110011 DDAAYYSSLLaa rreevviissttaa ssoomm ttoottss!!

En aquests dies primaverals, ens tornem a trobar amb la revista a les mans. El resultat d'aquest exemplar ens trasllada a finals de l'any 2010, quan ens vam acomiadar per celebrar el Nadal. Hem fet un recorregut des d'aquell dia fins a la diada de Sant Jordi.Els redactors de 101days s'agafen la seva feina molt seriosament i escriuen més articles dels que podem publicar.Tot i això, volen destacar que La revista som tots! ja que constantment us estan demanant la vostra col·laboració en

enquestes i entrevistes.Cal agrair a la Rosa del Fresno la seva col·laboració tant com a professora entrevistada com a ajudant de la correcció lingüística.Com a responsable de la publicació d'aquesta segona edició espero que la disfruteu tant com els alumnes que l'han feta possible.

Elena BalaguerProfessora de llengua catalana i literatura

SSuummaarrii11.. NNOOTTÍÍCCIIEESS DDEE LL''IINNSSTTII-- SSeettmmaannaa SSoolliiddààrriiaa-- EEnnttrreevviissttaa aa llaa RRoossaa ddeell FFrreessnnoo-- DD''oonn vvee eell ddiiaa ddee SSaanntt VVaalleennttíí??-- LLúúllttiimm ddiiaa aabbaannss ddee lleess vvaaccaanncceess ddeell NNaaddaall-- LL''eessqquuiiaaddaa-- SSoomm eessccoollaa vveerrddaa22.. CCAALLAAIIXX DDEESSAASSTTRREE-- EEnnttrreevviissttaa aa MMiigguueell:: ccrreeaaddoorr ddee llaa mmeellooddiiaa ""AA ttrreess mmeettrrooss ssoobbrree eell cciieelloo""-- EEttss uunn rroommàànnttiicc//aa??-- AAffiinniittaatt aammbb eellss ffaammoossooss33.. EELL RRAACCÓÓ LLIITTEERRAARRII-- EEssppeecciiaall SSaanntt JJoorrddii 2200111144..EELL CCÓÓMMIICC:: EEll ppeerrddeeddoorr55.. EELL RRAACCÓÓ DDEE LL''AAMMPPAA55.. PPAASSSSAATTEEMMPPSS66.. HHOORRÒÒSSCCOOPP

LLaa sseettmmaannaa ssoolliiddààrriiaa

EEnnttrreevviissttaa aa llaa RRoossaa ddeell FFrreessnnoo

La Rosa del Fresno és una professora de l'institut El Til·ler que imparteix classe de llengua castellana. L'equip de redacció de la revista 101days ha volgut dedicar-li un espai.

DD''oonn vvee eell ddiiaa ddee SSaanntt VVaalleennttíí??

LL''úúllttiimm ddiiaa aabbaannss ddee lleess vvaaccaanncceess ddeell NNaaddaall

,

nal

()

,

,

,

LL''eessqquuiiaaddaa

SSoomm eessccoollaa vveerrddaa

EEnnttrreevviissttaa aa MMiigguueell::CCrreeaaddoorr ddee llaa mmeellooddiiaa

""AA ttrreess mmeettrrooss ssoobbrree eell cciieelloo""

11.. QQuuiinnaa vvaa sseerr llaa pprriimmeerraa ccaannççóó qquuee vvaass ccoommppoossaarr??Quan tenia 13 anys amb el meu primer grup d'amics, el primer tema es deia Bay Crime.

22.. EEnn qquuiinn iiddiioommaa ccaanntteeuu lleess ccaannççoonnss??Depèn, l'idioma és com un instrument.

33.. OOnn vvaa sseerr eell pprriimmeerr ccoonncceerrtt qquuee vvaass ffeerr aammbb eell tteeuu ggrruupp??A la sala Sant Francesc de Granollers, dintre d'un cicle de concerts per recaptar calers per als nens sense recursos, jo tenia 14 anys.

