viure més, viure millor el concepte de salut segons l'organització mundial de la salut (oms),...
TRANSCRIPT
Viure més, viure millor
El concepte de salutSegons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), parlem de salut quan ens referim a l'estat complet de benestar físic, mental o social, i no merament a l'absència de malalties
Factors de risc
Qualsevol circumstància o característica detectable d’una persona o grup de persones relacionada amb la probabilitat de desenvolupar o produir una malaltia, però no necessàriament la causa necessària; només estar relacionat amb el fet.
Els que es poden modificar....
Drogues
Hàbits alimentaris
Hàbits higiènics
Els que no es poden modificar....
Edat
Herència genètica
Salut pública i medicina preventiva
La medicina preventiva és la branca de la medicina que s’ocupa d’impedir en l’individu, la família o un grup de població, l’aparició, el desenvolupament i el manteniment de la malaltia, basant-se en els coneixements de la ciència mèdica. Per això es prenen diferents tipus de mesures.
Mesures universals
Mesures selectives
Mesures individuals
Mesures universals. Adreçades a tota la població: consells de dieta equilibrada, higiene dental
Mesures selectives. Adreçades només a determinats grups de població a causa del seu alt risc per motiu d’edat, sexe o treball.
Mesures individuals. Adreçades a les persones en concret.
Les malalties i els seus tipus
La malaltia és un trastorn físic o mental que provocaalteracions el funcionament normal de l’organisme, ja sigui de caràcter físic o psíquic.
Una patologia són els canvis que es produeixen en el cos a causa de la malaltia.
Malalties
Infeccioses No infeccioses
Malalties
Infeccioses No infeccioses
Són les causades per microorganismes patògens: bacteris, virus, protozous o fongs.
El creixement en cèl·lules i teixits de l’hoste és la infecció.
No són causades per patògens i majoritàriament no són transmissibles.
Traumatismes, malalties degeneratives i algunes genètiques.
No infeccioses
Malalties hereditàries o genètiques
Malalties mentals
Malalties específiques d’òrgans i sistemes
Malalties causades per accidents
Malalties autoinmunes
Malalties hereditàries o genètiques
S’hereten dels progenitors. Moltes es mantenen tota la vida.
La predisposició genètica es considera un factor de risc per altres malalties com el càncer
Diabetis
Hemofília
Daltonisme
Fibrosi quística
http://www.webpersonal.net/unsitiomas/test_daltonismo.htm
Malalties mentals
Es caracteritzen per provocar alteracions anormals o injustificades de la personalitat. Es poden tractar amb psicofàrmacs (psiquiatres) i/o teràpia psicològica
EsquizofrèniaNeurosi
Alzheimer
Tiroiditis Autoinmune
Malalties especifiques d’òrgans i sistemes
Afecten als diferents òrgans o sistemes del cos com l’aparell digestiu, respiratori, circulatori, sistema nerviós, endocrí...
Insuficiència cardíaca
Bronquitis.....................
Jacqueline Du Pré (1945-1987)
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
L'esclerosi múltiple és una malaltia desmielinitzant, neurodegenerativa, crònica i no contagiosa del sistema nerviós central. No existeix cura i les causes exactes són desconegudes. Pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en atacs o que progressen lentament al llarg del temps.
La bronquitis és una inflamació dels bronquis (vies respiratòries de grandària mitjana) en els pulmons. La bronquitis aguda és generalment causada per virus o bacteris i pot durar diversos dies o setmanes. La bronquitis crònica no és necessàriament causada per una infecció i és normalment part d'una síndrome anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica; tant la bronquitis aguda com la crònica poden derivar en asma o pulmonia.
Malalties autoinmunes
Són causades per una errada en el sistema immunològic que deriva en la fabricació de molècules (anticossos) que atempten contra el propi organisme causant lesions en òrgans i sistemes. Existeixen fàrmacs per controlar algunes d’aquestes malalties.
