viure mÉs

Tema 4- VIURE MÉS, VIURE MILLOR

1- Què és la salut?

2- Drets i deures relacionats amb la salud.

3- Factors que condicionen la salut.

4- Salut i estil de vida

5- Malalties.

6- El control de les malalties

7- Els medicaments.

8- Trasplantaments i solidaritat

9- La medicina vinent.

10- La sanitat en els països en desenvolupament.

Tema 4- VIURE MÉS, VIURE MILLOR

5- Malalties.

5.1.- Definició.

5.2- Tipus de malalties.

-Classificació internacional.

-Segons el seu origen.

-No transmisibles o no infecciones

-Transmisibles o infeccioses

-Defenses naturals contra les infeccions

VIURE MÉS, VIURE MILLOR

5. 1- Què és la malaltia?

La malaltia és un trastorn físic o mental que provoca alteracions en el funcionament normal del organisme, tant a nivell físic com a nivell psíquic.”

Patologia, són els canvis que ocorren en el cos causats per la malaltia.


5.1- Salut i Malaltia

La salut i la malaltia forman un “continuum”. Per a valorar l’estat de salud-malaltia, hem de mesurar la capacitat funcional.


5.2-Tipus de malalties

Es poden classificar atenent a nombrosos criteris.

Classificació internacional de les malalties.

Segons el seu origen.

Segons l’òrgan que afecte. Etc…



Segons el seu origen:

Malalties hereditàries o genéticas. Es hereden dels progenitors. Moltes són cròniques i es mantenen per a tota la vida (diabetis, hemofilia,…)

La predisposició genètica es considera un factor de risc per a malalties com ara el càncer.Malalties mentals. Provoquen alteracions injustificades de la personalitat (psicosi, esquizofrènia, …)

Malalties mentals.

Malalties hereditàries o genètiques.

Malalties específiques d’organs i sistemes. Afecten a distints órgans, com ara: malalties del aparell digestiu (úlcera, cirrosi); respiratòries (bronquitis crònica, EPOC,…); del sistema nerviós (Alzheimer, epilepsia, …); del circulatori (insuficiència cardiaca); del endocri (diabetis, hiper o hipotiroidisme); dels órgans dels sentits…

Malalties específiques d’órgans i sistemes.

Malalties autoinmunes. Es deuen a un error en el sistema inmunològic, que deriva en la fabricació de molècules (anticossos) que atempten contra el propi organisme (esclerosi múltiple, artritis reumatoide).

Malalties autoinmunes.

Malalties causades per accidents. Inclouen patologies variades produïdes per accidents de tràfic, domèstics, esportius, etc.

No transmisibles o no infeccioses


5.2 - Tipus de malalties.

Malalties cardiovasculars (ECV). Son malalties del cor i dels vasos sanguinis.


Infart de miocardi. Part del múscul cardíac roman sense sang per oclusió d’una arteria coronaria.

Accident cerebrovascular. Quan s’interromp el reg sanguini d’una part del cervell per una trombosi en una arteria cerebral.

Factors de risc.

No modificables: L’edat, el sexe, la predisposició genètica.

Modificables: Hipertensió arterial, consum de tabac, colesterol alt, sedentarisme, obesitat, estrés, anticonceptius hormonals,…



Malalties endocrines i metabòliques (Cròniques). Són malalties produïdes per diversos trastorns del funcionament de l’organisme. Algunes són congènites i unes altres adquirides.


Diabetis mellitus. Malaltia crònica que es produeix per la deficiència total o parcial de insulina. (Hormona que controla la concentració de glucosa en la sang).

Origen: - Pot ser genètic ----- apareix en la infància

-Consum excesiu de calories i sobrepés.

Tractament: Dieta equilibrada, exercici físic i ús de fàrmacs (insulina).

Obesitat. Excés de greix corporal causat per diversos factors: hereditaris, endocrins, metabòlics o ambientals.

A més de ser un risc en si mateix, és un factor de risc afegit a múltiples malalties.

Tractament: Dieta i exercici físic

Tractament quirúrgic


5.2.- Tipus de malalties.

