MONOGRÀFICSRECOLLIDA SELECTIVA I RECICLATGE

a destacar

L’OBJECTIURecollir de manera seleccionada el 55% deltotal de la matèria orgànica que es rebutjaDLA INICIATIVALa campanya ‘Millor que nou, 100% vell’promou l’intercanvi i la reparacióD

LA NOVETATApareixen els primers ciutadans queopten pel compostatge casolàDEL COMPROMÍSCiutadania i Administració fomenten els bons hàbits de neteja i reciclatgeD

ecòpolis

Convertirresidus en recursos

www.catalunyaconstruye.com

Centre de tractament de residusdel Vallès Occidental que s’estàconstruint a Vacarisses.

Taula rodona. RECOLLIDA SELECTIVA. L’opinió dels experts

altres com a empreses, el que bus-quem són reptes, i creiem que aquín’hi ha molts”. La proposta del sectorempresarial és donar idees i propostesa l’Administració per gestionar encaramillor els residus, però partint d’unaconstatació, “i és que la gestió de re-sidus s’ha fet molt bé”.

CAMPANYES INFORMATIVESEl sector universitari el representa Ma-nel Sabés, professor titular de la Facul-tat de Medicina de la UAB. “L’any 1998es va parlar de separar un 30% deles bosses, que en aquells momentsera un somni gairebé hipotètic. Avuipodem parlar d’unes xifres que jaestan per sobre del 30%”. Sabés ad-met que s’ha fet una tasca molt impor-tant, i té clar quin és el pas següent. “In-terioritzar-ho molt. El ciutadà ha detenir tan clar el fet de separar lesescombraries, com anar calçat quansurt de casa. Ha de ser una cosaque surti automàticament de la se-va manera de fer”. L’altra fase on in-cideix Sabés és el tema de la reducció.“No n’hi ha prou de separar; ara elrepte és reduir la generació de re-sidus”.

Si bé la implicació de la ciutadania enla recollida selectiva és fonamental, lainformació que li arriba a través de cam-panyes institucionals pot causar fatigasi és excessiva. Per Sonia Frías aquestno és el cas. “Les campanyes sónben rebudes. En l’última, 300.000 fa-

Catalunya ha fet els deuresen matèria de recollida se-lectiva i reciclatge. Però elcamí a seguir encara té di-verses etapes. Després de

recollir i reciclar, el que és primordial ésreduir els residus per a un millor tracta-ment i una sostenibilitat més gran. Ambmolts punts en comú i poques dis-crepàncies, la seu de l’Agència de Re-sidus de Catalunya va acollir la taula ro-dona organitzada per EL PERIÓDICODE CATALUNYA per parlar dels residusque generem a casa nostra i la gestióque en fem. Un debat que va fer balançdels tres últims anys de gestió i que vaanimar els participants a anticipar quinsseran els reptes de futur.

“Podríem dir que hi ha una ten-dència a un comportament ciutadàmolt responsable”. Genoveva Català,directora de l’Agència de Residus, cor-robora la seva primera afirmació ambdades, que mostren com Catalunya re-collia selectivament el 2008 el 34% delsseus residus, mentre que a la resta del’Estat la mitjana era d’un 17%. I aixòque, segons la directora, “partíem desituacions de fa deu anys absoluta-ment irrellevants pel que fa a reco-llida selectiva que, a més, no erenextensives a tots els materials”. Unèxit que es deu a l’ambició de tots elsprogrames executats a Catalunya i en

l’entorn metropolità, “programes moltatrevits, per sobre dels objectius deles normatives europees”. Unes da-des que són il·lustratives d’una volun-tat de comportament cívic respecte ales normatives selectives i en els pro-cessos de reciclatge.

XIFRES ESPERANÇADORESCarles Conill, gerent de l’Entitat Metro-politana del Medi Ambient, recorda amés que la xifra d’aquest reciclatge ele-vat, del 34%, encara no compta amb elgran progrés que significarà la recollidaselectiva de la matèria orgànica de laciutat de Barcelona. “Són xifres es-perançadores, en el sentit que es-tem reciclant cada vegada més, itenim capacitat per tractar els resi-dus”. Segons Conill, el mes de juliol vi-nent, quan s’inauguri el quart ecoparcmetropolità, ja es podran tractar el100% dels residus, que “no aniran di-rectament a l’abocador o a la inci-neradora de Sant Adrià, sinó queprèviament els tractarem i recupe-rarem tots els materials possibles.”Una gestió estable que ha aconseguitsituar l’àrea metropolitana al mateix ni-vell que Alemanya gràcies a les inver-sions que la Generalitat ha portat a ter-me no només en l’entorn de Barcelona,sinó també a la resta del país.

Per Sònia Frías, l’evolució és “ple-nament positiva”. La directora d’E-ducació Ambiental de l’Ajuntament deBarcelona atribueix les xifres a l’esforç

que ha fet la ciutadania. “Nosaltres hohem liderat, ho hem impulsat, hemposat els recursos necessaris per-què sigui possible, però si no comp-tem amb la complicitat del ciutadà,que és qui ha de començar a can-viar els seus hàbits a casa seva, noanirem enlloc”.

Encara que queden assignatures pen-dents, com la reducció dels residus, anivell de consciència “costa trobar al-gú que no entengui l’oportunitat, elbenefici de separar”. La conversiód’un residu en recurs ha estat interio-ritzada pel ciutadà. “Després ho fa-rem millor, pitjor, sempre, a vega-des, en funció de condicionantspersonals, però costa trobar algúque es negui a fer-ho, quan abansaquestes coses no eren tan evi-dents.” L’evolució de la ciutadania haanat acompanyada la majoria de les ve-gades de l’Administració, però tambéde la innovació i la indústria.

