g/hab/dia de

mitjana. Únicament els municipis d’Espinelves, Gurb, Sant Boi de Lluçanès, Santa Maria de Corcó i

Tavèrnoles han experimentat un increment de la producció diària per habitant de FORM respecte

el 2011.

- D’altra banda cal destacar l’increment generalitzat del percentatge d’impropis a tots els

circuits de recollida de FORM, és a dir, ha empitjorat la qualitat de la FORM recollida. Els circuits

on aquest empitjorament ha estat més significatiu són: Les Masies de Roda (de 2,44% a 6,76%

d’impropis), Gurb (de 2,95% a 7,74% d’impropis), Osona-07 (de 1,28% a 2,64%), Osona-09 (de

3,89% a 7,27%) i Vic (de 4,71% a 8,53% d’impropis). Únicament el circuit Osona-06, que

engloba els municipis del Lluçanès, s’ha mantingut a valors semblants al 2011, passant de 5,84%

a 5,80%.

26

- També cal destacar l’increment de la proporció de fracció vegetal a les mostres

caracteritzades. De mitjana, els circuits han passat d’un 0,18% de fracció vegetal a un 1,46%. Els

circuits on aquest increment ha estat més significatiu han estat Osona-09 (de 0% a 6,04%),

Osona-01 (de 0,14% a 3,24%), Sant Julià de Vilatorta (de 0,02% a 2,71%) i Les Masies de Roda

(de 0,04% a 2,55%). Recordem que la presència de fracció vegetal a les mostres també penalitza

els retorns de cànon.

- Per tal de incrementar la fracció orgànica recollida a cada municipi i per millorar-ne la qualitat,

durant l’últim trimestre de 2012, Recollida de Residus d’Osona, SL ha fet un seguiment

acurat dels grans productors de fracció orgànica a la majoria de municipis. Aquest

seguiment ha consistit en anar puntejant els grans productors que participen a la recollida

selectiva d’aquesta fracció i seguidament fer una visita a cada establiment. Les visites han permès

informar al titular de cada establiment de la importància de posar a disposició dels serveis de

recollida el seu contenidor i d’evitar llençar-hi residus que no configuren la fracció orgànica. Amb

posterioritat a les visites s’ha tornat a puntejar els grans productors que participen en la recollida

detectant una millora important en la participació d’aquest col·lectiu en la recollida. Aquesta

millora s’ha de veure reflectida a partir del desembre de 2012 i no s’ha pogut traduir en el còmput

global de tones recollides al llarg de l’any.

5.4. Recollida de gespa

Al municipi de Gurb (2.580 habitants) a banda de la recollida de la fracció orgànica es realitza un

servei de recollida de gespa durant el període d’abril a octubre (7 mesos) amb una freqüència

setmanal. Els usuaris del servei disposen de contenidors de 240 litres que dipositen al carrer quan el

tenen ple. Actualment hi ha aproximadament uns 325 contenidors repartits, dels quals es recullen

aproximadament més de 150 contenidors per setmana. Aquesta gespa es lliura a la planta de

maduració que l’empresa Abonos Organicos Boix, SL té a Tavèrnoles, pel seu posterior tractament.

Al llarg del 2012 s’han recollit un total de 100,61 tones de gespa, amb una mitjana de 14 tones per

mes.

27

6. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ VIDRE

La recollida selectiva de vidre actualment es realitza a un total de 37 municipis de la comarca, atenent

a 83.934 habitants. Es recull en contenidor verd clar tipus iglú de 2,5 m3; actualment hi ha una

dotació total de 586 contenidors. Al llarg de 2012 s’han donat d’alta d’aquest servei Calldetenes a

partir de l’1 d’abril i Centelles a partir de l’1 de maig.

El seu destí és la planta Santos Jorge S.A. de Mollet, on el vidre es sotmet a un procés de rentat i de

selecció, i d’aquí es porta a una indústria de fabricació de vidre on el recuperen.

Durant el 2012 s’han recollit un total de 1.848 tones de vidre, amb una generació mitjana per

habitant de 23,23 kg/hab/any que correspon a 63,64 g/hab/dia.

A la taula 6.1 es pot veure la quantitat de vidre que es recull en aquests municipis i les ràtios de

generació i el seu cost per als municipis.

Taula 6.1 Generació de la fracció Vidre dels municipis servits.

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ VIDRE DELS MUNICIPIS SERVITS (2012)

MUNICIPIS Hab. Tones

g/hab/dia

Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

Habitants/

contenidor

kg/contenidor/dia de

servei

ALPENS 304 5,97 54 4 2500 6 76 249

CALLDETENES* 2.441 50,11 71 17 2500 9 144 328

CENTELLES* 7.282 74,31 42 28 2500 8 260 332

COLLSUSPINA 347 16,59 131 5 2500 12 743 277

ESPINELVES 201 14,20 194 3 2500 6 87 789

GURB 2.580 82,15 87 45 2500 12 57 152

LLUÇÀ 259 6,59 70 2 2500 6 130 549

MANLLEU 20.416 384,84 52 93 2500 24 220 172

MASIES DE RODA 760 28,43 102 10 2500 12 76 237

MASIES DE VOLTREGÀ 3.144 97,91 85 38 2500 12 83 215

OLOST 1.188 40,61 94 19 2500 12 63 178

ORÍS 294 13,43 125 8 2500 12 37 140

ORISTÀ 566 20,76 101 7 2500 12 81 247

PERAFITA 407 12,14 82 4 2500 12 102 253

PRATS DE LLUÇANÈS 2.659 52,09 54 19 2500 12 140 228

28

RODA DE TER 6.172 138,89 62 32 2500 12 193 362

RUPIT-PRUIT 307 19,40 173 6 2500 12 51 269

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 97 7,51 212 3 2500 6 32 417

ST. BARTOMEU DEL GRAU 908 23,56 71 14 2500 12 65 140

ST. BOI DE LLUÇANÈS 545 14,41 72 6 2500 12 91 200

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

3.585 53,73 41 20 2500 12 179 224

ST. JULIÀ DE VILATORTA

3.024 80,34 73 18 2500 18 168 248

ST. MARTÍ D'ALBARS 106 1,16 30 2 2500 6 53 97

ST. PERE DE TORELLÓ 2.469 57,35 64 15 2500 12 165 319

ST. QUIRZE DE BESORA 2.187 52,89 66 19 2500 12 115 232

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 93 3,98 117 4 2500 6 23 166

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 44,95 61 18 2500 12 113 208

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 178 4,63 71 2 2500 6 89 386

STA. EUGÈNIA DE BERGA

2.269 68,78 83 16 2500 12 142 358

STA. MARIA DE BESORA 157 5,91 103 3 2500 6 52 329

STA. MARIA DE CORCÓ 2.193 69,19 86 17 2500 12 129 339

SOBREMUNT 92 2,32 69 1 2500 12 92 194

SORA 180 5,29 80 2 2500 6 90 441

TAVÈRNOLES 312 14,57 128 3 2500 6 104 809

TAVERTET 137 13,74 275 3 2500 6 46 763

TORELLÓ 13.883 259,08 51 76 1800 24 183 142

VIDRÀ 163 6,37 107 4 2500 6 41 265

Hab. Tones

g/hab/dia

Conteni-dors

volum contenidors

(L)

Dies de recollida

Habitants/ contenidor

kg/conteni-dor/dia de

servei GLOBAL

MUNICIPIS 83.934 1.848 63,64 586 1.411.800 389 149 304

*Per calcular la producció diària per habitant en el cas de Calldetenes i Centelles s’ha tingut en compte els dies de servei del

2012, que han estat de 290 dies en el cas de Calldetenes i de 244 dies en el cas de Centelles.

6.1 Generació per habitant i dia de la fracció Vidre

La generació per habitant de la fracció Vidre ha estat de 23,23 kg/hab/any de mitjana o 63,64

g/hab/dia en els municipis servits. Els municipis amb més generació han estat Tavertet i Sant Agustí

de Lluçanès, amb una generació superior als 200 g/hab/dia. Al gràfic 6.1 es pot veure la generació

per municipis.

29

Generació de la fracció Vidre per habitant (g/habit ant/dia)

0

50

100

150

200

250

300

ALP

EN

S

CA

LLD

ET

EN

ES

*

CE

NT

ELL

ES

*

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

GU

RB

LLU

ÇÀ

MA

NLL

EU

MA

SIE

S D

E R

OD

A

MA

SIE

S D

E V

OLT

RE

GÀ

OLO

ST

OR

ÍS

OR

IST

À

PE

RA

FIT

A

PR

AT

S D

E L

LUÇ

AN

ÈS

RO

DA

DE

TE

R

RU

PIT

-PR

UIT

ST

. AG

US

TÍ D

E L

LUÇ

AN

ÈS

ST

. BA

RT

OM

EU

DE

L G

RA

U

ST

. BO

I DE

LLU

ÇA

NÈ

S

ST

. HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

. MA

RT

Í D'A

LBA

RS

ST

. PE

RE

DE

TO

RE

LLÓ

ST

. QU

IRZ

E D

E B

ES

OR

A

ST

. SA

DU

RN

Í D'O

SO

RM

OR

T

ST

. VIC

EN

Ç D

E T

OR

ELL

Ó

ST

A. C

EC

ÍLIA

DE

VO

LTR

EG

À

ST

A. E

UG

ÈN

IA D

E B

ER

GA

ST

A. M

AR

IA D

E B

ES

OR

A

ST

A. M

AR

IA D

E C

OR

CÓ

SO

BR

EM

UN

T

SO

RA

TA

VÈ

RN

OLE

S

TA

VE

RT

ET

TO

RE

LLÓ

VID

RÀ

g/ha

b/d

ia

Gràfic 6.1 – Generació de vidre per habitant i dia – any 2012

6.2. Tendències de la fracció vidre

La comparativa de la recollida de la fracció vidre entre diversos anys ens permet determinar quina és

la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions a emprendre en un futur. A la

taula 6.2 es mostra la comparativa d’aquesta fracció entre els anys 2011 i 2012.

