1.- RESIDUS

1. PRESENTACIÓ

Les principals tasques de l’Àrea de Residus del Departament de Mobilitat, Interior i Medi Ambient del Consell Insular d’Eivissa (CIE) han estat dur a terme les actuacions relatives a la gestió de residus urbans d’Eivissa i Formentera, amb caràcter de servei públic insular, recollides al Decret 46/2001, de 30 de març, d’aprovació definitiva del Pla director sectorial per a la gestió de residus urbans d’Eivissa i Formentera (PDSGRUEF).

2. ESTADÍSTIQUES DE RESIDUS DE L’ANY 2014

La gestió de residus del Consell Insular d’Eivissa comprèn dues grans àrees: d’una banda, els residus procedents de la recollida selectiva (paper-cartó, vidre, envasos lleugers i RAEE) i, de l’altra, la resta dels residus sòlids urbans com són el residu en massa i altres fraccions complementàries (residus de jardineria i poda, residus voluminosos, etc.), que tenen com a destí final l’abocador de Ca na Putxa.

Atès que el CIE gestiona la Planta de Transferència de Formentera, algunes de les dades d’aquest apartat fan referència a l’àmbit de les Pitiüses.

2.1. Residus gestionats a l’Abocador de Ca na Putxa

Els residus que no són objecte d’una recollida selectiva específica, es duen a l’abocador de Ca na Putxa, on són objecte d’un control (a l’entrada i al punt d’abocament) i d’un triatge (en el cas dels residus voluminosos). A continuació es detallen els residus entrats a l’abocador de Ca na Putxa en funció de la tipologia de residu entrat i l’origen:

- La quantitat de RM generada a l’illa d’Eivissa durant 2014 ha augmentat (9,7 %) respecte a l’any 2013.

- La resta de residus assimilables a urbans (voluminosos, runes, jardineria i poda, sanitaris grup II i cadàvers d’animals) sumen 10.276 t, un 14 % més que l’any anterior.

Anàlisi per fraccions. Tal com es pot veure a la taula principal, s’ha eliminat la columna corresponent a les entrades de posidònia, ja que s’han deixat de dur aquests materials a l’abocador. La categoria corresponent a les 6 deixalleries que ja es troben en funcionament només comptabilitza els RAEE, ja que la resta de residus recollits en aquestes instal·lacions són recollits pels serveis municipals (i per tant, s’inclouen dins de cada ajuntament).

ALTRES(t)

VOLUMINOSOS RUNESJARDINERIA I

PODASANITARIS GRUP

IIANIMALS RM PAPER ENVASOS VIDRE RAEE

gener 27,46 0,00 310,75 0,00 0,00 1.478,52 129,40 35,00 101,56 15,77febrer 31,60 1,16 41,74 0,00 0,00 1.351,20 113,56 32,50 75,68 12,50març 43,34 0,00 72,56 0,00 0,08 1.579,20 140,42 38,92 84,70 17,72abril 45,10 0,00 26,86 0,00 0,00 1.806,14 173,00 41,00 88,40 9,66maig 39,98 0,00 19,26 0,00 0,03 2.157,47 210,95 43,16 171,96 14,28juny 33,00 2,12 17,16 0,00 0,04 2.439,36 216,40 49,04 246,60 13,67juliol 39,36 0,00 27,08 0,00 0,00 2.843,32 252,33 55,00 290,04 23,28agost 27,14 0,00 9,94 0,00 0,00 3.039,66 236,29 51,68 308,88 18,28setembre 32,12 0,00 13,48 0,00 0,00 2.590,48 236,52 52,12 265,74 12,90octubre 66,02 0,00 22,20 0,00 0,00 2.217,18 202,02 51,12 145,34 14,54novembre 63,70 0,00 33,50 0,00 0,00 1.655,94 152,15 39,14 64,16 14,62desembre 54,28 1,50 18,44 0,00 0,00 1.606,22 160,14 36,26 81,70 12,82EIVISSA 503,10 4,78 612,97 0,00 0,15 24.764,69 2.223,18 524,94 1.924,76 180,04INCREMENTS (%) 28,80% -93,67% 20,71% 0,00% 50,00% 4,21% 4,32% 4,00% 8,47% -26,53%gener 2,80 0,00 7,28 0,00 0,00 801,18 28,16 11,12 25,88 0,00febrer 1,78 0,00 3,02 0,00 0,00 763,96 27,38 12,24 21,42 0,00març 3,58 0,00 33,44 0,00 0,00 914,44 29,43 12,32 23,46 0,00abril 0,28 0,00 28,78 0,00 0,00 1.074,68 39,50 16,34 28,94 0,00maig 1,88 0,00 19,68 0,00 0,00 1.340,48 50,42 16,34 50,86 0,00juny 0,00 0,00 13,16 0,00 0,00 1.698,90 55,39 15,08 77,06 0,00juliol 1,80 0,00 0,00 0,00 0,00 1.978,44 64,12 21,26 124,72 0,00agost 0,00 0,00 5,70 0,00 0,00 2.105,26 60,46 19,08 131,70 0,00setembre 0,00 0,00 6,60 0,00 0,00 1.783,43 57,04 18,82 127,16 0,00octubre 4,76 0,00 26,30 0,00 0,00 1.294,60 43,78 15,86 38,22 0,00novembre 3,42 0,00 23,40 0,00 0,00 947,18 32,48 13,18 18,46 0,00desembre 12,54 0,00 25,06 0,00 0,00 879,24 28,20 13,31 26,40 0,00SANT ANTONI 32,84 0,00 192,42 0,00 0,00 15.581,79 516,36 184,95 694,28 0,00INCREMENTS (%) 16,79% -100,00% 372,78% 0,00% 0,00% 2,23% 3,78% 3,14% 18,24% 0,00%gener 44,54 0,00 2,68 0,00 0,00 1.114,13 105,44 56,22 74,52 1,98febrer 26,26 0,00 3,26 0,00 0,28 1.086,08 98,34 49,08 60,76 15,62març 37,24 14,66 51,28 0,00 0,00 1.365,47 123,04 63,18 70,50 10,36abril 44,00 0,00 92,60 0,00 0,04 1.619,15 156,99 68,72 90,12 11,78maig 45,30 1,68 8,00 0,00 0,00 2.073,77 194,02 70,40 144,08 10,18juny 40,28 0,00 0,18 0,00 0,00 2.365,98 201,54 83,84 186,44 14,36juliol 44,20 6,64 46,42 0,00 0,00 2.768,12 243,56 92,64 209,00 13,09agost 35,70 0,00 2,02 0,00 0,00 2.995,44 235,52 106,62 204,50 10,64setembre 38,66 16,87 66,74 0,00 0,00 2.492,64 214,52 99,54 203,64 11,08octubre 52,78 8,28 1,74 0,00 0,00 2.040,53 165,66 93,14 158,20 15,02novembre 43,90 0,00 0,42 0,00 0,00 1.346,91 121,96 66,28 71,90 11,72desembre 40,12 0,00 0,00 0,00 0,00 1.276,55 116,96 67,42 65,84 9,46

SANTA EULARIA 492,98 48,13 275,34 0,00 0,32 22.544,77 1.977,55 917,08 1.539,50 135,27

INCREMENTS (%) -13,74% 71,53% 272,13% 0,00% -5,88% 7,35% 9,51% 10,59% 4,04% 10,79%gener 9,22 2,56 7,38 0,00 0,82 1.004,40 38,60 23,98 33,64 5,62febrer 7,40 0,00 1,70 0,00 0,22 990,28 35,54 19,78 39,56 4,13març 7,02 0,00 16,64 0,00 0,18 1.229,80 45,16 28,54 40,42 4,60abril 12,50 0,00 15,78 0,00 0,00 1.616,20 69,98 40,66 63,00 10,19maig 10,20 0,00 9,88 0,00 0,00 2.190,10 119,76 56,41 112,98 5,96juny 3,02 0,00 9,90 0,00 0,00 2.729,50 153,14 59,40 208,66 3,96juliol 5,04 0,00 0,00 0,00 0,74 3.233,80 179,53 83,32 262,08 2,29agost 5,00 0,00 2,98 0,00 0,00 3.534,72 182,10 98,00 323,86 2,39setembre 3,92 0,00 1,76 0,00 0,06 2.810,04 143,85 83,34 248,32 3,16octubre 13,38 0,00 16,20 0,00 0,38 2.076,26 96,62 56,84 143,32 1,90novembre 3,02 0,00 5,86 0,00 0,12 1.221,92 42,08 25,78 30,46 2,64desembre 8,96 0,00 3,70 0,00 0,00 1.080,38 43,90 24,48 40,30 1,84SANT JOSEP 88,68 2,56 91,78 0,00 2,52 23.717,40 1.150,26 600,53 1.546,60 48,67INCREMENTS (%) -72,22% -96,79% 0,00% 0,00% 152,00% 3,87% 18,07% 16,44% 28,93% -32,16%gener 4,08 0,00 0,00 0,00 0,00 151,36 6,26 4,82 10,10 2,16febrer 4,02 0,00 0,00 0,00 0,00 148,64 6,84 4,44 5,94 1,42març 4,72 0,00 0,00 0,00 0,00 193,06 8,10 4,46 13,48 1,50abril 6,98 0,00 0,00 0,00 0,00 273,36 7,82 6,12 13,70 2,34maig 6,12 0,00 5,20 0,00 0,00 427,76 14,68 5,34 23,52 2,78juny 5,24 0,00 0,00 0,00 0,00 511,54 18,64 5,72 31,26 1,79juliol 4,34 0,00 0,00 0,00 0,00 608,96 23,50 7,94 30,66 4,63agost 3,70 0,00 0,00 0,00 0,00 663,42 26,56 6,64 45,44 1,89setembre 2,02 0,00 0,00 0,00 0,14 507,52 21,18 6,08 27,58 1,45octubre 4,92 0,00 0,00 0,00 0,00 372,84 12,78 6,26 23,34 3,16novembre 4,80 0,00 0,00 0,00 0,00 187,18 7,48 4,90 14,20 2,90desembre 5,04 0,00 0,00 0,00 0,00 176,60 8,16 5,78 9,68 2,74SANT JOAN 55,98 0,00 5,20 0,00 0,14 4.222,24 162,00 68,50 248,90 28,76INCREMENTS (%) 13,69% -100,00% #¡DIV/0! 0,00% 0,00% 1,10% 22,85% 16,30% 5,73% 2,82%gener 0,00 253,08 36,08 14,98 27,10 9,08febrer 1,36 259,82 29,08 7,26 28,42 18,66març 0,00 356,94 36,06 21,32 0,00 9,91abril 1,44 449,78 48,14 8,32 25,48 4,84maig 1,28 644,12 88,80 23,28 53,78 19,18juny 0,00 871,24 121,04 30,70 97,66 17,22juliol 0,00 1.067,64 131,60 45,94 91,00 22,96agost 0,00 1.172,96 129,58 39,86 151,18 14,12setembre 0,00 942,58 103,56 45,82 151,26 13,00octubre 0,00 609,76 52,70 38,04 95,64 10,12novembre 1,26 302,94 31,14 14,78 78,24 9,53desembre 0,00 285,12 38,56 15,66 23,52 18,86

