LA COOPERACIÓ ACCD-ARC AMB BOLÍVIA

Estado Plurinacional de Bolivia

Elisenda Realp. erealp@gencat.catAgencia de Residus de Catalunya

2

1.098.580 Km2 d’Altiplà, Valls i Selva amazònica.9 Departaments.9 milions d’habitants, 60% indígena (36 grups).Procés de canvi

CONVENI ACCD-ACA-ARC-MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y AGUA BOLÍVIA• 2007 – 2015

OBJECTIUS DE PARTIDA

• Programa de cooperació Departamental• Cooperació Directa govern a govern. Institucions públiques• Enfortiment institucional /Polítiques públiques/ generació de capacitats/ projectes multiplicables

LINIES D’ACCIÓ

GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS: a) Enfortiment Operadors d’aigua (2007-2010)b) Gestió integral de la conca del Katari (2007-2015)

GESTIÓ DE RESIDUS (2007-2015):a) Enfortiment institucional/polítiques Públiquesb) Projectes municipalsc) Formació

PRESSUPOST EXECUTAT

RESIDUS (2007-2015): ARC-ACCD –545.000 euros Diputació BCN (Complementació)- 159.500 eurosAIGUA: ACCD-ACA (2007-2015) - 330.300 euros

ACTORS A CATALUNYA

1) CONVENI MINISTERI MEDI AMBIENT I AIGUA DE BOLÍVIA. (2007-2015)• Agència Catalana de l’Aigua. (fins 2010)• Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

(ACCD).• Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Els actors es distribueixen, segons les seves capacitats i necessitats, les aportacions al

programa, essent aquestes tant financeres, com d’assistència tècnica i de transferència de

coneixements.

A BOLÍVIA

• Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia(MMAyA).

• Universidad Pública- UMSA, carrera de IngenieríaQuímica.

• Mancomunidad de municipios del Valle Alto.• Municipio de El Alto.• Municipio de Tiquipaya.• Municipio de Vinto.• Municipio de Sucre.

MAJOR IMPACTE DE LES ACTUACIONS

2) COMPLEMENTACIÓ PROJECTES MUNICIPIS DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2013-2014)• Associació de Municipis Porta a Porta.• Diputació de Barcelona• Fundació ENT.• Mancomunitat La Plana.• TGA enginyeria.• Spora. S.L.• ARC

3) PROJECTES MUNICIPIS. FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ (2014-2015)• Ajuntament de Sant Cugat

3) UNIVERSITAT / ALTRES ACTORS (en curs)

1. Enfortiment Operadors Públics d’Aigua

2. Pla Director de la “Cuenca Katari “ ( Conca llactitcaca, 12 municipis)

• 3 àrees de treball:o Component Gestió de concao Component Hidrogeològico Component Hidrològic

• Estratègica per:o Integrada dins l’estratègia de recuperació del llac

Titicaca.o Abastament a La Paz i El Alto (2Milions de

persones)o Font d’aigua vinculada a glaciars (retrocés glaciars

/canvi climàtic )• Resultats més importants:

o Planificació des del coneixement tècnico Creació d’un equip de treballo Model metodològic replicableso Model de gestió de la conca participatiuo Estrategia integral de recuperació de la concao Coordinació amb línea gestió de residuso Apalancament de recursos d’altres finançadors

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS 2007 – 2015

ESTRATEGIA

PLATAFORMA INTERINSTITUCIONAL

Directorio de la Cuenca

MMAyA,GADLP, GAM'S

Consejo TécnicoInstituciones

públicas, ONG's, Fundaciones,

Coop. Internacional,

otros.

Unidad EjecutoraPlan Director Cuenca Katari

Foro Participativo

SocialOrganizaciones

Sociales

HA ESDEVINGUT PROJECTE ESTRATÈGIC A NIVELL PAÍS:ESTRATEGIA DE LA CONCA KATARI I LA RECUPERACIÓ DEL LLAC

TITICACA

D’AQUÍ

AQUÍ

RESIDU

RECURS

• Intercanvi Tècnic per Contribuir al Desenvolupament / Mobilitat de coneixements• Importància als processos / al Context • Estratègia a llarg plaç que generi impacte • Sostenibilitat a llarg plaç: Empoderament / participació • Generar sinèrgies• Acció Exterior. Relacions internacionals/ bilaterals amb països tercers. Obertura d’horitzons

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015

ESTRATEGIA

8

PERQUÈ COOPERACIÓ EN MATÈRIA DE GESTIÓ DE RESIDUS?