COMPARATIVA RECOLLIDA SELECTIVA DE VIDRE 2011-2012

2011 2012 COMPARATIVA

MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/

dia Hab. Tones g/hab/

dia

Variació tones 2011-

2012

Variació g/hab/dia 2011-2012

ALPENS 302 7,52 61 304 5,97 54 -1,55 -11,87%

CALLDETENES 2.441 50,11 71 50,11 ---

CENTELLES 7.282 74,31 42 74,31 ---

COLLSUSPINA 347 17,68 163 347 16,59 131 -1,09 -19,63%

ESPINELVES 199 14,26 180 201 14,20 194 -0,06 7,35%

GURB 2.538 74,16 90 2.580 82,15 87 7,99 -3,30%

LLUÇÀ 254 7,22 99 259 6,59 70 -0,63 -29,88%

MANLLEU 20.445 407,80 53 20.416 384,84 52 -22,96 -3,00%

MASIES DE RODA 763 33,55 115 760 28,43 102 -5,12 -10,83%

MASIES DE VOLTREGÀ 3.174 97,54 79 3.144 97,91 85 0,37 8,11%

OLOST 1.191 42,37 112 1.188 40,61 94 -1,76 -16,20%

ORÍS 291 14,15 117 294 13,43 125 -0,72 7,08%

ORISTÀ 569 22,39 100 566 20,76 101 -1,63 0,47%

PERAFITA 400 12,91 75 407 12,14 82 -0,77 9,51%

PRATS DE LLUÇANÈS 2.676 56,96 59 2.659 52,09 54 -4,87 -8,99%

RODA DE TER 6.151 134,83 67 6.172 138,89 62 4,05 -8,48%

RUPIT-PRUIT 309 20,09 160 307 19,40 173 -0,69 8,49%

30

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 96 7,98 168 97 7,51 212 -0,47 25,85%

ST. BARTOMEU DEL GRAU 963 24,28 73 908 23,56 71 -0,72 -2,19%

ST. BOI DE LLUÇANÈS 523 16,73 79 545 14,41 72 -2,33 -7,82%

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.547 55,37 44 3.585 53,73 41 -1,64 -6,60%

ST. JULIÀ DE VILATORTA 2.984 78,80 77 3.024 80,34 73 1,54 -4,90%

ST. MARTÍ D'ALBARS 109 1,61 42 106 1,16 30 -0,45 -28,73%

ST. PERE DE TORELLÓ 2.423 59,05 58 2.469 57,35 64 -1,70 9,57%

ST. QUIRZE DE BESORA 2.201 49,61 64 2.187 52,89 66 3,28 3,74%

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 95 3,88 73 93 3,98 117 0,10 59,80%

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.049 49,05 62 2.029 44,95 61 -4,10 -1,37%

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 182 3,26 136 178 4,63 71 1,37 -47,74%

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.294 68,31 92 2.269 68,78 83 0,47 -10,04%

STA. MARIA DE BESORA 160 5,58 79 157 5,91 103 0,33 31,38%

STA. MARIA DE CORCÓ 2.216 75,33 87 2.193 69,19 86 -6,14 -0,79%

SOBREMUNT 88 3,07 68 92 2,32 69 -0,75 1,47%

SORA 179 4,74 84 180 5,29 80 0,55 -4,00%

TAVÈRNOLES 307 15,78 164 312 14,57 128 -1,21 -21,90%

TAVERTET 142 14,32 220 137 13,74 275 -0,58 24,75%

TORELLÓ 13.931 266,23 52 13.883 259,08 51 -7,16 -0,75%

VIDRÀ 167 7,45 88 163 6,37 107 -1,08 21,97%

TOTAL 74.265 1.774 65 83.934 1.848 64 74 -2,75%

Taula 6.2. Comparativa recollida selectiva de fracció vidre entre els anys 2011 i 2012

- La Taula 6.2 posa de manifest que durant el 2012 Recollida de Residus d’Osona, SL recollí 74

tones més de vidre que durant l’any 2011, quan es recolliren 1.774 tn. Aquest increment en la

quantitat recollida s’explica per l’alta de Calldetenes i Centelles a partir de l’1 d’abril i de l’1 de

maig respectivament. Ara bé, si analitzem municipi per municipi, observem una tendència general

a disminuir els kg de vidre que s’han recollit el 2012 en comparació amb el 2011.

- Per poder determinar l’evolució de la recollida entre 2011 i 2012 sense tenir en compte els 2

municipis que s’han donat d’alta en el servei, ens fixem en la generació per habitant diària.

Comprovem que ha disminuït la producció diària per habitant, passant de 65,44 g/hab/dia a 63,64

g/hab/dia, representant una disminució de 2,75%.

- Els municipis que han experimentat una reducció més significativa de la recollida de vidre són:

Santa Cecília de Voltregà (-48%), Lluçà (-30%), Sant Martí d’Albars (-29%), Tavèrnoles (-22%) i

Collsuspina (-20%).

- Tot i la tendència general a disminuir, alguns municipis han experimentat l’increment de la

recollida selectiva de vidre per habitant respecte el 2011. Els que han incrementat més d’un 20%

la generació per habitant són: Sant Sadurní d’Osormort (+60%), Santa Maria de Besora (+31%),

Sant Agustí de Lluçanès (+26%), Tavertet (+25%) i Vidrà (+22%).

31

7. RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ MULTIPRODUCTE

(PAPER/CARTRÓ I ENVASOS LLEUGERS)

Recollida de Residus d’Osona S.L. realitza la recollida de la fracció Multiproducte en un total de

38 municipis de la comarca d’Osona. Es disposa de 1028 contenidors multiproducte situats a la via

pública; 863 contenidors són de càrrega lateral amb 3,2 m3 de capacitat, blaus i grocs i 165

contenidors tenen el sistema de recollida “esasy” amb 3 m3 de capacitat. També hi ha diversos

autocompactadors.

També s’efectua la recollida per separat dels envasos i el paper/cartró a Lluçà. Al tractar-se d’un únic

municipi hem preferit fer-lo constar en aquest punt, tot i que no s’efectua conjuntament.

L’1 d’abril de 2012 es donà d’alta en el servei el municipi de Calldetenes.

El destí de la fracció multiproducte és la Planta de triatge de paper/cartró i envasos lleugers i

transferència de residus municipals de la comarca d’Osona del Consorci per a la Gestió de Residus

Urbans d’Osona, a on es porta a terme la separació de les diverses fraccions i subfraccions. La part

dels residus que no es poden recuperar van al Dipòsit controlat d’Orís. Els materials obtinguts van a

recuperadors autoritzats. Els diferents materials triats són: ferro, alumini, PEAD natural, PEAD color,

Plàstic film, plàstic PET, plàstic mixt, PVC, paper, cartró, bricks i plàstic mixt.

El preu del tractament de la planta triatge ha estat de 65,33 €/tona sense IVA. Aquest preu inclou la

deposició de la fracció resta obtinguda en el procés de triatge al Dipòsit controlat d’Orís.

Durant tot el 2012 s’ha recollit un total de 7.313 tones d’un total de 84.262 habitants amb una

ràtio mitjana de 242 g/hab/dia, equivalents a 88,20 Kg/hab/dia. A la taula 7.1 es pot veure la

quantitat de fracció multiproducte que s’ha recollit en els diversos municipis i les ràtios de generació

per habitant i dia.

