EntrEvista a miquEl armEngol dE l’ong sathi sansar

Cooperacióhivern 2010/11 - núm. 9

setmana de la solidaritat ifira de cooperació i comerç just

Edi t o ria l

…2

Te negre de Ceylan de comerç just de SeTeM

amb la col·laboració de:

2 Editorial

3 Setmana de la Solidaritat

6 Entrevista Miquel Armengol

9 Notícies

10 Cultura

11 Agenda i cuines del món

BOSSa BandOlera reCIClada d’Intermón-Oxfam

Sumari

Cubelles Cooperació Revista de l’Ajuntament de CubellesEditaRegidoria de CooperacióEdifici Centre SocialCarrer Joan Roig i Piera, 3-5 08880 Cubelles

directoraLita Imaz lita@cubellescooperacio.comTel. 93 811 33 86redaccio@cubellescooperacio.com

Col·laboradorsEva Martín

fotografiesPortada Bet-Sabé Ribas per a Sathi-Sansar, Fotolia i Joaquim Costa.

disseny GràficVideoPressMedia.com

impressióGraficas Torresdipòsit legalB-21902-2008

Impresa en paper ecològic

a les vostres mans teniu

un nou número de la revista de Cooperació. En aquesta edició hem volgut centrar-nos en la Fira de Comerç Just i Solidaritat que es va celebrar

al nostre municipi el passat mes de desembre just abans de les dates nadalenques.

Posant-nos a valorar l’edició d’enguany crec que ha tornat ha ser tot un èxit, tant en el nombre de visitants com en nombre expositors. Estem satisfets d’haver treballat des de la regidoria per consolidar i aconseguir que aquest acte sigui un punt de referència a Catalunya anualment. La Fira de Solidaritat i Comerç Just de Cubelles ha esdevingut un aparador on totes les entitats i ONG tenen l’oportunitat de mostrar la seva feina i els seus projectes al ciutadans i ciutadanes.

Per acabar, m’agradaria aprofitar aquestes línies per mostrar el mes sincer agraïment en nom de la regidoria que represento, a totes aquelles persones i associacions que s’han involucrat any rere any per aconseguir fer gran aquest projecte que varem iniciar fa set anys. Sense la col•laboració dels uns amb els altres res d’això hagués estat possible. En definitiva hem fet un gran treball de cooperació tots plegats.

Gràcies a tots!

Xavier tosacanoRegidor de Cooperació

3 …

un any més, i amb aquest ja van set, es va celebrar la Fira del Comerç Just i la Solidaritat al nucli antic de Cubelles durant

tot el dissabte 18 de desembre. aquesta vegada vàrem gaudir d’un dia fresc però esplèndid, va lluir el sol i durant tot el matí l’afluència de visitants va ser constant. la llista d’activitats dirigi-des als nens va tenir un gran èxit, primer els més petits asseguts sobre unes catifes a peu de l’escenari van escoltar amb atenció els “Contes de la Moskitia” relatats per Sobeyda rodríguez mes-tra de primària de la Moskitia Hondurenya. després van gaudir de valent amb l’actuació del titellaire Maurici riobó de l’Ong de Cubelles Bakulunda i els seus increïbles personatges que els van traslladar per una estona a un món fantàstic i imaginari.

Seguidament van actuar els grups de dansa Paraguaia Mai-numby de l’Ong amics de la Institució Claretiana i danses de Bollywood del garraf Ànima Indira.

Vint-i-tres entitats i Ong van participar en aquesta edició, a més de diversos membres d’els novells de Cubelles que van recolzar a l’Ong amics de Kamba Beó neré, fent pastissos i venent-los durant tot el dia en l’estand d’aquesta Ong, també van realitzar diverses interpretacions de percussió enfront de l’estand i a la

