recull de premsamails.cetim.cat/200826_recull_cetim.pdfzfifexm`ilj ` cx [\i`mx [\ c\j e\^fz`xz`fej...

$: RECULL DE PREMSAmails.cetim.cat/200826_recull_CETIM.pdfZfifeXm`ilj ` cX [\i`mX [\ c\j e\^fZ`XZ`fej Zfd\iZ`Xcj \eki\$
RECULL DE PREMSA

26 d'agost del 2020

C/ Àngel Guimerà 49, 2n 1a08241 ManresaTel. 93 872 14 22

twitter.com/CatPress

facebook.com/CatPress

[email protected]

KHEVYW

La BorsaEl comentari

902 15 30 20 - www.r4.com

Pàgines elaborades per RENTA 4 BANCO, S.A., el 25-08-2020 a les 19:00h.

Continguts Renta 4

Tipus d’interès

Eur bor 1 a -0,377

PRINCIPALS ÍNDEXS

Preu Var.

Bovespa (Brasil) 101.981,300 -316,70

CAC 40 5.008,270 0,38

COLCAP (Co bia) 1.221,690 16,51

DAX 13.061,620 -4,92

Dow Jones 28.163,580 -144,88

Eurostoxx 50 3.329,710 -2,03

FTSE 100 6.037,010 -67,72

FTSE MIB 20.030,050 -83,31

Ibex 35 7.108,400 -0,70

Preu Var.

IGPA ( ile) 19.905,070 -164,37

Latibex 3.549,100 4,90

Merval (Argentina) 45.648,410 -1.088,33

Mexbol (M xico) 37.925,910 -103,72

Nasdaq 100 11.666,530 40,36

Nasdaq Comp. 11.413,730 34,01

Nikkei 225 23.296,770 311,26

S&P 500 3.432,930 1,65

Stoxx 50 2.996,510 -11,79

IBEX 35

Preu Mín. Màx. Var. Var.% Var.% Any

ACCIONA 101,300 100,60 103,60 -1,40 -1,36 8,00

ACERINOX 6,814 6,81 7,15 -0,14 -2,07 -32,17

ACS CONST. 21,460 21,46 22,33 -0,60 -2,72 -39,80

AENA 122,500 122,50 124,40 0,50 0,41 -28,15

ALMIRALL 9,460 9,40 9,65 -0,07 -0,79 -35,38

AMADEUS IT 47,540 45,63 47,98 2,29 5,06 -34,70

ARCEL.MITTAL 9,889 9,89 10,42 -0,16 -1,62 -36,69

B. SABADELL 0,330 0,33 0,34 0,00 0,27 -68,23

BANKIA 1,071 1,07 1,10 0,00 0,33 -43,71

BANKINTER 4,583 4,58 4,72 -0,01 -0,22 -29,84

BBVA 2,505 2,50 2,58 0,02 0,85 -49,73

CAIXABANK 1,905 1,90 1,98 -0,03 -1,47 -31,92

CELLNEX TELECOM 54,280 53,24 54,68 1,08 2,03 51,82

CIE AUTOMOT. 14,380 14,33 14,88 -0,23 -1,57 -31,78

ENAGAS 21,160 21,16 21,75 -0,50 -2,31 -6,95

ENCE 2,682 2,68 2,82 -0,09 -3,11 -26,92

ENDESA 23,620 23,51 23,86 -0,08 -0,34 -0,71

FERROVIAL 23,190 23,19 23,56 -0,06 -0,26 -14,02

GRIFOLS 23,170 23,17 23,88 -0,50 -2,11 -26,28

IBERDROLA 10,895 10,84 11,01 -0,02 -0,18 18,68

INDITEX 23,710 23,59 24,05 0,02 0,08 -24,61

INDRA A 6,290 6,26 6,43 -0,06 -0,87 -38,21

INM.COLONIAL 7,285 7,25 7,54 -0,20 -2,61 -35,51

INT.AIRL.GRP 2,239 2,22 2,32 0,05 2,42 -68,99

MAPFRE 1,591 1,58 1,63 0,03 1,66 -32,58

MASMOVIL 22,460 22,46 22,50 0,00 0,00 10,42

MELIA HOTELS 3,474 3,43 3,57 0,06 1,88 -55,80

MERLIN PROP. 7,570 7,56 7,74 -0,03 -0,33 -40,81

NATURGY 16,240 16,24 16,75 -0,34 -2,02 -27,50

RED ELE.CORP 16,390 16,34 16,60 -0,10 -0,64 -8,56

REPSOL 6,792 6,78 7,06 -0,14 -2,05 -51,24

SANTANDER 1,895 1,89 1,96 -0,00 -0,15 -49,19

SIEMENS GAMESA 22,910 22,75 23,09 0,11 0,48 46,53

TELEFONICA 3,515 3,52 3,66 -0,07 -1,95 -43,55

VISCOFAN 62,900 62,70 64,00 -0,55 -0,87 33,55

DivisesPreu Var.%

$ EU 1,181 0,20

en 125,730 -0,64

0,900 0,24

Franc Su 1,074 0,09

Corona Sueca 10,374 -0,09

$ Canad 1,559 -0,08

$ Austr lia 1,647 -0,07

Petroli

Brent 21 d s 45,92

Metalls

Or 1.915,9

L’Associació d’Empreses deGestió d’Esdeveniments i Casa-ments de Catalunya (AEGECat)exigeix al Govern de la Generalitatque diferenciï aquest sector de laresta del món de la restauració al’hora d’aplicar les noves restric-cions decretades per frenar la co-vid-19.La patronal assegura que limi-

tar les trobades de gent a un mà-xim de 10 persones ha disparat lescancel·lacions de celebracionsque s’havien anul·lat abans del’estiu i havien quedat reprogra-mades per a les properes setma-nes. L’AEGECat reclama a la Gene-

ralitat que aclareixi «l’exclusió ex-plícita» d’aquestes empreses deles noves restriccions «per tal detornar la confiança als clients» iadverteix que, si no, estudiarà durla causa als tribunals.Segons el parer de l’AEGECat,

les empreses d’aquest sector hau-rien de quedar al marge de les no-ves restriccions perquè «garantei-xen totes les mesures i protocolsvigents i n’apliquen d’extraordi-naris» per garantir la seguretat sa-nitària en el marc de les celebra-cions privades.«Com que es tracta d’una acti-

vitat econòmica regulada no so-lament es garanteixen totes lesmesures i protocols vigents sinóque se n’apliquin d’extraordinaris

per tal d’oferir al client les màxi-mes condicions sanitàries», expo-sa l’AEGECat.

Accions legalsEn un comunicat emès ahir, elsempresaris sostenen que «comque es tracta de celebracions pri-vades amb llistes tancades deconvidats, s’ofereixen més garan-ties per gestionar i aplicar els pro-tocols establerts».Alhora, els empresaris dema-

nen al Govern català que activiuna línia específica d’ajudes per aaquest sector «per no condemnaral tancament les empreses afecta-

des per la normativa vigent». A més, lamenten que, d’ençà de

la declaració de l’estat d’alarma,diverses firmes han vist descendirconsiderablement la seva factura-ció.L’AEGECat acaba el seu comu-

nicat advertint que es reserva eldret d’emprendre accions legalsoportunes «per defensar els inte-ressos del conjunt d’un sector queestà patint de manera extrema elsefectes de la crisi sanitària senseque l’administració pública hagimostrat, ara com ara, la voluntatde trobar solucions que en garan-teixin la seva supervivència».

ACN/EUROPA PRESS BARCELONA

Les empreses de casamentsdiuen prou a les restriccionsEstudien dur als tribunals les limitacions decretades per la Generalitat

ESPAI GASTRONOMIA

Un casament a les instal·lacions de la finca de Can Macià, a Òdena

Els preus industrials van pujarl’1,8% al juliol en relació amb elmes anterior i van moderar la sevacaiguda al 4,8% en taxa intera-nual, va informar ahir l’INE. Ambla retallada interanual de juliol,que és més d’un punt superior ala del juny, els preus industrialsencadenen 14 mesos consecutius

de taxes negatives. La moderacióen el descens interanual delspreus industrials del juliol s’ha de-gut principalment a l’augment enmés de tres punts de l’energia, finsal -13,7%, a causa de l’encarimentdel refinament de petroli i de laproducció, transport i distribuciód’energia elèctrica, així com alsbéns intermedis, la taxa dels quals

es va incrementar set dècimes,fins al -2,2%. Destaca en aquestaevolució dels béns intermedisl’augment dels preus de la pro-ducció de metalls preciosos i la fa-bricació de productes químics bà-sics, compostos nitrogenats, ferti-litzants, plàstics i cautxú sintèticen formes primàries, que van bai-xar al juliol del 2019.

EUROPA PRESS MADRID

Els preus industrials cauen el 4,8% aljuliol i encadenen 14 mesos de baixades

Els pisos amb piscina són el46,2% més cars de mitjana que elsque no en tenen, segons un estudidel portal immobiliari idealista.Per regions, Andalusia és la co-

munitat on la diferència entre elshabitatges que es venen amb pis-cina davant de les que no tenen unpreu més alt (un 84% superior).Darrere, hi ha Extremadura

(65,3% més cares), Aragó (61,2%),Balears (52,6%) i Comunitat Va-lenciana (46,5%). Per contra, aCantàbria la diferència entre elsuns i els altres és del 6,2%, seguidade Múrcia (11,5%) i de Madrid(13%).Segons Idealista, Andalusia

també és on més percentatged'habitatges al mercat tenen pis-cina (32,1% dels immobles) jun-

tament amb Balears (31,2%). Per sota del 30% del parc dispo-

nible hi ha Madrid (27%), Comu-nitat Valenciana (26,1%), Canà-ries (25,3%) i La Rioja (22,7%). Ala banda oposada, hi ha Navarra(1,9%), País Basc (2,7%), Astúries(3,6%) i Galícia (4,3%), que són lescomunitats en les quals els habi-tatges amb piscina són menys fre-qüents.

EUROPA PRESS MADRID

Els pisos amb piscina són un 46%més cars que els que no en tenen

ECONOMIA

Regió7 DIMECRES, 26 D’AGOST DEL 2020 23

DIMECRES, 26 AGOST 2020 LAVANGUARDIA 9

Sánchez trasllada a les autonomies laresponsabilitat sobre l’estat d’alarmaEl president proposarà als partits desterrar la pandèmia de la baralla política

Lesdadesnosónbones.Alcontrari.“Són preocupants”, segons PedroSánchez, però tampocno estemenla situació que va portar el Governespanyoladecretarl’estatd’alarmaal març. Tot i això, el president ésconscient que, en determinadescircumstàncies, els presidents au-tonòmics necessiten mecanismeslegals per adoptar mesures queafectindrets fonamentals.Sánchezdesterra estats d’alarma o confina-mentscomalmarç,peròjaquelasi-tuaciónoéshomogènia a tot el ter-ritori,calbuscarfórmulesperactu-arenaquells llocsoncalgui.Per tot això, Pedro Sánchez va

oferir ahir als presidents autonò-mics una fórmula, enquadrada enla cogovernança que ha defensatcom a mètode de treball durant lapandèmia. Si un president autonò-mic pretén adoptar mesures querequereixinladeclaraciód’unestatd’alarma, que la demani el mateix

president, per a tota la seva comu-nitat oper aunapart.Que ladema-ni,queladefensioqueensol·licitilapròrroga, que per endavant, “siguidelcolorquesigui”,tindràelsuportdels dos grups parlamentaris quesostenenelGoverndecoalició,quesumen 155 vots al Congrés: 120 delPSOEi35d’UnidesPodem.Iésqueigualcomlesautonomies

van demanar de tenir el comanda-ment únic de la desescalada, arahan d’assumir que són les respon-sables del que es faci, ja que lescompetències enSanitat són seves.ElGoverncentralhi seràperdonarsuport, col·laborar i acompanyarles comunitats autònomes,perònoportarà la veu cantant. La compe-tència és de les autonomies i Sán-chezels trasllada la responsabilitatd’afrontar lacrisi sanitària.I això que Sánchez considera

que hi ha mitjans legals suficients,ambelsactuals,perquèlescomuni-

tatscombatinelsrebrots.Peròsial-gun president creu que necessitarecórreral’estatd’alarma, ladispo-sició de l’Executiu hi és, els va ofe-rir el cap del Govern, que ja els ha-viarecordatenl’últimareuniódela

conferència de presidents que lamesura existeix. I així és, l’article 5de la llei dels Estats d’Alarma, Ex-cepció i Setge ho preveu. Quan esdoninsupòsitscomelsdecrisisani-tària o epidèmia, “que afectin ex-

clusivament tot o part de l’àmbitterritorial d’una comunitat autò-noma, el seupresidentpodrà sol·li-citar delGovern central la declara-ció d’estat d’alarma”. També pre-veuque l’autoritat competent sigui

el president autonòmic, per dele-gació, com va passar ja durant ladesescalada.Elquenopreveulalleiésqueelpresidentautonòmicsiguiqui es faci responsable davant elCongrés, perquè la llei estableixque “el Govern donarà compte alCongrés dels Diputats de la decla-ració de l’estat d’alarma i li submi-nistrarà la informació que li siguirequerida”, així com “dels decretsque dicti durant la vigència de l’es-tat d’alarma en relació ambaquest”.ÉselqueelGoverncentralofere-

ix,amésque2.000militarsexerce-ixin de rastrejadors a les comuni-tatsquenoentinguinprou,iquelescomunitats completin els proces-sostècnicsperquèfuncionialsseusterritoris l’appRadarCovid,comjafuncionaenset.

PolíticaLa crisi sanitària

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

DANI DUCH

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, davant els mitjans de comunicació després de la reunió del Consell deMinistres

ALARMA

El president ofereixsense condicionsels vots del PSOE i UPper a l’estat d’alarma

MITJANS DIGITALS

El cap de l’Executiuvol que les autonomiesaccelerin l’adhesióa l’app Radar Covid

Fins a 2.000 rastrejadors de les forces armadesSi les comunitats autòno-

mes no disposen de prourecursos materials i hu-mans, el president del Go-vern espanyol, PedroSánchez, els ofereix efectiuspersonals en un sector enquè considera que és delsmés importants per posarfre als rebrots de la Covid-19: l’àrea dels rastrejadors.El Govern central, així, ofe-

reix a les comunitats autò-nomes fins a 2.000 membresde les forces armades quehan estat entrenats per aaquesta tasca concreta derastreig sanitari. I els ofere-ix a les comunitats que estanmés mancades de personalespecialitzat. A les que hodemanin, els militars lesajudaran. I si els 2.000 efec-tius són adjudicats del tot,

Pedro Sánchez va assegurarque la xifra es podria ampli-ar. Són militars que hantingut una formació especí-fica per a la detecció precoçi la vigilància epidemiològi-ca a l’exèrcit, que ha inclòsprocediments en la identifi-cació del risc i en el rastreigde contactes, aïllament iquarantena en situacionsde Covid-19.