32

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ MULTIPRODUCTE DELS MUNICIPIS SERVITS (2012)

Paper/ Cartró Envasos lleugers MP total recollit

MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/dia Tones g/hab/ dia Tones g/hab/dia Contenidors volum contenidors

(L) Dies de

recollida Habitants/contenidor

kg/cont. /dia de servei

ALPENS 304 7,48 67 4,54 41 15,11 136 6 3.200 26 51 97

CALLDETENES* 2.441 47,54 67 28,85 41 96,04 136 Pap Pap 123 PaP PaP

CENTELLES 7.282 241,28 91 146,43 55 487,44 183 74 3.200 156 98 42

COLLSUSPINA 347 17,26 136 10,47 83 34,87 275 10 3.200 52 35 67

ESPINELVES 201 18,65 254 11,32 154 37,68 514 1 12000 13 50 725

GURB 2.580 118,69 126 72,03 76 239,78 255 56 3.200 156 46 27

LLUÇÀ 259 3,27 35 1,99 21 6,61 70 12 6 (2400 L) + 6 (3000 L) 12 22 46

MANLLEU 20.416 1045,92 140 634,73 85 2.112,96 284 186 3.200 312 110 36

MASIES DE RODA, LES 760 27,88 100 16,92 61 56,32 203 21 3.200 52 36 52

MASIES DE VOLTREGÀ, LES 3.144 144,62 126 87,76 76 292,16 255 68 3.200 156 46 28

OLOST 1.188 52,63 121 31,94 74 106,32 245 25 3.200 104 48 41

ORÍS 294 13,45 125 8,16 76 27,17 253 8 3.200 104 37 33

ORISTÀ 566 21,26 103 12,90 62 42,95 208 14 3.200 65 40 47

PERAFITA 407 15,10 102 9,16 62 30,50 205 8 3.200 52 51 73

PRATS DE LLUÇANÈS 2.659 96,19 99 58,38 60 194,33 200 36 3.200 104 74 52

RODA DE TER 6.172 199,04 88 120,79 54 402,11 178 Pap+6 cont 3.200 104 Pap 312 cont PaP PaP

RUPIT-PRUIT 307 18,70 167 11,35 101 37,78 337 13 3.200 104 24 28

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 97 6,81 192 4,13 117 13,75 388 6 3.200 52 16 44

ST. BARTOMEU DEL GRAU 908 43,94 133 26,67 80 88,77 268 22 3.200 104 41 39

ST. BOI DE LLUÇANÈS 545 22,07 111 13,39 67 44,59 224 19 3.200 52 29 45

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.585 111,40 85 67,61 52 225,06 172 36 3.200 104 100 60

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.024 97,47 88 59,15 54 196,90 178 31 3.200 104 98 61

ST. MARTÍ D'ALBARS 106 5,03 130 3,06 79 10,17 263 4 3.200 52 27 49

ST. PERE DE TORELLÓ 2.469 95,56 106 58,00 64 193,06 214 37 3.200 104 67 50

ST. QUIRZE DE BESORA 2.187 86,74 109 52,64 66 175,24 220 35 3.200 104 62 48

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 93 5,81 171 3,52 104 11,73 346 4 3.200 52 23 56

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 93,54 126 56,77 77 188,97 255 39 3.200 104 52 47

Taula 7.1. Generació de la fracció multiproducte dels municipis servits.

33

Percentatge de materials a la fracció multiproducte

Paper/Cartró49,50%

Envasos Lleugers30,04%

Resta20,46%

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 178 5,88 90 3,57 55 11,87 183 5 3.200 52 36 46

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.269 70,66 85 42,88 52 142,75 172 Pap+7 cont 3.200 104 Pap 260 cont PaP PaP

STA. MARIA DE BESORA 157 5,56 97 3,37 59 11,23 196 5 3.200 52 31 43

STA. MARIA DE CORCÓ 2.193 114,18 143 69,29 87 230,66 288 48 3.200 104 46 46

SOBREMUNT 92 2,52 75 1,53 46 5,09 152 3 3.200 52 31 33

SORA 180 7,06 107 4,28 65 14,26 217 5 3.200 52 36 55

TAVÈRNOLES 312 21,96 193 13,33 117 44,36 390 1 18.000 12 307 3.697

TAVERTET 137 6,80 136 4,13 83 13,74 275 4 3.200 52 34 66

TORELLÓ 13.883 701,43 138 425,68 84 1.417,03 280 165 3.000 312 84 28

VIDRÀ 163 5,95 100 3,61 61 12,02 202 5 3.200 52 33 46

VILANOVA DE SAU 328 20,61 172 12,51 104 41,63 348 17 3.200 52 19 47 *La quantitat d’envasos i paper/cartró que es fa constar depenen dels resultats de la Planta de Triatge, segons percentatges reals mensuals aplicats a la producció mensual de cada municipi mes a mes. La diferència entre “Tones MP – Tones envasos – Tones paper/cartró” és la quantitat de fracció resta que es destina al dipòsit controlat.** En el cas de Lluçà s’efectua la recollida separada dels envasos lleugers i el paper/cartró. *** Pel càlcul del g/hab/dia a Calldetenes s’ha tingut en compte els dies transcorreguts des del 15/03/2012 al 31/12/2012. .

TOTALS

Paper/ Cartró Envasos lleugers MP total recollit

Habitants

Tones g/hab/ dia Tones g/hab/dia Tones MP g/hab/dia

Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

Habitants/ contenidor

kg/contenidor/dia de servei GLOBAL

MUNICIPIS

84.262 3.620 120 2.197 73 7.313 242 1042 3.319.000 4.021 81 53

Tal i com s’aprecia al llarg de 2012, Recollida de Residus d’Osona, SL ha recollit un total de 7.313 tones de materials dipositats al contenidor per a multiproducte, 3.620 tones de les quals són paper/cartró, 2.197 tones d’envasos lleugers i la resta (1.496 tones) de fracció resta que s’ha destinat al dipòsit controlat d’Orís. La proporció és de 49,50 % de paper/cartró, 30,04 % d’envasos lleugers i un 20,46 % de resta. A l’apartat 7.5 de la present memòria es detallen les mitjanes de les caracteritzacions del material a l’entrada de la planta, tal i com es comprova hi ha oscil·lacions dels resultats d’aquesta respecte les tones de cada fracció que integra el multiproducte. Al gràfic 7.1 es mostra la proporció de la fracció multiproducte.

34

7.1 Generació per habitant i dia de la fracció Multiproducte

Els municipis servits han generat una mitjana de 242 g/hab/dia equivalents a 88,20 Kg/hab/any

de fracció Multiproducte. Els municipis amb una ràtio superior són Espinelves, Sant Agustí de

Lluçanès i Tavèrnoles amb més de 350 g/hab/dia i Rupit-Pruit, Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de

Sau amb més de 300 g/hab/dia.

Els municipis on la recollida de multiproducte no ha superat els 150 g/hab/dia són Alpens, Calldetenes

i Lluçà. Per calcular la recollida mitjana per habitant a Calldetenes s’ha tingut en compte els dies

transcorreguts entre l’1 d’abril i el 31 de desembre, tot i així el valor obtingut ha sortit molt baix. En el

cas de Lluçà no s’efectua la recollida de la fracció multiproducte sinó de paper, cartró i envasos

lleugers per separat. Al gràfic 7.2 es pot veure la generació per habitant i dia dels municipis servits.

Generació de la fracció Multiproducte per habitant i dia dels municipis (g/hab/dia)

0

100

200

300

400

500

ALP

EN

S

CA

LLD

ET

EN

ES

*

CE

NT

ELL

ES

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

GU

RB

LLU

ÇÀ

MA

NLL

EU

MA

SIE

S D

E R

OD

A, L

ES

MA

SIE

S D

E V

OLT

RE

GÀ

, LE

S

OLO

ST

OR

ÍS

OR

IST

À

PE

RA

FIT

A

PR

AT

S D

E L

LUÇ

AN

ÈS

RO

DA

DE

TE

R

RU

PIT

-PR

UIT

ST

. AG

US

TÍ D

E L

LUÇ

AN

ÈS

ST

. BA

RT

OM

EU

DE

L G

RA

U

ST

. BO

I DE

LLU

ÇA

NÈ

S

ST

. HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

. MA

RT

Í D'A

LBA

RS

ST

. PE

RE

DE

TO

RE

LLÓ

ST

. QU

IRZ

E D

E B

ES

OR

A

ST

. SA

DU

RN

Í D'O

SO

RM

OR

T

ST

. VIC

EN

Ç D

E T

OR

ELL

Ó

ST

A. C

EC

ÍLIA

DE

VO

LTR

EG

À

ST

A. E

UG

ÈN

IA D

E B

ER

GA

ST

A. M

AR

IA D

E B

ES

OR

A

ST

A. M

AR

IA D

E C

OR

CÓ

SO

BR

EM

UN

T

SO

RA

TA

VÈ

RN

OLE

S

TA

VE

RT

ET

TO

RE

LLÓ

VID

RÀ

VIL

AN

OV

A D

E S

AU

g/ha

b/di

a

g/hab/dia Mitjana municipis RRO

Gràfic 7.2. Generació de la fracció Multiproducte per habitant i dia dels municipis.

Per tal de poder comparar les quantitats recollides d’aquesta fracció respecte de les mitjanes de

Catalunya és interessant poder diferenciar la recollida de la fracció envasos i la de paper/cartró. Tal i

com s’aprecia a les taules anteriors la mitjana comarcal de paper/cartró és 120 g/hab/dia i la

mitjana d’envasos lleugers és 73 g/hab/dia. Els municipis amb una ràtio superior a la mitjana

coincideixen amb els abans mencionats.

35

Resultats caracteritzacions de multiproducte

26,50 23,2635,13

48,15 48,8346,33

25,35 27,91 18,54

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

RRO TOTAL RRO Contenidor RRO Porta a porta

Per

cent

atge

(%

)

Envasos lleugers Paper/cartró Rebuig

7.2 Caracteritzacions de materials recollits (material d’entrada)

Durant el període de gener a desembre 2012 s’han realitzat un total de 11 caracteritzacions dels

materials d’entrada a la Planta de triatge de paper, cartró i envasos lleugers de Vic per part

d’Ecoembes. Del total 8 caracteritzacions s’han efectuat a circuits de recollida en contenidor i 3

caracteritzacions en els circuits porta a porta.

Gràfic 7.3- Anàlisi resultats caracteritzacions de multiproducte; mitjana de tots els circuits de recollida,

mitjana en els municipis amb contenidor de càrrega lateral i amb sistema porta a porta.