Not í c i e s de Cu b e l l e s

durant la tercera Setmana de

la Solidaritat i la 7a. Fira de

Comerç Just i Solidaritat: les

conferències, el cinefòrum,

les exposicions, les activitats

a les escoles, les festes i les

revetlles solidàries conjuntament

amb la fira de Comerç Just han

estat espais de participació

solidaria i reflexió ciutadana

cubelles amb la setmana de la solidaritat i la fira de comerç just 2010

Not í c i e s de Cu b e l l e s

tarda van delectar a tots els assistents amb l’actuació de tot el seu grup. Cal destacar que “els novells de Cubelles” té la cooperació en el seu adn, i que en totes les seves samarretes apareix el rètol de la capçalera de la revista municipal Cubelles Cooperació, a més en la seva voluntat per ajudar als més desfavorits, han arribat a un acord per realitzar i recolzar diverses accions així com recaptar diners per l’Ong del garraf amics de Kamba Beó neré.

durant la Fira es va realitzar un sorteig i les entitats varen donar algun producte per incloure’l a “la panera de comerç just” i els ingressos es van repartir entre les Ong participants.

La Setmana de la SolidaritatVa començar el 13 de desembre amb l’exposició de foto-grafies, realitzades per Bet-Sabé ribas, “els Oblidats” de l’entitat Sathi-Sansar que va oferir una conferència sobre la situació que viuen els nens discapacitats a nepal i les activitats i iniciatives que desenvolupa aquesta associa-ció en llocs remots del nepal per preparar a les famílies i formar cuidadors, proporcionar transport i seguiment dels pacients, així com millorar la seva qualitat de vida i fins i tot rebre formació especial. Una conferència on el públic que va quedar impactat per la força desple-gada per aquest grup de voluntaris. Una altra exposició fotogràfica es va obrir el 14 de desembre va ser “gàmbia:

23 entitats Pafira de la

Els nens i nenes escolten amb atenció els “Contes de la moskitia” rela-tats per sobeyda rodríguez

l’ alcaldessa i el regidor de Cooperació interessant-se pel projectes de l’ong suport tíbet

la Fira va tenir una bona assistència de públic com es pot veure a aquesta fotografia feta des de l’estand d’amics de Kamba Beó neré

la visita de les autoritats a les ong va comença a l’estand que compartien la voluntària d’intermón-oxfan explicant les característiques dels productes

…4

5…

No t í c i e s de Cu b e l l e srticiPen a la solidaritat

the smiling coast” de l’Ong cubellenca Balukunda. Un altre activitat es van organitzar, i que acostuma a tenir força èxit, va ser la “revetlla Solidària” a l’espai de la gent gran del Centre Social. També es van projectar diversos documentals en el Cinema Mediterrani i per acabar es va organitzar una Festa Solidària en el bar musical aneM-HI. Tot el que es va recaptar en aquestes activitats s’ha lliurat a l’Ong Balukunda.

durant la Setmana es va recollir, amb força èxit, roba a l’espai Jove del Centre Social de Cubelles, per al projecte de Balukunda i amb la col·laboració de la regidoria de Serveis a les Persones es recolliren joguines per a la campanya de l’ajuntament “Una Joguina un Somriure”. Per acabar destacar els tallers que es realitzaren amb els alumnes de 2n d’eSO i que es van impartir als dos insti-tuts del municipi, un d’ells amb l’objectiu de conscienciar els joves sobre l’explotació infantil i adulta en els proces-sos de producció tèxtil i potenciar el consum responsable. I l’altre de transformació dels conflictes i capoeira, amb els alumnes de 3r d’eSO i que tenia per objectiu treballar valors que motivin la cooperació del grup i la resolució de conflictes a través de l’aprenentatge dels moviments i del ball de capoeira. a l’escola Cel i Mar els nens de P3 fins a sisè de primària van gaudir de l’exposició didàctica “aigua o escola?” que mostra la realitat de l’escassetat d’aigua a l’Àfrica sub-sahariana, amb jocs adaptats pels infants.

un cop més la “revetlla solidària” a l’Espai de la gent gran del Centre social va ser tot un èxit

a darrera hora de la tarda la batukada “Els novells de Cubelles” van revifar els ànims dels participants a la Fira amb una animada actuació

assistents al visionat del documental “indígenes: guardins de l’amazònia d’Equador” en el Cinema mediterrani

intermón-oxfam amb la Fundació visión & gestión, a la foto veiem la de comerç just.