44.. QQuuaannttss ccoommppoonneennttss hhii hhaa aall ggrruupp ii ccoomm uuss ddiiuueeuu??Som 3 nois, l'Òscar, el Pere i el Miguel (jo)

55.. AA ppaarrtt ddee llaa ccaannççóó ddee llaa ppeell··llííccuullaa ""AA ttrreess mmeettrrooss ssoobbrree eell cciieelloo"",, hheeuu ffeett aallgguunnaa ccaannççóó mmééss ppeerr aa aallgguunn aannuunnccii,, ppeell··llííccuullaa,, eettcc..??Sí, per l'anunci del cotxe mini i també tenim una cançó com a capçalera del programa Soul Tecno.

66.. QQuuiinnaa ééss ll''úúllttiimmaa ccaannççóó qquuee hheeuu ffeett??En anglès i la vam fer fa 4 dies, es diu Alone in Berlin.

77.. OOnn vvaa sseerr eell ccoonncceerrtt qquuee vvaass ffeerr ii qquuèè eett vvaa aaggrraaddaarr??Hi ha molts, a la sala de Razzmatazz o qualsevol festival d'Espanya.

88.. QQuuiinn iinnssttrruummeennttss uuttiilliittzzeeuu??Els típics instruments del Rock, com guitarres, bateries, etc. I ens agraden molt les joguines electròniques i agafant el Rock i l'electrònica fem el ritme del grup.

99.. HHaass ccoonneegguutt aallgguunn ffaammóóss//aa?? qquuiinn//aa??Sempre que vas de festival coneixes a gent famosa com Pig noise, Macaco, Alaska, etc.

1100.. CCoomm ttrreebbaalllleeuu ppeerr ffeerr ccaannççoonnss??Ho composo jo a casa amb un ordinador, cinc teclats i dues guitarres. Després ho portem al local i ho treballem amb tots.

EEttss uunn rroommàànnttiicc//aa??

AAffiinniittaatt aammbb eellss ffaammoossooss

,

CLARA GARRIGA 1rB

EEll rraaccóó lliitteerraarrii:: eessppeecciiaall SSaanntt JJoorrddii

PPrreemmiiss lliitteerraarriiss SSaanntt JJoorrddii 22001111PPrriimmeerr pprriimmeerr NNAARRRRAACCIIÓÓ 11rr EESSOO

Es invierno, la estación más fría... en la montaña... Estoy en la cima de la montaña; sólida y blanca, con varias

amigas mías.Yo es la primera vez que estoy con mis compañeros, hay otros

que ya han pasado por aquí y me cuentan anécdotas.¡Oh! Un ruido, que cruje y además es sonido fuerte, de voz aguda, se acerca y oigo que comenta;- No sufráis, soy el amigo oso.Se aleja.

Pasan los días y conozco varios amigos, pero hoy el sol es más caliente que otros días, noto que no estoy tan fuerte. De repente, empiezo a bajar de forma rápida y líquida hacia aaaaabajo... mis compañeros gritan... ya llega la primavera...

Una corriente nos mueve, estamos en un río; los peces nadan a nuestro alrededor com un agua fría y cristalina, pero llegamos al final y el agua queda quieta y es más caliente... Oigo en unas rocas unos saltos, un sonido que hace "croac" y me comentan, son ranas.

Paso por un tubo más estrecho y al final hay un saltito, y oigo un grupo de niños... De pronto, estoy en un recipiente aluminio... mis amigas comentan: "es una cantimplora, nos van a beber".

Oigo "Pedro, ¿me das agua?", "Sí"... Noto que entro en una zona caliente y oscura...EL CUERPO HUMANO...

MARTA JUÁREZ 1rA

GGOOTTIITTAA DDEE AAGGUUAA

SSeeggoonn pprreemmii ppooeessiiaa 11rr EESSOO

MMII AABBUUEELLAA

A mi abuela,la deseo, la quieroy con mucho amor,

yo la venero.

Cuando me ve,se pone contentaporque ella sabe,

que yo soy su nieta.

Siempre me dice que soy muy hermosa,

y yo le respondo:¡qué dices abuela!

Como la Conxitade Palautordera,

no hay mujer más bonitaen toda la esfera.