Lupus eritematós sistèmic
Artritis reumatoide
Malaltia de CrohnSíndrome de Sjögren Hipotiroidisme
Hepatitis Autoinmune
Tiroiditis Autoinmune
Lupus eritematós sistèmic
Malaltia de Crohn
Artritis reumatoide
Malalties causades per accidents
S’inclouen patologies causades per accidents de trànsit, domèstics, laborals, esportius o d’oci.
Malalties infeccioses
P e r in fe cc ió d 'a lim e n ts o a ig u a co n ta m in a tsH e p a tit is A , m a la lt ie s d ia rre iqu e s , sa lm on e lo si
V ia o ra l-fe ca l
A b sorc ió e n e l tra cte resp ira to ri de g o te s tes o a ltressu b stra ts q u e co ntin gu in se c re c ion s in fe c ta d es
P n e um ò n ia , d iftè ria , rin ov iru s, tu be rcu lo s i...
V ia re sp ira tò ria
E n tre p e rso n e s (g o no rre a , s ida , s ífilis , he p a tit is B )p ica d e s (m a là ria )F e rid es (tè ta n u s)
C o nta c te d ire c te
V ie s d e tra n sm iss ió de ls p a tòg e ns
Les defenses contra la infecció
La immunitat és la resistència d’un organisme davant la infecció causada per patògens o substàncies estranyes a l’organisme (antígens). Distingim:
Immunitat innata: transmesa de mare a fill en el període embriològic.
Immunitat adaptativa: s’adquireix al llarg de la vida després d’el contacte amb un patògen. La proporcionen unes cèl·lules anomenades limfòcits i unes molècules que alliberen aquests, anomenades anticossos o immunoglobulines que s’uneixen als antígens.
Animació sobre el procés de fagocitòsi
La medul·la òssia és un òrgan que es troba a l’interior dels ossos curts i plans, en la zona esponjosa dels ossos llargs. Té capacitat hemopoiètica, és a dir, en el seu interior apareixen cèl·lules mare, indiferenciades, pluripotents, capaces d’originar les cèl·lules que flueixen per la sang. En la medul·la òssia es formen les cèl·lules del sistema immune, com són els linfòcits, els macròfags o els monòcits.
1. Sèrums: Preparats que contenen anticossos específics contra un patògen. S’obtenen de la sang d’una altra persona o animal (cavall). Proporcionen immunitat immediata però poc duradora.
Clostridium tetani, bacteri causant del tètanus. En el cas de sospita d’haver-se produït una infecció (ferides), cal subministrar un sèrum per evitar desenvolupar la malaltia que pot ser mortal.
La lluita contra les malalties infeccioses
La lluita contra les malalties infeccioses
2. Vacunes: Preparats que contenen l’agent patogen que causa la malaltia però debilitat o mort.
Produeixen una resposta del sistema immunitari de l’individu inoculat que queda protegit si es produeixen posteriors contactes per la formació de limfòcits de memòria.
3. Fàrmacs: La quimioteràpia és el control de les malalties infeccioses amb productes farmacològics.
Ús racional dels medicaments
Destaquem els antibiòtics que actuen enfront de les malalties bacterianes. No són eficaços en malalties no bacterianes com les d’origen víric (grip, refredats).
El seu ús ha de ser prescrit pel metge i cal evitar l’automedicació davant del risc de crear resistència.
És el metge qui també prescriu la posologia adequada (l’eficàcia del fàrmac s’adquireix en dosis contínuades).
En l’ús dels fàrmacs cal recordar algunes normes bàsiques:
Excloure l’automedicació
Conèixer bé com medicar-se després de la prescripció
Usar el medicament més barat i promoure els genèrics
Els genèrics són medicaments que han estat desenvolupats i fabricats d’acord amb la normativa vigent, i que presenten la mateixa composició, qualitativa i quantitativa, que el medicament de referència, i són, a més, bioequivalents a aquests.