Luis Ortiz de Zevallos, director exe-cutiu de Recicat, coincideix en l’anàlisipositiva dels seus contertulis. “S’ha fetun bon treball, en què l’Administra-ció s’ha fixat en exemples de païsosdesenvolupats que han fet les co-ses bé, i tenim un marc reguladorque ens ha ajudat”. Ortiz consideraque les empreses han aportat i han in-vertit molt a fer bé les coses, i ara ja ésdifícil fer un pas enrere. “Hem de ferun pas endavant. Un, dos, tres i finsi tot quatre passos més si cal. Nos-

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

Els principals agents del sector es congratulen del progressiu augment de la conscienciacióciutadana en la gestió de les deixalles i advoquen per aconseguir que es redueixin

Reciclar la consciència,reduir el residu

quilos de residus generatshabitant/dia

Reciclar afavoreix la lluitacontra el canvi climàtic.Europa pretén convertir els residus en recursos

1,59

tones de residus generats4.276.093

DADES A CATALUNYA

de recollida selectivasobre els residus generatsel 2008

34%

de recollida selectiva el 2001

17%

quilos de residus catalans es reciclen

1 de cada 3

“La clau de l’èxitestà a fer la feina d’una manera excel·lent.Si comets errors, perdscredibilitat”

Carles

CONILLGERENT DE L’ENTITAT METROPOLITANADEL MEDI AMBIENT

“Els nostres objectiusprioritaris passen perreduir un 10%, reciclar un 48% i tractar el 100% dels residus”

Genoveva

CATALÀDIRECTORA DE L’AGÈNCIADE RESIDUS DE CATALUNYA

“No n’hi ha prou deseparar les escombraries;ara el repte consisteixa reduir la generació deresidus”

Manel

SABÉSPROFESSOR TITULAR DE LA FACULTATDE MEDICINA DE LA UAB

“Ho farem milloro pitjor, però costa trobar algúque es neguia separar residus”

Sònia

FRÍASDIRECTORA D’EDUCACIÓ AMBIENTALDE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“L’Administraciós’ha fixat en exemples de països desenvolupatsque han fet bé les cosesen aquest camp”

Luis

ORTIZ DE ZEVALLOSDIRECTOR EXECUTIUDE RECICAT

mílies s’han mobilitzat per buscarels seus contenidors de matèriaorgànica”. Una altra dada a tenir encompte és l’augment de contenidors alscarrers. A Barcelona ja s’ha aconseguitarribar a la ràtio de 500 habitants percontenidor. Una xifra que Carles Conillconsidera remarcable. “És molt posi-tiu que no hagis d’anar molt llunyper reciclar”. La directora de l’Agèn-cia de Residus, Genoveva Català, ad-verteix que aconseguir el grau desitjatde sensibilització és un procés lent, peròles campanyes no incideixen negativa-ment en el missatge, al contrari: “Laciutadania es posiciona per actitudspositives respecte al reciclatge”.

Frías prossegueix amb el seu discurs.“Hem de seguir educant, sobretotels escolars, que són el futur. Hannascut amb el reciclatge i això ésfonamental, perquè creixen ambaquests valors.” I respecte a l’accep-tació ciutadana a l’hora de crear elspunts de recollida, hi ha un abans i undesprés. “Abans ningú volia mini-deixalleries. Ara, en canvi, tenim de-manda perquè les unitats mòbilss’instal·lin permanentment als bar-ris.” Luis Ortiz admet que les campa-nyes són imprescindibles, perquè “esrequereix un esforç per explicar a laciutadania que reciclar bé i correc-tament estalvia recursos i milloraglobalment el planeta”, encara quediscrepa de la plena acceptació ciuta-dana d’infraestructures a prop de casa

seva. “Seguim patint l’efecte NIMBY(Not In My Back Yard, no al meu pa-ti) constantment”.

On hi ha unanimitat és en la consta-tació que Catalunya “no té res a en-vejar als països europeus en matè-ria de recollida selectiva”, comcomenta el gerent de l’Entitat Metro-politana del Medi Ambient, Carles Co-nill. “De fet, hi ha molts països queens envegen”, afegeix el professor dela UAB, Manel Sabés. Conill persisteixen el fet que “la clau de l’èxit és ferla feina d’una manera excel·lent. Sicomets un sol error, ja has perduttota la credibilitat. El que ens dife-rencia dels països europeus és elcanvi de mentalitat.” Tractar residusno és gens fàcil i, naturalment, costa di-ners. “El residu municipal no ens aju-da a cobrir els costos de tracta-ment”, resumeix Genoveva Català.Segons dades de l’àrea metropolita-na, en l’últim any s’ha aconseguit se-leccionar 521.045 tones de paper, vi-dre, envasos i matèria orgànica i tractar362.943 tones de restes.

MINIMITZAR EL RESIDUEls habitants de l’àrea metropolitana deBarcelona generen aproximadament unquilo i mig de residus per persona i dia.Això indica que només a l’àrea metro-politana, anualment s’arriba a una xi-fra que supera el milió i mig de tones deresidus (1.661.692). Manel Sabés ho téclar. “Ara el projecte de futur és mi-

nimitzar el residu. Hem de pensarque tractem el residu que generem”.És a dir, si en generem pocs, es reduiràla quantitat de residus a tractar. Catalàaporta informació al desig del professoral comentar que “ens trobem amb nu-clis professionals que estan fent no-ves planificacions d’embalatges”. Sibé l’estat ha de legislar al voltant de laqüestió, “hi ha molta logística ques’està plantejant per reduir costos”.Sabés replica amb l’exemple de l’aigua.“La legislació també impedeix re-duir encara més els residus”. Elsbars i els restaurants tenen l’obligacióde servir l’aigua embotellada per llei, iaixò genera un residu –el de l’ampolla–que es podria solucionar amb aigua pro-cedent de l’aixeta o de garrafes mésgrosses.

Sònia Frías, directora d’Educació Am-biental de l’Ajuntament de Barcelona,admet que “cada vegada hi ha mésgent que modifica la seva compraper valors propis”. Una motivació, quequan no és pròpia, pot arribar de l’Ad-ministració, com comenta Carles Conill.“Hem fet campanyes per fer regalsimmaterials, com massatges, peròa més, s’ha de tenir la consciènciade comprar coses reparables”. Elgerent de l’EMA enfoca el seu objectiuen la preservació del medi ambient. “Totel que sigui reciclar és favorable enla lluita contra el canvi climàtic. Apoc a poc, Europa evitarà enterrarels residus sota terra per convertir-

los en energia.” És clar que enterrarresidus és enterrar recursos.