FORMENTERA 5,34 7.215,98 846,34 305,96 823,28 167,48

gener 53,17febrer 50,70març 64,58abril 55,75maig 64,02juny 61,87juliol 63,74agost 69,05setembre 56,35octubre 65,96novembre 72,02desembre 19,09

DEIXALLERIES 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 696,31

gener 110,83 46,84 240,01 24,28 1,95 618,35 87,48 0,00 0,00 2,23febrer 72,65 85,51 298,38 23,30 0,66 794,18 48,34 0,00 0,00 3,28març 70,03 73,71 511,46 25,62 0,97 1.274,11 52,34 0,00 0,00 11,53abril 83,37 366,46 515,45 27,04 1,16 1.596,72 55,40 0,00 0,00 1,71maig 103,32 436,93 559,43 30,28 1,10 1.291,68 86,40 0,00 0,00 3,45juny 103,31 382,10 393,19 30,48 0,89 1.148,30 55,50 0,00 0,00 10,56juliol 86,79 63,71 415,28 32,14 3,88 1.020,69 48,77 0,00 0,00 8,12agost 62,44 32,50 211,90 28,74 1,66 695,21 50,59 0,00 0,00 11,58setembre 111,30 30,60 329,96 30,08 1,70 634,45 43,40 0,00 0,00 4,48octubre 218,29 42,79 434,14 33,76 1,62 839,90 35,78 0,00 0,00 7,50novembre 184,66 42,26 330,25 24,54 2,14 711,49 31,94 0,00 0,00 5,64desembre 109,10 48,36 301,51 27,70 1,22 590,90 27,82 0,00 0,00 7,28PRODUCTORS SINGULARS 1.316,09 1.651,77 4.540,96 337,96 18,95 11.215,98 623,76 0,00 0,00 77,36

SORTIDES ABOCADOR

252,70 0,00

VOLUMINOSOS RUNESJARDINERIA I

PODASANITARIS GRUP

IIANIMALS RM PAPER ENVASOS VIDRE RAEE

DIPOSITAT ABOCADOR 2.236,97 1.707,24 5.718,67 337,96 27,42 109.262,85 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL GENERAT MUNICIPAL 1.173,58 55,47 1.177,71 0,00 8,47 98.046,87 6.875,69 2.601,96 6.777,32 1.256,53

TOTAL ILLA EIVISSA 2.489,67 1.707,24 5.718,67 337,96 22,08 102.046,87 6.653,10 2.296,00 5.954,04 1.166,41

Mateix període any anterior illa Eivissa 3.754,13 1.034,80 3.844,82 345,30 16,82 94.258,17 6.403,81 2.090,49 5.277,05 1.196,74

INCREMENTS respecte 2013 -33,68% 64,98% 48,74% -2,13% 31,27% 8,26% 3,89% 9,83% 12,83% -2,53%

TOTAL GENERAT PITIÜSES

2.489,67 1.707,24 5.718,67 337,96 27,42 109.262,85 7.499,44 2.601,96 6.777,32 1.333,89% sobre RD 86,62% 5,95% 2,06% 5,37% 0

ESTADÍSTIQUES RESIDUS SÒLIDS URBANS 2014

ENTRADES ABOCADOR (t) RECOLLIDA SELECTIVA (t)

Taula 1. Entrades de residus segons l’origen a l’Abo cador de Ca na Putxa

LLEGENDA

NOM DESCRIPCIÓ

RM Residus en massa

VOLUMINOSOS Residus de gran volum que inclouen mobles, matalassos, bicis, RAEE, fustes, ferralla, plàstics de dimensions considerables…

RUNES Residus inerts no separats d’altres restes com plàstics, ferralla, etc.

RAEE Residus d’aparells elèctrics i electrònics recuperats de la fracció de voluminosos o recollits de manera independent

% increment % que ha augmentat cada fracció de cada municipi (o dels productors singulars) respecte al mateix període de l’any anterior

INCREMENTS respecte 2013

% que ha augmentat cada fracció de l’any en curs respecte al mateix període de l’any anterior, a l’illa d’Eivissa

Mateix període any anterior illa Eivissa Quantitat recollida a l’illa d’Eivissa durant el mateix període de l’any anterior

% sobre RD Quantitats recollides respecte al total de residus domèstics Residus d omèstics Suma de residus en massa + Fraccions de recollida selectiva (paper,

envasos i vidre)

Evolució de les entrades totals. Després de dos anys que s’han mantengut constants les entrades a l’abocador, aquest any s’han assolit valors més alts que els de 2009, s’ha gestionat un total de 119.291 t que representen un 9 % més que l’any anterior (en 2013 varen entrar un total de 109.804,91 t). L’increment majoritari ha estat conseqüència d’un increment del RM principalment. Els residus voluminosos han disminuït considerablement, això podria explicar-se pel fet que actualment molts dels voluminosos ara van directament a les deixalleries.

2.2. Materials de recollida selectiva

Els materials de recollida selectiva ordinaris són aquells que es poden dipositar en els contenidors verd, blau i groc, que corresponen als envasos de vidre, paper-cartó i envasos lleugers, respectivament.

Respecte a la recollida selectiva durant l’any 2014, es detecta un augment de la quantitat total de residus recollits selectivament.

Taula 2. Llegenda de la taula 1

Figura 1. Evolució de les entrades anuals a l’Abocad or de Ca na Putxa

- Les quantitats totals de recollida selectiva a l’illa d’Eivissa han augmentat respecte a l’any passat un 8,2 %, totes les fraccions han incrementat la seua recollida en termes globals excepte la del paper-cartó, a causa únicament d’una davallada per part dels productors singulars (tots els municipis han incrementat la seua aportació).

- Els valors de residus domèstics acumulats el 2014 comparats amb els acumulats durant el 2013 també han augmentat, passant de 108.030 t a l’illa d’Eivissa l’any passat a 116.950 t durant el 2014, dels quals la taxa de reciclatge és del 12,7 %.

- L’increment en la quantitat de tones efectivament gestionades de manera selectiva reflecteix la millora de la gestió, més enllà del que aquest augment anual pugui representar en proporció per a cada municipi. Així, l’increment del 23 % de la recollida de paper-cartó a Sant Joan s’ha aconseguit amb un augment de 30 tones, mentre que l’augment del 4,3 % de Santa Eulària és conseqüència d’una recollida de 92 tones més.

- Un altre indicador bastant significatiu és el percentatge de residus recollits selectivament respecte al total de residus domèstics (és a dir, la suma de residu en massa i recollida selectiva). Dels residus que la gent separa a ca seua, aquest indicador ens dóna una idea de quina proporció se separa i quina se’n va al contenidor gris. A la darrera taula, estructurada en municipis, la primera columna mostra la proporció de recollida selectiva total, i les altres, les proporcions de cada fracció. Santa Eulària i Vila són els que més residus separen selectivament (un 16%), seguits de Sant Josep (un 12 %), Sant Joan (10 %) i Sant Antoni (8,2 %), que són els que menys.

● Paper-cartó: El paper-cartó que els serveis municipals recullen dels contenidors de color blau, dels sistemes porta a porta i dels grans productors, així com les aportacions directes de productors singulars, es duen a l’Estació de Transferència de Materials de Recollida Selectiva (en el cas de Formentera, a l’Estació de Transferència de Formentera). Aquest material se sotmet a un procés de premsat i el seu destí és la Planta de fabricació de paper i cartó del grup SAICA a Saragossa.

Durant l’any 2014 la recollida de paper-cartó ha tornat a augmentar, després de la davallada de l’any anterior. Les dades de recollida de paper-cartó durant l’any 2014 i l’evolució en els darrers anys es mostren a la taula i la figura següents:

Respecte de l’any 2013, tots els municipis de l’illa d’Eivissa han augmentat la recollida, no així els productors singulars. Aquesta evolució es pot veure a la següent gràfica:

Municipi 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 201 3 2014Eivissa 1.081 1.874 1.955 1.906 2.217 2.272 1.961 2.326 2.374 2.197 2.131 2.223Sant Antoni 63 123 218 239 370 455 479 516 512 470 498 516Santa Eulària 240 510 391 396 565 655 1.257 1.774 1.867 1.778 1.806 1.978Sant Josep 20 122 542 614 735 787 737 896 1.075 992 974 1.150Sant Joan 16 34 43 56 67 80 100 91 116 114 132 162Prod. singulars 443 880 846 1.059 876 819 906 828 663 1.134 863 624TOTAL 1.863 3.543 3.994 4.271 4.831 5.068 5.440 6.431 6.607 6.685 6.404 6.653

PAPER (Tones)

Taula 3. Recollida de paper-cartó segons origen

● Vidre: El vidre que els serveis municipals recullen dels contenidors de color verd així com les aportacions directes de productors singulars es duen a l’Estació de Transferència de Materials de Recollida Selectiva (en el cas de Formentera, a l’Estació de Transferència de Formentera). Aquest material es carrega en contenidors de gran capacitat i s’envia a la Planta de tractament i reutilització de vidre de l’empresa Ses Veles, a Palma.

