Hugo Arrasco

Borja Aguilar

ESIDUS

Tipus de Residus

• Residus Municipals• Residus Industrials• Residus Comercials• Runes i altres residus de la construcció• Excedents de dejeccions ramaderes• Residus Sanitaris• Paper i cartró• Vidre• Envasos• Piles i altres acumuladors

Residus Municipals

• Es consideren Residus Municipals aquells que es produeixen en els domicilis particulars.

• Els residus municipals, per la seva importànciaestratègica i la seva presència en el conjunt de la societat, disposen d’un programa de gestió, d’unaplanificació d’infraestructures i d’un model de gestió específics. El model de gestió vigent i les bases de la planificació es fonamenten, entre d’altres, en els principis de proximitat, de suficiència i de responsabilitat del productor

Residus Industrials

• Diem que estem devant d’un residu industrial quan tenim materials sòlids, gasosos o líquidsresultants d’un procés de fabricació, de transformació o d’utilització.

Residus comercials.

• Els residus comercials representen més del 15% en pes del total de residus municipals, però en zones urbanes d'altadensitat comercial aquest valor pot incrementar-se fins al 30% o més. Donades les característiques i importància d'aquesttipus de residus, la legislació sectorial en defineix una gestiódiferenciada.

Runes i altres residus

• Considerem Residus d’aquest tipus aquells residus que es generen en una obra de construcció o demolició. Cal indicar que no s’inclouen en aquesta definició aquelles terresd’excavació que es destinen a la reutilització a la pròpia obra o en una altra obra autoritzada.

Excedents de dejeccions ramaderes.

• Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar o barreges de llitamb material residuals encara que s'hagintransformat. Normalment es distingeixendiferents tipus de dejeccions ramaderes (fems, purins, gallinassa) segons la procedència i el contingut de matèria seca.

Residus Sanitaris

• Es consideren residus sanitaris aquells residus generats en centres, serveis i establiments sanitaris (que poden ser de promoció de la salut, d’atenció sanitària i sociosanitària, d’investigació biomèdica i sanitària o de veterinària assistencial). Als efectes de la gestió, la normativa sobre residus sanitaris distingeix i regula les operacionsintracentre, que formen part de la gestió interna dels productorsd’aquests residus, i les operacions extracentre, que les porten a terme aquests productors amb el seguiment de l’Agència de Residusde Catalunya. Els residus sanitaris es classifiquen en quatre grups en funció de la seva perillositat biològica, fonamentalment. Cal destacar en aquest sentit els residus del grup III, que per les sevescaracterístiques requereixen un tractament específic previ a la sevagestió final.

Paper i Cartró

• El paper i cartró representa el 25% en pes dels residusmunicipals generats a Catalunya segons dades del PROGREMIC 2001-2006. El paper està fabricatprincipalment per cel·lulosa obtinguda d'espècies vegetalsi/o per paper usat. El cartró es fabrica a base de pasta de paper endurida que pot variar de composició en funció de la finalitat (capses, caixes per embalar o transportar...).

• La recollida selectiva del paper i cartró té com a objectiufinal possibilitar-ne el reciclatge i així estalviar energia i matèries primeres respecte si el paper s'hagués fet partintde pasta verge.

Vidre

• El vidre representa el 8% en pes dels residus municipalsgenerats a Catalunya segons dades del PROGREMIC 2001-2006 i es tracta d'un material fàcilmentrecuperable. El vidre es pot reutilitzar o bé reciclar conservant en gran mesura les seves qualitats inicials. Tanmateix cal diferenciar el vidre d'envàs del vidre plaper al seu correcte reciclatge.

El tipus de vidre utilitzat habitualment es fabrica barrejant sílice i potassa o sosa amb petites quantitatsd'òxids metàl·lics que hi aporten duresa i, opcionalment, color.

Envasos

• Es consideren envasos els articles dissenyats i destinatsa ser omplerts en el punt de venda i els articleseliminables venuts plens o dissenyats i destinats a l'omplenat en el punt de venda, a condició de que desenvolupin la funció d'envàs.

Els elements de l'envàs i els elements auxiliars integratsen ell es consideraran part de l'envàs al que van units; els elements auxiliars directament penjats del producteo lligats a ell i que desenvolupin la funció d'envàs es consideraran envasos, tret que formin part integrantdel producte i tots els seus elements estiguin destinatsa ser consumits conjuntament.

Piles i altres acumuladors

• L’any 2008 s’estableix un nou marc normatiu per al sector de piles i acumuladors, el Reial Decret106/2008, d'1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seusresidus, que aplica el principis de "qui contamina paga i responsabilitat ampliada del productor". Aquest Reial Decret estableix que els costos de les operacions de recollida selectiva, transport, classificació, emmagatzematge temporal, tractament i reciclatge dels residus de piles i acumuladors han de ser sufragats pels productorsde piles i acumuladors.