SARA TERRICABRAS 1r C

PPrriimmeerr pprreemmii ppooeessiiaa 11rr EESSOO

PPEERR QQUUÈÈ SSOOMM AAIIXXÍÍ??

Vull fer una poesiad'un tema delicatpotser m'arriscotot és començar.

Hi ha persones al mónamables de veritatperò també hi ha

de les que no ho són tant.

Persones cordials i atentesque mereixen el respecteperò també hi ha d'altres

que perden formes i maneres.

No ets més gran per enfrontar-te!!No ets més gran per odiar!!

No ets més gran per insultar!!No ets més gran per maltractar!!

Si ets gran per escoltarSi ets gran per comprendreSi ets gran per fer costat

i sobretot ets granper acceptar a la gent

amb les seves virtuts i defectes.

MANEL TRANCOSO 1r D

SSeeggoonn pprreemmii ppooeessiiaa 11rr EESSOO

EELL BBOOSSCC

El bosc és un terrenyple d'arbres i animalsés un lloc ple de malsi d'homes sense seny.

Quan hi vas ben preparatde res t'has de preocuparperò si hi vas per passejar

és millor no haver-hi entrat.

Tot és molt normalno hi ha res d'estrany

no veus el paranytot sembla molt real.

Però et canses d'esperari decideixes sortiri comences a patir

quan no et deixen marxar.

Resulta que de copels caçadors del boscquan s'està fent fosc

es converteixen en llops.

Tu crides desesperatper si algú et pot salvar

però ningú apareixtothom ha marxat.

Ja sense esperançacontemples com la vida

ja no avança.

GUILLEM GINESTET 1r A

PPrriimmeerr pprreemmii nnaarrrraacciióó 22nn EESSOOQQUUÉÉ SSUUEERRTTEE SSEERR TTOODDAAVVÍÍAA UUNN NNIIÑÑOO

Era jueves y, como de costumbre, estaba columpiándome en el parque, desde arriba del columpio lo podía ver todo. Podía ver a María, una agradable señora de unos 40 años de edad que, como de costumbre, salía al balcón para barrer su pequeña terraza, y desde su balcón, me saludaba con un gesto. Podía observar cómo los niños pequeños se deslizaban de lo alto del tobogán hasta que sus diminutos pies tocaban el suelo, luego se reían, se levantaban, y volvían a subir. Tambíen veía a sus madres, sentadas en el banco de siempre, hablando y riéndose todas juntas, y al otro lado estaban los padres, comentando las noticias del día, y probablemente, defendiendo su equipo de fútbol. Me gustaba estar en ese columpio, desde allí sentía que podía ver todo el mundo. Como si desde ese columpio viejo y oxidado, se pudiera controlar todo el parque.

Pero, lo que más me gustaba ver, era como mi abuelo sentado en un banco junto a mi hermano, le daba pan a las palomas. Yo los miraba, entonces, el abuelo, levantaba la vista del suelo, y me miraba con la sonrisa más bonita que nunca había visto. Yo le saludaba, y él me hacía un gesto con el dedo que significaba "te vas a caer". Yo me reía, y él también se reía hasta que mi hermano, preguntaba porqué nos reíamos y nos decía que parecíamos dos locos. Entonces cogía mi hermano del brazo, se acercaba a mí, y con una voz muy dulce, me decía que me bajara del columpio, que era hora de volver a casa.-¡Un minuto! ¡Solo un ratito más abuelo!- Está bien...- me contestaba mi abuelo.

Seguía columpiándome y observando todo lo de mi alrededor, cuando me di cuenta de que ese momento no duraría para toda la vida. Me di cuenta de que llegaría el momento en que María sería muy mayor, y no saldría al balcón para barrer su terraza, me di cuenta de que esos niños crecerían y olvidarían el viejo tobogán, de que las madres envejecerían sin poder luchar contra el paso del tiempo, y los padres se interesarían en actividades más tranquilas, pero sobretodo, me di cuenta de que llegaría un momento, en que mi abuelo ya no estaría.- Las cosas no duran para siempre - me dije a mí mismo.En ese momento, me caí del columpio.Qué suerte ser un niño.