Els objectius que s’entreveuen en larecta final del debat marquen el camía seguir. Així ho entén Genoveva Català,que, com a part de l’Administració, s’o-bliga a desenvolupar “uns objectiusque ja tenim marcats: reduir un10%, reciclar un 48% i tractar el100% dels residus”, a la vegada quetanca el tema de l’embalatge. “La pre-venció passa per un disseny co-rrecte dels productes. Per això ne-cessitem l’ajuda del ciutadà i de lesempreses.” Mentre Sabés reclama unaconstant revisió en el tema del reciclat-ge, assegurant que “el tractament deresidus ha de tenir una mirada ober-ta com l’avanç de la tecnologia”,Luis Ortiz demana que en el món de larecuperació de residus “es treballiconjuntament amb l’Administraciói els ciutadans per anar endavant”.Una direcció que també motiva SòniaFrias. “Hem de decidir cap on volemanar, i treballar en això. Però és vi-tal informar i omplir el territori decontenidors per a arribar al 55% dela matèria orgànica que generem”.Si la recollida es fa correctament, “aug-mentarem considerablement la qua-litat del seu tractament”. Ja hoveuen. Tenim els deures fets, però en-cara queda molt per fer.2

Carles Conill, Sònia Frías, Luis Ortiz de Zevallos, Genoveva Català i Manel Sabés, d’esquerra a dreta, a la seu de l’Agència de Residus de Catalunya.

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

menys de residusvoluminosos generats

La complicitat ciutadana ésun factor clau. Canviar elshàbits de la societat és unrequisit imprescindible

25%

tones d’envasoslleugers recollits

116.239

DADES A CATALUNYA

tones de matèria orgànicarecollida

315.804

tones de paper i cartró separats

411.317

tones de vidre recollitselectivament

204.358

FERNANDO BAGUÉ

Catalunya disposa del primerpla territorial sectorial d’in-fraestructures de residusmunicipals, aprovat recent-ment per decret del Govern.

Les noves polítiques d’actuació se cen-tren, per un costat, en la prevenció i, perun altre, en la gestió eficaç de residusa través del reciclatge.

Per a això, la Conselleria de Medi Am-bient i Habitatge, a través de l’Agènciade Residus de Catalunya, està portant aterme més d’un centenar d’actuacionsa tot el territori, millorant algunes de lesplantes de residus existents i construint-ne altres de noves. D’aquesta manera,ens situem en la línia dels països mésavançats en aquesta matèria a escalaeuropea, i es garanteixen les plantes detractament de residus necessàries ambcriteris de proximitat i suficiència. L’exe-cució d’aquest pla d’infraestructures su-posa una inversió del Govern de prop de1.200 milions d’euros i genera més de7.000 llocs de treball.

La planificació s’emmarca en la con-secució dels objectius de prevenció i re-ciclatge del programa de gestió de resi-dus català (Progremic), així com en lanormativa que estableix la Unió Europeaen aquest àmbit. A més, l’aplicació d’a-quest marc d’actuació preveu un im-portant estalvi d’emissions de gasos d’e-fecte hivernacle (GEI) de més de 700.000tones de CO2 a Catalunya per a l’any2012.

LES ACTUACIONSEls residus que no es poden recollir se-paradament (que s’anomenen fraccióRESTA) es porten a unes plantes de trac-tament específic per obtenir nous mate-rials que després es tornen al cicle pro-ductiu, amb l’estalvi de matèries primeresi energia que això suposa. La matèriaorgànica que es recull separadament, ésa dir, les restes de menjar que generema les cases, es transporten a instal·la-cions on es tracten per obtenir adob ap-te per ser utilitzat en agricultura i ener-gia elèctrica. Els envasos es porten a lesplantes de selecció, on se separen pertipologies de material amb l’objectiu deser reciclats i convertir-los en un nouenvàs. Els residus municipals de més vo-lum es desmunten a les plantes de resi-dus voluminosos on es reciclen els di-versos materials que contenen. D’altrabanda, les estacions de transferèncias’utilitzen en municipis petits per com-pactar les fraccions de residus recollitsselectivament (orgànica, envasos, vidre,paper i cartró) i enviar-les a les instal·la-cions de tractament i reciclatge corres-ponents. Finalment, a les incineradoresi als dipòsits controlats hi arriben els re-sidus que no es poden aprofitar i aquí és

on es procura obtenir altres recursos,com l’energètic.

Abans de la posada en marxa d’a-questa planificació, Catalunya disposa-va de 75 instal·lacions de residus, i unavegada s’acabin les obres previstes n’hihaurà 156, de les quals el 79% seranplantes de reciclatge, i el 21% restant,instal·lacions finalistes. Les infraestruc-tures de residus s’estan construint deforma ordenada i equilibrada en el ter-ritori, i en consens amb els ens locals,que són els que tenen les competèn-cies de recollida i tractament dels resi-dus municipals. La planificació divideixCatalunya en set zones d’actuació quehan de ser autosuficients en matèria deresidus. Així es redueix el desplaçamentde residus pel territori i es reordenen elsfluxos existents. Els objectius són as-segurar que l’ús dels recursos i el seuimpacte no excedeixen la capacitat delterritori, i incrementar la reutilització, larecuperació i el reciclatge, reduir la dis-posició final i aplicar el principi de pro-ximitat en el destí final dels residus.

En el marc d’aquesta planificaciós’ha posat en funcionament el dipòsitcontrolat Elena a Cerdanyola del Vallès

i s’ha ampliat el dipòsit de Castellnoude Seana. Així mateix, ja s’han inau-gurat dues noves instal·lacions; la plan-ta mecanicobiològica de tractament deresidus del Consorci del Baix Camp ila planta de digestió anaeròbica i decompostatge del Centre Comarcal deTractament de Residus del VallèsOriental.

Actualment estan en l’última etapade construcció l’Ecoparc 4 d’Hostaletsde Pierola, el Centre de Tractament deResidus del Vallès Occidental i el Cen-tre Integral de Valorització de Residusdel Maresme. També s’ha començat aconstruir el Centre de Tractament deResidus de la Selva i el de l’Alt Em-pordà; i s’ha iniciat la tramitació delComplex Tecnològic de Gestió de Re-sidus Municipals de Campdorà (Giro-na), el Centre Comarcal de Tractamentde Residus Municipals del Segrià, i elCentre de Tractament de Residus Mu-nicipals d’Osona i del Ripollès. Així, l’es-forç de seleccionar els residus a casaper part de la ciutadania està acom-panyat de la responsabilitat de l’Ad-ministració pública en el finançament ila gestió de les instal·lacions.2

La prioritat és produir menys residus i recuperar més materialsCatalunya disposa del primer pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals

De 75 plantes de tractament es passarà a 156 instal·lacions

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

CADA CATALÀ GENERA avui una mitjana d’1,6 quilos de residus al dia,als quals s’han de sumar els residus procedents de la indústria i del sectorde la construcció. L’activitat quotidiana dels ciutadans va estretament lli-gada a la generació de residus i el repte de la nostra societat passa per re-duir-los, estalviant matèries primeres, evitant efectes negatius sobre el me-di ambient i disminuint la inversió econòmica que implica gestionar-los itractar-los.

