resultats de la gestiÓ de residus - any 2013 · 11.2 – comparativa de la recollida de residus...

Resultats de la gestió de residus – Any 2013

Pàgina 1

RESULTATS DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

- ANY 2013 -


Pàgina 2


Pàgina 3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 5

2. LA PRESÈNCIA DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA A LA COMARCA 6

3. L’ORGANITZACIÓ 9

3.1 – LES PERSONES 9

3.2 – ELS CENTRES DE TREBALL 11

3.3 – LA FLOTA DE VEHICLES 12

3.4 – ELS SISTEMES DE RECOLLIDA 13

3.5 – LES CAMPANYES 31

4. SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 34

4.1 – RECOLLIDA DE FRACCIÓ ORGÀNICA MENSUAL 37

4.2 – RECOLLIDA DE FRACCIÓ ORGÀNICA PER MUNICIPI I HABITANT 38

4.3 – DADES ECONÒMIQUES DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 40

4.4 – COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 42

4.5 – TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA 47

4.6 – RECOLLIDA DE GESPA I FRACCIÓ VEGETAL 50

4.7 – COMPOSTATGE COMUNUTARI 51

5. SERVEI DE RECOLLIDA DEL MULTIPRODUCTE 52

5.1 – RECOLLIDA MENSUAL DE MULTIPRODUCTE 53

5.2 – RECOLILDA DE MULTIPRODUCTE PER MUNICIPI I HABITANT 54

5.3 – DADES ECONÒMIQUES DEL MULTIPRODUCTE 58

5.4 – COMPOSICIÓ DEL MULTIPRODUCTE 60

5.5 – TENDÈNCIES DE LA GENERACIÓ DEL MULTIPRODUCTE 63

6. SERVEI DE RECOLLIDA DEL VIDRE 67

6.1 – RECOLLIDA MENSUAL DE VIDRE 68

6.2 – RECOLILDA DE VIDRE PER MUNICIPI I HABITANT 69

6.3 – DADES ECONÒMIQUES DEL VIDRE 71

6.4 – TENDÈNCIES DE LA RECOLLIDA DE VIDRE 72

7. SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA 75

7.1 – RECOLLIDA MENSUAL DE FRACCIÓ RESTA 76

7.2 – RECOLLIDA DE FRACCIÓ RESTA PER MUNICIPI I HABITANT 77


Pàgina 4

7.3 – DADES ECONÒMIQUES DE LA FRACCIÓ RESTA 80

7.4 – COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA 81

7.5 – TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ RESTA 84

8. SERVEI DE RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS 86

8.1 – RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS PER MUNICIPI I HABITANT 87

8.2 – DADES ECONÒMIQUES DE LA RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS 89

8.3 – TENDÈNCIES DE LA RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS 90

9. SERVEI DE DEIXALLERIA MÒBIL 92

9.1 – SERVEI DE DEIXALLERIA MÒBIL PER HABITANT I MUNICIPI 94

9.2 – RESIDUS GESTIONATS A LA DEIXALLERIA MÒBIL 95

9.3 – DADES ECONÒMIQUES DEL SERVEI DE DEIXALLERIA MÒBIL 96

10. SERVEI DE NETEJA VIÀRIA 97

11. RESUM DELS SERVEIS 99

11.1 – POBLACIÓ SERVIDA I QUANTITATS RECOLLIDES 99

11.2 – COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS ENTRE 2012 I 2013

102

11.3 – COMPARATIVA RESPECTE LA RESTA DE CATALUNYA 104

12. ELS NOUS OBJECTIUS 108

ANNEX

DADES RELATIVES A LA RECOLLIDA MENSUAL DE FRACCIÓ ORGÀNICA, MULTIPRODUCTE, VIDRE I RESTA CORRESPONENTS AL 2013

112


Pàgina 5

1. INTRODUCCIÓ

El present document és la memòria de l’activitat de recollida de residus realitzada durant

l’any 2013 per l’empresa mixta RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA S.L (d’ara en

endavant RRO). En el document es fa referència a la recollida de residus dels municipis

d’aquelles fraccions per les quals hi ha un conveni de prestació de serveis.

A la memòria s’especifica la presència de Recollida de Residus d’Osona a la comarca així

com la organització de l’empresa (persones, centres de treball, vehicles...).

En la memòria s’aporta informació de les tones recollides de les següents fraccions :

orgànica, multiproducte , vidre, residus especials, voluminosos i resta/rebuig.

Es fa esment de les quantitats recollides per fracció i municipi, així com del tractament que

rep cada fracció recollida, entenent com a tractament la gestió posterior a la recollida, ja

sigui tractar-la per separar les diferents fraccions valoritzables (planta de triatge), fer-la

arribar als gestors corresponents o lliurar-la a un dipòsit controlat. Així mateix es fa constar

el cost per tona i els costos totals d’aquests tractaments amb el balanç final dels retorns dels

diferents Sistemes Integrats de Gestió aplicables (Retorn Ecoembes i Ecovidrio) i de

l’Agència de Residus de Catalunya.

Aquesta memòria també contempla el servei de neteja viària que es creà l’any 2012 per tal

de facilitar als Ajuntaments de la comarca d’Osona la neteja de la via pública. Si bé, en

aquests moments aquest servei es presta de forma continua a Manlleu, Recollida de

Residus d’Osona, SL disposa de suficient personal i flota de vehicles per tal de poder prestar

amb condicions aquest servei.


Pàgina 6

2. LA PRESÈNCIA DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA

A LA COMARCA

Recollida de Residus d’Osona S.L. presta servei a un total de 40 municipis de la comarca

d’Osona atenent a un total de 126.777 habitants (població segons RD 1016/2013, de 20 de

desembre).

En funció del número d’habitants del municipi atenem a:

► 23 municipis de menys de 1.000 habitants amb una població total de 7.557 habitants.

►12 municipis entre 1.001 i 5.000 habitants amb una població total de 29.751 habitants.

► 2 municipis entre 5.001 i 10.000 habitants amb una població total de 13.479 habitants.

► 3 municipis de més de 10.000 habitants amb una població total de 75.990 habitants.


Pàgina 7

A continuació es mostra la relació dels serveis que Recollida de Residus d’Osona, SL ha prestat al llarg de 2013:

MUNICIPI Fracció orgànica

Multipro-ducte

Vidre Fracció resta

Volumi-nosos

Deixalle-ria mòbil

Neteja viària

ALPENS � � � �

CALLDETENES ��

CENTELLES � �

COLLSUSPINA � � � �

ESPINELVES � � � � �

GURB ��

LES MASIES DE RODA � � � � �

LES MASIES DE VOLTREGÀ � � � �

LLUÇÀ � � � �

MANLLEU � � � � �

MONTESQUIU � �

OLOST � � � � � �

ORÍS � � � � �

ORISTÀ � � � � �

PERAFITA � � �

PRATS DE LLUÇANÈS � � � �

RODA DE TER � � � �

RUPIT I PRUIT � � � � � �

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS � � � � �

ST. BARTOMEU DEL GRAU � � � � �

ST. BOI DE LLUÇANÈS � � � � �

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ � � � � �

ST. JULIÀ DE VILATORTA � � � � � �

ST. MARTÍ D’ALBARS � � � �

ST. PERE DE TORELLÓ � � � �

ST. QUIRZE DE BESORA � � � �

ST. SADURNÍ D’OSORMORT � � �

ST. VICENÇ DE TORELLÓ � � � �

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ � � �

STA. EUGÈNIA DE BERGA � � � � �

STA. MARIA DE BESORA � � � �

STA. MARIA DE CORCÓ � � � �


Pàgina 8

MUNICIPI Fracció orgànica

Multipro-ducte

Vidre Fracció resta

Volumi-nosos

Deixalle-ria mòbil

Neteja viària

SOBREMUNT � � �

SORA � � � �

TAVÈRNOLES � � � � �

TAVERTET � � � �

TORELLÓ � � � � �

VIC � �

VIDRÀ � � � � �

VILANOVA DE SAU � � � �

TOTAL 29 38 37 39 18 8 2 Habitants servits 116.445 84.218 83.888 119.431 26.850 10.738 22.914

Taula 2.1 – Serveis prestats al llarg de 2013 per Recollida de Residus d’Osona, SL.

(*): En el cas de Calldetenes s’efectua el transport de barques d’esporga i a Gurb la recollida de gespa durant pràcticament 8 mesos a l’any.

Cal destacar que l’1 d’abril de 2013 ha iniciat la recollida selectiva de fracció orgàni ca i de resta als municipis de Montesquiu, Sant Quirze d e Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà , incorporant d’aquesta manera 10 serveis nous que l’any 2012 no es prestaven.

També cal tenir en compte que a partir del 18 de novembre de 2013, Olost ha canviat el sistema de recollida, passant de la recollida en contenidors a la recollida porta a porta. Aquest canvi ha comportat el següent:

- Treure de la via pública tots els contenidors, exceptuant els de vidre.

- Modificar la freqüència de la recollida i algunes de les rutes de recollida associades.

- Crear 4 àrees d’aportació de residus: 2 àrees són tancades (a Olost i a Santa Creu de Jutglar) i les altres estan situades al sòl rústic.

En aquesta memòria es fan constar el nombre de contenidors al finalitzar l’any 2013, per tan el de les àrees.


Pàgina 9

3. L’ORGANITZACIÓ

3.1 LES PERSONES

Recollida de Residus d’Osona, SL disposa actualment de 72 treballadors que presten

servei a 40 municipis de la comarca amb un total de 126.777 habitants. Es disposa de 29

conductors, 34 peons entre els dos torns de matí i nit i de 9 persones de mitjans comuns de

gestió.

PERSONAL DE RECOLLIDA DE RESIDUS D’OSONA, SL

Categoria CECO Treballadors/es Total

Director 1

Administratiu 3

Encarregat 2

Tècnic 1

Mecànics

Mitjans comuns

2

9

Torn Dia Nit Total

Resta 11 2 13

Multiproducte 5 1 6

Vidre 1 0 1

Orgànica 5 2 7

Conductors

Neteja viària 2 0 2

29

Resta 9 4 13

Multiproducte 3 1 4

Vidre 1 0 1

Orgànica 6 2 8

Peons

Neteja viària 8 0 8

34

Total 72

Actualment hi ha vigents 2 convenis col·lectius sobre les condicions de treball del personal,

un es refereix al centre de treball de Vic i un altre pel centre de treball de Manlleu.


Pàgina 10

LA FORMACIÓ

L’any 2013 Recollida de Residus d’Osona, SL ha seguit aplicant un acurat programa de formació adreçat a tots els treballadors.

Curs Destinataris Durada

Curs de primers auxilis Conductors, peons i encarregats.

Hi assisteixen 27 treballadors.

5 hores

Formació de City 2020 Mecànic, conductors i peó de neteja viària i encarregats.


4 hores

Curs de manteniment de màquines de neteja d’exteriors.

Conductor i peons de neteja i encarregat.


50 hores

Curs de prevenció de riscos laborals Delegat de personal.

Hi assisteix 1 treballador.

50 hores


Pàgina 11

3.2 ELS CENTRES DE TREBALL

La subrogació de la recollida i neteja viària de Manlleu al 2012, comportà la creació d’un nou

centre de treball situat a Manlleu. Actualment Recollida de Residus d’Osona, SL té 2

centres de treball , un situat a Vic i un altre a Manlleu.

Les oficines estan situades al núm. 35 del

Carrer Lleida del Parc d’Activitats

Econòmiques d’Osona de Vic. Aquesta nau

també serveix per estacionar una part dels

vehicles, per emmagatzemar materials de

campanyes informatives i actua de vestuari

dels treballadors.

A les proximitats de les oficines hi ha una nau

on s’estacionen la resta dels vehicles d’aquest

centre de treball. Està situada al núm. 18 del

carrer Mas de la Móra. A aquesta nau també

hi ha el taller pels vehicles, amb els recanvis i

el dipòsit de gasoil.

Per poder estacionar els vehicles per la neteja

viària de Manlleu, Recollida de Residus

d’Osona, SL disposa d’una nau al núm. 12 del

carrer Andreu Costa de Manlleu. Aquesta nau

permet estacionar els vehicles de neteja viària

i disposa d’oficines i vestuaris pel personal

adscrit al servei de Manlleu.


Pàgina 12

3.3 LA FLOTA DE VEHICLES

Recollida de Residus d’Osona S.L . disposa actualment d’un total de 41 vehicles entre

vehicles de recollida de residus, de neteja viària i vehicles auxiliars. Durant el 2013 s’han

adquirit 3 nous vehicles. A la taula següent es desglossa els diferents tipus de vehicles, la

seva quantitat i els serveis que presten.

Flota de vehicles

Tipus de vehicle Quantitat CECO

Recol·lector amb càrrega lateral 4 Multiproducte

Recol·lector amb càrrega posterior 12 Resta

Recol·lector amb càrrega posterior 6 Fracció orgànica

Satèl·lit amb càrrega lateral 3 Multiproducte

Recol·lector càrrega bilateral “easy” 2 Multiproducte

Recol·lector càrrega bilateral “easy” 1 Resta

Camió amb càrrega superior 1 Vidre

Camió amb càrrega superior 1 Paper Cartró

Camió amb caixa oberta i plataforma 1 Voluminosos

Rentacontenidors 1 Orgànica

Rentacontenidors 1 Resta

Rentacontenidors 1 Multiproducte

Escombradora 3 Neteja viària

Vehicle brigada parcs 1 Neteja viària

Furgonetes 2 Mitjans comuns

Furgoneta amb equip hidronetejador a pressió i aigua calenta

1 Mitjans comuns

TOTAL VEHICLES 41


Pàgina 13

En el decurs del 2013, Recollida de Residus d’Osona ha incorporat 3 vehicles:

Tipus vehicle Descripció

Escombradora d’aspiració sobre xassís.

Permet la neteja viària de Manlleu. Aquest vehicle ha substituït una escombradora que no funcionava.

El xassís és Mitsubishi i la caixa de la marca brock.

Recol·lector amb càrrega posterior

Permet la recollida de residus municipals. Té una caixa amb 21 m3 de capacitat. El xassís és Renault i la caixa Geesink.

S’utilitza per la recollida de fracció orgànica, generalment al municipi de Manlleu.

Vehicle elèctric amb caixa oberta

És un vehicle que complementa la neteja de parcs i jardins. És el primer vehicle elèctric de RRO. És de la marca Goupil.

Es carrega a la nau que l’empresa té a Manlleu.

Escombradora d’aspiració Recol·lector amb càrrega posterior Vehicle elèctric

3.4 – ELS SISTEMES DE RECOLLIDA I NETEJA VIÀRIA

Recollida de Residus d’Osona, SL disposa de personal i dels vehicles suficients per a fer la

recollida de residus a través de contenidors i porta a porta. Des de l’empresa sempre s’ha

donat plena llibertat als Ajuntaments per escollir el sistema de recollida que més s’ajusti a

les seves necessitats.

Els sistemes de recollida també venen condicionats per la tipologia de contenidors que es

col·loquen a la via pública.

A continuació es descriuen àmpliament els diversos sistemes de recollida i de neteja viària

emprats per Recollida de Residus d’Osona, SL.


Pàgina 14

SERVEI DE RECOLLIDA PORTA A PORTA

Imatges del servei

Composició unitària

Mitjans humans Mitjans materials

Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Recol·lector càrrega posterior entre 5 i 23 m3

1 o 2 Peons

Metodologia operativa del servei

El servei de recollida porta a porta consisteix en la recollida dels residus amb recol·lector de càrrega posterior sense la utilització de contenidors de gran volum. Els residus sòlids urbans es poden presentar a la via publica, davant de cada habitatge, en: a) Bosses o cubells, segons la fracció que s’ha de recollir i b) Contenidors petits. Aquest sistema es basa en el traspàs manual dels residus als vehicles de recollida, si es tracta de bosses, o mecanitzat si es tracta de contenidors de petit volum. El més habitual en aquest servei és utilitzar vehicles recol·lectors-compactadors de càrrega posterior que tenen diferents capacitats segons la quantitat de residus que s’hagi de recollir i les característiques urbanístiques de cada zona. Si la recollida s’ha de fer amb contenidors petits, el vehicle haurà d’estar dotat d’un elevador de contenidors. Aquests elevadors de contenidors requereixen una atenció especial, ja que accepten dues unitats simultàniament i així es pot recollir un cubell sense interferir en l’altre. En cada punt de recollida els peons baixaran del vehicle i introduiran manualment els residus a la tremuja del camió compactador o hi aproparan els contenidors per buidar-los. D’aquesta manera s’eviten tractes erronis i abocaments pel camí. Està prohibit llançar les bosses durant l’operació de càrrega del vehicle. El servei de recollida es farà amb la màxima cura per no vessar els residus sobre les voreres o les calçades. Si, per circumstàncies imprevistes, passa això, els residus es recolliran immediatament, de manera que cada equip haurà de dur el material necessari per realitzar aquesta tasca.


Pàgina 15

SERVEI DE RECOLLIDA AMB CÀRREGA POSTERIOR

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Recol·lector càrrega posterior entre 8 i 23 m3

1 o 2 Peons


El servei consisteix a recollir els residus dipositats en contenidors col·lectius. L’usuari haurà de presentar els residus en bosses o recipients tancats, que dipositarà en els contenidors normalitzats de càrrega posterior situats a la via pública i que estan perfectament identificats i senyalitzats per poder distingir fàcilment el que correspon a cada tipus de residu. Aquest sistema es basa en la característica de traspassar els residus a vehicles en els quals se’ls sotmet a una operació física de compressió per augmentar-ne el pes específic i reduir el volum que ocupen. El volum dels contenidors oscil·la entre els 90 i 1.100 litres, en funció del model instal·lat. El que és habitual en aquest servei és utilitzar vehicles recol·lectors-compactadors de càrrega posterior de diverses capacitats en funció de la quantitat de residus que s’hagi de recollir i de les característiques urbanístiques de cada zona. El servei de recollida es realitzarà amb la màxima cura per no abocar els residus a les voreres o calçades. En cas que això passi per circumstàncies imprevistes, es procedirà immediatament a recollir-los, per a la qual cosa cada equip portarà el material necessari per dur a terme aquesta comesa.


Pàgina 16

SERVEI DE RECOLLIDA AMB CÀRREGA SUPERIOR

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Equip caixa oberta amb grua sense compactador.

Metodologia operativa del servei El servei consisteix a recollir selectivament vidre amb vehicles de caixa oberta i transportar-lo fins als centres de tractament corresponents a cada tipus de residu. Aquest sistema específic de recollida selectiva de vidre està basat en l’ús de contenidors col·lectius de tipus iglú, amb un volum comprès generalment entre els 2,5 i els 3 m3, que s’ubiquen a llocs prefixats de la via pública. Els equips estaran formats per vehicles de caixa oberta, amb compactació o no, dotats de grua. Tindran diferents capacitats, que van dels 10 als 30 m3 i s’utilitzaran els uns o els altres segons la quantitat de residus que s’han de recollir i les característiques de cada zona. L’obertura del contenidor exigeix que la grua tingui cable i doble ganxo d’elevació per tal de poder obrir-lo un cop hissat i situat sobre la caixa. El conductor, proveït amb el camió de caixa oberta amb grua, situarà el vehicle a l’alçada del contenidor que s’ha de recollir. El camió té un comandament a distància amb el qual es manipula la grua, que enganxa el contenidor, l’eleva i el situa sobre la caixa des d’on s’obrirà i es descarregarà. El sistema de buidatge s’efectua mitjançant dos ganxos, un per suportar el cos i l’altre per obrir la tapa del fons del contenidor, que s’obre pel propi pes del producte. El servei de recollida es farà amb la màxima cura per no vessar els residus sobre les voreres o les calçades. Si, per circumstàncies imprevistes, passa el que acabem d’exposar, es donarà l’avís utilitzant els equips de comunicació, de manera que aquesta contingència es resolgui al més aviat possible i així es garanteixi el bon funcionament del servei. Aquesta metodologia també es vàlida per a la recollida de les fraccions paper-cartró i envasos.


Pàgina 17

SERVEI DE RECOLLIDA AMB CÀRREGA LATERAL

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Recol·lector càrrega lateral de 23 m3


El servei consisteix en la recollida dels residus dipositats en contenidors de mida gran (fins a 3.200 litres), cosa que el converteix en un sistema altament eficaç. Com el seu propi nom indica, es tracta de la recollida del contenidor mitjançant vehicles recol·lectors de càrrega lateral i el transport fins al centre de tractament que correspongui a cada tipus de residu. Aquest sistema es basa a transvasar els residus des dels recipients de pre-recollida a vehicles, de diverses capacitats (des de 16 fins a 25 m3), en què se’ls sotmet a una operació física de compressió. Aquests vehicles estan dotats d’un elevacontenidors automàtic i robotitzat que es desplaça lateralment per agafar exclusivament els contenidors que se situen a la dreta del conductor. El procés de recollida del recol·lector es realitza amb un únic operari, que serà el conductor del vehicle, i que realitzarà les tasques sense necessitat de baixar del camió. L’operari du a terme la feina amb l’ajuda d’un quadre de comandament situat a la cabina. La visualització de totes les operacions la realitza a través de les diverses càmeres de televisió (6-8) col·locades en punts estratègics del vehicle. El sistema de recollida lateral és segur i àmpliament aprovat, per la qual cosa les possibilitats que els residus s’aboquin a les voreres i calçades durant la càrrega són mínimes. Tanmateix, en cas que això passi, es procedirà immediatament a recollir-los, per a la qual cosa l’equip comunicarà, mitjançant emissora, l’eventualitat a la central per tal que es procedeixi a la neteja immediata de la zona.