Una correcta gestió de residus permet

Treballar per l’assoliment de drets bàsics i altres temes prioritaris per al desenvolupament

• DRET AL MEDI AMBIENT SALUDABLE / DRET DE LA “MADRE TIERRA”: Prevenció de la contaminació del sòl, aigua, aire

• DRET A L’AIGUA• DRET A LA SALUT

•SOBIRANIA ALIMENTARIA• GESTIÓ DE RISC• CANVI CLIMÀTIC•INCLUSIÓ SOCIAL, TREBALL DIGNE,EMPRENEDORIA•EDUCACIÓ•GOVERNABILITAT•ECONOMÍA

La gestió de residus té components ambientals, econòmics i socials !!

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015

ESTRATEGIA

ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS REPLICABLES

FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ

NIV

ELL

NA

CIO

NA

L

NIV

ELL M

UN

ICIP

AL

Finançament / Asistència Tècnica / Infraestructures / Formació

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015

ESTRATEGIA

ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS REPLICABLES

FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ

NIV

ELL

NA

CIO

NA

L

NIV

ELL M

UN

ICIP

AL

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015

ENFORTIMENT INSTITUCIONAL I POLÍTIQUES PÚBLIQUES

NIV

EL N

ACIO

NAL

POLÍTIQUES PÚBLIQUES I ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

Creació Direcció Gesneral de Residus (2008)

Elaboració DiagnòsticoNacional i Departamentals

(2009-2010)

Elaboració Programa Plurinacional de residus

2011-2015

Elaboració Guíes Técniques, cartilles i materiales educatius

(2011-2015)

Elaboració , socialització i aprovació de la Ley de

residuos sólidos (2011-2015)

Estudi infraestructuresEstudi Residus Industrials (

en curs 2015)

PROGRAMAS para INVERSIÓN EN RESIDUOS gestionados con financiadores

PROGRAMA DE GESTION INTEGRAL

DE RESIDUOS SÓLIDOS BO-L1074

PROGRAMA DE AGUA,

ALCANTARILLADO, DRENAJE Y

RESIUDOS SÓLIDOS

PROGRAMA DE DESARROLLO DEL

LAGO TITICACA

PROGRAMA DE CUENCA DEL

POOPÓfinanciado

PROGRAMA DE FORTALECIMIENTO

AL SECTOR DE RESIDUOS SÓLIDOS

PROGRAMA DE EDUCACIÓN

AMBIENTAL - DESCOM

Fruit de la Planificació s’han aconseguit sinèrgies per canalitzar fons per Programes d’inversió per implementar les polítiques en gestió de residus

ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS REPLICABLES

FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ

NIV

ELL

NA

CIO

NA

L

NIV

ELL M

UN

ICIP

AL

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015

FORMACIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ

LA FORMACIÓ i CAPACITACIÓ

TALLERS i DIFUSIÓ DIPLOMAT DE GESTIÓ DE RESIDUS (UMSA- ARC-

MINISTERIO MEDIO AMBIENTE

FORMACIÓ

ENFORTIMENT INSTITUCIONAL

GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS REPLICABLES

FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ

NIV

ELL

NA

CIO

NA

L

NIV

ELL M

UN

ICIP

AL

LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015

PROJECTES MUNICIPALS EN GESTIÓ DE RESIDUS PER A SER REPLICATS

NIV

EL M

UN

ICIP

ALPROJECTES REPLICABLES

RECOLLIDA SELECTIVA I COMPOSTATGE. MUNICIPI DE TIQUIPAYA

• Recol.lecció selectiva a 5 barris del municipi

• Campanya Comunicació / Participació

• Educació / contenidorsselectiva a escoles

• Espai educatiu

• Compostatge domiciliari i comunitari

• Compostatge plantes baixcost de ventilació forçada

• Equips: trituradora, mesa cribadora…

• Intercanvis i formació a Catalunya

DISENY DE LA PLANTA DE COMPOSTATGE

Procés construcció plataforma aireació forçada de la planta compostatge

Planta compostatge aireació forçada

Planta compostatge

NIV

EL M

UN

ICIP

AL

PROJECTES REPLICABLESRECOL.LECCIÓ SELECTIVA I COMPOSTATGE

MUNICIPI VINTO

• Recol.lecció selectiva a 3 barris del municipi

• Campanya de comunicació

• Educació / contenidorssel.lectiva en escoles

• Espai educatiu

• Plantes compostatge baixcost

• Compostatge domiciliari

• Equips : chata conformadora de piles, trommel, trituradora…

• Intercanvis d’autoritats a Catalunya

Component comunitari

NIV

EL M

UN

ICIP

AL

•Recol.lecció selectiva residus orgànics mercat

•Compostatge (mètodeaireació forçada)