L’Agència de Residus de Catalunya s’ha fixat com a objectiu per al 2012reduir un 10% els residus per càpita, un 9% els industrials i un 10% elsde la construcció. Per aconseguir-ho s’estan impulsant un conjunt de me-sures que incideixen en tot el cicle de la vida dels productes, des del pro-cés de disseny i producció, fins a la distribució, compra i ús.

Algunes d’aquestes mesures se centren en l’ecodisseny, és a dir, produirutilitzant el mínim de materials, facilitant la reutilització i el reciclatge delproducte una vegada es converteix en residu. Altres mesures passen perla prevenció d’envasos i bosses de plàstic com el conegut pacte per la bos-sa. També s’està invertint en plans de prevenció locals, empresarials, in-dustrials i de la construcció, i sobretot, en investigació i innovació per mi-nimitzar els residus industrials, que repercuteixen en la millora dels processosproductius de la indústria.

l’objectiuEL PRIMER PAS ÉS LA PREVENCIÓ

Catalunya sí que redueix

EUROPA ESTÀ apostant per la so-cietat del reciclatge, un mercat ambun gran potencial de creixement i enquè els diferents agents socials te-nen molt a dir. Es calcula que per ca-da 10.000 tones de residus recollitsselectivament es poden generar 250llocs de treball. És evident, doncs,que és necessari destinar nombro-sos esforços en favor de la recollidaselectiva dels residus i del mercatdels productes reciclats i apostar perun sector econòmic amb un clar be-nefici ambiental: l’estalvi de matèriesprimeres i de recursos naturals.

En aquest context s’inscriu la Xar-xa Compra Reciclat, un espai virtualde trobada entre oferents i deman-dants de productes reciclats, reci-clables i/o biodegradables que pre-tén dinamitzar el mercat. El propòsités facilitar la compra d’aquest tipusde productes reciclats per part del’Administració pública i de les em-preses privades, i promoure l’inter-canvi d’experiències en relació ambel mercat del reciclatge.

La Xarxa es va posar en funciona-ment l’any 2006 i disposa d’un catà-leg amb més de 450 productes i gai-rebé 200 organitzacions adherides.És una iniciativa de l’Agència de Re-sidus, les entitats municipalistes i elsector empresarial, amb l’objectiude crear un nucli de connexió entreels diferents agents implicats en elsector.

l’oportunitat

S’OBRE UN NOU MERCAT

Productesreciclats

4R

9

1

2

1

4

7R

30R

9

5

26

3

-

8R

1 1 2R

6R

2 2

6 2R

4R

3 1 1 2

5R

5 2 3 1 3R

1 1 1 1R

3R

1 1 1R

1 1

2R

1

2

1 2R

6R

1 6

1 1R

5R

1 5 2R

1 1R

3R

3 1

Actuacions en infraestructures de residus municipals

Planta de tractament de fracció RESTA

Planta de tractament de fracció ORGÀNICA

Planta de separació d’ENVASOS

Planta de tractament de residus VOLUMINOSOS

Estació de TRANSFERÈNCIA

Planta d’incineració ambVALORITZACIÓ ENERGÈTICA

DIPÒSIT controlat

Millores en instal·lacionsexistents

Construccióde noves instal·lacions

Comarques de l’AltPirineu i la Vall d’Aran

Comarques de Ponent

Comarquesde l’Ebre

Comarques de Tarragona Regió

Metropolitana

Comarques de Girona

Comarques del centre

El 36% de lesdeixalles que es generen a casasón orgàniques

Residus de motllo de guix.

Actualment en el 73% delsmunicipis de Catalunya esrecull per separat la frac-ció orgànica (restes demenjar i vegetals de mida

petita) i durant el 2010, i com preveu lanormativa, aquest servei s’estendrà pertot el territori català. Durant aquest anyla majoria de municipis oferiran aquestservei a la ciutadania i només algunespoblacions petites finalitzaran la im-plantació més enllà del 2010.

L’extensió de la recollida separadadels residus orgànics a tot el territori si-tua Catalunya entre els països mésavançats en aquest àmbit, com Suècia,Alemanya, Àustria, Suïssa i Holanda,entre altres.

Es calcula que el 36% dels residusque generem a les cases són orgànicsi l’Agència de Residus es fixa com aobjectiu recuperar-ne el 55% l’any2012. Ara recollim selectivament el20,5% del total generat i l’extensió delservei a tot el territori incrementaràaquest índex.

D’altra banda, per garantir el tracta-ment de tots els residus orgànics re-collits selectivament, l’Agència de Re-sidus està construint, en el marc del platerritorial d’infraestructures de residusmunicipals, nou noves plantes de trac-tament de la fracció orgànica i s’estanfent millores a la meitat de les 20 plan-tes existents.

La separació de la matèria orgànicaa les cases és una aposta ferma peraconseguir el màxim aprofitament delsresidus, ja que el seu tractament per-met obtenir adob per a aplicacions agrí-coles, així com obtenir gas metà que es

transforma en energia elèctrica quan eltractament es fa mitjançant la digestióanaeròbica.

LLEI EUROPEATambé s’ha de tenir en compte que lesdirectives europees han limitat l’entra-da de residus orgànics als dipòsits con-trolats, i que s’ha fixat per al 2016 unlímit en pes del 35% del que es gene-rava l’any 1995, ja que el gas metà quegeneren contribueix fortament a l’efec-te hivernacle.

Així, recollir separadament la frac-ció orgànica dels residus municipals témúltiples beneficis. Per un costat, unmàxim aprofitament que suposa un es-talvi de recursos naturals i energètics,i per un altre, un enriquiment del sòl ons’aplica l’adob que s’obté del seu trac-tament. A més, es tracta d’una accióde lluita contra el canvi climàtic.

Per això, el reciclatge de la fraccióorgànica marca les polítiques del mo-del català de gestió de residus muni-cipals.2

M. SALAZARÀrea Monogràfics M

La recollida de l’orgànicas’estén per tot el territoriSet milions de persones disposaran de servei de recollida separada de matèria orgànica

EL TRACTAMENTDE LA MATÈRIAORGÀNICA PERMETOBTENIR ADOB I ENERGIA ELÈCTRICA

L’APROFITAMENT

Francesc

BALTASARCONSELLER DE MEDI

AMBIENT I HABITATGE

Impulsem una política de residusexigent i rigorosa. Disposem d’u-

na normativa moderna, que ens si-tua al mateix nivell que els països delcentre i nord d’Europa, pioners enaquest àmbit. Comptem amb la par-ticipació activa de la societat catala-na, implicada i conscienciada del’empremta ecològica del nostre mo-del de societat. I tenim un teixit in-dustrial que ha incorporat criteris desostenibilitat per fabricar millor, d’u-na manera més neta i amb menysimpacte ambiental.