Segons les caracteritzacions realitzades la mitjana de materials d’entrada de la fracció de Paper/Cartró

és del 48,15% i la d’envasos lleugers (Material Sol·licitat) del 26,50 %. Els impropis representen un

25,35 % de mitjana sobre el total de materials d’entrada.

Si tenim en compte el sistema de recollida d’aquesta fracció obtenim que en conjunt la proporció de

paper/cartró i envasos lleugers és més elevada en els municipis on la fracció multiproducte es recull

porta a porta respecte els municipis on es fa amb càrrega lateral. En els municipis amb recollida porta

a porta s¡aconsegueix un 46,33% de paper/cartró i un 35,13% d’envasos lleugers. Els municipis amb

la recollida amb contenidor s’obté una mitjana de 48,83% de paper/cartró i un 23,26% d’envasos

lleugers.

Com és d’esperar la proporció d’impropis dels municipis on la recollida és porta a porta , 18,54%, és

molt inferior al 27,91% d’impropis de la resta de municipis.

36

Paper/cartró

6,15

4,10

4,57

17,74

15,59

0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 20,00

Paper imprès

Envàs Domèstic ambPt. Verd

Envàs Domèstic sensePt. Verd

Envàs Comercial ambPt. Verd

Envàs Comercial sensePt. Verd

La mitjana d’envasos lleugers (material sol·licitat) és de 26,50 % sobre el total de materials recollits.

Al gràfic 7.4 es pot veure el desglossament per material.

Envasos (Material sol·licitat)

1,56

2,44

0,05

3,68

1,72

3,19

2,76

0,56

2,86

0,04

7,63

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00 6,00 7,00 8,00

Plàstics - PET

Plàstics - PEAD Natural

Plàstics - PEAD Color

Plàstics - PVC

Plàstics - Film (excepte bosses d'un sol ús)

Plàstics - Film bosses d'un sol ús

Plàstics - Resta de Plàstics

Metalls - Acer

Metalls - Alumini

Cartró per a begudes

Fusta

El valor mitjà de paper/cartró recollit és de 48,15 % sobre el total de material recollit. Al gràfic 7.5 es

pot veure la proporció de paper/cartró recollit sobre el total de materials.

37

Impropis (material no sol·licitat excepte paper/car tró)

Restes de jardí i podes; 1,01

Cel·luloses; 1,61

Tèxtils; 3,89

Acer no envàs; 1,23

Acer Envàs Comercial/Industrial; 0,04

Alumini no envàs; 0,10

Alumini Envàs Comercial/Industrial; 0,00

Plàstics Envàs Comercial/Industrial

(Excepte Film Comercial/Industrial); 1,00

Film bosses d'escombraries; 1,33

Plàstics no envàs; 2,83

Film Comercial/Industrial; 0,17

Restes d'obres menors; 0,75

Matèria orgànica; 2,14Altres; 5,31

Vidre (envasos); 1,70Fusta envàs

Comercial/Industrial; 0,50

Fusta no envàs; 1,73

El valor mitjà d’impropis de la fracció multiproducte és 25,35 % sobre el total de material recollit. Al

Gràfic 7.6 es pot veure la relació de les diferents fraccions d’impropis respecte el total de materials.

Destaca el 3,89% de tèxtil, el 2,833% de plàstic no envàs i el 5,31% de fracció “altres” que

correspon a altres impropis de diferent tipologia dels que es descriuen al gràfic 7.6.

38

7.3 Tendències de la generació de la fracció multiproducte

Per tal de determinar la tendència d’aquesta fracció hem prosseguit a comparar les tones de fracció recollides entre el 2011 i 2012 per cada municipi

així com, la producció mitjana per habitant i dia. A la taula 7.2 es mostra la comparativa de la generació de la fracció multiproducte entre els anys

2011 i 2012.

COMPARATIVA DE LA GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ MULTIPRODUCTE DELS MUNICIPIS SERVITS 2011-2012

Paper/ Cartró Envasos lleugers MP total recollit

2011 2012 COMPARATIVA 2011 2012 COMPARATIVA 2011 2012 COMPARATIVA

MUNICIPIS

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia

Variació tones 2011-2012

Variació g/hab/

dia 2011-2012

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia

Variació tones 2011-2012

Variació g/hab/

dia 2011-2012

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia

Variació tones 2011-2012

Variació g/hab/

dia 2011-2012

ALPENS 8,48 77 7,48 67 -1,00 -12,46% 4,96 45 4,54 41 -0,42 -9,10% 17,13 155 15,11 136 -2,02 -12,15%

CALLDETENES - - 47,54 67 - - - - 28,85 41 - - - - 96,04 136 - -

CENTELLES 274,03 102 241,28 91 -32,75 -11,22% 159,58 59 146,43 55 -13,15 -6,98% 553,59 206 487,44 183 -66,15 -11,25%

COLLSUSPINA 12,63 100 17,26 136 4,63 33,59% 7,08 56 10,47 83 3,39 41,08% 25,51 201 34,87 275 9,36 34,09%

ESPINELVES 7,86 108 18,65 254 10,79 109,13% 4,73 65 11,32 154 6,59 115,95% 15,87 218 37,68 514 21,81 109,08%

GURB 124,11 134 118,69 126 -5,42 -14,47% 71,31 77 72,03 76 0,72 -1,60% 250,72 271 239,78 255 -10,94 -14,75%

LLUÇÀ 5,08 55 3,27 35 -1,81 -14,16% 2,94 32 1,99 21 -0,95 --- 10,27 111 6,61 70 --- ---

MANLLEU 1.071,62 144 1.045,92 140 -25,70 -3,64% 618,71 83 634,73 85 16,02 3,69% 2.164,88 290 2.112,96 284 -51,92 -3,19%

MASIES DE RODA, LES 27,88 100 27,88 100 0,00 0,36% 16,32 59 16,92 61 0,60 2,52% 56,32 202 56,32 203 0,00 0,37% MASIES DE VOLTREGÀ, LES 160,65 139 144,62 126 -16,03 -9,14% 91,92 79 87,76 76 -4,16 -3,07% 324,55 280 292,16 255 -32,39 -8,88%

OLOST 61,57 142 52,63 121 -8,94 -15,75% 35,71 82 31,94 74 -3,77 -11,13% 124,38 286 106,32 245 -18,06 -15,40%

ORÍS 13,92 131 13,45 125 -0,47 -5,67% 7,93 75 8,16 76 0,23 1,83% 28,12 265 27,17 253 -0,95 -5,87%

ORISTÀ 20,70 100 21,26 103 0,56 2,85% 12,14 58 12,90 62 0,76 7,55% 41,82 201 42,95 208 1,13 3,37%

PERAFITA 14,82 102 15,10 102 0,28 -0,37% 8,60 59 9,16 62 0,56 4,61% 29,93 205 30,50 205 0,57 0,15%

PRATS DE LLUÇANÈS 97,39 100 96,19 99 -1,20 -0,84% 56,60 58 58,38 60 1,78 3,52% 196,75 201 194,33 200 -2,42 -0,36%

RODA DE TER 237,36 106 199,04 88 -38,32 -7,35% 136,18 61 120,79 54 -15,39 -5,27% 479,52 214 402,11 178 -77,41 -7,34%

RUPIT-PRUIT 27,03 240 18,70 167 -8,33 -30,72% 15,83 140 11,35 101 -4,48 -28,06% 54,60 484 37,78 337 -16,82 -30,53% ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 8,35 238 6,81 192 -1,54 -35,20% 4,85 138 4,13 117 -0,72 -28,45% 16,86 481 13,75 388 -3,11 -35,22%

39

ST. BARTOMEU DEL GRAU

45,84 130 43,94 133 -1,90 1,93% 26,41 75 26,67 80 0,26 7,00% 92,60 263 88,77 268 -3,83 1,79%

ST. BOI DE LLUÇANÈS 25,64 134 22,07 111 -3,57 -25,32% 14,96 78 13,39 67 -1,57 -20,51% 51,80 271 44,59 224 -7,21 -25,60% ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

117,32 91 111,40 85 -5,92 -6,30% 67,58 52 67,61 52 0,03 -0,62% 237,00 183 225,06 172 -11,94 -5,82%

ST. JULIÀ DE VILATORTA 101,82 93 97,47 88 -4,35 -3,38% 58,92 54 59,15 54 0,23 -0,51% 205,69 189 196,90 178 -8,79 -3,78%

ST. MARTÍ D'ALBARS 5,53 139 5,03 130 -0,50 -7,28% 3,22 81 3,06 79 -0,16 -2,87% 11,17 281 10,17 263 -1,00 -7,37%

ST. PERE DE TORELLÓ 107,81 122 95,56 106 -12,25 -13,52% 62,41 71 58,00 64 -4,41 -9,63% 217,80 246 193,06 214 -24,74 -13,29%

ST. QUIRZE DE BESORA 95,03 118 86,74 109 -8,29 -5,49% 55,36 69 52,64 66 -2,72 -3,05% 191,98 239 175,24 220 -16,74 -5,68% ST. SADURNÍ D'OSORMORT

5,89 170 5,81 171 -0,08 0,84% 3,47 100 3,52 104 0,05 5,21% 11,89 343 11,73 346 -0,16 1,02%

ST. VICENÇ DE TORELLÓ

93,41 125 93,54 126 0,13 1,27% 54,53 73 56,77 77 2,24 6,09% 188,71 252 188,97 255 0,26 1,53%