Durant l’any 2014 la recollida de vidre ha experimentat un creixement respecte als anys anteriors, en el que és una tendència creixent. Les dades de recollida de vidre durant l’any 2014 i l’evolució els últims anys es mostren a la taula i figura següents:

El conjunt dels municipis de l’illa d’Eivissa ha incrementat en la recollida de vidre respecte de l’any 2013. Aquesta evolució es pot veure clarament a la següent gràfica:

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500T

ones

Any

Recollida Selectiva de Paper-Cartró - Municipis

Eivissa

Sant Antoni

Santa Eulària

Sant Josep

Sant Joan

Prod. singulars

Municipi 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 201 3 2014Eivissa 596 734 739 793 1.146 1.104 1.269 1.435 1.625 1.719 1.775 1.925Sant Antoni 203 228 231 257 356 395 435 536 537 538 587 694Santa Eulària 265 338 338 325 381 473 853 1.254 1.318 1.390 1.480 1.540Sant Josep 199 214 322 383 524 555 686 869 1.078 1.172 1.200 1.547Sant Joan 95 113 103 116 138 139 158 158 192 216 235 248Prod. singulars 0 0 0 0 0 70 10 11 11 11 1 0TOTAL 1.358 1.627 1.733 1.874 2.545 2.737 3.411 4.262 4.762 5.045 5.277 5.953

VIDRE (Tones)

Figura 2. Evolució de la recollida selectiva de pape r-cartó a l’illa d’Eivissa

Taula 4. Recollida de vidre segons l’origen

● Envasos lleugers: Els envasos lleugers que els serveis municipals recullen dels contenidors de color groc així com les aportacions directes de productors singulars es duen a l’Estació de Transferència de Materials de Recollida Selectiva (en el cas de Formentera, a l’Estació de Transferència de Formentera). Aquest material se sotmet a un procés de compactació i s’envia a la Planta de Selecció d’Envasos de l’empresa TIRME a l’illa de Mallorca.

Durant l’any 2014 la recollida d’envasos lleugers ha experimentat un creixement respecte als anys anteriors, en la que és una evolució creixent. Les dades de recollida d’envasos lleugers durant l’any 2014 i l’evolució els últims anys es mostren a la taula i la figura següents:

Tots els municipis de l’illa d’Eivissa han incrementat la recollida d’envasos lleugers respecte a l’any 2013. Aquesta evolució es pot veure clarament a la següent gràfica:

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

Ton

es

Any

Recollida Selectiva de Vidre - Municipis

Eivissa

Sant Antoni

Santa Eulària

Sant Josep

Sant Joan

Prod. singulars

Municipi 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 201 3 2014Eivissa 176 195 210 243 367 413 406 458 522 496 505 525Sant Antoni 19 41 58 72 115 123 140 151 155 165 179 185Santa Eulària 5 41 61 75 110 132 467 726 804 805 829 917Sant Josep 19 33 57 114 177 228 263 329 436 478 516 601Sant Joan 4 9 12 15 21 22 40 42 52 58 59 69P. singulars 0 0 0 0 0 12 11 48 33 66 3 0TOTAL 223 320 398 518 790 930 1.327 1.753 2.002 2.068 2.090 2.296

ENVASOS (Tones)

Figura 3. Evolució de la recollida selectiva de vidr e a l’illa d’Eivissa

Taula 5. Recollida d’envasos lleugers segons l’orig en

2.3. Altres materials

A part dels materials de recollida selectiva ordinaris, hi ha altres residus urbans o assimilables a urbans que es generen de forma especial o que requereixen un tractament específic, com poden ser els residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), residus voluminosos, etc.

● Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE):

Encara està en vigor el Conveni signat el 2011 entre el Consell Insular d’Eivissa i ECOLEC per a la gestió dels RAEE, actualment s’està negociant el nou Conveni. Amb les deixalleries formant part de la xarxa de gestió d’aquests residus, una gran part dels que s’han generat s’han gestionat a través d’aquestes instal·lacions. Tant els serveis municipals com els ciutadans directament poden dur els RAEE a les deixalleries de manera que es facilita la recollida d’aquests residus.

Per tant les disminucions que s’observen a la taula següent en els municipis no signifiquen que s’hagin gestionat menys RAEE, sinó que bona part d’aquests residus que han recollit els serveis municipals els han dipositat directament a les deixalleries. Del total gestionat a les deixalleries (1.307 t) 393 tones provenen de les aportacions municipals i la resta de particulars, distribuïdors, etc.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000T

ones

Any

Recollida Selectiva d'Envasos Lleugers - Municipis

Eivissa

Sant Antoni

Santa Eulària

Sant Josep

Sant Joan

P. singulars

Municipi 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014Eivissa 201 599 458 467 471 430 245 180Sant Antoni 47 47 102 112 167 120 0 0Santa Eulària 36 92 186 203 305 286 122 135Sant Josep 0 10 112 165 234 192 72 49Sant Joan 0 2 15 19 37 40 28 29Deixalleries 0 0 0 0 0 80 635 696Prod. singulars 539 613 498 363 241 132 95 77TOTAL 823 1.363 1.371 1.329 1.456 1.280 1.197 1.166

RAEE (Tones)

Figura 4. Evolució de la recollida selectiva d’enva sos lleugers a l’illa d’Eivissa

Taula 6. Recollida de RAEE segons l’origen

L’esquema de gestió és el següent:

● Voluminosos: La gestió dels residus voluminosos es realitza a través de les deixalleries.

Pel que fa als residus voluminosos que arriben a l’un procés de triatge per separar materials RAEE i residus que requereixen una gestió especial (bateries, extintors, etc.). Durant l’any 2014 s’han gestionat 2.tones (10 %).

● Altres: A l’illa d’Eivissa es recullen altres residus de forma selectiva, com poden ser les piles usades i els olis de cuina usats, i amb l’entrada en funcionament de les deixalleries, els ciutadans poden anar a qualsevol de les sis deixalleries de l’illa d’Eivismòbils), ja que estan mancomunades, i desfertractament especial. Tota la informació dels residus adm

0

100

200

300

400

500

600

700

2007

Ton

es

Figura 5. Evolució de la r

Figura 6. Esquema de gestió

L’esquema de gestió és el següent:

La gestió dels residus voluminosos es realitza a través de les deixalleries.

Pel que fa als residus voluminosos que arriben a l’Abocador de Ca na Putxa, se sotmeten a un procés de triatge per separar materials valoritzables (metalls, fusta, vidre, etc.), petits RAEE i residus que requereixen una gestió especial (bateries, extintors, etc.). Durant l’any

.490 tones de residus voluminosos, dels quals s’han recuperat 2

A l’illa d’Eivissa es recullen altres residus de forma selectiva, com poden ser les piles usades i els olis de cuina usats, i amb l’entrada en funcionament de les deixalleries, els ciutadans poden anar a qualsevol de les sis deixalleries de l’illa d’Eivissa (o de les dues deixalleries mòbils), ja que estan mancomunades, i desfer-se de tots els residus que requereixen un tractament especial. Tota la informació dels residus admesos, horaris, ubicacions, etc.

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014Any

Recollida Selectiva de RAEE - Municipis

Figura 5. Evolució de la r ecollida selectiva de RAEE a l’illa d’Eivissa

Figura 6. Esquema de gestió dels RAEE a l’illa d’Eivissa

La gestió dels residus voluminosos es realitza a través de les deixalleries.

bocador de Ca na Putxa, se sotmeten a valoritzables (metalls, fusta, vidre, etc.), petits

RAEE i residus que requereixen una gestió especial (bateries, extintors, etc.). Durant l’any tones de residus voluminosos, dels quals s’han recuperat 253

A l’illa d’Eivissa es recullen altres residus de forma selectiva, com poden ser les piles usades i els olis de cuina usats, i amb l’entrada en funcionament de les deixalleries, els ciutadans

sa (o de les dues deixalleries se de tots els residus que requereixen un

esos, horaris, ubicacions, etc. es pot

Any

Eivissa

Sant Antoni

Santa Eulària

Sant Josep

Sant Joan

Prod. singulars

ecollida selectiva de RAEE a l’illa d’Eivissa

dels RAEE a l’illa d’Eivissa

trobar a www.deixallerieseivissa.es. Finalment, la gestió de residus perillosos es realitza a través de gestors autoritzats pel Govern de les Illes Balears. 2.4. Balanç de la generació de residus

Després de diverses variacions (i sobretot la darrera tendència de disminució associades a la crisi econòmica), tant els residus que arriben a l’abocador com els de recollida selectiva tornen a augmentar.

3. INSTAL·LACIONS DE TRACTAMENT DE RESIDUS 3.1. Abocador de Ca na Putxa

L’Abocador de Ca na Putxa és un servei públic amb titularitat del Consell Insular d’Eivissa que gestiona UTE GIREF mitjançant contracte de concessió de servei públic. L’abocador dóna servei als residus generats a l’illa d’Eivissa i a l’illa de Formentera.

Residus gestionats

El 2014 s’ha gestionat a l’Abocador de Ca na Putxa un total de 119.544 tones de residus, de les quals 7.221 t provenen de l’illa de Formentera (un 94 % s’ha generat a Eivissa i un 6 % a Formentera). De l’illa d’Eivissa han arribat 9.068 tones més que en 2013 i de Formentera, 374 tones més. El principal augment ha estat en el residu en massa, que ha pujat de 94.258 tones en 2013 a 102.047 tones. Les runes i la jardineria i poda també han augmentat significativament, un 65 i un 49 % respectivament.

Recuperacions a Ca na Putxa

Dels residus voluminosos que entren, se’n fa un tractament previ al seu abocament per tal de recuperar les fraccions recuperables. El 2014 s’han recuperat 253,46 t, que representen un 10 % del total gestionat a Ca na Putxa.

Caracteritzacions

Anualment a Ca na Putxa es fan 3 caracteritzacions de residus per tal de saber quin és el material que arriba del contenidor gris i després es fa una ponderació per tenir una idea aproximada del que es diposita de cada tipus en tot l’any. Com es pot observar a la taula següent, molts dels residus que es dipositen al contenidor gris tenen altres vies de gestió a la nostra illa però acaben dipositant-se a l’abocador ja que no han estat separats i correctament gestionats en origen.