A Catalunya es recullen selectiva-ment el 34% dels residus municipalsgenerats. Aquest índex és del 17%a la resta de l’Estat i del 30% als paï-sos de l’OCDE. Ens movem, doncs,en la direcció correcta, tot i que en-cara queda molt camí per recórrer.L’objectiu que ens hem fixat és re-collir separadament el 48% dels re-sidus l’any 2012 i avançar-nos a l’ob-jectiu marcat per la UE, que el fixa enel 50% per al 2020. La correcta gestió de residus és unaresponsabilitat compartida. Prevenirla seva generació i augmentar el re-ciclatge suposa estalviar matèries pri-meres i recursos energètics. A més,el reciclatge genera ocupació i ri-quesa econòmica, i fa créixer un sec-tor de valor afegit, que inverteix enR+D per garantir les millors tecnolo-gies de tractament.

Tots tenim un compromís clar:l’Administració, garantir el servei i re-collida dels residus, així com cons-truir i posar en marxa les instal·la-cions de tractament públiquesnecessàries; el sector industrial, ambun intens diàleg amb el Govern, fa-bricar amb criteris d’ecodisseny i va-loritzar els màxims residus; i la ciu-tadania, continuar separant elsresidus a les cases.

Estic segur que aquest treball con-junt ens farà avançar com a societati com a país i ens situarà en el camídel desenvolupament sostenible.2

COMPROMÍS DE TOTS

la tribuna

EL PRIMER any d’entrada en vigor delcànon de residus de la construcciós’han recaptat 6,1 milions d’euros quees tornaran al sector mitjançant tres lí-nies de subvenció: redacció dels plansde gestió d’aquests residus, amb unavalorització de com a mínim el 50%; fo-ment de l’àrid reciclat en les obres pro-mogudes pels ens locals; i foment de lainvestigació en el reciclatge de residusde la construcció.

També s’oferirà un servei de gestiódel fibrociment en petites quantitats re-collit en origen amb cobertura a tot Ca-talunya.2

breus

INVERSIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ

Tres línies de subvenció

EL SUBPRODUCTE és un residu ques’utilitza com a alternativa a una primeramatèria en un altre procés productiu i ques’hi incorpora sense cap tractament. Ai-xí, la gestió dels residus com a subpro-ductes és una oportunitat per a la indús-tria i té múltiples beneficis: consumirmenys matèries primeres i energia, reduirl’impacte ambiental de la fabricació, ob-tenir ingressos per part dels productors iestalviar despeses de compra de matè-ries primeres per part dels receptors. El 5de maig se celebrarà la Cinquena Jorna-da de Subproductes, on s’analitzaran ca-sos pràctics.2

NOUS BENEFICIS

El subproducte, unaoportunitat per a la indústria

Residus de vehicles fora d’ús.

LES INDÚSTRIES catalanes apostenper l’aprofitament dels residus i en reci-clen el 74%. Així es consolida la tendèn-cia a l’alça iniciada anys enrere. La valo-rització es fa en la mateixa indústria queels origina, en una empresa recupera-dora externa o com a subproducte pera una tercera empresa. Estan invertint eninvestigació i implementant les millorstecnologies disponibles en els processosproductius, per generar menys residus ireciclar el màxim. Així, la correcta gestiódels residus en la indústria és una mos-tra de com aquests es poden convertiren recursos.2

CREIX L’APROFITAMENT INDUSTRIAL

Augmenta el valor de els residus industrials

Habitants dels municipis amb servei de recollida selectiva de la fracció orgànica

1993-1998

4% 55,4% 72,4% 99,4% 100%

1999-2004 2005-2008 2009-2010 2011-2012

Un professional adherit a la campanya repara un reproductor de música.

M. S.Àrea Monogràfics M

Els ciutadans estem acostumatsa substituir els objectes vells oespatllats per altres de nous sen-se parar-nos a pensar que hi ha

altres possibilitats. A la majoria no se’nsacudeix res més que anar a comprar illençar el que ja no ens serveix, tot i estarimmersos en els temps difícils que vivim.

La campanya Millor que nou, 100%vell, promoguda per l’Entitat de MediAmbient de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona (AMB), recorda que la reutilitza-ció, l’intercanvi i la reparació constituei-xen unes opcions millors, sobretot peral medi ambient. Han quedat enrere lestendències d’anys anteriors que induïenal consum sense responsabilitat ecolò-gica amb els productes d’un sol ús. Arala filosofia és allargar la vida als objec-tes i així evitar la generació innecessàriade residus.

Per aconseguir-ho, la campanya Mi-llor que nou, 100% vell ofereix des de fatres anys diferents iniciatives que pro-

mouen la prevenció de residus amb ladifusió de les adreces dels professionalsde la reparació i dels comerços i els mer-cats de segona mà.

LA CAMPANYA AL DIALa diversitat dels establiments és la ca-racterística principal de l’oferta. A l’àreametropolitana hi ha establiments quecentren la seva activitat en la compra-venda de tota mena de productes, oe-nagés que accepten donacions de ma-terial o botigues que venen objectesnous però amb algun petit defecte estè-tic que no afecta el seu funcionament.

També hi ha establiments que repa-ren electrodomèstics, mobles i objectesdiversos i així ofereixen la possibilitatd’arreglar-los en lloc de substituir-los peraltres de nous. Des de neveres i conso-les de videojocs, passant per la tapis-seria d’una butaca o la reixeta d’una ca-dira fins a maletes, paraigües o nines, hiha una gran varietat d’objectes que espoden recuperar amb l’ofici d’aquestsprofessionals.

Per exemple, si es té un problema ambobjectes de diferents materials, es potconsultar Franzina Raspall (Sant Cristò-fol, 17 de Barcelona) o a Calaix de l’À-via (Pompeu Fabra, 5 de Castellbisbal).Si es vol reparar una maleta, a Ultra Ra-pit (Via Augusta, 114 de Barcelona), lareixeta de les cadires, a Josep Tuga (Jau-me I, 57 de Sant Boi de Llobregat), i elec-

trodomèstics de línia blanca, a Assis-tència Bersat (Mata, 1 de Barcelona).

En resum, a nivell metropolità, la cam-panya ha recopilat un gran nombre dereparadors, gairebé 1.500, i més de 250comerços de segona mà.