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ

6,81 103 5,88 90 -0,93 -11,02% 3,97 60 3,57 55 -0,40 -7,87% 13,76 207 11,87 183 -1,89 -10,57%

STA. EUGÈNIA DE BERGA

95,33 114 70,66 85 -24,67 -44,81% 54,49 65 42,88 52 -11,61 -34,79% 192,58 230 142,75 172 -49,83 -44,68%

STA. MARIA DE BESORA 3,74 64 5,56 97 1,82 18,75% 2,20 38 3,37 59 1,17 20,66% 7,56 129 11,23 196 3,67 18,86%

STA. MARIA DE CORCÓ 142,10 176 114,18 143 -27,92 -35,87% 81,98 101 69,29 87 -12,69 -26,73% 287,07 355 230,66 288 -56,41 -35,55%

SOBREMUNT 2,99 93 2,52 75 -0,47 -17,62% 1,74 54 1,53 46 -0,21 -14,35% 6,05 188 5,09 152 -0,96 -17,68%

SORA 6,65 102 7,06 107 0,41 2,75% 3,85 59 4,28 65 0,43 5,49% 13,43 206 14,26 217 0,83 2,76%

TAVÈRNOLES 22,21 198 21,96 193 -0,25 -4,08% 12,69 113 13,33 117 0,64 5,43% 44,87 400 44,36 390 -0,51 -4,07%

TAVERTET 6,59 127 6,80 136 0,21 6,17% 3,81 74 4,13 83 0,32 10,05% 13,32 257 13,74 275 0,42 6,00%

TORELLÓ 744,35 146 701,43 138 -42,92 -9,97% 429,95 85 425,68 84 -4,27 -2,21% 1.503,73 296 1.417,03 280 -86,70 -10,62%

VIDRÀ 4,65 76 5,95 100 1,30 12,91% 2,73 45 3,61 61 0,88 14,80% 9,40 154 12,02 202 2,62 12,81%

VILANOVA DE SAU 22,72 186 20,61 172 -2,11 -10,84% 13,02 106 12,51 104 -0,51 -2,08% 45,89 375 41,63 348 -4,26 -10,53%

TOTAL 3.830 128 3.620 120 -257,51 -6,55% 2.213 74 2.197 73 -44,70 -1,90% 7.737 259 7.313 242 -424,11 -6,70%

Taula 7.2 – Comparativa recollida fracció multiproducte 2011 i 2012.

- La Taula 7.2 ens posa de manifest que la tendència general de la recollida selectiva de la fracció multiproducte del 2012 respecte el 2011 és anar disminuint. El 2012

s’han recollit selectivament 424 tones menys de multiproducte, que representa un 5,48 % menys respecte el 2011. Pel que fa la mitjana diària per habitant aquesta

també ha disminuït lleugerament en un 6,70%, passant de 259 g/hab/dia el 2011 a 242 g/hab/dia al 2012.

40

Comparativa g/hab/dia (2011-2012)

0

20

40

60

80

100

120

140

Paper/cartró Envasos lleugers Rebuig

g/ha

b/di

a

2011 2012

- De l’anàlisi més acurat dels materials valoritzables de la fracció multiproducte obtenim que la

producció de paper/cartró d’un any respecte l’altre també ha disminuït, recollint 258 tones menys

de paper/cartó i 45 tones menys d’envasos respecte el 2011. Segurament aquesta disminució es

deu a la situació de crisi actual que està provocant una disminució del consum. A més a més, cada

vegada són més, els ciutadans que agafen cartró dels contenidors per poder-lo vendre. És per això

que la proporció de paper ha disminuït més que la d’envasos lleugers.

Gràfic 7.7. Comparativa g/hab/dia de les proporcions de paper/cartró, envasos lleugers en la fracció

multiproducte pels anys 2011 i 2012.

- En el gràfic 7.7 es mostra la variació de la mitjana per habitant del 2011 respecte el 2012.

Comprovant una disminució de la proporció de paper/cartró i del rebuig i un lleuger descens de la

proporció d’envasos lleugers.

- Els municipis on la disminució ha disminuïts significativament la recollida de la fracció

multiproducte són: Santa Eugènia de Berga (disminució del 45% paper/cartró, 35% envasos

lleugers i 45% MP total recollit), Sant Agustí de Lluçanès i Santa Maria de Corcó (disminució del

35% de paper/cartró, 28 i 27% d’envasos lleugers i de 35 i 36% MP total recollit respectivament) i

Rupit-Pruit (disminució del 31% paper/cartró, 28% envasos lleugers i 31% MP total).

- Tot i la tendència general a disminuir, a alguns municipis ha augmentat la recollida d’aquesta

fracció: Collsuspina, Espinelves, Santa Maria de Besora i Vidrà.

41

8. RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS

Recollida de Residus d’Osona S.L. realitza la recollida de Residus voluminosos (mobles, grans

electrodomèstics i altres andròmines) a 15 municipis de la comarca, atenent a 25.882 habitants.

Durant tot el 2012 s’han recollit 157,17 tones de voluminosos, amb una producció mitjana per

habitant de 16,64 g/hab/dia.

Totes les andròmines recollides són portades a la Deixalleria de Vic i posteriorment passen a gestors

autoritzats que les valoritzen. La recollida la realitza un equip format per un conductor i peó amb un

camió amb plataforma.

A la taula 8.1 i al gràfic 8.1 es poden veure el total de tones recollides i la generació per habitant i any.

MUNICIPI Habitants TOTALS (kg) g/hab/dia

Alpens 304 3.310 29,83

Collsuspina 347 3.480 27,48

Espinelves 201 2.820 38,44

Masies de Roda 760 6.310 22,75

Olost 1.188 24.960 57,56

Orís 294 570 5,31

Sant Agustí de Lluçanès 97 2.380 67,22

Sant Bartomeu del Grau 908 10.280 31,02

Sant Boi de Lluçanès 545 16.740 84,15

Sant Hipòlit de Voltregà 3.585 19.740 15,09

Sant Julià de Vilatorta 3.024 33.920 30,73

Sant Martí d'Albars 106 920 23,78

Tavèrnoles 312 6.700 58,83

Torelló 13.883 24.000 4,74

Vilanova de Sau 328 1.040 8,69

TOTAL VOLUMINOSOS 25.882 157.170 16,64

42

Recollida de la fracció Voluminosos (g/hab/dia)

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00

100,00

Alp

ens

Col

lsus

pina

Esp

inel

ves

Mas

ies

de R

oda

Olo

st

Orí

s

San

t Agu

stí d

e Ll

uçan

ès

San

t Bar

tom

eu d

el G

rau

San

t Boi

de

Lluç

anès

San

t Hip

òlit

de V

oltr

egà

San

t Jul

ià d

e V

ilato

rta

San

t Mar

tí d'

Alb

ars

Tav

èrno

les

Tor

elló

Vila

nova

de

Sau

g/ha

b/di

a

g/hab/dia Valor mitjà

Tones recollides de la fracció Voluminosos

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00A

lpen

s

Col

lsus

pina

Esp

inel

ves

Mas

ies

de R

oda

Olo

st

Orí

s

San

t Agu

stí d

e Ll

uçan

ès

San

t Bar

tom

eu d

el G

rau

San

t Boi

de

Lluç

anès

San

t Hip

òlit

de V

oltr

egà

San

t Jul

ià d

e V

ilato

rta

San

t Mar

tí d'

Alb

ars

Tav

èrno

les

Tor

elló

Vila

nova

de

Sau

Qua

ntita

t (to

nes)

Gràfic 8.1 Tones recollides de voluminosos als municipis servits.

El municipi amb una major recollida de voluminosos és Sant Julià de Vilatorta amb més de 30 tones

recollides durant el 2012. Els municipis amb una major recollida per habitant han estat Sant Agustí de

Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès amb més de 60 g/hab/dia. Al gràfic 8.2 es poden veure les ràtios de

recollida per habitant i per municipis.

43

A la següent taula es mostra l’evolució de la recollida de voluminosos entre els anys 2011 i 2012:

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS VOLUMINOSOS ANY 2011-2012 2011 2012 COMPARATIVA

MUNICIPI Hab. TOTALS

(kg) g/hab/

dia Hab. TOTALS

(kg) g/hab/

dia Variació

(kg)

Variació (g/hab/d

ia) Alpens 302 7.620 69,13 304 3.310 29,83 -4.310 -56,85% Collsuspina 347 5.280 41,69 347 3.480 27,48 -1.800 -34,09% Espinelves 199 840 11,56 201 2.820 38,44 1.980 232,37% Masies de Roda 763 5.520 19,82 760 6.310 22,75 790 14,76% Olost 1.191 18.100 41,64 1.188 24.960 57,56 6.860 38,25% Orís 291 1.300 12,24 294 570 5,31 -730 -56,60% Sant Agustí de Lluçanès 96 1.590 45,38 97 2.380 67,22 790 48,14% Sant Bartomeu del Grau 963 12.820 36,47 908 10.280 31,02 -2.540 -14,96% Sant Boi de Lluçanès 523 23.460 122,89 545 16.740 84,15 -6.720 -31,52% Sant Hipòlit de Voltregà 3.547 15.160 11,71 3.585 19.740 15,09 4.580 28,83% Sant Julià de Vilatorta 2.984 39.340 36,12 3.024 33.920 30,73 -5.420 -14,92% Sant Martí d'Albars 109 1.540 38,71 106 920 23,78 -620 -38,57% Tavèrnoles 307 8.960 79,96 312 6.700 58,83 -2.260 -26,42% Torelló 13.931 12.000 2,36 13.883 24.000 4,74 12.000 100,69% Vilanova de Sau 328 1.040 8,69 --- --- TOTAL VOLUMINOSOS 25.553 153.530 16,46 25.882 157.170 16,64 2.600 1,07%

Taula 8.2 – Comparativa de la recollida de voluminosos anys 2011 i 2012

- A nivell general la recollida de voluminosos s’ha mantingut del 2012 (157 tones) respecte la

recollida al 2011 (153 tones).