SORTIDES ABOCADOR

252,70

VOLUMINOSOS RUNESJARDINERIA I

PODASANITARIS GRUP

IIANIMALS RM

DIPOSITAT ABOCADOR 2.236,97 1.707,24 5.718,67 337,96 27,42 109.262,85

TOTAL GENERAT MUNICIPAL 1.173,58 55,47 1.177,71 0,00 8,47 98.046,87

TOTAL ILLA EIVISSA 2.489,67 1.707,24 5.718,67 337,96 22,08 102.046,87

Mateix període any anterior illa Eivissa 3.754,13 1.034,80 3.844,82 345,30 16,82 94.258,17

INCREMENTS respecte 2013 -33,68% 64,98% 48,74% -2,13% 31,27% 8,26%

TOTAL GENERAT PITIÜSES

2.489,67 1.707,24 5.718,67 337,96 27,42 109.262,85% sobre RD 86,62%

Taula 7. Resum dels residus gestionats a l’abocador

Vida útil

L’Abocador de Ca na Putxa té una capacitat total de 2.339.215 m3. Fins a 2014 s’ha dipositat un total d’1.102.720,14 tones de residus que ocupen un volum total d’1.216.972 m3, per tant hem consumit un 52 % del total disponible.

El final de la vida útil de l’abocador es preveu cap a 2028, tot i que la realitat dependrà de la quantitat real de residus que finalment es generin a les illes, les característiques d’aquests residus, etc.

La duració de la vida útil de l’abocador també depèn en gran mesura del comportament de la població. Per exemple, si tota la fracció selectiva que acaba a l’abocador (envasos lleugers, paper/cartró i vidre) se separàs a les llars i es dipositàs selectivament als contenidors groc, blau i verd, s’evitaria l’entrada a l’abocador d’aproximadament un 40 % del total de residus que s’aboquen actualment. Aquesta disminució es traduiria no tan sols en l’augment de la vida útil de l’abocador, sinó també en un estalvi equivalent dels costos de gestió de residus als ajuntaments i per tant als ciutadans de l’illa.

Tot i que a les futures plantes es podrà recuperar aproximadament el 50 % dels residus entrats, el rebuig dels processos haurà d’anar igualment a l’abocador. És per aquest motiu que s’ha de conscienciar la població de l’important paper que juga en la gestió dels residus. La voluntat dels ciutadans de fer una separació de les fraccions valoritzables a ca seua és fonamental per assolir unes taxes de recuperació òptimes.

● Controls ambientals:

S’ha realitzat, com cada any, el Pla de vigilància ambiental, amb els controls ambientals definits a l’Autorització ambiental integrada atorgada en data 19 d’abril de 2005 per resolució de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears i publicada al BOIB núm.

Taula 8. Caracterització dels residus dipositats a l’abocador

65, de 04/06/2005, que aquest any s’ha renovat, mitjançant acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears publicat al BOIB núm. 132, de 24 de setembre de 2013, i inclouen:

- Adquisició de dades climatològiques - Control de lixiviats, aigües superficials, aigües subterrànies - Control de gasos: generació de biogàs, emissions a l’atmosfera, immersions - Control topogràfic: superfície afectada per residus, volum de residus dipositats,

volum de capes de terra de coberta intermèdies, càlcul de la capacitat romanent del dipòsit

- Control de contaminació acústica - Control de plagues i altres vectors

Per al control de la proliferació de gavines , s’ha continuat utilitzant com a mitjà dissuasiu la falconeria, ja que segueix donant bons resultats. L’equip el formen un falconer i cinc falcons: dos híbrides sagrats-pelegrí i tres sagrats que varen estar actuant a les instal·lacions un total de 1.962 hores en tot l’any.

D’altra banda i per tal d’evitar la proliferació de rates i ratolins, una empresa especialista en la matèria en realitza un control. Aquest any s’ha intensificat el control de la proliferació de moscards a la bassa de pluvials.

Per al control de cans, s’ha realitzat un tancat específic per a la cel·la en explotació per tal d’evitar l’accés dels cans que pugui haver-hi amollats per la zona. S’ha contractat una empresa especialitzada que ha establert un pla de control en tres fases: comunicació, captura i trasllat, i programa de vigilància.

S’ha continuat treballant per tal de minimitzar l’impacte generat per les males olors realitzant-hi diverses actuacions.

3.3. Planta de Triatge de Residus i de Tractament d e la Matèria Orgànica

Durant l’any 2014 s’han continuat realitzant els tràmits administratius per iniciar la seua construcció. Concretament en sessió plenària de 25 de juliol de 2014 el Ple del Consell d’Eivissa va aprovar inicialment la modificació del contracte de concessió necessària per garantir l’equilibri econòmic de la concessió amb els canvis operats al projecte de les plantes.

La Planta inclourà les següents instal·lacions: � Instal·lació de triatge de materials i separació de matèria orgànica � Instal·lació de tractament de residus voluminosos � Instal·lació de tractament de matèria orgànica

Figures 7 i 8. Dos dels exemplars utilitzats en el control de gavines

� Instal·lacions auxiliars de control ambiental (depuradora, biofiltre) � Oficines i Centre d’Interpretació Ambiental

3.4. Estació de Transferència de Materials de Recol lida Selectiva

A aquesta estació arriben tots els materials de recollida selectiva d’Eivissa (inclòs el paper-cartó de Formentera) i es realitza l’adequació i l’expedició cap a les plantes de reciclatge.

L’empresa adjudicatària és SAICA NATUR BALEARES S.L., la qual va resultar adjudicatària del contracte per al servei de gestió de la planta, firmat en agost de 2014. El cànon d’execució del contracte actual és de 466.000 euros per dos anys (233.000 euros cada any), per la qual cosa, a més de les millores que s’han introduït en el contracte (horaris, maquinària...), s’ha aconseguit que aquest contracte es realitzi amb un enorme benefici per al CIE.

Concretament, el 2014 s’ha gestionat un total de 16.063 t de residus provinents de recollida selectiva, que es divideixen en 7.609 t de paper-cartó, 6.954 t de vidre i 2.600 t d’envasos.

4. SENSIBILITZACIÓ I CAMPANYES

4.1. Educadors ambientals

L’any 2014 el Consell Insular d’Eivissa, en col·laboració amb ECOEMBES i ECOVIDRIO, continuà amb l’equip d’educadors ambientals que tenen com a objectiu principal informar i educar la ciutadania sobre la gestió correcta dels residus, els principis de reducció, reutilització i reciclatge i sobre la recollida selectiva de paper-cartó, vidre i envasos lleugers.

Els educadors ambientals han dut a terme les seues tasques a tots els municipis de l’illa d’Eivissa i han centrat les seues actuacions en:

� Porta per porta a domicilis. � Visites a comerços per assessorar sobre recollida selectiva, entrada en funcionament de

les deixalleries, informar dels serveis de recollida que ofereixen els ajuntaments i per oferir l’adhesió a la campanya “Aquí reciclam!”.

� Presència en jornades especials (Dia Mundial del Reciclatge, Dia del Medi Ambient, etc.).

� Visites guiades a l’Estació de Transferència, Deixalleries i Tallers del reciclatge.

Durant l’any 2014, els educadors han repartit, entre els ciutadans d’Eivissa, els següents materials:

� 1.084 imants dels residus � 317 guies per reciclar correctament � 25 fulls informatius Els envasos i el seu reciclatge � 193 fulls informatius El vidre pot tenir moltes vides, recicla’l � 62 fulls informatius Juga i aprèn amb el vidre � 917 fulls informatius El vidre no és brossa � 225 fulls informatius Deixalleries � 70 bosses Ecovidrio � 97 packs de bosses de recollida selectiva � 14 obridors d’Ecovidrio � 55 io-io d’Ecoembes � 45 bolígrafs d’Ecovidrio � 37 paquets de llapis de colors � 7 llanternes de dinamo d’Ecovidrio

Aquests materials també s’han repartit, juntament amb pòsters, a les escoles i als centres educatius.

4.2. Visites a l’Estació de Transferència

El CIE segueix oferint les visites a la Planta de Transferència per a tots aquells que hi estiguin interessats, ja sigui ciutadania en general o grups escolars o d’altres entitats.

Durant l’any 2014, 13 grups han visitat aquesta instal·lació guiats per personal del CIE. 4.3. Taller de reciclatge a centres educatius

Durant el curs escolar de 2014 s’ha oferit a tots els centres educatius el Taller del reciclatge; es tracta d’una activitat que un dels educadors ambientals realitza a l’aula del mateix centre explicant, amb un Powerpoint interactiu, la correcta separació de les diferents fraccions de recollida selectiva i altres residus habituals a l’àmbit domèstic, així com el seu destí final, conscienciant sobre la importància d’aquesta separació en origen. S’adapta segons l’edat dels alumnes, fent servir una bossa de fems amb diversos residus, i es mostra com disminueix el seu volum si tiram cada cosa on toca.

El 2014 s’han realitzat 10 tallers.

4.4. Visites a les deixalleries

Amb l’entrada en funcionament de les deixalleries de forma mancomunada, el Consell Insular ha oferit a tots els centres educatius una activitat educativa que consisteix a visitar les deixalleries. Aquesta oferta s’ha realitzat durant tot el curs escolar, i s’han realitzat 14 visites a diverses deixalleries. 4.5. Dia Mundial del Reciclatge

El 17 de maig es va celebrar a la plaça d’Antoni Albert i Nieto el Dia Mundial del Reciclatge. El Departament de Medi Ambient va organitzar una jornada el mateix dissabte. A la tarda es varen organitzar visites a l’Estació de Transferència des de Vara de Rey amb un microbús. Al matí es varen dur a terme les següents actuacions:

Presentació del distintiu “Aquí reciclam!” . Es tracta d’una campanya que té com a objectiu principal reconèixer i distingir aquells establiments comercials i turístics que realitzen una correcta gestió dels residus, contribuint d’aquesta manera a generar una consciència ambiental en la ciutadania. Es distingeixen els establiments que realitzen la correcta separació de les 3 fraccions de recollida selectiva mitjançant un adhesiu que es posa al vidre de la porta:

Els educadors del Consell Insular realitzen una revisió per comprovar que l’estan duent a terme correctament, i els establiments que hi volen participar firmen un document d’adhesió en el qual es comprometen a continuar amb la correcta separació i a permetre les posteriors revisions, adquirint el dret d’aparèixer a la nostra pàgina web com a establiment adherit. A la pàgina web hi ha un bàner anunciant aquesta campanya, que du directament a la llista d’establiments compromesos, i on es pot trobar tota la informació per a aquells que hi vulguin participar.