Entr ev i s t a

els oblidats dels oblidats sathi sansar, trEBall humanitari amB Els més dEsFavorits

La missió de Sathi Sansar-Món Amic és el treball humanitari sostenible per atendre a la infància desfa-vorida de Nepal, pel que fa a les discapacitats i al risc d’exclusió social. Els seus objectius fonamentals són: la rehabilitació global, la formació especialitzada per a terapeutes i professors, la integració social i familiar, la sensibilització de la comunitat i la prevenció de la paràlisi cerebral a Nepal.

Enguany la Setmana de la Solidaritat va començar amb una exposició de l’Ong Sathi Sansar-Món amic a la Sala

d’exposicions del Centre Social. Miquel armengol, un dels fundadors de l’entitat, es va desplaçar a Cubelles per fer una conferència com a acte inaugural i vam aprofitar per parlar amb ell.

Per començar ens pots explicar de que va l’exposició?en primer lloc dir que no és una exposició fàcil. en el món de la cooperació internacional hi han diversos col·lectius i aquest és, possiblement, un del més desfavorits, per això l’exposició és diu “els oblidats”. Per nosaltres no té sentit treballar a nepal amb discapacitats si després no podem explicar quina és la situació d’aquests infants i del seu entorn.

exposicions com aquesta ens permeten mostrar gràficament el que fem i, en aquest cas, a més amb imatges molt maques.

Què fa Sathi Sansar?nosaltres fem cooperació internacional amb el fi de portar els mitjans a nepal pel tractament de la paràlisi cerebral, quan dic tractament vull dir manteniment o millora de la situació dels infants. Treballem en varies direccions sempre tenint com a eix les discapacitats, especialment la paràlisi cerebral.

Quina seria la vostre principal tasca?Per començar busquem els nens que, per creences religioses, estan molts estigmatitzats. els mateixos pares els amaguen, ja que no saben el que els hi està passant, creuen que és

Fotografia de l’Exposició realitzada per Bet-sabé ribas

…6

els oblidats dels oblidats un càstig diví. Hi ha pares que deixen a les mares perquè diuen que no són fills seus o veïns que maltracten als pares perquè diuen que han fet algu-na cosa i aquest és “el vostre càstig”. això comporta que els nens visquin completament aïllats de la societat. Com el que passava aquí no fa pas massa. Hi ha nens, com l’amrit; que podia passar tranquil·lament 15 hores al sol a la part del darrera de la casa, on ningú el veia, hi havia un petit hort i ell estava assegut amb els pantalons baixats a una cadira amb un forat. nens que han estat tan-cats literalment a una habitació durant anys. llavors t’assabentes que hi ha un nen aquí, un altre allà i conjuntament amb els mestres que hem anat formant al llarg d’aquests anys, i que són especialistes en tractament comunitari, van convencent poc a poc als pares que el nen té possibilitats, que pot anar endavant, que hi ha una espe-rança per ell o ella i que la discapacitat no és un càstig diví. la discapacitat pot tenir el seu origen a un part mal atès o una meningitis que provoca un dany cerebral irreversible, només el sentiment d’alleujament dels pares quan saben que no han fet res mal fet sinó que ha estat una manca de professionalitat o de mitjans ja val la pena.

I que feu quan trobeu els nens?els portem al centre o els mestres es desplacen a les muntan-yes. al centre tractem diàriament entre 40 i 50 nenes i una xifra similar a les muntanyes. els nens van el centre d’educació especial amb un autobús, que tenim des de fa un any pagat gràcies al govern de la generalitat i la Fundació Ordesa, els anem a buscar cada dia i els portem al centre. Per altre banda es treballa a casa amb els que degut a la seva mobilitat no poden arribar fins el centre i són els professors els que van a les seves cases.

També treballem amb els centres d’educació formal, molts d’aquest nens tenen una intel·ligència perfecta com la de qual-sevol de nosaltres el que passa és que per un dany cerebral alguns no poden moure un braç o no poden moure res des del coll en avall. Treballem amb els mestres i els nens de les escoles perquè els nens puguin anar també a les escoles un cop han adquirit un cert grau d’indepedència, paral·lelament parlem amb la comunitat perquè es faci l’acceptació de l’infant i treballem moltíssim amb els pares. Perquè els pares enten-guin que ells no en tenen la culpa. de fet un dels valors de mesura del projecte és la disminució de l’estrès dels pares, realment una mare que ha de passar de mastegar el menjar del seu fill o la seva filla, perquè allà no hi ha picadora, a que

que el nen o la nena pugui mastegar és una disminució de l’estrès molt gran, per això també treballem sobretot amb els pares i les mares.