Pàgina 18

SERVEI DE RECOLLIDA AMB CÀRREGA BILATERAL (SISTEMA EASY)

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Recol·lector càrrega bilateral de 23 m3


Aquest sistema es similar al servei de recollida amb càrrega lateral amb la diferència que la recol·lecció i elevació, mitjançant un braç robotitzat, del contenidor ple fins al punt de buidat situat a la part superior del camió i per qualsevol dels dos laterals del recol·lector. Els contenidors del sistema bilateral tenen capacitat similars als del sistema de càrrega lateral i permeten la diferenciació entre sí mitjançant tapes de diferents colors. La novetat resideix en la tipologia de subjecció dels contenidors i en la metodologia d’elevació i buidat dels vehicles recol·lectors, que permet recollir contenidors per ambdós costats del vehicle indistintament amb el mateix vehicle. Aquest sistema de subjecció elimina el balanceig i els possibles cops en les operacions d’alçat dels contenidors alhora que permet la recollida de contenidors no alineats. Els contenidors de càrrega bilateral permeten ordenar les illes de contenidors de forma flexible, conformant ubicacions compactes i aportant un beneficiós canvi d’imatge al parc de contenidors. Els contenidors es poden col·locar en la disposició més adient per cada ubicació ja que, per compromès que sigui el punt de recollida, fins i tot davant d’un cotxe aparcat, podran ser recollits sense problemes. El sistema de recollida bilateral és segur i àmpliament aprovat, per la qual cosa les possibilitats que els residus s’aboquin a les voreres i calçades durant la càrrega són mínimes. Tanmateix, en cas que això passi, es procedirà immediatament a recollir-los, per a la qual cosa l’equip comunicarà, mitjançant emissora, l’eventualitat a la central per tal que es procedeixi a la neteja immediata de la zona.


Pàgina 19

SERVEI DE RECOLLIDA I REPÀS AMB VEHICLE SATÈL·LIT

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Peó-conductor 1 Vehicle satèl·lit amb càrrega lateral o

1 Conductor 1 Vehicle satèl·lit amb càrrega bilateral

Metodologia operativa del servei El sistema de recollida lateral i bilateral pot anar, en ocasions, reforçat per un vehicle de suport denominat satèl·lit. La singularitat urbanística, especialment en centres històrics, sol produir limitacions en l’ús d’equips estàndards, per la qual cosa el parc de maquinària té característiques pròpies. La recollida amb vehicle satèl·lit és una de les solucions per a les zones que presenten més dificultat d’accés als vehicles recol·lectors perquè les calçades són excessivament estretes, els angles de gir impossibles per a un camió, els balcons són baixos, etc. En el cas dels satèl·lits de carrega bilateral es tracta de vehicles caixa oberta amb grua adaptada al sistema Easy, de tal manera que pot recollir aquells contenidors als quals no pot arribar el recol·lector de grans dimensions. En el cas del sistema de recollida de càrrega lateral es tracta de vehicles que carregen el contenidor i el transporten fins un punt on pot accedir el recol·lector de grans dimensions i procedir al buidat del contenidor. Un cop buidats cal tornar els contenidors el seu lloc d'origen. En els dos casos, a més a més de les tasques ja descrites, aquest equip s'encarregarà del repàs de l'entorn dels contenidors amb presència habitual de vessaments, per optimitzar la feina de la resta d'equips de recollida.


Pàgina 20

SERVEI DE RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Vehicle caixa oberta amb plataforma 1 Peó


Aquest servei té l’objectiu de retirar de la via pública tota mena d’estris, mobles, matalassos, etc. que, per motius de volum, no poden ser dipositats amb les escombraries domiciliàries. D’aquesta manera, a més, s’aconsegueix més segregació dels materials en origen i es facilita i es potencia la tasca selectiva dels organismes municipals i dels gestors de materials a favor de la reutilització de materials i el reciclatge de les matèries primeres. Es recullen tots els voluminosos que apareixen a la via pública en el temps més ràpid possible, tant si ha avisat un ciutadà amb una trucada com si és un abocament incontrolat. Els residus recollits es dipositaran en el vehicle i es transportaran fins a les instal·lacions fixes, on es classificaran i es col·locaran en contenidors habilitats a aquest efecte perquè un gestor autoritzat els reculli posteriorment.


Pàgina 21

SERVEI DE RECOLLIDA D’AUTOCOMPACTADOR

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Vehicle amplirol 2 o 3 eixos

Metodologia operativa del servei Els equips estaran formats per vehicles amb ganxo i/o cadenes, de diverses característiques, que donen solució als diversos volums de les caixes, a les distàncies d’agafada i als tonatges que s’hagi de transportar que requereixen aquests serveis. Hi ha també la possibilitat d’emprar un xassís especial que permet dur un remolc, amb la qual cosa es poden transportar en un mateix viatge 2 caixes o contenidors estàtics. Els sistemes per al maneig de caixes de transport duen a terme totes les operacions sense necessitat de recórrer a l’ajuda de personal auxiliar. Això permet que la dotació humana sigui únicament d’un conductor. El conductor, després de posicionar el vehicle, enganxa i eleva la caixa des del terra fins a la plataforma del vehicle. La caixa elevada és assegurada al xassís mitjançant uns enganxalls posteriors, amb la qual cosa queda integrada al conjunt amb totes les garanties de seguretat per al transport fins al lloc de dipòsit final. El camió disposa d’un sistema basculant que permet que la caixa estàtica es buidi per efecte de la gravetat. Un cop buida es tornarà al seu lloc d’origen.


Pàgina 22

SERVEI DE DEIXALLERIA MÒBIL

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Vehicle amplirol de 2 o 3 eixos. 1 Caixa deixalleria

Metodologia operativa del servei El servei de deixalleria mòbil té la mateixa metodologia operativa que el transport de caixes i autocompactadors amb la diferència que la caixa que es transporta es una mini deixalleria mòbil. Segons una programació establerta prèviament, la deixalleria mòbil i es va transportant entre les diferents ubicacions i dates definides. Cada cop que es realitza el moviment de la caixa es buiden tots els residus acumulats. Aquest buidat es realitza a la deixalleria fixe.


Pàgina 23

SERVEI DE NETEJA DE CONTENIDORS

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Renta-contenidors càrrega posterior o lateral

0 o 1 Peons


Aquest equip efectua el rentat automatitzat de cubs i contenidors. La seva funció consisteix a recollir a la via pública el contenidor buit amb un mecanisme elevador, situar-lo en una cambra de rentat i eliminar la brutícia de les parets interiors mitjançant aigua a alta pressió i temperatura segons l’execució concreta de l’equip. El renta-contenidors és un equip autònom, ja que disposa d’un dipòsit d’aigua neta, una cambra de rentat, un mecanisme d’elevació, una tremuja per recollir els residus procedents de la pròpia operació i un sistema de bombeig per a les aigües utilitzades des de la tremuja de residus fins al dipòsit d’aigua bruta. En l’operació de rentat, el renta-contenidors segueix el vehicle de recollida de residus i duu a terme la seva tasca immediatament després que es buidin els contenidors, amb la qual cosa s’evita que puguin dipositar-se nous residus que impedirien l’operació. Per efectuar el rentat, l’equip disposa d’una bomba d’alta pressió de pistons que condueix l’aigua mitjançant un circuit a unes boqueres que, en l’operació de rentat, se situen a l’interior del contenidor i llancen raigs dirigits sobre les parets. Els temps de rentat de l’interior del contenidor es poden programar. L’equip incorpora un recipient per a desinfectant que, de manera automàtica i mitjançant una bomba pneumàtica, es polvoritza a l’interior del contenidor un cop finalitzat el cicle de rentat.


Pàgina 24

SERVEI DE NETEJA AMB ESCOMBRADA MANUAL

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Peó 1 Escombra i cabàs


Consisteix a netejar intensivament les voreres utilitzant raspalls o escombres amb pues de plàstic dur o algun material similar que un operari manipula directament. Amb aquest objectiu, l’operari anirà equipat amb un carro porta-bosses en què, a més, també durà els estris següents: un raspall gros, un raspall petit o escombreta, un recollidor, una pala i un joc de bosses per col·locar a l’interior del carro. L’equip individual, format per un operari amb escombra i cabàs, és el responsable d’un recorregut delimitat. Aquest equip estarà destinat, preferentment, a barris urbans molt consolidats i amb una alta densitat de població. Quan es tracti de zones allunyades es dotarà l’operari d’un vehicle auxiliar que li permeti traslladar-s’hi. En aquest cas es parlarà d’equip d’escombrada manual motoritzat. Amb l’ajuda del recollidor, l’operari recollirà els petits residus escombrats i els transportarà fins al carro porta-bosses o l’àrea de contenidors més propera. Per recollir les piles de residus més voluminoses utilitzarà la pala de mà. També la utilitzarà per eliminar les terres procedents d’arrossegaments de pluges que solen quedar fortament adherides al paviment. En l’època de caiguda de les fulles, es dedicarà una atenció especial a recollir-les, i també a netejar els engolidors i els embornals, atesa la importància que tenen. Dins d’aquest servei, a més d’ocupar-se de les operacions d’escombrada, l’operari també buidarà totes les papereres i netejarà els escocells que trobi al seu pas.


Pàgina 25

SERVEI DE NETEJA AMB BRIGADA

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Peó-conductor 1 Vehicle amb caixa oberta


Els serveis agrupats d’escombrada són els que necessiten un equip de suport a causa de l’amplitud de la zona que s’ha d’escombrar, com ara voreres molt amples, grans superfícies, de paviment de tipus irregular, o que necessiten la presència d'un vehicle de suport perquè hi ha grans quantitats de residus o perquè aquests són molt voluminosos. Aquests serveis reben el nom d’escombrada manual amb brigada i, per desplaçar-se, normalment utilitzen un vehicle amb cabina per allotjar els operaris i una caixa capaç de transportar els estris i les eines necessaris, i també els residus de l’escombrada. Pel que fa a la forma de presentació, equival a una escombrada manual efectuada per l'operari que manipularà, a més del conegut raspall, un altre tipus d’eines més apropiades per eliminar la terra i la grava que s’acumulen a les vorades i cunetes arrossegades per l’efecte de la pluja. El conductor dels equips fa de cap de brigada i és el responsable directe que el servei es faci amb la qualitat i celeritat necessàries. Aquest servei pot comptar amb més d'un treballador, produint-se dues situacions diferenciades. La primera, que s’hagi d’atendre una zona amb un grau elevat de brutícia. En aquest cas tots els operaris escombren la zona conjuntament, repartits de la manera que convingui, segons les instruccions. I la segona, que hagin d’atendre diverses zones disperses i, per tant, el conductor hagi d’anar deixant cada operari a la zona de treball que li correspongui. Després de netejar una zona aniran cap a una altra i així successivament fins que es completi el recorregut que tenen marcat per a aquell dia, o bé, el mateix conductor fa de peó de brigada quan treballa sol.


Pàgina 26

SERVEI DE NETEJA D’ESCOMBRADA MECÀNICA DE VORERES

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Escombradora de voreres


Consisteix a netejar les voreres, places i zones de vianants de les vies públiques utilitzant màquines autopropulsades que tenen com a funció principal eliminar els residus acumulats, mitjançant l’escombrada amb raspalls i l’aspiració posterior. La màquina d’escombrar és manipulada per un únic operari que, des de la cabina, dur a terme les operacions de conducció i escombrada. Per evitar la formació de pols durant l’escombrada s’estableixen dos mecanismes: Alhora que avança la màquina, s’humiteja la superfície que s’ha d’escombrar per mitjà de la polvorització d’aigua. Per una altre banda, es filtra l’aire expulsat per la màquina. Les escombradores de voreres recullen els residus per aspiració. El conductor controla la velocitat amb què avança la màquina d’escombrar, la velocitat de gir dels raspalls i el cabal d’aigua per humitejar el paviment. La velocitat de treball no serà mai superior als 10 km/h, ja que a velocitats superiors no es pot fer una neteja satisfactòria. Dins dels recorreguts assignats a les màquines d’escombrar hi ha zones que no es poden netejar mecànicament, com ara els escocells, el voltant del mobiliari urbà, les reculades de façanes; o tasques que no es poden acomplir, com ara el buidat de les papereres. Per això, i per evitar la pèrdua de rendiment que comportaria el fet que el mateix operari de la màquina fes aquestes tasques manualment, en totes les zones on es fa una escombrada mecànica de voreres s’estableix una escombrada manual de suport que assumeix totes aquestes “tasques de rematada”.


Pàgina 27

SERVEI DE NETEJA D’ESCOMBRADA MECÀNICA DE VORADES

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Escombradora de vorades


Consisteix a netejar les calçades utilitzant màquines d’escombrar que, mitjançant l’escombrada amb raspalls i l’aspiració o l’arrossegament posteriors, tenen la funció principal d’eliminar els residus acumulats als vials. La màquina d’escombrar és manipulada per un únic operari que, des de la cabina, realitza les operacions de conducció i escombrada. Per evitar la formació de pols durant l’escombrada s’estableixen dos mecanismes: Alhora que avança la màquina, s’humiteja la superfície que s’ha d’escombrar per mitjà de la polvorització d’aigua. Per una altre banda, es filtra l’aire expulsat per la màquina. Una part important del volum de la màquina està constituït pel dipòsit de residus, perquè aquest tipus de màquina, més apropiat per a altes concentracions de brutícia, necessita una tremuja amb gran capacitat per evitar pèrdues de productivitat causades per un nombre excessiu de desplaçaments per descarregar. Les maquines escombradores poden recollir els residus per aspiració o arrossegament, en funció del model. En tots dos casos, el conductor controla la velocitat amb què avança la màquina d’escombrar, la velocitat de gir dels raspalls i el cabal d’aigua per humitejar el paviment. La velocitat de treball no serà superior als 10 km/h, ja que a velocitats superiors no es pot fer una neteja satisfactòria. En el cas de recorreguts amb grans desplaçaments s'utilitzen escombradores amb xassís sobre camió.


Pàgina 28

SERVEI DE NETEJA AMB ESCOMBRADA MIXTA

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Escombradora de vorades

1 o 2 Peons 1 o 2 Escombres o bufadors


Una de les limitacions principals de l’escombrada manual és l’emmagatzematge dels residus recollits quan no hi ha contenidors o quan no s’han de barrejar amb els residus domiciliaris. Pel que fa a l’escombrada mecànica, la limitació principal que presenta és que, cada cop més, les vorades estan ocupades per vehicles aparcats. A més, l’escombrada mecànica no es pot fer simultàniament al buidat de papereres i la neteja en llocs inaccessibles per a la màquina d’escombrar, com ara les cantonades, etc. Per tal de reduir aquestes limitacions s’ha instaurat l’escombrada mixta, que consisteix a combinar l’escombrada manual i la mecànica, de manera que s’aconsegueix mecanitzar les vies on una màquina sola no seria capaç de treballar. L’equip d’operaris treballa amb la sistemàtica operativa de l’escombrada manual i la missió principal de la màquina d’escombrar és recollir els productes de l’escombrada d’aquest equip d’operaris. Ja que la màquina d’escombrar està sobre la vorada, una part dels operaris duen a terme l’escombrada manual de les voreres i arrosseguen els residus cap a la calçada, on un altre o uns altres operaris escombren entre els vehicles aparcats i van dirigint tots els residus fins que els deixen a l’abast de la màquina d’escombrar. Els operaris poden anar equipats amb una escombra o amb un bufador, depenent de les característiques de la zona i de les restriccions d´ús definides.


Pàgina 29

SERVEI DE NETEJA AMB AIGUA

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Conductor 1 Vehicle d’aigua-batre d’entre 9-16 m3

Metodologia operativa del servei La neteja amb aigua consisteix en la projecció d’aigua a pressió sobre els paviments i empènyer així tota mena de residus. La projecció pot ser realitzada directament per la màquina o bé amb el suport d’un operari que utilitzarà una mànega. Aquest tractament permet netejar a fons els paviments, ja que retira pols, terra i petits residus incrustats en el relleu o situats sota els vehicles aparcats. El tractament de neteja amb aigua és un servei d’alt rendiment i molta efectivitat, de manera que es pot utilitzar àmpliament. Quan s’utilitza únicament la màquina, el servei consisteix a projectar aigua a pressió mitjançant uns brocs que formen un angle molt petit amb la calçada i una mica més gran amb la línia d’avançament, de manera que la làmina d’aigua que es projecta contra la vorada de la vorera, a una certa distància de la primera, arriba a tota la zona escombrada per l’aigua, incloent-hi la que està ocupada pels vehicles aparcats. Quan el servei es realitza amb el suport d’un operari es pot actuar sobre zones peatonals i paviments de voreres. Aquest operari dirigirà el raig d’aigua per arribar a tots els punts de la zona d’actuació, tenint especial cura en no mullar les façanes dels edificis propers. En els carrers en què hi ha vehicles aparcats al costat de la vorada aquest tractament resulta molt efectiu, perquè aconsegueix netejar la majoria dels residus que hi ha a sota. Cal efectuar sempre aquest servei a favor del pendent del carrer.


Pàgina 30

SERVEI DE NETEJA AMB AIGUA A PRESSIÓ

Imatges del servei



Unitats Categoria Unitats Tipologia 1 Peó conductor 1 Equip de neteja amb aigua a pressió. 1 Peó


Aquest servei consisteix en eliminar les taques i mals olors de la via pública, ja sigui actuant sobre el pavimento o sobre elements tals com contenidors o mobiliari urbà, pintades i grafits. Aquest servei es presta amb un operari i un equip de neteja amb aigua a pressió, aplicant productes detergents, desengreixants, desinfectants i odoritzants, que deixin en un perfecte estat de neteja els elements sobre els que s'hagi actuat. Abans de procedir a realitzar la neteja es delimitarà i assegurarà la zona de treball per tal de prevenir molèsties i accidents als ciutadans. Es prestarà especial atenció a les zones peatonals de major afluència, ús o importància, com, per exemple, carrers peatonals, places pavimentades, parades de transport públic, zones d'oci nocturn, etc.


Pàgina 31

3.5 – LES CAMPANYES INFORMATIVES

Durant el 2013, el Consell Comarcal d’Osona ha pogut portar a terme diverses campanyes

informatives, per tal de fomentar la recollida selectiva de multiproducte i de vidre .

La campanya per a fomentar la recollida selectiva de multiproducte, ha estat finançada per

Ecoembes i ha comptat amb diverses accions, com una jornada de portes obertes a la

planta de triatge, la creació de la maleta pedagògica “A Osona, Multiproducte! –

Multirecursos per a la tria selectiva”, i la campanya “Aquí el groc i el blau van junts. A Osona

més i millor...” que ha constat d’un espot i d’un concurs d’escultura i fotografia amb material

reciclat.

Aquesta campanya també ha permès dissenyar i imprimir 1250 vinils per als contenidors de

multiproducte. Aquests vinils són laminats i s’han col·locat sobre unes peces metàl·liques,

concretament de xapa galvanitzada, amb les següents dimensions: 900 mm de llargada, 240

mm d’amplada i 1 mm de gruix.

Aquestes peces disposen de 4 perforacions de 4 mm de diàmetre als vèrtexs que permeten

subjectar la peça metàl·lica al contenidor. Durant el 2013 s’ha fitxat una peça a cada

contenidor concretament a la banda del pedal que és per on la majoria de ciutadans obra el

contenidor i llença la bossa.


Pàgina 32

A continuació es mostra el vinil que s’ha dissenyat i editat:

El contingut del vinil són imatges molt

nítides que ajuden a totes les persones que

van al contenidor a entendre quins són els

residus que cal dipositar-hi.

Pels municipis amb el sistema de recollida

porta a porta o que no disposen de la

recollida de multiproducte amb el sistema

de càrrega lateral, s’han editat uns tríptics

que s’han distribuït entre els habitatges,

amb l’objectiu d’explicar quins són els

residus que formen part del multiproducte.

240 mm

900 mm


Pàgina 33

Durant el 2013, el Consell Comarcal, amb el finançament d’Ecovidrio, ha pogut dissenyar i

imprimir bosses de ràfia per a la tria selectiva de vidre.

Les bosses estan fetes amb polipropilè

plastificat 20% reciclat i 100% reciclable,

tenen una capacitat de 20 litres, amb les

següents mides: 24cm x 22 cm x 43 cm h.

Les nanses estan cosides. Les bosses

estan impreses a una tinta sobre fons

verd i laminat OPP.

Des de Recollida de Residus d’Osona, SL s’ha fet la distribució d’aquestes bosses als

diversos Ajuntaments de la comarca que els hi prestem el servei de recollida de vidre. S’ha

donat llibertat als ajuntaments perquè distribueixin les bosses entre la població d’acord amb

els criteris que ells desitgin, tenint en compte diversos criteris:

- Fer la distribució a través dels comerços de proximitat.

- Lliurar-les als veïns/es que acudeixen a la deixalleria municipal o deixalleria mòbil (en

cas de tenir-ne)

- Fer la distribució als alumnes de primària del centre escolar del municipi.

- Fer la distribució de les bosses coincidint amb actes de Nadal i Cap d’any.


Pàgina 34

4. SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

Recollida de Residus d’Osona S.L. recull la fracció orgànica de 29 municipis de la comarca,

donant servei a un total de 116.445 habitants .

Què és la fracció orgànica?

Majoritàriament la recollida s’efectua a través de contenidors situats a les àrees d’aportació,

també a través del sistema porta per porta en el cas de Calldetenes, Olost, Roda de Ter i

Santa Eugènia de Berga i a través d’una àrea d’aportació municipal en el cas d’Espinelves i

Tavèrnoles.

L’1 d’abril de 2013 RRO

inicià el servei de recollida a

Montesquiu, Sant Quirze de

Besora, Santa Maria de

Besora, Sora i Vidrà. És per

aquest motiu, que per

aquests 5 pobles, la

informació que es descriu a

continuació és parcial de

l’any.

- Restes de carn, peix, fruita i verdura - Pa sec

- Restes de menjar cuinat - Marro de cafè

- Closques d’ou, marisc i fruita seca - Restes d’infusions

- Taps de suro, llumins i serradures - Restes de plantes


Pàgina 35

Al llarg de 2013 Recollida de Residus d’Osona, SL recollí selectivament 8.987 tones de

fracció orgànica , el destí final de tota la fracció recollida han estat les plantes de

compostatge , que són instal·lacions on s’efectua un procés de fermentació en condicions

aeròbiques a través de sistemes en piles. D’aquest procés se n’obté compost que és un

adob utilitzat en la jardineria i l’agricultura.

Pels municipis on la recollida s’efectua amb contenidors, la fracció orgànica s’entrega a la

planta de transferència de residus de Vic i posteriorment es transporta fins a la planta de

compostatge de Manresa:

En el cas de Manlleu, la fracció orgànica no passa per la planta de transferència i es porta

directament a la planta de compostatge de Manresa.

A la planta de transferència de residus municipals de Vic, que és propietat del Consorci per

a la gestió de residus urbans d’Osona, a través d’una tremuja, els camions de recollida

aboquen el contingut del vehicle amb caixes molt més grans i aquestes es transporten fins a

la planta de compostatge de destí, suposant un estalvi energètic i econòmic important.