LA CRÒNICA

Carmen del RiegoMadrid

10 LAVANGUARDIA P O L Í T I C A DIMECRES, 26 AGOST 2020

UPdestapa un altre desacord en elGovern central pel retorn a les aulesIglesias acusa Celaá de falta de lideratge en la gestió de la tornada a l’escola

CARMEN DEL RIEGOMadrid

Les discrepàncies en un governde coalició són lògiques, peròque les filtri un dels socis de go-vern, minuts després que hagitingut lloc el conflicte, no és tannormal, i menys quan està con-vocada per a poc després unacompareixença davant els mit-jans de comunicació del mateixpresident del Govern central.És el que va passar ahir. El

Consell deMinistres es reunia alpalau de la Moncloa, després deles vacances d’estiu, i un cop aca-bat fonts d’Unides Podem es vanencarregar d’explicar el que ha-via passat a dins. I és que el vice-president segon, Pablo Iglesias,havia criticat un altre membredelGabinet, això sí, del PSOE, nopas d’Unides Podem.Segons aquestes fonts pode-

mites, citades per l’agència Efe,el vicepresident segon havia car-regat contra laministra d’Educa-ció, la socialista Isabel Celaá, aqui acusava de “falta de liderat-ge” en la preparació de la torna-da a les aules. Lesmateixes fontsparlaven d’un “altre desacord”entre el PSOE i el seu soci de go-vern, Unides Podem, per “la tor-nada segura” als centres educa-tius. Segons aquesta informació,els ministres d’Unides Podemvan lamentar la inacció del Mi-nisteri d’Educació i van defensaral Consell de Ministres la baixa-da de la ràtio als centres educa-tius, cosa que van considerar“imprescindible” per garantir“una tornada segura”.Tot i això, i malgrat les discre-

pàncies i la crítica, les fontsd’Unides Podem van assegurarque Pablo Iglesias confia a “arri-bar a un acord” en el si del Go-

vern espanyol “sobre aquestaqüestió capital” abans que co-menci el curs escolar.Els ministres d’Unides Podem

també van demanar al Consellde Ministres que els 2.000 mili-ons d’euros del fons Covid-19que han rebut les autonomiesdestinats a educació estiguincondicionats i només es puguindestinar a contractar nouprofes-sorat i a llogar o condicionar es-pais que permetin desdoblar lesclasses.Preguntat per aquest nou des-

acord en el si del Consell de Mi-nistres, Pedro Sánchez no va vo-ler continuar amb la polèmica iva minimitzar el conflicte, des-prés de recordar que “les delibe-racions del Consell de Ministressón confidencials”. I és que hosón, no només confidencials, si-nó secretes. De fet, la llei del Go-vern espanyol, del 2015, esta-

bleix que “les deliberacions delConsell de Ministres seran se-cretes”, i els ministres, Iglesiasinclòs, quan prenen possessiódel càrrec i prometen la Consti-tució, es comprometen a “man-tenir el secret de les deliberaci-ons del Consell de Ministres”.Sigui com sigui, Pedro

Sánchez, després de fer aquestrecordatori, va semblar que voliadonar per tancat el que haviapassat. Tot i això, va voler deixarclar que no hi ha ministresd’Unides Podem i ministres delPSOE: “Tots els meus ministressón ministres del Govern d’Es-panya”, i va assegurar quemanté“la màxima confiança” en totsells. És més, el president espa-nyol va assegurar que té “unaopinió positiva del funciona-ment de coalició”.Per això, quan li van preguntar

també per la imputació de Po-demperpresumpte finançamentirregular, el president del Go-vern espanyol va assegurar taxa-tivament que la qüestió està enl’àmbit judicial, però que ellmanté “la màxima confiança po-lítica enUnides Podem i en el vi-cepresident segon”, a part deconsiderar que aquest Govern“no ha fet res més que retrecomptes”, amb referència a lespeticions de PP i Cs de demanarla compareixença d’Iglesias alCongrés perquè doni explicaci-ons dels números de Podem.

El presidentrecorda que lesdeliberacions delConsell deMinistressón confidencials

MONCLOA / EP

Pedro Sánchez amb els seus quatre vicepresidents, entre ells Pablo Iglesias, durant la reunió del Consell deMinistres a laMoncloa

El president busca suports peraprovar els nous pressupostos

Tot, va dir Sánchez en una com-pareixença a la Moncloa desprésde la reunió del Consell de Minis-tres, perquè “no podem permetreque la pandèmia torni a apropiar-sedelanostravida”.“Nohoperme-trem”. Missatge de tranquil·litatque Sánchez va unir al de respon-sabilitat i serenitat, que va dema-nar als ciutadans, perquè “sabemfer-ho”.

L’única manera de fer-ho, se-gons el president del Govern espa-nyol, és amb unitat. Unitat entreadministracions,ambelsagentsso-cials,peròtambéamblesforcespo-lítiques amb representació parla-mentària,amblesqualspreténreu-nir-se la propera setmana perproposar-los “de desterrar la bara-lla partidista de la lluita contra lapandèmia”.Ésmés,elljavaanunci-ar que no farà cap retret a cap co-munitat,malgrat lescrítiquesqueli

dirigeixenaell. “L’enemicés laCo-vid-19”, vaassenyalar.Però també instarà els grups a

“reforçar el funcionament de lesinstitucions” amb la renovació delConsellGeneraldelPoderJudicial,del Tribunal Constitucional, delDefensordelPoble ideRTVE.I, perdamuntde tot, el president

del Govern espanyol vol unitat per“impulsar la recuperació commésaviat millor”, per a la qual cosa ne-cessita aprovar uns pressupostos

nous. “Uns pressupostos de país,nod’ungovern”,vadir, iperaixòvacridar els partits a donar suportmassivament als pressupostos, enespecialalPP.Allàdemostraranelspartits, va dir el president, la sevaresponsabilitat i sentit d’Estat i esdemostrarà quines forces antepo-sen els interessos generals als departit.Missatgesde tranquil·litat i sere-

nitat, com el que va llançar tambéreferit a la tornada a les escoles. Esva adreçar directament als pares,mares i personal educatiu, per ga-rantir-los que el curs començaràambnormalitat,enlesdatesprevis-tes. “Les portes de les escoles hand’obrir-se”, perquè d’això “depènel bon funcionament de la socie-

tat”, va dir el president del Governcentral, i ellmateix va garantir queseran llocs segurs. Més que elsparcs que els nens puguin tenir apropdecasaoqualsevolaltrellocalqualpuguinanar, vaemfatitzar.El president espanyol també va

respondre, en la roda de premsa, ales acusacions de l’oposició d’ha-ver-se’n anat de vacances, malgratla pandèmia. “Quan els sento criti-car-meemfalasensacióqueelsquesen’hananatdevacances sónells”,vadir, perquèenaquells quinzedi-es, va recordar, ha assistit a una re-unió del Consell Europeu, a unaconferència de suport al Líban, adiverses reunionsdelcomitèdese-guiment de la pandèmia i ha des-patxatambelRei.

Crítiques dels grups a CelaáLadiputaciópermanentdel

CongrésdelsDiputatsvaaprovarahir lacompareixen-çaurgent iextraordinàriadelaministrad’Educació, IsabelCelaá, el lideratgede laqualvaserduramentcriticatpelsgrupsde l’oposició.LaCam-braBaixavadonarsuport–62votsa favor i6abstenci-ons–a lacompareixençade laministrasol·licitadapelPPperretrecomptede lesmesu-resadoptadesperassegurarunatornadaseguraa lesau-les,malgratque lamateixaCelaáhianiràperoferirde-tallsapeticiópròpiadillunsqueve.LadiputadadelPPSandraMoneovaacusarel

Governespanyol i laministradedescoordinació, inacció ifaltadesolvència, i varetreu-reque l’educaciósigui “l’últi-made les sevesprioritats”.TambédesdeCs,GuillermoDíazvadirque“fa la sensacióquealGoverncentralningúhapreparatres”, cosaquegenera,vadir, inseguretatsanitària i incertesa laboral, ifaque les famílies sesentinignorades i insegures.LasocialistaMaríaLuzMartí-nezSeijovacontestarassegu-rantquehihaunacampanyad’intoxicaciópermanentdeladreta iquehihamotiuspera lacertesa i la seguretatdecaraa la tornadaa lesaules.

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

DIMECRES, 26 AGOST 2020 V I U R E LAVANGUARDIA 3

Unmort i un ferit per la caigudad’unapalmera a laCiutadella

SUCCESSOS

JOSE POLOBarcelona

El despreniment d’una palmera alparc de laCiutadella deBarcelonavaposarfiahiralavidad’unhomeiva ferir una dona. Passaven deuminuts de les tres de la tarda quanva caure el terç superior de l’arbreper circumstàncies que s’estan in-vestigant. L’impacte de la copa elva matar. El Sistema d’Emergèn-cies Mèdiques (SEM) només vatrigar sisminuts a arribar, però nova poder fer res per reanimar elmort, de 41 anys. El succés tambéva ferir una dona, que va ser tras-lladada a l’hospital del Mar ambferides lleus, bàsicament “contu-sions”,va informarelcapterritori-al del SEM, JoaquimRíos. Segonsalgunes fonts, tots dos estaven as-seguts en un banc, que va acabarcompletamentdestrossat, gaudintde l’ombra.La palmera datilera que es va

desprendreestàsituadajustalcos-tat del llac del parc, davant d’unazona de jocs infantils. Al seu en-torn hi ha altres arbres del mateixtipus, a més de diferent vegetació.Tota la zona es va acordonar ràpi-dament i fins allà també s’hi vandesplaçar diverses patrulles de laGuàrdia Urbana, elsMossos d’Es-quadra i els bombers. “Es va sentirun soroll molt fort”, va explicar el

en Julio, que estava treballant encafeteria més propera al llac en elmoment de l’accident. “En cincminutsvaigsentirunmuntdesire-nes, vansermolt ràpids”, vaafegir.Elsmotiusquevancausar lacai-

guda de la copa i el trencament dela part superior del tronc encarasón unmisteri, tot i que tècnics del’Ajuntamentvancomençarahirlainvestigació. “Hem observat l’in-terior de la palmera i la primeraimpressióésquenohihaunmotiuevidentqueexpliquielquehapas-sat”, va assegurar el gerent de Ser-veis Urbans i Medi Ambient delConsistori,FredericXimeno.Apa-rentment, estava en bon estat.“Tampoc no es van trobar senyalsde morrut roig”, va assenyalar elbiòleg. Aquest animal és un mal-son per a les palmeres i ha causatestralls en diversos punts de la ge-ografiacatalana.Tècnics municipals miraran

d’anarmés enllà d’aquesta prime-

ra exploració durant les pròximeshores. “Tampocnofeiaunventes-pecialment fort”, va explicar Xi-meno, descartant una altra opció.“Creiemquehade ser alguna cosade l’arbre, no hi ha un factor ex-tern”, vasentenciar.Aquesta palmera havia passat

l’última revisió, en què va ser de-cretada com a sana, a finals del2018. Aquestes avaluacions es fancada dos anys. Per tant, aviat li to-cava tornar a passar-la. La pandè-mia va alentir els treballs d’aquestpla de riscos, una mena d’ITV aquè són sotmesos els 230.000 ar-bres que hi ha a Barcelona, entreels quals hi ha 10.000 palmeres.PeròsegonselgerentdeMediAm-bient es va engegar ràpidamentdesprés del confinament i araaquests treballs “estanaldia”.L’Ajuntament tancarà durant

tres dies la Ciutadella per investi-gar els fets i prevenirunaltre acci-dent. Primer s’analitzarà l’estat delespalmeresquehihaalvoltantdela que va caure ahir. Després escontinuaràamblesaltresexistentsal parc per acabar analitzant tam-bé la restad’arbres.“Lesmeves condolences a la fa-

mília iamistatsde l’home.Lidesit-jounaràpidarecuperacióaladonaferida”, va declarar en un tuit l’al-caldessa Ada Colau. “Iniciem unainvestigacióperaclarirlescauses”,varematar.Desdediversospartitsde l’oposició se li va demanar queels motius del succés siguin acla-rits elmésaviatpossible.

ÀLEX GARCIA

Va ser la copa de l’arbre el que es va desprendre i va causar una víctimamortal a primera hora de la tarda

L’Ajuntament deBarcelona tancael parc per analitzarl’estat de la restade datileres

ÀLEX GARCIA

Els Bombers van treballar durant hores per retirar la palmera caiguda

El precedent de laDiagonalEl novembre del 2011 dues dones van

resultar ferides per la caiguda d’unapalmera a la confluència de l’avingudaDiagonal amb el carrerMuntaner. Enaquell moment tot va apuntar que eltronc de l’arbre estava enmal estat ino hauria pogut suportar el pes de ladecoració nadalenca que aguantava. Elcable i el pal de subjecció, d’on pengenhabitualment els llums deNadal i ques’havien penjat feia pocs dies, tambévan cedir quan la palmera va caure aterra i va quedar enmig de l’avinguda.

Les dues dones ferides per l’impactevan haver de ser trasllades a l’hospital,ja que van patir fractura de fèmur itraumatisme cranial. En aquell mo-ment l’Ajuntament també va anunciarun investigació per esbrinar les causesper les quals l’exemplar de la palmerahavia cedit. Amb tot, els Bombers javan apuntar com a principal causa elpes de la il·luminació nadalenca. Elstemporals, sense causar ferits ni vícti-mes, és una de les principals causes decaigudes de palmeres a Barcelona.

XAVIER CERVERA / ARXIU

La palmera va caure a l’altura deMuntaner

Les primeres anàlisisasseguren queaparentment l’arbreno estavamalalt itampoc no bufavavent fort

4 LAVANGUARDIA V I U R E DIMECRES, 26 AGOST 2020

Barcelona prohibeix llogarhabitacions a turistes

DAVID GUERREROBarcelona

El lloguer d’una habitació a tu-ristes a la mateixa casa on es re-sideix passa a ser il·legal a Barce-lona a partir d’avui. Desprésd’uns quants anys en uns llimbslegals, el decret de turisme apro-vat per laGeneralitat a comença-ments d’agost havia de posar or-dre a aquesta pràctica. En reali-tat, el que ha fet el Govern éspassar la pilota als ajuntaments

perquè desenvolupin ells unanormativa municipal pròpia.Així que la tinenta d’alcalded’Urbanisme, Janet Sanz, haoptat per agafar la pilota i guar-dar-la fins que estiguin clares lesregles del joc per evitar que lacosa es descontroli.D’aquesta manera, durant un

any, ningú no podrà demanarl’habilitació municipal per com-partir l’habitatge amb turistes.No ho podran fer els propietarisd’apartaments turístics que vanvoler aprofitar aquesta via demanera irregular per camuflar laseva activitat il·legal, però tam-poc aquelles persones que obrenles portes de les seves cases percompletar el seu sou o suplir-nela falta.“Ens blindem i no ens arris-

quem a possibles recursos con-tenciosos, perquè hi ha dubtes

tatge compartit de lloguer tu-rístic.L’any de paràlisi d’aquests

permisos l’haurà d’aprofitar elgovern municipal per redactarles ordenances que correspon-guin i un pla especial en què esdesenvolupi la normativa muni-cipal emparada al nou reglamentautonòmic. Si amb un any no éssuficient, se’n pot prorrogar unaltre més. Si es té abans, es des-bloquejarà la situació així que es-tigui en vigor. De fet, no hauriade trigar tant, els tècnics ja fatemps que hi estan treballant ifins i tot han intercanviat im-pressions en un grup de treballeuropeu amb altres ciutats comara París i Berlín, on ja està regu-lada aquesta modalitat.Al seu torn, Sanz va demanar

ahir a la Generalitat que es re-plantegi el contingut del decret,ja que el considera “fet al dictatde plataformes digitals com

Airbnb”, on s’anuncien la granmajoria d’habitacions i bed &breakfast que queden regularit-zats sota el nou epígraf d’habitat-ges compartits. El text que actuade marc dibuixa les línies mes-tres (límit de quatre personesper habitatge i un màxim de 31dies per turista), però deixa enmans dels municipis determinarla lletra petita amb tota la sevacomplexitat: els metres quadratsmínims per a cada hoste, els re-quisits de seguretat que ha de te-nir la casa...Davant aquesta complexitat,

Barcelona s’ha erigit, en certamanera, en portaveu de la restade ciutats catalanes que disposend’allotjaments turístics i han devetllar pel seu compliment. Sanzva demanar a la Generalitat quedoti als ens municipals “dels ins-truments necessaris per al con-trol i la inspecció de l’activitat”.Segons dades d’Inside Airbnb,

a Catalunya hi ha 14.000 habita-cions ofertes, de les quals 9.000són a la ciutat de Barcelona. Se-gons les associacions d’arrenda-dors que realment conviuen ambels turistes, unes 3.000 habitaci-ons responen a aquesta tipologiai la resta serien apartaments tu-rístics il·legals fraccionats en ha-bitacions per provar de saltar-sela legislació vigent.

TURISME

L’Ajuntament suspèndurantunanyla regularitzaciód’aquesta activitat finsquedesenvolupilanormativamunicipal

Retarden la construcciódels pisos encontenidorsdevaixell de lesGlòriesBARCELONA Redacció

L’Ajuntament de Barcelona téprevist alçar en un solar del car-rerBolívia, al costat de la plaça deles Glòries, un bloc d’habitatgesconstruïts amb contenidors devaixell. Un edifici de lesmateixescaracterístiques dels que es vansituar al Gòtic, on es preveuenubicar 42 pisos. El contracte peredificar els allotjamentsdeproxi-mitat provisional (Aprop) es va

publicar almes demarç, abans dedecretar-se l’estat d’alarma, is’havia d’adjudicar aquell mateixmes.Problemesen la redacciódelcontracte i la pandèmia han am-pliat el termini de la presentaciód’ofertes. De fet, avui, segonsfonts municipals, continua enprocés de licitació. Assenyalenque s’anunciarà quan se seleccio-ni l’empresa que s’encarregarà dela construcció .El plec tècnic preveu un temps

màxim de construcció de 26 set-manes, sis mesos i mig, i que elcontracte duri nou mesos. Elsallotjaments tindran un cost dequatre milions d’euros i al futuredifici de set plantes d’alçària hipodran residir 112 famílies en si-tuació d’exclusió residencial.Aquesta serà la segona promo-

ció d’allotjaments construïts mit-jançant aquest sistema construc-tiu a la ciutat després dels que esvan alçar al barri Gòtic i que van

ser lliurats almes de febrer a per-sones que eren a la llista de la tau-la d’emergència social de Barce-lona. S’hi van traslladar famíliesque havien patit desnonaments oque estaven a punt de patir-lo.El solar on es construiran els

pisos se situa a la part posteriordel Disseny Hub i està qualificatd’habitatge protegit. Per a l’Ajun-tament, aquesta menad’allotja-ments són una peça essencial perdefinir lapolíticad’habitatgepro-tegit. No poden ser consideratshabitatge, ja que no disposen detots els estàndards per això, peròla seva ràpidaconstrucciópermetdisposar de residències per allot-jar famílies vulnerables d’unamanera ràpida. De fet, per cons-

truir un edifici d’habitatge prote-git tradicional,desdelmomentdela seva tramitacióurbanística,po-den trigar-se uns cinc o sis anys.El projecte ocupaunapart de la

parcel·la i deixa una altra porciócomapatid’interiord’illa aquèespodrà accedir des del vestíbulprincipal de la planta baixa. Seràallà on s’ubiquin un aparcamentdebicicletes i unhort comunitari.De fet, elmateix edifici preveuunespai d’emmagatzematge d’einesi serveis d’aigua per subministrarel jardí.Amés, l’edifici s’estructu-ra amb un nucli central que divi-deix laplantabaixaendosàmbits.Tindrà un espai d’usos comunita-ris de barri, encara per definir, itambéunabugaderia col·lectiva.