Concurs de disfresses elaborades amb materials reci clats . Es va dur a terme un concurs de disfresses amb 800 € com a premi (per repartir entre el 1r, el 2n i el 3r premi). Els participants havien de desfilar per l’escenari amb la seua disfressa i explicar com l’havien elaborat, i finalment es feren votacions en les quals participaven el públic i el jurat.

Presència de la deixalleria mòbil . Va estar present per donar a conèixer aquest servei.

Figura 9 . Distintiu “Aquí reciclam!”

Concert de músics per amenitzar . Varen participar-hi Ibiza Roots Festival, que vestien l’escenari amb materials reciclats, i Illinois Central amb en Pere Vergés, que fa servir instruments que ell mateix fabrica amb objectes reciclats.

Tallers als estands . - Activitats i jocs per a nens (de 10 a 14 h):

o Jocs tradicionals: xinga, memory, 3 en ratlla... amb materials reciclats i taller d’elaboració de traumatrops a càrrec dels educadors ambientals.

o Taller de reutilització de materials a càrrec de l’Ajuntament d’Eivissa. o Contacontes a càrrec d’Ibiza Roots Festival. o Taller de reciclatge amb residus habituals a les llars a càrrec de La Arquiteca.

- Tallers i estands informatius (de 10 a 14 h):

o Consell Insular d’Eivissa: els educadors ambientals del Consell Insular d’Eivissa, Ecoembes i Ecovidrio informaran sobre la correcta separació de residus, circuits, etc.

o Ajuntament d’Eivissa: informació sobre el reciclatge de residus i taller de manualitats amb materials reciclats.

o Ajuntament de Sant Antoni de Portmany: informació sobre el reciclatge de residus i neteja de platges.

o Càritas: taller de customització de roba. o La Arquiteca: taller de reciclatge amb residus habituals a les llars. o Ibiza Roots Festival: escenografia elaborada amb materials reutilitzats,

exposició del procés d’elaboració.

4.5. Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Del 22 al 30 de novembre se celebrarà arreu d’Europa la Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR) . És una iniciativa que promou la implantació d’accions de sensibilització per a la prevenció dels residus i la gestió sostenible dels recursos durant una setmana de l’any. El Consell Insular d’Eivissa és el coordinador d’aquest esdeveniment a l’illa d’Eivissa.

Les accions implementades durant l’EWWR es regeixen per les “3 R”: reduir els residus, reutilitzar els productes, reciclar el material. Les 3 R representen les opcions que haurien de tenir-se en compte en primer lloc a l’hora d’idear una estratègia de gestió de residus. La prioritat principal hauria de ser reduir els residus que es generen. Reduir significa utilitzar menys recursos, és a dir, la prevenció en origen. En segon lloc, la prioritat és reutilitzar els productes; aquesta acció inclou també la preparació per a la reutilització. En tercer lloc, i com a última opció en la gestió de residus de l’EWWR, trobam el reciclatge.

Els temes de les accions que es desenvoluparen són els següents:

1. Prevenció en origen 2. Reutilització i preparació per a la reutilització 3. Foment del reciclatge

En 2014 es va enregistrar un total de 19 accions. Les entitats, les empreses i els particulars que varen decidir participar d’aquesta iniciativa són: La Arquiteca, Fundació Deixalles, Assamblea Creu Roja d’Eivissa i Formentera, Càritas Diocesana d’Eivissa i Formentera, Herbusa i Ca na Negretra. A més, el Consell Insular d’Eivissa també va organitzar diverses accions per tal de promoure la participació a grans col·lectius com són els restaurants i les escoles.

Totes les activitats, amb detall dels horaris i ubicacions es podien trobar a la pàgina web del Consell i a la pàgina web ofieuropa www.ewwr.es. Les activitats s

Campanya “Aprofita’Mmm...!!!” (Consell d’Eivissa) . Dirigit als restaurants de l’illa l’objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari. Es vol promoure entre els clients l’hàbit d’endura casa aquells aliments no consumits i reduir així la quantitat d’aliments que acaben als fems innecessàriament. Atèsprincipal de la setmana era evitar el malbaratament alimentari, el Consell d’Eivissa empenta en aquest sentit mitjançant aquesta campanya, per la qual cosa ciutadans (no només duranendur-se el menjar no consumit al restaurant per tal de reduir la quantitat d’aliments que acaben als fems. Aquesta campanya es varestaurants: Restaurante Ca N’Alfredo, Can Bernat, S’Espartar, Es Rebost de S’Ametller, Es Caliu. Se’ls ha facilitat una caixa de

bosses de paper amb l’emblema de la campanya i recipients per posars’han fet uns cartells per publicitar la campanyEs varen repartir 250 bosses a cada restaurant.

Taller “Avui la deixalleria mòbil al meu centre” (C onsell Consell Insular d’Eivissa i la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars s’ha oferit als centres educatius de lPrevenció de Residus d’una manera especial, els alumnes han tuna deixalleria mòbil durant un matí al seu centre educatiu, l’alumnat ha pogut conèixer de primera mà com funciona una deixalleria mòbil, quins residus importància de gestionar els residus que prodparts: una primera visita d’un educador del Consell introducció a l’aula sobre la gestió dels residus a l’illa d’Eivissa i en la qual s’introdueix el

Figura 11

Totes les activitats, amb detall dels horaris i les en trobar a la pàgina web del

Consell i a la pàgina web oficial de la setmana a . Les activitats són les següents:

Campanya “Aprofita’Mmm...!!!” (Consell Insular Dirigit als restaurants de l’illa amb

l’objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari. Es vol promoure entre els clients l’hàbit d’endur-se’n a casa aquells aliments no consumits i reduir així la quantitat d’aliments que acaben als fems

Atès que aquest any el tema principal de la setmana era evitar el malbaratament

onsell d’Eivissa va voler donar una ta en aquest sentit mitjançant aquesta

campanya, per la qual cosa s’animava tots els ciutadans (no només durant aquesta setmana) a

se el menjar no consumit al restaurant per tal de reduir la quantitat d’aliments que acaben als fems.

va dur a terme en els següents Restaurante Ca N’Alfredo, Can Bernat,

S’Espartar, Es Rebost de Can Prats, Sa Nansa, S’Ametller, Es Caliu. Se’ls ha facilitat una caixa de

bosses de paper amb l’emblema de la campanya i recipients per posars’han fet uns cartells per publicitar la campanya i per informar-ne els clients dels restaurants.

250 bosses a cada restaurant.

Taller “Avui la deixalleria mòbil al meu centre” (C onsell Insular Consell Insular d’Eivissa i la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars s’ha oferit als centres educatius de l’illa l’oportunitat de celebrar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus d’una manera especial, els alumnes han tengutuna deixalleria mòbil durant un matí al seu centre educatiu, l’alumnat ha pogut conèixer de primera mà com funciona una deixalleria mòbil, quins residus s’hi poden dur i en definitiva la importància de gestionar els residus que produïm correctament. El taller ha consistit en dues parts: una primera visita d’un educador del Consell Insular d’Eivissa on es du a terme una introducció a l’aula sobre la gestió dels residus a l’illa d’Eivissa i en la qual s’introdueix el

Figura 10campanya “Aprofita’Mmm...!!!”

Figura 11 . Disseny de les bosses de la campanya “Aprofita’Mmm. ..!!!”

bosses de paper amb l’emblema de la campanya i recipients per posar-hi el menjar. També ls clients dels restaurants.

Insular d’Eivissa) . Des del Consell Insular d’Eivissa i la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars s’ha

illa l’oportunitat de celebrar la Setmana Europea de la ngut l’oportunitat de tenir

una deixalleria mòbil durant un matí al seu centre educatiu, l’alumnat ha pogut conèixer de poden dur i en definitiva la

uïm correctament. El taller ha consistit en dues d’Eivissa on es du a terme una

introducció a l’aula sobre la gestió dels residus a l’illa d’Eivissa i en la qual s’introdueix el

Figura 10 . Cartell informatiu campanya “Aprofita’Mmm...!!!”

Disseny de les bosses de la campanya “Aprofita’Mmm. ..!!!”

concepte de deixalleria. En aquest taller es convida els i les alumnes a portar, per al proper dia, alguns residus que tenguin per casa: mòbils antics, carregadors, estris vells o romputs, jugarois romputs... ja que podran visitar una deixalleria mòbil i dipositar-hi els seus residus. La segona part del taller seria la visita a la deixalleria mòbil que es desplaça a cada centre educatiu que ho sol·liciti. Cal recordar que existeixen sis deixalleries fixes repartides per l’illa i dues instal·lacions mòbils que donen servei a zones més aïllades, es poden consultar ubicacions i horaris a la pàgina web de la Xarxa de Deixalleries d’Eivissa: www.deixallerieseivissa.es.

Abans de cada taller se’ls dóna una exposició de cinc làmines perquè pengin al hall del centre amb informació sobre com produir menys residus, ordenats de la següent manera:

- Sensibilitzar sobre l’excés de residus, en el qual es parla del destí dels residus i del malbaratament de recursos que suposen aquestes enormes quantitats de residus.

- Produir millor, on s’explica que l’ecodisseny permet una reducció de costos de producció, tant ambientals com econòmics.

- Consumir millor, ja que la prevenció de residus comença en el moment de fer la compra.

- Allargar la vida dels productes, mitjançant una reparació o transformació.

- Llençar menys residus, per tal de ser un consumidor més sostenible.

Els centres que hi varen participar són els següents: CEIP Torres de Balàfia, CEIP Santa Agnès, IES Sa Colomina, CEIP Cervantes, CEIP Guillem de Montgrí, CEIP Sa Bodega, IES S’Algarb, CEIP Balansat, CEIP Sant Carles, CEIP Poeta Villangómez, CEIP Can Cantó, CEIP Labritja, CEIP Es Pratet, CEIP Cas Serres, CEIP L’Urgell, CEIP Vara de Rey, CEIP Sant Jordi, CC Consolació, CEIP Can Raspalls, IES Sa Serra, CEIP Sant Antoni, IES Isidor Macabich.

En total hi varen participar 3.000 alumnes de 22 escoles i instituts i es va recol·lectar un total de 600 kg de residus de les aportacions dels estudiants.

Durant el taller a l’aula es va repartir a cada alumne/a un fullet amb la informació de les deixalleries.