Una vegada expira una patent, qualsevol empresa acreditada pot fabricar i vendre medicaments amb el nom genèric del fàrmac.
El fabricant de genèrics no desenvolupen noves molècules.
1 Maratons de cada any 1.1 Recaptació de totes les maratons 1.2 Marató contra la leucèmia (1992) 1.3 Marató contra la síndrome de Down (1993) 1.4 Marató contra el càncer (1994) 1.5 Marató contra les malalties cardiovasculars (1995) 1.6 Marató contra les malalties del cervell (1996) 1.7 Marató contra les malalties genètiques hereditàries (1997) 1.8 Marató contra la diabetis (1998) 1.9 Marató pels trasplantaments d'òrgans (1999) 1.10 Marató contra les malalties mentals (2000) 1.11 Marató contra la sida (2001) 1.12 Marató contra les malalties inflamatòries (2002) 1.13 Marató contra les malalties respiratòries cròniques (2003) 1.14 Marató contra el càncer (2004) 1.15 Marató contra diferents malalties mentals (2005) 1.16 Marató contra el dolor crònic (2006) 1.17 Marató contra les malalties cardiovasculars (2007) 1.18 Marató contra les malalties mentals greus (2008)
Lluita contra les malalties i impacte social: les maratons de TV3
TRASPLANTAMENTS
• Renals, hepàtics, cardíacs (vàlvules), pulmonars, pancreàtics, còrnia, medul·la, pell, intestinals, ov`arics,
• EXTIRPACIÓ ÒRGAN-TEIXIT D’UN DONANT I IMPLANTACIÓ A UN RECEPTOR EL MATEIX O DIFERENT
. RELACIÓ GÈNICA - REFÚS o REBUIG• Per què cèl·lules mare procedents de la sang del cordó umbilical
Els resultats de nombrosos assajos ens indiquen que, en els casos de trasplantaments al·logènics de medul·la òssia, el risc de patir rebuig és inferior si el trasplantament es realitza amb sang del cordó umbilical. Segons la comunitat científica, això es deu molt probablement al fet que les cèl·lules del sistema immunitari del nounat estan menys desenvolupades que les de l'adult.A més hi ha cèl·lules mare mesenquimàtiques, amb la qual cosa, poden donar lloc a cèl·lules neuronals, òssies, del múscul cardíac i altres cèl·lules musculars.
El 3 de desembre de 1967 LOUIS Wahskanski, un comerciant sud-africà, va ser el primer pacient del món en rebre un cor trasplantat. El cirurgià Christian Barnard (Beaufort West, 1922 - Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans.
Gest solidari d'uns, segona oportunitat per a altres
La recerca biomèdica
La medicina té un caràcter experimental. No és una Ciència exacta.
OBJECTIU:
Biologia-tractaments-suport tecnològic-tractaments-medicaments-tècniques quirúrgiques i
aspectes socials-culturals-prestació de l’atenció mèdica....
RECERCA CONTINUA AMB L’ASSAIG CLÍNIC AMB L’INTERVENCIÓ DE COMITÉ DE BIOÈTICA
Valoració voluntaris sans i grup de pacients
EFG Els genèrics: l’alternativa
PERÒ.......
I LA SANITAT ALS PAÏSOS DE BAIX DESENVOLUPAMENT ? DIFICULTAT D’UN SISTEMA SANITARI DE QUALITAT I UNIVERSAL. SALARIS, HABITATGE, ESCOLARITZACIÓ, MANCA DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR... EXEMPLE: SIDA, EL 95% CASOS VIUEN EN PAÏSOS “EN DESENVOLUPAMENT” MANCA D’INVESTIGACIÓ / ACCÉS GENERAL A LA CULTURA PODER ADQUISITIU (85% DE LA HUMANITAT NO POT PAGAR ELS FÀRMACS QUE NECESSITA)
ACCÉS A L’AIGUA POTABLE + ALIMENTS CONDICIONS AMBIENTALS ESTRUCTURA HOSPITALÀRIA