•Equips ; cinta, homogenitzador, trómmel

•Lombricultura a gran escala

•Viver per reforestaciómàrges del riu degradats

•Educació ambiental / espaieducatiu

PROJECTES REPLICABLESRECOL.LECCIÓ SELECTIVA Y COMPOSTATGE

MUNICIPI DE EL ALTO

MUNICIPI DE El Alto. Exemple de Comunicació

26

Clausura de l’antic abocador de El Alto

Sistemas auxiliares

Captación y planta de lixiviados

Captación de biogás

Monitoreo de aguas subterráneas

Cobertura final

NIV

EL M

UN

ICIP

AL

Programa inclusió social i generació treball digne:

• Organització de 2 asociacions de 25 recol.lectores

• Recol.lecció porta a porta• Equips per centre d’acopi:

motocargo, balança, mesa separadora, enfardadora

• Campanya de comunicación /educació

PROJECTES REPLICABLESMILLORES ABOCADOR, COMPOSTATGE, INCLUSIÓ SOCIAL

MUNICIPI DE SUCRE

Millores a l’abocador:• Lixiviats• Biogàs• Estudis ambientals

Compostatge:• Recol.lecció mercats• Planta compostatge

d’aireaciò forçada

Formalització de recol.lectores

NIV

EL M

UN

ICIP

AL

PROJECTES REPLICABLESPROGRAMA GESTIÓ DE RESIDUS MANCOMUNAT

MANCOMUNIDAD DE MUNICIPIOS DEL VALLE ALTO DE COCHABAMBA

• Elaboració del Programa Mancomunat de GIRS

• Tallers de socialización i de capacitació en compostatge

• Curs a Catalunya

• Seminari internacional a Bolivia

• Elaboració material educatiu i comunicatiu

• Implementació de tres centres pilot de compostatge

• Assistència tècnica

• Bolívia compta amb polítiques públiques en gestió de residus, normativa i una institucionalitatconsolidada i capacitada per dur a terme aquestes les polítiques

• Bolívia compta amb polítiques públiques en gestió de residus apropiades al seu context i en línia ambles polítiques internacionals de l’economia circular (residu és recurs). Aquestes polítiques permetenun desenvolupament des d’una perspectiva de drets ambientals, socials i econòmics

• Bolívia compta amb programes de formació que garanteixen el recurs humà que ha d’implementar lespolítiques públiques al país.

• Bolívia compta amb projectes municipals modèlics i exitosos que ja comencen a ser replicats

• Al respecte dels projectes municipals implementats, cadascú aporta algun valor afegit. En global:implementen per primer cop a Bolívia la recollida selectiva i el compostatge de forma efectiva isostenible, integren aspectes d’inclusió social especialment a les dones i aspectes d’educació,impliquen a la comunitat i aconsegueixen tancar el cicle incorporant el compost a l’agriculturaorgànica.

• La cooperació catalana s’ha situat a Bolívia com una cooperació que treballa de forma horitzontal i nocondicionada

• Catalunya és referent a Bolívia en matèria de residus

• La cooperació catalana ha aconseguit generar sinèrgies (o estan en construcció) entorn a un sectorprioritari i on Catalunya té expertesa.

• Mitjançant l’acompanyament en la planificació s’ha posat la llavor per a que el sector disposi definançament per a la implementació per part del propi govern local i altres donants internacionals

RESULTATS

BONES PRÀCTIQUES / APRENENTATGES

• Aportació que inclou: Finançament, Assistència Tècnica, Infraestructures, Formació, presència a terreny• Estratègia a llarg termini• Cooperació bilateral estratègica per contribuir a polítiques públiques partint de l’expertesa de Catalunya• Cooperació tècnica de doble via. Intercanvi tècnic, mobilitat de coneixements. • Cooperació amb enfocament de drets• Cooperació horitzontal• Cooperació govern a govern. Incidència en l’actor titular d’obligacions, responsable de drets.• Cooperació a demanda dels socis locals• Sostenibilitat vinculada a l’apropiació de les contraparts locals• Apropiació al context• Amb recursos relativament limitats posa llavor i aconsegueix contribució d’altres donants• Projectes exemplificadors que aporten al desenvolupament en aspectes ambientals, econòmics i socials• Capacitat incidència en acció exterior

Dificultats: Debilitat institucional del país receptor, molta energia posada en la gestió / empènyer / estar present

ELEMENTS DE COMUNICACIÓ

• Llibret de bones pràctiques• Videos

o Compostaje en Bolivia. Tiquipaya y Vinto, dos experiencias de éxito.

• http://www.youtube.com/watch?v=2PUHs51NDs0

o La Cooperació Catalana a Bolívia (en curs)

33

GRÀCIES