premi angeleta ferrer i sensat a la ... - viure la ciutat 2001. com viure i conviu… · projecte:...

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at a

la

rece

rca

i inn

ovac

ió e

duca

tive

s 20

01

Com viurei conviure,

deixant viure?

Susanna Francés i TomàsVicent Luna i Sirera

Regidoria d’Ensenyament

II Premi Angeleta Ferrer

El Premi Angeleta Ferrer i Sensat es va incloure al cartell dels Premis Reus l’any 2000 arran de la ini-ciativa de la Regidoria d’Ensenyament. L’objectiu d’aquest premi és reconèixer la tasca dels professio-nals de l’educació que han deixat empremta a la ciutat i, a la vegada, incentivar la recerca i la innova-ció educatives entre els professionals que treballen en la millora qualitativa de l’educació i la renovaciópedagògica, tot donant difusió a les seves propostes.

Pel que fa a la voluntat de promoure el diàleg entre els docents, el nombre de treballs presentats, laseva diversitat temàtica l’àmplia, procedència geogràfica, ens fan pensar que aquest premi té una bonaacollida. Com viure i conviure, deixant viure? és l’obra guanyadora, presentada per Susanna Francés iVicent Luna, professors d’educació secundària a Alcoi.

El treball, que s’ajusta perfectament al propòsit del premi, aposta per la implicació de tot l’equip docentper tirar endavant una educació en valors que contriubeixi a millorar la convivència i les relacions a lesescoles i instituts. La proposta guanyadora considera essencial compartir dinàmiques de treball peravançar en aquest àmbit i implicar l’alumnat en el procés. Una reflexió de referència en un moment enquè tenim entre mans un debat important sobre com s’ha d’impartir l’ensenyament dins dels centreseducatius.

La publicació d’aquest projecte educatiu manté el nivell de la col·lecció, encetada amb la publicació d’untreball centrat en el món de les matemàtiques. Una col·lecció que esperem que continuï donant resul-tats similars en els propers anys.

Des de la Regidoria d’Ensenyament, el nostre desig és que el treball premiat esdevingui una eina útilper als professionals de l’educació. Des de Reus, però amb la mirada posada en el conjunt dels PaïsosCatalans, esperem que la convocatòria del Premi Angeleta Ferrer tingui continuïtat i contribueixi a l’in-tercanvi d’experiències per millorar l’ensenyament i, per tant, la nostra societat.

Empar Pont i Albert

Regidora d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus

Crèdits

II Premi Angeleta Ferrer i Sensat a la recerca i innovació educatives 2001

1a edició: novembre de 2002Tirada: 1000 exemplars

© Susanna Francés i TomàsVicent Luna i [email protected]

Edita: Ajuntament de ReusRegidoria d’EnsenyamentRaval Santa Anna, 40. 1r pis

Projecte gràfic i compaginació: BE+A comunicació 2002

Impressió: AG Rabassa SA

ISBN 84-89688-17-6DLT-820-02

5

Taula de contingut

Taula de contingut 5Pròleg 7

1a part: llibre del Professorat

Fonamentació Teòrica 11

Els eixos transversals: una necessitat curricular 11Què entenem per educar en valors? 12Quins són els eixos transversals? 14

Què vol dir una Educació Ambiental? 14Què vol dir educar per a la Pau? 15Què vol dir educar per a la Igualtat? 16Què vol dir Educació Vial? 17Què vol dir educar per a la Salut? 17Què vol dir Educació del Consumidor? 18

Característiques del material curricular 21

Mapes conceptuals 23

Planificació 35

Elecció del tipus de projecte 35Fil conductor 35Objectius i continguts 35Àrees 37Estructura metodològica 51Organització de l’espai i el temps 51Orientacions per a l’avaluació 52

Orientacions per al desenvolupament del projecte 53

D’on i com comencem? 53Què en sabem? 53Què vull saber? 54Què puc fer? 54

Periòdic Germania 54L’educació en valors dia a dia. Un futur ple de valors 55Ambdues propostes conjuntes 55

Què sé ara? 55Què he après? 56

Graella organitzadora 57

2a part: Llibre de l’Alumnat

Introducció 67

Projecte: Com viure i conviure, deixant viure? 69

D’on i com comencem? 69Què sabem? 69Què vull saber? 69Què puc fer? 69

Periòdic Germania 69L’educació en valors dia a dia. Un futur ple de valors 70Ambdues propostes conjuntes 70Proposta d’activitats per treballar el periòdic Germania 71

Què sé ara? 92Què he après? 92

Frases per a la reflexió 92Fitxes 95

3a part: Material complementari

Un futur ple de valors 105

Introducció 107

Celebracions escolars anuals 108

Exemplar Projecte Com viure i conviure, deixant viure? 110

Celebracions escolars anuals. Cites 112

Exemplar Projecte Com viure i conviure, deixant viure? 119

Imatges del periòdic Germania 123

Bibliografia 142

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

7

Acabem de celebrar l’entrada d’un nou mil·leni isegle. És obvi, afortunadament, que el segle XX quehem deixat enrere ha estat un dels segles on lahumanitat segurament ha evolucionat més a nivellsocial, cultural… Però també és veritat que ens hadeixat un munt de problemes als quals ens hau-rem d’enfrontar tots plegats. Vivim en una societatforça violenta on encara hi ha greus discriminacionsper raons de sexe, religió, llengua…; l’excessiu con-sumisme i malbaratament dels recursos naturalsestan posant en perill l’equilibri ecològic i en con-seqüència la salut de les persones; l’individualismei la insolidaritat són actituds que van generalitzant-se i agreujant els problemes de convivència que téla societat actual. Tot açò i la manca de comuni-cació, contribueix a construir societats poc arreladesi cohesionades, i, en definitiva, a què trontolle laidentitat.

Que els Països Catalans formen una mateixacomunitat lingüística, amb un passat històric comú,amb una cultura i arrels compartides i amb unsinteressos econòmics semblants és una realitatinqüestionable, però és també cert que hui per huini política ni socialment som encara una realitatnacional amb identitat comuna que ens cohesione.

Les causes són múltiples i venen de lluny. Ambl’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya,País Valencià i Illes Balears, així com de l’elaboraciói posada en pràctica de llurs lleis de PolíticaLingüística, es va possibilitar que almenys un delstrets que ens identifica a tots tres, la llengua, hajacontribuït a un cert augment de l’ús i prestigi,encara que d’una manera molt desigual i diferenten cadascun dels tres territoris.

Però com ens diu Miquel Pairolí en l’article Viured’esquena al país publicat a la Revista EscolaCatalana, núm. 364- novembre 1999 “la realitat és

que arreu dels Països Catalans hi ha molts milersde joves que no solament no parlen català, tot ique a escola n’han aprés, sinó que gairebé ignorenla història política i cultural d’aquests territoris, queno han trepitjat el país i que no saben apreciar-neels indrets i els paisatges. Són joves que han nascutaquí, fills de la immigració espanyola dels anys 50i 60, però que viuen en una mena de bombollessociològiques impermeables a la tradició cultural ilingüística catalanes”.

Per una altra banda, com també ens recordaBernat Joan i Marí (Sobre actituds lingüístiquesentre els joves dels Països Catalans en l’esmenta-da revista) “la majoria dels joves ja no són diglòs-sics -accepten que el català ha de ser una llenguaque estiga en igualtat de condicions amb totes lesaltres- malgrat que la majoria accepten que avui diael català pateix una situació de desigualtat social deltot injusta, malgrat que la majoria d’ells considerenque seria del tot necessari actuar a favor de la llen-gua, la gran majoria afirmen que no estan disposatsa participar en res per afavorir-ho”.

Aquestes actituds de la joventut són un reflex delscanvis sociolingüístics de la nostra societat. Larelació entre identitat i llengua està íntimamentrelacionada. Fins fa uns anys ser català era sinònimde parlar català, en l’actualitat, en una part de lapoblació s’està produïnt un procés de dissolució dela relació directa entre llengua i identitat, i, per tant,aquesta dissolució pot constituir un element quefrene l’activisme a favor de la llengua catalana i queporte al jovent a unes actituds passives com lesesmentades anteriorment.

Aquesta decebedora realitat fa que ens hàgem dequestionar quin ha estat el paper de l’escola en elsdarrers anys i quin ha de ser en l’actualitat. Així,tenim la sensació que amb el nostre treball

Pròleg

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

hem contribuït a l’aprenentatge de coneixe-ments al voltant de la geografia, història, llen-gua…, però ens hem descuidat en part de l’ed-ucació dels sentiments i valors, no sols delsespecífics, sinò -com ens diu Josep-MariaTerricabras- de la capacitat de valorar .

Malgrat que ja sabem que el poder d’influència del’escola en el món actual és limitat a l’hora de for-mar la personalitat individual, ja que hi ha d’altresfactors, com ara la cultura de masses que són méspoderosos, nosaltres fem una aposta i creiem quedes de la transversalitat és possible que al’escola no sols es transmeten coneixements is’inculquen comportaments, sinó que també iamb una metodologia de l’afectivitat, espuguen fer néixer sentiments. Sentiments queajuden a cohesionar-nos i formar uns ciutadans iciutadanes amb un fort sentiment d’orgull, capaçosde compartir una mateixa identitat i territori. Doncscom diu Jordi Font en Més sobre el pa amb tomà-quet i la identitat. (AVUI, 11 de desembre del2000) “les identitats no s’estableixen d’una vegadaper totes. Més aviat al contrari: les identitats, comtantes coses, es fan i es desfan. O millor: es refanpermanentment”.

Alcoi – L’Alcoià – 2 d’octubre del 2002

Susanna Francés i TomàsVicent Luna i Sirera

1a partLlibre del professorat

9

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Els eixos transversals: unanecessitat curricularActituds xenòfobes, racistes, intolerants, de violèn-cia escolar, agressions ambientals, consumistes…estan a l'ordre del dia als nostres centres escolars,en major o menor grau. Nosaltres, com a profes-sionals de l'ensenyament, ho estem vivint quoti-dianament. Aquesta situació no és altra cosa queun reflex del que està passant a la societat.

El professorat i la comunitat educativa en general,de vegades ens trobem perplexos davant d'aquesttipus d'actituds que s'extenen com la pólvora.Cadascun de nosaltres, al llarg de la nostra carreraprofessional, i de segur que en més d'una ocasió,hem pogut constatar aquestes actituds prop denosaltres. En molts dels casos ens manquen ins-truments de tot tipus: legals, pedagògics… perintentar-los abordar i solucionar.

Els nostres escolars i la societat en general, estem-disortadament- acostumats a escoltar i llegir pelsmitjans de comunicació, de manera insensible,notícies referents a guerres, diferents conflictes pro-vocats per les desigualtats, l’excessiu consum. Laviolència, la insolidaritat, l’individualisme, l’afanyconsumista… estan tan arrelades en la nostrasocietat que, de vegades, caiem en el parany, imolts dels nostres comportaments i actituds, béconscient o inconscientment, transmeten aquestsvalors.

Així doncs, ens cal parar més atenció en una for-mació global de l’alumnat i una educació integralde l’individu, que pose en contacte l’escola amb elsproblemes bàsics de convivència, amb els valors iactituds individuals i socials. Si volem educar per-què l’alumnat siga crític i positiu amb la societatafermant la seua identitat, i que, a més, es posicio-

ne i actue per millorar-la, haurem de començar perdefinir allò que creiem necessari treballar amb ell. Iés ací on entren en joc els que s’anomenem eixostransversals. La societat en què vivim per poder tro-bar vies de solució als conflictes abans esmentats,demana que els seus membres tinguen actitudsdeterminades envers les relacions i el respecte pelsaltres, la cooperació amb el medi social, el respec-te pel físic, l’interès per conèixer l’autonomia per-sonal, la il·lusió per dur endavant un projectecol·lectiu de país, etc. Els eixos transversals possibi-liten el treball d’aquestes actituds, dels coneixe-ments que les formen i que són necessaris perenfrontar-se amb els conflictes socials que ensenvolten.

Així doncs, per respondre amb esperança aaquesta crisi de valors i desmoralització de lasocietat, i, per tant, respondre d’una manerapositiva als problemes i conflictes socials, enscalen nous mètodes de pensament que posibi-liten una revisió de l’escala de valors així comde les normes de comportament.

Els avanços materials, científics i tècnics han d’anaracompanyats de nous valors socials, morals, cientí-fics i ecològics, i, per tant, de noves aspiracionshumanístiques.

En aquesta línea, la LOGSE té com a fi prioritari elple desenvolupament de la personalitat dels alum-nes, és a dir, una “educació integral” en coneixe-ments, destreses i valors morals en tots els àmbitsde la vida, personal, familiar, social i professional(articles 1 i 2 de la LOGSE). L’aparició dels temestransversals té com a finalitat donar resposta aaquestes necessitats socials i aquesta és una de lesnovetats de la reforma educativa.

El tractament de les àrees transversals no s’en-tén d’una manera aïllada o paral·lela al de les

11

Fonamentació Teòrica

àrees curriculars sinó que ha d’impregnar tot elcurrículum, així doncs, s’han de treballar des detotes les àrees. Però tampoc ens podem aturarací, un dels problemes en què ens trobem és quela intenció de tindre’ls presents és només això, unaintenció, i no està planificada ni disposa demoments concrets per treballar-la. En aquesta líneaens trobem amb afirmacions del tipus:

• “…són importants, però no tinc temps per tre-ballar-los perquè les assignatures -aquelles quetothom considerem bàsiques- m’omplin tot eltemps del que dispose…”

• “…el tractament dels eixos transversals ésqüestió d’actituds dels professors i professo-res…”

• “…si cerquem tot allò que les àrees o les dis-ciplines tenen de continguts transversals i hotreballem, ja n’hi ha prou…”

• “…si tenim present que la transversalitat had’impregnar el currículum i la pràctica educati-va, ja no cal fer res més…”

• “…ara que ja tenim elaborat el projecte de lesàrees curriculars, com introduïm els eixos trans-versals?”

• “…treballar les àrees transversals no és lameua missió ni entra dintre de les meues res-ponsabilitats i prioritats. A mi, el que realmentm’interessa és ensenyar les àrees i preparar peral batxillerat i la selectivitat, per a la resta sem-pre està la classe de religió i ètica i el treballdels tutors i tutores”

• “…sí, la transversalitat està molt bé, però jo notinc la suficient formació per a treballar aqueststemes”

Desgraciadament d’aquesta realitat es desprén queen l’actualitat, tret de comptats casos- la transver-salitat en la totalitat de les àrees no està donant-se,malgrat que d’una manera puntual s’hi porten acap experiències al voltant d’un eix en concret enespais temporals determinats com setmanes cultu-rals, etc.

A més a més, és una realitat que el professorat–fonamentalment a l’Educació Secundària- té pocatradició de posar en pràctica tasques conjuntes, imenys encara pel que respecta als eixos transver-sals. És un terreny de tots, però a la pràctica no ésde ningú. Així doncs, és necessari que l’equip del

professorat compartesca la temporalització i lamanera d’entendre i com portar endavant la trans-versalitat.

Perquè els eixos transversals puguen impregnar elProjecte Educatiu del Centre cal tenir clar quins sónels seus objectius i continguts i conèixer diferentsestratègies per portar-los a la pràctica. Així, entred’altres, hi destaquem:

• Impregnació d’unitats didàctiques ja elabora-des.

• Incorporació a la programació de noves unitatsdidàctiques específiques d’eixos transversals.

• Treballs sobre temes monogràfics durant untemps determinat.

• Impregnació d’una àrea o més amb un o méseixos transversals.

• Elaborar progressivament un projecte curricularcentrat en els eixos transversals.

(Extret de l’article “Estratègies per desenvolupareixos transversals” del Grup Eixos Transversals. ICEU.B.) de la Revista Perspectiva Escolar, març 2000)

Tenint com a punt de partida aquesta realitat iaprofitant el nostre bagatge en la realització dematerials curriculars, hem volgut endinsar-nosen el món de la transversalitat, tot aportant unaproposta de com treballar-la. La nostra intencióno ha estat treballar tots i cadascun dels con-tinguts de tots els temes transversals, sinó, mésaïnes aportar una manera de poder-los abor-dar.

Què entenem per educar envalors?No sempre s'ha entès el mateix per “educar”.Aquest concepte ha anat modificant-se i matitzanta mesura que la societat ha anat evolucionant.

A una societat en continu canvi com la nostra, onles exigències i els problemes medioambientals,d'insolidaritat i intolerància, explotació, racisme, dro-godependència, etc. augmenten dia rere dia, solsse li podrà donar resposta si l'alumnat rep unaadient formació que li possibilite la seua inserció,tot adoptant postures crítiques i aportant alternati-ves basades en els principis democràtics de la con-vivència.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

La LOGSE, en l'article 2.3. recull aquesta necessitati estableix els principis que han de regir tota activi-tat educativa. Entre d'altres, assenyala: “la formaciópersonalitzada que propicie una acció integral enconeixements, destreses i valors, l'efectiva igualtatde drets entre ambdós sexes i el rebuig de tottipus de discriminació, el respecte a totes les cul-tures, el foment dels hàbits de comportamentdemocràtic, la relació amb l'entorn social, econò-mic i cultural i la formció en el respecte i la defen-sa del medi ambient.”

D'acord amb aquests principis, els currículums deles diferents etapes en les que s'ordena el sistemaeducatiu comprenen un conjunt de contingutsconceptuals, procedimentals i actitudinals, i unasèrie de temes que, sense pertànyer a una àreaconcreta, estan presents de manera global en elsobjectius generals de les àrees, s'integren en elsseus continguts i, al mateix temps, fonamenten iestan presents en la pròpia organització i vida quo-tidiana del centre.

Però, quins valors hem d'ensenyar? Abans ja hemdit que el concepte “educar” no sempre s'ha entèsde la mateixa manera. Victòria Camps (1993) defi-neix educar com “ensenyar a viure connectantl’educació amb l'ètica”.

En aquesta línea la LOGSE contempla d'una mane-ra clara la diferència entre tres classes de contin-guts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.Durant alguns anys, en l'escola, el professorat hemtingut una gran preocupació perquè el nostrealumnat sapiguera el major nombre de conceptespossible. Confoníem les activitats amb els procedi-ments i, moltes vegades, identificàvem les actitudsi valors amb els idearis d'alguns centres educatius.La nostra intenció era “aprendre conceptes” i peraconseguir-ho portàvem a cap unes activitats, mol-tes vegades, sense reflexionar per a què, per què…

Vivim en una societat complexa que evolucionamolt ràpidament. A diari ens veiem saturats denova informació que provoca la modificació d'al-guns continguts educatius. Així doncs, la comunitateducativa ha d'afrontar aquesta situació i fer unasíntesi equilibrada entre “aprendre a aprendre”i “aprendre a ser”.

Per tant, ens cal educar per a la democràcia, en el

sentit institucional, però també per assegurar la par-ticipació i propiciar la responsabilitat; educar per ala diversitat i mestissatge, que obliga a revisar plan-tejaments d'homogenització cultural i racial perconstruir un nou model segons el qual les diferèn-cies no es convertesquen en desigualtats; educarper a la pau, com una actitud activa, individual icol·lectiva, davant els conflictes; educar per a la cre-ativitat, la flexibilitat i la cooperació.

Com diu Neus Sanmartí “és a l’escola on hi ha lapossibilitat de comprendre i entendre el per quède les coses, de fer, conseqüentment, personesconscients que actuen no perquè toca seguir unesnormes, sinó perquè volen, per pròpia decisió.(…) L’escola té com a funció educar i no sols infor-mar, és l’únic espai on el nostre alumnat pot refle-xionar i conèixer les respostes que donen les cièn-cies a les qüestions ambientals. (…) i quines sónles actituds bàsiques que cal educar des de l’es-cola?

Aquelles que afavoreixen l’anàlisi, la reflexió i l’ac-ció: l’autocrítica, la solidaritat i la cooperació.Només treballant els temes de manera positiva,optimista, perquè t'agrada, perquè ho entens, per-què hi trobes un sentit, perquè hi aprens coses…,es pot adoptar una actitud transformadora” (Extret

del manifest de L’escola d’estiu, juliol, 1995).

En resum i com ens proposa el manifest 2000 del'Any Internacional de la Cultura i la Pau, ens caluna educació que fomente una cultura de paui no violència, respectant totes les vides, rebut-jant la violència, practicant la generositat, pre-servant el planeta, reinventant la solidaritat iescoltant per comprendre.

Més endavant, la LOGSE en l'apartat 4t diu “lainclusió dels temes transversals ha de realitzar-seen les activitats educatives habituals del centre. Aixímateix, podran ser impulsades activitats específi-ques com a estratègia per complementar l'educa-ció en valors. És per això que poden aprofitar-sedeterminades dates socialment assenyalades i elressò de celebracions puntuals referides a aques-tes qüestions, per integrar-les en el procés educa-tiu i reforçar els missatges que ens arriben pels mit-jans de comunicació”.

La nostra experiència com a mestres, així com en

13

l'assessorament de diferents Projectes Educatius iCurriculars ens ha ajudat a constatar que calen mésprojectes, experiències i, fins i tot, formació sobrel'educació en valors. Així, entenem que no podemparlar d’eixos transversals com uns continguts quehan d'incorporar-se. La transversalitat ja està pre-sent al currículum, el que cal fer és una lecturacrítica i una revisió des d'una perspectiva globa-litzadora dels objectius i continguts. Aquestarevisió ens portarà a definir-nos en el PEC i PCC nosols sobre els conceptes científics a treballar, sinótambé sobre un conjunt de valors que comportenuna determinada forma de mirar el món.D'aquesta manera, totes les activitats de lacomunitat educativa han d'estar impregnadesdels valors morals col·lectius i individuals.

Aquesta idea la podem veure més clarament alMapa Conceptual núm. 2, pàg. 26 que s'adjunta.Així, el punt de partida ve donat pels problemes deracisme, desigualtat, insolidaritat, violència… que téla societat actual i que reclama una urgent i serio-sa educació en valors. La reflexió i el consens d'a-quests han de servir de columna vertebral del pro-jecte educatiu (PEC) de qualsevol centre, on hauràparticipat tota la comunitat educativa. En un segonnivell de concreció, aquests valors hauran de serdesenvolupats, expressats i seqüenciats en totesles àrees i nivells del projecte curricular de centre.Ens resta la part més important i decisiva i que ano-menem tercer nivell de concreció del currículum oprogramació d'aula. En ella, el professorat hauràd'impregnar totes les activitats dels valors consen-suats. L'objectiu final de tot aquest procés no ésaltre que el de fomentar actituds i promourevalors que contribuesquen a “aprendre a ser.”

Quins són els eixostransversals?Els eixos tranversals, relacionats en l’Educació enValors, responen a realitats o a necessitats quetenen una especial rellevància per a la vida de lespersones i per a la positiva i harmònica construccióde la societat contemporània; són realitats i neces-sitats que es concreten en les següents dimen-sions del currículum:

• Educació Ambiental• Educació Sexual i per a la Salut

• Educació per a la Pau• Educació dels Consumidors i Consumidores• Educació Vial• Educació per a la Igualtat d’Oportunitats

Què vol dir una educació Ambiental?

La societat industrial ha permès que una part de lapoblació d’aquest planeta hi visca una mica millor,això sí, a costa de l’altra part de la població, aboca-da a la misèria i el subdesenvolupament, i a unasobreexplotació dels recursos naturals. Aquestamateixa societat ha fet canviar la nostra manera deser i de relacionar-nos amb el medi.

Els problemes del medi fan necessària una actua-ció individual i col·lectiva per poder solucionar-los.Ens cal a tots i a totes una reflexió i esforç per ado-nar-nos-en que sense un canvi d’actitud, generatper una educació ambiental, no aturarem aquestadegradació que exigeix un desenvolupament sos-tingut i equilibrat.

Així doncs, aquesta educació ambiental no ha deconsistir exclusivament en promoure el coneixe-ment del medi, ni simplement en l’ús de l’entorncom a recurs o lloc d’aprenentatge. Ha de repre-sentar un projecte per arribar a generar i consolidarnoves pràctiques de convivència i solidaritat huma-na, i una nova visió de la relació persona-medi.

L’educació ambiental, per tant, ha d’estar assumidaper tota la societat en general, però en particular,haurà de ser des dels centres educatius des d’ones propicien unes determinades actituds i valors.Aquests canvis sols seran possibles si nosaltrescom a professionals de l’ensenyament ho fomen-tem. No entenem per educació ambiental unesactuacions puntuals i individuals on tot és vàlidsempre que es tracte de l’estudi del medi, defensade la natura o es realitze fora de l’aula, sinó un pro-jecte que impregne tot el currículum i que façanecessària la coordinació i actuació de totes les dis-ciplines amb la comunitat educativa en general.

És per això que l’alumnat a més de conèixer iobservar la flora i la fauna dels seus boscos iparcs (activitats que habitualment fem per treballarl’educació ambiental) ha d’investigar i conèixerels veritables problemes que pateix el medi, aixícom les relacions causa-efecte que es donen

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

entre elles.

Així, hem de donar un canvi a la manera detractar l’educació ambiental, no sols fixant-nosen els continguts conceptuals i procedimentals,sinó posant més èmfasi en els actitudinals quesón els que veritablement podran canviar lasituació en el segle XXI.

Tenint present aquesta concepció de l’EducacióAmbiental, hom dedueix els següents principiseducatius:

• L’Educació Ambiental ha de ser un procés con-tinu i permanent en el centre educatiu i forad’ell.

• L’Educació Ambiental implica l’estudi dels pro-blemes ambientals des d’un punt de vistamundial: pensar globalment i actual localment.

• L’Educació Ambiental ha de fomentar el desen-volupament sostenible com una manera decreixement de la nostra societat, és a dir, satis-fer les seues necessitats sense posar en perillla capacitat de les generacions futures per satis-fer-ne les seues.

• L’enfocament interdisciplinar ha de guiar lapràctica de l’Educació Ambiental.

• L’Educació Ambiental hauria de parar atencióen una participació activa en la prevenció iresolució dels problemes ambientals.

En aquesta línea, l’Educació Ambiental ha d’anarmés lluny de les típiques eixides realitzades, on enla majoria d’ocasions l’alumnat no ha fet cap inves-tigació prèviament a l’aula, ni tampoc després d’a-questa “visita turística”, i, per tant, no li ha provocatcap conflicte que li haja pogut desencadenar uncanvi d’actitud.

És per això que l’objectiu fonamental que en últi-ma instància ha de perseguir l’Educació Ambientalés el de defensar, protegir, conservar i millorar elmedi ambient així com promoure en l’alumnat l’in-terés, el coneixement i la sensibilitat perquè siguencapaços de mirar, acollir, observar, comprendre, esti-mar, protegir i transformar el medi que l’envolte.

Què vol dir educar per a la pau?

La concepció de “pau” dominant en el món, conti-nua sent l’occidental, heretada del concepte de paxromana: absència de conflictes bèl·lics entre estats.

Aquest concepte és pobre, insuficient i política-ment interessat. Des del naixement de la Investiga-ció per a la Pau, el concepte de Pau adquireix unnou significat en associar-la no com antítesi de laguerra, sinó al de violència, ja que la guerra és untipus de violència organitzada.