Durant el 2013, RRO ha entregat a la planta de transferència de residus 5.791 tones de

fracció orgànica i directament a la planta de compostatge de Manresa 2.223 tones,

corresponents aquestes últimes a la recollida d’orgànica de Manlleu.


Pàgina 36

Pels municipis on la recollida s’efectua porta a porta: Calldetenes, Espinelves, Santa

Eugènia de Berga, Roda de Ter i Olost a partir del 18 de novembre de 2013, la fracció

orgànica es transporta fins a la planta de compostatge “Els Sots” situada a Centelles:

Durant el 2013, RRO ha entregat a Els Sots un total de 973 tones. L’entrada a aquesta

planta ve limitada pel percentatge d’impropis de la fracció orgànica. Als 5 municipis s’obliga

l’ús de la bossa compostable i s’ha aconseguit que la proporció d’impropis sigui molt baixa.

En aquests moments RRO efectua la recollida a 14 circuits de fracció orgànica, que estan

donats d’alta a l’Agència de Residus de Catalunya. Es recull conjuntament la fracció

orgànica d’origen domèstic i generada pels productors singulars (fruiteries, bars, restaurants,

menjadors col·lectius...):

- Osona-01: Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló.

- Osona-05: Rupit-Pruit, Santa Maria de Corcó i Tavertet.

- Osona-06: Olost, Oristà, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès.

- Osona-07: Calldetenes, Espinelves, Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga.

- Osona-09: Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà.

- Osona-10: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.

- Gurb: Gurb - Roda de Ter: Roda de Ter

- Masies de Roda: Les Masies de Roda -St. Julià de Vilatorta: St. Julià de Vilatorta

- Manlleu: Manlleu - Tavèrnoles: Tavèrnoles

- Olost: Olost - Vic: Vic


Pàgina 37

Fracció orgànica recollida

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

GEN. FEB. MAR. ABR. MAI. JUN. JUL. AGO. SET. OCT. NOV. DES.

Qua

ntita

FO

RM

reco

llida

(to

nes)

FORM recollida Valor mitjà

Aquest any s’ha donat de baixa el circuit Osona-02 i els municipis d’Orís i Sant Vicenç de

Torelló s’han inclòs en el circuit Osona-01. S’ha donat d’alta el circuit “Roda de Ter” a partir

del 1 de novembre de 2013 i el circuit “Olost” el 18 de novembre de 2013, donant-se de

baixa dels circuits Osona-07 i Osona-06 respectivament.

4.1 – RECOLLIDA DE FRACCIÓ ORGÀNICA MENSUAL

Al llarg de 2013, Recollida de Residus d’Osona, SL va recollir i transportar 8.987 tones de

fracció orgànica . Si tenim en compte la quantitat recollida al llarg dels mesos, ens adonem

que la recollida no és uniforme:

En aquest gràfic es pot observar un lleuger increment de la fracció orgànica recollida a partir

de l’1 d’abril, coincidint amb l’inici de la recollida de la fracció orgànica als municipis que

configuren el circuit Osona-10: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora,

Sora i Vidrà.

També s’observa un augment general de la fracció orgànica durant els mesos d’estiu, quan

el consum de fruites i verdures és major que la resta de l’any.

De mitjana, Recollida de Residus d’Osona, SL recull 749 tones de fracció orgànica cada

mes .


Pàgina 38

4.2 – RECOLLIDA DE FRACCIÓ ORGÀNICA PER MUNICIPI I HABITANT

Si tenim en compte únicament els municipis on s’ha efectuat la recollida i tractament durant

tot l’any, és a dir prescindim de les altes de servei obtenim que la producció mitjana de

fracció orgànica el 2013 ha estat de 78,71 kg/hab/any , que correspon a 216

gram/habitant/dia.

A la següent taula es poden veure les produccions de fracció orgànica per municipi i les

seves ràtios de generació:

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS MUNICIPIS SERVITS (2013)

Municipis Hab. tones g/hab/ dia

Conte-nidor

Volum contenidor

(litres)

Dies de recollida

Hab./ contenidor

CALLDETENES 2.479 222,73 246 PaP PaP 156 PaP

ESPINELVES 193 31,20 443 3 1100 52 64

GURB** 2.570 133,15 228 47 240 156 34

MANLLEU 20.435 2.223,32 298 277 240 208 74

MASIES DE RODA, LES 744 52,10 192 25 240 62 30

MASIES DE VOLTREGÀ, LES 3.171 221,10 191 58 57 de 240 L. + 1 de 1100 156 55

MONTESQUIU* 912 45,23 180 24 240 104 38

OLOST 1.184 90,31 209 5 4 de 240 L + 1 de 1100 L 156 PaP

ORIS 284 22,08 213 9 240 104 32

ORISTÀ 555 30,39 150 15 240 65 37

PRATS DE LLUÇANÈS 2.679 168,69 173 41 240 156 65

RODA DE TER 6.133 503,34 225 PaP PaP 156 PaP

RUPIT-PRUIT 295 49,32 458 11 240 104 27

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 92 10,73 320 3 240 65 31

ST. BOI DE LLUÇANÈS 552 50,49 251 17 240 156 32

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.521 236,08 184 69 66 de 240 L. + 3 de 1100 156 51

ST. JULIÀ VILATORTA 3.076 230,68 205 59 240 156 52

ST. PERE DE TORELLÓ 2.445 132,67 149 39 240 156 63

ST. QUIRZE DE BESORA* 2.167 104,27 175 46 240 104 47

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.013 149,25 203 27 240 156 75

STA. EUGÈNIA BERGA 2.244 199,70 244 PaP 240 156 PaP

STA. MARIA DE BESORA* 163 9,81 219 5 240 104 33

STA. MARIA CORCÓ 2.202 163,95 204 41 240 156 54


Pàgina 39

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA DELS MUNICIPIS SERVITS (2013)

Municipis Hab. tones g/hab/dia Conte- nidor

Volum contenidor

(litres)

Dies de recollida

Hab./ contenidor

SORA* 173 5,19 109 4 240 52 43

TAVÈRNOLES 315 86,74 754 13 240 104 24

TAVERTET 127 7,40 160 3 1.100 104 42

TORELLÓ 13.908 908,00 179 160 240 208 87

VIC 41.647 2.882,50 190 352 240 312 118

VIDRÀ* 166 16,82 368 11 240 104 15

(*): En data 01/04/2013 es donà d’alta el servei de recollida de la fracció orgànica a Montesquiu, Sant

Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. Per calcular la producció per habitant diària

(gram/habitant/dia) es té en compte els 275 dies de servei. (**): Per determinar la producció per

habitant diària de Gurb s’ha tingut en compte la població que viu al nucli (1.600 habitants), que és la

zona on s’efectuà l’implantació de la recollida selectiva de la FORM.

Habitants tones g/hab/dia Contenidors Volum

contenidors (litres)

Dies de recollida

Habitants / contenidor GLOBAL

MUNICIPIS 116.445 8.987 216 1.364 336.820 3.884 49

(*): El càlcul mig de producció de FORM diària per habitant s’ha obtingut tenint en compte únicament

els municipis on la recollida s’ha fet durant tot l’any. (**): Pel càlcul del nombre d’habitants per

contenidor s’han descartat els municipis on el sistema de recollida escollit és el porta a porta.

La generació mitjana dels municipis servits ha estat de 216 g/hab/dia . Tavèrnoles (754

g/hab/dia), Rupit-Pruit (458 g/hab/dia), Espinelves (443 g/hab/dia), Vidrà (368 g/hab/dia), i

Sant Agustí de Lluçanès (320 g/hab/dia) són els municipis que tenen una ràtio més elevada

de generació degut a que la presència de productors singulars, bàsicament establiments de

restauració, que contribueixen positivament en la recollida.

La generació de fracció orgànica a Manlleu també és molt elevada (298 g/hab/dia) si tenim

en compte que es tracta d’un nucli de població gran. A Manlleu s’ha aconseguit amb el pas

del temps que els veïns participin activament a la recollida selectiva.


Pàgina 40

Generació per habitant i dia de la fracció Orgànica (FORM) (g/hab/dia)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

CALLDETENES

ESPINELV

ES

GURB

MANLLE

U

MASIE

S DE R

ODA, LES

MASIE

S DE V

OLTREGÀ, L

ES

MONTE

SQUIU

*

OLO

STO

RIS

ORIS

TÀ

PRATS D

E LLUÇANÈS

RODA DE T

ER

RUPIT-P

RUIT

ST. AGUSTÍ D

E LLU

ÇANÈS

ST. BOI D

E LLU

ÇANÈS

ST. HIP

ÒLIT D

E VOLT

REGÀ

ST. JULI

À VILA

TORTA

ST. PERE D

E TO

RELLÓ

ST. QUIR

ZE D

E BESORA*

ST. VIC

ENÇ DE T

ORELLÓ

STA.EUGÈNIA

BERGA

STA. MARIA

DE B

ESORA*

STA. MARIA

CORCÓ

SORA*

TAVÈRNOLES

TAVERTET

TORELLÓ

VIC

VIDRÀ*

g/ha

b/di

a

g/hab/dia Valor mitjà

4.3 – DADES ECONÒMIQUES DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

Recollida de Residus d’Osona, SL, en relació amb la fracció orgànica, emet mensualment

factures als Ajuntaments en les quals s’hi especifiquen 2 conceptes de servei i tractament, i

ocasionalment el retorn de cànon de l’Agència de Residus de Catalunya:

Ajuntament �

Cost de la recollida (+) (mensual)

Cost del tractament del mes anterior (+) (mensual)

Retorn de cànon de l’Agència de Residus (-) (ocasional)


Pàgina 41

a) Cost de la recollida

Aquest cost és igual cada mes i ve determinat en el conveni per la recollida i transport de

residus establert entre l’Ajuntament i el Consell Comarcal d’Osona.

b) Cost del tractament

Aquest cost varia en funció de la quantitat de fracció orgànica recollida durant el mes

anterior. Recollida de Residus d’Osona, SL durant el 2013 ha facturat als ajuntaments en

concepte de transferència, transport i tractament de la fracció orgànica, un total de 67,19

€/tona (IVA no inclòs).

Per la gestió de la fracció orgànica recollida porta a porta i que s’ha destinat a la planta de

compostatge “Els Sots” situada a Centelles, RRO ha facturat 42,23 €/tn . (IVA no inclòs)

c) Retorn de cànon l’Agència de Residus de Cataluny a

Ocasionalment a la factura que emet Recollida de Residus d’Osona, hi apareix un concepte

en valor negatiu que porta per nom “Retorn cànon”.

L’Agència de Residus de Catalunya, per tal d’incentivar la recollida selectiva de la fracció

orgànica, retorna diners als ajuntaments a través de dos conceptes:

- Retorn per tractament de la fracció orgànica: l’Agència de residus retorna 33,50

€/tona, tenint en compte la proporció d’impropis i la proporció de poda mitjana de les

mostres caracteritzades.

- Retorn per la recollida de la fracció orgànica: L’Agència de residus retorna 8,6 €/tona,

tenint en compte diversos factors correlatius que depenen del percentatge d’impropis

de la fracció orgànica i la tipologia de municipi (urbà, semi-urbà i rural).

La proporció d’impropis dels circuits d’orgànica intervé en els retorns, com major és la

proporció d’impropis menor és el retorn de cànon.


Pàgina 42

RESULTATS CARACTERITZACIONS FORM 2013

FORM93,19%

TOTAL IMPROPIS5,15%

PODA1,15%

PÈRDUES0,51%

El retorn de cànon s’efectua per any vençut, de manera que el retorn de cànon del 2013 és

proporcional a la quantitat de fracció orgànica i resultats de les caracteritzacions de l’any

2012.

En termes generals en els municipis on la recollida de l’orgànica s’efectua porta a porta, el

retorn de l’Agència de Residus és major, perquè la proporció d’impropis no supera el 2% del

pes de la mostra.

4.4 – COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

Cada any l’Agència de Residus de Catalunya programa diverses caracteritzacions de la

fracció orgànica de cada circuit, que ens permeten tenir informació de la composició de la

fracció orgànica.

Les caracteritzacions les porten a terme un

equip de 2 persones que seguint el protocol

de l’Agència, prenen una mostra

representativa del vehicle i analitzen el

contingut de la mostra, determinant quina

proporció en pes hi ha d’orgànica neta,

poda i impropis (residus que no són

orgànics com bosses de plàstic, plàstic,

mixtos, film, paper i cartró). A partir de la

caracterització se n’obté un butlletí en el

qual s’especifica la proporció de cada

element de la mostra.

Les caracteritzacions ens permeten

obtenir informació de la qualitat de la

fracció orgànica i intervenen en el retorn

de cànon de l’Agència de Residus de

Catalunya. Com major és el nombre

d’impropis, menor serà el retorn de

cànon.


Pàgina 43

Durant el 2013 l’Agència ha programat en termes generals 4 caracteritzacions per circuit,

una per trimestre. En global l’Agència ha programat 47 caracteritzacions als circuits de

fracció orgànica, gairebé una per trimestre.

Durant el 2013 el valor mitjà de fracció orgànica neta és del 93,19% i d’impropis ha estat

del 5,15%.

La qualitat de la fracció orgànica ha estat molt mi llor el 2013 en comparació amb el

2012, quan es registrà un 6,45% d’impropis de mitjana i un 91,68% de fracció orgànica neta.

A continuació s’adjunta una taula amb el resum de les caracteritzacions que s’han programat

al llarg de l’any:

Circuit Municipi Núm. Carct.

Mitjana de fracció orgànica neta

Mitjana de fracció vegetal

Mitjana impropis

Osona-01

Orís St. Pere de Torelló St. Vicenç de Torelló Torelló

4 88,44% 4,45% 6,39%

Osona-05 Rupit-Pruit Santa Maria de Corcó Tavertet

4 94,39% 0,37% 4,67%

Osona-06

Olost* Oristà Prats de Lluçanès St. Agustí de Lluçanès St. Boi de Lluçanès

4 90,03% 5,24% 4,35%

Osona-07

Calldetenes Espinelves Roda de Ter** Sta. Eugènia de Berga

4 97,07% 1,12% 1,76%

Osona-09 Les Masies de Voltregà St. Hipòlit de Voltregà 4 94,48% 0,00% 5,00%

Osona-10

Montesquiu St. Quirze de Besora Sta. Maria de Besora Sora Vidrà

3 93,32% 0,00% 6,19%

Gurb Gurb 4 92,50% 1,78% 5,16%

Manlleu Manlleu 4 90,65% 0,00% 8,64%

Les Masies de Roda Les Masies de Roda 3 94,55% 0,00% 4,90%

Olost Olost 1 98,81% 0,34% 0,80%

Roda de Ter Roda de Ter 1 98,84% 0,25% 0,87%


Pàgina 44

Circuit Municipi Núm. Carct.

Mitjana de fracció orgànica neta

Mitjana de fracció vegetal

Mitjana impropis

St. Julià de Vilatorta St. Julià de Vilatorta 4 95,10% 0,25% 0,87%

Tavèrnoles Tavèrnoles 3 93,53% 0,00% 5,78%

Vic Vic 4 91,85% 0,18% 7,31%

Mitjana circuits 47 93,19% 1,15% 5,15%

(*): El passat 18/11/13 Olost es donà de baixa del circuit Osona-06 i es donà d’alta a l’Agència de

Residus el circuit “Olost”. (**): Roda de Ter el 01/11/13 es donà de baixa del circuit Osona-07 i es

donà d’alta a l’Agència el circuit “Roda de Ter”. L’Agència ha pogut programar una caracterització als

2 circuits donats d’alta recentment.

Si observem els resultats de les caracteritzacions programades l’any 2013 i les comparem

amb les obtingudes durant el 2012, observem una millora de la qualitat de la fracció

orgànica en pràcticament tots els circuits :

Circuit % impropis

any 2012 % impropis

any 2013

Osona-01 5,48% 6,39%

Osona-05 6,24% 4,67%

Osona-06 5,80% 4,35%

Osona-07 2,64% 1,76%

Osona-09 7,27% 5,00%

Osona-10 6,19%

Gurb 7,74% 5,16%

Manlleu 9,82% 8,64%

Les Masies de Roda 6,76% 4,90%

Olost 0,80%

Roda de Ter 0,87%

St. Julià de Vilatorta 5,19% 0,87%

Tavèrnoles 5,47% 5,78%

Vic 8,53% 7,31%

Mitjana circuits 6,45% 5,15%


Pàgina 45

Per contra hi ha circuits en els quals ha augmentat la proporció d’impropis en comparació

amb l’any 2012, així doncs obtenim que Osona-01 ha passat de 5,48% a 6,39% d’impropis i

Tavèrnoles ha passat de 5,47% d’impropis al 5,78% l’any 2013.

La proporció de fracció vegetal ha augmentat en els circuits Osona-01 passant de 3,24% el

2012 al 4,45% el 2013 i en el circuit Osona-06 que ha passat del 0,25% el 2012 al 5,24% el

2013. En els circuits Osona-09, Les Masies de Roda i Sant Julià de Vilatorta que durant el

2012 registraren una mitjana de 6,04%, 2,55% i 2,71% de fracció vegetal han experimentat

una disminució important passant a valors pràcticament insignificants.

Segurament una de les causes de millora de la qualitat ha estat el fet que l’Agència durant el

2013 ha programat 47 caracteritzacions quan durant el 2012 només en programà 24. Aquest

any s’ha aconseguit per tan obtenir un major nombres de mostres i una aproximació major a

la realitat.

Cal destacar l’esforç important que ha fet l’Ajuntament d’Olost, obligant l’ús de la bossa

compostable entre els seus veïns arran de la modificació del sistema de recollida. Aquest

esforç es veu reflectit en els resultats de la caracterització d’Olost programada el 17 de

desembre de 2013 en la qual es registrà un 98,81% de fracció orgànica neta, només un

0,80% d’impropis i un 0,34% de fracció vegetal.

PROPOCIÓ IMPROPIS CIRCUITS D'ORGÀNICA

0,001,002,003,004,005,006,007,008,009,00

10,00

OSONA-01

OSONA-05

OSONA-06

OSONA-07

OSONA-09

OSONA-10

GURB

MANLL

EU

MASIE

S RODA

OLOST

RODA D

E TER

ST. JULI

À V.

TAVÈRNOLES

VIC

% I

mpr

opis

ver

s el

tot

al d

e la

mos

tra

Impropis 2012 Impropis 2013


Pàgina 46

En general tots els municipis on el sistema de recollida és porta a porta experimenten una

disminució important de la proporció d’impropis, és el cas dels circuits Osona-07, Roda de

Ter i Olost.

Si fem un anàlisi més acurat de la

tipologia d’impropis que s’han

detectat a les mostres

caracteritzades durant el 2013

observem que les bosses de

plàstic representen un 32% en

pes i el plàstic, mixtos i film un

24%. Ambdues tipologies

representen un 56% dels impropis.

També cal destacar el paper i cartró que representa un 14%, la fracció “altres residus” com

càpsules de cafè, aliments envasats... que representa un 10% dels impropis i el tèxtil sanitari

(bolquers...) que representen un 8 %.

En el cas dels municipis on la recollida és porta a porta i és obligat l’ús de la bossa

compostable, s’obté que la principal tipologia d’impropis és el paper i cartró, “altres impropis”

i el plàstic, mixtos i film.

TIPOLOGIA D'IMPROPIS - MITJANA

Tèxtil sanitari; 8%

Tèxtil; 3%

Metalls fèrrics; 3%

Metalls no fèrrics; 3%

Paper i cartró *; 14%

Plàstic, mixtos i film; 24%

Bosses de plàstic *; 32%

Vidre; 2%Residus

especials; 1%

Residus voluminosos;

0%

Altres; 10%


Pàgina 47

4.5 – TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA

La comparativa de la recollida de la fracció orgànica entre diversos anys ens permet

determinar quina és la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions

a emprendre en un futur.

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNI CA 2012-2013

2012 2013 COMPARATIVA

Municipis Hab. tones

g/ hab/dia

Mitjana impropis % Hab. tones

g/ hab/dia

Mitjana impropis

%

Variació tones 2012-2013

Variació g/hab/dia

2012-2013

Variació impropi % 2012-

2013

CALLDETENES 2.441 188,11 269 OSONA-07 2.479 222,73 246 OSONA-07 34,62 -8,64%

ESPINELVES 201 36,73 501 OSONA-07 193 31,20 443 OSONA-07 -5,53 -11,53%

GURB 2.580 150,69 258 7,74% 2.570 133,15 228 5,16% -17,54 -11,64% -33,33%

MANLLEU 20.416 1.510,65 302 9,82% 20.435 2.223,32 298 8,64% 712,67 -1,30% -12,02% MASIES DE RODA, LES

760 49,21 177 6,76% 744 52,10 192 4,90% 2,89 8,14% 27,51%

MASIES DE VOLTREGÀ, LES

3.144 213,68 186 OSONA-09 3.171 221,10 191 OSONA-09 7,42 2,59%

MONTESQUIU 912 45,23 180 OSONA-10 45,23

OLOST 1.188 85,64 197 OSONA-06 1.184 90,31 209 OSONA-06 0,80%

4,67 5,81%

ORÍS 294 20,50 191 OSONA-02 284 22,08 213 OSONA-02 1,58 11,51%

ORISTÀ 566 27,40 133 OSONA-06 555 30,39 150 OSONA-06 2,99 13,13% PRATS DE LLUÇANÈS

2.659 172,86 178 OSONA-06 2.679 168,69 173 OSONA-06 -4,16 -3,14%

RODA DE TER 6.172 476,24 211 OSONA-07 6.133 503,34 225 OSONA-07 27,10 6,36%

RUPIT-PRUIT 307 40,10 358 OSONA-05 295 49,32 458 OSONA-05 9,22 28,00%

SANT AGUSTÍ LLUÇANÈS 97 8,36 236 OSONA-06 92 10,73 320 OSONA-06 2,37 35,28%

SANT BOI DE LLUÇANÈS

545 46,55 234 OSONA-06 552 50,49 251 OSONA-06 3,94 7,09%

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.585 229,92 176 OSONA-09 3.521 236,08 184 OSONA-09 6,17 4,55%

SANT JULIÀ DE VILATORTA

3.024 207,04 188 5,19% 3.076 230,68 205 4,18% 23,64 9,53% -19,46%

SANT PERE DE TORELLÓ 2.469 133,20 148 OSONA-01 2.445 132,67 149 OSONA-01 -0,53 0,58%

SANT QUIRZE DE BESORA

2.167 104,27 175 OSONA-10 104,27

SANT VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 141,17 191 OSONA-02 2.013 149,25 203 OSONA-02 8,08 6,57%

SANTA EUGÈNIA DE BERGA

2.269 202,98 245 OSONA-07 2.244 199,70 244 OSONA-07 -3,28 -0,52%

SANTA MARIA DE BESORA

163 9,81 219 OSONA-10 9,81

SANTA MARIA DE CORCÓ 2.193 163,63 204 OSONA-05 2.202 163,95 204 OSONA-05 0,32 -0,21%

SORA 173 5,19 109 OSONA-10 5,19

TAVÈRNOLES 312 82,75 727 5,47% 315 86,74 754 5,78% 3,99 3,83% 5,67%

TAVERTET 137 8,87 177 OSONA-05 127 7,40 160 OSONA-05 -1,47 -9,98%

TORELLÓ 13.883 913,49 180 OSONA-01 OSONA-02

13.908 908,00 179 OSONA-01 -5,49 -0,78%

VIC 41.191 2.868,26 191 8,53% 41.647 2.882,50 190 7,31% 14,24 -0,60% -14,30%

VIDRÀ 166 16,82 368 OSONA-10 16,82


Pàgina 48

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNI CA 2012-2013


Municipis/ Circuits Hab. tones g/

hab/dia

Mitjana impropis

% Hab. tones

g/ hab/d

ia

Mitjana impropis

%

Variació tones

2012-2013

Variació g/hab/dia

2012-2013

Variació impropi % 2012-

2013 OSONA- 01 5,48% 6,39% 16,61%

OSONA-02 6,97% --- ---

OSONA-05 6,24% 4,67% -25,16%

OSONA-06 5,80% 4,35% -25,00%

OSONA-07 2,64% 1,76% -33,33%

OSONA-09 7,27% 5,00% -31,22%

OSONA-10 6,19% ---

TOTALS 112.462 7.978 194 6,14% 116.445 8.987 216 5,15% 1009,24 11,09% -16,12%

- No s’ha procedit a comparar la recollida selectiva de la fracció orgànica de

Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà perquè

s’han donat d’alta del servei a principis de 2013.