Malalties tumorals (Càncer). Creixement desordenat de cèl·lules d’algun órgan que originen un tumor. Si el tumor es manté en el teixit es considera benigne.Si el tumor libera cèl·lules que envaeixen altres teixits (metàstasi) es considera maligne.


Origen: Es deu a mutacions que afecten al control de la divisió cel·lular. Estes mutacions poden ser degudes a l’atzar, a la herència o inducides per agents mutagènics (radiacions, tabac, altres substàncies químiques).

Tractament:Cirugia. Extirpant el tumor.

Radioteràpia. Exposició a radiacions per tal de destruir les cèl·lules canceroses

Quimioteràpia: Administració de fàrmacs que eliminen les cèl·lules canceroses

Tractaments hormonals. Efectius en càncers que requireixen hormones per a desenvolupar-se. Fàrmacs que contrarresten a les hormones. (alguns casos de càncer de mama, d’ovari o de pròstata)

Inmunoteràpia. Agents que reforcen el sistema inmunitari (vacuna papiloma)


5.2. - Tipus de malalties.

Mortalitat per càncer a Espanya.

Incidència del càncer



El càncer.

Importància de la diagnòsi temprana i dels tractaments en els primers estadis de la malaltia

Comparem uns tipus de càncer….


5.2. - Tipus de malalties. Incidència del càncer de mama i de pròstata

Diagnòsi temprana, tractaments efectius

Segona causa de mortalitat després del càncer de pulmó en homes, i primera causa en dones.

Perquè la baixada?



Es tracta de la segona causa de mort per càncer en el nostre país, després del de pulmó, amb més de 13.000 defuncions anuals.

Una xifra molt més elevada que la de morts per sida, amb uns 1.300 a l'any, i per accidents de trànsit, amb més de 4.000.

Incidència del càncer de cólon

Per què la baixada es no mès en dones?

Perquè les dones es fan controls per a la detecció precoç i els homes no.


5.2. - Tipus de malalties. Incidència del càncer de pulmó

Encara que les xifres són molt més elevades en homes que es dones, la tendència es diferent.

El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer, sent el tabac la causa de la majoria d'aquestes morts. Entre un 80% i un 90% dels casos de càncer de pulmó tenen com a responsable el tabac..


5.2. - Tipus de malalties. Incidència del càncer de pulmó

El tabaquisme en la dona no sols és responsable del càncer de pulmó.

El bebé de l’esquerra és de mare fumadora



Són produïdes per microorganismes patògens que envaeixen a una persona.

Transmisibles o infeccioses


5.2. - Tipus de malalties. Transmisibles o infeccioses



Elements necessaris per a que existisca malaltia infecciosa.


Font d’infecció: Lloc on els gèrmens pugan viure.

Propagació de l’infecció.

Exògena

Directa (per contacte en la pell o les mucoses entre la font infecciosa i l’hòste)

Indirecta (quan intervé un intermediari, ex: aliments, insectes, objectes…)

Autògena (quan algúns dels gèrmens que ens acompanyen es tornen patògens)Penetració dels microorganismes.

La pell Les víes respiratòries Aparell digestiu

Conjuntiva ocular Víes genitourinàries



Etapes en el desenvolupament de l’infecció.


Ex. La Varicela



Defenses contra les infeccions.


Mecanismes inespecífics

La pell. És una barrera per als microorganismes

Les mucoses. Recobreixen les cavitats corporals. Segreguen mucus que destruieix o impedeix la fixació dels microorganismes.

La inflamació. La zona per on penetren els gèrmens s’enrogeix, s’unfla, augmenta la seua temperatura. La major afluència de sang aporta més leucòcits que fagociten als bacteris.



Defensas contra les infeccions.


Mecanismes específics: SISTEMA INMUNITÀRI

Els components principals són els LIMFÒCITSLimfòcits B i Limfòcits T

Els antígens. Qualsevol microorganisme té en la seua membrana proteïnes exclusives, que el nostre cos reconeix como a estranyes. Estes molècules estranyes s’anomenen antígens.