INFORMACIÓ ACTUALITZADACom que constantment es creen nouscomerços i altres tanquen, tota la infor-mació actualitzada es pot consultar através d’una web. I nous establimentses poden incorporar a la campanya om-plint una simple fitxa.

També disposa d’un bloc on es tro-ben notícies d’actualitat, així com en-llaços a les webs dels establiments ad-herits a la campanya i a les webs quepromouen intercanvis, a més d’unaagenda amb els mercats de segona mài d’intercanvi i els tallers de formació iassessorament en autoreparació que esporten a terme en un local del mateixprojecte.

En definitiva, un espai dinàmic i parti-cipatiu que manté l’actualitat més recentde la campanya i que està obert als co-mentaris de la ciutadania.

La campanya disposa d’un telèfon(935.069.566) i un correu electrònic deconsulta (millorquenou@amb.cat). Lapàgina web és www.millorquenou.cat,i el bloc, http://millorquenou.blogs-pot.com. I també es pot trobar la pàgi-na al Facebook.2

Millor que nou, cent per cent vellL’Àrea Metropolitana de Barcelona fomenta allargar la vida dels objectes com a mesura de prevenció

Intercanviar,reciclar i repararminimitza la creacióde residus

Josefa Noguera, al seu petit comerç al carrer Riera Alta de Barcelona.

Miró Barcelona és dels pocscomerços artesanals espe-cialitzats en reparació quehan aconseguit sobreviure

quatre generacions sense canviar la se-va filosofia de reciclatge.

Els besavis de Josefa Noguera vanobrir aquest petit comerç al carrer RieraAlta del barri del Born el 1936, quan re-parar un paraigua estava a l’ordre deldia. Des d’aleshores, Miró Barcelona haviscut diferents èpoques i el que abansera un servei de primera necessitat avuiés un servei de compromís amb el me-di ambient.

A la tendència actual de la societat areciclar i reparar s’hi suma la situació decrisi, que, com explica la Josefa, “con-dueix el ciutadà a estalviar-se lacompra”. Si hi ha algun altre avantatgeen la conjuntura econòmica actual ésel descobriment per part de molts ciu-tadans que “una vegada coneixen ser-veis com aquest tornen a repetir l’ex-periència”.

Fins fa poc, la Josefa regentava el ne-goci familiar de producció i reparacióde paraigües amb el seu marit, i des-prés de la mort d’ell, s’hi va sumar laseva filla Elena. La nova generació delnegoci és la que més aposta per la lí-nia de reparació i és l’Elena qui s’ocu-pa d’arreglar els paraigües. Així, des deles entranyes dels hàbits ecològics, es

confirma que són les noves generacionsles més compromeses i les que enscondueixen a una bona praxi, encaraque també ens comenten que una granpart de la classe social alta recorre so-vint als seus serveis.

Encara que la Josefa es dedica més ala producció artesanal de paraigües, as-segura que “em sento més útil repa-rant” i afegeix que li agradaria que se lireconegués més el seu ofici, ja que devegades no es valora el treball artesanal.

Des que Miró Barcelona es va adherir

a la campanya Millor que nou, 100% vellha vist com els seus clients han anataugmentant: “Em satisfà comprovaren primera persona l’auge del com-promís social amb el medi ambient,però sobretot m’enorgulleix formarpart d’això”, comenta la Josefa.

Els hàbits d’intercanvi, reparació i re-ciclatge s’han estès a productes moltdispars, com llibres, roba, bicicletes...S’ha d’esperar que aquesta tendènciatambé es consolidi amb altres objectes,com els paraigües.2

PER MIRIAM SALAZARl’entrevistaJosefa NOGUERA I COMERCIANT

“Em sento més útil reparant”El petit comerç Miró Barcelona produeix i repara paraigües des del 1936 NOVES FÓRMULES

PER PRODUIR MENYSDEIXALLES

Tot i que les dades de produc-ció de residus metropolitans del’any 2009 ens mostren que hi

comença a haver un lleuger descens,no volem creure que hem acabat lafeina. Al contrari, és el moment deseguir treballant en la prevenció. L’ob-jectiu que el Govern de Catalunya s’hamarcat (i ens ha marcat a tots) per alspròxims anys representa un ambiciósrepte. No serà fàcil arribar a reduir el10% dels residus als nivells del 2007.Per això des de l’Entitat de Medi Am-bient de l’Àrea Metropolitana de Bar-celona insistim a treballar en aspec-tes que sabem que són eficaços pera la prevenció i busquem noves fór-mules i noves idees que parin la pro-ducció de deixalles.

La campanya Millor que nou, 100%vell és un punt de contacte entre elsciutadans i la indústria especialitzadaen la reparació que aconsegueixenallargar la vida dels objectes. Es trac-ta d’una feina que no sempre ha es-tat prou valorada i nosaltres la volemreconèixer públicament, molt espe-cialment en moments en què només

es parla de crisi econòmica i en quèels objectes d’un sol ús semblen lanorma. Qualsevol objecte que tornaa funcionar és un residu que no pro-duïm. Aquesta és l’aportació de lacampanya que en tres anys ha de-mostrat la seva utilitat. Juntamentamb els reparadors també hi ha unaimportant xarxa social de persones (avegades connectades electrònica-ment) i de botigues (més de 250) queintercanvien objectes o que els com-pren i venen de segona mà. La filo-sofia és la mateixa: buscar la vida mésllarga per a cada objecte. Probable-ment els objectes que tenim arraco-nats a casa poden ser útils a altrespersones.

Actualment generem uns 500 qui-los de residus municipals per persona,cada any. Baixar a 450 és un repte pera tothom, per a les administracionsque fem cada dia la gestió, per als co-merços que treballen amb productesi embalatges i per a tots els ciutadans.Potser l’única manera d’aconseguir-ho és un compromís col·lectiu. Podeucomptar amb el nostre.2

la tribuna

Francesc NARVÁEZPRESIDENT DE L’ENTITAT DE MEDI AMBIENTDE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Un ciutadà diposita una bossa de residus orgànics en el contenidor corresponent.

El desplegament del nou serveide neteja i gestió de residusde la ciutat de Barcelonaacompanya els seus ciuta-

dans en l’adopció de nous hàbits enel reciclatge i la recollida selectiva. Estracta d’un canvi que ha suposat lasubstitució integral de tots els conteni-dors de Barcelona i la introducció i ex-tensió d’un nou contenidor, el de lamatèria orgànica. A més, s’ha incre-mentat la plantilla del servei i s’ha mo-dernitzat la maquinària. Es tracta d’uncanvi substancial en la concepció inte-gral del servei de neteja de l’espai pú-blic que es fonamenta en una respon-sabilitat mediambiental i que comptaamb la complicitat ciutadana.