Així doncs, conceben l’educació per la pau com unprocés educatiu continu i permanent fonamentaten els dos conceptes definidors, el concepte depau positiva i la perspectiva creativa del conflicte,que a partir de l’aplicació de mètodes problematit-zants pretén desenvolupar un nou tipus de cultura,la cultura de la pau que ajude a les persones adesvetllar críticament la realitat, complexa i con-flictiva, per poder situar-se davant d’ella i actuaren conseqüència.

Tenint present aquesta concepció del concepte depau i de l’educació per a la pau, hom dedueix elssegüents principis educatius:

• Educar per a la pau és una forma particular d’e-ducar en valors, ja que qualsevol educacióimplícita o explícitament transmet un determi-nat codi de valors.

• Educar per a la pau és una educació per a l’ac-ció. O dit d’una altra manera, no hi ha educa-ció per a la pau si no hi ha acció pràctica, con-tinuada i contextualitzada.

• L’educació per a la pau comença en el nivellmés pròxim a l’alumnat, açò és, l’aula: la seuaorganització i les interaccions que s’hi produei-xen. Així, educar per a la pau implica construir ipotenciar unes relacions de pau entre tots elsmembres que formen part del procés d’en-senyament-aprenentatge. Organitzar democrà-ticament l’aula, tot considerant l’alumnat el veri-table protagonista en l’esmentat procés.

• En la seua vessant històrica l’educació per a lapau inclou: • Educació per a la comprensió internacio-

nal. Fa referència a l’ensenyament sobrealtres cultures i països i l’estudi de problemesmundials.

• Educació per als drets humans: orígens,història, coneixement dels seus articles, viola-cions…

• Educació mundialista i multicultural fona-mentada en la necessitat de formar una

15

entitat universal.• Educació per al desarmament basada en

l’estudi del desarmament i del militarisme.• Educació per al desenvolupament utilitzant

la solidaritat com una de les millors maneresde fer desaparèixer els desequilibris socio-culturals i econòmics.

• Educació per al compromís on davant dequalsevol conflicte ens cal un contrast d’in-formació per apropar-nos al veritable origen ipoder adoptar una postura personal davantseu.

Aquesta manera d’entendre l’Educació per a la Pauha de portar tota una sèrie de canvis d’actitud perpart de la comunitat educativa. No podem ser crí-tics i analitzar problemes que queden lluny de larealitat escolar si prèviament tanquem els ullsdavant la quantitat de problemes reals i diaris sor-gits al centre. De vegades hem realitzat tota menad’activitats al voltant d’un conflicte bèl·lic o violentd’arreu del món, deixant de banda problemàtiques,que, en no tractar-se, desencadenen actituds deviolència poc solidàries, que marquen el dia a diadel nostre centre.

Per una altra banda, cal que analitzem com hemtreballat aquest eix fins ara, adonant-nos que calaprofundir veritablement en la problemàticaactual i les seues causes, per tal d’evitar les con-seqüències que es desprenen. Així doncs, lesactivitats escolars que es realitzen no han de con-vertir-se en una commemoració puntual i sensemés trascendència en la vida escolar del centre i enla particular de l’alumne.

Què vol dir educar per a la igualtat?

La discriminació social de les dones té una llargahistòria. A hores d’ara, si realitzem una anàlisi de lesseues conseqüències, podrem observar com hanestat de negatives, no sols per a les dones sinótambé per als homes i per a la societat en general.Podem parlar de mutilació per ambdós, ja que siles dones han vist mermats els seus drets i lesseues possibilitats com a persones, els homes hanhagut de renunciar a moltes facetes afectives.

L’escola, en el seu currículum explícit o ocult, haanat transmeten generació rere generació, cons-cient o inconscientment, aquestes desigualtats per

raó de sexe. Però també és veritat que el món del’educació és un dels que ha sofert una transfor-mació més gran, malgrat que encara hi perdurenuna gran quantitat de trets i activitats sexistes quehem d’anar eradicant dels currículums alhora quehem de modificar les nostres actituds.

És a partir de 1990, amb l’entrada de la LOGSE,quan apareixen des d’un marc legal els objectiusque fan referència a la no discriminació per raonsde sexe en l’educació. Així a l’article 2n, apartat Cdiu que l’activitat escolar es portarà a cap tenint encompte “…una efectiva igualtat de drets entresexes, el rebuig a tot tipus de discriminacions i elrespecte a totes les cultures…”.

En l’actualitat és inconcebible qualsevol tipus deplantejament i de relació educativa que no es cons-truesca des del reconeixement i des del respecte ala identitat personal, que no aposte per un totaldesenvolupament de les potencialitats i de la rique-sa pròpia de cada ser humà sense donar cabuda acap tipus de discriminació.

De tot el que hom ha dit fins ara, es dedueix queuna educació per a la igualtat ha de ser aquellaque:

• Avance en la lluita contra la discriminació i ladesigualtat per raons de naixement, sexe, raça,religió o opinió, o d’origen familiar o social.

• Desenvolupe la pròpia autonomia i la identitatpersonal.

• Descubresca, potencie i desenvolupe la totali-tat de les possibilitats o capacitats personalssense deixar-se influir o mediatitzar per captipus de condicionament o delimitació decaràcter sexista.

• Desenvolupe la capacitat de sentir i d’expressar.• Potencie el valor de l’afectivitat, sensibilitat,

emoció, bondat i tendresa.• Accepte, respecte i valore les característiques i

qualitats de les altres persones.• Descobresca i integre el fet de la diversitat i de

les diferències (biològiques, culturals, racials,etc.) com un valor i una riquesa.

• Identifique i realitze una anàlisi crític de totesles manifestacions sexistes o discriminatòries.

Hem vist com ja tenim el marc legal per eliminarles desigualtats, però encara subsisteix, tant en la

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

pràctica com en el pensament, un conjunt de for-mes discriminatòries. El paper fonamental en unaeducació no sexista la té el professorat. Aquest, devegades i sense ser-ne conscient, transmetem acti-tuds, valors i pautes sexistes que hauran d’anarcanviant i eliminant-se.

Què vol dir educació vial?

Només cal donar una ullada a qualsevol periòdicper adonar-nos que hi ha accidents de circulaciótots els dies i a tot arreu. Cada any al nostre paísmoren per aquesta causa centenars de persones, id’aquestes, una bona part són menors de dihuitanys. Així doncs, la seguretat viària i la seguretat engeneral ens ha de preocupar a totes les persones.

Vivim en una societat on és imprescindible teniruns coneixements viaris per poder circular per lesnostres ciutats i pobles. Cal ensenyar els nens i lesnenes a viure en el seu medi, educar-los en lacapacitat d’afrontar els riscos i d’adoptar comporta-ments que afavoresquen la seua salut.

L’educació viària ha d’anar molt més enllà delsreferents exclusivament als problemes de tràn-sit i de la circulació i a les seues repercusionssobre la vida i el comportament dels ciutadansi ciutadanes. Aquesta educació, a més, haurà d’a-bordar les problemàtiqes existents derivades deviure fonamentalment en realitats urbanes. D’entrealtres, destaquem els següents problemes:

• Deteriorament del medi ambient.• L’estrès que genera la pressa, el cansament, la

frustració i la falta de temps per a tot.• Tenir un cotxe o una moto com a una de les

aspiracions possessives de l’ésser humà.• Una soledat compartida.

Per tant, l’educació viària ha de ser contemplada idissenyada des de dues vessants:

a. Des de les consideracions de la problemàticadel trànsit, i per tant, de l’ensenyament de lesregles bàsiques. Com a principis hi destaquen: • Identificació dels diferents signes i senyals de

trànsit.• Coneixement de les normes d’ús dels trans-

ports públics i privats.• Coneixement de les normes d’ús de bicicle-

tes i ciclomotors.

• Reconeixement dels agents, les normes i elssenyals com a reguladors de la convivència.

• Avantatges de la utilització del transportpúblic.

b. En segon lloc, s’ha d’adoptar una actitud méscrítica i compromesa amb el desenvolupamentd’uns valors i unes actituds ètiques que pro-moguen una convivència més humana en lavida quotidiana. Aquestes actituds tendeixen aaconseguir que:

• L’educació viària siga una educació per a laconvivència i la solidaritat.

• Una educació crítica i compromesa amb unprojecte de qualitat de vida que ens alliberede l’estrès, l’agressivitat i la soledat.

Als nostres instituts és força habitual el fet queuna part important de l’alumnat acudesca al cen-tre amb les seues pròpies motos,-i aquells que noen tenen, estan desitjant tenir-ne. Aquests vehi-cles, en alguns casos no requereixen d’un permísque acredite uns certs coneixements viaris, aixídoncs la funció de l’escola ha de ser la de cons-cienciar-los i fer-los entendre la necessitat d’unaeducació viària que els ajude a tenir la informaciói les actituds necessàries per circular adequada-ment per la via urbana.

Què vol dir educar per a la salut?

La salut ha estat sempre una preocupació de l’és-ser humà, però d’una manera especial en la socie-tat de benestar que vivim en el món occidental. Elconcepte de salut ha anat evolucionant al mateixtemps que la societat. Així, en algun temps es par-lava de salut quan hi havia una absència de malal-ties, però en l’actualitat aquest concepte s’ha vistampliat a un complet benestar físic, mental i social.

Entès així el concepte de salut, hom hi dedueixalgunes conclusions que ens han d’ajudar a guiarla pràctica educativa d’aquest eix transversal:

• La salut és un estil o qualitat de vida en la quecadascú és responsable de les conseqüènciesdels seus actes.

• És un dret fonamental de tot ésser humà.• La salut s’ha d’entendre com un projecte de

vida.• La salut està estretament relacionada amb la

17

pau, la seguretat, la llibertat i el desenvolupa-ment.

• És un projecte per a la solidaritat.

D’aquestes conclusions es desprén que l’educacióper a la salut està molt relacionada amb la restad’eixos transversals.

Aquestes idees esmentades sobre què entenemper salut han de suggerir-nos maneres d’actuar perabordar una veritable educació per a la salut. Així:

• Des de l’escola hem de pretendre que l’alum-nat construesca el seu propi estil de vida, elmés saludable i feliç possible.

• Hem de buscar que l’alumnat prenga cons-ciència de la situació que té i, a partir d’ella, mit-jançant una actitud crítica porte endavant unprocés de transformació personal.

• L’educació per a la salut ha de partir en totmoment de situacions reals i vivències perso-nals de l’alumnat.

• Ha d’incloure els problemes i conflictes quevagen sorgint en el seu entorn respecte a lasalut.

• Qualsevol programa d’educació per a la salutha de contemplar l’educació sexual, no solsinformació d’aspectes biològics, sinó tambéaspectes afectius, emocionals i socials.

Compartim amb Juana Nieda les reflexions que“en l’educació per a la salut és necessari passard’un plantejament temàtic dels continguts a unaltre de problemàtic. Els coneixements aniranadquirint-se a partir de l’anàlisi de conflictes desalut, individuals o comunitaris, presents en elmedi que envolta l’alumnat. A partir d’aquestessituacions problemàtiques, l’alumnat haurà defer conjectures, cercar informació, recollir dades ianalitzar-les, obtenir algunes conclusions i redac-tar petits informes”.

Què vol dir educació del consumidor?

Una de les conseqüències de la societat capitalistaés la desmesurada aspiració a tenir cada vegadamés coses. El consumisme, per tant, és una reali-tat palesa arreu dels països que tenen una econo-mia de mercat. Les aspiracions de qualsevol ciu-tadà o ciutadana a tenir un major benestar són líci-

tes i raonables sempre i quan, al nostre parer, no liresulten esclavitzants. Hi ha moltes persones quefins i tot sense tenir cobertes les necessitats bàsi-ques gasten els seus recursos econòmics en granquantitat d’articles de consum superflus i innece-saris.

Aquesta realitat contrasta amb la de gran part delplaneta que ni tan sols té cobertes les necessitatsbàsiques. Mentre una part del planeta viu en l’a-bundància i malbaratament, l’altra viu en la misèriai en el subdesenvolupament.

Viure gaudint d’allò que es té, en lloc de viureper tenir més i més coses, hauria de ser unafinalitat en el nostre estil de vida. Aconseguir-hoimplicarà una racionalització, humanització i, pertant, una major solidaritat per part de la societat.Així doncs, se’ns fa necessària una educació per alsconsumidors que, com ens diu Mª Nieves Álvarez“La de contribuir al desenvolupament integral del’alumnat, oferint-los conceptes, procediments iactituds que possibiliten la construcció d’una socie-tat de consum cada vegada més justa, solidària iresponsable, capaç de millorar la qualitat de vidade tots els ciutadans, sense malmetre l’entorn.”

L’Educació per al Consumidor treballada a l’aula had’incloure aspectes com:

• Adonar-se de l’ús i abús que fem dels recursosnaturals.

• Conèixer els processos de producció i distribu-ció.

• Usar adequadament els productes i serveisque ens ofereix la societat.

• Esbrinar quins són els mecanismes d’organitza-ció de la societat de consum.

• Prendre consciència de les necessitats bàsi-ques indispensables.

• Fomentar la justícia, solidaritat, sensibilitat i elcompromís envers el desenvolupament delspobles.

• Educar per poder prendre decisions conscientsi responsables.

• Conèixer les tècniques i el llenguatge publicita-ri per tenir una actitud crítica, i desemmascararla intencionalitat de la publicitat.

• Adonar-se de la relació existent entre consum iecologia, tot perseguint un desenvolupament

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

19

sostenible.

Fins ací hem parlat de com entenem tots i cadas-cun dels eixos transversals, però és imprescindibledir que resulta força difícil, per no dir impossible,treballar-los d’una manera parcel·lada, sense inte-raccions, ja que en abordar qualsevol d’ells, demanera irremediable ens condueix a connectar-loamb altres. Així doncs, per posar un exemple, nopodem treballar l’Educació per a la Salut sense rela-cionar-la directament amb l’Educació Ambiental oamb la del Consumidor.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

21

El projecte “Com podem viure i conviure, deixantviure?” va adreçat a l'alumnat d'ESO, malgrat queamb una adaptació escaient es pot fer servir enaltres cicles educatius.

Segons l’Ordre de 20 de desembre de 1994 delconseller d’Educació i Ciència de la Generalitat Va-lenciana pel qual es dicten instruccions per al de-senvolupament de l’educació en valors en les acti-vitats educatives dels centres docents. En el quartarticle d’aquest diu que “la inclusió dels temestransversals s’haurà de realitzar en les activitatseducatives habituals del centre. Així mateix,podran ser impulsades també activitats específi-ques com a estratègia per a complementar l’edu-cació en valors. Per això es poden aprofitar deter-minades dates socialment assenyalades i el ressòde celebracions puntuals referides a aquestesqüestions, per a integrar-les en el procés educatiui reforçar els missatges que arriben a través delsmitjans de comunicació”.

En l’article cinqué ens diu que “els equips directiusdels centres docents promouran les accions ne-cessàries que permeten el desplegament d’aquestordre, estimulant i donant suport a les iniciativesdel professorat que tinguen com a finalitat esco-metre l’educació en el conjunt dels temes trans-versals i garantir una educació en valors en la for-mació que rep l’alumne del centre”.

Com ja s’ha argumentat en la justificació, entenemel tractament dels eixos transversals des de totes icadascuna de les àrees curriculars, de maneracoordinada i consensuada per l’equip docent. Ésper això que el projecte Com viure i conviure, dei-xant viure? pretén ser una exemplificació de comes pot treballar la transversalitat, tot fomentantvalors que ajuden a fer néixer sentiments. Totaçò a partir, fonamentalment, del suport perio-

dístic, tot relacionant, contextualitzant i aterranten la problemàtica sorgida a la vida quotidianadel centre.

Així el projecte que es proposa va adreçat -en unprimer moment- a l’equip directiu que, com ja s’haesmentat, ha de promoure i estimular iniciativesperquè el professorat porte endavant la transversa-litat al seu currículum. Per poder dur a termeaquesta proposta és evident que l’equip docenthaurà de revisar el Projecte Educatiu de Centre(PEC) i Projecte Curricular (PCC) per tal de relacio-nar-los d’una manera coherent i organitzada amb laproposta que hom els adreça.

Malgrat tot, i en cas de no poder-se portar enda-vant el projecte amb les condicions abans esmen-tades, considerem que la nostra és una propostaflexible perquè es puga treballar des d’altresperspectives més puntuals i no tant significati-ves. Una vegada en les seues mans hom podràportar-lo a cap de diferents maneres:

• A nivell de tot el centre dintre d’una celebracióespecial: Setmana Cultural, Dia de la Pau…

• Pel professorat d’un departament.• Per un grup de professors de diferents àrees

que decideixen treballar la transversalitat con-juntament de manera coordinada.

• En l’assignatura d’Activitats Alternatives.• …

El material consta de:

• Guia didàctica del professorat on s’inclou lajustificació del projecte, la nostra manera d’en-tendre l’educació en valors i els eixos transver-sals. En l’apartat de la planificació expliquem el per-què del títol del projecte, el fil conductor, aixícom els objectius, els continguts, l’estructura

Característiques del material curricular

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

metodològica, l’organització de l'espai i eltemps i les orientacions per a l'avaluació. Completen aquest quadern uns mapes con-ceptuals aclaridors de la proposta, una graellaorganitzadora dels articles a treballar, unesorientacions per un millor aprofitament delmaterial, així com una bibliografia comple-mentària.

• Quadern d’activitats per a l'alumnat on estrobarà una introducció que els ajudarà a situar-se davant del projecte, uns mapes conceptualsorientadors de la proposta de treball, una grae-lla organitzadora dels articles, així com diversespropostes d'activitats.

• Periòdic Germania elaborat amb retalls denotícies, entrevistes, articles, editorials de diver-sos periòdics i revistes dels Països Catalans,com a suport d'aquest projecte.Per manca d’espai i per les característiques d’a-questa edició només figuren algunes de lespàgines més rellevants de l’esmentat periòdic.Encara que el podreu trobar complet a Internetwww.reus.net

• Un futur ple de valors. L’Educació en Valors diaa dia on es proposa que l’alumnat faça unseguiment d’aquelles dates commemoratives anivell internacional relacionades amb els eixostransversals.Per manca d’espai i per les característiques d’a-questa edició només hi figura una exemplifica-ció de com es pot treballar aquest materialcomplementari.

La finalitat que pretenem en la realització d'a-quests materials no sols és la de transmetre conei-xements, sinó la de fer néixer sentiments enca-minats a conéixer-nos més, i construir conjun-tament un futur més solidari i respectuós, onmalgrat les diferències, ens sentim orgullososde compartir una mateixa llengua, història, cul-tura i territori.

Ja hem dit que la transversalitat no ha de tenir unscontinguts que se sumen als ja desbordants de laprogramació d’aula. Els eixos transversals haurande ser una reinterpretació del currículum i en con-cret de les programacions i activitats que ja es fan.És a dir, una reinterpretació ètica del currículum,des d’uns principis i valors que sorgeixen de l’anà-

lisi de les problemàtiques més rellevants i delsvalors i actituds que les generen.

És una realitat que vivim en un món caracteritzatper una allau d'informació desordenada, que devegades ens angoixa i ens resulta difícil d'assimilar,és allò que es diu “La informació és una selva”. Aixídoncs, un enfocament globalitzador del procésd'ensenyament-aprenentatge se'ns fa necessari sivolem esbrinar i acostar-nos a les múltiples interre-lacions causa-efecte que genera qualsevol proble-ma de la nostra societat.

Hi ha moltes maneres d'organitzar el procés d'en-senyament-aprenentatge, però si veritablementvolem que l'alumnat vaja esbrinant les interrela-cions del coneixement i aconseguint aprenentatgessignificatius haurem de propiciar una educació queprepare l'alumnat a enfrontar-se a problemes isituacions obertes, prenent les seues pròpies deci-sions, adoptant les seues estratègies i punts devista. Aquesta idea d'ensenyar l'alumnat a plan-tejar-se problemes i intentar resoldre'ls no ésnova, però sembla molt més rellevant com aenfocament educatiu que pretendre omplir denou el cap de l'alumnat amb moltes respostes“bàsiques” que mai aconseguirà assimilar del tot.

La solució de problemes implica no sols saber quèfer, sinó també com fer-ho i, podríem afegir quel'ensenyament de, i per solució de problemes,implica també no sols ensenyar què (fets i con-ceptes), sinó també ensenyar com fer-ho (proce-diments) i sobretot implicaria determinades acti-tuds diferents que en altres tipus d'aprenentatges.En aquest sentit, ensenyar a resoldre problemes noconsisteix sols en dotar l'alumnat d'estratègies idestreses eficaces sinó també de crear en ells l'hà-bit i l’actitud d'enfrontar-se a l'aprenentatge com unproblema al qual s’ha de trobar resposta. No estracta sols d'ensenyar a resoldre problemes, sinótambé d'ensenyar a plantejar-se'ls, a convertir larealitat en un problema que paga la pena ser inves-tigat i estudiat.

En aquesta línea el plantejament del nostre tre-ball té com a punt de partida un problemageneral: Com viure i conviure, deixant viure? i apartir d'ell es generen altres interrogants neces-saris per acostar-se a la seua solució.

23Mapes Conceptuals

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

cosa

que

pro

voca

un

conf

licte

cog

nitiu

Com

viu

re i

conv

iure

, dei

xant

viu

re?

Per

això

ens

cal

una

Educ

ació

en

valo

rs

que

s’ha

de

port

ar e

ndav

ant e

n

Inst

ituc

ions

Soci

etat

Cen

tres

esc

olar

s

Per

això

l’

Aju

ntam

ent

de R

eus

mitj

ança

nt

Aju

ntam

ents

intr

odui

nt e

ls

Eixo

s tr

ansv

ersa

lsO

NG

sU

NES

COAl

tres

inst

ituc

ions

Educ

ació

Ambi

enta

lEd

ucac

ió p

er a

la sa

lut

Ed. p

er a

lco

nsum

idor

cont

ribui

nt a

una

conv

oca

II PR

EMI A

NG

ELET

AFE

RR

ER I

SEN

SAT

per

a

Esti

mul

ar i

reco

nèix

erl’e

scol

a ca

tala

na

cont

ribui

nt a

una

EDU

CAC

IÓ E

N V

ALO

RS

cont

ribui

nt a

una

per

això

ens

cal

Les

difi

cult

ats

deco

nviv

ènci

a al

cen

tre

Es r

efle

xion

a so

bre

Les

difi

cult

ats

deco

nviv

ènci

a al

món

Sobr

e

En u

na a

ssem

blea

de c

lass

e

L’al

umna

t

Educ

ació

Pau

Coed

ucac

ióEd

ucac

ióVi

al

Vivi

m e

n un

a so

ciet

at

on

Ens

cal m

ajor

Man

ca in

form

ació

sob

reH

i ha

exce

ssiu

Cal

mill

orar

Arre

lam

ent

al p

aís

La s

alut

Com

sum

ism

eEd

ucac

ió V

ial

No

es r

espe

cta

Es p

ract

ica

Hi h

a

Dis

crim

inac

ions

per

raon

s de

sex

eLa

vio

lènc

iaLa

nat

ura

Map

a co

ncep

tual

núm

. 0D

esen

volu

pam

ent

del

proj

ecte

25

Ger

man

iaC

om v

iure

i co

nviu

re,

deix

ent

viur

e?U

n pl

a de

tre

ball

Un

futu

r pl

e de

val

ors

llegi

r pe

riòdi

cin

tent

ar e

sbrin

arde

cidi

rco

nstr

uir

Les

difi

cult

ats

de l

aco

nviv

ènci

a la

cen

tre

refle

xion

ar s

obre

Con

clus

ions

extr

eure

Mos

tra

soli

dàri

a

orga

nitz

ar

on

1r m

omen

td’

apre

nent

atge

on

2n m

omen

td’

apre

nent

atge

on

3r m

omen

td’

apre

nent

atge

estr

uctu

rat e

n

D’o

n pa

rtim

?Q

uè e

stà

pass

ant?

Què

en

pens

em?

I al

meu

vol

tant

?

Esbr

inan

tAn

alitz

ant

Refle

xion

ant

Con

text

ualit

zant

treb

alla

nt

El p

eriò

dic

: G

erm

ania

per

acon

segu

ir

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

SA

RR

ELEN

I C

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Pla

de t

reba

ll

per

dona

r re

spos

ta s

i pro

posa

un

Les

idee

s pr

èvie

sAs

pect

es a

inve

stig

arLa

pro

post

a de

tre

ball

El t

reba

ll r

eali

tzat

Què

sab

em?

Què

vol

em s

aber

?Q

uè p

odem

fer

?Q

uè s

abem

ara

?

part

ir de

deci

dir

real

itzar

aval

uar

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

L’alu

mna

t

Viu

en u

na s

ocie

tat

on

No

es r

espe

cta

Es p

ract

ica

Hi h

a

Dis

crim

inac

ions

per

raon

s de

sex

e

Ens

cal m

ajor

Man

ca in

form

ació

sob

reH

i ha

exce

ssiu

Cal

mill

orar

Per

això

ens

cal

una

Educ

ació

en

valo

rs

que

s’ha

de

port

ar e

ndav

ant

en

Inst

ituc

ions

Soci

etat

Cen

tres

esc

olar

s

Per

això

l’

Aju

ntam

ent

de R

eus

mitj

ança

nt

Aju

ntam

ents

intr

odui

nt e

ls

Eixo

s tr

ansv

ersa

lsO

NG

sU

NES

CO

Altr

esin

stit

ucio

ns

Educ

ació

Ambi

enta

lEd

ucac

ió p

er a

la sa

lut

Ed. p

er a

lco

nsum

idor

Seqü

enci

ant

al

PCC

Con

sens

uant

al

PEC

Sist

emat

itzan

t en

la

Prog

ram

ació

d’au

la

per

a tr

ebal

lar

l’

conv

oca

II PR

EMI A

NG

ELET

AFE

RR

ER I

SEN

SAT

per

a

Esti

mul

ar i

reco

nèix

erl’e

scol

a ca

tala

na

cont

ribui

nt a

una

EDU

CAC

IÓ E

N V

ALO

RS

cont

ribui

nt a

una

Arre

lam

ent

al p

aís

La s

alut

Com

sum

ism

eEd

ucac

ió V

ial

La v

iolè

ncia

La n

atur

a

Educ

ació

Pau

Coed

ucac

ióEd

ucac

ióVi

al

Map

a co

ncep

tual

núm

. 1Ju

stifi

caci

ó de

l pr

ojec

te

27

Els

cent

res

educ

atiu

s

Per

con

trib

uir

a

Afeg

eixe

n tr

ansv

ersa

lmen

t al

PCC

Prog

ram

ació

d’a

ula

PEC

per

a tr

ebal

lar

l’pe

r ac

onse

guir

unco

ntrib

uint

a u

na

Proc

edim

enta

lsC

once

ptua

lsAc

titu

dina

ls

Con

ting

uts

El p

roje

cte:

Com

viu

rei c

onvi

ure

, dei

xent

viu

re?