Els anticossos. Són proteïnes produïdes pels limfòcits B capaços de reconèixer i unir-se específicament amb algun antígen. Aquestos antigens romandran marcats per a que els fagociten els leucòcits.

La reacció ANTÌGEN-ANTICÒS


5.2. - Tipus de malalties. SISTEMA INMUNITÀRI: Limfòcits B


Estructura d’un virusGrip i VIH

Virus de la SIDA


5.2- Tipus de malalties

Quan un virus infecta a una cèl·lula, introdueix el seu ADN, però romanen a la membrana les proteïnes de la seua càpsida.

SISTEMA INMUNITÀRI: Limfòcits T

Animació @

Antìgens producïts per els limfòcits B

Limfòcit T

Mort de la cèl·lula

http://www.ambientech.org/activitats/castella/sociedad/enfermedades/e_e.html


5.2.-Tipus de malalties

Cada limfòcit T reconeix un tipus de cadascuna d’aquestes proteïnes i destrueix a la cèl·lula infectada.

SISTEMA INMUNITÀRI: limfòcits T


1- Estructura d’un virusLa SIDA


Expansió del VIHLa SIDA


Contagi por VIHLa SIDA

• El VIH es troba en els líquids corporals: Sang, El VIH es troba en els líquids corporals: Sang, semen, fluïds vaginals i en la llet materna, així semen, fluïds vaginals i en la llet materna, així doncs es pot doncs es pot contraure percontraure per : :

Relacions sexuals.Relacions sexuals. Compartint xeringues.Compartint xeringues. Durant l ‘embaràs.Durant l ‘embaràs. En el moment del part.En el moment del part. En la lactància.En la lactància.


Tractament del VIHLa SIDA

• En la actualitat : En la actualitat : LA LA PREVENCIÓPREVENCIÓ ( ús de preservatiu en les relacions sexuals, o subministrant agulles als drogodependents ).

• La vacuna encara hui no es possible tindre-la La vacuna encara hui no es possible tindre-la perquè el virus perquè el virus muta amb molta freqüència.muta amb molta freqüència.

• Tractament en l’actualitat : Medicaments que converteixen Tractament en l’actualitat : Medicaments que converteixen esta malaltia en crònica :esta malaltia en crònica :

El AZT El AZT ( ( evita que el virus es replique ). ).

Inhibidors de la proteasaInhibidors de la proteasa ( ( bloquegen la proteasa, un enzim que serveix per a que les noves partícules víriques seguisquen actives ). ).


6- El control de les malalties infeccioses

El control de les malalties


6.-El control de les malalties infeccioses

Les malalties bacterianes es tracten amb antibiòtics. (Son substàncies molt tòxiques per als bacteris i menys tòxiques per als humans) (El primer antibiòtic fou la penicil·lina, aïllada a partir del fong Penicilium notatum.)

També es utilitzen les sulfamides. (ús tòpic)

6.1.- Malalties bacterianes.


6-El control de les malalties infeccioses

Estes malalties es tracten amb fungicides i antiprotozoaris. Son molt menys efectius que els antibiòtics i més tòxics per a els humans.

6.2.- Malalties causades per fongs i protozous.

La malària causa uns 3 milions de morts per any.

El primer tractament eficaç fou la quinina.

La principal prevenció és eliminar el vector amb insecticides i mosquiteres.


6-El control de les malalties infeccioses

Els virus, en desenvolupar-se dins de nostres cèl·lules, son més difícils de tractar. Alguns medicaments milloren els símptomes, com la febre, el dolor, però al final és el propi organisme en que ha de guanyar al virus.

6.3.- Malalties víriques.

Els SÈRUMS. Son preparats artificials, obtinguts de personas o animals, que contenen anticossos específics contra eixe virus.

Proporcionen inmunitat inmediata i de curta durada.

Les VACUNES. Son preparats que contenen l’agent patogen debilitat o mort, però capaç de desencadenar la resposta antigènica dels limfòcits. L’individu roman immunitzat per els limfòcits memòria. [Les vacunes també es utilitzen contra bacteris]

Proporcionen inmunitat no inmediata, però duradera.