- Ara bé, si tenim en compte la generació diària per habitant, constatem que a nivell general

aquesta recollida ha tendit a augmentar lleugerament passant de 16,46 g/hab/dia a 16,64

g/hab/dia, representant un augment del 1%.

- Tot i la tendència general a augmentar lleugerament, alguns municipis han experimentat una

important disminució de la recollida de voluminosos com Orís (-57%), Sant Martí d’Albars (-

39%), Collsuspina (-34%), Tavèrnoles (-26%) i Sant Boi de Lluçanès (-32%).

- Per contra, els municipis d’Espinelves i Torelló han incrementat les tones recollides de

voluminosos respecte el 2011.

- Es posa en evidència que per tractar-se d’un tipus de residus que no es genera a diari, la seva

evolució és molt fluctuant al llarg del temps, sobretot molt condicionada pel factor immobiliari

fortament sotmès al context de crisi actual.

44

9. RECOLLIDA DE RESIDUS ESPECIALS.

DEIXALLERIA MÒBIL

Recollida de Residus d’Osona S.L posa a disposició d’aquells municipis que ho sol·liciten la recollida de

residus especials a través de dues deixalleries mòbils que són propietat del Consell Comarcal d’Osona.

Durant el 2012 s’ha donat servei continu a 8 municipis: Calldetenes, Lluçà, Olost, Rupit-Pruit, Sant

Bartomeu del Grau, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Vilanova de Sau amb un total de

10.724 habitants. Calldetenes es donà d’alta d’aquest servei l’1 d’abril de 2012. La freqüència de

prestació del servei es pot veure a la taula 9.1.

Taula 9.1. Freqüència de prestació del servei de deixalleria mòbil als municipis.

Municipis Freqüencia de recollida de la deixalleria mòbil Calldetenes 3r divendres de cada mes

Lluçà 1r dijous dels mesos parells

Olost 1r dijous dels mesos imparells

Rupit 3r dilluns dels mesos imparells

Sant Bartomeu del Grau 3r divendres de cada mes

Sant Julià de Vilatorta 2n cap de setmana de cada mes

Santa Eugènia de Berga 4t divendres dels mesos parells

Vilanova de Sau 4t cap de setmana dels mesos imparells

Durant el 2012 s’ha recollit un total de 14,52 tones de residus especials a la deixalleria mòbil,

amb una ràtio per habitant de 3,74 g/habitant i dia de mitjana. El destí dels residus recollits és la

deixalleria de Vic, des d’on es distribueix als gestors autoritzats. A la taula 9.2 i al gràfic 9.1 es poden

veure les quantitats recollides desglossades per municipis i els total de materials recollits per la

deixalleria mòbil.

QUANTITATS RECOLLIDES DE RESIDUS ESPECIALS PER MUNICIPI

Municipis Habitants Quantitat (Kg) g/hab/dia

CALLDETENES 2.441 3.230 4,34

LLUÇÀ 259 421 4,45

OLOST 1.188 1.194 2,75

RUPIT-PRUIT 307 1.333 11,90

ST. BARTOMEU DEL GRAU 908 2.199 6,64

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.024 2.844 2,58

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.269 2.592 3,13

VILANOVA DE SAU 328 713 5,96

TOTAL 10.724 14.525 3,74 Taula 9.2. Recollides de residus especials per municipi.

45

Quantitat de residus especials recollida (Kg)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

CA

LLD

ET

EN

ES

LLU

ÇÀ

OLO

ST

RU

PIT

-PR

UIT

ST

.B

AR

TO

ME

UD

EL

GR

AU

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

A. E

UG

ÈN

IAD

E B

ER

GA

VIL

AN

OV

A D

ES

AU

Qua

ntita

t (K

g)

Residus entregats a les deixalleries mòbils - 2012

Ferralla-metall8%

Fluorescents1%

Fusta11%

Olis minerals2%

Plàstic pur4%

Electrònica i TV17%

Vidre pla3%

Runa neta1%

Tèxtil, roba i sabates

8%

Tonners0%

Runa bruta 3%

Paper i cartró3%

Piles i bateries5%

Pintures a l'aigua2%

Pintures al dissolvent

2%

Plàstic i envasos3%

Aerosols2%

Altres2%

Dissolvents1%

Vidre envasos1%

Olis vegetals22%

Gràfic 9.1. Quantitat de residus especials recollida

9.1 Residus gestionats a la deixalleria mòbil

Al llarg de 2012 entre les dues deixalleries mòbils s’han recollit un total de 14.525 kg de residus.

Concretament s’han recollit 3162 kg d’oli vegetal, uns 2535 kg d’aparells electrònics i TV, 1570 kg de

fusta, 1162 kg de residus tèxtil, roba i sabates, 1122 kg de residus de ferralla-metall i altres tipus de

residus que amb menor proporció es relacionen al següent gràfic:

Gràfic 9.2. Tipologia de residus gestionats a través de les deixalleries mòbils.

46

10. SERVEI DE NETEJA VIÀRIA

En data 1 de maig de 2012 ha entrat en funcionament el servei de neteja viària que ofereix

Recollida de Residus d’Osona S.L. Aquest servei s’ha creat per tal de facilitar als Ajuntaments de la

comarca d’Osona la neteja de la via pública.

Recollida de Residus d’Osona, SL disposa de suficient personal i flota de vehicles per tal de poder

prestar amb condicions el servei de neteja viària. Concretament es disposa de 2 conductors, 8 peons,

3 escombradores, 1 vehicle brigada per la neteja de parcs i una furgoneta equipada amb un equip de

pressió mòbil.

El servei de neteja viària inclou:

- L’escombrada manual: neteja i recollida de residus que hi ha a la via pública amb una

escombra i cabàs, també inclou el buidatge de papereres.

- L’escombrada mecànica: neteja de calçades amb una màquina escombradora.

- L’escombrada mixta: és la combinació de l’escombrada manual i mecànica.

- La neteja de les zones a on hi ha els mercats ambulants i l’exterior dels mercats municipals.

- La neteja d’embornals: consisteix a netejar i tirar aigua a pressió pels embornals, per tal

d’evitar l’obturació de l’entrada dels claveguerams de connexió.

- Baldeig: consisteix en regar amb aigua a pressió les calçades per arrencar la pols i petites

taques.

- Neteja amb aigua manual (neteja de taques): consisteix a netejar la via pública mitjançant

l’aplicació d’aigua a pressió utilitzant mànegues de gran diàmetre connectades a un vehicle

cisterna i aplicant sabó desengreixant en les zones on hi pugui haver taques d’oli, gelats...

En aquests moments únicament Manlleu ha contractat aquest servei, ara bé, hi ha alguns municipis

que han expressat la voluntat de sol·licitar-lo en el moment que finalitzin els contractes actuals que

tenen amb diverses empreses.

47

11. FLOTA DE VEHICLES

Recollida de Residus d’Osona S.L. disposa actualment d’un total de 40 vehicles entre vehicles de

recollida de residus, de neteja viària i vehicles auxiliars. Durant el 2012, per tal de millorar el servei als

municipis i arran de la subrogació de la recollida i neteja viària de Manlleu, s’han subrogat 6 vehicles

(taula 11.3), sense representar un cost addicional per l’empresa, i s’ha adquirit un nou vehicle (taula

11.2). A les següents taules es desglossen els diferents tipus de vehicles, la seva quantitat i els serveis

que presten.

Taula 11.1. Flota de vehicles per fer els serveis de recollida de residus i neteja viària

FLOTA DE VEHICLES PER FER ELS SERVEIS DE RECOLLIDA DE RESIDUS

Vehicles per fer serveis de recollida de residus Quantitat CECO

Càrrega lateral 5 Multiproducte

Recol·lector 11 Resta

Recol·lector 6 Fracció orgànica

Satèl·lit 3 Multiproducte

Càrrega bilateral “easy” 2 Multiproducte

Càrrega bilateral “easy” 1 Resta

Camió grua-ganxo 1 Vidre

Camió grua-ganxo 1 Paper Cartró

Camió amb caixa oberta i plataforma 1 Voluminosos

Rentacontenidors 1 Orgànica

Rentacontenidors 1 Resta

Rentacontenidors 1 Multiproducte

Escombradora 3 Neteja viària

Vehicel brigada parcs 1 Neteja viària

Furgonetes 2 Mitjans comuns

TOTAL VEHICLES 40

Taula 11.2. Vehicles de nova adquisició durant el 2012

FLOTA DE VEHICLES DE NOVA ADQUISICIÓ DURANT EL 2012

Vehicles adquirits durant el 2012 per RRO Quantitat CECO

Escombradora 1 Neteja viària TOTAL VEHICLES DE NOVA ADQUISICIÓ 1

48

Taula 11.3. Flota de vehicles subrogats durant el 2012

FLOTA DE VEHICLES DE NOVA ADQUISICIÓ DURANT EL 2012

Vehicles subrogats durant el 2012 per RRO Quantitat CECO

Recol·lector 1 Resta

Recol·lector 1 Fracció orgànica

Escombradora 2 Neteja viària

Vehicle brigada parcs 1 Neteja viària

Furgoneta amb equip de pressió mòbil 1 Mitjà comú

TOTAL VEHICLES SUBROGATS 6

49

12. PERSONAL DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA

Recollida de Residus d’Osona S.L. disposa actualment de 66 treballadors que presten servei

a 39 municipis de la comarca amb un total de 125.453 habitants. Es disposa de 28 conductors i 31

peons entre els dos torns de matí i nit, i de 7 persones de mitjans comuns de gestió. Actualment

hi ha vigents 2 convenis col·lectius sobre les condicions de treball del personal, un es refereix al

centre de treball de Vic i un altre pel centre de treball de Manlleu.