- La taula ens posa de manifest que la tendència general és incrementar les tones

recollides de la fracció orgànica. L’any 2012 l’empresa RRO recollí 7.978 tones de

fracció orgànica mentre que el 2013 se n’han recoll it 8.987 , degut sobretot a les

noves incorporacions dels municipis del Bisaura i de Calldetenes i Manlleu a principis

de 2012.

- Si tenim en compte la producció per habitant i dia, observem que en general, a la

majoria de municipis la fracció orgànica recollida selectivament ha augmentat

en comparació amb el 2012. En el cas de Orís, Oristà, Rupit-Pruit i Sant Agustí de

Lluçanès l’augment ha estat superior al 10%.

- Per contra, la recollida de fracció orgànica a Calldetenes, Espinelves, Gurb i Tavertet

ha tendit a disminuir en comparació amb la de l’any 2012.

- Durant el 2013, s’ha registrat una mitjana de 216 gram/habitant/dia, molt superior

a la mitjana obtinguda durant el 2012 que fou de 19 4 g/hab/di a. Així doncs, de

mitjana la recollida diària per habitant ha augmentat un 11%.


Pàgina 49

- També cal destacar la disminució generalitzada del percentatge d’impropis i de

la fracció vegetal a tot els circuits de recollida de FORM, és a dir, ha millorat la

qualitat de la FORM recollida . Els circuits on aquesta millora ha estat més

significativa són: Osona-07 (de 2,64% a 1,76%), Gurb (de 7,74 a 5,16%), Osona-09

de 7,27 a 5%). Únicament els circuits Osona-01 i Tavèrnoles han registrat una

proporció d’impropis superior.

- Per tal de incrementar la fracció orgànica recollida a cada municipi i per millorar-ne la

qualitat, durant l’últim trimestre de 2012 i el primer trimestre de 2013, Recollida de

Residus d’Osona, SL feu un seguiment acurat dels gr ans productors de fracció

orgànica a la majoria de municipis.

Aquest seguiment consistí en puntejar els productors singulars que participen a la

recollida selectiva d’aquesta fracció i seguidament fer una visita a cada establiment.

Les visites han permès informar al titular de cada establiment de la importància de

posar a disposició dels serveis de recollida el seu contenidor i d’evitar llençar-hi

residus que no configuren la fracció orgànica. Amb posterioritat a les visites s’ha

tornar a puntejar els productors que participen en la recollida detectant una millora

important en la participació d’aquest col·lectiu en la recollida. Aquesta millora

segurament ja s’ha vist reflectida amb les tones recollides al llarg de l’any.


Pàgina 50

4.6 – RECOLLIDA DE GESPA I FRACCIÓ VEGETAL

Al municipi de Gurb (2.570 habitants) a banda de la recollida de la fracció orgànica es

realitza un servei de recollida de gespa durant el període de març a novembre

(aproximadament 8 mesos) amb una freqüència setmanal. Els usuaris del servei disposen

de contenidors de 240 litres que deixen al carrer quan el tenen ple. Actualment hi ha

aproximadament uns 325 contenidors repartits, dels quals es recullen aproximadament més

de 150 contenidors per setmana. Aquesta gespa es lliura a la planta de maduració que

l’empresa Abonos Organicos Boix, SL té a Tavèrnoles, pel seu posterior tractament.

Al llarg de 2013 s’han recollit un total de 127,16 tones de gespa , amb una mitjana de 16,5

tones per mes.

Durant el 2013 RRO també ha prestat a l’Ajuntament de Calldetenes el servei de transportar

caixes d’esporga fins a la planta de compostatge de Tavèrnoles. Aquest servei s’ha fet entre

2 i 3 vegades l’any. La caixa es va omplint amb les aportacions dels veïns de Calldetenes i

RRO únicament es fa càrrec del transport.


Pàgina 51

4.7 –COMPOSTATGE COMUNITARI

Alguns municipis de la comarca d’Osona gestionen la fracció orgànica a través de

compostatge comunitari i domèstic. Alguns d’aquests, al llarg de l’any han sol·licitat a

Recollida de Residus d’Osona, SL assessorament tècnic i manteniment puntual dels

compostadors comunitaris.

Els municipis que disposen de compostadors d’ús comunitari són:

• Alpens

• Collsuspina

• Sant Bartomeu del Grau

• Vilanova de Sau

El manteniment consisteix en treure els impropis del compostador, és a dir, els residus que

no són biodegradables (plàstic, paper...), aportar material estructurant i barrejar el material

del compostador per tal que adquireixi la temperatura i humitat adequada.


Pàgina 52

5. SERVEI DE RECOLLIDA DE MULITPRODUCTE

Recollida de Residus d’Osona S.L. recull el multiproducte de 38 municipis de la comarca,


Què és el multiproducte?

Es disposa de 1060 contenidors

per la recollida de multiproducte

situats a la via pública; 856

contenidors són de càrrega lateral

amb 3,2 m3 de capacitat, blaus i

grocs i 173 contenidors tenen el

sistema de recollida “easy” amb 3

m3 de capacitat. També hi ha 2

autocompactadors i 17 contenidors

de càrrega posterior amb 1.100

litres.

També s’efectua la recollida per

separat dels envasos i el

paper/cartró a Lluçà. Al tractar-se

d’un únic municipi hem preferit fer-

lo constar en aquest punt, tot i que

no s’efectua conjuntament.

- Envasos de plàstic - Envasos de paper i cartró

- Llaunes - Bosses de plàstic

- Brics - Paper d’alumini

- Safates de porexpan - Taps de llauna

- Papers usats: sobres, cartes, diaris i revistes


Pàgina 53

Evolució de la recollida de multiproducte

0

100

200

300

400

500

600

700

GEN. FEB. MAR. ABR. MAI. JUN. JUL. AGO. SET. OCT. NOV. DES

Qua

ntita

t mul

tipro

duct

e re

colli

t (to

nes)

Tones Valor mitjà

Durant el 2013 s’han recollit un total de 7.146 tones de multiproducte , amb una generació

mitjana per habitat de 84,85 kg/hab/any que correspon a 232 g/hab/dia .

Recollida de Residus d’Osona, SL ha recollit i transportat el multiproducte fins a la planta de

triatge de multiproducte, propietat del Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona.

En aquesta planta es classifiquen els diversos tipus de residus. Els materials triats són:

ferro, alumini, plàstic PEAD, plàstic film, plàstic PET, plàstic mixt, PVC, paper, cartró, brics i

plàstic mixt.

Els materials obtinguts del triatge van a gestors autoritzats que els reciclen. La part dels

residus que no es poden recuperar van a l’abocador comarcal situat a Orís.

5.1 – RECOLLIDA MENSUAL DE MULTIPRODUCTE


multiproducte. Si tenim en compte la quantitat recollida al llarg dels mesos, ens adonem que

la recollida no és uniforme:


Pàgina 54

En aquest gràfic es pot observar que la recollida de multiproducte va oscil·lant al llarg de

l’any. Durant els mesos de juliol i agost és on es registrà una recollida major de

multiproducte. Per contra el mes de febrer, segurament per tenir menys dies, la recollida fou

la més baixa de l’any.

De mitjana, Recollida de Residus d’Osona, SL recull 595 tones de multiproducte cada

mes .

5.2 – RECOLLIDA DE MULTIPRODUCTE PER MUNICIPI I HAB ITANT

Si tenim en compte el cens dels municipis on s’efectua la recollida de multiproducte, obtenim

que la producció mitjana de multiproducte el 2013 ha estat de 84,85 kg/hab/any que

correspon a 232 g/hab/dia.

A la següent taula es poden veure les produccions de multiproducte per municipi i les seves

ràtios de generació:

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ MULTIPRODUCTE DELS MUNICIPIS SERVITS (2 013)

MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/dia Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

ALPENS 304 20,65 186 11 3.200 36 CALLDETENES 2.479 124,76 138 Pap Pap 52 CENTELLES 7.346 451,52 168 72 3.200 104 COLLSUSPINA 338 42,27 343 11 3.200 52 ESPINELVES 193 26,43 375 1 12.000 8 GURB 2.570 232,80 248 54 3.200 104

LLUÇÀ 242 8,84 100 12 6 (2400 L) + 6 (3000 L) 11

MANLLEU 20.435 2.060,80 276 186 3.200 312 MASIES DE RODA, LES 744 55,18 203 21 3.200 52 MASIES DE VOLTREGÀ, LES 3.171 282,86 244 64 3.200 156 OLOST 1.184 100,62 233 7 1.100 104 ORÍS 284 33,39 322 10 3.200 52 ORISTÀ 555 43,95 217 15 3.200 52 PERAFITA 422 30,32 197 10 3.200 52 PRATS DE LLUÇANÈS 2.679 183,10 187 37 3.200 104

RODA DE TER 6.133 356,55 159 Pap+4 cont 3.200 104 Pap 260 cont

RUPIT-PRUIT 295 39,60 368 12 3.200 104 ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 92 12,83 382 6 3.200 52 ST. BARTOMEU DEL GRAU 888 83,29 257 23 3.200 52


Pàgina 55


MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/dia Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

ST. BOI DE LLUÇANÈS 552 42,47 211 19 3.200 52 ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.521 214,40 167 40 3.200 104 ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.076 221,16 197 43 3.200 104 ST. MARTÍ D'ALBARS 105 11,89 310 4 3.200 52 ST. PERE DE TORELLÓ 2.445 195,90 220 41 3.200 104 ST. QUIRZE DE BESORA 2.167 159,93 202 35 3.200 104 ST. SADURNÍ D'OSORMORT 88 11,69 364 7 3.200 52

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.013 185,33 252 42 34 (3.200 L) + 8 (3.000 L)

104

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 179 11,59 177 5 3.200 52

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.244 144,16 176 Pap+ 6cont 1.100 104 Pap 260 cont

STA. MARIA DE BESORA 163 11,39 191 5 3.200 26 STA. MARIA DE CORCÓ 2.202 216,82 270 51 3.200 104 SOBREMUNT 90 4,70 143 3 3.200 26 SORA 173 17,77 281 6 3.200 52 TAVÈRNOLES 315 38,38 334 1 18.000 11 TAVERTET 127 16,94 365 4 3.200 52 TORELLÓ 13.908 1.389,22 274 165 3.000 312 VIDRÀ 166 13,86 229 7 3.200 26

VILANOVA DE SAU 330 39,90 331 14 3.200 52

Habitants Tones MP g/hab/dia Contenidors volum contenidors (L)

Dies de recollida GLOBAL

MUNICIPIS 84.218 7.137 232 1060 3.320.600 3.628

La generació mitjana dels municipis servits ha estat de 232 g/hab/dia . Els municipis amb

més generació han estat Espinelves, Rupit-Pruit, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Sadurní

d’Osormort i Tavertet amb una generació superior als 350 g/hab/dia. Al gràfic següent es pot

veure la generació per municipis.


Pàgina 56

Generació de la fracció Multiproducte per habitant i dia dels municipis (g/hab/dia)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

ALP

EN

S

CA

LLD

ET

EN

ES

CE

NT

ELL

ES

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

GU

RB

LLU

ÇÀ

MA

NLL

EU

MA

SIE

S D

E R

OD

A, L

ES

MA

SIE

S D

E V

OLT

RE

GÀ

, LE

S

OLO

ST

OR

ÍS

OR

IST

À

PE

RA

FIT

A

PR

AT

S D

E L

LUÇ

AN

ÈS

RO

DA

DE

TE

R

RU

PIT

-PR

UIT

ST

. AG

US

TÍ D

E L

LUÇ

AN

ÈS

ST

. BA

RT

OM

EU

DE

L G

RA

U

ST

. BO

I DE

LLU

ÇA

NÈ

S

ST

. HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

. MA

RT

Í D'A

LBA

RS

ST

. PE

RE

DE

TO

RE

LLÓ

ST

. QU

IRZ

E D

E B

ES

OR

A

ST

. SA

DU

RN

Í D'O

SO

RM

OR

T

ST

. VIC

EN

Ç D

E T

OR

ELL

Ó

ST

A. C

EC

ÍLIA

DE

VO

LTR

EG

À

ST

A. E

UG

ÈN

IA D

E B

ER

GA

ST

A. M

AR

IA D

E B

ES

OR

A

ST

A. M

AR

IA D

E C

OR

CÓ

SO

BR

EM

UN

T

SO

RA

TA

VÈ

RN

OLE

S

TA

VE

RT

ET

TO

RE

LLÓ

VID

RÀ

VIL

AN

OV

A D

E S

AU

g/ha

b/d

ia

g/hab/dia Mitjana municipis RRO

Percentatge de materials a la fracció multiproducte

Paper/Cartró49,50%

Envasos Lleugers30,13%

Resta20,37%

Per determinar les quantitats de paper i cartró i envasos lleugers recollides a cada municipis

es tenen en compte 2 criteris:

- Per calcular el paper i cartró es parteix del conveni establert entre l’Agència de

Residus de Catalunya i Ecoembes, al qual hi està adherit el Consell Comarcal

d’Osona. Aquest conveni fixa que el paper i cartró correspon el 49,50% en pes del

multiproducte recollit.

- Per determinar els envasos lleugers es té en compte la producció de la planta de

triatge de multiproducte, és a dir, la quantitat d’envasos que la planta cada mes

entrega als gestors. A aquesta quantitat se li suma un 25% de més.

Partint d’aquests criteris al llarg de 2013, el

49,5% del multiproducte recollit

correspon a paper i cartró i els envasos

lleugers un 30,13% . La diferència entre la

quantitat de multiproducte recollit, la

quantitat d’envasos i de paper i cartró, és

la quantitat de fracció resta que es destina

a l’abocador comarcal situat a Orís.


Pàgina 57

A continuació es mostra per cada municipi la quantitat de paper i cartró i envasos lleugers

recollits al llarg de 2013:


Paper/ Cartró Envasos lleugers MP total recollit

MUNICIPIS Hab. Tones

g/hab/

dia Tones g/hab/

dia Tones g/hab/ dia

ALPENS 304 10,22 92 6,41 58 20,65 186 CALLDETENES 2.479 61,76 68 37,57 42 124,76 138 CENTELLES 7.346 223,50 83 134,36 50 451,52 168 COLLSUSPINA 338 20,92 170 12,59 102 42,27 343 ESPINELVES 193 13,08 186 8,74 124 26,43 375 GURB 2.570 115,24 123 69,18 74 232,80 248 LLUÇÀ 242 4,38 50 3,27 37 8,84 100 MANLLEU 20.435 1020,10 137 621,33 83 2.060,80 276 MASIES DE RODA, LES 744 27,31 101 16,84 62 55,18 203 MASIES DE VOLTREGÀ, LES 3.171 140,02 121 84,79 73 282,86 244 OLOST 1.184 49,81 115 30,40 70 100,62 233 ORÍS 284 16,53 159 10,10 97 33,39 322 ORISTÀ 555 21,76 107 13,31 66 43,95 217 PERAFITA 422 15,01 97 9,16 59 30,32 197 PRATS DE LLUÇANÈS 2.679 90,63 93 55,45 57 183,10 187 RODA DE TER 6.133 176,49 79 108,16 48 356,55 159 RUPIT-PRUIT 295 19,60 182 11,59 108 39,60 368 ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 92 6,35 189 3,90 116 12,83 382 ST. BARTOMEU DEL GRAU 888 41,23 127 25,54 79 83,29 257 ST. BOI DE LLUÇANÈS 552 21,02 104 13,25 66 42,47 211 ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.521 106,13 83 64,80 50 214,40 167 ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.076 109,47 98 66,17 59 221,16 197 ST. MARTÍ D'ALBARS 105 5,89 154 3,55 93 11,89 310 ST. PERE DE TORELLÓ 2.445 96,97 109 58,90 66 195,90 220 ST. QUIRZE DE BESORA 2.167 79,17 100 48,05 61 159,93 202 ST. SADURNÍ D'OSORMORT 88 5,79 180 3,57 111 11,69 364 ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.013 95,82 130 59,12 80 193,58 263 STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 179 5,74 88 3,54 54 11,59 177 STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.244 71,36 87 43,54 53 144,16 176 STA. MARIA DE BESORA 163 5,64 95 3,41 57 11,39 191 STA. MARIA DE CORCÓ 2.202 107,33 134 64,69 80 216,82 270 SOBREMUNT 90 2,33 71 1,43 44 4,70 143 SORA 173 8,80 139 5,53 88 17,77 281 TAVÈRNOLES 315 19,00 165 11,14 97 38,38 334 TAVERTET 127 8,39 181 4,84 104 16,94 365 TORELLÓ 13.908 687,66 135 418,26 82 1.389,22 274 VIDRÀ 166 6,86 113 4,25 70 13,86 229

VILANOVA DE SAU 330 19,75 164 12,06 100 39,90 331


Pàgina 58

TOTALS


Habitants Tones g/hab/ dia Tones g/hab/ dia Tones

MP g/hab/dia GLOBAL MUNICIPIS

84.218 3.537 115 2.153 70 7.146 232

D’aquest anàlisi s’obté que durant el 2013 es recolliren 3.537 tones de paper i cartró

representant una mitjana de 115 g/hab/dia . També es recolliren 2.153 tones d’envasos

lleugers obtenint de mitjana 70 g/hab/dia .

Els municipis amb una ràtio superior a la mitjana coincideixen amb els abans mencionats.

La producció mitjana per habitant diària és especialment baixa a Lluçà, on s’efectua la

recollida de paper, cartró i envasos lleugers per separat.

5.3 – DADES ECONÒMIQUES DEL MULTIPRODUCTE

Recollida de Residus d’Osona, SL, en relació a la fracció multiproducte, emet mensualment

factures als Ajuntaments en les quals s’hi el cost del servei de la recollida del mes en curs i

el cost del tractament i el retorn d’Ecoembes del mes ja abonat per Ecoembes:

Ajuntament �

Cost de la recollida (+) (mensual)

Cost del tractament (Del mes abonat per Ecoembes) (+)

Retorn Ecoembes (del mes abonat) (-)


Pàgina 59





Aquest cost varia en funció de la quantitat de multiproducte recollida durant el mes abonat

per Ecoembes. El cost de tractament s’obté de multiplicar les tones de multiproducte

recollides pel preu de tractament de la planta de triatge de multiproducte.

El preu de triatge el fixa cada any el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona, que

és el propietari de la planta. Per l’any 2013 el preu ha estat de 67,29 €/tona (IVA no inclòs).

c) Retorn d’Ecoembes i de l’Agència de Residus de C atalunya

A la factura que emet Recollida de Residus d’Osona, hi apareix un concepte que resta que

porta per nom “Retorn Ecoembes”.

Ecoembes és un sistema integrat de gestió que per tal d’incentivar la recollida selectiva del

paper i cartró i els envasos lleugers retorna diners als ajuntaments tenint en compte dos

criteris:

- Desplegament del servei: aquest concepte és fix i depèn del nombre de contenidors

que cada municipi té a la via pública. En el cas dels municipis on la recollida

s’efectua porta a porta es té en compte el nombre d’habitatges del municipi.

- Material recollit: aquest concepte és variable i té en compte els kilograms de

multiproducte recollits cada mes a cada municipi.

En aquests 2 criteris hi intervenen diversos factors de correcció que tenen en compte la

tipologia de municipi (urbà, semi-urbà i rural) i la qualitat del multiproducte que es recull.


Pàgina 60

Resultats caracteritzacions de multiproducte

20,58 17,0928,72

44,23 43,4845,97

35,19 39,4325,31

0%

20%

40%

60%

80%

100%

RRO Total RRO Contenidors RRO Porta a porta

Per

cent

atge

(%

)

Envasos lleugers Paper/Cartró Resta

L’Agència de Residus de Catalunya, per a fomentar la recollida selectiva de paper i cartró

cada any retorna diners als ajuntaments. Durant l’any 2013 el retorn fou pràcticament irrisori,

de 2 €/tona. El retorn de cànon de l’Agència s’efectua per any vençut, de manera que el

retorn de cànon del 2013 és proporcional a la quantitat de paper i cartró recollit al llarg de

2012.

Cada mes Recollida de Residus d’Osona, SL declara a Ecoembes les tones de

multiproducte que s’han recollit durant el mes. D’aquesta declaració se n’obté una factura

que Ecoembes paga normalment a 60 dies. Quan RRO rep els diners d’Ecoembes els

retorna als Ajuntaments descomptant l’import en la factura de la fracció multiproducte. En el

cas del retorn de l’Agència és semblant, però es fa a través de les bestretes, tal i com s’ha

explicat en la fracció orgànica.