Per aquesta campanya es va contractar un servei d’educació ambiental i els serveis de la deixalleria mòbil, ja que els tallers s’havien dut a terme fora del servei normal.

Figura 12 . Taller previ al centre escolar

Figura 13 . Alumnes a la deixalleria mòbil

Va sortir un reportatge al telenotícies de la TEF:

http://teftv.com/2014/11/24/2411

Figura 15 . Cartell penjat a cada centre escolar

reportatge al telenotícies de la TEF:

http://teftv.com/2014/11/24/2411-tef-noticies-dilluns/ (del minut 10:35 al 12:40)

Figura 14 . Fulletó repartit a cada alumne

Cartell penjat a cada centre escolar Figura 16 . Notícia de l’activitat a la premsa

10:35 al 12:40)

Notícia de l’activitat a la premsa

Les escoles varen fer publicacions als blogs escolars: http://segonbalansat.blogspot.com.es/2014/11/deixalleries.html, http://gmambientalitzacio.blogspot.com.es/,

A la premsa escrita local:

http://www.conselldeivissa.es/portal/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&contenido=9755&tipo=8&nivel=1400&layout=p_20_contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=594&codMenuPN=527&codMenuSN=535

http://periodicodeibiza.es/pitiusas/local/2014/11/25/138742/diversion-reciclaje-sant-carles.html

Reutilizar mas, Tirar menos (Fundació Deixalles) . Durant l’EWWR es pesa cada producte venut o donat a les botigues o als centres, inclosos residus voluminosos, mobles, electrodomèstics, roba i articles més petits: com jugarois, objectes de basar, etc. El pes d’aquestos productes recuperats és comunicat diàriament tant als clients de les botigues participants com al públic general, amb l’objectiu de realitzar un seguiment de quantes tones de residus es desvien dels abocadors durant aquella setmana. També s’informa de les tones totals aconseguides entre tots els centres participants a Europa.

Contra el Cambio Climático... yo reutilizo ¿Y tú? ¡ Calcula cuantas emisiones puedes evitar! (Fundació Deixalles) . Calculadora en línia de CO2 EVITAT que permet als ciutadans comprovar les emissions de CO2 que puguin evitar amb la reutilització de diferents productes (roba, mobles, aparells elèctrics i electrònics, etc.), bé duent-los quan ja no els vulguin a alguna de les entitats socials de la xarxa perquè siguin reutilitzats, o bé adquirint-ne altres de nous a les botigues de segona mà. Recurs digital. Calculadora de CO2 evitat, s’accedeix a la calculadora a través del següent enllaç:

www.reutilizayevitaCO2.aeress.org

Jornada de tallers a la Plaça d’Antoni Albert i Nieto el dissabte 29 de novembre . Es varen dur a terme diversos tallers relacionats amb la temàtica de la setmana:

- Mercat d’intercanvi de jugarois i llibres (Creu Roja). Promoure l’intercanvi de jugarois, jocs i llibres usats amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància de l’intercanvi i el seu impacte de la cadena comprar-usar-tirar.

- Joc “A quin contenidor va això?” (Creu Roja). Aquesta acció pretén promoure la separació selectiva de residus i reciclatge de forma efectiva. Sensibilitzar la població general sobre la importància de la separació selectiva de residus i el reciclatge. Informar sobre les claus de la separació selectiva de residus i reciclatge a l’illa d’Eivissa.

- Taller “Una guardiola solidària pot donar flors” (C reu Roja). Reutilització de guardioles usades de la Creu Roja en testos per plantes, l’objectiu és conscienciar

Figura 17 . Cartell de la Jornada de tallers

sobre la necessitat d’allargar la vida dels objectes quotidians que tenim al voltant donant-los una segona vida.

- Taller de reciclatge (Herbusa). El “superheroi de la neteja” ha realitzat una funció per als més petits explicant la importància del reduir, reutilitzar i reciclar.

- Estand informatiu i jocs del reciclatge (educadors Consell d’Eivissa). Estand amb informació sobre gestió de residus en general i taula de jocs amb materials reciclats. Es varen repartir obsequis als participants (llapis de colors, rellotges, punts de llibre, io-ios... tot marxandatge d’Ecoembes i Ecovidrio).

- La Deixalleria mòbil a la plaça d’Albert i Nieto (M ancomunitat de serveis intermunicipals). Ha estat aparcada a la plaça, a disposició dels vesins de la zona i visitants, la deixalleria mòbil per tal que puguin dipositar residus.

- Taller de customització de roba (Fundació Deixalles ). A partir de materials (residus tèxtils) aportats per la Fundació Deixalles (procedents de la recollida selectiva de residu tèxtil realitzada mitjançant contenidors a la via pública per aquesta entitat), treballadors de la Fundació varen desenvolupar el taller mostrant les possibilitats de la reutilització del residu tèxtil i facilitant a les persones interessades informació i idees relacionades amb la reutilització i el reciclatge de residus tèxtils i els avantatges ambientals d’allargar el cicle de vida dels nostres residus en general i el tèxtil en particular.

- Taller d’idees per reutilitzar (educadors Consell I nsular d’Eivissa ). Es va fer un taller de creació d’imants per a la nevera amb xapes de begudes.

- Presentació activitats taller “A tot Drap!” (Càrita s). Es va muntar un estand per presentar els tallers de costura que realitza amb la roba recuperada mitjançant els contenidors de Càritas, així com la presentació dels resultats de la seua campanya “A tot Drap!”. Els visitants podien veure els resultats del tractament de tota la roba de segona mà que es recull a l’illa mitjançant els contenidors instal·lats als carrers. Es va sensibilitzar sobre la quantitat de roba que s’evita que acabi com a residu i a la qual se li dóna una segona vida.

Publicitat no, gràcies! (Consell Insular d’Eivissa) . El Consell Insular d’Eivissa ha repartit uns adhesius per tal d’evitar la publicitat no nominal que apareix a les bústies i que la majoria de vegades acaba sent llençada directament als fems, i es genera una quantitat important de residus innecessària.

Recollida de jugarois usats (Consell Insular d’Eivissa) . El Consell Insular d’Eivissa en col·laboració amb Càritas ha realitzat una recollida de jugarois usats amb l’objectiu de contribuir a la reducció de la generació de residus, tot promovent la reutilització i allargant així la vida útil dels materials. Es varen recollir 50 kg de jugarois.

Figura 18. Estands a la plaça

Figura 1 9. Adhesiu “Publicitat no, gràcies!”

Figura 20 . Jugarois recollits

Taller de compostatge domèstic per a públic en general (Consell Insular d’Eivissa) . El Consell Insular d’Eivissa ha organitzat dos tallers de compostatge domèstic gratuïts dirigit als ciutadans de l’illa d’Eivissa, per aprendre a fer compost domèstic. A més ha oferit a les persones interessades un compostador per facilitar aquesta tasca. El taller, impartit per un monitor d’Amics de la Terra, inclou una visita a domicili per fer un seguiment del procés. Calia inscripció prèvia. Al primer taller que va tenir lloc el dissabte dia 28 de novembre de 17 a 19

hores a les instal·lacions de Can Marines, hi varen assistir 27 persones de les quals 25 varen endur-se un compostador de 420 litres. Atès que al primer taller es va apuntar molta gent, es va decidir fer-ne un segon el dia 19 de desembre, en el qual varen participar 27 persones més, de les quals 24 varen endur-se un compostador.

Els teus residus et duen al cine! (Ca na Negreta) . Durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, per cada 5 residus admissibles que es dipositassin a la deixalleria mòbil es va obsequiar les persones usuàries amb una entrada per anar al cine! Es repartiren 125 entrades de les 200 que hi havia disponibles i es varen recollir uns 700 kg de residus.

4.6. Tallers de compostatge

Durant l’any 2014 el CIE va cedir quatre compostadors a quatre centres escolars que així ho varen sol·licitar, per dur a terme els tallers de “Recicla amb seny!”, que imparteix l’associació Amics de la Terra.

5. ALTRES

5.1. Centre de Documentació Ambiental d’Eivissa

Per tal de facilitar l’accés de la població a la informació en matèria de medi ambient, el Consell Insular d’Eivissa manté el Centre de Documentació Ambiental d’Eivissa (CDAE), el qual es troba ubicat a la tercera planta de l’edifici seu del Consell Insular (av. d’Espanya, 49, Eivissa).

El Centre de Documentació Ambiental d’Eivissa consta d’un fons de llibres i revistes, de CD i de cartells i pòsters. Els principals àmbits de classificació dels fons són els següents: Espais Naturals, Fauna i Flora, Ordenació del Territori, Residus Urbans, Reciclatge i Residus, Energies Renovables i Convencionals, Trànsit i Mitjans de Transport, Recursos Hídrics, Meteorologia, Qualitat Ambiental, Turisme. 5.2. Lliurament de contenidors de vidre als municip is

Durant 2014 el CIE va cedir 56 contenidors de vidre tipus VACRI, 10 contenidors de vidre tipus iglú i 225 cubells de rodes adaptables al sistema VACRI. 5.3. Revisió i actualització del PDSGRUEF

L’evolució del marc normatiu europeu i estatal en matèria de residus (Directiva 98/2008/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus i per la qual es deroguen determinades directives i la nova llei de residus, la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats) així com l’evolució de la situació de l’illa d’Eivissa, entre

Figura 21 . Taller de compostatge

altres, posen de manifest la necessitat de dur a terme una revisió d’aquesta planificació en matèria de gestió de residus urbans a l’illa d’Eivissa per tal d’adaptar-la a les noves normatives en matèria de residus així com a les necessitats de l’illa d’Eivissa. Per aquest motiu, aquest any, s’han iniciat els tràmits per a dur a terme la revisió i actualització del pla director sectorial de residus urbans de l’illa d’Eivissa que inclourà un programa de prevenció de residus així com la contractació d’una assistència tècnica especialitzada que s’encarregui de l’elaboració i redacció de la documentació necessària per a la tramitació del citat pla director.

5.4. Subvenció en matèria de prevenció i reciclatge de residus a entitats sense ànim de lucre

L’any 2014 es va crear una línia de subvencions per a actuacions dirigides a la prevenció i el reciclatge dels residus, dutes a terme per entitats sense ànim de lucre. La línia era de 50.000 euros, amb un límit màxim per entitat de 10.000 € i el 75 % del pressupost del projecte.