Obj

ecti

us

Fom

enta

rl’

auto

esti

ma

Afer

mar

la

iden

tita

tAp

rend

re a

conv

iure

Que

con

trib

ueix

en a

Mod

ific

ar c

ondu

ctes

Solu

cion

ar p

robl

emes

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Des

pert

ar s

enti

men

tsqu

e en

s ar

rele

n i

cohe

sion

en a

l pa

ís

Incl

ouen

al

Port

en e

ndav

ant

en la

Map

a co

ncep

tual

núm

. 2Ju

stifi

caci

ó de

l pr

ojec

te

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

L’ed

ucac

ió e

n va

lors

Es p

oten

cia

des

de

INST

ITU

CIO

NS

Soci

etat

dels

Paï

sos

Cat

alan

sC

entr

es e

duca

tius

per

acon

segu

ir

Dif

eren

ts a

ctiv

itat

s

pode

m

Mod

ific

ar c

ondu

ctes

Solu

cion

ar p

robl

emes

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Es p

orta

end

avan

t al

sEs

fom

enta

a

Educ

ació

ambi

enta

lEd

ucac

ió p

er a

lsco

nsum

idor

sEd

ucac

ió v

ial

Educ

ació

per

a la

sal

utEd

ucac

iópe

r a

la p

auEd

ucac

iópe

r a

la ig

ualt

at finan

cian

tm

itjan

çant

mitj

ança

nt

Altr

es a

ctiv

itat

sEl

pro

ject

e:C

om v

iure

i co

nviu

re,

deix

ant

viur

e?

Per

adon

ar-s

e’n

que

mitj

ança

nt

El c

onei

xem

ent

L’ex

peri

men

taci

óEl

dià

leg

La r

efel

exió

Com

port

a un

a

Dif

eren

ts a

ctiv

itat

s

Map

a co

ncep

tual

núm

. 3Co

ntex

tual

itzac

ió d

el p

roje

cte

29

EDU

CA

CIÓ

EN V

ALO

RS

Senti

men

ts d

’arr

elam

ent

i co

hes

ió a

l Pa

ís

Com

pod

em a

tura

rla

des

truc

ció

del

Plan

eta?

Sabe

m e

scol

lir

elqu

e co

nsum

im?

Som

con

scie

nts

dela

impo

rtàn

cia

del’

Educ

ació

Via

l?

Què

ens

cal

per

viur

esa

luda

blem

ent?

Per

què

no v

ivim

en p

au?

Com

aco

nseg

uir

laig

ulat

at?

Per

inte

ntar

don

ar r

espo

sta

es p

ropo

sa

cal

Cla

ssif

icar

Ord

enar

gen

eran

t

Prob

lem

es m

otri

usd’

apre

nent

atge

Per

adon

ar-s

e’n

que

Vivi

m e

n un

a so

ciet

atam

b di

fere

nts

prob

lem

esde

con

vivè

ncia

L’alu

mna

t

En u

na a

ssem

blea

de c

lass

e

Les

difi

cult

ats

deco

nviv

ènci

a al

cen

tre

es r

efle

xion

a so

bre

Pluj

a d’

idee

s

Les

difi

cult

ats

deco

nviv

ènci

a al

món

sobr

e

Llig

el

peri

òdic

Ger

man

ia

Indi

vidu

alm

ent

el q

ue p

rovo

ca u

na

que

redu

eixe

n el

s

Col

·lect

ivam

ent

El p

roje

cte:

Com

viu

re i

conv

iure

,de

ixen

t vi

ure?

Educ

ació

ambi

enta

lEd

ucac

ió p

er a

lsco

nsum

idor

sEd

ucac

ió v

ial

Educ

ació

per

a la

sal

utEd

ucac

iópe

r a

la p

auEd

ucac

iópe

r a

la ig

ualt

at

Map

a co

ncep

tual

núm

. 4In

icia

l de

l pr

ojec

te

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

per

acon

segu

ir

Per

adon

ar-s

e’n

que

pode

m

Mod

ific

ar c

ondu

ctes

Solu

cion

ar p

robl

emes

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Es p

ropo

sa u

n pl

a de

tre

ball

Les

idee

s pr

èvie

sAs

pect

es a

inve

stig

arLa

pro

post

a de

tre

ball

El t

reba

ll r

eali

tzat

Per

port

ar e

ndav

ant

Què

sab

em?

Què

vol

em s

aber

?Q

uè p

odem

fer

?Q

uè s

abem

ara

?

part

ir de

deci

dir

real

itzar

aval

uar

Què

hem

apr

ès?

Revi

sant

el r

ecor

regu

t en

El p

roje

cte:

Com

viu

re i

conv

iure

,de

ixan

t vi

ure?

Map

a co

ncep

tual

núm

. 5Es

truc

tura

met

odol

ògic

a

31

per

acon

segu

ir

pode

m

Mod

ific

ar c

ondu

ctes

Solu

cion

ar p

robl

emes

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Con

eixe

men

tD

iàle

gRe

flex

ióAc

titu

ds

Per

adon

ar-s

e’n

que

mitj

ança

nt

neix

El p

roje

cte:

Com

viu

re i

conv

iure

,de

ixen

t vi

ure?

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Con

trib

uir

Amb

la in

tenc

ió d

e

El p

eriò

dic

Ger

man

iaC

om v

iure

i co

nviu

re,

deix

ant

viur

e?U

n pl

a de

tre

ball

Un

futu

r pl

e de

val

ors

llegi

ren

trar

en

conf

licte

deci

dir

cons

trui

r

Les

difi

cult

ats

de l

aco

nviv

ènci

a al

cen

tre

refle

xion

ar s

obre

Con

clus

ions

extr

eure

Mos

tra

soli

dàri

a

orga

nitz

ar

Prob

lem

a m

otiu

d’ap

rene

ntat

geel

s ar

ticl

es d

estr

iats

apro

fund

int

en

on

1r m

omen

td’

apre

nent

atge

on

2n m

omen

td’

apre

nent

atge

on

3r m

omen

td’

apre

nent

atge

Prop

osan

t a

l’alu

mna

t

per

extr

eure

Map

a co

ncep

tual

núm

. 6O

rgan

itzac

ió d

el p

roje

cte

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Asse

mbl

ea d

e cl

asse

on e

s tr

acta

de

sobr

e

Refl

exio

nar

Lleg

ir e

l pe

riòd

ic:

Ger

man

ia

Les

difi

cult

ats

de l

aco

nviv

ènci

a al

cen

tre Co

m v

iure

i co

nvi

ure

,dei

xant

viure

?

Prob

lem

es d

eco

mpo

rtam

ent

sorg

its

a l’

aula

per

adon

ar-s

e de

Les

difi

cult

ats

de l

aco

nviv

ènci

a al

món

Adon

ant-

se’n

que

viv

im e

n

Una

soc

ieta

t am

bdi

fere

nts

prob

lem

esde

con

vivè

ncia

cosa

que

pro

voca

un

Con

flic

te c

ogni

tiu

S’hi

pro

posa

Apro

fitan

t una

Map

a co

ncep

tual

núm

. 7Pr

imer

mom

ent

d’ap

rene

ntat

ge

33

per

acon

segu

ir

pode

m

Mod

ific

ar c

ondu

ctes

Solu

cion

ar p

robl

emes

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Per

inte

ntar

don

ar r

espo

sta

prop

osem

D’o

n pa

rtim

?Q

uè e

stà

pass

ant?

Què

en

pens

em?

I al

meu

vol

tant

?

crea

un

conf

licte

cog

nitiu

Esbr

inan

tAn

alitz

ant

Refle

xion

ant

Con

text

ualit

zant

Co

m v

iure

i co

nvi

ure

,dei

xant

viure

?

Amb

la in

tenc

ió d

’ado

nar-

se’n

que

mitj

ança

nt

Con

eixe

men

tD

iàle

gRe

flex

ióAc

titu

ds

Des

cobr

ir l

a re

alit

atPo

dem

com

unic

ar-n

osAn

alit

zar

crit

ícam

ent

Adqu

irir

un

com

prom

ís

La le

ctur

a de

El p

eriò

dic

: G

erm

ania

Map

a co

ncep

tual

núm

. 8Se

gon

mom

ent

d’ap

rene

ntat

ge

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Per

conc

lour

e el

El p

roje

cte:

Co

m v

iure

ico

nvi

ure

, dei

xant

viure

?

L’al

um

nat

Què

sab

em?

Què

he

aprè

s?O

n

El t

reba

ll r

eali

tzat

El v

olun

tari

at

Un

futu

r pl

e de

val

ors

Con

stru

eix

L’ex

peri

ènci

a

Valo

ra

La c

omun

itat

educ

ativ

a

Fa p

artíc

ep a

assa

bent

ant-

se d

e

Els

prob

lem

esde

con

vivè

ncia

Un

canv

i d’a

ctit

uds

Un

com

prom

ís p

erso

nal

que

cond

ueix

a

Mos

tra

soli

dàri

a

mitj

ança

nt

expo

sar

prom

ocio

nar

prop

icia

nt

fent

un

reco

rreg

ut

des

defin

s a

per

acon

segu

ir

DES

PER

TAR

SEN

TIM

ENTS

QU

E EN

S A

RR

ELEN

IC

OH

ESIO

NEN

AL

PAÍS

Map

a co

ncep

tual

núm

. 9Te

rcer

mom

ent

d’ap

rene

ntat

ge

35

Elecció del tipus de projecteEl primer contacte que l'alumnat té amb el projec-te és el seu títol, per tant, considerem de granimportància que aquest siga suggerent, atractiu, sig-nificatiu i del seu interès.

La nostra intenció és la de fer nàixer sentimentsque ens ajuden a modificar conductes i valors. Així,vàrem pensar que el títol del projecte Com viure iconviure, deixant viure? hauria de provocar en l'a-lumnat una resposta al respecte, i serà des de lesseues respostes des d'on s'ha de veure la necessi-tat de dur endavant o no el projecte, i en quinalínea portar-lo a cap. Hem escollit aquest títolperquè considerem que no és un problemaque es puga resoldre d'una manera immediatai ràpida, sinó que requereix tot un procés d'in-vestigació, estudi i reflexió que ens puga conduira apropar-nos a les diverses i complexes causes delproblema.

És evident que el professorat abans de presentar-los el projecte haurà de propiciar un moment percompartir el significat de viure i conviure, així comla relació que hi ha entre ambdós.

Fil conductorDarrers treballs de sociolingüística, centrats en l’úsde la llengua arriben a la conclusió que la immen-sa majoria de la població entén el català, però queno té i no sent cap necessitat d’utilitzar-la. Tant alPrincipat de Catalunya, al País Valencià o les IllesBalears és preocupant el desarrelament d’una partimportant de joves de la realitat històrica, cultural ifins i tot geogràfica del país. Aquest desarrelamentha estat el motiu pel qual ens plantejàrem l’elabo-ració del projecte que té com a fil conductor, ésa dir, com a eix que estructura i li dóna sentit, el

despertar sentiments que ens ajuden a arrelar-nos i cohesionar-nos com a País (mireu el Mapa

conceptual núm. 4 pàg. 29).

Malgrat que tenim tants aspectes en comú i quecompartim la llengua, cultura, etc., la realitat és quedes de fa molts anys vivim els uns d’esquena alsaltres. Aquest allunyament ha contribuït a una pèr-dua d’identitat i sentiments que sense el diàleg noserem capaços de recuperar. Considerem que lamajoria -per no dir tots- dels problemes de tot tipustindrien una solució si es fes servir el diàleg i elpacte com l'instrument prioritari per solucionar-los.Però no parlem d'un diàleg de superioritat, d'ironiai menyspreu, ja que aquest acaba separant-nosmés. Més aïnes ens referim a un diàleg que façaservir el llenguatge de la comprensió, de la valora-ció i del respecte. Només aquest darrer basat enescoltar i comprendre aconseguirà, com ens cantaLluís Llach en Temps de Revoltes “tenir les mans,el cor i les claus per obrir l’horitzó de llum”.

Objectius i contingutsLa transversalitat ve regulada en l’ordre de 20 dedesembre de 1994 de la Conselleria d’Educació iCiència de la Generalitat Valenciana. En aquesta sesubratlla el caràcter social de l’educació que ha deformar persones responsables per a viure en unasocietat pluralista. De la mateixa manera ens recor-da la necessitat d’integrar en els currículums de lesdiferents àrees de l’etapa d’educació secundària elstemes transversals.

Com ja s’ha dit, la introducció dels eixos transver-sals no ha de comportar més continguts dels queja porten les àrees curriculars, sinó que ha d’impli-car una reinterpretació dels ja existents des d’unaperspectiva ètica. Els objectius de caràcter generald’aquests eixos han de ser:

Planificació

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

• Construir i consolidar coneixements que per-meten analitzar críticament la societat i el seuprocés de desenvolupament.

• Desenvolupar capacitats cognitives que perme-ten reflexionar i analitzar situacions que pre-senten conflictes de valors.

• Desenvolupar capacitats al voltant d’un sistemade principis ètics que generen actitudsdemocràtiques, justes, respectuoses, responsa-bles, participatives i solidàries.

• Desenvolupar el pensament crític i resolutiu.• Generar actituds d’implicació personal en la

recerca d’alternatives més justes.• Potenciar la valoració de la dimensió ètica de

l’ésser humà.• Desenvolupar un model de persona humanís-

tica.• Construir de manera autònoma, racional i dia-

logant uns principis i una escala de valors queafavoresquen la convivència des d’una pers-pectiva crítica i positiva.

• Fomentar sentiments d’autoestima, identitat ipertinença a la nació catalana.

A banda d’aquests objectius específics del projectecal afegir que, analitzats els objectius generals del’etapa d’educació secundària, hom arriba a la con-clusió que d’una manera o altra tots ells estan rela-cionats amb els eixos transversals.

El Decret 47/1992, de 30 de març, del GovernValencià estableix el currículum de l’educaciósecundària obligatòria. Tot seguit adjuntem unesgraelles organitzadores on relacionem els objectiusgenerals de cada àrea amb els continguts que hivolem treballar de cada eix transversal.

37

ÀREA: Ciències de la Natura

EIX OBJ. CONTINGUTSTRANSVERSAL GEN.

Conceptuals Procedimentals Actitudinals

Educació

Ambiental

2, 3, 4, 7, 9 • Energies alternatives

• Destrucció i recupe-ració del sòl

• Ecosistemes: interac-cions

• Canvi climàtic

• Beneficis i problemesque comporta eltransvassament del’Ebre

• Interpretació de mapes

• Anàlisi crítica de la inter-venció humana al medi

• Presa de consciència de lalimitació dels recursos natu-rals

• Valoració de la capacitat dela ciència per satisfer lesnecessitats humanes

• Reconeixement de laimportància de l’aigua perals éssers vius

• Defensa del medi ambientamb arguments

• Valoració de la importànciade l’estalvi de l’energia

• Reconeixement i valoracióde la importància de l’aiguaper als éssers vius i per laqualitat de vida, desenvolu-pant una actitud favorableen el seu consum

Educació per ala Salut

6, 3, 4 • Estils de vida saluda-bles

• Prevenció de malaltiesinfeccioses

• Mètodes anticoncep-tius

• Els problemes deltabac, l’alcohol i lesdrogues

• Clonació

• Malalties d’actualitat:la legionel·la i encefa-lopatia espongiformebovina

• Elaboració de conclusionsi redacció d’informes ones comparen les primereshipòtesis amb els resultatsfinals

• Actitud responsable i críticadavant les suggerències deconsum de drogues

Educació per ala Pau

1, 3, 4, 8 • Valoració i respecte a lesopinions d’altres persones itendències a comportar-secoherentment amb l’es-mentada valoració

• Reconeixement i acceptacióde l’existència de conflictesinterpersonals i grupals, ivaloració del diàleg perresoldre els problemes

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Educació per ala Igualtat

1, 3, 4 • El sexe com a factorde discriminació en lasocietat

Educació Vial 1, 3, 4 • Reconeixement de lanecessitat de complir lesnormes de circulació com amitjà per prevenir els acci-dents de trànsit

• Responsabilitat i prudènciaen la conducció de bici-cletes i ciclomotors

• Foment de l’ús del transportpúblic




Educació per alConsumidor

1, 3, 4, 6 • Les persones com aconsumidores


39

ÀREA: Ciències Socials. Geografia i Història

EIX OBJ. TRANSVERSAL GEN. CONTINGUTS


EducacióAmbiental

4, 8, 9 • Recursos renovables ino renovables

-Problemes medioam-bientals

-Participació ciutadana

• Problemes morals

• Projectes ètics

• Localització, selecció i trac-tament de documentacióde diferents fonts d’infor-mació

• Explicació de les interac-cions entre el medi il’acció humana

• Preparació i realització dedebats i assemblees

• Anàlisi comparativa i críticadels mitjans de comuni-cació

• Anàlisi de fets significatiusde l’actualitat

• Resolució de dilemesmorals i conflictes devalors

• Valoració del medi natural,conservació i defensa

• Valoració dels drets humanscom una conquesta histò-rica i rebuig de qualsevolforma de la seva violació

• Valoració de la dimensióètica de l’ésser humà

• Valoració de la importànciade l’educació en valors quefomente el voluntariat


8, 9 • Participació ciutadana








• Presa de consciència delsgrans problemes als qualss’enfronta l’ésser humà


• Coneixements dels efectesnocius del consum dedrogues




1, 3, 4, 6,8, 9, 10

• Desequilibris en elcreixement de lapoblació i en el repar-timent desigual delsrecursos

• Participació ciutadana



• Principals conflictesinternacionals

• Desequilibris en elcreixement de la





• Resolució de dilemes


• Presa de consciència de lesdesigualtats econòmiquesentre els diferents països

• Rebuig del repartimentdesigual de recursos i l’es-cassesa d’aliments

• Tolerància i valoració posi-tiva de la diversitat d’opi-nions polítiques, ideològi-ques, religioses, etc.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

població i en el repar-timent desigual delsrecursos




• Principals conflictesinternacionals


• Presa de consciència de laresponsabilitat col·lectiva enla consecució de la pau


• Sensibilitat envers la immi-gració i la seua problemà-tica

• Utilització del diàleg com ainstrument per aconseguirla pau i la llibertat

• Importància de la verte-bració de l’eix econòmicdels Països Catalans

• Reflexió sobre el futur delsPaïsos Catalans

• Adonar-se que la pèrdua devalors comporta un inci-visme escolar


• Interès pel coneixement dela cultura popular i històriacompartida

morals i conflictes devalors


4, 8, 9 • Participació ciutadana









• Interès per estar beninformat i actitud críticadavant la informació publi-citària i les necessitats deconsum que genera






41


1, 8, 9 • Participació ciutadana

• Canvis en els rols i lesrelacions entre home idona



• Diferents discrimina-cions per raons desexe



• Anàlisi comparativa entrela nostra cultura i les altres





• Valoració crítica dels perju-dicis sexistes




Educació Vial 8, 9 • Problemes de tràfic

• Normes de circulació








• Responsabilitat i prudènciaen l’ús de les vies decomunicació






II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

ÀREA: Educació Física

OBJ. EIX TRANS. GEN. CONTINGUTS


EducacióAmbiental

• Acceptació i respecte de lesnormes per a la conservaciói millora del medi natural


1, 4 • Factors que incideixensobre la condició físicai el desenvolupamentevolutiu i sexual


• Elaboració de conclusions iredacció d’informes on escomparen les primereshipòtesis amb els resultatsfinals

• Actitud responsable i críticadavant les suggerències deconsum de drogues


• L’esport com afenomen cultural isocial

• Respecte i tolerància enversel contrincant en les mani-festacions esportives

• Presa de consciència de laimportància del reconeixe-ment internacional de lesseleccions esportivespròpies



Educació Vial

43

ÀREA: Educació Plàstica i Visual



EducacióAmbiental

1, 3, 6 • Funció socioculturalde les imatges en lahistòria

• Mitjans de comuni-cació de masses

• Observació i descripció deles diferents expressionsutilitzades en un missatgepublicitari, gràfic o visual

• Reconeixement i valoraciódel paper que juguen elsmitjans de comunicació enla nostra cultura actual

• Apreciació de les possibili-tats d’expressió que aportala realització de treballs enequip


















• Actitud crítica davant lesnecessitats de consumcreades actualment a travésde la publicitat








II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Educació Vial 1, 3, 6 • Funció socioculturalde les imatges en lahistòria







45

ÀREA: Català: Llengua i Literatura



EducacióAmbiental

1, 2, 4, 5,6 , 7, 8, 9,10, 11

• Comunicació oral: a laconversa, el col·loqui,el debat

• Ús de les fonts dedocumentació escrita

• La literatura com ainstrument de trans-misió i creació cultural

• Els mitjans de comu-nicació: premsa, ràdio,televisió, Internet, etc.La publicitat

• Llenguatge musical: lacançó

• Producció de textos oralsamb diferents finalitats

• Comprensió de textosescrits de diferents tipus

• Anàlisi i exploració de lespossibilitats comunicativesdels mitjans de comuni-cació, premsa, ràdio, tele-visió…

• Receptivitat, interès irespecte per les opinionsexpressades per altrespersones a través del llen-guatge oral i escrit

• Interès per la lectura com afont d’informació, aprenen-tatge, coneixement i plaer

• Valoració dels llenguatgesno verbals com a instru-ments de comunicació

• Valoració de la llengua cata-lana, com a manifestaciócultural i vehicle de creació itransmissió de la culturapròpia

• Valoració de les diversesproduccions dels mitjans decomunicació

• Valoració crítica de l’ús de lallengua minoritzada en elsmitjans de comunicaciócom a instrument denormalització lingüística ienriquiment personal

• Promoció d’actituds posi-tives i actives pel que fa a lanormalització del català entots els àmbits d’ús

• Adonar-se de la dificultat dela normalització del català atots els àmbits de la vidasocial per la pressió i propa-ganda de la llengua estatal,així com de l’anglès

• Adonar-se de la manca demitjans de comunicacióescrits i visuals en la nostrallengua que vertebren elsPaïsos Catalans

• Valoració de la necessitatd’intercanvi d’experiències,informació i de tot tipus pervertebrar els Països Catalans


1, 2, 4, 5,6, 7, 8, 9,10, 11

• Ídem • Ídem • Ídem

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001


1, 2, 4, 5,6, 7, 8, 9,10, 11


Educació Vial 1, 2, 4, 5,6, 7, 8, 9,10, 11



1, 2, 4, 5,6, 7, 8, 9,10, 11



1, 2, 4, 5,6, 7, 8, 9,10, 11




47

ÀREA: Català: Llengua estrangera



EducacióAmbiental

7, 8


7, 8


7, 8 • Anàlisi crítica dels compor-taments socioculturals queimpliquen una discrimi-nació o un rebuig explícito implícit

• Valoració de l’enriquimentpersonal que suposa larelació en persones pertan-yents a altres cultures

• Adonar-se de la pressió del’anglès en el món musical iaudiovisual, en perjudici dela pròpia llengua


7, 8


7, 8

Educació Vial 7, 8

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

ÀREA: Català: Matemàtiques



EducacióAmbiental

8, 5 • Anàlisi i representació degràfics

• Recollida i tabulació dedades

• Sensibilitat, interès i valo-ració crítica dels usos delsllenguatges gràfics i estadís-tics en informacions i argu-mentacions socials, polítics ieconòmics


8, 5 • Ídem • Ídem • Ídem







Educació Vial 8, 5 • Ídem • Ídem • Ídem

49

ÀREA: Educació Musical



EducacióAmbiental

2, 5 • Conèixer l’aportacióque alguns grupsmusicals i cantautorshan fet i fan perl’Educació Ambiental

.• Escoltar cantautors i grupsmusicals que en la seuadiscografia han fet aporta-cions a l’EducacióAmbiental

• Gaudir en els espectaclesmusicals, tot respectant lesnormes que regeixen el seucomportament

• Adonar-se de la importànciadels moviments musicalsen la nostra llengua per anormalitzar – la i fomentarsentiments d’arrelament alPaís

• Rellevància del movimentde la Nova Cançó i el rockcom a vertebrador delsPaïsos Catalans


2, 5 • Conèixer l’aportacióque alguns grupsmusicals i cantautorshan fet i fan perl’Educació per a lasalut

• Escoltar cantautors i grupsmusicals que en la seuadiscografia han fet aporta-cions a l’Educació per a laSalut

• Ídem


2, 5 • Conèixer l’aportacióque alguns grupsmusicals i cantautorshan fet i fan perl’Educació per a laPau

• Escoltar cantautors i grupsmusicals que en la seuadiscografia han fet aporta-cions a l’Educació per a laPau

• Ídem


2, 5 • Conèixer l’aportacióque alguns grupsmusicals i cantautorshan fet i fan perl’Educació per alConsumidor

• Escoltar cantautors i grupsmusicals que en la seuadiscografia han fet aporta-cions a l’Educació per alConsumidor

• Ídem


2, 5 • Conèixer l’aportacióque alguns grupsmusicals i cantautorshan fet i fan perl’Educació per a laigualtat

• Escoltar cantautors i grupsmusicals que en la seuadiscografia han fet aporta-cions a l’Educació per a laIgualtat

• Ídem

Educació Vial 2, 5 • Conèixer l’aportacióque alguns grupsmusicals i cantautorshan fet i fan perl’Educació Vial

• Escoltar cantautors i grupsmusicals que en la seuadiscografia han fet aporta-cions a l’Educació Vial

• Ídem

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

ÀREA: Tecnologia



Educació

Ambiental

• Sensibilitat davant de l’im-pacte social i el mediambient que produeix l’ex-plotació, la transformació il’eliminació de les deixallesdels materials i el possibleexhauriment dels recursos

• Reconeixement i valoraciócrítica de les aportacions, elsriscos i les despeses socialsde la innovació tecnològica


9 • Reconeixement i valoraciócrítica de les aportacions, elsriscos i les despeses socialsde la innovació tecnològica


8 • Sensibilitat i solidaritat davantles repercusions que eldesenvolupament tecnològicdesigual produeix en lescondicions de vida i en lesrelacions d’hegemonia entreels pobles



8 • Reconeixement i valoraciócrítica de les aportacions, elsriscos i les despeses socialsde la innovació tecnològica



Educació Vial • Reconeixement i valoraciócrítica de les aportacions, elsriscos i les despeses socialsde la innovació tecnològica

51

Estructura Metodològica

A l’hora de dissenyar i elaborar qualsevol tipus dematerial curricular, conscient o inconscientments’explicita, directa o indirectament, tota una manerad’entendre el procés d’ensenyament-aprenentatge.La selecció d’objectius i continguts, l’estructura méso menys oberta de les activitats, la participació del’alumnat, el paper del professorat, l’avaluació…responen al bagatge professional i didàctic delsautors, així com a una o més d’una teoria d’ense-nyament-aprenentatge.

És ben conegut que la LOGSE ha apostat ferma-ment pels plantejaments constructivistes coma una de les corrents més capdavanteres.Nosaltres hem intentat adaptar aquests plante-jaments al nostre tarannà professional.

Així, tal com ens diu J. Palos (“Concepte i funcióeducativa dels eixos transversals: una reinterpreta-ció del currículum”. Revista Perspectiva escolar,març 2000) “les estratègies didàctiques mésadients per treballar els temes transversals són lesrelacionades amb els mètodes interactius i de glo-balització com ara: l’estudi de casos i la resolucióde problemes, el treball de camp, els treballs perprojectes, centres d’interès i temes monogràfics,les simulacions i dramatitzacions, la clarificació devalors, la resolució de dilemes morals i l’anàlisi iconstrucció conceptual a partir de la clarificació devalors”.

En aquesta línea, el punt de partida dels nostresmaterials és el plantejament d’un projecte que secentra en la resolució de problemes com a prin-cipal estratègia per aconseguir aprenentatgessignificatius, és el que nosaltres diem Projectesde connexió d’informació.