ElgovernmunicipaldemanaalaGeneralitatqueeldecretsiguimésrestrictiu is’impliquienlatascainspectora

LLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU

Les limitacions de la inspecciómunicipal no permeten saber si a l’altre costat de la finestra hi ha una habitació llogada o no

sobre si al llarg de l’any que dis-posa l’Ajuntament per fer la re-gulació poden ja operar o no”, vajustificar Sanz, que va parlar rei-teradament d’una “suspensió dellicències”, si bé el lloguer d’ha-bitacions no requerirà llicència,

sinó simplement una declaracióresponsable del resident i la cor-responent habilitació de l’Ajun-tament. També es veuran con-gelats els permisos per a la rea-lització d’obres si tenen com afinalitat la conversió en un habi-

Més habitacions que pisosQuan la Generalitat va

començar a treballar en eldecret, fa cinc anys, a Bar-celona els apartamentsturístics il·legals campavenal seu aire. A mesura quel’Ajuntament va anar en-cerclant l’activitat fora dela llei, molts es van passaral lloguer d’habitacions,i la regulació d’aquesta

activitat es va convertiren una urgència. Fins alpunt que, avui dia, a Airbnbés més gran l’oferta d’habi-tacions que no pas lad’apartaments sencers.Malgrat tot, ni uns ni d’al-tres fan l’agost aquest any iara afloren als portals im-mobiliaris com a lloguersde temporada.

DIMECRES, 26 AGOST 2020 V I U R E LAVANGUARDIA 7

Oposició veïnal al pla del’aeròdromde l’Escala

INFRAESTRUCTURES

BÀRBARA JULBEGirona

L’entitat Iaden-Salvem l’Empor-dà va lliurar ahir 1.500 firmes, re-collides en deudies, en contra delprojecte de l’aeròdrom de l’Esca-la (Alt Empordà) a l’Ajuntamentdel municipi. L’alcalde de l’Es-cala, Víctor Puga, insisteix que elprojecte ja està descartat del totperquè “no és compatible amb elplanejament urbanístic” i pertant “no té cap tipusdeviabilitat”.La decisió és ara en mans de laGeneralitat i tant el Consistoricom l’entitat ecologista confienque s’arxivi finalment i no es con-tinuï amb la tramitació corres-ponent.Els ecologistes reclamen al

Consistori que traslladin les1.500 firmes a la Generalitat. “Demanera que tots els organismes

que tenen competències en elprojecte sàpiguen l’oposició quehi ha al territori”, recalca MartaBall-llosera, portaveu d’Iaeden-Salvem l’Empordà.Segons Puga, el Consistori ja va

emetre almarç passat un informe

desfavorable –enviat ja a laGene-ralitat– en relació amb el projec-te, en què s’al·legava que l’aerò-drom es projecta entre els parcsnaturals del Montgrí i el dels Ai-guamolls de l’Empordà. “Des delpunt de vista agrícola, ambiental,

de connectivitat ecològica, deproximitat d’espais naturals deprotecció especial i per riscd’inundabilitat, entre altres mo-tius. Però al marge de l’avaluacióambiental o el projecte paisatgís-tic, el que ha fet tancar definitiva-

ment la porta a aquest aeròdromésqueurbanísticament és incom-patible”, ressalta Puga.Des de Iaeden, així com el Fò-

rum l’Escala-Empúries, amb elsuport de la plataforma SOS Cos-ta Brava, lamenten que en plenacrisi climàtica s’estigui plantejantuna infraestructura com a aerò-drom en lloc d’apostar per pro-jectes que mitiguin els gasosd’efecte hivernacle. “El projectepreveu unes 6.000 operacionsanuals, que es concentrarien ambmés intensitat a l’estiu amb unmàximde 60 vols al dia”, lamentaBall-llosera, que afegeix que“l’aeròdrom estaria a 80 metresdel parc natural del Montgrí, en

una àrea de sòl no urbanitzabled’interès agrari i paisatgístic”.D’altra banda, Ball-llosera recor-da que Viladamat ja té un aerò-drom i està a tan sols 4 quilòme-tres. “Està actiu. Ja hi ha aquestservei al municipi veí. No podemempastifar l’Empordà perquè ca-dapoblació tingui el seupropi ae-ròdrom”, recalca.L’equipament, presentat per

un privat, preveu, a més, una pla-taforma per a l’estacionamentd’aeronaus de prop de 3.000 m2 iun hangar amb capacitat per a 15avions, entre altres serveis.

L’entitat Iaeden-Salvem l’Empordàlliura 1.500 signaturesen contra del projecteper demostrarel rebuig del territori

I.-S.E.

Membres de l’entitat ecologista lliuren les signatures al Consistori

La decisió decontinuar ambla tramitació delprojecte ara està enmans de la Generalitat

DIMECRES, 26 AGOST 2020 E C O N O M I A LAVANGUARDIA 39

ROSA SALVADORBarcelona

L’empresa australiana Afterpayva anunciar dilluns un acord percomprar la xarxa comercial i latecnologia de Pagantis, l’antigaDigital Origin, la fintech fundadaperMartaPlana, el francèsPascalPegaz-Paquet i el suec Rolf Ce-derstrom, per 50milions d’euros.Segons el comunicat enviat per

Afterpayal reguladorborsari aus-tralià, l’acord assolit amb NBQCompany SL (la capçalera delgrup a Espanya) inclou només lacompra de Pagantis SAU (la pas-sarel·la de pagament del grup) iPMTKnow-howSLU, una socie-tat que segons fonts financeres esdedica a comercialitzar els prés-tecs, amb un contracte de presta-ció de serveis amb una tercerasocietat del grup, que té en el seuactiu els préstecs.Pagantis opera amb la marca

Paga Más Tarde, que es dedica afinançar compres en línia entemps real, amb un sistema d’in-tel·ligència artificial que deter-mina la qualitat creditícia delclient i aprova o denega l’ajor-nament del pagament en uns

La fintech té la capçalera delgrup a Londres, la seu operativa aBarcelona i oficines a Madrid.L’acord preveu un pagament ini-cial en efectiu de 5 milions d’eu-ros, i un segon pagament, d’aquítres anys, de 45 milions més enefectiu, que poden incrementar-se, en funció de comevolucioni elnegocide la firmaenaquells anys.La cartera de préstecs al con-

sumdePagantis està exclosade latransacció, i continuarà en mansdels accionistes del grup espa-nyol, que haurà d’indemnitzar lafirma australiana si per reclama-cionsoaltrescausesaquellnegociantic li genera pèrdues.Pagantishaviacaptat finsara75

milions d’euros en diverses ron-des de finançament, però partd’aquesta inversióesvadestinarafinançar la mateixa activitat cre-ditícia, que amb l’acord reté. Elscrèdits al consumes concedeixena alts tipus d’interès, però tenentambé una alta morositat, que lacrisi pot elevar. La firma, que nova respondre ahir a les trucadesd’aquestdiari,vaexplicaralgenerque havia finançat més de 600milions d’euros en crèdits al con-sum.

Afterpay compra la xarxai la tecnologia de PagantisLa ‘fintech’ finança pagaments a terminis de compres online

LV

MÓN EMPRESARIAL

Les empreses catalanes del sector firesperden 200milions per la suspensió d’actesLes petites imitjanes empre-

ses proveïdores de serveis per afires i esdeveniments reclamenla represa de l’activitat presen-cial, que consideren “essencial”per a la supervivència del sec-tor. Aquestes pimes destaquenque els protocols de seguretatper a les fires ja estan aprovatsi que hi ha suficients EPI perprotegir expositors i assistentsen recintes que, normalment, jasón prou grans permantenir ladistància de seguretat. L’activi-tat firal està aturada des de lacancel·lació delMobileWorldCongress, amb la suspensió demés de 56 fires a tot l’Estat iunes pèrdues de 200milionsd’euros per a les empreses pro-veïdores catalanes. Les pèrduesd’aquestes empreses proveïdo-res de serveis firals al conjuntde l’Estat són de 400milions

d’euros, sense comptar les quehan patit lesmateixes instituci-ons firals ni les provocades perla cancel·lació delMWC, que lapatronal Pimec va quantificaren 220milions d’eurosmés.Arran de les dificultats actuals,sobretot pel que fa a l’arribadad’expositors i visitants estran-gers, les empreses del sectorreclamen a les institucionsfirals que reorientin l’activitatcap al públic local, amb certà-mens enfocats a les necessitatsderivades de la pandèmia i elconfinament. En un comunicat,Pimec assegura que es podrienfer exposicions sobre “solu-cions anti-Covid per a empre-ses, serveis digitals per a pimes,restauració a domicili, platafor-mes digitals de streaming oserveis de reformes i interioris-me als habitatges”. / Redacció

PIMEC

L’empresa tancarà una de les plantesque té a l’Arboç, amb 124 treballadorsSaint-Gobain, empresa de

fabricació de vidres, ha anunci-at la seva intenció de tancaruna de les seves plantes a l’Ar-boç (Baix Penedès), centradaen la divisió Glass, de vidre plaper a edificis i habitatge. Afec-taria uns 124 llocs de treballdirectes. L’empresa argumentala decisió en “una reorganitza-ció productiva i logística” i queel forn de la planta està arri-bant al final de la seva vida útil,argument que rebutgen els

sindicats. Així mateix, adver-teix d’un empitjorament en lestendències del mercat queimpedeix de garantir volumsde producció i rendibilitat per ales instal·lacions. La direcció haapuntat que iniciarà aviat “elsprocessos de diàleg pertinentsamb els representants delstreballadors per aconseguir elmillor acord possible”. La plan-ta de la divisió Sekurit, de vidreper a l’automòbil, no estariaafectada. / ACN

SAINT-GOBAIN

Rolf Cederstrom, director general i confundador de Pagantis

minuts.També té elwebQuebue-no.es, que comercialitza crèditsràpids en línia.La fintech té llicència d’establi-

ment de crèdit del Banc d’Espa-nya (que ha d’autoritzar-ne lavenda, previsiblement abans deldesembre) i li permet operar pertant a tota la UE. Compta amb150.000 clients actius a Espanya,França i Itàlia, més de 1.400 boti-

guesen línia i autoritzacióperen-trar a Portugal i la sol·licitud pen-dent d’aprovació a Alemanya. Lacompanyia australiana, que jaoperava al Regne Unit, incorpo-raràels69empleatsde la firmaielmateix Cederstrom, com a res-ponsable de les seves operacionsa Europa. Pagantis deixarà de co-mercialitzar els seus productesactuals i oferirà els d’Afterpay.

L’antigaDigitalOriginhafinançat600milionsd’eurosencrèditsalconsumquequedenexclososdel’operació

LLIBERT TEIXIDÓ

L’última edició delMobile es va celebrar el 2019

Classificats RECEPCIÓDIRECTAAv. Diagonal,

núm. 477, planta 108036Barcelona

ANUNCIS PER TELÈFON

902178585ANUNCIS PER INTERNET

Contracteu el vostre anuncidirectament des de casa

http://clasificados.lavanguardia.com

IMMOBILIÀRIA MOTOR FEINA VARIS

20 el PeriódicoDIMECRES

26 D’AGOST DEL 2020EconomiaConnexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama ECONOMIA

Covid-19, al voltant de 1.000 unitats del Captur i 1.000 més del Kadjar i el Mégane al dia, a més de 400 bateries. NISSAN

Enfangada en un nou conflicte laboral El dilluns passat estava previst que les línies de muntatge de les factories catalanes de Nissan tornessin a treure vehicles. El conflicte amb una de les seves subcontractes, Acciona, no ho ha permès. Després de 94 dies de vaga i unes breus vacances, la plantilla de la firma japonesa a Catalunya es va reincorporar a la feina únicament per rebre formació. Els 500 empleats d’Acciona estan negociant un ero i existeix inquietud entre la plantilla i els proveïdors que el pla de retirada ordenada de Nis-san s’ensorri si hi ha noves fu-gues. El 31 d’agost està previst

El progressiu retorn de l’activitat

La indústria del motor torna a arrencar

Les principals firmes reactiven les factories després de les vacances

L’Anfac millora les seves previsions pels efectes del Pla Renove

G. UBIETO À. SOLER

BARCELONA

La indústria de l’auto-mòbil a Espanya enge-ga gradualment mo-tors després de l’atura-

da d’estiu, amb els ertos de pri-mavera de la Covid al retrovisor i l’amenaça dels rebrots durant la tardor i hivern a l’horitzó de la carretera. Seat i Renault te-nen previst reactivar entre aquesta setmana i la que ve les seves factories i s’afegiran així a les altres principals firmes del sector, ja operatives. Algunes ja estan acoblant vehicles a rit-mes similars als de l’etapa pre-Covid. Cas a banda són les fàbri-ques de Nissan i Ford, condicio-nades des de fa anys per girs empresarials i conflictes labo-rals i la posada en marxa de les quals no té un calendari clar.

Els grans fabricants de vehi-cles encaren el que queda de l’any amb cert optimisme, mal-grat la caiguda sense prece-dents de vendes del segon tri-mestre de l’any. La patronal del sector Anfac ha revisat a l’alça les seves previsions i estima que l’any serà una mica menys do-lent del que pintava a l’inici de la pandèmia. Si a l’abril van cal-cular que les vendes caurien en-tre el 40 i el 45%, ara creuen que el descens serà del 35%, se-gons explica el seu director ge-neral, José López Tafall.

Els efectes del Pla Renove 2020 activat pel Govern per re-colzar el sector han incentivat lleument les vendes, que van pujar l’1,1% el juliol respecte al mateix mes de l’any anterior. Fins al punt que, segons dades d’una altra de les associacions del sector, Ganvam, el repunt de vendes va ser de l’11,4% en

les dues primeres setmanes d’agost.

A l’espera de com evoluciona sanitàriament la pandèmia, des de l’Anfac no contemplen que els rebrots actuals aconseguei-xin paralitzar les produccions com ho van fer al març. Men-trestant, les línies de muntatge tornen a acoblar cotxes. PSA

Optimisme després de tornar a la feina PSA compta amb plantes a Vigo, Madrid i Saragossa. La factoria gallega està a ple rendiment des del 17 d’agost i treballa al mà-xim de la seva capacitat. Des de la companyia són molt optimis-tes respecte a la resta de l’any i esperen ser l’única planta espa-nyola que acabi l’exercici en po-sitiu. A Saragossa, transmeten també optimisme i satisfacció pel rendiment dels seus models. Si les noves onades del virus ho permeten, tindran el 100% de la seva plantilla treballant a l’octu-bre. PSA és l’única companyia que produeix elèctrics a totes les seves fàbriques espanyoles.

VOLKSWAGEN

Més producció i nous llocs de treball Dilluns es va introduir el tercer torn a Volkswagen Navarra per tornar a la normalitat producti-va després de més de cinc me-sos. La central de Wolfsburg ha demanat aquesta setmana a la planta espanyola fabricar 5.000 unitats més del model Polo fins a final d’any, una xifra amb què arribaran a les 247.000 unitats

tan des de fa setmanes operati-ves i produint. Paral·lelament, Seat ha ampliat el seu Centre de Prototips de Desenvolupament de Martorell per unificar depar-taments i treballar més ràpid. RENAULT

Treballant abans del previst El 18 de juliol es va donar per acabat l’erto que afectava la plantilla de la planta de motors de Renault a Valladolid, l’últim dels tres centres de la marca a Castella i Lleó que faltava per re-prendre la seva activitat, do-nant per acabats uns ertos que havien de durar fins al 30 de se-tembre. Les dues factories de muntatge, a Palència i en la ma-teixa Valladolid, van incorporar la totalitat de la seva plantilla el passat 14 d’abril. Les plantes, que van parar el 18 de març, ja produeixen al ritme previ a la

en total quan es tanqui l’exerci-ci. Per poder complir aquesta demanda, es contractaran 452 empleats eventuals per garantir el descans de la plantilla sense aturar la producció. Els nous empleats començaran a treba-llar el 17 de setembre després del període de formació.