La mecanització i la incorporació denoves màquines han incrementat l’efi-ciència dels serveis de recollida de re-sidus i per al nou servei de recollida dematèria orgànica s’han repartit nouscontenidors destinats a aquests resi-dus. Per un altre costat, també s’handistribuït més contenidors de recollidaselectiva (paper, vidre i envasos). En to-tal s’ha passat de tenir una ràtio d’uncontenidor per cada 700 habitants a te-nir-ne un per cada 500.

La renovació dels contenidors ha anatacompanyada d’una renovació del parcmòbil de vehicles i maquinària, cosa queha suposat un 20% més d’unitats deservei. La renovació també ha com-portat l’increment de la mecanitzaciódel servei amb noves tecnologies i so-bretot amb tecnologies ambientalmentmés respectuoses. Un 35% dels vehi-cles funcionen amb biodièsel, un 30%són vehicles elèctrics i un 35% funcio-

na amb gas (cisternes, recol·lectors inetejacontenidors), quan anteriormentun 89% funcionaven amb biodièsel, un8% amb gas i un 3% dels vehicles erenelèctrics.

Aquest salt qualitatiu, a més de re-duir l’emissió de gasos contaminants,contribueix a la disminució del soroll enla dinàmica de la recollida i la neteja dela ciutat. Però aquest no és l’únic avan-tatge. Les noves màquines incorporenuna tecnologia que permet reduir el con-sum d’aigua.

Finalment, el parc mòbil incorporamesures de seguretat i senyalitzacióper millorar tant la visibilitat dels vehi-cles com la seguretat dels operaris i elsciutadans.

BONS HÀBITSLes primeres dades provisionals des-prés de la implantació del nou sistemade neteja apunten a la complicitat delsbarcelonins amb l’augment dels seusbons hàbits.

Pel que fa al volum de matèria orgà-nica recollida, indiquen una tendènciapositiva tant en el volum en pes dels re-sidus recollits com en la qualitat de lafracció orgànica. El volum recollit su-posa un 34%, un indicador que ens si-tua més a prop del 55%, l’objectiu mar-cat per l’Agència de Residus per al2012. Per un altre costat, el segon in-dicador que ens marca la tendència debons hàbits dels barcelonins és la qua-litat de la fracció orgànica recollida: elvolum d’impropis, que ara se situa enel 22%, era en anys anteriors del 33%.La tendència ens acosta novament alsobjectius marcats, que en aquest sen-tit se situen per a l’any 2012 a reduir elsimpropis al 15%.

Com a ajuda al ciutadà en la tascade reciclar, l’ajuntament reparteix un kitd’escombraries orgàniques, format perla galleda, les bosses i un receptari. Finsa finals del mes de febrer s’havien re-partit un total de 220.568 kits. Aquestkit es pot recollir en qualsevol Punt Verdde la ciutat. Una de cada tres famíliesja ho ha fet.2

S’han renovat les unitats i s’hihan incorporat lesnoves tecnologies

M. S.Àrea Monogràfics M

Barcelona, més neta i responsableamb l’entorn El nou servei de neteja afavoreix els hàbits de reciclatge i recollida selectiva

la tribuna Imma MAYOLCINQUENA TINENTA D’ALCALDE DE MEDI AMBIENT DE BARCELONA

ABarcelona, des del mes de no-vembre passat, hem apostat per

estendre la recollida de la matèria orgà-nica per tota la ciutat. La decisió nonomés suposa adequar-nos al que es-tableixen les normatives vigents enmatèria de gestió de residus, sinó queés una aposta per seguir avançant capa la sostenibilitat. El nostre objectiucom a govern municipal per al 2012és incrementar els actuals percen-tatges de recollida fins al 55% i a lavegada disminuir la quantitat d’impro-pis que es recullen, fins a un màximdel 15%.

Ara, la recollida dels residus orgà-nics ja s’ha implantat a tota la ciutat iaixò suposa que hem de fer l’esforçde separar correctament aquests re-sidus. Per facilitar les coses, l’Ajunta-

ment de Barcelona ofereix les einesnecessàries per aconseguir el canvid’hàbits en la separació de l’orgàni-ca a les llars facilitant la galleda i bos-ses compostables. És molt importantno llençar al contenidor altres residusque no siguin matèria orgànica, ja queaixí podrem garantir la qualitat delcompost que es deriva del seu trac-tament. És a dir, que la matèria orgà-nica recollida sigui de bona qualitat,que al contenidor marró hi hagi nomésel que toca; no és només una qüestióde gestió, sinó una contribució a la re-ducció de l’impacte de la nostra acti-vitat en l’entorn. Reciclant correcta-ment aconseguim tancar el cicle de lamatèria i reconvertir els residus no-vament en un recurs. Es tracta de con-vertir un problema en una oportunitat,

disminuir les emissions de gasos con-taminants i augmentar així els benefi-cis sobre el medi ambient i la qualitatde vida de les persones.

Per acompanyar la ciutadania enaquest canvi d’hàbits, des de l’ajun-tament seguirem informant i fent pe-dagogia sobre què és la matèria orgà-nica, com s’ha de seleccionar i què esfa posteriorment; continuarem sensi-bilitzant els ciutadans i les ciutadanesde Barcelona sobre la necessitat i elsbeneficis de reciclar l’orgànica. Tenimprevist emprendre accions informati-ves dirigides a escoles, nouvinguts,comerços, turistes, en definitiva, a to-tes i tots aquells que amb el seu petitesforç quotidià puguin contribuir a ferde Barcelona una ciutat més compro-mesa amb el medi ambient.2

LA RECOLLIDA ORGÀNICA

La Núria i l’Elisabeth a la cuina del pis que comparteixen a les Corts de Barcelona.

En Nico i la Gladys al jardí de casa seva, a Valldoreix.

Miquel Àngel Cabañés, de Sant Pere Sallavinera, amb el compostador individual.