Amb una explicitació de les idees prèvies QUÈSABEM? pretenem que l’alumnat faça una plujad’idees sobre els problemes de convivènciaque hi ha al món en l’actualitat. La verificació deles primeres idees i la recerca d’informació per auna selecció dels continguts funcionals que elsinteressen en QUÈ VULL SABER? els portarà aplantejar-se QUÈ VOLEM FER? La lectura del periò-dic Germania en D’on partim? els provocarà unconflicte cognitiu: Com viure i conviure, deixant

viure?, i també els ajudarà a analitzar Què estàpassant? per expressar Què en pensem? Aquestapartat que considerem molt important permetaconseguir que siga l’alumnat el veritable protago-nista del seu procés d’ensenyament-aprenentatge.El procés sols serà significatiu si en acabar el pro-jecte, l’alumnat és capaç de comparar el què sabiaamb el QUÈ SÉ ARA? contextualitzat I al nostrevoltant?; per adonar-se posteriorment del QUÈHE APRÉS? i de Quina és la seua actitud? davantel problema generador del projecte. (mireu el Mapa

conceptual núm. 5, pàg. 30).

Cal afegir que aquesta estructura metodològicapretén respondre a un plantejament globalitzadordel projecte.

Organització de l’espai i el tempsNo som partidaris d’especificar la temporalitzacióde les activitats que es proposen, ja que l’expe-riència ens ha demostrat que depèn de diversosfactors (necessitats de l’alumnat, característiquesdel centre, objectius del professorat…), que esdedique més o menys temps, així com la seua dis-tribució. En definitiva, serà el professorat i l’a-lumnat qui decidirà quin temps dedicarà (unasetmana, un mes, un trimestre, un curs…).

Respecte a l’espai d’aprenentatge s’ha de tenir encompte que el recurs informatiu més importantdel projecte és un periòdic, elaborat a partir denotícies, articles… d’altres periòdics, del qual cadaalumne haurà de tenir un exemplar. A més con-vindrà disposar de diferents periòdics, revistes…que aporten la informació necessària per a l’ela-boració de diferents activitats proposades. El pro-fessorat ha de preveure uns espais determinatsdintre de l’aula, d’acord amb les activitats de recer-ca d’informació i investigació que es vulguen durendavant (biblioteca d’aula, espai per ordenar iclassificar la informació obtinguda, murals informa-tius…).

Per últim, s’haurà de tenir en compte que la realit-zació d’algunes activitats requeriran fer servir elmaterial audiovisual i informàtic del centre, aixícom el saló d’actes i possibles eixides, visites…

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Orientacions per a l’avaluacióL’avaluació forma part del procés d’ensenyament-aprenentatge on l’alumnat i el professorat s’adonende quin ha estat el grau d’assoliment dels objectiusprevistos. Entesa així l’avaluació, com a instrumentque ens permet millorar i reconduir el pla de treballprevist, s’ha de tenir en compte que no solaments’avaluen els rendiments de l’alumnat, sinó tambédel professorat i de tots els elements que interve-nen en l’esmentat procés (materials, espai, cen-tre…).

El projecte està estructurat al voltant d’un interro-gant, és evident que en finalitzar el treball d’es-tudi i investigació, l’alumnat haurà de ser capaçde modificar la seua actitud, si s’escau, per tald’afermar més la seua identitat i millorar la con-vivència. Emperò, els canvis d’actituds i la transfor-mació dels valors només són avaluables a llarg ter-mini, serà convenient fer servir instruments quepermeten valorar possibles tendències de canvi, deles quals un possible indicador pot ser la capacitatd’argumentar les pròpies actituds, el respecte críticd’altres actituds i argumentacions, la capacitatempàtica, el reconeixement d’errors, etc.

En parlar de l’estructura metodològica dels mate-rials, apuntàvem tres moments de reflexió i avalua-ció:

• Una avaluació inicial (QUÈ SABEM?) on expli-citar allò que l’alumnat ja sap del problema ique li permet avançar una declaració d’inten-cions.

• Una avaluació formativa (QUÈ SÉ ARA?) queens permetrà una reflexió del que s’ha treballatfins aquest moment i reconduir el Pla deTreball, si s’escau.

• I darrerament, una avaluació final (QUÈ HEAPRÈS?) on s’ha de comparar allò que ja sabiaamb el que sap en l’actualitat i les modifica-cions de conducta que això ha comportat.

Aquesta estructura permet a l’alumnat una cons-tant autoavaluació on poder construir el seu propiconeixement, tot adonant-se de quin ha estat elcamí recorregut i per què.

La confecció d’un periòdic, la realització de diversesactivitats al voltant de l’Any Internacional del

Voluntariat, el seguiment de les dates commemo-ratives entorn als eixos, seran altres activitats ava-luatives que ens permetran saber fins a a quin punthan estat assolits els objectius previstos.

Avaluació i autoavaluació de manera sistemàtica irigorosa formen part inseparable del procés deconstrucció d’un aprenentatge significatiu.

53

1. D’on i com comencem?En començar cada curs escolar el professor tutorconjuntament amb el seu alumnat dedica untemps per parlar de l’organització de la classe, deles normes de convivència, del reglament de règimintern i alguns altres aspectes sobre els que calreflexionar i posar en comú per a una bona con-vivència i enteniment al llarg del curs acadèmic.

Malgrat aquestes reflexions, al llarg de tots els cur-sos, sempre i en més d’una ocasió sorgeixen con-flictes -uns més violents que d’altres- que de vega-des creen un clima agressiu que entrebanca unbon procés d’ensenyament-aprenentatge. Així, lesamonestacions, l’obertura d’expedients i, fins i tot,les expulsions, en alguns centres escolars s’han con-vertit en un problema al qual cal donar resposta.

I és que vivim en una societat on la violència estàmassa present i ens ha fet de vegades insensiblesdavant d’ella.

Aquestes situacions quotidianes són el reflex d’al-tres presents a la nostra societat com ara les greusdiscriminacions per raons de sexe, religió, llengua;l’excessiu consumisme i malbaratament dels recur-sos naturals estan posant en perill l’equilibri ecolò-gic i, en conseqüència, la salut de les persones; l’in-dividualisme i la insolidaritat són actituds que vangeneralitzant-se i agreujant els problemes de con-vivència que té la societat actual. Així doncs, enstrobem en una societat on la manca de comunica-ció contribueix a construir societats poc arrelades icohesionades, i, en definitiva, a fer trontollar la iden-titat i els valors.

Per una altra banda, la lectura del periòdicGermania ens ajudarà a constatar que totsaquests problemes no només estan palesos en lanostra societat sinó també arreu del món. Aquesta

constatació hauria de ser aprofitada pel professoratperquè l’alumnat s’adone de les dificultats quetenim per a la convivència.

Nosaltres pensem que aquest primer contacteamb el periòdic Germania és un bon moment pera plantejar el problema motiu d’aprenentatge Comviure i conviure, deixant viure? tot convidant alconeixement, a la reflexió, al diàleg i a la modifica-ció d’actituds. Aquest és el punt d’inici que propo-sem per treballar a les aules, malgrat que se’npuguen fer servir d’altres amb la mateixa intenció,com ara aprofitar que l’any 2001 ha estat declaratper l’UNESCO com l’Any Internacional delVoluntariat, un problema social ocorregut al poble o ciutat,… (mireu el Mapa conceptual núm. 4 i 7,

pàg. 29 i 32).

2. Què en sabem?L’objectiu d’aquest apartat no és altre que extreurede l’alumnat tot allò que ja sap respecte a aquesttema, per tal de començar a treballar a partir d’a-questes idees.

Creiem convenient començar el treball compartintel significat de “viure, conviure” i les relacions exis-tents entre ambdues perquè a partir d’aquestmoment tots parlem del mateix i no hi hagen inter-pretacions diferents.

Una reflexió individual i la posada en comú amb laresta de companys i companyes farà arribar a l’a-lumnat a unes conclusions sobre quines són lescauses i les conseqüències dels actes violents queens envolten dia a dia, així com la pèrdua de valorsi la manca d’identitat. El professorat haurà de fer-lospensar en les situacions problemàtiques de con-vivència que ells propicien o viuen per tal que aflo-ren davant de la col·lectivitat.

Orientacions per al desenvolupament del projecte

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Aquest ambient de diàleg els haurà de portar aexplicitar una pluja d’idees sobre les diferents difi-cultats de convivència que hi ha al món, tot ado-nant-se que vivim en una societat farcida de pro-blemes de convivència que haurem d’anar reso-lent. (mireu el Mapa conceptual núm 3, pàgina 28).

El professorat portarà a l’aula exemplars del periò-dic Germania que distribuirà entre el seu alumnatamb la intenció que facen una lectura ràpida alstitulars, peus de fotografia, etc., sense entrar en unalectura acurada de cap article.

3. Què en vull saber?La intenció de proposar una lectura ràpida delperiòdic no és altra que provocar en l’alumnat unconflicte cognitiu Com podem viure i conviure, dei-xant viure?

Ara és el moment per proposar a l’alumnat d’in-vestigar els motius pels quals ens és tan difícil con-viure. En un primer moment se’ls proposarà queintenten ordenar i classificar per blocs les diferentsproblemàtiques que s’extrauen del periòdic. El pro-fessorat orientarà l’activitat perquè d’una o altramanera aquests apartats vagen en la línea delseixos transversals però transformats en problemesde motius d’aprenentatge:

• Educació per a la Pau: per què no vivim en pau?• Educació per a la Salut: què ens cal per viure

saludablement?• Educació per a la Igualtat: com podem aconse-

guir la igualtat?• Educació per al Consumidor? sabem escollir el

que consumim?• Educació Ambiental: com podem aturar la des-

trucció del planeta?• Educació Vial: som conscients de la importància

de l’Educació Vial?

Cal afegir que tots ells tenen un fil conductor queels relaciona i els dóna coherència: l’educaciómoral i cívica que pretén fomentar uns valors queajuden a conviure i, en última instància, a arrelarl’individu en el seu medi, tot afermant una identitatque done sentit a la seua vida. (mireu el Mapa con-

ceptual núm. 4, pàg. 29).

4. Què puc fer? L’objectiu d’aquest apartat és presentar a l’alumnati al professorat tot un ventall d’activitats. (mireu el

Mapa conceptual núm. 6, pàg. 31). Aquestes tenen coma finalitat augmentar el coneixement sobre lescauses i els motius de la majoria dels conflictes deconvivència. Açò propiciarà nous moments dereflexió i diàleg que fomentaran actituds més tole-rants i solidàries que ajuden a millorar la situacióactual.

Periòdic Germania

Hem volgut presentar un periòdic confeccionat apartir de retalls d’altres periòdics i revistes delsPaïsos Catalans amb la intenció d’aportar diferentsinformacions sobre els eixos transversals. Totaaquesta informació està estructurada en diferentsseccions com ara: opinió, notícies del món, socie-tat, articles a debat, món solidari, dossier, cultura,reportatge, esports, ràdio i televisió, ciència i mediambient, gran angular, adreces solidàries i l’última.Proposem un treball per adonar-se i assabentar-sede les diferents seccions, en què s’assemblen i enquè es diferencien unes de les altres, amb laintenció de treballar una tipologia textual: el llen-guatge periodístic.

També és cert que a l’hora de seleccionar la infor-mació hem tingut en compte els sis eixos trans-versals esmentats anteriorment.

Som conscients que treballar tota la informació pertot l’alumnat seria una tasca massa feixuga, repeti-tiva i poc engrescadora, és per això que proposemdiferents maneres d’abordar la informació. En ladocumentació que se us adjunta hi ha unes grae-lles on es pot veure cada article en quin dels sisaspectes anteriors s’incideix més. Així es pot des-triar si es vol treballar de manera vertical tot ate-nent a algun dels sis aspectes esmentats anterior-ment o de manera horitzontal tot atenent al gène-re periodístic que es vulga treballar. O, fins i tot,barrejar-les totes dues.

Independentment de la proposta de treball que ushàgeu plantejat, nosaltres suggerim la possibilitatd’abordar cada article des de tres moments dife-rents:

- D’on partim?: es proposa com a primer pas fer

55

una lectura sempre tractant de comprendre,construint un context significatiu nascut de laconfrontació del coneixement previ amb el textescrit: entrevista, notícia… Aquesta lectura pos-sibilitarà un primer engranatge amb el que l’a-lumnat ja sap.

• Què està passant?: una segona lectura, moltmés acurada, acompanyada del subratllat d’allòmés important servirà per analitzar aquestainformació de forma rigorosa, tot contestant perescrit, de manera argumentada, les sis pregun-tes claus i necessàries de tota notícia: qui, què,quan, com, on i per què?

Per aprofundir i tenir un major coneixement delcontingut de la notícia, es proposen un ventalld’activitats. Amb els companys i el professorats’haurà d’escollir les més escaients d’unamanera crítica i selectiva, en funció de la vostraproposta del pla de treball.

• Què en pensem?: el treball realizat fins aquestmoment permetrà fer una reflexió i extreureunes conclusions que s’exposaran amb clare-dat, convenciment i rigor, intentant que elsinterlocutors assumesquen les idees i els senti-ments. Després de fer la posada en comú,caldrà una síntesi per anotar en uns gransmurals que estaran penjats a les parets de laclasse. Aquests murals recolliran els sis eixostransversals: Educació Ambiental, Educació pera la Salut, Educació per al Consumidor,Educació per a la Pau, Educació Vial i Educacióper a la Igualtat. (mireu el Mapa conceptual núm. 8,

pàg. 33).

L’educació en valors dia a dia. Un futur ple de valors

Al llarg de l’any, institucions d’àmbit nacional, esta-tal i internacional proposen celebrar dates assenya-lades al voltant de temes relacionats amb l’educa-ció en valors. L’objectiu és sensibilitzar la poblacióperquè en prenga consciència i col·labore mit-jançant una reflexió que fomente una modificacióde conductes, així com un canvi d’actituds.Nosaltres hem fet una selecció de les que consi-derem més rellevants, ordenades cronològicamentatenent al curs escolar.

Per començar proposem “il·lustrar” cada data

assenyalada amb un dibuix, tira còmica, caricatura,etc. que faça referència a l’esmentada data.

Tot seguit es troben unes “Frases per a la reflexió”on pretenem provocar un debat per poder expres-sar cadascú el que pensa i, al mateix temps, ado-nar-se de la diversitat d’opinions que es podentenir al voltant d’un mateix tema.

Per copsar la realitat del “Què està passant?” bus-caran una notícia al periòdic que faça referència aldia que estan commemorant, l’adheriran al full iextrauran les conclusions i idees que la lectura elshaja provocat.

A continuació, hauran de compartir el que sabenrespecte a quina és la “Situació al món així comals Països Catalans”.

Realitzat tot aquest treball, potser serà el momentque entre tots i totes decidesquen “Quinesaccions podem portar endavant?” per contribuir,així, a col·laborar, fomentar, difondre, ajudar…sobre l’esmentada data.

Però pensem que l’educació en valors pretén, enúlima instància, un canvi d’actituds personal enqualsevol àmbit de la seua vida que els propicieuns valors per millorar la seua convivència. Tot açòho reflectiran en l’apartat “I jo, què puc fer?” (mireu el Mapa conceptual núm. 9, pàg. 34).

Ambdues propostes c0njuntes

Si es decideix portar endavant ambdues propostes,aconsellem anar treballant el periòdic de manerahoritzontal o vertical al mateix temps que es reco-rre puntualment al material “L’educació en valorsdia a dia” per anar commemorant les diferentsdates que es proposen o aquelles que es conside-ren de major interes.

5. Què se ara?Ja s’ha dit que entenem l’avaluació com un procésal llarg del projecte, curs… però ara parlarem d’undels moments. La intenció d’aquest és, en acabarel treball proposat en cadascun dels articles, con-textualitzar aquesta situació, llunyana a l’alumnat,amb altres molt més properes a ell, a l’aula, al cen-tre, a la família, al poble… Tot açò haurà d’anarrecollint-ho en “I al teu voltant?”

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Per una altra banda el seguiment de les dates com-memoratives referents als eixos transversals referi-des en “Un futur ple de valors. L’Educació enValors, dia a dia” és una altra activitat que possibi-lita el coneixement, la reflexió, la contextualització iel canvi d’actituds mitjançant un compromís perso-nal.

Al mateix temps i al llarg del treball realitzat lesidees, reflexions, conclusions que han anat arribanten cadascun dels eixos transversals les aniran ano-tant als fulls “Què sé ara?”, per, en un darrer terme,contestar al problema que ha anat guiant el treballen cada eix transversal.

6. Què he après?Proposem aquest darrer moment de reflexió on l’a-lumnat haurà de fer un recorregut per tot el pro-jecte, on anirà adonant-se dels avanços realitzats iles possibles modificacions i canvis d’actituds i pos-tures respecte a temes concrets, així com el graude compromís personal que ha adquirit per contri-buir des del seu context més immediat, a conviureen una societat menys violenta, més solidària, mésresponsable en el consum, més respectuosa en elmedi ambient, més arrelada al seu país… i, endefinitiva, a fer nostres aquests valors.

Tot açò quedarà lligat amb una proposta oberta,participativa i divulgativa de tot el material realitzatal llarg del projecte, tot convidant les diferents ONGi associacions de tot tipus que treballen en la líneadels eixos transversals, ens referim a una MostraSolidària. Podeu consultar la pàgina 50-51 delPeriòdic Germania on trobareu el reportatge d’unaexperiència realitzada a la ciutat d’Alcoi.

Al mateix temps, us n’adonareu que, encara queno ho semble, hi ha una gran quantitat de perso-nes que d’una manera desinteresada formen partd’aquestes institucions cíviques i que amb el seutreball voluntari contribueixen a una millor con-vivència. La commemoració per part de laUNESCO del 2001, com l’Any del Voluntariat oel 2004 com el Fòrum de les Cultures pot serun bon moment perquè hi fem una reflexiópersonal i aportem el nostre treball i solidaritatdes d’aquella associació o entitat en què méssintonitzem. (mireu el Mapa conceptual núm. 9, pàg. 34).

57

Graella Organitzadora: Aspectes treballats als articles de Germania

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les

1 Portada:

• Llach canta el futur a “Germanies2007”

• Divuit personalitats opinen sobre elfutur dels Països Catalans

• La joventut participa en la FiraSolidària

• El creixement de la violència escolar

• El Pol Nord es fon

• 35 conflictes per a una dècada

• Els 400 immigrants en vaga de fam al’església barcelonina del Pi estan ensituació “insostenible”

• Onze milions de nens menors decinc anys moren cada any al món

2 Editorial:

- Correllengua i agermanaments

- Un trànsit modèlic

- Encara té sentit donar exemple?

- Desenvolupament humà i necessitats

Butlletí Internd'Acció Cultural delPaís Valencià(novembre 2000)

AVUI (1-12-00)

Escola catalanaNúm. 365

El TEMPS ambiental

✗ ✗ S

✗ ✗ E

✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ S-G

✗ V

✗ ✗

✗ E

✗ G

✗ ✗ S-G

✗

✗

✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗

✗ ✗

(*) Dins de l'eix transversal de l'Educació per a la Pau incloem els següents subapartats:

V: Rebutjar la violènciaRV: Respectar la vida

G: Practicar la generositat.E: Escoltar per comprendre

S: Reinventar la solidaritat

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les

3 Opinió

• Columna:

- Seguretat viària

- Clonatge: progrés i cinisme

- No som racistes

• Tira còmica

EL PUNT (14-1-01)

AVUI (26-8-00)

AVUI (7-11-00)

AVUI (26-11-00)

✗

✗

RV

E

5 Notícies del món

• Una font d'energia que continuasense tenir gens clar el seu futur

AVUI (15-12-00) ✗


• Onze milions de nens menors decinc anys moren a l'any al món

AVUI (13-12-00) S


- Clamor contra les agressions racistes EL PUNT (17-9-00)

V


• El Regne Unit aprova el clonatged'embrions humans per a ús mèdic

AVUI (20-12-00) ✗

4 Opinió

• Columna:

- Homes

- Qui substituirà els objectors?

• Cartes al director:

• Posem la senyera

- Deute extern

- La primera Carta dels Drets delsInfants

- Llibertat

AVUI (24-11-00)

AVUI (13-11-00)

EL PUNT (24-9-00)

AVUI (17-3-00)

AVUI (14-1-00)

AVUI (14-1-00)

✗ S

✗

G-S

G-S

RV-V-

G-S

59

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les


• Els ciutadans prenen el carrer EL TEMPS núm. 849setembre 2000

✗


• I si fóssim cent? EL PUNT (3-10-99) ✗


• Fracàs estrepitós de la Conferència del'Haia sobre el Canvi Climàtic

AVUI (26-11-00) ✗

12 -13

Notícies del món

• 35 conflictes per a una dècada EL PUNT (30-1-00) V

15 Societat

• Joves en negatiu AVUI (20-11-00) V

16 Societat

• Alcoi, paradís de la legionel·la AVUI (3-12-00) ✗

17 Societat

• Informació sobre “malaltia de lesvaques boges”

AVUI (17-1-00) ✗

18 Societat

• M'he desenganxat AVUI (17-12-00) ✗

19 Societat

- La nova llei d’estrangeria arriba ambcrítiques i mobilitzacions

AVUI (4-11-00) S


• Marxa Mundial de les dones contra lapobresa i contra la violència

IMATGES (22-11-00)✗

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les

20 Societat

- Cada català gastarà una mitjana de95.000 pessetes per Nadal

AVUI (23-1-01) ✗ RV•E-S

21 Societat

- Les dones juristes reclamen jutjatsespecials per a maltractaments

AVUI (26-11-00) ✗

22 Societat

- Els Mossos faran macrocontrols d'alcoholèmia la nit de Cap d'Any

AVUI (28-12-00) ✗

23 Societat

• Intelectuals catalans reclamen diàleg irebutgen l'acord PP- PSOE

AVUI (23-12-00) E

24-25

Societat

• Nadar entre dues aigües EL PUNT (22-10-00) ✗

27 Països Catalans

• S'inicia la tramitació de zona catastrò-fica per les inundacions

AVUI (27-10-00) ✗

30 Països Catalans

- Un onze de setembre més unitari

- L'autoestima aigualida a mans delsgovernants

EL TEMPS núm. 847setembre 2000

EL PUNT (octubre 2000)

✗

✗

28-29

Països Catalans

• El futur dels Països Catalans EL TEMPS núm. 863desembre 2000

✗

26 Societat

• Fums entre estudiants d'ESOEL PUNT (17-9-00) ✗

61

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les

31 Països Catalans

• La Diada de Mallorca EL TEMPS núm. 848(setembre 2000)

✗

32 Països Catalans

• Llach canta el futur a “Germanies2007”

• Casals Jaume I, la força de la xarxa

EL TEMPS núm. 827(abril 2000)

EL TEMPS

✗

✗

33 Països Catalans

• 40 a la trinxera

• El Dial dels PPCC

AVUI (17-11-00)

EL TEMPSnúm.854(octubre 2000)

✗

✗

34 Articles de debat

• Incivisme escolar

• Algunes reflexions sobre la cultura dela pau

AVUI (30-1-00)

EL PUNT (6-2-00)

V

E


• La violència en la mirada AVUI (10-12-00) V


• El consumidor en perill AVUI (20-1-01) ✗

37 Món solidari

• La roda de la fam EL PUNT (24-12-00) V

40 Món solidari

• Els abusos de NIKE i ADIDAS EL PUNT (12-9-00) S

38-39

Món solidari

• Dia de reflexió sobre drets humans EL PUNT (10-12-00) S

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les

41-46

Dossier

• Joves sota sospita EL PUNT (7-5-00) ✗ ✗ V-E

47 Economia

• En publicitat, el que té més valor ésla idea, i la idea no te la dóna l'ordi-nador

AVUI (17-12-00) ✗

48-49

Economia

• Per un consum responsable EL PUNT(29-10-00)

✗

52 Cultura

• Ovidi Montllor, en la memòria AVUI (13-1-01) ✗ G

53 Cultura

• Mon pare era molt tímid i es refu-giava en la ironia

EL PUNT (3-10-99) ✗ V-S

54 Cultura

• Els escriptors defensen a Sarajevo lacultura de la pau

AVUI (31-10-00) V-GS-ERV

55 Cultura

• Cristina Hoyos i Lluís Llach apostenper la “impuresa”

AVUI (30-12-00) V-GS-ERV

56 Cultura

• Al món hi ha 513 autors perseguits AVUI (16-11-00) RV

57 Cultura

• L'haqueta de foc i l'ullal del cavaller EL TEMPS Núm.792(agost 1999)

✗

50-51

Reportatge

• La solidaritat alcoiana a través de lesseues entitats

CIUDAD de Alcoy(16-12-00)

✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ S

63

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les

58 Cultura

• Els orígens catalans del País Valencià

• Sexualitat on line

EL TEMPSnúm. 803(novembre 99)

AVUI Diumenge(10-12-00)

✗

✗

59 Cultura

• Fets de la Història de Catalunya AVUI 819-1-01) ✗

60 Cultura

• Madrid rebrà el 2001 la meitat de ladespesa estatal en cultura

AVUI (22-1-01) ✗ ✗ G

61 Esports

• Tornem a les catacumbes fins d'aquía un any

• Greus incidents fan retirar- Argentinaa Xile

AVUI (23-12-00)

AVUI (9-4-00)

✗

V

62 Ràdio i Televisió

- La Marató intenta acostar la realitat deles malalties mentals

AVUI (17-12-00) ✗ ✗ S


• De Banyoles a Kalahari

• Música per la pau

AVUI (22-10-00)

AVUI (27-1-01)

V

VRV•V-SG-E


• El mal del segle

• La possibilitat divulgativa centra el Fòrum Mundial de la TV Infantil

• Explotació infantil

AVUI (1-12-00)

AVUI (9-11-00)

AVUI (8-12-00)

✗

V

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Núm

. de

pàg.

Educ

ació

Am

bien

tal

Arre

lamen

t al p

aís

Educ

ació

per

als

Cons

umid

ors

Educ

ació

per

a la

Igua

ltat

Educ

ació

per

a la

Pau

Educ

ació

Vial

Educ

ació

per

a la

Salu

t

Periò

dic

/ Re

vista

– D

ata

Artic

les


• Aquestes festes regala la música delsmillors

• Antologia d’Ovidi en 13 CD

AVUI (20-12-00)

EL TEMPSnúm. 850Octubre 2000

✗

✗

66 Ciència i Medi Ambient

• L’any del mapa genètic dels humans AVUI (23-12-00) ✗


• El Pol Nord es fon EL PUNT (10-9-00) ✗


• Parc d’automòbils dels Països Catalans EL TEMPS

ambiental

✗ ✗

69-71

Gran Angular

• Imatges AVUI – EL PUNT ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗

74 Publicitat

• Dia Mundial de la Pau i la noviolència

Ciudad de Alcoy

(30-1-01)RV•V-SG-E

75 Publicitat

• Recicles o embrutes? ✗

76 L’última

- Cartell del voluntariat ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ V-SG-ERV

72-73

Adreces Solidàries

AGENDASOLIDÀRIA

✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗ ✗

652a partLlibre de l’Alumnat

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

67

El quadern que ara teniu a les mans l’hem organ-itzat seguint una estructura metodològica concreta(mireu el Mapa conceptual núm. 5, pàg. 30). Així, semprecal que ens plantegem per què, d’on i comcomencem qualsevol projecte per adonar-nos quinés el punt de partida, el motiu pel qual ens volemposar a treballar i de quina manera comencem aabordar-lo.