Com vareu començar?Sati-Sanshar va néixer fa uns set/vuit anys amb voluntaris que ja fèiem cooperació i que procedíem de diferents professions lliberals, cadascú dintre del seu àmbit: biologia, medecina, enginyeria, .... vam observar que hi havia aquest problema amb els nens i les nenes discapacitades, que no hi havia res per tractar-los i era un col·lectiu molt vulnerable. Vam proposar a d’altres entitats aquest projecte, se’ns van tancar algunes portes i vam decidir portar-lo endavant nosaltres mateixos, ac-tualment hi ha un equip d’uns 20 a 25 professionals a nepal i un equip d’uns cinc professionals a temps complert aquí i 10 professionals que són voluntaris.

els començaments van ser molts difícils, perquè convèncer a les institucions i a una certa massa social que aquest projecte s’havia de portar a terme va ser molt dur, vam haver picar moltes portes, ja que per tenir cura d’un sol d’aquests nens es necessita molta gent: educadors especials, fisioterapeutes, logopedes, cuidadors. Un professor pot estar per tres o quatre nens depenent de la celeritat, no és com un projecte amb

de esquerra a dreta: Xavier toscano, regidor de Cooperació, m. lluïsa romero, alcaldessa, i miquel armengol ponent de sathi sansar durant la conferència que va tenir lloc a Cubelles

Entr ev i s t a

http://www.sathisansar.org/

7…

Entr ev i s t a

…8

nens que no estan discapacitats que un professor pot estar amb 40 nens. ens deien que un profe-ssor per dur a terme

el projecte eren molts diners, però per nosaltres la dignitat i el valor de la vida no es pot mesurar. Quan finances o portes a terme projectes amb nens no discapacitats penses que aquell nen o aquella nena farà gran el seu país i algun dia el treuran de la seva pròpia misèria, aquest infants no. el que sí crean a dia d’avui és un desenvolupament social, que és el pas previ al desenvolupament econòmic i cap aquí és on hem d’anar, hem de seguir treballant cap aquest desenvolupament social per ajudar-nos els uns als altres perquè això és el que ens defineix com a país i com a comunitat i aquí és on intentem incidir des de Sati Sanshar.

Com us financeu?Fins ara bàsicament te-níem finançament públic. l’agència Catalana de Cooperació al desenvolu-pament confia en nosaltres, de fet som de les poques entitats que treballen amb Àsia, el nostre treball al llarg dels anys ha tingut bons resultats i ens han anat donant subvencions ja que la base social és pobre.

Quina és l’esperança de vida d’aquests nens i que poden fer?l’esperança de vida és molt curta, tant per la pròpia discapacitat o malaltia, com per l’entorn. en realitat per tot plegat. al nostre país, fins no fa massa, l’esperança de vida també era bastant curta. afortunadament gràcies als tractament especialitzats i a les atencions que reben, que també són molt especialitzades, s’ha pogut allargar aquesta esperança de vida, a nepal desgra-ciadament no és així.

Pensa que aquesta discapacitat és la pitjor, causa rebuig i el seu tractament és el més difícil. encara, que per altre banda, ens ha permès aprendre sobre altres discapacitats i sobre les que són menys severes, i és amb aquests nens amb els que volem treballar per fer reinserció laboral cap els tallers, encara no ho hem portat a terme però està dins del nostre pla estratègic.

els tallers volem que siguin proveidors de comerç just. Fa poc Sathi Sansar ha creat la marca “Barcelona-Katmandú”, ja que

com tenim poca massa social, amb la consecuen manca de recursos econòmics, vam decidir intentar fer-nos autososte-nibles venen productes de comerç just. Per ara el productes són de tallers de comerç just al nepal i amb aquests diners podem finançar part del projecte i no dependre d’altres, no ens tornem dependents de les subvencions, perquè un dia ens les poden donar i al següent no. les subvencions ens han fet treballar molt dur en el plantejament dels projectes, portem unes auditories estrictes sobre cada punt d’avaluació i això ens ha permès avançar. encara que creiem que no podem depen-dre sempre de les subvencions. a més el projecte de comerç just és una manera de sensibilitzar, i esperem que si us fan un regal de “Barcelona-Katmandú” quan el rebeu tingueu curiosi-tat per la la marca, ja que aquesta aporta valors que van més enllà que el regal en si mateix, i aneu a la web, us interesseu pels nostres projectes i col·laboreu amb nosaltres.