5.4 – COMPOSICIÓ DEL MULTIPRODUCTE

Durant el període de gener a desembre de 2013, Ecoembes ha programat 10

caracteritzacions del multiproducte a l’entrada a la Planta de triatge de multiproducte de

Vic. Del total, 7 caracteritzacions s’han efectuat a circuits de recollida en contenidors i 3

caracteritzacions en els circuits porta a porta.


Pàgina 61

Tipologia d'Envasos Lleugers

4,47

1,16

1,80

0,07

3,86

0,80

3,02

3,03

0,43

1,85

0,09

0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 4,50 5,00

Plàstics - PET

Plàstics - PEAD Natural

Plàstics - PEAD Color

Plàstics - PVC

Plàstics - Film (excepte bosses d'un ús)

Plàstics - Film bbosses d'un ús

Plàstics - Resta de plàstics

Metalls - Acer

Metalls - Alumini

Bric - Cartró per a begudes

Fusta

Proporció (%)

Segons les caracteritzacions realitzades la mitjana de materials d’entrada de la fracció de

paper/cartró és del 44,23% i la d’envasos lleugers del 20,58 % . Els impropis

representen un 35,19 % de mitjana sobre el total de materials d’entrada.

Si tenim en compte el sistema de recollida d’aquesta fracció obtenim que en conjunt la

proporció de paper/cartró i envasos lleugers és més elevada en els municipis on la fracció

multiproducte es recull porta a porta respecte els municipis on es fa amb càrrega lateral. En

els municipis amb recollida porta a porta s’aconsegueix un 45,97% de paper/cartró i un

28,72% d’envasos lleugers. Els municipis amb la recollida amb contenidor s’obté una mitjana

de 43,48% de paper/cartró i un 17,09% d’envasos lleugers.

Com és d’esperar la proporció d’impropis dels municipis on la recollida és porta a porta,

25,31%, és molt inferior al 39,43% d’impropis de la resta de municipis.

La mitjana d’envasos lleugers és de 20,58 % sobre el total de materials recollits. Al gràfic

següent es pot veure el desglossament per tipus de material.


Pàgina 62

Tipologia d'impropis

Matèria orgànica; 5,27

Restes de jardí i poda; 2,36

Cel·luloses; 3,01

Tèxtils; 6,30

Film comercial/industrial;

2,15

Acer no envasos; 1,07Altres; 3,06

Restes d'obres menors; 0,57

Plàstics no envasos; 5,38

Acer envàs comercial/industrial;

0,01

Plástics envàs comercial/industrial (Excepte film); 0,96

Film bosses d'escombraries; 1,06

Vidre (envasos); 3,22Fusta envàs

comercial/industrial; 0,25

Fusta no envàs; 1,39

Alumini envàs comercial/industrial;

0,00Alumini no envàs; 0,03

El valor mitjà de paper/cartró recollit és de 44,23% sobre el total de material recollit. Al gràfic

següent es pot veure el desglossament per tipus de material:

Tipologia de paper i cartró

15,08

4,86

3,83

1,6318,28

0,00 5,00 10,00 15,00 20,00

Paper imprès

Envàs domèstic amb Punt verd

Envàs domèstic sense Punt verd

Envàs comercial amb Punt verd

Envàs comercial sense Punt verd

Proporció (%)

El valor mitjà d’impropis de la fracció multiproducte és de 35,19% sobre el total de material

recollit. Al següent gràfic es pot veure la relació de les diferents fraccions d’impropis

respecte el total de materials. Destaca el 6,3% de tèxtil, el 5,38% de plàstic no envàs i el

5,27% de matèria orgànica.


Pàgina 63

5.5 – TENDÈNCIES DE LA GENERACIÓ DEL MULTIPRODUCTE

Per tal de determinar la tendència d’aquesta fracció hem prosseguit a comparar les tones de fracció recollides entre el 2012 i 2013 per

cada municipi. Així com, la producció mitjana per habitant i dia. A la següent taula es mostra la comparativa entre el 2012 i 2013:

COMPARATIVA DE LA GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ MULTIPROD UCTE DELS MUNICIPIS SERVITS 2012-2013


2012 2013 COMPARATIVA 2012 2013 COMPARATIVA 2012 2013 COMPARATIVA

MUNICIPIS

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia


Variació g/hab/dia

2012-2013

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia


Variació g/hab/dia

2012-2013

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia


Variació g/hab/dia

2012-2013

ALPENS 7,48 67 10,22 92 2,74 36,66% 4,54 41 6,41 58 1,87 41,22% 15,11 136 20,65 186 5,54 36,66%

CALLDETENES 47,54 67 61,76 68 14,22 1,21% 28,85 41 37,57 42 8,72 1,88% 96,04 136 124,76 138 28,72 1,63%

CENTELLES 241,28 91 223,50 83 -17,78 -5,45% 146,43 55 134,36 50 -12,07 -9,04% 487,44 183 451,52 168 -35,92 -8,18%

COLLSUSPINA 17,26 136 20,92 170 3,66 13,11% 10,47 83 12,59 102 2,12 23,39% 34,87 275 42,27 343 7,40 24,45%

ESPINELVES 18,65 254 13,08 186 -5,57 -54,36% 11,32 154 8,74 124 -2,58 -19,58% 37,68 514 26,43 375 -11,25 -26,95%

GURB 118,69 126 115,24 123 -3,46 -9,22% 72,03 76 69,18 74 -2,85 -3,58% 239,78 255 232,80 248 -6,98 -2,53%

LLUÇÀ 3,27 35 4,38 50 1,11 10,67% 1,99 21 3,27 37 1,28 76,25% 6,61 70 8,84 100 2,23 43,13%

MANLLEU 1.045,92 140 1.020,10 137 -25,82 -3,57% 634,73 85 621,33 83 -13,40 -2,20% 2.112,96 284 2.060,80 276 -52,16 -2,56%

MASIES DE RODA, LES 27,88 100 27,31 101 -0,56 0,07% 16,92 61 16,84 62 -0,08 1,68% 56,32 203 55,18 203 -1,14 0,08%

MASIES DE VOLTREGÀ, LES 144,62 126 140,02 121 -4,60 -4,16% 87,76 76 84,79 73 -2,97 -4,21% 292,16 255 282,86 244 -9,30 -4,01%

OLOST 52,63 121 49,81 115 -2,82 -4,88% 31,94 74 30,40 70 -1,54 -4,50% 106,32 245 100,62 233 -5,70 -5,04%

ORÍS 13,45 125 16,53 159 3,08 33,15% 8,16 76 10,10 97 1,94 28,10% 27,17 253 33,39 322 6,22 27,22%

ORISTÀ 21,26 103 21,76 107 0,49 4,41% 12,90 62 13,31 66 0,41 5,21% 42,95 208 43,95 217 1,00 4,36%

PERAFITA 15,10 102 15,01 97 -0,09 -4,23% 9,16 62 9,16 59 0,00 -3,58% 30,50 205 30,32 197 -0,18 -4,12%

PRATS DE LLUÇANÈS 96,19 99 90,63 93 -5,56 -7,27% 58,38 60 55,45 57 -2,93 -5,72% 194,33 200 183,10 187 -11,23 -6,48%

RODA DE TER 199,04 88 176,49 79 -22,55 -5,70% 120,79 54 108,16 48 -12,63 -9,89% 402,11 178 356,55 159 -45,56 -10,77%

RUPIT-PRUIT 18,70 167 19,60 182 0,90 7,88% 11,35 101 11,59 108 0,24 6,28% 37,78 337 39,60 368 1,82 9,08%

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 6,81 192 6,35 189 -0,46 -2,35% 4,13 117 3,90 116 -0,23 -0,45% 13,75 388 12,83 382 -0,92 -1,62%

ST. BARTOMEU DEL GRAU 43,94 133 41,23 127 -2,71 -4,85% 26,67 80 25,54 79 -1,13 -2,07% 88,77 268 83,29 257 -5,48 -4,06%


Pàgina 64

COMPARATIVA DE LA GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ MULTIPROD UCTE DELS MUNICIPIS SERVITS 2012-2013


2012 2013 COMPARATIVA 2012 2013 COMPARATIVA 2012 2013 COMPARATIVA

MUNICIPIS

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia


Variació g/hab/dia

2012-2013

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia


Variació g/hab/dia

2012-2013

Tones g/

hab/ dia

Tones g/

hab/ dia


Variació g/hab/dia

2012-2013

ST. BOI DE LLUÇANÈS 22,07 111 21,02 104 -1,05 -7,77% 13,39 67 13,25 66 -0,14 -2,34% 44,59 224 42,47 211 -2,12 -5,96%

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 111,40 85 106,13 83 -5,28 -2,90% 67,61 52 64,80 50 -2,81 -2,41% 225,06 172 214,40 167 -10,66 -3,00%

ST. JULIÀ DE VILATORTA 97,47 88 109,47 98 12,01 7,07% 59,15 54 66,17 59 7,02 9,98% 196,90 178 221,16 197 24,26 10,42%

ST. MARTÍ D'ALBARS 5,03 130 5,89 154 0,85 22,12% 3,06 79 3,55 93 0,49 17,31% 10,17 263 11,89 310 1,72 18,03%

ST. PERE DE TORELLÓ 95,56 106 96,97 109 1,41 2,41% 58,00 64 58,90 66 0,90 2,56% 193,06 214 195,90 220 2,84 2,47%

ST. QUIRZE DE BESORA 86,74 109 79,17 100 -7,58 -5,02% 52,64 66 48,05 61 -4,59 -7,88% 175,24 220 159,93 202 -15,31 -7,89%

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 5,81 171 5,79 180 -0,02 7,21% 3,52 104 3,57 111 0,05 7,07% 11,73 346 11,69 364 -0,04 5,32%

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 93,54 126 95,82 130 2,28 4,54% 56,77 77 59,12 80 2,35 4,97% 188,97 255 193,58 263 4,61 3,25%

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 5,88 90 5,74 88 -0,14 -3,08% 3,57 55 3,54 54 -0,03 -1,28% 11,87 183 11,59 177 -0,28 -2,90%

STA. EUGÈNIA DE BERGA 70,66 85 71,36 87 0,70 1,86% 42,88 52 43,54 53 0,66 2,67% 142,75 172 144,16 176 1,41 2,11%

STA. MARIA DE BESORA 5,56 97 5,64 95 0,08 -1,57% 3,37 59 3,41 57 0,04 -2,64% 11,23 196 11,39 191 0,16 -2,31%

STA. MARIA DE CORCÓ 114,18 143 107,33 134 -6,85 -12,14% 69,29 87 64,69 80 -4,60 -7,02% 230,66 288 216,82 270 -13,84 -6,38%

SOBREMUNT 2,52 75 2,33 71 -0,19 -3,92% 1,53 46 1,43 44 -0,10 -4,40% 5,09 152 4,70 143 -0,39 -5,61%

SORA 7,06 107 8,80 139 1,74 16,52% 4,28 65 5,53 88 1,25 34,32% 14,26 217 17,77 281 3,51 29,66%

TAVÈRNOLES 21,96 193 19,00 165 -2,96 -20,28% 13,33 117 11,14 97 -2,19 -17,20% 44,36 390 38,38 334 -5,98 -14,30%

TAVERTET 6,80 136 8,39 181 1,58 32,42% 4,13 83 4,84 104 0,71 26,50% 13,74 275 16,94 365 3,20 33,00%

TORELLÓ 701,43 138 687,66 135 -13,77 -2,96% 425,68 84 418,26 82 -7,42 -1,92% 1.417,03 280 1.389,22 274 -27,81 -2,14%

VIDRÀ 5,95 100 6,86 113 0,91 7,68% 3,61 61 4,25 70 0,64 15,58% 12,02 202 13,86 229 1,84 13,22%

VILANOVA DE SAU 20,61 172 19,75 164 -0,86 -6,82% 12,51 104 12,06 100 -0,45 -4,15% 41,63 348 39,90 331 -1,73 -4,74%

TOTAL 3.620 120 3.537 115 -82,91 -3,81% 2.197 73 2.153 70 -44,04 -3,53% 7.313 242 7.146 232 -167,50 -3,81%

Aquesta taula ens posa de manifest una lleugera tendència a disminuir la recollida selecti va de la fracció multiproducte del 2013

respecte el 2012. El 2013 s’han recollit selectivament 167 tones menys de multiproducte, que representa un 2% menys respecte el 2012.

Pel que fa la mitjana diària per habitant aquesta també ha disminuït lleugerament passant de 242 g/hab/dia el 2012 a 232 g/hab/dia

al 2013.


Pàgina 65

Comparativa g/hab/dia (2012-2013)

0

20

40

60

80

100

120

140

Paper/cartró Envasos lleugers Rebuig

g/ha

b/di

a

2012 2013

- De l’anàlisi més acurat dels materials valoritzables de la fracció multiproducte obtenim

que la producció de paper/cartró d’un any respecte l’altre també ha disminuït, recollint 83

tones menys de paper/cartó i 44 tones menys d’envasos respecte el 2012. Segurament

aquesta disminució es deu a la situació de crisi actual que està provocant una disminució

del consum. A més a més, cada vegada són més, els ciutadans que agafen cartró dels

contenidors per poder-lo vendre. És per això que la proporció de paper ha disminuït més

que la d’envasos lleugers.

- En aquest gràfic es mostra la variació de la mitjana per habitant del 2012 respecte el

2013. Comprovant una disminució de la proporció de paper/cartró i del re buig i un

lleuger descens de la proporció d’envasos lleugers .

- Durant els darrers anys s’ha registrat una disminució important de la recollida de paper i

cartró. Menys enllà de la disminució del consum degut al context de crisi actual, la

recollida selectiva de paper i cartró s’ha vist greument afectada per un major nombre

d’episodis de subtracció de paper i cartró dels contenidors.

- Pel que fa a la recollida d’envasos lleugers, no s’ha vist afectada per la crisi en la mateixa

mesura que el paper i cartró, en part perquè les característiques del residu – diversitat de

tipologies materials que requereixen una selecció posterior complexa- no afavoreixen les

vies de gestió no reglades, i perquè els envasos lleugers han guanyat presència al

mercat enfront d’altres materials d’envasat.


Pàgina 66

- Els municipis on ha disminuït significativament la recollida de la fracció multiproducte són:

Espinelves (disminució del 54% paper/cartró, 20% envasos lleugers i 27% MP total

recollit), Tavèrnoles (disminució del 20% de paper/cartró, 17% d’envasos lleugers i de

14% MP total recollit), Roda de Ter (disminució del 6% de paper/cartró, 9% d’envasos

lleugers i 11% de multiproducte) i Sant Quirze de Besora (disminució del 5% paper/cartró,

7% envasos lleugers i 8% MP total).

- Tot i la tendència general a disminuir, a alguns municipis ha augmentat la recollida

d’aquesta fracció: Lluçà, Alpens, Tavertet i Sora.


Pàgina 67

6. SERVEI DE RECOLLIDA DEL VIDRE

Recollida de Residus d’Osona S.L. recull el vidre de 37 municipis de la comarca, donant

servei a un total de 83.888 habitants .

Què és la fracció vidre?

Majoritàriament la recollida s’efectua a través de contenidors de color verd clar tipus iglú

amb una capacitat de 2,5 m3. En el cas de Torelló i el nucli de Borgonyà de Sant Vicenç de

Torelló els contenidors tenen capacitat per a 1,8 m3. Actualment hi ha una dotació de 594

contenidors .

- Ampolles de vidre

- Pots de vidre


Pàgina 68

Evolució de la recollida de vidre

0

50

100

150

200

250


Qua

ntita

t vid

re r

ecol

lit (

tone

s)

Tones Valor mitjà

Durant el 2013 s’han recollit un total de 1.902 tones de vidre , amb una generació mitjana

per habitat de 22,67 kg/hab/any que correspon a 62,11 g/hab/dia .

Recollida de Residus d’Osona, SL ha recollit i transportat el vidre fins a la planta de selecció

que Santos Jorge, SA té a Mollet. En aquesta planta el vidre es sotmet a un procés de rentat

i de selecció, i d’aquí es porta a una indústria de fabricació de vidre on es recicla.

6.1 – RECOLLIDA MENSUAL DE VIDRE


vidre . Si tenim en compte la quantitat recollida al llarg dels mesos, ens adonem que la

recollida no és uniforme:


Pàgina 69

En aquest gràfic es pot observar que la recollida de vidre va oscil·lant al llarg de l’any. Cal

destacar la important recollida del mes de gener fruit de l’elevat consum d’ampolles de vi i

cava de les festes de Nadal i de Cap d’Any.

De mitjana, Recollida de Residus d’Osona, SL recull 158 tones de vidre cada mes .

6.2 – RECOLLIDA DE VIDRE PER MUNICIPI I HABITANT

Si tenim en compte el cens dels municipis on s’efectua la recollida de vidre, obtenim que la

producció mitjana de vidre el 2013 ha estat de 22,67 kg/hab/any que correspon a 62,11

g/hab/dia.

A la següent taula es poden veure les produccions de vidre per municipi i les seves ràtios de

generació:

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ VIDRE DELS MUNICIPIS SERVITS – ANY 2013

MUNICIPIS Habitants Tones g/hab/dia Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

ALPENS 304 7,08 63,82 4 2500 7

CALLDETENES 2.479 51,52 56,93 17 2500 12

CENTELLES 7.346 148,55 55,40 28 2500 12

COLLSUSPINA 338 15,29 123,94 5 2500 10

ESPINELVES 193 11,94 169,47 3 2500 11

GURB 2.570 79,55 84,80 45 2500 12

LLUÇÀ 242 5,44 61,63 2 2500 7

MANLLEU 20.435 363,55 48,74 93 2500 24

MASIES DE RODA 744 30,81 113,45 10 2500 12

MASIES DE VOLTREGÀ 3.171 84,20 72,75 38 2500 12

OLOST 1.184 48,57 112,40 19 2500 12

ORÍS 284 10,70 103,19 8 2500 11

ORISTÀ 555 21,51 106,17 7 2500 10

PERAFITA 422 11,50 74,69 4 2500 12

PRATS DE LLUÇANÈS 2.679 63,29 64,73 19 2500 12

RODA DE TER 6.133 131,04 58,54 32 2500 12

RUPIT-PRUIT 295 21,51 199,79 6 2500 11

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 92 7,80 232,22 3 2500 9

ST. BARTOMEU DEL GRAU 888 23,74 73,24 14 2500 9


Pàgina 70

Generació per habitant i dia del Vidre (g/habitant/ dia)

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

ALP

EN

S

CA

LLD

ET

EN

ES

CE

NT

ELL

ES

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

GU

RB

LLU

ÇÀ

MA

NLL

EU

MA

SIE

S D

E R

OD

A

MA

SIE

S D

E V

OLT

RE

GÀ

OLO

ST

OR

ÍS

OR

IST

À

PE

RA

FIT

A

PR

AT

S D

E L

LUÇ

AN

ÈS

RO

DA

DE

TE

R

RU

PIT

-PR

UIT

ST

. AG

US

TÍ D

E L

LUÇ

AN

ÈS

ST

. BA

RT

OM

EU

DE

L G

RA

U

ST

. BO

I DE

LLU

ÇA

NÈ

S

ST

. HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

. MA

RT

Í D'A

LBA

RS

ST

. PE

RE

DE

TO

RE

LLÓ

ST

. QU

IRZ

E D

E B

ES

OR

A

ST

. SA

DU

RN

Í D'O

SO

RM

OR

T

ST

. VIC

EN

Ç D

E T

OR

ELL

Ó

ST

A. C

EC

ÍLIA

DE

VO

LTR

EG

À

ST

A. E

UG

ÈN

IA D

E B

ER

GA

ST

A. M

AR

IA D

E B

ES

OR

A

ST

A. M

AR

IA D

E C

OR

CÓ

SO

BR

EM

UN

T

SO

RA

TA

VÈ

RN

OLE

S

TA

VE

RT

ET

TO

RE

LLÓ

VID

RÀ

g/ha

b/di

a

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ VIDRE DELS MUNICIPIS SERVITS – ANY 2013

MUNICIPIS Habitants Tones g/hab/dia Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

ST. BOI DE LLUÇANÈS 552 15,78 78,32 6 2500 12

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.521 48,14 37,46 20 2500 11

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.076 98,38 87,62 18 2500 18

ST. MARTÍ D'ALBARS 105 2,17 56,65 2 2500 5

ST. PERE DE TORELLÓ 2.445 53,43 59,87 15 2500 12

ST. QUIRZE DE BESORA 2.167 56,82 71,84 19 2500 12

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 88 3,09 96,23 4 2500 4

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.013 43,87 59,70 26 18 (2500L) + 8 (1800 L)

12

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 179 9,28 141,96 2 2500 9

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.244 55,52 67,79 16 2500 12

STA. MARIA DE BESORA 163 5,87 98,63 3 2500 8

STA. MARIA DE CORCÓ 2.202 69,60 86,59 17 2500 12

SOBREMUNT 90 2,66 80,91 1 2500 10

SORA 173 5,82 92,15 2 2500 10

TAVÈRNOLES 315 11,40 99,18 3 2500 12

TAVERTET 127 13,87 299,28 3 2500 10

TORELLÓ 13.908 262,03 51,62 76 1800 24

VIDRÀ 166 6,50 107,23 4 2500 9

Habitants Tones g/hab/dia Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida GLOBAL MUNICIPIS

83.888 1.902 62,11 594 1.426.200 419

La generació mitjana dels municipis servits ha estat de 62 g/hab/dia . Els municipis amb

més generació han estat Tavertet, Sant Agustí de Lluçanès i Rupit-Pruit, amb una generació

superior als 200 g/hab/dia.


Pàgina 71

6.3 – DADES ECONÒMIQUES DEL VIDRE

La gran majoria de municipis que tenen contractat el servei de recollida de vidre, paguen el

seu servei a través del retorn d’Ecovidrio, que es queda íntegrament Recollida de Residus

d’Osona.