A continuació us caldrà posar en comú allò que jasabeu per ser conscients dels aprenentatgesassolits i dels que encara no. Aquestes mancancesens portaran al tercer moment on haureu d’anotartot allò que voleu investigar.

Per ajudar-vos en la vostra investigació, hem elab-orat el periòdic Germania, que pretén ser una fontd’informació per donar resposta als vostres interro-gants. Us proposem com abordar el treball decadascun dels articles: podeu treballar-lo de duesmaneres diferents, d’una banda, de manera verti-cal, atenent als diferents eixos transversals, o horit-zontalment seguint l’ordre del periòdic. Per unaaltra banda, en cadascun d’ells haureu d’analitzard’on partiu, què està passant, què en penseu, i alvostre voltant?

D’una banda creiem important que en acabar eltreball d’un article, d’un bloc de continguts o sobreun interrogant, feu una reflexió individual d’allò queheu après i descobert fins al moment . Aquestapartat, Què sé ara?, és significatiu perquè us aneuadonant dels vostres avanços.

Aquesta estructura metodològica amb el darrerapartat, Què he après?, pretén que feu una últimareflexió, tot fent un recorregut des d’on vàreucomençar fins a la fi. Així acabareu adonant-vos detotes les interrelacions que tenen els coneixementstreballats, les dificultats que heu tingut, les deci-sions que heu hagut de prendre, les actituds que

han anat impregnant el vostre caràcter, etc.

Per una altra banda, al llarg de l’any se celebren totun ventall de commemoracions al voltant del’Educació en Valors. Us fem una proposta de tre-ball per anar celebrant-les, tot recollint les reflexionsi apropant-les a la vostra realitat més immediatamitjançant una proposta que hem anomenat“L’educació en valors dia a dia. Un futur ple devalors”.

A més, la possibilitat d’organitzar una MostraSolidària on s’exposaran treballs realitzats pervosaltres, així com tota mena d’informacions i altresactivitats organitzades per diferents institucions,arrodonirà el projecte i al mateix temps, de segur,us donarà pistes i idees per encetar-ne un de noui, fins i tot, col·laborar en altres activitats i projectesal voltant de l’Any Internacional del Voluntariat,proposat per la UNESCO per a l’any 2001 o delFòrum de les Cultures que tindrà lloc a Barcelonael 2004.

Així, com veieu, el que us presentem no és unquadern típic d’activitats. Aquestes les haureu derealitzar en un altre suport on decidireu com lesorganitzeu, la seua paginació, maquetació, etc. Endefinitiva, un quadern propi, una mena de diaripersonal on anireu reflectint les vostres reflex-ions, les dificultats i avanços que aneu experimen-tant així com els sentiments d’arrelament i cohe-sió que haja despertat el treball realitzat.

Abans de posar-vos a treballar és convenient queus mireu en deteniment els mapes conceptuals.Cal que els entengueu molt bé, si no és així hocomenteu entre tots i demaneu al professorat queus els explique. En ells trobareu el recorregut delprojecte des d’on partim fins on volem arribar.

El periòdic que hem elaborat, Germania, és un

Introducció

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

recull de retalls de diferents periòdics i revistesd’arreu dels Països Catalans amb la intenció d’evi-denciar la necessitat d’una educació en valors queajude a poder viure i conviure en una societat mésjusta, solidària i amb sentiments d’autoestimaiarrelament al País. Per aconseguir-ho, ens cal uncanvi d’actituds per avançar tots junts pels caminsd’una cultura de la pau i la no violència, una vidamés saludable, on es puga viure amb igualtat,amb un consum responsable, respectant el mediambient i adonant-se de la importància del’Educació Vial.

69

D’on i com comencem?De segur que en més d’una ocasió haureu refle-xionat en les assemblees de classe sobre els pro-blemes de convivència sorgits a la vostra aula o alcentre. Problemes de violència, agressivitat, mancade respecte… fan que, de vegades, el procés d’en-senyament - aprenentatge es veja entrebancat i escree un clima on es s’evidencia la manca de valors.

Què en sabem?• Per començar caldrà que compartiu el significat

de “viure” i “conviure” per tal de parlar tothomdel mateix.

• Tenint en compte la pròpia experiència, cal feruna reflexió individual sobre la manca de valorsen els diferents àmbits familiars, escolars isocials.

• En haver fet aquesta reflexió individual, caldràaportar les idees al conjunt de la classe perquètots i totes en tingam una primera aproximacióal voltant d’aquesta manca de valors.

• La pluja d’idees anteriors us durà a adonar-vosque vivim en una societat on no es respecta lanatura, es practica la violència, hi ha discrimi-nacions per raons de sexe, hi manca informa-ció sobre la salut, hi ha un excessiu consumis-me, existeixen greus problemes d’educacióvial, així com la manca de cohesió i arrelamental País.

Què vull saber?• Sense aprofundir en la lectura dels articles, tan

sols en els seus titulars, feu-ne una valoraciópersonal, tot explicant quins sentiments us hanprovocat.

• Cada periòdic té una manera d’organitzar lainformació que cada dia rep de les agènciesd’informació o dels propis corresponsals.Extreiu les seccions en les que hem organitzatel periòdic Germania.

• Ja sabeu que dins del llenguatge literari hi hadiferents gèneres com la poesia, narrativa, tea-tre… De la mateixa manera, dins del llenguat-ge periòdistic, podem trobar diferents gènerescom ara articles d’opinió, notícies, cartes aldirector, reportatges, entrevistes… Assabenteu-vos de quins són els gèneres periodístics quees fan servir en un periòdic i adoneu-vos de lescaracterístiques de cadascun d’ells.

• Amb la informació que ja coneixu us serà fàcillocalitzar al periòdic Germania alguns delsesmentats gèneres.

Què puc fer?El projecte Com viure i conviure, deixant viure?està pensat per poder-se dur endavant de diferentsmaneres, atenent al grau d’aprofundiment, altemps disponible i/o altres factors:

• Treballant el periòdic Germania.

• Portant endavant sols el material “L’educacióen valors dia a dia. Un futur ple de valors”.

• Les dues propostes anteriors conjuntament.

Periòdic Germania

Ja us haureu adonat que el periòdic Germaniaque teniu a les mans està elaborat a partir de retallsde notícies, entrevistes, articles… d’altres periòdicsi revistes d’arreu dels Països Catalans.

Pensem que, a partir del treball que us proposemsobre el periòdic, us ajudarà a donar resposta al

Projecte: Com viure i conviure, deixant viure?

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

projecte plantejat “Com podem viure i conviure,deixant viure?”

L’estructura que proposem per treballar qualsevoldels articles, notícies, entrevistes, etc. del periòdicés la següent:

• D’on partim?: Us proposem com a primer pasfer una lectura sempre tractant de comprendre,construint un context significatiu nascut de laconfrontació del vostre coneixement previ ambel text escrit: entrevista, notícia… Aquesta lec-tura possibilitarà un primer engranatge amb elque ja sabeu.

• Què està passant?: una segona lectura, moltmés acurada, acompanyada del subratllat d’allòmés important, us servirà per analitzar aquestainformació de forma rigorosa, tot contestant perescrit, de manera argumentada, les sis pregun-tes claus i necessàries de tota notícia: qui, què,quan, com, on i per què?

Per aprofundir i tenir un major coneixement delcontingut de la notícia, es proposen un ventalld’activitats. Amb els companys i el professorathaureu d’escollir les més escaients d’unamanera crítica i selectiva, en funció de la vostraproposta del pla de treball.

• Què en pensem?: El treball realizat fins aquestmoment us permetrà fer una reflexió i extreureunes conclusions que exposareu amb claredat,convenciment i rigor, intentant que els interlo-cutors assumesquen les votres idees i senti-ments. Després de fer la posada en comú,fareu una síntesi que anotareu en uns gransmurals que estaran penjats a les parets de laclasse. Aquests murals recolliran els sis eixostransversals: Educació Ambiental, Educació pera la Salut, Educació per al Consumidor,Educació per a la Pau, Educació Vial i Educacióper a la Igualtat.

L’educació en valors dia a dia. Un futurple de valors.

Al llarg de l’any, institucions d’àmbit nacional, esta-tal i internacional proposen celebrar dates assenya-lades al voltant de temes relacionats ambl’Educació en Valors. L’objectiu és sensibilitzar lapoblació perquè en prenga consciència i col·labore,

mitjançant una reflexió que fomente una modifica-ció de conductes així com un canvi d’actituds. Enaquesta línia, nosaltres hem fet una selecció de lesque considerem més rellevants, ordenades cro-nològicament atenent al curs escolar.

Per començar, il·lustrareu cada data assenyaladaamb un dibuix, tira còmica, caricatura, etc. que façareferència a l’esmentada data.

Tot seguit trobareu unes “Frases per a la reflexió”,on pretenem provocar un debat per poder expres-sar cadascú el que pensa i, al mateix temps, ado-nar-se de la diversitat d’opinions que es podentenir al voltant d’un mateix tema.

Per copsar la realitat del “Què està passant?” bus-careu una notícia al periòdic que faça referència aldia que esteu commemorant, l’adherireu al full iextraureu les conclusions i idees que la lectura ushaja provocat.

A continuació, haureu de compartir el que sabeurespecte a quina és la “Situació al món, així comals Països Catalans”.

Realitzat tot aquest treball, potser ara siga elmoment que entre tots i totes decidim “Quinesaccions podem portar endavant?” per contribuiraixí a col·laborar, fomentar, difondre, ajudar… sobrel’esmentada data. Però pensem que l’educació envalors pretén, en úlima instància, un canvi d’acti-tuds personals en qualsevol àmbit de la nostravida, que ens propicie uns valors per millorar lanostra convivència. Tot açò ho reflectim en l’apartat“I jo, què puc fer?”.

Ambdues propostes conjuntes

Si decidiu portar endavant ambdues propostes,aconsellem anar treballant el periòdic, de manerahoritzontal o vertical, al mateix temps que es reco-rre puntualment al material “L’educació en valorsdia a dia”, per anar commemorant les diferentsdates que es proposen o aquelles que considereude major interès.

71

Núm. pàg. Secció Títol de l’article Activitats proposades

1 Portada • Lluís Llach canta a“Germanies 2007”

• Divuit personalitats opinensobre el futur dels PaïsosCatalans

• La joventut participa en laFira Solidària

• El creixement de laviolència escolar

• El Pol Nord es fon• 35 conflictes per a una

dècada• Els 400 immigrants en

vaga de fam a l’esglésiabarcelolina del Pi estan ensituació “insostenible”

• Onze milions de nensmoren cada any al món

• Féu una ullada a la portada, i adoneu-vos de lesnotícies més importants del periòdic.

• Analitzeu l’estructura: tamany de la lletra, negreta,filets o separadors, titulars…

• Les activitats concretes a cada article les trobareu ala pàgina corresponent.

2 Editorial - Correllengua i agermana -ments

ACPV (Novembre 2000)

• Saps què és el Correllengua? Hi has participatalguna vegada?

• Acció Cultural del País Valencià és l’entitat que anyrere any organitza els actes del Correllengua.Segons aquesta editorial, quins són els objectiusque persegueix aquesta activitat?

• Aconseguiu un mapa dels Països Catalans. Quinescomarques corresponen al català oriental? I quinesaltres a l’occidental?

• Els Casals són entitats que s’encarreguen derealitzar tota mena d’activitals culturals, fins i tot depromoure agermanaments entre pobles, compodem llegir a l’editorial. A la vostra comarca hi haalgun Casal? Si és així, hi podríeu fer una visita ofins i tot sol·licitar que us organitzen alguna acti-vitat.

• L’agermanament entre pobles de Catalunya, PaísValencià i les Illes Balears comença a ser unarealitat. Com ja heu llegit unes vegades per qües-tions de toponímia, altres de repoblació, d’arrelshistòrics…. El vostre poble està agermanat ambalgun altre? Interesseu-vos per la Carta Pobla delvostre municipi: data fundació, primers habitants,primers cognoms, d’on procedien…

• Pertanyeu a alguna associació cívica? A quina?• I al vostre poble, quines hi ha? Col·laboreu en

alguna d’elles?

Proposta d’activitats per treballar el periòdic germania

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

• Desenvolupament humà inecessitats

El TempsAmbiental(2000)

• La lluita de l’ésser humà per cercar el seu benestar iper viure cada vegada millor és una constant al llargde la seua història. Si ens aturem una mica i miremcom està el planeta ens adonarem que aquestbenestar no és uniforme a tot arreu. Però com ens diul’editorial d’ El Temps Ambiental, què és el que neces-sitem per assolir aquest benestar? El psicòlegAbraham Maslow ens fa una proposta piramidald’aquestes necessitats en quatre nivells o escalons.Analitzeu en quin grau de satisfacció heu assolitcadascun d’aquest nivells.

• La majoria de la població mundial ha aconseguit satis-factòriament aquests cinc nivells? Per què? Quin nivells’hauria de millorar? Com? Què podríem fer nosaltres?

• Com es pot explicar que cada vegada hi haja mésproducció i consum, però al mateix temps mésempobriment, fam i misèria?

• Enraoneu sobre la següent frase: “els augments en elconsum han d’alimentar el desenvolupament humà”.

• Perquè uns siguen rics, altres han de ser pobres?

• Encara té sentit donar exemple?

Escola catalanaNúm. 365(desembre 99)

• Molts de vosaltres en més d’una ocasió us heu queixatque estudiar no us atrau, que esteu desmotivats, queestaríeu millor fent altres coses en lloc d’anar a escola,etc. Açò ha portat que, de vegades, la vostra actituddavant del professorat, dels vostres pares i, davant lasocietat en general no siga del tot correcta. Només calque doneu una mirada a qualsevol periòdic i fins i tot,a aquest mateix, perquè us adoneu de la gran quan-titat de problemes que hi ha arreu del món. Milions imilions d’infants com vosaltres estan en unes condi-cions de total pobresa, misèria i fam, i desgraciada-ment sense poder rebre una educació que els pugafer eixir d’aquesta situació i buscar-se un futur.Elaboreu per escrit una reflexió individual sobre lesvostres actituds i després feu una posada en comú.

• Vivim en una societat en la que, com ens diu l’edito-rial, “s’està primant la instrucció i no l’educació”.Sembla que el que interessa és que un alumnesàpiga moltes coses, quantes més millor, sense teniren compte la seua actitud, el seu comportament, elsseus valors. Com ja sabeu en totes les assignaturesque teniu hi ha tres tipus de continguts: conceptes,procediments i actituds. Enraoneu amb cadascun delsprofessors i professores que us donen classe peraveriguar quins continguts actitudinals heu d’assolir i,per tant, són objecte d’avaluació.

• A la portada del material “L’educació en valors dia dia”,hi ha repartides per les comarques dels PaïsosCatalans tota una sèrie d’actituds i valors que enshaurien d’ajudar a viure i conviure. Analitzeu qualsevolcanal de televisió i graveu imatges, comentaris,programes, etc. que fomenten tot el contrari.

• Ara, per contra, busqueu exemples positius en què lasocietat incentiva i porta a cap accions encaminadesa fomentar uns valors de convivència, tolerància i soli-daritat.


73

• Un traspàs modèlic

AVUI(1-12-2000)

• Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya enceten l’any2001 amb competències plenes en qüestió detrànsit. Els Mossos d’Esquadra se’n fan càrrec. Pensesque aquestes competències contribuiran a millorar lesrelacions entre ciutadans, funcionaris i agents quecontrolen les nostres carreteres?

3 Opinió • Tira còmica

AVUI(26-12-2000)

• Fes una tira còmica sobre algun aspecte discrimina-tori de la societat.

• Seguretat viària

EL PUNT(14-1-2000

• La seguretat viària és una responsabilitat de tothom,encara que de vegades no li donem importància.Penses que els ciutadans tenim una bona educacióviària?

• Què en penseu de la propaganda televisiva sobre lavenda d’automòbils?

• Analitzeu un espot publicitari. Quines imatges i text faservir per seduir els possibles compradors o compra-dores?

• No som racistes

AVUI(7-12-000)

• Què en penseu de la senyora Clixé? És racista?Penseu que és hipòcrita?

• El poder judicial, en l’actualitat, respecta el dretd’igualtat entre les persones?

• Davant d’una situació problemàtica, us quedeu impar-cials o en preneu part? Per què?

• Veritablement podem ser imparcials?

• Clonatge: progrés i cinisme

AVUI(26-8-00)

• “Les ideologies que no admeten els progressos de laciència i de les societats es fan mal a elles mateixes”:aquesta és una de les frases que ens diu l’autor. Alllarg de la humanitat ha estat demostrat que moltsdels invents i descobriments que ha portat a capl’ésser humà, de vegades, i en un primer moment,han estat qüestionats i, fins i tot, perseguits els seusautors. Investigueu sobre alguns dels invents i desco-briments que en un principi foren rebutjats per algunssectors de la societat, i que amb el temps han acabatincorporant-se a la vida normal de tothom.

4 Cartes alDirector

• Homes

AVUI(18-3-00)

• Quines responsabilitats domèstiques heu assumit enla vostra família?

• Quines no heu assumit, i els vostres pares us hand’estar constantment recordant?

• Açò provoca algun conflicte familiar? Com es podriaresoldre?

• En la vostra família hi ha un repartiment igualitari deles tasques domèstiques?

• Teniu més informació a la pàgina 23 del periòdic.

• Posem la senyera

EL PUNT(24-9-00)

• La senyera és un tret d’identitat que ens uneix cata-lans, valencians, balears i aragonesos, però sabeuquin és l’origen d’aquest estàndard?


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

• Llibertat…

AVUI(14-1-00)

• Compartiu el significat de la paraula “llibertat”, no solsamb la resta de la classe sinó també amb la vostrafamília.

• Quina relació veieu entre “llibertat” i “responsabilitat”? • Tothom pot tenir el mateix grau de llibertat? Per què?

• Deute extern

AVUI(17-3-00)

• Tal i com es va fer a les darreres eleccions generalsestatals, us proposem fer un referèndum sobre lacondonació del deute extern de l’Estat espanyol.

• Després de tabulats els resultats lliureu-los als mitjansde comunicació de la vostra localitat o comarca.

• Qui substituirà els objectors?

AVUI(13-11-00)

• Què en penseu de la desaparició del servei militarobligatori?

• Quines possibles solucions aportaríeu al problemaplantejat?

• Durant un temps la insubmissió estava mal vista peruna part de la societat. Diferents cantants, poetes iescriptors han escrit al respecte. Us proposem d’es-coltar algunes de les cançons que sobre aquest temahan cantat Lluís Llach i SAU, entre d’altres.

5 Notícies delmón

• Una font d’energia quecontinua sense tenir gensclar el seu futur

AVUI (15-12-00)

• De segur que heu sentit parlar moltes vegades del’energia nuclear, però, en realitat, sabeu en quèconsisteix? Esbrineu-ho.

• Si sabem que l’energia nuclear és tan perillosa, perquè creieu que continuen construint-se centrals.

• A finals de l’any 2000 es va tancar definitivament lacentral nuclear de Txernòbil (Ucraïna). Per què lavaren tancar?

• La primera carta dels Dretsdels Infants

AVUI(14-1-00)

• Escriviu una carta a l’Associació Justícia i Pau (telèfon93 317 61 77) demanant la publicació “La declaracióde Ginebra. Petita història de la primera carta delsdrets dels infants”.

• A les pàgines 47-50 podeu trobar altres activitats quecompleten i es relacionen amb aquesta.

7 Notícies delmón

- Clamor contra les agressionsracistes

EL PUNT (17-9-00)

• Replegueu diferents espots publicitaris de la televisióo premsa, i analitzeu quins d’ells de manera indirectapoden fomentar actituds racistes.

6 Notícies delmón

• Onze milions de nensmenors de cinc anys morencada any al món

AVUI(13-12-00)

• En la lectura de l’article apareix l’estreta relació que hiha entre l’alimentació, el creixement i la qualitat devida. Convideu a un metge/essa perquè us parle del’esmentada relació.

• Què en penseu de “les xifres de la vergonya”?• Penseu que la majoria de les persones són insensi-

bles davant d’aquestes xifres?• Per què?• Segons l’article, 2 de cada 10 nens dels països en

desenvolupament no asissteixen a classe. Reflexioneusobre la vostra actitud quan, segurament, en mésd’una ocasió, heu insistit en no voler anar a classe.


75

8 Notícies delmón

• El Regne Unit aprova elclonatge d’embrionshumans per a ús mèdic

AVUI(20-12-00)

• Per completar la informació que us aporta l’articlesobre el clonatge de cèl·lules humanes, busqueu-nemés per assabentar-vos què és el clonatge.

• Organitzeu un debat on uns seran els defensors i elsaltres els detractors, tot aportant arguments convin-cents al voltant del clonatge.

9 Notícies delmón

• Els ciutadans prenen elcarrer

EL TEMPS(Setembre del 00)

• Quins problemes, de tot tipus, comporta l’ús del trans-port individual i privat per les ciutats?

• Penseu que el fet de celebrar, una vegada a l’any, unajornada festiva i de conscienciació de l’ús del transportpúblic és suficient i soluciona els problemes anteriors?Per què?

• Com podríem potenciar més el transport públic?• Al vostre poble o ciutat quins són els problemes que

origina la circulació?

10 Notícies delmón

• I si fossim cent?

EL PUNT(3-10-99)

• Un dels principals problemes que tenen els països delTercer Món és l’elevada taxa de natalitat. Aquestarealitat contrasta amb l’afirmació“ estem a favor delmàxim increment de la població als països àrabs i almón islàmic en general” que va dir un representantde la Federació d’Organitzacions Mèdiques delsPaïsos Islàmics. Què en pensem vosaltres?

• La situació de les dones al món islàmic és força discri-minatòria. Investigueu una mica sobre algunesd’aquestes discriminacions.

• Per què penseu que algunes persones tenenmania/odi/sentiments racistes envers altrespersones?

• Quina diferència hi ha entre xenofòbia i una actitudracista?

• En algunes televisions públiques i privades s’emetenprogrames culturals de tipus documental al voltant deles agressions racistes. Consulteu la programació igraveu-ne algun que us aporte més informació idesprés organitzeu un debat .

• Concerteu una entrevista/xerrada amb un periodista ique us parle de la importància dels Mass Media en ladifussió d’idees, crear consciència d’alguna cosa,apropar els ciutadans, les misèries de la humanitat…;del seu poder de comunicació, però també de “mani-pulació”.

• Des del vostre punt de vista, què haurien de fer i quèno els mitjans de comunicació per contribuir afomentar una cultura de la pau i de no violència?

• Analitzeu diferents periòdics i localitzeu articles, titu-lars, fotografies, anuncis, etc. que des del vostre puntde vista fomenten l’agressió, la violència, l’odi, larancúnia…

• Feu el mateix però ara d’un programa de la televisió.• Què en penseu de la pol·lèmica al voltant de la Llei

d’Estrangeria?• Poseu-vos en contacte amb alguna ONG i concerteu

una xerrada amb un immigrant perquè us expliquequins són els motius pels quals va deixar el seu país,en quines condicions viu ací, quines són les seuesperspectives de futur, com veu la seua integració enla societat…


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001


• Fracàs estrepitós de laConferència de l’Haia sobreel canvi climàtic.

AVUI(26-11-00)

• Segons l’informe de L’estat del món 2000, la situaciódel planeta Terra és prou magra. Els problemes queen l’actualitat afecten el planeta són globals i reque-reixen ràpides solucions. Una màxima ecologista ensdiu que ”pensem globalment i actuem localment”.Què en penseu vosaltres?

• L’actual ministre de Medi Ambient Jaume Matas vadeclarar al voltant de la Conferència que aquestasignifica “un retorn al punt de partida”, i va afegir “finsque no hi hagi una pressió social, els governs norespondran i s’anteposarà la riquesa material a laconservació del planeta”. Reflexioneu sobre aquestafrase.

• Què hauria de fer la societat perquè els governsnotaren aquesta pressió?

• Investigueu sobre els problemes ecològics de lavostra ciutat o comarca i, després d’elaborar un petitinforme, feu-lo arribar a les autoritats locals.

• Què podeu fer vosaltres per millorar el vostre entorn? • Els problemes medioambientals són, de vegades,

causa de conflictes? Assabenteu-vos d’algunsd’aquests conflictes i els motius.

• Per tal d’investigar si hi ha hagut un augment de latemperatura a la vostra ciutat o comarca, busqueu lesdades de temperatura mitjana, elaboreu una gràfica iinterpreteu-la.

12- 13 Notícies delmón

• 35 conflictes per a unadècada.

EL PUNT(30-1-00)

• Tots els conflictes no tenen el mateix origen.Classifiqueu aquests 35 conflictes d’acord amb lescauses de tipus econòmic, polític, alliberamentnacional, ètnic, territorial, narcotràfic, cop militar, guerracivil, colonialisme, religiós…

• En quin hemisferi estan situats la majoria d’aquestsconflictes?

• Per què? És pura coincidència?• Si voleu tenir més informació sobre aquests conflictes,

feu un treball d’investigació per parelles i aprofundiuen algun d’ells.


• Marxa Mundial de les donescontra la pobresa i contra laviolència

IMATGES(novembre 2000)

• “El patiment de milions de persones sense treball isense accés a un mínim vital no és degut a la falta derecursos o de producció, sinó a la falta de justícia enla distribució i a la irresponsabilitat en la gestiód’aquests recursos que no són il·limitats”. Quins canviscaldria que es donaren perquè es pogués repartir lariquesa?

• Encara hi ha països on la dona, en nom de la religió,es discrimina sexualment, es mutila, s’enclaustra, etc.Investigueu on passen aquestes discriminacions.

• A l’aula es donen situacions discriminatòries per raonsde sexe? Quines? Per què?

• Per què penseu vosaltres que el Vaticà està en contradel control de la natalitat i l’educació sexual?

• Després de consultar la pàgina web http://www.worldvillage.org, distribuïu en grups els apar-tats que es presenten en la informació, traslladant-la agràfiques molt més aclaridores.


77

• Desenvolupament humà inecessitats

• EL TEMPS

Ambiental(2000)

• La lluita de l’ésser humà per cercar el seu benestar iper viure cada vegada millor és una constant al llargde la seua història. Si ens aturem una mica i miremcom està el planeta ens n’adonarem que aquestbenestar no és uniforme a tot arreu. Però com ens diul’editorial d’El Temps Ambiental, què és el que neces-sitem per assolir aquest benestar? El psicòlegAbraham Maslow ens fa una proposta piramidald’aquestes necessitats en quatre nivells o escalons.Analitzeu en quin grau de satisfacció heu assolitcadascun d’aquest nivells.

• La majoria de la població mundial han aconseguitsatisfactòriament aquests cinc nivells? Per què? Quinnivell s’hauria de millorar? Com? Què podríem fernosaltres?

• Com es pot explicar que cada vegada hi haja mésproducció i consum, però al mateix temps mésempobriment, fam i misèria?

• Enraoneu sobre la següent frase: “els augments en elconsum han d’alimentar el desenvolupament humà”.

• Perquè uns siguen rics, altres han de ser pobres?

15 Societat • Joves en negatiu

AVUI(20-11-00)

• Ens agrade o no, la veritat és que en la societat onvivim la premsa escrita té un poder de comunicació imanipulació extraordinària. Què en penseu de laimatge en negatiu que sobre la joventut ens mostra lapremsa?