SEAT

Martorell engega d’aquí una setmana La fàbrica de Seat a Martorell i els seus 7.000 empleats de línia tornen a la feina a partir del 31 d’agost. Els terminis se seguei-xen sense imprevistos i la firma d’origen espanyol esgota els úl-tims dies de l’estiu per tornar a produir. L’objectiu és començar amb una mitjana de 2.000 uni-tats al dia, com abans de l’atura-da estival. Mentrestant, les facto-ries de components de Seat a la Zona Franca de Barcelona ja es-

Treballadors de Volkswagen a la planta de Pamplona.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

21el PeriódicoDIMECRES

26 D’AGOST DEL 2020Economia

ANDER GILLENEA / AFP

que torni a produir la línia 1. Per al dia 7 està previst que es reincorporin els treballadors de la línia 2, la que acobla pick-ups. FORD

Un futur ple d’incògnites Dilluns va tornar al treball el 100% de la plantilla de Ford Al-mussafes, València, però les da-des no conviden a l’optimisme. Des del març, la producció ha caigut un 41% i fonts sindicals, assumeixen que probablement s’haurà de negociar un nou erto. Continua pendent la sortida de 150 treballadors afectats per l’ero plantejat abans de la pan-dèmia. S’hi ha de sumar la incer-tesa a la planta de motors da-vant el final de la producció dels EcoBoost el 2022. A la compa-nyia hi ha l’esperança de rebre l’assignació d’un nou motor, pe-rò no hi ha res segur.

TEMOR D’UN NOU CONFINAMENT

El Banc d’Espanya insta a reforçar els rastrejos

El Banc d’Espanya reco-mana reforçar les es-tratègies de rastreig i seguiment dels nous i

potencials contagis de la Covid per frenar l’extensió de la pan -dèmia. Minimitzar els impac-tes econòmics dels rebrots i evitar que acabin desencade-nant un segon confinament és el missatge que va enviar ahir l’organisme presidit per Pablo Hernández del Cos. Aquest tanca files amb el posiciona-ment manifestat en les últi-mes setmanes per patronals i cambres de comerç, que advo-quen per la inversió pública i l’aposta per les noves tecnolo-gies (com l’app Radar Covid) per evitar un nou tancament de l’economia.

Trobar el complicat equili-bri entre combatre la pandèmia i mantenir dem-peus l’activitat econòmica. És el dilema sobre el qual indaga l’estudi publicat ahir pel Banc d’Espanya, en què l’organisme alerta dels efectes d’un segon confinament indiscriminat so-bre l’economia i les pèrdues, que ja han quantificat prèvia-ment diferents entitats i cases d’estudi, sobre el PIB o l’ocupa-ció. Els autors d’aquest infor-me recomanen a l’Administra-ció actuar restrictivament si és necessari, però també advo-quen per fer-ho sobre sectors o territoris en funció de l’evolu-ció del virus. També advoquen per limitar els contactes i reu-nions socials de la població, es-pecialment amb la d’edat més avançada.

L’estudi del Banc d’Espanya deixa documentades dues idees. El confinament aconse-gueix reduir l’extensió del vi-rus alhora que destrueix llocs de treball. Les correlacions que estableixen els investigadors constaten que els municipis

L’organisme se suma al plantejament patronal per evitar un nou tancament

amb més dependència de les empreses considerades no essencials van tenir una caigu-da més gran de l’activitat.

PERILL TEMPORAL D’acord amb els resultats de la investigació d’Eduardo Gutiérrez i Enrique Moral-Benito, «els municipis amb una exposició més gran a les esmentades activitats no essencials, i que, per tant, van reduir més la seva activitat econòmica, van mostrar un menor increment de la taxa d’incidència de la Covid-19 al llarg del mes d’abril, però tam-bé una pitjor evolució de l’ocu-pació segons els registres de la Seguretat Social».

Com més pes tenen les em-preses dedicades als serveis no essencials en un territori, més va patir aquest territori la pèr-

dua d’ocupació davant el virus. Així, per cada punt percentual de més pes de les activitats no essencials, la taxa de creixe-ment de l’ocupació és aproxi-madament 0,21 punts inferior en termes acumulats entre el març i l’abril, segons constaten els investigadors. Un efecte que es manté en el temps, fins al punt que els municipis més afectats pels tancaments a pe-nes han experimentat un efec-te repunt una vegada es van re-laxar les mesures restrictives.

Al seu torn, com més alta és la taxa de temporalitat que acumula una regió, més feina es perd. «Els empleats tempo-rals absorbeixen en gran ma-nera la destrucció d’ocupació com a conseqüència de la dua-litat del mercat laboral espa-nyol», resumeix l’estudi.

Un informe de l’entitat constata que a més temporalitat, més ocupació destruïda

GABRIEL UBIETO BARCELONA

Alemanya registra el primer dèficit des del 2011

Alemanya va registrar en el pri-mer semestre d’aquest any el seu primer dèficit públic des del 2011, fa vuit anys. Així ho va in-formar ahir l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis), que va re-marcar que, a causa de la crisi sa-nitària de la Covid-19, aquest dèficit és equivalent al 3,2% del producte interior brut (PIB).

El conjunt de les administra-cions central, regional i local més la caixa de la seguretat so-cial van gastar en aquell període 51.600 milions d’euros més dels que van ingressar. En el primer semestre del 2019 l’Estat alema-ny havia obtingut un superàvit de 46.500 milions d’euros.

A Espanya, el dèficit de les ad-ministracions públiques es va si-tuar en el 0,82% del PIB en el pri-mer trimestre. Les dades fins al juny no es coneixeran fins al 30 de setembre.

L’oficina estadística Destatis també va publicar ahir dades re-visades del PIB alemany del se-gon trimestre. Destatis va revisar la contracció de l’economia ale-manya en el segon trimestre, que va passar d’una caiguda del 10,1% a una del 9,7%. Malgrat l’actualització, continua sent la caiguda més gran registrada en un mesurament trimestral del PIB alemany des que van co-mençar a publicar-se aquestes es-tadístiques el 1970. La contrac-ció ha sigut tan voluminosa que el PIB alemany era, al final del se-gon trimestre, un 11,3% inferior que un any abans.

Destatis va destacar la «massi-va caiguda de la demanda inter-na i internacional». En el segon trimestre, el consum privat va cedir un 10,9% respecte al pri-mer; les inversions en béns d’equipament es van desplomar el 19,6% i la construcció va caure també, tot i que de forma més moderada, un 4,2%. En sentit contrari, la despesa pública va repuntar l’1,5%.

El comerç exterior –pilar de la locomotora econòmica europea– també es va enfonsar a causa de la crisi sanitària. El Govern alemany estima que el PIB es contraurà en el conjunt d’aquest any el 6,3%.

EL PERIÓDICO BARCELONA

La Covid-19 porta l’Estat alemany a un dèficit del 3,2% del PIB

PRIMER SEMESTRE

Un home se sotmet a una PCR en un CAP de Barcelona.

EFE / ANDREU DALMAU


22 el PeriódicoDIMECRES

26 D’AGOST DEL 2020Economia

BREUS ECONÒMICS

Els EUA i la Xina acorden mantenir el pacte comercial NEGOCIACIONS Més enllà de les seves creixents tensions tec-nològiques, els EUA i la Xina van acordar ahir mantenir i aprofun-dir la treva comercial segellada a principis d’aquest any. Després que la setmana passada, Donald Trump donés per «cancel·lat» el diàleg comercial amb Pequín, el Ministeri de Comerç xinès va co-municar ahir la decisió de les dues parts de seguir endavant amb l’acord comercial parcial a què els dos països van arribar a principis d’aquest any. Així va quedar decidit després d’una con-versa telefònica entre el vice pri-mer ministre de la Xina, Liu He, el representant de Comerç Exte-rior dels EUA, Robert Lighthizer, i el secretari del Tresor, Steven Mnuchin en la qual van mante-nir un «diàleg constructiu» i van acordar «enfortir la coordinació de polítiques macroeconòmi-ques». En la primera fase del pac-te es va segellar la reducció dels aranzels dels EUA del 15% al 7,5% a importacions xineses per 120.000 milions de dòlars. La Xi-na va assumir un pla de compres de productes nord-americans.

IMMOBILIÀRIES El preu de la vivenda caurà entre un 8% i un 10% aquest any per la crisi sa-nitària, segons un estudi realit-zat per la immobiliària Donpiso, que afirma que la recessió econòmica afectarà el mercat re-sidencial, tot i que amb diferèn-cies entre tipologia de vivenda, localització i ús.

La immobiliària Donpiso pronostica un descens intera-nual de fins al 25% en el nombre de vivendes transaccionades al país a finals d’any. Considera que el sector immobiliari tor-narà a situar-se en una fase ex-pansiva real en el primer trimes-tre del 2021, impulsat per un fort creixement de l’economia.

Donpiso preveu baixades de preus del 10%

MANU MITRU

ELS MERCATS

La caiguda de Wall Street perjudica l’Ibex Jornada gairebé en pla de l’Ibex 35. El principal índex borsari es-panyol va tancar la sessió d’ahir amb un lleuger retrocés del 0,01% perjudicat pels mals resul-tats de Wall Street a l’altre costat de l’Atlàntic. El selectiu nacional iniciava la jornada amb ascensos que el van portar a tocar la cota dels 7.200 punts, impulsat pels avenços mèdics per erradicar la Covid-19 i la caiguda del PIB ale-many, que es va rebaixar al 9,7% en el segon trimestre, davant el 10,1% estimat. Els inversors tam-bé acollien amb optimisme la re-laxació de les tensions entre els Estats Units i la Xina, que van re-impulsar el seu acord comercial. No obstant, el despertar amb cai-gudes de Wall Street va acabar minvant la confiança dels inver-sors i perjudicant els resultats del selectiu espanyol. La resta de principals places europees tam-bé van tancar en vermell, amb caigudes de l’1,11% a Londres, del 0,04% a Frankfurt i del 0,41% a Milà. París va aconseguir avançar un 0,01%.

ENCE 2,682 -3,11 -26,92

ACS 21,46 -2,72 -34,63

COLONIAL 7,285 -2,61 -34,25

ENAGAS 21,16 -2,31 -2,87

GRIFOLS 23,17 -2,11 -26,28

ACERINOX 6,814 -2,07 -32,17

REPSOL 6,792 -2,05 -48,31

NATURGY 16,24 -2,02 -23,45

TELEFÓNICA 3,515 -1,95 -41,15

Preu del diner

L’Ibex

Euro / dòlar 1,185 $ Euríbor -0,279%

ELS QUE MÉS BAIXEN

AMADEUS IT GROUP 47,54 5,06 -34,21

IAG 2,239 2,42 -68,99

CELLNEX TELECOM 54,28 2,03 51,75

MELIÁ HOTELS 3,474 1,88 -55,8

MAPFRE 1,591 1,66 -29,13

BBVA 2,505 0,85 -46,87

SIEMENS GAMESA 22,91 0,48 46,91

AENA 122,5 0,41 -28,15

EUROS % VAR. DIA % VAR. ANY

ELS QUE MÉS PUGEN

7.108,40 -0,01%

EUROS % VAR. DIA % VAR. ANY

Duro Felguera formalitza la seva petició de rescat públic

L’IMPACTE DE LA COVID-19

La firmas sol·licita ajuda de l’Estat al registrar 9 milions de pèrdues fins al març

El consell d’administració de Duro Felguera va decidir ahir per unanimitat formalitzar la sol·licitud per acollir-se a les me-sures contemplades en el fons de rescat del Govern per a em-

EL PERIÓDICO MADRID

preses estratègiques, així com el recolzament del Principat d’As-túries, segons va indicar la fir-ma a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El 22 de juliol passat ja va anunciar la seva intenció d’aco-llir-se a les dues mesures amb l’objectiu de continuar desenvo-lupant la seva activitat malgrat l’impacte de la pandèmia de la Covid-19.

Així, Duro Felguera té inten-ció de «consolidar» les activitats «tradicionals» de l’empresa, «re-formular» les activitats interna-cionals fins ara i «impulsar» no-ves línies de negoci en les quals troba potencial, com la digitalit-zació i l’economia verda.

La multinacional asturiana, amb seu a Gijón, és una compa-nyia especialitzada en l’execu-ció de projectes «clau en mà» per als sectors energètic, industrial i d’Oil & Gas. També es dedica a la prestació de serveis especialit-zats per a la indústria i la fabri-cació de béns d’equipament.

La companyia va registrar

travessant dificultats per man-tenir la seva normal activitat», va remarcar la firma el 22 de ju-liol. «El consell d’administració, al fer aquest pas, també reafir-ma el seu convenciment que aquesta decisió no només no contradiu, sinó que pot ajudar la necessària incorporació de tot el capital privat que estigui dis-posat a comprometre’s amb el projecte industrial a llarg termi-ni de la companyia», va afegir la firma. Ahir va adoptar formal-ment aquesta decisió.

SUPORT PÚBLIC A principis de ju-liol, el Govern va aprovar la crea-ció del Fons de Recolzament a la Solvència d’Empreses Estratègi-ques, dotat de 10.000 milions d’euros i gestionat a través de la Societat Estatal de Participa-cions Industrials (SEPI).

El fons s’articula a través de diferents instruments com la concessió de préstecs participa-tius, l’adquisició de deute su-bordinat o la subscripció d’ac-cions o altres instruments de capital. L’import dels divi-dends, interessos i plusvàlues que resultin de les inversions que es realitzin s’ingressaran en el Tresor Públic. El fons està dirigit a societats que travessin dificultats severes de caràcter temporal com a conseqüència de la situació generada per la Covid-19 i que siguin considera-des estratègiques.

unes pèrdues de 9 milions d’eu-ros fins al març després d’ano-tar una provisió de 10 milions d’euros en els resultats del pri-mer trimestre de l’any per l’es-cenari d’incertesa generat per la crisi sanitària. Per la seva

part, la facturació es va reduir gairebé a la meitat, fins a 45,5 milions.

«El consell ha constatat que, com a conseqüència de l’impac-te econòmic derivat de la pandèmia, la companyia està

Seu de Duro Felguera.

ARXIU


26/8/2020 Kiosko y Más - El País (Catalunya) - 26 ago. 2020 - Page #8

lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

EMPRESASMiércoles 26 agosto 2020 3Expansión

Pepe Bravo. Madrid El Covid-19 y la Gran Reclu-sión dieron el pistoletazo de una salida a una carrera por la liquidez que está desencade-nando una avalancha de rene-gociaciones en los contratos de financiación de numerosas empresas españolas.

Después de haber firmado todo tipo de créditos y de ha-ber realizado importantes emisiones de bonos y pagarés para contener los efectos de la pandemia, la deuda financie-ra neta de los grupos que for-man parte del Ibex 35 se ha incrementado en más de 9.800 millones de euros (ver información adjunta). Dada la incertidumbre actual, es pre-visible que la deuda crezca aún más durante los próxi-mos meses y, para soportar los nuevos niveles de endeu-damiento de la era del coro-navirus, muchas empresas se están viendo obligadas a revi-sar las condiciones de crédi-tos anteriores.

Aena, Ferrovial y Cie Au-tomotive, entre las empresas del Ibex, ya han movida ficha, mientras que fuera del selecti-vo otras compañías cotizadas como Gestamp, OHL, NH o Antolin también afrontan la renegociación de las condi-ciones de su deuda.

Covenants La clave en todo este proceso está en los covenants, una se-rie de cláusulas que forman parte de los contratos de fi-nanciación y que comprome-ten a las empresas a operar bajo determinadas condicio-nes financieras. Los más co-munes hacen referencia al ebitda (resultado bruto de ex-plotación), a los beneficios o al endeudamiento que deben tener las compañías. Su in-cumplimiento puede llevar a los acreedores a solicitar la amortización anticipada de los préstamos y desembocar entonces en la ejecución de las garantías.

Con la crisis, que ha perfo-rado las previsiones de los más pesimistas, se van a que-

EL COVID-19 HACE SALTAR LAS ALARMAS/ La crisis económica genera una avalancha de quebrantamientos en los acuerdos de financiación. Las empresas aceleran para no incumplir las condiciones pactadas.

Maurici Lucena es el presi-dente de Aena desde 2018.

AENA El gestor aeroportuario comenzará en breve la negociación para obtener una dispensa temporal de sus obligaciones.