Ara bé, hi ha 4 municipis: Manlleu, Roda de Ter, Santa Maria de Corcó i Torelló, que

paguen a RRO el servei de recollida de vidre i se’ls hi retorna la part del retorn prevista al

conveni amb Ecovidrio. Aquests municipis reben cada mes una factura, en relació amb el

vidre, en la qual s’hi especifica 2 conceptes:




b) Retorn d’Ecovidrio

Per tal d’incentivar la recollida selectiva de vidre, el sistema integrat de gestió Ecovidrio, SA

retorna uns diners als Ajuntaments en virtut del Conveni que hi ha subscrit entre l’Agència

de Residus de Catalunya i aquesta entitat, en la qual el Consell Comarcal d’Osona hi està

adherit. Aquest conveni regula el retorn tenint en compte dos conceptes:

Ajuntament �

Cost de la recollida del mes en curs (+)

Retorn d’Ecovidrio (-) (del mes abonat per Ecovidrio)


Pàgina 72

- Recollida de vidre: Aquest concepte varia en funció de la tipologia de municipi (urbà,

semi-urbà i rural). Durant l’any 2013, Ecovidrio ha pagat 55,47 €/tona el vidre recollit

en municipis semi-urbà i 71,08 €/tona el vidre recollit en municipis de tipus rural. En

el nostre cas no hi ha municipis de tipus urbà.

- Transport de vidre: Es té en compte la distància del municipi a la planta de destí. En

el nostre cas la planta de destí està situada a Mollet i Ecovidrio ha retornat al llarg de

2013, 1,49 €/tona en concepte de transport.

Com major és la quantitat de vidre que es recull en un municipi, major és el retorn

d’Ecovidrio.

6.4 – TENDÈNCIES DE LA RECOLLIDA DE VIDRE

La comparativa de la recollida del vidre entre diversos anys ens permet determinar quina és

la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions a emprendre en un

futur. A la següent taula es mostra la comparativa d’aquesta fracció entre els anys 2012 i

2013:

COMPARATIVA RECOLLIDA SELECTIVA DE VIDRE 2012-2013


MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/

dia Hab. Tones g/hab/dia

Variació tones 2012-

2013

Variació g/hab/dia

2012-2013

ALPENS 304 5,97 54 304 7,08 64 1,11 18,59%

CALLDETENES 2.441 50,11 71 2.479 51,52 57 1,40 -19,30%

CENTELLES 7.282 74,31 42 7.346 148,55 55 74,24 33,02%

COLLSUSPINA 347 16,59 131 338 15,29 124 -1,30 -5,40%

ESPINELVES 201 14,20 194 193 11,94 169 -2,27 -12,47%

GURB 2.580 82,15 87 2.570 79,55 85 -2,60 -2,79%

LLUÇÀ 259 6,59 70 242 5,44 62 -1,15 -11,57%

MANLLEU 20.416 384,84 52 20.435 363,55 49 -21,28 -5,62%

MASIES DE RODA 760 28,43 102 744 30,81 113 2,38 10,69%

MASIES DE VOLTREGÀ 3.144 97,91 85 3.171 84,20 73 -13,71 -14,73%

OLOST 1.188 40,61 94 1.184 48,57 112 7,96 20,02%

ORÍS 294 13,43 125 284 10,70 103 -2,73 -17,55%

ORISTÀ 566 20,76 101 555 21,51 106 0,74 5,64%

PERAFITA 407 12,14 82 422 11,50 75 -0,64 -8,61%

PRATS DE LLUÇANÈS 2.659 52,09 54 2.679 63,29 65 11,20 20,59%


Pàgina 73

COMPARATIVA RECOLLIDA SELECTIVA DE VIDRE 2012-2013




Variació tones 2012-

2013

Variació g/hab/dia

2012-2013

RODA DE TER 6.172 138,89 62 6.133 131,04 59 -7,85 -5,05%

RUPIT-PRUIT 307 19,40 173 295 21,51 200 2,12 15,42%

ST. AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 97 7,51 212 92 7,80 232 0,29 9,54%

ST. BARTOMEU DEL GRAU 908 23,56 71 888 23,74 73 0,18 3,02%

ST. BOI DE LLUÇANÈS 545 14,41 72 552 15,78 78 1,38 8,16%

ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.585 53,73 41 3.521 48,14 37 -5,58 -8,76%

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.024 80,34 73 3.076 98,38 88 18,04 20,38%

ST. MARTÍ D'ALBARS 106 1,16 30 105 2,17 57 1,01 88,94%

ST. PERE DE TORELLÓ 2.469 57,35 64 2.445 53,43 60 -3,93 -5,93%

ST. QUIRZE DE BESORA 2.187 52,89 66 2.167 56,82 72 3,93 8,43%

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 93 3,98 117 88 3,09 96 -0,89 -17,94%

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 44,95 61 2.013 43,87 60 -1,09 -1,64%

STA. CECÍLIA DE VOLTREGÀ 178 4,63 71 179 9,28 142 4,65 99,38%

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.269 68,78 83 2.244 55,52 68 -13,26 -18,38%

STA. MARIA DE BESORA 157 5,91 103 163 5,87 99 -0,04 -4,41%

STA. MARIA DE CORCÓ 2.193 69,19 86 2.202 69,60 87 0,41 0,18%

SOBREMUNT 92 2,32 69 90 2,66 81 0,34 17,01%

SORA 180 5,29 80 173 5,82 92 0,53 14,52%

TAVÈRNOLES 312 14,57 128 315 11,40 99 -3,17 -22,48%

TAVERTET 137 13,74 275 127 13,87 299 0,14 8,94%

TORELLÓ 13.883 259,08 51 13.908 262,03 52 2,95 0,96%

VIDRÀ 163 6,37 107 166 6,50 107 0,13 0,15%

TOTAL 83.934 1.848 64 83.888 1.902 62 53,65 -5,09%

- Aquesta taula posa de manifest que durant el 2013 Recollida de Residus d’Osona,

SL recollí 54 tones més de vidre que durant l’any 2 012, quan es recolliren 1.848

tones. És possible que aquest increment en la quantitat recollida es degui a l’alta de

Calldetenes i Centelles a partir del 15 de març i de l’1 de maig de 2012

respectivament.

- Per poder determinar l’evolució de la recollida entre 2012 i 2013 ens fixem en la

generació per habitant diària. Comprovem que ha disminuït la producció diària per

habitant, passant de 63,64 g/hab/dia a 62,11 g/hab/ dia , representant una

disminució del 5%. Aquest descens pot ser degut a la disminució del consum en

general, i del sector de la restauració en particular.


Pàgina 74

- Els municipis que han experimentat una reducció més significativa de la recollida de

vidre són: Tavèrnoles (-22%), Calldetenes (-19%) i Sant Sadurní d’Osormort i Santa

Eugènia de Berga (-18%).

- Tot i la tendència general a disminuir, alguns municipis han experimentat l’increment

de la recollida selectiva de vidre per habitant respecte el 2012. Els que més han

augmentat són Santa Cecília de Voltregà (+99%) i Sant Martí d’Albars (89%). Són

municipis amb molt pocs habitant i qualsevol oscil·lació de la recollida, per petita que

sigui, fan que variï substancialment la producció diària i per habitant.


Pàgina 75

7. SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA

Recollida de Residus d’Osona S.L. recull la fracció resta de 39 municipis de la comarca,


Què és la fracció resta?

L’1 d’abril de 2013 Recollida de Residus d’Osona, SL inicià el servei de recollida a

Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà. És per aquest

motiu, que per aquests 5 pobles, la informació que es descriu a continuació és parcial de

l’any.

- Pols d’escombrar - Burilles de cigarreta

- Fregalls - Ceràmica trencada

- Bolquers i compreses - Esparadrap, venes...

- Altres objectes que no es poden reciclar


Pàgina 76

Durant el 2013 Recollida de Residus d’Osona, SL ha recollit 19.987 tones de fracció resta .

El destí de la fracció resta és l’abocador comarcal situat a Orís , on es dipositen els residus

de forma controlada. Aquesta instal·lació es gestionada pel Consorci per a la gestió de

residus urbans d’Osona.

A vegades, al finalitzar la ruta el vehicle queda mig ple, o finalitza la ruta una hora en que

l’abocador no està obert, és aleshores quan el vehicle de recollida enlloc de transportar la

fracció resta fins a l’abocador d’Orís l’entrega a la planta de transferència de residus

municipals situada a Vic. Posteriorment es transportarà fins a l’abocador.

La recollida de resta/rebuig es realitza mitjançant els contenidors situats a les àrees

d’aportació i porta a porta. Hi ha un total de 2071 contenidors repartits entre els municipis

on fa la recollida. Els contenidors tenen una capacitat de 1.100, 3.000 i 3.200 litres de color

verd fosc.

7.1 – RECOLLIDA MENSUAL DE FRACCIÓ RESTA


fracció orgànica. Si tenim en compte la quantitat recollida al llarg dels mesos, ens adonem

que la recollida no és uniforme:


Pàgina 77

Evolució de la recollida de fracció Resta

1.000,00

1.100,00

1.200,00

1.300,00

1.400,00

1.500,00

1.600,00

1.700,00

1.800,00

1.900,00


Qua

ntita

t (to

nes)

TONES Valor mitjà

En aquest gràfic es pot observar un lleuger increment de la fracció resta recollida a partir de

l’1 d’abril, coincidint amb l’inici de la recollida de la fracció orgànica als municipis que

configuren del Bisaura: Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i

Vidrà.

També s’observa un augment general de la fracció resta durant els mesos d’estiu. El mes de

febrer es recollí poca resta segurament perquè té menys dies que la resta de mesos.

De mitjana, Recollida de Residus d’Osona, SL recull 1.666 tones de fracció resta cada

mes .

7.2 – RECOLLIDA DE FRACCIÓ RESTA PER MUNICIPI I HAB ITANT

Si tenim en compte únicament els municipis on s’ha efectuat la recollida i tractament de

resta durant tot l’any, és a dir, prescindim de les altes del servei, obtenim que la producció

mitjana de fracció resta el 2013 ha estat de 166,71 kg/hab/any , que correspon a 457

gram/habitant/dia.

A la següent taula es poden veure les produccions de fracció resta per municipi i les seves



Pàgina 78

GENERACIÓ DE LA FRACCIÓ REBUIG DELS MUNICIPIS SERVITS (2013)

MUNICIPIS Hab. Tones g/hab/ dia

Contenidors

volum contenidors

(L)

Dies de recollida

Habitants/ contenidor

ALPENS 304 74,20 669 19 1.100 65 16

CALLDETENES 2.479 204,69 226 PaP PaP 52 PaP

COLLSUSPINA 338 125,83 1.020 27 1.100 104 13

ESPINELVES 193 46,43 659 11 1.100 20 18

GURB 2.570 497,81 531 68 1.100 260 38

LLUÇÀ 242 72,98 826 18 1.100 52 13

MANLLEU 20.435 2.351,34 315 229 1.100 156 89

MASIES DE RODA 744 127,59 470 35 1.100 52 21

MASIES DE VOLTREGÀ 3.171 473,64 409 89 1.100 156 36

MONTESQUIU* 912 186,60 744 38 1.100 117 24

OLOST 1.184 238,36 552 PaP + 7AP 1.100 104 PaP

ORIS 284 87,34 843 24 1.100 104 12

ORISTA 555 84,13 415 18 1.100 52 31

PERAFITA 422 145,36 944 28 1.100 156 15

PRATS LLUÇANES 2.679 716,23 732 76 1.100 156 35

RODA DE TER 6.133 364,98 163 PaP + 9 AP PaP 52 + 260 AP

PaP

RUPIT-PRUIT 295 61,36 570 11 1.100 104 27

ST. AGUSTI LLUÇANES 92 33,33 993 14 1.100 52 7

ST. BARTOMEU GRAU 888 205,45 634 32 1.100 104 28

ST. BOI LLUÇANES 552 133,89 665 35 1.100 52 16 ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.521 621,98 484 87 1.100 156 40 ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.076 526,27 469 69 1.100 156 45

ST. MARTÍ D'ALBARS 105 34,51 900 9 1.100 52 12

ST. PERE DE TORELLÓ 2.445 415,95 466 74 1.100 104 33

ST. QUIRZE DE BESORA* 2.167 363,64 610 72 1.100 117 30

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 88 87,28 2.717 21 1.100 52 4

ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.013 267,28 364 45 37*3200 L+ 8*3000 L 104 45

STA. CECILIA DE VOLTREGÀ 179 51,55 789 9 1.100 104 20

STA. EUGENIA DE BERGA 2.244 300,07 366 PaP + 6 AP 1.100 52 + 104 AP PaP

STA. MARIA DE BESORA* 163 25,29 564 8 1.100 39 20

STA. MARIA DE CORCÓ 2.202 448,38 558 78 1.100 104 28

SOBREMUNT 90 28,89 879 6 1.100 52 15

SORA* 173 65,22 1.371 18 1.100 39 10

TAVÈRNOLES 315 24,54 213 1 12.000 7 315

TAVERTET 127 15,11 326 3 1.100 52 42

TORELLÓ 13.908 2.213,37 436 165 3.000 312 84

VIC 41.647 8.112,33 534 580 1.100 312 72

VIDRÀ* 166 32,97 722 11 1.100 39 15

VILANOVA DE SAU 330 120,76 1.003 21 1.100 104 16

(*): RRO inicia el servei de recollida de fracció resta a Montequiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria

de Besora, Sora i Vidrà el 01/04/2013;


Pàgina 79

Generació per habitant i dia de la fracció Resta ( g/hab/dia)

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

ALP

EN

S

CA

LLD

ET

EN

ES

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

GU

RB

LLU

ÇÀ

MA

NLL

EU

MA

SIE

S D

E R

OD

A

MA

SIE

S D

E V

OLT

RE

GÀ

MO

NT

ES

QU

IU*

OLO

ST

OR

IS

OR

IST

A

PE

RA

FIT

A

PR

AT

S L

LUÇ

AN

ES

RO

DA

DE

TE

R

RU

PIT

-PR

UIT

ST

. AG

US

TI L

LUÇ

AN

ES

ST

. BA

RT

OM

EU

GR

AU

ST

. BO

I LLU

ÇA

NE

S

ST

. HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

. MA

RT

Í D'A

LBA

RS

ST

. PE

RE

DE

TO

RE

LLÓ

ST

. QU

IRZ

E D

E B

ES

OR

A*

ST

. SA

DU

RN

Í D'O

SO

RM

OR

T

ST

. VIC

EN

Ç D

E T

OR

ELL

Ó

ST

A. C

EC

ILIA

DE

VO

LTR

EG

À

ST

A. E

UG

EN

IA D

E B

ER

GA

ST

A. M

AR

IA D

E B

ES

OR

A*

ST

A. M

AR

IA D

E C

OR

CÓ

SO

BR

EM

UN

T

SO

RA

*

TA

VÈ

RN

OLE

S

TA

VE

RT

ET

TO

RE

LLÓ

VIC

VID

RÀ

*

VIL

AN

OV

A D

E S

AU

g/ha

b/di

a

Generació de fracció rebuig per habitant i dia (kg/hab/any) Valor mitjà

Habitants Tones g/hab/dia Contenidors volum

contenidors (L)

Dies de recollida

Habitants/ contenidor*

GLOBAL MUNICIPIS

119.431 19.987 456,74 2.071 2.695.400 4.365 58

(*): No s’han tingut en compte els municipis on el sistema de recollida és porta a porta: Calldetenes,

Olost, Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga.

El municipi amb més generació per habitant és Sant Sadurní d’Osormort amb 2.717

g/hab/dia, seguit de Sora amb 1.371 g/hab/dia, Collsuspina (1.020 g/hab/dia) i Vilanova de

Sau (1.003 g/hab/dia).

Els municipis amb menys generació per habitant han estat Roda de Ter, Calldetenes,

Tavèrnoles i Manlleu amb 163, 205, 213 i 315 g/hab/dia respectivament, amb una producció

molt per sota del valor mitjà de 457 g/hab/dia . Aquest fet s’explica perquè tots els municipis

amb l’excepció de Manlleu tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica i

disposen d’un sistema de recollida diferent als contenidors en àrees de vorera (porta a porta

en el cas de Calldetenes i Roda de Ter i en àrea d’aportació restringida a Tavèrnoles).

Al següent gràfic es pot veure la ràtio de generació per habitant i dia dels 39 municipis

atesos.


Pàgina 80

A banda de l’eficiència en els sistemes de recollida, la implantació de la recollida selectiva

de la fracció orgànica influeix en la producció de fracció resta. Els municipis que es

relacionen a continuació, tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica i han

registrat una recollida igual o per sota de la mitjana:

Les Masies de Voltregà (409 g/hab/dia), Oristà (415 g/hab/dia), Sant Vicenç de Torelló (364

g/hab/dia), Santa Eugènia de Berga (366 g/hab/dia), Tavertet (326 g/hab/dia) i Torelló (436

g/hab/dia) i els quatre esmentats al paràgraf anterior.

Els resultats obtinguts també ens deixen entreveure que els municipis que han adoptat

l’autocompostatge comunitari com a via preferent de la gestió de la fracció orgànica, tenen

una producció diària i per habitant de fracció resta per sobre de la mitjana.

7.3 – DADES ECONÒMIQUES DE LA FRACCIÓ RESTA

Cada mes Recollida de Residus d’Osona, SL factura als Ajuntaments el cost de la recollida

de la fracció resta. Paral·lelament el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona,

propietari de l’abocador comarcal situat a Orís, emet cada mes una factura relativa al

tractament de la fracció resta. A continuació es mostren els costos relatius a la gestió de la

fracció resta:

Ajuntament

�

�

Cost de la recollida (+)

Cost del tractament (+)

Cànon de l’Agència de Residus de Catalunya (+)


Pàgina 81

a) Cost de la recollida (Factura de Recollida de Residus d’Osona, SL)



b) Cost del tractament (Factura del Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona)

Aquest cost varia en funció de la quantitat de fracció resta recollida durant el mes. Cada any

el Consorci per a la gestió de residus urbans d’Osona aprova el preu de tractament del

dipòsit controlat d’Orís.

Per l’any 2013 el preu de tractament ha estat de 34,05 €/tona (IVA no inclòs), desglossat de

la següent manera:

Preu de manteniment i gestió abocador: 20,28 €/tona

Preu de tractament de lixiviats: 5,77 €/tona

Preu d’ampliació abocador 8,00 €/tona

El cost de tractament depèn directament de les tones de fracció resta recollides. Així doncs,

com major és la quantitat de fracció resta recollida, majors són els costos de tractament de

fracció resta.

c) Cànon de l’Agència de Residus de Catalunya (Factura del Consorci per a la gestió...)

La Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus aprovada, estableix noves figures

tributàries (cànons). El preu del cànon ha anat augmentant amb el pas del temps. Durant el

2013 ha estat d’aplicació el regulat a través de la Llei 5/2012, de 20 de març, de mesures

fiscals, financeres i administratives, que fixa el cànon en 12,40 €/tona .

L’objectiu del cànon, que és d’aplicació a la fracció resta que entra a l’abocador, és finançar

el cost d’implantació de la gestió sostenible dels residus i desincentivar l’aportació de residus

a les instal·lacions de deposició.


Pàgina 82

7.4 – COMPOSICIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA

Des del novembre de 2012 i durant el 2013 l’Agència de Residus de Catalunya ha elaborat

un estudi relatiu a la composició de la fracció resta. La base d’aquest estudi ha consistit en

programar diverses caracteritzacions de fracció resta a diversos municipis del territori català,

que ja sigui per la tipologia, cens, situació.... han estat escollits com a representatius del

territori.

Els municipis Collsuspina i Vic han format part d’aquest estudi. Si analitzem els resultats de

les caracteritzacions obtenim informació de la composició de la fracció resta.

L’Agència ha programat 6 caracteritzacions de fracció resta a Collsuspina. Aquest poble té

un cens de 338 habitants, amb diversos establiments de restauració, alguns dels quals

treballen molt. Collsuspina no té implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica i té

distribuïts pel municipi diversos compostadors comunitaris i domèstics per la gestió de

l’orgànica. Al llarg de 2013 s’han recollit 125,83 tones de fracció resta representant una

mitjana de 1020 g/hab/dia.

De l’anàlisi de les caracteritzacions

s’obté que el 39% en pes és matèria

orgànica, el 12% paper-cartró, 11%

d’envasos lleugers, 7% de restes de

jardineria i poda i el 5% d’envasos de

vidre.

També hi ha un 26% d’altres materials,

com tèxtil (5%), tèxtil sanitari i

cel·luloses , amb un 4% en pes del total

de la mostra.

De l’anàlisi s’obté que el 74% del pes

de les mostres de Collsuspina són

residus valoritzables .

Composició fracció resta - Collsuspina

Envàs de vidre5%

Envàs lleuger domèstic

9%

Envàs lleuger no domèstic

2%

Matèria orgànica39%

Altres materials26%

Restes de jardineria i poda

7%

Paper/cartró12%


Pàgina 83

Considerem que els resultats obtinguts a Collsuspina poden ser semblants a la resta de

municipis que no tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica, i que tenen

generacions mitjanes per sobre de 750 gram/habitant/dia.

L’Agència de Residus de Catalunya ha programat 28 caracteritzacions de fracció resta a Vic.

S’han caracteritzat diverses zones: centre, extraradi, mercats, neteja viària... Vic té

implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica des de fa anys. Al llarg de 2013 s’han

recollit 8.112 tones de fracció resta representant una mitjana de 534 gram/habitant/dia.

De l’anàlisi de les caracteritzacions de Vic s’obté que el 33% en pes és matèria orgànica , el

12% paper-cartró, 16% d’envasos lleugers, 5% de restes de jardineria i poda i el 4%

d’envasos de vidre.

També hi ha un 30% d’altres materials,

com tèxtil (8%), cel·lulosa (6%), tèxtil

sanitari (4) i plàstic no envàs amb un

3% en pes del total de la mostra.

De l’anàlisi s’obté que el 70% del pes

de les mostres de Vic són residus

valoritzables . Si la població

participessin activament en la tria

selectiva, s’aconseguiria reduir

substancialment la fracció resta

destinada a l’abocador comarcal.

Per fer aquest anàlisi s’han descartat els resultats de les 4 caracteritzacions de fracció resta

de la neteja viària de Vic, perquè de mitjana tenen un 57% en pes de restes de jardineria i

poda, i hem considerat que no són representatives de la fracció resta de Vic.

Considerem que els resultats obtinguts a Vic poden ser semblants als de la resta de

municipis que tenen implantada la recollida selectiva de la fracció orgànica i que tenen una

mitjana d’entre 500 i 600 gram/habitant/dia de fracció resta.