• Reflexioneu sobre la frase “Només les males notíciessón notícia”.

• La premsa, escrita conscient o inconscientment,fomenta la violència?

• Analitzeu un periòdic i extraieu les notícies al voltantde la violència.

• Creieu que la joventut és violenta? Per què?• Quins valors predominen en la joventut actual?• Què en penseu de la premsa sensacionalista? Quins

valors està fomentant?• Hauria d’haver-hi alguna mena de control que vetlés

per la qualitat i la repercussió de l’ofici periodístic?

16 Societat • Alcoi, el paradís de lalegionel·la

AVUI

(3-12-00)

• Penseu que s’ha informat suficientment la poblaciósobre aquesta malaltia?

• Com es transmet? És un virus? És una bactèria? Quèés?

• A quins altres llocs dels Països Catalans també s’hamanifestat aquesta malaltia?

• La violècia domèstica és un problema que darreramentestà preocupant força la societat. Quins penseu quesón els principals problemes que originen aquestsconflictes?

• Segons la IV Conferència Mundial sobre la dona aBeijing, aquesta treballa un 14% més que l’home, peròen canvi, en la majoria de països cobra molt menysque els homes. Què en penseu? La vostra maretreballa més que el vostre pare?

• Feu un llistat de les tasques que un dia qualsevol fa elvostre pare i la vostra mare. Traieu-ne conclusions.


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

18 Societat • “M’he desenganxat”

AVUI(17-12-00)

• La problemàtica de la droga i les seues conseqüèn-cies és un veritable problema social, fonamentalmententre la joventut. Coneixeu algú que tinga problemesamb les drogues? Conteu com ho està vivint tant ell/acom el seu entorn familiar.

• Concerteu una xerrada amb alguna persona que hajasuperat la dependència de la droga i que us conte laseua experiència.

• Quines raons inciten la població al consum de lesdrogues?

• Quines conseqüències personals, socials i familiarscomporten el consum i la venda de drogues?

• Penseu entre tots quines estratègies cal tenir presentsper rebutjar i dir que no a qualsevol oferiment que uspuguen fer per provar la droga.

19 Societat • La nova Llei d’estrangeriaarriba amb crítiques i mobi-litzacions

AVUI(23-1-01)

• La gran quantitat de persones que han hagut dedeixar els seus països d’origen per venir al nostre,amb l’esperança de trobar un treball ha desbordattotes les previsions. Recentment s’ha aprovat lareforma de la Llei d’estrangeria que regula la situaciólegal d’alguns immigrants, però que preveu l’expulsióals països d’origen per aquells que tenen una situacióirregular. Què en penseu sobre l’expulsió d’aquestespersones?

• Per què hi ha immigrants que no poden aconseguirels papers necessaris per ser residents?

• Respecte als set canvis essencials proposats per laLlei, què en penseu? Són suficients? N’afegiríeu d’al-tres? Quins?

• Al vostre poble o ciutat hi ha immigrants? De quèviuen?

20 Societat • Cada català gastarà unamitjana de 95.000 pessetesper Nadal

AVUI(21-11-00)

• L’Institut Català de Consum és un organisme enca-rregat d’assessorar els ciutadans en temes deconsum. Dirigiu-vos-hi i demaneu informació sobrealgun aspecte en concret del consum: com es pot feruna reclamació, en quines condicions s’ha decomprar en rebaixes, etiquetatge…

• Pels mitjans de comunicació constantment ens estanbombardejant amb propaganda que ens incita aconsumir. Analitzeu diferents espots publicitaris peradonar-vos de quines tècniques de seducció fanservir per captar l’atenció dels consumidors.

• La població té la suficient informació i educació perportar a cap un consum responsable?

17 Societat • Informació sobre l’EEB

AVUI(17-1-01)

• Feu una pluja d’idees sobre tot el que sapigau sobrela malaltia de les “vaques boges”.

• Penseu que hi ha suficients controls sanitaris pergarantir la seguretat alimentària?

• Aquesta malaltia s’ha donat ara amb les vaques, peròen altres ocasions, animals com els porcs i les gallinestambé n’han patit d’altres semblants. Sabem realmentel que mengem?

• Llegiu l’article M. Vázquez Montalbán “El consumidoren perill” (pàgina 36) i traieu-ne conclusions.


79

21 Societat • Les dones juristes reclamenjutjats especials per amaltractaments

AVUI(26-11-00)

• La violència domèstica s’ha convertit en un problemasocial. Com podem llegir a l’article, any rere any s’in-crementen considerablement les denúncies de donesper maltractaments. Reflexioneu sobre quines podenser les causes d’aquesta violència.

• Què ha canviat o està canviant perquè augmenten lesdenúncies per part de les dones?

• En què han consistit les modificacions al Codi Penalintroduïdes l’any 1999 sobre la violència domèstica?

22 Societat • Els Mossos faran macrocon-trols d’alcoholèmia la nit deCap d’Any

AVUI(28-12-00)

• L’alcohol és una droga i conduir sota els seus efectesposa greument en perill la resta de conductors ivianants. Assabenteu-vos què diu el Codi Penal alrespecte.

• Vivim en una societat força permisiva i tolerant en lavenda i consum de begudes alcohòliques. Hauriad’haver-hi més control? Per què?

• Entre tota la classe feu una pluja d’idees sobre lesconseqüències i efectes de l’alcoholisme.

23 Societat • Intel·lectuals catalansreclamen diàleg i rebutgenl’acordPP-PSOE

AVUI(23-12-00)

• Quin és l’origen del problema existent a Euskal Herria?• Què cal perquè hi hage la negociació i el diàleg?• Com valoreu els resultats que el 90% dels bascos

vulguen que es reprenga el diàleg amb ETA?• La Constitució Espanyola hauria de contemplar el Dret

a l’Autodeterminació?• Després de molts anys d’enfrontaments i divisions a

molts indrets del planeta, com ara a les dues Corees,a Irlanda, etc. han decidit arribar a un acord. Aquestssón exemples que caldria aplicar a tots els conflictesdel planeta. Només amb el diàleg sincer, amb elcompromís d’abordar amb llibertat tots els problemespendents se solucionen els conflictes.

• Entre tota la classe, escenifiqueu un conflicte iabordeu-lo fent servir el raonament i el diàleg.

• Analitzeu i enraoneu al voltant dels cinc punts delManifest.

24- 25 Societat • Nadar entre dues aigües

EL PUNT(22-10-00)

• La realitat és que vivim en un país on l’aigua és un béescàs i, per tant, molt preciat i valorat. Aquesta realitatl’hem pogut constatar en observar la quantitat de reac-cions, manifestacions i protestes que s’han dut a capen fer-se la proposta de transvassaments d’aigua delriu Ebre a les comarques del País Valencià i altreszones de l’Estat. Feu una síntesi de quines són lespostures dels diferents implicats en aquest transvassa-ment.

• Quina és l’opinió d’Els Verds?• Des del vostre punt de vista, quins aspectes positius i

negatius ocasionaria aquest transvassament?• Què podem fer cadascun de nosaltres per estalviar

aigua?

26 Societat • Fums entre estudiantsd’ESO

EL PUNT(17-9-00)

• De la lectura de l’article en traiem la conclusió que unpercentatge considerable, 12’7% de xiquets i xiquetesde 12 i 13 anys fumen habitualment. Realitzeu unaenquesta anònima entre vosaltres per comparar els


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

27 Països Catalans • S’inicia la tramitació de zonacatastròfica per les innunda-cions

AVUI(27-10-00)

• Raimon ens diu en una de les seues cançons “Al meupaís no sap ploure, si plou poc, és la sequera, si ploumassa, la catàstrofe…”Esbrineu quines són les causestan naturals com provocades per l’ésser humà queafavoreixen aquestes inundacions.

• Quina relació té la pèrdua de massa forestal delsnostres boscos amb les conseqüències desastrosesd’unes pluges torrencials?

• S’han previst unes infraestructures preparades per apossibles inundacions?

• Quines zones dels Països Catalans tenen un majorrisc de patir innundacions?

• L’eix econòmic dels Països Catalans.

28- 29 Països Catalans • El futur dels Països Catalans

EL TEMPS(gener 2001)

• En haver llegit totes i cadascuna de les 18 opinionsescriviu una frase per cadascun d’ells que sintetitze lesseues opinions. Amb totes elles feu un mural per a laclasse.

• Des del vostre punt de vista, quin creieu que serà elfutur dels Països Catalans?

• Organitzeu un debat entre tots i totes on pugueuargumentar les vostres idees i escoltar les dels demés.

• El darrer objectiu dels quatre CongressosMunicipalistes que està organitzant l’Assemblea deRegidors per aquest any és que hi haja un intercanvid’idees, de gent, de coneixement, d’amistat… entretots els Països Catalans, ja que, de vegades, perdiverses circumstàncies, fonamentalment polítiques,vivim d’esquenes els uns dels altres.

• A nivell personal, quin grau de coneixement teniurespecte a: història comuna, varietats lingüístiques,ciutats i pobles on heu viatjat, festes i tradicions…Només coneixent-nos, podrem afermar la identitat iles arrels que ens uneixen.

EL TEMPS(febrer 2001)

• Si a nivell lingüístic, històric i cultural el País Valencià,Catalunya i les Illes Balears compartim llengua, històriai cultura, també a nivell econòmic tenim uns inte-ressos comuns. Quin tipus d’indústria i sectors deproducció predominen en tots tres països?

• Cimeres com aquesta entre el president de laGeneralitat de Catalunya i el president del GovernBalear s’haurien de produir amb més freqüència. Per què creus que el País Valencià no estava repre-sentat?

resultats. En acabar, parleu-ne al respecte.• Us han informat alguna vegada de les conseqüències

de fumar? Si no és així, sol·liciteu al Centre de Salutque us n’informen.

• És constatable que vivim en una societat que promoules adiccions (tabac, alcohol, drogues, sexe, màquinesescurabutxaques, loteries…) Entre tots i totes refle-xioneu i escriviu on i com ho podem constatar.


81

32 Països Catalans • Llach canta el futur a“Germanies 2007”

EL TEMPS(Abril 2000)

• El 25 d’abril de 1707, en la Batalla d’Almansa, elsvalencians i valencianes vàrem perdre Els Furs. Pocsanys després, passà el mateix a Catalunya i a les IllesBalears. Investigueu sobre els fets històrics quedonaren lloc a què els territoris dels Països Catalansperderen els seus Furs i Parlaments, i quan es vantornar a recuperar.

• Escolteu el CD “Temps de revoltes” de Lluís Llach illegiu la lletra de les cançons escrites, algunes d’ellespel poeta Miquel Martí i Pol.

• Feu tants grups de nois i noies com cançons té el CD,amb l’objectiu de realitzar un muntatge audiovisual(diapositives, vídeo, imatges en retroprojector…) peril·lustrar les cançons al temps que les aneu escoltant.

• Amb els textos escrits sobre el futur dels PaïsosCatalans, ara us proposem posar-los una música.

• Casals Jaume I, la força dela xarxa

EL TEMPS(Gener 2001)

• Acció Cultural del País Valencià està creant arreu delsPaïsos Catalans una xarxa de Casals Jaume I, ambl’objectiu “de posar en comú experiències diversesd’un moviment de vertebració nacional que consti-tueix una iniciativa única i una vocació de futur”.Adreceu-vos a Acció Cultural del País Valencià o laweb http: www.acpv.net per sol·licitar les adreces delsdiferents Casals per tal de demanar informació quanus calga.

33 Països Catalans • 40 a la trinxera

AVUI(17-11-00)

• La gran quantitat d’associacions i entitats per lallengua catalana és una bona prova que la nostrallengua està viva, però al mateix temps també ensrecorda que queda molt per fer i que, a hores d’ara,el català encara no és una llengua totalment norma-litzada a tot arreu del nostre país.

• Quines associacions o entitats hi ha al vostre poble ocomarca que tinga com a finalitat la promoció i l’ús delcatalà? Adreceu-vos-hi per demanar informació.

• Analitzeu el grau de normalització lingüística en la vidadiària del centre: cartells, documentació, comuni-cats…

30- 31 Països Catalans • Un onze de setembre mésunitari

EL TEMPS(5-11-00)

• L’autoestima aigualida amans dels governants

EL PUNT (octubre 2000)

• Munar nacionalitza la Diadade Mallorca

EL TEMPS(setembre 2000)

• Any rere any, els ciutadans de Catalunya, País Valenciài les Illes Balears eixim al carrer, engalanem elsbalcons amb senyeres i ens manifestem pacíficamentper celebrar la Diada. Aquest esdeveniment ha passatper etapes amb un caire nítidament reivindicatiu, id’altres més festives i lúdiques. Així i tot l’11 desetembre a Catalunya, 12 de setembre a les IllesBalears i el 9 d’octubre al País Valencià són unes datesque cal festejar per reflexionar tots plegats sobre quisom i on volem anar.

• En aquesta línea, feu una reflexió individual, per escrit,i després una posada en comú sobre quin futur voleuper al vostre país.

• Investigueu sobre l’origen de cadascuna d’aquestesdates.

• Per ampliar els coneixements que tenim, dividiu-vosen equips i feu un treball sobre els trets comuns delstres territoris que formen els Països Catalans.

• Tota la informació obtinguda l’exposareu a classe.


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

• El Dial dels Països Catalans

EL TEMPS(Octubre 2000)

• Els mitjans de comunicació, ràdio, televisió, premsaescrita, Internet… són fonamentals per normalitzaruna llengua. Escolteu normalment la ràdio? Quinsdials sintonitzeu?

• Si teniu oportunitat feu una visita a una ràdio i que usexpliquen com es fa un programa. Fins i tot, podríeuparticipar en la posada en pràctica d’una experiènciad’elaboració d’un programa des del vostre centre oinstiut.

34 Articles dedebat

• Incivisme escolar

AVUI(7-8-96)

• Quin temps personal, dediqueu a parlar de qualsevoltema amb els vostres pares?

• Quin paper té l’escola en la vostra vida?• Quins aspectes us agradaria millorar, afegir o llevar del

centre educatiu on estudieu?• Quins motius creieu que generen aquesta violència

escolar?• Discutiu sobre la importància de tenir uns valors en la

societat actual. • Quins haurien de ser bàsicament aquests valors?• En la vostra aula, quins problemes d’incivisme escolar

teniu? Com intenteu solucionar-los?

• Algunes reflexions sobre lacultura de la pau

EL PUNT(6-2-00)

• L’autora ens diu que la violència està força arrelada enla nostra manera d’entendre la vida. Reflexioneusobre quins aspectes de la vida diària considereuviolents.

• Esteu d’acord en què cadascú de nosaltres és respon-sable de la pau mundial?

• Investigueu qui fou Gandhi, què va fer i per què el vanassassinar?

35 Articles dedebat

• La violència en la mirada

EL PUNT(10-12-00)

• Com heu pogut llegir a l’article, el professor JordiBusquet ens recorda que la humanitat sempre hatingut un cert recel davant qualsevol descobriment alvoltant dels mitjans de comunicació. Investigueu comha anat acollint la societat els avanços tecnològics alsmitjans de comunicació: impremta, premsa escrita,cinema, ràdio, televisió i Internet.

• Darrerament estem acostumats a escoltar i veure notí-cies com: el marit que mata a la seua dona amb unganivet: l’alumne que mata a un company seguint unjoc de rol; un veí mata a un altre d’un tret al cap; unsjoves atraquen una dona davant la impotència del seumarit… Aquestes manifestacions violentes tenenalguna relació amb tot allò que es veu i s’escolta alsmitjans de comunicació?

• Podeu trobar més informació i activitats en la seccióde Dossier “Joves sota sospita” a les pàgines 41-46.

• En quins aspectes podria millorar-se?• Durant molts segles, la llengua catalana va estar

perseguida políticament. Francés Ferrer i Gironés haescrit un llibre, “La persecució política de la LlenguaCatalana”, Edicions 62, on aporta tot un estudid’aquesta persecussió. Consulteu-lo i per equipsrealitzeu un treball.


83

37 Món solidari • La roda de la fam

EL PUNT(24-12-00)

• Reflexioneu al voltant de la següent frase “Si unapoblació passa fam és més fàcil que es produesquenconflictes i, al seu torn, si hi ha conflictes és més fàcilque la fam s’extenga”.

• Busqueu informació en atles, enciclopèdies, i fins i totdirigint-vos a diferents ONG per assabentar-vos quinssón els països que tenen una sobrealimentació i quinspateixen la desnutrició. Traslladeu aquesta informacióa un mapa mural que tindreu a la classe.

• Quines possibles solucions apunteu per anar reduintaquestes diferències?

• Des de la vostra posició, què podríeu fer?

38- 39 Món solidari • Dia de la reflexió sobre elsdrets humans

EL PUNT(10-12-00)

• Assabenteu-vos de quins són els drets humans. Perequips elaboreu un mural dels que considereu mésimportants i exposeu-los a classe.

• Busqueu informacions als mitjans de comunicaciósobre violacions d’aquests drets i afegiu-les al muralabans esmentat.

• Dirigiu-vos a l’ONG Amnistia Internacional i sol·liciteuinformació sobre el seu informe de violacions delsdrets humans.

• Hi ha alguna ONG al vostre poble o ciutat? En cas afir-matiu, adreceu-vos-hi i concerteu una xerrada on vosexpliquen quins són els seus objectius i les seuesaccions.

• Consulteu les pàgines 72 i 73 d’Adreces Solidàries persol·licitar les informacions que necessiteu.

40 Món solidari Món Solidari • Els abusos de NIKE i

ADIDAS

EL PUNT(12-9-99)

• Potser alguna vegada us haureu enfadat amb elsvsotres pares perquè no estaven d’acord en comprar-vos roba o material esportiu d’una marca determi-nada. Després d’haver llegit aquest article, quinasensació us ha produït?

• Aquesta manera d’explotació ajuda veritablement alspaïsos pobres?

• Què caldria fer amb aquestes empreses que explotenels treballadors?

41- 46 Dossier • Joves sota sospita

EL PUNT(7-5-00)

Violència juvenil• Organitzeu un debat sobre la violència juvenil.

Busqueu causes i conseqüències.• A la vostra aula es donen casos de violència? Quan?

Com? Per què?• Quin atractiu poden trobar els jovens en la violència?• La violència es transmet? S’educa la violència?

36 Articles dedebat

• El consumidor en perill

AVUI(20-1-01)

• Hi ha una Oficina del Consumidor al vostre poble ociutat? Adreceu-vos-hi per tal que us informen dequins són els drets que els ciutadans i ciutadanestenim com a consumidors i, fins i tot, que us expli-quen quins són els passos a seguir per denunciardavant l’administració qualsevol anomalia en elconsum quotidià.

• Teniu més informació sobre el tema a la pàgina 17“Informació sobre l’EEB”.


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

47 Economia • “En publicitat el que té mésvalor és la idea, i la idea note la dona l’ordinador”

AVUI(17-12-00) Entre l’admiraciói el terror

Entre l’admiració i el terror• Graveu diferents anuncis de publicitat i per equips

analitzeu-los, tenint en compte aspectes com ara comaconsegueixen impactar, copsar l’atenció, tocar lasensibilitat, convèncer i seduir al possible consumidor,a quin sector de la població va adreçat, llenguatgeemprat…

• Dissenyeu un espot publicitari sobre consum respon-sable, conduir amb prudència, refús a les drogues,contribuir en la recollida selectiva de les deixalles,contribuir econòmicament a diferents ONG…

• Aquests espots els podreu fer públics en la MostraSolidària que organitzareu per concloure el projecte.

48- 49 Economia • Per un consum responsable

EL PUNT(29-10-00)

• Quins productes compreu habitualment vosaltres?• Quins criteris feu servir a l’hora de comprar-los?• Reflexioneu sobre quins aspectes conflueixen perquè

no es done un consum responsable.• Dirigiu-vos a la Cooperativa Valenciana Consum per

sol·licitar informació que us ajude a adquirir hàbits deconsum més responsables.

• Quina relació trobeu entre un consum responsable,un desenvolupament sostenible i l’EducacióAmbiental?

• Creieu que la societat és permisiva davant certaviolència? A quina?

• Pertanyeu a algun col·lectiu com ara els esquèters,caps rapats…? Per què? Quin atractiu trobeu? Quèdefenseu?

• A casa vostra heu parlat alguna vegada d’aquest tema?A quines conclusions heu arribat?

• Què vol dir “hi ha joves que tenen necessitat dedestruir per autoafirmar-se”?

• Segons l’antropòleg Manuel Delgado la violència ésinherent a la condició humana i al funcionament de lasocietat. Què cal fer doncs?

• Com es pot educar en la no violència?

La violència televisiva• Us agraden les pel·lícules violentes? Per què?• Analitzeu una pel·lícula o uns dibuixos animats que

estiguen carregats de violència. Quines actituds nega-tives fomenten?

• Haurien de prohibir-se algunes sèries de dibuixosanimats violents? Per què els inclouen en la progra-mació?

Intent de rebel·lió a les aules• Segons l’Associació de Professors/es de

l’Ensenyament Públic “l’escola no genera violència,sinó que és una mena de calidoscopi que troba el seuorigen en hàbits socials”. Què en penseu?

• Teniu problemes d’indisciplina? Per què?• Us han obert alguna vegada un expedient per mala

conducta? Reflexioneu sobre el vostre comportament.


85

52 Cultura • Ovidi Montllor, en lamemòria

AVUI (13-1-01)

• Ovidi fou un dels cantautors més representatius delmoviment musical de la Nova Cançó. Què va signi-ficar aquest moviment musical? Quins altres cantantsi músics hi van pertànyer o hi pertanyen encara?

• Organitzeu un discfòrum i escolteu algunes de lescançons d’Ovidi Montllor i d’altres cantants. Enalgunes de les seues lletres reivindiquen la solidaritat,la pau i molts dels valors que pretenem aconseguir enaquest projecte, busqueu-los a les seues cançons.

53 Cultura • Mon pare era molt tímid ies refugiava en la ironia

EL PUNT(3-10-99)

• Assabenteu-vos de qui va ser Vicent Andrés Estellés.• Escolliu un tema (la pau, l’amor, la solidaritat…) i

organitzeu un recital de poesia. Podeu escollir elcompany o companya que millor recite per gaudir dela poesia d’Estellés.

• Segons hem llegit a l’article, tant Estellés com JoanFuster van patir atacs durant la transició política. Fins itot, un altre escriptor valencià, Sanchis Guarner, patíun atemptat que poc després li costà la vida.Investigueu per què els nostres escriptors, entre altres,patiren aquesta mena de violència en la segonadècada dels setenta i huitanta al País Valencià.

• Ovidi Montllor ha musicat alguns dels poemes deVicent Andrés Estellés. Escolteu-ne alguns.

54 Cultura • Els escriptors defensen aSarajevo la cultura de la pau

AVUI(31-10-00)

• Un dels escriptors diu que “El nostre paper és analitzarel passat, trobar les veritables causes dels esdeveni-ments i, sobretot, no només cercar, sinó crear elscamins que menen al restabliment de la tolerància…”.Com penseu vosaltres que es podrien trobar caminsper fomentar la tolerància? Com hauríem d’aprendrede la història perquè no tornés a passar un desastrecom el de Sarajevo?

• Reflexioneu sobre les següents paraules de l’escriptorJosé Saramago, Premi Nobel de la Pau “L’única revo-lució cultural digna seria la revolució de la pau, aquellaque transforma l’home entrenat per a la guerra enl’home educat per a la pau”.

50- 51 Reportatge • La solidaridad alcoiana através de sus entidades

Ciudad d’Alcoy(16-12-00)

• Assabenteu-vos de quines entitats treballen al vostrepoble o ciutat a favor de la solidaritat. Quins són elsobjectius que pretenen i quines són les accions queporten endavant, a qui s’adrecen…

• La UNESCO ha declarat l’any 2001 com L’AnyInternacional del Voluntariat. Podria fer-se servirtambé el Fòrum de les Cultures que se celebrarà aBarcelona el 2004. Per col·laborar amb aquestacommemoració i per tancar i concloure el projecte,“Com viure i conviure, deixant viure”, us proposemorganitzar una Mostra Solidària on, a més d’ex-posar els treballs i materials que heu anat elabo-rant al llarg del projecte, podreu convidar diferentsassociacions i ONG del vostre poble o ciutat per tald’exposar i oferir informació sobre la tasca queporten a cap.

• La contraportada del periòdic Germania és el cartellanunciador de la IV Fira Solidària d’Alcoi. Organitzeu unconcurs per dissenyar el cartell de la vostra. MostraSolidària. Amb tots ells feu una exposició.


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

56 Cultura • Al món hi ha 513 autorsperseguits

AVUI(16-12-00)

• Al llarg de la història de la humanitat moltes personeshan perdut la seua vida per expressar públicament lesseues idees. Al segle XXI la llibertat d’expressió hauriade ser un dret totalment reconegut i assolit per lanostra societat, però, com podem llegir a l’article,centenars d’escriptors estan empresonats perexpressar en els seus llibres els seus pensaments.Organitzeu un debat al voltant de la llibertat d’ex-pressió.

• Adreceu-vos al Centre Català del PEN i sol·liciteu infor-mació sobre les activitats que es porten a cap.

• Investigueu sobre algun escriptor que estiga perseguiti esbrineu per quins motius. Sol·liciteu informació aAmnistia Internacional.

57 Cultura • L’haqueta de foc i l’Ullal delCavaller

EL TEMPS(AGOST 1999)

• Com ens diu l’article de Víctor Gómez, contes illegendes formen part de l’imaginari col·lectiu d’al-gunes contrades valencianes i mallorquines. Però, ésque arreu dels Països Catalans hi ha tota una tradicióoral i escrita de rondalles, contes i contarelles que sónsemblants, i de vegades iguals. Investigueu si al vostrepoble o comarca n’hi ha alguna.

• Enric Valor, a més de novel·lista, fou un gran ronda-llaire. Llegiu alguna de les seues rondalles i, fins i tot,per equips les podreu escenificar.

• A partir d’un esdeveniment que us haja passat, poseuimaginació i creativitat per transformar-lo en un conte,rondalla o contarella.

58 Cultura • Els orígens catalans del Paísvalencià

EL TEMPS (novembre 99)

• Algunes persones, interessadament i per motius polí-tics, han intentat i encara ho intenten negar els orígenscatalans dels valencians. Aquesta pol·lèmica estèril hafet molt de mal i ha frenat el procés de retrobament ila pèrdua d’identitat dels valencians i valencianes. Elllibre “Els fundadors del Regne de València” de l’his-toriador Enric Guinot, tanca definitivament aquestdebat. Consulteu aquest llibre i localitzeu els funda-dors del vostre poble o comarca.

• El orígens i la constitució de Catalunya, el País Valenciài les Illes Balears estan estretament relacionats amb lafigura del rei en Jaume I. Investigueu com va ser laconquesta d’aquests territoris i la vida d’aquest rei.

• Amb la informació que heu aconseguit en la darreraactivitat, elaboreu una auca de la història dels PaïsosCatalans.