ELISABETH POCURULL 2n B

PPrriimmeerr pprreemmii ppooeessiiaa 22nn EESSOO

La infància és un recorregutple d'amor i afecte,

però com molts havien temut,per alguns nens no és tan perfecte.

Com arriba a ser l'humàque quan vol reclamai altres nens del món,

s'estan morint de gana.

Criatures sense infànciatreballen per sobreviure

això no té tolerànciai encara així ells poden somriure.

Com exploten tants desitjos,d'aquests infants inexperts,

que no saben de la vida,només saben somiar desperts.

Ells sofreixen dia a diaells sofreixen, per a què?

tot aquest dolor no té sentit,en aquest món tot és malenconia.

Tants somriures trencats,tantes esperances malgastades,

tantes mirades amargants,tantes alegries rebutjades.

BELÉN BRICHS 2n A

SSOOMMRRIIUURREESS TTRREENNCCAATTSS

PPrriimmeerr pprreemmii ccaattaallàà 33rr EESSOO

Quan algun dia et sentis i necessitis una mà amiga, aquí estic, agafa la meva.

Quan una llàgrima rellisqui i no trobis un mocador per netejar-la, aquí estic, agafa el meu.

Quan et sentis en el no res, i no sàpigues com somriure, aquí estic, tens el meu somriure.

Quan la llunyania de tots et faci sentir buit, aquí estic, a prop teu.

Quan et trobis sense valor per enfrontar cada un dels teus dies, aquí estic, sóc valentia.

I quan no vulguis parlar perquè les paraules van fugir de tu mateixa, aquí estic, sóc silenci.

Quan només necessitis un braç a la teva esquena, aquí estic, sóc companyia...

Quan el fred t'envaeixi i necessitis un braç a la teva esquena, aquí estic, pren la meva abraçada.Quan vulguis plorar sense dir res perquè la pena

t'embarga, aquí estic, sóc el teu consol.Quan vulguis saltar d'alegria perquè ets feliç, aquí

estic, fes-me feliç.No miris la meva petitesa, no miris les meves tantes febleses, pren el que necessitis de mi.

Aquí estic, sóc el teu amic.

ORIOL COMAS 3r B

PPrriimmeerr pprreemmii ppooeessiiaa 33rr EESSOO¿¿QQUUÉÉ EESS UUNN PPOOEEMMAA??

¿Qué es un poema?Un sentimiento muy profundo,

una canción sin melodía,letras y rimas com rumbo,

el beso que todo el mundo querría.

Una pasión plasmadaun aroma indescriptible,

un color que nunca has visto,una emoción embotellada.

Una historia con ritmo,una estación del año,el lloro de un niño, creer ser amado.

Un sueño extraño,un ser querido,un libro leído,

frustación y engaño.

y si tuviera que hacer uno,y no supiera que decir,

no te quepa duda,que sobre ti iba a escribir.

SARA SOBREVALS 3r B

PPrriimmeerr pprreemmii aannggllèèss 22nn EESSOO

NICOLE CRUZ 2n A

PPrriimmeerr pprreemmii aannggllèèss 33rr EESSOO

1st April 2011

Dear music;

I can't live without you. You are one of most importants things in my life. I love you because I know you will never hunt me, you will always be there, next to me. The people think I'm crazy to be in love with you, but I feel you inside of me and I can't prevent it. I will never let you go, I need you by my side, don't know now I'll survive without you, because a day without you is like a year without rain. You will never can find someone who can love you as mush as I'm doing. I got wanna tell you that... I LOVE YOU.

Yours,

Anything

MARTINA ROLDAN 3r A

EEll rraaccóó ddee ll''AAMMPPAA

AMPAINSTITUT EL TIL·LER

VVIINNEE AA EESSTTUUDDIIAARR AA LLAA BBIIBBLLIIOOTTEECCAA!!

L'horari és: dilluns i dimecres 17'15 a 18'30A més, podràs rebre ajut per resoldre tots els dubtes que

tinguis sobre qualsevol assignatura.

Adreçat als alumnes socis de l'AMPA

LOOK AT THE COVER!!!

WHERE IS THE SCHOOL CARETAKER?