Tanto bancos como bonistas piden compensaciones para relajar las ratios de la deuda

Jesús Herrera es el conseje-ro delegado de Cie.

CIE AUTOMOTIVE El fabricante de componentes ha conseguido un waiver que relaja las condiciones financieras de su deuda.

Rafael del Pino es el presi-dente de Ferrovial.

FERROVIAL El grupo español de infraestructuras ha obtenido dispensas para sus aeropuertos en el Reino Unido.

Luis Amodio es el nuevo presidente de OHL.

OHL La constructora negocia con sus bonistas el plácet que le permitiría acceder a la segunda parte del crédito ICO de abril.

brantar muchas de estas cláu-sulas y, para evitar el default, se antoja necesario modificar los términos de unas estipula-ciones que se fijaron bajo unas condiciones económicas muy distintas a las de ahora.

Aena cumple por el mo-mento con las ratios financie-ras estipuladas en los créditos por importe de 6.067 millones de euros que tiene firmados con el BEI, el ICO, Unicaja y FMS, pero prevé quebrantar-las a finales de año como con-secuencia del impacto que tendrá la caída del tráfico aé-reo sobre sus beneficios, por lo que iniciará a la vuelta del verano las conversaciones con las entidades para la apro-bación de una dispensa tem-poral (waiver) del cumpli-miento de sus distintas obli-gaciones financieras.

El aeropuerto de Luton, si-tuado a unos 48 kilómetros al noroeste de Londres y filial del gestor aeroportuario es-pañol, ya ha conseguido la exención para elevar sus ni-veles de endeudamiento per-mitido tras encontrarse en una situación similar a la de su matriz.

Por su parte Ferrovial, que

se encarga de gestionar el ae-ropuerto de Heathrow, así como los de Aberdeen, Glas-gow y Southampton, también ha conseguido una dispensa de sus financiadores.

Precio Resulta que, por ahora, tanto los bancos como los bonistas se están mostrando favora-bles a la renegociación de los préstamos, pero todo tiene un precio y exigen compensacio-nes. Algunas de ellas pueden suponer el pago de comisio-nes o incrementos en el tipo de interés de los préstamos, aunque los acreedores tam-bién están introduciendo nuevas cláusulas que exigen unos niveles mínimos de li-quidez que garanticen el fun-cionamiento de la compañía a la que prestan. En algunas ocasiones, además, los finan-ciadores reclaman que la em-presa limite el reparto de divi-dendos hasta que la situación financiera se reconduzca.

Es el caso del grupo que preside Rafael del Pino con el caso particular del aeropuer-to de Heathrow, cuya deuda en riesgo de incumplimiento de covenants asciende a

2.400 millones de libras (2.660 millones de euros, al cambio actual). En julio los bonistas del aeropuerto britá-nico aceptaron una dispensa temporal que condiciona el pago de diviendos y requiere un mínimo de liquidez de 200 millones de libras (220 millones de euros). Adicio-nalmente, el cupón de los bo-

nos se incrementa en hasta un 0,75%.

En el caso de los aeropuer-tos de Aberdeen, Glasgow y Southampton, la filial de Fe-rrovial ha acordado con sus acreedores un waiver tempo-ral que exige ciertos niveles de liquidez. También afecta-da por el desplome del turis-mo, la cadena de hoteles NH consiguió otro waiver tempo-ral, hasta junio de 2021, de los diez bancos que le prestaron 250 millones en 2016.

Automoción Otro sector que se encuentra fuertemente presionado por la evolución de la pandemia es el de la automoción. Y sus tres máximos exponentes en España, Cie Automotive, Gestamp y Antolin, han lo-grado acuerdos para relajar sus restricciones financieras.

Gestamp, el grupo de la fa-milia Riberas, ha acordado con sus financiadores suspen-der temporalmente la obliga-ción de cumplimiento de sus ratios financieros durante un año, hasta el próximo 30 de junio de 2021, lo que afecta a préstamos por importe cerca-no a 1.860 millones de euros.

Cie Automotive ha alcanza-do un acuerdo similar a con-secuencia del impacto en sus resultados de la “paralización industrial” generada por la pandemia de Covid-19.

Lo mismo ha sucedido con Antolin, aunque en este caso el pacto alcanzado con los bancos también posibilita el endeudamiento del grupo en 200 millones de euros adicio-nales a cambio de mantener unos niveles mínimos de li-quidez y no repartir dividen-dos durante el año de vigencia del waiver.

OHL, por su parte, necesita una dispensa de los tenedores de sus bonos, a los que debe un total de 593 millones de euros a través de dos emisio-nes, para poder acceder a la segunda parte del crédito de 140 millones de euros con aval del ICO aprobado por un pool de bancos en abril. Las condiciones de la deuda limi-tan su capacidad de endeuda-miento y ahora ambas partes de encuentran en plenas ne-gociaciones para el desblo-queo de los 70 millones pen-dientes de desembolso.

La Llave / Página 2

El incumplimiento de las condiciones de la financiación puede suponer la ejecución de las garantías

Los contratos de financiación suelen llevar aparejadas unas cláusulas, deno-minadas covenants en la jerga, que com-prometen a las empresas a operar bajo una serie de condiciones financie-ras y pueden limitar su endeudamiento.

EXIGENCIAS

Las empresas no financieras del Ibex 35 elevaron con fuerza su deuda neta entre los meses de enero y junio, un periodo marcado por la crisis económica del Covid-19, que ha obligado a las empresas a captar nueva financiación para fortalecer sus balances mediante créditos y emisiones de bonos o pagarés. Las compañías estrella de la Bolsa española sumaban un endeudamiento neto de 173.712 millones de euros a 30 de junio, lo que supone un incremento del 6% respecto a diciembre de 2019, que en volumen representa un aumento superior a los 9.800 millones de euros, según los datos facilitados por las compañías al cierre del segundo trimestre del año. En términos absolutos, las empresas que más elevaron su pasivo durante la primera mitad de 2020 fueron IAG (2.892 millones de euros más), ACS (2.645 millones) y Cellnex (731 millones). El aumento de los tres supone el 64% de la subida del selectivo en este periodo.

El Ibex 35 eleva su deuda en 9.800 millones

Aena, Ferrovial, Cie y OHL renegocian créditos para evitar incumplimientos

EMPRESAS

Miércoles 26 agosto 20206 Expansión

Félix García. Madrid Volkswagen Navarra contra-tará a 452 trabajadores tem-porales para fabricar 5.000 unidades del Polo que ha de-mandado la central de la mar-ca en Alemania. Segunda bue-na noticia de la semana para la factoría navarra, pues el pasa-do lunes recuperó a los 600 trabajadores que todavía mantenía bajo expediente de regulación de empleo tempo-ral (ERTE). Así la planta recu-pera los tres turnos que tenía antes del cierre de actividad el pasado 13 de marzo por el co-ronavirus.

Los 452 nuevos empleados eventuales servirán para au-mentar la producción diaria, gracias al desplazamiento de los tiempos de descanso en los turnos en la línea de mon-taje. Los temporales cubrirán dichas pausas por lo que la ca-dena de producción no parará y se podrán producir 140 co-ches al día más.

Landaben opera desde el lunes pasado a un ritmo de 1.438 vehículos producidos al día. Ahora, tras la puesta en marcha de los desplazamien-tos de pausas, la cadencia dia-ria llegará hasta los 1.581 vehí-culos, gracias a los 44 coches que se ganan en el turno de mañana y en el de tarde; y a los 55 sumados por el noctur-no. A estas cifras habría que añadir los coches que se fabri-quen los sábados, según la compañía, aunque todavía es-tá por definir qué sábados

funcionará la planta en un ca-lendario que se debe consen-suar con los sindicatos, dado que serán voluntarios.

Con este nuevo pedido, la factoría de Volkswagen Na-varra prevé cerrar el año con 247.000 unidades, de las que 137.000 serían del pequeño todocamino Volkswagen T-Cross y las 110.000 restan-tes, del Polo. La previsión que hizo la dirección de la planta a finales de abril contaba con terminar el año 2020 con

253.000 vehículos fabricados. Sin embargo, el cierre de

mayo y la vuelta a la normali-dad más lento de lo previsto, hicieron caer las estimacio-nes, semana a semana, en otros 12.000 vehículos más.

Hay que tener en cuenta que la previsión que maneja-ban en enero los directivos pa-ra este ejercicio era de 306.000 unidades. De modo que la pérdida todavía sería elevada: 59.000 unidades, un 19% menos que lo estimado

en el mes de enero de este año. Por otra parte, Landaben

recibirá en 2021 el tercer mo-delo. Se trata de un modelo a caballo entre el Polo y el T-Cross y que en Brasil se co-mercializa ya bajo la denomi-nación Nivus. Sería un mode-lo de más valor añadido que el Polo, encuadrado en el seg-mento de los todocamino o SUV, que copan el 40% de las matriculaciones de turismos en la Europa de los 27.

PSA también contrata La dirección de la planta que el Grupo PSA Figueruelas (Zaragoza) ha comunicado que, como estaba previsto, va a recuperar el turno de noche de la línea 1, en la que ensam-bla los modelos Opel Cross-land-X y Citroën C3 Aircross, desde el 4 de octubre.

Con la puesta en marcha de este nuevo equipo, la factoría aragonesa volverá a estar a plena capacidad y rondará los 5.600 trabajadores. Además, de los 1.800 coches al día que se fabrican ahora, se pasará a 2.200 unidades.

Una vez que el Instituto Aragonés de Empleo propor-cione una lista de candidatos y se haga la preselección, los 300 aspirantes harán una prueba en un entorno simula-do de trabajo en las instalacio-nes de Figueruelas, tras la que se elegirá a los 250 nuevos empleados.


VW Navarra contrata a 452 empleados hasta final de añoPRODUCCIÓN/ Los contratos eventuales servirán para fabricar las 5.000 unidades extra del modelo Volkswagen Polo que ha pedido Alemania a la planta española.

Expansión. Madrid Iberdrola ha suscrito un con-trato de suministro de ener-gía verde a largo plazo (PPA, por sus siglas en inglés) en México con el grupo quími-co-farmacéutico alemán Ba-yer para su parque eólico te-rrestre Santiago, de 105 me-gavatios (MW) de capacidad, en el Estado de Guanajuato. El contrato por 15 años forma parte de la estrategia de Bayer ser una empresa climática-mente neutral en 2030, y la alianza con Iberdrola le per-mitirá reducir su huella de

carbono. Bayer recibirá ener-gía limpia para abastecer a sus cuatro plantas en Ciudad de México, Estado de Méxi-co, Tlaxcala y Veracruz, ade-más de 23 centros de opera-ción, ubicados principalmen-te en Sinaloa, Guanajuato, Ja-lisco y Chiapas.

El parque eólico Santiago, que se encuentra en fase de pruebas antes de entrar en operación comercial, produ-cirá 241 gigavatios hora (GWh) al año, equivalentes al consumo energético de 38.000 hogares. Una vez en

marcha, el parque evitará la emisión de 250.000 tonela-das anuales de dióxido de carbono (CO2), contribuyen-do al objetivo mexicano de producir el 35% de la energía con fuentes limpias en 2024.

Durante la construcción del proyecto, Iberdrola resca-tó y reubicó más de 17.000 es-pecies de flora y fauna. Ade-más, reforestará al menos 170 hectáreas, como parte de los compromisos ambientales adquiridos con las comunida-des cercanas al parque.

Con este proyecto, la ener-

gética cuenta con una capaci-dad renovable instalada en México de 1.115 MW, con 569 MW en eólica terrestre y otros 546 MW solares foto-voltaicos. En todo el mundo, posee una capacidad instala-da de 32.700 MW. A junio, su cartera de proyectos renova-bles supera los 58.000 MW.

Iberdrola suministrará energía verde a las plantas del grupo Bayer en México

La energética utilizará el parque eólico terrestre Santiago, con 105 MW de capacidad

Euskaltel nombra dos nuevas vocales independientesI.C. Madrid Euskaltel, la teleco de origen vasco, incorporará como con-sejeras independientes a Ana García Fau, exdirectiva de Telefónica y del grupo de di-rectorios Yell-Hibu, y a Bea-triz Mato, exconsejera del Gobierno gallego. Además, el consejo también ha acordado reducir de once a diez el nú-mero de vocales, con lo que el futuro órgano de gobierno de Euskaltel estará compuesto por cuatro mujeres de un total de diez miembros.

Ambas propuestas –el nombramiento de las dos nuevas consejeras y la reduc-ción del número de miem-bros del consejo de adminis-tración a diez–, deberán ser aprobadas por la junta gene-ral extraordinaria de accio-nistas del grupo, que se cele-brará, de forma telemática el 29 de septiembre.

Hasta este momento, el consejo de administración es-taba compuesto por once miembros, si bien en el caso de tres de ellos –Elisabetta Castiglioni, José Ángel Co-rres y Miguel Ángel Lujua, to-dos independientes–, su man-dato había expirado.

Con estos cambios, el con-sejo de administración de la sociedad quedaría integrado por cuatro consejeros domi-nicales (Eamonn O’Hare y Robert Samuelson, represen-tantes de Zegona; Alicia Vi-vanco por Kutxabank y Javier Fernández por Alba), cuatro consejeros independientes (Iñaki Alzaga, Belén Ama-triaín, Ana García Fau y Bea-triz Mato), un consejero eje-

cutivo (el consejero delegado, José Miguel García, aunque fue nombrado con el respaldo de Zegona) y el presidente, Xabier Iturbe, como conseje-ro externo.

Trayectorias Ana García Fau es licenciada en Derecho y Empresariales por la Universidad Pontificia Comillas y ha trabajado en el grupo Telefónica y en el gru-po de directorios y guías Yell-Hibu. Beatriz Mato es inge-niera industrial y tiene 30 años de experiencia profesio-nal en la empresa privada y en el sector público, siendo con-sejera de Trabajo y Medio Ambiente por el PP en la Xunta de Galicia.

Ana García Fau y Beatriz Mato se unen a Belén Amatriaín y Alicia Vivanco como vocales femeninas

José Miguel García, consejero delegado de Euskaltel.

Fran

cisc

o R

odríg

uez

Línea de montaje de Volkswagen Navarra.

VW Navarra pasará de fabricar 1.438 coches al día a 1.581 con las nuevas contrataciones

Ahora prevé fabricar 253.000 unidades en 2020; 59.000 menos de las previstas en enero de este año

El presidente de Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán.

EMPRESAS


Amy Kazmin/Stephanie Findlay. Financial Times El Gobierno de Narendra Modi, el político ultranacio-nalista hindú que ocupa el cargo de primer ministro de India, pretende expulsar a los proveedores chinos de equi-pos de telecomunicaciones Huawei y ZTE de las redes de los operadores indios, aun-que sin establecer una prohi-bición oficial como han he-cho otros países, especial-mente naciones anglosajonas como Estados Unidos, Reino Unido, Australia o Nueva Ze-landa. Las relaciones entre China e India se han tensado

tras los incidentes armados en la frontera con el Tíbet, el pasado junio, en la que mu-rieron al menos 20 soldados indios, y en la que hay aposta-dos miles de soldados de am-bos países.

El caso es que el Gobierno de Nueva Delhi no ha emitido ninguna prohibición formal por escrito sobre los equipos de proveedores chinos, ni el

Gobierno del primer ministro Narendra Modi ha hecho de-claraciones públicas de este tipo. Sin embargo, ejecutivos de la industria y funcionarios del Ejecutivo han señalado que los ministerios clave de la Administración India han in-dicado claramente a las ope-radoras de telecomunicacio-nes locales que deben evitar el uso de equipos chinos en inversiones futuras, incluido en las redes de 5G. “Ahora es-tá claro que el gobierno no va a permitir equipos chinos”, señaló un ejecutivo de la in-dustria de telecomunicacio-nes a Financial Times. “Aho-

ra hay claridad. Realmente se acabó el juego”.

Huawei ha sido uno de los tres mayores proveedores de equipos de telecomunicacio-nes en India, que es el segun-do mercado móvil más gran-de del mundo –sólo por de-trás de China–, con más de 850 millones de usuarios. Ha tenido contratos importantes con Bharti Airtel, Vodafone y la estatal BSNL.

Es poco probable que India prohiba formalmente a Hua-wei u otras firmas chinas por temor a provocar una dura respuesta de Pekín, según se-ñaló un alto funcionario del

India quiere expulsar a Huawei y ZTE de sus redes sin una prohibición oficial

El sentimiento antichino creció en India tras la muerte de 20 soldados en la frontera

M.Prieto. Madrid Epic Games, dueño del popu-lar juego Fortnite, ha ganado el primer asalto en la batalla legal que le enfrenta a Apple por sus prácticas en la tienda de aplicaciones. Una jueza fe-deral de Estados Unidos ha dictado medidas cautelares que impiden al gigante tecno-lógico bloquear a Epic Games en su plataforma. Sin embar-go, el tribunal respalda a App-le en su decisión de expulsar a Fortnite de la tienda por vio-lar sus condiciones.