Composició fracció resta - Vic

Envàs de vidre4%

Envàs lleuger domèstic

12%Envàs lleuger no

domèstic4%

Altres materials30%

Restes de jardineria i poda

5%

Matèria orgànica33%

Paper/cartró12%


Pàgina 84

7.5 – TENDÈNCIES DE LA FRACCIÓ RESTA

La comparativa de la recollida de la fracció resta entre diversos anys ens permet determinar

quina és la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions a

emprendre en un futur. A la taula següent es mostra la comparativa d’aquesta fracció entre

els anys 2012 i 2013.

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA ANY 2012 - 2013

ANY 2012 ANY 2013 COMPARATIVA




Variació g/hab/dia 2012-2013

ALPENS 304 85,50 771 304 74,20 669 -11,30 -13,22%

CALLDETENES 2.441 115,34 163 2.479 204,69 226 89,35 38,84%

COLLSUSPINA 347 122,48 967 338 125,83 1.020 3,35 5,47%

ESPINELVES 201 35,09 478 193 46,43 659 11,34 37,80%

GURB 2.580 533,54 567 2.570 497,81 531 -35,73 -6,33%

LLUÇÀ 259 70,43 745 242 72,98 826 2,55 10,90%

MANLLEU 20.416 1.562,20 279 20.435 2.351,34 315 789,14 12,88%

MASIES DE RODA 760 144,19 520 744 127,59 470 -16,60 -9,61%

MASIES DE VOLTREGÀ 3.144 528,94 461 3.171 473,64 409 -55,30 -11,22%

MONTESQUIU 912 186,60 744 186,60 ---

OLOST 1.188 275,49 635 1.184 238,36 552 -37,13 -13,19%

ORIS 294 90,78 846 284 87,34 843 -3,44 -0,40%

ORISTA 566 79,32 384 555 84,13 415 4,81 8,17%

PERAFITA 407 155,67 1.048 422 145,36 944 -10,31 -9,94%

PRATS LLUÇANES 2.659 723,37 745 2.679 716,23 732 -7,14 -1,73%

RODA DE TER 6.172 345,99 154 6.133 364,98 163 18,99 6,16%

RUPIT-PRUIT 307 59,53 531 295 61,36 570 1,83 7,27%

ST. AGUSTI LLUÇANES 97 40,75 1.151 92 33,33 993 -7,42 -13,76%

ST. BARTOMEU GRAU 908 222,12 670 888 205,45 634 -16,67 -5,42%

ST. BOI LLUÇANES 545 124,51 626 552 133,89 665 9,38 6,17% ST. HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.585 596,75 456 3.521 621,98 484 25,23 6,12% ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.024 721,67 654 3.076 526,27 469 -195,40 -28,31%

ST. MARTÍ D'ALBARS 106 37,75 976 105 34,51 900 -3,24 -7,71%

ST. PERE DE TORELLÓ 2.469 420,92 467 2.445 415,95 466 -4,97 -0,21%

ST. QUIRZE DE BESORA 2.167 363,64 610 363,64 ---

ST. SADURNÍ D'OSORMORT 93 78,00 2.298 88 87,28 2.717 9,28 18,26% ST. VICENÇ DE TORELLÓ 2.029 302,39 408 2.013 267,28 364 -35,11 -10,91% STA. CECILIA DE VOLTREGÀ 178 54,35 837 179 51,55 789 -2,80 -5,68%

STA. EUGENIA DE BERGA 2.269 295,64 357 2.244 300,07 366 4,43 2,63%

STA. MARIA DE BESORA 163 25,29 564 25,29 ---

STA. MARIA DE CORCÓ 2.193 443,07 554 2.202 448,38 558 5,31 0,78%

SOBREMUNT 92 27,79 828 90 28,89 879 1,10 6,27%


Pàgina 85

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ RESTA ANY 2012 - 2013

ANY 2012 ANY 2013 COMPARATIVA




Variació g/hab/dia 2012-2013

SORA 173 65,22 1.371 65,22 ---

TAVÈRNOLES 312 22,86 201 315 24,54 213 1,68 6,33%

TAVERTET 137 22,92 458 127 15,11 326 -7,81 -28,88%

TORELLÓ 13.883 2.205,90 435 13.908 2.213,37 436 7,47 0,16%

VIC 41.191 8.502,29 566 41.647 8.112,33 534 -389,96 -5,63%

VIDRÀ 166 32,97 722 32,97 ---

VILANOVA DE SAU 328 131,43 1.098 330 120,76 1.003 -10,67 -8,68%

TOTALS 115.484 19.179 574 119.431 19.987 457 808 -20,40%

- Aquesta taula posa de manifest que Recollida de Residus d’Osona, SL ha recollit i

transportat més quantitat de fracció resta el 2013 (19.987 tones) en comparació amb

el 2012 (19.179 tones). És possible que l’alta del servei dels municipis del Bisaura a

partir de l’1 d’abril de 2013 en sigui la causa.

- Tot i que el nombre de tones de fracció resta recollides són majors, de l’anàlisi de la

producció g/hab/dia d’un any respecte l’altre ens informa de la tendència a la baixa,

passant d’una mitjana de 518 g/hab/dia al 2012 a 45 7 g/hab/dia al 2013 , que

representa una disminució del 20% vers el 2012.

- Els municipis on la reducció de la recollida expressada en g/habitant/dia ha estat

superior són: Tavertet (-29%), Sant Julià de Vilatorta (-28%), Sant Agustí de Lluçanès (-

14%), Alpens i Olost (-13%).

- Tot i la tendència general a la baixa, hi ha alguns municipis que la variació de la

producció de fracció resta (g/hab/dia) ha anat a l’alça. Els municipis on l’augment ha

estat superior són Calldetenes (+39%) i Espinelves (+38%).


Pàgina 86

8. SERVEI DE RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS

Recollida de Residus d’Osona, SL realitza la recollida de residus voluminosos a 18

municipis de la comarca, atenent a 26.850 habitants .

Quins residus considerem voluminosos?

Durant l’any 2013 s’han donat d’alta d’aquest servei els municipis d’Oristà, Rupit-Pruit i

Vidrà.

- Mobles

- Electrodomèstics de gran tamany

- Diverses andròmines

- Residus de gran tamany que són difícils de transportar..


Pàgina 87

Durant el 2013 Recollida de Residus d’Osona, SL ha recollit 126,03 tones de residus

voluminosos . El destí dels voluminosos que es recullen és a la deixalleria de Vic , que es

classifiquen i s’entreguen a gestors autoritzats que les valoritzen.

Els veïns que necessiten aquest servei ho comuniquen prèviament a l’ajuntament

corresponent. L’ajuntament passa la relació dels habitatges a RRO i es planifica la recollida.

La recollida la realitza un equip format per un conductors i peó amb un camió amb

plataforma elevadora.

8.1 GENERACIÓ PER HABITANT I MUNICIPI

Si tenim en compte el nombre d’habitants dels municipis on s’ha efectuat la recollida de

voluminosos al llarg de 2013, obtenim que la producció mitjana de residus voluminosos el

2013 ha estat de 12,86 g/hab/dia .

A la següent taula es poden veure les produccions de voluminosos per municipi i les seves


MUNICIPI Habitants TOTALS (Tn) g/hab/dia

ALPENS 304 6,66 60,02

COLLSUSPINA 338 6,04 48,96

ESPINELVES 193 5,32 75,52

LES MASIES DE RODA 744 1,78 6,55

OLOST 1.184 11,24 26,01

ORÍS 284 0,30 2,89

ORISTÀ 555 0,40 1,97

RUPIT-PRUIT 295 0,32 2,97


Pàgina 88

Tones recollides de la fracció Voluminosos

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

ALP

EN

S

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

LES

MA

SIE

S D

E R

OD

A

OLO

ST

OR

ÍS

OR

IST

À

RU

PIT

-PR

UIT

SA

NT

AG

US

TÍ D

E L

LUÇ

AN

ÈS

SA

NT

BA

RT

OM

EU

DE

L G

RA

U

SA

NT

BO

I DE

LLU

ÇA

NÈ

S

SA

NT

HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

SA

NT

JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

SA

NT

MA

RT

Í D'A

LBA

RS

TA

VÈ

RN

OLE

S

TO

RE

LLÓ

VID

RÀ

Qua

ntita

t (to

nes)

MUNICIPI Habitants TOTALS (Tn) g/hab/dia

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 92 0,79 23,53

SANT BARTOMEU DEL GRAU 888 7,33 22,62

SANT BOI DE LLUÇANÈS 552 9,83 48,79

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.521 9,84 7,66

SANT JULIÀ DE VILATORTA 3.076 33,58 29,91

SANT MARTÍ D'ALBARS 105 1,39 36,27

TAVÈRNOLES 315 3,34 29,05

TORELLÓ 13.908 22,96 4,52

VIDRÀ 166 3,88 64,04

VILANOVA DE SAU 330 1,03 8,55

TOTAL VOLUMINOSOS 26.850 126,03 12,86

En el següent gràfic es mostren les tones recollides al llarg de l’any:

El municipi amb una major recollida de voluminosos és Sant Julià de Vilatorta amb més de

30 tones recollides durant el 2013. Els municipis amb una major recollida per habitant han

estat Espinelves i Vidrà amb més de 60 g/hab/dia. Al gràfic següent es poden veure les

ràtios de recollida per habitant i municipi:


Pàgina 89

Recollida de la fracció Voluminosos (g/hab/dia)

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00A

LPE

NS

CO

LLS

US

PIN

A

ES

PIN

ELV

ES

LES

MA

SIE

S D

E R

OD

A

OLO

ST

OR

ÍS

OR

IST

À

RU

PIT

-PR

UIT

SA

NT

AG

US

TÍ D

E L

LUÇ

AN

ÈS

SA

NT

BA

RT

OM

EU

DE

L G

RA

U

SA

NT

BO

I DE

LLU

ÇA

NÈ

S

SA

NT

HIP

ÒLI

T D

E V

OLT

RE

GÀ

SA

NT

JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

SA

NT

MA

RT

Í D'A

LBA

RS

TA

VÈ

RN

OLE

S

TO

RE

LLÓ

VID

RÀ

g/ha

b/di

a

g/hab/dia

Valor mitjà

8.2 – DADES ECONÒMIQUES DE LA RECOLLIDA DE VOLUMINO SOS

Cada mes Recollida de Residus d’Osona, SL factura als Ajuntaments el cost de la recollida

dels residus voluminosos. Es repercuteix un cost/hora de servei. També es factura un cost

de tractament, que depèn del nombre de les tones.

A continuació es mostren els costos relatius a la gestió dels residus voluminosos:


Aquest cost es repercuteix per hora de servei. Durant el 2013 el cost ha estat de 73,79

€/hora (IVA no inclòs).

Cost de la recollida (+)

Cost de tractament (+)

� Ajuntament


Pàgina 90


Aquest cost varia en funció de la quantitat de voluminosos recollida durant el mes.. Per l’any

2013 el preu de tractament ha estat de 27,51 €/tona (IVA no inclòs).

8-3 – TENDÈNCIES DE LA RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS

La comparativa de la recollida de residus voluminosos entre diversos anys ens permet

determinar quina és la tendència d’aquesta fracció i per tan poder definir una sèrie d’accions

a emprendre en un futur. A la taula següent es mostra la comparativa d’aquesta fracció entre

els anys 2012 i 2013.

COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS VOLUMINOSOS ANY 2012-2 013 2012 2013 COMPARATIVA

MUNICIPI Hab. TOTALS

(Tn) g/

hab/dia Hab. TOTALS (Tn)

g/ hab/dia

Variació (Tn)

Variació (g/hab/dia)

ALPENS 304 3,31 29,83 304 6,66 60,02 3,35 101,21%

COLLSUSPINA 347 3,48 27,48 338 6,04 48,96 2,56 78,18%

ESPINELVES 201 2,82 38,44 193 5,32 75,52 2,50 96,47%

LES MASIES DE RODA 760 6,31 22,75 744 1,78 6,55 -4,53 -71,18%

OLOST 1.188 24,96 57,56 1.184 11,24 26,01 -13,72 -54,82%

ORÍS 294 0,57 5,31 284 0,30 2,89 -0,27 -45,52%

ORISTÀ 555 0,40 1,97 0,40

RUPIT-PRUIT 295 0,32 2,97 0,32 SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS 97 2,38 67,22 92 0,79 23,53 -1,59 -65,00%

SANT BARTOMEU DEL GRAU 908 10,28 31,02 888 7,33 22,62 -2,95 -27,09%

SANT BOI DE LLUÇANÈS 545 16,74 84,15 552 9,83 48,79 -6,91 -42,02% SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ 3.585 19,74 15,09 3.521 9,84 7,66 -9,90 -49,25%

SANT JULIÀ DE VILATORTA

3.024 33,92 30,73 3.076 33,58 29,91 -0,34 -2,68%

SANT MARTÍ D'ALBARS 106 0,92 23,78 105 1,39 36,27 0,47 52,53%

TAVÈRNOLES 312 6,70 58,83 315 3,34 29,05 -3,36 -50,62%

TORELLÓ 13.883 24,00 4,74 13.908 22,96 4,52 -1,04 -4,51%

VIDRÀ 166 3,88 64,04 3,88

VILANOVA DE SAU 328 1,04 8,69 330 1,03 8,55 -0,01 -1,56% TOTAL VOLUMINOSOS 25.882 157,17 16,64 26.850 126,03 12,86 -31,01 -22,70%


Pàgina 91

- A nivell general la recollida de voluminosos ha disminuït respecte l a recollida al

2012, quan es recolliren 157 tones.

- Si tenim en compte la generació diària per habitant, constatem que a nivell general

aquesta recollida també ha tendit a disminuir passant de 16,64 g/hab/dia a 12,86

g/hab/dia, representant la disminució del 23%.

- Els municipis que han registrat una major disminució de la recollida de voluminosos

són Les Masies de Roda (-70%), Sant Agustí de Lluçanès (-65%), Olost (-54%) i

Tavèrnoles (-51%).

- Per contra, els municipis d’Alpens, Espinelves, Collsuspina i Sant Martí d’Albars han

incrementat les tones recollides de residus voluminosos respecte el 2012.

- Es posa en evidències que per tractar-se d’un tipus de residus que no es genera a

diari, la seva evolució és molt fluctuant al llarg del temps, sobretot molt condicionada

pel factor immobiliari fortament sotmès al context de crisi actual.


Pàgina 92

9. SEVEI DE DEIXALLERIA MÒBIL

Recollida de Residus d’Osona, SL posa a disposició dels municipis que ho sol·liciten la

recollida de residus especials a través de dues deixalleries mòbils que són propietat del

Consell Comarcal d’Osona.

Quins residus es poden portar a la deixalleria mòbi l?

Durant el 2013 s’ha donat servei continu a 8 municipis , amb un total de 10.738 habitants .

- Oli vegetal i mineral - Cables elèctrics

- Pintures, dissolvents - Medicaments

- Tòners - Aparells electrònics petits

- Bombetes i fluorescents - Vidre Pla

- Piles i bateries - CD

- Fusta - Tèxtil: roba, sabates...


Pàgina 93

La freqüència de recollida en els 8 municipis ha estat diferent. En el cas de Sant Bartomeu

del Grau i Sant Julià de Vilatorta, Recollida de Residus d’Osona, SL hi ha portat la deixalleria

mòbil cada mes. A la resta de municipis cada dos mesos.

Les dues deixalleries que s’ofereixen permeten recollir els residus abans esmentats, ara bé,

en el cas de la deixalleria mòbil II normalment es demana que l’Ajuntament hi posi algú que

pugui rebre els residus i anar-los classificant.

Deixalleria I Deixalleria II

Quan la deixalleria mòbil ha prestat el servei, es porta fins a la deixalleria fixa de Vic que es

buida i es classifiquen els residus en funció de la tipologia i s’entreguen als gestors

autoritzats:


Pàgina 94

Quantitat de residus especials recollida (Kg)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

CA

LLD

ET

EN

ES

LLU

ÇÀ

OLO

ST

RU

PIT

-PR

UIT

ST

.B

AR

TO

ME

UD

EL

GR

AU

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

A. E

UG

ÈN

IAD

E B

ER

GA

VIL

AN

OV

A D

ES

AU

Qua

ntita

t (K

g)

9.1 SERVEI DE DEIXALLERIA MÒBIL PER HABITANT I MUNI CIPI

Durant l’any 2013 s’ha recollit un total de 13,73 tones de residus especials a la deixalleria

mòbil, amb una ràtio per habitant de 3,43 g/habitant i dia de mitjana. A la següent taula es

poden veure les quantitats recollides desglossades per municipi:

QUANTITATS RECOLLIDES DE RESIDUS ESPECIALS PER MUNI CIPI

Municipis Habitants Quantitat (Kg) g/hab/dia

CALLDETENES 2.479 2.374 2,62

LLUÇÀ 242 984 11,14

OLOST 1.184 557 1,29

RUPIT-PRUIT 295 1.152 10,70

ST. BARTOMEU DEL GRAU 888 1.728 5,33

ST. JULIÀ DE VILATORTA 3.076 3.768 3,36

STA. EUGÈNIA DE BERGA 2.244 2.494 3,04

VILANOVA DE SAU 330 372 3,09

TOTAL 10.738 13.428 3,43

Els municipis que han gestionat més residus a través de la deixalleria són Sant Julià de

Vilatorta, Santa Eugènia de Berga i Calldetenes.


Pàgina 95

Recollida de residus especials (g/hab/dia)

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

CA

LLD

ET

EN

ES

LLU

ÇÀ

OLO

ST

RU

PIT

-PR

UIT

ST

.B

AR

TO

ME

UD

EL

GR

AU

ST

. JU

LIÀ

DE

VIL

AT

OR

TA

ST

A. E

UG

ÈN

IAD

E B

ER

GA

VIL

AN

OV

A D

ES

AU

g/hab/dia Valor mitjà

Fusta16%

Olis minerals2%

Plàstic dur6%

Fluorescents1%

Ferralla-metall6%

Electrònica i TV10%

Vidre pla3%

Runa neta2%

Tèxtil, roba i sabates

8%

Tonners1%

Runa bruta 3%

Paper i cartró4%

Piles i bateries5%

Pintures a l'aigua4%

Pintures al dissolvent

1%

Plàstic i envasos3%

Aerosols1%

Altres4%

Dissolvents0%

Vidre envasos0%

Olis vegetals20%

Si tenim en compte els habitants dels municipis, obtenim que la mitjana és de 3,43

g/hab/dia i que els municipis de Lluçà i Rupit-Pruit han aconseguit recollir més de 10

g/hab/dia.

9.2 – RESIDUS GESTIONATS A LA DEIXALLERIA MÒBIL

Al llarg de 2013 entre les dues deixalleries mòbils s’han recollit un total de 13.428 kg de

residus . Concretament s’han recollit 2650 kg d’oli vegetal, 2150 kg de fusta, 1351 kg

d’aparells electrònics, 1061 kg de residus tèxtil, roba i sabates, 855 kg de plàstic dur, 809 kg

de residus de ferralla-metall i altres tipus de residus. Amb el següent gràfic es pot veure la

proporció de residus:


Pàgina 96

9.3 – DADES ECONÒMIQUES DEL SERVEI DE DEIXALLERIA M ÒBIL

Recollida de Residus d’Osona, SL factura als Ajuntaments el cost del servei de deixalleria

mòbil els mesos als quals es presta servei. En aquest cost ja s’inclou la despesa del

tractament dels residus gestionats.

a) Cost de servei de transport i tractament de deix alleria mòbil

Aquest cost es factura en funció de si durant el mes s’ha prestat el servei. El cost ve

determinat en el conveni per la recollida i transport de residus establert entre l’Ajuntament i

el Consell Comarcal d’Osona.

� Ajuntament

Cost transport i tractament deixalleria mòbil (+)


Pàgina 97

10. SERVEI DE NETEJA VIÀRIA

Per tal de facilitar als Ajuntaments de la comarca d’Osona la neteja de la via pública,

Recollida de Residus d’Osona,SL posà en funcionament el servei de neteja viària el maig

de 2012.

Recollida de Residus d’Osona, SL disposa de suficient personal i flota de vehicles per tal de

poder prestar amb condicions el servei de neteja viària. Concretament es disposa de 2

conductors, 8 peons, 3 escombradores, 1 vehicle brigada per la neteja de parcs i una

furgoneta equipada amb un equip de pressió mòbil.

El servei de neteja viària inclou:

- L’escombrada manual: neteja i recollida de residus que hi ha a la via pública amb

una escombra i cabàs, també inclou el buidatge de papereres.

- L’escombrada mecànica: neteja de calçades amb una màquina escombradora.

- L’escombrada mixta: és la combinació de l’escombrada manual i mecànica.

- La neteja de les zones a on hi ha els mercats ambulants i l’exterior dels mercats

municipals.

- La neteja d’embornals: consisteix a netejar i tirar aigua a pressió pels embornals, per

tal d’evitar l’obturació de l’entrada dels claveguerams de connexió.

- Baldeig: consisteix en regar amb aigua a pressió les calçades per arrencar la pols i

petites taques.

- Neteja amb aigua manual (neteja de taques): consisteix a netejar la via pública

mitjançant l’aplicació d’aigua a pressió utilitzant mànegues de gran diàmetre

connectades a un vehicle cisterna i aplicant sabó desengreixant en les zones on hi

pugui haver taques d’oli, gelats...

Escombrada manual Escombrada mecànica Neteja amb aigua a pressió


Pàgina 98

Durant el 2013 únicament Manlleu ha contractat aquest servei de forma continua i

Calldetenes també ha disposat d’aquest servei per a la neteja del mercat setmanal. Alguns

municipis que han expressat la voluntat de sol·licitar-lo en el moment que finalitzin els

contractes actuals que tenen amb diverses empreses.

Durant aquest any s’ha adquirit una nova escombradora i també un vehicle elèctric que

complementa la neteja de parcs. De forma gratuïta s’han fet proves pilot de la nova

escombradora als municipis que ho han sol·licitat: Calldetenes i Espinelves.


Pàgina 99

11. RESUM DELS SERVEIS

A continuació es mostra un resum dels serveis que Recollida de Residus d’Osona, SL ha

prestat al llarg de 2013, tan la quantitat de residus que ha recollit i transportat, com la

comparativa respecte el 2012 i respecte la mitjana de Catalunya.