55 Cultura • Cristina Hoyos i Lluís Llachaposten per la “impuresa”

AVUI(30-12-00)

• Gran part dels problemes de violència i guerres queha patit i pateix la humanitat han estat per l’enfronta-ment entre cultures, en voler buscar la puresa i fins itot la raça perfecta. L’acte cultural entre Lluís Llach iCristina Hoyos hauria de servir d’exemple de comdues cultures diferents poden conviure, barrejant-se ienriquint-se. Busqueu d’altres manifestacions cultu-rals, festives, educatives, etc. que ens mostren comcultures diferents poden viure i conviure d’unamanera harmoniosa i respectant-se mútuament.

• Lluís Llach afirma que sempre li ha agradat la impu-resa, el mestissatge. Busqueu i escolteu cançons delseu repertori musical que així ho palesen.


87

59 Cultura • Fets de la Història deCatalunya

AVUI(19-1-01)

• Una manera de difondre la nostra història, tot assa-bentant-nos dels fets més rellevants, és portar a capiniciatives com la que en aquesta pàgina ens proposaÒmnium Cultural. Llegiu aquestes efemèrides i esco-lliu algun fet que pugau commemorar.

• Seguint aquesta idea, elaboreu un calendari amb elsfets històrics més rellevants del vostre poble o ciutat.

61 Esports • Tornem a les catacumbes ifins d’aquí a un any

AVUI(23-12-00)

• De moment, la selecció de Catalunya només potenfrontar-se amb seleccions d’altres nacions en partitsamistosos. Penseu que com ens diu Antoni Puyol“algun dia, no sé quan, però algun dia, Catalunyapodrà jugar competicions oficials”?

• Per què considereu que en l’actualitat no ens deixencompetir en categories oficials?

• Quan la gent va a veure un partit de futbol i exterio-ritza els seus sentiments, aquests són puramentesportius, o d’altres tipus? Quins?

• Per què el futbol ha esdevingut un esport de masses?

61 Esports • Greus incidents fan retirarArgentina a Xile

AVUI(9-4-00)

• L’esport genera odi, violència, agressivitat, ira? Per què?• En algun partit esportiu que hageu assistit, heu tingut

sentiments de violència, agressivitat, odi…? Per què?• Després d’un temps, què en penseu d’aquest tipus

d’actitud?

62 Ràdio i Televisió • La Marató intenta acostar larealitat a les malaltiesmentals

AVUI(17-12—00)

• La Marató de TV3 s’ha convertit en un símbol del graude sensibilitat i solidaritat de la societat catalana. Anyrere any, dedicada cada vegada a una problemàticadiferent, milers i milers de ciutadans i ciutadanes parti-cipen d’una manera desinteressada en cercar totamena d’ajudes econòmiques per fer front a unproblema social. Com valoreu la participació?

• Quin tema proposaríeu perquè es dediqués a lapropera marató?

• Caldria portar a cap programes semblants com aquestper sensibilitzar i educar a la nostra societat en elsvalors de la solidaritat? Quins?

• Sexualitat on line

AVUIDIUMENGE

• A la vostra edat és normal que tingueu dubtes alvoltant de la sexualitat. Feu una pluja d’idees i intenteuclassificar-los en diferents grups. Demaneu al centrede planificació familiar, o a qualsevol altra institucióespecialitzada, perquè us donen una xerrada que usajude a resoldre els dubtes sorgits, i ampliar elsvostres coneixements.

• De vegades per timidesa o per vergonya, dubtes iproblemes sexuals apareguts no els pregunteu. Arateniu la possibilitat de consultar una web que usinforma i resol dubtes i inquietuds sobre salut sexual,així com obtenir una resposta personalitzada i confi-dencial. Animeu-vos!!!

• Heu parlat amb els vostres pares alguna vegada sobreaquests temes? Us han donat una educació sexual?Teniu confiança amb ells per parlar d’aquest tema? Sino és així, intenteu-ho.


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

• Explotació Infantil

AVUI(1-12-00)

• De vegades, molts de vosaltres us queixeu als vostrespares i professors de no voler estudiar, que és un“rotllo” anar a l’escola, que us fan treballar molt…Però la majoria de vegades no sabeu que milions imilions d’infants arreu del planeta són explotats isense possibilitats d’obtenir una condició de vidadigna. Reflexioneu i compareu les vostres queixesamb la vida que porten aquests nens. Podríem dirque la nostra és una societat privilegiada?

• Si teniu possibilitat graveu algun programa que parled’aquesta problemàtica, mireu-lo a classe i parleu-neal respecte.

• La possibilitat divulgativacentra el Fòrum Mundial dela Televisió Infantil

AVUI(8-11-00)

• Cada vegada més estudiosos dels mitjans de comu-nicació, així com antropòlegs i sociòlegs, han mani-festat el gran poder d’atracció que la televisió exerceixsobre les persones. Així, se la considera responsable,en part, de la pèrdua de valors de la societat actual.Analitzeu diferents programes que contribuesquen aaquesta pèrdua de valors.

• La televisió és també un mitjà que pot contribuir adifondre i fomentar valors que fomenten laconvivència. Analitzeu la programació de diferentscanals per veure quines televisions tenen mésprogrames informatius, educatius, solidaris…

• Què us sembla la proposta que diferents organitza-cions de consumidors han fet sobre un dia 10 senseveure la televisió, en protesta per l’excés de publicitati de continguts violents a la televisió?

• Penseu que totes les televisions haurien de respectarl’horari de protecció als menors?

• Si al vostre poble o ciutat hi ha televisió, ràdio o altresmitjans, podeu proposar algun tipus de programa ocampanya de solidaritat.

64 Ràdio i televisió • Música per la pau

AVUI(27-1-01)

• Fent música també es pot contribuir a la lluita per lapau. Així ho va portar a cap Pau Casals, però, què ensabem d’ell? Investigueu sobre la seua vida i obra.

• Us proposem d’escoltar alguna de les obres mésfamoses de Pau Casals. Quins sentiments i emocionsus provoquen?

• De Banyoles al Kalahari

AVUI(22-10-00)

• Afortunadament la pol·lèmica al voltant del conegutcom “el negre de Banyoles” ha acabat. A la fi lesrestes d’aquest boiximà descansen en la seua terra, a

63 • El mal del segle

AVUI(8-12-00)

• La SIDA és una malaltia que afecta a més de 34milions de persones, la majoria d’elles són dones inens. Per aturar aquesta malaltia cal, entre d’altres,que la població conega molt bé quines són les viesde contagi. Demaneu a un especialista que us n’in-forme detalladament.

• La manca d’informació ha portat de vegades aproblemes de convivència. Així xiquets i xiquetesportadores d’aquest virus, i en edat escolar, han estato han patit el rebuig i la humiliació per part delscompanys i familiars. Coneixeu algun cas? Com s’haresolt?

Ràdio i televisió


89

65 Ràdio i televisió • Aquestes festes regala lamúsica dels millors

AVUI(25-3-00)

• No és cap novetat que en la societat en què vivim lamúsica i tot el que gira al seu voltant és un mitjàpotentíssim de normalització lingüística. Comprar iregalar música en català ajuda que la nostra llenguaentre dins dels canals comercials i assolesca el llocque li pertoca. Quants CD teniu en català? I en unaaltra llengua? Quin tipus de música escolteu habitual-ment?

• Gran part de la societat desconeix, per problemes dedistribució, màrqueting i propaganda, una bona partdels nostres cantants i músics. Què caldria fer permillorar aquesta situació? Què hi podem fer cadascunde nosaltres?

66 Ciènciai medi ambient

• L’any del mapa genètic delshumans

AVUI(23-12-00)

• Per què té tanta importància el descobriment de laseqüenciació del mapa genètic humà? Quines conse-qüències positives i negatives se’n deriven per a lahumanitat?

• Els avenços sobre la malaltia de l’alzheimer tambéhan avançat darrerament, però en què consisteixaquesta malaltia?

• Què són els aliments trangènics? Busqueu informaciói elaboreu un petit informe.

• Consulteu la pàgina webhttp: // www.sciencemag.org


• El Pol Nord es fon

EL PUNT(10-9-00)

• Es parla molt de l’augment de la temperatura, però enrealitat, per què? Assabenteu-vos bé sobre què ésl’efecte hivernacle i les seues conseqüències.

• Us heu preguntat alguna vegada per què als pols hi hasempre gel? Aprofiteu per repassar conceptes degeografia com ara paral·lels, meridians, latitud, longitud,rotació, traslació, inclinació de l’eix…

• Darrerament als mitjans de comunicació s’ha donat lanotícia que el gel dels pols s’està derretint i, fins i tot,aquest fet ha donat lloc a un llac. Busqueu informaciósobre aquesta notícia per analitzar les conseqüènciesd’aquest desgel.

• Segons l’informe de L’estat del món 2000, la situaciódel planeta Terra és prou magra. Els problemes que enl’actualitat afecten el planeta són globals i requereixenràpides solucions. Una màxima ecologista ens diu que“pensem globlalment i actuem localment”. Què enpenseu?

• Investigueu sobre els problemes ecològics de la vostraciutat o comarca i, després d’elaborar un petit informe,feu-lo arribar a les autoritats locals.

• Què podeu fer vosaltres per millorar el vostre entorn? • Els problemes medioambientals són, de vegades,

causa de conflictes? Assabenteu-vos d’alguns

Botswana. Us sembla encertada la solució final presapel Museu Darder de Banyoles?

• Aquesta mostra de racisme ha estat reparada perquèla societat cada vegada està més sensibilitzada ambaquests temes. Coneixeu altres casos on públicaments’hagen reconegut i demanat disculpes sobre actesracistes i xenòfobs?


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001


• Parc d’automòbils delsPaïsos Catalans

EL TEMPSAmbiental(gener 2000)

• Informeu-vos de quin és el parc d’automòbils de lavostra ciutat o poble i feu aquesta mateixa activitat.Fins on arribaria la filera de cotxes?

• Malgrat la gran quantitat d’automòbils i els problemesde trànsit, seguretat vial i contaminació que provo-quen, es continua fent propaganda incitant a lapoblació a comprar-ne. Per què? Per què no espotencia més el transport públic?

• Els experts diuen que el petroli s’està acabant.Investigueu i elaboreu un treball sobre l’anomenat ornegre: països productors, origen del petroli, evoluciódels preus, guerres que ha ocasionat…

d’aquests conflictes i els motius. • Per tal d’investigar si hi ha hagut un augment de la

temperatura a la teua ciutat o comarca, busqueu lesdades de temperatura mitjana, elaboreu una gràfica iinterpreteu-la.

69- 71 Gran angular • Imatges

EL PUNT(26-12-00)

• Amb algunes de les fotos del periòdic Germania id’altres que podeu localitzar en periòdics i revistesorganitzeu una exposició que podeu titular“Construïm la convivència”. En una part de l’exposicióhi col·locareu aquelles que fan referència a tot tipusde discriminacions, guerres, violència, accidents, desa-rrelament, consumisme, fam, etc; en l’altra aspectespositius que s’han portat a cap contra les esmentadesaccions: campanyes d’ajuda, manifestacions desuport, campanyes educatives…

• Amb l’ajuda dels vostres pares i familiars reconstruïula vostra història familiar a partir de fotos

72- 73 Adrecessolidàries

• Agenda 1999-2000

Universitat de València

• Per portar a cap el vostre projecte i tenir més infor-mació, us podeu posar en contacte amb algunad’aquestes ONG.

• Amb la col·laboració de tots i totes augmenteu aquestllistat.

• Confeccioneu un petit llibret d’adreces solidàries idistribuïu-lo entre els vostres companys d’estudi.

74 Publicitat • 30 de gener DiaInternacional de la noviolència i la pau

Ciudad de Alcoy(30-1-01)

• Els xiquets i xiquetes d’Alcoi per commemorar el DiaInternacional de la no violència i la Pau han consen-suat una frase al voltant d’aquesta data. Tot seguint laidea, us proposem elaborar un mural en alguna de lesparets del vostre centre.

• Destrieu aquelles frases que més us criden l’atenció iparleu-ne.

• Quines condicions s’han de donar al nostre voltantperquè pugam viure en pau dia a dia?

75 Publicitat • Recicles o embrutes?

AVUI (5-12-00)

• Usar i tirar s’ha convertit en un hàbit força generalitzat.Però, en l’actualitat la gran quantitat de deixalles queproduïm comença a ocasionar greus problemes. Enshem de conscienciar que és necessari reduir, reciclari reutilitzar. Si al vostre centre encara no es porten a


91

76 L’última • Fes-te voluntari • La UNESCO ha volgut declarar el 2001 com l’AnyInternacional del Voluntariat. Arreu del planeta milers imilers d’actes es faran al voltant d’aquesta data. Enuna societat força complexa i amb quantitat deproblemes com els que ja hem anat analitzant al llargd’aquest projecte, és imprescindible que els ciutadansi ciutadanes ens conscienciem de la necessitat d’unsvalors bàsics i consensuats si volem viure i conviureen aquest tros de territori que ens ha tocat viure. I und’aquests valors que la societat més ens reclama ésel de la participació i col·laboració. Desastres naturals,fam, desigualtats, racisme, etc. són problemes realsque requereixen persones que d’una manera desin-teressada donen part del seu temps, de la seua vidai, fins i tot, dels seus recursos econòmics. La figura delvoluntari se’ns fa necessària més que mai.

• De segur que cadascun de vosaltres, i en funció de lesvostres afeccions, temps i motivacions podeu contri-buir amb el vostre ajut i fer-vos voluntaris. Potser en laMostra Solidària que us hem proposat realitzar,trobareu més informacions sobre diferents entitats iassociacions que treballen des d’una perspectivasolidària i voluntàriament.

cap aquestes tres accions, proposeu-ho al ConsellEscolar.

• Què podeu fer vosaltres per contribuir a no produirtantes deixalles?


II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Què sé ara?En haver treballat un article del periòdic Germaniai haver-lo ampliat i enriquit amb les activitats pro-posades i/o amb altres del material “L’educació envalors dia a dia”, serà el moment d’apropar aques-ta problemàtica a la vostra realitat més immediata.

• Investigueu, assabenteu-vos, i reflexioneu perfer aquesta contextualització a la vostra aula,centre, família, població… Tot açò ho recollireuen “I al teu voltant?”.

Al mateix temps, i al llarg del treball realitzat,lesidees, reflexions, conclusions a les quals heu anatarribant en cadascun dels eixos transversals les ani-reu anotant als fulls “Què sé ara?”, per, en un darrerterme, contestar al problema que ha anat guiant eltreball en cada eix transversal.

Què he après?Ja hem dit i argumentat els motius pels quals havianascut el projecte Com viure i conviure, deixantviure?. Aquests motius els heu pogut constatar enhaver treballar el periòdic “Germania”. Haureupogut fer-vos una idea de quina és la situació delsvalors al món en l’actualitat i, en particular, al vos-tre voltant.

• És ara el moment que feu un recorregut pelprojecte adonant-vos fins a quin punt les vos-tres actituds respecte als sis eixos transversals,han estat modificades gràcies al coneixementproporcionat pel treball del projecte. També elgrau de compromís personal que heu adquiritper contribuir des del vostre context mésimmediat a conviure en una societat menysviolenta, més solidària, més responsable en elconsum, més respectuosa en el medi ambient,més arrelada al seu país… i, en definitiva, a fernostres aquests valors.

• Per concloure el projecte proposem una darre-ra reflexió que, tenint en compte tot el procésseguit al llarg d’aquest, així com les interaccionsamb els companys i companyes de la classe,la descoberta de nous valors, el coneixementsobre els problemes de la nostra societat, etc.haurà de servir perquè doneu resposta al pro-blema, fil conductor de tot el projecte, mit-

jançant un text personal i sincer on posareu demanifest els vostres canvis d’actituds i valors.

• A continuació teniu algunes frases significativesextretes dels articles del periòdic Germania ialtres mitjans d’informació. Repartiu-ne una pera cadascú de vosaltres i, des del vostre conei-xement, aporteu la reflexió feta i comenteu-laamb la resta de companys i companyes.

Frases per a la reflexió

1. La pau basada en la justícia és un tresormolt fràgil que hem de saber estendre iconservar per a tota la humanitat. (JordiBusquet)

2. Els temps passats han estat generalmentmolt pitjors. (Jordi Busquet)

3. La justícia no té data. (Rigoberta Menchú.Premi Nobel de la Pau i defensora delsdrets dels indígenes)

4. Mai hi haurà reconciliació si no hi ha justí-cia. (Rigoberta Menchú. Premi Nobel de laPau i defensora dels drets dels indígenes)

5. Un delicte de la humanitat no és propietatde cap país en particular. (RigobetaMenchú. Premi Nobel de la Pau i defenso-ra dels drets dels indígenes)

6. Els “Reis Mags” han tornat a portar jogui-nes i videojocs que representen tortures imatances. (Amnistia Internacional)

7. La pràctica de violacions de drets humansestà present en joguines i videojocs. (Am-nistia Internacional)

8. La violència està fortament arrelada en lanostra manera d’entendre la vida i, pertant, acaba produïnt violència. (M. LluïsaGeronès)

9 El diàleg de la superioritat, de la ironiatransformada en menyspreu, de la porgenera violència. El diàleg de la compren-sió, de la valoració i el respecte construeixla pau. (M. Lluïsa Geronés)

10. Els ciutadans del Primer Món no han dedonar la mà, sinò apartar la bóta que opri-meix els pobles empobrits del planeta (El

93

Moviment de Solidaritat Popular Valencià)

11. Encara que hui dia la tecnologia uneixqualsevol punt de la Terra, aquest beneficinomés serveix per augmentar el controlsobre els més desvalguts, la globalitzacióés un fals mite. (El Moviment de Solidaritatpopular valencià)

12. Amb el que costen uns pantalons texansde marca es podria pagar l’educaciód’una persona durant tot un any en unpaís del Tercer Món. (Guia Consumer)

13. Cal, doncs, més que mai, l’activisme decarrer a favor de la llengua catalana, coma suport cívic a un procés que necessitadels ciutadans i de les institucions perpoder arribar a bon port. (Bernat Joan iMarí)

14. Dels 6.000 milions d’habitants que té laTerra, la meitat sobreviuen amb tan sols500 pessetes diàries. (Guia Consumer)

15. Fins i tot la guerra té límits. (Lema de laCreu Roja)

16. El treball solidari no ha de creardependència. (José Maguiña Villón. Direc-tor Nacional d’Ajuda en Acció)

17. Potser no solucionarem els problemes delPaís, però ajudem gent concreta amb carai ulls, i busquem nous models que ajudena millorar la democràcia. (José MaguiñaVillón. Director Nacional d’Ajuda en Acció)

18. A Bolívia està augmentant l’extremapobresa perquè la riquesa està mal repar-tida. (José Maguiña Villón. Director Nacio-nal d’Ajuda en Acció)

19. Amb l’enorme i nefasta quantitat deviolència que veuen els nostres joves estornen més agressius i no s’espanten deres. (Ponç Pons. Escriptor)

20. La millor definició de pàtria és una biblio-teca. (Ponç Pons. Escriptor)

21. L’ agraïment és un antídot contra l’egois-me. (Ponç Pons. Escriptor)

22. Tancar la tele i fer que baixi l’índex d’au-diència de tant de programa impresenta-ble seria un símptoma higiènic de salutmental. (Ponç Pons. Escriptor)

23. Cal recuperar l’amistat dels llibres que con-tenen, feta paraula, la vida, i fan mésautèntica i sàvia l’aventura d’existir. (PonçPons. Escriptor).

24. La falta de tolerància i no voler seguir unscriteris pactistes han provocat tots els con-flictes fraternals de la història de la huma-nitat. (Josep Maria Puigjaner. Escriptor iperiodista)

25. Un dels problemes que dificulten la millo-ra de les condicions ambientals del plane-ta és el sistema econòmic dominant. (Delllibre L’estat del món 2000)

26. L’ús d’una llengua està relacionada amb elsentiment de comunitat, identitat, cohesió,a l’orgull de pertànyer a una comunitatdeterminada… (Imma Tubella)

27. Si blancs i negres, grocs i boiximans,japonesos i aborígens de qualsevol indretgaudissen de la mateixa condició social(riquesa, cultura i formació…) seríem totssemblants i no hi hauria diferència racialque ens dividís, per molt diferents que fós-sim. Estaríem més agermanats. Al cap i ala fi, el dret a ser diferents ens fa mésiguals. (Albert Alay. Escriptor)

28. L’empobriment del Tercer Món costa60.000 vides diàries. (Arcadi Oliveres.Vicepresident de Justícia i Pau)

29. El deute extern s’ha de condonar perquèno es pot pagar. Però, a més, s’ha de can-viar la dinàmica de les relacionseconòmiques internacionals. (Arcadi Olive-res. Vicepresident de Justícia i Pau)

30. Cada dia moren al món 30.500 infantsmenors de 5 anys per causes que espodrien previndre, com ara la malnutricióo les malalties derivades de la pobresa.(Informe d´Unicef)

31. No hi ha obligació més sagrada que laque el món té amb els infants. No hi ha

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

deure més important que vetlar perquè elsseus drets siguen respectats, el seu benes-tar estiga protegit, les seues vides estiguenlliures de temor i necessitats i puguencréixer en pau. (Kofi Annan. Secretari gen-eral de les Nacions Unides)

32. Al món hi ha 250 milions de personesque viuen en condicions d’esclavatge.(ONU)

33. Es calcula que 250 milions de xiquets ixiquetes treballen en tot el món, d’entreells 120 i 140 milions són explotats lab-oralment. (OIT)

34. A Filipines, un xiquet o xiqueta que passesis hores fossant entre el fem pot acon-seguir, a tot estirar, uns 6 o 7 pesos (30o 35 ptes). (Manos Unidas)

35. Cada any moren 500.000 xiquets com aconseqüència del retall en els serveissanitaris provocats pel pagament deldeute extern. (PNUD)

36. En el món hi ha quasi 1.000 milionsd’adults analfabets, dos terços sóndones. (PDUD)

37. Un infant nascut ara en una ciutat delNord industrialitzat consumirà, gastarà icontaminarà al llarg de la seua vida tantcom 50 nens d’un país del Sud. (PNUD)

38. Què fa necessari, si no és l’estimació,que aquest país segueixi existint perquèens ofereix quelcom, que segueixi volenttenir uns trets d’identitat propis i una llen-gua diferenciada? Pot existir la vida, qual-sevol vida, sense l’estimació? (MariaMajó i Rosa Boixaderas)

Educació per a la Pau

• Conclusions a les que arribem al llarg del procés d’aprenentatge.

• Tot açò, recollit al llarg del projecte, ens ajuda a donar resposta al problema motiu d’aprenentatge:

Per què no vivim en pau?

Què sé ara?

95

Educació per a la Salut


• Tot açò, recollit al llarg del projecte ,ens ajuda a donar resposta al problema motiu d’aprenentatge:

Què ens cal per viure saludablement?

Què sé ara?

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Educació per a la Igualtat



Com podem aconseguir la igualtat?

97

Què sé ara?

Educació per al Consumidor



Sabem escollir el que consumim?

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Què sé ara?

Educació Ambiental



Com podem aturar la destrucció del planeta?

99

Què sé ara?

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Què sé ara?

Educació Vial



Som conscients de la importància de l’Educació Vial?

• L’aproximació a les respostes dels problemes:

Per què no vivim en pau?

Què ens cal per viure saludablement?

Com podem aconseguir la igualtat?

Sabem escollir el que comsumim?

Com podem aturar la destrucció del planeta?

Som conscients de la importància de l’Educació Vial?

Com podem fomentar sentiments d’arrelament i cohesió del país?

• M’han ajudat a adonar-me del que cal per:

Viure i conviure, deixant viure101

Què sé ara?

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

1033a partMaterial complementari

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

105

Consum responsable

Agermanament

Amor

Pau

Flexibilitat

Conviure

Reflexió

Equilibri

Hum

anita

t

Projecte

Memòria Històrica

Pacte

Identi

tat

Col·loqui

Ciutadania

Informació

Responsabilitat

Autonomia

Igualtat

Res

pec

te n

atura

Educ

ació

Impa

rcia

litat

Part

icip

ació

Estimar

Honradesa

Actuació

Veritat

Debat

Raó

Salut

Ajudar

Opin

ió

Compartir

Escoltar

Voluntad

EsperançaDefensa

Esforç

Humilt

atDrets

Respecte

Sinceritat

Desen

volu

pam

ent

Com

pren

sió

Solid

erita

t

Recollida selectivaCooperació

Tolerància

Mestisatge

Inve

stig

acióIlusió

IntencióCon

serva

ció

Justicia

Constància

Dret a

la vi

da

Sostenibilitat

Esperit crític

Arrelament

Coedu

cació

Reci

clat

ge

Tend

resa

Estim

a

Prud

ènci

a

Protegir

CohesióGermanor

GenerositatAutodeterminació

Solu

ció

Amabilitat

UnitatVa

lentia

Estalvi

Llibertat

Alimen

tació sa

na

Equi

libri

ecol

ògic

Diàleg

Amistad

Neg

ocia

ció

Retrobament

Precaució

Utopia

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

107

Al llarg de l’any institucions d’àmbit nacional, esta-tal i internacional proposen celebrar dates assenya-lades al voltant de temes relacionats ambl’Educació en Valors. L’objectiu de sensibilitzar lapoblació perquè en prenga consciència i col·laboremitjançant una reflexió que fomente una modifica-ció de conductes així com un canvi d’actituds. Així,nosaltres hem fet una selecció de les que conside-rem més rellevants i les hem ordenades cronològi-cament atenent al curs escolar. Aquestes podeuampliar-les si ho considereu convenient.

Per començar il·lustrareu cada data assenyaladaamb un dibuix, tira còmica, caricatura, etc. que façareferència a l’esmentada data.

Tot seguit trobareu unes “Frases per a la reflexió”on pretenem provocar un debat on poder expresarcadascú el que pensa i, al mateix temps, adonar-sede la diversitat d’opinions que es poden tenir alvoltant d’un mateix tema.

Per copsar la realitat del “Què està passant?” bus-careu una notícia al periòdic que faça referència aldia que esteu commemorant, l’adherireu al full iextraureu les conclusions i idees que la lectura ushaja provocat.

A continuació, haureu de compartir el que sabeurespecte a quina és la “Situació al món així comals Països Catalans”.

Realitzat tot aquest treball, potser ara siga elmoment que entre tots i totes decidim “Quinesaccions podem portar endavant?” per contribuiraixí a col·laborar, fomentar, difondre, ajudar… sobrel’esmentada data. Però pensem que l’educació envalors pretén, en última instància, un canvi d’acti-tuds personals en qualsevol àmbit de la nostravida, que ens propicie uns valors per millorar la

nostra convivència. Tot açò ho reflectim en l’apartat“I jo, què puc fer?”.

Al mateix temps i al llarg del treball realitzat lesidees, reflexions, conclusions a les que heu anatarribant en cadascun del eixos transversals lesanireu anotant als fulls Què sé ara? Per, en un dar-rer terme, contestar al problema que ha anat guiantel treball en cada eix transversal.

Per concloure proposem una darrera reflexió Quèhe après? que, tenint en compte tot el procésseguit, així com les interaccions amb els companysi companyes de la classe, la descoberta de nousvalors, el coneixement sobre els problemes de lanostra societat, etc., haurà de servir perquè doneuresposta al problema, fil conductor de tot el pro-jecte, on posareu de manifest els vostres canvisd’actituds i valors.