Apple amenazó a Epic Ga-mes con retirar el 28 de agosto sus credenciales de desarro-llador, imprescindibles para cualquier compañía que quie-ra lanzar y actualizar aplica-ciones y juegos en la tienda de Apple. Esta tienda es la única vía para llegar a los más de 1.000 millones de usuarios de dispositivos del fabricante es-tadounidense.

El cierre de la cuenta de de-sarrollador de Epic Games habría supuesto el bloqueo del motor gráfico de la com-pañía, Unreal Engine. Esta herramienta es usada por centenares de otros videojue-gos y aplicaciones, que se ha-brían visto así perjudicados por la guerra que mantienen Epic Games y Apple.

Sin credenciales de desa-rrollador, el dueño de Fortni-te no habría podido dar so-porte en las plataformas de

Apple a todos los creadores de juegos que han utilizado este motor gráfico. Asimismo, se vería impedida para enviar actualizaciones de Fortnite a los usuarios del juego en pla-taformas de Apple.

Epic Games solicitó la se-mana pasada medidas caute-lares para impedir el bloqueo de Apple, puesto que enten-día que esta decisión suponía un año “incuantificable e irre-parable” a su negocio y que dañaría a millones de desa-rrolladores. En esta línea, Mi-crosoft afirmó este domingo que la amenaza de expulsión de Epic Games perjudicaría a la división de juegos de la compañía, así como a otros desarrolladores.

Medidas cautelares La juez ha dictado estas medi-das cautelares porque entien-de que la expulsión de Epic Games de la tienda de desa-rrolladores de Apple habría dañado a terceras compañías.

“Epic Games y Apple tie-nen la libertad de litigar entre sí, pero su disputa no debe provocar estragos en terce-ros”, aseguró en su dictamen

del lunes por la noche la jueza Yvonne González, quien en-tiende que la amenaza de Apple es una “represalia” y una “extralimitación”. La jueza considera que la “seve-ridad” de las medidas de Apple contra Epic Games im-pactaría en terceras compa-ñías, perjudicando al ecosiste-

ma de desarrolladores. Sin embargo, la jueza de-

sestimó la otra medida caute-lar que solicitaba Epic Games, que buscaba que el tribunal obligara a Apple a readmitir Fortnite en su tienda de apli-caciones. Apple expulsó el vi-deojuego de su marketplace la pasada semana después de

que Epic Games violara deli-beradamente los términos de la tienda de Apple. La juez en-tiende que Epic Games “se ha buscado” la situación de Fort-nite.

La semana pasada, Epic Games desafió a Apple al que-brantar de manera deliberada los términos de uso de su tien-da de aplicaciones. La compa-ñía estableció un sistema de pago alternativo en Fortnite, de manera que los usuarios de este juego en dispositivos Apple pudieran realizar com-pras en la aplicación fuera de mecanismo que impone Apple.

El gigante tecnológico obli-ga a los desarrolladores a utili-zar su sistema de pago y esta-blece una comisión del 30% sobre todas las ventas de ser-vicios digitales y suscripcio-nes que se realicen. Esta co-misión se reduce al 15% a par-tir del segundo año de abono a servicios digitales.

Epic Games demandó a Apple tras la expulsión de Fortnite. La compañía pre-sentó una demanda federal en Estados Unidos ante lo que entiende que son prácticas

contrarias a la libre compe-tencia.

El grupo de juegos también ha llevado a Google a los tri-bunales después que éste ex-pulsara también a Fortnite por idénticas razones. En este caso, el juego permanece dis-ponible para los usuarios de Android en otras tiendas de aplicaciones alternativas a Google Play. Apple y Google han asegurado que Fortnite volverá a sus tiendas en el mo-mento en el que Epic Games elimine el sistema de pagos propio que ha implantado en el juego.

En la vista del lunes que di-rimía las medidas cautelares, los abogados de Epic incidie-ron en que Apple actúa como un monopolio en su forma de controlar la App Store, la úni-ca vía que tienen las empresas para llegar a los usuarios de Apple, puesto que la compa-ñía no permite la existencia de plataformas de aplicacio-nes alternativas, como sí ocu-rre en Android.

En sus demandas antimo-nopolio contra Apple y Goo-gle, Epic expone que los desa-rrolladores de aplicaciones deberían poder utilizar siste-mas de pago alternativos a los que imponen estos dos gigan-tes digitales.


Página 15 / Apple provoca la remode-

lación del Dow Jones

El dueño de ‘Fortnite’ gana un asalto en su batalla legal contra AppleEN ESTADOS UNIDOS/ Un tribunal dicta medidas cautelares que impiden al gigante tecnológico expulsar a Epic Games de su plataforma. Sin embargo, ‘Fortnite’ seguirá fuera de la tienda de Apple.

Spotify, Rakuten y Telegram han eleva-do quejas ante la UE por las prácticas de Apple en su tienda. Bruselas ha abierto una investigación.

OFENSIVA

‘Fortnite’ seguirá fuera de la tienda de Apple.

La jueza desestima otra petición de Epic, que buscaba obligar a Apple a readmitir el juego en su tienda

Apple quería retirar a Epic su cuenta de desarrollador, lo que habría perjudicado a terceras compañías

Narendra Modi, primer ministro de India.

Blo

ombe

rg N

ews

Gobierno, que explicó que la administración de Modi era muy cautelosa con la inver-sión china en infraestructura sensible. Pero el sentimiento anti-China en India ha creci-

do desde la disputa fronteriza de junio, tras la que Nueva Delhi prohibió TikTok y otras 58 aplicaciones chinas alegan-do preocupaciones sobre la seguridad nacional.

ECONOMÍA / POLÍTICA


Gabriel Trindade. Barcelona La Generalitat de Cataluña desveló ayer sus planes para conseguir una vuelta al cole-gio segura ante el desafío que supone el Covid-19. “No po-demos permitir que la epide-mia rompa la formación de toda una generación”, asegu-ró ayer el consejero de educa-ción catalán, Josep Bargalló. Por su parte, la consejera de Salud, Alba Vergès, afirmó que “en ningún caso” el Go-bierno catalán cerrará los centros educativos como ocurrió en marzo.

El plan para iniciar el curso escolar establece que cada centro escolar tendrá autono-

mía para adaptarlo a sus ca-racterísticas.

La principal medida es la obligación de llevar mascari-lla para todos los alumnos de secundaria, bachillerato y FP mientras que en el caso de los de primaria sólo se utilizará cuando el riesgo de contagio en la zona sea alto.

A nivel organizativo, se for-marán grupos estables o bur-buja para facilitar las actua-ciones inmediatas en casos de sospecha de rebrote, con ra-tios de 20 alumnos en prima-ria –que podrán ampliarse a 25 en caso necesario–, y de 30 en secundaria, aunque en ambos casos el objetivo es

que sean “lo más reducidos posibles”, por lo que algunos centros podrían duplicar lí-neas o trabajar “por niveles”.

El plan de la Generalitat también establece que las en-tradas y salidas de alumnos tanto del centro escolar como a la hora del patio se realiza-rán de forma escalonada, por grupos, para tratar de evitar las aglomeraciones.

Bargalló también avisó de

que, por cuestiones organiza-tivas, tendrá que haber más de una hora del patio y se ten-drán que reforzar las medidas de higiene “drásticas”, con personal de limpieza en tur-nos diurnos y con las clases li-geramente más cortas para que, al final de las mismas, dé tiempo de ventilar el aula y desinfectar los materiales ne-cesarios.

Por otro lado, el consejero catalán indicó que la priori-dad es mantener las clases presenciales en infantil y pri-maria por motivos “pedagó-gicos, emocionales, de sociali-zación y de conciliación de la vida familiar y laboral”. En

cambio, a partir de tercero de la ESO se podría implemen-tar la “presencialidad mixta”, informa Efe.

Las escuelas e institutos también tomarán la tempera-tura a sus alumnos para con-trolar los síntomas, aunque la Generalitat no ha establecido de qué forma deben hacerlo .

En paralelo, se llevarán a cabo 500.000 pruebas PCR entre el 15 de septiembre y el 9 octubre divididas en 8.000 test al día en una primera fase y 20.000 diarios en una se-gunda etapa, que se realiza-rán en centros en función de sus características poblacio-nales y territoriales.

Aulas reducidas, mascarillas y cribados en Cataluña

La Generalitat realizará 500.000 pruebas PCR en los colegios e institutos catalanes

Amaia Ormaetxea. Madrid La Comunidad de Madrid in-vertirá 370 millones de euros para garantizar una vuelta al cole “segura” y que sirva para “sentar las bases de la educa-ción del futuro en Madrid”, según anunció ayer la presi-denta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

La presidenta explicó que esos 370 millones de euros –“una inversión sin prece-dentes”–, se utilizarán, por ejemplo, para contratar a casi 11.000 profesores más, reali-zar 100.000 test serológicos a la comunidad educativa, bajar las ratios de alumnos por aula y comprar 70.000 ordenado-res y 6.000 cámaras web para garantizar que los alumnos puedan seguir las clases onli-ne en el caso de que se infec-ten o que deban quedarse en casa confinados. La instala-ción de las cámaras se deberá llevar a cabo, en todo caso, con la autorización de los pro-fesores, que deberán dar per-miso para que se puedan gra-bar sus clases.

La educación será comple-tamente presencial hasta se-gundo de la ESO. Los alum-nos de 3º y 4º de la ESO y Ba-chillerato combinarán la asis-tencia a clase con la enseñan-za a distancia. En todo caso, el número de horas de clases virtuales nunca será más de la mitad del total. Los centros decidirán cómo organizan las clases presenciales, si en días alternos o en horarios distin-

tos para los diferentes grupos de estudiantes.

Todos los alumnos, a partir de los seis años, estarán obli-gados a llevar mascarilla de manera permanente.

La preocupante evolución que ha estado mostrando la pandemia durante las últimas semanas en Madrid ha lleva-do a los responsables educati-vos a flexibilizar el calendario del inicio de curso. Los alum-nos de Educación Infantil, los de 1º, 2º y 3º de Primaria, los de 3º y 4º de la ESO y los de Educación Especial comen-zarán el curso como estaba

previsto; los más pequeños el 4 de septiembre, los de Edu-cación Especial el 8 y los de los últimos cursos de la ESO y Bachillerato el 9. Sin embar-go, los niños de 4º, 5º y 6º de Primaria retornarán al cole-gio el 17 de septiembre y los de 1º y 2º de la ESO lo harán el día 18. La Comunidad tam-bién recomienda a los centros escalonar los horarios de en-trada y salida.

Habrá gel hidroalcohólico en los centros escolares –se han comprado 650.000 li-tros–, se les tomará la tempe-ratura a los niños cuando en-

tren al colegio y se crea la figu-ra del ‘coordinador Covid’, que se ocupará de que se cumplan los protocolos y será el responsable de detectar y aislar posibles casos positivos.

En el caso de que se pro-duzca un positivo se desinfec-tará el colegio y los niños y ni-ñas volverán a las aulas “lo an-tes posible”. “Los colegios van a ser lugares seguros”, insistió Ayuso; la presidenta solicitó colaboración y confianza a los padres, los profesores y los alumnos y pidió a los sindica-tos que desconvoquen la huelga educativa prevista pa-

ra los primeros días de clase. Uno de los principales re-

tos a la hora de cumplir con las medidas que contempla el plan de la Comunidad con-sistirá en lograr bajar las ra-tios de alumnos en las aulas. En Infantil y Primaria, el má-ximo será de veinte niños y en la ESO no podrán pasar de 23. Según explicó Ayuso será “la mayor bajada de ratios de la historia” y la presidenta confía en que se puedan mantener en el futuro, una vez se haya superado la pan-demia.

Los centros estarán obliga-dos a habilitar espacios (co-medores, bibliotecas, zonas comunes...) para garantizar esas ratios y no se descarta que esos espacios extra se puedan buscar fuera de los centros. En una nota de pren-sa difundida ayer por la Co-munidad, se contempla inclu-so la posibilidad de utilizar polideportivos, centros cultu-rales o bibliotecas públicas como aulas temporales; si fuera necesario también se abre la puerta a instalar mó-dulos prefabricados, los cono-cidos como barracones.

Editorial / Página 2

Madrid: mascarilla obligatoria y clase presencial hasta segundo de la ESO CURSO ESCOLAR/ Las clases a partir de tercero de la ESO serán semipresenciales. El inicio de curso se hará de forma escalonada entre los días 4 y 18 de septiembre. Habrá test masivos al profesorado.

La comunidad no descarta utilizar centros culturales o bibliotecas públicas para dar clase

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ayer, en la Casa de Correos de Madrid.

La UPTA cifra en 6.000 millones el rescate a los autónomosExpansión. Madrid La Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA) advirtió ayer de que más de 400.000 autónomos podrían echar el cierre y cifra en 6.000 millones lo que cos-tará el rescate del trabajo au-tónomo en los próximos seis meses.

En un comunicado hecho público ayer, la UPTA pidió al Ministerio de Inclusión y Se-guridad Social el “rescate” de los autónomos, y solicitó reu-nirse “inminentemente” con el Ministerio dirigido por Jo-sé Luis Escrivá, para abordar “cómo y de qué manera” se van a implantar las nuevas ayudas al trabajo autónomo que tendrán que activarse “urgentemente” por la situa-ción que están viviendo miles de autónomos.

La organización recuerda que son más de 400.000 tra-bajadores autónomos los que de forma directa o indirecta, en estos momentos, no pue-den desarrollar su actividad y se plantean la posibilidad del cierre definitivo de sus nego-cios. “No podemos permitir que se retrase más la puesta en marcha de un paquete de medidas excepcionales”, ex-plicó UPTA en el comunica-do, en el que su presidente, Eduardo Abad, deja claro que el país tiene que esta prepara-do para poder mitigar la situa-ción de crisis económica que se va a producir como conse-cuencia de las decisiones que se van a adoptar desde el pun-to de vista sanitario.

Para Abad, es necesario que el Gobierno destine parte de los fondos europeos que han sido concedidos a España (21.300 millones) para el au-mento temporal de los expe-dientes de regulación tempo-ral de empleo (ERTE) y para el rescate de los trabajadores de autónomos.

Pérdidas en comercio Además, la organización que representa a los trabajadores autónomos calcula que el 30% de los 750.000 autóno-mos y pequeñas empresas de-dicadas al comercio no llega-rán a final de año. El comercio anticipa un goteo incesante de quiebras y cierres hasta fi-nal de año ante la progresiva reactivación de la pandemia en España y un verano con mucho stock por vender, que afectará particularmente a los sectores textil y del calzado y en las tiendas de proximidad.

internacional09ara DIMECRES, 26 D’AGOST DEL 2020

El Senegal també té 2.700 tones del material que va explotar a Beirut

El Senegal no és l’únic país amb una patata calenta d’aquesta mena. El fiscal general del Iemen ha obert una investigació sobre l’existència d’al-menys 100 contenidors de nitrat d’amoni que estarien emmagatze-mats al port d’Aden des de fa tres anys. Es calcula que n’hi ha unes 4.900 tones. Per la seva banda, el go-vern iraquià va ordenar examinar tots els magatzems dels ports i aero-ports del país immediatament des-

prés de la macroexplosió a Beirut. I, efectivament, va localitzar un carre-gament de nitrat d’amoni a l’aeroport internacional de Bagdad, que ara ja ha estat traslladat a un magatzem mili-tar. Així mateix, l’Índia també n’ha traslladat recentment 697 tones que fins ara estaven emmagatzemades a pocs quilòmetres de la ciutat de Chennai, una de les més grans del pa-ís. Tot per evitar que es repeteixi una tragèdia com la de Beirut.e

El port de Beirut, destrossat després de l’explosió de tones de nitrat d’amoni emmagatzemades. W.H. / EFE

El país intenta ara desfer-se a correcuita de la substància perillosa

Més casos En països com el Iemen , l’Iraq o l’Índia també s’ha guardat la substància

Ubicació Sovint, el nitrat d’amoni es guarda en secret perquè no sigui robat per terroristes

El 4 d’agost 2.750 tones de nitrat d’amoni emmagatzemades al port de Beirut van provocar una explosió que alguns van comparar a la d’una bom-ba atòmica. Més de 200 persones van morir, 5.000 van resultar ferides i part de la capital libanesa va quedar del tot arrasada. Quatre setmanes més tard, les autoritats del Senegal mouen cel i terra per desfer-se de 2.700 tones de nitrat d’amoni –gairebé la mateixa quantitat que hi havia a Beirut– que també estan emmagatzemades al port de la capital, Dakar. Temen que la ciutat pugui córrer la mateixa sort que la capital libanesa. De fet, no és l’únic cas: hi ha altres ports on es con-centren tones d’aquesta substància tan perillosa que, com va quedar de-mostrat a Beirut, pot esborrar una ciutat del mapa.