Taula 12.1. Personal de Recollida de Residus d’Osona

PERSONAL DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA

Categoria CECO TREBALLADORS/ORES Total

Director 1

Administratiu 2

Encarregat 2

Tècnic 1

Mecànics

Mitjans comuns

1

7

TORN DIA NIT TOTAL

Resta 10 2 12

Multiproducte 5 1 6

Vidre 1 0 1

Orgànica 5 2 7

Conductors

Neteja viària 2 0 2

28

Resta 7 4 11

Multiproducte 3 1 4

Vidre 1 0 1

Orgànica 5 2 7

Peons

Neteja viària 8 0 8

31

Total de treballadors/es 66

50

13. CENTRES DE TREBALL

La subrogació de la recollida i neteja viària de Manlleu, ha comportat la creació d’un nou centre de

treball situat a Manlleu. Actualment Recollida de Residus d’Osona, SL té 2 centres de treball, un

situat a Vic i un altre a Manlleu.

Les oficines estan situades al núm. 35 del

Carrer Lleida del Parc d’Activitats Econòmiques

d’Osona de Vic. Aquesta nau també serveix per

estacionar una part dels vehicles, per

emmagatzemar materials de campanyes

informatives i actua de vestuari dels

treballadors.

A les proximitats de les oficines hi ha una nau

on s’estacionen la resta dels vehicles d’aquest

centre de treball. Està situada al núm. 18 del

carrer Mas de la Móra. A aquesta nau també

hi ha el taller pels vehicles, amb els recanvis i el

dipòsit de gasoil.

Per poder estacionar els vehicles per la neteja

viària de Manlleu, Recollida de Residus d’Osona,

SL ha adquirit una nau al núm. 12 del carrer

Andreu Costa de Manlleu. Aquesta nau permet

estacionar els vehicles de neteja viària i disposa

d’oficines i vestuaris pel personal adscrit al

servei de Manlleu.

51

14. CONCLUSIONS

14.1 Habitants servits i tones recollides

Durant el 2012 Recollida de Residus d’Osona S.L. ha prestat el servei de recollida de residus a un total

de 39 municipis de la comarca d’Osona. Recollint la fracció resta a 34 municipis, la fracció vidre a 37

municipis, el multiproducte a 38, a 24 la fracció orgànica, a 1 la gespa, 1 el paper/cartró

separadament, a 15 els voluminosos i a 8 els residus especials a través de les deixalleries mòbils.

Durant el 2012 s’ha donat servei a un total de 125.453 habitants.

Pel que fa la fracció resta durant el 2012 s’han recollit 19.179 tones amb una ràtio mitjana de 518

g/hab/dia. En els municipis on el sistema de recollida és diferent de la recollida amb contenidors de

vorera, es detecten valors de generació de fracció resta per sota de la mitjana.

Recollida de Residus d’Osona S.L. ha recollit la fracció orgànica corresponent a particulars i grans

productors de 24 municipis d’Osona, donant servei a un total de 112.462 habitants. La producció

mitjana d’orgànica és de 194 g/hab/dia, destacant produccions superiors a 300 g/hab/dia a municipis

amb elevada incidència de grans productors. La meitat dels municipis estan per sota de la mitjana.

Al 2012 el valor mitjà d’impropis, segons caracteritzacions és del 6,45%. Tots els municipis de la

comarca gestionats per Recollida de Residus d’Osona S.L estan per sota del 10% d’impropis en la

recollida selectiva de fracció orgànica.

Recollida de Residus d’Osona, SL també ha recollit un total de 100,61 tones de gespa al terme de

Gurb, durant 7 mesos.

La recollida selectiva de vidre actualment es realitza en un total de 37 municipis de la comarca,

atenent a 83.934 habitants. Durant el 2012 s’han recollit un total de 1.848 tones de vidre, amb una

generació mitjana per habitant de 63,64 g/hab/dia.

Pel que fa el multiproducte durant el 2012 s’ha recollit un total de 7.313 tones amb una ràtio

mitjana de 242 g/hab/dia. Del total de tones recollides, 3.620 tones són de paper/cartró, 2.197 tones

d’envasos lleugers i la resta (1.496 tones) de fracció rebuig que s’ha destinat al dipòsit controlat

d’Orís. De l’anàlisi més acurat obtenim unes ràtios mitjanes de 120 g/hab/dia de paper/cartró i de 73

g/hab/dia pels envasos lleugers.

52

Segons les caracteritzacions realitzades la mitjana de materials d’entrada de la fracció de paper/cartró

és del 48,15 % i la d’envasos lleugers (material sol·licitat) del 26,50%. Els impropis representen un

25,35% de mitjana sobre el total de materials d’entrada. Destacar que el tèxtil representa el 3,89%

del total de la mostra. De l’anàlisi més acurat de les caracteritzacions s’aprecia diferències importants

de la composició de la fracció multiproducte en els circuits que el sistema de recollida és “porta a

porta” respecte els de la recollida amb contenidor. En els primers municipis el percentatge d’impropis

és més baix que en el cas de la recollida en contenidor.

Durant el 2012 Recollida de Residus d’Osona, SL ha efectuat la recollida per separat de paper i cartró

a Lluçà. En aquest municipi també s’ha fet la recollida per separat d’envasos lleugers.

Recollida de Residus d’Osona S.L. ha efectuat la recollida de voluminosos (mobles, grans

electrodomèstics i altres andròmines) a 15 municipis de la comarca, atenent a 25.882 habitants.

Durant tot el 2012 s’han recollit 157,17 tones de voluminosos, amb una producció mitjana per

habitant de 16,64 g/hab/dia.

Recollida de Residus d’Osona S.L posa a disposició d’aquells municipis que ho sol·liciten la recollida de

residus especials a través de dues deixalleries mòbils que són propietat del Consell Comarcal

d’Osona. Durant el 2012 s’ha donat servei continu a 8 municipis atenent a un total de 10.724

habitants, recollint un total de 14,53 tones de residus especials que correspon a una ràtio per habitant

de 3,74 g/habitant/dia de mitjana.

Del total de residus recollits per Recollida de Residus d’Osona un 18,70% és matèria orgànica, un

23,32% multiproducte, un 6,13% vidre, 1,57% residus voluminosos, un pràcticament inapreciable

0,36% residus especials de les deixalleries i el 49,92% fracció resta.

TOTAL DE TONES RECOLLIDES PER RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L. EN TOTES LES FRACCIONS

Fracció Municipis Habitants tones kg/hab/any g/hab/dia

RESTA/REBUIG 34 115.484 19.179 188,95 518

MULTIPRODUCTE 38 84.262 7.313 88,20 242

FORM 24 112.462 7.978 70,85 194

FORM (gespa) 1 2.580 100,61 39,00 106,84

VIDRE 37 83.934 1.848 23,23 63,64

VOLUMINOSOS 15 25.882 157,17 6,07 16,64

RES. ESPECIALS 8 10.724 14,53 1,35 3,74

TOTAL 39* 125.453* 36.590 291,66** 799,08**

53

EVOLUCIÓ FRACCIÓ RESTA

490

500

510

520

530

540

550

560

570

580

2011 2012

g/ha

b/di

a

*Total de municipis que s’efectua la recollida a 31/12/2012 i el total d’habitants d’aquests municipis.

**S’ha calculat la mitjana de les tones recollides globalment i el nombre d’habitants total que es dóna servei des

de Recollida de Residus d’Osona, SL. Aquest valor no representa la mitjana dels 39 municipis, perquè des de

l’empresa no s’efectua la recollida de totes les fraccions a tots els municipis.

Per desenvolupar amb normalitat la recollida de totes les fraccions que s’han mencionat Recollida de

Residus d’Osona, SL disposa actualment de 66 treballadors i d’una flota de 40 vehicles.

14.2 Comparativa recollida de diverses fraccions entre el 2011 i 2012

Fracció resta: En general s’observa

una disminució de tones recollides en

comparació al 2011 (19.341 tones) i

quan la ràtio mitjana era de 574

g/hab/dia, representant una

disminució de cara al 2012 del 10%.

Aquesta disminució accentuada

s’explicaria pel context de crisi actual

que afecta en el consum.