El compostatge ha estat una tècnica uti-litzada des de sempre pels agricultorscom una manera d’estabilitzar els nu-trients dels fems i altres residus de la ca-sa per al seu ús com a fertilitzant. Un hà-bit que ha tornat als petits pobles demuntanya encara que aquests ja no es-

tiguin poblats exclusivament per agri-cultors ni es dediquin a la ramaderia i, elque encara és més sorprenent, també haarribat a algunes cases de poblacionscom Valldoreix o fins i tot Barcelona. Lesnoves generacions tornen a recuperar an-tics costums. Probablement el compos-

tatge domèstic va néixer com a respos-ta a una necessitat d’aprofitar els residusorgànics i avui es recupera pel compro-mís de la nostra societat amb el medi am-bient. Diferents motius, diferents tempsperò una mateixa tècnica per a un mateixbé comú.

Per al bécomú

el compromís

La Núria i l’Elisabeth comparteixenpis de lloguer al barri barceloní deles Corts des de fa cinc anys. Van

ser precoces en el seu compromís perseparar la fracció orgànica del rebuig.“Ho faig per hàbit i perquè crec enaixò”, afirma la Núria, que és am-bientòloga. L’Elisabeth va viure a Ale-manya fins a l’adolescència i ha convis-cut amb les bones praxis a casa des queté ús de raó. Van començar fa molt detemps amb el petit contenidor marró queels va donar una amiga que treballa enpolítiques ambientals. En aquest hi abo-quen restes de fruita, carn i verdura, tapsde suro, pòsit del cafè, closques d’ou,

paper de cuina i restes vegetals. “Hemde passar pel punt verd a recollir elnou”, confessen. S’alegren de podercanviar les bosses de plàstic comunesper les compostables de midó de blat demoro que ja és possible adquirir als su-permercats. Cada tres dies baixen al car-rer i les dipositen al contenidor de matè-ria orgànica. Així de fàcil. “El tenimdavant de casa, però si estigués méslluny també hi aniríem”, diuen amb unsomriure.

¿El compostatge? És complicat fer-loen un pis amb poquíssim espai, però al-guns parcs de Barcelona ja comptenamb una àrea habilitada per a això. “És

una opció molt interessant”. Aques-ta és la paraula clau. L’opció de separarperò també la de reduir els residus quegenerem i reutilitzar tot el que es pugui.Encara que impliqui temps i proximitat,la Núria i l’Elisabeth valoren el poder deles accions petites, quotidianes i localsque estan en mans de tots. Totes dueses declaren fans de la bossa del pa, detornar les ampolles de vidre al celler méspròxim i de la compra setmanal a la co-operativa de consum solidari del barri.Amb cistell i a granel, és clar. I és que lesnoves generacions són les que estan re-cuperant els bons hàbits de les gene-racions anteriors.2

Torna el compostatge domèsticRESIDUS ORGÀNICS

Les noves generacions es comprometen i recuperen antics hàbits ecològics

PER LOURDES RIBÉ, SANDRA FERRER I MÍRIAM SALAZARel reportatge

Consciència i sensibilitat

El parc natural de Collserola va veu-re néixer fa 26 i 29 anys, respecti-vament, la Gladys i en Nico. Tots

dos van créixer envoltats de naturalesa.Potser per això, després de viure untemps a la ciutat, fa un any van decidirtornar a les seves arrels i instal·lar-se aValldoreix, una tranquil·la població situa-da a la comarca del Vallès Occidental.

Ara disfruten d’una casa amb jardí onpodran complir una de les seves il·lusions:tenir un petit hort.

Aquesta jove parella reconeix que ésun luxe poder disposar de prou espai pertenir un hort. El seu compromís amb elmedi ambient i la motivació per obtenir

un fertilitzant sense afegits químics elsva portar a instal·lar fa uns mesos uncompostador al jardí. “No ens suposacap esforç extra i, a canvi, en pocsmesos obtindrem un adob natural ide molt bona qualitat per al nostrehort”, assegura Gladys. “És gratificantsaber que els residus que avui enssobren contribuiran a generar mésendavant el que ens menjarem”,afegeix.

Per evitar alentir el procés de descom-posició de la matèria orgànica, en Nico ila Gladys trituren les seves restes orgàni-ques abans d’abocar-les al compostador.“Aquest procés ens comporta una mi-

ca més de feina, però l’adob s’obtéabans”, comenta en Nico.

Des de petits van aprendre la im-portància de respectar l’entorn en què vi-vien. Per això tenir un compostador a ca-sa ha estat, simplement, un pas més enla seva actitud compromesa amb el me-di ambient.

A més d’obtenir beneficis clars per alseu hort, aquesta parella contribueix a mi-nimitzar la quantitat de residus que dià-riament arriben als ecoparcs. I és que onalguns veuen simplement restes de frui-ta i verdura, en Nico i la Gladys contem-plen una oportunitat de tancar el cicle dela matèria orgànica.2

Tancant el cicle

El compostatge domèstic torna alsseus orígens amb la seva pro-gressiva implantació en molts dels

pobles de l’entorn rural de Catalunya. Elsmicropobles de la comarca d’Anoia sónun exemple de la recuperació d’aquesthàbit, que mitjançant una campanya delConsell Comarcal han rebut de forma to-talment gratuïta el compostador, un ta-ller de formació, un manual per al com-postatge domèstic i un complet serveid’assessorament.

Segons la dispersió geogràfica de lescases del poble, el municipi ha escollit elcompostatge col·lectiu o individual. Siel nucli urbà és compacte i les cases no

disposen d’espai verd propi, és quan elcompostatge comunitari és la milloropció. En aquest cas, l’ajuntament és elresponsable del manteniment del com-postador.

En el cas de Sant Pere Sallavinera, unmicropoble de només 170 habitants, laseva alcaldessa, Montserrat Noguera,comenta que han triat el compostatgeindividual ja que la majoria de les casesdisposen de jardí i perquè les masies es-tan molt disperses. En aquest sentit, No-guera explica que “a més de l’apor-tació pel que fa a reciclatge, un altredels grans avantatges és l’estalvi peral poble del servei de recollida, ja que

el camió no ha de passar pels ca-mins del poble, pel mig del bosc,amb la despesa de combustible quesuposa i la contaminació per al nos-tre entorn”.

Per la seva part, Miquel Àngel Caba-ñés, habitant de Sant Pere Sallavinera,explica la seva experiència amb el com-postatge i assegura que “no és fàcil, esnecessita estar compromès amb lacausa, ja que és molt més còmodellançar els residus en una bossa i quet’ho vinguin a recollir”, però “val la pe-na l’esforç si amb això ajudes a pre-servar el medi ambient i a més tensadob de qualitat”, afegeix.2

El nou compostatge rural: col·lectiu o individual

RICCARDO CABBIA

SANDRA FERRER