Però per què algunes ciutats em-magatzemen aquest material? El ni-trat d’amoni és una substància quí-mica molt utilitzada com a fertilit-zant al camp o com a explosiu en mi-neria. Això sí, amb una regulació molt estricta sobre l’espai i la dura-da de l’emmagatzematge. Una altra cosa és que aquesta normativa es compleixi. La seva ubicació s’acos-tuma a mantenir en secret per por que terroristes puguin utilitzar-la per a la fabricació de bombes.

Una comanda de Mali En el cas del Senegal, les autoritats expliquen que les 2.700 tones que hi ha al port corresponen a una coman-da feta des de Mali, el país veí. Però no han aclarit qui n’és el propietari ni què pretén fer amb aquesta gran quantitat d’una substància tan peri-llosa. “Hem demanat al propietari que faci les gestions necessàries per traslladar el producte fora del Sene-gal”, ha explicat en declaracions a l’agència AFP Baba Drame, del mi-nisteri de Medi Ambient, que també ha precisat que abans hi havia més quantitat de nitrat d’amoni al port, però 350 tones ja van ser trasllada-des a Mali.

Segons sembla, el propietari va sol·licitar que les tones restants fos-sin emmagatzemades en un hangar a la ciutat de Diamniadio, situada a tan sols 30 quilòmetres de Dakar, però no va rebre resposta del govern. Ara, però, les autoritats ja li han dit direc-tament que no, que s’emporti el ma-terial de la capital com més aviat mi-llor. Però no sembla que sigui tan fà-cil: no fa ni una setmana hi va haver un cop d’estat a Mali, el seu president va ser derrocat i un comitè format per militars va aconseguir el poder. A més, grups de jihadistes operen al nord i al centre del país, de manera que no sembla que actualment sigui el millor lloc per traslladar una subs-tància tan perillosa.

BARCELONAARA

ÀFRICA

societat 12 DIMECRES, 26 D’AGOST DEL 2020 ara

JJosep Joan Pintó RuizCreu de Sant Jordi

El president i el Govern de la Generalitat de Catalunya

expressen el seu dol

“No fem servir la mascareta en les situacions de més risc”

lació o en una discoteca hi ha més risc de contagi. Per això potser es més important portar mascareta quan abracem un familiar que quan estem sols al carrer.

¿Espanya va molt tard en l’ús d’una apli que ajudi a fer el traçat de contactes? Molts dels països que la intenten fer servir com a complement al traçat manual estan tenint algunes limita-cions i, sense humans en el procés, encara no hi ha evidència que esti-gui funcionant. Un cop detectes els contactes propers d’un positiu, hi has de contactar d’una manera em-pàtica i persuasiva perquè facin al-guna cosa. Crec que més important que l’ús o no de l’apli per traçar con-tactes és que hi hagi prou personal de rastreig, i una altra cosa de la qual s’està parlant menys: que aquests rastrejadors tinguin eines per fer bé la seva feina, perquè segons les nos-tres enquestes la majoria de posi-tius saben d’on prové la seva infec-ció. Basant-nos en les dades que te-nim, la gestió de la pandèmia s’ha de fer d’una manera panoràmica en què l’apli pot ser part de la solució però no la solució, donada la com-plexitat del repte.

Un dels temes en què fas èmfa-si és en la dificultat de fer la qua-rantena. Exacte. Una de les respostes més preocupants que apareixen a la nostra enquesta és que entre un 40% i un 50% dels partici-pants ens estan dient que no es podrien aïllar si els toqués fer quarantena. Per què, doncs, no hem dissenyat un pla eficaç i creatiu per garantir aquestes quarantenes? Baixes mèdiques pagades garantides, cuidadors per a nens i adults dependents, garanties de no perdre la feina, suport psicològic per als que s’han d’aïllar sols... Al voltant d’un 25% dels que no poden fer la quarantena no la poden fer perquè comparteixen casa, i un 12%, amb més dones, perquè han de cuidar algú. Però és que un 14% ens diuen que és per mo-tius econòmico-laborals i un 2,4% per la impossibilitat de baixa mèdica, i està creixent també la por de la quarantena per factors psicològics (8%) i de l’estigma (8%). Coneixent aquestes realitats, hem de ser més eficaços. Ja no som a la pri-mera onada.e

PANDÈMIA

Doctora en intel·ligència artificial pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), Nuria Oliver (Alacant, 1970) porta més de 25 anys fent recerca en aquesta àrea i ha sigut directora científica a Te-lefónica R+D i directora d’investi-gació en ciències de dades a Voda-fone a nivell mundial. Ha partici-pat en diverses recerques sobre ci-ència de dades i epidèmies, amb la grip A, l’Ebola i la malària, i ara és la comissionada de la presidència de la Generalitat Valenciana per a la Intel·ligència Artificial i les Ci-ències de Dades en la lluita contra el covid-19 i lidera una de les prin-cipals enquestes ciutadanes sobre el coronavirus, que han respost més de 260.000 persones. Amb un currículum que no cabria en aques-ta entrevista, aporta una visió pa-noràmica sobre com abordar la pandèmia, l’ús eficaç de les masca-retes i la gestió de les dades.

Per què tenim tants problemes amb les dades a l’estat espanyol? Cal un canvi cultural molt gran per començar a treballar d’una mane-ra centrada en dades i evidències. Calen infraestructures tecnològi-ques que permetin d’una manera àgil processar aquestes dades i fer-les servir conjuntament a les 17 co-munitats autònomes. Hi ha una falta de digitalització important. A Xile totes les dades oficials estan disponibles, per a ciutadans i in-vestigadors, al repositori Github a internet, al qual pots accedir de manera dinàmica. Un PDF diari no és passar les dades, ens cal la font dels números d’aquell PDF.

Ha denunciat recentment que l’ús de la mascareta no està sent efec-tiu. Per què? En l’enquesta ciutadana covid19im-pactsurvey.org preguntem per les mesures de seguretat i veiem que un 90% de les persones es desinfecten les mans i un 87% porten mascare-ta i, en canvi, hi ha països que no fan servir mascareta que estan millor que nosaltres. Crec que la mascare-ta ens dona una falsa sensació de se-guretat que ens ha de fer preguntar-nos en quines situacions hi ha alt risc de contagi i en quines portem mascareta. La intersecció entre els llocs amb alt risc i quan portem mascareta és petita, perquè la por-tem al carrer, al supermercat o a la natura però no a les oficines on tre-ballem, a les reunions familiars, als bars o a les celebracions. En una ofi-cina amb 15 persones i sense venti-

BARCELONAGERMÁN ARANDA MILLÁN

MIGUEL LORENZO / EFE

Nuria OliverEXPERTA EN DADES I INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

El TSJC avala el veto al tabac i l’horari dels bars

La situació sanitària actual és més greu que la del mes de juliol i calen noves restriccions. Ras i curt, aquest és l’argument del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per avalar la prohi-bició del Govern de fumar al carrer i a les terras-ses si no es manté la distància de seguretat. El tri-bunal va tombar ahir l’enèsim recurs de la patro-nal de l’oci nocturn Fecasarm, que també dema-nava suspendre la limitació horària de bars i restaurants. Els magistrats també van autoritzar que tanquin a la una de la matinada i que, a par-tir de mitjanit, no puguin atendre nous clients.

Fins ara, els diferents jutges han tombat els re-cursos del sector de l’oci nocturn a Catalunya en contra de les restriccions imposades a les discote-ques i les limitacions horàries i d’aforament. En canvi, a Madrid el jutge sí que va anul·lar la pro-hibició de fumar als carrers i terrasses sense dis-tància. Considerava que el govern autonòmic ma-drileny “restringia” els drets i les llibertats dels ciutadans imposant la prohibició.

Per contra, la resolució del TSJC subratlla que no entén en quina mesura la limitació “afecta els drets particulars” del sector de l’oci nocturn. El tribunal també explica que l’interès del conjunt de la ciutadania no es pot subordinar als interes-sos particulars d’un sector econòmic. La resolu-ció és ferma i no admet recurs, però no entra en el fons del debat, el manteniment de la prohibició en el temps, que abordarà més endavant.e

BARCELONAM.R.

Un home fumant en una terrassa de Barcelona el dia que entrava en vigor la prohibició. F. MELCION

debat19ara DIMECRES, 26 D’AGOST DEL 2020

‘Coliving’?

Quan el nivell arquitectò-nic d’un lloc és exquisit, no calen etiquetes: ni su-per, ni eco, ni bio, ni post, ni acrònims. Els grans

llocs es diuen pel seu nom perquè no hi ha imitacions possibles. És el cas de la Plaça Major de Pollença, que a l’estiu es cobreix de banderoles blanques que fan soroll de pluja de paper quan hi ha una mica de brisa. Li van dir Plaça Major per oposició a la Plaça Vella, insistint en un tipus d’espai que s’estén per tota la Medi-terrània, des de la Piazza Maggiore de Siena fins a les places porxades de Vic o Banyoles, idònies per als mer-cats. És major, la plaça de Pollença? Ho és en el sentit que és la millor pla-ça que es podia fer en un àmbit mar-cat pels desnivells i amb una església descentrada respecte a l’eix de la plaça. En llenguatge del segle XXI, podria ser una superplaça.

Són súpers, les illes pacificades de Barcelona? Les superilles beuen d’un sobrenom amb prefix positivis-ta per camuflar una cosa que durant molts anys era completament impo-pular: convertir carrers de cotxes en plataformes úniques per a vianants. Gairebé tot el barri de Gràcia és una enorme superilla que funciona com una xarxa de carrers pacificats, grà-cies a una densitat de cases raonable i un entramat de carrers prou estret per dissuadir el pas dels cotxes. Pe-rò no és el nom el que fa la cosa, si-nó el caràcter que els graciencs i els barcelonins hem volgut donar al barri on anem al cine, a fer un ver-mut o a fer un passeig perquè s’hi es-tà objectivament més a gust cami-nant que circulant en cotxe. Moltes superilles encara no arriben a la qua-litat que té l’espai públic de Gràcia.

La tasca principal dels arquitec-tes és fer lloc. Fer lloc en el sentit de donar aixopluc a algú, perquè no quedi a la intempèrie. I fer lloc és molt més complicat que no pas po-sar-li un nom. Aquests dies ha trans-cendit que la Generalitat estudia un

nou marc regulador per als “allotja-ments”. En un país amb excés de normatives i de lleis, només faltava inventar una altra manera d’anome-nar les cases. Actualment, l’habitat-ge mínim té una superfície de 36 m2 útils; si no, es considera infrahabi-tatge. Si es confirma que els futurs “allotjaments” poden tenir un 20% menys de superfície (30 m2), el sec-tor immobiliari públic i privat podrà llogar cases de la mida d’una habi-tació d’hotel.

Tot sembla indicar que la regula-ció dels allotjaments deriva de l’emergència habitacional i respon a la lògica de fer unitats més petites, a canvi de compartir alguns espais. El famós coliving que han assajat al-gunes cooperatives d’habitatge i al-gunes residències d’estudiants amb afany molt lucratiu.

Se suposa que les carències en la mida mínima se supleixen amb l’ús esporàdic dels espais compartits, però sobre aquesta qüestió no puc ser més escèptica. Diu la lògica dels “allotjaments” que poden ser més petits perquè són per a persones grans que viuen soles o gent jove que s’acaba d’emancipar. Però fer-los es-

pais petits els condemna, encara més, a la solitud. La gent gran neces-sita un tipus de casa més sensible que ningú. Anar a casa els avis a di-nar els diumenges ha estat tota la vi-da una manera sana i solidària de te-nir cura dels avis, de portar-los me-dicines i acostar-los les criatures. En un apartament de 30 m2 no hi ha es-pai per fer dinars familiars ni timbes de cartes els dijous, ni guardar pun-tes de coixí o agrupar amistats per fer els decorats de les festes majors dels pobles. ¿Es pot viure sempre en un espai de la mida d’una habitació d’hotel? ¿I, sobretot, s’ho mereix la gent que ha pencat tota la vida? ¿És el millor que els podem oferir? D’al-tra banda, el paper ho aguanta tot, però en entorns vulnerables, com-partir espais és molt més utòpic que en una cooperativa que s’ha disse-nyat el projecte a mida amb grups de convivència amb afinitats personals i circumstàncies vitals similars. L’experiència dels terrats plans de Barcelona indica fins a quin punt quan els espais són col·lectius, po-den esdevenir llocs de ningú.

Si no és per millorar radicalment les condicions per viure, val més no regular res amb noms complicats. Conformem-nos amb promoure ha-bitatges amb terrasses i menjadors al més grans possibles, amb la millor ar-quitectura. Cases amb pisos més grossos, a canvi de menys parafernà-lies (sense marbres ni llautons). I si hi ha espais compartits, benvinguts, pe-rò no en substitució de l’espai habita-ble individual, i sempre amb unes normes clares per evitar conflictes. En matèria d’habitatge, no podem anar enrere, i menys després dels suc-cessius confinaments. Si cal fer lloc, potser en lloc d’importar anglicismes caldria pensar com s’activen les pa-llisses, les masies, les cases entre mit-geres, les rectories, les fondes i les fà-briques abandonades. Són velles ti-pologies del segle XIX, i tenen noms poc actuals, però tenen tant de poten-cial com les velles places majors.

MARIA SISTERNAS

ARQUITECTA I CONSULTORA

En un país amb excés de normatives i de lleis,

només faltava inventar una altra manera

d’anomenar les cases

DE FIT A FIT

ESCRIPTOR

Fer surf amb les crisis

✒ A Pedro Sánchez ja sabem que li agrada bravejar de la seva capacitat de superar situ-acions adverses, i en va donar testimoni po-sant per títol Manual de supervivencia a un lli-bre d’autopromoció. Ara va cap al més difícil encara, com els bons acròbates, i veient-lo aquest dimarts fent la seva declaració institu-cional sobre les noves mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia, transmetia la impres-sió d’estar fent surf entre les onades de diver-ses crisis simultànies.

✒ La del covid-19 és una crisi sanitària que, a la vegada, en comporta una altra d’econòmi-ca, i, per tant, una altra de social, totes igual-ment greus. Sánchez –o la Moncloa, o el PSOE– ha decidit posar-hi el focus, ja que és l’assumpte que preocupa més gent i de for-ma més directa: ja sigui perquè els fills han de tornar a escola i tot són incerteses, ja sigui perquè no s’està cobrant encara l’ingrés mí-nim vital, ja sigui perquè s’acaben les presta-cions d’ERTOs o atur, ja sigui perquè un for-ma part dels nous aturats després d’una tem-porada turística pèssima. O sigui, per la su-ma d’uns quants d’aquests factors, el cert és que molts ciutadans es troben en una situació de màxima angoixa com a conseqüència del covid-19. Sánchez va sortir ahir a anunciar les novetats en els diversos fronts: la més desta-cada, de la qual tothom parlarà avui, és l’ofe-riment a les comunitats autònomes d’aplicar l’estat d’alarma per territoris. Serà del que discutiran els polítics de diversos bàndols, tot i que clarament és el que menys importa a aquests ciutadans que ho passen magre.

✒ Mentre llisca damunt l’onada del covid-19 (i també ofereix militars per fer de rastreja-dors i parla de 20.000 milions del fons de re-cuperació de la UE per fer front a les neces-sitats econòmiques més peremptòries), Sán-chez confia que l’atenció es desviï de les altres crisis que té obertes. Una és de caràcter ins-titucional i extremadament greu, i és la refe-rent a la monarquia, que vol dir el cap de l’es-tat, que vol dir l’estat sencer. L’escàndol su-perlatiu que s’ha destapat a la Corona espa-nyola compromet tot el sistema polític espanyol, i també els diversos poders de l’es-tat espanyol, que cada vegada és més obvi que, lluny d’actuar separadament, ho fan de mane-ra sincronitzada i corporativa per protegir un dens conglomerat d’interessos il·legítims. Pe-rò Sánchez ha aconseguit que, en dues setma-nes, hàgim passat de no parlar més que de Jo-an Carles I a no parlar més que del covid-19 i la tornada a l’escola. Com a mostra, ahir els partits independentistes van tornar a dema-nar la compareixença de Sánchez i Calvo al Congrés per donar explicacions sobre la cor-rupció de la casa reial i no tan sols la mesa els ho va tombar, sinó que amb prou feines van obtenir cap titular. L’altra crisi és de natura-lesa política, i enfronta el PSOE amb Unides Podem, que es troba en ple lawfare o cacera judicial i mediàtica. Pedro Sánchez, mentres-tant, sosté que li queda una legislatura quasi sencera, més una altra en què es proposa go-vernar en solitari.