En definitiva, pretenem que amb aquest material,que forma part del projecte Com viure i conviure,deixant viure?, tots plegats ens endinsem en la partmés humana de cadascú de nosaltres per adonar-nos que la convivència de les persones està ínti-mament relacionada amb una educació que prop-icie uns valors. Aquests, sols s’aconseguiran mit-jançant el coneixement, l’experimentació, el diàlegi la reflexió.

Introducció

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Celebracions escolars anuals

Dia Nom de la Diada Nom de l’Eix Transversal Pàgina

Setembre8-9 Dia Internacional de l’Alfabetització Educació per a la Igualtat 2

11-9 Diada Nacional de Catalunya Educació per a la Pau 3

12-9 Diada de Mallorca Educació per a la Pau 3-bis

16-9 Dia Internacional per la Prevenció de la Capa d’Ozó Educació per a la Pau 4

27-9 Dia Internacional dels Drets dels Sords Educació Ambiental 5

Octubre1-10 Dia Internacional de les Persones Majors Educació per a la Salut 6

4-10 Dia Mundial de la Protecció dels Animals Educació Ambiental 7

9-10 Dia Nacional del País Valencià Educació per a la Pau 8Dia Mundial del Correu Educació per al Consumidor

13-10 Dia Internacional per la Reducció dels Desastres Naturals Educació Ambiental 9

16-10 Dia Mundial de l’Alimentació Educació per a la Salut 10

17-10 Dia Internacional per Eradicar la Pobresa Educació per a la Pau 11

23-10 Setmana pel Desarmament Educació per a la Pau 12

24-10 Dia de la Biblioteca Educació per a la Igualtat 13Dia de les Nacions Unides Educació per a la Pau

25-10 Festa de la Bicicleta Educació per a la Salut 14

Novembre16-11 Dia Internacional per la Tolerància Educació per a la Pau 15

20-11 Dia Internacional dels Drets dels Infants Educació per a la Pau 16

21-11 Dia Mundial de la Televisió Educació per al Consumidor 17

23-11 Aniversari de la Llei d’ús i ensenyament del valencià Educació per a la Pau 18

25-11 Dia Internacional contra l’Explotació de la Dona Educació per a la Igualtat 19

29-11 Dia Internacional per la Solidaritat amb el Poble Palestí Educació per a la Pau 20

Desembre1-12 Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA Educació per a la Salut 21

2-12 Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavitud Educació per a la Pau 22

3-12 Dia Internacional de les Persones Discapacitades Educació per a la Pau 23

4-12 Dia Internacional del Voluntariat Educació per a la Pau 24

10-12 Dia Internacional dels Drets Humans Educació per a la Pau 25

Dia Internacional dels Pobles Indígenes Educació per a la Pau

29-12 Dia Internacional de la Diversitat Biològica Educació Ambiental 26

109

Gener1-1 Aniversari dels Drets Humans Educació per a la Pau 27

30-1 Dia de la No Violència i la Pau Educació per a la Pau 28

Febrer11-2 Dia Mundial del Malalt Educació per a la Salut 29

14-2 Dia de l’Amistat Educació per a la Pau 30

Març8-3 Dia Internacional de la Dona Treballadora Educació per a la Igualtat 31

21-3 Dia Internacional contra la Discriminació Social Educació per a la Pau 32

22-3 Dia Mundial de l’Aigua Educació Ambiental 33

23-3 Dia Mundial Metereològic Educació Ambiental 34

Abril7-4 Dia Mundial de la Salut Educació per a la Salut 35

8-4 Dia de la Commemoració de l’Holocaust Educació per a la Pau 36

17-4 Dia Internacional de la Lluita dels Camperols Educació per a la Pau 37

19-4 Dia Panamericà de l’Indi Educació per a la Pau 38

22-4 Dia de la Terra Educació Ambiental 39

23-4 Dia del Llibre Educació per a la Pau 40

Maig1-5 Dia Internacional dels Treballadors Educació per la Igualtat 41

3-5 Dia Mundial de la Llibertat de Premsa Educació per a la Pau 42

8-5 Dia de la Creu Roja Internacional Educació per a la Pau 43

15-5 Dia Internacional de les Famílies Educació per a la Pau 44

Dia Internacional dels Objectors de Conciència Educació per a la Pau

25-5 Dia de l’Alliberament d’Àfrica Educació per a la Pau 45

Juny4-6 Dia Internacional dels Infants Víctimes

Innocents de l’Agressió Educació per a la Igualtat 46

5-6 Dia Mundial del Medi Ambient Educació Ambiental 47

17-6 Dia Mundial per la Lluita contra la Desertitzaciói la Sequera Educació Ambiental 48

26-6 Dia Internacional contra les Drogues Educació per a la Salut 49

Juliol11-7 Dia Mundial de la Població Educació per a la Igualtat 50

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Celebracions escolars anuals

Dia Nom de la Diada Nom de l’Eix Transversal Pàgina

Setembre

8-9 Dia Internacional de l’Alfabetització Educació per a la Igualtat 2

“Existeixen al món 1.000 milions d’adults que no saben ni llegir ni escriure, i 100 milions de nens en edat esco-lar que no tenen cap lloc on aprendre”. (Font: Manos Unidas)

11-9 Diada Nacional de Catalunya Educació per a la Pau 3

“Serem només si el coratge ens fa anar més lluny d’aquí. Serem només si ens exalta guanyar tant per compar-tir, serem sols un país lliure si som lliures els seus fills, serem sols si volem. I aquest repte ens fa més rics”.

“Tens les mans, tens el cor, tens les claus per obrir horitzons de llum’. (Font: del poema “Jo hi sóc si tu vols ser-hi, de Martí Miquel i Pol”)

12-9 Diada de Mallorca Educació per a la Pau 3-bis

16-9 Dia Internacional per la Prevenció de la Capa d’Ozó Educació Ambiental 4

“L’ozó és l’únic gas de l’atmosfera que pot rebatre els letals raig ultraviolats del sol. Aquest s’estén tant subtilmentper l’atmosfera que si es recollís completament formaria una anella a l’entorn de la Terra del gruix d’una sola desabata. Això no obstant, si no fos per aquest fràgil filtre, les radiacions ultraviolades matarien tota forma de vidaterrestre”. (Font: Atles del Medi Ambient)

27-9 Dia Internacional dels Drets dels Sords Educació per a la Pau 5

“Els sords són persones que tenen una minusvalia. Hem de ser conscients d’aquesta realitat i ajudar-los a nosentir-se discriminats”.

Octubre

1-10 Dia Internacional de les Persones Majors Educació per a la Salut 6

“Entre els indígenes amazònics les persones majors són les encarregades de transmetre el saber, la cultura iles tradicions. Gaudeixen d’un gran respecte i de l’estima de tota la comunitat. Nosaltres, també podem apren-dre molt dels nostres iaios”.

4-10 Dia Mundial de la Protecció dels Animals Educació Ambiental 7

“Els traficants d’animals de l’Amazònia capturen anualment 15 milions de peces ornamentals, 16.000 papal-lones i 7.000 ocells exòtics”. (Font: Greenpeace)

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

113

9-10 Dia Nacional del País Valencià Educació per a la Pau 8Dia Mundial del Correu Educació per al Consumidor

“Canto i cantant vaig caminant que amb la cançò sempre miro endavant. Vull somiar el meu demà ple deforça i el goig d’estimar’. (Font: del poema ‘Vull somiar demà’ de Miquel Martí i Pol”.

“El correu és una forma meravellosa de comunicació entre les persones. Permet la relació entre persones mal-grat la distància”. (Font: Mans Unides)

13-10 Dia Internacional per la Reducció dels Desastres Naturals Educació Ambiental 9

“La humanitat sempre ha estat turmentada per desastres: erupcions volcàniques, huracans o tifons, terratrè-mols i ones gegantines. Siguem solidaris amb les persones que els pateixen, ja que un dia els podem necessi-tar nosaltres”.

16-10 Dia Mundial de l’Alimentació Educació per a la Salut 10

“Malgrat que el planeta té 6.000 milions d’habitants, avui en dia produïm aliments que podrien alimentar8.000 milions de persones. Però encara continuen havent centenars de milions de persones que passen gana,i la majoria d’ells, són nens. Per què? El problema està en la distribució”.

17-10 Dia Internacional per Erradicar la Pobresa Educació per a la Pau 11

“La misèria és l’extrema pobresa. Malgrat que la Declaració Universal dels Drets Humans estableix el dret atenir cobertes les necessitats bàsiques, 1.200 milions de persones viuen amb menys d’1 dòlar al dia. Què éspot fer amb un dòlar?”.

23-10 Setmana pel Desarmament Educació per a la Pau 12

“Més de 300.000 Tm. d’armes químiques enfonsades en el Bàltic després de la II Guerra Mundial podriencausar la major contaminació catastròfica del medi, entre el 2002 i el 2005, quan la corrosió trenque elsbidons”. (Font: Natura)

24-10 Dia de la Biblioteca Educació per a la Igualtat 13Dia de les Nacions Unides Educació per a la Pau

“La lectura d’un bon llibre és un diàleg incessant on el llibre pregunta i l’ànima contesta”. (André Maurois,escriptor francés 1885-1967)

“Alguns llibres són provats, altres devorats, molts pocs mastegats i digerits”. (Francis Bacon)

25-10 Festa de la Bicicleta Educació per a la Salut 14

“A la Xina hi ha 250 bicicletes per cada cotxe. Als USA, només 0,7 per cotxe”.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Novembre

16-11 Dia Internacional per la Tolerància Educació per a la Pau 15

“La falta de tolerància i no voler seguir uns criteris pactistes han provocat tots els conflictes fraternals de lahistòria de la humanitat”. (Font: José Mª Puigjaner. Escriptor)

20-11 Dia Internacional dels Drets dels Infants Educació per a la Pau 16

“El benestar de la infància d’avui està inseparablement lligat a la pau del món del demà”. (Henry R. Labouisse,Director Executiu d’UNICEF)

21-11 Dia Mundial de la Televisió Educació per al Consumidor 17

“Si no sabem separar la realitat de la ficció, els joves poden utilitzar les fórmules que veuen a la pantalla per adescarregar les seues tension”. (Font: Jaume Funes. Psicòleg)

23-11 Aniversari de la Llei d’ús i ensenyament del valencià Educació per a la Pau 18

“El català, com a llengua pròpia del País Valencià, ha d’arribar a ser l’element d’identificació, el vehicle vàlid dela nostra cultura, de la nostra identitat i de les nostres relacions humanes i socials”.

25-11 Dia Internacional contra l’Explotació de la Dona Educació per a la Igualtat 19

“L’explotació sexual de dones i xiquetes constitueix una de les formes d’esclavitud modernes més extesa iabominabl’. (Fullets informatius de Mans Unides, núm. 6)

29-11 Dia Internacional per la Solidaritat amb el Poble palestí Educació per a la Pau 20

“El 1880 a Palestina sols hi havia 25.000 jueus. El 1936, el cens era de 400.000. En l’actualitat…”

Desembre

1-12 Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA Educació per a la Salut 21

“Aquesta data la va establir l’OMS el 1988. El seu objectiu és la presa de consciència, intercanvi d’informació,apertura de xarxes de comunicació entre els afectats i la resta de la societat”. (Font: Intermón)

2-12 Dia Internacional per l’Abolició de l’Esclavitud Educació per a la Pau 22

“A Mauritània, avui en dia, el preu de la llibertat d’un esclau es discuteix dins de la família. Pot ser el valor d’uncamell o dos. Depèn de si consideren que és bo, si és jove…” (Font: Fátimata M’Baye)

3-12 Dia Internacional de les Persones Discapacitades Educació per a la Pau 23

115

“Aquesta data es va establir en assemblea el 1985 per l’ONU”. (Font: Mans Unides)

4-12 Dia Internacional del Voluntariat Educació per a la Pau 24

“Qui vol, pot. Tu també pots ser voluntari”. (Font: Mans Unides)

10-12 Dia Internacional dels Drets Humans Educació per a la Pau 25Dia Internacional dels Pobles Indígenes Educació per a la Pau

“El 1948 es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta, en protegir als individus, protegeixtambé la cultura dels pobles indígenes, això sí, sempre que aquesta no vulnere els drets humans’.’ (Font: MansUnides)

29-12 Dia Internacional de la Diversitat Biològica Educació Ambiental 26

“Les tres quartes parts de les espècies del món estan disminuint la seua població o es troben en perill d’extin-ció”. (Font: woldwatch).

“Alguns arbres de la selva amazònica no els veurem mai. El ritme de destrucció és més ràpid que el delsdescobriments. Cada segon es tala una extensió de la selva equivalent a la superfície d’un camp de futbol”.(Font: WWF).

Gener

1-1 Aniversari dels Drets Humans Educació per a la Pau 27

“En la guerra mai guanya ningú, tots perdem. En el treball per la pau guanya la humanitat sencera”. (Font:Mans Unides)

30-1 Dia de la No Violència i la Pau Educació per a la Pau 28

“El 30 de gener de 1948 va morir assassinat Mahatma Gandi, un model en la lluita per la pau”. (Font: MansUnides)

“Crec que és la memòria històrica la que ens ha de fer present que la pau, la pau basada en la justícia, és untresor molt fràgil que hem de saber extendre i conservar per a tota la humanitat”. (Font: Jordi Busquet)

Febrer

11-2 Dia Mundial del Malalt Educació per a la Salut 29

“En aquest dia se’ns convida a estar més a prop dels malalts. A intentar reduir el seu dolor amb la nostra esti-ma”.

14-2 Dia de l’Amistat Educació per a la Pau 30

“Un savi proverbi popular diu ‘tenir amics és tenir un tresor”. Si vols tenir un tresor, busca tenir un bon amic”.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Març

8-3 Dia Internacional de la Dona Treballadora Educació per a la Igualtat 31

“El 8 de març de 1857 varen ser assassinades un grup de dones treballadores de la confecció de Nova York,que exigien millors condicions de treball i el dret al vot. Des de 1910 es va establir aquest dia en la seuamemòria”. (Font: Mans Unides)

21-3 Dia Internacional contra la Discriminació Racial Educació per a la Pau 32

“Es va establir per l’ONU, en memòria de les víctimes de la masacre de Shaperville (Sudàfrica), el 1960”.(Font: Mans Unides)

“Un estudi genètic realitzat per la Universitat de Washington (EEUU) revela que les diferències racials no exis-teixen genèticament. Segons aquest descobriment, l’ésser humà conformaria una espècie única, on les dife-rències serien culturals i històriques, però no racials”. (Font: Levante 22-10-98)

22-3 Dia Mundial de l’Aigua Educació Ambiental 33

“L’aigua i no el petroli serà el motiu de guerra al segle XXI. Cal limitar el seu ús”. (Font: Gonzalo Halffter Sala)

23-3 Dia Mundial Metereològic Educació Ambiental 34

“El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable de les alteracions del clima al nostre planeta. Els arbresen consumeixen milions de tones, reduint la seua concentració en l’atmosfera i disminueixen els impactesecològics d’un augment de les temperatures”.

Abril

7-4 Dia Mundial de la Salut Educació per a la Salut 35

“Celebrat pels països membres de l’OMS. Commemora la data en què va entrar en vigència la constitució del’esmentat organisme, el 7 d’abril de 1949”.

8-4 Dia de la Commemoració de l’Holocaust Educació per a la Pau 36

“El la II Guerra Mundial sis milions de jueus varen ser assassinats pels nazis”.

17-4 Dia Internacional de la Lluita dels Camperols Educació per a la Pau 37

“El 1996 es va produir la masacre de El Dorado de Carajás, Parà, Brasil. La policia militar de l’Estat va matar 23persones que defensaven el dret a la terra”.

19-4 Dia Panamericà de l’Indi Educació per a la Pau 38

“Jornada creada el 1941 en el primer Congrés Indigenista Latinoamericà, celebrat a Mèxic”.

117

22-4 Dia de la Terra Educació Ambiental 39

“La Terra no l’hem heretada dels nostres pares, ens l’han deixada els nostres néts”.

23-4 Dia del Llibre Educació per a la Pau 40

“Creat per l’UNESCO el 1995, per haver coincidit el 23 d’abril de 1616 la mort de Cervantes, Shakespeare il’inca Garcilaso de la Vega”. (Font: Mans Unides)

Maig

1-5 Dia Internacional dels Treballadors Educació per la Igulatat 41

“El 1886, 180.000 treballadors amb jornades de 14 a 16 hores al dia es van aturar. Van respondre les armesamb un resultat de 6 morts i 50 ferits”. (Font: Mans Unides)

3-5 Dia Mundial de la Llibertat de Premsa Educació per a la Pau 42

“Vivim en un món on se’ns fa imprescindible saber navegar per la informació. El poder dels mitjans de comu-nicació és tant gran que aquests han de ser conscients d’oferir una informació plural, real i no manipulada”.

8-5 Dia de la Creu Roja Internacional Educació per a la Pau 43

“En virtut de la Convenció de Ginebra (1864) es posa una creu roja a les ambulàncies per indicar la seuaneutralitat”. (Font: Mans Unides)

15-5 Dia Internacional de les Famílies Educació per a la Pau 44Dia Internacional dels Objectors de Consciència Educació per a la Pau

“S’entén per objector de consciència tota persona susceptible de ser reclutada per al servei militar, que perdiverses raons refusa fer-ho o prendre part en conflictes armats”.

25-5 Dia de l’Alliberament d’Àfrica Educació per a la Pau 45

“Setmana de solidaritat amb els pobles de tots els territoris colonials, així com els de Sudàfrica, que lluiten perla independència i els drets humans”. (Font: Mans Unides)

Juny

4-6 Dia Internacional dels Infants VíctimesInnocents de l’Agressió Educació per a la Igualtat 46

“Creat el 1982 davant la situació viscuda pels xiquets palestins i libanesos víctimes del conflicte àrabo-israelí”.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

5-6 Dia Mundial del Medi Ambient Educació Ambiental 47

“Proclamat el 1972. S’estima que des de 1900 han desaparegut la meitat de les terres humides del planeta,drenades per dedicar-les a l’agricultura, talades per utilitzar la fusta o urbanitzar”.

17-6 Dia Mundial per la Lluita contra la Desertitzaciói la Sequera Educació Ambiental 48

“Arreu del món els deserts avancen, i s’estenen sobre més i més terra. La desertització amenaça prop d’unatercera part de les superfícies de la Terra i afecta la vida d’uns 850 milions de persones. Causes: sobreex-plotació dels sòls, pasturatge abusiu, tala abusiva, deforestació i salinització”. (Font: Atles del Medi Ambient)

26-6 Dia Internacional contra les Drogues Educació per a la Salut 49

“Existeixen dues drogues permeses i molt esteses a la societat, l’alcohol i el tabac. La drogodependència en elfons és un problema d’immaduresa o manca d’identitat i autonomia”.

Juliol

11-7 Dia Mundial de la Població Educació per a la Igualtat 50

“La població mundial és ja de 6.000 milions d’habitants. Cada dia compartim la Terra i els seus recursos amb250.000 persones més que el dia anterior; cada any hi ha 90 milions més de boques per alimentar. Però el90% dels naixements tenen lloc en els països amb menys recursos econòmics per donar de menjar a la seuapoblació”.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Bibliografia

Acció Ecologista Agró. Cent mesures urgents per defensar el medi ambient al País Valencià.València.

Arroyo Almaráz, I. Ética y violencia en televisión. Cuadernos de Pedagogía, núm. 288. EditorialPraxis, S.A. Barcelona, 2000.

Bonai, Xavier. Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Edita GRAÓ. Barcelona, 1997.

Busquets, Mª D. i altres. Los temas transversales. Editorial Santillana. Madrid, 1994.

Càliz,S. La infància de l’indret i del revés. Edita Manos Unidas, Diputació de València, Museud’Etnologia, Generalitat Valenciana. València, 1999.

Cantillo Carmona, J. i altres. 50 aniversari de la declaració universal dels drets humans. EditaGeneralitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València, 1998.

Carbonell i Paris, F. Decálogo para una educación intercultural. Cuadernos de Pedagogía, núm.290 . Editorial Praxis, S.A. Barcelona, 2000.

Celorio,J. i altres A vueltas i revueltas con el mundo. Edita Revista Aula d’Innovación Educativa.Núm.71 Barcelona.

Centre UNESCO Catalunya. Documents. Barcelona, 1991.

Centro de Investigación para la Paz. Diversos materials. Madrid.

Conselleria de Sanitat i Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Programa d’Educació per ala Salut a l’Escola. Edita Generalitat Valenciana. València, 2000.

Conselleria d’Indústria i Comerç i Conselleria de Cultura i Educació. Programa d’Educació delConsumidor a l’Escola. Edita Generalitat Valenciana. València, 2001.

Club Amigos de la UNESCO. Materials diversos. Madrid.

Club Amigos de la UNESCO. Manifest 2000. Per una cultura de la pau i la no violència. Alcoi,2000.

Creus, J. Àfrica i els europeus. El colonialisme. Editorial GRAÓ. Col·lecció BC Barcelona.

Cruz Roja Española. Preguntas y respuestas acerca de Cruz Roja y la paz. Edita Cruz Roja.Madrid.

de Manuel, J. Grau, R. i Sabater, S. Efecte hivernacle, contaminació, desertització. Editorial GRAÓ.Col·lecció BC Barcelona.

Diari AVUI. Edita Premsa Catalana, S.A. Barcelona.

Eirene. Cultura para la paz. Ideas en paz –2. Editorial EIRENE. Burgos.

El Temps. Setmanari d’informació general. Edita Edicions del País Valencià, S.A.

Francés i Tomàs, S. i Luna i Sirera, V. Per què la Font-roja és un Parc Natural? Edita Ajuntamentd’Alcoi i ICE de la Universitat de Barcelona, 1998.

García Roca, J. Solidaridad y voluntariado. Edita Sal Terrae. Santander, 1994.

Lean, Geoffrey i altres. Atles del Medi Ambient. Edita Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.

143

Generalitat de Catalunya. Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística.

Gran Enciclopèdia Catalana. 4a edició. Barcelona, 1994.

Gonzàlez Lucini, F. Temas transversales y educación en valores. Edita Grupo Anaya, S.A. Madrid,1994.

Gonzàlez Lucini, F. Temas transversales y áreas curriculares. Edita Grupo Anaya, S.A. Madrid,1995.

Grup Juvenil de Treball sobre el Programa 21. Misión de rescate: planeta Tierra. Versión juvenildel programa 21. Edita Círculo de Lectores. Barcelona, 1994.

Lucini, Fernando G. Los temas transversales y educación en valores. Editorial ANAYA. Madrid,1994.

Lucini, Fernando G. Los temas transversales y áreas curriculares. Editorial ANAYA. Madrid,1994.

Jatun Sunqu. Corazón grande. Revista editada per FUNCOE i UNICEF. Madrid, 2000.

Ministerio de Educación i Ciencia. Decreto de currículo. Madrid, 1992.

Ministerio de Educación i Ciencia. Educación para la paz. Madrid, 1992.

Ministerio de Educación i Ciencia. Educación para la Salud. Educación Sexual. Madrid, 1992.

Ministerio de Educación i Ciencia. Educación del Consumidor. Madrid, 1992.

Ministerio de Educación i Ciencia. Educación Vial. Madrid, 1992.

Ministerio de Educación i Ciencia. Educación para la igualdad de oportunidades de ambossexos. Madrid, 1992.

Ministerio de Educación i Ciencia. Educación ambiental. Madrid, 1992.

Ministerio del interior. La educación vial en el ámbito municipal. Salamanca 1993.

Morales Puertas, M. Viaje intercultural a través de la lectura. Cuadernos de Pedagogía, núm. 290.Editorial Praxis, S.A. Barcelona, 2000.

Novartis Hispania, S.A. Crónica del medio ambiente . Barcelona, 1997, 1998, 1999.

Pagés.J, i Santiesteban, A. Els conflictes bèl·lics al món actual. Editorial GRAÓ. Col·lecció BCBarcelona, 1997.

Sáez, P. Las claves de los conflictos. Edita Centro de investigación para la paz. Madrid, 1997.

Sanz, J. El racismo, una batalla todavía por ganar. Cuadernos de Pedagogía, núm. 290. EditorialPraxis, S.A. Barcelona, 2000.

Sanz, J. Esfuerzos por prevenir la violencia escolar. Cuadernos de Pedagogía, núm. 288. EditorialPraxis, S.A. Barcelona, 2000.

Setmanari, EL PUNT. Edita Hermes comunicacions, S.A. València.

Shiva, V. i Shiva, M. 50 anys de quina llibertat? Edita Colla ecologista La Carrasca i altres. València,1998.

Subirats M. i altres. L’educació de nois i noies. Recomanacions institucionals i marc legal. EditaICE de la Universitat de Barcelona, 1992.

Universitat d’Alacant. Congreso educar para la Paz. Edita Caja de Ahorros del Mediterràneo.Alacant, 2000.

II Pr

emi A

ngel

eta

Ferr

er i

Sens

at 2

001

Universitat Jaume I. i altres. Declaració universals dels drets lingüístics. Barcelona, 1996.

Varis. Alimentación, salud y consumo. Ministerio de Educación y Ciencia. Editorial Vicens Vives.

Varis. De la mà de Winterthur aprendre educació viària i a viure amb seguretat. Barcelona, 1995.

Varis. Educación para la paz. Monogràfic de Cuadernos de Pedagogía, núm. 112. Editorial Praxis,S.A. Barcelona.

Varis. Enfoque interdisciplinar de la educación ambiental. Editado por Los Libros de la Catarata.Bilbao, 1994.

Varis. La educación vial es vital. Edita Instituto MAPFRE. 1998.

Varis. Proyecto de Educación Vial en el ámbito Escolar. Edita Ajuntament d’Alcoi.

Vilalta Murillo, D. Kosovo, educar en tiempos de apartheid. Cuadernos de Pedagogía, núm. 283.Editorial Praxis, S.A. Barcelona, 2000.

REVISTES I FULLETS INFORMATIUS

Perspectiva Escolar. Març 2000.

Revista de Educación. Transversalidad en el currículum. Edita Ministerio de Educación y Ciencia.1996

Revista interuniversitaria de Formación del profesorado. Tema monogràfico: Educación para laPaz. Zaragoza, 1994.

Revista interuniversitaria de Formación del profesorado. Tema monográfico: Temas transversa-les. Zaragoza, 1994.

El Temps ambiental. Edita Edicions del País Valencià, SA.

Manifest de l’Escola d’Estiu, juliol 1995. 1r Congrés de la Renovació Pedagògica: Com edu-car en el planeta Terra. Associació de Mestres Rosa Sensat.

Butlletí intern d’Acció Cultural del País Valencià.

Butlletí d’Educació en Valors. Senderi. Edita el Centre per a la renovació Pedagògica i CulturalRosa Sensat. htpp: www.senderi.org

Cuadernos de Pedagogía. Núm. 227 - 298

Aula. Núm. 46 - 51

Guix. Núm. 213 - 214 - 217.

Escola Catalana. Núm. 363 – 364 – 366 – 371

Mans Unides. Material educatiu per treballar la Pau. 2000

Que la ignorancia no desida.

Manisfet 2000. Per una cultura de Pau i no violència. Edita UNESCO.

La brossa… als contenidors! A Alcoi, triar és fàcil. Edita Ajuntament d’Alcoi.

Confia en tu mateix. Decideix-ho. Edita Conselleria de Sanitat.

La salut a les teves mans. Servei Català de la Salut.

Regidoria d’Ensenyament