Es varen presentar 3 entitats amb els següents projectes i subvencionades amb les quantitats indicades:

- Fundació Deixalles : “Millores per a la gestió del residu tèxtil i la seua valorització”. Import atorgat: 9.466,67 € Import total del projecte: 14.644,54 €

- Càritas Diocesana d’Eivissa : “Campanya de conscienciació del reciclatge i reutilització de roba, sabates i altres tèxtils”. Import atorgat: 8.374,15 € Import total del projecte: 11.233,90 €

- Amics de la Terra : “La “R” que compta més” Import atorgat: 5.220,99 € Import total del projecte: 7.350,37 €

5.5. Subvenció a la Mancomunitat per la gestió de l a Xarxa de Deixalleries

Durant l’any 2014 es va tramitar i atorgar una subvenció directa a la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars en concepte de la gestió de la Xarxa de Deixalleries, per import de 25.000 €.

2.- MEDI AMBIENT

I. ÀREA DE BIODIVERSITAT

Control biològic de moscards :

Període del projecte :

Seguint amb la metodologia dels últims anys, el projecte s’inicia al començament de la primavera, per anticipar-se a les explosions demogràfiques de les poblacions de moscards i finalitza quan les temperatures ambientals disminueixen i minven la demografia de l’espècie a tractar. Inicialment el servei es va realitzar a partir del 3 de març fins al 30 de setembre.

De forma posterior i per unes condicions meteorològiques molt adverses, per elevada pluviositat i altes temperatures, es va haver d’ampliar el servei ateses les greus molèsties produïdes pel consegüent augment poblacional. Aquesta nova actuació es va executar entre el 20 d’octubre fins al 31 del mateix mes de l’any 2014.

Àmbit d’actuació:

Salines des Codolar i es Cavallet, sa Sal Rossa.

Ses Feixes: prat de Vila i pla de ses Monges

Depuradores de Santa Eulària, cala Llonga i bassa de sa Rota.

Metodologia:

El tractament serà de forma majoritària biològic, especialment pel que fa referència al Parc de ses Salines, ja que en funció de la normativa redactada al PRUG de l’Espai Protegit, únicament es poden aplicar productes fitosanitaris de tipus A.

Aquest tipus de metodologia de control se centra en l’actuació damunt de la població larvària per tal d’evitar que completi el seu desenvolupament a adult.

S’utilitzarà el tractament larvicida amb l’aplicació, a les aigües de proliferació de moscards, del bacteri Bacillus thuringensis. És un bacteri que solament és patògena sobre les larves de moscards hematòfags (xucladors de sang). Això vol dir que el tractament és molt selectiu ja que no afecta altres organismes.

El mecanisme concret és que el bacteri forma endòspores que són letals per a les larves dels moscards hematòfags en ser ingerides ja que produeixen el trencament de la paret intestinal.

També es realitza un control sobre adults solament en casos de grans explosions d’aquestos exemplars amb incidència directa en nuclis urbans, especialment als nuclis de ses Feixes i la rodalia de la Platja d’en Bossa, fora dels límits del Parc Natural de ses Salines.

En aquest cas si es realitza el tractament sobre adults s’utilitza mitjançant el cipermetrín a molt baixa concentració (0,033 %), aplicant-se per polvorització de forma molt local al lloc d’actuació.

S’instal·laren trampes de llum per fer la corba de vol de moscards a cada localització d’aplicació. Aquestes corbes de vol permeten diagnosticar quina és la situació de la població d’adults a la zona per tal d’avaluar en tot moment l’eficàcia del tractament així com preveure i avançar-se a possibles explosions demogràfiques puntuals.

A les zones d’aplicació del control biològic de moscards s’estableixen tant limitacions temporals com espacials. Això vol dir que en determinades zones no es pot realitzar el tractament en períodes determinats per tal d’evitar incidències negatives sobre altres

poblacions de fauna (per exemple en èpoques de cria a determinades zones humides com sectors de ses Feixes i dels estanys de ses Salines).

El pressupost total del projecte per a l’any 2014 v a ser de 71.751,03 euros.

El pressupost de l’ampliació del servei va ser de 8 .455,37 euros.

En aquesta campanya es va continuar augmentant l’esforç a implicar els vesins i els propietaris de les zones on es produeixen més molèsties per la presència de moscards, com són les zones del pla de Sant Jordi-ses Salines i la zona de ses Feixes-pla de Jesús.

En aquest sentit s’ha detectat que hi ha moltes zones d’accés privat i d’impossible accés on es presenten acumulacions d’aigua i es formen grans concentracions de cria o producció de larves de moscards. Davant d’aquests focus la metodologia de camp no pot incidir atès el caràcter privat de les instal·lacions. L’única forma d’actuar és amb l’anomenada lluita social, la qual es basa a inculcar la responsabilitat dels propietaris per tal d’evitar amb una sèrie de bones pràctiques aquestes zones de producció de larves de moscards.

Un exemple de mesures d’autoprotecció donades a conèixer són:

- Revisió de tos els llocs amb possibilitat d’acumulació d’aigua, com recipients, petits abeuradors, envasos, cavitats impermeabilitzats, etc., i procedir al seu buidat periòdicament.

- Comprovar que les tapes dels dipòsits d’aigua tanquin bé i es trobin en bon estat. - A fosses sèptiques, tancar hermèticament les arquetes i tapar amb tela mosquitera

els conductes de ventilació. - Instal·lar desguassos en zones d’inundació per evitar l’acumulació d’aigua. - Cobrir amb tela mosquitera les entrades dels pous i els seus sistemes de ventilació. - Desinfectar periòdicament les piscines fora d’ús. - Repoblar amb peixos els safarejos. - Evitar l’estancament en zones exteriors i en tot cas procedir al seu buidat. En cas de

que no es pogués, cobrir-los amb terra.

Projecte pilot de control de serps

Tot i que es tracta d’un projecte finançat per la Conselleria d’Agricultura, la direcció tècnica s’ha dut des del Departament de Medi Ambient.

Període del projecte:

Es va dividir en dues fases: des de la segona quinzena d’abril fins a la darrera setmana de juny (primavera – estiu, època de reproducció i màxima activitat) i de mitjan setembre a mitjan octubre (tardor, quan neixen les cries).

Àmbit d’actuació:

Les zones on es va treballar corresponen als voltants del nucli de Santa Eulària des Riu, Sant Llorenç de Balàfia, Sant Rafel de sa Creu i prop de Portinatx.

Metodologia:

En primer lloc, es varen fer reunions amb els serveis públics per coordinar la feina (avisos de la població, centralitzar les dades en un únic document, formació per manipular serps, etc.).

Pel que fa a la feina de control pròpiament dita, per una part, es varen construir i col·locar trampes de diversos tipus que es varen col·locar a les zones on més albiraments s’havien produït, d’acord amb els registres. Com que es tracta d’un projecte pilot, consistia a provar els diferents mètodes per veure quin funcionava millor. Número de trampes col·locades:

- Doble embut: 61

- Tauler xapa: 25

- Trampes tipus caixa: 7

D’una altra banda, la unitat de cerca canina va estar com a suport de l’equip de camp tant per a la cerca manual de serps com per donar resposta als avisos de la població.

També es varen elaborar i editar 2.000 tríptics informatius.

Resultats:

Els resultats es poden observar a la següent taula:

Avisos població

Captura manual +

Unitat Canina

Trampes Atropellament Altres Total

H. hippocrepis 55 22 9 20 2 106

R. scalaris 5 1 0 0 0 6

Sense identificar

3 0 0 0 0 3

Elaphe guttata 1 0 0 0 0 1

Total serps 64 23 9 20 2 118

Estudis d’impacte ambiental i control ambiental

Durant l’any 2014, el tècnic de Biodiversitat de la Secció de Medi Ambient va assistir als següents subcomitès de control ambiental:

- Subcomitè Tècnic d’Impacte Ambiental de la Comissió Balear de Medi Ambient (8 sessions).

- Subcomitè Tècnic de la Comissió de Xarxa Natura 2000 (6 sessions). - Consell Assessor de Fauna i Flora (2 sessions).

Pel que fa a l’elaboració d’informes tècnics de control ambiental, es varen emetre els següents:

- Informe ambiental del projecte ampliació d’instal·lacions esportives camp de futbol de Sant Rafel.

- Informe ambiental del projecte d’aparcament exterior privat parcel·la 41, polígon 21, can Torrent del municipi de Santa Eulària des Riu.

- Informe ambiental sobre “la modificación puntual de las normas subsidiarias de planeamiento para la adaptación del núcleo de Benirràs” del municipi de Sant Joan de Labritja.

- Informe ambiental del projecte de primera transformació i comercialització a la finca de Can Beya, del TM de Sant Antoni de Portmany, Eivissa.

- Informe ambiental en relació amb la memòria-resum del projecte de subestació Formentera a 132 kV i nou enllaç Eivissa-Formentera dels municipis de Santa Eulària des Riu, Eivissa i Formentera.

- Informe ambiental sobre la memòria-resum del projecte de línia subterrània i nou ct per electrificació de cinc parcel·les del municipi de Sant Joan de Labritja.

Taula 9 . Total captures serps

- Informe ambiental del Projecte de construcció d’una oficina d’informació i serveis as Culleram del municipi de Sant Joan de Labritja.

- Informe ambiental del projecte de condicionament del camí i les instal·lacions elèctriques illa Ferradura, port de Sant Miquel.

- Informe ambiental del projecte ampliació xarxa bt del cd Sant Vicente, Sant Joan.

- Informe sobre el Pla forestal de les illes Balears.

- Informe sobre el Projecte de reobertura d’explotació minera “S’Argentera”, núm. 934, del municipi de Santa Eulària des Riu (fase informe EIA).

- Informe de la Xarxa BT, MT i nou CT prefabricat a Sant Mateu d’Albarca, del municipi de Sant Antoni de Portmany” (consultes prèvies).

- Informe sobre el Projecte de valorització de productes inerts i regeneració de Can Vicent Pou, TM Sant Josep de sa Talaia (fase informe EIA).

- Informe sobre la Modificació puntual núm. 2 de les NS de planejament de Santa Eulària (subjecció a AAE).

- Informe sobre la Modificació puntual núm. 4 de les NS de planejament del municipi de Santa Eulària des Riu (subjecció a AAE).