11.1 – POBLACIÓ SERVIDA I QUANTITATS RECOLLIDES

Durant el 2013 Recollida de Residus d’Osona S.L. ha prestat el servei de recollida de residus

a un total de 40 municipis de la comarca d’Osona. Recollint la fracció resta a 39 municipis,

la fracció vidre a 37 municipis, el multiproducte a 38, a 29 la fracció orgànica, a 2 la gespa i

esporga, 1 el paper/cartró separadament, a 18 els voluminosos i a 8 el servei de deixalleria

mòbil. Durant el 2013 s’ha donat servei a un total de 126.777 habitants . També es presta el

servei de neteja viària a 2 municipis.

Per desenvolupar amb normalitat aquests serveis Recollida de Residus d’Osona, SL disposa

actualment de 72 treballadors i d’una flota de 41 vehicles .

Recollida de Residus d’Osona S.L. ha recollit la fracció orgànica corresponent a particulars

i grans productors de 29 municipis d’Osona, donat d’alta el servei 5 municipis. S’han recollit

8.987 tones amb una ràtio mitjana de 216 g/hab/dia . Cal destacar produccions superiors a

300 g/hab/dia a municipis amb elevada incidència de grans productors. La meitat dels

municipis estan per sota de la mitjana.

Al 2013 el valor mitjà d’impropis , segons caracteritzacions és del 5,15%. Tots els municipis

de la comarca gestionats per Recollida de Residus d’Osona S.L estan per sota del 10%

d’impropis en la recollida selectiva de fracció orgànica.

Recollida de Residus d’Osona, SL també ha recollit un total de 127,16 tones de gespa al

terme de Gurb, durant 8 mesos i ha transportat esporga de Calldetenes fins a la planta de

compostatge.


Pàgina 100

La recollida selectiva de vidre actualment es realitza en un total de 37 municipis de la

comarca, atenent a 83.888 habitants . Durant el 2013 s’han recollit un total de 1.902 tones

de vidre, amb una generació mitjana per habitant de 62,11 g/hab/dia .

Pel que fa el multiproducte durant el 2013 s’ha recollit un total de 7.146 tones amb una

ràtio mitjana de 232 g/hab/dia . Del total de tones recollides, 3.537 tones són de

paper/cartró, 2.157 tones d’envasos lleugers i la resta (1.452 tones) de fracció rebuig que

s’ha destinat al dipòsit controlat d’Orís. De l’anàlisi més acurat obtenim unes ràtios mitjanes

de 115 g/hab/dia de paper/cartró i de 70 g/hab/dia pels envasos lleugers .

Segons les caracteritzacions realitzades la mitjana de materials d’entrada de la fracció de

paper/cartró és del 44,23 % i la d’envasos lleugers del 20,580%. Els impropis representen

un 35,19% de mitjana sobre el total de materials d’entrada. De l’anàlisi més acurat de les

caracteritzacions s’aprecia diferències importants de la composició de la fracció

multiproducte en els circuits que el sistema de recollida és “porta a porta” respecte els de la

recollida amb contenidor. En els primers municipis el percentatge d’impropis és més baix

que en el cas de la recollida en contenidor.

Durant el 2013 Recollida de Residus d’Osona, SL ha efectuat la recollida per separat de

paper i cartró a Lluçà. En aquest municipi també s’ha fet la recollida per separat d’envasos

lleugers.

Pel que fa la fracció resta durant el 2013, s’han donat d’alta al servei 5 municipis. S’han

recollit 19.987 tones amb una ràtio mitjana de 457 g/hab/dia . En els municipis on el

sistema de recollida és diferent de la recollida amb contenidors de vorera, es detecten valors

de generació de fracció resta per sota de la mitjana.

Recollida de Residus d’Osona S.L. ha efectuat la recollida de voluminosos (mobles, grans

electrodomèstics i altres andròmines) a 18 municipis de la comarca, atenent a 26.850

habitants. Durant tot el 2013 s’han recollit 126,03 tones de voluminosos , amb una

producció mitjana per habitant de 12,86 g/hab/dia .

Recollida de Residus d’Osona S.L posa a disposició d’aquells municipis el servei de

deixalleria a través de dues deixalleries mòbils que són propietat del Consell Comarcal

d’Osona. Durant el 2013 s’ha donat servei continu a 8 municipis atenent a un total de 10.738

habitants, recollint un total de 13,73 tones de residus especials que correspon a una ràtio

per habitant de 3,43 g/habitant/dia de mitjana .


Pàgina 101

19.987

7.146

8.987

127,161.902 126,03 13,73

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00

20.000,00

RESTA

MULT

IPRODUCTE

FORM

FORM (g

espa

)

VIDRE

VOLU

MIN

OSOS

RES.ESPECIA

LS

Residus totals de les diverses fraccions recollits per RRO d urant el 2013 (tones)

Del total de residus recollits per Recollida de Residus d’Osona un 23,47% és matèria

orgànica, un 18,66% multiproducte, un 4,97% vidre, 0,33% residus voluminosos, un

pràcticament inapreciable 0,04% residus especials de les deixalleries i el 52,20% fracció

resta.

Resum Tones recollides per RRO -2013

Fracció Municipis Habitants Tones Kg/hab/any g/hab/dia

Orgànica 29 116.445 8.987 78,71 216

Gespa 2 5.049 127,16 49,47 135,56

Multiproducte 38 84.218 7.146 84,85 232

Vidre 37 83.888 1.902 22,67 62,11

Resta 39 119.435 19.987 116,71 457

Voluminosos 18 26.850 126 4,69 12,86

Deixalleria 8 10.738 13,73 1,25 3,43

Neteja viària 2 22.914

Total 40* 126.777 38.289 304,40 833,98

*Total de municipis que s’efectua la recollida a 31/12/2013 i el total d’habitants d’aquests municipis.

**S’ha calculat la mitjana de les tones recollides globalment i el nombre d’habitants total que es dóna

servei des de Recollida de Residus d’Osona, SL. Aquest valor no representa la mitjana dels 40

municipis, perquè des de l’empresa no s’efectua la recollida de totes les fraccions a tots els municipis.


Pàgina 102

Evolució 2012 - 2013

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

MULTIPRODUCTE FORM FORM (GESPA) VIDRE

g/ha

b/di

a

2012

2013

11.2 COMPARATIVA DE LA RECOLLIDA DE RESIDUS ENTRE E L 2012 I 2013

Fracció orgànica: Durant l’any 2012 es recolliren un total de 7.978 tones i 8.987 tones al

2013 havent incrementant la quantitat recollida en un 12,65 % respecte l’any anterior, degut

a l’alta del servei als municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de

Besora, Sora i Vidrà. De l’anàlisi de la variació de la producció g/hab/dia s’obté una

tendència a augmentar , passant d’una mitjana de 194 g/hab/dia al 2012 a 21 6 g/hab/dia

al 2013.

El percentatge d’impropis s’ha reduït significativa ment passant de 6,45% d’impropis al

5,15% el 2013. De l’anàlisi més localitzat s’obté que Calldetenes, Olost, Roda de Ter, Santa

Eugènia de Berga i Espinelves segueixen fent esforços importants en reduir la proporció

d’impropis de la fracció orgànica obligant a la població l’ús de la bossa compostable. De

l’anàlisi també es desprèn que tots els circuits on s’efectua la recollida estan per sota del

10% d’impropis de mitjana.

Fracció vidre: La recollida selectiva

de la fracció vidre ha augmentat

lleugerament respecte el 2012, quan

es recollí selectivament 1.848 tones de

vidre. Ara bé, de l’anàlisi de la variació

de la producció g/hab/dia s’obté una

lleugera tendència a disminuir,

passant d’una mitjana de 63,64

g/hab/dia al 2012 a 62,11 g/hab/dia al

2013.

Fracció multiproducte: L’any 2012 RRO recollí selectivament 7.313 d’aquesta fracció

mentre que el 2013 se n’han recollit 7.146. De l’anàlisi de les mitjanes per habitant s’aprecia

una lleugera tendència a disminuir respecte el 2012 (242 g/hab/dia a 232 g/hab/dia ).

També es detecta un lleuger descens de la proporció de paper/cartró, passant de 120

g/hab/dia a 115 g/hab/dia (reducció del 4,17%). La proporció dels envasos lleugers també ha

disminuït, passant de 73 a 70 g/hab/dia.


Pàgina 103

EVOLUCIÓ FRACCIÓ RESTA

420430440450460470480490500510520530

2012 2013

g/ha

b/di

a

Evolució 2012 - 2013

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

VOLUMINOSOS ESPECIALS

g/ha

b/di

a

2012

2013

Amb números globals s’ha passat de valoritzar: 3.620 tones de paper/cartró el 2012 a 3.537

tones el 2013 i de 2.197 tones d’envasos lleugers el 2012 a 2.153 tones el 2013. Les

entrades al dipòsit controlat d’Orís de la fracció no valoritzable s’han pràcticament mantingut,

passant de 1496 tones el 2012 a 1456 aquest últim any.

Fracció resta: Pel que fa les tones

recollides, s’aprecia un augment en

comparació al 2012 (19.179 tones),

degut a l’alta de 5 municipis. Pel que

fa a la producció mitjana diària per

habitant ha disminuït

significativament passant d’una

mitjana de 518 g/hab/dia a 457

g/hab/dia , representant una

disminució de cara al 2013 del 12%.

Aquesta disminució accentuada

s’explicaria pel context de crisi actual

que afecta en el consum.

Residus voluminosos: S’observa

una clara tendència a disminuir

aquest tipus de recollida, passant de

157 tones el 2012 a 126 tones el

2013. La mitjana per habitant també

ha disminuït passant de 16,64

g/hab/dia el 2012 a 12,86 g/hab/dia el

2013.

Residus especials: També es detecta una lleugera disminució passant de 14,53 tones el

2012 a 13,73 tones el 2013. La mitjana per habitant s’ha reduït passant de 3,74 g/hab/dia a

3,43 g/hab/dia el 2013.


Pàgina 104

Si tenim en compte la recollida mitjana per habitant dels residus, obtenim que en general la

recollida selectiva al 2013 tendeix a disminuir en comparació amb la recollida selectiva de

2012. Únicament la recollida de fracció orgànica tendeix a augmentar.

De l’anàlisi més acurat de la fracció multiproducte s’obté que la proporció de paper/cartró

tendeix a disminuir passant de una mitjana de 48,15% en les mostres caracteritzades a un

44,23%. La proporció d’envasos a les mostres també tendeix a disminuir passant d’un

26,50% a 20,58%. La proporció de rebuig ha augmentat passant de 25,35 a 35,19%.

Una de les notes positives de la recollida del 2013 és la reducció de la fracció resta, símbol

inequívoc que la població està fent un esforç en la separació en origen de les fraccions

valoritzables respecte les que no ho són. La disminució general del consum motivada per la

situació de crisi, també pot haver contribuït a la tendència a la baixa d’aquesta fracció.

També cal valorar positivament l’esforç dels municipis que obliguen l’ús de la bossa

compostable amb recollida a través del sistema porta a porta (Calldetenes, Espinelves,

Olost, Roda de Ter i Santa Eugènia de Berga).

11.3 – COMPARATIVA RESPECTE LA RESTA DE CATALUNYA

Anualment l’Agència de Residus de Catalunya presenta les estadístiques de residus de

totes els municipis de Catalunya. Aquestes estadístiques permeten determinar l’evolució de

la generació i recollida de totes les fraccions que integren els residus municipals. Fins a

mitjans de 2014 l’Agència no publicarà les estadístiques corresponents al 2013, ara bé, si

ens fixem amb els resultats de les estadístiques corresponents al 2012, obtenim una

generació de residus municipals mitjana a nivell de Catalunya de 1,35 Kg/habitant/dia .

També obtenim que la recollida selectiva bruta representa un 39,05% del total recollit i que

el 60,95% correspon a fracció resta .

De les fraccions recollides per l’empresa Recollida de Residus d’Osona, SL al llarg de

2013 s’obté que la recollida selectiva bruta representa un 58,84% del total recollit i que el

41,16% correspon a la fracció resta .

Per determinar la producció mitjana de residus als 40 municipis és necessari un anàlisi més

detallat en el qual s’incloguin els resultats obtinguts per totes les fraccions que integren els

residus municipals.


Pàgina 105

A la taula següent s’expressen els resultats obtinguts per l’Agència de Residus de Catalunya

de la generació de residus al llarg de 2012 i la comparació d’aquestes dades amb la

recollida de residus als 40 municipis que Recollida de Residus d’Osona, SL ha efectuat al

llarg de 2013.

Agència de Residus de Catalunya (2012) RRO - 2013

Fracció %fracció

respecte RM

g/hab/dia Fracció g/hab/dia

Percentatge

RRO vers ARC

(g/hab/dia)

Orgànica 10,20% 138,92 Orgànica 216 +55,49%

Vidre 4,53% 61,16 Vidre 62,11 +1,56%

Paper i Cartró 8,52% 115,02

Envasos lleugers 3,62% 48,87

Multiproducte 230 +40,34%

Voluminosos 4,36% 59,13 Voluminosos 12,86 -78,25%

Poda 2,66% 35,91 ---

Altres 5,16% 68,18 Deixalleria 3,43 -94,97%

Total recollida

selectiva bruta

39,05% 527,77 659,96 +25,19%

Resta 60,95% 822,23 457 -44,46

Total residus

municipals (RM)

100,00% 1350 1116,96 -17,26%

S’observa que en general la producció de residus municipals és menor en els 40 municipis

on Recollida de Residus d’Osona, SL efectua la recollida, en comparació amb la resta de

Catalunya. També s’obté que proporcionalment es recull més residus valoritzable s que

a la resta de Catalunya . Aquest valor es reflecteix sobretot en la recollida de la fracció

orgànica i envasos lleugers.


Pàgina 106

Comparativa Fracció orgànica

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

Catalunya - 2012 RRO-2013

Rec

ollid

a m

itjan

a (g

/hab

/dia

)

Comparativa Paper/cartró i Envasos lleugers

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00


Rec

ollid

a m

itjan

a (g

/hab

/dia

)

Paper/cartró Envasos lleugers Multiproducte

Comparativa recollida vidre

52,00

54,00

56,00

58,00

60,00

62,00

64,00


Rec

ollid

a m

itjan

a (g

/hab

/dia

)

Si tenim en consideració la

generació mitjana per habitant,

detectem que mentre que a

Catalunya es recull una mitjana de

139 g/hab/dia d’orgànica, a Osona

es recull una mitjana de 216

g/hab/dia.

El mateix succeeix amb el

multiproducte. Si bé aquesta fracció

no existeix a Catalunya, per poder

comparar, obtenim que a Catalunya

s’ha recollit una mitjana de 115

g/hab/dia de paper-cartró i 49

g/hab/dia d’envasos lleugers, mentre

que a Osona s’ha aconseguit recollir

conjuntament 232 g/hab/dia de

multiproducte. Aquest valor

demostra l’èxit del sistema de recollida.

Pel que fa el vidre, s’obté que a

Catalunya es recull 61 g/hab/dia de

mitjana, mentre que als municipis que

efectua la recollida RRO s’obté una

mitjana de 62 g/hab/dia, lleugerament

per sobre de la de Catalunya.


Pàgina 107

Comparativa voluminosos i deixalleria

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00


Rec

ollid

a m

itjan

a (g

/hab

/dia

)

Voluminosos + fusta Deixalleria

Comparativa fraccó resta

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00


Rec

ollid

a m

itjan

a (g

/hab

/dia

)

D’aquesta comparativa també s’obté que

la recollida de residus especials i

voluminosos és inferior que a la resta de

Catalunya, possiblement perquè en les

dades de residus especials no intervé els

residus recollits selectivament a les

deixalleries fixes que són de propietat

municipal.

Per últim, la recollida de fracció resta

mitjana a Catalunya ha estat de 822

g/hab/dia mentre que en els municipis

que hem recollit al llarg de 2013, s’obté

una mitjana de 457 g/hab/dia.


Pàgina 108

12. ELS NOUS OBJECTIUS

Per poder definir objectius de prestació de serveis de recollida del 2014, és interessant a

priori valorar si els objectius establerts pel 2013 (definits a la memòria de l’empresa

corresponent al 2012) s’han pogut complir o han quedat pendents.

Objectiu Actuacions

1. Mantenir la mitjana de la fracció resta

recollida a valors propers a 525

g/hab/dia.

� Objectiu assolit: Al 2013 RRO ha recollit

19.987 tones de fracció resta, obtenint una

mitjana de 457 g/hab/dia. A més a més, hi ha 10

municipis que estan per sota la mitjana.

2. Incrementar les tones recollides de les

fraccions que són valoritzables:

orgànica, multiproducte i vidre.

� Objectiu parcialment assolit: El 2013 s’ha

recollit un 13% més de matèria orgànica, en part

per les altes dels municipis del Bisaura. La

recollida de vidre ha augmentat en un 3% i la de

multiproducte ha disminuït un 2,4%. Si tenim en

compte la producció diària per habitant, obtenim

que ha augmentat de mitjana 22 g/hab/dia la

fracció orgànica recollida i ha disminuït en 10

g/hab/dia el vidre recollit i el multiproducte.

Aquest últim cas s’explica pel context econòmic

actual que fa que alguns ciutadans agafin el

cartró dels contenidors abans que el servei el

reculli.

3. Incentivar la participació de grans

productors de fracció orgànica amb la

recollida d’aquesta fracció, tant per

millorar la quantitat com la qualitat.

� Objectiu assolit: Durant els primers mesos de

2013 s’ha fet un estudi exhaustiu del grau de

participació dels productors singulars en la

fracció orgànica de tots els circuits.


Pàgina 109

4. Reduir el percentatge d’impureses

mitjà dels diversos circuits de recollida

de la fracció orgànica.

� Objectiu assolit: A nivell general s’ha passat

d’un valor mitjà d’impureses del 6,45% el 2012 a

un 5,15% el 2013. Pràcticament tots els

municipis han millorat la qualitat de la fracció

orgànica recollida respecte el 2012.

5. Aconseguir reduir el percentatge

d’impropis a la fracció multiproducte,

concretament per la proporció de tèxtil,

plàstic no envàs i “altres impropis”.

X Objectiu pendent d’assolir: Durant el 2013 ha

augmentat la proporció d’impropis a la fracció

multiproducte, passant d’una mitjana de 25,35%

d’impropis al 35,19% el 2013. La proporció de

tèxtil, plàstic i altres també ha augmentat.

6. Incrementar el nombre de municipis

amb servei de recollida de fracció

orgànica, multiproducte, vidre, resta,

voluminosos i de servei de deixalleria

mòbil.

� Objectiu assolit: S’ha donat d’alta el servei de

recollida de la fracció resta i orgànica als

municipis del Bisaura: Montesquiu, Sant Quirze

de Besora, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.

També s’han donat d’alta de la recollida de

voluminosos Oristà, Rupit-Pruit i Vidrà. S’han

mantingut els municipis amb recollida de vidre i

del servei de deixalleria mòbil.

7. Incrementar el nombre de municipis

amb servei de neteja viària. X Objectiu pendent d’assolir: Tot i que s’ha

adquirit una escombradora nova, de moment

Manlleu és l’únic municipi on s’efectua el servei

de neteja viària en continu i Calldetenes la

neteja setmanal del mercat.

8. Millorar la imatge dels contenidors,

tan incentivant les reparacions, com

retolant els contenidors mitjançant una

� Objectiu assolit: S’han fixat uns vinils indicatius

dels residus que composen la fracció

multiproducte als municipis on hi ha el sistema


Pàgina 110

serigrafia entenedora per a indicar a on

va cadascun dels residus.

de recollida amb càrrega lateral. S’han netejat

les àrees de contenidors, s’han retirat els

adhesius vells dels contenidors i des de

l’empresa s’ha vetllat per les reparacions dels

contenidors.

9. Canviar la imatge corporativa de

l’empresa. � Objectiu assolit: S’ha creat una nova imatge

de l’empresa. S’han pintat tots els vehicles

incorporant la nova imatge.

10. Millorar la comunicació entre

l’empresa i els ajuntaments als quals

presta servei, mitjançant l’ús de les

noves tecnologies.

� Objectiu parcialment assolit: S’ha millorat la

comunicació entre l’empresa i els ajuntaments,

ara bé, falta acabar d’incorporar les noves

tecnologies.

11. Millorar la gestió de les incidències:

disminució del temps de resposta... � Objectiu assolit: RRO ha vetllat per la

reparació dels contenidors i per resoldre amb la

major brevetat possible les incidències que

sorgeixen al llarg del servei.

12. Millorar la comunicació entre

l’empresa i els ciutadans: creant un

telèfon d’atenció ciutadana...

X Objectiu pendent d’assolir: Durant el 2013 no

s’ha pogut incidir amb aquest aspecte.

Després de l’anàlisi de l’acompliment dels objectius pel 2013 i tenint en compte l’anàlisi

exhaustiu del servei efectuat per Recollida de Residus d’Osona, SL durant el 2013, es

proposa una sèrie d’objectius a complir al llarg de 2014:


Pàgina 111

� Incrementar les tones recollides de les fraccions que són valoritzables: fracció orgànica,

multiproducte i vidre, disminuint les tones entrades al dipòsit Controlat

� Incentivar la participació de grans productors de fracció orgànica amb la recollida

d’aquesta fracció, tant per millorar la quantitat com la qualitat, fent campanya informativa

i fent un seguiment de la recollida.

� Reduir el percentatge d’impropis mitjà dels diversos circuits de recollida de la fracció

orgànica, concretament per la proporció de bosses de plàstic, plàstic mixtos i film i

paper/cartró.

� Incrementar el nombre de municipis amb servei de recollida de voluminosos i amb servei

de deixalleria.

� Incrementar el nombre de municipis amb servei de neteja viària.

� Millorar la imatge dels contenidors, tan incentivant les reparacions, com millorant la

neteja exterior dels contenidors i les àrees.

� Actualitzar la base de dades dels contenidors de totes els municipis on es presta servei,

finalitzant la implantació de geolocalització de contenidors (ArcMaps i ArcGis).

� Invertir en la formació del personal.

� Millorar la comunicació entre l’empresa i els ciutadans: creant un telèfon d’atenció

ciutadana i una nova pàgina web.


Pàgina 112

ANNEX Dades relatives a la recollida mensual de fracció orgànica,

multiproducte, vidre i resta, corresponents al 2013.

resultats de la gestiÓ de residus - any 2013 · 11.2 – comparativa de la recollida de residus...

Documents