Fracció orgànica: Durant l’any 2011 es recolliren un total de 6.478 tones i 7.978 tones al 2012

havent incrementant la quantitat recollida en un 23,15 % respecte l’any anterior, degut a l’alta del

servei als municipis de Calldetenes i Manlleu. De l’anàlisi de la variació de la producció g/hab/dia

s’obté una lleugera tendència a disminuir, passant d’una mitjana de 200,09 g/hab/dia al 2011 a 194

g/hab/dia al 2012

El percentatge d’impropis ha augmentat significativament passant de 4,17% d’impropis al 6,45% el

2012. De l’anàlisi més localitzat s’obté que Calldetenes, Roda de Ter, Santa Eugènia de Berga i

Espinelves segueixen fent esforços importants en reduir la proporció d’impureses de la fracció

orgànica obligant a la població l’ús de la bossa compostable. De l’anàlisi també es desprèn que tots els

circuits on s’efectua la recollida estan per sota del 10% d’impropis de mitjana.

54

Evolució 2011 - 2012

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

MULTIPRODUCTE FORM FORM (GESPA) VIDRE

g/ha

b/d

ia

2011

2012

Evolució 2011 - 2012

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

VOLUMINOSOS ESPECIALS

g/ha

b/di

a

2011

2012

Fracció vidre: La recollida selectiva de la fracció vidre s’ha pràcticament mantingut respecte el 2011,

quan es recollí selectivament 1.774 tones de vidre. De l’anàlisi de la variació de la producció g/hab/dia

s’obté una lleugera tendència a mantenir-se, passant d’una mitjana de 65,44 g/hab/dia al 2011 a

63,64 g/hab/dia al 2012.

Fracció multiproducte: L’any 2011 RRO recollí selectivament 7737 d’aquesta fracció mentre que el

2012 se n’han recollit 7313. De l’anàlisi de les mitjanes per habitant s’aprecia una lleugera tendència a

disminuir respecte el 2011 (259 g/hab/dia a 242 kg/hab/dia).

També es detecta un lleuger descens

de la proporció de paper/cartró,

passant de 128 g/hab/dia a 120

g/hab/dia (reducció del 6,25%). La

proporció dels envasos lleugers s’ha

pràcticament mantingut, passant de

74 a 73 g/hab/dia.

Amb números globals s’ha passat de

valoritzar: 3.830 tones de

paper/cartró el 2011 a 3.620 tones el

2012 i de 2.213 tones d’envasos

lleugers el 2011 a 2.197 tones el 2012.

Les entrades al dipòsit controlat d’Orís

de la fracció no valoritzable s’ha reduït

un 12%, passant de 1694 tones el

2011 a 1496 aquest últim any.

Residus voluminosos: S’observa

una clara tendència a mantenir-se

aquest tipus de recollida, passant de

154 tones el 2011 a 157 tones el

2012. Tot i així la mitjana per habitant

ha augmentat lleugerament passant

de 16,46 g/hab/dia el 2011 a 16,64

g/hab/dia el 2012.

55

Residus especials: També es detecta una lleugera disminució passant de 14,91 tones el 2011 a

14,53 tones el 2012. La mitjana per habitant s’ha reduït passant de 4,90 g/hab/dia a 3,74 g/hab/dia

el 2012.

En general la recollida selectiva al 2012 tendeix a disminuir en comparació amb la recollida selectiva

de 2011. Únicament la recollida de voluminosos, tendeix a augmentar.

De l’anàlisi més acurat de la fracció multiproducte s’obté que la proporció de paper/cartró tendeix a

augmentar passant de una mitjana de 44,81% en les mostres caracteritzades a un 48,15%. Per

contra, la proporció d’envasos a les mostres tendeix a disminuir passant d’u n 30,28% a 26,50%. La

proporció de rebuig s’ha pràcticament mantingut passant de 24,91% a 25,35%.

Una de les notes positives de la recollida del 2012 és la reducció de la fracció resta, símbol inequívoc

que la població està fent un esforç en la separació en origen de les fraccions valoritzables respecte les

que no ho són. La disminució general del consum motivada per la situació de crisi, també pot haver

contribuït a la tendència a la baixa d’aquesta fracció.

També cal valorar positivament l’esforç dels municipis que obliguen l’ús de la bossa compostable amb

recollida a través del sistema porta a porta (Calldetenes, Espinelves, Roda de Ter i Santa Eugènia de

Berga).

El context de crisi del 2012 també ha comportat un replanteig de les freqüències de recollida

d’algunes fraccions, comportant una disminució dels ingressos per part de Recollida de Residus

d’Osona, SL.

14.3 Comparativa respecte la resta de Catalunya

En els 39 municipis de Recollida de Residus d’Osona, SL proporcionalment es recull més residus

valoritzables que a la resta de Catalunya. Aquest valor es reflecteix sobretot en la recollida de la

fracció orgànic i multiproducte (paper/cartró i envasos lleugers).

D’aquesta comparativa també s’obté que la recollida de residus especials i voluminosos és inferior que

a la resta de Catalunya, possiblement perquè en les dades de residus especials no intervé els residus

recollits selectivament a les deixalleries fixes que són de propietat municipal.

56

15. OBJECTIUS PEL 2013

Per poder definir objectius de prestació de serveis de recollida del 2013, és interessant a priori valorar

si els objectius establerts pel 2012 (definits a la memòria de l’empresa corresponent al 2011) s’han

pogut complir o han quedat pendents.

OBJECTIU NIVELL DE COMPLIMENT

1. Mantenir la mitjana de la fracció resta

recollida a valors propers a 600 g/hab/dia.

� Objectiu assolit: al 2012 l’empresa ha

recollit 19.179 tones de fracció resta, obtenint

una mitjana de 518 g/hab/dia que correspon

a 0,52 kg/hab/dia. A més a més, un total de

13 municipis estan a més per sota de la

mitjana.

2. Incrementar les tones recollides de les

fraccions que són valoritzables: fracció

orgànica, paper/cartró, envasos lleugers i

vidre.

� Objectiu parcialment assolit: el 2012 s’ha

recollit un 23% més de matèria orgànica, en

part per les altes dels municipis de

Calldetenes i Manlleu. La recollida de vidre ha

augmentat en un 4% i la de multiproducte ha

disminuït un 5,5%.

3. Implantar o haver iniciat tràmits per la

implantació de la recollida selectiva de la

fracció orgànica als municipis que tenen

previst gestionar la fracció orgànica a través

de la recollida selectiva.

� Objectiu assolit: S’ha implantat la recollida

selectiva de la FORM al municipi d’Oristà. A

més a més, el 1 d’abril s’ha donat d’alta el

servei a Calldetenes i l’1 de maig a Manlleu.

4. Mantenir el percentatge d’impureses mitjà

dels diversos circuits de recollida de la fracció

orgànica.

X Objectiu pendent d’assolir: A nivell

general s’ha passat d’un valor mitjà

d’impureses del 4,17% el 2011 a un 6,45% el

2012. Pràcticament tots els municipis han

disminuït la qualitat de la fracció orgànica

recollida respecte el 2011.

57

5. Aconseguir reduir el percentatge d’impropis

a la fracció multiproducte, concretament per

la proporció de tèxtil, plàstic no envàs i “altres

impropis”.

X Objectiu pendent d’assolir:

S’ha incrementat la proporció d’impropis,

passant d’un 24,91% al 2011 a 25,35% al

2012. D’altra banda, s’ha aconseguit mantenir

la proporció de tèxtil passant de 3,86€ al

3,89%, s’ha reduït la proporció de plàstic no

envàs de 3,63% a 2,83% i ha augmentat la

proporció de “altres impropis”, passant de

5,13 a 5,31%.

6. Incrementar el nombre de municipis amb

servei de deixalleria mòbil i amb recollida de

voluminosos.

� Objectiu assolit: Calldetenes s’ha donat

d’alta en el servei de deixalleria mòbil i

Vilanova de Sau en el servei de recollida de

residus voluminosos.

Després de l’anàlisi de l’acompliment dels objectius del 2012 i tenint en compte l’anàlisi exhaustiu del

servei efectuat per Recollida de Residus d’Osona, SL durant el 2012, es proposa una sèrie d’objectius

a complir al llarg de 2013, concretament es tracta dels següents objectius:

- Mantenir la mitjana de la fracció resta recollida a valors propers al 525 g/hab/dia.

- Incrementar les tones recollides de les fraccions que són valoritzables: fracció orgànica,

paper/cartró, envasos lleugers i vidre.

- Incentivar la participació de grans productors de fracció orgànica amb la recollida d’aquesta

fracció, tant per millorar la quantitat com la qualitat.

- Reduir el percentatge d’impureses mitjà dels diversos circuits de recollida de la fracció orgànica.

- Aconseguir reduir el percentatge d’impropis a la fracció multiproducte, concretament per la

proporció de tèxtil, plàstic no envàs i “altres impropis”.

- Incrementar el nombre de municipis amb servei de recollida de fracció orgànica, multiproducte,

vidre, resta, voluminosos i de servei de deixalleria mòbil.

- Incrementar el nombre de municipis amb servei de neteja viària.

- Millorar la imatge dels contenidors, tan incentivant les reparacions, com retolant els contenidors

mitjançant una serigrafia entenedora per a indicar a on va cadascun dels residus.

- Canviar la imatge corporativa de l’empresa.

- Millorar la comunicació entre l’empresa i els ajuntaments als quals presta servei, mitjançant l’ús de

les noves tecnologies.

- Millorar la gestió de les incidències: disminució del temps de resposta...

- Millorar la comunicació entre l’empresa i els ciutadans: creant un telèfon d’atenció ciutadana...