Fàrmacs ANTIVIRALS. (Interferón i altres)


6- Malalties asociades a la vida moderna.

Malalties degeneratives. S’han incrementat per l’augment de l’esperança de vida. Estan generalment associades a la vellesa i són producte del natural deteriorament de l’organisme amb el pas del temps. (Alzheimer, Parkinson, etc.)

Malalties mentals. Com ara la Esquizofrènia, la Depresió, la Ansietat, Trastorns de la conducta alimentària (Anorexia i Bulimia). Tenen origen variat i no sempre de fàcil diagnòstic.

Conductes addictives. Suposen una pèrdua del control i dependència (malalties mentals)

A les drogues.Al jocA comprar, a Internet….


Evolució de l’esperança de vidaEvolució de l’esperança de vida

La millora en distints aspectes socials, sanitaris, alimentaris, econòmics i

molts d’altres factors han permés l’increment de

l’esperança de vida de la població, especialment

durant el segle XX.


7- Els medicaments

Els medicaments


7.1- L’ús racional dels medicaments

Els medicaments són productes els quals utilitzem para curar, alleujar, prevenir o diagnosticar una malaltia.

Contenen un o més fàrmacsfàrmacs, que són els principis actius dels medicaments. Els fàrmacs poden provenir de la natura o obtenir-se per síntesi química.

Tots els medicaments poden donar lloc a reaccions adverses, per la qual cosa han de ser administrats en dosis adequades, que maximitzen els efectes beneficiosos i minimitzen els adversos.


7.1- L’us racional dels medicaments

La OMS defineix l’ús racional dels medicaments com aquella situació en la qual els pacients reben els fàrmacs adequats per a la seua situació clínica, en la dosi precisa, segons els

seus requisits individuals, durant el temps necessari, amb la informació per al seu ús correcte i al menor cost possible per

a ells i per a la societat.

A Espanya, la despesa pública en medicaments durant 2010

fou de 12.211.105.424 euros


7.1- L’us racional dels medicaments

Se sol pensar que quant major consum de medicaments hi ha, millor estat de salut

S’ha demostrat que, a partir d’un cert nivell de consum NO EXISTEIX RELACIÓ ENTRE CONSUM de medicaments i SALUT de la població..

No disposem de medicaments per a cadascuna de

les malalties o símptomes.

@ Consulta aquesta pàgina sobre l’ús racional de medicaments

http://consejosdemedico.com/2010/04/12/el-gasto-sanitario-en-espana-y-reduccion-mediante-medicamentos-genericos/


7.3- Tipus de medicaments des del punt de vista legal.

El Ministeri de Sanitat classifica als medicaments:

Amb recepta mèdica (ex. antibiòtics)

Sense recepta (ex. analgèsics)

Són medicaments que contenen fàrmacs la patent dels quals ha caducat i poden ser fabricats i subministrats per empreses diferents a la posseïdora de la patent. Tenen la mateixa composició i produeixen els mateixos efectes que els de referència i son més barats.

Medicaments genèrics.



Medicaments genèrics.

Medicaments amb patent.



Medicaments publicitats. Son medicaments pel tractament de símptomes lleus, no son finançats per el sistema públic, es venen sense recepta i poden ser anunciats als mitjans de comunicació.


8- Trasplantaments d’òrgans i solidaritat

Els trasplantaments



Un trasplantament és el despreniment parcial o l’extirpació d’un teixit o un òrgan d’un individu (el donant) i la seua implantació en el mateix cos o en diferent organisme (el receptor).

Un implant és la instal·lació d’una pròtesi artificial.

Tipus de trasplantaments:

Autotrasplant. El donant i el receptor són la mateixa persona.

Isotransplant. Donant i receptor són genèticament idéntics. (bessons).

Alotransplant. Donant i receptor són de la mateixa espècie però no genéticament idèntics. (la majoria dels trasplantaments.)