Fotografia de l’Exposició “Els oblidats” realitzada per la fotògrrafa Bet-sabé ribas

AL NEPAL DE CADA CENT NENS, TRES SOFREIxEN uNA DISCAPACITAT PSíQuICA I/O FíSICA

LA MAJORIA DE LES DISCAPACITATS SóN DE PER VIDA I LES POSSIBILITATS D’INSERCIó LABORAL SóN QuASI INExISTENTS. L’ESTIGMATITzACIó SOCIAL, LA FALTA DE SERVEIS DE REhABILITACIó I LA RESIGNACIó DE LES FAMíLIES PROVOCA QuE AQuESTS NENS VISQuIN AïLLATS I MARGINATS, CONVERTINT-LOS EN uNA CàRREGA PELS SEuS FAMILIARS I PATINT DE PER VIDA EL REBuIG SOCIAL.

la globalització neoliberal provoca, alimenta i aprofita desigualtats econòmiques i socials accentuades per la crisi actual, amb mesu-res de retallada que retallen els nostres drets. aquestes desigual-tats tenen gènere. algunes dades parlen per si mateixes, com les relatives al que s’anomena “feminització de la pobresa”. en relació a la crisi, la menor despesa pública en la “cura” (menys recursos per a la llei de dependència i per a la salut, entre altres), reverteix en una major sobrecàrrega de treball per a les dones primordialment, que són a les que es fa les principals responsa-bles de prestar aquests serveis a la llar.

aquestes desigualtats de gènere estan presents a tots els països, societats i espais. el patriarcat com a sistema de relacions de po-der deixa a les dones de tot el planeta en un clar desavantatge. no té nacionalitat, ni color, ni classe.

les Ongd com SeTeM Catalunya, volem “canviar el món”, i disminuir aquestes desigualtats. Per fer això hem de posar-nos les “ulleres de gènere” perquè en tot el que fem no deixem de banda al 50% de la humanitat. Perquè la neutralitat no existeix en un món que no és neutral, no ens enganyem, i les accions que no tenen en compte el gènere, no tenen efectes neutres.

Per aconseguir-ho hem de començar per “casa”, perquè el que som es reflecteix en el que fem, i perquè les persones que for-mem part del que som tenim dret a viure i treballar en un espai

sense desigualtats. Però, què és el que passa a “casa”? entre altres coses, tan sols un 17% de les Ongd catalanes al 2005 tenia una política de gènere; la formació en gènere no es valora; tot i la feminització de les Ongd, els càrrecs de responsabilitat els ocupen majorment homes; la cultura organitzativa inclou i valora una pràctica de militància i voluntariat que té un impacte desigual entre sexes; i es donen relacions de poder que són principalment viscudes per dones joves de càrrecs tècnics de nivell mitjà.

les Ongd han de dur a terme processos de canvi organitza-cionals que promoguin la igualtat entre gèneres. això passa per revisar els nostres discursos, els nostres valors, les nostres estruc-tures, les nostres relacions professionals i personals, o la nostra pràctica diària. Perquè el gènere ho travessa tot. Cal una veritable voluntat política per avançar i que aquests canvis es donin, un compromís per part de tota l’organització a tots els seus nivells per reduir les desigualtats, i movent-nos poder fer d’aquest, un món en què la igualtat estigui més aprop de ser una realitat.