SEBASTIÀ ALZAMORA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 26 D’AGOST DEL 2020 | Nacional | 15

8444

98-1

1985

04Q

ls mesos de confinamentno han fet desaparèixerl’activitat delictiva delsgrafiters, que han conti-

nuat pintant trens impune-ment. Cada cop és més fàcil tro-bar trens plens de pintades cir-culant, un fet que no és nou, pe-rò que tampoc sembla que hagid’aturar-se.

Des del gener i durant els pri-mers sis mesos de l’any, Renfeha denunciat 470 intrusions enels serveis de rodalies, ja siguintrens o instal·lacions. Els brè-tols, que normalment actuen engrup, han embrutat el 85% delstrens de la flota, 230, que tenenuna superfície total de 17.366m² pintada. En alguns casos, siles pintades tapen la finestradavantera, deixen els trens forade circulació per falta de visibili-

Etat del conductor. Aquests fetsprovoquen retards i cancel·la-cions d’alguns serveis de prime-ra hora del matí com la d’ungrup de brètols que va pintar aGavà el frontal d’un tren que co-bria el recorregut entre l’estacióde França i Sant Vicenç de Cal-ders. A causa d’aquesta acció, elcomboi va haver d’acabar el re-corregut i el centenar de viatgesafectats van haver de transbor-dar-se al següent tren. També hiha altres bretolades que no te-nen a veure amb les pintadesperò que malmeten els trens.Aquests actes vandàlics relacio-nats amb les pintades han signi-ficat un cost superior als dosmilions d’euros, si se sumen elsdanys en trens i en instal·la-cions ferroviàries. A aquesta xi-fra s’han d’afegir els 15 milionsd’euros que s’inverteixen cadaany en seguretat privada per re-forçar les tasques de les forces

de l’ordre públic. Durant els pri-mers sis mesos de l’any noméss’han pogut netejar 4.389 m²dels 17.366 m² pintats perquè,tal com explica Renfe, els esfor-ços de neteja de la companyias’han centrat en la desinfecciódels elements del tren amb mésrisc de transmissió de la Co-vid-19, com ara passamans, pol-sadors d’obertura i tancamentde portes d’accés, cambres debany i cabines de conducció.

La xifra d’actes vandàlicsd’enguany és semblant a la del’anterior i només es va notaruna davallada durant el mesd’abril quan es van denunciarset intrusions. Els mesos ambmés denúncies van ser el gener,amb 128, i el juny, amb 104. Elfet que en l’última reforma delCodi Penal es rebaixés la grave-tat d’aquest tipus de delictes do-na més impunitat als grafi-ters. ■

PINTADES · Renfe ha denunciat entre els mesos de gener i juny prop de 500 intrusions en trens i instal·lacions ABAST · El85% dels combois de la flota de rodalies estan bruts de pintades TENDÈNCIA · Els grafiters són cada cop més violents

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Infraestructures

Marta MembrivesBARCELONA

El virus del vandalisme

Tren de rodalies empastifat de grafits al frontal i als laterals, aturat enuna andana de l’Estació de França ■ M.M.

Mor un homeen caure-li asobre unapalmera al parcde la Ciutadella

SOCIETAT

Un home de 41 anys va morirahir a la tarda al parc de laCiutadella de Barcelona per lacaiguda d’una palmera. Enl’accident també hi va resultarferida una dona, segons fontsmunicipals. Els Mossos d’Es-quadra van rebre l’avís pocdesprés de les tres de la tardai es van desplaçar al lloc delsfets diverses dotacions deBombers de Barcelona, delSEM i efectius de la GuàrdiaUrbana i els Mossos d’Esqua-dra. Els Mossos han obert unainvestigació i l’Ajuntament deBarcelona ha encarregat unestudi d’urgència per aclarirles causes de la caiguda del’arbre. ■ REDACCIÓ

El parc de la Ciutadella

La Fiscalia Superior de Catalu-nya va informar ahir que obrediligències d’investigació perun delicte contra la integritatmoral i un altre contra la inti-mitat pel vídeo difós a les xar-xes socials en què dues treba-lladores de la residència Mos-sèn Homs de Terrasa es vanenregistrar vexant una donagran i burlant-se d’ella. El ti-nent fiscal Pedro Ariche quali-fica l’acció d“execrable con-ducte” i ordena als Mossosuna investigació, ja obertadesprés de rebre una denún-cia de l’alcalde de Terrassa.

SOCIETAT

La fiscalia investigael vídeo vexatori enun centre de Terrassa

La consellera de Salut, AlbaVergés, va anunciar ahir que laGeneralitat té intenció decomparèixer com a acusacióen la causa contra les duestreballadores, que han estatacomiadades. Els familiars del’anciana també van indicarque ho faran. “Ella està bé, norecorda res perquè és una do-na molt gran, però estem moltentristits. Les imatges són du-res, d’unes persones tan jovesque no mostren cap tipus derespecte... Sempre han tingutun bon tracte en el centre”, vaafirmar un net. ■ M.P.

La residència Mossèn Homs, de Terrassa ■ Q. GARCÍA / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 26 D’AGOST DEL 202018 | Nacional |

M. SardàBARCELONA

Institut de Ciències Fotòniques(ICFO) ha rebut un milió de dò-lars de la International Societyfor Optics and Photonics

(SPIE) per formalitzar la CàtedraSPIE@ICFO per a la diversitat en lesciències fotòniques. És la primera vega-da que la societat internacional d’òptica ifotònica, una organització educativasense ànim de lucre fundada el 1955 perpromoure la ciència, l’enginyeria i la tec-nologia basades en la llum, atorga unajut d’aquesta magnitud i tipus a unainstitució europea. Laia Miralles, corres-ponsable d’aquesta càtedra juntamentamb Silvia Carrasco, directora de la uni-tat de transferència de coneixement itecnologia de l’ICFO, i que té com a res-ponsable Robert Sewell, coordinador deprogrames acadèmics de l’institut, expli-ca la importància d’haver aconseguitaquesta càtedra, tant per a l’entitat comper a la societat catalana.

Què ofereix el centre per haver estat elprimer d’Europa en ser escollit per cons-tituir la reconeguda càtedra SPIE?Des del seu naixement, l’ICFO ha tingutla visió de promoure i integrar la diversi-tat, i aquests valors els compartim ambl’SPIE, amb qui fa anys que col·laborem.Haver estat el centre europeu escollit haestat un reconeixement a la tasca quefem en l’àmbit de la diversitat. Estemmolt contents sobretot perquè aquestacàtedra és una gran oportunitat per al’institut però també és molt importantper al país.

A què es refereix exactament quan diu“promoure i integrar la diversitat”?D’una banda, som un centre molt trans-versal. Tenim investigadors amb uns co-neixements molt diversos, com ara engi-nyers, físics, experts en salut i un llargetcètera, que provenen de tot el món. Del’altra, l’ICFO ha dut a terme molts pro-grames amb l’objectiu de provocar inter-accions entre grups de diverses especiali-

L’tats, i això et fa créixer i t’aporta altresvisions científiques. Dins la promoció i laintegració de la diversitat també incloemla carrera dels investigadors joves, queno volem formar perquè es dediquin no-més a la recerca, sinó perquè la seva car-rera pugui derivar en moltes ocupacionsen altres àmbits, també en recerca, peròno només. En aquest sentit, l’ICFO ésproactiu en el foment d’activitats empre-sarials i la creació d’empreses spin-off.

I pel que fa a les dones?També treballem l’àmbit de gènere. A ho-

res d’ara hi ha moltes menys dones quehomes, en un percentatge que podríemsituar en un 30% i un 70% respectiva-ment. En aquest sentit, intentem pro-moure les investigadores, i ho desta-quem en els nostres programes.

Com es concreta aquesta lluita per la di-versitat?Ho fem a través de diversos programes.Algunes accions ja les hem posat en mar-xa, com les beques per venir a estudiar al’ICFO, orientades a joves dels últimsanys de màster o grau de països en de-senvolupament. Els oferim la possibilitatde portar a terme a l’institut el projectede recerca que tenen pensat. Aquestesbeques tenen una durada d’entre tres isis mesos. D’altra banda, tenim diversosprogrames d’estada, el que en diem be-ques predoctorals. A tots els becats elsoferim molt suport personal durant total’estada a Barcelona.

Què succeirà amb els programes ante-

riors a la consecució de la CàtedraSPIE@ICFO? Es deixaran de fer o s’inte-graran al nou full de ruta?No deixarem de realitzar cap programadels que fèiem, però ara quedaran englo-bats en el marc de la càtedra, com perexemple les beques Maria Yzuel Fellow-ship Awards, a través de les quals es do-na suport a les dones científiques dequalsevol lloc del món oferint-los poderparticipar en les investigacions que por-ta a terme l’institut o bé desenvolupar lesseves pròpies en el marc de la institució.

L’institut ofereix més programes per a laigualtat d’oportunitats?Participem en el programa Women forAfrica, d’estades per a investigadores delcontinent africà, i oferim beques docto-rals a dones científiques joves a travésdel programa Enlighten, cofinançat perla UE. I, a més, l’ICFO lidera el nou pro-jecte europeu anomenat Carla, que orga-nitzarà campaments professionals per ajoves investigadors amb un enfocamentdedicat a ampliar la diversitat de perfilsen els camps STEM. Un dels objectius delCarla és trencar el clixé de les poques do-nes que accedeixen a carreres científi-ques, i per això es treballa amb noiesmolt joves. Volem trencar estereotips irevertir una tendència de molts anys.

Quin serà, però, el principal objectiu dela càtedra?Recollir tot el que estem fent, agrupar-hoi fer-ho visible, i anar més enllà, poten-ciant-la i traient-ne el màxim tots ple-gats. Les barreres s’han de reconèixer i

treballar perquè deixin de ser-hi.

Es centren en la integració dels joves in-vestigadors amb escasses possibilitatseconòmiques, en el suport a les donescientífiques d’arreu del món i també enla promoció del talent femení entre lesestudiants més joves. Tenen previstabastar també altres tipus de diversi-tats?Fins ara no hem treballat amb altres ti-pus de diversitats, però aquesta càtedraens obre el ventall d’objectius i aviat po-drem començar-ne a abordar d’altres ti-pus, com ara les funcionals.

El full de ruta de la càtedra SPIE@ICFOestà escrit?El full de ruta de la càtedra és el mateixque el que ha tingut des dels inicis l’insti-tut, que no és cap altre que seguir treba-llant per la diversitat i aconseguir tren-car les barreres que impedeixen als in-vestigadors i als estudiants arribar allàon desitgen en l’àmbit científic.

Fins quan serà vigent l’acord amb l’SPIEque dona suport a la càtedra?L’acord és una aposta de futur i la sevadurada és de 25 anys.

Un milió d’euros és una quantitat econò-mica molt considerable, però 25 anyssón molts anys també...Efectivament i per això també està pre-vist que l’ICFO busqui recursos i finança-ment d’altres fonts per arribar a mésprojectes. La concessió de la càtedra i laxifra econòmica que comporta és un bonsuport. És, en definitiva, la consolidacióde la bona relació que tenim amb l’SPIE,amb qui compartim valors. Però hem deseguir treballant per aconseguir més su-ports econòmics que ens permetin nonomés continuar amb els programes queja realitzem, sinó afegir-ne de nous i do-nar oxigen permanent a la càtedra.

I després dels 25 anys, què hi haurà?Doncs esperem renovar l’acord i conti-nuar durant 25 anys més.

De tots els programes de què ens ha

Laia Miralles

“La fotònica és la ciènciamés transversal i lavolem integradora”

❝Intentem promoure lesinvestigadores i és un fetque destaquem en elsnostres programes

Protagonistes CIÈNCIA

❝El full de ruta de la CàtedraSPIE@ICFO està escrit i noés cap altre que seguirtreballant per la diversitat

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMECRES, 26 D’AGOST DEL 2020

Laia Miralles va néixer a Terrassa. És llicenciada enpsicologia i màster en antropologia aplicada per laUniversitat Autònoma de Barcelona i actualment estàcursant el màster en direcció en recursos humans. Mirallesha participat en diversos projectes d’investigació en l’àmbitde l’educació, la immigració i els processos d’ensenyament iaprenentatge en entorns virtuals. Forma part de l’ICFO desde l’octubre del 2003 i des del seu càrrec actual, cap derecursos humans i educació, Miralles ha liderat i participaten la posada en marxa dels plans de desenvolupament decarreres professionals, el pla d’integració, els plansd’excel·lència en l’àmbit de recursos humans i el plad’igualtat, entre altres. Com a corresponsable de la novacàtedra, assegura que aquesta línia per a la igualtatd’oportunitats continuarà i anuncia que a curt terminis’oferiran sis beques a l’any per a dones científiques.

Impulsora de les oportunitatsparlat, quins s’han posat en marxa a ho-res d’ara en relació amb la càtedra?Col·laborem en l’organització, com cadaany, de l’escola d’estiu. L’any passat es vafer a Mèxic i enguany ha estat virtual perla situació de la pandèmia. Aquesta esco-la està destinada a oferir coneixementsde ciències fotòniques a estudiants uni-versitaris a partir de segon curs de carre-ra. Ara l’escola d’estiu ja s’ha incorporatals programes de la càtedra. Als millorsestudiants se’ls ofereixen estades d’in-vestigació d’entre tres i sis mesos a l’IC-FO. D’altra banda, al nostre web ja hasortit la convocatòria de beques dirigidesa estudiants de tot el món interessats endesenvolupar les seves investigacions enciències fotòniques a l’institut. Tot i queel procés de selecció és molt rigorós, pera l’atorgament de les beques no es prio-ritzen tant les qualificacions que aporten

els estudiants com la motivació i els obs-tacles que els impedeixen avançar en elsseus projectes.

El govern de Catalunya i la UniversitatTècnica de Catalunya-Barcelona Techvan posar en marxa el 2002 l’ICFO, elcentre dedicat a la recerca de fronteraen diverses àrees en què la fotònica –lesciències de la llum– té un paper decisiu.Després de 18 anys de vida, la fotònicacontinua sent una desconeguda per amolta gent.Realment la fotònica és poc conegudapotser perquè és una ciència molt trans-versal i no la identifiquem amb cap de lesmatèries curriculars conegudes, com arales matemàtiques o la biologia, per posardos exemples. S’ha fet poc present a lasocietat perquè és la ciència més trans-versal i, a més, la volem integradora.

On trobem la intervenció de la fotònica?La fotònica intervé en molts àmbits de laindústria, la sanitat o la vida quotidiana.Per exemple, s’utilitza en les plaques so-lars però també en els làsers que llegei-xen els codis de barres o en els que pro-voquen canvis en determinades cèl·lules,en el laboratori. La fotònica és vital enmoltes intervencions quirúrgiques, enels tractaments oncològics, en la fibraòptica i en els llums solars. Són només al-guns exemples d’aplicacions directes, pe-rò n’hi ha moltes altres aplicades a la in-vestigació, com en els microscopis, queens permeten avançar en coneixements.

Expliqui’ns un dels projectes que està ahores d’ara en marxa a l’ICFO.L’institut acull més de 350 investigadorsde tots els àmbits professionals, de mésde 60 països. A més, també tenim més de150 estudiants de doctorat i cada und’ells té un projecte. Així és que en tenimmolts en marxa. Es fa difícil destacar-neun de sol, però, com a exemple, hi ha undels equips que està treballant en lesanalítiques no invasives o, el que és elmateix, sense necessitat de punxar. Através d’un sensor que es col·loca a lapell, es fa passar un raig de llum i un me-canisme capta el retorn d’aquesta llumamb la informació necessària. De mo-ment ja s’han aconseguit alguns dels pa-ràmetres biomèdics que es requereixena les analítiques.

L’institut va néixer, a més, amb vocacióde ser internacional.Des del primer moment es tenia moltclar que l’ICFO havia de provocar un im-pacte i un lideratge internacional.

Haver aconseguit la Càtedra SPIE@ICFOsignifica que l’objectiu ja s’ha aconse-guit?S’ha aconseguit, però no només peraquest motiu. Abans de rebre aquestacàtedra, l’ICFO ja estava considerat uncentre d’excel·lència mundial i un refe-rent en la formació de joves investiga-dors, així com també pel que fa a recerca.Però sí, en aquest sentit, es pot dir quehem assolit el nostre objectiu quant a im-pacte i lideratge internacional. ■

Laia Miralles, corresponsable dela Càtedra SPIE@ICFO i cap derecursos humans i educació al’Institut de Ciències Fotòniques■ EL PUNT AVUI

recull de premsamails.cetim.cat/200826_recull_cetim.pdfzfifexm`ilj ` cx [\i`mx [\ c\j e\^fz`xz`fej...

Documents