Xenotransplant. Entre individus de espècies diferents (Porc i humá)[vàlvules cardiacs i pell] encara no han tingut éxit, però es espera aconseguir-ho amb animals modificats genèticament.)



Els principals trasplantaments:

Òrgans: renyó, fetge, cor, pàncrees i pulmó.

Teixits: medula ossia, ossos, pell, còrnia i vàlvules cardíaques. Sang

Cèl·lules: Cèl·ules hepàtiques; pancreàtiques,…

Cèl·lules mare



La llei de trasplantaments garanteix que ningú puga donar o rebre un trasplantament si no és de forma altruista.

Tot el procés és cobert econòmicament pel Sistema Nacional de Salut. La adjudicació es realitza per criteris establerts a nivell nacional.

Per a realitzar un trasplantament és necessari:

Que existeixen donants. (persones que manifesten el seu desig de donar els seus òrgans quan muiren)

Que hi haja compatibilitat entre el sistema immunitari del donant i receptor.

Un sistema sanitari eficient i ràpid.

Espanya té la taxa de donants més elevada del mon. (33,8/106 habitants )

Sense solidaritat no hi ha trasplantaments


9- La medicina que ve

La medicina que ve



La investigació biomèdicabiomèdica es fonamental per al progrés de la medicina.

Els coneixementsEls coneixements aplicables en medicina, cada volta més, seran producte de la convergència de coneixements adquirits en multitud d’altres ciències, com ara, la Biologia, la Genètica, la Química, les Enginyeries, la Informàtica, etc.

Exemple l’aplicació de d’altres ciències a la medicina actual són els mètodes de diagnosi per imatges:

- TAC

- Resonancia magnètica nuclear (RMN)

- Ecografíes 3D i 4D

TAC




- TAC

- Ressonància magnètica nuclear (RMN)


Ressonància de genoll




- TAC

- Ressonància magnètica nuclear (RMN)




Altre exemple de la aplicació de tecnologies a la medicina actual:

Cirugia laparoscòpica



La investigació biomèdicabiomèdica es fonamental per al progrés de la medicina.

La investigació i aplicació de la medicina deu atenir-se a principis ètics (deontologiadeontologia) que respecten els drets humans.

Els assajos clínicsclínics (desenvolupats al laboratori, proves en animals i finalment en humans voluntaris) han de ser aprovats per un comité de bioètica, que conega bé els seus objectius, riscos i possibles beneficis.


10- La sanitat en els països en desenvolupament

La sanitat en els països en

desenvolupament



La OMS defineix el sistema de salutsistema de salut com el conjunt de elements capaços d’influir en l’estat de salut de les poblacions.

La OMS defineix el sistema sanitarisistema sanitari com el conjunt d’elements que, influent en l’estat de salut, emprenen tècniques mèdiques.

El sistema de salutsistema de salut depèn en gran part dels hàbits de vida, l’alimentació, el medi ambient i les condicions de treball. (preventiu)

El sistema sanitarisistema sanitari inclou aspectes administratius, de finançament i d’organització sanitària.



Principals causes de mort i malaltia.

La salut de la població és associa amb els processos de desenvolupament econòmic, social i polític.En els països desenvolupats les principals causes de mort són les malalties cardiovasculars, el càncer i les malalties respiratòries.

En els països en vies de desenvolupament les principals causes de mort són les malalties infeccioses, (produïdes per la manca d’aigua potable, la inexistència de clavegueram, la manca d’aliments, .. més que a la manca, que hi

ha, de medicaments), tot seguides de les cardiovasculars.



Medicaments esencials

La OMS promou des de 1987 el programa de medicaments esencialsesencials per als països en vias de desenvolupament.

Es consideren essencials els medicaments que cobreixen les necessitats d’atenció de salut prioritaries de la població.

Cada país ha de determinar què medicaments han de considerar-se essencials d’acord amb les seues necessitats.

Ex. Entre 2000 i 2006, gràcies a una campanya massiva de vacunació a Àfrica, es va reduir la mortalitat per la pallola en un 91% en el primer any de vida.

viure mÉs

Documents