9……9…

No t í c i e s

Un any més Justícia i Pau va presentar el passat mes de gener l’informe “la veritat de la despesa militar española 2011. despesa i r+d militar en temps de crisi”, que analitza el pressupost de defensa del l’estat español per a l’any 2011, i en el qual es constata amb dades exhaustives que, malgrat la crisi econòmica, el govern espanyol opta per continuar privilegiant la despesa militar per sobre de les despeses socials, com ara la sanitat i l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostos en superior quantia que el militar.

el Centre delàs de Justicia i Pau cada any analitza la despesa militar de l’estat espanyol. la qual no solament inclou el pressupost del Ministeri de defensa, sinó també altres partides militars que es tro-

ben repartides per altres ministeris. el pressupost inicial del Ministeri de defensa per a l’any 2011 ascendeix a 8.560,09 milions d’euros i supo-sa, segons el govern, una disminu-ció del 7% respecte a l’any 2010. Però segons s’afirma a l’informe la despesa militar total és bastant més elevada, arriba a 17.244,75 milions d’euros amb una disminució de 944,44 milions d’euros, i representa un 5,19% respecte a l’any anterior. els autors afirmen que diverses partides estan infradotades i que en el transcurs de l’exercici 2011 seran complementades, com ha passat en anys anteriors. així, trobem que cada any la liquidació del pressupost augmenta, segons els anys, entre un 10% i un 15%.

en definitiva, malgrat la forta crisi econòmi-ca que colpeja l’estat espanyol, la despesa militar per a l’any 2011 continua sent per al govern una de les prioritats en despesa pública.

la dEspEsa i la r+d militar dE l’Estat Espanyol pEr a l’any 2011

no podEm Canviar El món sEnsE posar-nos lEs ullErEs dE gènErERosa Ortiz, SETEM Catalunya

pere ortega i Xavier Bohigas, tots dos autors de l’informe i membres del Centre d’Estudis per la pau Jm delàs

més informacióhttp://www.centredelas.org/

… 10

C u l t u ra

El secret del meu turbant explica la

història real de nàdia ghulam, una noia afganesa que amb no-més vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. en sortir de l’hospital dos anys després, el règim talibà s’havia instaurat a afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que

el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa. el llibre, escrit entre nadia ghulam i la periodis-ta agnès rotger, ha esta guardonat amb el 43è Premi Prudenci Bertrana.

la mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. llavors es posa a tremo-lar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “nàdia, nàdia, nàdia, nàdia”.

Serà l’última vegada que la mare em dirà nàdia a la nos-tra casa de Kabul. el proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família. aquesta és la història de la nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.

“El secret del meu turbant”nadia ghulam agnès rotger

Colecció: Clàssica de l’Editorial Columnanº páginas: 320

idioma: Castellà/catalàpvp: 20 euros

El secret del meu turbant

Susan George és una politòloga nord-americana que resideix fa dècades a França. Situada en la primera línia del debat internacional, ha coordi-nat la unió del conjunt dels moviments francesos contra el AMI (Acord multilateral en inversions) i l’OMC (Organització Mundial del Comerç). A més, és presidenta de l’Observatori de la mundialitza-ció i vicepresidenta de l’Associació ATTAC, George és una prestigiosa activista del moviment *alter-mundista. Autora de de diversos llibres, entre ells, Informe Lugano (2001) i un altre món és possible si... (2004), també editats per Intermón Oxfam.

sus Crisis, nuEstras soluCionEsde Susan Georgeeditat per Intermón Oxfam

les lúcides reflexions que aboca Susan george en aquest llibre contenen tota la ràbia de la raó desoïda.

Susan george ens presenta el món com un complex sistema carcerari on “nosaltres” vivim envoltats de murs, diferents nivells de murs, vigilats per uns carcellers im-placables, però poc imaginatius.

diu Susan george: “l’ensorrament de l’economia de casi-no i de les finances mundials, la po-bresa i la desigualtat creixent des de fa trenta anys, la lluita quotidiana de mi-lions de persones per accedir a l’aigua i a l’alimentació, l’escalfament del clima amb desas-troses conseqüèn-cies. Totes aquestes crisis procedeixen de les mateixes polítiques neoliberals establertes pels mateixos actors; a pesar de que s’agreugen mútuament, cap és una fatali-tat.Podríem gaudir d’un món net, verd, ric i just, on tots i totes poguéssim viure dignament. a la seva lògica, hem d’oposar la nostra. no és tan complicat si comencem per invertir els termes. Podem anomenar a aquesta crisi, crisi del sistema, de civilització, de globalització, de valors humans, o utilitzar algun altre terme universal, omniabarcador; la qüestió és que ens ha empresonat mental i físicament i que hem d’alliberar-nos. la classe dominant que dirigeix la presó en la qual estem encara vol ‘tot para ells i gens pels altres’, però des de l’època d’adam Smith ‘els altres’, mitjançant la seva pròpia lluita, han après a llegir, escriure i pensar de forma crítica. la fugida mateixa depèn de cadascun de nosaltres, i de tots en conjunt.