- Estudio de impacto ambiental del proyecto básico modificado iii de la reforma de la dársena deportiva del club náutico de ibiza (fase informe EIA).

- Informe sobre la Modificació núm. 7 de les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu (subjecció a AAE).

- Informe sobre el Projecte d’actualització del Pla de restauració i explotació de recursos, Can Xumeu núm. 187 (consultes prèvies).

- Al·legacions sobre l’Avantprojecte de Llei agrària de les Illes Balears.

- Informe sobre el Proyecto de modificación de la línea subterránea de transporte de energía eléctrica a 132 kv, doble circuito “ibiza – torrente 1 y 2” (fase informe EIA).

- Autorització Ambiental Integrada de la CT Eivissa (Autorització Ambiental Integrada, modificació no substancial).

- Informe sobre el parc fotovoltaic Puig de n’Alis del municipi de Sant Josep de sa Talaia (consultes prèvies).

- Informe sobre la Modificació núm. 8 de les Normes subsidiàries de Santa Eulària des Riu (subjecció a AAE).

- Informe sobre el Parc fotovoltaic del municipi de Sant Joan de Labritja (consultes prèvies).

- Informe sobre la Modificació del pla director sectorial d’energia de les Illes Balears (consultes inicials i abast de l’Informe de sostenibilitat ambiental).

- Informe sobre l’Evaluación de Impacto Ambiental del Parque Solar Fotovoltáico Son Lleó (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) (consultes prèvies).

- Informe sobre l’Evaluación Ambiental Estratégica del Programa Operativo FEDER de Islas Baleares 2014-2020”. Observacions sobre l’Informe de sostenibilitat ambiental.

Prospeccions petrolieres

- Redacció de les al·legacions al projecte d’exploració petrolífera al golf de València.

- Redacció d’informe d’al·legacions a la fase prèvia del projecte d’adquisició sísmica al Mar Balear.

- Suport tècnic a reunions sobre la tramitació ambiental del Programa de “Investigación en el Golfo de Valencia” a la seu de la Comissió Europea a Bruselas, UNESCO a París i Ministeri de Medi Ambient a Madrid.

- Representant del Consell d’Eivissa a l’“Alianza Mar Blava”.

Espais protegits

Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera:

- Col·laboració en la gestió de l’espai protegit de competència de la DG de Biodiversitat del Govern Balear, com a representant del CIE en el Patronat del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera.

Espai protegit de les Reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent:

- Col·laboració en la gestió de l’espai protegit de competència de la DG de Biodiversitat del Govern Balear, com a representant del CIE en la junta rectora de l’espai Natural Protegit.

Ses Feixes:

- Coredacció de la memòria tècnica del Pla especial de ses Feixes: prat de ses Monges.

II. CARTOGRAFIA I INFORMACIÓ GEOGRÀFICA

II.1. Tasques generals

Seguint amb el procés de completar una infraestructura de dades corporativa, es varen dur a terme les següents tasques:

• Edició i depuració de les bases cartogràfiques: Moltes bases cartogràfiques presenten deficiències estructurals, incoherències en la informació temàtica i falta d’estandardització geomètrica i temàtica. Aquestes deficiències comprometen el seu ús i, fins i tot, en el cas més simple, la seua representació.

• Posada a disposició d’informació per a altres usuar is de la corporació: Les principals bases cartogràfiques generades s’han anat posant a disposició dels usuaris que les necessiten. A més, s’han creat fons cartogràfics preparats per a la creació de noves bases cartogràfiques i la seua sortida impresa.

II.2. Projectes al CIE

• Adquisició i actualització de dades: Les dades que serveixen de base per al PLATEREI i per l’enquesta d’infraestructures i equipaments locals, dels quals s’encarrega aquesta corporació, es van renovant per tal de tenir-les actualitzades, tasca que implica un complet procés d’adquisició de dades de natura molt diversa, que es van incorporant al repositori d’informació geogràfica del Consell. A més, ha calgut renovar la cartografia de què es disposava sobre vedats i reserves, per incorporar-hi els canvis soferts al llarg de la darrera campanya.

• Pla especial de conservació, protecció i recuperaci ó de ses Feixes del prat de ses Monges: Els diferents documents necessaris per a la tramitació del Pla especial s’han acompanyat de cartografia temàtica i topogràfica de l’espai. S’ha generat la cartografia de les fases d’Avanç i d’Aprovació inicial, a partir d’informació existent i treball de camp.

II.3. Suport a projectes externs

Actualment el Consell Insular disposa de grans col·leccions d’informació geogràfica, ja sigui pròpia o cedida per diferents organismes productors de cartografia. Aquest fet l’ha convertit en el principal subministrador d’aquestes dades a l’àmbit de l’illa d’Eivissa. A més, en molts de casos, la col·laboració amb els encarregats de l’elaboració de projectes externs ha anat més enllà de la transferència d’informació geogràfica o la realització de mapes i s’ha produït en forma de tasques analítiques, obtenció d’informació específica o, fins i tot, assessoria en el seu ús i en el dels programes que la gestionen.

En aquest apartat incloem:

• Subministrament d’informació al servei del 112: S’han transferit al SEIB dades de localització de serveis, carreteres, etc.

• Preparació de Bases cartogràfiques per a la nova contracta de residus de Sant Josep de sa Talaia.

II.4. Servei de transferència de dades, localitzaci ó i producció cartogràfica

La infraestructura del Departament és la base per a l’oferta de serveis d’informació geogràfica als departaments de la corporació. Encara que aquests són de naturalesa molt diversa, els podem classificar en tres tipologies:

• Transferència de dades: Altres serveis de la corporació treballen amb informació territorial i disposen de programari per visualitzar-la, sobretot sistemes de CAD. Molt sovent aquests serveis tenen necessitats en informació concreta que podem cobrir des del Departament. Els principals clients d’aquests serveis són el Departament de Territori i el Servei de Mobilitat.

• Producció cartogràfica: a banda de les demandes cobertes en l’apartat anterior, es disposa de la infraestructura i les bases cartogràfiques necessàries per produir sortides cartogràfiques de qualitat, i el sistema per produir sèries cartogràfiques que fraccionin, de manera sistemàtica, una porció de terreny extensa. S’han rebut demandes de molts serveis de la corporació, del mateix Departament i de la resta de departaments (Territori, Agricultura, etc.).

Entre els mapes i les sèries realitzats destacam:

• Cartografia per a les al·legacions pels projectes de prospeccions petrolieres a la Mediterrània

• Cartografia per a l’avaluació ambiental i la inspecció sobre el terreny dels espais sotmesos a tràmits d’autorització ambiental

• Sèrie cartogràfica per als operatius de lluita contra els incendis forestals • Cartografia per a l’edició de diferents materials de promoció turística • Mapes per als projectes de seguiment de plagues • Cartografia de camp per a la revisió d’usos del sòl • Edició de tríptics informatius sobre la xarxa de deixalleries de l’illa d’Eivissa

III. ENERGIES RENOVABLES

III.1. Activitat de les instal·lacions fotovoltaiqu es del CIE

Actualment el Consell Insular d’Eivissa disposa de quatre instal·lacions de producció d’energia elèctrica fotovoltaica connectades a la xarxa de subministrament elèctric, contribuint així a reduir la dependència dels combustibles fòssils i evitant l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Les instal·lacions són les següents:

- Edifici Polivalent de Cas Serres. Amb 3,06 kWp de potència.

- Escoleta de Cas Serres. Amb 3,06 kWp de potència.

- Escoleta de Santa Eulària. Amb 3,06 kWp de potència.

- Seu del Consell Insular d’Eivissa. Amb 8,4 kWp de potència.

Al llarg de l’any 2014 es va realitzar el seguiment i la facturació de tota la producció d’aquestes quatre instal·lacions i s’hi varen obtenir els següents resultats:

INSTAL·LACIÓ ENERGIA 2014

EDIFICI POLIVALENT DE CAS SERRES 2.998 kWh

ESCOLETA DE CAS SERRES 4.208 kWh

ESCOLETA DE SANTA EULÀRIA 3.407 kWh

SEU DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA 6.459 kWh

La producció conjunta de les instal·lacions, l’estalvi total de combustible fòssil (en el nostre cas fuel) i la disminució en emissions de CO2 es reflecteixen al gràfic següent:

Dades mensuals conjuntes 2014

0

500

1000

1500

2000

2500

gene

r

febr

erm

arç

abril

maig jun

yjul

iol

agos

t

sete

mbre

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e

Producció energia (kWh)

Combustible (kg fuel)

Estalvi emissions (kg CO2)

Figura 22. Producció elèctrica i combustible i emis sions estalviades

Taula 10. Energia generada per instal·lació

Tenint en compte totes aquestes dades, com a resum de l’activitat anual de les instal·lacions fotovoltaiques del CIE, es pot destacar que durant l’any 2014 es va produir un total de 17.072 kWh , xifra que suposa un estalvi en les emissions de 14,85 kg de CO 2 i una facturació de 7.934,80 €.

IV. ALTRES

Amb motiu de la celebració del Dia del Medi Ambient, es va organitzar la jornada informativa de portes obertes “Energia i canvi climàtic: situació actual i oportunitats”, amb la participació de reconeguts experts en aquesta temàtica. L’acte es va celebrar entre les 9 i les 15 h, a la Sala de Plens de la corporació amb el següent programa:

1. Presentació de la Jornada, a càrrec de l’Hble. Sr. Vicent Serra Ferrer, president.

2. El repte del segle XXI: la transició cap al 100 % renovable, a càrrec del Dr. Josep Puig i Boix.

3. Canvi climàtic: de les prediccions globals a les conseqüències locals, a càrrec del Dr. Josep Solé i Ollé, Institut de Ciències del Mar (CSIC).

4. Estratègia balear contra el canvi climàtic 2013- 2020 i Pla d’acció de mitigació contra el canvi climàtic a les Illes Balears 2013-2 020, a càrrec del Sr. Carlos Llop Sureda , tècnic de la DG d’Educació Ambiental i Canvi Climàtic, Govern de les Illes Balears.

5. Desenvolupament de les energies renovables a Eiv issa, a càrrec del Sr. Jaime Ochogavía Colom , director general d’Indústria i Energia, Govern de les Illes Balears.