… 10

1 1…

Ag enda

Fin l’1 de maig de 2011

“DESAPARECIDOS”ExPOSICIó fOtOgRàfICA“Desaparecidos” és un projecte fotogràfic del fotoperiodista especialitzat en zones de conflicte Gervasio Sánchez, tracta el tema de la desaparició forçosa de personatges i s’ha que ha dut a terme en 11 països diferents.lloc : Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Montalegre 5, 08001 Barcelona - Tel. 93 306 41 00horari: de dimarts a diumenge de 11 a 20h. Dijous de 11 a 22 h. Tancat dilluns no festius

Cuscús amb pollastre, panses d’esmirna i cigrons

Per al cuscús- 500g de cuscús de gra mitjà- 1 pessic de brins de safrà- 1 cullerada de cafè de cúrcuma- 1 cullerada de cafè de sal- 3 cullarades soperes d’oli d’oliva- 100g de mantega frescaPer al brou- un pollastre de granja d’1,8 kg tallat a vuitens

- 1 ceba ben picada- 200g de cigrons en remull des de la nit anterior, escorreguts i pelats- 1 pessic de brins de safrà- 1 pebrot vermell fresc o sec- 50g de mantega clarificada- 500g de cebes tallades a quarts- 125g de panses d’Esmirna- sal i pebre recent mòlta

ingredients per a 4 personespreparació

Recepte extreta del llibre: “El libro del cuscús” de Sophie Brissaud de la col·lecció Cocinas Lejanas, d’Intermón-Oxfam Editorial.

1 Torra el safrà en una petita paella sense res de greix fins que començi a desprendre aroma. Esmicola’l en un petit bol i cobreix-lo amb 3 cu-llerades soperes d’aigua calenta. Deixa-ho reposar durant 5 min. Després agrega la cúrcuma, la sal i 20 cl d’aigua freda. Remena-ho bé.2 A l’olla de la cuscusera, posa el pollastre, la ceba picada, els cigrons, el safrà, el pebrot, la matega cla-rificada, sal i pebre. Cubreix-lo amb aigua abundant i porta’l a ebullició. Tapa’l i deixa’l bullir a foc lent.3 Durant la cocció del brou, posa el cuscús a una font gran, agrega-li l’oli i remena-ho bé. Afegeix-li aigua safranada, deixa-ho reposar 10 min. i des-près frega’l amb les mans.4 Afegeix a l’olla de la cuscusera les cebes tallades a quarts i les panses. Comença les 3 coccions al vapor del cuscús mentre s’acaba de coure el po-llastre (1 h. en total)5 Afegeix la mantega al cuscús i després disposa-ho a una font gran. Fes un forat al centre del mun i ompla’l amb el pollastre, la ceba, les panses i els cigrons. Ruixa-ho amb una mica de brou i serveix la resta a part.

9 d’abril de 2011 celebra amb setem els 20 anys de camps de solidaritat i l’edició 50 del postGrau L’acte presentarà un estudi sobre l’impacte dels Camps de Solidaritat durant aquests anys. L’estudi porta per títol: La taca d’oli. Impacte de 20 anys de Camps de Solidaritat (1991-2010), en la presentació es preveu que intervinguin, entre altres ponents, testimonis de persones que han participat en els Camps. Tot seguit la festa seguirà amb un piscolabis que ens permetrà retrobar, compartir i recordar experiències entre totes les persones que hem passat per SETEM, seguit d’espectacles diversos. Finalment, un concert del grup de versions Los Amantes de Amparo conclourà la celebració.organitza: SETEMlloc: Espai Jove La Fontana, Carrer Gran de Gràcia, 190-192, Barcelona - Metro: Línia 3: Fontana.horari: 18:30 hores

1 1…